El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis.
Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.
AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
uasta
uasta f . Pinzell de cua o de barba de cabró amb el qual es repassa l’aplicació del vernís allí on l’han tocat les mans en banyar-ne la peça. Té uns tres centímetres de diàmetre a la base i acaba en punta [ 938-425 ] De pèl de burreta, amb la punta arrodonida [ 353-109 ] (Manises [ 353-109 ] [ 938-425 ]).
ubó
ubó m . Aubó, albó [ 0 ].
ufàbia
ufàbia f . Var. dialectal per alfàbia [ 810-X-591 ] (Felanitx , Mallorca [ 1091-58 ]).
uix
uix m . Eixidor del cossi bugader (Altea, on també en diuen canella [ 1366-7 ]).
ull
ull m .
| 1 ull Peça de porcellana que junt amb el marc on va fixada forma la gatonera de blanquejar teles [ 810-X-601 ].
| 2 ull Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana de la darreria del segle XVI i principi del XVII [ 1491-63 ,219 ].
| a cop d'ull A les terrisseries, durant la cuita, introduir dins del forn, a través del forat de la mostra , un tros de bruc llarg, que quan feia contacte amb el foc i s'encenia, permetia copsar per uns instants l'evolució de la fornada ( [ 1562-60 ]).
| ull de bou Tupí de mida petita emprat, entre altres usos, per escalfar vi [ 1650-244 ] Per beure vi calent [ 2457-91 ] L’ansat o tupí més petit [ 810-X-601 ] (català occidental [ 810-X-601 ], català oriental [ 810-X-601 ] , Barcelona [ 47-101 ], Caçà de [ 402-238 ], Empordà [ 810-I-707 ], Garrotxa [ 810-I-707 ], Llofriu [ 402-238 ], Quart d'Onyar [ 6-12-20 ], Sant Celoni [ 824 ], Sant Feliu de Guíxols [ 402-238 ], Sant Hilari Sacalm [ 402-238 ] ), amb l’única excepció de Sant Julià de Vilatorta, on és el més gran de l’escalat de mides [ 0 ].
“ ulls de bou ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
"Item una olla de terra ÿ sinch olletas dites ull de bou ÿ duas cobertoretas xicas." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].
" Ulls de bou / Caragolins / Setens [...] Ulls de bou d'apotecari" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...] Vna olla de vna ansa dita vll de bou enuernissada dintra, y fora: 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].
" Ulls de bou grans, 36 sous la dotzena / Ulls de bou mitjansers, 1 sou 8 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" Ulls de bou grans ÿ xichs" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem quattre dotsenes de ulls de bou grans. / Ittem sis dotsenes de ulls de bou tres de grans y los restants xichs [...] Ittem tretse dotsenes de ulls de bou entre grans mitjans, y xichs ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
“ Ull de Bòu , m. Tupinet. Lab. acc. 5. Olleta petita pera escalfar caldo.- Obs. Ha de tenir sols un’ansa.” (Banyoles, 1881) [ 134-55 ] [ 1282-375 ].
| ull d’apotecari Pot cordialer [ 2702-5 ].
| ull de bou d'apotecari
" Ulls de bou / Caragolins / Setens [...] Ulls de bou d'apotecari " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
ulla
ulla f .
| 1 ulla V. tb. forat del mig El forat més gran que té la volta del forn (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-185 ], del Camp [ 23 ] [ 2432-14 ] , Verdú [ 6-43-31 ] [ 1673-44 ] ) Esta situat al centre d’aquesta (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-185 ], Verdú [ 6-43-31 ] [ 2261-193,194 ] ) Té uns 45 cm de diàmetre (Camp de Tarragona [ 810-X-605 ], del Camp [ 23 ]) S’hi desenforna l’obra (Camp de Tarragona [ 810-X-605 ], del Camp [ 23 ]) Serveix per comprovar l'estat de la cuita (Verdú [ 1673-44 ]) .
| 2 ulla Forma dialectal per olla (Pirineu Oriental [ 810-X-605 ]).
ullat
ullat m .
