El diccionario de cerámica es una herramienta fundamental e imprescindible para profesionales, estudiantes y aficionados a la cerámica, ya sea para aprender, profundizar o de soporte en investigación y publicaciones. Esta obra creada por Joan Rosal recopila y organiza de forma exhaustiva el vocabulario específico de este ámbito artístico y técnico, ofreciendo definiciones claras y rigurosas tanto de términos tradicionales como contemporáneos.
Este diccionario ofrece definiciones precisas de términos tradicionales y contemporáneos relacionados con los materiales, las formas (y cómo se llaman dependiendo de la región), las técnicas, los procesos de producción y decoración de cerámica, así como conceptos históricos y estilísticos propios de la cerámica catalana e internacional. El diccionario contribuye a la adecuada catalogación y descripción del patrimonio cerámico, facilitando una mejor comprensión y transmisión de los conocimientos en el sector.
ESTA HERRAMIENTA DE CONSULTA ESTÁ EN REVISIÓN POR EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN WEB — SI ENCUENTRA ERRORES, NO DUDE EN COMUNICÁRNOSLO — MUCHAS GRACIAS
Búsqueda alfabética
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Búsqueda por palabra
Buscar
Resultados:
il·lita
il·lita f . Mena d’argila que, freqüentment, acompanya la caolinita en la composició de les anomenades argiles blanques [ 1563-4 ] Fil·losilicat del grup de les argiles, mineral incolor, molt abundant a l'argila, procedent esencialment de l'alteració de le miques, que cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans microscòpics [ 1070-1028 ] .
imatge
imatge f . i les formes ymaga , ymage , ymatge A Catalunya, durant el segle XV, la terra cuita fou un material força usat per fer imatges [ 1749-177 ] Imatge de Santa Eulàlia, Barcelona, primera meitat s. XV [ 1749-177 ].
"una sort de ymages de terra" (inv. Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-216 ].
"Item mes que lo dit Claperos [Antoni Clapers, de Barcelona] age e sia tengut de obrar o fer obrar los dits dotzes apostols de aquella o semblant terra que es obrada la ymaga de Sancta Eulalia e del portal nou de Barchinona." (Girona, 1434) [ 2026-231 ].
“Ítem, tres ymages de terra cuyta.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1227 ].
“Ítem, hun oratori ab himage de la Verge Maria, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1251 ].
“Item, una Cena de terre cuyte trencade. / Item, un crucifix de terre cuyta. / Item, una ymage de de terre cuyta.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-448 ] “Item, un aratori de terre cuyta [...]: III s. / Item, tres aratoris de fust [...]: I s. I. / Item, una ymage de de terre cuyta [...]: VI.” (encant de l’inv. anterior) [ 1314-451 ].
A l'inventari del guanter barceloní Joan Llop ( † 1491), es registraren tres-centes figuretes de Jesús, de terra cuita, i els motlles necessaris per confeccionar-ne [ 1749-177 ].
“Una ymaga de nostra dona de terra cuyta trencada.” (inv. Barcelona, 1494) [ 975-302 ].
“Ítem una verga [ sic ] Maria de terra.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-33 8 ].
“Item un ymatge de terre envernisat en lo qual es Ihesu Xhristi en pintat.” (inv. Llucmajor, 1494) [ 1298-51 ].
“Item una imatge de terra figurada de madona.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].
“Ítem, una Nostra Dona, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1417 ].
“Item tres ymatges de terre plenes ani un de tere blanque.” (inv. Llucmajor, 1509) [ 1280-474 ].
“Hun Sent Miquel de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1505 ].
"un sent Jacinto de terra / un sanct Ipòlit de terra / una N. S. de Misericòrdia de terra" (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].
"Ittem Una imatge de S n . Fran co . de Paula petita de barro [...] Ittem Un Ercules de barro." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
" [...] una Puríssima de terra obra de Manacor blanca de cosa de dos palms de altària [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1751-23 ].
“Ytem, dos petitas imatges de barro.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-259 ].
imperi
imperi m .
| estil imperi Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines de principi del segle XIX [ 1600-56 ].
imposta
imposta f . Motllura horitzontal, a vegades en forma de petita cornisa, que resegueix la façana a nivell dels sostres. Són freqüents les d'obra de gerrer envernissada [ 1885-14 ].
impressió
impressió f .
| impressió serigràfica V. serigrafia .
incís -a
incís -a adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per la penetració i el desplaçament a la pasta d'un instrument punxegut [ 1666-126 ].
indià
indià m . Mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, equivalent a uns . S'emprava per a l'exportació de vi a Amèrica [ 1692-162 ] .
indiano
indiano m . Cast. V. indià .
influència
influència f .
| d'influència cesa V. a l’entrada francès .
| d’influència italiana V. a l’entrada italià .
| plat blau d’influència moresca V. a l’entrada plat .
inhalador
inhalador m . V. tb. bafador Aparell per efectuar inhalacions [ 1070-1058 ] Bafador : Atuell cònic, sense base, amb dues nanses laterals, coll corbat amb boca exvasada i lobulada per adaptar-hi nas i boca en fer bafos; s’acompanya d’una escudella que, plena de la infusió que desprèn vapor, es fica a l’interior. És còpia d’un model cès de pisa [ 1650-254 ].
interruptor
interruptor m . A cal Frare, d’Esparreguera, en fabricaven de terrissa a final segle XIX [ 1022-39 ] Per interrompre el corrent elèctric [ 0 ].
italià -na
italià -na adj.
| d’influència italiana Estil de la pisa barcelonina contemporani del del blau de Barcelona , però la decoració està aplicada sobre coberta [ 2502-34 ].
