Diccionari

El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis. 

Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.

AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
nab

nab f . Naf [ 0 ] Tros de plat o d’escudella que serveix per polir l’interior de certes peces (Mallorca [ 1039 ]).

naf

naf f . V. tb. anaf , nab , nap És la meitat d’un plat de pagès o escudella , fet especialment al torn amb terra d’engalba vermella, que serveix per donar forma a la pisa; n’hi ha de diferents mides segons les diferents peces de pisa [ 21-82 ] [ 136-16 ] Mig plat fondo que els terrissers empren com a motlle per donar la forma convenient a certes peces de ventre [ 810-VII-690 ] ( [ 21-82 ] [ 136-16 ], Girona [ 810-VII-690 ] , Quart d'Onyar [ 4-164 ] ).

nafra

nafra f . Descrostat o defecte de la superfície d’una peça de terrissa, etc. [ 810-VII-690 ].

nança

nança f . V. nansa .

nançat

nançat m . V. nansat .

nansa

nansa f . i la varietat formal nança V. tb. ansa , ansera (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Part sortint d'un objecte, generalment en forma d'arc, que serveix per agafar-lo o suspendre'l [ 1666-151 ] .

| nansa de cistell Als atuells de boca superior, nansa que va d'un punt de la boca a l'oposat [ 0 ].

| nansa de currotacu Nansa de la cassola anomenada currotacu , que és horitzontal, i per extensió, qualsevol nansa horitzontal (Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989]) .

| nansa de mugró Freqüent a les peces més primitives , fetes mitjançant modelat estàtic [ 10-8 ].

| nansa d'orelleta Freqüent a les peces més primitives, fetes mitjançant modelat estàtic [ 10-8 ].

| clavar nanses Posar les nanses a les peces ( [ 21-81 ]).

nansat

nansat m . i la forma nançat .

| 1 nansat Tupí, ansat ( Blanes [ 1728-25 ], Lluçanès [ 810-VII-699 ], Olot [ 810-VII-699 ], Sant Feliu de Guíxols [ 810-VII-699 ], Tossa [ 810-VII-699 ] [ 824-V-188 ]) A Blanes, aquesta denominació fou posteriorment substituïda per ansat i tupí (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-25 ] Prod. a: Blanes, a imitació del de del Camp (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-25 ] .

"Item un asortiment de plats ollas, cantis y nançats de terrissa usats" (inv. rectoria de Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-267 ].

" [...] algunas ollas y nançats ab un poc de greix de tossino y carn dins [...] " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-333 ].

“Ara vinc de cercar cargolins per esques; en duc tot un nansat ” (Ruyra, Joaquim: La Parada . Barcelona, 1919) [ 810-VII-699 ].

| 2 nansat Càntir amb nansa (Olot [ 824-V-188 ]).

nap

nap f . Naf [ 0 ] Objecte en forma de casquet, utilitzat com a motlle per donar forma interior als plats o escudelles [ 394-41 ] Mig escudelló que usen els escudellers per donar forma interior a la peça que fan, sia escudella, sia plat [ 810-VII-700 ] Per donar curvatura a l'interior de les peces d'olleria [ 1972-6 ] (Inca [ 810-VII-700 ] [ 1091-52 ] , Mallorca [ 1972-6 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ] ; Quart d’Onyar [ 2423 ] ).

napeta

napeta f . Pitança [ 0 ] Plat per menjar a la mà [ 31 ] (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ].

nas

nas m . Agafador de les tapadores [ 23 ] Agafador d’una cobertora d’olla, de tupí, etc. [ 810-VII-706 ] (Camp de Tarragona [ 810-VII-706 ], del Camp [ 23 ]).

natró

natró m . Mineral de carbonat de sodi que s'usa com a fundent de vernissos ceràmics [ 0 ].

navarro

navarro m . Cast. Unitat de mesura de capacitat per a vi, corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom (Penedès [ 1692-186 ]) Equival a uns [ 1692-186 ].

naveta

naveta f .

| 1 naveta Rajola sisavada [ 1030-6.17 ] [ 1593-101 ] (Regencós [ 1566-86 ]) Obra de rajoleria manual, de mides 30 x 20 x (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) .

| 2 naveta Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per cremar-hi compostos orgànics dins un tub de combustió [ 1070-1269 ].

necessària

necessària f . Orinal, bací [ 0 ] Eufemisme per designar l'atuell destinat a recollir els excrements humans [ 1522-70 ].

" una necessària de terra gran, ab quatre anses ab son bací" (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-70 ].

"Necessaria. f. necesaria , privada , secreta , comun , letrina ." (Barcelona, 1839) [ 2221-428 ].

nefelina

nefelina f .

| nefelina sienita Feldspat molt fusible. Un 10% d'aquest té les mateixes propietats fundents que un 15% de feldspat comú [ 1788 ].

negatiu

negatiu m .

| en negatiu En reserva [ 2787-25 ].

negre

negre m . V. tb. fumat Ceràmica de color gris, més o menys fosc, cuita en atmosfera reductora [ 10-17 ].

negre -a

negre -a adj .

| 1 negre De color gris, més o menys fosc, per haver-se cuit en atmosfera reductora [ 10-17 ] .

