Dictionnaire

gabarro m . Prod. a: Verdú [ 66 ].

gabatxó m . Prod. a: Breda [ 86 ].

gabell m . V. gavell .

gàbia f .

| 1 gàbia Part inferior d’un abeurador de bomba (Esparreguera [ 1022-240 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

| 2 gàbia F orn de dalt [ 0 ] Cambra de cocció del forn dels terrissers (Verdú, on també en diuen forn de dalt [ 2261-193 ]) .

| 3 gàbia Caixa d’enfornar [ 6-53-14 ] Recipient de terrissa, de forma cilíndrica, amb foradets per posar-hi claus també de terrissa, que sostinguin els plats a coure [ 810-VI-114 ] (Bellver de Cerdanya [ 6-53-14 ], Castellciutat [ 6-61-13 ] [ 6-62-31 ], Pont de Suert [ 810-VI-114 ]; Pere Mateu de ca l’Amadeu, Quart d’Onyar, 1996 [ 0 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]).

gabitza f . Ximbomba (Llucmajor [ 810-VI-115 ]).

gabulet m . V. gobelet .

gadúfol m . Catúfol [ 810-II-813 ] [ 810-VI-116 ] [ 811-III-315 ] ( d'Ebre [ 1664-130 ]) Prod. a: la Selva del Camp [ 2432-9 ] .

“ gadúfol . m. ter. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-788 ].

gafa f . V. tb. gafet Tros de filferro doblegat per ambdós extrems, que s’usa per ajuntar les parts d’un objecte de terrissa trencat [ 810-VI-116 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]).

gafet m . Gafa [ 394-35 ] Gafa per cordar gibrells, olles, etc. [ 810-VI-118 ] (Mallorca [ 810-VI-118 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]).

“Ni manyes tenen per posar gafets a un ribell” (revista L’Ignorancia , 46. Ciutat de Mallorca, 1879-1885) [ 810-VI-118 ].

gairó m . Cairó (Tamarit de Llitera [ 193 ]).

“gairó m. desus. ladrillo cuadrado (los trulls pal vi se fíen de gairons ); cat. dial. cairó [...]” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

gal m .

| Broc gros o broc d’omplir [ 19-20 ] (Onda [ 19-20 ]).

| Galet, broc petit ( Amposta [ 1623-169 ], Baix Maestrat [ 810-VI-123 ], Gandesa [ 810-VI-123 ], Ribera d’Ebre [ 954-166 ], Tivenys [ 4-154 ], Tortosa [ 810-VI-123 ] [ 954-166 ], Traiguera [ 1257-108 ] [ 1844 ] ).

“GAL, -ET, m. Broch de canti, broch petit.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-166 ].

“Fent una visiteta al canteret de gal ” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí . Tortosa, 1934) [ 810-VI-123 ].

galap m . Utensili de fusta, en forma de mig tronc de con, amb mànec, d'uns 50 cm de llargària, que serveix per donar forma de teula a una làmina de fang en forma de trapezi (l'Alcora [ 1653-93 ]).

galata f . V. galota

galatera f . V. galetera .

galati m . V. tb. galota Substantivació de l'adjectiu de G alati [ 0 ] V. tb. escudella de terra de Galati , llibrella de terra de Galati , plat de terra de Galati Es refereix a escudelles de galatí, és a dir, amb petites orelles triangulars fetes amb motlle [ 2502-78 ].

"34 grosses de galati ", " galati scaldat e guarnit sense coure", " galati pintat blau sens courer" (inv. d'escudellers barcelonins, s. XVI) [ 1880-341 ].

"6 grosses de galati daurat per a courer pintat" (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVII) [ 1880-339 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, vint y sis grossas y vuyt dotzenas de glatí [...] Item, sis grossas de glatí [...] Item, deu grossas de galatí , cru. ” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ,79 ].

galatxo m . Llim detrític, de color clar, que els terrissers de Miravet barrejaven amb refractari , de mines del terme del Terrer, i ara el treuen del Pinell de Brai [ 2261-164 ].

galba f . Engalba [ 0 ] ( Esparreguera [ 1022-221 ]; d’Urgell, on també en diuen pintura [ 6-67-35 ] [ 6-73,74-19 ] [ 6-77-32,34 ] ) Terra de Montjuïc, per fer les engalbes blanques (Esparreguera [ 2261-253 ]) .

galba adj . f .

| terra galba Creda blanca verdosa que s’usa en terrisseria com a vernís, i en medicina popular contra les escoriacions de la pell [ 810-VI-128 ].

galduf m . Catúfol de sínia (Sueca [ 810-VI-130 ]).

galena f . i la forma glena Mineral de sulfur de plom, de fórmula PbS, que cristallitza en el sistema cúbic [ 2000-841 ] Molt usat com a component dels esmalts o vernissos ceràmics [ 0 ].

Reyner anota compres de caffoll , glena i lavadís -o lauadís -, aquest últim, un tipus de galena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

galeria f . A del Camp equival a corredor [ 23 ].

galet m .

| 1 galet V. tb. bequelló , bequilló , berquelló , biquilló , broc , broquelló , bròquil , cadanell , forol , gal , gallet , morroll , picoi , pitet , pitó , pixador , pixarell , pixorro , pitxorro El broc petit dels càntirs, canterelles, etc. per on, en inclinar convenientment l’atuell, brolla el líquid formant un raig prim [ 811-III-319 ] [ 1070-930 ] [ 810-VI-134 ] [ 824-IV-118 ] [ 1666-113 ] ( [ 2292-225 ] , obra negra [ 106-86 ]; Castellciutat [ 6-62-32 ], Mequinensa [ 1865-75 ], Peralta de [ 1038-122 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]; Ribera d’Ebre [ 954-166 ], Tamarit de Llitera [ 193 ], Tortosa [ 954-166 ] [ 1056-98 ] [ 1834-25 ] , Traiguera [ 2264-280 ], l'Urgell [ 1799-42 ] ).

" Galet : Broch petit del porró, canti &c." (diccionari Pere Labèrnia, 1839-1840).

“ galet . m. Broch petit del porró, canti, etc.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-789 ].

“ cantereta . s. f. y canti . s. m. Lo canti té dúas ánsas y no té galet ó broch petit pera beure, no més lo broch gran que es la boca. Sa forma es semblant á la del ánfora . La cantereta es de forma igual al canti , pero més petita y á més del brocall té galet al ventre ó costat.” (Barcelona, 1887) [ 953-154 ].

“ gal , - et , m. Broch de canti, broch petit.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-166 ].

"Porta ella lo poál d'argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu, ansa y galets .

Vernissats, que a Tuhir los terricers adrets

Pastan, recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

“galet m. pico del càntaro o botijo; arag. galet [...] ” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

| 2 galet Bec d’una peça (Castellciutat [ 6-61-12 ] [ 6-62-31 ]) Bec de pitxella ( d’Urgell [ 6-77-34 ]) .

| galet de cap de fava Galet en forma de punta de penis [ 2292-225 ].

galetera f . i la forma galatera V. tb. guilletera , màquina extrusora , pastonera , premsa d'extrusió [ 21-28 ] (la Bisbal d’Empordà , 1936 [ 189 ]) Màquina extrusora (el Papiol [ 3071-61 ]) Enginy mecànic que serveix per pastar i preparar el fang (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-11,12 ]; la Bisbal d’Empordà [ 21-28 ] [ 105-20 ], Esparreguera [ 1022-273 ,275 ] , Quart d’Onyar [ 2423 ] ) Màquina que serveix per pastar fang i per modelar peces de secció longitudinal uniforme, mitjançant un motlle de ferro col·locat a la boca de la màquina (la Bisbal d’Empordà [ 1783-28 ,32 ,33 ]) Per preparar i tallar a la mida exacta els pastons per fer testos emmotllats (l'Alcora [ 1653-55 ]) Enginy mecànic que permet modelar peces de ra joleria pel procediment d’extru sió (la Bisbal d’Empordà [ 136-81 ], Castellciutat [ 6-61-13 ], d’Urgell [ 6-67-31 ]) A Esparreguera es va instal.lar la primera el 1912 [ 1022-273 ] A d’Empordà es va introduir la primera el [ 105-20 ] [ 1534-37 ] [ 1562-112 ] .

"En Fonso ja pots comptar si va estar content am l'anonci d'una possibilitat de tenir galatera [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-165 ].

" [...] aquestes peces se tindrian de fer ab la galetera " ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1914) [ 2294-282 ]

“ galetera ”, “boca de galetera ”, “motllo de galetera ” (inv. la Bisbal d’Empordà , 1936) [ 189 ].

| galetera de buit Aquesta galetera elimina les bosses d’aire dins de la mateixa màquina i, aleshores, no cal introduir el fang manualment, sinó que cintes mecàniques el dipositen automàticament dins la galetera [ 1534-42 ] A la Bisbal d’Empordà , la primera es va instal·lar cap els anys 1958-1959 [ 1534-42 ].

galip m . Anglicisme usat a Menorca per denominar les pipes de fang de mida grossa [ 1337-92 ].

gall m . Galet o broc d’un càntir que imita la forma del mascle de la gallina (Fraga [ 810-VI-145 ]).

galleda f . Recipient de forma troncocònica invertida i, a vegades, cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de terrissa, amb una nansa, que serveix per poar, transportar o guardar aigua [ 810-VI-149 ].

gallet m .

| 1 gallet Galet [ 0 ] Broc prim d’un càntir, porró o altre recipient, destinat a fer rajar el líquid a raig prim [ 811-III-324 ] (l’Empordà [ 4-154 ] [ 810-VI-150 ] [ 824-IV-122 ], Figueres [ 2292-224 ], Fraga [ 810-VI-150 ], Garrotxa [ 810-VI-150 ], Gironès [ 810-VI-150 ]) Segons Marcó (1997), a Quart d’Onyar mai no s’ha dit broc ni galet , sinó tarot i gallet [ 0 ] Broc prim de la botija (País Valencià [ 810-II-625 ]).

| 2 gallet Bec d’un atuell de terrissa (Quart, obra roja [ 1148-40 ]).

galletera f . Cast. V. galetera .

galló m .

| gallons massissos o en relleu Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises durant el període 1480-1550 [ 1212- 211, 223 ] A la pisa daurada de Manises i de Catalunya dels segles XVI i XVII [ 1491-63 ].

| gallons pintats Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana i de Manises dels segles XVI i XVII [ 1491-63 ].

galó m . Unitat de mesura de capacitat per a rom, emprada a Menorca durant la dominació anglesa, que equivalia a 9 lliures menorquines de rom. Hi havia unes tasses especials per vendre rom que contenien un o dos doblers de rom [ 1692-158 ].

galota f . i la forma galata V. tb. galati “Un documento de 1449 habla de «escudelles en forma de galota». Y Osma pregunta: «¿Serían vasijas con cuello o pico?». Y vuelve a preguntar: «¿Sería el pico que, con efecto, conocemos?». Otro documento de 1449 habla de unas piezas «vulgariter vocatas goloti». Osma supone que es la misma palabra que también puede leerse golota , caso este último en el que podría ser relacionada con gola , garganta.” (Manises [ 938-402 ]) [ 1162-24 ].

“Item octo grossas vulgariter vocatas galoti [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].

“Item quatuor grosses d’escudelles de forma de galota ab lo cap e ab la garlanda ab orelles trepades et redones [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

gàlser m . Grafia antiga per calze o galze [ 1692-129 ,158 ].

galtera f . Cadascun dels laterals de la boca del forn de les rajoleries (Granollers [ 2257-89 ]).

galupa f . (Tamarit de Llitera [ 193 ]).

“galupa f. desus. molde de madera utilizado por los alfareros para hacer tejas.” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

galva f . V. galba .

galze m .

| 1 galze i les varietats formals gàlser , gàlzer . Grafia antiga per calze [ 0 ] Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia d'Elna (Rosselló), igual a ¼ de quartó local; es dividia en 8 meitadelles [ 1692-129,158 ] .

| 2 galze Reforç exterior de la boca (Breda [ 4-163 ]).

gàlzer m . Gràfia antiga per galze [ 1692-158 ].

ganivet m . Eina de terrisser consistent en una fulla llarga d'acer amb un dels extrems apuntat i molt afilat. Poden ser vells ganivets de cuina reutilitzats o bé simples fulles d'acer. Serveix per retallar les escletxes de les guardioles, les obertures dels abeuradors, etc. (l'Alcora [ 1653-88 ]).

| ganivet d’escatar Eina de ferro en forma de pala rectangular, afilada pels dos costats i que serveix per escatar les peces una vegada c uites ( , obra vermella [ 21-90 ] ) .

| ganivet de polir Eina de terrisser (inv . , 1936 [ 189 ] ) .

gansalla f . V. fil de gansalla .

ganxet m . Eina per fer decoracions incises (Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ] [ 1673-38 ]) .

| ganxet de mostrejar Eina de terrisser que consisteix en un petit mànec de fusta, del qual surt una llarga barnilla de ferro acabada en un ganxo. Per extreure la mostra del forn (l'Alcora [ 1653-99 ]).

ganxo m .

| 1 ganxo Eina per fer baixar les feixines o garbons del carro o de la pila ( l'Alcora [ 1653-99 ]; , obra negra [ 21- 65, 89 ] [ 106-92 ]; [ llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 ] [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1099- 19, 21 ], Manises [ 353-60 ]).

“ [...] sex exades quatuor ganxos et de dictis duabus sarriis sparti et de dictis barca rascle Mollis calapat et graella habitis per dictos supranominatos a domino Arnaldo [...] ” (llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, agost 1411) [ 415-II-216 ].

| 2 ganxo Barra de ferro prima i llarga, doblegada d’un extrem. Serveix per manipular l’obra calenta, desenfornar, etc. ( del Camp [ 23 ] ) .

| 3 ganxo A les bòbiles, barra de ferro utilitzada per aixecar els taps (Granollers [ 2257-89 ]).

garbell m .

| 1 garbell Esment de significat dubtós :

“item un garbell de terra” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-32 ].

| 2 garbell En els forns dels terrissers, volta plena de forats, que separa la cambra on es fa el foc de la cambra on es couen les peces. Pels forats passa el foc i el fum [ 1666-113 ] ( Alzira [ 2261-89 ], [ 106-88 ] [ 136-22 ] [ 137-29 ] [ 1562-55 ,61 ] [ 2366-283 ] , Breda [ 4-166,167 ]; Camp de Tarragona [ 810-VI-183 ], l’Empordà [ 810-VI-183 ], Mallorca [ 810-VI-183 ] [ 1868-262 ] , Manises [ 353-60 ] [ 415-I-18 ] [ 932-30 ] [ 938-403 ] [ 1231-67 ]; Mataró [ 810-VI-183 ], Paterna [ 415-I-18 ] [ 932-30 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ] [ 810-VI-4 ,5 ]; Quart d’Onyar, forns de negre [ 4-167 ] [ 105-29 ] [ 136-23 ]; del Camp [ 23 ]).

| 3 garbell [ 24-51 ] Per garbellar terra [ 136-52 ] ( Granollers [ 2257-89 ], Marina Alta [ 2196-91 ]) .

"hun cavaguell vell, dues sanalles e hun garbell e hun mas de fust per piquar terra e una roda de fer obra de gerrer vella" (inv. de gerreria, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-198 ].

“ [...] un garbell de borro per garbellar terra.” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

“dos garbells usats i un sedás usat.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

| 4 garbell V. tb. colador , sedàs Per colar l’argila deslleida que surt del bassó i extreure’n les grapisses (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-2 ] [ 1640-14 ] [ 1673-29 ] , on també en diuen colador [ 2184 ] ) Per colar l’argila deslleida, que s’extreu de la pica mitjançant el buidador , abans que caigui al safareig (Inca [ 1091-51 ]) Per colar l’argila (Agost [ 1287-26 ]).

| garbell de bassejar o per bassejar

"Ittem dos garbells pera basejar molt inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

garbó m . Feixina [ 0 ] Feix de llenya emprat pels terrissers (Manises [ 938-403 ]).

garfi m . Eina de ferro per treure els botijons del forn i comprovar si estan cuits (Agost [ 1287-26 ]).

gargantell m . L’escot que tenen les bacines de barber per adaptar-se a la gola [ 811-III-334 ].

gargantilla f . Cast. Nom d’un motiu ornamental aplicat amb manganès [ 19-20 ] [ 42-67 ] (Tamarit de Llitera [ 19- 18, 20 ] [ 42-67 ]).

gàrgol m . Gàrgola [ 811-III-334 ].

gargola f . V. tb. gargoleta , pitxell de rall (Mont-roig [ 402-234 ]) Cantereta amb dues anses, coll llarg i boca al capdamunt (Capçanes [ 810-VI-191 ], Ribera d’Ebre [ 1047-52 ], Villalba [ 810-VI-191 ]) Cantireta amb galet lateral per beure (el Pinell de Brai [ 1775-I- 249, 501 ]) Prod. a: Benissanet [ 13-123 ], Ginestar [ 3-44 ] [ 8-104 ] [ 13-123 ] [ 31 ]; Miravet [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 19-15 ] [ 31 ] [ 117-100 ] [ 1650-239 ] , on també en diuen gargola corrent [ 31 ] o pitxell de rall [ 117-100 ] , on és una cantereta sense galet, amb la boca trilobulada [ 4-154 ], que la feien per al Priorat [ 4-154 ] ; Mora d’Ebre, canteret amb galet [ 19-15 ] [ 1650-239 ] ; Tivenys [ 8-105 ] [ 13-23 ] [ 60-35 ] , on és un canteret sense galet [ 48-164 ] [ 442 ], on és una gerreta de tres abocadors, decorada amb pinzellades verticals de manganès [ 4- 149, 154 ] [ 19-16 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Ginestar: De dues mides: gran , d’uns 35 cm d’alçada [ 3-44 ] [ 8-104 ].

mitjana , d’uns 27 cm [ 3-44 ] [ 8-104 ].

| gargola de bec Cantereta amb bec [ 0 ] Prod. a: Tivenys [ 60-21 ].

| gargola de campanar Prod. a: Tivenys [ 13-43 ].

| gargola de carro Cantereta sense bec ni galet [ 0 ] Prod . a: Ginestar [ 3-44 ] [ 60-21 ], d’uns d’alçada [ 3-44 ].

| gargola de corona Prod. a: Miravet, on en feien de tres mides [ 31 ].

| gargola corrent V. gargola .

| gargola de moixó o del moixonet [ 1993 ] V. tb. pitxell dels 6 galets , pitxell de moixó , pitxell de trampa Càntir d'engany [ 1650-240 ] [ 1993 ] Prod. a: Miravet [ 6-29-x ] [ 60-34 ] [ 1993 ] , on també en diuen pitxell dels 6 galets [ 117-102 ], pitxell de moixó [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-102 ] [ 1650-240 ] [ 1729-72 ] o pitxell de trampa [ 117-102 ].

| gargola de rall (Benissanet [ 60-21,36 ], Ginestar [ 60-21,35,36 ], Miravet [ 60-21,36 ] [ 1729-72 ] , Tivenys [ 2261-161 ] ) o amb rall (Tivenys [ 2261-158 ]) Cantereta amb galet lateral [ 0 ] Amb una reixeta per evitar l'entrada d'insectes [ 2261-161 ] Prod. a: Benissanet [ 60-21 ,36 ], Ginestar [ 60-21 ,35 ,36 ], Miravet [ 60-21 ,36 ] [ 1729-72 ] ; Tivenys [ 2261-161 ] , on també en diuen pico [ 2261-158 ] .

gàrgola f . [ 70-114 ].

| 1 gàrgola Cantereta de boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure (Masroig [ 810-VI-191 ], Miravet [ 810-VI-191 ] [ 824-IV-131 ], Mont-roig [ 810-VI-191 ]) Per beure aigua [ 19-15 ] Prod. a: Miravet [ 19-15 ], Móra d’Ebre [ 19-15 ].

| 2 gàrgola Cantereta sense galet, amb el coll obert en forma trilobulada, per beure a raig; es fabricava per als camperols del Priorat; per portar, contenir i beure aigua [ 19-16 ] [ 48-I-164 ] [ 1650-239 ] Prod. a: Tivenys [ 19-16 ] [ 48-I-164 ,165 ] [ 1650-239 ] .

| 3 gàrgola Càntir amb nansa al capdamunt i un broc a cada extrem d'aquesta, un per beure i l'altre per omplir-lo [ 0 ] (Mont-roig [ 1650-240 ]).

| 4 gàrgola V. tb. gàrgol Tub o canal voladissos, perpendiculars a la façana, fets de pedra, de metall o de ceràmica, sovint guarnits amb figuracions grotesques o fantàstiques, per on surt l'aigua de les teulades, que cau així distanciada de les parets [ 6-75,76-75 ,76 N’hi ha de tancades, en forma de tub, i d’acanalades [ 1650-260 ] Canó o canal per llensar les aigües de les canals de les teulades directament a fora [ 810-VI-191 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 351 ] , l'Hospitalet de Llobregat [ 68-25 ] ; Sarrià, a Barcelona [ 1650-260 ] .

gargoler m . Canterer; post posada horitzontalment, que té dos o tres forats rodons per encaixar-hi les gargoles (Villalba [ 810-VI-192 ]).

gargoleta f . Prod. a: Benissanet [ 31 ] Denominacions segons la mida: A Benissanet: mitjana [ 31 ], petita [ 31 ].

