The Ceramics Dictionary is a fundamental and essential tool for professionals, students and enthusiasts of ceramics, whether for learning, deepening or for support in research and publications. This work created by Joan Rosal exhaustively compiles and organizes the specific vocabulary of this artistic and technical field, offering clear and rigorous definitions of both traditional and contemporary terms.
This dictionary offers precise definitions of traditional and contemporary terms related to materials, shapes (and what they are called depending on the region), techniques, production processes and decoration of ceramics, as well as historical and stylistic concepts specific to Catalan and international ceramics. The dictionary contributes to the adequate cataloguing and description of ceramic heritage, facilitating a better understanding and transmission of knowledge within the sector.
THIS CONSULTATION TOOL IS UNDER REVIEW AS PART OF THE WEBSITE TRANSFORMATION AND UPDATE PROCESS — IF YOU FIND ANY ERRORS, PLEASE DO NOT HESITATE TO LET US KNOW — THANK YOU VERY MUCH
Alphabetical search
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Search by word
Search
Results:
nab
nab f . Naf [ 0 ] Tros de plat o d’escudella que serveix per polir l’interior de certes peces (Mallorca [ 1039 ]).
naf
naf f . V. tb. anaf , nab , nap És la meitat d’un plat de pagès o escudella , fet especialment al torn amb terra d’engalba vermella, que serveix per donar forma a la pisa; n’hi ha de diferents mides segons les diferents peces de pisa [ 21-82 ] [ 136-16 ] Mig plat fondo que els terrissers empren com a motlle per donar la forma convenient a certes peces de ventre [ 810-VII-690 ] ( [ 21-82 ] [ 136-16 ], Girona [ 810-VII-690 ] , Quart d'Onyar [ 4-164 ] ).
nafra
nafra f . Descrostat o defecte de la superfície d’una peça de terrissa, etc. [ 810-VII-690 ].
nança
nança f . V. nansa .
nançat
nançat m . V. nansat .
nansa
nansa f . i la varietat formal nança V. tb. ansa , ansera (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Part sortint d'un objecte, generalment en forma d'arc, que serveix per agafar-lo o suspendre'l [ 1666-151 ] .
| nansa de cistell Als atuells de boca superior, nansa que va d'un punt de la boca a l'oposat [ 0 ].
| nansa de currotacu Nansa de la cassola anomenada currotacu , que és horitzontal, i per extensió, qualsevol nansa horitzontal (Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989]) .
| nansa de mugró Freqüent a les peces més primitives , fetes mitjançant modelat estàtic [ 10-8 ].
| nansa d'orelleta Freqüent a les peces més primitives, fetes mitjançant modelat estàtic [ 10-8 ].
| clavar nanses Posar les nanses a les peces ( [ 21-81 ]).
nansat
nansat m . i la forma nançat .
| 1 nansat Tupí, ansat ( Blanes [ 1728-25 ], Lluçanès [ 810-VII-699 ], Olot [ 810-VII-699 ], Sant Feliu de Guíxols [ 810-VII-699 ], Tossa [ 810-VII-699 ] [ 824-V-188 ]) A Blanes, aquesta denominació fou posteriorment substituïda per ansat i tupí (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-25 ] Prod. a: Blanes, a imitació del de del Camp (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-25 ] .
"Item un asortiment de plats ollas, cantis y nançats de terrissa usats" (inv. rectoria de Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-267 ].
" [...] algunas ollas y nançats ab un poc de greix de tossino y carn dins [...] " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-333 ].
“Ara vinc de cercar cargolins per esques; en duc tot un nansat ” (Ruyra, Joaquim: La Parada . Barcelona, 1919) [ 810-VII-699 ].
| 2 nansat Càntir amb nansa (Olot [ 824-V-188 ]).
nap
nap f . Naf [ 0 ] Objecte en forma de casquet, utilitzat com a motlle per donar forma interior als plats o escudelles [ 394-41 ] Mig escudelló que usen els escudellers per donar forma interior a la peça que fan, sia escudella, sia plat [ 810-VII-700 ] Per donar curvatura a l'interior de les peces d'olleria [ 1972-6 ] (Inca [ 810-VII-700 ] [ 1091-52 ] , Mallorca [ 1972-6 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ] ; Quart d’Onyar [ 2423 ] ).
napeta
napeta f . Pitança [ 0 ] Plat per menjar a la mà [ 31 ] (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ].
nas
nas m . Agafador de les tapadores [ 23 ] Agafador d’una cobertora d’olla, de tupí, etc. [ 810-VII-706 ] (Camp de Tarragona [ 810-VII-706 ], del Camp [ 23 ]).
natró
natró m . Mineral de carbonat de sodi que s'usa com a fundent de vernissos ceràmics [ 0 ].
navarro
navarro m . Cast. Unitat de mesura de capacitat per a vi, corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom (Penedès [ 1692-186 ]) Equival a uns [ 1692-186 ].
naveta
naveta f .
| 1 naveta Rajola sisavada [ 1030-6.17 ] [ 1593-101 ] (Regencós [ 1566-86 ]) Obra de rajoleria manual, de mides 30 x 20 x (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) .
| 2 naveta Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per cremar-hi compostos orgànics dins un tub de combustió [ 1070-1269 ].
necessària
necessària f . Orinal, bací [ 0 ] Eufemisme per designar l'atuell destinat a recollir els excrements humans [ 1522-70 ].
