Diccionario

eimina f . Variant gràfica d' ai mina , no acceptada pels diccionaris normatius [ 0 ] .

eina f . i la forma eyna . Utensili de cuina o de rebost, i principalment recipient de líquids, com escudella, plat, sopera [ 810-IV-649 ] (Cardós [ 810-IV-649 ], Sort [ 810-IV-649 ]).

“Eyna, f. qualsevol vas per posar vi o altre licor.” [ 811-III-189 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova [...] “ (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

“ eyna . s. f. qualsevol vas per posar vi ó altre licor. Vasija . Vas.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Eina y Eína. f. [...] de cuina. batería de cocina ." (Barcelona, 1839) [ 2221-222 ].

“ eyna . f. Qualsevol vas pera posar vi o altre licor. Vasija .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-725 ].

einada f . Vaixella (Sort [ 810-IV-650 ]).

einam m . Conjunt de recipients destinats a tenir líquids, i principalment els que s’empren a la cuina i a la taula de menjar [ 810-IV-650 ] Vaixella [ 1577-1 ] (Alt Empordà [ 810-IV-650 ], Cerdanya [ 1577-1 ] [ 810-IV-650 ], Conflent [ 810-IV-650 ], Rosselló [ 810-IV-650 ]).

“Un parell d’alambichs y un gran morter de bronzo formaven gayrebé tot l’ eynam de la botiga y laboratori” ( Oller , Narcís: Rurals y Urbanes , Barcelona, p. 146) [ 810-IV-650 ].

eineta f . Dim. d’ eina Fireta [ 0 ] Cadascun dels recipients petits, de joguina, com olletes, platets, etc., amb què juguen les nenes (Girona [ 810-IV-650 ]).

eix m . Inserit a l'interior de l'arbre del torn dels terrissers i subjectat mitjançant cèrcols. Transmet el moviment de l'arbre al tallador (l'Alcora [ 1653-95 ]).

eixamenadora f . Brescadora [ 0 ] Recipient de terrissa destinat a cremar-hi excrements de bou per produir fum que aparti les abelles d’un eixam [ 810-IV-654 ] [ 2000-604 ] (l’Empordà [ 810-IV-654 ]).

eixamorar v . Operació destinada a assecar els guarniments. L’obra està eixamorada quan es pot agafar amb la mà per la nansa ( , obra negra [ 137-22 ]) Deixar que la peça crua perdi una part de la humitat i estigui llesta per ser guarnida (Esparreguera [ 1022-215 ]).

eixaropera f . V. xaropera .

eixida f .

| 1 eixida En els forns de terrissa negra , porta per enforn ar i desenfornar (Quart d’Onyar [ 136-23 ] ) .

| 2 eixida V. tb. era A les terrisseries, l'era on s'escampa la terra portada del terrer, per assecar-la i triturar-la (Verdú [ 1673-31 ]).

eixugada f . La primera fase de la cocció, en la qual s'evapora l'aigua continguda per les peces, a una temperatura d'entre 100ºC i 15ºC (Granollers [ 2257-26 ,88 ]).

eixugadors m . pl . Lleixes per assecar les peces d'olleria abans de coure-les (Marratxí [ 1750 ]).

eixugar v . Estendre les peces crues al sol o a l'ombra perquè s'assequin [ 4-163 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ] ; Quart d'Onyar [ 4-164 ] ).

eixut m . Defecte que presenta el vernís de les peces de terrissa i que consisteix en falles localitzades sense vernís (Manises [ 353-46 ]).

ela f . Peça de rajoleria usada per construir els allotjaments dels corrons de persiana, a la manera d'un sardinell [ 0 ] De mesures 29 x 14 x 5 x (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]).

elcafoll m . V. alcofoll .

electroceràmica f . V . ceràmica electrotècnica .

embarguinar v . Als forns oberts de les rajoleries, protegir la bardissa amb toves segellades amb fang, per tal d’evitar fuites de calor (Regencós [ 1566-32 ,85 ]).

embarnissar v . V. envernissar .

embassar v . Tirar l’argila, pulveritzada a l’era, dins de basses mig plenes d’aigua [ 95- 13 -x ] [ 958-331 ] (País Valencià [ 958-331 ], Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]) Posar l’argila picada dins la basseta (Traiguera [ 1257-107 ]).

embatumar v . V. embetumar .

embetumar v . i la forma embatumar .

“ [...] per quiscun cànter sbroquellat de ferias que·s puguem embatumar y del que serà sols fer en compte de cànter bo tres dinés per cada hu [...] “ (Verdú, 1615) [ 2351-30 ].

embeure v .

" [...] hem obtingut resultats semblants i sempre els mateixos defectes: el rebullit –un principi- i l' embegut [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-164 ].

embollo m .

“ embollo . m. xarpallera .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-611 ].

embot m . Embut (Tuïr [ 6-21-24 ]) Prod. a: Tuïr [ 6-21-24 ] [ 1762-26 ] .

embrocar v . Col· locar els brocs a la botxa de la peça, encara crua (Onda [ 19-20 ]).

embrolla adj . Se'n diu d'una mida de tassa, de l'o lla de tres petricons de cabuda i del tupí que pot contenir-ne cinc ( del Camp [ 4-147 ] [ 23 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ] ).

embudadera f . Embudera en l’accepció d’atuell per recollir les aigües de les teulades [ 810-IV-747 ].

embudell m . Embut petit [ 2000-618 ].

embudella f . Embudell [ 2000-618 ].

embudera f . V. tb. embudereta .

| 1 embudera Esments documentals de tipologia indeterminada:

“ [...] I scudeller aull I ambudera e I loça.” (inv. Ribes de Fresser, 1380) [ 972-470 ].

“ [...] I ambudera [...] I ambudera negra [...] ” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

“Una ambudera de terra” (inv. Ribes de Fresser, 1404) [ 824-III-144 ].

“Item una casoleta de terra e hun colador de terra e una ambudera tot dins lo armari.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].

“Item una ambudera de terra petita.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-212 ].

“Item dues ambuderes de terra [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198 ].

“ ambudera de terra [...] embudera de terra [...] de treure vi” (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-33 ].

“ ambudera de terra” (inv. Llucmajor, 1496) [ 1522-33 ].

“dues ambuderes de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1510) [ 1522-33 ].

“una ambudera de terra petita envernissada” (inv. Pollença, 1520) [ 1522-33 ].

| 2 embudera Recipient de terrissa per tenir-hi llet o mel [ 810-IV-747 ] A Elna encara es diu embudera l’atuell de la llet (Griera, A.: Atlas Lingüístic de Catalunya , Barcelona, 1923..., c. 174 [ 810-IV-747 ] ) .

“ [...] I archa farinera hay una ambudera plena de mell [...] Una ambudera ab un poch de mell [...] ” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] quatre embuderes de terra pocas [...] un arquibanc de dos calays en que ha [...] una am ludera [ ambudera ?] de terra petita [...] Item una ambudera poca ab arop” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-36,41,42 ].

“Item [...] compre dos ambuderes de terra, quascuna IIII sous [...] Item compre dos ambuderes que havien trencades aqeles que ja havia comprades, 10 diners.” (comptes del tresorer de l'església d'Elna, Rosselló, 1415) [ 2206-309,335 ].

| 3 embudera V. tb. embudadera Peça de terrissa en forma d’embut que serveix per recollir l’aigua de pluja d’un terrat o d’una teulada i per abocar-la dins del baixant o canonada [ 813-139 ] [ 810-IV-747 ] (Manacor [ 810-IV-747 ]).

| 4 embudera Mena d’embut [ 824-III-144 ].

embudereta f . i la forma ambudereta Dim. d’ embudera .

“una ambudereta [...] de terra” (inv. Vic, 1409 i 1410) [ 824-III-144 ].

embudet m . i la forma ambudet Dim. d’ embut .

“Ítem, dues oles, dues selones, I ambudet de terra, pexelaces e cantarels meleres [sic] entre totes XV peces [...] “ (encant Lleida, 1396) [ 2901-615 ].

embuit m . V. embut [ 810-IV-748 ].

emburna f . Qualsevol recipient per posar-hi oli (Pallars [ 1989-43 ]).

embut m . i les formes ambut , embuit , enbuyt V. tb. embudet .

| 1 embut V. tb. ambuit , embot , pitxó A l’obra negra de n’hi havia de dues formes: el més gros era una conca amb un tub al centre de la base, el petit tenia forma d’ou [ 6-47-43 ] [ 21 ] Servia per emplenar bótes ( , obra negra [ 21 ]) Instrument que té la forma d’un con buit invertit amb un tub en el vèrtex, que aplicat al coll o forat d’un recipient serveix per abocar-hi o fer-hi passar líquids, grans, etc. [ 810-IV-750 ] Els més corrents eren de fusta o metàl· lics i, més rarament, de terrissa [ 955-380 ] N’hi havia de grans per omplir les bótes i de petits per treure el vi [ 955-380 ] (a tota [ 1775-I-252 ]) Prod. a: Agost [ 2337-92 ], l'Alcora [ 1653-113 ], (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 2252-67 ] , Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Esparreguera [ 1022-239 ] , Manresa [ 1650-242 ]; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Miravet [ 1762-48 ], Piera [ 1650-242 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 5 ] [ 6-25-36 ] [ 7 ] [ 65-135 ] [ 88 ] [ 161-98 ] [ 1650-242 ] , on a vegades hi feien estries a l’interior perquè no rodés el vi [ 351 ] [ 2423 ] ; Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ], Sant Sadurní d’Anoia [ 5 ], Vall d'Uixò [ 13-99 ], Verdú [ 6-46-35 ] [ 66 ] [ 1650-242 ] [ 1673-50 ] [ 1729-25 ] [ 2351-30 ] , Vila ca del Penedès [ 5 ].

Mides i denominacions:

a ) (obra negra): Dues mides: gros i petit [ 6-47-43 ] [ 21 ].

Esments documentals:

“Item in cellario [...] Dos ambuts de trescolar.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-199 ].

“Ítem, dos cànters oliers ab un enbuyt de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-467 ].

“item Iª tramoscera e I ambut de liurar ví.” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“Item un librell de terra gran de liurar vin. / Item un ambut de terra. / Item una mesura de terra de vendre vins.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-5 ].

" embut de terra de trascolar: 10 diners" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-219 ].

“Item en la casa del celler [...] dos ambuts la un de terra e l altre de fust, de omplir vexels.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137 ].

“ [...] un ambut , una loça [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

“Item hun artibanch dolent ab set masuras de vandra vin e sinch de vendra oli e hun ambut de oli.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].

"Item en lo celler [...] Item cànters, porrons, embuts de poca valor." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

"Item hun librell per tenir oli, hun mig quart, hun ambut e ab son compliment de mesures" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

“Item un librell de terra un ambut de fustes e masures de terra.” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-157 ].

“ [...] un embut de terra de trascolar [...] ” (encant Santa Coloma de Gramenet, s. XV) [ 955-380,394 ].

“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“En lo rebostet / Item, una gerra per a tenir oli. Un treador. Un ambut , olles, cassoles y altres coses de terra.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

“Més se lexa en dit arrendament lo mulí de sanch y la caldera de escaldar y una casa, una lloza y setze alfàbies olieres grans y deu alfàbies petites de tenor, una ab altres, de quatorsa quartans, y una mesura de mesurar oli ambut y cadaf tot de terra.” (contracte , Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-317 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Un ambut , 1 sou 4 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-278 ] [ 111-66 ].

"diferents sorts de embuts y mesuras per mesurar oli y vi" (contracte d'una taverna, Barcelona, 1684) [ 2255-262 ].

“Los ambuts sien de tres pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

“It dos embuts per mesurar oli” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Pau Planes, Santa Perpètua de Mogoda, 1705).

“ [...] que aquell tinga obligació de Mesurar Sobre lo ambut , lo qual ambut tinga de estar quant lo mesurara dins la ahina que lo Compredor aportarà [...]” (Mostassaf, Girona, 1715) [ 822-238 ].

“al saller [...] 1 embut de terra gran.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-187 ].

“ [...] dos embuts de llauna petits y altre de terra gran.” (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114 , f73 ].

| 2 embut A Xiva, les gerres grans es feien en dues parts. La inferior, tornejada i la superior, denominada embut , urdida amb marrells [ 2261-81 ].

| embut per fer botifarres V. tb. embut de mocadera .

"Item, tres ambuts per fer butifarras [...] " (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-85 ].

| embut de canal A vegades, en comptes d'endollar els eixidors de les tortugades o de les canals directament a la canonada o baixant, s'utilitza un altre sistema. Consisteix en el següent: l'aigua que surt de les tortugades o canals cau lliurement dins d'un embut que està empalmat a l'extrem superior de la canonada [ 6-75,76-75 ,76 ] Peça de terrissa o d’altre material, en forma de con buit invertit que serveix per recollir l’aigua de pluja d’un terrat o d’una teulada i per abocar-la dins del baixant o canonada [ 810-IV-751 ] [ 813-139 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-219 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]).

“Hollers, y Gerrers [...] Un ambut , 1 sou 4 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-278 ] [ 111-66 ] Pel context, deu tractar-se d'una peça de conducció d'aigua [ 1650-242 ].

"Trenta tres embuts á diset maravedisos un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) Pel context, es tracta d'embuts per recollir l'aigua de canals o tortugades [ arxiu família Brossa ].

| mig embut de canal (Mallorca [ 1059-219 ]).

| embut per a canonada Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| embut de cisterna o per a cisterna (Maó) V. tb. fibla , ribellet d’aljub , ribellet de cisterna Embut de forma cilíndrica o troncocònica invertida que reb l'aigua de la canonada. Amb un canonet lateral que fa de sobreeixidor i un canó inferior que aboca l'aigua dins de la cisterna. N'hi havia amb una reixeta al fons i n'hi havia sense. La reixeta servia per impedir que entressin fulles, insectes, etc. dins de la cisterna [ 6-75,76-78 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| embut de cuina Envernissat i amb una nansa lateral (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Campanet [ 1039 ].

| embut de mocadera V. tb. embut per fer botifarres Petit embut usat per omplir els budells en fer botifarres i altres embotits [ 0 ].

| embut de tortugada o embut V. tb. tremuja , trompeta ? , vessant de terrat A vegades, en comptes d'endollar els eixidors de les tortugades o de les canals directament a la canonada o baixant, s'utilitza un altre sistema. Consisteix en el següent: l'aigua que surt de les tortugades o canals cau lliurement dins d'un embut que està empalmat a l'extrem superior de la canonada [ 6-75,76-75 ] A l’obrador Cornellà, d’obra negra de , se’n van fer per a ús propi. No es recorda haver-ne fet mai per vendre’n [ 6-47-43 ] Prod. a: (obra negra) [ 6-75,76-76 ]; Sarrià, Barcelona [ 1650-256 ] .

" embut de terra". Pel context, seria un embut de canal o de tortugada (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].

"Item, per dos ambuts grans y set de petits: 7 s. 6 d." [eren per reconstruir una teulada] (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

emina f . V ariant gràfica d' a imina .

emmotllador emmotlladora m . i f . Persona que emmotlla [ 2000-621 ].

"Jornal de Amollado : 14 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

" [...] els enmotlladors demanen feina" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-136 ].

emmotllar v . i les formes amotllar i motllar Donar una forma determinada a una peça mitjançant un motlle [ 813-142 ] A les rajoleries, omplir de fang el motlle per donar-li la forma (Granollers [ 2257-88 ]) .

" [...] lo cert es que, en la producció de pesses més o menys artístiques y de fantasía y en el pas endavant que s'ha donat per medi dels enmotllats [...] "( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2366-232 ].

" [...] jo tot el sant día enmotllo rejoles [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-94 ].

" Emmotllar rajola Olot [...] emmotllar rajola mugró [...] Tallar rajola Olot i emmotllar . " ( , , 1911) [ 1783-27 ,31 ,41 ].

" [...] en Milio [=Emili Puignau] ja no te cap pessa dificil pera enmotllar ." ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-150 ].

"10 h. emmotllar escates 15 x 20. ." ( , , 1913) [ 1783-36 ].

| emmotllar a l'apretada E mmotllar a la premuda [ 0 ] Procediment per emmotllar rajoles amb relleus que consisteix en apretar el fang, amb els dits, contra un motlle de guix; posteriorment es va fer a màquina, amb matrius de ferro (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, s. XIX-XX [ 97-52 ]).

| emmotllar a l'engalba S'omple el motlle de guix amb engalba i es deixa reposar un temps fins a que es forma una capa d'argila adherida a les parets del motlle, per l'absorció d'aigua pròpia del guix. Quan la capa d'argila té el gruix suficient, es deixa caure l'engalba sobrant [ 2053-27 ].

| emmotllar plats al torn Consistia a col·locar un motlle damunt del plat de la roda, que donava forma a l'anvers, mentre que el revers era allisat a mà, amb la roda en marxa. Usat a Blanes, Mataró, Arenys de Mar, Granollers, Sabadell, Piera, Esparreguera, Sant Julià de Vilatorta i, potser, Castellar del Vallès [ 1728-23 ].

| emmotllar a la premuda V. tb. emmotllar a l'apretada i emmotllar a pressió Consisteix a prémer una làmina d'argila sobre cada part del motlle, de manera que s'omplin bé totes les parts i que no quedi aire ocluit. Les diferents parts del motlle es junten amb argila de consistència fluïda [ 2053-26 ] Tècnica per emmotllar rajoles en relleu que consisteix a prémer el fang amb els dits contra un motlle de guix que conté el disseny de la rajola en negatiu. També es va fer mitjançant una premsa i matrius de ferro [ 1752-169 ].

| emmotllar per premuda a la roda Tècnica per modelar peces fondes però obertes i de perímetre circular. Consisteix a recobrir amb una capa de fang les parets internes d'un motlle, format per dues meitats ben lligades i col·locat sobre el plat de la roda. Amb els dits es prem la capa de fang contra el motlle, tot fent girar la roda a poca velocitat [ 1882 ].

| emmotllar a pressió Emmotllar a la premuda [ 2053-26 ] .

emmotllat m . Motllura [ 0 ].

" emmotllats de fanc vermell" (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1910) [ 1752-176 ].

empallador empallador a m . i f . Persona que realitza l’operació d’empallar (Manises [ 353-46 ]).

empalladora f . Lloc de l’obrador on s’embala la ceràmica per a ser expedida (Manises [ 353-46 ]).

empallaor empallaor a Var. dialectal d’ empallador empallador a (Manises [ 353-46 ]).

empallar v . Preparar les peces amb palla a fi de protegir-les durant el transport (Manises [ 353-46 ]).

empegar v . V. tb. empeguntar Untar amb pega [ 1070-689 ] Impermeabilitzar la terrissa per l'aplicació superficial de diferents productes. Un d'ells és la resina de pi fosa, aplicada a l'interior de la peça. També s'ha utilitzat la clara d'ou barrejada amb sang de brau, i la cera fosa barrejada amb farina de sègol . [ 10-19 ] .

empeguntar v . V. tb. empegar Untar amb pega [ 1070-689 ] Cobrir amb pega l’interior d’una peça [ 353-46 ] (Manises [ 353-46 ] [ 938-397 ]).

“ [...] quatuor duodenas jarrarum [...] bonas albas et bene coctas et empeguntatas bone picis [...] ” (contracte Manises, 1317) [ 1162-29 ].

“ [...] quatuor duodenas alfabiarum [...] bonarum albarum et bene coctarum et empeguntatarum bone picis castellane [...] ” (contracte Paterna, 1317) [ 1162-30 ].

“ [...] sexcentas gerras maresas bonas sinceras bene coctas et bene impecuntatas bone picis Castelle [...] et emparellatas [...] ” (contracte Manises, 1319) [ 1162-30 ] [ 2770-169 ] .

“ [...] gerras bonas de bona talla et bene enpeguntatas [...] ” (contracte Paterna, 1415) [ 687-108 ].

empellada adj . Quan l’estat d’assecatge d’una peça permet tocar-la sense deixar-hi senyal ( [ 21-84 ]).

empeltador m . V. tb. corretgeta Atuell sense base que, tallat verticalment en dues meitats abans de la cuita, servia per protegir els empelts, a l’entorn dels quals s’acoblava i es lligava [ 1650-258 ] Per protegir els empelts dels arbres [ 60-20 ] ( [ 60-20 ,52 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 60-20 ,52 ,53 ] [ 95-3-x ] [ 351 ].

empenta f . Canó de forma troncocònica, que serveix de mamelló a la síquia d’on ha de prendre’s aigua per al servei de les possessions foranes i cases particulars (Mallorca [ 810-IV-788 ]).

“ [...] ses altres dues se perden per sobrants y foradins y empentes mal tapades” (Revista L’Ignorancia , 4. Ciutat de Mallorca, 1885) [ 810-IV-788 ].

emperador m . V. obra d’emperador .

emplanillà f . Var. dialectal d’ emplanillada (Manises [ 353-46 ]).

emplanillada f . V. tb. entabacat Cadascuna de les plataformes que s’instal· len a dins del forn, superposades en pisos successius, com a suport de les peces crues que han de rebre la primera cuita. També s’anomenen així aquelles que serveixen per enfornar els taulells i separar-ne les successives fileres (Manises, on també s’anomena entabacat [ 353-46 ]).

| emplanillada de conilleres La q ue està formada amb rajoles col· locades de cantell i forma carrerons rectangulars (Manises [ 353-46 ]).

empostat m . Mena de tarima de fusta on s’enfila l’enfornador per poder enfornar els taulells a la part més alta de la cambra de cocció del forn (Manises [ 353-46 ]).

empot m . Localisme per pot [ 0 ] Recipient cilíndric per guardar-hi aliments en conserva (Pedreguer, Dènia [ 1659-102 ]).

enap m . V. anap .

encadellat m . [ 1030-6.16 ] [ 1593- 44 ] [ 1603 ] Peça d'argila cuita, plana i de forma rectangular, foradada en sentit longitudinal. En un dels cantons llargs té u relleu sobresortit i, a l'oposat, una ranura que reprodueix, en negatiu, l'esmentat relleu. En agregar peces successives, aquestes s'encaixen les unes amb les altres, la qual cosa en reforça la unió. Les seves dimensions nominals són de 50 a 60 cm de llargària, de 20 a 27 cm d'amplària i de 3 a 3,5 cm de gruix. per fer soleres, encofrats perduts, etc. (Catalunya [ 6-73,74-13 ]) Peça d’argila cuita, plana i de forma rectangular, de 50 a 60 cm de llargària per uns 27 d’amplària i uns 3,5 cm de gruix, foradada en sentit longitudinal, amb un cadell o ranura a un costat i, a l’altre costat, un crestall o mascle per poder encaixar una peça amb una altra [ 813-144 ] Mesures: 60 x 25 x 3,5 cm; de 4 cm de gruix, 25 cm d’amplada i llargades de 50, 60, 70, 80, 90, 100, 110, 120, 130 i 140 cm; de 150 x 25 x 5 cm, 160 x 25 x 5 cm i 180 x 25 x 6 cm ( catàleg de Tealsa, Almenar, Segrià, 2003 [ 1598 ]) De 100 x 30 x 4 cm i de 80 x 30 x 4 cm (publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) De 50 x 20 x 3 cm [publicitat de Ceràmica Belianes, S.L., 2003] [ 3071-31 ] .

| encadellat amb bisell De 4 cm de gruix, 30 cm d’amplada i llargades de 80, 90 i 100 cm ( catàleg de Tealsa, Almenar, Segrià, 2003 [ 1598 ]) .

encadenar v . Col·locar les peces de rajoleria dretes, en espiga, a l’era, perquè s’assequin (recollit a Quart d’Onyar, 2016 [ 0 ]).

encadenat adj . [ 729-33 ] V. tb. escudelles d’encadenat , talladors d’encadenat Que presenta un motiu decoratiu en forma de cadena [ 2253-23 ] “En documentos de mediados del siglo XV se habla de scutellarum terre de pages encadenat , escudelles d’encadenat , tantes grosses d’ancadenat , etc. [...] Quizá se refiera la expresión de encadenat al adorno, que llevan ciertas piezas, de cadenas en relieve o casi sueltas, lo cual encarece su precio.” [ 938-398 ] Segons Osma, “La expresión de encadenat parece referirse a circunstancias de hechura o forma de las piezas. Se emplea alguna vez para calificar la obra de pages : y se observa que ésta, cuando así se califica, cuesta tanto como la obra de papa .” [ 938-398 ].

“ [...] duodecim grosas scutellarum terre de pages encadenat [...] ad forum siue precium duodecim solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“ [...] quadraginta grosses de scudelles d encadenat precio duodecim solidorum grosa [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

encadenat m . Adjectiu substantivat [ 0 ].

“ [...] tantes groses de encadenat ad forum terdecim solidorum grossa [...] ” (contracte Manises, 1447) [ 687-135 ].

"6 grosses de encadenat " (València, 1449) [ 2253-23 ].

| encadenat de flors perfilades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1550 [ 1212- 209, 222 ].

encadufada f . V. tb. encadufat Conjunt de cadufos que formen una canonada o conducte d’aigua (valencià [ 810-IV-833 ]).

“Per força trau aygua [...] encara que vingua per encadufada ” (Diversos: Lo procés de les Oliues e disputa dels Jouens hi dels vells , València, 1497) [ 810-IV-833 ].

encadufar v . Ficar un dins l’altre els cadufos o canons que formen una canonada de conducció d’aigua [ 810-IV-834 ].

“Una cova [...] en una font dins, d’aygua cristalina [...] que va encadufà cap a fora” (Martí y Gadea, J.: Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Ge , I, 40 a., València, 1912) [ 810-IV-834 ].

encadufat m . Encadufada, conducte d’aigua (Borriana [ 810-IV-834 ]).

encaixar v . Col· locar les peces a dins de les caixes , per poder ser enfornades (Esparreguera [ 1022-216 ], Manises [ 353-47 ]).

| encaixar plats C ol· locar els plats a dins de les caixes mitjançant els claus , que en serveixen de recolzament i com a separadors entre peces successives (Manises [ 353-47 ]).

encàntara f . Gerra [ 0 ] Atuell per contenir oli [ 810-IV-842 ] (Andorra [ 810-IV-842 ], Castellbò [ 810-IV-842 ], Sort [ 810-IV-842 ]).

encantra f . Gerra (Conca de Tremp [ 149-409 ] ).