Es denúncia a un taverner barceloní per "averli trobat la porta falsa oberta y donant a beura ab gargoletas o taças" (Barcelona, 1702) [ 2255-276 ].

gàrguil m . V. tb. galupa , graella , marc , motllat , motlle Motlle de fer teules [ 1070-937 ] [ 2000-848 ] [ 2257-16 ] Motlle de ferro o fusta que s’omple de fang per fer les teules [ 824-IV-131 ] ( Granollers [ 2257-16 ,90 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]) Marc per fabricar maons [ 1458-85 ].

garlanda f .

| 1 garlanda Ornament arquitectònic en relleu, de representació vegetal, que sembla suspès pels dos extrems. Són freqüents els de ceràmica sense envernissar [ 1885-14 ].

"La garlanda queda bé [...] malgrat guardi la mateixa amplada á dalt que á baix." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1909) [ 2294-80 ].

| 2 garlanda Tema decoratiu de la pisa que apareix ano menat així en documents antics (Manises [ 938-403 ]).

“Item una grossa de talladors de la garlanda comuns [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

“Item plats et morters de la garlanda de forma de miges peces [...] Item sex grosses de scudelles de partera ab la garlanda de çafre [...] escudelles de forma de galota ab lo cap e ab la garlanda [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

| 3 garlanda Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana del segle XVII [ 1491-63 ,208 ].

| garlanda de trifolis enllaçats Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1500-1516 [ 1212- 208, 222 ].

garlandeta f . Dim. de garlanda Tema decoratiu que apareix ano menat així en documents antics (Manises [ 938-403 ]).

“Primo sex grosses de obra de terra vulgariter vocata de partera ab lo cap e ab la garlandeta [...] Item unam grossam de talladors vulgo dictos de talla de miges peces ab la garlandeta [...] Item unam grossam hoc est duodecim dotzenes de peces comunes ab la garlandeta [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].

“Item sex grosses scudelles de partera ab la garlandeta de çafre [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-38 ].

garraf m . Cadaf [ 0 ] Recipient de metall o de terrissa, més gros que un pitxer, que s’usa per abeurar les parets en construcció ( Algaida [ 1755- 43, 46 ], Mallorca [ 1059-182 ], Manacor [ 810-VI-198 ] [ 1755-40 ,46 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]) Antigament s’emprava per beure [ 810-VI-198 ].

garrafa f . Garraf gran? [ 0 ]

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets! [...] ” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

garrafó m .

| 1 garrafó Recipient de forma ovalada, amb l'interior envernissat, freqüentment revestit amb fibra d'espart, que s'utilitzava per embarcar oli i aiguardent, especialment a Amèrica [ 1513-154 ] Barral sense nanses [ 1059-207 ] (Mallorca [ 1059-207 ] [ 1513-154 ,156 ]).

| 2 garrafó Cadaf petit [ 0 ] Garraf petit per tenir líquids espirituosos (Manacor [ 810-VI-198 ]).

| 3 garrafó Nom popular de la cantimplora de terrissa (Esparreguera [ 1022-240 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

garramatges m . pl .

| 1 garramatges Bocins de fang que queden enganxats pels dits del terrisser quan treballa, i els quals va apilant al costat del cossiol ( del Camp [ 810-VI-199 ]).

| 2 garramatges V. tb. engramatges Fang aigualit que els gerrers tenen en un cossi i que serveix per enganxar unes peces amb les altres (Penedès [ 810-VI-199 ]).

garrot m . Eina de rajoler que consistia en un llistó de fusta que sostenia una planxeta metàl· lica. Servia per allisar la cara fina d’una peça emmotllada (Barcelona [ 810-VI-209 ], Regencós [ 136-74 ] [ 1566-23 , 24, 86 ] , Sant Joan Despí [ 824-IV-135 ], Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]) Llistó de fusta emprat pels rajolers per afinar la superfície de les peces més primes, encara dins del motlle (Granollers [ 2257-16 ,90 ]) .

garsala f . Gresala [ 810-VI-212 ] Cassola gran, gibrell gran (l’Empordà [ 824-IV-136 ], Mallorca [ 824-IV-136 ]) Prod. a: Olot [ 60-51 ], on segons altres autors en deien gresala [ 0 ] .

gatonera f . En els blanqueigs, peça rodona de pisa blanca envernissada, fixada a un tros de fusta que es clava on convé, per dins de la qual passa la roba i li serveix de guia (Barcelona [ 810-VI-230 ]).

gatúfol m . Catúfol [ 810-II-813 ] (Camp de Tarragona [ 810-VI-231 ]).

gavadal m . Servia per rentar la vaixella i, correntment, era de fusta. No obstant, també se n'esmenten alguns “de terra” [ 393-225 ] [ 955-387,395 ].

" gavadal de terra: 6 diners" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-219 ,225 ].

“un gavadal de terra” (encant Santa Coloma de Gramenet, s. XV) [ 955-395 ].

gavatxó m . Olla d’un quart de peça (Breda [ 810-VI-239 ]).

gavell m . Feixina [ 0 ] Feix de llenya per als forns de terrissa i de pa (Onda [ 824-IV-141 ]).

gaveta f . A les rajoleries, recipient troncocònic de fusta, d’uns 40 x 50 cm i 40 cm d’alçada. Tenia quatre rodes molt amples per no marcar el sòl del cobert. Era ple d’aigua i servia perquè el rajoler netegés el motlle cada vegada que s’havia emmotllat un parell de rajols. També per agafar una mica d’aigua i al lisar les peces (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ] ) .

"Una gaveta de terra, petita, sotil." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-506 ].

gavinet m . Incorrecte, V. ganivet .

gedrigola f . Guardiola (Callosa d'en Sarrià, Marina [ 1658-73 ]).

gedriola f . Guardiola [ 394-37 ] [ 810-VI-244 ] (Esporles [ 810-VI-244 ]).

gelosia f .

| 1 gelosia V. tb. claustra [ 1030-6.16 ] [ 1593-70 ] Peça molt calada en el sentit del seu gruix. N'hi ha de ceràmica i també de ciment, de fusta o de metall. Serveix per construir paraments calats i, al mateix temps, decoratius, que permeten la ventilació però que dificulten la visió de l'interior. De mides molt variables [ 6-73,74-13 ] (Esparreguera [ 1022-240 ] ) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

" gelosia : transenna; finestra rexada: fenestra clathrata [...] " (Pou, Onofre: Thesaurus Puerilis , 1575).

" [...] las portas, finestras, vestiments, gelosias , empostissats [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) Es refereix a gelosies de fusta [ 1471-187 ].

| 2 gelosia Espirall. Per ventilar certs espais [ 2261-315 ] (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-35 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca, on també en diuen espirall [ 2261-315 ]; Felanitx [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

gerd m . i la forma gert Florera; gerro de tenir flors (Pirineu Oriental [ 810-VI-272 ] Segons Alcover-Moll, significa florera al Pirineu Oriental, cosa que Corominas considera no provada [ 1148-39 ].

“Qui, dins lo que era una establia, / vos refà el gert , o satalia.” (Jampy, M.: Lliris, roses y violes . Perpinyà, 1914) [ 810-VI-272 ].

gero m . Cast. V. maó calat .

gerra f . V. tb. gerricó .

| 1 gerra Tipologia indeterminada [ 0 ].

“ [...] et unam gerram [...] ” (inv. Barcelona, 1256) [ 288-91 ].

“Item centenar de gerres III sous” (lleuda de Tortosa, 1298) [ 1055-173 ].

“ [...] duas gerras terre [...] novem gerras terre vocatas pimanterias aptas ad tenendum vinum [...] ” (inv. Barcelona, 1338) El mateix inventari comparteix alfàbia [ 1157-349,352 ].

“ [...] una gerra vert de bogia.” (inv. València, 1343) [ 1169-30 ].

“Item una jerra ab nansa: VI ds. [...] Item XII gerres buydes: VI s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-128 ].

“ [...] una gerra enuerniçada de verniç vert [...] per XIIII. s.” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-207 ].

" [...] ab la present volem, provehim e ordenam que algun hom o altre qualsevol persona, de qualsevol condició, ley o estament sia, del loch de Manizes, no gos d'aquí avant pendre tests alguns en les olleries de Paterna, de gerres , ni de quànters, ni de qualsevol obra altra [...] " (ordinació del 1385) [ 2253-31 ].

"Item una pimentera e gerres cirunchades e algun frescham." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-555 ].

"Item una gerra rodona envernissada [...] VI diners." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-581 ].

“Item, una gerra de terra, III ss. e mª.” (encant de Lillet, 1440) [ 186-II-374 ].

“Item una gera ab una nansa [...] Item una gera negra.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-132,133 ].

" Una gerra ho satrilla de tenor de un bon cortà." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-513 ].

"Item una gerra verda envernissada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-223 ].

“Item huna gerra blancha.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-198 ].

“ [...] una gerra ab dues nances, envernissada, gran [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“ [...] una gerra verda, de terra.” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-456 ].

“Item dues gerres de terra la una verda laltra blancha: 1 s. 6 d.” (inv. Ciutadella, 1472) [ 825-164 ].

"Una gerra sense coll" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

" [...] xxvii gerres entre valencianes e de Petrer, buydes [...] " (inv. Alacant, 1483) [ 2012-111 ].

“Item huna gerra verda migensera [...] ” (inv. Ciutadella, 1494) [ 825-181 ].

“ gerres ”, “ gerres de tres per dos”, “ gerretes ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item quinze dotzanes entra gerres y altres obratges consemblants ço són vaxells de quatre diners" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

"Búrnies i gerres de cireres [...] Búrnies, gerres i porrons de 2,5 sous dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Item dues gerres , la una verda, l altre blanque, trencades.” (inv. castell de Falgons, 1523) El mateix inventari comparteix alfàbia [ 1105-163 ].

" gerres capfesses" (obra rebuda per l'escudeller Pau Cristòfol, d'un gerrer de Barcelona, 1570) [ 2079-87 ].

" Gerres de 3 per 2, o de tres sous" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

"Ítem avem pagat per a una gerra avem comprada dell encant [...] deu sous" (comptes de l'ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-118 ].

"Item sinc gerres envernisades entre grans y xiques, buides: 1 ll. 10 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-324 ].

" Gerres de terra blanca petita" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

" [...] quatre gerres verdes, ditas argolles [...] " (inv. Puigpunyent, 1597) [ 1568-137 ].

" gerra envernissada de verd amb aixeta" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1622 i 1750) [ 642-381 ].

" gerra pintada de blau" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1668) [ 642-380 ].

“ gerres ” (llibres Casa de Convalescència, Barcelona, 1680) [ 131-137 ].

" gerra gran blava" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1772) [ 642-381 ].

"Item, dotse gerras de pisa, usadas." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-78 ].

“Una gerra i un càntir de posar oli, tot de barro usat” (inv. de l’ermita del Vilar, Blanes, 1814) [ 3003-149 ].

| 2 gerra V. tb. alcolla , alfàbia , alfabió , alfolla , algerra , algerreta , aljub , almagerra [?], ambúrnia , ancantra , ancolla , angèria , angerra , argolla , bomba , cadús , candiota , cantra , cantre , carner , colmeneta , dorc , encàntara , encantra , encantres , engerra , gerreta , gèrria , gerró , gerronet , gerrot , gerrotet , jarra , orsa , orseta , petxín , petxinet , saboner , saboneret , salsera , salsereta , solsera , solseró , solseronet , tabaira , tarrassa , tarrasseta , tenalla , tenalleta , tina , tinalla , tinell , tineta , tòfol , tofolet , viola ? [ 2397 ] [ 2757 ] (Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]). Recipient de terrissa amb boca ampla al capdamunt, més ample del mig que del fons i boca, amb nanses o sense [ 131-92 ] [ 811-III-357 ] [ 1650-245 ] [ 2000-861 ] Base llimada, dues nanses verticals altes, envernissada per dins i la meitat superior externa (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-19 ]) Boca ampla, sense coll o amb el coll molt curt, i sense nanses o amb nanses molt petites [ 810-VI-276 ] (Manises [ 353-60 ] [ 938-403 ]) Segons Pedro López Elum, a Paterna, alcolla i alfàbia procedeixen de l’àrab. La primera, encara s’usava el 1285 i la segona, el 1317. Ambdues són, a partir d’aquesta data, substituïdes pel romànic gerra [ 1291-76,84 ] Fins al 1317, al País Valencià, les gerres s'anomenaven alfàbia i alcolla . A partir d'aquesta data comencen a anomenar-se gerra [ 1823-181 ] Per conservar vegetals, bolets, pebrots... [ 21 ] i altres aliments adobats [ 6-47-43 ] ( , obra negra [ 6-47-43 ] [ 21 ]) Per a l’oli (Figueres [ 100-I-19 ] , Orba [ 2192-35 ] ) Envernissades a l’interior i vora (Figueres [ 6-8-19 ]) Amb dues nanses ( , obra vermella [ 95-3-x ]) Totalment envernissades de color groc a l’interior i vermell decorat amb llanterna a l’exterior ( , obra vermella [ 21 ] [ 95-3-x ]) o grogues amb esquitxos verds ( , obra vermella [ 21 ]) Amb una, dues o quatre nanses [ 811-III-357 ] Per posar aigua, oli, mel, etc. [ 811-III-357 ] .

Prod. a: Ademuç [ 2261-15 ], Agost (Alacantí) [ 1823-187 ] [ 2261-15 ,136,138,139,140,143,145 ] , Aiora (Vall de Cofrents) [ 2261-15 ], l' Alcora [ 8-116 ] [ 1653-106 ,107 ] [ 1971-30 ] [ 2261-15 ,25,26,27,28 ] [ 2298-49 ] ; Alcover (Alt Camp) [ 44-52 ] [ 48-I-171 ] [ 48-III-93 ] [ 1650-246 ] [ 2261-151 ,182 ,184,185 ] , en cuita oxidant i cuita reductora [ 2261-184 ]; Alfara d’Algí mia (Camp de Morvedre) [ 1061-24 ] [ 2261-15 ,57,59 ] , Alòs de Balaguer [ 2261-151 ], Alzira (Ribera Alta) [ 2261-15 ,89,90 ], Avinyó (Bages) [ 100-II-56 ] , Banyoles [ 2261-151 ] ; Barcelona [ 6-115-6 ] [ 42-61 ] [ 43-357 ] [ 47-100 ] [ 1556-686,690 ] [ 1749-196,221 ] [ 2079-71 ] [ 2083-99,100,101,102 ] [ 2255-437 ] [ 2261-151 ,225,226 ,229,230,231 ] [ 2398 ] [ 2683 ] [ 3069-21 ,22,27,61 ] , obrador Martínez [ 6-69,70-19 ] , de pisa [ 2502-202,203 ] ; Bellver de Cerdanya [ 2261-151 ], prob. a Benaguasil (Camp de Túria) [ 2261-15 ], Benissanet [ 13-123 ] [ 31 ] [ 1650-246 ] [ 2261-151 ,177 ] [ 2298-50 ] , Biar [ 2261-15 ,126 ,128 ], d'Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 21 ] [ 62-256 ] [ 95-3-x ] [ 187 ] [ 314 ] [ 351 ] [ 1163-160 ,161 ] [ 1650-246 ] [ 1762-40 ] [ 2261-151 ,284,285,286 ] , d'Empordà (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ], Blanes [ 2895-147 ], Burjas s ot (Horta Nord) [ 1971-30 ] [ 2261-15 ,108 ] [ 2264-277 ] , Calaf [ 2261-151 ], Caldes de Montbui (Vallès Oriental) [ 7 ] [ 2261-151 ] , Canals (Costera) [ 1823-196 ], Cardedeu [ 2438-618 ], Castellciutat [ 2261-151 ], probablement a Castelló de Farfanya (Noguera) [ 1650-246 ], Castelló de Rugat o de les Gerres [ 1823- 184, 185 ] [ 1971-30 ] [ 2261-15 ,94,95 ] [ 2264-273,277 ] , Cervera (Segarra) [ 123-42 ], probablement a Cocentaina ( Comtat ) [ 1823-181 ], Cubells [ 2261-151 ], Esparreguera (Baix Llobregat) [ 8-98 ] [ 13-135 ] [ 1022-240 ] [ 1971-26 ] [ 2261-151 ,249 ] ; Figueres (Alt Empordà) [ 6-8-19 ] [ 8-91 ] [ 100-I-19 ] [ 1762-39,40 ] [ 2261-151 ,297,298 ] , on en feien de 5 mides, la gran, de [ 8-91 ]; (Montsià) [ 1881 ] [ 1971-26 ] [ 2261-151 ,156 ] [ 2298-50 ] , Gerri de [ 2261-151 ], Ginestar (Ribera d'Ebre) [ 1971-26 ] [ 2261-151 ,179 ] [ 2298-50 ] , ciutat de Girona [ 2242-407 ] [ 2261-151 ,280 ] , Horta de Sant Joan [ 2261-151 ], l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) [ 68- 28, 34,37 ], ciutat de Lleida [ 2261-151 ], Llíria (Camp de Túria) [ 8-119 ] [ 1971-30 ] [ 2261-15 ,70 ] [ 2264-277 ] ; Manises (Horta ) [ 353-60 ] [ 2261-15 ] , obra daurada [ 2083-56 ]; Manresa (Bages) [ 100-II-55 ], prob. Martinet [ 2504-25 ], Mataró (Maresme) [ 16-85 ] [ 2261-151 ] , Miravet (Ribera d'Ebre) [ 4-147 ] [ 8-103 ] [ 48-I-175 ] [ 71-II-988 ] [ 1650-246 ] [ 1762-39 ] [ 1971-26 ] [ 2261-151 ,163 ] [ 2298-50 ] , Molins de Rei [ 2261-151 ], Montblanc [ 2261-151 ], prob. a Nules (Plana Baixa) [ 2261-15 ], Olocau del Rei (Ports) [ 2261-15 ], Olot (Garrotxa) [ 7 ] [ 2261-151 ,294 ,295 ] , Onda (Plana Baixa) [ 2261-15 ,31 ,32,33 ] [ 2298-49 ] , Onil (Alcoià) [ 1823-187 , 188, 194 ] [ 2261-15 ,119 ] , Orba (Marina Alta) [ 265-53,130 ] [ 2192-35 ] [ 2261-15 ,114 ] , Os de Balaguer [ 2261-151 ], Palafrugell (Baix Empordà) [ 0 ] , Paterna (Horta ) [ 2012-212,213,217,220,225,229,230,237 ] [ 2261-15 ,73 ] [ 2264-96 ,278 ] , el Perelló [ 1971-26 ], Petrer (Vinalopó Mitjà) [ 2261-15 ,133 ], Piera [ 0 ] [ 2261-151 ] ; el Pont de Muntanyana [ 2261-151 ] , com les de Calanda però de terra blanquinosa [ 100-II-42 ]; Pont de Suert [ 2261-151 ], Potries (Safor) [ 2261-15 ], Quart d’Onyar (obra negra i vermella) [ 4-140 ,156 ] [ 6-25-36 ] [ 16-78 ] [ 42-61 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2261-151 ] [ 2011 -95 ] , el Ràfol de Salem (Vall d'Albaida) [ 2261-15 ,105 ] [ 2264-277 ] ; Reus (Baix Camp) [ 31 ] [ 2261-151 ] , de cuita reductora [ 2261-181 ] [ 3069-40 ] ; Rialp de Noguera [ 2261-151 ], Rubí [ 2261-151 ,258 ], Sabadell (Vallès Occidental) [ 1027-353 ] [ 2261-151 ,257 ] , Salàs [ 2261-151 ], Sallent [ 1650-245 ], Sant Cugat del Vallès [ 2261-151 ,238 ], Sant Feliu de Llobregat [fulletó terrisseria Grané, 1995] [ 2261-151 ,237 ] , prob. a Sant Joan de Moró (Plana Alta) [ 2261-15 ,48 ], Sant Julià de Vilatorta (Osona) [ 2261-151 ] , Santa Coloma de Farners [ 2261-151 ], del Camp [ 2261-151 ], d'Urgell [ 2261-151 ], Sogorb (Alt Palància) [ 1971-30 ] [ 2261-15 ,43 ] [ 2298-49 ] , Solsona [ 2261-151 ], ciutat de Tarragona [ 2261-151 ], Tàrrega [ 2261-151 ], Terrassa [ 2261-151 ], Tivenys [ 31 ] [ 442 ] [ 1650-246 ] [ 1971-26 ] [ 2261-151 ,158,159 ] [ 2298-50 ] , prob. a Torreblanca (Plana Alta) [ 2261-15 ] [ 2298-49 ] , prob. a Torrent (Horta) [ 2261-15 ,108 ], Tortosa [ 1971-26 ] [ 2261-151 ] , Traiguera (Baix Maestrat) [ 2261-15 ,22,23 ] [ 2298 ] , ciutat de València [ 2261-15 ,79 ] , Valls [ 2261-151 ] ; Verdú [ 6-46-35 ] [ 2261-151 ] [ 2351-30 ] [ 3069-40 ,41 ] , probablement [ 1650-246 ]; Vic [ 2261-151 ] Vila ca del Penedès [ 4-144 ] [ 18 ] [ 38-179 ] [ 1650-246 ] [ 2261-151 ] [ 3069-38 ] , el Villar (Serrans) [ 13-116 ] [ 2261-15 ] , prob. a Xaló (Marina Alta) [ 2261-15 ,147 ], Xiva [ 1971-30 ] [ 2261-15 ,81,82 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) Agost: Fan dues tipologies de gerres: gerres altes i gerres baixes [ 2261-143 ].

