El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis.
Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.
AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
hallar
hallar m . Fogó [ 811-III-428 ].
hallaret
hallaret m . Dim. d’ hallar Fogonet [ 811-III-428 ].
halloisita
halloisita f . V. halloysita .
halloy
halloy sita f . Mena d’argila que s’utilitza per fer porcellana artística [ 1563-2 ].
hayna
hayna f . Grafia antiga per aïna .
hercinita
hercinita f . Resultat de coure argila, amb fase final de cocció reductora i temperatures superiors a [ 1694 ] De fórmula FeAl 2 O 4 [ 0 ] .
hermina
hermina f . Grafia antiga per arminya [ 1692-118 ].
heura
heura f .
| heura amb circells Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1580-1620 [ 1212- 210, 222 ].
hexàgon
hexàgon m . V. tb. cairó hexagonal , cairó sisavat Rajola fina de perímetre hexagonal regular [ 6-77-8 ,10 ] De mesures 20 x 23 x i 30 x 33 x (Bò bila Bondia, 1997 [publicitat]) Prod. a: , 1936. Mesures que s’esmenten: 10 x i 11 x . [ 189 ].
"Baldosas á la cesa [...]
Exágonos ¾ elaborar á: 20 reales
Id. " cortar: 7 reales
Id. " picar y rayar: 5 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
hidra
hidra f . Hídria [ 810-VI-524 ].
“Dix Jesu Christ a Ruth que portàs una ydra plena d’aygua” (Pasqual, Pere [1227-1300]: Obras . Roma: Edició a cura de Pedro Armengol Valenzuela, 1906-1907) [ 810-VI-524 ].
hídria
hídria f . i les formes hydria , ydria V. tb. hidra .
| 1 hídria Gerra en què els antics tenien aigua [ 810-VI-524 ] [ 811-III-456 ] .
“Es semblant a la ydria , de la qual diuen les faules dels poetes que és font ab molts forats” (Boeci: Libre de consolació de Philosophia . Versió de fra Antoni Genebreda, pàg. 200) [ 810-VI-524 ].
“Que omplissen d’aygua sis hydries o gerres” (Isabel de Villena: Vita Christi . Reedició Barcelona, 1916, p. 113, de l’edició València, 1497) [ 810-VI-524 ].
“ [...] hídrias sive gerres terceres [...] hídrias sive gerres quintarenques [...] ” (Manises ?, 1500) [ 938-405 ].
“Una antiga gerreta m’han donada [...] Era tal hídria d’una gent pagesa” (Costa, Miquel: Del Agre de de Mallorca: Amengual y Muntaner, 1897) [ 810-VI-524 ].
| 2 hídria Coronament arquitectònic en forma de copa curulla de fruites, de boca circular o ovalada, a vegades, amb cobertora monumental [ 1650-260 ].
| 3 hídria Gerro per tenir-hi plantes o flors (Mallorca [ 810-VI-524 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
"Item vn cistonet de boua, vell, en quey ha vna Hydria de terra de obra blanca delicada: 8 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-319 ].
hixeropera
hixeropera f . V. xaropera .
hola
hola f . V. olla .
holla
holla f . V. olla .
holler
holler m . V. oller .
hortera
hortera f . V. ortera .
huylera
huylera f . V. oliera .
hydria
hydria f . V. hídria .
