The Ceramics Dictionary is a fundamental and essential tool for professionals, students and enthusiasts of ceramics, whether for learning, deepening or for support in research and publications. This work created by Joan Rosal exhaustively compiles and organizes the specific vocabulary of this artistic and technical field, offering clear and rigorous definitions of both traditional and contemporary terms.
This dictionary offers precise definitions of traditional and contemporary terms related to materials, shapes (and what they are called depending on the region), techniques, production processes and decoration of ceramics, as well as historical and stylistic concepts specific to Catalan and international ceramics. The dictionary contributes to the adequate cataloguing and description of ceramic heritage, facilitating a better understanding and transmission of knowledge within the sector.
THIS CONSULTATION TOOL IS UNDER REVIEW AS PART OF THE WEBSITE TRANSFORMATION AND UPDATE PROCESS — IF YOU FIND ANY ERRORS, PLEASE DO NOT HESITATE TO LET US KNOW — THANK YOU VERY MUCH
Alphabetical search
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Search by word
Search
Results:
il·lita
il·lita f . Mena d’argila que, freqüentment, acompanya la caolinita en la composició de les anomenades argiles blanques [ 1563-4 ] Fil·losilicat del grup de les argiles, mineral incolor, molt abundant a l'argila, procedent esencialment de l'alteració de le miques, que cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans microscòpics [ 1070-1028 ] .
imatge
imatge f . i les formes ymaga , ymage , ymatge A Catalunya, durant el segle XV, la terra cuita fou un material força usat per fer imatges [ 1749-177 ] Imatge de Santa Eulàlia, Barcelona, primera meitat s. XV [ 1749-177 ].
"una sort de ymages de terra" (inv. Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-216 ].
"Item mes que lo dit Claperos [Antoni Clapers, de Barcelona] age e sia tengut de obrar o fer obrar los dits dotzes apostols de aquella o semblant terra que es obrada la ymaga de Sancta Eulalia e del portal nou de Barchinona." (Girona, 1434) [ 2026-231 ].
“Ítem, tres ymages de terra cuyta.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1227 ].
“Ítem, hun oratori ab himage de la Verge Maria, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1251 ].
“Item, una Cena de terre cuyte trencade. / Item, un crucifix de terre cuyta. / Item, una ymage de de terre cuyta.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-448 ] “Item, un aratori de terre cuyta [...]: III s. / Item, tres aratoris de fust [...]: I s. I. / Item, una ymage de de terre cuyta [...]: VI.” (encant de l’inv. anterior) [ 1314-451 ].
A l'inventari del guanter barceloní Joan Llop ( † 1491), es registraren tres-centes figuretes de Jesús, de terra cuita, i els motlles necessaris per confeccionar-ne [ 1749-177 ].
“Una ymaga de nostra dona de terra cuyta trencada.” (inv. Barcelona, 1494) [ 975-302 ].
“Ítem una verga [ sic ] Maria de terra.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-33 8 ].
“Item un ymatge de terre envernisat en lo qual es Ihesu Xhristi en pintat.” (inv. Llucmajor, 1494) [ 1298-51 ].
“Item una imatge de terra figurada de madona.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].
“Ítem, una Nostra Dona, de terra cuyta [...] “ (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1417 ].
“Item tres ymatges de terre plenes ani un de tere blanque.” (inv. Llucmajor, 1509) [ 1280-474 ].
“Hun Sent Miquel de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1505 ].
"un sent Jacinto de terra / un sanct Ipòlit de terra / una N. S. de Misericòrdia de terra" (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].
"Ittem Una imatge de S n . Fran co . de Paula petita de barro [...] Ittem Un Ercules de barro." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
" [...] una Puríssima de terra obra de Manacor blanca de cosa de dos palms de altària [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1751-23 ].
“Ytem, dos petitas imatges de barro.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-259 ].
imperi
imperi m .
| estil imperi Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines de principi del segle XIX [ 1600-56 ].
imposta
imposta f . Motllura horitzontal, a vegades en forma de petita cornisa, que resegueix la façana a nivell dels sostres. Són freqüents les d'obra de gerrer envernissada [ 1885-14 ].
impressió
impressió f .
| impressió serigràfica V. serigrafia .
incís -a
incís -a adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per la penetració i el desplaçament a la pasta d'un instrument punxegut [ 1666-126 ].
indià
indià m . Mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, equivalent a uns . S'emprava per a l'exportació de vi a Amèrica [ 1692-162 ] .
indiano
indiano m . Cast. V. indià .
influència
influència f .
| d'influència cesa V. a l’entrada francès .
| d’influència italiana V. a l’entrada italià .
| plat blau d’influència moresca V. a l’entrada plat .
inhalador
inhalador m . V. tb. bafador Aparell per efectuar inhalacions [ 1070-1058 ] Bafador : Atuell cònic, sense base, amb dues nanses laterals, coll corbat amb boca exvasada i lobulada per adaptar-hi nas i boca en fer bafos; s’acompanya d’una escudella que, plena de la infusió que desprèn vapor, es fica a l’interior. És còpia d’un model cès de pisa [ 1650-254 ].
interruptor
interruptor m . A cal Frare, d’Esparreguera, en fabricaven de terrissa a final segle XIX [ 1022-39 ] Per interrompre el corrent elèctric [ 0 ].
italià -na
italià -na adj.
| d’influència italiana Estil de la pisa barcelonina contemporani del del blau de Barcelona , però la decoració està aplicada sobre coberta [ 2502-34 ].