g erres altes : de sis arroves [ 2261-139 ] També anomenada gerra d'a sis [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] D 'uns 80 cm d'alçada [ 2261-143 ] D'uns 96 litres de cabuda [ 2261-145 ] [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] Més aviat per a oli [ 2261-145 ] .

d'a carga [ 2261-139 ,140 ] [ 2466-143 ], de càrrega [ 2466-143 ] o de 4 arroves , d'uns 72 cm d'alçada [ 2261-143 ] D’uns 76 cm d’alçada [ 2466-143 ] D'uns 64 litres de cabuda [ 2261-145 ] D'uns 70 litres de cabuda [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] .

mitjana [ 2261-139 ,140 ] [ 2466-143 ] , d'uns 62 cm d'alçada [ 2261-143 ] [ 2466-143 ] D'uns 50 litres de cabuda [ 2261-145 ] [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] .

gerró de mitja gerra [ 2261-139 ] [ 2466-143 ] , tornejat en dues parts [ 2261- 138 ] , d'uns 56 cm d'alçada [ 2261-143 ] [ 2466-143 ] D'entre 35 i 40 litres de cabuda [ 2261-145 ] D'uns 40 litres de cabuda [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] .

gerró d'olla [ 2261-139 ] [ 2466-143 ] , d'una sola tirada [ 2261-138 ] , d'uns 42 -43 cm d'alçada [ 2261-143 ] [ 2466-143 ] D'uns 20 litres de cabuda [ 2337-74,75 ] [ 2466-143 ] Per conservar aliments [ 2337-74,75 ].

gerró de quatre ansetes [ 2261-139 ] [ 2466-143 ], d'uns 31-32 cm d'alçada [ 2261-143 ] [ 2466-143 ] D'uns 10 litres de cabuda [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] .

gerró de pelleta [ 2261-139 ] [ 2466-143 ] , d'uns 24-25 cm d'alçada [ 2261-143 ] [ 2466-143 ] D'uns 4 litres de cabuda [ 2337-74 ] [ 2466-143 ] Per conservar aliments [ 2337-74 ] .

gerró de mitja pella [ 2261-139 ] [ 2466-143 ] , d'uns 20 -21 cm d'alçada [ 2261- 143 ] [ 2466-143 ] D'uns 2 litres de cabuda [ 2337-74,76 ] [ 2466-143 ] .

gerres xates : salaor [ 2261-139 ] , d'uns 36,5 cm d'alçada [ 2261-143 ] .

gerró d'olla , d'uns 30 cm d'alçada [ 2261-143 ].

colmeneta , d'uns 27 cm d'alçada [ 2261-143 ].

gerró de pelleta , d'uns 22 cm d'alçada [ 2261-143 ].

gerró de mitja pella , d'uns 16,5 cm d'alçada [ 2261-143 ].

b ) Benissanet: gerrot en tres peces , de 600 litres, amb 4 nanses [ 31 ].

gerrot en dues peces , de 500 litres, amb 4 nanses [ 31 ].

solsera gran , de 100 litres, amb 4 nanses [ 31 ].

solsera petita , de 70 litres, amb 3 nanses [ 31 ].

tòfol gran , de 45 litres, amb 4 nanses [ 31 ].

tòfol petit , de 28 litres, amb 3 nanses [ 31 ].

solseró , de 14 litres, amb 2 nanses [ 31 ].

petxín , de 8 litres, amb 2 nanses [ 31 ].

saboner , de 2 litres, amb 2 nanses [ 31 ].

c ) (obra vermella): de peça [ 21 ].

de tres dues [ 21 ].

de dues la peça [ 21 ].

de tres la peça [ 21 ].

de quatre la peça [ 21 ].

de sis la peça [ 21 ].

d ) Castelló de Rugat: tavosa , la de 100, 200 o 300 roves de capacitat [ 2261-101 ].

quarantena , de 40 roves de capacitat [ 2261-101 ].

parella , la gerra de 30 roves de capacitat [ 2261-101 ].

vintena , de 20 roves de capacitat [ 2261-101 ].

quinz ena , de 15 roves de capacitat [ 2261-101 ].

quatrena , de 12 roves de capacitat [ 2261-101 ].

vuitena , de 8 roves de capacitat [ 2261-101 ].

salador , de 6 roves de capacitat [ 2261-101 ].

gerreta , de 3 roves de capacitat [ 2261-99 ].

barcella , de 2 roves de capacitat [ 2261-99 ].

gerronet gran , d'una rova de capacitat [ 2261-99 ].

gerronet xicotet , de ½ rova de capacitat [ 2261-99 ].

e ) Esparreguera: de carga [ 8-98 ], la d’uns 120 l de capacitat [ 1022-240 ].

de mitja carga , d’uns 60 l de capacitat [ 1022-240 ].

de quart de carga , d’uns 30 l [ 1022-240 ].

de barraló [ 1022-240 ].

de 4 quartans (Julià Galceran) [ 1022-289 ].

de 3 quartans [ 8-98 ], de 24 l [ 1022-240 ].

de 2 quartans [ 8-98 ] (Julià Galceran) [ 1022-289 ].

de quartà i mig [ 8-98 ], de 12 l [ 1022-240,289 ].

de quartà [ 8-98 ], de 8 l [ 1022-240 ] (Julià Galceran) [ 1022-289 ].

de mig quartà , de 4 l [ 1022-240,289 ].

de mesuró [ 8-98 ], de 2 l [ 1022-240 ].

de picotí , d’1 l [ 1022-240 ] (Julià Galceran) [ 1022-289 ].

Andreu Badia Rialt, el 1944, feia: de carga [ 1022-288 ].

de mitja carga [ 1022-288 ].

de 12 quartans [ 1022-288 ].

de 10 quartans [ 1022-288 ].

de 8 quartans [ 1022-288 ].

de 6 quartans [ 1022-288 ].

de 4 quartans [ 1022-288 ].

Segons el Gremi de terrissers, el 1920: de carga [ 1022-288 ].

de mitja carga [ 1022-288 ].

de barraló [ 1022-288 ].

de ¾ de barraló [ 1022-288 ].

de mig barraló [ 1022-288 ].

A la terrisseria Massó Rovira: de carga [ 1022-288 ].

de mitja carga [ 1022-288 ].

de barraló [ 1022-288 ].

de mig barraló [ 1022-288 ].

de 6 quartans [ 1022-288 ].

de 3 quartans [ 1022-288 ].

de 2 quartans [ 1022-288 ].

de quartà i mig [ 1022-288 ].

de quartà [ 1022-288 ].

de mig quartà [ 1022-288 ].

f ) Miravet: Hi ha certes variacions, segons els obradors [ 2261-171 ].

aljub [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-95 ], gerra [ 117-95 ] [ 2261-171 ] o gerra gran [ 31 ] La gerra es diu aljub al curs inferior de l’Ebre [ 117-95 ] És la gerra més gran [ 117-95 ] Amb 4 nanses [ 8-104 ] [ 31 ] [ 2261-171 ] Pujada amb 4 tirades de marrell [ 8-104 ] Usada com a dipòsit d’aigua [ 8-104 ] [ 117-95 ] o d’oli [ 117-95 ] D’uns 300 litres de capacitat [ 117-95 ] [ 2261-171 ] .

gerrot [ 4-148 ] [ 117-95 ] o gerrot gran [ 8-104 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 2261-171 ] Peça antiga [ 2261-171 ] Més baix i panxut que la gerreta gran [ 2261-171 ] Amb 4 nanses [ 31 ] [ 89-201 ] [ 2261-171 ] Pujat amb 3 tirades de marrell [ 8-104 ], d’uns 200 l de capacitat [ 6-60-28 ] [ 8-104 ] [ 117-95 ] [ 2261-171 ] De 140 a 150 litres [ 89-201 ] Per emmagatzemar oli o aigua [ 117-95 ].

gerreta gran Amb quatre nanses [ 2261-171 ] De 1 80 a 190 litres de capacitat. P er guardar oli i aigua a les cases [ 2261-171 ].

gerrot petit [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 31 ] [ 89-201 ] Més baix i panxut que la gerreta petita [ 2261-171 ] Amb quatre nanses [ 2261-171 ] De 150 litres de capacitat [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 117-95 ] [ 2261-171 ].

gerreta [ 117-95 ] o gerreta petita [ 2261-171 ] Com el gerro t petit però més estilitzada [ 117-95 ] Amb 4 nanses [ 31 ] [ 89-201 ] [ 2261-171 ] Pujada amb 3 tirades de marrell [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] Per emmagatzemar oli i aigua [ 117-95 ] [ 2261-171 ] De 150 litres de capacitat [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 117-95 ] [ 2261-171 ] De 135 litres [ 89-201 ].

solsera [ 3-51 ] [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] Hi havia la solsera gran i la solsera petita [ 0 ] Amb 3 nanses [ 3-51 ] [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] Pujada amb 2 tirades de marrell [ 3-51 ] [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] D’entre 70 i 90 l [ 6-60-28 ] D’uns 100 litres [ 3-51 ] [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ].

solsera gran [ 4-148 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-95 ] Amb 4 nanses [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-95 ] [ 2261-171 ] De 100 litres de capacitat [ 89-201 ] De 90 litres [ 117-95 ] [ 2261-171 ] Per guardar oli [ 117-95 ] [ 2261-171 ] o aigua [ 2261-171 ] .

solsera petita [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-95 ] o xica [ 4-148 ] Amb 3 nanses [ 31 ] [ 2261-171 ] Amb 4 nanses [ 89-201 ] Per guardar oli [ 117-95 ] Per fer provisió d'oli i d'aigua [ 2261-171 ] De 50 litres de capacitat [ 89-201 ] De 70 a 75 litres [ 117-95 ] [ 2261-171 ] .

tòfol gran [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] o tafol gran [ 117-96 ] Amb 3 nanses [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 2261-171 ] Amb 4 nanses [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] Pujat amb 2 tirades de marrell [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 117-96 ] Per a oli i per a conserves [ 117-96 ] De 70 litres de capacitat [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] De 50 litres [ 117-96 ] [ 2261-171 ] De 35 a 38 litres [ 89-201 ].

tòfol mitjà Amb 3 nanses [ 2261-171 ] Pujat amb 2 tirades de marrell. De 60 litres de capacitat [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ].

to fol comú o entremig de tòful [ 2261-171 ] Amb tres nanses [ 2261-171 ] Pujat amb 2 marrells [ 117-96 ] Per a oli i conserves [ 117-96 ] De 40 litres de capacitat [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Antiga mida que fa temps que va deixar de fer-se [ 2261-171 ] .

tòfol petit [ 3-53 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 89-201 ] [ 2261-171 ] , tafol petit [ 117-96 ], tofolet [ 31 ] [ 2261-171 ] o tafolet [ 117-96 ] Amb 3 nanses [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Pujat amb 2 tirades de marrell [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 117-96 ] Per a oli i per a conserves [ 117-96 ] De 50 litres de capacitat [ 11-217 ] [ 13-122 ] De 25 litres [ 89-201 ] De 20 litres [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

solseró [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] Amb 2 nanses [ 31 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Tornejat al pilot [ 2261-165 ] Per a olives i productes del porc [ 117-96 ] [ 2261-171 ] D’uns 10 litres de capacitat [ 6-60-28 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] De 20 litres [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ].

solseronet [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] o entremig de solseró [ 2261-171 ] Amb 2 nanses [ 31 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Tornejat al pilot [ 2261-165 ] Per a olives i productes del porc [ 117-96 ] [ 2261-171 ] De 7-8 litres de capacitat [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

petxín [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] Amb 2 nanses [ 31 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Tornejat al pilot [ 2261-165 ] Per guardar xoriços i llard [ 117-96 ] Per a conserves [ 2261-171 ] De 15 litres de capacitat [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] De 7-8 litres [ 89-201 ] De 5 litres [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

intermig Amb 2 nanses [ 31 ] [ 2261-171 ] .

intermitget De 4 litres de capacitat [ 89-201 ] Amb dues nanses [ 2261-171 ] .

petxinet [ 117-96 ] o entremig de petxín [ 2261-171 ] De dues nanses [ 2261-171 ] Per guardar xoriços i llard. De 3 litres de capacitat [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Tornejat al pilot [ 2261-165 ] .

saboner [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 117-96 ] Amb 2 nanses [ 31 ] [ 2261-171 ] Té les nanses altes, a la vora de la boca, per poder penjar-lo amb un cordill [ 117-96 ] Per portar el sabó quan s’anava a rentar. Avui per a conserves [ 117-96 ] De 3 litres de capacitat [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] D’un litre de capacitat [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

saboner mitjà Amb 2 nanses [ 31 ] [ 2261-171 ] .

saboneret o saboner petit [ 2261-171 ] És la gerra més petita. Amb 2 nansetes. Per guardar mel, fruites confitades i olives. De mig litre de capacitat. Només es feia per encàrrec [ 117-96 ].

g ) Onil: de mig duro : de 8 roves de capacitat [ 2261-120 ].

de 6 quinzets : de 4 a 5 roves de capacitat [ 2261-120 ].

de pesseta : de 2 roves de capacitat [ 2261-120 ].

gerró de pella : d'una rova i mitja de capacitat [ 2261-120 ].

gerró de real de plata : de 12 litres de capacitat [ 2261-120 ].

gerró de real : de 8 a 9 litres de capacitat [ 2261-120 ].

gerró de quinzet : de 6 litres de capacitat [ 2261-120 ].

sevilet : de 2 a 3 litres de capacitat [ 2261-120 ].

h ) Tivenys: de vint cànters d'oli , amb 4 nanses [ 2261-160 ]

de divuit cànters [ 31 ] , a mb 4 nanses [ 2261-160 ] .

de setze cànters [ 31 ] , a mb 4 nanses [ 2261-160 ] .

...

de tres cànters [ 31 ] , a mb 4 nanses [ 2261-160 ] .

de dos cànters [ 31 ] de dos cànters d'oli , d'uns 32 litres de capacitat i amb 4 nanses [ 2261-160 ] .

d'una barcella , d'uns 10 litres de capacitat i amb 4 nanses [ 2261- 160 ] = de quatre anses [ 31 ].

de mitja barcella , amb 3 nanses i 5 litres de capacitat [ 2261-160 ] = de tres anses [ 31 ].

de dues anses [ 31 ].

petxín [ 31 ] , amb dues nanses [ 2261-160 ] .

saboner , sense nanses [ 2261-160 ].

i ) gran (Barcelona [ 99-274 ] [ 111-62 ] [ 119 ] [ 123-42,45 ] [ 785-89 ]), mitjana [ 123-42 ], mitjancera (Barcelona [ 99-274 ] [ 111-62 ] [ 119 ]), petita , poca o xica [ 119 ] [ 123-42 ] [ 141-195 ], de tres per dos (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades [ 47-100 ]); quintarenca (Manises, 1500 [ 938-403 ]), de peça (Onda [ 1728-34 ]), tercera (Manises, 1500 [ 938-403 ]) i també per la seva cabuda en quartans, bótes, etc. [ 0 ].

“ Gerra de tonina” ( Leuda de Cotlliure , 1249) [ 810-VI-276 ].

“Fiu umplir les sisternes d’aygua e moltes gerres ” ( Crónica d’En Ramón Muntaner , 1265-1336, edició “ ”, Barcelona, 1886, 259) [ 810-VI-276 ].

“No és, Sènyer, null odre pus ple de vi ni nulla jerra pus plena d’aygua que home ergullós és ple d’ergull” (Llull, Ramon: Libre de Contemplació en Deu , c. 1272) [ 810-VI-276 ].

“ gerres ” (lleuda de Tortosa, 1298) [ 1055-173 ].

"pro qualibet quintali de epo et de saguinine in botes vel in jarris tres solidos nets [...] Et de predictis mercibus quas carricabitis in dicta navi in redditu dicti viatici teneamini carricare in omne eventu mille trescentas quinquaginta jarras [...] " (Barcelona, final s. XIII o ppi. s. XIV) [ 1789-69 ].

“Item, iii . gerras vinaderias [...] Item, v j. gerrias vinaderias [...] Item, iij. gerras plenas oley.” (inv. castell de Bellver, Mallorca, 1348) El mateix inventari comparteix alffabiam [ 1115-328 ].

“ [...] et quandam jerram de terra plenam olei continentem usque ad XIIII quartanos [...] item X jerras de terra vacuas” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-106 ].

“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Vaguer que tot jarrer qui fassa jerres ne.n fassa fer, deja posar son sagell en les jerres que fara, ho fara fer, lo qual segell sia posat en loch descubert, que tota vegada lo pusca hom veher, e que fassa bones jerres e de bona terra e deja tenir cascuna jerra de XII quartans ha en sus e que sia terra qui sia suficient a jerres .

"Item, dejen fer les jerres bones e stables, e ben cuytes e aquels qui lo senyal, segons que es demunt dit, no posaran, perdran les jerres e per cascuna jerra pagaran de ban XII diners.