“ [...] àmfora [gerra] gran de terrissa, dipòsit d’oli.” [ 149 -409 ].

encantres f . Gerra de terrissa per tenir oli [ 810-IV-843 ] ( de Segur [ 810-IV-843 ], Senterada [ 810-IV-843 ], Sort [ 810-IV-843 ]).

encanyar v .

| 1 encanyar Pujar el fang amb la canya (Traiguera [ 1257-107 ]).

| 2 encanyar Posar les peces de rajoleria dins del forn per tal de preparar-les per a la cocció (el Papiol [ 3071-69 ] ) .

encapsar v . Omplir les capses d’enfornar amb plats i plates [ 1728-57 ] ( d’Empordà [ 21- 62, 87 ]).

encascà f . Var. dialectal per encascada (Manises [ 353-47 ]).

encascada f . La primera emplanillada que es munta en els forns de coure taulells (Manises [ 353-47 ]).

encastellar v . Apilar els maons, a l’ofici de rajoler (Barcelona [ 810-IV-857 ]) Posar les peces de rajoleria unes sobre les altres, a l’era, deixant molts espais buits entre elles, a fi de que s’assequin (recollit a Quart d’Onyar, 2016 [ 0 ]) .

encàus tic - a adj . En què s'empra l'acció del foc. Ex.: rajola, teula, etc., encàustica [ 1070-699 ].

encendrosar v . Escampar cendra al sòl de les basses abans d’abocar-hi el fang, per evitar que aquest, una vegada eixut, s’hi enganxi (Esparreguera [ 1022-216 ]).

encenser m . Se'n coneix una producció relativament moderna, escassa, probablement de , consistent en un cos inferior, en forma de casquet, amb peu i tres nanses de suspensió, i una cobertora, també en casquet o cònica, acabada en un pom i amb finestres a tot l'entorn, perquè surti el fum [ 1650- 259, 263 ] S'hi crema encens [ 1650-263 ] .

"llanties y ensensers " (doc. sense dades) [ 1432-5 ].

“En la salla [...] un ensenser de terra ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-40 ].

encerpellar v . V. enxarpellar .

encetar v . Treure el primer tall de fang d’una bassa (Esparreguera [ 1022-216 ]).

enciamera f . i les formes ansiamera , anziamera , ensiamera , ensisamera V. tb. bacina , gibrella , llibrella enciamera , palangana , plata per a fer l'enciam , plata enciamera , rentamans , safa (Biar [ 729-109 ]) També anomenada safa [ 99-267 ] [ 111-55 ] Eren plates per servir l’enciam, etc. [ 70-114 ] [ 131-88 ] [ 729-109 ] [ 810-V-31 ] [ 824-III-171 ] [ 825-118 ] [ 1070-701 ] (Eivissa [ 824-III-171 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]) Plata de terrissa envernissada amb la que treuen a taula el menjar perquè cadascú en prengui (Eivissa [ 810-V-31 ]) De forma semiesfèrica i base plana (Mallorca [ 1039 ]) Safa , enciamera , gibrella , bacina , palangana i rentamans eren atuells semblants, probablement de fons arrodonit, sense diferenciar de la paret, i gairabé sense ala [ 1650-248 ] Forma ceràmica de fons aplanat, perfil global de línia còncava regular i vores aixecades [ 735-45 ] Es troben des del segle XIII [ 131-88 ] Peça oberta, més fonda que un plat, desproveïda d'ala. Probablement amb base discoidal, és a dir, semblaria una gran escudella de partera de pagesos [ 1491-45 ] .

Prod. a: Barcelona [ 2502-80 ,192 ], Biar [ 729-109 ] , Manises o Paterna [ 2360-65 ,172 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ] ; Mataró [ 2568-116 ], Mislata [ 2253-17 ] . Segons la mida: gran [ 47-92 ] [ 131-121 ] (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99- 267 ] [ 111-55 ], mitjancera (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ], petita (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ], xica [ 47-92 ] [ 131-121 ].

“ [...] ensiameres grans tres sous dotzena; ensiameres chiques dihuit diners dotzena [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687- 138, 139 ].

"9 ensiameres grans fulla de carrasqua " (inv. València, 1489) [ 2253-24 ] .

“ enciameres ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1490) [ 2360-65 ].

"tres ensiameres de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-49 ].

“Item, dos plats e una ansiamera , sinch scudelles de mèlica.” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-467 ].

“Item dos anziameres de terra.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].

“Una enciamera de meliqua” (arx. parr. de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1504) [ 810-V-31 ].

“Ítem, tres ansiameres de Mèlica. [...] Ítem, dues ansiameres de Mèlica, petites. / Ítem, una ansiamera de Mèlica, gran. ” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1428 ].

"Item una ansisemera e una scudella de terra [...] quatra ensisameres de terra petites [...] quatre ensisameres de terra grandetes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-237 ].

"Item sis scudelles de terra e sis plats e una ansiamera " (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-268 ].

“ [...] plats e ensiameres [...] ensiameres grans [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47- 97, 98 ].

"una ensiamera de terra obra de Màlicha" (inv. Valldemossa, 1515) [ 1522-49 ].

“Dues ensihameras una scudella grasalencha obra de terra de melicha.” (inv. Barcelona, 1520) [ 975-389 ].

“Ítem, tres ansiameres de Mèlica. / Ítem, altra ensiamera de terra de Leyda.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1583 ].

“Ítem, vuyt scudelles, cinch plats y dues enciameres . V olles de terra y dues caçoles de terra y tres topinets.” (inv. Lleida, 1523) [ 2901-1620 ].

“Escudellers [...]

Vna ansiamera de pagesos: 1 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudallers [...] Una safa, ó ensiamera gran, fonda, de amplaria de un palm y tres quarts, 4 sous. / Una safa, ó ensiamera gran, fonda, de amplaria de palm y mitg, 3 sous. / Una safa, ò ensiamera mitjansera de amplaria de un palm y un quart, 2 sous. / Una safa, ò ensiamera petita de amplaria un palm, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

“ Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] ensiameres envarnisades à rao de deu dobles y sens envarnisar á vuyt dobles cascuna ” ( Eivissa, 1655 ) [ 2171-181 ].

“Set scudelles y tres ensiameres petites” (arx. parr. de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1564) [ 810-V-31 ].

El setembre de 1681 consta als llibres de de Convalescència de Barcelona que es compraren “plates”, “ enciameres ” i altra mena de terrissa per un preu d’1 lliura [ 131-139 ].

“En la cuÿna [...] sinch platas de pisa y una enciamera grans usades” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Barberà del Vallès, 1703).

" Anciameras ÿ gibrelletas envernissades" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, set dotzenas y tres, de enciameras y gibrells.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

" [...] se arregla dins una ansiamera [...] Se posa dins sa ensiamera bosins de galleta [...] y se tira dins sa ensaimera [ pàssim ] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067- 34,40 ].

" enciameres grans", " enciameres xicas", " enciameres mitjanas" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].

“ [...] [la amanida] es posa en una bonica enciamera .” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-46 ].

“ [...] veren ses dos llibrelles plenes de bunyols, i a’s costat s’ enciamera també ben caramulla.” (Eivissa, 1955) [ 2971-50 ].

| enciamera comuna A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa d’ enciameres comunes [grans], de pisa, valia 30 (o 19) sous; la d’ enciameres comunes mitjanes , 16 sous i mig; i la d’ enciameres comunes xiques , 15 sous [ 2360-71 ] El 1521, la grossa d’ enciameres grans , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 84 sous [ 2360-75 ] .

| enciamera fina A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa d’ enciameres grans fines , de pisa, valia 66 sous, i la d’ enciameres fines mitjanes , 30 sous [ 2360-71 ] El 1521, la grossa d’ enciameres grans fines , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 108 sous, i la d’ enciameres petites fines , 54 sous [ 2360-75 ] .

“ ensiameres fines ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ].

| enciamera fonda Safa [ 1650-248 ].

“Escudallers [...]

Una safa, ó ensiamera gran, fonda , de amplaria de un palm y tres quarts, 4 sous.

Una safa, ó ensiamera gran, fonda , de amplaria de palm y mitg, 3 sous.

Una safa, ò ensiamera mitjansera de amplaria de un palm y un quart, 2 sous.

Una safa, ò ensiamera petita de amplaria un palm, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

| enciamera galatina A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa d’ enciameres galatines grans , de pisa, valia 72 sous , i la d’ enciameres galatines mitjanes , 36 sous [ 2360-71 ].

| enciamera de pagesos Probablement, una enciamera més plana que la enciamera fonda o safa [ 1650-248 ].

“Escudellers [...]

Vna ansiamera de pagesos : 1 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudallers [...] Una ensiamera de pagesos , 1 sou 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

encisamera f . V. enciamera .

encociar v . V. encossiar .

encofrar v . Enfornar mitjançant prestatgeries (Esparreguera [ 1022-216 ]).

encolla f . V. ancolla .

encollar v . Col· locar el coll a les botxes de les peces, encara crues (Onda [ 19-20 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

encolominar v . Col· locar el colomí sobre la vora superior de la caixa per tal que s erveixi de base a la que es col· loca al damunt i de separador d’ambdues (Manises [ 353-47 ]).

enconcar-se v . A les rajoleries, deformar-se la peça en assecar-se (Regencós [ 1566-85 ]).

encorbatar v . Afegir un reforç de fang a la base de les nanses per reforçar la seva unió amb la peça (Esparreguera [ 1022-216,251 ]).

encordar v . Enxarpellar [ 0 ] Se’n diu de l’acció de protegir peces de ceràmica amb un revestiment de corda d’espart o de palma [ 47-102 ] [ 131-88 ] [ 415-I-249,253 ] [ 687-34 ] .

“item unum bugaderium terreum encordat siue enserpellat.” (inv. Barcelona, 1380) [ 1169-43 ].

“Item en la casa de la cuyna fforen trobades [...] un bugader de terra encordat [...] Item en la casa de la xemera [...] un bugader gran encordat .” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-135,138 ].

“Item unum coci buguader encordat .” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“Item dues altres gerres farineres encordades grans, la una plena de forment e l’altre buyda.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-185 ].

“Item novem dotzenas peciarum encociatarum et encordatarum [...] encociatas et encordatas ” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

“peciarum encociades et encordades ” (Manises ?, 1426) [ 938-398 ].

“ [...] una gerra encordada mjgancera [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-101 ].

"Item en la cuyna fonch atrobat dos cocis grans e dos gichs, encordats ." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-324 ].

encordat -da adj . V. encordar .

encossiar v . i la forma encociar V. tb. engerrar Posar en un cossi o en cossis [ 1070-704 ] Introduir peces de ceràmica dins d’un cossi encordat [ 938-398 ] a fi de protegir-les durant el transport [ 0 ].

“Item novem dotzenas peciarum encociatarum et encordatarum [...] encociatas et encordatas” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

“peciarum encociades et encordades” (Manises ?, 1426) [ 938-398 ].

encuny m . V. tb. segell .

| 1 encuny Peça d'acer on és entallada la figura que cal marcar a sobre del fang, la qual cosa s'obté per pressió [adaptació de 1070-705 ].

| 2 encuny Acció d'encunyar; empremta o senyal que deixa l'encuny sobre el fang cru [ 1070-705 ].

encunyació f . Acció d'encunyar; l'efecte [ 1070-705 ].

encunyadora f . Màquina que permet modelar rajoles de qualsevol geometria perimetral. En esència, consisteix en una matriu que encaixa en un motlle fet amb una tira estreta de planxa d’acer que ressegueix la forma de la rajola. En baixar la matriu sobre el motlle, premsa i retalla una làmina de fang que s’hi ha intercalat automàticament [ 1534-43 ,44 ].

encunyar v . Empremtar amb l'encuny [ 1070-705 ].

endagat m . Sistema de col· locar els taulells a la cocció de socarrat . Consisteix a col· locar els taulells sobre l’ emplanillada , formant dues fileres paral· leles de taulells units de dos en dos i encarats entre ells. Una tercera filera trava les anteriors i completa el grup o daga (Manises [ 353-47 ]).

enfilall m .

| enfilall de fulles de ronyó Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1700-1780 [ 1212- 211, 223 ].

| enfilall de ronyons Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises, de 1730 a 1780 [ 1734-9 ]

enfornà f . Var. dialectal per enfornada (el Poble Nou de Benitatxell, Marina Alta [ 1676 ]).

enfornada f . V. tb. fornada .

| 1 enfornada Acte i efecte d’enfornar peces de terrisseria [ 810-IV-940 ] o de teuleria (el Poble Nou de Benitatxell, Marina Alta [ 1676 ]) .

| 2 enfornada Conjunt de peces de terrissa que es couen en el forn al mateix temps ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]).

enfornador m .

| 1 enfornador enfornadora Persona qualificada que s’encarregava de dirigir l’operació d’omplir el forn, tant a la cocció de fi com a la de socarrar [ 353-47 ] Qui s'encarrega d'enfornar i desenfornar les peces [ 1868-262 ] ( Ciutat de Mallorca [ 1868-262 ], Manises [ 353-47 ]) A les rajoleries, qui col·loca les peces crues dins del forn (Granollers [ 2257-13 ,88 ]) .

" Anfurnadó de 1ª á: 14 reales / Id. de 2ª á: 12 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| 2 enfornador Boca del forn dels rajolers que servia per enfornar (Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]).

enfornaor m . Var. dialectal per enfornador (Manises [ 353-47 ]).

enfornar v . V. tb. afornar Col· locar ordenadament l’obra crua dins del forn de coure ceràmica (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ]; [ 21- 63,66, 89 ], Blanes [ 24 ], Castelló de Rugat [ 2261-96 ], Esparreguera [ 1022-217 ], Manises [ 353- 46, 47 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]; Regencós [ 1566-85 ], Rialb [ 4-164 ], del Camp [ 23 ], Traiguera [ 1257-108 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n.14 ]), o bé l’obra socarrada (Manises [ 353-47 ]).

“ [...] per enfornar e coura [...] per enfornar e coura, que son 6 dies, X sous [...] com enfornava lo fon del daurat [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ] [ 131-123 ].

" [...] lo dit joan elies apres que haura enfornat alguna fornada de les dites rajoletes no puga desenfornar aquella sino en presencia y asistencia del dit noble don pedro marco [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1568) [ 1503-III-75 ].

“ [...] que lo dit mestre Hernando de Sanctiago apres que haura enfornat alguna fornada de les dites rajoletes no puga desenfornar a aquella sino en presencia y asistencia del dit noble don Pedro Masco [...] ” (Ciutat de València, 1572) [ 687-165 ].

"Enfornar. a. posar al forn." (Barcelona, 1839) [ 2221-238 ].

"1 h. enfornar i 3 h. per tires amb la premsa, 3 ptes. [...] Enfornar i fer foc petit, 3 ptes. " ( , , 1911) [ 1783-44 ].

"Estic enfornant el forn gran i aquesta feina, que sempre es compromesa, i cansada, ho es mes avui [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-155 ].

| boca d’enfornar Obertura del forn de dalt ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-21 ]).

| enfornar a la menuda Enfornar obra solta, sense la protecció de capses d'enfornar ( [ 2113-43 ]).

| enfornar a peu Enfornar les gerres a la part més baixa de la cambra de cocció (l'Alcora [ 2261-27 ]).

| enfornar en plega Enfornar testos o peces similars, les unes dins les altres (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ]).

| enfornar vent No rendibilitzar prou la fornada per haver-hi massa forats buits (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-19 ].

enfumar v .

| enfumar la peça Coure-la en atmosfera reductora, tal com es feia en la tercera cocció que rebia la ceràmica daurada (valencià [ 1015-53 ]).

engalba f . i la forma engalva V. tb. barbotina , berbotina , galba , galva , llapis , llemutja , llimuja , llimutja , pintura ( [ 189 ], Blanes [ 4-164 ] [ 24 ], Esparreguera [ 1022-165 ] , Tivenys [ 2261-159 ] ) Assoleix tres funcions: tapar els porus de les peces, decorar-les amb diferents colors i ajudar a vitrificar la capa de vernís [ 1783-33 ] Solució de terra tenyida i aigua, que els terrissers empren per donar color o pintar les peces de terrissa [ 810-IV-949 ] Terra argilosa de color blanc o vermell que serveix, bàsicament, per donar un color base a l'argila corrent i recobrir de manera homogènia les superfícies que s'han de decorar [ 105-20 ] ( d'Empordà [ 105-20 ] [ 1783-33 ] [ 2261-289 ] , l’Empordà [ 810-IV-949 ], [ 810-IV-949 ]) Terra de color blanquinós o vermellós, que serveix per donar color a l’argila corrent i, alhora, tapar-ne petites imperfeccions superficials [ 1-37 ] [ 21-84 ] Terra groga o vermella emprada, deixatada en aigua, per pintar la pisa [ 1070-712 ] [ 2000-645 ] Argila líquida aplicada com a pintura sobre una ceràmica [ 1666-97 ] [ 2074-123 ] Acabat d'argila o pasta clara amb què es cobreix la cara vista de les rajoles per tapar- ne el color més fosc [ 1695-234-42 ] ( [ 21-84 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]) Terra blanca, procedent de Pals, usada a sota dels vernissos verds (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).

"Amb el color rebrás l' engalba necesaria." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-92 ].

"Pagat a l'Odal per un cabàs d' engalba de Pals [...] Picar engalbes i colors per a fer probes." ( , , 1911) [ 1783-35,41 ].

"Ara que els forns van tan be, ara que les terres, les engalves , les formes estranyes i els vernissos de plom semblan no tenir cap secret per nosaltres, no som capassos de pintar ni una sola rejola am vernis blanc ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-163 ].

“ [...] engalva [...] molinet per engalva .” (inv. , 1936) [ 189 ].

| aclarir l’engalba , espesseir o espessir l’engalba Segons el tipus d’engalba que exigeix la peça, s’hi afegeix més o menys quantitat d’aigua o d’e ngalba, per aclarir-la o espess ir-la. Per saber si l’engalba és suficientment espessa, s’hi fica la mà i s’observa el palmell, tot inclinant-la, per veure si es nota o no la juntura dels dits ( [ 21-84 ] ) .

| passar o repassar engalba Passar l’engalba per un sedàs de trama molt fina a fi de treure-hi totes les impureses i tornar-la a usar quan ja ha estat utilitzada ( [ 21- 51, 84 ] [ 137-24 ]).

| engalba blanca

“ [...] engalva blanca de Pals [...] engalva blanca de Tortosa [...] ” (inv. , 1936) [ 189 ].

| engalba vermella

“ [...] engalva vermella [...] ” (inv. , 1936) [ 189 ].

engalbador engalbadora m . i f . Qui engalba les peces de terrissa [ 810-IV-949 ] (l’Empordà [ 810-IV-949 ], [ 810-IV-949 ]).

engalbar v . V. tb. enllapissar ( , 1936 [ 189 ]) Posar l’engalba [ 1070-712 ] Posar l’engalba a la pisa (Blanes [ 24 ]) Recobrir una peça d'un color de terra determinat, amb una altra terra de diferent coloració [ 10-16 ] Banyar d’engalba la peça, amb la mà, amb una escudella o sucant-la ( [ 21- 51, 84 ], Esparreguera [ 1022-217 ] , Rialb [ 4-164 ] ) Donar un bany d’engalba a les peces de terrissa [ 810-IV-949 ] (l’Empordà [ 810-IV-949 ], [ 810-IV-949 ]) .

"3 hores pulir i engalbar rajola Ensesa [...] Engalbar les probes [...] pulir i engalbar bateaguas Ensesa ." ( , , 1911) [ 1783-34 ,41 ].

" [els passamans que falten] ja son engalvats i s'assequen" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-136 ].

"Els rejols, bons i engalvats a punt de pintar tots 40." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-166 ].

"7 i ½ h. engalbar i pulir rajoles planes. ." ( , , 1913) [ 1783-36 ].

“ engalvar i plegar” ( , 1936) [ 189 ].

engalva f . Incorrecte, V. engalba .

engalvador engalvadora m . i f . Incorrecte, V. engalbador engalbadora .

engalvar v . Incorrecte, V. engalbar .

engerra f . i la forma enjerra V. tb. engerreta Gerra [ 824-III-173 ] Gerra que serveix per tenir-hi oli, aigua, vi, olives o altra cosa confitada [ 810-IV-963 ] (Camp de Tarragona [ 810-IV-963 ] ; Castellfollit de Riubregós, on, si la gerra és molt grossa en diuen tenalla [ 1681-152 ] ; recollit a Cervera el 2002, mentre que, aleshores, a les Pallargues ja deien tenalla [ 0 ]; a tota de Barberà [ 1797-250 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Figuerola del Camp, recollit el 2007 [ 0 ]; Maestrat [ 810-IV-963 ]; Santa Coloma de Queralt [ 810-IV-963 ] , Traiguera [ 1844 ] [ 2368-200 ] ; recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]).

engerrar v . Segons Osma, omplir gerres amb peces més menudes [ 938-398 ].

“ [...] Nonaginta grossas operis terre quas vobis tradere et delliberare promittimus complete et cum effectu ingerratas positas [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-97 ].

“ [...] predictas quindecim gerras operis terre quas promittiums tradere et delliberare ingerratas positas [...] ” (contracte València, 1407) [ 687-100 ].

“ [...] promitto tradere in gradu maris Valencie positum et engerratum et enxarpellatum.” (contracte Paterna, 1412) [ 687-104 ].

“ [...] septingentos viginti pots engerrats [...] ” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“ [...] dictas XVIII grossas operis terre engerratas et positas in loco Gradus maris Valencie [...] ” (contracte Manises, 1423) [ 687-115 ].

“ [...] operis terre de contrafet de papa boni mercantibilis et receptibilis engeratas et positas in loco gradus maris Valencie [...] ” (contracte Manises, 1433) [ 687-123 ].

engerreta f . Gerra petita (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]).

engerro m . Gerro [ 0 ] Pitxer d’aigua per a la ribella de rentar-se [ 810-IV-963 ] (Santa Coloma de Queralt [ 810-IV-963 ]).

englotidora f . [?].

"Prench aigua clara, poso-la a escarfar, y entretant, baitg acomodant aquell carabasat a la englotidora [...] en lo entretant, bas acomodant aquell gingebre a la englotidora [...] " (Manresa, receptari de pastisseria de 1844) [ 1824-28 ,41 ].

engornir v . V. tb. guarnir Col· locar la nansa i els brocs a la botxa, després de què s’ha eixugat i endurit una mica, per tal de poder-hi obrir els forats necessaris per poder adherir-hi els brocs [ 19-18 ].

engraellat m . A les rajoleries, equival a fumant (Granollers [ 2257-88 ]).

engramatges m . pl . V. tb. garramatges L limutja [ 0 ] Barreja d’aigua i fang que serveix per facilitar el treball de la peça entre les mans del terrisser i per enganxar-hi els guarniments (Esparreguera [ 1022-165,252 ]).

engramatjar v . Adornar peces amb engramatges o pastetes de fang (Esparreguera [ 1022-217 ]).

enjerra f . V. engerra .

enllapissar v . Cobrir de llapis [ 2261-167 ] Cobrir d'engalba (Miravet [ 117-27 ] [ 1993 ] ).

enllestir v .

| 1 enllestir Equival a guarnir , és a dir, posar nansa i brocs ( , Cornellà [ 21- 39, 81 ] [ 106-86 ]).

| 2 enllestir Equival a llimar , és a dir, en les peces de pisa, quan estan engalbades i són bones, polir o llimar el darrere tot fent el peu o cul. Aquesta acció es realitza sobre l’allimador ( , obra vermella [ 21-81 ]).

enllimutjar v . Donar un bany de llimutja a l’obra de terrissa (Esparreguera [ 1022-218 ], Mataró [ 810-IV-989 ]).

"1 sifon enllimuchado y listo: 1½ reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

enreixar v . V. tb. enretxar , reixa r Disposar les peces a portell en els forns de rajoleria, és a dir, en fileres que alternen buits i plens, en forma de tauler d’escacs. Els sostres inferiors es disposen en rimes i, a sobre d’aquests, es disposen enreixats (Llambilles, rajoleria Quintana, 1996 [ 0 ]).

| enreixar els maons posar-los a assecar apilats en forma de rastellera perquè l’aire circuli entre ells [ 810-V-11 ].

enreixat m .

| 1 enreixat V. tb. enreixar , rima Conjunt de fileres ( ratlles ) de peces de rajoleria, una vegada repassades, situades de cantell, obliquament unes amb les altres, per deixar pas a l'aire i afavorir-ne l'assecat. Cada enreixat podia tenir de 7 a 10 ratlles (Granollers [ 2257-17 ]).

| 2 enreixat Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana del segle XVII [ 1491-63 ,208,214,215,218,221 ].

enretxar v . Enreixar [ 0 ] Estibar l’obra gruixuda a les rajoleries (Regencós [ 136-75 ,85 ]).

enrossir-se v . Assecar-se les peces crues ( , Cornellà [ 106-87 ]).

ensabonadora f . V. tb. ensabonadoreta , gibrell pla d’ensabonar Gibrell de 44 a 63,5 cm de diàmetre (Barcelona, segons tarifa de 1655 [ 1491-136 ]).

“ ensabonadora ” (peça esmentada a: Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

" Ensabonadores : 3 sous 4 diners" (inv. de la vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Un gibrell pla de ensabonar, de amplaria de dos palms, y un quart de vora à vora, dit ensabonadora , 2 sous 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-273 ] [ 111-61 ].

" Ensabonadoras ÿ gibrells: 2 sous 6 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-91 ].

" Ensabonadoras " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem sis ensabonadores , y vuÿt gerros de posar flors." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" ensabonadoras ", " ensabonadoras mes petitas" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].

ensabonadoreta f . Ensabonadora petita [ 0 ].

