Diccionario

El diccionario de cerámica es una herramienta fundamental e imprescindible para profesionales, estudiantes y aficionados a la cerámica, ya sea para aprender, profundizar o de soporte en investigación y publicaciones. Esta obra creada por Joan Rosal recopila y organiza de forma exhaustiva el vocabulario específico de este ámbito artístico y técnico, ofreciendo definiciones claras y rigurosas tanto de términos tradicionales como contemporáneos.

Este diccionario ofrece definiciones precisas de términos tradicionales y contemporáneos relacionados con los materiales, las formas (y cómo se llaman dependiendo de la región), las técnicas, los procesos de producción y decoración de cerámica, así como conceptos históricos y estilísticos propios de la cerámica catalana e internacional. El diccionario contribuye a la adecuada catalogación y descripción del patrimonio cerámico, facilitando una mejor comprensión y transmisión de los conocimientos en el sector.

ESTA HERRAMIENTA DE CONSULTA ESTÁ EN REVISIÓN POR EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN WEB — SI ENCUENTRA ERRORES, NO DUDE EN COMUNICÁRNOSLO — MUCHAS GRACIAS
Búsqueda alfabética
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Búsqueda por palabra
Buscar
Resultados:
jardinera

jardinera f .

| 1 jardinera Recipient , generalment de base rectangular i parets verticals i rectes. Pot ser decorada o llisa. Per contenir terra i sembrar-hi (Esparreguera [ 1022-241 ], Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Barcelona (Sarrià) [ 1650-262 ], Esparreguera [ 1022-241 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 60-22 ] [ 105-29 ] , Tivenys [ 60-22 ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres , bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci del 1912 , fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ] [ 1984-12 ] .

| 2 jardinera Recipient de pisa, de base plana o amb quatre peus, generalment rectangular o oval, de parets rectes o lleugerament exvasades, decorades amb relleus i, a vegades, calades. Per contenir flors a casa, a l’altar o als nínxols del cementiri (Manises [ 353-64 ]) Prod. a: Manises [ 353-64 ].

| jardinera de paret Per penjar-la a la paret [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

jarra

jarra f .

| 1 jarra Var. formal de gerra [ 810-VI-277 ] [ 824-IV-255 ] Gerra, alfàbia [ 725-5 ] [ 810-VI-743 ] (Aín [ 810-VI-743 ], Biar [ 725-5 ]).

Jarra de tonina” (Reua de Perpinyà, 1287) [ 810-VI-743 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres , cantes [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 810-VI-743 ] [ 1020-337 ].

| 2 jarra Boca centrada amb reixeta, dues nanses laterals i galet a l’espatlla (Pont de Suert [ 6-13-9 ]). Prod. a: Pont de Suert, on pronuncien txarra [ 6-13-9 ].

jarret

jarret m . (Mallorca [ 824-IV-255 ], València [ 824-IV-255 ]) V. gerret [ 810-VI-743 ].

jarreta

jarreta f . Gerreta [ 810-VI-743 ].

jarro

jarro m . V. gerro Gerro [ 810-VI-743 ] [ 1888-II-51 ] .

jarró

jarró m . Cast. Florera [ 0 ] Per posar-hi flors i com a peça decorativa (Manises [ 353-64 ]) Prod. a: Manises [ 353-64 ].

jarrot

jarrot m . Tros de gerra; gerra vella (Gandia [ 810-VI-743 ]).

jaspear

jaspear v . Cast. Jaspiar [ 0 ] .

“500 rajoles fines de las ordinarias, com son 350 de jaspeades , 100 vasas que faltaven a la obra y 50 pessas jaspeades per l’escala” (Barcelona, 1684 [ 131-136 ]).

"Ittem una dotsena de orinals grans jaspeats [...] Ittem dodse peus jaspeats [...] ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

jaspejar

jaspejar v . Jaspiar [ 0 ] Fer jaspi (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]; [ 21 ], Castellciutat [ 6-62-30 ]).

“1300 rajoles fines jaspejades per tot lo ruedo del claustre [...] ” (Barcelona, 1683) [ 131-135 ].

jaspi

jaspi m . V. tb. diaspre , jàspit , marbre Decoració que es fa sobre una peça engalbada, tot movent la peça ràpidament, després d’esquitxar-la amb engalbes d’un altre color [ 21-86 ] Tècnica decorativa que consisteix a aplicar sobre l'engalba unes gotes d'una altra engalba de color diferent, esqu itxades amb els dits o amb un ra spall sobre la rajola. Aleshores s'agafa la rajola amb les mans i, amb un moviment circular o lateral, s'obté la decoració desitjada [ 1728-46 ] [ 1783-37 ] ( [ 10-30 ] [ 21-86 ] [ 105-22 ] [ 1783-37 ] , Piera [ 10-30 ] ; valencià, també en diuen diaspre [ 1370-I-229 ]).

jaspiar

jaspiar v . V. tb. jaspear , jaspejar , marbrar Pintar imitant les vetes i els pics del mineral anomenat jaspi [ 2000-988 ] Decorar peces engalbades, tot movent-les ràpidament, després d’esquitxar-les amb engalbes d’un altre color ( [ 10-30 ], Esparreguera [ 1022-221 ] , Piera [ 10-30 ] ).