"Item, que aquels qui de bona terra no les faran, pagaran per cascuna jerra XII diners e perdran les jerres , e aquell que hom trobara en fala que per falta de la jerra que mercader perdes son oli, so es, que se axis per alcuna trencadura, ne malfetura, ne mal coura la jerra , ne per al terra de que la jerra fos feyta, sia tengut lo jerrer que les demunt dites jerres ho jerra agues o aja feyta, de satisfer aquel qui aquel dan aura pres." (deliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 70-116 ] [ 876-1086 ] [ 1134-73 ] [ 1901-112 ].

"gerres de deu quartillos, i a 7 i ½ sous la dotzena de vuit" (Manises, 1317) [ 2264-65 ].

“ [...] quatuor duodenas jarrarum [...] bonas albas et bene coctas et empeguntatas bone picis et aliis duodenas unamquamque octo quarteriorum [...] ” (contracte Manises, 1317) [ 1162-29 ] [ 2770-169 ].

“ [...] sexcentas gerras maresas bonas sinceras bene coctas et bene impecuntatas bone picis Castelle [...] et emparellatas [...] ” (contracte Manises, 1319) [ 1162-30 ] [ 2770-169 ].

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat en loch descubert que tota vegada lo puscha hom veer, e que fassa bones gerres e bé cuytes e de bona terra [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1320) [ 1901-112 ].

“ [...] no dejen fer gerra de menys de XII quartans, e qui contrafarà, que sien trencadas la gerra o gerres e per cascuna gerra pach X diners e esmen la gerra o gerres a aquell, qui comprades les haurà” (ordinació del Consell de la ciutat de Barcelona, 1322) [ 1134-66 ].

20 gerres “bonas, sinceras, bene coctas, non lapides et bene impecuntatas bone picis Castelle” (contracte Manises, 1325) [ 2770-170 ].

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat prés del coyll, en loch descubert en axí que tota vegada lo puxa hom veer." (ordinació municipal, Barcelona, 1326) [ 1901-113 ].

“tota persona qui vesta gerres ne les enserpay deja fer en cada gerra iiii manilles de fil d’espart” (ordinació municipal, Barcelona, 1326) [ 2397-95 ].

“item una gerra ab conserua rosada.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

"Item sis gerres plenes d'oli e Iª gerra que no es miga. [...] Item nou gerres enserpeyllades buydes." (inv. castell de Bellver, Mallorca, 1340) [ 1869-70,71 ].

“Item VII gerras en que avie entre totes Sabomel VI quintals [...] Item XXIIII gerres de Sabomel de forma mijane en que havie net XXII quintals e mig [...] Iª gerra ab tramantina. V roves [...] Item oli de lor en tres gerres . VIII roves III lliures / Item V gerres de oli de linós [...] Item Iª gerra de oli de gingebre. I rova V lliures [...] Item nous confites en II gerres ab la mall. III roves II lliures.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-38,43 ].

“1 gerra de sardines.” (llibres de guiatges del port de Ciutat de Mallorca, 1377) [ 825-94 ].

“ [...] en lo celler [...] II. dotzenes de gerres [...] ” (inv. dels templers del Mas-Dé u, 1377) [ 1037-562 ].

“item sis gerres grans de xxx quarters.” (inv. València, 1379) [ 1169-43 ].

"Paguí per gerres que en pere alegre comprà als ollés obs de la uolta." (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1379) [ 1756-132 ].

"Item ij. gerres verts grans. / Item ij. gerres poques [...] Item j. gerra ab xv. quartans d oli. / Item ij. gerres e ay j. quintar de sabó. / Item .j. gerra ab miga de mell." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100,102 ].

“un gerra que sia soldada no gos vendre per bona, e si ho fa, que la mel quis perdes se perdes als dits gerrers” (ordinació municipal, Barcelona, 1391) [ 2397-95 ].

“ [...] ço es en mig una gerra sancera en la qual havie un sol de la gerra de polvora [...] Item dues gerres buydes enverniçada la una laltra negra trenchada [...] Item una gerra que era oliera soterrada trenchada.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-81,87 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres , cantes, olles, teraços, scudelles, cresols, librells, rajoles, teules e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

"It. compri una jerra per metre ous quens enduyen en la dita nau com sian de necessitat de durna per molts perils quis sesdevenen en la mar, viij ds. [...] It. compri una jerra dolives verdes ops de taula del petro con fossen de coresma, viij s." (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299,300 ].

“Item unam gerram sine serpayera [...] tres gerras oleo plenas [...] unam gerram cum aliquantulo de peix salat de Alcudia [...] duas gerras de morcas [...] unam gerram viridam.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) El mateix inventari comparteix alfàbia [ 1046-88,104,151,152 ].

“Item atrobí en un pati apellat de passatge de la sala a la cuyna [...] una gerra quaix plena de lexiu [...] .I. parell de gerres abtes per tenir olives en sals [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-21 ].

“En la cuyna [...] Una gerra o canter de terra ab lexiu [...] Dalt en lo menjador [...] Una gerra de terra, en la qual havia tro una quartera de farina de forment [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“item una gerra de XXX quánters de vinagre. item una altra gerra de tenir farina [...] item II gerres formenteres [...] item II gerres pera tenir farina [...] ” (inv. València, 1389) [ 1169-45 ].

“Item .V. gerres petites, de terra, per tenir lexiu [...] per tenir oli, enserpellades [...] dues gerres petites de terra per tenir mel [...] grans de terra, per tenir farina [...] per tenir farina, migenceres [...] poques, per tenir farina [...] una gerra de terra buyda, oliera, enserpellada, en què havia una cullera de ferre per trer oli [...] dues gerres de terra enserpellades, en què ha, a la una, tonyina salada, e en l’altra, bonitol [...] petita de terra per tenir lexiu [...] plena de arena de salgar letres [...] .vi. gerres de terra, enserpellades, olieres [...] gerres de terra enserpellades, abtes per tenir oli, totes buydes.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

"Ítem ii gerres plenes d'obra de terra. Ítem iii cocis plens d'obra de terra" (comanda de Martí l'Humà, València, 1402) [ 2264-82 ].

“Item una gerra miga doli, o entorn. Item dues gerres buydes [...] Item una gerra ab . iii . nanses verda de terra buyda.” (inv. castell de Palau-saverdera, 1411) [ 2271-417 ] El mateix inventari comparteix alfàbia .

“Item quatuor gerras magnas operis Paterne duas enverniçatas et alias duas non.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“per .XXIIII. gerres per la volta mijaana de la part de Sant March” (Barcelona, 1417) [ 1226-367 ].

“comprí per la volta maior den mascurt gerrer XXIIII gerres a raó de IIII diners per pessa, muntaren VIII sous” (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1418) [ 1756-312 ].

“ [...] una gerra ansada [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-398 ].

“II dotzenes de gerres per ops de la capella de sent vicens e de sent March” (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1429) [ 1756-134 ].

"Ítem una gerra plena d'olli." (inv. Torre dels Oms, 1432) [ 1571-301 ].

“D’en Falip de , XX jeres en què ha XV quintars de mel, per XV l. paga XV s. a Mediona [...] D’en Bernat Vila, II jeres en què ha XXVIII quartans holi [...] D’en Farando Escanyis, XV jeres en què ha XV miles rovelyat, per VIIII l. paga VIIII s. [...] jeres holi de linós [...] I jera en què ha I quintar sabó [...] ” (comptes de de Mediona, 1434) [ 805-238,239,252,253, pàssim ].

"Item vna gerra verda envernissada de tenor de .vj. quarters buyda." (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 2169-IV-10 ].

“XVIII geras trencades per la volta de la claustra” (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1435) [ 1756-304 ].

“Item cinch gerres envernissades per tenir olives.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-179 ].

"Item -I- gerra ab qualsque -II- quarteres d'oli." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-284 ].

“Primo dues gerres grans ab la boqua ampla per a tenir olj la vna buyda e en laltra ha qualque miga Rova de olj poch mes o menys. / It. vna gerra xiqua oljera buyda ab la boqua streta [...] En lo menjador [...] sis gerres menguades e tres mjganceres ab la boqua ampla per a tenir ffarjna buydes. / It. dues gerres quiscuna de XVIIJ canters vinaderes sanceres buydes [...] It. vna gerreta de quatre canters poc mes o menys per a tenir vj [...] vna gerra de XV canters [...] En la cuyna [...] vna gerra arborea de poqua valor [...] En lo celleret [...] Primo dues gerres de xv iiij canters vinaderes [...] vna gerra oliera de poqua valor ab la boqua streta quintarenqua buyda. / En lo celler major. / Primo tres gerres grans de xxxv j canters quiscuna [...] It. dues gerres grans ab la boqua ampla per a tenir ffarjna [...] vna gerra encordada mjgancera [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-95,96,97,98,101 ].

“Item una gerra petita d.obra de Valencia [...] Item una gerra de terra vinagrera petita [...] Item dues gerres petites per tenir olis [...] item una gerra de terra vinadera buida.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-208,209,211 ].

"Item en lo celler foren atrobades dehenou gerres grosses, de les quals ni havia plenes de vi vermell, deu gerres ; les restants eren buydes." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-324 ].

“Item una gerra de terra blancha ho ha entorn dos quarters de arrop [...] Item dues gerres de terra hon ha unes poques olives.” (inv. Inca, 1462) El mateix inventari esmenta nombrosíssimes alfàbies [ 1172-204,206 ].

“Item dues gerres la una buyda laltra es mitge de mantega [...] Item una gerra ab tres almuts de ciurons” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-156,157 ].

“una gerra verda envernissada hon ha entorn deu o dotze lliures de oli de livors [...] quoranta una gerra entre grans e poques blanques e envernissades en les quals ha alguns axarops de sucres e altres confits [...] una gerra de trementina grossa de pes de trenta lliures [...] tres gerres verdes ab duas anses [...] cent gerres e cantes per tenir mel [...] una gerra verda gran envernissada dins e de ffora [...] una gerra gran ab duas anses dins la qual ha entorn sinquanta lliures de mostalla [ pàssim ] ” El mateix inventari comparteix alfàbia i alfabieta (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-448,449,450,451 ].

"Item en lo celler qui es en la vila deset gerres , les tres de cinquanta cantes e les altres de XXXVI cantes poch mes o menys." (inv. castell d'Onda, 1463) [ 1574-411 ].

“En la cambre maior hon dormia lo dit defunt [...] una gerra o alfabia de capacitat de II corteres.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-54 ].

“Item, V gerres plenes delquitrá e I terç.” (inv. Drassanes, Barcelona, 1465) [ 1292-217 ].

“ [...] IIII geras grans de tera per tenir oli [...] Al pastador [...] una gera gran per tenir ferina.” (inv. castell de Calonge, 1466) [ 182-291 ] [ 785-89 ].

“Item una gerra en que ha stat mantega [...] Item una gerra verda envernissada [...] Item una gerra de terra verda envernissada gran [...] Item una gerra de terra ab hun poch de arrop [...] Item un cofra farrat en lo qual havia: Primo una gerra de sagí [...] Item dues gerras plenas de segí salat.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-168,169,170,172,178 ].

“ [...] dues gerres de tenir pá, una gerra petita enverniçada ab dues anses.” (inv. castell del Vilosell, 1479) El mateix inventari comparteix algerra [ 1331-42 ].

“Item una bornieta o pot verd e una gerra verda ab dos anses ab hun poch de tapares [...] En lo celleret atrobam: Primo sis gerres grans verdes e envernissades ab llurs cubertes de terra e exetes les dues de les quals son plenes de vi vermell e les altres son buydes les quals gerres son de tenor de entorn XXV quartans cascuna.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198,201 ].

"Primo una alfàbia de tenir olives / Item una gerra de terra de tenir mel buyda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) Aquest inventari també comparteix cànter [ 1522-228 ].

"Item dues gerres de terra [...] Item sinquante quortans de olli qui stan en diverses gerres de terre" (inv. Santanyí, 1488) El mateix inventari comparteix alfàbia [ 1522-232,233 ].

“En la cuyna [...] duas gerras de terra petitas [...] En la botiga de la ferramenta [...] set gerras petitas de terra [...] En la botiga del blat [...] una gerra oliera buyda de terra [...] Item unas gerras grans de terra [...] En lo menjador de la torra [...] una gerra de terra petita” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-31,32,35,37 ].

“ [...] pendreu los confits e metreu los en una gera o holla [...] metreu primer un poch de canyella dins la gera [...] e axi calt lansar o eu dins la gera [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-113, pàssim ].

“ [...] sia pres un diner de tonyina de gera [...] en quada gerra de vy [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-419,429, pàssim ].

“ gerres quintarenques [...] gerres terceres” (Manises ?, 1500) [ 938-403 ].

" [...] en Johan Seguals vos tramet dos carratels de oli e huna gerra e hun carratel de olivas, e crec dos gerras petitas [...] vos he consignades dos gerretas de olivas [...] " (Mallorca, 1505) [ 1979-302 ].

“Dues gerres de terra ab ciurons [...] Quatre gerres olieres.” (inv. Barcelona, 1518) El mateix inventari comparteix alfàbia [ 1097-388 ].

"Item una alfabieta de tenor de circha VI quarters y dues gerres plenes de olives verdes / Item quatre gerres de terre" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

"Per 16 lliures, 32 jerres terceres / Per 26 lliures, 140 jerres quintarenques [...] Per 3 lliures, 21 peces entre gerres mig quintarenques y cossis quintarenchs" (Manises, 1547) [ 1738-134 ].

“Item dues gerres de terra blanques [...] Item vna gerra oliera sens sista ni vestidura.” (inv. Maó, 1555) [ 1108-56,57 ].

"Dos gerres de vinagre blanch quey caben cinquanta cànters [...] Tres gerres de vi vermell, de elles dos plenes y laltra mija [...] " (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-337 ].

"Tres gerres plenes de vi; una de vi vermell, que hi ha 65 cànters, y les dos de vi blanch ab 10 cànters [...] Tres gerres vinaderes, buydes, mijanceres / Quatre gerres de huit cànters cada una, buydes [...] Quatre gerres olieres grans, buydes / Set gerres formenteres, grans, noves, buydes [...] Tres gerres de vi vermell, que hi ha cent cànters / Set gerres vinaderes de xixanta cànters cada una, buydes / Cinch gerretes de vinagre" (Manises, 1559) [ 1738-140,141 ].

“It. una gerra de tenir oli de ginebra.” (inv. de botiga, Torelló, 1564) [ 1369-I-452 ].

"Més tres gerres o alcolles." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-124 ].

"Item, una gerra de terra de cabuda de nou cànters de aygua poch més o menys usada." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-159 ].

“ [...] una gerra de terra un poch trencada de quatre anses ab cubertor [...] ” (Barcelona, 1590) [ 812-VI-176 ].

" Gerres grans envernisades amb anses, per salar olives / Gerres petites de 2 anses envernisades" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“dos gerres oliveres buydes [...] una gerra de terra” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40,42 ].

" gerra gran amb aixeta de coure" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1646) [ 642-381 ].

“Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es, les gerres de mesura a quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres a quinse dobles y les bastardes a dos sous y les de taula a deu dobles [...] ” (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra gran de aygua ab son tap, 1 lliura.

Una gerra mitjansera de aygua, ab son tap, 13 sous.

Una gerra llisa per sis cortans de olivas, 8 sous.

Una gerra de quatre cortans llisa, 6 sous.

Una gerra de tres quartans llisa, 4 sous.

Una gerra de quartà y mitg llisa, 2 sous 6 diners.

Una gerra de quartà llisa, 1 sou 8 diners.

Una gerra de mitg quartà llisa, 1 sou 2 diners.

[...]

Una gerra gran dita torronera, 1 lliura.

Una gerra de quatre ansas de tres quartans, 8 sous.

Una gerra de quatre ansas de dos quartans, 4 sous.

Una gerra de quatre ansas, à tall de un canter mitjà, 3 sous 6 diners.

Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret, 1 sou 8 diners.

Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret de rajet, 10 diners.

Una gerreta de quatre ansas mes petita que la propdita, 7 diners.

Una gerra de oli de duas ansas de sis cortans, 10 sous.

Una gerra de oli de sinch cortans, de duas ansas, 9 sous.

Una gerra de duas ansas de quatre cortans, 8 sous.

Una gerra de oli de duas ansas de tres cortans, 6 sous.

Una gerra de duas ansas, de un quartà, 2 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-274,275,276 ] [ 111-62,63,64 ].

" Gerras grans [...] Gerras d'oli de tres cortans [...] Gerras de dos cortans [...] Gerras de cortà [...] Gerras de quatra ansas de canteret de raget" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

“ Gerra de terra, vaixell de terra pera posar aygua [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-528 ].

" gerra per tenir oli de mata" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1696) [ 642-381 ].

“Las gerras fins a mitg mallal sien totas dinerals; las de mallal sien de tres pessas; las de mitja bóta sien de nou pessas, las de bóta sien de divuyt pessas, y en passar de un cortó sien de vint y una pessa.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

“It una gerra de dos anses de tenir oli [...]” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; encant de Josep Planes, Santa Perpètua de Mogoda, 1706) [ 0 ].

“E una gerra de terra buyda per posar oli, de teneó de sinch o sis bótas poch més o menys, usada.” (inv. casa Fina, Palafrugell, 1708) [ 786-117 ].

“E una gerra per tenir oli de teneó de tres bótas, usada.

E altre gerra per tenir oli, buyda, de teneó de dos bótas, usada.

E altre gerra per tenir oli, plena, de teneó de una bóta y mitja.

E atre de teneó de una bóta buyda, usada.” (inv. casa Fina, Palafrugell, 1708) [ 786-117 ].

" Gerras de aygua de mitja carrega llisas, a 20 rals la peça [...] Gerras de barralo de aygua y de vi, a 14 sous la peça [...] Gerras grans de olivas, a 18 sous la peça [...] Gerras de mitja cuita torroneras y dos de cuita, a 21 sous la peça [...] Gerras de quatre nanças, a 2 lliures 8 sous dotzena [...] Gerras de dos cortans" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

"Item una gerra de terra, de tinensa de un mallal, buyda." (inv. Pals, Baix Empordà, 1716) [ 1898-132 ].

" Gerras de tenir aygua de mitja carrega ab son tap y sinch de barraló a 16 sous unas ab altres [...] Gerras de dos cortans, 2 sous 6 diners peça [...] Gerras de 4 cortans, 6 sous peça [...] Gerras de barraló, 12 sous la peça [...] Gerras de oli, 8 sous la peça [...] Gerretas de quatra nansas xicas y grans, 11 sous dotzena" (inv. de Joan Darbó , gerrer de Barcelona, 1718 ) [ 2079-91 ].

“al saller [...] 5 gerras que servian per tenir mel [...] 2 gerras de tenir oli, so de mitya larga. 4 gerras de tenir olivas [...] 1 gerra per tenir la aigua de la font.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-187,193 ].

“9 gerres grans de pisa” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1735) [ 2502-94 ].

" [...] quatre gerras de confitar olivas y pabrots [...] " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-268 ].

“Estima de las gerras grans, mitjanes y petitas, aixaroperas y olletas de dita botiga, feta per Joseph Barba, gerrer, estimador per les parts elegit [...] Totas las quals gerras , aixaroperas y olletas ha estimat en 6 lliures, 10 diners.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1749) [ 2502-94 ].

" Gerras de dos cortans / Gerras de barreló per posar vi / Gerra per posar vi ÿ una de oli de barreló / Gerras per posar aÿgua grans envernissadas / Gerras xicas envernissadas / Gerras per posar aÿgua, envernissadas / Gerras de mitja carrega / Gerras de cuÿta torroneras / Gerras de mitja cuÿta / Gerras ab sos taps per aÿgua, xicas" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079- 92, 93 ].

