Dictionary

jardinera f .

| 1 jardinera Recipient , generalment de base rectangular i parets verticals i rectes. Pot ser decorada o llisa. Per contenir terra i sembrar-hi (Esparreguera [ 1022-241 ], Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Barcelona (Sarrià) [ 1650-262 ], Esparreguera [ 1022-241 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 60-22 ] [ 105-29 ] , Tivenys [ 60-22 ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres , bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci del 1912 , fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ] [ 1984-12 ] .

| 2 jardinera Recipient de pisa, de base plana o amb quatre peus, generalment rectangular o oval, de parets rectes o lleugerament exvasades, decorades amb relleus i, a vegades, calades. Per contenir flors a casa, a l’altar o als nínxols del cementiri (Manises [ 353-64 ]) Prod. a: Manises [ 353-64 ].

| jardinera de paret Per penjar-la a la paret [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

jarra f .

| 1 jarra Var. formal de gerra [ 810-VI-277 ] [ 824-IV-255 ] Gerra, alfàbia [ 725-5 ] [ 810-VI-743 ] (Aín [ 810-VI-743 ], Biar [ 725-5 ]).

“ Jarra de tonina” (Reua de Perpinyà, 1287) [ 810-VI-743 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres , cantes [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 810-VI-743 ] [ 1020-337 ].

| 2 jarra Boca centrada amb reixeta, dues nanses laterals i galet a l’espatlla (Pont de Suert [ 6-13-9 ]). Prod. a: Pont de Suert, on pronuncien txarra [ 6-13-9 ].

jarret m . (Mallorca [ 824-IV-255 ], València [ 824-IV-255 ]) V. gerret [ 810-VI-743 ].

jarreta f . Gerreta [ 810-VI-743 ].

jarro m . V. gerro Gerro [ 810-VI-743 ] [ 1888-II-51 ] .

jarró m . Cast. Florera [ 0 ] Per posar-hi flors i com a peça decorativa (Manises [ 353-64 ]) Prod. a: Manises [ 353-64 ].

jarrot m . Tros de gerra; gerra vella (Gandia [ 810-VI-743 ]).

jaspear v . Cast. Jaspiar [ 0 ] .

“500 rajoles fines de las ordinarias, com son 350 de jaspeades , 100 vasas que faltaven a la obra y 50 pessas jaspeades per l’escala” (Barcelona, 1684 [ 131-136 ]).

"Ittem una dotsena de orinals grans jaspeats [...] Ittem dodse peus jaspeats [...] ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

jaspejar v . Jaspiar [ 0 ] Fer jaspi (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]; [ 21 ], Castellciutat [ 6-62-30 ]).

“1300 rajoles fines jaspejades per tot lo ruedo del claustre [...] ” (Barcelona, 1683) [ 131-135 ].

jaspi m . V. tb. diaspre , jàspit , marbre Decoració que es fa sobre una peça engalbada, tot movent la peça ràpidament, després d’esquitxar-la amb engalbes d’un altre color [ 21-86 ] Tècnica decorativa que consisteix a aplicar sobre l'engalba unes gotes d'una altra engalba de color diferent, esqu itxades amb els dits o amb un ra spall sobre la rajola. Aleshores s'agafa la rajola amb les mans i, amb un moviment circular o lateral, s'obté la decoració desitjada [ 1728-46 ] [ 1783-37 ] ( [ 10-30 ] [ 21-86 ] [ 105-22 ] [ 1783-37 ] , Piera [ 10-30 ] ; valencià, també en diuen diaspre [ 1370-I-229 ]).

jaspiar v . V. tb. jaspear , jaspejar , marbrar Pintar imitant les vetes i els pics del mineral anomenat jaspi [ 2000-988 ] Decorar peces engalbades, tot movent-les ràpidament, després d’esquitxar-les amb engalbes d’un altre color ( [ 10-30 ], Esparreguera [ 1022-221 ] , Piera [ 10-30 ] ).

jaspiat m . Jaspi [ 1728-46 ].

jaspiat -da adj . Que té un aspecte semblant al del jaspi [ 2000-988 ] V. tb. diasprat .

jàspit m . V. tb. diaspre , jaspi Jaspi (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).

jerro m . V. gerro .

jicra f . V. xicra .