" Ensabonadoretes petites" (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

" Ensabonadoretes " (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

ensaladera f . Safata, normalment rodona, que s’utilitzava per servir a taula, especialment amanides [ 353-48 ] Prod. a: Manises [ 353-48 ] [ 988-49 ].

ensalaera f . Var. dialectal per ensaladera (Manises [ 353-48 ]).

ensarpallament m . V. enxarpellament .

ensarpallar v . V. enxarpellar .

ensarpellar v . V. enxarpellar .

ensarrionar v . Estivar la terrissa llesta en sarrions, per transportar-la des del lloc de fabricació al de destinació [ 23 ] [ 48-III-92 ] ( del Camp [ 23 ] [ 48-III-92 ]).

ensat m . V. ansat .

enserpallament m . V. enxarpellament .

enserpallar v . V. enxarpellar .

enserpellar v . V. enxarpellar .

enserpeyar v . V. enxarpellar .

enserpeyllar v . V. enxarpellar .

ensiamera f . V. enciamera .

ensisamera f . V. enciamera .

ensostrar v . Posar per capes o sostres en coves, caixes, etc., les coses fràgils que s’han de transportar, per exemple, els objectes que s’han de portar a coure als forns dels terrissers [ 824-III-208 ].

ensucrar v . Impregnar els colomins amb pols d’al geps o amb cendra, abans de col· locar-los de través a sobre de l’ emplanillada , i els costats superiors dels taulells, a fi de que aquests no s’enganxin els uns als altres durant la cocció (Manises [ 353-48 ]).

ensullecar v . Posar sulleca , la pasta que fan per adobar cossis i ribells (Mallorca [ 824-III-208 ]).

ensutjada f . Als forns de les rajoleries, acumulació de brutícia entre l'obra durant la cocció, provocada per una pujada excessiva de la temperatura després de la fase d'eixugada (Granollers [ 2257-88 ]).

entabacat m . V. tb. emplanillada A Manises equival a emplanillada [ 353-48 ].

entallada f . A les terreres a cel obert, en terrenys de mitja pendent, cadascun dels fronts d’extracció, que es feien avançar en plans horitzontals esglaonats (Castellciutat [ 6-61-10 ], d’Urgell [ 6-67-29 ]).

entestat m . Pila d’obra (terrissa) dolenta que es posa al voltant de la superfície interior del forn de terrisseria per preservar l’obra que es cou contra la invasió de la cendra que surt pels forats del garbell (l’Empordà [ 810-V-56 ], [ 810-V-56 ]) Mena de paviment, format de trossos de terrissa rompuda, que hi ha al damunt de la plataforma de maons dels forns de terrisseria . L’entestat serveix de filtre a la cendra que puja del forn quan està encès i evita que faci malbé la pisa posada dins les caixes de damunt l’entestat (Blanes [ 24 ]).

"Fer pesses per a l' entestat del forn 5 hores." ( , , 1911) [ 1783-28 ].

entonar v . Una vegada cuits, separar i agrupar els taulells segons la seva diferent tonalitat de color (Manises [ 353-48 ]).

entorn m . Sòcol ?

" [...] a raho de dihuyt diners la rajoleta de les dites rajoletes lises per al payment y les cintetes y entorns segons desus es dit [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1572) [ 1503-III-78 ].

entornar-se v . Disminuir el volum de les peces en assecar-se el fang (Regencós [ 1566-85 ]).

entornpeu m . Sòcol [ 0 ] Protecció que es col·loca al llarg de la part més baixa de les parets [ 1458-147 ] Generalment és de terratzo, fusta o ceràmica [ 0 ].

"Entornpeu. m. rodapié ." (Barcelona, 1839) [ 2221-245 ].

entova f . Peça prismàtica de fang que servia per tapiar la porta del forn de ls terrisser s . Tenia unes dimensions aproximades de 20 x 30 x 10 o 12 cm. En una primera cuita es coïen d’una banda i en una segona de l’altra (Castellciutat [ 6-61-13 ] [ 6-62-40 ]).

entravessadet -a adj . Se'n diu d'una mida de tassa i del t upí que té quatre petricons de cabuda ( del Camp [ 4-147 ] [ 23 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ]) .

entravessat -da adj . V. tb. cassola , olla , tupí Qualificatiu d’u na mida d’olles , de cassoles i dels tupins d'uns 15 petricons de cabuda ( del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 810-V-70 ] [ 1838 ] ).

entrefinestres m . Espai de paret situat entre dues finestres contigües. En casos comptats, en finestres molt pròximes, l'entrefinestres s'ha recobert de ceràmica amb decoració geomètrica o amb representacions diverses, bé mitjançant plafons de rajoles envernissades, bé amb fang cuit, a vegades amb fornícules, etc. [ 1885-12 ].

entrellat m . A l’enfornar, a les rajoleries, sostre que es fa tot encreuant les peces de manera que quedin forats entre elles i, així, es reparteixi millor el foc per tot el forn (Regencós [ 1566-32 ,85 ]).

entremesera f . Plateta per a entremesos (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-239 ].

entrescat m . (Granollers [ 2257-88 ]) Entestat [ 0 ].

entubar v . V. tb. entubat Decorar en relleu per l’aplicació de fang de consistència cremosa mitjançant una mena de mànega de pastisser de confecció casolana [ 353-48 ] Tècnica moderna per imitar les rajoles d'aresta; la fina línia en relleu que deixa la mànega serveix d'obstacle perquè els colors no es barregin; s'usa en produccions reduïdes; en produccions seriades es continua amb l'aresta feta per l'empremta d'un motlle (Manises, on s’utilitzà durant la primera meitat del s. XX [ 353-48 ]).

entubat o tubat m . V. tb. entubar Tècnica per decorar rajoles que consisteix a vessar un fil d'engalba espessa, mitjançant una mena de mànega pastissera, sobre la superfície de les rajoles, tot resseguint els perfils dels dibuixos que s'han traçat prèviament. Amb això s'aconsegueixen uns relleus que, més tard, limitaran els diferents colors. Un cop seca l'argila, s'apliquen els esmalts i, després, es couen les rajoles [ 2331-237 ] Els colors es separen amb un relleix d'engalba aplicada amb una mànega pastissera [ 2264-259 ] (Manises [ 2264-259 ]) .

entubat adj . V. taulell tubat .

envà m .

| envà de doble càmara Supermaó amb dues fileres de forats [ 0 ] Mesures: 60 x 25 x 6 cm i 60 x 25 x 7 cm [ catàleg de Tealsa, Almenar, Segrià, 2002 ].

envarnissar v . Var. formal d’ envernissar .

enverginar v . Tapar amb fang tendre tots els forats que deixen els claus de les capses per evitar que hi entri cendra. Només s’enverginava el costat que quedava de la banda del foc, del primer vol o torn de capses a dins del forn ( , obra vermella [ 21-88 ] ) .

enverniçar v . [ 811-II-1122 ] V. envernissar .

envernissador envernissadora m . i f . Persona qualificada que realitza l’aplicació del vernís a les fàbriques de taulells (Manises [ 353-48 ]).

| envernissador o envernissadora de plats

"tres gibrells, un d' envernisador de plats , vells" (inv. de Llorens Passoles, escudeller barceloní, 1678 a 1684) [ 1887-111 ].

envernissadora f .

| 1 envernissadora Lloc on es realitza l’operació d’envernissar les peces (Manises [ 353-49 ]).

| 2 envernissadora Recipient en forma de cossi amb el fons còncau, que contenia el vernís per envernissar les peces (Manises [ 353-49 ] , l'Alcora [ 1653-61 ,91 ,98 ] , Traiguera [ 1844 ] ). | Fotografies: l'Alcora [ 1653-91 ].

envernissaor envernissaora m . i f . Var. dialectal per envernissador envernissadora (Manises [ 353-48 ]).

envernissar v . i les varietats forma ls anvernissar , embarnissar , envarnissar , enverniçar V. tb. vernissar Posar vernís a la pisa (Blanes [ 24 ]) Donar a la terrissa un vernís que té la transparència del vidre [ 811-II-1122 ] (Castellciutat [ 6-61-12 ], Manises [ 353-49 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]; del Camp [ 23 ], Traiguera [ 1257-108 ]).

“ [...] gerres buydes, olles e tota altra obra de terra envernissada , axí blancha com altre” (ordinació del Consell de Cent, Barcelona, 1330) [ 1134-69 ].

“ [...] terracios [...] in ventre inverniçatos vernic io albo [...] ” (contracte Manises, 1332) [ 1291-35 ] [ 2770-167 ] .

“Item, ordo e vull quel vi que sera dat als comfrares a la taula quels sia dat en cadaffs envernissats [...] " (Ordinacions fundacionals de l'hospital de Santa Caterina, Ciutat de Mallorca, c. 1345) [ 810-IX-982 ] [ 2202-369 ].

“cinc milia rajoles enverniçades , ço es, mil blaves, mil blanques, mil morades, mil verts, e mil deaurades” (comanda a Manises del rei Pere el Cerimoniós, 1372) [ 1233-239 ].

“ [...] una gerra enuerniçada de verniç vert [...] per XIIII. s.” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-207 ].

“Item dues gerres buydes enverniçada la una laltra negra trenchada.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482 ? ]) [ 744-87 ].

“ïtem, una scudella de terra enverniçada de verniç vert, de mesurar vin.” (inv. Lleida, 1388) [ 2901-513,515 ].

“Aquell verniz ab què envernicen les escudeles de terra” ( Tresor de pobres , compilat per Pere Hispano -Papa Joan XXI-, versió catalana del s. XIV) [ 810-V-102 ].

“Una casola envernisade ” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-85 ].

“Item I pot de terra enverniçat de vert on ha pomes confites.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-525 ].

“ [...] e cent cinquanta solidos per preu de treentes [peces], entre potets e cociolets de terra enverniçats , de sis diners la pesa [...] ” (àpoca Paterna, 1435) [ 1318-645 ].

“ [...] tres potets envernicats de vert.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-280 ].

“ [...] que sia envernissada o daurada dins e deffora [...] ” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-28 ].

"Item hun canter enverniçat ." (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].

“ [...] una gerra petita enverniçada ab dues anses.” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-42 ].

“He vanuda hobra crua envarnissada al Senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat : 9 ds. escudeles pagès [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ] [ 131-123 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra enverniçada : ço es çaffes grans enuerniçades [...] morters grans enuerniçats [...] ” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

“ [...] tres cuscusoneres envernissades de Mallorqua [...] ” (inv. Càller, 1536) [ 47-103 ].

“Pots de greixos envernissats de Reus [...] Albornietes vernissades de Reus” (inv. Reus, 1578) [ 49-I-97 ].

“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] dos Ribells de envernissar [...] un ribell de envernissar ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“Llibrelles grans de escurar envarnisades a quatre sous, ensiameres envarnisades a raó de deu dobles” ( Capítols de Política y bon Govern de de Iuiça fets en 1655 ) [ 810-V-31 ].

“ [...] amaniré unas ollas que tindré a punt ben anvernisades ab las cobertoras ben justas [...] ” (Girona, 1663) [ 135-125 ].

“ [...] rajoles envernissades [...] Gibrells de envernissar [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

“ embarnissar , la terrissa. Vidriar . Vitreum linimen inducere.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Embarnissar [...] la terrissa. vidriar ." (Barcelona, 1839) [ 2221-224 ].

“Unas ollas de terra embernissadas [...] ” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-261 ].

" Embarnissar . v. a. [...] Dona r á la terrissa un barnís que té la transparé ncia del vidre. Vidriar . " (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864 ) [ 2803-I-609 ] .

"Ja envernisso pots pera confits i espero cónsells molt aviat" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-146 ].

envernissat m . Vernís [ 0 ] Capa de vernís aplicada a un objecte, per ex. una olla [ 810-V-102 ].

| envernissat en lluna S'aplica a càntirs sense vernís excepte una petita zona el·líptica superior que comprèn la nansa i els dos brocs [ 2292-224 ].

enxarpellament m . i les formes ensarpallament i enserpallament Xarpella [ 0 ].

“Un bugader de terra sens enserpayament ” (inv. Vic, 1410) [ 824-III-206 ].

enxarpellar v . i les formes encerpellar , ensarpallar , ensarpellar , enserpallar , enserpellar , enserpeyar , enserpeyllar , enxerpellar , serpellar , xarpellar V. tb. encordar , sogar Protegir les peces de terrissa amb un revestiment de xarpella o arpillera [ 47-102 ] [ 131-88 ] [ 810-V-29 ] Posar rodelles de corda d’espart sobre la superfície de les peces [ 2841-21 ] Protecció de palma o altre vegetal trenat que cobria alguns atuells de terrissa [ 393-227 ] (Manises [ 353-60 ] , Paterna [ 2841-21 ] ).

“tota persona qui vesta gerres ne les enserpay deja fer en cada gerra iiii manilles de fil d’espart” (ordinació municipal, Barcelona, 1326) [ 2397-95 ].

“Un cetrill gran enserpellat ab una pocha d’aygua ros” (Arx. Gral. R. Val., doc. a. 1329) [ 810-V-29 ].

“item un cossi gran de terra enserpellat dins lo qual eren les coses seguents, ço es: .cxxxiii. scudellas de terra de Malicha. / item .xviii. talladors sive platers de Malicha. / item .v. greals de terra. / item un librell gran de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611 ].

"Item nou gerres enserpeyllades buydes." (inv. castell de Bellver, Mallorca, 1340) [ 1869-71 ].

“Item I bugader ha eserpallat [...] Item I bugader de terra enserpallat ab son banch.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-58 ].

“item unum bugaderium terreum encordat siue enserpellat ” (inv. Barcelona, 1380) [ 1169-43 ].

“En lo celler [...] Un per o bugader de terra migancer enserpellat de corda de spart, ple de forment.” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“Que tot gerrer qui fassa gerres per metre mel , que la gerra que farà en que càpia un quintar de mel neta, V lliures mes o menys, no pes lo test con sia cuyt e enserpellat de XXXV en XXXVIII lliures e no més [...] Item, tota gerra qui tenga III roves e mige de mel neta, III lliures més o menys, pes lo test enserpellat de XXX en XXXII lliures e no més [...] Item, que tota gerra en que càpia de III roves de mel neta, III lliures més o III menys, pes de XXVI en XXVIII lliures e no més, enserpellades [...] ” (ordinació municipal, Barcelona, 1391) [ 1134-74 ] [ 1901-115 ].

“item unum bugader enserpellat cum suo scagno.” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“item un bugader de terra migancer serpellat ” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“ [...] una gerra de terra buyda, oliera, enserpellada , en què havia una cullera de ferre per trer oli [...] dues gerres de terra enserpellades , en què ha, a la una, tonyina salada, e en l’altra, bonitol [...] .vi. gerres de terra, enserpellades , olieres [...] gerres de terra enserpellades , abtes per tenir oli, totes buydes.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item dos bugaders grans de terra, enserpellats , ab lurs cobertors de fust. Item .i. altre bugader de terra gran, menys de serpellera , cedat.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item, que les gerres que los dits gerrés faran per metre e tenir mel acabades, a tots obs e encerpallades , no pesen mes avant de XXXVI. en XL. lliures a pes de Barchinona [...] Que les gerres sien enserpellades / Item, que cascuna de les demunt dites gerres hagen ésser encerpellades de bona e convinent lata de spart, e que en cascuna gerra axí de oli com de mel hage haver tres bones manilles de sagola bona e suficient [...] Item, que algun custurer de serpalleres de gerres ne altra qualsevol persona, no gos enserpallar alguna gerra d'oli o de mel fins que per los dits vehedors sia stada regoneguda si és leyal e que no sia trenchada ne consentida [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [131-120 ] [ 1029-579 ] [ 1901-116 ].

“En la cuyna [...] Item un rostidor de terra enserpellat .” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-134 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] un cosi enserpeyat [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

“ [...] promitto tradere in gradu maris Valencie positum et engerratum et enxarpellatum .” (contracte Paterna, 1412) [ 687-104 ].

“ [...] Centum gerras olieres sinceras bonas [...] enxarpellatas de bona lata [...]” (contracte Paterna, 1418) [ 687-112 ].

“Item una cetria de terra serpellada - VIIII.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-280 ] .

“ [...] centum gerras terre oileres [ sic ] bonas mercantibiles et receptibiles et enxarpellatas [...] ” (contracte Paterna, 1433) [ 687-126 ].

“Item un coci encerpellat petit per a fer bugada.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176 ].

“ [...] un barral de vidre encerpellat .” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].

“Ítem, hun cocí per fer bugada, ab sa bancha de pedra, enserpellat , stà en la cuyna engastat.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-908 ].

“Item, vna gèrra olliera enserpallada ” (inv. Drassanes, Barcelona, 1465) [ 1292-211 ].

“Gerres olieres serpellades ” (inv. Drassanes, Barcelona, 1467) [ 824-VII-253 ].

“Item quinze gerres olieras novas enserpeyades buydes.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-170 ].

"Item una gerra oliera, enserpalada , plena de oli" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

“ ensarpellar . v. a. Posar la xarpellera.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-645 ].

enxerpellar v . V. enxarpellar .

enzera f . Var. dialectal per ànsera (Peralta de [ 1038-94 ]).

era f .

| 1 era Espai més o menys extens, lliure i descobert, situat al costat dels obradors de productes ceràmics. Té un ús generalment polivalent [ 0 ].

“ [...] aquella casa ab son forn, era i porxo de terrisser [...] ” (inv. Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

| 2 era Espai de les rajoleries on s’estén l’obra molla perquè s’assequi. Abans s’hi escampa terra perquè les peces no s’enganxin [ 136-75 ] (Girona [ 136-75 ]) També s’hi estenen le s peces a les terrisseries per fer b o , i també per al seu assecatge definitiu [ 21-77 ] ( [ 21-77 ], Esplugues de Llobregat [ 97-58 ], Manises [ 353-49 ]) A les rajoleries, espai on es modelen les peces ( Gavarres [ 2029-80 ], Granollers [ 2257-16 ,88 ], Llambilles [ 0 ], Regencós [ 1566-85 ]) .

" [...] aprés de ser arrencada y garbellada dita argila aportar aquella a llurs gastos en la balsa que és junt a dita hera [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507-412 ].

| 3 era Espai exterior pla, on es prepara la terra vinguda de la terrera, abans de barrejar-la amb aigua [ 0 ] Espai on s’escampen els tarrossos de l’argila portada de la terrera a fi que s’assequin [ 21-77 ] ( l'Alcora [ 1653-49 ], [ 21-77 ] [ 105-11 ] , Esplugues de Llobregat [ 97-58 ]) Lloc on es molia la terra en grans quantitats. Era una superfície plana, gairabé sempre circular, que té un pal clavat al centre, sobre el qual giravolta la barra on va enganxat l’animal que arrossega el trull per esmicolar els tarrossos convenientment estesos [ 23 ] Per esterrossar la terra [ 2270-8 ] ( Alcover [ 2270-8 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ], del Camp [ 23 ]) .

“ [...] secar tierras en las heras [...] ” (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1894) [ 97-58 ].

" [...] netejar un tros de l' era per posar-hi la terra [...] Treballar fent camí a l' era [...] Treballar tot el dia a l' era per colar la terra. ." ( , , 1911) [ 1783-25,27 ].

| 4 era Per estendre la llenya de cremar al forn, a fi que el sol i l’aire l’assequés (Manises [ 353-49 ]).

| 5 era Per deixar-hi les caixes d’enfornar, tal com s’anaven treient del forn, una vegada acabada la cuita (Manises [ 353-49 ]).

| 6 era Per a treballs generals de càrrega i descàrrega (Manises [ 353-49 ]).

| era de rajoler , de rajolar , de rajoleria Lloc pla on els rajolers estenen l'obra [ 810-V-131 ] (Marina Alta [ 2196-90 ]) .

erada f . Allò que conté l’era on s’estén i s’asseca l’obra de fang a les rajoleries [ 824-III-229 ].

| fer l'erada A les teuleres o rajolars , escampar a l'era la terra vinguda de la terrera (Marina Alta [ 2193-53 ] [ 2196-91 ] ).

ermina f . Grafia antiga d' arminya [ 1692-118 ] Variant antiga d' aimina [ 1692-152 ] .

esa f . Denominació moderna d’un element auxiliar de la cocció, en forma d’”S”. Es troben generalment als testars i forns musulmans verticals i d’una sola cambra, al País Valencià. Probablement, s ervirien per penjar dels llongos algunes de les peces a coure [ 1166-169 ].

esbocallar v . V. tb. esbrocar , esbrocallar Esbrocallar. Trencar el cantell o boca d’un objecte [ 811-III-24 ].

esbrancat -ada adj .

Item duas alias bacinas terre, eiusdem operis, asbrancades .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-186 ].

esbravador m . Fulla d’acer, semblant a un ganivet, que s’utilitzava per polir les irregularitats dels cantells de les peces de rajoleria ( Granollers [ 2257-17 ,88 ], Regencós [ 136-74 ] [ 1566-23 ,85 ] ).

esbravar v . Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores [ 810-V-168 ] ( Granollers [ 2257-88 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ] ; Regencós [ 1566-23 ,26 ] ) Es feia un cop picades les peces (Regencós [ 1566-85 ]) .

esbrec m . Esmorrell (Mallorca [ 810-V-168 ], Menorca [ 810-V-168 ]).

esbrecar v .

| 1 esbrecar Llevar o trencar el broc (Mallorca [ 810-V-169 ]).

| 2 esbrecar Esmorrellar, llevar un bocí de la vora d’una peça (Mallorca [ 810-V-169 ], Menorca [ 810-V-169 ]).

“En lo menjador de la torra [...] hun plat de terra blau gran ja asbrecat [...] ” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-37 ].

"Item quatre scudelles de terra de catiu en què ni·a una sbrecada " (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-237 ].

"Item una bacina de terre sbrecada [...] una dotzena y mige de scudelles de terre de rebuig y sbrecades [...] quatre gerres de terra de vuyt diners y tres sbrecades " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ,276 ].

esbrequelladura f . Esmorrell (Plana de Vic [ 810-V-169 ]).

esbrequellar v . Esbrecar, escantellar (Plana de Vic [ 810-V-169 ]).

esbrocalar v . V. esbroquellar .

esbrocallar v . V. esbroquellar [ 810-V-169 ].

esbrocar v . Trencar el broc [ 810-V-169 ] Trencar el broc d'un atuell, etc. [ 1070-749 ] Trencar el broc o la vora d’algun recipient de terra cuita [ 811-III-27 ] [ 824-III-237 ].

“Una gerra verda gran sbroquada ” (inv. Vic, 1410) [ 824-III-237 ].

“Item una salsera de terra sbrocada .” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-178 ].

"un cadaf de fer oli, esbrocat " (inv. Puigpunyent, 1527) [ 1568-96 ].

esbrocellar v . V. esbrossellar .

esbromadora f . V. tb. llossa Instrument semblant a una cullera rodona, plana i amb foradets, que serveix per esbromar el brou, el vi, etc. [ 810-V-169 ].

“Item in coquina dicti hospicii [...] Tres sbromadores de obrar de terra.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) El mateix inventari comparteix: “Tres loçes de obrar de terra.” [ 969-200 ] .

esbroquelladura f . Esbroquellament [ 810-V-170 ].

esbroquellament m . Acte i efecte d’esbroquellar; condició d’esbroquellat [ 810-V-170 ].

esbroquellar v . i les formes esbrocalar , esbrocallar i sbroquellar V. tb. esbrocar .

| 1 esbroquellar Trencar el broc [ 811-III-27 ] [ 824-III-238 ] Perdre el broc [ 824-III-229 ] Trencar de la part del broc [ 1834-22 ] ( Amposta [ 1623-127 ], Barcelona [ 810-V-170 ], Camp de Tarragona [ 810-V-170 ], l’Empordà [ 810-V-170 ], Maestrat [ 810-V-170 ], Tortosa [ 810-V-170 ] [ 1056-85 ] [ 1834-22 ] ).

"Dos cantirones, esbrocalada la una i l'altra foradada" (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].

“Ítem, un cànter y un selló de terra, esbroquellats .” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1826 ].

“ esbrocallar . v. a. Trencar lo broch.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-662 ].

" esbroquellat , adj.: es diu d'un tap, got, plat, cetra de vidre o de terrissa, trencats de la part del broc." (Tortosa, 1916) [ 1834-22 ].

| 2 esbroquellar Trencar la vora d’un objecte, especialment de vidre o de terrissa [ 811-III-27 ] Treure el brocal d'un atuell, etc. [ 1070-749 ] (Tortosa [ 810-V-170 ], Vinaroç [ 810-V-170 ]).

“ [...] una gerra sbroquellada ” (arx. parr. de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1458) [ 810-V-170 ].

“Dos cànters negres esbrocalats ” (inv. , 1517) [ 824-III-237 ].

“ [...] per quiscun cànter sbroquellat de ferias que·s puguem embatumar y del que serà sols fer en compte de cànter bo tres dinés per cada hu [...] “ (Verdú, 1615) [ 2351-30 ] [ 2560-64 ] .

esbrossellar v . Terrissa trencada, rompuda [ 824-III-238 ] (Solsona [ 824-III-238 ]) Trencar de les vores un objecte de vidre o de terrissa (Pla d’Urgell [ 810-V-171 ], Solsona [ 810-V-171 ]).

escabeta f . V. tb. escafeta , esgabeta .

| 1 escabeta Làmina de forma quasi quadrada, de fusta, per fer peces grans com els cossis -15 x 15 cm- ( [ 21-82 ] [ 136-16 ] [ 137-17 ] [ 810-V-175 ], Girona [ 810-V-175 ], [ 810-V-175 ]) i de ferro -8 x a 10 x 15 cm- per a peces més petites ( [ 21-82 ] [ 136-16 ] [ 137-17 ] [ 810-V-175 ], Esparreguera [ 1022-156 ], Girona [ 810-V-175 ], [ 810-V-175 ], d’Urgell [ 6-67-32 ]) Antigament eren de fusta i modernament, de ferro (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Tenen un forat al mig per poder-les agafar amb el dit i serveixen per ajudar els terrissers a estirar, cloure, aplanar o polir les peces mentre les modelen ( [ 21-82 ] [ 136-16 ] [ 137-17 ] [ 810-V-175 ], Castellciutat [ 6-61-11 ], Esparreguera [ 1022-156 ], Girona [ 810-V-175 ], Quart d’Onyar [ 2423 ], [ 810-V-175 ]) Sense forat al mig ( d’Urgell [ 6-67-32 ]) Eina molt semblant, en forma i utilitat, a la raora ( del Camp [ 23 ]) Eina per afinar la superfície exterior [ 4-163 ] .

“ escabeta f. utensilio empleado por el alfarero consistente en una pieza de madera rectangular con un agujero central por dodnde introduce el dedo pulgar; cat. dial. escabeta .” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

| 2 escabeta Eina usada pels modelistes per treballar els originals i els motlles de guix o d'escaiola ( [ 105-14 ])

escabetxer m . Atuell compost d’una olla i un fogó, tot d’una peça de terra cuita, que servia per guardar-hi i reescalf ar-hi l’escabetx (Llucmajor [ 810-V-175 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]).

