Diccionario

El diccionario de cerámica es una herramienta fundamental e imprescindible para profesionales, estudiantes y aficionados a la cerámica, ya sea para aprender, profundizar o de soporte en investigación y publicaciones. Esta obra creada por Joan Rosal recopila y organiza de forma exhaustiva el vocabulario específico de este ámbito artístico y técnico, ofreciendo definiciones claras y rigurosas tanto de términos tradicionales como contemporáneos.

Este diccionario ofrece definiciones precisas de términos tradicionales y contemporáneos relacionados con los materiales, las formas (y cómo se llaman dependiendo de la región), las técnicas, los procesos de producción y decoración de cerámica, así como conceptos históricos y estilísticos propios de la cerámica catalana e internacional. El diccionario contribuye a la adecuada catalogación y descripción del patrimonio cerámico, facilitando una mejor comprensión y transmisión de los conocimientos en el sector.

ESTA HERRAMIENTA DE CONSULTA ESTÁ EN REVISIÓN POR EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN WEB — SI ENCUENTRA ERRORES, NO DUDE EN COMUNICÁRNOSLO — MUCHAS GRACIAS
Búsqueda alfabética
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Búsqueda por palabra
Buscar
Resultados:
il·lita

il·lita f . Mena d’argila que, freqüentment, acompanya la caolinita en la composició de les anomenades argiles blanques [ 1563-4 ] Fil·losilicat del grup de les argiles, mineral incolor, molt abundant a l'argila, procedent esencialment de l'alteració de le miques, que cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans microscòpics [ 1070-1028 ] .

imatge

imatge f . i les formes ymaga , ymage , ymatge A Catalunya, durant el segle XV, la terra cuita fou un material força usat per fer imatges [ 1749-177 ] Imatge de Santa Eulàlia, Barcelona, primera meitat s. XV [ 1749-177 ].

"una sort de ymages de terra" (inv. Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-216 ].

"Item mes que lo dit Claperos [Antoni Clapers, de Barcelona] age e sia tengut de obrar o fer obrar los dits dotzes apostols de aquella o semblant terra que es obrada la ymaga de Sancta Eulalia e del portal nou de Barchinona." (Girona, 1434) [ 2026-231 ].

“Ítem, tres ymages de terra cuyta.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1227 ].

“Ítem, hun oratori ab himage de la Verge Maria, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1251 ].

“Item, una Cena de terre cuyte trencade. / Item, un crucifix de terre cuyta. / Item, una ymage de de terre cuyta.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-448 ] “Item, un aratori de terre cuyta [...]: III s. / Item, tres aratoris de fust [...]: I s. I. / Item, una ymage de de terre cuyta [...]: VI.” (encant de l’inv. anterior) [ 1314-451 ].

A l'inventari del guanter barceloní Joan Llop ( † 1491), es registraren tres-centes figuretes de Jesús, de terra cuita, i els motlles necessaris per confeccionar-ne [ 1749-177 ].

“Una ymaga de nostra dona de terra cuyta trencada.” (inv. Barcelona, 1494) [ 975-302 ].

“Ítem una verga [ sic ] Maria de terra.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-33 8 ].

“Item un ymatge de terre envernisat en lo qual es Ihesu Xhristi en pintat.” (inv. Llucmajor, 1494) [ 1298-51 ].

“Item una imatge de terra figurada de madona.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].

“Ítem, una Nostra Dona, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1417 ].

“Item tres ymatges de terre plenes ani un de tere blanque.” (inv. Llucmajor, 1509) [ 1280-474 ].

“Hun Sent Miquel de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1505 ].

"un sent Jacinto de terra / un sanct Ipòlit de terra / una N. S. de Misericòrdia de terra" (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].

"Ittem Una imatge de S n . Fran co . de Paula petita de barro [...] Ittem Un Ercules de barro." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" [...] una Puríssima de terra obra de Manacor blanca de cosa de dos palms de altària [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1751-23 ].

“Ytem, dos petitas imatges de barro.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-259 ].

imperi

imperi m .

| estil imperi Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines de principi del segle XIX [ 1600-56 ].

imposta

imposta f . Motllura horitzontal, a vegades en forma de petita cornisa, que resegueix la façana a nivell dels sostres. Són freqüents les d'obra de gerrer envernissada [ 1885-14 ].

impressió

impressió f .

| impressió serigràfica V. serigrafia .

incís -a

incís -a adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per la penetració i el desplaçament a la pasta d'un instrument punxegut [ 1666-126 ].

indià

indià m . Mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, equivalent a uns . S'emprava per a l'exportació de vi a Amèrica [ 1692-162 ] .

indiano

indiano m . Cast. V. indià .

influència

influència f .

| d'influència cesa V. a l’entrada francès .

| d’influència italiana V. a l’entrada italià .

| plat blau d’influència moresca V. a l’entrada plat .

inhalador

inhalador m . V. tb. bafador Aparell per efectuar inhalacions [ 1070-1058 ] Bafador : Atuell cònic, sense base, amb dues nanses laterals, coll corbat amb boca exvasada i lobulada per adaptar-hi nas i boca en fer bafos; s’acompanya d’una escudella que, plena de la infusió que desprèn vapor, es fica a l’interior. És còpia d’un model cès de pisa [ 1650-254 ].

interruptor

interruptor m . A cal Frare, d’Esparreguera, en fabricaven de terrissa a final segle XIX [ 1022-39 ] Per interrompre el corrent elèctric [ 0 ].

italià -na

italià -na adj.

| d’influència italiana Estil de la pisa barcelonina contemporani del del blau de Barcelona , però la decoració està aplicada sobre coberta [ 2502-34 ].

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horario de atención al público
Con cita previa, todos los martes no festivos, de 19h a 21 h
excepto el primer martes de cada mes, día en que normalmente se celebra la reunión de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.