Dictionnaire

fàbia f . V. a lfàbia .

fàbrica f .

| 1 fàbrica Obra de terra o terrissa [ 811-III-192 ].

| 2 de fàbrica adj . A Sant Julià de Vilatorta, la cassola de 12 cm de diàmetre [ 6-30-x ].

| fàbrica de ceràmica , de productes refractaris , de rajoles , etc. Establiment on es fabrica ceràmica [ 810-V-686 ].

| marca de fàbrica Segell que es posa en els objectes de ceràmica per indicar l’establiment on han estat fabricats [ 810-V-686 ].

fabriqueta f . Obrador de pisa fina que pretenia competir amb els productes de , instal·lada a l'Alcora pel comte d'Aranda, l'any 1727. Les fabriquetes van sorgir cap a l'últim quart del segle XVIII [ 1653-22,23 ] [ 1729-120 ] [ 2264-181 ] Fàbrica llevantina imitadora de l'obra alcorenya [ 2009-20 ] N'hi hagueren a l'Alcora, Ribesalbes i Onda [ 2261-25 ] [ 2264-181 ,213 ] També, a Vall de Crist i Villafamés [ 2264-181 ,213 ] Van imitar de l'Alcora a Biar i a Manises [ 2264-181 ] .

fadrí m . A l'estructura gremial, categoria professional superior a la d'aprenent i inferior a la de mestre [ 4-134 ]

faiança f . V. tb. faians , majòlica , pisa Se'n diu de la pisa perquè Faenza, a italiana , en fou una productora de renom [ 161-91 ] Qualsevol peça, cairó o rajoleta de ceràmica coberta d’un esmalt opac [ 813-178 ] Ceràmica envernissada o esmaltada [ 1070-848 ] [ 1666-107 ] [ 2000-768 ] .

“Retaules, sants, plates, aiguamanils, piquetes, pots, testos, bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance , etz. etz." (imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 2294-166 ].

faians m . Faiança [ 0 ].

| faians ordinari Marià Burguès en deia de la pisa blanca valenciana [ 2128-206 ].

faixa f . Franja de color diferent de la resta , d’un plat, d’una escudella, etc. [ 810-V-700 ] Línia circular ampla, d’engalba de diferent color del que predomina a la peça ( [ 21-85 ]).

| de faixes o cintes adj. Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a la pisa catalana des d’almenys el 1713 [ 1080-42 ] [ 2878-34 ] Del 1701 a 1738 [ 3077-55 ] F ins al segon terç del segle XVIII [ 1080-42 ] Del final del segle XVII i primera meitat del XVIII [ 3069-10 8,109,116,121 ] Sèrie de pisa blava barcelonina del segle XVIII [ 1600-71 ] [ 2063-111 ] Des de la primeria del segle XVIII [ 1567-456 ] De finals segle XVII [ 3069-94 ] Va perdurar fins a la 3a o 4a dècada del segle XVIII [ 1893-79 ] Va perdurar almenys fins al 1738 [ 2492-216 ] [ 2878-35 ] De la primera meitat del segle XVIII [ 2009-15 ] [ 2492-179 ] Del primer terç del segle XVIII [ 2009-44 ] Es va fer monocroma amb blau i també amb tricromia de blau, verd i groc [ 3069-124 ] Es juxtaposa, a l’igual que la de la botifarra , amb la fase final de les sèries de Poblet i de transició [ 2502-54 ] .

| faixa de rectangles inclinats Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1520 [ 1212- 212, 223 ].

falç f . i les formes fauç i faus V. tb. corbella , falçó Eina que els gerrers empren per tallar la rodona a talls (l’Empordà [ 810-V-704 ] ) o per buidar els escalons (Mallorca [ 810-V-704 ]) Per tallar el fang (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

falca f . De fusta. Les peces grans es recolzaven sobre falques en posar-les a assecar. Es feia per impedir-ne el contacte amb el paviment i així evitar imperfeccions (l'Alcora [ 1653-97 ]).

falçó m . Dim. de falç Mateix ús que la corbella (Manises [ 938-401 ] ) .

falda f . Disc de fusta, aproximadament d’un metre de diàmetre, situat a la part inferior de l’arbre del torn, sobre el qual actua el peu de l’operari per donar moviment al torn o per frenar-lo ( l'Alcora [ 1653-95 ], Horta de València [ 415-I-20 ], Manises [ 353-52 ] [ 938-401 ]).

faldó m . Mena de maó corvat amb què es cobreix l’interior dels pous de forma cilíndrica ( [ 810-V-712 ]).

falguera f .

| fulla de falguera Denominació moderna d’un motiu decoratiu usat a reversos de pisa daurada de Manises, de final segle XV i principi del XVI [ 1208-45 ].

falqueta f . Tubs de terrissa cilindrocòncaus, d'uns 6 cm de diàmetre per uns 6,5 d'alçada. En enfornar als forns dels terrissers, s'usaven per falcar les peces de forma globular i base estreta, a fi de que no es toquessin entre elles o entre aquestes i les parets del forn (l'Alcora [ 1653-96 ]).

fang m . V. tb. argila , brac , call , fango .

| 1 fang Argila ( [ 43-8 ]).

| 2 fang Matèria formada per la barreja d’argiles i aigua que els ceramistes fan servir de matèria prima per produir les seves obres ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-32 ], Regencós [ 1566-85 ], Traiguera [ 1257-108 ]).

“ barro [...] Brach , fanch , argila .” (Barcelona, 1901) [ 110-52 ].

| 3 fang Figureta o atuell fet de fang [ 2000-773 ].

| passar fang Modelar peces amb la galetera (Esparreguera [ 1022-222 ]).

| pastar fang V. tb. l'entrada pastar i l'entrada terra Servia per homogeneitzar-lo i treure'n les oclusions d'aire. Primerament, es feia amb els peus i, poc abans de modelar la peça, amb les mans [ 1783-28 ].

" [...] trepitjar i pastar fang ." ( , , 1911) [ 1783-27 ].

| quarto del fang Local que servia per guardar els prismes de fang que s’extreien de la bassa ( d’Urgell [ 6-67-30 ]).

| trepitjar el fang V. tb. l'entrada terra Pastar el fang amb els peus a fi de donar-li la consistència adequada perquè es pugui treballar al torn ( [ 1783-27 ], Blanes [ 24 ], Esparreguera [ 1022-224 ]).

" [...] trepitjar i pastar fang ." ( , , 1911) [ 1783-27 ].

| fang d’anses Fang per modelar els guarniments. Es prepara a partir dels retallons que sobren en tornejar (Agost [ 727-30 ] [ 2261-139 ] ).

| fang calcigat Una vegada l'argila procedent de la terrera, mòlta i finament tamisada, es barreja amb aigua i es pasta, s'obté el fang calcigat [ 1653-50 ] (l'Alcora [ 1653-50 ]).

| fang de gerrer Mescla de terra argilosa i aigua ben pastada que els terrissaires o gerrers empren per fabricar teules, rajoles, gerres i altres peces de terrisseria o de terra cuita. Aquest fang també és utilitzat en escultura per modelar [ 813-179 ].

fango m . Fang (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-4 ]).

fanzella f . Formatgera, generalment de vímens (País Valencià [ 810-V-986 ]).

farinera f . V. tb. farnera Recipient on es té dipositada la farina (Pallars [ 810-V-747 ], Ribagorça [ 810-V-747 ], Ripoll [ 810-V-747 ]) Gerra o alfàbia per posar farina [ 955-395 ].

“ [...] una farinera gran de terra” (inv. Barcelona, 1488) [ 955-395 ].

farnera f . V. tb. farinera En el molí fariner, recipient per recollir la farina que surt de les moles [ 810-V-749 ] [ 393-225 ] O, potser, a vegades, del pastador [ 393-225 ] Probablement una mena de gibrell [ 185-56 ] Més aviat seria una mena de gerra o alfàbia farinera, com ve escrit en alguns inventaris, ja que es troba a llocs que no són molins [ 955-395 ].

“II farneres de terra buy des” (inv. Barcelona, 1400) [ 393-203 ,225 ,230 ] [ 955-395 ].

farrada f . V. ferrada .

farret m . V. ferret .

farrussa f . V. ferrussa .

fatgeta f . Peça de ceràmica basta, com una mena de caixa complementària, que s’utilitza per completar el carrell , en enfornar determinades peces que sobresurten massa (Manises [ 938-401 ]) Caixa de ceràmica de molt poca altura, que servia com a peça complementària de la caixa normal, per formar entre ambdues una de sola (Manises [ 353-52 ]).

fauç f . V. falç .

fava f . Pinyol de calç de la ceràmica cuita que, en contacte amb l’aigua, salta (Badalona [ 1228-24 ]).

feitisc -a adj .

“ [...] servidores de terra totes blanques feytisques [...] a raho de III sols. per cascuna servidora a ops de la senyora Reyna.” (Manises, 1421) [ 687-114 ].

feix m . Feixina ( del Camp [ 23 ]).

| feix de blat Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1460-1500 [ 1212- 208, 222 ].

feixina f . V. tb. fogot , garbó , gavell Feix de llenya, especialment de llenya prima [ 2252-92 ] (català occidental [ 810-V-781 ], català oriental [ 810-V-781 ], mallorquí [ 810-V-781 ]) El feix de brancatge de bruc i d’altres arbusts que s’usa per alimentar els forns de coure obra (Blanes [ 24 ], Regencós [ 1566-36 ,85 ], Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. cabra i Freginals, 1989], del Camp [ 23 ]) A del Camp també s’usava feix [ 23 ].

| plantar la feixina Als forns de rajoleria, empènyer la feixina amb un gran impuls, des de la boca de foc, i plantar-la dreta a la paret del fons. Era una acció difícil de fer i només se'n sortien les persones fortes i experimentades. Es feia per evitar l'empobriment de foc que tendia a produir-se al fons de la foganya (Regencós [ 1562-79 ]).

feixiner m . L’encarregat d’anar al bosc a fer llenya , preparar-la en feixines i subministrar-la als rajolers (Regencós [ 1566- 31, 36 ,85 ]).

feld e spat m . Incorrecte, V. feldspat s .

feldspat s m . pl . Grup de tectosilicats, aluminosilicats de potassi, sodi, calci o, més rarament, d'amoni, bari o plom, que cristal·litzen en e l s sistemes monoclínic o triclínic i són minerals essencial s molt abundants a les roques ígnies i metamòrfiques [ 2000-780 ] Usats en ceràmica com a desgreixants per suavitzar les contraccions del refredament [ 0 ] Usats en ceràmica com a fundents, per rebaixar la refractarietat [ 0 ] Minerals amb punt de fusió proper als 1.000ºC, que en refredar-se es vitrifiquen i formen l'estructura cristal·lina de la porcellana, gres, etc. [ 0 ] .

fenyedora f . Gibrell dins del qual fenyen el pa (València [ 810-V-797 ] [ 1366-20 ]).

fer v .

| fer bo Punt de l’assecatge de les peces adequat per col.locar-hi els guarniments ( [ 21- 34, 77,81 ] [ 137-19 ]).

| fer foc Acció de coure l’obra a les rajoleries (Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]).

" Fer foc desde el dissabte a les 8 del vespre fins el diumenge a les 11 del matí, 6 ptes." ( , , 1911) [ 1783-44 ].

| fer la parada Treure les peces crues al sol perquè s’assequin (Esparreguera [ 1022-219 ]).

| fer pells Es diu quan les peces de botxa, en el torn, no surten bé i s’han de trencar ( [ 21-81 ]).

| fer sants Es diu quan, per descuit, es deixen espais de la peça sense engalbar ( [ 21-84 ]).

| fer la terra Esmicolar els terrossos fins a deixar-los de la mesura convenient ( de Camp [ 23 ]).

| fer-se bo Reposar el fang a la bassa fins al moment de ratllar-lo [ 4-162 ].

ferrada f . i la forma farrada V. tb. ferrat Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cèrcols de ferro, per tenir aigua, vi, llet, etc. [ 810-V-816 ] Galleda de metall, terrissa o de fusta voltada de cèrcols de ferro (Pallars [ 1651-199 ]) Recipient de terrissa de forma cilíndrica, base plana, interior envernissat, amb dues nanses i un broc (Mallorca [ 1755-45 ] [ 1868-281 ] ) Recipient de terrissa cilíndric, de base plana, amb dues nanses i un bec, que s’usa per munyir (Mallorca [ 8-313 ] [ 810-V-816 ] [ 1039 ] [ 1513-154 ] [ 2899-159 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-32 ]) Cubell (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-2 4 ) Per munyir ovelles , cabres o vaques [ 1755-45 ,153 ] Per munyir i contenir líquids [ 810-V-816 ] [ 1039 ] [ 2261-310 ] (Mallorca [ 810-V-816 ] [ 1039 ] [ 1755-45 ,152 ] [ 1972-7 ] ) Per tenir aigua i treure-la del pou (Catalunya [ 810-V-816 ]) Gibrell [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ] Per rentar, fregar i tenir roba en remull (Alacant [ 810-V-816 ], Horta de València [ 810-V-816 ], Xàtiva [ 810-V-816 ]) Per extensió, recipient de terrissa per als usos indicats [ 810-V-816 ].

Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ] [ 13-73 ,139 ] [ 2261-312 ] [ 2899-159 ] ; Marratxí [ 2899-15 ] , d'obra d'ollers [ 1750 ] , Pòrtol [ 2261-310 ] .

“ [...] una farrada [...] “ (inv. Baronia de Pinós, 1352) [ 186-II-260 ].

“Item, una farrada [...] “ (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-265 ].

“Item una tassa de farrada foradada sens coha [...] “ (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-266 ].

"Item una farrada mixjensera, y una gerra tambe mixjensera, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-221 ].

“la farrada o alfàbia” (receptari de cuina mallorquina, segona meitat segle XIX) [ 178-142 ].

ferramenta f . Totes i cadascuna de les eines de treball que l’oficial usa per manufacturar l’obra. Aquests utensilis eren de propietat particular de l’oficial i, quasi tots, estaven fets per ell mateix (Manises [ 353-55 ]).

ferrar v . Ferrar el vernís era l'acció de barrejar-hi farina blanca de bona qualitat, a fi de millorar-ne l'adherència a l’obra (Blanes [ 4-165 ]).

ferrat m . Ferrada [ 0 ] Atuell de terrissa per munyir [ 402-265 ] (Carlet [ 402-265 ], Nules [ 402-265 ]).

ferreguet m . Ferret [ 0 ] Trespeus de terra cuita, usat per separar les peces durant la cocció (Inca [ 1091- 52, 53 ]).

ferret m . i la forma farret .

| 1 ferret Sulfur de coure (Barcelona [ 2360-19 ]) Sulfat de coure [ 56-126 ] Per les “Ordinacions dels salaris dels barquers per carregar e descarregar les fustes en Barchinona” (abril de 1428) sabem que per mar arribaven -de Catalunya o de més enllà- a la nostra ciutat, entre altres ingredients necessaris als nostres terrissers, el “ ferret ”, el “coffoll, el “vermelló”, ... (Ordinac. Llotja, foli 97) [ 47-102 ] [ 131-120 ].

“Recort sia a mi Nicolau Reyner: per a fer les colós del daurat hi ha mester per una fornada: [...] 3 oz. faret [...] ”, “Lo que ha master en lo daurat: [...] més 3 oz. de faret [...] per una fornada.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].

“ ferret . m. [...] Coure, aram cremat pera’ls tints. Ferrete .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-745 ].

| 2 ferret V. tb. canet , cavallet , ferreguet , pota de gall , siti , trespeus Trespeus de fang, usat pels gerrers per impedir, en el forn, el contacte de les peces. Cavallet [ 811-III-230 ] [ 1755-45 ] [ 2264-61 ] Per separar una peça de l’altra en el carrell [ 2841-18 ] Trespeus de terrissa, emprat per separar les peces que van envernissades, durant el procés de cuita [ 810-V-825 ] [ 861-884 ] [ 938-401 ] [ 1048-36 ] [ 1166-169 ] [ 2502-29 ] (Barcelona [ 861-884 ], Mallorca [ 1755-45 ], Manises [ 353-55 ] [ 861-884 ] [ 938-401 ], Paterna [ 1048-36 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]) Foren usats tant pels tallers andalusins com pels cristians. És l’utillatge terrisser de major perduració essent usat profussament fins a l’actualitat [ 1166-169 ] Es coneixen ferrets comuns i ferrets de partera (Manises, segle XVII [ 861-884 ]).

"una sort de ferrets que posan per fer scudelles" (inv. Pere Bonarrés, escudeller de Barcelona, 1598) [ 1880-335 ].

"Tres millers de ferrets comuns, nou sols / Un miller de ferrets partera, quatre sols y mig" ( Sanx o, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] los farrets , planos, tovas y canons, tarros per courer xícaras: val dos lliuras, deu sous.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

“ [...] Farrets , panos y caixas. [...] Farrets tallar y gratillar [...] “ (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

"Ferret. m. [...] de gerrer. atifle , caballete ." (Barcelona, 1839) [ 2221-299 ].