“Un artefacte molt original de terra cuita, espècie d’olla i de fogó tot d’una peça, únic que jo he vist en ma vida. Sembla que per temps s’hi devia guardar l’escabetx, car els vells de la casa li deien s’escabetxer . Es coneix que a la part de baix s’hi posava foc (Llucmajor).” [ 402-245 ].

escafeta f . Escabeta [ 0 ] Mena de làmina trapezoidal, de fusta de noguera, amb un forat al mig per passar-hi el dit gros , que serveix per pujar les peces en el torn i també per estirar, tancar o polir la peça (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 1640-26 ,27 ] [ 1673-33 ,36 ] [ 2184 ] [ 2351-29 ] ) Abans era de fusta de noguera i actualment és metàl·lica (Verdú [ 1673-36 ]) .

escaiola f . Barreja de guix i aiguacuit que s'utilitza per fer motlles de ceràmica aplicada ( [ 105-14 ]).

escairadora f . V. talladora escairadora .

escala f .

| escala botxina Escala portatil de fusta que s’utilitza als obradors per enfornar i desenfornar i d’altres usos diferents (Manises [ 353-49 ]).

escaldà f . Var. dialectal per escaldada (Manises [ 353-49 ]).

escaldada f . V. tb. escaldadeta Forn de les característiques d’un forn corrent però més petit. Es destinava preferentment a socarrar , tot i que també s’utilitzava per a coure de fi (Manises, on també en diuen escaldadeta [ 353-49 ]).

escaldadeta f . V. tb. escaldada Escaldada a Manises ([ 353-49 ]).

escaldaeta f . Var. dialectal per escaldadeta (Manises [ 353-49 ]).

escaldar v .

| 1 escaldar Bescuitar [ 0 ] C oure l’obra quan encara no està envernissada ( del Camp [ 23 ]) Coure l’obra per primera vegada, quan ha de rebre més d’una cuita (Castelló [ 415-I-18 ] , Esparreguera [ 8-98 ] [ 100-II-52 ] , Paterna [ 2411-303 ] ) Els escudellers, donar la primera cuita a la ceràmica, encara sense vernís (Inca [ 1522-32 ,67 ]) .

Obra " scaldada " (inv. de l'oller Joan Feliu, Barcelona, 1512) [ 2068-395 ].

" galati scaldat e guarnit sense coure" (inv. d'escudeller barceloní, s. XVI) [ 1880-341 ].

"Primo, lo dit a de fer tota la raiola bona y escaldada [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

“Rajola Valenciana, aspre escaldada sens vernis, lo miller, 5 lliures.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

" Ollas escaldades , 5 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] escudelletas escaldadas .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“Plats de Pisa escaldats [...] Escudellas escaldadas [...] orinals escaldats [...] 10.000 Rajolas escaldadas .” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-140,141 ].

“ [...] 1 carretada de azulejos escaldados malos [...] ” (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1894) [ 97-58 ].

“Els taulells, al pintar-hi amb els colors preparats a base dels òxids dels metalls que hem vist, deuen estar prèviament escaldats o sotmesos a una primera cuita.” (Valls, 1924) [ 961-55 ].

| 2 escaldar A Manises, rebre l’obra una primera cuita entre 700ºC i 750ºC. De les altres primeres coccions en diuen socarrades [ 415-I-18 ] Primera fase de la cuita, entre 500ºC i 600ºC (la Selva del Camp [ 2432-14 ]) .

| 3 escaldar Tractament per tal que el vernís tingui adherència (La pedra roja , picada i porgada fins transformar-la en pols, se la barreja amb farina i s’escalda) (Traiguera [ 1257-108 ]).

escaldat m . El conjunt de terrissa cuita però no envernissada ( del Camp [ 23 ] [ 810-V-190 ]).

escaleta f . Utensili de fusta format per dos pals paral· lels units per dos de travessers del mateix gruix. S’usava per sostenir el sedàs quan es colava el caldo o també el vernís (Manises [ 353-49 ]).

escalfacaldos m . Semblant a una escalfeta o fornet de sobretaula, de forma cilíndrica , amb una peça a la part superior per contenir el brou i amb un fogonet d'oli o d'alcohol a la part inferior [ 0 ] Prod. a: (obra vermella) [ 9 ] , Manises [ 1650-251 ], Palafrugell [ 6-35-36,37 ] .

escalfador m . i les formes calfador , scalfador .

| 1 escalfador Esments de tipologia indeterminada:

“Item unum calfador .” (inv. hospital de la seu de Girona, 1392) [ 1057-63 ].

“ i calfador ab la bocha ampla.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“ [...] .i. calfador trencat [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

“ scalfador ” (Barcelona, 1429) [ 810-V-193 ].

“ calfador ” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824-II-34 ].

"Item un ascalfador petit [...] " (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-568 ].

“ [...] un scalfador [...] ” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-456 ].

“ scalfador ” (inv. Barcelona, 1473) [ 115-158 ].

“ scalfador ” (inv. Vic, 1485) [ 810-V-193,194 ].

“ calfador ” (País Valencià, 1492) [ 415-I-253 ].

“ escalfador ” (inv. Santa Coloma de Queralt, s. XV) [ 824-III-242 ].

“ escalfador ” (inv. València, 1585) [ 824-III-242 ].

“En la cuyna [...] dos bogades encastats, un escalfador [...] ” (inv. Torelló, 1627) [ 1369-I-456 ].

“ [...] un escalfador [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-98 ].

“Los escalfadors y torradoras per xicas que sien se hagen de comptar mitjanas, que són tres pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

“ escalfador ” (inv. Vic, 1774) [ 824-III-242 ].

| 2 escalfador Escalfallits [ 0 ] Recipient amb mànec llarg que, omplert de brases, aigua calenta, etc., serveix per escalfar el llit [ 6-60-15 ] [ 1070-753 ] Instrument per escalfar el llit. Ase [ 811-III-32 ] Maridet o escalfapeus [ 6-60-15 ] Prod. a: Benavarri, amb dues nanses, en forma de cassola envernissada [Violant, 1949. Expo. Museu Etnogràfic, 2003]; Tamarit de Llitera, maridet en forma d'olla xata foradada amb mànec [Expo. Museu Etnogràfic, 2003] .

“ Scalfador de llit.” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-257 ].

“Un scalfador de lit gornit de fusta a manera de libre.” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-387,388 ].

“Item un scalfador de lit.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-166 ].

“ [...] un scalfador de scalfar lo lit [...] ” (inv. Sallent, 1555) [ 124-201 ].

“ escalfador . m. Instrument pera escalfar lo llit.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-664 ].

| 3 escalfador Fogó [ 6-60-14 ].

“Item un fogomar [?] o scalfador de aygua - III. s. III.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-284 ].

“ [...] bacins, rahós, [...] calfadors , [...] e totes altres cosas necessaries per un obrador de barber.” (Barcelona, doc. medieval) [ 180-178 ].

| 4 escalfador Brescadora [ 0 ] Recipient de terrissa o de metall dins del qual es cremen excrements secs o altra cosa fumosa per fumigar els ruscs d’abelles (el Pont de Suert [ 810-V-194 ], Sort [ 810-V-194 ]).

| escalfador de barber

“It. vn escalfador de barber ab les armes del S or Duch.” (inv. Duc de Gandia, Roma, 1493) [ 1103-110 ].

| escalfador de peus Escalfapeus [ 0 ].

"tres maridets o escalfadors de peus " (inv. Maó, Menorca, 1832) [ 1835-270 ].

escalfadora f . Escalfeta [ 0 ] Fogó baix [ 0 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra), on també en diuen fogó baix [ 88 ] [ 351 ], i serveix per mantenir els aliments calents a taula [ 351 ].

escalfallits m . V. tb. ampolla , ase , botella , calentador , escalfador , escalfapeus ( Ascó [ 1564-5 ], Miravet), frare , maridet , pollina , ramerol , recuda , ruc , suador , tombilla ? Instrument per escalfar el llit [ 810-V-194 ] De pujada cònica i tres merlets a la vora (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ]) Instrument rodó, de metall, amb la tapa foradada i un mànec. Per escalfar els llits. Ase [ 811-III-32 ] Escalfador rodó, petit, amb tapa foradada i mànec, omplert de brases, utilitzat per a escalfar el llit [ 1070-753 ] Atuell amb mànec llarg per escalfar el llit [ 6-60-15 ] Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ]; Benissanet [ 31 ]; Miravet [ 31 ] [ 117-112 ], on també en diuen botella [ 31 ]; Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ].

escalfapeus m . Escalfallits [ 0 ] Ampolla c ilíndrica i alta, amb broc al capdamunt i nansa lateral. Totalment envernissada de color vermell. Per escalfar el llit (el Vendrell [ 1463-232 ]) Prod. a: [ 95-3-x ], on també se l’anomena ampolla [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] o ampolla d’escalfar el llit [ 6-56-22 ] [ 351 ]; Figueres [ 8-91 ], Sant Feliu de Llobregat [ 100-II-54 ], Torredembarra [ 100-II-58 ]; el Vendrell [ 8-108 ], on també en diuen ampolla de llit [ 1463-232 ].

escalfarí m . Braser, escalfeta [ 810-V-195 ].

escalfeta f . i la forma scalfeta V. tb. escalfador , escalfarí , escofeta , mulassa [ 70-114 ] .

| 1 escalfeta Atuell per escalfar alguna cosa. De forma i ús indeterminat [ 0 ] .

Cançó popular per a la mainada: Versió 1: “Escarbat bum bum [...] / si el llum no hi és / escalfetes , escalfetes / si el llum no hi és / escalfetes de no res.”. Versió 2: “Escarbat bum bum [...] / si fogons no hi ha / escalfetes , escalfetes / si fogons no hi ha / escalfetes hi haurà.” (Catalunya) [ 0 ].

“En la cuyna [...] una scalfeta de aram dolenta. / Item una scalfeta de terra.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-183 ].

“ Escalfeta de llautó” (inv. Perpinyà, 1574) [ 402-245 ].

“ escalfeta ” (Barcelona, 1600) [ 2419-264 ].

"Item tres scalfetes de terra." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].

"Item provehiran tota la casa de plats y scudelles, olles, scalfetes y tota demés obra de terra [...] " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, contracte d'arrendament, 1603 [ 1798-78 ]).

“A la cuyna [...] dos scalfetes ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-41 ].

"Item quatre scalfetas de terra." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-244 ].

"Item duas scalfetas de terra." (inv. Mataró, 1632 ) [ 1812-265 ].

"Item una sort de scalfetas de terra." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-230 ].

"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella, barral, scalfetas ni concas que no sien dinerals, ni copes que no sien mijanas, sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].

" escalfeta " (inv. Talarn, 1690, 1692,1700, 1704, 1706, 1741) [ 1655-284 ].

“Las escalfetas fins a la grandor de un palm sien dinerals totas, y en passar de palm sien de tres pessas, y las petitas de pessa.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

“E dos escalfetas de terra y tres ollas també de terra, tot usat.” (inv. casa Fina, Palafrugell, 1708) [ 786-123 ].

"Item una sort de tarrissa, com són plats, escudellas, escalfetas y altres." (inv. Pals, Baix Empordà, 1716) [ 1898-131 ].

"Fogons, 8 sous dotzena [...] Ascalfetas , 6 sous la dotzena [...] Maridets, 5 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Item vint y nou plats de foch una escalfeta y tres cubertoras tot usat" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-271 ].

"Ittem deu escalfettes , y una dotsena de casoles." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"Primo una escalfeta de terra dolenta" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-334 ].

| 2 escalfeta Braser petit portàtil [ 1070-753 ] [ 1666-99 ] Per conservar les brases i encendre el foc l'endemà [ 1027-353 ] Petit fogó, amb merlets, per escalfar el llit [ 402-245 ] Braseret, generalment de tres peus, per escalfar alguna cosa o guardar caliu [ 810-V-195 ] Prod. a: Barcelona, amb tres merlets [ 1-52 ] [ 4-144 ] ; Olot [ 6-32-46 ], Quart d'Onyar [ 161-98 ] [ 562-37 ], Sabadell [ 1-47 ] [ 1027-353 ] .

"Les fulles [de tabaco] secades à la hombra, no al sol, ni al vent, ni al foch, apres posarlas en vna escalfeta ab foch [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-39r ].

| 3 escalfeta V. tb. cua Atuell en forma de plat amb mànec que, ple de brases, servia per escalfar el llit ( , obra negra [ 6-47-47 ] [ 21 ] [ 102 ] [ 1650-238 ] , Quart d’Onyar [ 2423 ] ) Es posava dins del burro ( , obra negra [ 6-47-47 ] [ 21 ] [ 1650-238 ] ) Prod. a: (obra negra) [ 6-47-47 ] [ 21 ] [ 102 ] [ 1650-238 ] [ 2252-67 ] , Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 6-25-36 ] [ 8-86 ] [ 16-78 ] [ 33-187 ] [ 60-21 ] [ 1650-238 ], mena de plat amb un mànec. T ambé en diuen cua [ 88 ] [ 351 ] [ 2423 ] .

Mides i denominacions:

a ) : Una sola mida [ 6-47-47 ].

| 4 escalfeta ( [ 4-140 ]) o escalfeta per al llit ( [ 102 ]) V. tb. mulassa Botxa semblant a la de l’olla xata, amb un mànec cilíndric. Entre panxa i boca, forats ojivals retallats a tot el perímetre. Totalment envernissada ( [ 102 ] [ 1650-238 ] ) Prod. a: (obra vermella) [ 4-140 ] [ 102 ] [ 1163-160 ,161 ] [ 1650-238 ], Quart d'Onyar (obra negra) [ 1650-238 ] .

| 5 escalfeta o escalfeta de sobretaula V. tb. copa de foc , copeta , escalfador , escalfadora , fogó baix , foguer de taula [ 1491-126,134 ] [ 2079-115 ] Atuell de sobretaula, en forma de copa amb la vora emmerletada, que servia per mantenir calents els aliments , per mitjà de brases, líquids calents o una petita flama d'oli [ 1650-250 ] Copeta. Braseret de tres peus per escalfar el menjar a taula. Escalfador [ 811-III- 32 ] Prod . a: Mataró [ 6-32-46 ] , Quart d'Onyar (obra negra) [ 562-37 ] [ 2252-19 ] , Sabadell [ 808 ] [ 2334-31 ] .

“ Escalfeta . V. Copeta.” (Barcelona, 1696) [ 1074-404 ].

" [...] convé lo aposentador tinga amá les scalfetes [...] perqué com les carns en esta sancta casa son tan grassas, apénes estan fora dela cuyna cuant ja estan gelades y nos poden menjar: pero advertesca que les dites scalfetes no convé estigan per los aposentos, perqué acostuman orinarse en elles [...] " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, ppi. segle XVII [ 1798-112 ]).

“ escalfeta . f. copeta . || Braseret de tres peus pera escalfar lo menjar á taula. [...] “ (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-664 ].

| 6 escalfeta Petit fogó per escalfar-se els dits quan es diu missa [ 402-245 ].

| 7 escalfeta Mena de braseret o fogó portàtil per fer xocolata amb comoditat [ 811-III- 32 ].

"Escalfeta [...] per fèr xocolate. hornelo ." (Barcelona, 1839) [ 2221-252 ].

“ escalfeta . f. [...] Espécie de braseret ó fogó portátil pera fér chocolata ab comoditat.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-664 ].

| 8 escalfeta Braseret per tenir-hi foc per encendre els cigarros [ 811-III- 32 ] Recipient que contenia caliu i que es posava damunt la taula per als fumadors [ 1898-121 ] .

“ escalfeta . f. [...] Braseret pera tenirhi foch pera encéndrer los cigarros.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-664 ].

| escalfeta amb mànec Prod. a: Quart d'Onyar [ 562-39 ].

| escalfeta de sobretaula V. escalfeta , accepció 5 .

escaló m . Esglaó [ 0 ] Prod. a: Campos (Mallorca) [ 1972-11 ].

escantellar v . Operació de l’ofici dels gerrers i dels picapedrers [ 824-III-247 ].

escarabaet m . Var. dialectal valenciana per escarabatet .

escarabatet m . V. taulell de l'escarabat .

escarabot m . V. tb. escarbot La peça de terrissa començada a la roda, que encara no té forma ( [ 810-V-223 ]).

escarapela f .

| de l’escarapela Denominació moderna d’una sanefa molt probablement feta a l’obrador barceloní dels Passoles i que arribà, com a mínim, fins al 1710 [ 844-10 ].

escarbot m . V. tb. escarabot Peça de terrissa no acabada d’obrar, que està a mig fer ( [ 810-V-225 ]).

escardó m . Esquerda [ 2186-145 ] Mena d'argila groguenca, emprada per envernissar la pisa comuna [ 1892-27 ].

escarpet m . Barreta de ferro, d'uns 20 cm de llargària, acabada en tall amb doble bisell als dos extrems. Servia per separar les peces que, accidentalment, s'unien durant la cocció, en fondre's el vernís. També s'usava per treure rebaves del vernís (l'Alcora [ 1653-96 ]).

escarpidora f . Pinta de pues llargues i clares [ 2000-687 ].

“Item un armari fixat en la paret [...] y dins dell [...] una escarpidora de pisa [...] “ (inv. Mataró, 1774) [ 3085-26 ].

escarraix m . Senyal que queda a les peces de terrissa per haver-se adherit unes amb altres quan el vernís s’ha vitrificat en coure’s dins del forn ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]).

escat m . i la forma scat Escata per cobrir teulades [ 0 ] Mena de rajola [ 810-V-243 ].

“Que vós metríau mans a fer tres milles de scat e les altres rajoles per la obra del campanar” (arxiu municipal d’Igualada, doc. 1514) [ 810-V-243 ].

escata f .

| 1 escata V. tb. escat , escata de peix , rajola d’escata Teula plana, generalment de ceràmica, en forma d'escut, amb un apèndix a la part superior que té un o dos forats per poder clavar-la a l'enllatat. Serveix per cobrir cúpules, agulles i altres cobertes corbades. Es disposen de manera que cadascuna cavalqui sobre dues de la filada immediata inferior, tot trencant junts [ 6-73,74-16 ] Peça de ceràmica envernissada, de forma triangular, per cobrir cúpules [ 810-V-243 ] (la Bisbal d’Empordà [ 810-V-243 ]) Prod. a: Barcelona [ 6-73,74-16 ] [ 1650-259 ] ; la Bisbal d’Empordà [ 1783-19 ] , 1912 [ 765-120 ]; Esplugues de Llobregat, Can Di ví [ 1-49 ].

" [...] qualsavol manera de raiola axí de pissana com de blava mitadada y gravada y pots y escata , y qualsavol manera de feina faitisa [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

"A 12 de dit [juliol de 1639] a Joseph morato gerrer jarrer [ sic ] per lo valor de sinch centas escatas que faltaren [...] " (Barcelona, 1639) [ 1887-142 ].

“Rejola valenciana [...] Escata valenciana de qualsevol color, per cubrir torratjes fina, lo miller, 10 lliures.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“ [...] 100 Escatas cuitas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

"fer escates de mostra per el senyor Teixidor." ( , , 1911) [ 1783-41 ].

"Sobretot no descuidis el dibuix de les escates dons pera repartir la féina, convé de debó." , "A la farmacia tens un paquet am mostres de les escates grises [...] " , " [...] en l'anterior [fornada] m'hi varen quedar cuatre o cinc capses d' escates crues" ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-108 ,116 ,128 ] [ 2366-286 ] .

“ escates ” (fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ].

"Frissos, respatllers, passamans, bataiguas, socolats, escates , balustres, rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 2294-166 ].

" [...] i abia 5 alsades de capses de escates grogues i dos caxas cuadrades ab rejola plana de Bilablarex." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-263 ].

"10 h. emmotllar escates 15 x 20. ." ( , , 1913) [ 1783-36 ].

“ [...] seiedores, escates , passamans i vaguetes [...] sobretot de l’antiga casa Daví [...] ” (Marià Burguès, terrisser, Sabadell, 1925) [ 1-49 ].

| 2 escata gresola [0].

“Ítem [...] una gresola o escata .” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-288 ].

| escates amb fulles desflecades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, d el període 1530-1570 [ 1212- 211, 223 ].

| escata de peix Escata [ 0 ] A Barcelona, era competència d'escudellers o de gerrers, segons la pasta i la mena de vernís que s'hi aplicava [ 1892-28 ].

“Raphael Mates, gerrerius, civis Barchinone [...] certe summe seu quantitatis de teula italiana et de escata de peix [...] ” (cotracte Barcelona, 1595) [ 1279-173 ].

"500 escates de peix " (Barcelona, 1639) [ 1884-5 ].

"A 7. de Juliol [de 1639] pagui a onofre rodergues a bon compta de tres mil y sinch centas escatas de pex per lo passadis [...] " (Barcelona, 1639) [ 1887-142 ].

“Primo, és pactat que dit [Llorenç] Passoles [...] haja de fer y fabricar sinch mil·lés de rajoles ditas de València, a modo de escata de peix , blaves y blancas, envernissades de les més fines [...] pel capitell o finiben del campanar ” (contracte Barcelona, 1667) [ 1284-92 ].

| escata plana

“ escates planes ” (inv. , 1936) [ 189 ].

| escata ratllada Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises d el període 1700-1730 [ 1212- 212, 223 ].

escatador m . V. tb. escatadora [ 651-15 ] Mena de ganivet, de fulla gruixuda, d’acer amb mànec de fusta, per escatar les peces de rajoleria. El mateix rajoler es feia l’escatador (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]) Peça de ferro que té la forma d’espàtula doble molt curta. Serveix per treure les besadures de la pisa (Blanes [ 24 ]) Espàtula emprada per escatar la pisa i la terrissa [ 1070-759 ].

escatadora f . Escatador [ 0 ] Eina de terrisser (inv. , 1936) [ 189 ].

escatar v . [ 651-15 ].

| 1 escatar Operació de polir les peces una vegada cuites, amb l’ajuda de l’escatador o escatadora, treient els enganxalls de fang cuit, causats pel contacte amb pistets, tires, etc. ( [ 21-90 ] [ 137-38 ], Blanes [ 24 ], Esparreguera [ 1022-218 ]).

"Desenfornar, escatar i anar per caixes i embalar, 3 ptes." ( , , 1911) [ 1783-44 ].

"Ara desseguida que sia escatat i embalat lo que surt del forn, se env iará sens perdua d'un minut." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1914) [ 2294-191 ].

| 2 escatar Retallar a bisell el cantell de la pujada (part inferior de les peces que per la seva grandària es modelen en varies represes), a fi que s'hi enganxi millor el fang que s'hi ha d'afegir amb marrells (Quart d'Onyar [ 4-164 ]).

| 3 escatar Tallar la rebava d’argila que havia quedat sota del motlle, arran del sòl, en fer les peces de rajoleria. Es feia amb l’escatador, abans de picar (Vilobí d’Onyar) [ 95- 13 -x ].

esclaridor m .

“Gibrell on es posen els plats que s’han d’esclarir (Igualada, Lluçanès, Cadaqués).” [ 402-246 ].

escòcia f . o mitjacanya f . Als paraments enrajolats, motllura còncava que s'usa per arrodonir els racons entre dues parets o entre una paret i el paviment [ 6-78,79-9 ] Prod. a: obrador Brossa, Sarrià, Barcelona [ 6-78,79-9 ] .

“Item uns arrimaderos molt vells ab sas mitjas cañas doradas.” (inv. Tàrrega, 1808) [ 2454-84 ].

"23'85 metres lineals de mitjes canyes i bordons (carquinyolis) [...] 12 metres escocia [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-113 ].

escodella f . V. escudella .

escodeller m . V. escudeller .

escofeta f . Var. dialectal per escalfeta [ 810-V-267 ].

escolador m . Escorredora [ 0 ] Plat de cuina amb foradets per posar-hi carn, peix o altra cosa humida i fer que s’escorri (Mallorca [ 177-17 ] [ 810-V-269 ] [ 1028-14 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]).

“ escoladó ” s’esmenta 96 vegades al manuscrit G (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-17 ].

escoladora f . Escorredora (Ciutat de Mallorca [ 810-V-269 ]).

escombra f . Terra que conté poca quantitat d’argila i que els gerrers empren barrejada amb pinyol per fer-ne toves (Barcelona [ 810-V-274 ]).

escopidera f . Cast. per escopidora .

escopidor m .

| 1 escopidor [ 1030-6.17 ] [ 1593-45 ] [ 1603 ] V. tb. bat - aigües Peça, generalment de pedra o de ceràmica, que cobreix la part superior de l'ampit de les finestres o la part inferior d'una porta forana. Serveix per impedir l'entrada d'humitat per la part inferior de les obertures. Els escopidors de portal no tenen cap característica específica. Es limiten a recobrir el llindar amb un lleuger pendent cap enfora. Els de finestra solen consistir en una mena de rajola rectangular, amb un extrem doblegat, o bé, amb una petita canal, senzilla o doble, a la part inferior. Es col·loquen una mica inclinats i sobresortits perquè, en ploure, l'aigua s'escorri cap a fora, sense regalimar per les parets. La canal o aresta que impedeix el retorn de l'aigua s'anomena trencaaigües [ 6-78,79-10 ] Prod. a: obrador Brossa, Sarrià, Barcelona [ 6-78,79-10 ].

| 2 escopidor Escopidora [ 0 ] Recipient de ceràmica, de vidre, de metall, etc. destinat a rebre les escopinades [ 810-V-283 ] (Mallorca [ 1059-196 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]).

"Item un escupidó obra de Alcora, usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-237 ].

| escopidor amb trencaaigües [ 2124-128 ] V. escopidor , accepció 1.

escopidora f . i la forma escupidora V. tb. escopidor , escopidoreta Recipient en general circular, de fons pla, en metall o ceràmica, utilitzat per rebre les expectoracions, cobert o no per una tapadora fixa o mòbil, a vegades ranurada o amb petits forats al centre. Pot tenir una o dues nanses o un mànec [ 1079-26 ] Vas o grealeta pròpia per escopir [ 811-III-53 ] A Catalunya, i en pisa, probablement es va començar a elaborar a partir de mitjan segle XVIII [ 1079-26 ] Per rebre escopinades [ 810-V-283 ] Modernament és un recipient de forma troncocònica o cilíndrica, amb un forat central a la base superior, que està inclinada cap endins. Té un orifici lateral per buidar-ne el contingut. Serveix per escopir-hi (Manises [ 353-50 ]) Per posar a terra [ 1650-253 ] Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 1079-26 ] [ 2502-80 ] ; Ciutat de Mallorca [ 2568-43,44 ], Esparreguera [ 1022-239 ], Manises [ 353-50 ] , Piera [ 6-12-14 ] .

"Item, una escupidora [de plata] a modo de copa ab son cubertor y mànech tot blanch y lis [...] " (inv. Barcelona, 1617) [ 1452-337 ].

“Vidriers [...] Vna escupidora que dos dotzenas fan grossa: 1 s. 6 d.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-302 ] [ 111-90 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, setsa dotzenas de platas y escupidoras , a una lliura la dotzena: valen setza lliuras.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

" [...] una escupidora , una sotacopa [...] de stany tot usat." (inv. d'apotecaria, Girona, 1741) [ 1573-10 ].

