Le dictionnaire de la céramique est un outil fondamental et indispensable pour les professionnels, les étudiants et les passionnés de céramique, que ce soit pour apprendre, approfondir ou soutenir la recherche et les publications. Cet ouvrage créée par Joan Rosal compile et organise de manière exhaustive le vocabulaire spécifique de ce domaine artistique et technique, offrant des définitions claires et rigoureuses des termes tant traditionnels que contemporains.
Ce dictionnaire offre des définitions précises de termes traditionnels et contemporains liés aux matériaux, aux formes (et à leur nom selon la région), aux techniques, aux processus de production et de décoration de la céramique, ainsi qu'aux concepts historiques et stylistiques propres à la céramique catalane et internationale. Le dictionnaire contribue au catalogage et à la description adéquats du patrimoine céramique, facilitant une meilleure compréhension et transmission des connaissances au sein du secteur.
CET OUTIL DE CONSULTATION EST EN COURS DE RÉVISION DANS LE CADRE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION ET DE MISE À JOUR DU SITE WEB — SI VOUS TROUVEZ DES ERREURS, N’HÉSITEZ PAS À NOUS LES SIGNALER — MERCI BEAUCOUP
Recherche alphabétique
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Recherche par mot
Rechercher
Résultats:
uasta
uasta f . Pinzell de cua o de barba de cabró amb el qual es repassa l’aplicació del vernís allí on l’han tocat les mans en banyar-ne la peça. Té uns tres centímetres de diàmetre a la base i acaba en punta [ 938-425 ] De pèl de burreta, amb la punta arrodonida [ 353-109 ] (Manises [ 353-109 ] [ 938-425 ]).
ubó
ubó m . Aubó, albó [ 0 ].
ufàbia
ufàbia f . Var. dialectal per alfàbia [ 810-X-591 ] (Felanitx , Mallorca [ 1091-58 ]).
uix
uix m . Eixidor del cossi bugader (Altea, on també en diuen canella [ 1366-7 ]).
ull
ull m .
| 1 ull Peça de porcellana que junt amb el marc on va fixada forma la gatonera de blanquejar teles [ 810-X-601 ].
| 2 ull Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana de la darreria del segle XVI i principi del XVII [ 1491-63 ,219 ].
| a cop d'ull A les terrisseries, durant la cuita, introduir dins del forn, a través del forat de la mostra , un tros de bruc llarg, que quan feia contacte amb el foc i s'encenia, permetia copsar per uns instants l'evolució de la fornada ( [ 1562-60 ]).
| ull de bou Tupí de mida petita emprat, entre altres usos, per escalfar vi [ 1650-244 ] Per beure vi calent [ 2457-91 ] L’ansat o tupí més petit [ 810-X-601 ] (català occidental [ 810-X-601 ], català oriental [ 810-X-601 ] , Barcelona [ 47-101 ], Caçà de [ 402-238 ], Empordà [ 810-I-707 ], Garrotxa [ 810-I-707 ], Llofriu [ 402-238 ], Quart d'Onyar [ 6-12-20 ], Sant Celoni [ 824 ], Sant Feliu de Guíxols [ 402-238 ], Sant Hilari Sacalm [ 402-238 ] ), amb l’única excepció de Sant Julià de Vilatorta, on és el més gran de l’escalat de mides [ 0 ].
“ ulls de bou ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
"Item una olla de terra ÿ sinch olletas dites ull de bou ÿ duas cobertoretas xicas." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].
" Ulls de bou / Caragolins / Setens [...] Ulls de bou d'apotecari" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...] Vna olla de vna ansa dita vll de bou enuernissada dintra, y fora: 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].
" Ulls de bou grans, 36 sous la dotzena / Ulls de bou mitjansers, 1 sou 8 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" Ulls de bou grans ÿ xichs" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem quattre dotsenes de ulls de bou grans. / Ittem sis dotsenes de ulls de bou tres de grans y los restants xichs [...] Ittem tretse dotsenes de ulls de bou entre grans mitjans, y xichs ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
“ Ull de Bòu , m. Tupinet. Lab. acc. 5. Olleta petita pera escalfar caldo.- Obs. Ha de tenir sols un’ansa.” (Banyoles, 1881) [ 134-55 ] [ 1282-375 ].
| ull d’apotecari Pot cordialer [ 2702-5 ].
| ull de bou d'apotecari
" Ulls de bou / Caragolins / Setens [...] Ulls de bou d'apotecari " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
ulla
ulla f .