jaspiat

jaspiat m . Jaspi [ 1728-46 ].

jaspiat -da

jaspiat -da adj . Que té un aspecte semblant al del jaspi [ 2000-988 ] V. tb. diasprat .

jàspit

jàspit m . V. tb. diaspre , jaspi Jaspi (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).

jerro

jerro m . V. gerro .

jicra

jicra f . V. xicra .

joc

joc m .

| joc de cafè V. tb. joguet de cafè Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per servir cafè [ 2000-990 ] Sovint també inclou un gerret per a llet [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Arenys de Mar [ 0 ], Bellver de Cerdanya [ 6-56-22 ] Esparreguera [ 1882 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1613 ] [ 1750 ] .

| joc de te Conjunt de tetera, tasses, platets, sucrera i gerret per a llet [ 0 ].

| joc de taula V aixella [ 0 ] .

| joc de tocador Conjunt de composició variable que usen les dones per pentinar-se i compondre's. N'hi ha força de ceràmica. Hi són freqüents els recipients per a perfums, capses per a pólvores, safata per a pintes, mirall de mà, etc. [ 0 ].

jodrigola

jodrigola f . Guardiola ( Benissanet [ 1652-90 ], [ 1652-90 ] ).

jodriola

jodriola f . Guardiola ( Alcanar [ 1652-90 ], les Cases d'Alcanar [ 1652-90 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-90 ]; Maestrat [ 1652-90 ], Ports de Beceit [ 1652-90 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-90 ]; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-90 ] ).

joguet

joguet m .

| joguet de cafè Joc de cafè (Agost [ 1729-160 ]) Prod. a: Agost [ 1729-160 ].

joguina

joguina f . Fireta [ 0 ] (Potries [ 1152-21 ]) Prod. a: Potries [ 1152-21 ].

joguines

joguines f . pl . Fireta (Castellciutat [ 6-62-39 ], Orbeta [ 265-76 ] , Potries [ 1698 ] ) Prod. a: Castellciutat; a cal Serrat es feia el fogó, la sopera, el tupinet i el platet [ 6-62-39 ]; Orbeta [ 265-76 ] , Potries [ 1698 ] .

joguins

joguins m . Fireta, en valencià [ 70-114 ].

joier

joier m . Capseta de diverses formes, amb tapadora, per guardar-hi joies (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Esparreguera [ 1022-241 ].

joqueta

joqueta f . i la varietat formal xoqueta Peça de fusta que hi ha a l'extrem inferior de l’ arbre del torn i que gira sobre el punt (Horta de València [ 415-I-20 ], Manises [ 938-405 ]).

jornada

jornada f . V. tb. jornal Unitat de mesura referida a la quantitat de peces de cada tipus que hom podia tornejar i guarnir en un dia (Esparreguera [ 1022-205 ]).

jornal

jornal m . V. tb. jornada Unitat de mesura referida a la quantitat de peces de cada tipus que hom podia tornejar i guarnir en un dia, equival a una carga i una carga a 24 peces (Breda) .

judrigola

judrigola f . Guardiola (Benissanet [ 1814-65 ]).

judriola

judriola f . Guardiola [ 810-VI-787 ] [ 824-IV-265 ] (Girona [ 810-VI-444 ] , Mallorca [ 1755 -50 ] ).

juliverdera

juliverdera f . i la forma juyverdera V. tb. julivert Per guardar julivert sec, algunes amb cobertor [ 185-56 ].

“ [...] una juyverdera de terra. / Item un altra juyverdera sens cubertor.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].

julivert

julivert m . Juliverdera [ 0 ] Recipient per tenir el julivert (Biar [ 1729-161 ]) Prod. a: Biar [ 1729-161 ].

| del julivert o de fulles de julivert Denominació moderna d'un estil decoratiu de la pisa barcelonina, de la segona meitat del segle XVIII [ 1567-31 ] Del 2n terç del segle XVIII [ 3069-118,119,120,121 ] .

| de la fulla de julivert Denominació moderna d’un estil de decoració de rajoles policromes barcelonines de mitjan segle XVIII [ 1600-56 ].

justa

justa f . Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del Capcir, equivalent a [ 1692-167 ].

justeia

justeia f .

| justeia de celler Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del monestir de Banyoles, igual a 8 anaps o 1 / 5 de mallal, equivalent aproximadament a [ 1692-162 ] Unitat pròpia del monestir de Banyoles durant els segles XIII i XIV. 8 anaps feien justeia de celler i 5 justeies feien mallal [ 1859-302 ] .

jústia

jústia f . Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 0 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga de vi (de , a Castellbó , i de , a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ,167 ] Al vescomtat de Castellbò, la jústia d'oli tenia 4 quartons i equivalia a [ 1692-79 ,168 ].

juyverdera

juyverdera f . V. juliverdera .

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horario de atención al público
Con cita previa, todos los martes no festivos, de 19h a 21 h
excepto el primer martes de cada mes, día en que normalmente se celebra la reunión de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.