“ ferret . m. [...] Espécie de trespeus de fanch, pera impedir los gerrers en lo forn lo contacte de las pessas. Caballete , atifle .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-745 ].

| 3 ferret Ferrussa [ 0 ] Eina que serveix per raure les peces i retocar-ne les imperfeccions (Horta de València [ 415-I-21 ]).

| ferret de potes de gall Ferret que té tres peus, molt punxeguts i estilitzats, a cada cara (Manises [ 353-55 ]).

| ferret de raure Ferrussa [ 0 ] Peça de ferro de pocs milímetres de gruix, similar a una espàtula amb un dels extrems (mànec) recte i més llarg i l'altre (el de raure) corbat i més prim. Per rebaixar el gruix d'una determinada part d'una peça i, també, per netejar el fang sobrant adherit al rodell (l'Alcora [ 1653-90 ]).

ferrets m . pl . Estalvis per a taula (Batea [ 1775-I-496 ]).

ferro m .

| 1 ferro Element químic. Els seus compostos s'usen en ceràmica per obtenir el s color s vermell , groc, marró i blau [ 1788 ].

| 2 ferro Ferrussa [ 0 ] Eina que consisteix en una làmina plana d’acer, de forma rectangular, amb un dels costats corvat per servir d’agafador. Per allisar la part externa de les peces (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ] [ 810-V-828 ]).

| ferro de raure o per a raure V. tb. ferret de raure Passamà de ferro en forma de L. S’usava per raure o perfilar les vores de les peces (Manises [ 353-55 ]).

| ferro de raure tassons Difereix del ferro de raure corrent en que l’extrem del braç curt té forma convexa i afilada. Servia per fer la corriola del tassó (Manises [ 353-55 ]).

| ferro de tallar Eina de terrisser consistent en una planxa de ferro rectangular d'entre 9 i 17 cm de llargària i entre 3 i 5 cm d'amplària. Serveix per refinar la base de la peça i per aixam ar-la (l'Alcora [ 1653-89 ]).

| ferro de treure mostres V. mostrejador .

ferros m . pl . Estalvis per a taula (Corbera d’Ebre [ 1775-I-496 ]).

ferruça f . V. ferrussa .

ferrussa f . i les formes farrussa i ferruça .

| 1 ferrussa V. tb. ferret , ferret de raure , ferro , ferro de raure , llima , llimador Eina de terrisser, consistent en una làmina allargada de ferro, amb els extrems doblegats en angle recte, en sentits oposats, que serveix per llimar i allisar les peces de terrissa ja obrades i endurides (Barcelona [ 810-V-830 ], obrador Martínez [ 6-68-14 ]; [ 21- 34, 83 ] [ 136-16 ] [ 137-18 ], Blanes [ 24 ], Camp de Tarragona [ 810-V-830 ], Esparreguera [ 1022-156 ,158 ], Girona [ 810-V-830 ], Mallorca [ 810-V-830 ] [ 1039 ] , Marratxí [ 1750 ] , Penedès [ 810-V-830 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ] [ 810-V-830 ] ; Rialb de Noguera [ 4-163 ], Sant Julià de Vilatorta [ 824-IV-45 ]).

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] sinch ferrussas de desferrussà / dues ferrusas de adobà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item dues farrussas de adobar y sinch de esfarrussar” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

"Ittem tres farruses de ferro usades." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| 2 ferrussa Usada pels modelistes per llimar i rebaixar els originals i els motlles de guix o d'escaiola ( [ 105-14 ]) .

| ferrussa d'adobar

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] dues ferrusas de adobà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“Item dues farrussas de adobar y sinch de esfarrussar” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

| ferrussa de desferrussar o d'esferrussar

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] sinch ferrussas de desferrussà ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“Item dues farrussas de adobar y sinch de esfarrussar ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

fes -a adj . Esquerdat [ 811-III-232 ] [ 824-IV-45 ] Atuell de ceràmica finament esquerdat, que no arrib a a produir separació de parts (Eivissa [ 810-V-833 ], Mallorca [ 810-V-833 ], Menorca [ 810-V-833 ], Olot [ 810-V-833 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]) Fes , sedat o cedat és el nom que es donava als atuells malmesos (Barcelona, s. XVI) [ 47-102 ].

"Item hun cossi gran e tres petits fesos " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

"Primo dotze geres olieres buides, velles, de les quals ne ha quatre són senseres e les altres feses e trenquades." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-27 ].

“Item dues alfàbies la una gran cencera e laltra patita fesa [...] ” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-170 ].

“Item dos cosis de terra fessos [...] Item tres gerras olieras buydes bonas e una fesa .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-170 ].

"Primo una tauleta de falqueta petita sobre la quall ha un librell de pastar fes " (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].

“Item, dos plats grans de terra de mèlica, la hu dels quals és fes , ab les armes de Papiol.” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-467 ].

"Primo hun cossiet de terre fes dins lo qual havia circha sinch barcelles de forment de la terre [...] dins una alfàbia feze ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ,276 ].

“Item une alfàbie de tenor de satante cortans fessa .” (inv. Esporles, Mallorca, 1564) [ 1223-288 ].

“Item un cossi fes de terra.” (inv. Llucmajor, 1581) [ 1280-162 ].

“ [...] un cossi fès [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-40 ].

fesa f . Esquerda, fisura [ 811-III-232 ] [ 824-IV-46 ].

“Recepta de hun betum per alfábies qui tinguen alguna fesa per hon vesan [...] posar-ho a la fesa per hon vesarà la alfàbia [...] ” ( Almanaque Balear , 1876, pàg. 42; doc. a. 1550, segons [ 824-IV-46 ]) i (Ciutat de Mallorca, 1552 [ 1151-56 ], que és la versió transcrita) [ 2281-28 ] .

festejador m . El càntir que triga molt a ompl ir-se quan està dins del pou ( Empordà [ 810-V-838 ]).

festejar v . Estar un atuell una mica esquerdat, estar fes. Ex.: “Aquesta gerra ja festeja” (Ciutat de Mallorca [ 810-V-839 ]).

fetge m .

| fetge de vaca Argila vermella usada pels gerrers [ 6-68-9 ] [ 68-31 ] Argila molt plàstica freqüent al Barcelonès i al Vallès Occidental, usada pels gerrers de la zona [ 2261-226 ] (Barcelona [ 6-68-9 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-31 ], Sant Cugat del Vallès [ 0 ]).

fibla f . Piqueta de terrissa on va l’aigua recollida de la teulada abans d’entrar a la cisterna ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]).

figueta f .

| de la figueta adj . Denominació moderna d'un estil decoratiu de pisa blava barcelonina de mitjan segle XVII [ 2009-15 ] [ 2063-110 ] De pisa blava de Lleida, del 3r quart del segle XVII [ 3069-10 3 ] .

figura f . V. tb. figureta , imatge Prod. a: l'Alcora [ 1821-94,99 ] .

“una burnia de llautó ab una figura de un minyonet de bulto de pisa...” (inv. Barcelona, 1694) [ 2885-38 ].

“una figura de barro mig cos que es la efigie de dit Joseph Ros encarnat ab guarnició de fusta [...] una figura de barro de St. Rafel y Tobias” (inv. Barcelona, 1699) [ 2418-202,203 ].

" [... un] Betlem de escaparata, figures de terra i els vidres romputs" (inv. Mallorca, 1756) [ 1751-19 ].

" [...] un lancero, dos bailarins y duas figuretas , tot de terra [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1838) [ 1835-196 ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci del 1912, fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ] [ 1984-12 ].

| figura per a jardí Prod. a: Alcover [ 44-52 ].

| figura de pessebre Prod. a: del Camp, fetes marginalment per algun terrisser [ 31 ].

"Ittem Una caixa a modo de garrafera plena de figures de pesebre velles." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" [...] y diferents figuras de pesebre [...] " (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-201 ].

figuraire figuraira m . i f . V. tb. figurer , figurista [no admès a diccionaris actuals] Qui fa figures de pessebre [ 1997-63 ].

figurat m . [ 729-33 ] Potser es refereix a l'obra daurada més barata en decoració i mida [ 2360-46 ] Segons Osma, a partir de 1446 apareix a documents “ xapellet e figurat ”, que probablement es referia a l’obra abans anomenada de pinzell (Manises [ 938-402 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de figurat , de pisa, valia 8 sous [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona, pisa daurada, final s. XV [ 2360-70 ] .

“Item deu groses de xapellet e figurat a for de set solidos grossa.” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“ [...] et tot grosas de figurat e xapellet ad forum septem solidorum et sex denariorum grossa [...] ” (contracte Manises, 1447) [ 687-135 ].

"5 grosses de contrafeyt e figurat " (València, 1449 [ 2253-23 ]).

"5 grosses de figurat e contrafeyt" (València, 1451 [ 2253-23 ]).

“ [...] figurat e contrafet huyt sous e sis diners grossa [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687-139 ].

figurer figurera m . i f . V. tb. figuraire , figurista [no admès a diccionaris actuals] Qui fa figures de guix o d'altra matèria [ 810-V-866 ] Qui fa figures de pessebre [ 1868-292 ] (Mallorca [ 1868-292 ]) En feien de terrissa i de porcellana [ 1868-292 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 1868-293 ], Manacor [ 1868-293 ].

figureta f . Figura petita [ 0 ].

" [...] un lancero, dos bailarins y duas figuretas , tot de terra [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1838) [ 1835-196 ].

figurista m . i f . V. tb. figuraire , figurer Persona que fa figures de pessebre o d'altra mena [ 2000-792 ].

fil m . V. tb. bordó Fil , no fil de gansalla (Quart d’Onyar, Marcó, 1997) [ 0 ] Fil de cotó que té lligat en un dels extrems un bastonet curt i que serveix per tallar el fang quan es treballa a l’aire (Manises [ 353-56 ] [ 938-402 ]) Serveix per separar la peça, ja modelada ( d’Urgell [ 6-67-32 ], Traiguera [ 1257-108 ], Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ]) Fil de cotó ( ) o de cànem ( del Camp), d’uns 20 o , acabat per un costat amb un troç de canya, bruc, etc. que serveix per segar i separar la peça ja feta de la resta del pastó, que roman sobre el rodet del torn ( [ 21-83 ], del Camp [ 23 ]) Entre canterers o gerrers, tros de fil usat per separar la peça modelada de la resta de fang que queda sobre la roda [ 811-III-240 ] .

" Fil : Entre canterers ó gerrers tros de fil &c. pera tallar la pessa de la demés p asta que queda sobre la roda." [ dicc ionari Pere Labèrnia, 1839-1840] .

| fil d’empalomar Tenia un bastó a cada extrem per poder-lo subjectar; servia per tallar , mentre la roda girava, les peces petites de la resta del piló o les més grosses del tambor (Castellciutat [ 6-61-11 ]).

| fils enrotllats en espiral Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana de final segle XVI i principi segle XVII [ 1491-60,205 ].

| fil de gansalla o gansalla V. tb. filet Tros de filferro acabat amb un manyoc de roba a cada extrem, per tal d’agafar-lo amb les mans. S’utilitza per separar de la roda les peces fetes “a sòl de rodell” ( [ 21- 33,41, 82 ] [ 106-86 ] [ 136-16 ] [ 137-18 ]) Per separar la peça del rodell del torn [ 2252-13 ] .

| fil de llinet Per separar la peça acabada de la resta del fang, al torn dels terrissers ( del Camp [ 1838 ]).

| fil de tallar V. tb. bordó , filferro Fil de cotó o de filferro amb un a volandera a cada extrem per poder agafar-lo. Serveix per separar les peces ja modelades del plat de la roda (Verdú [ 1673-33 ,36 ]) A Esparreguera se n’usaven de dues menes: l’un era un fil de cotó de menys d’un pam de llarg, lligat d’un cap a un bastonet; l’altre era un tros de filferro d’uns 25 o 30 cm. El primer servia per separar les peces petites fetes a cap de pastó. L’altre per separar les peces grosses del plat del torn i també per trossejar pastons (Esparreguera [ 1022-157 ]) Per separar de la resta del pastó les peces fetes a cap de pastó (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Per tallar les peces o separar-les del torn un cop acabades (la Galera, on tb. en diuen filferro [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

| fil de tallar coques Tros de fil d’aram o d’acer als extrems del qual es lligaven sengles retalls de tela que feien d’agafadors. Servia per tallar el pelló i fer-ne rodanxes o, també, per fer llongos (Manises [ 353-56 ]).

fila f . Conjunt de caixes o de peces, col· locades les unes damunt de les altres, formant rimer (Manises [ 353-56 ]).

filà f . Var. dialectal per filada (Manises [ 353-56 ]).

filada f . Sèrie de piles de caixes que, col· locades una a continuació de l’altra, formen circumferències concèntriques a sobre del garbell (Manises [ 353-56 ]) També es denomina rod ada (Manises [ 353-56 ]).

filet m .

| 1 filet Traç continu i fi, realitzat a pinzell, amb el que es decoren algunes peces de ceràmica (Manises [ 353-56 ]).

| 2 filet V. tb. fil de gansalla Eina de terrisser que consisteix en un fil d'aram d'entre 30 i 55 cm de llargària amb un bastonet de fusta a cada extrem per poder-lo manipular. Serveix per tallar el fang moll (l'Alcora [ 1653-88 ]).

| filet d’ondes Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1530 [ 1212- 211, 223 ].

filetejar v . Decorar peces amb filets (Manises [ 353-56 ]) Aquesta decoració es realitza amb l’ajut de la rodeta (Manises [ 353-56 ]).

filferro m . V. tb. fil de tallar Per separar del plat del torn les peces fetes d’un sol pastó (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Per tallar les peces o separar-les del torn un cop acabades (la Galera, on tb. en diuen fil de tallar [ Museu de la Galera, 2018 ]).

fillol m . Fillola [ 0 ] Nom que es dóna al tros de canonada que va empalmat a un altre de més diàmetre, formant unes calces o peça de confluència de dues conduccions d’aigua [ 813-185 ] Peça de derivació d’un baixant [ 1228-24 ].

fillola f .

| 1 fillola V. tb. canó amb fillola , fillol , fiol Peça de derivació d'una canonada [ 0 ] Peça d'un baixant d'aigües brutes que serveix per a acoblar un tub inclinat amb un de vertical [ 2000-795 ] .

| 2 fillola Peça de terra cuita que es posa a l’àmpit d’una finestra o balcó ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]).

filosa f . Canó de terrissa de forma troncocònica, per a evacuació d’aigües (Girona [ 810-V-879 ]).

filosilicats m . pl . Grup mineralògic al qual pertanyen les argiles ceràmiques [ 1563-1 ].

filtre m . o filtre d'aigua Atuell fet, generalment, de pisa. De forma cilindroide amb tapadora i forat per a aixeta a la part inferior. A la part inferior, a sobre d’un relleix, descansava el filtre pròpiament dit, que era una peça de ceràmica porosa, feta amb una pasta de creta i borra (Manises [ 353-56 ]) Prod. a: , obrador Joan Bagué i Rodà [museu Terracota de ] [ 1882 ] ; Manises [ 353-56 ].

| filtre de carbur Prod. a: Piera [ 6-12-12 ].

| filtre premsa Aparell per eliminar l'excés d'aigua de la pasta ceràmica en processos mecanitzats [ 0 ].

| filtre Sinaí V. Sinaí .

finestra f .

| 1 finestra Brancalada de terra cuita [ 0 ] .

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

| 2 finestra Cadascun dels forats ovalats que hi ha a les parets de les capses d’enfornar plats. Serveixen de nanses i també perquè l’escalfor arribi correctament a les peces (Blanes [ 24 ], [ 810-V-887 ]).

fiol m . Fillol a [ 0 ] .

“Alfarería [...] Empalmes de tuberias llamados Fiols en catalán: Los sencillos valen el doble y los dobles el triple del tubo recto del diámetro respectivo [...] ” (tarifa de preus, Barcelona, 1899, 1900) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].

fiola f . Mena de canó [ 0 ] Prod. a: Campos [ 1972-11 ], Esparreguera [ 1022-239 ].

fira f . Fireta [ 70-114 ] Conjunt de plats i d’altres atuells de cuina en miniatura, usats com a joguina per a les nenes (Costa de Llevant [ 810-V-891 ], Vallès [ 810-V-891 ]).

"una cistella de verga dins la qual y ha fira de terra per ha jugar les criatures" (inv. Barcelona, 1599) [ 2121-929 ].

fireta f . V. tb. coudinar , eineta , escuradeta , fira , fregasseta , joguina , joguines , joguins , menudet , obreta , perolet , platet per jugar Objectes de terrissa en miniatura, com plats, olles i d’altres atuells de cuina, usats com a joguina per a les criatures (Blanes [ 24 ], català occidental [ 810-V-892 ], català oriental [ 810-V-892 ], Esparreguera [ 2020-138 ], Mallorca [ 1059-205 ], Miravet , Piera [ 2020-138 ] ).

Prod. a: Barcelona [ 1-51 ] [ 6-72-42 ] [ 2121-927 ] , Benissanet [ 31 ], (obra vermella) [ 13-107 ] [ 21 ] [ 58 ] [ 351 ] [ 2128-197 ] ; (obra negra), sols es feia un càntir petit [ 21 ], Lluís Cornellà no recorda haver-ne fet mai [ 6-47-43 ]; Breda [ 1995 ], Esparreguera [ 4-14 3 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 13-107 ,135 ] [ 1022-239 ] [ 2020-138 ] , Piera [ 6-12-11 ] [ 13-107 ,134 ] [ 2020-138 ] , Pont de Suert [ 6-13-9 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 351 ], Reus [ 31 ] [ 48-V-81 ] [ 139 ], Sant Celoni (obra negra) [ 6-41-34 ], del Camp [ 31 ] [ 2432-9 ] . Denominacions segons la mida: fireta gran (Esparreguera, obrador de Julià Galceran [ 1022-289 ] [ 2261-252 ] ), fireta petita (Esparreguera, obrador de Julià Galceran [ 1022-289 ] [ 2261-252 ] ).

Refrany : “Qui faci fireta, lleugera la mà dreta”: ho diuen els terrissers, perquè l’operari té a la mà dreta el fil de tallar les peces, i en fer fireta cal tallar-les sovint i de pressa (l’Empordà [ 810-V-892 ], [ 810-V-892 ]).

fistó m .

| fistons i fassers de pinzell fi Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1780-1810 [ 1212- 211, 223 ].

flamaró m . Flama que surt del cim d’un forn de terrisser (Penedès [ 810-V-906 ]).

flamera f . Atuell en forma de con invertit per fer flams [ 1650-239 ] Motlle dins del qual es preparen els flams [ 810-V-907 ] De forma cònica, vora roma, totalment enllemutjada i envernissada, de mida única (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ]) Prod. a: Arenys de Mar [ 0 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ].

flantum m . V. frentum .

flaret m . Vulg. per fraret .

flascó m . V. tb. flasquet .

| 1 flascó Recipient per tenir-hi líquids, pólvores, etc. [ 0 ].

“Mes quatre flaschos per refrescar lo vi.” (inv. Maçanet de , 1575) [ 107-339 ].

“La cuyneta o rebost [...] un sach ab [...] un flascho de terra [...] A la cuyna fora la sella [...] un flascho [...] “ (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

| 2 flascó V. tb. càntir d’oli Nom amb el que , a Tuïr, anomenen modernament e l càntir d’oli, per distingir-lo del setrill, amb el qual encara conviu [ 6-21-25 ] [ 6-66-19 ] Prod. a: Tuïr [ 6-21-25 ] [ 1762-20,21 ] [ 1769 ] .

| flascó de perfum En ceràmica, s e'n coneixen de fets a Alemanya, França i Gran Bretanya [ 2299 ].

flasquet m . Dim. de flascó .

