Diccionari

El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis. 

Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.

AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
uasta

uasta f . Pinzell de cua o de barba de cabró amb el qual es repassa l’aplicació del vernís allí on l’han tocat les mans en banyar-ne la peça. Té uns tres centímetres de diàmetre a la base i acaba en punta [ 938-425 ] De pèl de burreta, amb la punta arrodonida [ 353-109 ] (Manises [ 353-109 ] [ 938-425 ]).

ubó

ubó m . Aubó, albó [ 0 ].

ufàbia

ufàbia f . Var. dialectal per alfàbia [ 810-X-591 ] (Felanitx , Mallorca [ 1091-58 ]).

uix

uix m . Eixidor del cossi bugader (Altea, on també en diuen canella [ 1366-7 ]).

ull

ull m .

| 1 ull Peça de porcellana que junt amb el marc on va fixada forma la gatonera de blanquejar teles [ 810-X-601 ].

| 2 ull Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana de la darreria del segle XVI i principi del XVII [ 1491-63 ,219 ].

| a cop d'ull A les terrisseries, durant la cuita, introduir dins del forn, a través del forat de la mostra , un tros de bruc llarg, que quan feia contacte amb el foc i s'encenia, permetia copsar per uns instants l'evolució de la fornada ( [ 1562-60 ]).

| ull de bou Tupí de mida petita emprat, entre altres usos, per escalfar vi [ 1650-244 ] Per beure vi calent [ 2457-91 ] L’ansat o tupí més petit [ 810-X-601 ] (català occidental [ 810-X-601 ], català oriental [ 810-X-601 ] , Barcelona [ 47-101 ], Caçà de [ 402-238 ], Empordà [ 810-I-707 ], Garrotxa [ 810-I-707 ], Llofriu [ 402-238 ], Quart d'Onyar [ 6-12-20 ], Sant Celoni [ 824 ], Sant Feliu de Guíxols [ 402-238 ], Sant Hilari Sacalm [ 402-238 ] ), amb l’única excepció de Sant Julià de Vilatorta, on és el més gran de l’escalat de mides [ 0 ].

ulls de bou ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

"Item una olla de terra ÿ sinch olletas dites ull de bou ÿ duas cobertoretas xicas." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].

" Ulls de bou / Caragolins / Setens [...] Ulls de bou d'apotecari" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...] Vna olla de vna ansa dita vll de bou enuernissada dintra, y fora: 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].

" Ulls de bou grans, 36 sous la dotzena / Ulls de bou mitjansers, 1 sou 8 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Ulls de bou grans ÿ xichs" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem quattre dotsenes de ulls de bou grans. / Ittem sis dotsenes de ulls de bou tres de grans y los restants xichs [...] Ittem tretse dotsenes de ulls de bou entre grans mitjans, y xichs ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“ Ull de Bòu , m. Tupinet. Lab. acc. 5. Olleta petita pera escalfar caldo.- Obs. Ha de tenir sols un’ansa.” (Banyoles, 1881) [ 134-55 ] [ 1282-375 ].

| ull d’apotecari Pot cordialer [ 2702-5 ].

| ull de bou d'apotecari

" Ulls de bou / Caragolins / Setens [...] Ulls de bou d'apotecari " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

ulla

ulla f .

| 1 ulla V. tb. forat del mig El forat més gran que té la volta del forn (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-185 ], del Camp [ 23 ] [ 2432-14 ] , Verdú [ 6-43-31 ] [ 1673-44 ] ) Esta situat al centre d’aquesta (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-185 ], Verdú [ 6-43-31 ] [ 2261-193,194 ] ) Té uns 45 cm de diàmetre (Camp de Tarragona [ 810-X-605 ], del Camp [ 23 ]) S’hi desenforna l’obra (Camp de Tarragona [ 810-X-605 ], del Camp [ 23 ]) Serveix per comprovar l'estat de la cuita (Verdú [ 1673-44 ]) .

| 2 ulla Forma dialectal per olla (Pirineu Oriental [ 810-X-605 ]).

ullat

ullat m .

| 1 ullat Defecte que presenta el vidrat de la ceràmica consistent en rugositats i porus, d’aspecte de pell de taronja (Manises [ 353-109 ]).