"Ittem Una safata, y escupidora de pissa fina." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, quaranta-vuÿt dotzenas y vuÿt de escupidoras .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

“6 dotzenas y mitja Escupidoras de manech [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-140 ].

“Una escopidora de pisa fina” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

“ escupidora . s. f. Escupidera . Vas salivarium.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“Una escopidora .” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-258 ].

“ escupidora . f. Vas pera escupir. Escupidera .” “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-675 ].

| escopidora de coixí V. tb. escopidora de malalt , escopidora de mànec Equival a escopidora de malalt (Manises [ 353-50 ]).

| escopidora de llit Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

| escopidora de mà Per a ús individual [ 1728-74 ] Prod. a: Piera [ 1728-74 ].

| escopidora de malalt V. tb. escopidora de coixí , escopidora de mànec Aplanada i amb un mànec lateral per agafar-la (Manises [ 353-50 ]) Prod. a: Manises [ 353-50 ].

| escopidora de mànec V. tb. escopidora de coixí , escopidora de mà , escopidora de malalt Per a ús individual; consisteix en una cassoleta de boca invasada amb mànec lateral [ 1650-253 ] Prod. a: Barcelona [ 131-140 ] [ 1079-25 ] [ 2502-80 ] , Mataró [ 1650-253 ].

escopidoreta f . Dim.

| escopidoreta de llit

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, dos dotzenas y deu de escupidoretas de llit .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

escorbetora f . Cobertora (Arnes [ 1775-I-485 ], Batea [ 1775-I-485 ], Bot [ 1775-I-485 ], Caseres [ 1775-I-485 ], [ 1775-I-485 ], Favara [ 1775-I-485 ], Gandesa [ 1775-I-485 ], Horta de Sant Joan [ 1775-I-485 ], Vilalba dels Arcs [ 1775-I-485 ]).

escorificador m . Vas de terra cuita refractàr ia que s’usa a les proves metal· lúrgiques per fer escorificacions [ 810-V-289 ].

Escornalbou top .

| d’Escornalbou adj . Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a la pisa catalana de l’últim terç del segle XVII [ 1080-43 ] A Reus, del 3r quart del segle XVII [ 3069-105 ] D e final segle XVII i principi del XVIII [ 1600-69 ] [ 6-82,83- 16 ] [ 2502-45 ] Prod. a: Barcelona [ 1600-69 ] [ 6-82,83-16 ] [ 2502-45 ], Lleida [ 2502-45 ], Reus [ 2502-45 ] [ 3069-105 ] .

escorredera f . Cast. per escorredora (Orba [ 265-138 ]) Prod. a: Orba [ 265-138 ].

escorredor m . i les formes escorridor , scorredor V. tb. corredor .

| 1 escorredor Taula prima, de fusta, amb dos forats circulars equidistants dels seus extrems. Serveix per escórrer la pisa després d’haver estat envernissada. També es dóna el nom d’ escorredor a un bastidor estret, de fusta, que té inserides perpendicularment, en el mig i en els seus extrems, tres peces de fusta planes, de forma cònica. Serveix per escórrer la pisa (Blanes [ 24 ] [ 810-V-293 ]).

| 2 escorredor Escorredora [ 0 ] Plata amb foradets que serveix per escórrer un líquid [ 810-V-293 ] (Potries, on també en diuen escorredora [ 1152-20,21 ]) Prod. a: Potries [ 1152-20 ] , Tuïr [ 6-21-26 ] .

“Un scorredor d’oli de terra” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1398) [ 810-V-293 ].

| 3 escorredor Per posar a sota del càntir i recollir-ne els regalims [ 0 ] Prod. a: Agost [ 2337-89 ].

| escorredor de tenda Prod. a: Alfara d’Algimia, envernissats [ 1061-27 ].

| escorredor de vi Estalvi [ 0 ] Atuell cilíndric o cònic invertit amb una reixeta (habitualment mòbil) a mitja alçada o prop de la boca ; serveix per recollir degotalls de vi de la mesura que s'hi deixa al damunt [ 1650-241 ] Per recollir els degotalls de l'aixeta de la bóta [ 57-2 ] Prod. a: entorn de Barcelona [ 1650-242 ], Esparreguera [ 1650-242 ], Piera [ 1650-242 ], Sallent [ 1650-242 ] .

| escorredor de bóta [ 6-88,91-9 ].

escorredora f . i les formes escurradora , escurridora .

| 1 escorredora V. tb. colador , coladora , cossi amb rall , degotador , escolador , escoladora , escorredor , llibrella foradada , llibrelleta foradada , plat colador , plat degotador , plat d'escórrer , plat escorredor , plat de foradins , plat de les rostes Plata fonda, amb molts foradets, que serveix perquè s’escorri el líquid que contenen certs aliments [ 70-114 ] [ 810-V-293 ] [ 1650-247 ] (Benassal [ 810-V-293 ], Berga [ 810-V-293 ], Biar [ 729-110 ], Blanes [ 24 ], l’Empordà [ 810-V-293 ], Esparreguera [ 1022-239 ], Girona [ 810-V-293 ], Massalcoreig [ 810-V-293 ], Menorca [ 810-V-293 ], Miravet [ 0 ] ; Potries, on també en diuen escorredor [ 1152-20,21 ]; Santa Coloma de Queralt [ 810-V-293 ], a tota [ 1775-I-252 ], Tortosa [ 810-V-293 ]).

Prod. a: l’Alcora [ 6-115-6 ], Arenys de Mar [ 1028-14 ], Barcelona [ 6-71-12 ] [ 47-100 ], Bellver de Cerdanya [ 6-55-12 ], Benissanet [ 13-121 ] [ 31 ], Biar [ 729-110 ], la Bisbal d’Empordà (obra roja ) [ 6-23-34 ] [ 8-90 ] [ 21 ] [ 62-236 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 351 ] [ 1163-160 ], Blanes [ 24 ] [ 100-II-48 ], Caldes de Montbui [ 4-158 ] [ 7 ], Calella de Mar [ 100-I-49 ]; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-34 ]; Esparreguera [ 4-142 ] [ 6-96,97-17 ] [ 6-115-6 ] [ 8-98 ] [ 1022-239 ] [ 2261-252 ] , on en feien de diàmetres 32, 29, 26 i (Gremi de terrisseries, 1920) [ 1022-288 ]; Figueres [ 8-91 ], (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ], Ginestar [ 31 ], Girona [ 2023-75 ], Manises [ 353-49 ], Manresa [ 100-II-55 ]; Miravet [ 13-103 ] [ 31 ], on en feien de tres mides [ 117-113 ]; Orba [ 265-53 ]; Piera, on en feien de 4 mides [ 6-12-11 ]; Pont de Suert [ 6-13-9 ], Potries [ 1152- 20, 21 ] [ 1698 ] , Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ], Reus [ 31 ] , Rialb [ 2064-139 ] ; Sabadell [ 2334-45 ] , groga o jaspiada de vermell i groc [ 0 ]; Sant Feliu de Llobregat [ 100-II-54 ] [ 2261-237 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-31-x ] [ 8-94 ] [ 58 ], del Camp [ 31 ] [ 2432-9 ] , d'Urgell [ 4-139 ] ; Tivenys, totalment envernissada, per colar la mel [ 4-148 ], també en deien cossi amb rall i en feien de 4 mides [ 31 ]; Torredembarra [ 31 ] [ 100-II-58 ] , Tossa de Mar [ 1836-68 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 4 [ 6-71-13 ].

núm. 3 [ 6-71-13 ].

núm. 2 [ 6-71-13 ].

núm. 1 [ 6-71-13 ].

b ) : de 2 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ].

de 3 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ].

de 4 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ].

de 6 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ].

de 8 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ].

de 12 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ].

c ) Blanes: de 3 la peça [ 100-II-48 ].

de 4 la peça [ 100-II-48 ].

de 5 la peça [ 100-II-48 ].

de 6 la peça [ 100-II-48 ].

“Dos gibrells, vuit platas, dos rentamans, vuit ollas, cuatre cobertoras y cuatre cassolas, dos escorredoras , y tretze plats tot de terrissa, y divuit de pisa.” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262 ].

"En la cuina [...] Una escurradora ." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

"Lo més útil de una cuina: [...] Un gibrell [...] Una sopera [...] El cullerer [...] La xocolatera [...] Los estalvis [...] La greixonera / Una escorredora [...] " (receptari de cuina, Barcelona, 1871) [ 1476-370,371 ].

" escorredora " (receptari de cuina de mitjan segle XIX) [ 168-113,165, pà ssim ].

“ escorredora ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-192 ].

"També a Lloret, Blanes i Tossa les terrisseries tingueren una certa importància. Els tallers d'aquesta darrera població estaven especialitzats en la fabricació de tasses, pitances, catúfols, gibrells, escorredores i tupins [...] " (any 1972) [ 1836-68 ].

| 2 escorredora Recipient semblant a una olla, dins del qual es posen les culleres a escórrer (Rossell ó [ 810-V-293 ]).

escorreoli m . Per deixar-hi el setrill i aprofitar l'oli que en pugui regalimar [ 1728-63 ] Estalvi per als degotalls del setrill [ 4-156 ] Atuell que es posa sota el setrill per recollir-ne els degotalls. De cos cònic invertit o cilíndric. Té diversos complements: és freqüent un envà horitzontal proper a la boca, amb múltiples forats i una escotadura que dóna a un bec contraposat a la nansa [ 1650-245 ] Prod. a: prob. Blanes [ 1728-63,64 ], d'Urgell [ 4-156 ] [ 6-77-39 ] [ 1650-245 ] [Violant, 1943. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] .

escorreolis m . Estalvi [ 0 ] Plat per col· locar a sota dels setrills (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-239 ].

escòrrer v .

| escorre oli V. escorreoli .

escorridor m . V. escorredor .

escorridora f . Escorredora (l'Alcora [ 1653-113 ] , Empordà [ 810-V-293 ], Gironès [ 810-V-293 ] ) Prod. a: l'Alcora [ 1653-113 ] .

"Item una plata gran y escurridora xica de pisa usadas." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182,185,186 ].

escrivania f . A l'Alcora se'n van fer de ceràmica [ 1821-23 ].

escuatat -da adj . Mancat de la nansa o agafador, o trencat de la vora (Rossell ó [ 810-V-313 ]).

“Tots los vidres són esquerdats, / tots los topís escuatats ” (Saisset, Albert: Historis y Coumedi s , 8) [ 810-V-313 ].

escudaller m . V. escudeller .

escudela f . V. escudella .

escudeler m . V. escudeller .

escudell m . i les formes scudel , scudell Escudella [ 0 ] .

“Item: VI scudels de melicha” (inv. del Camp, 1406) [ 1154-20 ].

" scudells de terra" (inv. , segle XV) [ 1826-60 ].

“ [...] Franceschs Casasus scudeller , natural de Barcelona [...] te proposat en son enteniment de venir y transportar tota sa casa e industria en la present ciutat de Mallorca, ahont no ha trobat hi haia persona alguna de son art, que es de fer plats scudells , librellas y tot la demes que pusca fer qualseuol scudeller , axi de obra comuna com de obra fina [...] “ (Mallorca, 1587) [ 944-257 ] [ 1173-213 ] [ 1755-19 ] [ 2274-223 ].

escudella f . i les varietats formals: ascudella , escodella , escudela , escudeyla , scudela , scudella , scudeyla , scudilla V. tb. batea En llatí, parabsides [ 2264-65 ].

| 1 escudella V. tb. bol , cuson , escudell , escudeller , escudelleta , escudellí , escudellina , escudelló plat d’escudellar , tassa , terrissó , vernigat [ 2729 ] Atuell d'ús individual, en forma de casquet, amb orelles o sense, per menjar aliments sucosos [ 1650-250 ] Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on es serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou [ 70-114 ] [ 1070-770 ] Per fer xuca, és a dir, per sucar pa amb vi calent (Blanes [ 1650-244 ]) Plat fondo, en forma de casquet esfèric, amb nanses o sense , que serveix per menjar la minestra o cuinat entre gent rústica [ 810-V-314 ] ( Illes Balears [ 2409-76 ], Maestrat [ 810-V-314 ], Mallorca [ 810-V-314 ] [ 1513-155 ] [ 1755-44 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]; València [ 810-V-314 ]) Recipient fondo, de forma semiesfèrica o aproximadament semioval, de cabuda variable però inferior a un litre, que serveix per prendre brou, llet, cafè, te, etc. (Camp de Tarragona [ 810-V-314 ], Castelló [ 810-V-314 ], l’Empordà [ 810-V-314 ], Maestrat [ 810-V-314 ], Mallorca [ 810-V-314 ], Manorca [ 810-V-314 ], Penedès [ 810-V-314 ], Solsona [ 810-V-314 ], Tortosa [ 810-V-314 ], València [ 810-V-314 ]) Cilíndrica, amb la part inferior semiesfèrica, amb peu, totalment envernissada i sovint decorada ( [ 0 ] [ 21 ]) Plat de mà cònic, sense peu (Rialb de Noguera [ 4-152 ], Sant Julià de Vilatorta [ 4-152 ]) Plat molt fondo que servia per menjar a la mà, davant la llar de foc (Pallars [ 98-218 ], Ribagorça [ 98-218 ]) Per servir raccions individuals de menges líquides o sucoses i, secundàriament, per mesurar quantitats (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-38, pà ssim ] Per menjar-hi sopes, fideus, bledes, carabasses [ 955-371 ] Les escudelles també servien per batejar i una vegada celebrada la cerimònia eren trencades [ 131-89 ] El gresal tenia la mateixa utilitat que l’escudella -aliments líquids o semilíquids- i se’n diferenciava perquè tenia un peu (Catalunya [ 112-30 ] , Balears [ 112-30 ] ).

Prod. a: Barcelona [ 6-104-5 ] [ 115 ] [ 131-88 ] [ 1337-74,75,76 ] [ 2308-66 ] [ 2360-134 ] [ 2492-134 ,180 ] [ 2502-80 ] [ 2568-102,110 ] [ 2729 ] ; Bellver de Cerdanya, on també se’n diu tassa [ 6-56-17 ]; (obra vermella) [ 6-26-9 ] [ 6-28-31 ] [ 21 ] [ 58 ] [ 60-18 ] [ 62-236 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 351 ] [ 1163-160 ], on modernament també en diuen bol [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-5-x ] o tassa [ 21 ]; Blanes [ 4-152 ] [ 24 ] [ 1650-244 ] , on en feien un escalat de quatre mides [ 1728-62 ] ; Esparreguera [ 1022-239 ] [ 2261-252 ] , Gerri de [ 4-152 ], Girona [ 2836-58,59 ] , Inca [ 13-142 ] [ 178-96,113 ] [ 1972-9 ] [ 2568-41 ] , Lleida [ 2492-126 ], Manises o Paterna [ 353-50 ] [ 988-49 ] [ 2264-77 ] [ 2360-27 ,173,176, pàssim ] [ 2729 ] , Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ]; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Mataró [ 16-85 ], Olot [ 71-II-988 ], Orbeta [ 265-158 ], Reus [ 49-I-95 ] [ 2729 ] , Rialb de Noguera [ 4-139,152 ] [ 98-219,659 ], Sant Julià de Vilatorta [ 4-14 2 ,152 ]; Tivenys, on també en diuen plat d’escudellar [ 31 ] ; Verdú [ 2351-32 ]. .

Denominacions segons la mida:

a ) Diversos: petita [ 99-266 ] [ 111-54 ], xica (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519), mitjansera [ 115 ], ordinària [ 99-266 ] [ 111- 54 ], gran (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 99-266 ] [ 111-54 ] [ 174-23, pà ssim ], de partera (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-92,97 ] [ 131-89,121 ], de mitja partera [ 47-92 ] [ 131-121 ] (Manises ?, 1461) [ 938-399 ].

b 1 ) : de 8 la peça , 18 cm, el 1899 [ 95-6-x ].

de 10 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ], 17 cm, el 1899 [ 95-6-x ].

de 12 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ], 15,4 cm, el 1899 [ 95-6-x ].

de 18 la peça [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ], 13 cm, el 1899 [ 95-6-x ].

b 2 ) : plat de Besalú , l'escudella de mida més gran [ 1728-46 ] .

plat de pagès , la de mida mitjana [ 1728-46 ] .

plat de niu , la més petita [ 1728-46 ] .

c ) Figueres: plat de segador , l'escudella més gran [ 1650-250 ] , la més petita [ 1728-46 ] .

plat de pagès , la de mida mitjana [ 1650-250 ] [ 1728-46 ] .

plat de Besalú , la més petita [ 1650-250 ] , la més gran [ 1728-46 ] .

“ [...] cum ipsa cannada et ipsa escudellas que habebat in Subtus-terras.” (Cartoral de d’Urgell, any 1037) [ 970-353 ].

“ [...] I. caldera cum ipsos cremascos, I. olla erea [...] escudellas , cannadas, anapos [...] ” (arx iu de d’Urgell, testament any 1047) [ 970-355 ].

“ [...] et ad ipsa canonica escudelles X. et scifos II. obtimos [...] et ipsa arpa cum escudelles X. [...] ” (arx iu de d’Urgell, testament, 1055) [ 970-357 ].

“ [...] ipsas II. calderas maiores cum cremasclos meliores simul cum II. bacinos et cum XXti escudelas et morter [...] ” (arx iu de d’Urgell, testament, 1069) [ 970-385 ].

“ [...] Ad Bernardo Petri cot I. Vexella cuncta quam habeo medietatem dimito ad Canonicam et medietatem ad ospicium. Vascula alia minore scilicet ferramenta callarias uel ollas sine sartagines, escutellas , sciphos, et alia usibilia ad Raimundo nepote meo [...] ” (testament , d’Urgell, 1119) [ 970-391 ].

“ escudelles ” de fusta (Prats de Molló, 1151) [ 1324-745 ].

“Item hom e ffembra pobra quis volguessen aiustar en matrimonis [...] la casa del espital daua II. escudeles [...] ” (ordinacions de l’Ordre de l’Hospital, 1181) [ 1037-541 ].

“ [...] tres scutellas in quibus portantur fructus [...] ” (inv. Barcelona, 1256) [ 288-90 ].

“Item II Escudeles e II Enaps de terra.” (inv. Barcelona, 1264) [ 1169-23 ] [ 1311-108 ].

“ It. lo cent de les escudelles [...] ” (tarifa Barcelona, 1271) [ 1325-124 ].

“Item escudeles , e anaps, e vernigatz, e tayladors, e morters, e picons, de totes aquestes coses dóna hom, de cascuna saumada, I. pareyl.” (tarifa del Dret de Reua , Perpinyà, 1284) [ 974-376 ].

“Item costaren VI dotzenes d’ escudeles V s. e II d.” (Pia Almoina de la catedral de Barcelona, 1284-1285) [ 181-212 ].

“ [...] et cccc scudelas et c . taladors et c . venegatç [...] ” (inv. castell templer de Castellot, 1289) [ 968-67 ].

“Item sex scutellas de terra et tres tayadors de terra pictos de quibus fuerunt habiti sexdecim denariis [...] Item duas scutellas pictas de quibus fuerunt habiti duo solidi [...] Item unam scutellam parvulam veterem de qua fuerunt habiti tres denarii [...] Item decem scutellas que fuerunt vendite pro duodecim denariis [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-39,40 ].

“ [...] et III. doçenas d escudeles [...] et Iª. XIIª. de scudeles .” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].

"càrrega d' escudelles i talladors 6 diners. Obra de terra de Màlicha, la dotzena poca, un diner i malla. Ìtem, la dotzena poca, malla. Ítem, obra de terra de Barssalona e de semblant preu, la dotzena poca, malla" [ortografia normalitzada] (lleuda de Cotlliure, 1299) [ 1635-361 ].

“Item, escudeles e graals e taladors [...] 4 ss.” (Barcelona, s. XIII) [ 181-40 ].

“E’l dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula” ( Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç Darago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort , darrer quart s. XIII) [ 810-V-314 ].

“ [...] quandam caxiam pisanescam in qua erant res que sequntur videlicet unus tabach et quedam scudella picta [...] ” (inv. Barcelona, 1303) [ 1098-101 ].

“ [...] II scutellas de fuste pictas [...] octo scutellas magnas de stanno et octo scutellas de stanno parvas [...] ” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-104,105 ].

“ [...] scudeyles e tayladors e anaps d argent [...] ” (inv. castell de Miravet, 1308) [ 951-392 ].

“Que negun juseu ni juseus no gaus lavar ni fer lavar roba ni ruscada ni escudeles ni algunes altres coses en dia de festa en les riberes” (Perpinyà, 1311) [ 810-IX-622 ].

"Item, prenetz del dimecres pus tercia sona entro al diyous a vespre, en anaps e en escudelas , en tayadors qui venguen a Gerona per venda, lo terç, el delma de Senta Maria [...] " (lleuda de Girona de 1312, de còpia autèntica de 1339, Arxiu de Protocols de Barcelona) [ 1010-172 ] [ 2060-78 ].

" parabsides , terre maleche et Turolii" (València, 1319) [ 2264-65 ].

“ [...] viii scudellas terre et II taladors terre [...] Item ii scudellis terre extimatas ad viii dr.” (inv. Llucmajor, 1323) [ 1294-162 ].

" xii escudelles de terra de Manizes y xxv escudelles de terra de Màleche e de Manizes" (inv. València, 1326) [ 2253-44 ].

“ [...] quinquaginta dotzenas inter gresallos et scutellas operis terre picte Manizes consimilis operi Malache [...] ” (contracte Manises, 1326) [ 1291-42 ].

“item III dotzenes d’ escudelles e greals de terra pintats” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“item un cossi gran de terra enserpellat dins lo qual eren les coses seguents, ço es: .cxxxiii. scudellas de terra de Malicha [...] En la cuyna [...] algunes ollas, scudelles e talladors de terra.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611,616 ].

“ [...] una scudella de sopes ab salsa [...] que la scudella sie gran que . v . ne fasen un quarta [...] Item es cert quel porter del reffretor deu [...] guardar los tayladors e les scudelles e pleguar e portar a la cuyna.” (llibre del coc de la c anonja de Tarragona, 1331) [ 1 772- f. XXVIv,f. XXVIIIr, f . XXXVI v ].

“400 escudelles comprades a Berga, 25 ss.” (Bagà ?, 1333) [ 186-II-271 ].

“ [...] tres scutell [ as de]pictas de Malicha [...] et quinque scutellas magnas et sexdecim scutellas parvas de terra de opere de Malicha [...] ” (inv. Barcelona, 1338) [ 1157-347,348 ].

“ scutellas de terra picta [...] scutellas de terra virides” (inv. Llers, bisbat de Vic, 1339) [ 687-5 ].

" [...] tenere mensas sive tabulas cum mapis sive tovallis et tovallonibus, sale, scutellis et tissoriis sive talladós ac quibuscumque aliis appare[...] " (Barcelona, 1339) [ 1704-679 ].

“Item LVI escudelas .” (inv. castell de Besora, 1340) [ 776-172 ].

“ [...] escudelles grans de terra d’obra de Manizes .” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“Item unam scutellam paruam de melicha [...] una scutella de terra de Valencia / Item quandam scutellam pictam de terra de Valencia [...] Item I scutellam de terra de melicha / Item II scutellas siue tayadors de terra de melicha siue de Valencia” (inv. Llers, bisbat de Vic, 1343) [ 687-6 ].

“Item una escudela de Malegue” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 847-829 ] [ 922-210 ].

“ [...] I cartró ab II scudeles de terra [...] “ (inv. Lleida, 1348) [ 2901-380 ].

"Item deu donar lo Prior totes les viandes que són acostumades de donar en palau a canonges e clergues e a tots los altres racioners en escudelles sues pròpries e talladors grans e paelles, aquells que hauran menester e greales." (Tortosa, 1350) [ 1889-481 ].

“ [...] IIII escudeles de terra [...] ” (inv. Gréixer, 1351) [ 186-II-259 ].

“ [...] alcunes escudeles e taylladors [...] ” (inv. Baronia de Pinós, 1352) [ 186-II-260 ].

“Item III scudelles de terra e III taladors.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-57 ].

“item tres scutellas magnas de Màliqua. item unam sanalliam et unam scutellam de Málica modicam. item unum scudellerium modici valoris cum una duodena inter scutellas et cisoria fustis. item unam scudellam magnam terre de Málica. item unam aliam paruam.” (inv. Barcelona, 1361) [ 1169-40 ].

“ [...] II escudeles de terra [...] una escudella de terra [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

“Item scudelles e talladors de Valencia: lxv peces a raho de II s. la dotzena, x s. x ds. [...] Item xxviii scudelles de domás a rahó de ii s.: ii ll . xvi s. [...] Item iiii scudelles poches de terra: i d.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41 ] [ 1233-127,128 ].

“ [...] en la casa de la coyna [...] vi escudelles [...] ” (inv. Bagà, 1365) [ 186-II-261 ].

"I couanet e en aquel xxvi entre scudeles e teyadors [...] " (inv. Vic, 1370) [ 2225-490 ].

“ [...] dues escudelles de Màlica.” (inv. Barcelona, 1373) [ 185-67 ].

“VIIII. scudeles de domas, II. grans e VII. poques [...] Una scudela de terra de liurar vi.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198,199 ].

“ [...] allò que vós manujas; li doní en l’ escudella [...] si alguna altra persona menjà de la vianda de la dita escudella [...] ” (Barcelona, 1374) [ 1349-37,50 ].

“ scudelles de terra de Malorcha” (inv. Vic, 1380) [ 402-246 ] [ 824-III-270 ].

"Item xvj. dotzenes e miga de scudeles de obra de Paterna [...] Item nou dotzenes e iiij. scudelles obra de terra." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles , cresols [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 833-71 ] [ 1020-337 ].

“ [...] endreçat tot ço que menester hajes, ço és, coltells esmolats, talladors e escudelles e greals, taula endreçada e aygua a mans ab tovalloles netes [...] escudella [...] ” (València, 1384) [ 114-115,100,103,122, pàssim ].

"It. compri de la dona mayola una dotzena e mitja de scudelas a raho de ij ds la pesa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].

“ [...] scutellas terre [...] talladors e scudellas [...] “ (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-31,151,152,216 ].

" scudella " (inv. Barcelona, 1388 ) [ 122-21 ] .

“ [...] en la cambra del senyor [...] un coffre [...] ab scudelles e altres frasqueries de terra [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-26 ].

“En la cuyna [...] .viij. scudellas de terra entra unes e altres. / .iij. talladors de terra e una scudella gran de terra.” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“Ítem, I scudella micera de terra e I greal.” (inv. Lleida, 1394) [ 2901-602 ].