“Ítem, una cetra , un jarro y un flasquet de terra blanca.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1877 ].

flauta f . Instrument aeròfon de cos cilíndric, amb un nombre variable de forats. Se n’han fet de ceràmica [ 6-103-5 ].

fleitera f . Motlle de fer formatge (Benassal [ 810-V-913 ]).

flor f .

| flor de l’argila Argila afinada i preparad a per passar-la al bassó i barrejar-la amb aigua (Verdú [ 6-43-30 ] [ 142-2 ] [ 1673-28 ] [ 2041-48 ] ) .

| flor blava de sis pètals Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212- 210, 222 ].

| flor de card oberta Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1490-1525 [ 1212- 209, 222 ].

| de les flors de card en poncella V. tb. poncella de card Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, de principi del segle XVI [ 1208-42 ].

| flor de lis Coronament arquitectònic, fet de ceràmica, que representa una flor de lis [ 6-78,79-11 ].

| de la flor de lotus Denominació moderna d’una sèrie de pisa policroma lleidatana de final segle XVII i principi del segle XVIII [ 1600-52 ].

| flors de punts o fruits amb grana Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada del segle XVII [ 1491-59 ,62 ].

| flor de quatre inscrita Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1530-1570 [ 1212- 209, 222 ].

| flor de la terra V. tb. llot , terra al llot Rialb [ 2064-139 ] Al bassó, la part més superficial de la barr eja d’aigua i d' argila (la Bisbal d’Empordà [ 21-77 ] ) .

floraire m . Florera [ 0 ] Gerro per tenir flors [ 810-V-924 ].

florejat -da adj .

| dels florejats Denominació moderna d’un estil de vaixella de pisa barcelonina de final segle XVII i principi del segle XVIII [ 1600-52 ].

florer m . Florera [ 0 ] Gerro o vas per tenir-hi flors [ 810-V-926 ] [ 811-III-260 ] [ 2337-72 ] De formes molt diverses (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]) Prod. a: Agost [ 2337-72 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ] .

florera f .

| 1 florera V. tb. búcar , clavellari , claveller , clavellera , floraire , florer , gerd , gerro , gerro florer , gerro de flors , gerro de la rosa , jarró , pastereta , rameller , tarrassa , tarrasset , xarra , xarro , xipell Vas per posar-hi flors [ 131-92 ] [ 810-V-926 ] [ 811-III-260 ] Per tenir flors en aigua [ 1650-262 ] Prod. a: Barcelona [ 6-96,97-12 ] [ 3069-151 ] , d'Empordà [ 187 ] [ 1882 ] , Esparreguera [ 1882 ] ; l'Hospitalet de Llobregat [ 68-37 ] , Lleida [ 2492-127 ] , Manises [ 2360-278,279 ] , Olot [ 2447-23 ], Rialb [ 2977-50,52 ] , Verdú [ 6-46-35 ].

" floreras " (inv. Barcelona, 1598) [ 1880-328 ].

“En lo Armari de [...] un jarro de Leyda de terra una florera de pisa.” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

“E dos floreras per a adornar un altar.” (inv. casa Fina, Palafrugell, 1708) [ 786-121 ].

“Item s is floreras mol t vellas , qui ya no servexen. ” ( inv. Ciutat de Mallorca, 1744) [ 2211-192 ].

“Item sis floreras y dos ramells ab sos peus bons.” (inv. Ariany, Mallorca, 1749) [ 1320-41 ].

"Ittem Dos gerres envernisades de vert mitjanseres que serveixen a modo de floreres , y sobre de elles algunes fruÿtes tot de barro usat." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 2079-94 ].

" [...] dues floreras damunt i al mitx, una capelleta [...] " (inv. Mallorca, 1769) [ 1751-20 ].

“ florèra . s. f. Ramilletero . Florum fasciculus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ florera . f. [...] Gerro pera tenir las flors.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-761 ].

| 2 florera Test per plantar-hi plantes (Horta de Sant Joan [ 1775-I- 247, 473 ]).

| 3 florera Plafó de rajoles que representa una florera [ 0 ].

“32 floreras de 6 rajolas.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| florera de penjar V. tb. cucurutxo .

florero m . Cast. no admès. Florera [ 0 ] ( l'Alcora [ 1653-109 ,114 ]; Peralta de , on pronuncien fllorero [ 1038-117 ]; Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen búcar [ 1653-109 ,114 ] .

floreta f .

| 1 floreta Motiu decoratiu, aplicat amb trepa, que caracteritza una sèrie de vaixella de , anomenada de la floreta [ 60-41 ].

| 2 floreta Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1502-1516 [ 1212- 208, 222 ].

| de les espiguetes i floretes (o de les floretes i espiguetes ) Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, basada en dos motius sempre associats, del darrer quart del segle XV i primera meitat del XVI [ 1208-41,42 ] Fou copiada a Barcelona i Reus [ 1306-55 ].

| floretes de punts amb fulles reixades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1480-1510 [ 1212- 208, 222 ].

| floretes dins xarxa de rombs ( sebqa ) Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1510-1530 [ 1212- 208, 222 ].

floró m . Botó. Ornament de façanes no agregable [ 0 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ floró ” (inv. , 1936) [ 189 ].

fluorescència f .

| fluorescència de raigs X V. anàlisi per fluorescència de raigs X .

foc m .

| boca de foc Busqueu-ho a boca .

| cambra de foc En els forns de coure ceràmica, espai tancat en el qual es crema el combustible que alimenta el foc [ 1639-488 ].

| curt de foc Defecte que presenta un atuell de ceràmica quan no ha estat cuit a la temperatura adient sinó a una d’inferior (Manises [ 353-43 ]).

| donar foc Encendre el forn i vigilar que el foc no s’apagués [ 131-123 ] Introduir llenya dins del forn dels terrissers ( [ 137-34 ] ) .

“ [...] doní al mosso com volien dar foch .” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ].

| fer córrer el foc D urant la cuita, escampar el caliu per tota la foganya, a fi d'homogeneitzar l'escalfor ( [ 1562-60 ,69 ] , Regencós [ 1562-79 ] ).

| fer foc Acció de coure l’obra a les rajoleries (Vilobí d’Onyar [ 95-14-x ]).

" Fer foc desde el dissabte a les 8 del vespre fins el diumenge a les 11 del matí, 6 ptes." ( , , 1911) [ 1783-44 ].

| entrada de foc Zona de superfície aspra causada pel contacte directe de la flama a sobre d’algun punt de la peça (Manises [ 353-48 ]).

| penjar el foc A les bòbiles, efecte negatiu de la cocció, que es produïa quan el foc només passava per sobre de l'obra enfornada (Granollers [ 2257-91 ]).

| foc gros o foc gran Fase de la cocció que segueix al foc petit (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ] ; d'Empordà [ 1562-58 ,69 ] [ 2261-291 ] ) Als forns de negre, fase de la cocció que precedeix al foc petit . Durava 14 o 15 hores ( [ 137-34 ] ) .

| foc petit Foc inicial que es feia per escalfar el forn i assolir la temperatura de cocció (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ] ; d'Empordà [ 21-67 ] [ 1562-58 ,68 ] [ 2261-291 ] , Regencós [ 1566-31 ,85 ] [ 1562-78 ] ) Als forns de negre, inici de la cocció, que pretén una pujada suau de la temperatura. Durava de 8 hores ( [ 106-92 ] [ 137-34 ]).

"Enfornar i fer foc petit , 3 ptes." ( , , 1911) [ 1783-44 ].

foga f . Var. formal de fogó .

“I foga de ferra de III tases” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-58 ].

fogai na f .

| 1 fogai na V. tb. caldera , cambra de combustió , cambra de foc , cendrera , fogaix , foganya , forn de baix Cavitat del forn on es fa el foc; es troba a la seva part inferior [ 21-89 ] [ 137-29 ] Part inferior d’un forn on s’efectua la combustió de la llenya [ 1666-109 ] Cambra de combustió del forn [ 2162-146 ] ( [ 21-89 ] [ 137-29 ] , on també en diuen fogaix [ 2261-291 ] o foganya , segons pronunciació de Lluís Cornellà [ 2261-291 ] ; Esparreguera, on també en diuen cendrera [ 100-II-52 ]; Miravet [ 2866-41 ], Paterna [ 2162-146 ], Pòrtol [ 2261-309 ], Quart d'Onyar [ 4-167 ] [ 2261-272 ] , Rubí [ 2261-258 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]).

| 2 fogai na Entresòl situat a la cambra inferior del forn, que ocupava la seva part posterior, per coure peces que no anaven envernissades (Barcelona [ 2261-226 ] , obrador Martínez [ 6-68-18 ]) Mena de replà que hi havia a la cambra inferior del forn, on es coïen l’obra de rajoleria, les peces de terrissa sense envernissar o les només envernissades per dins (Castellciutat [ 6-61-13 ]).

| 3 fogaina Boca del forn de les rajoleries (Granollers [ 2257-88 ]).

fogaineta f . Foganyeta (Breda [ 4-166 ]).

fogaix m . Fogaina [ 0 ] En els forns de negre, cavitat inferior on es fa el foc ( , on també en diuen fogaina [ 2261-291 ] o foganya , segons pronunciació de Lluís Cornellà [ 2261-291 ]; Quart d’Onyar, obra negra [ 136-23 ]).

foganya f .

| 1 foganya Espai cobert situat a nivell de la boca del forn i a la vora d’aquesta, on s’estiben les feixines per donar foc al forn dels rajolers (Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]; Llambilles, can Creuet, 1996 [ 0 ]).

| 2 foganya Fogaina [ 2000-808 ] Part inferior del forn, on es f a el foc i, a vegades, també es couen algunes peces ( d'Empordà [ 106-88 ] [ 1562-55 ,58,59,61,62,63,66, 72,73 ] [ 2806 ] , segons pronunciació de Lluís Cornellà [ 2261-291 ] ; Breda [ 4-166,167 ]; Quart d’Onyar [ 105-29 ] , Lluís Mestres, 1996 [ 0 ] ; Regencós [ 1562-82,83 ] , la Selva del Camp [ 2432-14 ] ) A la Selva del Camp, la part més baixa excavada es diu l’ olla , i al pedrís s’hi cou l’obra més rústega [ 2432-22 ] .

"La foganya no es pas desenfornada encare a cáusa de la molta quantitat de foc encés que encare hi ha." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1913) [ 2294-188 ].

foganyeta f . Fogaineta [ 0 ] Cadascun dels departaments en forma de nínxol, situats al voltant de la foganya , en els quals també s’enforna obra (Breda , on també en diuen fogaineta [ 4-166,167 ]).

fogar m . Forn de baix [ 0 ] .

fogaril m . V. fogueril .

fogater m . A les terrisseries, l'encarregat de mantenir el foc amb la intensitat correcta durant tot el procés de cuita [ 1562-58,60, pàssim ] L’encarregat d’enfornar i de retirar les cendres [ 2340-74 ] ( [ 1562-58,60, pàssim ] [ 2340-74 ] [ 2427-65 ] ) A les rajoleries, l’encarregat de mantenir el foc amb la intensitat correcta durant tot el procés de cuita, sota les ordres del mestre rajoler (Regencós [ 1566-36 ,85 ]).

fogó m .

| 1 fogó Per escalfar, en general [ 70-114 ] Prod. a: Reus, segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].

Sense informació sobre la seva tipologia:

"tres fogons i hun perfumador obra de Alcúdia" (inv. Ciutat de Mallorca, 1430) [ 1522-53 ].

"un fogó de terra petit, nou" (inv. Ciutat de Mallorca, 1453) [ 1522-53 ].

“ [...] dos fogons de terra [...] ” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-200 ].

“ fogó de terra” (a inv. de Sant Boi de Llobregat, 1481-1500) [ 1314-347 ].

“ [...] dins la tafona atrobí [...] Item hun fogó ab carretes.” (inv. Esporles, Mallorca, 1505) [ 1223-215 ].

" 1 fogó per tenir foc " s’esmenta a l’inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1513 [ 962-445 ].

“ fogons ”, “ fogons grans” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

"tres fogons de terra de tenir foc" (inv. Pollença, 1525) [ 1522-53 ].

“Item un fogó de terra y un bessí.” (inv. Esporles, Mallorca, 1585) [ 1223-309 ].

"Item tres fogons de terra." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-210 ].

" Item dos fugons de terra usats." (inv. Mataró, 1622) [ 1812-221 ].

"Item tres fogons de terra petits y grans." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-229 ].

" Fogons , 8 sous dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Fogons ÿ gibrells empastissats ÿ cantirs de vi" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem dos dotsenes de fogons y dos dotsenes de olles de diferents mides." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| 2 fogó V. tb. burguer , burguera , burgueril , copa , escalfador , escalfeta , fogona , fogonet , fogons , foguer , fogueret , fogueril , foguerill , fornell , fornet , hallar (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-45 ] ) Per fer foc al seu interior i cuinar àpats que no necessiten de gran quantitat o durada de foc [ 2079-85 ] Format per dues peces de terrissa fixades entre si amb morter. Exterior reforçat amb filferro. Graella de ferrocolat ( , obra negra [ 6-47-43 ] [ 21 ]) Per coure o escalfar aliments . N'hi ha de dos tipus: alt i baix. El primer té dos compartiments separats per una reixeta, un de superior per a les brases i un d'inferior, amb tiratge, per a la cendra. El segon és cònic invertit, amb tres merlets a la vora [ 1650-238 ] .

Prod. a: Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ] [ 47-101 ] [ 72-69 ] [ 1556-686 ] [ 2079-115 ] [ 2255-442 ] , (obra negra) [ 4-141 ] [ 6-47-43 ] [ 13-125 ] [ 21 ] [ 60-21 ] [ 2252-67 ] , Blanes [ 24 ], Cardedeu [ 1650-238 ], Ciutadella de Menorca [ 1729- 95, 96 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Marratxí [ 1750 ], Paterna [ 2012-238 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 8-86 ] [ 60-21 ] [ 1650-238 ] , on feien el fogó alt i el fogó baix o escalfadora [ 88 ] i el feien senzill o amb reixeta [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982]; Quart d’Onyar (obra roja) [ 6-28-43 ], Reus [ 31 ], Rubí [ 7 ], Sabadell [ 1-48 ] , Sant Feliu de Llobregat [ 60-21 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 13-132 ,133 ] [ 1650-238 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona: de cinquè , tarifa de 1655 [ 99-277 ] [ 111-65 ].

de sisè gran , tarifa de 1655 [ 99-277 ] [ 111-65 ].

de sisè petit , tarifa de 1655 [ 99-277 ] [ 111-65 ].

de partereta , tarifa de 1655 [ 99-277 ] [ 111-65 ].

b ) (obra negra): corrent i gros [ 6-47-43 ] [ 21 ].

“Uns fogons o fornells de tres cases.” (inv. Vic, 1403) [ 402-231 ].

"Item, un fogó ab tres cases: XI. sous / Item, un fogó de jueu: XII. sous" (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-566 ].

"Item, uns fogons de terre en los quals ha encastades dues olles de aram per bullir lexiu de barbes [...] " (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-173 ].

" Fogons sense guarnir" (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547; no era obra pròpia) [ 2079-87 ].

" Fogons sense guarnir" (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un fogo gran de sinque, 1 sou 4 diners.

Un fogo de sise gran, 10 diners.

Un fogo de sise petit, 7 diners.

Un fogo de partereta, 6 diners.

Una dotzena de reixas de fogons unas ab altres, 1 sou.” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

“Fogoners [...]

Per mans de un fogo de olla de sinque posanthi lo fogoner la reixa, pasta, y mans, 8 diners.

Un fogo de sise gran, per mans reixa, y pasta, 6 diners.

Un fogo de sise petit, partereta, ò altre mes petit, per mans, reixa, y pasta, 4 diners.” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-278 ] [ 111-66 ].

“ fogó ” (Girona, 1663) [ 135-112,121,130, pà ssim ].

“ [...] a la cuyna [...] Alguns plats, ollas, fogons , cassolas tot de terra.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-193 ].

| 3 fogó V. tb. fogona Atuell de terrissa per escalfar el llit (Lluçanès [ 402-231 ] [ 810-V-941 ]) A Menorca el fogó era per escalfar-se, no per cuinar [ 825-29 ].

| 4 fogó Fogó de forma cilíndrica que només es feia per a ús del terrisser. Es col · locava a sota del rentador , només per suportar-lo i, a l’hivern, també per escalfar-lo (Castellciutat [ 6-62-30,32 ]).

| fogó d'alambí

" Fogons d'alambí " (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079 -88 ].

| fogó alt Conca per a brases a la part superior i cendrera a la inferior, separats per una graella [ 2252-30 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2252-30 ] , usat per cuinar [ 136-47 ] [ 2423 ] .

| fogó baix Escalfeta [ 0 ] Serveix per mantenir els aliments calents a taula [ 136-47 ] [ 351 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 2252-31 ] , on també en diuen escalfadora [ 88 ] [ 351 ] [ 2413 ] .

| fogó ju esc o de jueu V. tb. fogonet juesc .

"Item, un fogó ab tres cases: XI. sous / Item, un fogó de jueu : XII. sous" (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-566 ].

“ [... un] fogó juesch d’aram [...] ” (inv. Barcelona, 1448) [ 955-384 ].

“ [...] un fogó de terra juhesc [...] ” (inv. Barcelona, 1468) [ 955-384 ].

| fogó per al llit Prod. a: Sabadell [ 0 ].

| fogó de merlets Fogó per escalfar el llit [ 402-231 ] Té tres merlets a la vora (Olost [ 402-231 ] [ 810-V-941 ]) fogó de tres merlets Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 8-94 ] [ 42-59 ], on s’usa per guisar [ 42-59 ], on s’usa com a fogó i per escalfar el llit [ 6-25-x ] [ 6-30-x ] [ 11-210 ].

| fogó negre

" Fogons negres desgornits [...] Fogons negres grans desgornits" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

" Fogons negres sense guarnir" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079 -88 ].

| fogó de paraire

“It. un gorniment de fogo [ de paraire ], sens olla [...] ” (inv. d’un paraire, Torelló, s/d) [ 1369-I-441 ].

"Entre torradors d'avellanes i copes negres a 4 sous la dotzena i fogons de peraire , tot obra negra: 6 sous 8 diners" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

"un fogó de paraire de pentinar" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-98 ].

“It. un fogo de parayre ab son peu de fusta.” (inv. Torelló, 1627) [ 1369-I-441 ].

| fogó de pentinar o per pentinar

"un fogó de terra de pentinar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-53 ].