" una necessària de terra gran, ab quatre anses ab son bací" (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-70 ].
"Necessaria. f. necesaria , privada , secreta , comun , letrina ." (Barcelona, 1839) [ 2221-428 ].
nefelina
nefelina f .
| nefelina sienita Feldspat molt fusible. Un 10% d'aquest té les mateixes propietats fundents que un 15% de feldspat comú [ 1788 ].
negatiu
negatiu m .
| en negatiu En reserva [ 2787-25 ].
negre
negre m . V. tb. fumat Ceràmica de color gris, més o menys fosc, cuita en atmosfera reductora [ 10-17 ].
negre -a
negre -a adj .
| 1 negre De color gris, més o menys fosc, per haver-se cuit en atmosfera reductora [ 10-17 ] .
“Ítem, hun quànter negre [...] per tres diners [...] “ (encant Lleida, 1463) [ 2901-1019 ].
“Ítem, dos cantes negres .” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1196 ]. “Ítem, dos cantes negres , 1 s, X
“Item dos fornets de terra negres .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-207 ].
“Dos cànters negres esbrocalats” (inv. la Ràpita, 1517) [ 824-III-237 ].
"dues olles de terra negres " (inv. Porreres, Mallorca, 1542) [ 1522-72 ].
| 2 negre Una mena de defecte de cuita (Verdú [ 0 ]).
“Sempre que es queixin los traginers de jornada mala, per blancs, negres , crus o petits, des que ho decidiran los capitans, oits los vots de tots, si es deuran vendre o no, s’entèn per torn.” (Reglament de la Unió de Canterers de Verdú, 1847).
nervadura
nervadura f . En ceramologia, cordó prim de secció arrodonida [ 1666-152 ].
nevera
nevera f . En llenguatge col·loquial, el racó de la terra (la Bisbal [ 1562-30 ]).
niador
niador m . V. tb. nieró Niu de terrissa per a ocells (Esparreguera [ 1022-242 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].
nieró
nieró m . V. tb. niador Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques (balear [ 810-VII-754 ], català oriental [ 810-VII-754 ]).
| nieró de colom Recipient de terrissa en forma de plat i amb base plana que serveix perquè hi ponguin els coloms. Hi ha una variant per penjar, amb un costat aplanat amb dos forats (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ], Llucmajor [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
| nieró de tórtora Com el nieró de colom però més petit (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ] [ 2899-113 ] , Llucmajor [ 1039 ] [ 2899-113 ], Marratxí [ 2899-113 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] [ 2899-113 ] .
nietro
nietro m . Mesura per a vi (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-4 ]).
nina
nina f .
| 1 nina Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].
| 2 nina Figureta humana que serveix de joguina als infants (de [ 2000-1171 ]).
"en los portals, parets, y portics de las Iglesias de la present Ciutat, y Bisbat, nos pugan parar taulas, ni vendrer [...] ninas de terra, canterets [...] " (constitucions sinodals barcelonines del 1673) [ 2255-473 ].
ninet
ninet m .
| 1 ninet V. tb. marraixeta Marraixa o canteret petits , d'uns 20 - d'alçada, per jogar la mainada (l'Alcora [ 1653-107 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen marraixeta o canteret de xiqueta [ 1653-107 ,108 ].
| 2 ninet Mugró de les botxes [ Josep Mestres, Quart d’Onyar, 2016 ].
níquel
níquel m . Element químic que, barrejat amb cobalt, s'usa per obtenir el color blau, i sol, per obtenir el color marró [ 1788 ].
niu
niu m .
| niu de colom V. tb. menjadora rodona (Mallorca [ 1059-214 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Reus [ 31 ]; Sant Julià de Vilatorta, on també en diuen menjadora rodona [ 6-31-x ] i és una menjadora de gallines de forma circular baixa i parets exvasades [ 1650-256 ] o un abeurador de conills, d’igual forma, amb parets invasades [ 1650-257 ] .
| niu de conill (Mallorca [ 1059-214 ]) Conillera [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] , amb tub d’entrada [ 2899-97 ] .
niuer
niuer m . Pardalera [ 2899-104 ] (Mallorca, on també en diuen pardaler [ 1059-214 ]) Prod. a: Maó [ 2899-104 ], Ciutat de Mallorca [ 2899-105 ].
niuera
niuera f . Pardalera [ 0 ] Prod. a: Maó, on també diuen pardalera (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
noell
noell m . Pot per a conservar aliments (segles XV o XVI) [ 1880-328 ].
"pot petit e un noell altre per fer confitures." (inv. Barcelona, segle XV o XVI) [ 1880-329 ].
noi
noi m . Mesura de líquids, equivalent a la quarta part d’un porró (Figueres [ 810-VII-773 ], Olot [ 810-VII-773 ]) S’usa aplicat a vi i a llet [ 810-VII-773 ].
nolloner
nolloner m . [?].
“Item tots y qualsevols altres qui obraran de terra, axí Nollones com Fogones exercint dit ofici de Terra, o argila pagan tots disaptas a la dita Confraria dos diners.” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].
nus
nus m .
| nus de flors Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1460-1500 [ 1212- 208, 222 ].
