The Ceramics Dictionary is a fundamental and essential tool for professionals, students and enthusiasts of ceramics, whether for learning, deepening or for support in research and publications. This work created by Joan Rosal exhaustively compiles and organizes the specific vocabulary of this artistic and technical field, offering clear and rigorous definitions of both traditional and contemporary terms.
This dictionary offers precise definitions of traditional and contemporary terms related to materials, shapes (and what they are called depending on the region), techniques, production processes and decoration of ceramics, as well as historical and stylistic concepts specific to Catalan and international ceramics. The dictionary contributes to the adequate cataloguing and description of ceramic heritage, facilitating a better understanding and transmission of knowledge within the sector.
THIS CONSULTATION TOOL IS UNDER REVIEW AS PART OF THE WEBSITE TRANSFORMATION AND UPDATE PROCESS — IF YOU FIND ANY ERRORS, PLEASE DO NOT HESITATE TO LET US KNOW — THANK YOU VERY MUCH
Alphabetical search
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Search by word
Search
Results:
hallar
hallar m . Fogó [ 811-III-428 ].
hallaret
hallaret m . Dim. d’ hallar Fogonet [ 811-III-428 ].
halloisita
halloisita f . V. halloysita .
halloy
halloy sita f . Mena d’argila que s’utilitza per fer porcellana artística [ 1563-2 ].
hayna
hayna f . Grafia antiga per aïna .
hercinita
hercinita f . Resultat de coure argila, amb fase final de cocció reductora i temperatures superiors a [ 1694 ] De fórmula FeAl 2 O 4 [ 0 ] .
hermina
hermina f . Grafia antiga per arminya [ 1692-118 ].
heura
heura f .
| heura amb circells Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1580-1620 [ 1212- 210, 222 ].
hexàgon
hexàgon m . V. tb. cairó hexagonal , cairó sisavat Rajola fina de perímetre hexagonal regular [ 6-77-8 ,10 ] De mesures 20 x 23 x i 30 x 33 x (Bò bila Bondia, 1997 [publicitat]) Prod. a: , 1936. Mesures que s’esmenten: 10 x i 11 x . [ 189 ].
"Baldosas á la cesa [...]
Exágonos ¾ elaborar á: 20 reales
Id. " cortar: 7 reales
Id. " picar y rayar: 5 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
hidra
hidra f . Hídria [ 810-VI-524 ].
“Dix Jesu Christ a Ruth que portàs una ydra plena d’aygua” (Pasqual, Pere [1227-1300]: Obras . Roma: Edició a cura de Pedro Armengol Valenzuela, 1906-1907) [ 810-VI-524 ].
hídria
hídria f . i les formes hydria , ydria V. tb. hidra .
| 1 hídria Gerra en què els antics tenien aigua [ 810-VI-524 ] [ 811-III-456 ] .
“Es semblant a la ydria , de la qual diuen les faules dels poetes que és font ab molts forats” (Boeci: Libre de consolació de Philosophia . Versió de fra Antoni Genebreda, pàg. 200) [ 810-VI-524 ].
“Que omplissen d’aygua sis hydries o gerres” (Isabel de Villena: Vita Christi . Reedició Barcelona, 1916, p. 113, de l’edició València, 1497) [ 810-VI-524 ].
“ [...] hídrias sive gerres terceres [...] hídrias sive gerres quintarenques [...] ” (Manises ?, 1500) [ 938-405 ].
“Una antiga gerreta m’han donada [...] Era tal hídria d’una gent pagesa” (Costa, Miquel: Del Agre de de Mallorca: Amengual y Muntaner, 1897) [ 810-VI-524 ].
| 2 hídria Coronament arquitectònic en forma de copa curulla de fruites, de boca circular o ovalada, a vegades, amb cobertora monumental [ 1650-260 ].
| 3 hídria Gerro per tenir-hi plantes o flors (Mallorca [ 810-VI-524 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
"Item vn cistonet de boua, vell, en quey ha vna Hydria de terra de obra blanca delicada: 8 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-319 ].
hixeropera
hixeropera f . V. xaropera .
hola
hola f . V. olla .
holla
holla f . V. olla .
holler
holler m . V. oller .
hortera
hortera f . V. ortera .
huylera
huylera f . V. oliera .
hydria
hydria f . V. hídria .