"un fogó de terra negre per pentinar " (inv. Mallorca, 1496) [ 1522-53 ].

| fogó de portera De planta quadrada, amb quatre marlets a la part superior i re forçat amb cèrcols d'acer [ 2079-85 ] Prod. a: Esparreguera [ 2079-85 ], Sant Feliu de Llobregat [ 60-48 ] [ 100-II-54 ].

| fogó de o dels torrons o per a fer torrons

"Hun fogó de terra dolent per a fer torrons ." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-108 ].

"un fogo per fer torrons " (inv. Barcelona, 1607) [ 2255-611 ].

"un fugo de torrons " (inv. Barcelona, 1653) [ 2255-611 ].

"un fogo per torrons dolent" (inv. Barcelona, 1658) [ 2255-611 ].

“ [...] lo fogó dels torrons ab son foch desota [...] ” (Girona, 1663) [ 135-103,105,107, pà ssim ].

"un fugo de torrons " (inv. Barcelona, 1670) [ 2255-611 ].

"un mabre de pedra pera fer torrons ab un fogo de terra ab encaxos de fusta" (inv. d’adroguer, Barcelona, 1678) [ 2255-611 ] [ 2885-87 ] .

"lo fogo dels torrons " (inv. Barcelona, 1708) [ 2255-611 ].

fogomar m .

“Item un fogomar [?] o scalfador de aygua - III. s. III.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-284 ].

fogona f .

| 1 fogona Fornet portàtil [ 1458-23 ].

| 2 fogona Braser generalment quadrat, fet de diferents materials i transportable [ 963-467 ] Fogó o braser per fer-hi foc que, generalment, es posa a terra per escalfar-se [ 811-III-265 ] (Ciutat de Mallorca [ 963-467 ]).

| 3 fogona Mena de cassola fonda, sense merlets, per escalfar el llit posada dins del burro (Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-30-x ] [ 1650-238 ] ) Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-30-x ] [ 1650-238 ] .

fogoner -a m . i f . Qui fa fogons o fogones [ 0 ].

“Item tots y qualsevols altres qui obraran de terra, axí Nollones com Fogones exercint dit ofici de Terra, o argila pagan tots disaptas a la dita Confraria dos diners.” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

fogonet m . Dim. de fogó V. tb. fogueret , hallaret Fogó petit portàtil de terrissa, en forma de test amb dues nanses, que té una obertura a la part inferior lateral per fer-hi el foc ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]).

"un foguonet de terra nou" (inv. Ciutat de Mallorca, 1452) [ 1522-53 ].

"Item algunes altres frasques ço és castanyes de vidre trencades e hun fogonet de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

“ [...] lo trauré del foch y lo posaré sobra un fogonet [...] ” (Girona, 1663) [ 135-103,105,107, pà ssim ].

| fogonet ju esc

“ [...] fogonet de terra negre juhesc ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-395 ].

fogons m . pl . Recipient quadrat i reforçat amb cèrcols d’acer, dividit en dues par ts mitjançant una reixeta metàl· lica. Servia per guisar amb carbó vegetal (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-239 ].

fogot m . Feix de llenya prima, apropiada per cremar en els forns (Garrotxa [ 810-V-942 ], Penedès [ 810-V-942 ], Rosselló [ 810-V-942 ] , el Vendrell [ 1587-4 ] ).

fogots m . pl . Llenya prima, de branques d’arbres de ribera, emprada en els forns dels terr issers (Bellver de Cerdanya [ 6-53-14 ] ) .

foguejat -ada adj . Atuell o peça de ceràmica tacats pe l foc ( , obra vermella [ 21-88 ] ) .

foguer m . V. tb. fogueret .

| 1 foguer Fogó per escalfar o coure [ 6-60-14 ] Fogó per coure el menjar [ 811-III-266 ] (valencià [ 70-114 ] [ 810-V-942 ]).

“E sanct Pere... trovà un foguer de foch, e va’s scalfar aquí” ( Obras de S. Pedro Pascual ..., 1227-1300, transcripció i edició del 1906-1907, vol. I, pàg. 117) [ 810-V-942 ] [és dubtósa l’accepció que significa fogó com a atuell per coure . Pot tractar-se de l’eina d’acer per treure guspires de la pedra foguera i fer foc].

"Item un foguer : VI diners" (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-568 ].

“En la cambreta,

foguer , olleta,

ast hi tenia” (Roig, Jaume: Libre de les Dones , 1460) [ 810-V-942 ].

“un foguer guornit” ( de Lillet, c. 1461) [ 186-III-177 ] .

“un foguer blanch [...] dos foguers de taula” (inv. València, 1492) [ 415-I-253 ] [el primer esment sembla referir-se a un fogó, el segon a una escalfeta de sobretaula].

" foguer de terra" (inv. València?, s. XIV o XV) [ 2253-49 ].

“Ítem, hun foguer de terra cuyta [...] per IIII ” (encant Lleida, 1504) [ 2901-1437 ].

" [...] treuran guspires de foch, com vn foguer [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-45v ] [ Pot tractar-se de l’eina d’acer per treure guspires de la pedra foguera i fer foc].

“Ittem un foger [ sic ] de terra v ell.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

| 2 foguer Peça auxiliar que s’utilitza durant la cuita. És feta de pasta refractària, amb escotadures a la part inferior. Es col.loca a la base de les files de caixes , a fi de que aquestes no obstrueixin, total o parcialment, els forats del garbell del forn (Manises [ 353-58 ]).

| foguer de taula Escalfeta [ 0 ] .

“un foguer blanch [...] dos foguers de taula ” (inv. València, 1492) [ 415-I-253 ] [el primer esment sembla referir-se a un fogó, el segon a una escalfeta de sobretaula].

“It. Dos foguerets de taula .” (inv. Duc de Gandia, Roma, 1493) [ 1103-111 ].

foguera f . Als forns de rajoleria, cadascun dels forats per on passa el foc des de la part inferior a la superior (Girona [ 136-75 ], Regencós [ 1566-85 ], Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]).

foguerer foguerera m . i f . Qui fabrica foguers o fogons; el qui aprofita les olles esculades per fer-ne foguers (Horta de València [ 810-V-943 ] [ 824-IV-72 ]).

fogueret m . Dim. de foguer Fogonet (valencià [ 810-V-943 ]).

“Ítem, hun fogueret , de terra cuyta.” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-142 4 ].

| fogueret de taula

“It. Dos foguerets de taula .” (inv. Duc de Gandia, Roma, 1493) [ 1103-111 ].

fogueril m . i les formes fogaril i foguerill Fogonet portàtil (Gandesa [ 810-V-943 ], Morella [ 810-V-943 ], Tortosa [ 810-V-943 ]).

foguerill m . Fogó [ 811-III-266 ] Fogó portàtil [ 810-V-943 ] (Calasseit [ 810-V-943 ]; la Galera, on tb. en diuen burguera [ Museu de la Galera, 2018 ]; Gandesa [ 810-V-943 ], Tortosa [ 810-V-943 ] [ 1834-24 ] ).

fona f . Gerra encastada a terra a la vora de l’assentador, a la tafona, a la qual va a parar l’oli per un canó (Eivissa [ 810-V-952 ]).

fonda f . Adjectiu substantivat [ 0 ] Cassola fonda ( [ 4-140 ]).

fondet m . V. tb. clot Cavitat inferior del forn de terrisser, situada a sota del cendrer (Mallorca, on també en diuen clot [ 810-VI-6 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810-VI-4 ]).

fondo m . Adjectiu substantivat, s egurament derivat de plat fondo [ 0 ].

“Ha pintat dit Johan Pahull: 2 g. 6 ds. dobleres e girapex e fondos , 3 g. 4 ds. primpoch [...]” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

fons m . V. tb. cul Cara interior de la base d'un recipient [ 1666-109 ].

font f .

| 1 font V. tb. curculla Element constructiu en forma de pica. A vegades amb un cantó recte, per anar adossat a una paret, o bé dos, per anar en un racó. També n'hi ha amb un pilar central, d'on surten un o més raigs d'aigua. Se situa en patis, places, parcs o jardins com a element decoratiu o per beure aigua. N'hi ha força d'obra de gerrer envernissada [ 1885-18 ].

| 2 font V. tb. brollador Habitualment és una cara humana o d' animal en relleu, molts cops emmarcada en una rajola, amb la boca foradada, per on raja aigua. N’hi ha de més complexes [ 1650-256 ] Prod. a: [ 1650-256 ].

| 3 font Cast. incorrecte [ 0 ] Plata amb la vora ondulada, que servia per presentar els aliments a taula, tot i que també podia anar al foc [ 265-74,156 ] (Orbeta [ 265-74,156 ]) Prod. a: Orbeta [ 265-74,156 ].

“ [...] unas fonts de duas peças de argent deurat [...] ” (Barcelona, 1534) [ 812-IV-15 ].

" Fons grans" (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

"Item, una font de terrissa usada. / Item, altra font de vidre usada." (inv. Sant Genís de Palafolls, s. XVIII) [ 2048-51 ].

| font sobirana Bacina [ 0 ] .

“Dit die Gabriel Comolada argenter liura [...] una bassina, o font sobirana .” (Barcelona, 1518) [ 812-III-280 ].

fonyar v . Fonyegar [ 0 ] .

fonyegar o fonyar v . Maurar [ 0 ].

foradà f . Var. dialectal per foradada (l'Alcora [ 1653-66 ]).

foradada f . El conjunt de forats de la volta que cobreix la part superior dels forns de terrisseria. En surt el fum producte de la combustió. Serveixen per controlar i regular la cuita (l'Alcora [ 1653-66 ]).

foradador m . Eina de terrisser consistent en un fragment de canyeta prima, d'uns 5 mm de diàmetre i de 10 a 18 cm de llargària, amb un extrem bisellat. Forada alhora que extreu el fang sobrant sense deixar rebaves . Per a forats petits (l'Alcora [ 1653-87 ]).

foradar v .

| foradar el pastó Una vegada clavat al rodell del torn, obrir el pastó amb la pun ta dels dits ( [ 21-80 ] ) .

forat m .

| 1 forat Eixidor de cossi o de tenalla (Castellonroi [ 1128-49 ]).

| 2 forat Respirador del forn (Manises [ 938-402 ]).

| forat del mig V. tb. forat de la mostra , ulla Forat central de la volta del forn de dalt ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 20, 21 ] ; Verdú, on també en diuen ulla [ 1673-44 ]) Per controlar l'estat de la cuita (Verdú [ 1673-44 ]) .

| forat de la mostra V. tb. forat del mig , ulla Forat situat a la part superior de la volta del forn, al bell mig d’aquesta, pel qual s’extreien les mostres que es feien servir per comprovar l’estat de la cuita ( [ 136-22 ] [ 137-37 ] [ 1562-57 ,59 ] ) .

| forats dels claus pl . Nom que reben les tres fileres de forats verticals que hi ha en una capsa natural o capsa d’enfornar. Serveixen per ficar-hi els claus de terra cuita que sostenen els plats durant la cuita (Blanes [ 24 ]).

| forat rei V. rei .

forca f . Forcat [ 0 ] Eina de ferro que servia per manipular els feixos de llenya i empènyer-los a dins del forn (Felanitx [ 1091-60 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ], Manises [ 353-58 ], del Camp [ 23 ], Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]) En un dels extrems té dues peces en forma de U i, a l’altre, un mànec de fusta (Manises [ 353-58 ]) A del Camp també en deien forcat [ 23 ] A era totalment de fusta, d’una sola peça (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 19, 21 ]).

| forca de donar calda Forqueta de ferro amb dues puntes i mànec de fusta. Usada per tirar els feixos de llenya dins del forn (l'Alcora [ 1653-98 ]).

| forca de carregar Totalment de fusta, d'una sola peça, amb dues puntes i mànec molt llarg. Per carregar la llenya als vehicles i per ordenar-la a l'obrador dels terrissers (l'Alcora [ 1653-98 ,99 ]).

| forca de fer foc Per empènyer la llenya durant la cocció als forns de rajoleria ( d’Urgell [ 6-67-38 ]).

forcat m . V. tb. forca .

| 1 forcat Eina de ferro amb l’extrem en forma d’i grega, que servia per empènyer les feixines dins del forn , sense cremar-se (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ] ; Granollers [ 2257-22 ,89 ] ).

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta, quatre dotzenes de rodells, un ast de mostrejar, un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

"en la quadra que es sobre dels forns se ha trobat [...] un forcat de ferro usatt." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| 2 forcat o forcat senzill V. tb. calces o calces senzilles [ 813-78 ] Peça de terrissa o d’altre material, en forma de Y, que serveix per empalmar un tub o canonada amb una altra [ 813-192 ] (Ciutat de Mallorca [ 813-192 ]).

| doble forcat o forcat doble V. tb. calces dobles [ 813-78 ] Peça de terrissa o d’altre material, que permet empalmar dos ramals a un conducte principal [ 813-192 ] (Ciutat de Mallorca [ 813-192 ]).

forma f . V. tb. motlle .

“ Forma [...] Forma, motllo pera dar la forma à alguna cosa [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-498 ].

| 1 forma V. tb. motlle de pa de sucre [ 2676-187 ] Motlle de pa de sucre [ 6-58-31 ] [ 70-114 ] Es col· loca damunt del canterell o porró , que en recull la melassa [ 6-58-31 ] Es posa sobre el pot d’escolar sucre o porró [ 2676-187 ] (Paterna, 1415, 1423, 1431, 1433, 1434, 1435, 1439 [ 687 ]) Prod. a: Barcelona [ 1556-700 ], Oliva [ 1152- 8, 10 ], Paterna [ 687 ] [ 2676-188 ] , Potries [ 1152-10 ].

“ [...] mille et quingentas formas pro operando los sucres cum mille et quingentis canterellis operis terre [...] ” ( contracte Paterna, 1415) [ 687-109 ].

“ [...] tantos motles sive formes pro faciendo zucaro et tantos porronos pro dicto zucaro illius talle sive forme quam volueritis quantos facere potero [...] ” (contracte Paterna, 1417) [ 687-110 ].

“ [...] mille formas forme majoris cum mille porronis operis terre [...] dictas mille formas et mille porronos [...] ” (contracte Paterna, 1423) [ 687-115 ].

“ [...] mille formas terre sortis majoris cum singulis porronis pro ponendo zucaro [...] ” (contracte Paterna, 1431) [ 687-119 ].

“ [...] quatuor mille formas terre cum singulis porronis pro ponendo zucaro hoc est tres mille formas sortis majoris et mille formas talle de refinar [...] ” (Paterna, 1431) [ 687-119 ].

“ [...] mille formas operis terre pro conficiendo zucaro hoc est octigentas formas magnas cum suis porronis et ducentas formas paruas cum suis porronis [...] ” ( contracte Paterna, 1433) [ 687-124 ].

“ [...] septigentas quinquaginta formas operis terre pro ponendo zucaro unius cuyte [...] ad forum et racionem duodecim librarum et medie dicte monete pro millenario formarum .” (contracte Paterna, 1434) [ 687-126 ].

“ [...] quingentarum nonaginta quator formarum terre forme migane absque porronis [...] quas a me emit [...] ad oppus trapigii loci del Real pro ponendo zucaro [...] ” (contracte Paterna, 1435) [ 687-128 ].

“ [...] mille formas mediocras cum suis porronis operis terre pro ponendo çucaro [...] et ducentos porronos pro çucaris candis” (contracte Paterna, 1439) [ 687-130 ].

“539 testos de formes ab ses porrons”, “23 formes de terra ab ses porrons” (inv. d’un trapig de Vilallonga, la Safor, 1607) [ 2887-x ].

“Item és pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts, que lo arrendador tinga facultat de prohibir que dels obradors de formes que estan en Oliva y Potries nos puxen traure nis traguen formes algunes per ninguna altra part que primer dit arrendador se haja proveit de totes les formes que haura menester per al viatge dels dits ingins y trapigs, y si cas sera que alguns dels mestres de dites formes no treballara conforme es raho en dits obradors, en tal cas tinga facultat, lo dit arrendador, de mudar y posar los mestres que li parexera, i ben vis li sera pera fer dites formes .” (Oliva, , 1613) [ 1352-300 ] [ 1698 ] .

“ [...] i en teniendo el devido punto, se saca, i se vacia en un gran caldero, i con una espatula o batidor se va meneando hasta que tenga punto de azúcar lo cual se conoce, viendo que se cuaja. De allí se saca para ponerle en las formas , que tienen de ancho dos palmos, i es bueno que rematen en punta para que assí purgen mejor las heces que són la miel del azúcar.

" Pero estas heces, o miel, no se han de hacer salir hasta que sea tiempo de ello. I assí se ha de tapar aquel agujero que esta en la punta de la forma , con un tapón de estopa, el cual se puede quitar después de aver pasado una se mana [...].

" La forma se asienta sobre una tinagilla de barro, que llamamos porrón, en que se reciben las heces, que purgan el azúcar [...] ” (Gregori Maians i Siscar, Oliva, mitjan s. XVIII) [ 6-58-30 ] [ 2676-187 ] .

"Azucar pilón [...] se remena un poch y se tira dintra de las formas [...] se ha de destapà el furat de la forma y s'i tira el sucra y se remena ab un bastó dintra de las formas ." (Manresa, receptari de confiteria de 1844) [ 1824-45 ].

| 2 forma Instrument que s'utilitza per fer rajoles (alguerès [ 1584-9 ]).

| forma de sucre o de pa de sucre V. forma , accepció 1. Forma [ 1152-8,10 ] [ 2676-187 ] .

formatge m . Menjadora rodona, per a gallines..., amb un forat superior central (Sabadell [ 0 ]) Prod. a: Sabadell, totalment envernissada de color vermell, on també en diuen menjadora d’aviram [ 0 ] .

formatger m . Formatgera [ 0 ] Prod. a: Tuïr [ 6-21-26 ] [ 1762-28 ] .

formatgera f .

| 1 formatgera [ 70-114 ] V. tb. fanzella , fleitera Esments de tipologia indeterminada (Mallorca [ 1972-7 ]) :

" formatger es " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547 ; no era obra pròpia ) [ 1880-340 ] [ 2079-87 ] .