“Ítem, hun quànter negre [...] per tres diners [...] “ (encant Lleida, 1463) [ 2901-1019 ].

“Ítem, dos cantes negres .” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1196 ]. “Ítem, dos cantes negres , 1 s, X ” (encant de l’inventari anterior) [ 2901-1200 ].

“Item dos fornets de terra negres .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-207 ].

“Dos cànters negres esbrocalats” (inv. la Ràpita, 1517) [ 824-III-237 ].

"dues olles de terra negres " (inv. Porreres, Mallorca, 1542) [ 1522-72 ].

| 2 negre Una mena de defecte de cuita (Verdú [ 0 ]).

“Sempre que es queixin los traginers de jornada mala, per blancs, negres , crus o petits, des que ho decidiran los capitans, oits los vots de tots, si es deuran vendre o no, s’entèn per torn.” (Reglament de la Unió de Canterers de Verdú, 1847).

nervadura

nervadura f . En ceramologia, cordó prim de secció arrodonida [ 1666-152 ].

nevera

nevera f . En llenguatge col·loquial, el racó de la terra (la Bisbal [ 1562-30 ]).

niador

niador m . V. tb. nieró Niu de terrissa per a ocells (Esparreguera [ 1022-242 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

nieró

nieró m . V. tb. niador Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques (balear [ 810-VII-754 ], català oriental [ 810-VII-754 ]).

| nieró de colom Recipient de terrissa en forma de plat i amb base plana que serveix perquè hi ponguin els coloms. Hi ha una variant per penjar, amb un costat aplanat amb dos forats (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ], Llucmajor [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

| nieró de tórtora Com el nieró de colom però més petit (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ] [ 2899-113 ] , Llucmajor [ 1039 ] [ 2899-113 ], Marratxí [ 2899-113 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] [ 2899-113 ] .

nietro

nietro m . Mesura per a vi (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-4 ]).

nina

nina f .

| 1 nina Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].

| 2 nina Figureta humana que serveix de joguina als infants (de [ 2000-1171 ]).

"en los portals, parets, y portics de las Iglesias de la present Ciutat, y Bisbat, nos pugan parar taulas, ni vendrer [...] ninas de terra, canterets [...] " (constitucions sinodals barcelonines del 1673) [ 2255-473 ].

ninet

ninet m .

| 1 ninet V. tb. marraixeta Marraixa o canteret petits , d'uns 20 - d'alçada, per jogar la mainada (l'Alcora [ 1653-107 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen marraixeta o canteret de xiqueta [ 1653-107 ,108 ].

| 2 ninet Mugró de les botxes [ Josep Mestres, Quart d’Onyar, 2016 ].

níquel

níquel m . Element químic que, barrejat amb cobalt, s'usa per obtenir el color blau, i sol, per obtenir el color marró [ 1788 ].

niu

niu m .

| niu de colom V. tb. menjadora rodona (Mallorca [ 1059-214 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Reus [ 31 ]; Sant Julià de Vilatorta, on també en diuen menjadora rodona [ 6-31-x ] i és una menjadora de gallines de forma circular baixa i parets exvasades [ 1650-256 ] o un abeurador de conills, d’igual forma, amb parets invasades [ 1650-257 ] .

| niu de conill (Mallorca [ 1059-214 ]) Conillera [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] , amb tub d’entrada [ 2899-97 ] .

niuer

niuer m . Pardalera [ 2899-104 ] (Mallorca, on també en diuen pardaler [ 1059-214 ]) Prod. a: Maó [ 2899-104 ], Ciutat de Mallorca [ 2899-105 ].

niuera

niuera f . Pardalera [ 0 ] Prod. a: Maó, on també diuen pardalera (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

noell

noell m . Pot per a conservar aliments (segles XV o XVI) [ 1880-328 ].

"pot petit e un noell altre per fer confitures." (inv. Barcelona, segle XV o XVI) [ 1880-329 ].

noi

noi m . Mesura de líquids, equivalent a la quarta part d’un porró (Figueres [ 810-VII-773 ], Olot [ 810-VII-773 ]) S’usa aplicat a vi i a llet [ 810-VII-773 ].

nolloner

nolloner m . [?].

“Item tots y qualsevols altres qui obraran de terra, axí Nollones com Fogones exercint dit ofici de Terra, o argila pagan tots disaptas a la dita Confraria dos diners.” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

nus

nus m .

| nus de flors Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1460-1500 [ 1212- 208, 222 ].

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horari d'atenció al públic
Amb cita prèvia, tots els dimarts no festius, de 19h a 21h
excepte el primer dimarts de cada mes, dia que normalment se celebra la reunió de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.