joc m .

| joc de cafè V. tb. joguet de cafè Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per servir cafè [ 2000-990 ] Sovint també inclou un gerret per a llet [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Arenys de Mar [ 0 ], Bellver de Cerdanya [ 6-56-22 ] Esparreguera [ 1882 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1613 ] [ 1750 ] .

| joc de te Conjunt de tetera, tasses, platets, sucrera i gerret per a llet [ 0 ].

| joc de taula V aixella [ 0 ] .

| joc de tocador Conjunt de composició variable que usen les dones per pentinar-se i compondre's. N'hi ha força de ceràmica. Hi són freqüents els recipients per a perfums, capses per a pólvores, safata per a pintes, mirall de mà, etc. [ 0 ].

jodrigola f . Guardiola ( Benissanet [ 1652-90 ], [ 1652-90 ] ).

jodriola f . Guardiola ( Alcanar [ 1652-90 ], les Cases d'Alcanar [ 1652-90 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-90 ]; Maestrat [ 1652-90 ], Ports de Beceit [ 1652-90 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-90 ]; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-90 ] ).

joguet m .

| joguet de cafè Joc de cafè (Agost [ 1729-160 ]) Prod. a: Agost [ 1729-160 ].

joguina f . Fireta [ 0 ] (Potries [ 1152-21 ]) Prod. a: Potries [ 1152-21 ].

joguines f . pl . Fireta (Castellciutat [ 6-62-39 ], Orbeta [ 265-76 ] , Potries [ 1698 ] ) Prod. a: Castellciutat; a cal Serrat es feia el fogó, la sopera, el tupinet i el platet [ 6-62-39 ]; Orbeta [ 265-76 ] , Potries [ 1698 ] .

joguins m . Fireta, en valencià [ 70-114 ].

joier m . Capseta de diverses formes, amb tapadora, per guardar-hi joies (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Esparreguera [ 1022-241 ].

joqueta f . i la varietat formal xoqueta Peça de fusta que hi ha a l'extrem inferior de l’ arbre del torn i que gira sobre el punt (Horta de València [ 415-I-20 ], Manises [ 938-405 ]).

jornada f . V. tb. jornal Unitat de mesura referida a la quantitat de peces de cada tipus que hom podia tornejar i guarnir en un dia (Esparreguera [ 1022-205 ]).

jornal m . V. tb. jornada Unitat de mesura referida a la quantitat de peces de cada tipus que hom podia tornejar i guarnir en un dia, equival a una carga i una carga a 24 peces (Breda) .

judrigola f . Guardiola (Benissanet [ 1814-65 ]).

judriola f . Guardiola [ 810-VI-787 ] [ 824-IV-265 ] (Girona [ 810-VI-444 ] , Mallorca [ 1755 -50 ] ).

juliverdera f . i la forma juyverdera V. tb. julivert Per guardar julivert sec, algunes amb cobertor [ 185-56 ].

“ [...] una juyverdera de terra. / Item un altra juyverdera sens cubertor.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].

julivert m . Juliverdera [ 0 ] Recipient per tenir el julivert (Biar [ 1729-161 ]) Prod. a: Biar [ 1729-161 ].

| del julivert o de fulles de julivert Denominació moderna d'un estil decoratiu de la pisa barcelonina, de la segona meitat del segle XVIII [ 1567-31 ] Del 2n terç del segle XVIII [ 3069-118,119,120,121 ] .

| de la fulla de julivert Denominació moderna d’un estil de decoració de rajoles policromes barcelonines de mitjan segle XVIII [ 1600-56 ].

justa f . Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del Capcir, equivalent a [ 1692-167 ].

justeia f .

| justeia de celler Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del monestir de Banyoles, igual a 8 anaps o 1 / 5 de mallal, equivalent aproximadament a [ 1692-162 ] Unitat pròpia del monestir de Banyoles durant els segles XIII i XIV. 8 anaps feien justeia de celler i 5 justeies feien mallal [ 1859-302 ] .

jústia f . Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 0 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga de vi (de , a Castellbó , i de , a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ,167 ] Al vescomtat de Castellbò, la jústia d'oli tenia 4 quartons i equivalia a [ 1692-79 ,168 ].

juyverdera f . V. juliverdera .