Diccionari

El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis. 

Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.

AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
hallar

hallar m . Fogó [ 811-III-428 ].

hallaret

hallaret m . Dim. d’ hallar Fogonet [ 811-III-428 ].

halloisita

halloisita f . V. halloysita .

halloy

halloy sita f . Mena d’argila que s’utilitza per fer porcellana artística [ 1563-2 ].

hayna

hayna f . Grafia antiga per aïna .

hercinita

hercinita f . Resultat de coure argila, amb fase final de cocció reductora i temperatures superiors a [ 1694 ] De fórmula FeAl 2 O 4 [ 0 ] .

hermina

hermina f . Grafia antiga per arminya [ 1692-118 ].

heura

heura f .

| heura amb circells Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1580-1620 [ 1212- 210, 222 ].

hexàgon

hexàgon m . V. tb. cairó hexagonal , cairó sisavat Rajola fina de perímetre hexagonal regular [ 6-77-8 ,10 ] De mesures 20 x 23 x i 30 x 33 x (Bò bila Bondia, 1997 [publicitat]) Prod. a: , 1936. Mesures que s’esmenten: 10 x i 11 x . [ 189 ].

"Baldosas á la cesa [...]

Exágonos ¾ elaborar á: 20 reales

Id. " cortar: 7 reales

Id. " picar y rayar: 5 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

hidra

hidra f . Hídria [ 810-VI-524 ].

“Dix Jesu Christ a Ruth que portàs una ydra plena d’aygua” (Pasqual, Pere [1227-1300]: Obras . Roma: Edició a cura de Pedro Armengol Valenzuela, 1906-1907) [ 810-VI-524 ].

hídria

hídria f . i les formes hydria , ydria V. tb. hidra .

| 1 hídria Gerra en què els antics tenien aigua [ 810-VI-524 ] [ 811-III-456 ] .

“Es semblant a la ydria , de la qual diuen les faules dels poetes que és font ab molts forats” (Boeci: Libre de consolació de Philosophia . Versió de fra Antoni Genebreda, pàg. 200) [ 810-VI-524 ].

“Que omplissen d’aygua sis hydries o gerres” (Isabel de Villena: Vita Christi . Reedició Barcelona, 1916, p. 113, de l’edició València, 1497) [ 810-VI-524 ].

“ [...] hídrias sive gerres terceres [...] hídrias sive gerres quintarenques [...] ” (Manises ?, 1500) [ 938-405 ].

“Una antiga gerreta m’han donada [...] Era tal hídria d’una gent pagesa” (Costa, Miquel: Del Agre de de Mallorca: Amengual y Muntaner, 1897) [ 810-VI-524 ].

| 2 hídria Coronament arquitectònic en forma de copa curulla de fruites, de boca circular o ovalada, a vegades, amb cobertora monumental [ 1650-260 ].

| 3 hídria Gerro per tenir-hi plantes o flors (Mallorca [ 810-VI-524 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

"Item vn cistonet de boua, vell, en quey ha vna Hydria de terra de obra blanca delicada: 8 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-319 ].

hixeropera

hixeropera f . V. xaropera .

hola

hola f . V. olla .

holla

holla f . V. olla .

holler

holler m . V. oller .

hortera

hortera f . V. ortera .

huylera

huylera f . V. oliera .

hydria

hydria f . V. hídria .

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horari d'atenció al públic
Amb cita prèvia, tots els dimarts no festius, de 19h a 21h
excepte el primer dimarts de cada mes, dia que normalment se celebra la reunió de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.