“ [...] scudella gran de terra, domasquina, en que ha pintat en lo mig, un home a cavall [...] scudella plana de terra, domasquina [...] scudelletes de terra de la dita obra [...] .xviii. scudelles de terra, de obra de Valencia [...] una scudella de terra, migencera, rodona, ab son cubertor de obra de Valencia [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“E mit-ho tot entre II escudelles ho tudoneres [...] ffèts escudelles o gresals de la poriola [per servir aquesta salsa] [...] E van en un plat gran o en una escudella de màliqua, o quina es vulla [...] E sien en una escudella de terra debatuts [...] ” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-78,113,154,227 ].

"En la paret de la dita Cambra penjaven sis scudeles grans de terra de obra de Melica. Item altra gran scudela de terra de obra de Barcelona." (inv. Santa Coloma de Queralt, 1400) [ 1800-284 ].

“ [...] sis scudelles de Malagua.” (inv. 1407) [ 147-18 ].

“ xl scudelles de terra blanques ab les ores planes.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] un coven de canes ab XVII scudeles de terra.” (inv. Castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

" scutellarum veneciarum" (València, 1418) [ 2253-24 ] .

“II scudeles de terra melica [...] ” (inv. Viver, 1420) [ 186-II-270 ].

"una scudella de obra de Màlica cubertorada" (inv. Mallorca, 1420) [ 1522-49 ].

“En la cuyna [...] scudelas [...] En lo obrador [...] un covanet plen de scudelas de terra [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124-198 ].

“ [...] dues escudelles de fust [...] quinza escudelles de melica grasalades e dues ab orelles e dues rodones de melica [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

"Item una gran servidora de terra trencada, ab scudelles e telladors e unes todoneres: XVIIII. sous .VII." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-599 ].

“ [...] 6 escudellas de terra.” (inv. Guillem Torrent, Ciurana d’Empordà, 1433) [ 163-85 ].

“ [...] 7 escudellas de terra.” (inv. Pere Rayre, Ciurana d’Empordà, 1433) [ 163-85 ].

“Item: .x. scudelles .vj. ab orelles e .iiij. rodones, noves, totes de terra de obra de Valencia. / Item: .ij. scudelles de terra, migenseres, de la dita obra [...] ” (inv. Barcelona, 1437) [ 115 ].

“ [...] dues escudelles grans de obra de Màlica [...] entre plats e escudelles entorn XXX pesses.” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-277 ].

“Ítem diluns, a XXVI del mes [de desembre de 1440], per plats e ascudelles de tere, I sou IIII [...] ” [ 166-202 ].

“X scudelles de terra [...] XIII scudelles de fust. VII scudelletes o grealets de stany ab oreylletes.” (inv. castell de Castellserà, Urgell, 1443) [ 182-285 ].

“Item rebi [...] per IIII scudelles grans spaxa a mar [...] ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-15 ].

"talladors, videlicet, unam duodenam pro duobus duodenis de scudelles " (Manises, 1451) [ 2253-26 ] Talladors a joc amb les escudelles.

“Item dues ascudellas de Màlique.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-138 ].

“Item scudellas . / Item scudelles primes pera beure brous [...] Item scudelles pera fer brous sechs.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

“a XIIII [de setembre de mcccclviiii ] [...] ferí lamp a casa d’en Brandà Amat, a [...] e rompé-li molts talladors e scudelles en la cuyna que de nou s’ach amoblar.” (Barcelona, 1459) [ 164-151 ] [ 165-111 ].

“Item, un scudeller en lo qual havia XIIII scudelles de terra [...] trobam en lo celleret[...] un panistre gran, sotil, ab XI scudelles de terra de Melicha.” (inv. Monestir de Santa Maria de Lillet, Bergue dà, 1461) [ 186-III-172 ].

"Item quoranta ascudellas de terra verdas" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

“una scudella [...] set scudelles de la dita obre [de Màlicha] [...] vuyt scudelles patites” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,448 ].

“Ítem, dues scudeles miganceres de Mèlica, e quatre platerets petits. [...] Ítem, una scudela gran, obra de València, ab senyal de cervo.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1039,1041 ].

“Al coch fou liurade [...] X scudelles [...] ” (Barcelona, 1465) [ 812-II-460 ].

“Item una cistella, plena d’ escudellas de terra [...] ” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-456 ].

“Item quatre escudelas de terra [...] una tauleta per tenir escudelas [...] ” (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-265 ].

"Dos scudelles grans envernissades" (inv. Martí Eiximeno, terrisser de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

"Sexaginta sex grosses una duodena d escudelles e plats appellats comú ad forum et pretium XX solidorum grossa / Septem grossas octo duodenas d escudelles de carrasqua, ad XXIX solidos grossa / Decem duodenas et septem encubertorades de comte, a LX solidos duodena." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

“La cuina: Item V parells de scudelles de obra de Manisses entre qui tenen orelles e sens orelles; Item VI scudelles grans blaves per los catius” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1477) [ 1298-46 ].

“Item, sis escudelas e un plat tot de terra [...] ” (inv. de Lillet, 1479) [ 186-II-266 ].

“Una dotzena escudelas grans de terra, I plat e un fromatge, II ss. V drs.” (Bagà, 1480-1484) [ 186-II-271 ].

"cinc escudelles de terra blanques ab vores" (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-50 ].

“En la cuyna [...] mitge dotzena de scudellas e mitge dotzena de plats de terra” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-31 ].

“Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverça talla e a la hun met nom taça e a l’altre orinal .

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudella e al altre berenguera e la taça e la scudella asseu hom en la taula propria e quiy metia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells en terra." (monestir de Sant Cugat del Vallès, mitjan s. XV) [ 2219-219 ].

“ [...] he metreu lo en una escudella [...] en forma que l puguau debatre [...] ” (receptari segle XV) [ 1032-114 ].

“ [...] reconexho en una escudella ades ades metent ne en la escudella .” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-422, pàssim ].

“Item, sis escudeles de terra roges.” (inv. de Lillet, 1506) [ 186-II-268 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Les scudelles de malica grosses valguen dos per hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-159 ].

“It. entre tayados grans e pochs, e graals e escudeles grans e poques XCIII.” (inv. Torelló, Osona, 1510) [ 1369-I-281 ].

“hun plat y una scudela de Mèlica, obrades de diverses colós.” (inv. Lleida, 1510) [ 2901-1478 ].

“En la cuyna: Item una post que fan scudeller en que ha set scudelles verdes dels sclaus e quatre altres grans e dues xiques ab orelles.” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1513) [ 1280-112 ].

“Deu en Johan Montoliu per 6 escudelles pagès blau e 6 de pagès morisc [...] Item mes, li doní XII sous de més per lo pintar lo deurat; diu que.m pintarà 6 g. escudeles comunes [...] He vanuda obra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: 9 ds. escudeles pagès (IIII sous VI) [...] escudeles grans e xiques [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

“sis escudeles de moros. [...] Ítem, dotse escudeles roges. ” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1501 ,1514 ].

“Ítem una escudella i una cobertora.” (inv. Manresa, 1524) [ 3023-232 ].

“Item nou scudellas verdes.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-245 ].

"Item dues dotzenas de scudelles obre grosse [...] Item setante sis dotzenes de scudelles de terre de Galati" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“ scudelles de València” (inv. Càller, Cerdenya, 1536) [ 47-103 ].

"Trenta scudelles entre comunes y palatí y vintydós plats entre comuns y palatins compresos dos grisolets tot de terra." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-108 ].

"Per 50 lliures, 27 grosses de escudelles primes / Per 15 lliures, 12 grosses de escudelles salseretes ab banyat de orella y banyat redó / Per 8 lliures, 8 grosses de escudelles de gelati / Per 5 lliures, 3 grosses de escudelles de partera de dos orelles / per 4 lliures, dos grosses y miga de escudelles de quatre orelles [...] Per 10 sols, una grossa de escudelles comunes" (Manises, 1547) [ 1738-133 ,134 ].

“Item una dotzena de scudellas [...] una scudella de quatra orellas.” (inv. , 1556) [ 136-52 ].

" [...] Diego de Larchon, natural del regne de Toledo, proposa a ses magnifficenties y sauieses com ell es mestre de fer obre de terre de diuerses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de manis y Siuillanes, com pots y alburnies de apothecaris, y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, hans de fora del regna se han de prouehir [...] " (Mallorca, 10/1/1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18,32 ] [ 1887-200 ] [ 2274-173 ].

“ [...] cànters de terra. Moltes olles, scudelles , cubertores.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

"Item, tres dotzenes de escudelles de terra usades." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-159 ].

“Item una scudella ab sis orelles de Melica.” (inv. Reus, 1586) [ 49-I-96 ].

“ [...] Franceschs Casasus scudeller , natural de Barcelona [...] te proposat en son enteniment de venir y transportar tota sa casa e industria en la present ciutat de Mallorca, ahont no ha trobat hi haia persona alguna de son art, que es de fer plats scudells , librellas y tot la demes que pusca fer qualseuol scudeller , axi de obra comuna com de obra fina [...] “ (Mallorca, 1587) [ 944-257 ] [ 1173-213 ] [ 1755-19 ] [ 2274-223 ].

"En la ayguera [...] Item, dotze scudelles ." (inv. Olius, Solsonès, 1593) [ 1727-51 ].

"Item tres escudelles de porcellanes, la vna gran, y laltre xica, y laltre daurada xica: 2 ll. [...] Item onze escudelles de terra: 4 s. 4 d. / Item tres escudelles de terra de Valencia, de orelles: 1 s. " (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ,319 ].

“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles , casas, pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].

“En la cambra de la cuynera [...] dos dotzenes de scudelles verdes y quatre plats verts [...] ” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-350 ].

"Item provehiran tota la casa de plats y scudelles , olles, scalfetes y tota demés obra de terra [...] " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, contracte d'arrendament, 1603 [ 1798-78 ]).

“ scudelles grans una grossa [...] dues grosses entre scudelles fines y plats fins ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-39 ].

“Escudellers [...]

Escudelles ordinaries de taula, la dotzena: 2 s. 6 d.

Escudelles grans de partera de pagesos, la dotzena: 3 s.”

(Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudallers [...]

Escudellas ordinarias de taula, com se solian fer antigament, la dotzena, 3 sous.

Escudellas mes petitas que las ordinarias, la dotzena, 2 sous.

Escudellas grans de partera de pagesos, com antigament se solian fer, la dotzena, 4 sous.

Y si son ditas escudellas de menor mida que las prop ditas, la dotzena, 3 sous.” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-266 ] [ 111-54 ].

“Obra de pisa de la terra [...] Escudellas de pisa finas ab orellas, ò rodonas blancas, ò pintadas, quiscuna, 1 sou.” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] escudelles envarnisades á quatre dobles y sens envarnisar á tres dobles, y les de formatjar á raho de un sou cascuna [...] " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

“ escudella ” (Girona, 1663) [ 135-104,105,122, pà ssim ].

El juliol de 1680, consta als llibres de de Convalescència de Barcelona, que es compraren: “72 escudelles blaves” per un preu de 10 sous, i el setembre de 1681, “14 dotzenes de plats xichs i escudelles ” per 1 lliura i 6 sous, “una grossa d’ escudelles ” per una lliura, i “6 dotzenes plats i escudelles ”, 10 sous [ 131-137 ].

" [...] ce ha trobat que y a sinch dotsenes y sinch de ascodelas ; ítem 13 sicres; ítem 12 basals [bar r als ?]; ítem 12 gots; ítem 10 salés; ítem 22 plats roigs; ítem 12 dotsenas de plats blancs [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1684) [ 2024-88 ].

“ La obra de Manises.

Primerament, la dotsena de les escudelles grosses , a dos sous.

La dotsena de les escudelles entrefines , a tres sous sis dinés.

La dotsena de les escudelles fines, a cinch sous." ( València, tarifa del 1685) [ 56-106 ] [ 1738-279 ].

"Primo. Les escudelles grosses chiques a rahó de dos sous.

Item. Les escudelles grosses grans a rahó de dos sous sis dinés.

Item. Les escudelles entrefines a rahó de quatre sous.

Item. Les escudelles fines a rahó de set sous." (correcció de la tarifa de 1685, València, 1685) [ 1738-280 ] [ 2264-173 ] .

“Item sis dosenas de escudellas novas de Inca.” (inv. castell d’Alaró, Mallorca, 1690) [ 56-194 ] [ 1052-191 ].

“ [...] se dóna cuina blanca, y’s dóna ab les scudelles grans [ ... ] scudelles grans [...] escudella [...] ” [ 174- 23,27, 32,35,36 ,38,39,pàssim ] (llibre de cuina d'Escala Dei, segle XVII).

“Dues dotzenes d’ escudelles d’Inca” (inv. 1711) [ 1081-46 ].

“Vint-i-set escudelles blanques d’Inca” (inv. 1722) [ 1081-46 ].

“ [...] a la cuyna [...] 3 escodellas de pisa.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-193 ].

“Una dotzena y mitja d’ escudelles blanques obra d’Inca” (inv. 1737) [ 1081-46 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, divuyt grossas plats xichs y escudellas xicas , a catorze sous la grossa: valen dotze lliuras, dotze sous.” (inv. de l’escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

“Dues dotzenes d e scudelles blanques d’Inca” (inv. 1744) [ 1081-46 ].

"En la cuyna [...] Item diferents plats y escudellas obra de Incha y varias ollas y casolas entre grans y petitas, usadas [...] En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item nou escudellas obra blanca y blava [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"Dos dotzenes i mitja d' escudelles de pisa blava i dos escudelles de pisa blanca." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, setze grossas y quatre dotzenas de escudellas de partera. / Item, sinch grossas y una dotzena de escudellas de pisa [...] Item, trenta-quatre dotzenas de escudellas finas. / Item, vuyt dotzenas de escudellas de pisa ordinaria [...] Item, mitja grossa de escudellas de la Companÿa [...] En la cuyna immediata a dita entrada: Primo, quatre grossas de escudellas de pisa [...] Item, mitja grossa de escudellas de pisa grans [...] Item, tres escudellas de pisa fina [...] Item, una grossa de escudellas de frara, cruas .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ,79 ].

“ Obra de terra: [...] escudelles pintades” (València, 1771) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“ [...] 7 grossas Escudellas de totas sorts [...]

32 grossas Escudellas y plataronas.

33 grossas Escudellas de partera [...]

30 dotzenas Escudellas grans ab orellas [...]

28 grossas Escudellas escaldadas [...]

2 grossas Escudellas de xagnia [...]

5 grossas Escudellas pintadas [...]

3 fornals d’ escudellas acabadas e cruas [...] ” (inv. Hipòlit Estaper, escudeller de Barcelona, 1773) [ 131-141 ].

"una escodella obra molt fina, altre escodella ab sa tapadora obra de Sevra" (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-89 ].

“Item tres dotsenas de escudellas per los garbers.” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-279 ].

"En la cuyna [...] una sopera de [color de] cafe, tres escudellas de lo matex [...] tres escudellas y tres xicaras obra de Alcora, tot usat [...] duas escudellas ab tapadoras y duas sens tapadoras, tot obra de Alcora usat ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ,238 ].

"Item duas escudellas , dos plats de menjar dos mitjensers y una fruytera tot color cafe, usat [...] Item duas dotzenas de escudellas verdas obra de Inca, usadas [...] Item trenta set plats de menjar, y una escudella gran, tot color de café y usat ." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ,221 ].

"Item, dotse escudellas de terrissa, usadas." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-78 ].

" escudella " (receptari, 1r terç segle XVIII) [ 169- pàssim ].

“ [...] vuit escudelles d’aigua de les d’Inca [...] una escudella d’Inca de farina bona.” [ 178- 96, 113 ] (Menorca, s. XVIII).

“ escudella ” (receptari s. XVIII) [ 177-15 ].

“ escodella ”, “ scodella ” (Menorca, s. XVIII) [ 178-54 ].

“ escudèlla . s. f. vas axí dit. Escudilla , taza . Scutella, scutula. / ESCUDEYLA. s. f. ant. V. Escudèlla, en sòn primer significat.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ escudella ” (Barcelona, receptari c. 1830 [ 116- pàssim ]).

" escudella " (receptari de cuina, Barcelona, 1831) [ 128-47 ].

“ escudella . f. Vas petit y cóncavo. Escudilla ; la de broch, pistero . [...] “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-675 ].

" escudella " (receptari de cuina, Barcelona, mitjan s. XIX) [ 168- pàssim ].

" escudella " (receptari de cuina mallorquina, de la segona meitat del s. XIX) [ 178-106,110,121 ].

| 2 escudella De forma semiglobular, de llavis sense regruix, sense vernís. S’utilitzava per contenir líquids o per treure aigua [ 265-75 ] (Orbeta [ 265-75 ] Prod. a: Orbeta, on també en diuen poalet de beure [ 265-75 ].

| 3 escudella Plat cònic, sense peu, per menjar a la mà (Gerri de [ 4-152 ]) Prod. a: Gerri de [ 4-152 ].

| 4 escudella Tassa, de forma cilíndrica, amb una nansa lateral (Castellciutat [ 6-62-35 ] , Nonasp [ 1775-I-249 ], Prat del Comte [ 1775-I-249 ] ) Prod. a: Castellciutat [ 6-62-35 ].

| 5 escudella V. tb. naf Motllo de terra cuita, que té forma d'escudella tallada pel mig; serveix per donar forma esfèrica a l’interior de la pisa quan es fa al torn (Blanes [ 24 ]) Eina de terra cuita, en forma de quart d’esfera, que els terrissers usen com a motllo per donar forma rodona a escudelles, plats, gibrelles, etc. ( [ 810-V-315 ], Blanes [ 810-V-315 ]).

| 6 escudella Antiga unitat de m esura per a líquids [ 824-III-271 ] Com a unitat de mesura [ 810-V-315 ] [ 2676-202 ] (Mallorca [ 178-24,91,92, pà ssim ]) Equival a uns 200 gr [ bloc de Pere Brusca, i nternet, 1997] .

" [...] que sien donades a aquells que dejunaran provisió de .ij. escudelles de cuynat [...] " (Ordinacions fundacionals de l'hospital de Santa Caterina, Ciutat de Mallorca, c. 1345) [ 2202-368 ].

“Primo una olla de coure, gran, de capassitat de . xx . scudelles o entorn. [...] Item una cassola de aram, de capacitat de . x . scudelles o entorn.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119- 33 ].

“Una olla de coure de vuyt o nou escudelles ” (arx. de Montblanc, any 1417) [ 810-V-315 ].

“Ítem, III es olles de coure, les dues de tenguda de X scudelles [...] “ (inv. Lleida, 1441) [ 2901-842 ].

“Tres olles de coure, la una de tinença de X escudellas , altra de VI, altra de quatre” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt; any 1458) [ 810-V-315 ].

“Ítem, una olla de terra, de tenguda de XII o XV scudelles .” (inv. Lleida, 1463) [ 2901- 1075 ].

“Item una olla de coura de tenor de entorn XII scudelles [...] cassoles poquetes una de entorn quatre scudelles altra de dues scudelles .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-202 ].

“ [...] metras mitge escudela d ayguo [...] metreu mige escudella d aygua [...] e metras ne en una escudela d aygua frede [...] metras la a coura ab una escudella de aygua ros [...] ” (receptari segle XV) [ 1032-106,111,119,121 ].

“ [...] sien messa una escudella e miga daygua [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-421 ].

“Item dues olles de coura una de vuyt scudelles l’altra de quatra.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].

" escudella " com a unitat de mesura (Escaladei, receptari s. XVII) [ 174- pà ssim ].

“Péndrer una escudella de oli comú [...] per cada escudella de juléps hi posarás mitja unsa de axaróp violat [...] cuatre escudellas de aigua comuna [...] “ (llibre de receptes, Corçà, 1741) [ 1611 ].

"per una escudella o mesura de llet" (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-158 ].

| 7 escudella Atuell per a mesurar, d'una escudella de capacitat [ 0 ].

“item Iª scudella de mesurar vi.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-34 ].

| 8 escudella V. tb. escudeller Escudeller, prestatge per deixar-hi escudelles i altres atuells [ 0 ].

“Item se han de fer dos armaris ab sas divisions de escudellas de rajola y guix [...] ” (castell de Cubelles, 1674) [ 1272-126 ].

| escudella amb ansa V. escudella amb nansa .

| escudella d’Aragó Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

| escudella aspra

"Item una grossa de scudelles aspres entre comunes e de pagès" (inv. Manises, 1504) [ 2253-57 ].

| escudella amb bec V. tb. canadella S’usava per donar aliments líquids als malalts (Mallorca, on també en deien canadella [ 1755-45 ]).

| escudella blanca Segons , les expressions plats blancs i escudelles blanques , referides a l'obra barcelonina de la primera meitat del segle XVII, podrien designar l'obra daurada [ 1491-46 ] No obstant això, el 1655, a Barcelona, aquesta expressió probablement era sinònim d’ escudella pintada , de pisa [ 1491-92 ].

“Item, sis scudelles de terra blanques , tres cubartores, un morter e una graxonera, tot de terra” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-467 ].

“ scudella blanca ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

“Ítem, en lo armari, set plats blanchs y dos de Mèlica y quatre scudelles blanques , de terra.” (inv. Lleida, 1556) [ 2901-1772 ].

“It. 6 scudellas blancas per 4 s. 2 d. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

“ [...] 7 dotzenas de pláts mitjensers pintats, de Barcelona, 10 xicares y 1 escudellate [ sic ] pintada; més 11 escudelles blancas ab oreyas [...] ” (inv. Alcúdia, 1765) [ 1316-213 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item set escudellas blancas . " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

| escudella de boda de moro Escudella de color groc (Mallorca, on també en diuen escudella moruna [ 1755-45 ]) .

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Scudelles grogues ques dihen de boda de moro fan en la dotzena quaranta tres no valguen cascuna sino hun diner. / Item altres scudelles hun poch majors de la dita fayço ço es grogues ques dihen morisques que fan la dotzena vint y quatre dos tres diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

| escudella de broc o amb broc (Balears [ 810-V-314 ], Catalunya [ 810-V-314 ], Mallorca [ 824-III-271 ]) escudella de brec o amb brec (Barcelona [ 810-V-314 ], Menorca [ 810-V-314 ], Sant Feliu de Llobregat [ 402-246 ]) escudella de bequelló (Castelló [ 810-V-314 ], València [ 810-V-314 ]) de bequilló Tassa per a malalts (Onda [ 824-III-271 ]) escudella de cremelló (València [ 810-V-314 ]) Tassa amb broc [ 824-III-271 ] Escudella amb un galet llargarut, per donar brou o altres líquids als malalts, sense necessitat que aixequin el cap [ 402-246 ] [ 810-V-314 ] Amb tapadora i amb un broc per abocar el brou [ 811-III-48 ] (Agramunt [ 402-246 ], l’Espluga de Francolí [ 402-246 ], Gandesa [ 402-246 ], Montblanc [ 402-246 ], Sant Vicenç dels Horts [ 402-246 ], Vic [ 402-246 ]).

“item III scudelles ab brochs : II s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41 ] [ 1233-128 ].

“ escudella . f. Vas petit y cóncavo. Escudilla ; la de broch, pistero . [...] “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-675 ].

| escudella de brossat

"una dotzena scudeles de brossat " (inv. Llucmajor, Mallorca, 1521) [ 1522-51 ].

| escudella per beure brous

“Item scudelles primes pera beure brous [...] Item scudelles pera fer brous sechs.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

| escudella per a fer brous secs (Manises [ 938-399 ]) A Mallorca encara se’n diuen brous secs a les sopes escaldades i, a d’altres contrades, es diuen “ sopas secas ” a les d’all [ 1154-27 ].

“Item scudelles primes pera beure brous [...] Item scudelles pera fer brous sechs .” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

| escudella per prendre cafè Tassa [ 0 ].

"Item, 10 escudelles blancas y un poch orades, per prèndrer caffé . [...] Item, 3 escudellas y 5 platets per a pendrer caffè de porsellana blanca y de diferents colors." (inv. Barcelona, 1745) [ 2078-50 ].

| escudella capellera

“ scudelles capalleras ” (doc. a. 1583) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| escudella de capellet

“Item decem grosses d’ escudelles de chapellet [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

| escudella de captiu

"dues escudelles de catiu verdes" (inv. Pollença, 1500) [ 1522-50 ].

"sis escudelles de terra ab què mengen los catius " (inv. Marratxí, 1504) [ 1522-50 ].

"quatre escudelles de catiu " (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-50 ].

“Item tretze dotzenes de scudelletes de brossat y tres scudelles de catiu totes verdes” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

| escudella de carrasca Decorada amb fulles d’alsina estilitzades [ 49-I-95 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de carrasca , de pisa, valia 14 sous [ 2360-71 ] .

"Septem grossas octo duodenas d escudelles de carrasqua , ad XXIX solidos grossa." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

“ escudelles de carrasca ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1490) [ 2360-65 ].

“ escudelles de carrasca ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1493) [ 2360-6 6 ].

“Ítem, desset scudelles de carrasca ennegrides y petites. / Ítem, cinch scudelles platerades, de carrasca .” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1585 ].

“ escodella de carrascla gran ab quatre orelles” (Reus, 1547) [ 49-I-95 ].

| escudella coberta , cobertorada o encobertorada .

“ scudeles cobertorades [...] scudeles cobertes ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

“Item huna scudella cubertorade de obra de Malica, I s. II drs.” (encant Llucmajor, 1464) [ 1298-49 ].

"Decem duodenas et septem [descudelles] encubertorades de comte, a LX solidos duodena." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

“Ítem, dos plats de Mèliqua e una scudella cubertorada [...] “ (encant Lleida, 1482) [ 2901-1262 ].

| escudella de colors

"Cinch scudelles de colós " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

| escudella de combregar Els sacerdots s’hi netejaven els dits després de donar el viàtic als malalts (Mallorca [ 1755-45 ,146 ]).

| escudella de companya

" sis escudelles de terra de companya " (inv. Ciutat de Mallorca, 1525) [ 1522-51 ].

| escudella de comte

"Decem duodenas et septem [descudelles] encubertorades de comte , a LX solidos duodena." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

| escudella de comú banyat

"Item set dotzenes de scudelles de terre de cumú benyat " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

| escudella comuna Expressió que qualifica una forma, no un nivell de qualitat [ 2360-43 ] La de mida gran (Manises [ 2253-57 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles comunes , de pisa, valia 10 o 11 sous [ 2360-71 ] La grossa d’ escudelles comunes , de pisa valenciana, posada a Barcelona, valia 16 sous, el 1521 [ 2360-75 ] .

"Quatre scudelles de terra ab quatre orellas la une, e hobre de Mèlica, e les tres comunes ." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-512 ].

“ escudelles comunes ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1490) [ 2360-65 ].