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, dos dotzenas de formatgeras .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

"Item, dos formatgeras [...] " (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-84 ].

| 2 formatgera V. tb. copador , formatger , quall , recuitera Motlle de fer formatges [ 2000-817 ] De parets troncocòniques [ 102 ] Atuell cilíndric o una mica cònic invertit per fer formatge. Té forats a la base i, de vegades, a la paret perquè surti el xerigot. Pot portar un repeu anular ( formatgera de cassola ) o un pedestal buit, cònic o cilíndric ( formatgera de calze ). Al Pirineu se'n troben d'ambdos tipus, si bé són més freqüents les de calze; a la resta del Principat només n'hi ha de cassola [ 1650-247 ] Recipient a manera de plat fondo amb foradets, dins del qual es posa la massa de llet presa, es prem, s’escorre i se li dóna forma, tot resultant-ne el formatge [ 810-V-986 ] [ 825-118 ] Motlle de fer formatges [ 811-III-278 ] Escudella envernissada i foradada per fer formatge [ 824-IV-83 ] Escudella de terrissa, foradada al fons, que serveix per donar forma al formatge i escòrrer el xerigot [ 1366-14 ] N’hi ha de fusta, de terrissa, de llauna i de vímens [ 810-V-986 ] (Alacant [ 1366-14 ], Avinyó [ 1366-14 ], Balaguer [ 1366-14 ], la Bisbal d’Empordà [ 1366-14 ], Borges [ 1366-14 ], català occidental [ 810-V-986 ], català oriental [ 810-V-986 ], Cornet [ 1366-14 ], Gerri de [ 1366-14 ], Girona [ 1366-14 ], Isil [ 1366-14 ], Palamós [ 1366-14 ], Pirineu Oriental [ 810-V-986 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]; Ripoll [ 1366-14 ], Salt [ 1366-14 ], Súria [ 1366-14 ]) N omés envernissada a l’interior, en groc llis o esquitxat de verd, o vermell llis [ 21 ] ( [ 21 ] [ 102 ]).

Prod. a: Barcelona [ 2079-104 ] [ 2502-80 ] , Bellver de Cerdanya [ 6-55-13 ]; la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 21 ] [ 95-5-x ] [ 102 ] [ 351 ] [ 2899-164 ] , on en feien de 10 i de de diàmetre [ 21 ]; Castellciutat [ 6-94,95-6 ] , cal Serrat [ 6-62-34 ]; Esparreguera [ 1022-239 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ], Quart d’Onyar (obra roja) [ 6-28-43 ], Rialb de Noguera [ 2899-165 ] [ 2977-50 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-31-x ] , d'Urgell [ 4-139 ] .

“ [...] Forma, ò motllo pera fer lo formatje; formatjera . Casearia forma, (æ.) Casearium plasma, (atis.) [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-499 ].

“ formatgera . f. Motllo de fér formatges.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-770 ].

| 3 formatgera Recipient cilíndric amb l’interior envernissat, de base plana, amb dues nanses i tapadora. Serveix per guardar formatge [ 1039 ] Lloc o atuell per posar formatges [ 811-III-278 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-191 ] ).

| 4 formatgera Olla formatgera [ 0 ] Olla de terrissa o de metall dins la qual es fa bullir la llet destinada a fer formatge (Súria [ 810-V-986 ] [ 1366-14 ]).

“Item quatuor formatgeras et caualls.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-182 ].

“Item sinch cavalls de formatjar e sis formatgeres .” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-157 ].

“Item una collera tres fformatgeres tres cavalls de fust per formatgar.” (inv. Llucmajor, 1477) [ 1298-115 ].

"una formatgera de terra" (inv. Llucmajor, 1496) [ 1522-54 ].

| 5 formatgera Escudella per prendre la llet quallada i omplir els fogassers, és a dir, la tela fina de roba que serveix per fer la fogassa (Llucmajor [ 810-V-986 ] [ 1366-14 ]).

| formatgera de calze Formatgera per fer formatge, amb un pedestal buit, cònic o cilíndric [ 1650-247 ].

| formatgera de cassola Formatgera per fer formatge, amb repeu anular [ 1650-247 ].

formeta [?] f .

“ [...] dues morfetes [paraula de difícil lectura] envernissades [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

formiguer m . i la forma forniguer .

| 1 formiguer Forn de rajoleria (Granollers [ 2257-89 ]).

| 2 formiguer Atuell de terrissa [ 1-32 ] que es composa de dues peces que, en juntar-les, formen una canal que serveix per circumdar el tronc dels arbres. En omplir la canal d’aigua s’impedeix el pas de les formigues [ 6-71-17 ] Format per dues mitges corones circulars de secció quadrada, obertes per dalt, que s’acoblaven a l’entorn del tronc d’un arbre. El conjunt, ple d’aigua, servia de barrera a les formigues [ 1650-258 ] (Barcelona [ 6-71-17 ] [ 1650-258 ] , Mallorca [ 1039 ] [ 1059-209 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-33 ]) Prod. a: Barcelona [ 1-52 ] [ 6-71-17 ] [ 1650-258 ,259 ] , Figueres [ 2899-181 ], Mallorca [ 1039 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ,209 ].

“Item II formigues de terra, I gran e I altro poch per arbres [...] Item V formigues de terra per arbres.” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-395 ] [ 1330-93,94 ].

| 3 formiguer

"Ittem dodse peus jaspeats ab sos formigues , y testos de campanas tot envernisat." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| fer formiguer Mantenir a sobre de la planxa de la boca del forn un foc encès i deixar que formiguegi de forma natural i que produeixi gran quantitat de fum que, en pujar a través de la cambra de cocció, asseca lentament l’obra crua. Així, la càrrega del forn va perdent el màxim d’humitat a fi de poder suportar la temperatura de cocció sense malmetres (Manises, on també en diuen fer fum [ 353-54 ]).

forn m . V. tb. fornet .

| 1 forn Lloc on es cou la ceràmica, en tot el seu conjunt [ 0 ] Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’enegia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar diversos tipus d’argila, amb adició o no d’altres matèries, en ceràmica [ 1069-11-260 ] (Castellciutat [ 6-61-13 ], Inca [ 1091-53 ], Felanitx [ 1091-59 ], Manises [ 353- 57, 58 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810-VI-4,5 ]; Regencós [ 1566-85 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]) Lloc on es cou la terrissa. És una cavitat quasi cilíndrica formada per tres parts: forn de baix o espai destinat a fogar de llenya, amb un pedrís al volt per coure-hi la terrissa no envernissada de fora; forn del mig o forn pròpiament dit, separat de l’anterior pel garbell, i forn de dalt o part exterior de la volta per on es comença a desenfornar ( del Camp [ 23 ]) Format per dues cambres de planta quasi quadrada. La superior s’anomena forn de dalt i la inferior, forn de baix ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 20, 21 ]; Traiguera [ 1257-108 ]).

“ [...] unum furnum de cantaris et de ollis in parrochia Sancti Laurenti, in villa sarracenorum [...] ” (Lleida, 1194) [ 1037-141 ].

“ [...] que negu teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules [...] ni gaus fer corola ad alcu forn en guisa que-y poges mes obra caber [ pàssim ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

"Item, que nagun oller ne ollera ne altra persona de qualque condició sia, no gos gitar en los dits carrers escombrim dels forns en que cohuen les olles ne encare rahiçes dels ollers, ne garballadures de terra de les dites olles [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

“Ordinations dels Reiolers [...] que negun raioler ne altra persona qui faça raioles ne teules, no gos les raioles qui sien de pehiment ne les dites teules coure ensemps en lo forn hon faran ne couran calç, ans la dita rajola de pahiment e la dita teula haien a coure en forn on gens de calç no couguen. Mas en lo forn de la calç puxen coure, si fer ho volran, rajola de paredar [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ] (ordinació municipal, Barcelona, 1379) [ 1901-114 ].

“ [...] la lenya, la qual ell ha obs al forn de dita cantereria [...] ” (Sant Mateu, Maestrat, 1380) [ 1258-75 ].

“Encara, que tothom pot fer forn de ollas a coure, e de gerras pres a la paret de són vehí, llunyant-se de la paret tres palms de destre, e que faça en aquells tres palms altra paret [...] ” ( Ordinacions d’en Santacília , ordinació 55, Barcelona, s. XIV) [ 955-408 ] [ 1134-65 ].

“Item: Vns obradors situats en les oleries majors de la dita vila et son V cases contiguas ab mig forn de coure gerres majors [...] ” (Paterna, 1403) [ 1162-14 ].

" [...] benavenir e repòs dels raiolers, gerrers, ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] qualsevol persona que tingua obredor o forns de alguns dels dits officis e faça o faça fer fornades d'aquell o aquells [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ].

“ [...] confessam hauer trobats dins la casa del dit deffunt hun forn de olles [...] ” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].

“ forn ” (ordenances confraria de Sant Hipòlit, Barcelona, 1502) [ 47-90 ].

“En quina manera se deu fer lo oli de les rajoles [...] Preneu rajoles fresques cuytes vermelles quant hixen del forn , que aygua no les haja tocades, e pica-les e feu-ne pólvora [...] ” (Dieç, Manuel: Llibre de Menescalie o tractat de les mules , II, 85. Barcelona, 1523) [ 810-IX-110 ].

“ [...] deté y posseheix un forn de coure canters en lo raval de dita vila [...] deté y posseheix un forn de coure obra de terra situat en lo raval de dita vila [...] “ (capbreu de Traiguera, 1578) [ 2368-44 ].

" [...] una fornada de cals, teula y raiola al forn de la una torra que té y posseheix en lo territo ri de Barchinona" (encàrrec a Pere de Sentmenat, rajoler de Barcelona, 1587) [ 1747-257 ].

“Que encontinent destruescan los Forns petits ques diuen pannadas, y noy pugue haber Forn mes petit que los mitgensers [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1630) [ 1285-228 ].

"Dehuen tots los forns que courán obra en Manises, ço es deu sous per cada fornet de daurat que capia trenta y huit lliures de obra daurada, lo amo del forn y el que no tindrà forn deu pagar vint sous per cada fornet conforme esta dit, y a este conte se ha de fer lo conte en los forns de blanch, que el que cada tres fornets a de pagar lo amo dell trenta sous, y el foraster tres lliures. Se a de advertir que el pagar lo foraster el doble que el amo es perque lo dit amo no li pot impedir que no coga en lo seu forn pagantli lo alquiler que se acostuma, y pot lo dit forester encara que lo amo tinga obra aparellada pera coure, entrar a coure en qualsevol forn obligantse a tallar foch un dia menys que qualsevol amo de forn ." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

"Un forn de coure canters [...] Primo una cassa y forn de coure obra [...] " (Traiguera, cappatró de 1690) [ 1987-114,117 ].

“ Forn [...] Forn de rajoles, ò de teules . Furnus laterarius [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-500 ].

“ Forn de courer teulas” (cadastre de Patiño, Girona, 1716) [ 822-229 ].

"Primo totas aquellas casas ab ses portals obrints situades en la present Ciutat en lo carrer dit de les Ramelleres ab son pati granh tras de ellas, y hort á ells contingut y dos forns de courer la obra de ofici de Gerrer [...] en la quadra que es sobre dels forns se ha trobat lo seguent [...] " (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“En un obrador del ofici de escudeller [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, una fornada de obra cuyta se troba vuy dins del forn .” (inv. de l’escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“ [...] he pistpat tot lo prinsipal com son els forns , els motllos, la manera de fer el cairó [...] “ ( d’Empordà, carta d’Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2340-52 ].

| 2 forn Nom que també r ep la cambra del forn on es col· loquen les peces a coure (Barcelona [ 2261-226 ] , obrador Martínez [ 6-68-18 ]; d'Empordà [ 106-88 ] [ 136-22 ] [ 137-29 ] [ 2261-291 ] , Felanitx [ 1091-59 ]; Girona, forns de rajoleria [ 136-75 ]; Pòrtol [ 2261-309 ]; Quart d’Onyar, obra negra [ 136-23 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]).

| 3 forn En el forn dels rajolers, lloc on es feia el foc. La seva base estava 1 m per dessota de la foganya (Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]).

| 4 forn Com a sinònim de rajoleria o paratge on hi ha rajoleries [ 0 ].

“ [...] he comprats y pagats sent-y-sinquanta rajols de dos palms a tot cayre a n’al rajoler que està al forn de miser Vinyavella de Fonteta” (doc. Cassà de Pelràs, 1651) [ 3089-1067 ].

“El forn del Tomaset [...] ” (Alella, 1860) [ 76 ].

“Els forns [...] ” (Barcelona, 1860) [ 76 ].

“El forn del Xich Farratgé [...] El forn den Cortada [...] El forn den Masachs [...] El forn den Ramonet [...] ” (Caldes de Montbui, 1860) [ 76 ].

“El forn de Can Serra [...] ” (Cerdanyola del Vallès, 1860) [ 76 ].

“El forn de las Viudas [...] El forn dels quatrecamins [...] ” (Mataró, 1860) [ 76 ].

“El forn del garrell [...] ” (Òdena, 1860) [ 76 ].

“El forn del Velluter [...] ” (Sabadell, 1860) [ 76 ].

“El forn del Mació [...] ” (Sant Pere de Ribes, 1860) [ 76 ].

“El forn de [...] El forn de la teula [...] ” (Sitges, 1860) [ 76 ].

“El forn den Barba [...] El forn den Vinyals [...] ” (Terrassa, 1860) [ 76 ].

“El forn den Recoder [...] El forn del gaig [...] ” (Vilassar, 1860) [ 76 ].

| 5 forn Com a atuell portàtil per coure el pa [ 0 ].

| cor del forn Piles de caixes que, en enfornar, ocupaven el centre del forn (Manises [ 353-39 ]) Coincidia amb la vertical del fumeral del mig (Manises [ 353-39 ]).

| tapar el forn

Un cop s’havia tret la mostra i es comprobava que tot estava ben cuit, es tapava la boca per on es feia el foc amb una portella de ferro perquè no s’escapés el calor. Es deixava així un o dos dies ( , obra vermella [ 21-90 ] Una vegada acabada la cocció, es tapaven els fumerals excepte el del mig que es deixava obert. La boca de la caldera es tapava amb obra malmesa que s’ arrebossava amb fang (Manises [ 353-102 ]).

Acabada la cuita, es feien entrar molt depressa dins del forn, 18 o 20 feixos molls. Tot seguit es tapava la boca hermèticament mitjançant una portella de ferro i tarregada. També es tapava el forat de dalt que havia quedat obert ( , obra negra [ 21-91 ]).

| tocar el forn Acabada la cocció, desmuntar el barandat que en tanca el port . Es comença per la part inferior, ben a poc a poc. Simultàniament, es van destapant els fumerals a fi d’establir una lleu corrent d’aire i un refredament lent de la cambra de cocció. L’operació es realitzava, com a mínim, 24 hores abans d’ afluixar (Manises [ 353-106 ]).

| les voltes del forn Als forns de rajoleria, arcs que separaven la cambra del foc de la de coure (Castellonroi [ 1128-49 ]).

| forn d'abaix S'hi couen peces. Separat de la caldera per una paret baixa (Onil [ 2261-120 ]).

| forn d'adalt Cambra superior de cocció del forn dels terrissers (Onil [ 2261-120 ]).

| forn d'afumat Forn per coure la terrissa negra ( [ 2340-28,29 ]).

| forn d’amunt En els forns de tres compartiments, cavitat superior situada a sobre del forn d’avall i destinada a coure les peces que requereixen una segona cuita (Mallorca [ 810-VI-6 ]).

| forn àrab [ 13-58 ] Forn morú [ 0 ] (Felanitx [ 1091-59 ] ; Xeresa, [ 1677 ] ).

| forn d’avall V. tb. forn de baix , 2a accepció, En els forns de tres compartiments, c avitat del forn on es col·loquen les peces que s’han de coure, separada del cendrer pel garbell (Mallorca [ 810-VI-6 ]).

| 1 forn de baix V. tb. foganya , fogar , olla Recinte del forn on es fa el foc [ 810-VI-6 ] Fogar del forn [ 1069-11-261 ] (Catalunya [ 810-VI-6 ], Petrer [ 2261-132 ], Traiguera [ 1257-105,108 ] [ 1258-92 ] [ 1335-120 ] [ 2368-194 ] , Verdú [ 2261-194 ] ) També té un compartiment per coure peces (la Galera [ llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 ] [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1099- 21, 21 ]; del Camp [ 23 ] [ 2432-22 ] ; Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-5 ] [ 1640-15 ] , on també en diuen olla [ 1673- 42, 43,44 ] ) També s’hi couen cànters en el pedrisset , espai situat al fons, i catúfols i calç als cendrers laterals (Traiguera [ 1257-108 ] [ 1258-92 ] [ 1335-120 ]) La part del dau , o cambra inferior del forn de terrisseria, on es couen peces (l'Alcora [ 1653- 65, 66 ]) La part de l' olla on es couen peces (Castelló de Rugat [ 2261-99 ]) .

| 2 forn de baix En els forns amb dues cambres de cocció, la inferior, situada immediatament a sobre de la fogaina (Ciutat de Mallorca [ 2261-317 ]).

| forn de barres Denominació actual [ 0 ] Al Pla d'Almatà , a Balaguer (Noguera), existeixen restes d'un obrador de terrisseria i de tres forns, un d'ells de barres , datable de final s. XI a ppi. segle XII [ 836-787 ] A l'església de Sant Martí, de Lleida, es van trobar barres ceràmiques, de les utilitzades als forns de barres , datables entre final segle XI i primera meitat del segle XII [ 836-788 ].

| forn de blanc Sembla referir-se a la segona cuita de la pisa, encara sense decorar, a l'espera de ser decorada amb daurat i rebre la tercera cuita al fornet de daurar (Manises, 1674 i 1676 [ 1887-50 ]).

"Dehuen tots los forns que courán obra en Manises, ço es deu sous per cada fornet de daurat que capia trenta y huit lliures de obra daurada, lo amo del forn y el que no tindrà forn deu pagar vint sous per cada fornet conforme esta dit, y a este conte se ha de fer lo conte en los forns de blanch , que el que cada tres fornets a de pagar lo amo dell trenta sous, y el foraster tres lliures. Se a de advertir que el pagar lo foraster el doble que el amo es perque lo dit amo no li pot impedir que no coga en lo seu forn pagantli lo alquiler que se acostuma, y pot lo dit forester encara que lo amo tinga obra aparellada pera coure, entrar a coure en qualsevol forn obligantse a tallar foch un dia menys que qualsevol amo de forn." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

| forn de blau

" [...] duobus furnis [...] de blau et altero de daurat et duabus rodes [...] " (anotació notarial, Barcelona, 1551) [AHPB, llibre 382/4].

| forn de botella [ 651-16 ] Forn d'ampolla [ 0 ] .

| forn de butà [ 651-16 ].

| forn de canó Forn p er a rajoleria, de planta quadrada , destapat ( d’Urgell [ 6-67-36 ]).

| forn de coure cànters

S'atorga llicència a Batista Bedós, canterer, "per a fer un forn de coure canters [...] " (Petrer [ 2261-130 ]).

