Le dictionnaire de la céramique est un outil fondamental et indispensable pour les professionnels, les étudiants et les passionnés de céramique, que ce soit pour apprendre, approfondir ou soutenir la recherche et les publications. Cet ouvrage créée par Joan Rosal compile et organise de manière exhaustive le vocabulaire spécifique de ce domaine artistique et technique, offrant des définitions claires et rigoureuses des termes tant traditionnels que contemporains.
Ce dictionnaire offre des définitions précises de termes traditionnels et contemporains liés aux matériaux, aux formes (et à leur nom selon la région), aux techniques, aux processus de production et de décoration de la céramique, ainsi qu'aux concepts historiques et stylistiques propres à la céramique catalane et internationale. Le dictionnaire contribue au catalogage et à la description adéquats du patrimoine céramique, facilitant une meilleure compréhension et transmission des connaissances au sein du secteur.
CET OUTIL DE CONSULTATION EST EN COURS DE RÉVISION DANS LE CADRE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION ET DE MISE À JOUR DU SITE WEB — SI VOUS TROUVEZ DES ERREURS, N’HÉSITEZ PAS À NOUS LES SIGNALER — MERCI BEAUCOUP
Recherche alphabétique
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Recherche par mot
Rechercher
Résultats:
jardinera
jardinera f .
| 1 jardinera Recipient , generalment de base rectangular i parets verticals i rectes. Pot ser decorada o llisa. Per contenir terra i sembrar-hi (Esparreguera [ 1022-241 ], Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Barcelona (Sarrià) [ 1650-262 ], Esparreguera [ 1022-241 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 60-22 ] [ 105-29 ] , Tivenys [ 60-22 ].
" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres , bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci del 1912 , fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ] [ 1984-12 ] .
| 2 jardinera Recipient de pisa, de base plana o amb quatre peus, generalment rectangular o oval, de parets rectes o lleugerament exvasades, decorades amb relleus i, a vegades, calades. Per contenir flors a casa, a l’altar o als nínxols del cementiri (Manises [ 353-64 ]) Prod. a: Manises [ 353-64 ].
| jardinera de paret Per penjar-la a la paret [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
jarra
jarra f .
| 1 jarra Var. formal de gerra [ 810-VI-277 ] [ 824-IV-255 ] Gerra, alfàbia [ 725-5 ] [ 810-VI-743 ] (Aín [ 810-VI-743 ], Biar [ 725-5 ]).
“ Jarra de tonina” (Reua de Perpinyà, 1287) [ 810-VI-743 ].
“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres , cantes [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 810-VI-743 ] [ 1020-337 ].
| 2 jarra Boca centrada amb reixeta, dues nanses laterals i galet a l’espatlla (Pont de Suert [ 6-13-9 ]). Prod. a: Pont de Suert, on pronuncien txarra [ 6-13-9 ].
jarret
jarret m . (Mallorca [ 824-IV-255 ], València [ 824-IV-255 ]) V. gerret [ 810-VI-743 ].
jarreta
jarreta f . Gerreta [ 810-VI-743 ].
jarro
jarro m . V. gerro Gerro [ 810-VI-743 ] [ 1888-II-51 ] .
jarró
jarró m . Cast. Florera [ 0 ] Per posar-hi flors i com a peça decorativa (Manises [ 353-64 ]) Prod. a: Manises [ 353-64 ].
jarrot
jarrot m . Tros de gerra; gerra vella (Gandia [ 810-VI-743 ]).
jaspear
jaspear v . Cast. Jaspiar [ 0 ] .
“500 rajoles fines de las ordinarias, com son 350 de jaspeades , 100 vasas que faltaven a la obra y 50 pessas jaspeades per l’escala” (Barcelona, 1684 [ 131-136 ]).
"Ittem una dotsena de orinals grans jaspeats [...] Ittem dodse peus jaspeats [...] ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
jaspejar
jaspejar v . Jaspiar [ 0 ] Fer jaspi (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]; [ 21 ], Castellciutat [ 6-62-30 ]).
“1300 rajoles fines jaspejades per tot lo ruedo del claustre [...] ” (Barcelona, 1683) [ 131-135 ].
jaspi
jaspi m . V. tb. diaspre , jàspit , marbre Decoració que es fa sobre una peça engalbada, tot movent la peça ràpidament, després d’esquitxar-la amb engalbes d’un altre color [ 21-86 ] Tècnica decorativa que consisteix a aplicar sobre l'engalba unes gotes d'una altra engalba de color diferent, esqu itxades amb els dits o amb un ra spall sobre la rajola. Aleshores s'agafa la rajola amb les mans i, amb un moviment circular o lateral, s'obté la decoració desitjada [ 1728-46 ] [ 1783-37 ] ( [ 10-30 ] [ 21-86 ] [ 105-22 ] [ 1783-37 ] , Piera [ 10-30 ] ; valencià, també en diuen diaspre [ 1370-I-229 ]).