“ escudelles comunes ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1493) [ 2360-66 ].

"Item una grossa de scudelles aspres entre comunes e de pagès" (inv. Manises, 1504) [ 2253-57 ].

“Deu en Johan Montoliu per 6 escudelles pagès blau e 6 de pagès morisc [...] Item mes, li doní XII sous de més per lo pintar lo deurat; diu que.m pintarà 6 g. escudeles comunes [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

“ [...] norante dotzenes de scudelles comunes entre orellat y [...] ab sòl" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

"Per 10 sols, una grossa de escudelles comunes " (Manises, 1547) [ 1738-134 ].

“Ítem, dotze escudelles comunes , deu plats xichs, tres de grans y una platerada pintada, tot de terra.” (inv. Lleida, 1568) [ 2901-1968 ]

"Tres centes dotzenes de scudelles comunes , dites de gala, a trenta sols les cent, quatre lliures deu sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

| escudella comuna de banyat La grossa d’ escudelles com ú de banyat , de pisa valenciana, posada a Barcelona, valia 16 sous, el 1521 [ 2360-75 ]

| escudella de contrafet o contrafet Escudelles que eren imitació d’altres [ 47-97 ] [ 131-89 ].

“Item scudelles de contrafet [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

“ contrafet ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

| escudella de corró

“Ítem, dues scudelles de corró [...] VII d., malla” (encant Lleida, 1392) [ 2901-547 ].

| escudella cuscussonera

"Item hun artibanch vell, petit, hon ha sis telladors de terra de obra de València, dues escudelles cuscusoneres , poques." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-24 ].

"una escudella cuscussonera encobertada, obra de Màlicha" (inv. Sancelles, Mallorca, 1471) [ 1522-50 ].

| escudella dinal Per mesurar la sal [ 0 ] Com a unitat de mesura per vendre sal [ 2676-203 ] .

“ [...] que cascun venedor de sal hage e sie tengut tenir una mesura o scudella apellada dinal affinada per lo affinador [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1408) [ 1029-276 ].

| escudelles dobleres pl . Formaven parella i una servia per tapar l’altra [ 47-97 ] [ 131-89 ] escudelles dobles Segons Osma: “La expresión del precio por pareja de escudillas, es interesante: pues por una parte veremos que se mencionan scutellas duplas en contratos de alfareros de Manises; y, por otra, se conocen en ejemplares varios, de distintas épocas, escudillas dobles de loza dorada: que forzosamente por parejas se habían de fabricar y de vender, por encajar la una, haciendo de tapadera, sobre la otra [...] Alguna vez hemos visto que determinadas escudillas se compraban por parejas ; y la designación de escudillas dobles viene como de molde a ejemplares que aún se conservan” [ 938-400 ].

“ [...] Viginti dotzenas scutellarum duplarum ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-96 ].

“La cuina: Item V parells de scudelles de obra de Manisses entre qui tenen orelles e sens orelles” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1477) [ 1298-46 ].

“ escudelles dobleres ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

| escudelles duplarum Servien per portar el menjar a taula (Manises [ 2253-77 ]) Prod. a: Manises [ 2253-77 ].

| escudella emplaterada

“Ítem, una escudela de Mèlica, enplaterada .” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1428 ].

| escudella d’encadenat V. tb. encadenat .

“ [...] quadraginta grosses de scudelles d encadenat precio duodecim solidorum grosa [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“Item sex grosses d’ escudelles dencadenat cum suo compartit de talladors d’encadenat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-38 ].

| escudella encobertorada V. escudella cobertorada .

| escudella de festa

" [...] que en sia plena una escudella d'estes de festa ." (Palafrugell, final segle XVII) [ 1790-30 ].

| escudella de figurat o de terra de figurat Eren les més barates [ 47-97 ] [ 131-89 ].

“Item decem grosses d’escudelles de terra de figurat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

“Item sex grosses d’ escudelles de figurat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-39 ].

| escudella fina Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“ dues grosses entre scudelles fines y plats fins ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-I-96 ] [ 49-II-39 ] .

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, trenta-quatre dotzenas de escudellas finas .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| escudella de foc Escudella gran de terra roja envernissada [ 810-V-314 ] De terra roja una mica refractària [ 1755-45 ] (Eivissa [ 810-V-314 ] , Mallorca [ 1755-45 ,145 ,152 ] ).

| escudella de formatjar (Eivissa, 1655 [ 824-III-271 ]) Escudella per prendre la llet colada i omplir els fogassers? [ 810-V-986 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] escudelles envarnisades á quatre dobles y sens envarnisar á tres dobles, y les de formatjar á raho de un sou cascuna [...] " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

| escudella de frare Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, una grossa de escudellas de frara , cruas.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

| escudella fruitera No se’n coneix cap esment de ceràmica [ 0 ].

“Primerament, Iª scudela fruytera .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-490 ].

“Primerament, II es scudelles fruyteres , de fust” (inv. Lleida, 1391) [ 2901-51 7 ].

| escudella de gala

"Tres centes dotzenes de scudelles comunes, dites de gala , a trenta sols les cent, quatre lliures deu sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

| escudella de g alati o de g alatí [ 3069-120 ] La que té orelles triangulars [ 3069-44 ] , fetes a motlle [ 2502-78 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles galatines , de pisa valia 18 sous [ 2360-71 ] La grossa d’ escudelles galatí , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 28 sous, el 1521 [ 2360-75 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-55 ,100,104,120 ,133 ] , segle XVII [ 3069-133 ], segle XVIII [ 2502-80 ]; Paterna [ 2360-29,30 ].

“ escudelles de galatí ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1493) [ 2360-6 6 ].

“Item dues dotzenes de scudells [ sic ] de terre de Galati [...] dos morterets y una scudella de Galati tot de terre” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

"Per 8 lliures, 8 grosses de escudelles de gelati " (Manises, 1547) [ 1738-133 ].

| escudella de galatí frantum La grossa d’ escudelles de galatí frantum , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 12 sous, el 1521 [ 2360-75 ]

| escudella de galatí pla La grossa d’ escudelles de galatí pla , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 36 sous, el 1521 [ 2360-75 ]

| escudella galatina Escudella de Galatí [ 0 ].

| escudella de galets

“ scudella de galets ” (doc. a. 1583) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| escudella de galota o de forma de galota V. tb. galota Escudelles amb bec i orella contraposada, per facilitar-ne la beguda directa (Manises [ 2253-29 ]).

“Item quatuor grosses d’ escudelles de forma de galota ab lo cap e ab la garlanda ab orelles trepades et redones [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

| escudella de gelati V. escudella de terra de Galati .

| escudella de glatsí V. tb. escudella de terra de Galati

“ [...] por razón de su examen, los que serán escudilleros tengan que hacer [...] dos escudillas de glatsí [...] ” (Ordinacions de 1777 dels escudellers, canterers i ollers de Reus) [ 49-II-269 ].

| escudella grealada

“item atrobé en I altre armariet ficat en la paret del dit menjador VII scudelles de stany greallades migenseras [...] item Iª altra scudella de stany greallada , un poch maior de les damunt dites [...] dues scudelles de stany, la una graellada e l’altra redona ab orelles.” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

| escudella grealenca En forma de copa [ 70-114 ].

“Item sexdecim dotzenas de scudelles grealenques dauratas [...] item sex dotzenas de scudelles albas grealenques .” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“Item dues dotzenes de scudelles grealenques e sinc altres [...] tres plats dues scudelles grealenques dos platelets de salsa dues scudelles per al bisbe.” (inv. monestir de Poblet, 1466) [ 1313-9 ].

| escudella gresala V. tb. escudella grealada o gresalada o gresalenca Escudella grossa [ 824-III-271 ] Prod. a: Barcelona [ 1749-220 ] .

“ Escudella gresala d’argent” (inv. Barcelona, 1404) [ 824-III-271 ].

| escudella gresalada V. tb. escudella gresala o escudella gresalenca

“item .vii. scudelles d argent blanch, greselades [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-599 ].

“ [...] quinza escudelles de melica grasalades e dues ab orelles e dues rodones de melica [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

“ [...] una vaxella destany ço es [...] XII scudelles grasalades e un saler [...] ” (Barcelona, 1462) [ 812-II-410 ].

“Item dotze scudellas grassaladas deuradas dins y defora [...] ” (Barcelona, 1534) [ 812-IV-15 ].

| escudella gresalenca f . V. tb. escudella gresala o escudella gresalada En forma de gresal (greal) o gran tassa [ 47-97 ] [ 131-89 ] [ 812-III-293 ] Escudella de mida molt gran [ 393-225 ] .

“Tres escudelles gresalenques ” (inv. Barcelona, 1400) [ 955-394 ].

“Sis escudelles d’argent gresalenques ab vores planes [...] ” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824-III-271 ].

"sis escudelles de terra gresalenques " (inv. Bunyola, 1435) [ 1522-49 ].

“ [...] II plats e una scudella gresalenca dargent blanch.” (Barcelona, 1449) [ 812-II-85 ].

“ [...] scudelles grasalencas e VI plats dargent blanch [...] ” (Barcelona, 1449) [ 812-II-91 ].

“vint e set pesses entre librelles, scudelles greselenques , plats e gresals tot de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-448 ].

“ [...] .VII. scudelles ab orelles .V. scudelles grasalencas .V. grasalets .VIIII. plats grans .II. pesses una maior de laltre fetes a forma de codoneres ab pintures blaues de dins e dos plats fondos grans per fer anselada tots obra de terra de melica bo e molt bell.” [crec que hi ha un error de transcripció consistent en confondre una “ t ” per una “ c ” en la paraula codonera = todonera ] (inv. Barcelona, 1480) [ 975-388 ].

“Item sis scudelles grasalenques de argent [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-211 ].

“ [...] dues scudelles graellenchas [...] ” (inv. Ciutadella, 1494) [ 825-181 ].

"cinc escudelles gresalenques de terra " (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-50 ].

“Una senalla de palma a hun atrobam .III. plats .III. scudelles grassalenques .II. librelles e .XI. scudelles tot de obra de Valencia o de Malicha.” (inv. Barcelona, finals s. XV) [ 975-390 ].

“Item sis scudelles grasalenques e quatre plats de terra obra de Malica [...] una scudella grassalenca de argent [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216,219 ].

“ escudelles gresalenques ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

“ scudella grasalenca ” (Barcelona, 1519) [ 812-III-293 ].

“Dues ensihameras una scudella grasalencha obra de terra de melicha.” (inv. Barcelona, 1520) [ 975-389 ].

“ [...] las quatre escudellas grasolencas [d’argent] pesan sent y setsa honse y mitga y las dos escudellas de orellas dotse honse y mitg quart.” (Ciutat de Mallorca, 1551) [ 1151-79 ].

| escudella groga

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Scudelles grogues ques dihen de boda de moro fan en la dotzena quaranta tres no valguen cascuna sino hun diner. / Item altres scudelles hun poch majors de la dita fayço ço es grogues ques dihen morisques que fan la dotzena vint y quatre dos tres diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

| escudella de llet A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de llet de pisa valia 180 sous [ 2360-71 ]

| escudella d’es llevat (Mallorca [ 1059-191 ]) Escudella amb peu, que es té dins la pastera per guardar-hi el llevat (Manacor [ 810-V-315 ]).

| escudella llisa De forma semiesfèrica amb petita base plana. Per servir brous (Mallorca [ 1039 ]).

| escudella de menjar

“ [...] Nonaginta grossarum operis terre sint escudelles de menjar secundum quamdam mostram quam nobis mostrastis.” (contracte València, 1404) [ 687-97 ].

| escudella de morisc [ 47-97 ] [ 131-89 ] o morisca [ 938-399 ] Solament envernissada [ 47-97 ] [ 131-89 ].

"una escudella de terra morisca " (inv. Porrerres, 1507) [ 1522-51 ].

“ escudelles de morisc ”, “Deu en Johan Montoliu per 6 escudelles pagès blau e 6 de pagès morisc [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Scudelles grogues ques dihen de boda de moro fan en la dotzena quaranta tres no valguen cascuna sino hun diner. / Item altres scudelles hun poch majors de la dita fayço ço es grogues ques dihen morisques que fan la dotzena vint y quatre dos tres diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

| escudella moruna V. escudella de boda de moro .

| escudella amb nansa V. tb. escudella amb orelles Prod. a: Piera, on en feien de 2 mides [ 6-12-11 ] i també en deien bol [ 6-28-31 ].

"En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item tres dotzenas de plats petits, tres dotzenas de escudellas ab ansa , una dotzena de escudellas redonas sens ansa, una dotzena de plats de polla y quatre plats mes grans tot obra blanca de Incha, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

| escudella sense nansa V. escudella rodona .

| escudella amb orelles [ 56-125 ] (Mallorca [ 1059-186 ], Mallorca [ 810-V-314 ] [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]; Reus [ 49-I-95 ]) , escudella amb aurelles (Inca [ 42-66 ]) , escudella d’orelles (Inca [ 1091-53 ]), escudella d’orella V. tb. escudella amb nansa i escudella de quatre orelles La que té nanses o agafalls laterals [ 810-V-314 ] Per menjar a la mà [ 42-66 ] La grossa d’ escudelles d’orella comunes , de pisa valenciana, posada a Barcelona, valia 15 sous i mig el 1521 [ 2360-75 ] Prod. a: Barcelona [ 2502-80 ,134,145, pàssim ] [ 2568-103 ] , Besalú [ 77-203 ], Girona [ 2232-539 ] [ 2836-59 ] , Inca [ 1091-53 ] [ 2568- 41 ] , Llucmajor [ 1544-3 ] , Manises [ 6-104-5,6 ], Pòrtol [ 1868-258 ] ; Reus [ 31 ] [ 2568-103, 104 ] , segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].

“item una caxota de fust apte per cuyna, dins la qual ha una scudella de stany grealada e Iª redona ab orelles [...] dues scudelles de stany, la una graellada e l’altra redona ab orelles .” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

“ [...] Viginti dotzenas de escudelletes poques ab orelles e ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-96 ].

“Item quatuor dotzenas de scudelles ab orelles dauratas.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

" [...] in qualibet grossa dictarum sortium dicte operis terre sint et esse habeant octo duodene scutellarium rotundarum in quibus sint aliqua quantitas ab oreyes et alia quantitas sine oreyes, et duodene de plats et duodene de grasalets [...] " (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ [...] quinque grossas scutellarum redonarum et duas grosas scutellarum cum auribus [...] ” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

“ [..] quinza escudelles de melica grasalades e dues ab orelles e dues rodones de melica [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

“Una scudella ab horelles ” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824-III-270 ].

“Item: .x. scudelles .vj. ab orelles e .iiij. rodones, noves, totes de terra de obra de Valencia [...] ” (inv. Barcelona, 1437) [ 115 ].

“Item V escudelles ab orelles [...] les quals coses son totes de stany.” (Barcelona, 1458) [ 812-II-285 ].

“La cuina: Item V parells de scudelles de obra de Manisses entre qui tenen orelles e sens orelles” (inv. Llucmajor, 1477) [ 1298-46 ].

“ [...] .VII. scudelles ab orelles .V. scudelles grasalencas .V. grasalets .VIIII. plats grans .II. pesses una maior de laltre fetes a forma de codoneres ab pintures blaues de dins e dos plats fondos grans per fer anselada tots obra de terra de melica bo e molt bell.” [crec que hi ha un error de transcripció consistent en confondre una “ t ” per una “ c ” en la paraula codonera = todonera ] (inv. Barcelona, 1480) [ 975-388 ].

“ [...] tres scudelles ab orelles la una trencada.” (inv. Ciutadella, 1494) [ 825-181 ].

“plats, scudeles , ab orelles , greals, grealers, cetres, talladors, tot en obra de meliça” ( Veu de Montserrat , 1886, 360; doc. s. XV) [ 824-V-91 ].

“En la cuyna: Item una post que fan scudeller en que ha set scudelles verdes dels sclaus e quatre altres grans e dues xiques ab orelles .” (inv. Llucmajor, 1513) [ 1280-112 ].

“ escudelles ab orelles ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

"Item onze dotzenes de scudelles de terre de partere de dues orelles [...] norante dotzenes de scudelles comunes entre orellat y [...] ab sòl " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ,276 ].

“ [...] jo avia-li donat huna escudella ab orellas [...] ” (Ciutat de Mallorca, 1550) [ 1151-77 ].

“ [...] las quatre escudellas grasolencas [d’argent] pesan sent y setsa honse y mitga y las dos escudellas de orellas dotse honse y mitg quart.” (Ciutat de Mallorca, 1551) [ 1151-79 ].

“It. una dotzena de scudellas ço es mitge dotzena de radonas y mitge dotzena ab orellas .” (inv. Lloseta, Mallorca, 1582) [ 1095-I-392 ].

“ scudelles de orella ” (doc. a. 1583) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

"Item tres escudelles de terra de Valencia, de orelles : 1 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980- 319 ].

" [...] set platas obra blanca ÿ dos dotsenas de scudellas de orella dos canters terra negra." (inv. Mataró, 1625) [ 1812-257 ].

“Obra de pisa de la terra [...] Escudellas de pisa finas ab orellas , ò rodonas blancas, ò pintadas, quiscuna, 1 sou.” (Barcelona, 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“ [...] 7 dotzenas de pláts mitjensers pintats, de Barcelona, 10 xicares y 1 escudellate [ sic ] pintada; més 11 escudelles blancas ab oreyas [...] ” (inv. Alcúdia, 1765) [ 1316-213 ].

“30 dotzenas Escudellas grans ab orellas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| escudella d’orella prima A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles orella primes , de pisa, valia 14 sous [ 2360-71 ]

| escudella de quatre orelles o amb quatre orelles V. tb. escudella amb orelles A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de quatre orelles fines , de pisa valia 36 sous [ 2360-71 ] .

"Quatre scudelles de terra ab quatre orellas la une, e hobre de Mèlica, e les tres comunes." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-512 ].

"una escudella de 4 orelles gran, obra de Màlicha" (inv. Ciutat de Mallorca, 1503) [ 1522-50 ].

“Ítem, vuyt plats de carrasca, dues scudelles grans de quatre orelles de Mèlica.” (inv. Lleida, 1545) [ 2901-1706 ].

"Per 4 lliures, dos grosses y miga de escudelles de quatre orelles " (Manises, 1547) [ 1738-133 ].

“Item una scudella de quatra orellas .” (inv. , 1556) [ 136-52 ].

| escudella d’orelles en punta La que té dues orelles triangulars, horitzontals, col·locades a la mateixa vora de l’escudella (Mallorca [ 1755-44 ]).

| escudella d’orelles rodones Amb dues orelles horitzontals, arrodonides, lobulades o fistonades, col·locades a la mateixa vora de l’escudella (Mallorca [ 1755-44 ,146 ,152 ]).

| escudella sense orelles Escudella de pagès [ 2963-19 ].

" [...] in qualibet grossa dictarum sortium dicte operis terre sint et esse habeant octo duodene scutellarium rotundarum in quibus sint aliqua quantitas ab oreyes et alia quantitas sine oreyes , et duodene de plats et duodene de grasalets [...] " (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

| escudella de pagès V. tb. escudella rodona , pagès , rodó Escudella rodona [ 3069-44 ] Escudella sense nanses [ 2963-19 ] [ 3069-44 ] Les de mida petita (Manises [ 2253-57 ]) El segle XV eren les pintades de color blau, sense nanses i amb repeu [ 2360-45 ] Amb peu anular i sense orelles [ 2502-21 ,34 ] La grossa d’ escudelles de pagès comú , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 17 sous, el 1521 [ 2360-75 ].

Prod. a: Barcelona [ 2963-19 ] [ 47-98 ] [ 2360-133 ] [ 2502-128 ] [ 3069-44 ,55 ,96 ] , de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ] ; d’Urgell [ 4-139 ,152 ] [ 6-56-17 ] [ 6-63-27 ] [ 98- 219, 659 ], on també se l’anomena escudella de menjar sopes [ 6-56-17,18 ].

“ escudelles de pagès ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1490) [ 2360- 62, 65 ].

"Item una grossa de scudelles aspres entre comunes e de pagès " (inv. Manises, 1504) [ 2253-57 ].

“Escudellers [...]

Escudelles ordinaries de taula, la dotzena: 2 s. 6 d.

Escudelles grans de partera de pagesos , la dotzena: 3 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudallers [...] Escudellas grans de partera de pagesos , com antigament se solian fer, la dotzena, 4 sous.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-266 ] [ 111-54 ].

“ escudella de pagès ” (doc. a. 1594-1600) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| escudella de pagès blau El segle XV eren les pintades de color blau, sense nanses i amb repeu [ 2360-45 ].

“Deu en Johan Montoliu per 6 escudelles pagès blau e 6 de pagès morisc [...] He vanuda obra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: 9 ds. escudeles pagès (IIII sous VI) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

| escudella de pagès daurat El segle XV eren les pintades de color daurat, sense nanses i amb repeu [ 2360-45 ]

“Item sex grossas d’ escudelles de pages daurat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-38 ].

| escudella de pagès encadenat

“ [...] duodecim grosas scutellarum terre de pages encadenat [...] ad forum siue precium duodecim solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

| escudella de pagès fi A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de pagès fi valia 16,5 sous [ 2360-71 ]

| escudella de pagès morisc Expressió que respon a una forma, no a una qualitat [ 2360-43 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de pagès morisc , de pisa, valia 10 sous [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona, de pisa daurada, a final s. XV [ 2360-70 ] .

“ escudelles de pagès morisc ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1490) [ 2360-65 ].

“ escudelles de pagès morisc ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1493) [ 2360-6 6 ].

| escudella palat í V. tb. escudella de terra de Galatí .

"Trenta scudelles entre comunes y palatí y vintydós plats entre comuns y palatins compresos dos grisolets tot de terra." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-108 ].

| escudella de partera V. tb. obra de partera Escudella amb vuit orelles (Mallorca [ 1755-45 ]) La mida més gran [ 1491-93 ] [ 3069-44 ] La grossa d’ escudelles de partera , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 32 sous, el 1521 [ 2360-75 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-44 ] , segle XVIII [ 2502-80 ] .

“Item sex grosses de scudelles de partera ab la garlanda de çafre ab les orelles trepades la mitat et la mitat redones ab lo cap [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ] [ 2253-29 ] .

“Item sex grosses scudelles de partera ab la garlandeta de çafre [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-38 ].

“ [...] e la grossa de les escudelles de partera vint sous [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687-139 ].

“Item una scudella de Malique de partera .” (inv. Llucmajor, 1495) [ 1298-49 ].

"tres escudelles de terra de partera " (inv. Mallorca, 1515) [ 1522-51 ].

"Item onze dotzenes de scudelles de terre de partere de dues orelles" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“ scudella de terra de Aorelles per partera ” (doc. a. 1542) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

"Per 5 lliures, 3 grosses de escudelles de partera de dos orelles" (Manises, 1547) [ 1738-133 ].

" escudelles de partera " (a inv. d'escudellers barcelonins, 1547 i 1595) [ 1880-340 ].

“Més VI plats de obra fina, més VI de comuns y dues escudelles de partera ab vuyt orelles” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt; doc. a. 1565) [ 810-V-314 ].

"Tres centes dotzenes de scudelles comunes, dites de gala, a trenta sols les cent, quatre lliures deu sols / Cent cinquanta dotzenes de partera , a quaranta sols el cent, tres lliures" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

“ escudelles de partera ” (doc. a. 1646) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

“Escudellers [...]

Escudelles ordinaries de taula, la dotzena: 2 s. 6 d.

Escudelles grans de partera de pagesos, la dotzena: 3 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, setze grossas y quatre dotzenas de escudellas de partera .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| escudella de partera de pagesos Escudelles sense nanses, amb peu discoidal [ 1491-45 ].

“Escudellers [...] Escudelles grans de partera de pagesos , la dotzena: 3 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

| escudella de partera de la rosa Prod. a: Paterna [ 2253-91 ].

" [ escudelles de ] partera de la rosa" (Manises, 1456) [ 2253-29 ].

| escudella de mitja partera [una mida d’escudelles ?] Prod. a: Barcelona, de pisa daurada, a final s. XV [ 2360-70 ]; Mislata [ 2253-17 ].

“ [...] scudelles de miga partera a for de tretze sous grossa, moneda de Barcelona [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687-139 ].

| escudella de pastor , també anomenada escudella de segador a Bellver de Cerdanya. Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-56-17 ].

| escudella de pessic La que presenta la vora ondulada [ 2253-71,72 ].

| escudella de pinzell Equival a l’ escudella de figurat [ 47-97 ] [ 131-89 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ] .

“ escudelles de pinzels ” (doc. a. 1545) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| escudella plana V. tb. escudella plàtera , escudella platerenca Escudella més plana que les de mida normal, més aviat en forma de plat [ 393-225 ] .

“ [...] scudella plana de terra, domasquina [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item una scudella de terra plana .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].

| escudella plat partir

“ scudelles plat partir ” (doc. a. 1583) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| escudella plàtera V. tb. escudella plana , escudella platerada , escudella platerenca .

" una escudella de terra platera " (inv. Mallorca, 1505) [ 1522-51 ].

| escudella platerada o plateradeta V. tb. escudella plana , escudella plàtera , escudella platerenca .

“Ítem, dues escudelles platerades , de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1474) [ 2901-1174 ].

“Ítem, per nou pesses de Màliqua, ço és cinch plats e dues scud < ell > es platerades e hun plat gran e huna liberereta e més dos pitxells de tera [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].

“Ítem, cinch scudelles platerades , de carrasca.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1585 ].

“Primo, quinze plats, dotze scudelles , dues plateradetes [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901-1932 ].

“Ítem, dotze escudelles comunes, deu plats xichs, tres de grans y una platerada pintada, tot de terra.” (inv. Lleida, 1568) [ 2901-1968 ]

| escudella platerenca V. tb. escudella plana , escudella plàtera , escudella platerada Escudella més planera que l’ordinària?, més semblant a un plat? [ 810-V-314 ] Escudella més plana que les de mida normal, més aviat en forma de plat [ 393-225 ] [ 1755-45 ] (Mallorca [ 1755-45 ]) .

“Item V escudelles platerencas [...] les quals coses son totes de stany.” (Barcelona, 1458) [ 812-II-285 ].

| escudella prima

“Item scudellas primes pera beure brous.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Manises, Borja, 1454) [ 109-31 ] [ 938-399 ] [ 1060-530 ].

"Per 50 lliures, 27 grosses de escudelles primes " (Manises, 1547) [ 1738-133 ].