“Tot aquell forn de coure canters ab lo pati al cap del carrer dels canterers [...] “ Verdú, Llibre de les Stimes , 1549) [ 2560-38 ].

| forn de cocció Els forns emprats en la fabricació de ceràmica, vidre i en la indústria alimetària [ 1069-11-261 ].

| forn continu A grans trets, es poden classificar els forns en continus i en intermitents. Els continus són aquells que resten encesos durant un llarg període, durant el qual s'enforna i es desenforna varies vegades consecutives [ 1562-42 ].

| forn cor Cor del forn ? Cambra de cocció ? [ 0 ]

“ [...] que negu teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

| forn de cremar V. tb. armele Forn per a fregitel·les [ 0 ].

“He tret del forn de cremar 7 roves 7 lliures arselcoll per fer vernís.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona 1514-1519) [ 47-94 ].

| 1 forn de dalt V. tb. gàbia En els forns de dos compartiments, cambra superior, on es col· loquen les peces a coure ( l'Alcora [ 1653-66 ], Castelló de Rugat [ 2261-99 ]; la Galera [ llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 ] [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1099- 20, 21 ]; Traiguera [ 1257-105,108 ] [ 1335-120 ] [ 2368-194 ] ; Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-5 ] [ 1640-15 ] [ 1673- 42, 43,44 ] , on també en diuen gàbia [ 2261-194 ] ).

| 2 forn de dalt Part exterior de la volta del forn, per on es comença a desenfornar ( del Camp [ 23 ] [ 2432-14 ] ).

| 3 forn de dalt En els forns de tres compartiments, cavitat superior situada a sobre del forn del mig [ 2261-132 ] i destinada a coure les peces que requereixen una segona cuita [ 810-VI-6 ] [ 1069-11-261 ] (Catalunya [ 810-VI-6 ] , Petrer [ 2261-132 ] ) En els forns de dues cambres de cocció, se'n diu de la cambra superior, situada a sobre del forn de baix (Ciutat de Mallorca [ 2261-317 ] .

| forn de damunt Cavitat del forn situada immediatament a sobre del cendrer ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810-VI-6 ]).

| forn de daurar o de daurat Per coure la ceràmica daurada [ 0 ].

" [...] duobus furnis [...] de blau et altero de daurat et duabus rodes [...] " (anotació notarial, Barcelona, 1551) [AHPB, llibre 382/4].

" [...] forn de daurar y un amelle de cremar plom" (Manises, 1601) [ 1738-202 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una estela de ferro per lo forn de daurà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item una estela del forn de daurar ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

| forn elèctric [ 651-16 ] El que aprofita l’efecte Joule [ 1069-11-260 ].

| forn d'escaldar Cambra superior dels forns de quatre pisos. Les peces hi rebien una primera cuita i, després, s'envernissaven i es tornaven a coure (Esparreguera [ 8-75 ] [ 100-II-52 ]).

| forn de flama invertida [ 651-16 ] Forn de planta cilíndrica , amb doble paret, cobert amb cúpula. És un forn de reverberació. El foc , que es fa en una sèrie de calderes d’obra situades al perímetre exterior del forn, puja per la cambra que forma la doble paret perimetral, xoca amb la cúpula i retorna cap avall, per entremig de l’obra. Els fums provocats per la combustió s’esmunyen per un forat inferior i, a través d’un llarg conducte soterrani, van a buscar la xemeneia. Amb aquesta mena de forns s’aconsegueix una cuita molt més uniforme que als forns moruns , amb un notable estalvi de combustible [ 105-19 ] [ 1534-38 ] [ 1562-46 ,91 ] N'hi ha algun de planta rectangular, com el de can Frigola, a Corçà [ 1562-46 ] A , el primer es va instal·lar el can Coromina [ 1534-38 ] A , el primer es va instal·lar el Coromina & Cía. [ 1562-46 ] .

| forn de foc fix V. tb. forn túnel Forn continu per coure obra de rajoleria. L'obra crua és disposada en vagonetes que circulen al llarg d'un túnel en el qual la temperatura és gradualment creixent fins arribar a la de cocció, i, posteriorment, decreixent, amb la qual cosa l'obra cuita és refredada lentament [ 1069-5-144 ].

| forn de foc mòbil V. forn Hoffmann .

| forn formiguer V. tb. formiguer Forn morú de rajoleria (Granollers [ 2257-26 ]) Per fer teules (l'Hospitalet de Llobregat [ 68-14 ]).

| forn de fuel-oil [ 651-16 ].

| forn de gas [ 651-16 ].

| forn de gerres

"Encara , que tot hom pot fer forn de ollas a coure, e de gerras , pres la paret de son vehí, lunyantse de la paret tres palms de destre, e que faça en aquells tres palms altra paret." (Ordinació 55 d'en Sanctacília, primera meitat segle XIV) [ 1895 ] [ 1901-106 ] .

| forn gros

"Aném fent el forn gros i carrils i rejoles pera la primera cuita." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-139 ].

| forn Hoffmann V. tb. bòbila El Papiol [ 3071-65 ] Bòbila; forn continu de coure rajoles, teules, maons, etc. [ 813-195 ] Forn circular [ 38-179 ] Forn en forma de túnel circular amb diversos accessos anomenats portelles [ 2257-43 ] Forn anular per coure maons [ 1458-92 ] Forn continu de foc mòbil, alimentat amb carbó, fuel-oil o gas. Els diversos forns són disposats formant un circuït tancat i el cremador és traslladat pel damunt dirigint el foc a unes obertures practicades a la part superior dels forns, de manera que mentre és efectuada la cuita en una cambra, d'altres són en fase de refredament i d'altres en fase de buidatge d'obra cuita i d'alimentació d'obra crua [ 1069-5-144 ] A Vila ca del Penedès, es va instal·lar el primer el 1911 [ 38-179 ].

| forn intermitent A grans trets, els forns es poden classificar en continus i en intermitents. Els intermitents són els que s'encenen i s'apaguen a cada fornada [ 1562-42 ].

| forn de llenya [ 651-16 ] Forn morú (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

| forn de donar llenya La caldera del forn dels terrissers (Tivenys [ 2261-159 ]).

| forn o forn del mig Cavitat del forn on es col·loquen les peces que s’han de coure, separada del forn de baix pel garbell [ 810-VI-6 ] [ 1069-11-261 ] (Catalunya [ 810-VI-6 ], del Camp [ 23 ] [ 2432-14 ] ) En els forns de tres pisos, la cambra de cocció situada sobre la cambra de foc (Petrer [ 2261-132 ]) .

| forn mitgencer

“Que encontinent destruescan los Forns petits ques diuen pannadas, y noy pugue haber Forn mes petit que los mitgensers [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1630) [ 1285-228 ].

| forn monococció El que sotmet les peces a coure a un sol cicle tèrmic de cocció [pàgina electrònica de Cerámica Roca, 2002] .

| forn moro [ 1868-258 ] Forn morú [ 0 ].

| forn morú V. tb. forn àrab , forn formiguer , forn moro [ 13-58 ] Forn intermitent, de tir natural, amb el foc a la cambra inferior i les peces a coure a cambres independents, situades a sobre d'aquell. Amb la sortida de fums a la part superior [ 1562-43 ,60,61,62,63,72,73 ] (Granollers [ 2257-26 ]) .

| forn de mufla Mufla [ 2000-818 ] .

| forn d’obra Forn de terrisser ia [ 1069-11-261 ] Forn de rajoleria [ 1639-488 ].

| forn d'obrer Forn de terrisseria (Tortosa [ 4-148 ]).

| forn d’oller Forn d'olles [ 0 ] Forn de coure peces de terrissa aptes per anar al foc ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810-VI-4 ,5 ].

| forn d'olles V. tb. forn d'oller .

"Encara , que tot hom pot fer forn de ollas a coure, e de gerras, pres la paret de son vehí, lunyantse de la paret tres palms de destre, e que faça en aquells tres palms altra paret." (Ordinació 55 d'en Sanctacília, primera meitat segle XIV) [ 1895 ] [ 1901-106 ] .

| forn de panada V. tb. panada Forn petit de gerrer. Sembla que es tractava de forns destinats a coure peces petites com pipes, siurells, etc. (Ciutat de Mallorca, ordinacions de 1691) [ 963-466 ].

“Que encontinent destruescan los Forns petits ques diuen pannadas , y noy pugue haber Forn mes petit que los mitgensers [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1630) [ 1285-228 ].

| forn de passatges

| forn petit V. tb. fornet , panada .

“Que encontinent destruescan los Forns petits ques diuen pannadas, y noy pugue haber Forn mes petit que los mitgensers [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1630) [ 1285-228 ].

| forn de petroli [ 651-16 ].

| forn de pou Forn de rajoleria [ 0 ] Es feia a l’aire lliure, dins d’un forat fet a terra, amb una entrada. Tenia unes arcades per aguantar el material del sostre (el Papiol [ 3071-12 ].

| forn de propà [ 651-16 ].

| forn de rajols Forn de rajoler (Gavarres [ 2029-80 ]).

| forn de rajola , de rajoles , de coure rajola , per fer rajoles , forn rajoler o de rajoler Rajoleria, forn de coure rajol es [ 170 ] [ 811-III-279 ] ( Regencós [ 1562- 76, 80,81 ] ) .

“ [...] operandum et faciendum rajolas et tegulas [...] possitis in dicto orto furnum rajolarum et tebularum edificare construere [...] ” (València, 1299) [ 1347-52 ].

“Confessa que deté y posseheix un rajolar eo forn de rajoles [...] “(capbreu de Traiguera, 1578) [ 2368-58 ].

“ Forn Rajoler de ” (Traiguera, 1587) [ 1258-77 ].

“ Rajola , cayró . Hic Later, eris. Rajola quadrada . Quadratus later [...] Forn de rajoles . Lateraria fornax, (acis.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-903 ].

"Item. Al 18 de abril se féu un forn a la riera, a la vinya de Franch. Vergés per fer rajolas ." (Calella, 1752) [ 1831-84 ].

"Una casa ab dos forns de courer rajola , y lo un cubert de teulada." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Item altra pessa de terra [...] en la qual pessa de terra se troba construhit un forn rajoler , ab son porxo, pou y balsas ab uns coberts per habitació del rajoler [...] “ (inv. Mataró, 1774) [ 3085-30 ].

“FÒRN DE RAJOLA. V. Rajolería. / FÒRN DE RAJOLA, èl en que s’ couen las rajolas. Horno de ladrillo, ladrillero. Furnus laterarius. / FORN DE RAJOLA, entes per la rajoleria o paratge en que s’ fabrica la rajola. V. Rajoleria.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

" forn de rajola " (diccionari Pere Labèrnia, 1839-1840).

“Una pieza de tierra campa, parte de cereales y parte destinada a ladrilleria [...] en el parage llamado antiguamente Lo Palau de Baix y ahora Los Forns de Rajola y Camí de Llavaneras.” (inv. Mataró, 1876) [ 3085-33 ].

“Actualment s’está travallant en arrencar pedra y en preparar los forns rajolers , signo evident de que s’hi projectan fer algunas obras importants [...] la major part dels forns rajolers travallan per aquellas construccions [...] ” (l’Espluga de Francolí, 1890) [ 964-156,162 ].

| forn rodó Forn de rajoleria (el Papiol [ 3071-65 ]).

| forn rodó intermitent [ 1456-275 ].

| forn rotatiu d'assecatge Utilitzat per assecar la terra en els processos de preparació d’aquesta per via seca. La via seca evita l’ús de basses i dipòsits i permet preparar la terra en quantitats molt més importants i en un temps molt menor [ 1534-43 ]. El primer forn rotatiu per l’assecatge de terra es va instal·lar a cap els anys 1965-1966 [ 1534-43 ].

| forn de test V. tb. fornet de test Atuell de terrissa que es composa de dues peces, de les quals una fa de base i l’altra de tapadora. La inferior té diversos forats laterals per on es passen els ferros destinats a aguantar les peces a coure. La superior té funció de tapadora amb un respirall al centre [ 1039 ] [ 1059- 145, 191 ] Les seves dimensions només permetien coure un sol pa o una ensaimada [ 1755-46 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-191 ] [ 1755- 43, 4 6 ] ).

| forn teular o teuler , forn de teules

“Ordonament dels forns teulers , so es assaber en qual manera deuen coyre e fer los cayros e’ls teules [...] Item que totz los teulers agen a tolre e a mermar de totz los forns teulers tot so que’ls ditz forns teulers agen en alt [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

" [...] in loco vocato forn de les teules" (Torroella de Montgrí, 1440) [ 2286-68 ].

“ [...] comprí per las mulas que volian tirar la teula dell forn teular , unas fondas [...] ” (llibre del clavari de Bagà, 1482) [ 186-II-423 ].

“ [...] casa, moble, forn teuler afronta ab lo torrent [...] ” (béns de Francesc Marca, canterer de Reus, Llibre de les estimes , 15...) [ 49-II-257 ].

“ Tevla [...] Lloch ahont se fan les teules . Hæc Lateraria, æ. Forn de teules . Lateraria fornax, (acis.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-984 ].

| forn túnel [ 1456-275 ] V. tb. forn de foc fix La característica principal d’aquests forns és que les peces a coure avancen sobre vagonetes i, en canvi, el foc és estàtic. D’aquesta manera s’aconsegueix una cocció contínua , ja que les peces entren crues per un extrem i surten cuites per l’altre ( la Bisbal d’Empordà [ 1534-45 ] , Granollers [ 2257-89 ] , el Papiol [ 3071-65 ] ).

| forn de doble túnel [ 1677 ].

| carrer del Forn d'en Candeler top . Ciutat de Mallorca. Era a la zona dels actuals Verge de Lluc, Terra Santa i plaça de Quadrado [ 1522-194 ].

" [...] gerrerie siatuate intus presentem civitatem Maioricarum in parrochia Sancte Eulalie in vico dicto del forn den Candaler [...] " (Ciutat de Mallorca, 1462) [ 1522-303 ].

| carrer del Forn d’en Guasch top . Nom d’un carrer de Verdú que prové de la terrisseria d’Antoni Guasch, documentat el 1495 [ 2351-26 ] [ 2560-32 ] Més endavant prengué el nom de carrer dels Canterers [ 2560-32 ] .

| Forn de les Teules top .

"Loco vocato Lo Forn de les Teules " ( , 1456) [ 1826-31 ].

fornà f . Var. dialectal per fornada (Manises [ 353-58 ]).

fornada f . V. tb. cuita Conjunt de les peces que caben al forn [ 6-61-12 ] La cuita total d’un forn d’obra [ 810-VI-6 ] Quantitat de ceràmica que hom cou d’una vegada en un forn [ 1069-11-262 ] [ 1070-902 ] [ 2000-818 ] Quantitat de maons que es couen d'una vegada en un forn [ 1458-92 ] (Blanes [ 24 ], Castellciutat [ 6-61-12 ], Manises [ 353-58 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-34 ]; Rialb [ 4-164 ], Traiguera [ 1257-108 ]).

" [...] et unam fornadam tegularum [...] " (monestir de Sant Marçal, Montseny, 1172) [ 1747-250 ], de Carreras i Candi, Francesc: Lo Castell de Burriach .

“Item que negu teuler o teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada , part los ditz x . sostres de cayros e ii . sostres de teules.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

"Item, una fornada ço es entorn mil cinchenta rajoles menudes c rues." (inv. de Pere Llorenç, ra joler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-354 ].

" [...] benavenir e repòs dels raiolers, gerrers, ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] qualsevol persona que tingua obredor o forns de alguns dels dits officis e faça o faça fer fornades d'aquell o aquells [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ].

" [...] cascuna fornada que.s farà [...] " (contracte entre gerrers, Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-305 ].

"Encara més són de acordi les damunt dites parts que cuyta e treta cascuna fornada que.s farà en la dita gerraria [...] " (contracte Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-306 ].

“ [...] rajoletes pera pahi ments [...] ara se cohen dues altres fornades [...] ” (Llombai, Ribera Alta, 1494) [ 415-II-638 ].

“ fornada ” (ordenances confraria de Sant Hipòlit, Barcelona, 1502) [ 47-90 ].

“Recort sia a mi Nicolau Reyner: per a fer los colós del daurat hi ha mester per una fornada [...] més una liura aumangara, més 4 canons de sofra, més 2 rayalls, per una fornada .” ( Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].

"una fornada de diverses coses de terra cuita la qual ha cuit" (inv. Joan Codina, escudeller de Barcelona, 1527) [ 1880-336 ].

" [...] lo dit joan elies apres que haura enfornat alguna fornada de les dites rajoletes no puga desenfornar aquella sino en presencia y asistencia del dit noble don pedro marco [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1568) [ 1503-III-75 ].

“ [...] que lo dit mestre Hernando de Sanctiago apres que haura enfornat alguna fornada de les dites rajoletes no puga desenfornar a aquella sino en presencia y asistencia del dit noble don Pedro Masco [...] ” (Ciutat de València, 1572) [ 687-165 ].

" [...] una fornada de cals, teula y raiola al forn de la una torra que té y posseheix en lo territòri de Barchinona" (encàrrec a Pere de Sentmenat, rajoler de Barcelona, 1587) [ 1747-257 ].

“ [...] totes les fornades descudelles y altra qualsevol obra faran [...] ” (debitori de Pere Venrell, escudeller de Reus, 1587) [ 49-II-196 ].

“ [...] que algun Mestre Gerrer, Oller ó qualsevol altre de dit ofici tinga aparellada la fornada pera coura, y per falta de lleña no pugue coura [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

“ [...] en haver cuit la fornada que té per a core [...] ” (debitori de Joan Aixalà, oller de Reus, 1631) [ 49-II-200 ].

“ [...] de cada fornada hauran de coure y entregar sens cobrar-ne res, dos conques y sis sellonets [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ].

" [...] pagar per cascuna vegada que courà dita obra de blanc , sis diners per fornada [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1676) [ 1738-368 ].

“ [...] lo dret de las Fornadas corria doble [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1690) [ 1285-229 ].

“ Fornada, cuyta de una vegada al forn [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-500 ].

