El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis.
Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.
AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
nab
nab f . Naf [ 0 ] Tros de plat o d’escudella que serveix per polir l’interior de certes peces (Mallorca [ 1039 ]).
naf
naf f . V. tb. anaf , nab , nap És la meitat d’un plat de pagès o escudella , fet especialment al torn amb terra d’engalba vermella, que serveix per donar forma a la pisa; n’hi ha de diferents mides segons les diferents peces de pisa [ 21-82 ] [ 136-16 ] Mig plat fondo que els terrissers empren com a motlle per donar la forma convenient a certes peces de ventre [ 810-VII-690 ] ( [ 21-82 ] [ 136-16 ], Girona [ 810-VII-690 ] , Quart d'Onyar [ 4-164 ] ).
nafra
nafra f . Descrostat o defecte de la superfície d’una peça de terrissa, etc. [ 810-VII-690 ].
nança
nança f . V. nansa .
nançat
nançat m . V. nansat .
nansa
nansa f . i la varietat formal nança V. tb. ansa , ansera (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Part sortint d'un objecte, generalment en forma d'arc, que serveix per agafar-lo o suspendre'l [ 1666-151 ] .
| nansa de cistell Als atuells de boca superior, nansa que va d'un punt de la boca a l'oposat [ 0 ].
| nansa de currotacu Nansa de la cassola anomenada currotacu , que és horitzontal, i per extensió, qualsevol nansa horitzontal (Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989]) .
| nansa de mugró Freqüent a les peces més primitives , fetes mitjançant modelat estàtic [ 10-8 ].
| nansa d'orelleta Freqüent a les peces més primitives, fetes mitjançant modelat estàtic [ 10-8 ].
| clavar nanses Posar les nanses a les peces ( [ 21-81 ]).
nansat
nansat m . i la forma nançat .
| 1 nansat Tupí, ansat ( Blanes [ 1728-25 ], Lluçanès [ 810-VII-699 ], Olot [ 810-VII-699 ], Sant Feliu de Guíxols [ 810-VII-699 ], Tossa [ 810-VII-699 ] [ 824-V-188 ]) A Blanes, aquesta denominació fou posteriorment substituïda per ansat i tupí (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-25 ] Prod. a: Blanes, a imitació del de del Camp (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-25 ] .
"Item un asortiment de plats ollas, cantis y nançats de terrissa usats" (inv. rectoria de Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-267 ].
" [...] algunas ollas y nançats ab un poc de greix de tossino y carn dins [...] " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-333 ].
“Ara vinc de cercar cargolins per esques; en duc tot un nansat ” (Ruyra, Joaquim: La Parada . Barcelona, 1919) [ 810-VII-699 ].
| 2 nansat Càntir amb nansa (Olot [ 824-V-188 ]).
nap
nap f . Naf [ 0 ] Objecte en forma de casquet, utilitzat com a motlle per donar forma interior als plats o escudelles [ 394-41 ] Mig escudelló que usen els escudellers per donar forma interior a la peça que fan, sia escudella, sia plat [ 810-VII-700 ] Per donar curvatura a l'interior de les peces d'olleria [ 1972-6 ] (Inca [ 810-VII-700 ] [ 1091-52 ] , Mallorca [ 1972-6 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ] ; Quart d’Onyar [ 2423 ] ).
napeta
napeta f . Pitança [ 0 ] Plat per menjar a la mà [ 31 ] (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ].
nas
nas m . Agafador de les tapadores [ 23 ] Agafador d’una cobertora d’olla, de tupí, etc. [ 810-VII-706 ] (Camp de Tarragona [ 810-VII-706 ], del Camp [ 23 ]).
natró
natró m . Mineral de carbonat de sodi que s'usa com a fundent de vernissos ceràmics [ 0 ].
navarro
navarro m . Cast. Unitat de mesura de capacitat per a vi, corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom (Penedès [ 1692-186 ]) Equival a uns [ 1692-186 ].
naveta
naveta f .
| 1 naveta Rajola sisavada [ 1030-6.17 ] [ 1593-101 ] (Regencós [ 1566-86 ]) Obra de rajoleria manual, de mides 30 x 20 x (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) .
| 2 naveta Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per cremar-hi compostos orgànics dins un tub de combustió [ 1070-1269 ].
necessària
necessària f . Orinal, bací [ 0 ] Eufemisme per designar l'atuell destinat a recollir els excrements humans [ 1522-70 ].
" una necessària de terra gran, ab quatre anses ab son bací" (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-70 ].
