Diccionari

El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis. 

Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.

AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
il·lita

il·lita f . Mena d’argila que, freqüentment, acompanya la caolinita en la composició de les anomenades argiles blanques [ 1563-4 ] Fil·losilicat del grup de les argiles, mineral incolor, molt abundant a l'argila, procedent esencialment de l'alteració de le miques, que cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans microscòpics [ 1070-1028 ] .

imatge

imatge f . i les formes ymaga , ymage , ymatge A Catalunya, durant el segle XV, la terra cuita fou un material força usat per fer imatges [ 1749-177 ] Imatge de Santa Eulàlia, Barcelona, primera meitat s. XV [ 1749-177 ].

"una sort de ymages de terra" (inv. Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-216 ].

"Item mes que lo dit Claperos [Antoni Clapers, de Barcelona] age e sia tengut de obrar o fer obrar los dits dotzes apostols de aquella o semblant terra que es obrada la ymaga de Sancta Eulalia e del portal nou de Barchinona." (Girona, 1434) [ 2026-231 ].

“Ítem, tres ymages de terra cuyta.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1227 ].

“Ítem, hun oratori ab himage de la Verge Maria, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1251 ].

“Item, una Cena de terre cuyte trencade. / Item, un crucifix de terre cuyta. / Item, una ymage de de terre cuyta.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-448 ] “Item, un aratori de terre cuyta [...]: III s. / Item, tres aratoris de fust [...]: I s. I. / Item, una ymage de de terre cuyta [...]: VI.” (encant de l’inv. anterior) [ 1314-451 ].

A l'inventari del guanter barceloní Joan Llop ( † 1491), es registraren tres-centes figuretes de Jesús, de terra cuita, i els motlles necessaris per confeccionar-ne [ 1749-177 ].

“Una ymaga de nostra dona de terra cuyta trencada.” (inv. Barcelona, 1494) [ 975-302 ].

“Ítem una verga [ sic ] Maria de terra.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-33 8 ].

“Item un ymatge de terre envernisat en lo qual es Ihesu Xhristi en pintat.” (inv. Llucmajor, 1494) [ 1298-51 ].

“Item una imatge de terra figurada de madona.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].

“Ítem, una Nostra Dona, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1417 ].

“Item tres ymatges de terre plenes ani un de tere blanque.” (inv. Llucmajor, 1509) [ 1280-474 ].

“Hun Sent Miquel de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1505 ].

"un sent Jacinto de terra / un sanct Ipòlit de terra / una N. S. de Misericòrdia de terra" (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].

"Ittem Una imatge de S n . Fran co . de Paula petita de barro [...] Ittem Un Ercules de barro." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" [...] una Puríssima de terra obra de Manacor blanca de cosa de dos palms de altària [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1751-23 ].

“Ytem, dos petitas imatges de barro.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-259 ].

imperi

imperi m .

| estil imperi Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines de principi del segle XIX [ 1600-56 ].

imposta

imposta f . Motllura horitzontal, a vegades en forma de petita cornisa, que resegueix la façana a nivell dels sostres. Són freqüents les d'obra de gerrer envernissada [ 1885-14 ].

impressió

impressió f .

| impressió serigràfica V. serigrafia .

incís -a

incís -a adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per la penetració i el desplaçament a la pasta d'un instrument punxegut [ 1666-126 ].

indià

indià m . Mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, equivalent a uns . S'emprava per a l'exportació de vi a Amèrica [ 1692-162 ] .

indiano

indiano m . Cast. V. indià .

influència

influència f .

| d'influència cesa V. a l’entrada francès .

| d’influència italiana V. a l’entrada italià .

| plat blau d’influència moresca V. a l’entrada plat .

inhalador

inhalador m . V. tb. bafador Aparell per efectuar inhalacions [ 1070-1058 ] Bafador : Atuell cònic, sense base, amb dues nanses laterals, coll corbat amb boca exvasada i lobulada per adaptar-hi nas i boca en fer bafos; s’acompanya d’una escudella que, plena de la infusió que desprèn vapor, es fica a l’interior. És còpia d’un model cès de pisa [ 1650-254 ].

interruptor

interruptor m . A cal Frare, d’Esparreguera, en fabricaven de terrissa a final segle XIX [ 1022-39 ] Per interrompre el corrent elèctric [ 0 ].

italià -na

italià -na adj.

| d’influència italiana Estil de la pisa barcelonina contemporani del del blau de Barcelona , però la decoració està aplicada sobre coberta [ 2502-34 ].

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horari d'atenció al públic
Amb cita prèvia, tots els dimarts no festius, de 19h a 21h
excepte el primer dimarts de cada mes, dia que normalment se celebra la reunió de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.