“ [...] si algun mestre confrare vendrà alguna fornada de obra tota junta o altre partit sols sie bona e rebedora haja de ésser comptada aquella a càrregas com se acostuma comptar [...] ” (Quart d’Onyar, ordinació gremial de 1699) [ 562-38 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] ” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

"Ittem una partida de obra crua per la fornada ques va treballant." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“En un obrador del ofici de escudeller [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, una fornada de obra cuyta se troba vuy dins del forn. / Item, una altra fornada de obra a punt de courer.” (inv. de l’escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“cuarta part de fornada de obra crua ja obrada [...] una fornada d’obra roja cuita avalorada i escriturada a quinze lliures.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

" [...] donades les condicions d'el fornet que hem utilissat, no hem pogut cóureles en aquesta fornada ." ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-48 ].

" [...] te prometo fer el motllo i inmediatament ferlo enmotllar per a cóurer el medalló a la vinenta fornada ." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1913) [ 2294-188 ].

fornejar v . Coure peces dins del forn [ 958-331 ] (País Valencià [ 958-331 ]).

fornel m . Fornell [ 811-III-279 ].

fornell m . i la forma fornel V. tb. fornil .

| 1 fornell Antigament fogó [ 6-60-14 ] [ 824-IV-85 ] Fogó, suport del foc i de l’atuell on s’ha de coure alguna cosa [ 810-VI-7 ] [ 833-67 ] [ 2264-65 ] Fogó portàtil [ 1070-902 ] [ 1458-23 ] [ 2000-818 ] .

“Un fornell de fust, dos sitis” (Boletín de de Buenas Letras de Barcelona, vi , 471; doc. a. 1380) [ 810-VI-7 ] [ 833-67 ].

“Elles [...] pinten-se ab innumerables ungüents e colors; e per tal que mills ne puixen venir a la fi que designen, aprenen a destil·lar [...] Llurs cambres e altres llocs secrets trobaràs plens de fornells , d’alambics, d’ampolles, de capses i d’altres vaixells peregrins, plens de les confeccions que ab gran studi hauran aparellades a llur pintar.” (Metge, Bernat: Lo somni , 1399) [ 955-388 ] [ 110-72 ].

“It. uns fogons o fornels de tres cases” (inv. Vic, 1403) [ 824-IV-85 ].

“En la cuyna [...] uns fornells de tres cases de ferro.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-207 ].

| 2 fornell Marmita amb dos sols, un en contacte directe amb el foc i l’altre per sostenir la cosa que s’ha d’escalfar. Bany maria [ 811-III-280 ].

" [...] bany de Maria ab doble vas, que son dos peças, la vna es vas de Aram, en figura de caldera prou gran y lo seu cobertor que se posa sobre vn fornell , y contè la aygua bullent [...] A forma dels Fornells per destillar la aygua son diversos [...] alguns son fabricats de vas entir, y de terra, altres de argila sola, altres de terra grassa sola [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-122r ].

“ fornel y fornell . m. Marmita ab dos sols, un pera’l foch y altre pera la part en que s’ha de calentar alguna cosa. Fornel .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-770 ].

| 3 fornell Per escalfar el líquid que s'ha de destil·lar a l'alambí [ 0 ].

“un fornell de terra sobre bastiment de fust per fer aygues” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824-IV-85 ].

" [...] bany de Maria ab doble vas, que son dos peças, la vna es vas de Aram, en figura de caldera prou gran y lo seu cobertor que se posa sobre vn fornell , y contè la aygua bullent [...] A forma dels Fornells per destillar la aygua son diversos [...] alguns son fabricats de vas entir, y de terra, altres de argila sola, altres de terra grassa sola [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-122r ].

fornet m . Dim. de forn .

| 1 fornet Fogó per cuinar ( [ 1994 ]) Prod. a: [ 1994 ].

| 2 fornet Forn portàtil per coure pa [ 0 ] Fornell, forn petit [ 810-VI-8 ].

“Item dos fornets de terra negres.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-207 ].

"En la casa de fust aprés lo scriptori / Primo un fornet de terra de sinch parells de pa" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522- 54, 230 ].

“En quina manera se deu fer lo oli de les rajoles [...] Preneu rajoles fresques cuytes vermelles quant hixen del forn, que aygua no les haja tocades, e pica-les e feu-ne pólvora [...] Meteu-la en un llibrell net e pastau-la ab oli de olives [...] Preneu un fornet de terra e meteu dintre la dita pasta fresca [...] e aprés donau foch de carbó al dit fornet ” (Dieç, Manuel: Llibre de Menescalie o tractat de les mules , II, 85. Barcelona, 1523) [ 810-IX-110 ].

"Item un fornet de terra [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

| 3 fornet o fornet de daurar o de daurat Forn petit per coure ceràmica [ 0 ] Forn petit generalment usat per coure ceràmica daurada [ 0 ].

“ [...] el fornet [...] les portes de la carrera de la casa del fornet [...] Item, en una casa del fornet de coure obra de terra daurada de Martí de Luna [...] ” (Paterna, 1521) [ 818- 141,150, 151 ].

" [...] un obrador ab dos fornets situm et positum en los obradors de part de baix dicte vile de Paterna." (Manises, 1584) [ 1738-304 ].

“un fornet de daurar l’obra de terra” (Manises, 1595) [ 1231-65 ].

"Dehuen tots los forns que courán obra en Manises, ço es deu sous per cada fornet de daurat que capia trenta y huit lliures de obra daurada, lo amo del forn y el que no tindrà forn deu pagar vint sous per cada fornet conforme esta dit, y a este conte se ha de fer lo conte en los forns de blanch, que el que cada tres fornets a de pagar lo amo dell trenta sous, y el foraster tres lliures. Se a de advertir que el pagar lo foraster el doble que el amo es perque lo dit amo no li pot impedir que no coga en lo seu forn pagantli lo alquiler que se acostuma, y pot lo dit forester encara que lo amo tinga obra aparellada pera coure, entrar a coure en qualsevol forn obligantse a tallar foch un dia menys que qualsevol amo de forn." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

" [...] donades les condicions d'el fornet que hem utilissat, no hem pogut cóureles en aquesta fornada." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-48 ].

| 4 fornet Quantitat d’obra que cap en un fornet (Manises [ 861-883 ]).

“un fornet de obra de terra per vos y utilitat vostra, y en presència del notari y testimonis, deu lliures per comprar la lenya pera la obra de terra, y pintar de daorat dit fornet ” (Gregori Ç ayma, escudeller de Manises, 1553) [ 1738-129 ].

Joan Sanchis entrega 204 lliures per "deu fornets de obra de Manises que vos tinguereu a càrrech de fer per mí" (Manises, 1561) [ 1738-151 ].

Guillem Madrella, col·lector de la lleuda "dels fornets de obra de terra" (Manises, 1561) [ 1738-151 ].

Es reconeix un dèbit per "dos fornets de obra de terra daorada" (Manises, 1568) [ 1738-186 ].

| 5 fornet Obra daurada. Ex. "coure fornets" equival a "coure obra daurada" [ 0 ].

Martí Salvador, “ [...] mestre de coure fornets i de fer obra de terra” (Manises, 1588) [ 1738-173 ].

| fornet de fondre Petit forn portàtil format per dues peces. La inferior té una finestra lateral i serveix per contenir un cremador d’esperit de vi. La superior és una olla envernissada que serveix per fregir-hi o per fondre formatge ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-34 ]).

| fornet de rostir (Mallorca [ 1059-149 ,176 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| fornet de test Petit forn portàtil de terrissa, format per una peça inferior en forma de test, amb una obertura lateral per fer-hi el foc, i una superior en forma de cassola, amb una tapa dora bastant convexa, on es col· loca allò que es vol coure ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-34 ]).

| fornet de vernís Petit forn de reververació usat per fondre la calcina , barreja d'òxids de plom i estany usada per envernissar la pisa (Horta de València [ 1526-I-114 ]).

forniguer m . V. formiguer .

fornil m . Fornell [ 810-VI-9 ].

“Dos fornils per als ensanys [...] dos fornils grans de fondre argent” (Butlletí de Dialectologia Catalana, xxiv , 122; doc. a. 1459 [ 810-VI-9 ]).

fornilla f . Combustible format per brancatge de sotabosc (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]).

fornillero fornillera m . i f . Persona que es dedicava a recollir la fornilla (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]).

forol m . Broc o galet de la botija (Albufera de València [ 810-VI-10 ]).

forqueta f . V. tb. forquilla [ 21-65 ] Eina emprada per introduir les feixines a la foganya del forn i situar-les allí on convingui ( [ 106-92 ] [ 1562-58 ,68 ], Regencós [ 1562-76,86 ]) Eina de les mateixes característiques que la forca , però de dimensions més reduïdes. Servia per manipular els garbons i també, durant la cocció de l’ escaldada o per temprar el forn (Manises [ 353-58 ]) Per manipular el combustible i acostar-lo a la boca del forn dels rajolers (Granollers [ 2257-22 ,89 ]) Bastó llarc amb un ferro en forma de semicircunferència en un extrem [ 811-III-280 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] unes forquetes de ferro [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item tres manadors y dos forquetes les unes velles” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

"Estic fent foc i [...] M'entorno a la forqueta !" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-118 ].

| dibuix de forqueta V. a l'entrada dibuix .

| forqueta llarga Eina de ferro, d’uns 6 m de llargada, emprada per empènyer els feixos de llenya als llocs més profunds dels forn s dels rajolers (Vilobí d’Onyar [ 95-14 -x ] ) Forca per fer entrar el feix de llenya i escampar el foc dins de la fogaina ( [ 21-89 ] ) .

| forqueta més llarga Com la forqueta llarga però d’ uns 10 m de llargada ( [ 21-89 ] ) .

forquilla f . V. tb. forqueta (Tamarit de Llitera [ 193 ] ) Forca petita per entrar el feix al forn [ 21-89 ] [ 938-402 ] ( [ 21- 65, 89 ], Manises [ 938-402 ]).

“ forquilla f. horca compuesta de un mango largo de madera y de un hierro de dos púas utilizada en los hornos de los alfareros; cat. forqueta , forquilla .” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

fòtil m . Peça de terrissa, feta al torn, que s’utilitza per enfornar conques ( , obra vermella [ 21-87 ] ) .

fotoceràmica f . Procediment per decorar ceràmica basat en el sistema d'impressió òfset. Permet transferir una imatge continguda en un negatiu fotogràfic, mitjançant la insolació, a un paper de calcar. La imatge queda impresa amb pigments cer àmics, és transferida al suport ceràmic i després sotmesa a cocció [ 0 ] .

| fotoceràmica digital Fotoceràmica en la qual una imatge digital és impresa amb pigments ceràmics, transferida al suport ceràmic i després cuita [ 0 ].

fotoemulsió m . En el sistema de decoració ceràmica per fotogravat, material sensible a la llum que, aplicat a una malla, s'utilitza per obtenir matrius serigràfiques [de pàg. electrònica: serinet.net/glosario ].

fotogravat m . V. tb. gravat fotoquímic Procés d'obtenció d'una matriu per còpia o traspàs d'una pel·lícula. S'utilitza una pantalla serigràfica, una fotoemulsió, un sistema de contacte i una font de llum [de pàg. electrònica: serinet.net/glosario ].

fotoquímic -a adj .

| gravat fotoquímic Vegeu-ho a gravat .

| sistema fotoquímic V. gravat fotoquímic .

fractum m . V. frentum .

frare m .

| 1 frare Escalfallits [ 810-VI-37 ] Atuell amb mànec llarg per escalfar el llit [ 6-60-15 ] (Alt Empordà [ 810-VI-37 ], Cerdanya [ 810-VI-37 ], Cocentaina [ 810-VI-37 ], Penedès [ 810-VI-37 ], Plana de Vic [ 810-VI-37 ], Priorat [ 810-VI-37 ], Puigcerdà [ 810-VI-37 ]).

| 2 frare Ampolla [ 0 ] Ampolla per escalfar el llit amb aigua calenta [ 1022-239 ] (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: Esparreguera, on també en diuen maridet [ 1022-239,242 ].

fraret m .

| 1 fraret Dim. de frare Ampolla d’escalfar llits per als menuts (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-239 ].

| 2 fraret i la forma flaret Flama característica que, en determinat moment, surt a l’exterior pels fumerals del forn. És de color groc-daurat i fa el fum més blanc. Si apareixen flarets o frarets per uns fumerals i no pels altres, indica que la cocció no és uniforme i cal homogeneïtzar-la tot tapant els fumerals per on surten els frarets (Manises [ 353-56 ]).

frasc m . V. flascó .

frasca f . i les formes frascha i frasqua V. tb. flascó , flasquet , frascam , frasqueria Atuell de poc valor, de qualsevol material [ 1089-28 ].

“ Ítem, oles e petxels e altra frasqua de terra [...] “ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-352 ].

“Ítem, I petxel de terra e altra frascha [...] “ (inv. Lleida, 1347) [ 2901-376 ].

“Ítem, Iª dotzena de tayladós e scudes, greals de terra e altres frasques [...] “ (encant Lleida, 1387) [ 2901-480 ].

"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum, ço és, cànters, olles, terrassos e altres fraschas de terra trenchats, costaren a raó de XII diners per somada [...] " (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 1756-311 ].

"Item diverses haynes de la dita cuyna, ço es olles, caçoles, scudelles e moltes altres frasques de poca valor." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

frascam m . V. tb. flascó , frasca , frasqueria .

"Item una pimentera e gerres cirunchades e algun frescham ." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-555 ].

frascha f . V. frasca .

frasqua f . V. frasca .

frasqueria f . F rasca o frascam [ 0 ] [ 1089-28 ] .

frasquet m . V. flasquet .

fregador m . Aigüera [ 6-75,76-80 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

fregadora f . Aigüera [ 6-75,76-80 ].

fregadures f . pl . Residu de vernís cru que resta en rascar aquelles parts de les peces envernissades que havien de quedar, en coure de fi, amb el socarrat a la vista (Manises [ 353-58 ]).

fregasseta f . Fireta; conjunt de platets i altre escudellam en miniatura per jugar els infants (Calasseit [ 810-VI-48 ]).

fregat m . Tècnica per aconseguir que les peces quedin lluents o brunyides. Es feia fregant les peces amb un drap, després de mullar-les, quan eren crues (Verdú [ 6-43-31 ] [ 1673-38 ]) .

fregaüres f . pl . Var. dialectal per fregadures (Manises [ 353-58 ]).

fregir v . Convertir en fregitel·la [ 0 ] L'esmalt per a rajoles es fregeix a una temperatura compresa entre 1.400 i 1.600ºC [ 1641 ].

fregitel·la f . [ 1666-111 ] V. tb. cremadura Vernís que ha estat cuit i tornat a moldre per tal d’insolubilitzar els seus components fundents [ 1548-2 ] [ 1788 ] Compost vitri, indisoluble en aigua, que s'obté per fusió a temperatura elevada ( ) i posterior refredament ràpit, de barreges predeterminades de matèries primeres. Molt utilitzades en la preparació d'esmalts per a paviments i revestiments ceràmics. Els seus avantatges són: insolubilització dels components, disminució de la toxicitat i augment de l'interval de les temperatures de treball de l'esmalt [ 1641 ] Denominació moderna del procés de calcinació dels components del vernís dels escudellers. Bàsicament, el vernís es composa de sílice, òxid de plom i òxid d’estany i, a vegades, de clorur sòdic o sals alcalines (sodi o potasi) i sofre, segons els resultats que es pretenen. Amb la fregitel·la s’aconsegueix l’homogeneització dels components i la seva indisolubilitat. La fregitel·la es triturava als molins de vernís [ 861-883 ] [ 932-68 ].

| fregitel·la alcalina Barreja de sodi, potassi i sílice que torna insolubles el sodi i el potassi [ 1788 ].

| fregitel·la de bòrax S'utilitza per poder fer ús de l'òxid bòric sense inconvenients. Conté sílice i una petita quantitat de fundent alcalí [ 1788 ] .

.

| fregitel·la de plom Fundent actiu que, generalment, es composa de bòrax i de pedra foguera. A baixes temperatures produeix bons esmalts sempre que la cocció no s'efectui en condicions reductores ni superi la temperatura de [ 1788 ].

frentum m . o flantum i tum m . [ 1491-91 ] Denominació genèrica de la ceràmica malmesa per defectes de cuita [ 70-64 ] Peces recremades o amb petites tares que, malgrat això, també eren comercialitzades, bé que a un preu inferior [ 1491-91 ] Probablement, obra defectuosa però aprofitable [ 2186-147 ] Terme ja usat el segle XIV, que procedeix de fractum (=peces trencades o defectuoses) [ 2229-135 ] .

"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum , ço és , cànters, olles, terrassos e altres frascha s de terra trenc h ats, costaren a raó de XII diners per somada [...] Ítem comprí de dit Sebastià, gerrer, per la dita volta 4 somades de frentum , qui a raó de 1 sou, 6 diners per somada [...] " (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 70-64,65 ] [ 1756-311 ] .

“ comprí sinch somades de frentum per les voltes de les capelles, so es, cantes petits, olles mortes , e altres coses de terra , qui posades a , costaren V sous VI ” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1420) [ 1756-316 ].

" frentum o gerres e cànters trencats per a posar dins les voltes del claustre" (llibre d'obres de la catedral de Barcelona, 1431) [ 70-66 ].

“ frentum ” per farcir les voltes de la catedral (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1431 i 1441) [ 1756-303,304 ].

" [...] tres somades de tum a raó de I sou per somada." (llibre d'obres de la catedral de Barcelona, 1450) [ 70-66 ].

"7 grossas, 2 dotzenas Plats de flantum a tall de Plata [...] 7 grossas Plats Pisa de flantum molt ampla [...] gibrellas flantum [...] Plats grans flantum [...] 3 dotzenas Sotacopas de flantum [...] 8 fruiteras de flantum [...] 7 dotzenas Gibrellas gran flantum , inferiors [...] 17 Cantis flantum [...] 18 Piquetas de flantum [...] 9 Testos de Alfabregas flantum / 12 Marcelinas de Flantum ." (inv. escudeller Hipòlit Estaper, Barcelona, 1773) [ 131-140,141 ].

fresc -a adj . Cru; peça que encara no ha sigut cuita [ 0 ].