"Ittem Nou gerres de mitja carrega envernisades de dins [...] Ittem Vuÿt gerres de posar aigua envernisadas per dins, y fora ab sos taps corresponents [...] Ittem sinch gerres de barraló per posar vi [...] Ittem Quinse gerres per posar olivas de mitg quartá. / Ittem Nou gerres dittes de quartá. / Ittem Sis gerres dittes de dos quartans. / Ittem set gerres de quatre o sinch quartans. / Ittem Dos gerres de mitja quartera [...] Ittem Una gerra per posar oli usada [...] Ittem Una gerra de posar vi [...] Ittem Dos gerres Una de quartá, y altra de quartá y mitg plenes de olives [...] Ittem Vuÿt gerres de aÿgua ab sos taps corresponents [...] Ittem Tres gerres per posar oli de mitja carrega [...] Ittem Dos dotsenes de gerres sis de mitg quartá quatre de dos quartans tres de dos quartans, y mitg, y les restants de quatre a sinch quartans [...] Ittem Dos gerres per posar vi." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, dotze gerras de pisa de palm y mitg [...] Item, sinch gerras de palm y mitg de pisa [...] Item, dos gerras de palm y mitg .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ,78 ,79 ].

“ [...] 33 gerres grans de pisa i els seus taps. 4 gerres petites de pisa i els seus taps. 6 gerres mitjanes de Cervera per infundir olis. 1 gerra gran de Cervera [...] 2 gerres velles esquerdades [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1786) [ 123-42 ].

"gerra" per guardar carn adobada o per salar carn; " gerra " (receptari de cuina, Catalunya, 1r terç segle XVIII) [ 169-29,42,41,56 ].

"Item, una gerra molt usada de dos mallals [...] dos gerras de terra aparedadas en la paret [...] " (inv. Sant Genís de Palafolls, s. XVIII) [ 2048-51 ].

“GERRA. s. f. Tinaja . Tinia, dolium, testa.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ [...] 33 gerres grans de pisa i els seus taps [...]” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1820) [ 123-45 ].

“Una olla o gerra envernissada” per guardar peix escabetxat (receptari de cuina, Barcelona, c. 1830) [ 116-126 ]

" gerra " (receptari de cuina, Barcelona, 1831) [ 128-52 ]

"Dos gerras á cuatre rals una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857).

“ gerra . f. Vas gran de terrissa cuyta, desde’l cul va seguint mès ampla, y forma panxa fins al coll que es mès estret. Tinaja . [...] La que té ansas y coll alt. Jarra .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

“olla o gerra ” per guardar el llard; " gerra " per conservar bolets; " gerra " (receptari de cuina, Catalunya, mitjan s. XIX) [ 168-135,173,285,288 ].

" gerra gran, negre [...] gerras per oli, petitas [...] gerras per vi [...] gerras per aÿgua [...] gerras de mitja quartera, de corta ÿ de dos cortans" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

"Una tinaja de carga 10 reales

2 tinajas de media carga 10 reales

4 id. de media cuartera 10 reales

8 id. de cuatro cuartanes 10 reales

12 tinajas de tres cuartanes 10 reales

18 id. de dos " 10 reales

24 id. de cuartan y cuartan y medio 10 reales

30 tinajas medio cuartan 10 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“ gerra ” (inv. , 1937) [ 187 ].

| 3 gerra V. tb. argolla , gerreta , gèrria , mamarró Cànter de coll alt amb dues nanses laterals . Bàsicament, per portar-hi aigua [ 42-66 ] [ 825-32 ] [ 1513-154 ], però també com a contenidor d’altres aliments [ 825-32 ] ( Illes Balears [ 2409-79 ], Mallorca [ 8-313 ] [ 42-66 ] [ 957-36,46 ] [ 1039 ] [ 1513-154 ] [ 1868-281 ] [ 2872-6 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]) També se’n feien ximbombes (Mallorca [ 957-62 ]) Cànter petit, amb dues nanses, sense decoració (Lleida [ 20 ] ) Prod. a: Alcúdia [ 1755-87 ], Campanet [ 1755-90 ], Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 13-142 ] [ 1059-150 ] [ 1337-95 ], Ciutat de Mallorca [ 8-313 ] [ 42-66 ], Consell [ 8-316 ], Felanitx [ 1091-57 ] [ 2568-47 ] , Lleida [ 20 ] , Manacor [ 2568-47 ] ; Maó, on en feien de coll ample i de coll estret (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Marratxí [ 1750 ], Pollença [ 1755-99 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1868-260 ]; Santa Margalida [ 8-317 ], Santa Maria del Camí [ 8-315 ] [ 13-142 ] Denominacions segons la mida: someral (Mallorca [ 810-II-584 ] [ 824-IV-151 ] [ 957-84 ] [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]) o somedal (Valldemossa [ 1051-470 ]); borda , més petita que la someral (Mallorca [ 810-II-584 ] [ 824-IV-151 ]).

"Item costa una jarra cadafs e oles: 5" (llibre d'obra de de Mallorca, 1327) [ 1744-36 ].

"Item costaren jarres a ops de tirar aygua per bayar la terra qui fo mesa al cap de ligleya: 1 s. 10" (llibre d'obra de de Mallorca, 1332) [ 1744-148 ].

"Item costaren III jerres e III cadaffs: 11 d. [...] Item costaren II jerres e I cadaff: 9 d." (llibre d'obra de de Mallorca, 1345) [ 1744-133 ].

“Al gerrer gran quatre gerres d’Inca de sis diners quiscuna usades” (inv. s. XIV) [ 1081-46 ].

"Item cinch gerres de terra [...] Item una jerra de terra enverniçada ab dues anses miga d'ayguades." (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-26,28 ].

“En lo porxo [...] quatre gerres somedals, una plena de ciurons, laltre de guixes, laltre ab faves, laltre buyde.” (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es, las gerres de mesura á quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres á quinse dobles y les bastardes á dos sous y les de taula á deu dobles [...] " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

"En la cuyna [...] Item tres gerras y tres ribells de terra [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

" [...] duas gerras grans y duas petitas, tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

"Item tres gerras grans de carregar al carro usadas [...] Item una farrada mixjensera, y una gerra tambe mixjensera, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220,221 ].

“Filava, anava a missa,

omplia al pou veí

la gerra de terrissa

a l’auba del matí.” (Maria Antònia Salvà, Ciutat de Mallorca, 1981) [ 957-46 ].

| 4 gerra V. tb. gerreta , gèrria Canterella: boca al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] Per beure aigua [ 19-15 ] (Peralta de , on pronuncien txerra [ 1038-61 ] , Tamarit de Llitera [ 1650-239 ] ) Prod. a: Albelda [ 1342-101 ]; Tamarit de Llitera [ 1650-239 ] [ 2034-173 ] , on pronuncien txerra [ 19-15, 17, 29 ] [ 42-64 ] [ 1288 ].

A Tamarit de Llitera en feien de 5 mides: 10/11 l ( gerra de segadors ), de 6 l, de 5 l, de 4 l, de 3,5 l i de 2,5 l [ 1288 ].

| 5 gerra V. tb. gerra d'embarcar , gerra d'estibar , gerra per navegar , gerreta , gèrria A : [ 874 ], [ 875 ], [ 876 ], [ 907 ], [ 932 ] [ 2231 ] [ 2261-220 ] [ 2428 ] , treballs sobre el tema amb perfils, centres productors, distribució i marques. Com a recipient contenidor d’obra de terra més menuda [ 1155-18 ] [ 2397 ] . Per al transport marítim n’hi havia de dues menes: l’una amb el coll estret i sense nanses i, forçosament, una altra amb la boca ampla per poder-hi introduir objectes voluminosos [ 0 ] Prod. a: Barcelona [ 1749-196 ] [ 2012-211,212,218 ] [ 2083-102,103,104,105 ] [ 2261-219 ] [ 2397 ] [ 3069-2 2 ] , Paterna [ 2012-209,210 ] [ 2083-108 ] .

“Item CCCXV gerres de oli [...] Item XI gerres de vi [...] ” (inv. d’un vaixell, Ciutat de Mallorca, 1331) [ 922-153 ].

“XV jarris operis terre” (port d’Aigues-Mortes, França, 1386. Nòlit procedent de Catalunya o del País Valencià) [ 1167-42 ].

“ Geras de hobre de terra fa de dret e macions [...] ” (Barcelona, manual de mercaderia atribuït a 1385) [ 1348-69 ].

"Item reebí d'en Pere Virí per treta de III gerres de candeles de sèu [...] que trasch de la plaja del Grau de la mar per portar a Manorques [...] " (Arxiu del Regne de València. Llibres de comptes del Batle General. 1394) [ 2236-174 ].

“II jarris operis terre” (port d’Aigues-Mortes, França, final s. XIV. Nòlit procedent de Catalunya o del País Valencià) [ 1167-42 ].

“Trametem-vos per la nau d’En Sabestià Lopeç [...] .II. gerres plenes d’obra de terra; item .IIII. cocis plens d’obra de terra.” (València, 1402) [ 1233-146 ].

“ [...] tres jerras de pinzell compartit et tres jerras de mercader. Hanc vendicionem vobis facio videlizet dictas tres jerras de pinzell ad racionem nouem solidorum pro qualibet dotzena grossa et residuas tres jerras de mercader ad racionem octo solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte València, 1407) [ 687-98 ] Es refereix a gerres plenes d'obra de pinzell o de mercader [ 2253-26 ] .

“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

“ gerres plenes d’oli”, “ gerres plenes de mel” (tarifes de les operacions de càrrega i descàrrega de mercancies del port de Barcelona, 1428) [ 47-100 ].

“ [...] per dos geres buydes e hun cosi ple de obra de tera [...] huna gera [plena d’]obra de tera spaxa a mar [...] per huna gera buyda spaxa a mar [...] geres plens de obra de terra [...] sis geres grans e una xiqua plenes de obra de terra” (despatx de mercancies, port del Grao, València, 1451) [ 1155-15,16,17, pàssim ].

“Avers de càrrega per lo dit loch de Tunis [...] geras de obra de terra [...] ” (Barcelona, 1455) [ 1308-449 ].

"sis gerres per navegar oli" (inv. Pollença, 1499) [ 1522-56 ].

“Si alguns mercaders metran en sa nau o en son leny stiba de bótes o gerres buydes per portar en algunes parts, si la stiba irà condreta e si los mercaders no hauran fet preu de nòlit per raó de aquella roba o stiba o gerres [...] “ ( Llibre del Consolat de Mar , a cura d'Ernest Moliné y Brasés, Barcelona, 1914. Prob. original del s. XV) [ 810-V-549 ].

| 6 gerra Got alt amb ansa [ 2000-861 ].

| 7 gerra Coronament arquitectònic en forma de gerra o de cànter amb dues nanses [ 6-78,79-10 ] Prod. a: [ 1783-13 ] .

"Teulada ab sas gerres a ab IIII nombres.", "Teulada ab teula italiana ab sas gerras IIII nombres." (llegendes a plànols de de Convalescència, Barcelona, 1674) [ 1504-272,273 ] .

| 8 gerra Florera, gerro per posar-hi flors (Corbera d’Ebre [ 1775-I- 249, 500 ]).

"Ittem Dos gerres envernisades de vert mitjanseres que serveixen a modo de floreres, y sobre de elles algunes fruÿtes tot de barro usat." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 2079-94 ].

| 9 gerra Antiga unitat de compte per a peces de ceràmica , multiple de la grossa de dotze dotzenes. El Pisa, una gerra equivalia a trenta dotzenes [ 1155-18 ] .

| 10 gerra Antiga unitat de mesura de capacitat per a líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí [ 1069-12-65 ] Equivalia a [ 1692-159 ] Antiga mesura d'oli, equivalent a mig quartí, és a dir, a quatre porrons ( d'Ebre [ 1664-96 ]) Unitat de mesura per a vi, usada en alguns pobles del Rosselló interior, on és sinònim de mitgera i equival a 1 / 12 de carga [ 1692-64 ] La gerra d'oli d'Elna era de [ 1692-159 ] .

“ [...] que per vi no sia pagat dret negú, salvant de cent gerres , e de cent gerres a ensús una gerra a la porta: e de cent gerres a enjús no res” (tractat de pau entre Jaume II i el rei de Bugia, 1323) [ 824-III-197 ].

“Ven·se en Xipra [...] he holi se ven a masura, que s’epella quintar, e entren en lodit quintar VIII geras terragonesas ho cviii cortans de Barchinona.” (Barcelona, manual de mercaderia atribuït a 1385) [ 1348-128 ].

" [...] aquelles dites botes hagen esser mesurades ab gerra [...] si per lo dit mesurar de gerra serà atrobat lo contrari." (Ciutat de Mallorca, 1451) [ 1501-304 ].

| 11 gerra Unitat de mesura de capacitat per al transport d'aigua, igual a ¼ de la somada [ 1692-159 ] Equivalia a 2 càntirs o a 6 olles, aproximadament [ 2676-196 ] .

| gerra d’aigua , de tenir aigua , de portar aigua , per posar aigua , gerra aiguadera A Barcelona les feien sempre envernissades per dins i amb tapadora [ 2079-60 ,106 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-60 ,106 ].

“Item dues gerras de tenir ayga .” (inv. Ciutadella, 1467) [ 825-161 ].

"dues gerres per a aigua " (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-55 ].

"dues gerres de portar aigua " (inv. Alcúdia, 1478) [ 1522-55 ].

" gerres de portar aigua " (inv. Pollença, 1481) [ 1522-55 ].

“Item una gera de tenir aygua de tenguda de quatre ho cinch quante[r]s [...] ” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-134 ].

"tres gerres aiguaderes dues de 8 diners, l'altra de 4 diners" (inv. Pollença, 1500) [ 1522-56 ].

“Ítem, una gerra de tenir aygua , de tenguda de sis cantes, poch més ho menys, ab quatre anses.” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1414 ].

"Item sexanta una dotzana de vaxells cruus co és entre librallets y gerres de tenir aygüe e mortés" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“Ítem, una gerra per a tenir aygua , de tenguda de cinch cantes, poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1633 ].

"Cinch sols de dos jerres de tenir aygua " (valoració de dot, Manises, 1543) [ 1738-132 ].

"Item, dos gerres ayguaderes de terra obra de Miravet de tenguda de huyt cànters de aygua poch més o, menys usades. [...] " (inv. Tortosa, 1580)) [ 1872-157 ].

“Ítem due s gerres aiguaderes de la boca ampla usades.” (inv. Tortosa, 1634) [ 2368-74 ,205 ].

“Ollers, y ger[r]rers [...]

Vna gerra gran de aygua : 16 sous.

Vna gerra mitjansera de aygua : 10 sous.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra gran de aygua ab son tap, 1 lliura.

Una gerra mitjansera de aygua , ab son tap, 13 sous.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

" gerra per tenir aigües " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1696) [ 642-381 ].

" Gerras de aygua de mitja carrega llisas, a 20 rals la peça [...] Gerras de barralo de aygua y de vi, a 14 sous la peça [...] " (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

" Gerras de tenir aygua de mitja carrega ab son tap y sinch de barraló a 16 sous unas ab altres" (inv. de Joan Darbó , gerrer de Barcelona, 1718 ) [ 2079-91 ].

“1 gerra per tenir la aigua de la font.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-187,193 ].

" Gerras per posar aÿgua grans envernissadas / Gerras per posar aÿgua , envernissadas / Gerras ab sos taps per aÿgua , xicas" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92,93 ].

"Ittem Vuÿt gerres de posar aigua envernisadas per dins, y fora ab sos taps corresponents [...] Ittem Vuÿt gerres de aÿgua ab sos taps corresponents." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

" gerra per aÿgua " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

| gerra per aclarir aigua V. tb. gerra de l’aigua asserenada .

“ gerra per aclarir aigua ” (inv. Barcelona, c. 1700) [ 2953-58 ].

| gerra de l’aigua asserenada , per tenir aigua asserenada , o per asserenar aigua V. tb. gerra per aclarir aigua A Barcelona anaven envernissades per dins [ 2079-60 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-60 ].

" Gerra envernissada de verd, grandeta, per serenar aigua " (inv. de la botiga d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

“ [...] una gerra per tenir aigua asserenada [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-99 ].

"Item altre gerra de serenar aygua de terra negre gran." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-276 ].

“ [...] los instruments de terra , com són olles, plats, bacins, covell, càntirs, escodelles y la gerra de aygua asserenada [...] “ (Mataró, 1697) [ 1606-2 ].

| gerra d’alforja Cànter, sense galet [ 42-64 ] Prod. a: Tamarit de Llitera, on pronuncien txerra [ 42-64 ].

| gerra de dues anses o nanses Es deixava recremar al forn fins que es posava de color negrós, per evitar que traspués (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on tb. en deien gerra de les olives [ Museu de la Galera, 2018 ].

“Item, en los armaris que estan de baix de la dita andana atrobam les coses següents: [...] Item una altra gerra de dos ances ab broch buyda.” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

“1 gerra de dues nanses ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 1502-93 ].

"En la botiga del oli / Primo, sinch dulls [error de transcripció per dolls ?] o gerres olieres, les quatre buydes y la una plena. / Item, dos gerres de dos arfes [error de transcripció per anses ?], buydes." (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-372 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra de oli de duas ansas de sis cortans, 10 sous.

Una gerra de oli de sinch cortans, de duas ansas , 9 sous.

Una gerra de duas ansas de quatre cortans, 8 sous.

Una gerra de oli de duas ansas de tres cortans, 6 sous.

Una gerra de duas ansas , de un quartà, 2 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-276 ] [ 111-64 ].

| gerra de quatre anses o nanses V. tb. gerra per tenir confitura

“Ítem, una gerra de tenir aygua, de tenguda de sis cantes, poch més ho menys, ab quatre anses .” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1414 ].

"una gerra amb quatre anses " (inv. Manacor, 1528) [ 1522-57 ].

“Item, en los armaris que estan de baix de la dita andana atrobam les coses següents: Primo, una gerra ab quatre ances envernissada dins la qual havia hun poc de oli y hun rahedor y hun ambut. [...] Item, una altra gerra gran ab quatre ances en la qual havia una poca de mel.” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

“ gerres de quatre anses , xiques: 7” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1575) [ 2502-86 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna gerra gran de quatre ansas per tenir confitura: 6 sous.

Vna gerra de quatre ansas mitjansera: 3 sous.

Vna gerra petita de quatre ansas : 1 sou 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480,481 ].

“un gerro [?] de terra ab quatre nanses dins lo qual hi ha albarginias confitas de mel” (inv. Barcelona, 1656) [ 2676-198 ].

“conserva de violes i mel amarga en gerres de quatre nanses” (inv. Barcelona, 1706) [ 2676-198 ].

| gerra d'apotecari V. gerra de farmàcia .

| gerra arborea

“En la cuyna [...] vna gerra arborea de poqua valor [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-97 ].

| gerra barberesca

"deu gerres barbaresques olieres, buides" (inv. Inca, 1503) [ 1522-56 ].

| gerra de barraló (Barcelona [ 2419-257 ] ) .

“ gerras de barraló per posar vi” (Barcelona) [ 2419-257 ].

| gerra bastarda

“Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es, les gerres de mesura a quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres a quinse dobles y les bastardes a dos sous y les de taula a deu dobles [...] ” (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

| gerra de bateig Prod. a: Albelda [ 1342-157 ].

| gerra de beaces V. gerra de coll estret .

| gerra de beassa V. gerra de coll estret .

| gerra bladera V. tb. gerra formentera Gerra per guardar forment [ 353-60 ] [ 938-403 ] [ 1048-42 ] (Manises [ 938-403 ]).

“Item dos gerres grans bladeres plenes de forment. Item altra gerra gran bladera plena de forment.” (inv. ciutat de València, 1388 o 1338) [ 1048-42 ].

“item V gerres bladeres miganceres plenes d’ordi” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item III garretes bladeres xiques” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

"Item dos gerres bladeres , cascuna de un caffe" (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-324 ].

| gerra blanca Gerra sense envernissar [ 0 ].

“639 gerres olieres blanques ” (Bernat Amades, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1522-58 ].

“200 gerres olieres no enserpellades blanques ” (Bernat Amades, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1522-58 ].

" gerra blanca " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1503) [ 642-381 ].

“25 gerres olieres, albas , bonas et receptabiles” (Bernat Amades, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-58 ].