| 2 ullat V. obra d’ullat .

uller

uller m .

| 1 uller Setrill (Puigcerdà [ 810-X-607 ]).

| 2 uller Grafia dialectal per oller [ 810-X-607 ].

ullera

ullera f . Cadascun dels forats de la part superior del forn, que serveixen per evacuar els fums, poder observar l’interior del forn i controlar la cocció ( d'Empordà [ 2261-291 ] , obra negra [ 137-30 ] [ 1562-69 ] ; Quart d’Onyar [ 2261-272 ] , obra negra [ 136-23 ]) També s’anomenen lloca ( , obra negra [ 137-30 ]).

umbó

umbó m . Prominència arrodonida que mostren alguns plats o plates a la part central del seu fons interior [ 0 ] Entrant hemisfèric del fons d’un recipient [ 1666-156 ].

umbonat -da

umbonat -da adj . Proveït d'umbó [ 2000-1689 ].

unça

unça f . i la varietat formal onça Unitat de mesura de capacitat per a oli , pròpia de Mallorca, equivalent a 1 / 12 de la lliura, és a dir, [ 1692-241 ] A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ]

ungla

ungla f .

| de l’ungla Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, de final del segle XVI o principi del XVII [ 1208-43 ,44 ], del període 1600-1625 [ 1212- 212, 223 ].

unguedor

unguedor m . V. tb. unguendor Cossi [ 1650-253 ] .

“II cossis o unguedors de terra , ço és un migenser e altre poch, sens serpelle re s” (inv. Barcelona, 1400) [ 393-226 ] [ 955-394 ].

unguendor

unguendor m . V. tb. unguedor Júlia Beltrá n de Heredia troba a documents unguendor o per , de terrissa, equivalent a bugader , cossi o cossi bugader [ 185-52 ] [ 1174-187 ].

ungüentari

ungüentari m . V. tb. pot ungüenter Pot de farmàcia de mida mitjana (23-24 cm), usat per a bàlsams i ungüents [ 2305-18 ] Prod. a: Barcelona [ 2305-33 ].

untor

untor m . Utensili usat a les terrisseries. Consisteix en un manyoc de tel a lligat a l’extrem d’un bastonet de bruc. L’untor, convenientment mullat en una barreja de terra negra o groga i aigua, serveix per tapar les besadures de la pisa (Blanes [ 24 ]).

urani

urani m . Els seus compostos s'usen per obtenir el s color s vermell , taronja i groc [ 1788 ].

urcèola

urcèola f . Ancolla o gerra d’apotecari [ 0 ].

urdir

urdir v . Incorrecte. V. ordir .

urinari

urinari m . V. tb. orinador , pixador Denominació dels orinadors actual s, fets de porcellana sanitària amb sifó incorporat i sistema de descàrrega d'aigua automàtica, o bé, accionada voluntàriament mitjançant un polsador [ 6-75,76-80 ].

urna

urna f .

| 1 urna Vas més o menys profund per contenir aigua o un altre líquid o per guardar-hi perfums o altres coses precioses [ 810-X-626 ].

“D’or la tarraça / urna o taça” ( Jaume Roig: Spill o Libre de les Dones 11262 . Barcelona: Roc Chabàs, 1905. Original de c. 1460 ) [ 810-X-627 ].

“Ja l’aixequen airós en belles curves / com d’ urna grega se contorna l’ansa” (Costa y Llobera, Miquel: Tradicions y Fantasies . Barcelona, 1903) [ 810-X-627 ].

| 2 urna o urna funerària Vas a manera de gerra per guardar les cendres d’un difunt [ 810-X-627 ] Recipient generalment amb tapadora, usat per guardar-hi les restes d'un mort després de la seva cremació [ 1666-207 ] .

| 3 urna Caixeta o gerro per posar les sorts o cedul·les a les rifes o eleccions [ 811-III-1323 ].

“ urna . f. [...] Caixeta ó gerro ahont posan las sorts ó cédulas en las rifas y eleccions.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-741 ].

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horari d'atenció al públic
Amb cita prèvia, tots els dimarts no festius, de 19h a 21h
excepte el primer dimarts de cada mes, dia que normalment se celebra la reunió de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.