jaspiar
jaspiar v . V. tb. jaspear , jaspejar , marbrar Pintar imitant les vetes i els pics del mineral anomenat jaspi [ 2000-988 ] Decorar peces engalbades, tot movent-les ràpidament, després d’esquitxar-les amb engalbes d’un altre color ( [ 10-30 ], Esparreguera [ 1022-221 ] , Piera [ 10-30 ] ).
jaspiat
jaspiat m . Jaspi [ 1728-46 ].
jaspiat -da
jaspiat -da adj . Que té un aspecte semblant al del jaspi [ 2000-988 ] V. tb. diasprat .
jàspit
jàspit m . V. tb. diaspre , jaspi Jaspi (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).
jerro
jerro m . V. gerro .
jicra
jicra f . V. xicra .
joc
joc m .
| joc de cafè V. tb. joguet de cafè Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per servir cafè [ 2000-990 ] Sovint també inclou un gerret per a llet [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Arenys de Mar [ 0 ], Bellver de Cerdanya [ 6-56-22 ] Esparreguera [ 1882 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1613 ] [ 1750 ] .
| joc de te Conjunt de tetera, tasses, platets, sucrera i gerret per a llet [ 0 ].
| joc de taula V aixella [ 0 ] .
| joc de tocador Conjunt de composició variable que usen les dones per pentinar-se i compondre's. N'hi ha força de ceràmica. Hi són freqüents els recipients per a perfums, capses per a pólvores, safata per a pintes, mirall de mà, etc. [ 0 ].
jodrigola
jodrigola f . Guardiola ( Benissanet [ 1652-90 ], [ 1652-90 ] ).
jodriola
jodriola f . Guardiola ( Alcanar [ 1652-90 ], les Cases d'Alcanar [ 1652-90 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-90 ]; Maestrat [ 1652-90 ], Ports de Beceit [ 1652-90 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-90 ]; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-90 ] ).
joguet
joguet m .
| joguet de cafè Joc de cafè (Agost [ 1729-160 ]) Prod. a: Agost [ 1729-160 ].
joguina
joguina f . Fireta [ 0 ] (Potries [ 1152-21 ]) Prod. a: Potries [ 1152-21 ].
joguines
joguines f . pl . Fireta (Castellciutat [ 6-62-39 ], Orbeta [ 265-76 ] , Potries [ 1698 ] ) Prod. a: Castellciutat; a cal Serrat es feia el fogó, la sopera, el tupinet i el platet [ 6-62-39 ]; Orbeta [ 265-76 ] , Potries [ 1698 ] .
joguins
joguins m . Fireta, en valencià [ 70-114 ].
joier
joier m . Capseta de diverses formes, amb tapadora, per guardar-hi joies (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Esparreguera [ 1022-241 ].
joqueta
joqueta f . i la varietat formal xoqueta Peça de fusta que hi ha a l'extrem inferior de l’ arbre del torn i que gira sobre el punt (Horta de València [ 415-I-20 ], Manises [ 938-405 ]).
jornada
jornada f . V. tb. jornal Unitat de mesura referida a la quantitat de peces de cada tipus que hom podia tornejar i guarnir en un dia (Esparreguera [ 1022-205 ]).
jornal
jornal m . V. tb. jornada Unitat de mesura referida a la quantitat de peces de cada tipus que hom podia tornejar i guarnir en un dia, equival a una carga i una carga a 24 peces (Breda) .
judrigola
judrigola f . Guardiola (Benissanet [ 1814-65 ]).
judriola
judriola f . Guardiola [ 810-VI-787 ] [ 824-IV-265 ] (Girona [ 810-VI-444 ] , Mallorca [ 1755 -50 ] ).
juliverdera
juliverdera f . i la forma juyverdera V. tb. julivert Per guardar julivert sec, algunes amb cobertor [ 185-56 ].
“ [...] una juyverdera de terra. / Item un altra juyverdera sens cubertor.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].
julivert
julivert m . Juliverdera [ 0 ] Recipient per tenir el julivert (Biar [ 1729-161 ]) Prod. a: Biar [ 1729-161 ].
| del julivert o de fulles de julivert Denominació moderna d'un estil decoratiu de la pisa barcelonina, de la segona meitat del segle XVIII [ 1567-31 ] Del 2n terç del segle XVIII [ 3069-118,119,120,121 ] .
| de la fulla de julivert Denominació moderna d’un estil de decoració de rajoles policromes barcelonines de mitjan segle XVIII [ 1600-56 ].
justa
justa f . Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del Capcir, equivalent a [ 1692-167 ].
justeia
justeia f .
| justeia de celler Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del monestir de Banyoles, igual a 8 anaps o 1 / 5 de mallal, equivalent aproximadament a [ 1692-162 ] Unitat pròpia del monestir de Banyoles durant els segles XIII i XIV. 8 anaps feien justeia de celler i 5 justeies feien mallal [ 1859-302 ] .
jústia
jústia f . Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 0 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga de vi (de , a Castellbó , i de , a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ,167 ] Al vescomtat de Castellbò, la jústia d'oli tenia 4 quartons i equivalia a [ 1692-79 ,168 ].
juyverdera
juyverdera f . V. juliverdera .