" gerra blanca per tenir arroç" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1520) [ 642-381 ].

“una gerra de tenor de dos quarters, de terra, blancha , plena de pólvora de bombarda.” (inv. Pollença, 1529) [ 1522-59 ].

" gerra blanca amb un broc" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1530) [ 642-381 ].

| gerra amb la boca ampla o de boca ampla Prod. a: Biar [ 2261-126 ].

“Primo dues gerres grans ab la boqua ampla per a tenir olj la vna buyda e en laltra ha qualque miga Rova de olj poch mes o menys [...] En lo menjador [...] sis gerres menguades e tres mjganceres ab la boqua ampla per a tenir ffarjna buydes [...] It. dues gerres grans ab la boqua ampla per a tenir ffarjna [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-95,96,98 ].

| gerra amb la boca estreta

“It. vna gerra xiqua oljera buyda ab la boqua streta [...] vna gerra oliera de poqua valor ab la boqua streta quintarenqua buyda [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-95,97 ].

| gerra de boca lobulada Denominació arqueològica, no tradicional, de canterets amb la boca quadrilobulada (Mallorca [ 1755- 132, 133 ]).

| gerra borda V. tb. gerra comuna i gerra d’olives Altre nom de la gerra d’olives o gerra comuna (la Bisbal d’Empordà [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] ) Envernissada de verd a l’interior i boca (la Bisbal d’Empordà [ 95- 3-x ]) Prod. a: la Bisbal d’Empordà , on en feien de dues mides [ 95-3-x ] ; Ciutat de Mallorca [ 13-139 ] .

| gerra de botiga

"Item: Cinch gerras de botiga ." (inv. d'apotecaria, Manresa, 1802) [ 1988-128 ].

| gerra amb brec Gerro amb bec i nansa contraposada (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-182 ] [ 1755-48 ] ).

| gerra amb brecs Amb dues nanses i quatre brocs a la boca . Convexitat molt marcada a la panxa (Mallorca [ 1755- 47, 48 ]).

| gerra brodada V. tb. ceràmica brodada (Mallorca [ 1039 ] [ 1868-282 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]) Prod. a: sa Cabaneta, en terme de Marratxí , producció moderna a imitació de la de Felanitx [ 1039 ] [ 1755-22 ,101 ] ; Consell, producció moderna a imitació de la de Felanitx [ 8-316 ] [ 1059-115 ] [ 1755-22 ,76 ,90 ] ; Felanitx, producció antiga [ 1028-24,25,34, pàssim ] [ 1059-115 ] [ 1755-22 ,88 ] [ 2052-15 ] [ 2199-43 ] [ 2568-45,46,47 ] ; Llucmajor, producció antiga [ 1028-24 ] [ 1755-22 ] ; Manacor, producció antiga [ 2199-42 ]; Marratxí, producció antiga [ 1028-24 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1755-22 ] .

| gerra de campanar Prod. a: Albelda [ 1342-157 ].

| gerra canelera

“ [...] Item tantas gerras caneleres quorum precium capiat summan sex librarum computando ad racionem trium solidorum et octo denariorum pro gerra [...] ” (contracte Paterna, 1435) [ 687-128 ].

| gerra de canteret de raget

" Gerras de quatra ansas de canteret de raget " (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

| gerra de carga V. tb. gerra per als carreters Com la gerra segadora però més petita i de cos més estret, per adaptar-se millor a la cavalleria, que la portava penjada al llom o a l’alforja (Albelda [ 1342-101 ]) Prod. a: Albelda [ 1342-101,157 ].

| gerra per als carreters V. tb. gerra de carga Canterella menys globular que la corrent, que els carreters portaven dins les senalles (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1288 ].

| gerra de cireres Probablement, es tracta d'una manera de designar una mida de gerra de les més petites [ 2079-106 ].

" Gerres de cireres : 2 sous 6 diners [...] Búrnies i gerres de cireres " (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

" gerres de cirera " (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

| gerra de coll ample Cànter comú [ 1755-46 ,150 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-181 ] [ 1755-46 ,47,130,132,152 ] [ 1868-282 ] ) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| gerra de coll estret o tb. gerra de beaces [ 1039 ] o gerra de beassa [ 1059-181 ] [ 1755-46 ] Cànter amb el coll tubular, estret i alt. Cos piriforme truncat. Dues nanses a l’espatlla [ 1755-46 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-181 ] [ 1755-46 , 47,128,130,149,152 ] ) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| gerra de coll llarg Cànter (Mallorca [ 1039 ]).

| gerra de collita

"Aynes de celler del vi [...] Item gerres de collita de XXXX cantes cascuna." (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].

| gerra comuna V. gerra Altre nom de la gerra ( [ 95-3-x ]).

| gerra per a confitura o per tenir confitura V. tb. gerra de quatre anses

“vint-i-tres gerres per a confitura ”. Ortografia actualitzada (inv. d’adroguer-confiter, Barcelona, 1607) [ 2885-62 ].

“Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...] Vna gerra gran de quatre ansas per tenir confitura : 6 sous. / Vna gerra de quatre ansas mitjansera: 3 sous. / Vna gerra petita de quatre ansas: 1 sou 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480,481 ].

| gerra de contrafet compartit La quantitat de contrafet compartit que cap dins d'una gerra de transport [ 2253-26 ].

"4 gerres de contrafeyt compartit " (Manises, 1407) [ 2253-26 ].

| gerra de cuita

" Gerras de cuÿta " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

| gerra de mitja cuita

" Gerras de mitja cuÿta " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

| gerra cul agut

"En lo seller [...] una gerra de terra cul agut , de tinensa de una bóta" (inv. , 1616) [ 2031-118 ].

| gerra de cul estret V. tb. gerra d'olives Prod. a: , on també en diuen gerra d'olives [ 2261-156 ] , amb dues nanses molt aixecades, o sense [ 2261-157 ] .

| gerra d'embarcar V. accepció corresponent de gerra .

| gerra per embarcar oli o per navegar oli Prod. a: Barcelona, on eren de forma cilíndrica, vestides d’espart [ 1-51 ] [ 4-144 ].

"vint-i-dues gerres per naveg u ar oli plenes de gingebre, són entre tot sinch càrregues de gingebre" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-55 ].

| gerres emparellades pl . Segons Osma, gerres que haurien de formar parella o, potser, gerres ben igualades, de la mateixa alçada [ 938-404 ].

“ gerres emparellatas ” (Manises, 1319) [ 938-404 ].

| gerra envernissada Aiguamans en forma de cànter envernissat amb forat inferior per acoblar-hi una aixeta [ 0 ].

" Gerras per posar aÿgua grans envernissadas / Gerras xicas envernissadas / Gerras per posar aÿgua, envernissadas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"una gerra envernissada amb el seu grifó en un rentador de rajoles" (inv. Binissalem, Mallorca, 1774) [ 1726-180 ].

| gerra escudellera o d’escudelles [ 2397-83 ] Gerra d’estibar escudelles [ 0 ].

| gerra d’estibar (Manises [ 353-60 ] [ 938-403 ]) [ 70-76 a 77 ] [ 2397 ] V. tb. gerra tercera , gerra tercera d’estibar escudelles , marc Segons Osma: gerra que podia contenir fins a 5 o 6 grosses de peces menudes [ 938-403 ] Prod. a: Manises [ 353-60 ] , Paterna [ 2264-96 ] .

En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven: 2 tipus de gerres vinaderes, de 10 i de 40 cànters de capacitat; 2 tipus de gerres olieres, unes “ad formam vel talliam fabricatis illarum que fuerunt vel fabricantur in civitatis Barchinone que vocantur quintarenques”, i les altres, “gerris olieris que solunt fieri et vel nominari de Valencie”; també feien “ gerris que vocantur d’estibar , que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre”; i “canters grans” [ 1409-353 ].

Gerres “d’ estibar ” (València, 1397) [ 415-677 ].

| gerra d’estibar escudelles V. gerra tercera d’estibar escudelles .

| gerra farinera o de tenir farina , per a farina , per tenir farina .

“item dues gerres farineres ” (inv. València, 1379) [ 1169-43 ].

“item una altra gerra de tenir farina [...] item II gerres formenteres [...] item II gerres pera tenir farina [...] ” (inv. València, 1389) [ 1169-45 ].

“item una gerra farinera buyda, de terra” (inv. Barcelona, 1394) [ 1169-50 ].

“item dos gerretes xiques de tenir farina ” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item III gerres farineres poques” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

“Item en una altre cambra qui era en l’ort [...] Primo IIII gerres farineres grans buydes. / Item dues altres gerres farineres encordades grans, la una plena de forment e l’altre buyda.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-185 ].

“It. sis gerres menguades e tres mjganceres ab la boqua ample per a tenir ffarjna buydes.” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-96 ].

"Item en lo pastador fonch atrobat tres gerres grans farineres , cascuna de cossi e mig e un cussi, la qual es trencada, en la qual sta segó." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

"Primo, una gerra gran, abta per tenir farina , hon recaben quatre quorteres." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-477 ].

“Al pastador [...] una gera gran per tenir ferina .” (inv. castell de Calonge, Baix Empordà, 1466) [ 182-291 ] [ 785-89 ].

"En lo rebost / Primo dos gerres farineres ." (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].

"Mes una gerra gran de tenir farina ." (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-328 ] [ 1828-397 ].

" gerra ferinera " (inv. Barcelona, segles XV o XVI) [ 1880-329 ].

“Ittem en lo rebost del porche dos gerres grans pera farina . / Ittem quatre gerres michanes pera oli. / Ittem sis gerretes pera oliues. / Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

| gerra de farmàcia o gerra d'apotecari V. tb. orsa Ancolla o urcéola [ 0 ] Globular, de coll curt i boca ampla, d’uns 40 cm d’alçària. També es denomina orsa , ancolla o urcéo la . N’hi ha de més petites, d’uns 12 cm d’alçada, que s’anomenen orsetes [ 1009 ] Per a l'ús d'apotecaris i especiers. Per emmagatzemar productes usats en grans quantitats o medicaments que es dispensaven amb freqüència [ 2305-20 ] Prod. a: Barcelona [ 2305-20,34 ] [ 2502-244,245,342, pàssim ] [ 2702-14,23,24 ], Manises [ 2702-28 ] .

“17 gerras grans de pissa blanca en què i ha diferents herbas y arrels, entre altres una ab concerva de violas.”, “6 gerras grans de pissa blanca , dos de terra, en què hi ha diferents herbas y arrels.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1772) [ 2502-94 ].

| gerra de Felanitx o felanitxera V. gerra brodada [ 13-110 ] Reproducció moderna de les antigues gerres brodades de Felanitx [ 0 ] Prod. a: Consell [ 8-316 ].

| gerra de fogó Mena de cadaf usat a cuina per contenir l’aigua necessaria per cuinar (Ciutadella de Menorca [ 1337-95 ]) Prod. a: Ciutadella de Menorca [ 1337-95 ].

| gerra formentera o de tenir forment V. tb. gerra bladera

“item II gerres formenteres [...] item II gerres pera tenir farina [...] ” (inv. València, 1389) [ 1169-45 ].

"Dos gerres de tenir forment , sotills" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

" En lo celler, davant lo graner [...] Set gerres formenteres , grans, buydes" (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-336 ].

| gerra fornera

" gerra fornera ", de 3 quarteres de capacitat (inv. Barcelona, segles XV o XVI) [ 1880-329 ].

| gerra amb galet Canterella (Ribesalbes [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ]) Prod. a: Ribesalbes [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].

| gerra de (o del ) greix ( d'Empordà) o per a greix (Tuïr) V. tb. olla de l greix Amb dues nanses ( [ 102 ]) Totalment envernissada de color vermell ( [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 102 ]) Per guardar llard ( [ 102 ] [ 2261-293 ] ) , ossos o tocino ( [ 2261-293 ]) Prod. a: d'Empordà [ 6-26-9 ] [ 13-129 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 2261-293 ] , on segons altres autors en deien olla de (o del ) greix [ 4-140 ] [ 95-6-x ] [ 102 ] ; Sabadell [ 2334-49 ], Tuïr [ 6-21-25 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) : de mitja peça [ 95-5-x ].

de tres la peça [ 95-5-x ].

de quatre la peça [ 95-5-x ].

de sis la peça [ 95-5-x ].

“Els greixons, tallats menuts, junt amb una mica d’aigua, es col·locaven a la greixonera. Primer a foc lent i quan comença a fondre’s a foc més viu. S’aboca pel bec a les gerres del greix , ben plenes [...] ” (llibre del 1932) [ 6-54-18 ].

| gerra per a greix amb anses Prod. a: Tuïr [ 6-21-25 ,26 ] [ 1762-12 ] .

| gerra per a greix sense anses Prod. a: Tuïr [ 6-21-26 ].

| gerra de llard , del llard (Blanes [ 24 ] ) o per al llard (Barcelona [ 127-151 ], Esparreguera [ 1-45 ], Sabadell [ 1-47 ] [ 4-142 ]) V. tb. olla de llard Peça de terrissa, de color de xocolata, de forma oval, amb la boca estreta i la base més ampla. S’usava per guardar llard (Blanes [ 24 ]) Prod. a: Barcelona [ 127-151 ]; Blanes, sense nanses [ 24 ]; Esparreguera, amb dues nanses [ 1-45 ]; Sabadell, amb dues nanses [ 1-47 ] [ 4-142 ], totalment grogues [ 0 ].

" [...] dos Gerras de Llart cosa de una Roba, y mitja en quiscuna." (inv. apotecaria de l'Hospital de , Barcelona, 1796) [ 1660-62 ]

“La gerra del llard ” (Barcelona, s. XX) [ 127-151 ].

| gerra lleixiuera , per fer lleixiu o de tenir lleixiu

“item unam gerram lexiueram , seu aptam tenere lexiuiem” (inv. Barcelona, 1333) [ 1169-28 ].

“item III gerres poques de tenir lexiu ” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

"Primo, dues gerras de terra, grans, per tenir lexiu ." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-465 ].

"tres gerras per fer lleixiu " (inv. d'un corder de viola, Barcelona, 1659) [ 2255-175 ].

| gerra llisa La que no duia nanses, en general, de les mides més grosses [ 2079-106 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna gerra gran llisa , per oliuas: 6 sous.

Vna gerra mitjansera llisa per oliuas: 3 sous 6 diners.

Vna gerra petita per oliuas: 1 sou 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra llisa per sis cortans de olivas, 8 sous.

Una gerra de quatre cortans llisa , 6 sous.

Una gerra de tres quartans llisa , 4 sous.

Una gerra de quartà y mitg llisa , 2 sous 6 diners.

Una gerra de quartà llisa , 1 sou 8 diners.

Una gerra de mitg quartà llisa , 1 sou 2 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

| gerra maduixera Gerra amb forats laterals, amb una mena de pica a sota de cadascun. Serveix per a l’ornamentació floral (Esparreguera [ 1022-240 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

| gerra major

“Item: Vns obradors situats en les oleries majors de la dita vila et son V cases contiguas ab mig forn de coure gerres majors [...] ” (Paterna, 1403) [ 1162-14 ].

| gerra malla

“Lo que los vehedors han per llur treball. / Item. Que los dits vehedor, o, vehedors [...] hagen per llurs treballs per cascuna Gerra Malla . la qual pach lo Mercader qui comprara les dites Gerres.” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-580 ].

| gerra mallorquina

“2 gerra mallorquina amb oli” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].

| gerra de mel , per a mel ( Agost, Tuïr) , per tenir mel , de posar mel , melera (Mallorca [ 1755-142 ]) La mel es transportava en gerres, olles o cànters. Una gerra equivalia a 2 cànters, és a dir, a un pes de 3 roves, uns . Un cànter equivalia a 3 olles, uns . Una olla portava uns de mel [ 955-375 ].

Prod. a: Agost [ 2337-79 ]; Esparreguera [ 5 ] [ 1022-240 ] [ 2899-154 ] , envernissada a l’interior i a la part superior externa [ 5 ]; Quart d'Onyar (obra vermella) [ 4-156 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 351 ] [ 2423 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 11-210 ] , Tuïr [ 6-21-26 ] .

“per .C.XXX. gerres meleres obs de la volta [...] per .VII. gerres olieres que compram obs de la dita volta” (Barcelona, 1386) [ 1226-367 ].

L’any 1387, a Barcelona, es diu “quines gerres deuen fer los gerrers per tenir mel e de quina tenguda, e quina senyal hi ha exposat per quiscun mestre” (Rúbr. d’Ord., foli 194; Mostassaf, foli 218) [ 131-119 ].

“Que tot gerrer qui fassa gerres per metre mel , que la gerra que farà en que càpia un quintar de mel n eta , V lliures mes o menys , no pes lo test con sia cuyt e enserpellat de XXXV en XXXVIII lliures e no més [...] Item, tota gerra qui tenga III roves e mige de mel neta , III lliures més o menys , pe s lo test enserpellat de XXX en XXXII lliures e no més [... ] Item, que tota gerra en que cà pia de III roves de mel neta, III lliures més o III menys , pes de XXVI en XXVIII lliures e no més , enserpellades [...] Item, que tot gerrer qui fassa de les dites gerres haia a fer lo seu senyal en cascuna gerra per esquivar frau [...] Item, que alguna gerra qui sia soldada no gos vendre per bona [...] ” (ordinació municipal , Barcelona, 1391) [ 1134-74 ] [ 1901-115 ] .

L’any 1393, en unes Ordinacions de Barcelona, es detalla “De quina tenguda deuen ésser les gerres de mel . Del pes que deuen haver les dites gerres ” ( llibre del Mostassaf, foli 218) [ 131-119 ].

“De quina tenguda deuen esser le s g erres de Mel [...] que tot gerrer qui farà g erres en la c iutat de Bar chin ona per metre, o, tenir mel en aquelles , hage e sia tengut de fer aquelles en tal forma que , acabades , dins cas cuna de aquelles càpia de mel neta de IIII. roves, e, X . lliures fins en IIII roves e XV lliures, a pes de Bar chin ona [...] Item, que les gerres que los dits gerrés faran per metre e tenir mel acabades, a tots obs e encerpa llades , no pesen mes avant de XXXVI. en X L . lliures a pes de Bar chin ona [...] Que en quescuna g erra sia lo senyal del gerrer / Item, q ue cascu n gerrer qui farà de les demunt dites g erres per tenir oli o m el sia tengut de fer en cascuna g erra , mentra serà fresc h a , çó é s ab emprempta , son senyal e que cascun gerrer hage a fer senyal sparç a fi que si frau hi es trobat se puxe mostrar qual gerrer haurà feta la g erra [...] Que les g erres sien enserpellades / Item, q ue cascuna de les demunt dites g erres hagen ésser encerpellades de bona e convinent lata de spart, e que en cascuna g erra axí de o li com de m el hage haver tres bones manilles de sagola bona e su ficient [...] Item, que sobre lo demunt dit gerram sien elets per vehedors un hom o dos del dit offici, hòmens leyals e de bona fama, ab assentiment dels honorables e Cònsols de de la dita ciutat, los quals vehedors hagen càrrech de veure lo dit gerram si serà stat fet en la manera demunt ordonada [...] Item, que algun custurer de serpalleres de gerres ne altra qualsevol persona, no gos enserpallar alguna gerra d'oli o de mel fins que per los dits vehedors sia stada regoneguda si és leyal e que no sia trenchada ne consentida [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-579 ] [ 1901-116 ] .

“Ítem, gerres de mel cent.” (noliejament d’una nau a Cotlliure, 1404) [ 2900-35 ].

“Gerres olieres serpellades. / It. gerres maleres sens serpelleres” (inv. Drassanes, 1467) [ 824-VII-253 ].

"una gerra de tenir mel " (inv. Pollença, 1478) [ 1522-55 ].

"Item una gerra de terra de tenir mel buyda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) Aquest inventari també comparteix cànter [ 1522-228 ].