"Necessaria. f. necesaria , privada , secreta , comun , letrina ." (Barcelona, 1839) [ 2221-428 ].
nefelina
nefelina f .
| nefelina sienita Feldspat molt fusible. Un 10% d'aquest té les mateixes propietats fundents que un 15% de feldspat comú [ 1788 ].
negatiu
negatiu m .
| en negatiu En reserva [ 2787-25 ].
negre
negre m . V. tb. fumat Ceràmica de color gris, més o menys fosc, cuita en atmosfera reductora [ 10-17 ].
negre -a
negre -a adj .
| 1 negre De color gris, més o menys fosc, per haver-se cuit en atmosfera reductora [ 10-17 ] .
“Ítem, hun quànter negre [...] per tres diners [...] “ (encant Lleida, 1463) [ 2901-1019 ].
“Ítem, dos cantes negres .” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1196 ]. “Ítem, dos cantes negres , 1 s, X
“Item dos fornets de terra negres .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-207 ].
“Dos cànters negres esbrocalats” (inv. la Ràpita, 1517) [ 824-III-237 ].
"dues olles de terra negres " (inv. Porreres, Mallorca, 1542) [ 1522-72 ].
| 2 negre Una mena de defecte de cuita (Verdú [ 0 ]).
“Sempre que es queixin los traginers de jornada mala, per blancs, negres , crus o petits, des que ho decidiran los capitans, oits los vots de tots, si es deuran vendre o no, s’entèn per torn.” (Reglament de la Unió de Canterers de Verdú, 1847).
nervadura
nervadura f . En ceramologia, cordó prim de secció arrodonida [ 1666-152 ].
nevera
nevera f . En llenguatge col·loquial, el racó de la terra (la Bisbal [ 1562-30 ]).
niador
niador m . V. tb. nieró Niu de terrissa per a ocells (Esparreguera [ 1022-242 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].
nieró
nieró m . V. tb. niador Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques (balear [ 810-VII-754 ], català oriental [ 810-VII-754 ]).
| nieró de colom Recipient de terrissa en forma de plat i amb base plana que serveix perquè hi ponguin els coloms. Hi ha una variant per penjar, amb un costat aplanat amb dos forats (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ], Llucmajor [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
| nieró de tórtora Com el nieró de colom però més petit (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ] [ 2899-113 ] , Llucmajor [ 1039 ] [ 2899-113 ], Marratxí [ 2899-113 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] [ 2899-113 ] .
nietro
nietro m . Mesura per a vi (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-4 ]).
nina
nina f .
| 1 nina Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].
| 2 nina Figureta humana que serveix de joguina als infants (de [ 2000-1171 ]).
"en los portals, parets, y portics de las Iglesias de la present Ciutat, y Bisbat, nos pugan parar taulas, ni vendrer [...] ninas de terra, canterets [...] " (constitucions sinodals barcelonines del 1673) [ 2255-473 ].
ninet
ninet m .
| 1 ninet V. tb. marraixeta Marraixa o canteret petits , d'uns 20 - d'alçada, per jogar la mainada (l'Alcora [ 1653-107 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen marraixeta o canteret de xiqueta [ 1653-107 ,108 ].
| 2 ninet Mugró de les botxes [ Josep Mestres, Quart d’Onyar, 2016 ].
níquel
níquel m . Element químic que, barrejat amb cobalt, s'usa per obtenir el color blau, i sol, per obtenir el color marró [ 1788 ].
niu
niu m .
| niu de colom V. tb. menjadora rodona (Mallorca [ 1059-214 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Reus [ 31 ]; Sant Julià de Vilatorta, on també en diuen menjadora rodona [ 6-31-x ] i és una menjadora de gallines de forma circular baixa i parets exvasades [ 1650-256 ] o un abeurador de conills, d’igual forma, amb parets invasades [ 1650-257 ] .
| niu de conill (Mallorca [ 1059-214 ]) Conillera [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] , amb tub d’entrada [ 2899-97 ] .
niuer
niuer m . Pardalera [ 2899-104 ] (Mallorca, on també en diuen pardaler [ 1059-214 ]) Prod. a: Maó [ 2899-104 ], Ciutat de Mallorca [ 2899-105 ].
niuera
niuera f . Pardalera [ 0 ] Prod. a: Maó, on també diuen pardalera (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
noell
noell m . Pot per a conservar aliments (segles XV o XVI) [ 1880-328 ].
"pot petit e un noell altre per fer confitures." (inv. Barcelona, segle XV o XVI) [ 1880-329 ].
noi
noi m . Mesura de líquids, equivalent a la quarta part d’un porró (Figueres [ 810-VII-773 ], Olot [ 810-VII-773 ]) S’usa aplicat a vi i a llet [ 810-VII-773 ].
nolloner
nolloner m . [?].
“Item tots y qualsevols altres qui obraran de terra, axí Nollones com Fogones exercint dit ofici de Terra, o argila pagan tots disaptas a la dita Confraria dos diners.” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].
nus
nus m .
| nus de flors Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1460-1500 [ 1212- 208, 222 ].