“ Que cascun Gerrer qui fara de les dites Gerres per tenir Oli, o, Mel sie tengut de fer en cascuna Gerra mentra sera fresca ço es ab emprempta son senyal [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-579 ].

friguera f . V. tb. fritera Plat per menjar (usat a la regió de l’Albufera de València, segons Max Thede, Volkst. Kult. vi , 263; però probablement és errada de transcripció, per fritera=fruitera ) [ 810-VI-60 ].

fris m . V. tb. motllura ( [ 189 ] ) Element característic de l'arquitectura clàssica que, per extensió, també és, avui dia, una f aixa decorativa en relleu, amb fullatges, figures i altres motius, delimitada per motllures o orles. Es disposa als espais llisos de les façanes dels edificis. És freqüent en ceràmica o en morter emmotllat, sobretot en edificis de mitjan segle XIX [ 1885-14 ,15 ] Els arrambadors es tancaven, per la part superior, amb la motllura o fris ( [ 105-23 ] [ 1783-52 ]) Prod. a: [ 1783-19 ] [ 2294-125 ] , 1912 [ 765-120 ] [ 2294-159 ] , 1936 [ 189 ].

"Els frisos adelantan que es una barbaritat." ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-125 ].

"Aquest fris fa forsa goig" , "De totes les peces del friset den Font i Gumá n'hi han hagut 4 de dolentes [...] ", "Avui hem enviat a de Caritat de Vilanova i Geltrú, els 36 m ts de fris den Font i Guma." ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-159 ,161,162 ].

“ frissos ” (fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ].

" Frissos , respatllers, passamans, bataiguas, socolats, escates, balustres, rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 2294-166 ].

“ frisos ” (inv. , 1936) [ 189 ].

| fris d’arrimador o d’arrambador

“ frisos d’arrimador ” (inv. , 1936) [ 189 ].

friset m . Fris petit [ 0 ].

"De totes les peces del friset den Font i Gumá n'hi han hagut 4 de dolentes [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-161 ].

frita f . Cast. [ 651-16 ] Incorrecte, V. fregitel·la .

fritar v . Cast. [ 1166-171 ] Incorrecte, V. fregir .

fritera f . V. tb. fruitera Plat gran, ovalat, de fons pla i amb la vora de tres o quatre dits d’alçada, que s’usa per servir els guisats a taula (Pego [ 810-VI-62 ], Xàtiva [ 810-VI-62 ]).

frontal m .

| frontal d’altar Prod. a: Barcelona [ 3069-130 ].

frontó m .

| 1 frontó En els forns, l a paret del fons del sagèn [ 353-58 ] [ 415-I-18 ] [ 938-402 ] (Manises [ 353-58 ] [ 938-402 ]).

| 2 frontó Acabament triangular o de perfil corbat que tanca la part superior d'una façana, a imitació de l'arquitectura grecoromana. També s'utilitza per coronar obertures d'edificis neoclàssics. N'hi ha de terra cuita, en algunes cases senyorials o en edificis especialment representatius [ 1885-13 ] (Potries [ 1698 ]) Prod. a: Potries [ 1698 ].

fruit m .

| fruits amb grana o flors de punts Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada del segle XVII [ 1491-59 ,62 ].

| fruits reticulats Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1640-1690 [ 1212- 210, 222 ].

fruiter m . Fruitera [ 0 ] .

"saler i fruiter de pisa" (inv. Mataró, 1609) [ 1491-38 ].

"Item, fruyter y sis plats de pisa fina." (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-201 ].

fruitera f . i la forma fruytera V. tb. fruiter , fruitereta .

| 1 fruitera Recipient per a la fruita [ 131-92 ] Plat o altre recipient destinat a tenir-hi fruita i servir-la a taula [ 810-VI-70 ] [ 811-III-299 ] Recipient amb peanya, que té la part superior circular i còncava (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-34 ]) Per oferir fruita a taula (Esparreguera [ 1022-240 ]) Prod. a: Barcelona [ 1650-251 ] [ 2492-188 ] [ 2502-80 ,194 ] [ 3069-103 ] , Esparreguera [ 1022-240 ], Figueres [ 1650-251 ] , Lleida [ 131-92 ] [ 2502-182,183 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Olot [ 6-100-11 ] [ 2447-23 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] ; Quart d'Onyar [ 1650-251 ] .

“ [...] una fruitera de terra obra de València” (inv. Barcelona, 1442) [ 955-395 ].

“una fruytera de vidre” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-458 ].

“Item duas fruyteras de vidre ab peu.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-169 ].

"una fruitera de terra blava" (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-54 ].

“Item, sis fruyteres envernissades de blau y blanc ab sos peus per tenir confitures.” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

“tres fruyteras de vidre migenseres [...] ” (inv. castell d’Orís, Osona, 1552) [ 1369-II-594 ].

"una fustera [ fruitera ?] de Pisa, verda y fesa" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1566) [ 1568-111 ].

"Més vuyt fruiteres que nià dues de trencades y smutxades y les sis bones." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-123 ].

“Item a Montserrat Contestí una fruytera per IIII s. VI d. [...] Item una fruytereta y dos llibrelletes de Piza a mossèn Gabriel Oliver per V s. IIII d. [...] Item una tassa y una fruytera de vidre per III s. VI d. [...] ” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-229 ].

“Item dos fruyteres de terra. La una blanca y la altra pintada.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-227 ].

“En la sala [...] una fruytera obra de Pisa.” (inv. Reus, 1585) [ 49-I-96 ].

“Ítem una fruitera d’obra de Pisa.” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-37 3 ].

" fruitera pintada de blau amb un ocell" (inv. Mataró, 1592) [ 1491-38 ].

" Item vna fruytera de terra: 4 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-322 ].

“Item quatre fruyteres obra de Pisa, dos blancas y dos de colors.” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-352 ].

"Item una fruÿtera de pisa bona blancha." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-201 ].

“It. una fruitera blanca [...] per 4 s. [...] It. una fruitera per 4 s. [...] It. una fruitera blanca y un plat per 5 s. [...] It. una fruitera de fruita y una mina de terra per 5 s. y ½ [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

“2 fruyteras y una sotacopa de pisa de Genova” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

“En lo Armari de [...] una plata mitjana, una fruytera de pisa sens peus [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

"Una palancana, un picher, una fruitera y una safa gran de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-361 ].

“ [...] a la cuyna [...] fruÿteras y altrapisa [...] ” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-195 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, tres dotzenas y vuÿt de fruÿteres .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

“ [...] 8 fruiteras de flantum [...] 26 pessas Sotacopas y fruiteras , bonas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-140 ].

“Una fruytera y dos safatas tambe de pisa fina” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item uns armaris ab quatorze plats grans, obra entrefina, duas dotzenas plats blanchs mitjansers; una dotzena plats negres mitjansers, una fruitera y una riballeta negra." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-93 ].

"En la cuyna [...] Item duas escudellas, dos plats de menjar dos mitjensers y una fruytera tot color cafe, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

"Ítem, una fruytera de pipa reixada." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1418 ].

“ fruytera . f. Plat pera servir la fruyta.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-781 ].

" [...] colocats los pastelillos a sostres sobre una frutera ." ( , receptari de 1867) [ 1691-125 ].

| 2 fruitera V. tb. fritera Plat gran per servir carn o altres guisats (Alzira [ 810-VI-70 ], Cocentaina [ 810-VI-70 ]).

| fruitera blanca

Ítem, una fruytera blanca , ab algunes pintures.” (inv. Lleida, 1556) [ 2901-1775 ].

“It. una fruitera blanca [...] per 4 s. [...] It. una fruitera per 4 s. [...] It. una fruitera blanca y un plat per 5 s. [...] It. una fruitera de fruita [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

fruitereta f . Dim. de fruitera .

“Item una fruytereta y dos llibrelletes de Piza a mossèn Gabriel Oliver per V s. IIII d.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-229 ].

“ [...] una fruytereta y saler de dita obra [de Pisa] ” (inv. Reus, 1589) [ 49-I-96 ].

"Item vna fruytereta de terra de obra blanca pintada: 3 s. [...] Item dos fruyteretes ab peu, envernisades, vna gran laltra xica: 12 s. " (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ,320 ].

fruites f . pl . V. rajola de fruites .

fruytera f . V. fruitera .

FRX V. fluorescència de raigs X [ 0 ].

fuell m . Barra llarga de ferro que sosté el torn, al qual comunica el moviment de rotació en girar sobre els cavalls ( del Camp [ 23 ]).

fugit m . Defecte consistent en la falta de vernís en algun punt de les peces després de la seva cocció de fi (Manises [ 353-58 ]).

fulla f .

| fulla ampla Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada del segle XVII [ 1491-58 ,61 ].

| fulles asserrades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212- 210, 222 ].

| fulla de bandes i ratlles Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1530-1570 [ 1212- 209, 222 ].

| fulla de card Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1475-1530 [ 1212- 208, 222 ].

| banda de fulles carnoses Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1623 [ 1212- 210, 222 ].

| fulla de carrasca V. carrasca .

| fulla dentada Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de la segona dècada del segle XVII [ 1491-59 ,61 ].

| fulles dentades pintades Denominació moderna d’una sèrie de pisa daurada catalana de la primera meitat del segle XVII [ 1600-48 ].

| fulles dentades i raïms en relleu Denominació moderna d’una sèrie de pisa daurada catalana de final segle XVI [ 1600-46 ].

| fulles enllaçades amb circells Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1580-1620 [ 1212- 210, 222 ].

| fulles desflecades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1640-1680 [ 1212- 211, 223 ].

| fulles esfilagarsades Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises, del tercer quart del segle XVII [ 1145-12 ] Del darrer terç del segle XVII [ 1733-61 ] .

| fulla espiral alada Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1640-1679 [ 1212- 210, 222 ].

| fulles d'eura Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa blava i daurada de Manises, durant el segle XV [ 1525-45 ].

| fulla de falguera Denominació moderna d’un motiu decoratiu usat a reversos de pisa daurada de Manises, de final segle XV i principi del XVI [ 1208-45 ] [ 1212-209 ] .

| fulles feses Denominació moderna d'un motiu decoratiu de tipus floral, freqüent a la pisa daurada catalana de final segle XVI i principi del XVII, originari de Manises. Aquest mateix motiu també és freqüent a la pisa daurada de Muel [ 1491-57 ,61 ].

| fulla flor estrellada Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1650-1700 [ 1212- 210, 222 ].

| fulla de julivert o de fulles de julivert V. julivert .

| de les fulles massisses Denominació moderna d'una sèrie decorativa de la vaixella daurada de Manises, de la darreria del segle XVII i primer terç del segle XVIII [ 1733-60 ].

| fulla menuda Segons la documentació de l'antiga producció de Manises, denominació de la decoració petita , fitomòrfica, que reomplia els buits deixats pels motius decoratius principals (Manises [ 2253-62 ]).

| fulla de palma o palmeta Denominació moderna d'un motiu decoratiu de la pisa daurada catalana que s'inicia al començament del segle XVII [ 1491-58 ,61 ].

| fulles partides Denominació moderna d’una sèrie de pisa policroma lleidatana de final segle XVII i principi del segle XVIII [ 1600-52 ].

| fulles perfilades Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises, de mitjan o tercer quart del segle XVI [ 1208-40 ] Fou copiat pels escudellers barcelonins [ 1306-55 ].

| fulles i flors perfilades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1530-1570 [ 1212- 209, 222 ].

| fulles de pi Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa catalana en verd i manganès, del segle XIV [ 1525-45 ].

| de les fulles ratllades Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises. Segona meitat del segle XVII i primeres dècades del XVIII [ 1145-11,12,13 ] Del 2n quart del segle XVII fins al 1r quart del segle XVIII [ 1733-56,57 ] Fins a les primeres dècades del s. XVIII [ 1734-6 ] .

| fulla rematada amb punts Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1510-1550 [ 1212- 209, 222 ].

| enfilall de fulles de ronyó Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1700-1780 [ 1212- 211, 223 ].

| fulles tallades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1603-1625 [ 1212- 210, 222 ].

fullat adj . V. taulell fullat .

fumador m . Brescadora [ 0 ] Recipient per fumar les abelles (Bot [ 810-VI-85 ], Maella [ 810-VI-85 ]).

fumadora f . Brescadora [ 0 ].

fumai m . V. fumall [ 810-VI-85 ].

fumall m . i la forma fumai .

| 1 fumall Tub de secció quadrada que s’utilitza en arquitectura per construir xemeneies de conduir fums (Esparreguera [ 1022-240 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

| 2 fumall Brescadora [ 0 ] Instrument per donar fums als ruscs en anar a manipular les bresques (Calp [ 810-VI-85 ] , Maó [ 2899-140 ] ) Prod. a: Maó [ 2899-140 ] .

fumant m . A les bòbiles i braços de bòbila, cadascun dels enreixats d'obra situats sota els forats d'entrada del carbó. Servien perquè el carbó es repartís d'una manera més o menys equitativa per tot arreu (Granollers [ 2257-89 ]).

fumat m . V. tb. afumat , negre Ceràmica de color gris, més o menys fosc, cuita en atmosfera reductora [ 10-17 ] El procés de cuita en atmosfera reductora ( d'Empordà [ 2261-291 ]) .

fumat -da adj . V. tb. negre -a De color gris, més o menys fosc, per haver-se cuit en atmosfera reductora [ 10-17 ].

fumer m .

| 1 fumer Brescadora a l'estil empordanès [ 4-140 ] Per brescar cremant en el seu interior escrements d’animals i bufant pel seu forat rodó per tal de produir fum ( [ 102 ]) Per adormissar les abelles ( [ 6-47-43 ]) Se'n feien de dos tipus, sempre de forma esfèrica aplanada. L'un tenia obertura superior, per on es carregava de matèria encesa, i, a la panxa, mànec i dos brocs (per un es bufava i per l'altre sortia el fum). L'altre, tancat per dalt, tenia una nansa lateral i, al seu damunt, un orifici protegit amb visera, per on s'omplia i es bufava; hi havia, és clar, un broc contraposat per on sortia el fum. El primer tipus es feia a Quart i a segon només a Quart, d'obra negra [ 1650-238 ] Prod. a: (obra negra) [ 4-141 ] [ 6-47-43 ] [ 102 ] [Violant, 1944. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] , on també en deien brescadora [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 1650-238 ] [ 2899-14 1 ] o fumera [ 6-47-43 ] [ 21 ]; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 88 ], on també en diuen brescadora [ 351 ] [ 1650-238 ] [ 2899-140 ,141 ].

Denominacions segons la mida:

a ) : Producció continuada d’un sol tipus i una sola mida [ 6-47-43 ].

| 2 fumer Recipient amb foradets dins del qual es posa insecticida. S’usa al camp (Esparreguera [ 1022-240 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

| fumer de mà Brescadora [ 0 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 136-48 ] [ 351 ], on també en deien ansat fumer [ 136-48 ], tenia nansa, no mànec [ 136-48 ].

fumera f . Brescadora [ 0 ] Per bresc ar cremant en el seu interior ex crements d’animals i bufant pel seu forat rodó per tal de produir fum ( [ 102 ]) Per adormissar les abelles ( [ 6-47-43 ]) Prod. a: (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ], on també en deien fumer [ 4-141 ] [ 6-47-43 ] [ 102 ] o brescadora [ 6-47-43 ] [ 21 ].

Denominacions segons la mida:

a ) : Producció continuada d’un sol tipus i una sola mida [ 6-47-43 ].

fumeral m .

| 1 fumeral Barret de xemeneia [ 0 ] Peça ornamental, envernissada o no, que serveix per cobrir l’extrem superior del canó de les xemeneies (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-221 ]).

| 2 fumeral Canó de xemeneia [ 811-III-304 ].

| 3 fumeral Xemeneia del forn d’obra [ 810-VI-88 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-34 ]).

| 4 fumeral V. tb. fumeralet Cadascun dels forats de la part superior del forn, que serveix per controlar la cuita (Pòrtol, municipi de Marratxí, on també en diuen espirais [ 1868-262 ] [ 2261-309 ] ) Cadascuna de les obertures rodones fetes a l’ alcoba del forn, per les quals s’escapen els fums i els gasos durant la cocció. Es troben equidistants els uns dels altres, formant circumferències concèntriques, el punt central de les quals correspon a la boca de majors proporcions (Manises [ 353-58 ]).

| fumeral per a forns Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| fumeral del mig Alule [ 353-58 ] [ 938-402 ] (Manises [ 353-58 ] [ 938-402 ]).

| fumeral de racó Cadascun dels fumerals laterals del forn de dalt . Serveixen per orientar el foc del forn, tot graduant la seva obertura (Traiguera, on també en diuen fumeralets [ 1257-108 ]).

fumeralet m . Cadascun dels fumerals laterals del forn de dalt . Serveixen per orientar el foc del forn, tot graduant la seva obertura (Traiguera, on també en diuen fumerals dels racons [ 1257-108 ]).

fumigador m . (Menorca [ 1059-214 ]).

fundent m . [ 651-16 ] Producte que facilita la fusió [ 1069-11-391 ] Producte que, en combinar-se amb els compostos silícics, disminueix la temperatura de fusió de la massa argilosa [ 1548-2 ] Producte que s'afegeix als esmalts per reduir-ne la temperatura de fusió [ 1788 ] .

furtadiners f . o furtar diners m . Guardiola ( Albelda [ 0 ], Peralta de [ 1038-121 ], Tamarit de Llitera [ 193 ] [ 810-VI-99 ] [ 1650-263 ] ).

“furtadinés f. hucha; cat. guardiola ; arag. furtadinés [...] ” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

fus m .

| 1 fus Barnilla o barra de ferro cilíndrica que, per un extrem s’engalza al centre del pla horitzontal de l’arbre de la roda i, per l’altre, subjecta el planellet (Manises [ 353-59 ]).

| 2 fus Eina de terrisser, feta d’un tros de fusta de tamariu (Agost [ 1729-160 ]).

fusell m . Eina de ferro per fer els forats als botijons (Agost [ 1287-26 ]).

fusibilitat f . [ 651-16 ] Qualitat de fusible [ 2000-837 ] .

fust m .

| fust de columna V. columna .

fusta f .

| fusta de perfilar V. tb. perfilar Fusta plana banyada d’engalba, foradada del mig perquè no faci ventosa. Sobre aquesta fusta es possen tasses i escudelles, en posició invertida, perquè quedi a la vora un v iu de color diferent ( [ 21-85 ] ) .

futra f . V. tb. futral Mena de cossi o cubell. Atuell gran per posar-hi aigua o les restes dels sacrificis [ 811-III-311 ].

futral m . V. tb. futra Futra. Mena de cossi per posar-hi aigua o altres coses [ 811-III-312 ].