“Ittem sis eçcude lles primes de blanc y blau.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

| escudella profitera

“ [...] pren dues escudelles grans que sien profiteres o verament tudoneres [...] ” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-63 ].

| escudella rasa [ 824-III-271 ].

| escudella ratolinera Escudella de foc, d’un pam de diàmetre aproximadament, que serveix com a parany per caçar ratolins (Eivissa [ 810-V-315 ]).

| escudella redona V. escudella rodona .

| escudella rodona V. tb. escudella de pagès Escudella sense orelles [ 3069-44 ] També anomenada escudella de pagès [ 3069-44 ] Prod. a: Barcelona [ 2360-133 ] [ 3069-44 ] , Besalú [ 77-203 ]; Reus [ 31 ], segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].

“item una scudella de terra, redona de Máliqua, pintada, ab son cubertor.” (inv. Barcelona, 1396) [ 1169-51 ].

“ [...] una scudella de terra, migencera, rodona , ab son cubertor de obra de Valencia [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“item una caxota de fust apte per cuyna, dins la qual ha una scudella de stany grealada e Iª redona ab orelles [...] dues scudelles de stany, la una graellada e l’altra redona ab orelles.” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

“ [...] Sexaginta dotzenas de escudelletes poques redones ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-97 ].

" [...] in qualibet grossa dictarum sortium dicte operis terre sint et esse habeant octo duodene scutellarium rotundarum in quibus sint aliqua quantitas ab oreyes et alia quantitas sine oreyes, et duodene de plats et duodene de grasalets [...] " (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ [...] quinque grossas scutellarum redonarum et duas grosas scutellarum cum auribus [...] ” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

“ [...] quinza escudelles de melica grasalades e dues ab orelles e dues rodones de melica [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

“Item: .x. scudelles .vj. ab orelles e .iiij. rodones , noves, totes de terra de obra de Valencia [...]” (inv. Barcelona, 1437) [ 115 ].

“Item sex grosses de scudelles de partera ab la garlanda de çafre ab les orelles trepades la mitat et la mitat redones ab lo cap [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ] [ 2253-29 ].

“Item dotze scudelles rodones .” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-178 ].

“Item dos dotzenes de scudelles redones bones.” (inv. Llucmajor, 1581) [ 1280-162 ].

“It. una dotzena de scudellas ço es mitge dotzena de radonas y mitge dotzena ab orellas.” (inv. Lloseta, Mallorca, 1582) [ 1095-I-392 ].

“Item vint y dues scudelles redones .” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-227 ].

“Y axí mateix me donereu dues fogasses [...] y vuyt parells de scudelles redones de brossats [...] ” (contracte Esporles, Mallorca, 1593) [ 1223-334 ].

“Obra de pisa de la terra [...] Escudellas de pisa finas ab orellas, ò rodonas blancas, ò pintadas, quiscuna, 1 sou.” (Barcelona, 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Una escudella rodona , 3 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

"En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item tres dotzenas de plats petits, tres dotzenas de escudellas ab ansa, una dotzena de escudellas redonas sens ansa, una dotzena de plats de polla y quatre plats mes grans tot obra blanca de Incha, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

| escudella de sagnar o de sagnia Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

"I couanet e en aquel xxxxiii scudeles de segnar ." (inv. d'un metge, Vic, 1370) "El cove on avia scudeles de segnar se vengue a en jamonich barber per 16 diners." (encant de l'inv. anterior) [ 2225-490 ].

“Ítem, hun pot \e hun got de Mèlica/ e una escudella pera sagnar [...] “ (encant Lleida, 1464) [ 2901-1098 ].

A l’infermeria: “Item X scudelles de sagnar e una capça.” (inv. monestir de Poblet, 1466) [ 1313-7 ].

"Item, quinze parells e mig de scudelles de segnar ." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-177 ].

“2 grossas Escudellas de xagnia [...]” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| escudella salsereta o de salsereta

"Per 15 lliures, 12 grosses de escudelles salseretes ab banyat de orella y banyat redó" (Manises, 1547) [ 1738-133 ].

"Tres centes dotzenes de scudelles comunes, dites de gala, a trenta sols les cent, quatre lliures deu sols / Cent cinquanta dotzenes de partera , a quaranta sols el cent, tres lliures / Sis grosses de salsereta , a tres sols la grossa, dihuyt sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

| escudella de segador , també anomenada escudella de pastor a Bellver de Cerdanya [ 6-56-17 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-56-17 ].

| escudella servidora

“ [...] unam scutellam servitoriam [...] ” (inv. Barcelona, 1338) [ 1157-349 ].

| escudella de setrilla

“Item tres duodenas scutellarum de setria .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

| escudella amb sòl S’aplicava a les que tenien repeu [ 47-97 ] [ 131-89 ].

“ escudelles ab sol ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].

" [...] norante dotzenes de scudelles comunes entre orellat y [...] ab sòl " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

| escudella de menjar sopes Prod. a: d’Urgell [ 6-56-18 ] [ 6-63-27,28 ] [ 6-67-32 ] , on també se l’anomena escudella de pagès [ 6-56-17,18 ].

| escudella tall d'argent , de tall d'argent o de talla d’argent V. tb. talla d’argent Escudella amb orelles en forma de trapezi [ 3069-44 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de tall d’argent , de pisa, valia 14 sous [ 2360-71 ] La grossa d’ escudelles tall d’argent , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 18 sous, el 1521 [ 2360-75 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-54 ] .

“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

“ escudella tall d’argent ” (Barcelona, 1490) [ 2360-62 ].

“ escudelles de tall d’argent ” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1493) [ 2360-6 6 ].

"Item sincquante una dotzene de scudelles de terre tay de argent " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ,276 ].

"Item una sort de plats y scudelles de tall de argent usadas." (inv. Mataró, 1622) [ 1812-220 ].

| escudella de tall d’argent amb broc A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa d’ escudelles de tall d’argent amb broc , de pisa, valia 15 sous [ 2360-71 ].

| escudella amb tapador o tapadora

“Una escodella ab son tapador [...] tambe de pisa fina” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

" [...] duas escudellas ab tapadoras y duas sens tapadoras, tot obra de Alcora usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-238 ].

| escudella per a te Petita escudella sense orelles ni nanses amb la qual es pren el te als paisos orientals. A Europa se'n van fer moltes, acompanyades d'un platet, durant el segle XVIII [ 0 ].

| escudella de terra de figurat V. escudella de figurat .

| escudella de terra de Galati V. escudella de Galati .

| escudella tudonera V. tb. tudonera .

“Una scudella tudonera ab sa cubertora” (arx. parroq uial de Santa Coloma de Queralt, any 1444) [ 810-V-314 ].

“ [...] pren dues escudelles grans que sien profiteres o verament tudoneres [...]” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-63 ].

| escudella veneciana

“ [...] tres grossas operis terre videlizet unam scutellarum redonarum et aliam scutellarum veneciarum bene pictate [...] ” (contracte Manises, 1418) [ 687-111 ].

| escudella de tirar vernís Per tirar el vernís sobre les peces, que es sostenen sobre el gibrell d'envernissar (Breda [ 4-165 ]).

| escudella de lliurar vi

“Item in cellario [...] Una scudela de terra de liurar vi .” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-199 ].

| escudella de mesurar vi

“ïtem, una scudella de terra enverniçada de verniç vert, de mesurar vin .” (inv. Lleida, 1388) [ 2901-513,515 ].

“Ítem, Iª escudella \de terra/ ho librell, de mesurar vin , no molt gran.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-566 ].

| escudella amb vores V. tb. morter de la garlanda Morter (Manises [ 2253-29 ]).

" escudelles ab vores que.s dien morters comuns [...] morters fins o scudelles ab vores " (inv. València, 1501) [ 2253-29 ] .

| escudella de xagnia V. escudella de sagnar o de sagnia .

| escudella de xapellet La que té tapadora [ 70-114 ].

| escudella de xapina Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

escudellaire escudellair a m . o f . Escudeller o escudellera [ 0 ] Qui fa o ven escudelles [ 811-III-49 ] .

escudellam m . Multitud d’escudelles, conjunt de les escudelles d’una casa (Mallorca [ 810-V-316 ]) Conjunt d’escudelles, plats, olles i altres atuells de terrissa [ 2000-697 ] (Menorca [ 810-V-316 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]).

“Item, duas tauletas petitas sotils de tanir scudellam [...] ” (inv. de Lillet, s. XIV ?) [ 186-II-263 ].

escudellanga f . Augm. d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellarra f . Augm. d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellassa f . Augm. d’ escudella [ 810-V-316 ] [ 811-III-49 ] .

escudellatxa f . Augm. d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellel·la f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudeller escudellera m . i f . i les varietats formals: escodeller , escudaller , escudeler , escudiller , scudaler , scudeler , scudeller .

| 1 escudeller escudellera m . i f . V . tb. blanquer , blanquer d'obra de terra , escudellaire , escudeller blanc , gerrer blanquer , maniser , oller blanc , plater , rajoler de rajola pintada , rajoler de valenciana Qui fa obra de pisa [ 0 ] Qui fa o ven escudelles [ 811-III-49 ] Qui ven escudelles, plats i altres atuells de terrissa [ 810-V-316 ] Qui fa escudelles, plats i altres atuells de terrissa [ 810-V-316 ] [ 824-III-271 ] [ 1070-770 ] (Camp de Tarragona [ 810-V-316 ]; Inca [ 1729-84 ] , on també en deien plater [ 1868-237 ,262 ]; Mallorca [ 810-V-316 ]) A Barcelona, aquesta denominació apareix per primera vegada a les ordinacions gremials de 1502, tot compartint l’anterior d’ ollers blancs , que perdura fins al segle XVII; a les ordinacions del 1459 se’ls anomena blanquers de obra de terra [ 4-170,171 ] [ 47-92 ] [ 56-121 ] Oficials de l’ofici de fer escudelles (Manises [ 353-50 ]) Denominació que apareix a la segona meitat del segle XV. Abans, només s'aplicava als que feien escudelles de fusta [ 1901-106 ] A Barcelona, els escudellers es caracteritzen per treballar amb argila blanca, calcària [ 2078-47 ] .

“Johán Sardá, scudeller de la plaça nova” (Vic, 1413) [ 824-III-271 ].

" [...] l'offici de los gerrés he escudellés [...] hi hage haver almenys tres scudellers ." (Barcelona, 1488) [ 1901-120 ].

" escudeller " Barcelona, 1497 [ 142-I-118,121 ].

“En Toni Rovell, escudeller [...] En Johan Pahull, escudeler [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

“ [...] fonch proposat per dits Senyors de Jurats com en la vila aje molts scudellés de poc ensà y no paguen emposició [...] que los scudellés paguen com los altres paguen la imposició y per lo semblant los cantarers.” (Reus, 1535) [ 49-I-79 ].

“ [...] Joannes Aguilar scudallerius et Paulus Clariana cantarerius ville de Reddis [...] ” (Reus, 1551) [ 49-II-11 ].

“Onofre Spelta, scudeller de la present ciutat [...] ” (Barcelona, 1559) [ 147-297 ].

“ [...] Franceschs Casasus scudeller , natural de Barcelona [...] te proposat en son enteniment de venir y transportar tota sa casa e industria en la present ciutat de Mal lorca, ahont no ha trobat hi ha ia persona alguna de son art, que es de fer plats scudell s , librellas y tot la demes que pusca fer qualseu ol scudeller , axi de obra comuna com de obra fina [...] “ (Mallorca, 1587) [ 944-257 ] [ 1173-213 ] [ 1755-19 ] [ 2274-223 ] .

“ [...] després venia la bandera de la confraria dels scudallers [...] apres la bandera de la confraria dels ollers y rajolers dels Tallers [...]” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-326 ].

“Item que ningun mestre puga acullir a ningun foraster pera apendre en lo dit ofici de escudellers sens llicencia [...] ” (Manises, capitulacions gremials, 1614) [ 687-167 ].

" [...] Onofre Rodergues, scudeller , ciutadà de dita ciutat de Barcelona [...] " (Barcelona, 1624) [ 2044-68 ].

“ Escudaller [...] ” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-267,268 ] [ 111-55,56 ].

"així mateix los vidriers ollers obra de terra plats i escudellers , car bo no paga sisa" [orto grafia normalitzada] (Oliva, Safor, 1660) [ 1698 ].

"Item. que del Diumenge en avant puga moldre farina en dit molí verniser per temps de un mes contador desde dit dia; y si [...] li done el dit Senyor llicència pera poder moldre altre mes farina comforme enguany, avisant de açò dotse dies ans al Senyor pera que es prevenguen los del dit offici de escudellers pera que en dits dies se previnguen a moldre lo vernís que podran per quant en dit mes no podran moldre." (contracte d'arrendament de molí, Manises, 1664) [ 1738-247 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller [...] En un obrador del ofici de escudeller [...] ” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78,79 ].

| 2 escudeller V. tb. escudella Prestatgeria on es col· locava i s’exhibia la vaixella i utensilis de cuina [ 1070- 770 ] [ 98-216 ] [ 824-III-271 ] Post o pedrís adossat a la paret, per tenir-hi escudelles, plats, olles i altres atuells [ 810-V-316 ] (Benissa [ 402-234 ], les Borges Blanques [ 402-234 ], català occidental [ 810-V-316 ], català oriental [ 810-V-316 ], Carlet [ 402-234 ], Cocentaina [ 402-234 ], Esterri d’Àneu [ 402-234 ], mallorquí [ 810-V-316 ], Manises [ 353-50 ], [ 402-234 ], Pallars [ 98-216 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]; Ribagorça [ 98-216 ], Sant Carles de [ 402-234 ], Sort [ 402-234 ], valencià [ 810-V-316 ], València [ 402-234 ] [ 824-III-271 ]).

“item unum scudellerium modici valoris cum una duodena inter scutellas et cisoria fustis.” (inv. Barcelona, 1361) [ 1169-40 ].

“ [...] I escudeller [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

“ [...] en la casa de la coyna [...] I escudeller ab vi, VI escudelles, e ab VI tayladors [...] ” (inv. Bagà, 1365) [ 186-II-261 ].

“Item in coquina dicti hospicii [...] Primo en I. scudeler de guix XIII. scudeles e XVIII. taylladors entre als e bons de fust.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ].

“ [...] I scudeller aull I ambudera e I loça.” (inv. Ribes de Fresser, 1380) [ 972-470 ].

“Item, I scudeller entorn miga dotzena de taylladors e miga de scudelles [...] ” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

“Item un escudeler .” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-142 ].

“Item, un scudeller en lo qual havia XIIII scudelles de terra [...] ” (inv. Monestir de Santa Maria de Lillet, Bergue dà, 1461) [ 186-III-172 ].

"Primo un scudeller de fust en lo qual ha tres plats de terra e quatre d'estany sotils e sis scudelles de terra entre bones e dolentes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

“ [...] en quiscú dels dits meiadors promet fer [...] scudellés e una ayguera.” (contracte d’obres, Barcelona, 1498) [ 1279-159 ].

“Item, un scudaler hon havie quatre plats e onze scudelas, tot de terra [...] ” (inv. de Lillet, s. XV) [ 186-III-181 ].

“En la cuyna: Item una post que fan scudeller en que ha set scudelles verdes dels sclaus e quatre altres grans e dues xiques ab orelles.” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1513) [ 1280-112 ].

"Item se han de fer los tabichs de la part de la cuyna de ragola grosa [...] y fer sos escudellers [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1655) [ 1503-III-97 ].

“ Escvdeller , lloch de la cuyna, ahont se posan le ahynes . Hoc Vasarium, ij.” (Barcelona, 1696) [ 1074-412 ].

“Ítem, en lo escodeller una sort de terrissa.” (inv. Rupit, 1784) [Arxiu Notarial de Vic, 1114 , f73 ].

| 3 escudeller La cornisa del vol de la xemeneia, per col· locar tasses, escudelles, etc. (Alcoi [ 810-V-316 ], Gandia [ 810-V-316 ], Sabadell [ 402-234 ], Terrassa [ 402-234 ], Xàtiva [ 810-V-316 ]).

| 4 escudeller Armari on es posen les escudelles (Andratx [ 402-234 ]).

“En lo scudeller : Item, dotze scudelles obre valenciana, dotze plats terre obre, una librella y dos plats de foch.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1602) [ 1173-215 ].

| 5 escudeller V. tb. escudella Escudella [ 0 ] Escudella amb orelles, envernissada per dins i per fora, de color verd o vermellós (Manacor [ 810-V-316 ]).

“Item [...] III scudalés de terra [...] ” (inv. castell de Vilaverd, Conca de Barberà, 1361) [ 1362-183 ].

“ [...] XXXV scudellers de terra: 3 sol.” (encant València, 1386) [ 1169-45 ].

| escudeller blanc o de blanc Qui feia pisa. Escudeller [ 0 ] (Barcelona [ 4-170 ]; Reus, segle XVI [ 49-I-96 ] ) .

| escudeller de rajola pintada Escudeller especialitzat en rajola de València [ 0 ].

" escudeller de rajola pintada " (Barcelona, 1673) [ 1884-4 ].

| escudeller rajoler Escudeller especialitzat en rajola de València [ 0 ].

" escudeller rajoler " (Barcelona, 1673) [ 1884-4 ].

| carrer dels Escudellers top .

Nom d'un carrer de Barcelona que va des del d'Avinyó fins al Pla del Teatre [ 1517-II-9 ] [ 1519-38 ] En deien carrer de Trenta Claus, per raó dels claus que tenien les portes del Portal d'Escudellers [ 1517-II-9 ] Abans del 1921, anava des del carrer Ample fins a , però aleshores, l'Ajuntament decidí que el tros de carrer que seguia la mateixa línia que el d'Avinyó, també es digués d'Avinyó [ 1517-II-9 ] S'esmenta a llicències d'obres de l'arxiu del veguer, dels anys 1613 a 1678 [ 0 ] També es va dir carrer dels Ollers [ 1519-38 ].

Nom d'un carrer de Vila ca del Penedès [ 0 ].

Nom d'un carrer de Cabanes, que fa un arc a l'entorn de i l'església [ 146 ].

| carrer dels Escudellers Blancs top . Nom d'un carrer de Barcelona que va des del d'en Rauric fins al de n'Aglà [ 0 ] i, anteriorment, fins al dels Escudellers [ 1517-II-9 ] S'esmenta a llicències d'obres de l'arxiu del veguer, de l'any 1693 [ 0 ].

| carrer dels Escudellers Majors top . Nom d'un carrer de Barcelona. S'esmenta a llicències d'obres de l'arxiu del veguer, de l'any 1693 [ 0 ].

| passatge dels Escudellers top . Nom d'un carreró de Barcelona que va del carrer dels Escudellers fins al de Josep Pijoan [ 0 ].

| Portal dels Escudellers top . Situat a la muralla de , donava accés al carrer dels Escudellers [ 0 ].

escudeller -a adj . L'o bra de terra que feien els escudellers [ 0 ].

“ obra de terra escudellera i vernis” (Barcelona, 1588) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

escudelleria f . Fàbrica o botiga d’e s cudelles [ 811-III-49 ] .

| carrer de l'Escudelleria o de l'Escudelleria Vella top . A la parròquia de Santa Eulàlia de Mallorca. Encara es mantenia a principi segle XVI [ 1522-199 ].

escudelleta f . i la varietat formal scudelleta Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

| 1 escudelleta Com a recipient [ 0 ] Escudella petita [ 811-III-49 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]) Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ] .

“ [...] scudelletes de terra de la dita obra [domasquinas] [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“VII scudelletes o grealets de stany ab oreylletes.” (inv. castell de Castellserà, Urgell, 1443) [ 182-285 ].

“Item: scudelletes et obra menuda.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

“Ittem [...] cinquanta groses de escudelletes blanques pera posar color per deset lliures y deu sous.” (encant València, 1653) [ 1361-90 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, quatre grossas escudalletas de pisa, a dos lliuras, dos sous la grossa: valen vuyt lliuras, vuyt sous.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, una grossa y mitja de escudelletas escaldadas .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“ [...] 7 dotzenas de pláts mitjensers pintats, de Barcelona, 10 xicares y 1 escudellate [ sic ] pintada; més 11 escudelles blancas ab oreyas [...] ” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1765) [ 1316-213 ].

" [...] una caixeta ab lapideres, compassos, pinzells, pany i escudelletes per colors [...] " (inv. d'arquitecte, Barcelona, 1799) [ 1471-141 ].

" [...] y dins una escudelleta se posa un vermey de ou [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067- 78 ].

| 2 escudelleta Tassa (Favara [ 1775-I-249 ]).

“16 escudelletes amb els seus platets de la xina per prendre te [...] “ (inv. Barcelona, c. 1700) [ 2953-62 ].

| 3 escudelleta Com a mesura de capacitat [ 178-106,108,113, pà ssim ].

| escudelleta per beure vi calent Petita escudella per beure vi calent [ 1650-244 ] Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 6-30- 29 ].

| escudelleta blanca

“Ittem [...] cinquanta groses de escudelletes blanques pera posar color per deset lliures y deu sous.” (encant València, 1653) [ 1361-90 ].

| escudelleta de brossat

“Item tretze dotzenes de scudelletes de brossat y tres scudelles de catiu totes verdes” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

| escudelleta amb orelles

“ [...] Viginti dotzenas de escudelletes poques ab orelles e ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-96 ].

| escudelleta per prendre cafè

"una escaparata dins la paret amb un vidre devant y dins ella se troben trentaset xícaras, quaranta platillos, setze escudelletes de prender cafe , quatre çafaneras y altres pesas, tot obra de , bones" (inv. Ciutat de Mallorca, 1772) [ 1751-22 ].

| escudelleta per prendre te

" 16 escudelletes ab sos platets de per prendre tè " (inv. Barcelona, 1703) [ 2335-82 ] (inv. Barcelona, 1714) [ 2255-327 ].

| escudelleta rodona

“ [...] Sexaginta dotzenas de escudelletes poques redones ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-97 ].

| escudelleta per servir sal Prod. a: Reus [ 31 ] .

" escudelleta per a servir sal " (Reus, segle XVI) [ 49-I-95 ].

escudelletxa f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudelleua f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellí f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

“Dihuyt escudellins ” (revista El Archivo , vol. vii , p. 112; València, 1886-1893; doc. a. 1493) [ 810-V-317 ].

escudellina f . Dim d’ escudella Escudelleta molt petita [ 810-V-316 ].

“Li van presentar una escudellina qui just li haguera servit per didal” (revista Catalana , vol. vi , pàg. 183) [ 810-V-317 ].

escudellinga f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellinoi f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellinoia f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudelliua f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudelló m . i la forma escudilló Dim. d’ escudella [ 938-400 ] [ 810-V-316 ] Escudella petita [ 810-V-317 ] De celler, per beure vi (Sineu [ 810-V-317 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-288 ] [ 2261-252 ] .

Denominacions segons la mida:

A Esparreguera: gran (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].

mitjà (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].

petit (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].

“Scudelles de miga partera [...] scudelles de partera [...] scudellons sis sous e mig grossa [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687-139 ].

“El fresch brossat aquí teniu; y escudellons entre les dames y barons llest escampava” (Oliver, Miquel dels Sants: Obres Catalanes , tom I, p. 243. Barcelona: Il·lustració Catalana, 1922?) [ 810-V-317 ].

escudelloia f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ] Escudelleta molt petita [ 810-V-317 ].

escudellona f . Dim d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellot f . Augm. d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellota f . Augm. d’ escudella [ 810-V-316 ].

escudellum m . Multitud d’escudelles (Mallorca [ 810-V-317 ], Menorca [ 810-V-317 ]).

escudeyla f . Grafia antiga d’ escudella [ 810-V-317 ].

“ escudeyla . f. ant. escudella .” “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-675 ].

escudilla f . V. escudella .

escudiller m . V. escudeller .

escudilló m . V. escudelló .

escultura f . Tant les estàtues com les testes i els busts són escultures perquè són obres esculpides per artistes, que representen persones, animals i altres figuracions en volum. Se'n van fer de ceràmica. En general, no han estat directament esculpides, sinó tretes d'un motlle obtingut de l'escultura original. Són freqüents en edificis importants, en parcs i jardins, i en tanques de finques senyorials [ 1885-18 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] , Barcelona [ 1885-18 ] , Sabadell [ 2334-78 ] .

escumiralles f . pl . Trossets de vaixella amb els quals juga la mainada (Rosselló [ 810-V-320 ]).

escupidora f . V. escopidora .

escupidoreta f . V. escopidoreta .

escurà f . Var. dialectal per escurada .

escurabanc m . Tros de planxa de ferro que en un costat s’ha doblegat en forma de tub per poder-la agafar millor. Serveix per netejar el banc de pastar i per escurar la taula del torn en acabar la jornada (Esparreguera [ 1022-156 ]).

escuracoberts m . Cullerer (Arenys de Mar [ 1650-247 ]).

escurada f . Vaixella. Conjunt d’atuells de ceràmica usats a la cuina o al menjador [ 824-III-272 ] [ 1070-771 ] [ 2000-698 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-31 ]; València [ 824-III-272 ], valencià [ 810-V-321 ]).

“Posant-li un parapeto molt gran [...] de cadires y escurá ” (Caps y sent 180 [?] ) [ 810-V-321 ].

“ Obra de terra: [...] escurada pintada” ( València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“Els plats, escudelles, quíqueres, pigers y demés escurada ” (Martínez y Martínez, F.: Folklore Valencià , i , 27; València, 1912) [ 810-V-321 ].

escuradeta f . i les formes escuraeta , escuredeta Fireta [ 1070- 771 ] [ 810-III-680 ] [ 810-V-322 ] [ 824-III-272 ] [ 938-400 ] [ 1070-771 ] (Castelló [ 810-V-322 ], Manises [ 353-50 ] [ 938-400 ] [ 988-49 ] [ 2264-277 ] , València [ 13-107 ] [ 353-50 ] [ 810-V-322 ] [ 824-III-272 ]) Prod. a: Alaquàs [ 1729-140 ], l’Alcora [ 1729-123 ], Manises [ 353-50 ] [ 1729-140 ] [ 2264-277 ] , Ribesalbes [ 1729-123 ], Vall d’Uixó [ 1729-123 ,124 ] .

“Les xiquetes que s’acostaven a comprar escuradetes ” (Sánchez Gozalbo, Angel: Bolangera de dimonis , 1931, p. 105) [ 810-V-322 ].

escuraeta f . Var. dialectal per escuradeta ( Alaquàs [ 1729-140 ], l’Alcora [ 1729-123 ], Manises [ 353-48 ] [ 1729-140 ] , Ribesalbes [ 1729-123 ], Vall d’Uixó [ 1729-123 ,124 ] ).

escuredeta f . V. escuradeta .