Le dictionnaire de la céramique est un outil fondamental et indispensable pour les professionnels, les étudiants et les passionnés de céramique, que ce soit pour apprendre, approfondir ou soutenir la recherche et les publications. Cet ouvrage créée par Joan Rosal compile et organise de manière exhaustive le vocabulaire spécifique de ce domaine artistique et technique, offrant des définitions claires et rigoureuses des termes tant traditionnels que contemporains.
Ce dictionnaire offre des définitions précises de termes traditionnels et contemporains liés aux matériaux, aux formes (et à leur nom selon la région), aux techniques, aux processus de production et de décoration de la céramique, ainsi qu'aux concepts historiques et stylistiques propres à la céramique catalane et internationale. Le dictionnaire contribue au catalogage et à la description adéquats du patrimoine céramique, facilitant une meilleure compréhension et transmission des connaissances au sein du secteur.
CET OUTIL DE CONSULTATION EST EN COURS DE RÉVISION DANS LE CADRE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION ET DE MISE À JOUR DU SITE WEB — SI VOUS TROUVEZ DES ERREURS, N’HÉSITEZ PAS À NOUS LES SIGNALER — MERCI BEAUCOUP
Recherche alphabétique
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Recherche par mot
Rechercher
Résultats:
il·lita
il·lita f . Mena d’argila que, freqüentment, acompanya la caolinita en la composició de les anomenades argiles blanques [ 1563-4 ] Fil·losilicat del grup de les argiles, mineral incolor, molt abundant a l'argila, procedent esencialment de l'alteració de le miques, que cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans microscòpics [ 1070-1028 ] .
imatge
imatge f . i les formes ymaga , ymage , ymatge A Catalunya, durant el segle XV, la terra cuita fou un material força usat per fer imatges [ 1749-177 ] Imatge de Santa Eulàlia, Barcelona, primera meitat s. XV [ 1749-177 ].
"una sort de ymages de terra" (inv. Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-216 ].
"Item mes que lo dit Claperos [Antoni Clapers, de Barcelona] age e sia tengut de obrar o fer obrar los dits dotzes apostols de aquella o semblant terra que es obrada la ymaga de Sancta Eulalia e del portal nou de Barchinona." (Girona, 1434) [ 2026-231 ].
“Ítem, tres ymages de terra cuyta.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1227 ].
“Ítem, hun oratori ab himage de la Verge Maria, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1251 ].
“Item, una Cena de terre cuyte trencade. / Item, un crucifix de terre cuyta. / Item, una ymage de de terre cuyta.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-448 ] “Item, un aratori de terre cuyta [...]: III s. / Item, tres aratoris de fust [...]: I s. I. / Item, una ymage de de terre cuyta [...]: VI.” (encant de l’inv. anterior) [ 1314-451 ].
A l'inventari del guanter barceloní Joan Llop ( † 1491), es registraren tres-centes figuretes de Jesús, de terra cuita, i els motlles necessaris per confeccionar-ne [ 1749-177 ].
“Una ymaga de nostra dona de terra cuyta trencada.” (inv. Barcelona, 1494) [ 975-302 ].
“Ítem una verga [ sic ] Maria de terra.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-33 8 ].
“Item un ymatge de terre envernisat en lo qual es Ihesu Xhristi en pintat.” (inv. Llucmajor, 1494) [ 1298-51 ].
“Item una imatge de terra figurada de madona.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].
“Ítem, una Nostra Dona, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1417 ].
“Item tres ymatges de terre plenes ani un de tere blanque.” (inv. Llucmajor, 1509) [ 1280-474 ].
“Hun Sent Miquel de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1505 ].
"un sent Jacinto de terra / un sanct Ipòlit de terra / una N. S. de Misericòrdia de terra" (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].
"Ittem Una imatge de S n . Fran co . de Paula petita de barro [...] Ittem Un Ercules de barro." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
" [...] una Puríssima de terra obra de Manacor blanca de cosa de dos palms de altària [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1751-23 ].
“Ytem, dos petitas imatges de barro.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-259 ].
imperi
imperi m .
| estil imperi Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines de principi del segle XIX [ 1600-56 ].
imposta
imposta f . Motllura horitzontal, a vegades en forma de petita cornisa, que resegueix la façana a nivell dels sostres. Són freqüents les d'obra de gerrer envernissada [ 1885-14 ].
impressió
impressió f .
| impressió serigràfica V. serigrafia .
incís -a
incís -a adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per la penetració i el desplaçament a la pasta d'un instrument punxegut [ 1666-126 ].
indià
indià m . Mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, equivalent a uns . S'emprava per a l'exportació de vi a Amèrica [ 1692-162 ] .
indiano
indiano m . Cast. V. indià .
influència
influència f .
| d'influència cesa V. a l’entrada francès .
| d’influència italiana V. a l’entrada italià .
| plat blau d’influència moresca V. a l’entrada plat .
inhalador
inhalador m . V. tb. bafador Aparell per efectuar inhalacions [ 1070-1058 ] Bafador : Atuell cònic, sense base, amb dues nanses laterals, coll corbat amb boca exvasada i lobulada per adaptar-hi nas i boca en fer bafos; s’acompanya d’una escudella que, plena de la infusió que desprèn vapor, es fica a l’interior. És còpia d’un model cès de pisa [ 1650-254 ].
interruptor
interruptor m . A cal Frare, d’Esparreguera, en fabricaven de terrissa a final segle XIX [ 1022-39 ] Per interrompre el corrent elèctric [ 0 ].
italià -na
italià -na adj.
| d’influència italiana Estil de la pisa barcelonina contemporani del del blau de Barcelona , però la decoració està aplicada sobre coberta [ 2502-34 ].