L’any Barcelona, s’ordena que les gerres de mel tinguin de cabuda neta 4 roves, que puguin fer de 15 lliures més (pes de Barcelona) i que no pesin més de 40 lliures. S’insisteix que cada mestre ha de posar-hi el seu senyal (Mostassaf, foli 218; Rúbriq. d’Ordinac., foli 194) [ 131-122 ].

"Primo una gerra de mel ab un poch de mel. / Item una olla melera buÿda." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].

“al saller [...] 5 gerras que servian per tenir mel .” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-187,193 ].

"Item una olla de greix dols y dos gerras xicas de mel " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-272 ].

" [...] una gerra de posar mel usada" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-295 ].

| gerra de mercader (Horta de València, s. XIV ? [ 1555-V-614 ]).

| gerra mesura ( [ 6-47-43 ] [ 21 ]), gerra de mesura , de o per mesurar Com una gerra corrent, amb un broc de càntir d’oli lateral ( , obra negra [ 6-47-43 ]) Prod. a: (obra negra), on és una peça de creació moderna, per a col·leccionistes [ 6-47-43 ])

“Item unam gerram mensurandi . Item medium quartà.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-151 ].

"una gerra mesura d'oli" (inv. Pollença, 1500) [ 1522-56 ].

"una gerra de mesurar vi" (inv. Manacor, 1500) [ 1522-56 ].

"una gerra per mesurar oli" (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-56 ].

“Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es, les gerres de mesura a quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres a quinse dobles y les bastardes a dos sous y les de taula a deu dobles [...] ” (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

| gerra mitjanc era

“Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es, les gerres de mesura a quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres a quinse dobles y les bastardes a dos sous y les de taula a deu dobles [...] ” (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

| gerra moruna Com la gerra de coll ample però amb les nanses més llargues i caigudes, forma més esvelta i coll exvasat (Mallorca [ 1755- 47, 48 ]).

| gerra amb nansa

“item una jerra ab nansa : VI ds. [...] item una jerra ab nansa : VIII ds.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41 ] [ 1233-127,128 ].

| gerra de dues nanses V. gerra de dues anses

| gerra per navegar

"dues gerres per navegar enserpellades buides" (inv. Ciutat de Mallorca, 1508) [ 1522-56 ].

| gerra per navegar oli V. gerra per embarcar oli .

| gerra negra o de terra negra

"Una gerra de terra negra ab dues nances, ab un poch de panís." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-504 ].

"una gerra negra o cànter per tenir mel" (inv. Ciutat de Mallorca, 1508) [ 1522-56 ].

" gerra gran, negre " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, 1803 ) [ 2079-95 ] [ 2261-226 ] .

| gerra de núvia Prod. a: Agost, amb l'exterior envernissat [ 2337-77,78 ] ; Miravet [ 3069-91 ].

| gerra d’obra fina Gerra de pisa [ 0 ].

“8 gerras de terra de obra fina blava y blanca” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1623) [ 2502-93 ].

| gerra per a oli i greix Comprada per Violant a la Bisbal d’Empordà , el 1944, a l’obrador de la vidua i fills de Pere Martí ( a. l’Americano). Té dues nanses. Vernís transparent a l’interior i esquitxos de vernís verd a l’exterior. Amb un meandre incís entre ratlles a l’alçada de les nanses [ 102 ] Prod. a: [ 102 ].

| 1 gerra d’oli (Tuïr [ 6-21-25 ] [ 1650-246 ]) o per a oli (Esparreguera [ 4-143 ] [ 1650-246 ]) , de tenir oli , per tenir oli , gerra oliera V. tb. doll , tina La que serveix per tenir oli [ 810-VI-276 ] [ 824-V-239 ] (Alfara d’Algimia [ 1061-26 ], Manises [ 353-60 ] [ 938-403 ]) Sense nanses, envernissada a l’interior i boca (Esparreguera [ 1-45 ] [ 11-212 ]) Generalment eren envernissades per dins [ 2079-68 ] Prod. a: Agost [ 8-127 ], Alfara d’Algimia [ 1061-26 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-19 ]; Esparreguera [ 1-45 ] [ 4-143 ] [ 11-212 ] [ 1650-246 ]; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Sanet (País Valencià) [ 810-VI-276 ]; Tuïr [ 6-21-25 ] [ 1650-246 ] [ 1769 ].

" gerra oliera " (Paterna, 1325), segons López Elum a [ 1823-181 ].

“ [...] decem gerras de terra plenas oleo et septem gerras de terra vacuas [...] Et supradicte gerre olei et alia supradicta usque ad dictas gerras olei remanserunt penes dictam dominam.” (inv. castell de Si t ges, 1326) [ 982 -172,173 ].

“En lo çeller [...] dues gerras olieres buydes.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-617 ].

"Item III gerres d'oli . / Item II gerres olieres ." (inv. castell d'Alaró, Mallorca, 1340) [ 1869-67 ].

“ gerres olieres ” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-36 ].

"Item una gerra oliera et una carabaça oliera." (inv. l’ Hospitalet de l'Infant, 1350) [ 2173-169 ].

“item tres gerras olieras vacuas.” (inv. Barcelona, 1363) [ 1169-40 ].

“item Iª jerra de tenir oli , un s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41 ] [ 1233-128 ].

“Item ha el celler de Perpenya [...] II. gerres per tenir oli .” (inv. dels templers de Bajoles, 1376) [ 1037-561 ].

"Item quinque jerras olieras ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-14 ].

“per . c . xxx . gerres meleres obs de la volta [...] per . vii . gerres olieres que compram obs de la dita volta” (Barcelona, 1386) [ 1226-367 ].

En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven: 2 tipus de gerres vinaderes, de 10 i de 40 cànters de capacitat; 2 tipus de gerres olieres , unes “ad formam vel talliam fabricatis illarum que fuerunt vel fabricantur in civitatis Barchinone que vocantur quintarenques”, i les altres, “ gerris olieris que solunt fieri et vel nominari de Valencie”; també feien “gerris que vocantur d’estibar, que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre”; i “canters grans” [ 1409-353 ].

“Ítem, dues gerres olieres , assetiades quiscuna en son cove.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-467 ] [el mateix inventari esmenta “tanayla oliera”] .

“Item quatuor jerras vacuas olieras [...] decem gerras olierias [...] duas gerras olieras .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-88,151,182 ].

“item III gerres olieres buydes” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

L’any 1393, en unes Ordinacions dels gerrers de Barcelona, es detalla “De quina tenguda deuen ésser les gerres del Oli . Del pes de dites gerres de oli . Que cascuna gerra tingue la senyal del gerrer” (Mostassaf, foli 218) [ 131-119 ].

“Item quindecim gerras olierias , vacuas. / Item quinque alfabias olierias.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-190 ].

“Que en la dita Plaça [del Oli] i Porxo se puga tenir una Gerra de oli vingut per mar. Item que si algun Mercader o, botiguer volra tenir Oli que sia portat per Mar per vendre en lo dit porxo que ni puga tenir huna Gerra e, vendrel segons dit es.” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1397) [ 1029-302,303 ].

“ [...] una gerra de terra buyda, oliera , enserpellada, en què havia una cullera de ferre per trer oli [...] .vi. gerres de terra, enserpellades, olieres [...] gerres de terra enserpellades, abtes per tenir oli, totes buydes.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“item una gerra oliera ab I poch d’oli [...] item una gerra oliera de poca valor” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52,53 ].

“Item una gerra d’oli .” (inv. de Lillet, s. XIV ?) [ 186-II-264 ].

“ [...] parria que hagués mester l’any [...] una gerra d’oli de XVI quartans d’oli entre menjar e cremar [...] ” (Barcelona, 1400) [ 184-111 ] [ 955-380 ].

“En la case del oli / Primo, dues gerres patites olieres. Ítem, quatre tenalles vinaderes.” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-793 ].

“Una gerra oliera ” (inv. Ribes, 1404) [ 824-V-239 ].

“ Gerres de oli mill dos-centes.” (noliejament d’una nau a Cotlliure, 1404) [ 2900-35 ].

“ De quina tenguda han ésser les gerres de oli / Item, que tot gerrer qui farà en la dita ciutat gerres per metre o tenir oly , hage e sie tengut de fer aquelles en tal forma que dins cascuna càpia de XIIII quartants e mig fins en XV quartans d'oli a mesura de Barchinona [...] Del pes de dites gerres d'oli / Item, que cascuna de les dites gerres fetes per tenir o metre oli , acabada, no puxe pesar més avant de L en LV lliuras a pes de Barchinona [...] Que en quescuna gerra sia lo senyal del gerrer / Item, que cascun gerrer qui farà de les demunt dites gerres per tenir oli o mel sia tengut de fer en cascuna gerra , mentra serà frescha, çó és ab emprempta, son senyal e que cascun gerrer hage a fer senyal sparç a fi que si frau hi es trobat se puxe mostrar qual gerrer haurà feta la gerra [...] Que les gerres sien enserpellades / Item, que cascuna de les demunt dites gerres hagen ésser encerpellades de bona e convinent lata de spart, e que en cascuna gerra axí de oli com de mel hage haver tres bones manilles de sagola bona e suficient [...] Item, que sobre lo demunt dit gerram sien elets per vehedors un hom o dos del dit offici, hòmens leyals e de bona fama, ab assentiment dels honorables e Cònsols de de la dita ciutat, los quals vehedors hagen càrrech de veure lo dit gerram si serà stat fet en la manera demunt ordonada [...] Item, que algun custurer de serpalleres de gerres ne altra qualsevol persona, no gos enserpallar alguna gerra d'oli o de mel fins que per los dits vehedors sia stada regoneguda si és leyal e que no sia trenchada ne consentida [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-579 ] [ 1901-116 ].

"sex gerras olieras buydes" ( , Garraf, 1410) [ 1826-94 ].

“Item XX gerres olieres buydes la una de les quals es mige doli [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [aquest inventari també conté alfàbia ] [ 120 -37 ].

“ [...] jarras olieras bonas, netas et mercantibiles [...] ” (Paterna, 1411) [ 1318-640 ].

“ [...] Centum gerras olieres sinceras bonas [...] enxarpellatas de bona lata [...]” (contracte Paterna, 1418) [ 687-112 ].

“ [...] una gerra gran oliera que és entrò mige d’oli, del qual tots jorns se despèn per messió de casa [...] ” (Barcelona, 1421) [ 955-380 ].

"una gerra oliera enverniçada verda" (inv. València, 1421) [ 2253-19 ].

“Item algunes gerres buydes olieres , de pocha valor [...] en la despensa [...] una gerra gran oliera .” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-185,188 ].

" ii gerres olieres dins verdes enverniçades" (inv. València, 1425) [ 2253-19 ].

"Lo rebost: [...] Item una gerra oliera ." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-556 ] "Item . vi . gerres de oli ab lurs cubertes [...] iiii . sous vii ." (encant de l'inv. anterior, 1431) [ 1680-597 ].

"Ítem dues gerres olieres ." (inv. Alcarràs, 1432) [ 1571-273 ].

“ [...] centum gerras terre oileres [ sic ] bonas mercantibiles et receptibiles et enxarpellatas [...] ” (contracte Paterna, 1433) [ 687-126 ].

“1 gerra oliera amb un pas d’oli.” (inv. Siurana d’Empordà, 1433) [ 163-85 ].

“ [...] per preu de cinquanta gerres olieres cascarrades [...] per preu de set dotzenes e dos canters [...] per preu de deesat gerres grans e miganceres [...] per preu de xxxv gerres olieres sanceres [...] per obs de arresar los carcanyols de les voltes del palau del dit Reyal” (Paterna, 1434) [ 1318-643 ].

“Item altra alfabia oliera de tenor de L quartans doli buyda. / Item dues altres alfabies olieres cascuna de tenor de XXX quartans, dins les quals havia deu quartans doli [...] Item dues gerres olieres sens serpallera [...] En vna altra botiga appellada del oli atroba les coses seguents: Et primo viiij.º alfabies olieres senceres de tenor de C quarters o aquen entorn. / Item altra alfabia fesa de la dit tenor. / Item xxviii gerres olieres sens serpelleres [...] Item vna gerra buyda ab anses per tenir oli [...] Item vna gerra oliera ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 2169-III-285,286,312 ].

“Item, una gerra oliera gran.” (inv. Vilassar, 1435) [ 2906 ].

“sinch gerres grans olieres sen cerpalleres, senceres.” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-276 ].

“dues gerres de tenir oli [...] quatre gerretes olieres [...] una piqua d’oli en una gerra oliera en que ha de XXIIII a XXV quintas d’oli.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284,285,286 ] El mateix inventari comparteix “tenaylles olieres”.

“Item, duas gerres holieras grans ab lo col stret ab un poch d’oli.” (inv. Vilassar, 1443) [ 2906 ].

“Primo dues gerres grans ab la boqua ampla per a tenir olj la vna buyda e en laltra ha qualque miga Rova de olj poch mes o menys. / It. vna gerra xiqua oljera buyda ab la boqua streta [...] En lo celleret [...] vna gerra oliera de poqua valor ab la boqua streta quintarenqua buyda.” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-95,96,97,98,101 ].

“Primo una gera oliera buyda [...] dues geras olieras .” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-135 ].

“Item dues gerres olieres .” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-141 ].

“Item huna gerra oliera e hun librell gran blanc ab sabó.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-152 ].

“a xiiii [de setembre de mcccclviiii ] [...] ferí lamp a casa d’en Brandà Amat, a [...] e trenchà-li una gerra d’oli [...] e rompé-li molts talladors e scudelles en la cuyna que de nou s’ach amoblar.” (Barcelona, 1459) [ 164-151 ] [ 165-111 ].

"Onze gerres holieres grosses [...] " (inv. Rubí, 1460) [ 1668-500 ].

“Ítem, huna gerra olliera , hon trobam qualque hun quintar d’oli. [...] Ítem, sis gerres ollieres buydes.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-880, 881 ] [Aquest inventari comparteix “tenalla” i “tenalleta de tenir oli”].

"Item duas gerras olieras [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

“una gerra gran oliera en la qual ha entorn nou quortans d’oli de mata [...] quatre gerres olieres buydes en la una empero ha entorn hun quintar de mel grossa” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-450 ].

"Primo dotze geres olieres buides, velles, de les quals ne ha quatre són senseres e les altres feses e trenquades." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-27 ] El mateix inventari comparteix alfàbia oliera .

"Item en la botiga del oli [...] Item una alfabieta plena de olives verdes. / Item dues gerres olieres en què ha olives [...] " (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-29 ].

"Primo, trobe tres gerras de terra olieres , les dues plenes d'oli e la altre buyda." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-468 ].

“Item, vna gèrra olliera enserpallada” (inv. Drassanes, Barcelona, 1465) [ 1292-211 ].

“ [...] iiii geras grans de tera per tenir oli ” (inv. castell de Calonge, 1466) [ 182-291 ] [ 785-89 ].

“Item una gerra oliera buyda [...] Item tres gerras una oliera , altra ab dues ances, altra ab una ança.” (inv. Ciutadella, 1467) [ 825-161,162 ].

"Item, dues gerres holieres de dues nanses cascuna." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-178 ].

“Item una gerra oliera buyda.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-176 ].

“Item quatre gerras olieras en la una de las quals ha hun ters de oli e en laltre miga quortera de xexa [...] Item quinze gerres olieras novas enserpeyades buydes. Item tres gerras olieras buydes bonas e una fesa.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-170 ].

"Item tretze gerres olieres [...] " (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].

"Item, una gerra oliera hon ha entorn xij quortans d'oli. / Item, huna alfabia per tenir olli on ha entron xx quortans." (inv. església de Lluc, Mallorca, 1478) [ 2205-228 ].

“Item, dues gerres de tenir oli .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1489) [ 1314-456 ].

" [...] una gerra oliera en qué ha un poch de oli [...] e una gerra de oli plena [...] " (inv. Cocentaina, 1493) [ 2012-111 ].

L’any 1495, a Barcelona, s’ordena que les gerres d’oli tinguin de cabuda neta de 14,5 quartans fins a 15 (mesura de Barcelona. S’insisteix que cada mestre hi ha de posar el seu senyal (Mostassaf, foli 218; Rúbriq. d’Ordinac., foli 194) [ 131-122 ].

"En la botiga del blat [...] una gerra oliera buyda de terra” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-31,32,35,37 ].

"trenta gerres olieres buides, ab entorn xvi q a de oli en una de dites alfàbies per la despesa de la casa" (inv. Pollença, 1500) [ 1522-56 ].

"Item. Dues gerres de terra olieres , buydes é una altra ab un poch de vinagre." (inv. Castellar del Vallès, 1500) [ 1991-91 ].

“E més, en la presó [...] Primo, sis gerres olieres plenes de oli. / Item, tres gerres plenes de oli de basses. / Item, XXIIII gerres olieres buydes e una petita.” (inv. castell d’Altafulla, 1506) [ 2434-31 ].

"Item una alfabieta de tenor de xvi quarters, o per aquí, plena de oli / Item una gerra oliera , enserpalada, plena de oli / Item una alfabieta de tenor de xx quarters, o per aquí, en què ha cirqua de sis quartans de oli [...] Item dues gerres olieres sens serpelleres" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

“ [...] dues gerres olieres .” (inv. castell d'Enveja, Garraf, 1513) [ 133-12 ].

“Quatre gerres olieres .” (inv. Barcelona, 1518) El mateix inventari comparteix alfabia [ 1097-388 ].

“Tot gerrer qui farà en la dita ciutat gerres per metre oli , hage e sie tengut de fer aquelles en tal forma que dins cascuna càpia de 14 cortans e mig fins en 15 cortans de oli, mesura de Barcelona [...] que cascuna de les dites gerres fetes per tenir o metre oli acabada no puxe pesar més avant de 50 en 55 lliures a pes de Barcelona.” ( Llibre del Mostassaf , Barcelona, 1528) [ 955-380 ].

“Item vna gerra oliera sens sista ni vestidura.” (inv. Maó, 1555) El mateix inventari comparteix alfabieta i gerres blanques [ 1108-57 ].

" En lo celler, davant lo graner: Quatre gerres olieres buydes" (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-336 ].

"Mes una gerra de tenir oli de tinensa de mija bota poch mes o menos" (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-328 ] [ 1828-398 ].

“En lo rebostet / Item, una gerra per a tenir oli . Un treador. Un ambut, olles, cassoles y altres coses de terra.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

"Item, una gerra oliera de cabuda de cinc cànters de oli poch més o, menys." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-160 ].

"En la botiga del oli / Primo, sinch dulls [error de transcripció per dolls ?] o gerres olieres , les quatre buydes y la una plena. / Item, dos gerres de dos arfes [error de transcripció per anses ?], buydes [...] Item, dos gerras olieras ." (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-372,375 ].

"Mes en un seller una gerra p. tenir oli bona, de tinguda sis corters. Mes altre gerra dolenta." (inv. Castellar del Vallès, 1584) [ 1991-91 ].

“quatre gerres olieres guornides d’espart” (inv. València, 1585) [ 824-IV-151 ].

"Set gerres , quatre olieres y tres de tenir vinagre, buydes [...] Tres gerres buydes per oli " (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-341 ].

"En lo rebost [...] Primo una gerra per tenir oli mijansera buÿda." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-207 ].

"Item una alfavia o gerra per tenir oli dolenta." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-229 ].

“En la cambra de la sala [...] tres gerres de posar oli ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].

"Ittem tres alfabies de obra de terra per a posar oli dos de grans ÿ una de xicha usades ÿ buides ÿ una gerra del mateix tambe buÿda [...] Ittem en la golfa gran dos gerres per a tenir oli ÿ una messura per a messurarlo tot de terra buÿdes ÿ un gibrell per a vendrer oli ÿ altre envernisat per a ensabonar." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-190,195 ].

“Ittem en lo rebost del porche dos gerres grans pera farina. / Ittem quatre gerres michanes pera oli . / Ittem sis gerretes pera oliues. / Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“Ittem vna Charra oliera .” (inv. València, 1654) [ 1361-337 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra de oli de duas ansas de sis cortans, 10 sous.

