Le dictionnaire de la céramique est un outil fondamental et indispensable pour les professionnels, les étudiants et les passionnés de céramique, que ce soit pour apprendre, approfondir ou soutenir la recherche et les publications. Cet ouvrage créée par Joan Rosal compile et organise de manière exhaustive le vocabulaire spécifique de ce domaine artistique et technique, offrant des définitions claires et rigoureuses des termes tant traditionnels que contemporains.
Ce dictionnaire offre des définitions précises de termes traditionnels et contemporains liés aux matériaux, aux formes (et à leur nom selon la région), aux techniques, aux processus de production et de décoration de la céramique, ainsi qu'aux concepts historiques et stylistiques propres à la céramique catalane et internationale. Le dictionnaire contribue au catalogage et à la description adéquats du patrimoine céramique, facilitant une meilleure compréhension et transmission des connaissances au sein du secteur.
CET OUTIL DE CONSULTATION EST EN COURS DE RÉVISION DANS LE CADRE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION ET DE MISE À JOUR DU SITE WEB — SI VOUS TROUVEZ DES ERREURS, N’HÉSITEZ PAS À NOUS LES SIGNALER — MERCI BEAUCOUP
Recherche alphabétique
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Recherche par mot
Rechercher
Résultats:
hallar
hallar m . Fogó [ 811-III-428 ].
hallaret
hallaret m . Dim. d’ hallar Fogonet [ 811-III-428 ].
halloisita
halloisita f . V. halloysita .
halloy
halloy sita f . Mena d’argila que s’utilitza per fer porcellana artística [ 1563-2 ].
hayna
hayna f . Grafia antiga per aïna .
hercinita
hercinita f . Resultat de coure argila, amb fase final de cocció reductora i temperatures superiors a [ 1694 ] De fórmula FeAl 2 O 4 [ 0 ] .
hermina
hermina f . Grafia antiga per arminya [ 1692-118 ].
heura
heura f .
| heura amb circells Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1580-1620 [ 1212- 210, 222 ].
hexàgon
hexàgon m . V. tb. cairó hexagonal , cairó sisavat Rajola fina de perímetre hexagonal regular [ 6-77-8 ,10 ] De mesures 20 x 23 x i 30 x 33 x (Bò bila Bondia, 1997 [publicitat]) Prod. a: , 1936. Mesures que s’esmenten: 10 x i 11 x . [ 189 ].
"Baldosas á la cesa [...]
Exágonos ¾ elaborar á: 20 reales
Id. " cortar: 7 reales
Id. " picar y rayar: 5 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
hidra
hidra f . Hídria [ 810-VI-524 ].
“Dix Jesu Christ a Ruth que portàs una ydra plena d’aygua” (Pasqual, Pere [1227-1300]: Obras . Roma: Edició a cura de Pedro Armengol Valenzuela, 1906-1907) [ 810-VI-524 ].
hídria
hídria f . i les formes hydria , ydria V. tb. hidra .
| 1 hídria Gerra en què els antics tenien aigua [ 810-VI-524 ] [ 811-III-456 ] .
“Es semblant a la ydria , de la qual diuen les faules dels poetes que és font ab molts forats” (Boeci: Libre de consolació de Philosophia . Versió de fra Antoni Genebreda, pàg. 200) [ 810-VI-524 ].
“Que omplissen d’aygua sis hydries o gerres” (Isabel de Villena: Vita Christi . Reedició Barcelona, 1916, p. 113, de l’edició València, 1497) [ 810-VI-524 ].
“ [...] hídrias sive gerres terceres [...] hídrias sive gerres quintarenques [...] ” (Manises ?, 1500) [ 938-405 ].
“Una antiga gerreta m’han donada [...] Era tal hídria d’una gent pagesa” (Costa, Miquel: Del Agre de de Mallorca: Amengual y Muntaner, 1897) [ 810-VI-524 ].
| 2 hídria Coronament arquitectònic en forma de copa curulla de fruites, de boca circular o ovalada, a vegades, amb cobertora monumental [ 1650-260 ].
| 3 hídria Gerro per tenir-hi plantes o flors (Mallorca [ 810-VI-524 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
"Item vn cistonet de boua, vell, en quey ha vna Hydria de terra de obra blanca delicada: 8 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-319 ].
hixeropera
hixeropera f . V. xaropera .
hola
hola f . V. olla .
holla
holla f . V. olla .
holler
holler m . V. oller .
hortera
hortera f . V. ortera .
huylera
huylera f . V. oliera .
hydria
hydria f . V. hídria .