| 1 ulla V. tb. forat del mig El forat més gran que té la volta del forn (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-185 ], del Camp [ 23 ] [ 2432-14 ] , Verdú [ 6-43-31 ] [ 1673-44 ] ) Esta situat al centre d’aquesta (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-185 ], Verdú [ 6-43-31 ] [ 2261-193,194 ] ) Té uns 45 cm de diàmetre (Camp de Tarragona [ 810-X-605 ], del Camp [ 23 ]) S’hi desenforna l’obra (Camp de Tarragona [ 810-X-605 ], del Camp [ 23 ]) Serveix per comprovar l'estat de la cuita (Verdú [ 1673-44 ]) .
| 2 ulla Forma dialectal per olla (Pirineu Oriental [ 810-X-605 ]).
ullat
ullat m .
| 1 ullat Defecte que presenta el vidrat de la ceràmica consistent en rugositats i porus, d’aspecte de pell de taronja (Manises [ 353-109 ]).
| 2 ullat V. obra d’ullat .
uller
uller m .
| 1 uller Setrill (Puigcerdà [ 810-X-607 ]).
| 2 uller Grafia dialectal per oller [ 810-X-607 ].
ullera
ullera f . Cadascun dels forats de la part superior del forn, que serveixen per evacuar els fums, poder observar l’interior del forn i controlar la cocció ( d'Empordà [ 2261-291 ] , obra negra [ 137-30 ] [ 1562-69 ] ; Quart d’Onyar [ 2261-272 ] , obra negra [ 136-23 ]) També s’anomenen lloca ( , obra negra [ 137-30 ]).
umbó
umbó m . Prominència arrodonida que mostren alguns plats o plates a la part central del seu fons interior [ 0 ] Entrant hemisfèric del fons d’un recipient [ 1666-156 ].
umbonat -da
umbonat -da adj . Proveït d'umbó [ 2000-1689 ].
unça
unça f . i la varietat formal onça Unitat de mesura de capacitat per a oli , pròpia de Mallorca, equivalent a 1 / 12 de la lliura, és a dir, [ 1692-241 ] A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ]
ungla
ungla f .
| de l’ungla Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, de final del segle XVI o principi del XVII [ 1208-43 ,44 ], del període 1600-1625 [ 1212- 212, 223 ].
unguedor
unguedor m . V. tb. unguendor Cossi [ 1650-253 ] .
“II cossis o unguedors de terra , ço és un migenser e altre poch, sens serpelle re s” (inv. Barcelona, 1400) [ 393-226 ] [ 955-394 ].
unguendor
unguendor m . V. tb. unguedor Júlia Beltrá n de Heredia troba a documents unguendor o per , de terrissa, equivalent a bugader , cossi o cossi bugader [ 185-52 ] [ 1174-187 ].
ungüentari
ungüentari m . V. tb. pot ungüenter Pot de farmàcia de mida mitjana (23-24 cm), usat per a bàlsams i ungüents [ 2305-18 ] Prod. a: Barcelona [ 2305-33 ].
untor
untor m . Utensili usat a les terrisseries. Consisteix en un manyoc de tel a lligat a l’extrem d’un bastonet de bruc. L’untor, convenientment mullat en una barreja de terra negra o groga i aigua, serveix per tapar les besadures de la pisa (Blanes [ 24 ]).
urani
urani m . Els seus compostos s'usen per obtenir el s color s vermell , taronja i groc [ 1788 ].
urcèola
urcèola f . Ancolla o gerra d’apotecari [ 0 ].
urdir
urdir v . Incorrecte. V. ordir .
urinari
urinari m . V. tb. orinador , pixador Denominació dels orinadors actual s, fets de porcellana sanitària amb sifó incorporat i sistema de descàrrega d'aigua automàtica, o bé, accionada voluntàriament mitjançant un polsador [ 6-75,76-80 ].
urna
urna f .
| 1 urna Vas més o menys profund per contenir aigua o un altre líquid o per guardar-hi perfums o altres coses precioses [ 810-X-626 ].
“D’or la tarraça / urna o taça” ( Jaume Roig: Spill o Libre de les Dones 11262 . Barcelona: Roc Chabàs, 1905. Original de c. 1460 ) [ 810-X-627 ].
“Ja l’aixequen airós en belles curves / com d’ urna grega se contorna l’ansa” (Costa y Llobera, Miquel: Tradicions y Fantasies . Barcelona, 1903) [ 810-X-627 ].
| 2 urna o urna funerària Vas a manera de gerra per guardar les cendres d’un difunt [ 810-X-627 ] Recipient generalment amb tapadora, usat per guardar-hi les restes d'un mort després de la seva cremació [ 1666-207 ] .
| 3 urna Caixeta o gerro per posar les sorts o cedul·les a les rifes o eleccions [ 811-III-1323 ].
“ urna . f. [...] Caixeta ó gerro ahont posan las sorts ó cédulas en las rifas y eleccions.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-741 ].