| 1 ullat Defecte que presenta el vidrat de la ceràmica consistent en rugositats i porus, d’aspecte de pell de taronja (Manises [ 353-109 ]).
| 2 ullat V. obra d’ullat .
uller
uller m .
| 1 uller Setrill (Puigcerdà [ 810-X-607 ]).
| 2 uller Grafia dialectal per oller [ 810-X-607 ].
ullera
ullera f . Cadascun dels forats de la part superior del forn, que serveixen per evacuar els fums, poder observar l’interior del forn i controlar la cocció ( d'Empordà [ 2261-291 ] , obra negra [ 137-30 ] [ 1562-69 ] ; Quart d’Onyar [ 2261-272 ] , obra negra [ 136-23 ]) També s’anomenen lloca ( , obra negra [ 137-30 ]).
umbó
umbó m . Prominència arrodonida que mostren alguns plats o plates a la part central del seu fons interior [ 0 ] Entrant hemisfèric del fons d’un recipient [ 1666-156 ].
umbonat -da
umbonat -da adj . Proveït d'umbó [ 2000-1689 ].
unça
unça f . i la varietat formal onça Unitat de mesura de capacitat per a oli , pròpia de Mallorca, equivalent a 1 / 12 de la lliura, és a dir, [ 1692-241 ] A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ]
ungla
ungla f .
| de l’ungla Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, de final del segle XVI o principi del XVII [ 1208-43 ,44 ], del període 1600-1625 [ 1212- 212, 223 ].
unguedor
unguedor m . V. tb. unguendor Cossi [ 1650-253 ] .
“II cossis o unguedors de terra , ço és un migenser e altre poch, sens serpelle re s” (inv. Barcelona, 1400) [ 393-226 ] [ 955-394 ].
unguendor
unguendor m . V. tb. unguedor Júlia Beltrá n de Heredia troba a documents unguendor o per , de terrissa, equivalent a bugader , cossi o cossi bugader [ 185-52 ] [ 1174-187 ].
ungüentari
ungüentari m . V. tb. pot ungüenter Pot de farmàcia de mida mitjana (23-24 cm), usat per a bàlsams i ungüents [ 2305-18 ] Prod. a: Barcelona [ 2305-33 ].
untor
untor m . Utensili usat a les terrisseries. Consisteix en un manyoc de tel a lligat a l’extrem d’un bastonet de bruc. L’untor, convenientment mullat en una barreja de terra negra o groga i aigua, serveix per tapar les besadures de la pisa (Blanes [ 24 ]).
urani
urani m . Els seus compostos s'usen per obtenir el s color s vermell , taronja i groc [ 1788 ].
urcèola
urcèola f . Ancolla o gerra d’apotecari [ 0 ].
urdir
urdir v . Incorrecte. V. ordir .
urinari
urinari m . V. tb. orinador , pixador Denominació dels orinadors actual s, fets de porcellana sanitària amb sifó incorporat i sistema de descàrrega d'aigua automàtica, o bé, accionada voluntàriament mitjançant un polsador [ 6-75,76-80 ].
urna
urna f .
| 1 urna Vas més o menys profund per contenir aigua o un altre líquid o per guardar-hi perfums o altres coses precioses [ 810-X-626 ].
“D’or la tarraça / urna o taça” ( Jaume Roig: Spill o Libre de les Dones 11262 . Barcelona: Roc Chabàs, 1905. Original de c. 1460 ) [ 810-X-627 ].
“Ja l’aixequen airós en belles curves / com d’ urna grega se contorna l’ansa” (Costa y Llobera, Miquel: Tradicions y Fantasies . Barcelona, 1903) [ 810-X-627 ].
| 2 urna o urna funerària Vas a manera de gerra per guardar les cendres d’un difunt [ 810-X-627 ] Recipient generalment amb tapadora, usat per guardar-hi les restes d'un mort després de la seva cremació [ 1666-207 ] .
| 3 urna Caixeta o gerro per posar les sorts o cedul·les a les rifes o eleccions [ 811-III-1323 ].
“ urna . f. [...] Caixeta ó gerro ahont posan las sorts ó cédulas en las rifas y eleccions.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-741 ].