Una gerra de oli de sinch cortans, de duas ansas, 9 sous.

Una gerra de oli de duas ansas de tres cortans, 6 sous.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-276 ] [ 111-64 ].

"posadas y paredadas en dita casa a la botiga quatre gerres de tenir oli ab sos gibrells" (Barcelona, 1673) [ 2255-258 ].

"dos gerras de tenir oli vestidas despart" (inv. Barcelona, 1674) [ 2255-355 ].

El setembre de 1681 consta als llibres de de Convalescència de Barcelona que es compraren “2 dotzenes de gerres ” per un preu de 2 lliures i 6 sous [ 131-137 ].

" Gerras d'oli de tres cortans" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

“Item, una gerra de terra xica per tenir oli .” (inv. Francesc Romaguera, 1698) [ 141-195 ].

"dos gerras grans espartadas pera tenir oli " (inv. Barcelona, 1714) [ 2255-357 ].

" Gerras de oli , 8 sous la peça" (inv. de Joan Darbó , gerrer de Barcelona, 1718 ) [ 2079-91 ].

“2 gerras de tenir oli , so de mitya larga.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-187,193 ].

" Gerra per posar vi ÿ una de oli de barreló" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Ittem Una gerra per posar oli usada [...] Ittem Tres gerres per posar oli de mitja carrega" (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“19 Gerras d’oli [...]” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

“Dos gerras grans per posar oli de carrega y mitja [...] “ (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

“Item quatre gerras envernissades, duns vint quartans de oli cada una buyda.” (inv. Mataró, 1774) [ 3085-28 ].

"Primo dos gerras de terra sinch cantis tot per posar oli " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-294 ].

"Item una gerra oliera de teneo tres bótas, usada." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-186 ].

" gerras per oli , petitas" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

" [...] la ficció de dret de considerar immuebles a coses que no ho són de si, favor que lo venerable fuero d'Aragó només havia concedit a les cubes i gerres olieres i vinaderes que no podien eixir per la porta [...] " (Calaceit, 1916) [ 1434-50 ].

| 2 gerra oliera De forma esfèrica, coll molt estret, amb una sola nansa [ 1039 ] Com la alfàbia però amb la base arrodonida [ 1755-48 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-48 ] ).

| gerra oliera (o de tenir oli ) de boca ampla

“ [...] dues gerres grans ab la boqua ampla per a tenir oly .” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-95 ].

| gerra oliera (o de tenir oli ) de boca estreta

“ [...] vna gerra xiqua oljera buyda ab la boqua streta [...] vna gerra oliera de poqua valor ab la boqua streta quintarenqua buyda.” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-95,97 ].

“Ítem una gerra de tenir oli amb la boca estreta gran.” (inv. Manresa, 1579) [ 3023-263 ].

| gerra de les olives ( [ 31 ]), gerra per a olives (Barcelona, tarifa de 1653 [ 812-16-480 ]; Piera [ 6-12-11 ]), gerra d’olives ( [ 95-3-x ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] , [ 2261-156 ], sa Pobla [ 1522-55 ] ) , gerra de tenir olives o gerra de salar olives ( [ 102 ] , Quart d’Onyar [ 2423 ] ) , gerra olivera (Reus, 1611 [ 49-II-40 ]) , gerra de confitar olives i pebrots (Sant Genís de Palafolls, 1775 [ 2048-294 ]) V. tb. gerra de dues anses , gerra borda , gerra comuna , gerra de cul estret , gerra llisa Altre nom de la gerra borda o gerra comuna (la Bisbal d’Empordà [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] ) Per confitar aliments ( [ 102 ]) La de té dues nanses i només està envernissada a l’interior i boca [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] [ 102 ], també té un meandre incís entre ratlles a nivell de nanses [ 102 ] Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 95-3-x ] [ 102 ] ; [ 31 ] , on també en diuen gerra de cul estret [ 2261-156 ] , amb dues nanses molt aixecades, o sense [ 2261-157 ] , on tb. en diuen gerra de dues anses [ Museu de la Galera, 2018 ] ; Piera, on en feien 5 mides [ 6-12-11 ] ; Quart d’Onyar [ 2423 ] .

"Item dues gerres de terra per tenir olives . “ (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 2169-III-286 ].

"una gerra d'olives " (inv. sa Pobla, Mallorca, 1439) [ 1522-55 ].

"dues gerres usades per tenir olives " (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-55 ].

"una gerra de tenir olives " (inv. Alcúdia, 1478) [ 1522-55 ].

"Item una alfàbia poqueta per tenir olives / Item tres grans alias [?] pimenteres / Item duas gerres envernissades de tenir olives " (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

"Mes duas altres gerras de tenir olivas ." (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-328 ] [ 1828-398 ].

“En lo rebost [...] Dues gerres per a tenir olives . Cànters y altres aynes de terra.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

“Ítem dos gerres de terra roja de tenir olives .” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-37 0 ].

" Gerres grans envernisades amb anses, per salar olives " (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“dos gerres oliveres buydes” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].

" Gerra envernissada de verd per tenir olives , de tres cortans de grandària" (inv. de la botiga d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

"Item una gerra de terra de Barcelona per salar olives nova y gran [...] " (inv. Mataró, 1633) [ 1812-276 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna gerra gran llisa, per oliuas : 6 sous.

Vna gerra mitjansera llisa per oliuas : 3 sous 6 diners.

Vna gerra petita per oliuas : 1 sou 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra llisa per sis cortans de olivas , 8 sous.

Una gerra de quatre cortans llisa, 6 sous.

Una gerra de tres quartans llisa, 4 sous.

Una gerra de quartà y mitg llisa, 2 sous 6 diners.

Una gerra de quartà llisa, 1 sou 8 diners.

Una gerra de mitg quartà llisa, 1 sou 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

" Gerras grans de olivas , a 18 sous la peça" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

“4 gerras de tenir olivas .” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-187,193 ].

“ gerres de salar olives i pebrots” (inv. Sant Esteve de Sesrovires, 1746) [ 1351-95 ].

"Ittem Quinse gerres per posar olivas de mitg quartá." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"Item dos gerras de confitar olivas y pebrots usadas" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-294 ].

| gerra de salar olives V. gerra de les olives .

| gerra olla

" gerra s O lla s " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1772) [ 1861-45 ].

| gerra per tenir orins

“Dues gerres de terra pera tenir orins .” (inv. Barcelona, 1520) [ 975-389 ].

| gerra de parets rectes Gerra cilíndrica, d'implantació moderna (Esparreguera [ 2261-251 ]) Prod. a: Esparreguera, cap a la dècada dels 1950 [ 2261-251 ]).

| gerra de perruquer o de perruquers V. tb. aiguamans , rentamans Aiguamans (Menorca, on també en diuen rentamans [ 1337-88 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ].

| gerra de peu Canterella amb peu (Tamarit de Llitera [ 42-64 ], Albelda [ 1342-101 ]) Amb la boca ondulada (Albelda [ 1342-101 ]) Per a aigua (Tamarit de Llitera [ 19-15 ] [ 42-64 ], Albelda [ 1342-101 ]) Prod. a: Albelda [ 1342-101,157 ]; Tamarit de Llitera, on pronuncien txerra [ 19-15 ,17 ] [ 42-64 ] [ 1288 ].

| gerra picadora d'arròs Prod. a: [ 1994 ].

| gerra pimentera V. tb. pimenter , pimentera .

“ [...] novem gerras terre vocatas pimanterias aptas ad tenendum vinum [...] ” (inv. Barcelona, 1338) [ 1157-352 ].

"una gerra pimentera obra de Barcelona" (inv. Ciutat de Mallorca, 1430) [ 1522-54 ].

“Item dues gerres pimenteres per a tenir vi. Item una gerreta per a tenir vi [...] Item quatre pimenteres dues enverniçades dins e defora e dues blanches.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176 ].

“Item una gerra pimantera envernissada.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-170 ].

“Item una gerra gran o pimentera envernissada cuberta de tenor de lentorn vint quarteres buyda.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-207 ].

“Item una gerra envernissada o pimentera per tenir vi buyda.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1220-160 ].

"una gerra pimentera verda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-55 ].

"una gerra pimentera amb un poc de vi blanc" (inv. Inca, 1503) [ 1522-56 ].

"dues gerres envernissades o pimenteres " (inv. Ciutat de Mallorca, 1504) [ 1522-56 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Les gerretes piamenters pera oliues e pera mel no valga la pessa sino sis diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

“ [...] les gerres pimenteres a un sol per cascuna gerra [...] ” (tarifa germans Micó, terrissers de Paterna, 1573) [ 1015-113 ] [ 1738-311 ].

| gerra de pinzell (Horta de València, s. XIV ? [ 1555-V-614 ]) La quantitat d'obra de pinzell que cap dins d'una gerra de transport [ 2253-26 ] .

| gerra de pisa V. gerra d’obra fina

| gerra amb pixarell o càntir de gerra V. tb. doll Cànter d’una sola nansa, que té un galet contraposat a aquesta ( Mallorca [ 810-VI- 276, 277 ] [ 1039 ] [ 1059-181 ,183 ] [ 1755-48 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]).

| gerra pixotera Gerra que serveix per traginar l’emprivada (Sòller [ 810-VIII-625 ]).

| gerra de quatre nanses Prod. a: Girona [ 2242-407 ].

" gerra de quatre nanses envernissada " i " gerra gran amb quatre nanses " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1530) [ 642-381 ].

"Item sis gerretes ab quatre ances cada una [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1608) [ 1662-61 ].

" gerra de quatre nanses envernissada" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1611) [ 642-381 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra de quatre ansas de tres quartans, 8 sous.

Una gerra de quatre ansas de dos quartans, 4 sous.

Una gerra de quatre ansas , à tall de un canter mitjà, 3 sous 6 diners.

Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret, 1 sou 8 diners.

Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret de rajet, 10 diners.

Una gerreta de quatre ansas mes petita que la propdita, 7 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

" Gerras de quatre nanças , a 2 lliures 8 sous dotzena" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

| gerra quintanera V. tb. gerra quintarenca La d'un quintar de capacitat [ 70-114 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Les gerres quintaneres enuerniçades de vert: Primo la gerra [ quintanera ] enuerniçada que cabri mig cafis de farina valga hun sol VI diners. / Item gerra [ quintanera ] enuerniçada cabra tres barselles valga nou diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-159 ].

| gerra quintarenca V. tb. gerra quintanera U sada per estibar obra de terra [ 2360-63 ] Per al transport de pisa daurada [ 2360-64 ] De mida menor que les tercenques [ 2360-63 ] A final segle XV valia 3 sous cadascuna [ 2360-64 ] Podria correspondre a la representada a la fig. 2, tipus Ia [ 1409-358 ].

En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven: 2 tipus de gerres vinaderes, de 10 i de 40 cànters de capacitat; 2 tipus de gerres olieres, unes “ad formam vel talliam fabricatis illarum que fuerunt vel fabricantur in civitatis Barchinone que vocantur quintarenques ”, i les altres, “gerris olieris que solunt fieri et vel nominari de Valencie”; també feien “gerris que vocantur d’estibar, que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre”; i “canters grans” [ 1409-353 ].

“Item tantas gerras quintarenques enverniçatas [...] computando ad racionem trium solidorum pro qualibet gerra .” (contracte Paterna, 1435) [ 687-128 ].

“Item centum ydrias siue geres quintarenques ad forum duorum solidorum pro qualibet gera [...] ” (àpoca Paterna, 1500) [ 687-149 ].

"Per 16 lliures, 32 jerres terceres / Per 26 lliures, 140 jerres quintarenques [...] Per 3 lliures, 21 peces entre gerres mig quintarenques y cossis quintarenchs" (Manises, 1547) [ 1738-134 ].

"En una cambreta o rebostet: Dotze gerres quitarenques [ sic ], buydes." (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-335 ].

| gerra rameada Com la gerra segadora però decorada amb rams (Albelda [ 1342-101 ]).

| gerra de salar olives V. gerra de les olives .

| gerra (o olla ) de salar o de salar ossos Base plana, forma ovoide, envernissada a l’interior i boca (Sant Julià de Vilatorta [ 6-25-x ] [ 6-31-x ]) Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 6-25-x ] [ 6-31-x ].

| gerra per salar Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ].

| gerra de sangria Incorrecte. V. gerro de sangria .

| gerra per a sarda amb anses Per salar sardines (sardes), olives, etc. (Tuïr [ 6-21-25 ]) Prod. a: Tuïr [ 6-21-25 ] [ 1762-11 ].

| gerra per a sarda sense anses Per salar sardines (sardes), olives, etc. (Tuïr [ 6-21-25 ]) Prod. a: Tuïr [ 6-21-25 ].

| gerra segadora [ 749-23 ] [ 1342-101 ] o gerra de segadors [ 1288 ] La de mida més gran, de 10 a 11 litres de capacitat (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Com la cantereta, però amb galet lateral i reixeta a la boca (Albelda [ 1342-101 ]) Prod. a: Albelda [ 1342-101,157 ], Tamarit de Llitera [ 749-23 ] [ 1288 ].

| gerra sextarenca (Horta de València, s. XIV ? [ 1555-V-617 ]).

| gerra somaral V. gerra someral .

| gerra someral i la forma somaral Cànter de mida molt gran, que es porta amb arganells damunt d’un ase o somera [ 810-VI-276 ] Arriba a tenir una capacitat de 30 i, fins i tot, [ 1755-48 ] (Mallorca [ 810-VI-276 ] [ 1059-210 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]).

“Per 6 gerras somarals y una de taula, 7 s.” (llibre de comptes, Alcúdia, 1715) [ 1316-233 ].

| gerra per a sucre candi [ 4-144 ] o , també, a Barcelona, olla per al sucre candi Prod. a: Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ], Sabadell [ 1-48 ] [ 808 ] [ 2334-28 ] .

| gerra per a tabac

" gerras de pisa blanca o de terra per tabac " (inv. Barcelona, 1694 i 1708) [ 2255-613 ].

| gerra del tabac en pols Prod. a: Sant Julià de Vilatorta, semblant a la gerra de salar [ 6-31-x ].

| gerra de taronger Forma de cànter, sense nanses i amb tapadora. Enterrada a prop del taronger li proporciona humitat (Mallorca [ 1039 ]).

| gerra de taula

“ [...] plats, escudellas, gerras de taula , et als. las quals sols se fabrican en dita vila” (Inca, 1653) [ 963-468 ].

“Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es, les gerres de mesura a quatre sous cascuna, les gerres mitjenseres a quinse dobles y les bastardes a dos sous y les de taula a deu dobles [...] ” (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

“Per 6 gerras somarals y una de taula , 7 s.” (llibre de comptes, Alcúdia, 1715) [ 1316-233 ].

"Item tres gerras de taula usadas." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

| gerra tercenca Usada per estibar obra de terra [ 2360-63 ] Per al transport de pisa daurada, a final segle XV [ 2360-64 ] A final segle XV valia 4,5 sous cadascuna [ 2360-64 ] De major mida que la gerra quintarenca [ 2360-63 ].

| gerra tercera V. tb. gerra d’estibar , gerra tercenca , gerra tercera d’estibar escudelles

“ [...] quadraginta ydrias siue geres terceres ad forum siue racionem trium solidorum pro qualibet gerra [...] ” (àpoca Paterna, 1500) [ 687-149 ].

"Per 16 lliures, 32 jerres terceres / Per 26 lliures, 140 jerres quintarenques [...] Per 3 lliures, 21 peces entre gerres mig quintarenques y cossis quintarenchs" (Manises, 1547) [ 1738-134 ].

| gerra tercera d’estibar escudelles V. tb. gerra d’estibar , gerra tercera Probable error de transcripció per gerra tercenca [ 2360-63 ] A València, també en deien marc [ 1409-350 ] Segons els autors, es correspon amb la representada a fig. 2, tipus I [ 1409-358 ].

“ [...] tantas jerras terceres destibar scutellas quod in qualibet earum possint stibari sex grosse scutellarum [...] computando ad forum et racionem quinque solidorum et sex denariorum dicte monete pro qualibet gerra .” (contracte Paterna, 1435) [ 687-127 ].

| gerra torronera , de tenir torrons o de torrons

“ [...] sinch algerres de torrons [...]” (inv. Sallent, 1555) [ 124-201 ].

"Item tres gerres de tenir torrons ." (inv. d'apotecaria, Mataró, 1607) [ 1812-217 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Una gerra gran dita torronera , 1 lliura.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

" Gerras de mitja cuita torroneras y dos de cuita, a 21 sous la peça" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

" Gerras de cuÿta torroneras " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

| gerra de transport V. gerra .

| gerra trascoladora

"gerres trescoladores" (València, 1329) [ 2264-66 ].

| gerra per a triaga Gerres grans per a ús farmacèutic destinades a emmagatzemar les formes gal·lèniques magnes: triaga magna, mitridat, confecció alkermes i confecció de jacints [ 2305-20 ].

| gerra d’ullat compassat (doc. contractual, València , 1407) [ 938-403 ].

| gerra d’ungüents o per a ungüents

“ Gerres xiques de ungüents : 6” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1575) [ 2502-86 ].

“4 gerres per ungüents ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1635) [ 2502-93 ].

" gerra per ungüents " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1796) [ 642-381 ].

| gerra de vaixell V. gerra .

| gerra de

“e en mig una gerra de , daurada, ab dos grius que la tingan un de cada part ab sa flocadura blanca curta” (F. de Bofarull: Malla , 19) [ 824-IV-151 ].

| gerra vinat era , per al vi , de tenir vi o per tenir vi Per guardar vi o vinagre [ 938-404 ] (Manises [ 938-404 ]) Les de capacitats importants tenien un eixidor a prop de la base [ 2079-62 ] Podria correspondre a la representada a la fig. 2, tipus II [ 1409-358 ] Prod. a: Barcelona [ 2083-106,107 ].

“Item, iii . gerras vinaderias [...] Item, v j. gerrias vinaderias .” (inv. castell de Bellver, Mallorca, 1348) [ 1115-328 ].

“Ítem, una gerra de tenir vi .” (inv. Lleida, 1354) [ 2901-395 ].

"Ítem II gerras vinaderas " (el mateix document comparteix alfàbia ) (inv. Torroella de Montgrí, c. 1370) [ 1986-712 ].

“ [...] en lo celer [...] II. tenayles olieres sanceres ab vna loça trenquada [...] una gerra vinadera [...] ” (inv. dels templers de Gardeny, 1373) [ 1037-556 ].

“item XXV gerres de tenir vy grans. item VII gerres de tenir vy , de X quarters cascuna [...] item III gerretes de tenir vy , de X quantes cascuna, e dues de IIII cantes cascuna.” (inv. València, 1375) [ 1169-42 ].

“Item ha el celler de Perpenya [...] V. gerres per tenir vi que te cascuna XX. cartos [...] ” (inv. dels templers de Bajoles, 1376) [ 1037-561 ].

“item tretze gerres grans de tenir vi , de XXX quarters.” (inv. València, 1379) [ 1169-43 ].

En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven: 2 tipus de gerres vinaderes , de 10 i de 40 cànters de capacitat; 2 tipus de gerres olieres, unes “ad formam vel talliam fabricatis illarum que fuerunt vel fabricantur in civitatis Barchinone que vocantur quintarenques”, i les altres, “gerris olieris que solunt fieri et vel nominari de Valencie”; també feien “gerris que vocantur d’estibar, que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre”; i “canters grans” [ 1409-353 ].

“Item una gerra vinadera en que ha vinagre.” (inv. ciutat de València, 1388 o 1338) [ 1048-42 ].

“item dos gerres de X cánters cascuna, de tenir vi ” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item duas gerras de tenir vi .” (inv. de Lillet, s. XIV ?) [ 186-II-264 ].

“ [...] octoginta gerras terre vinaderes de quadraginta quarteriis qualibet gerra [...] ” (contracte Paterna, 1415) [ 687-108 ].

“1 gerra vinadera .” (inv. Siurana d’Empordà, 1433) [ 163-85 ].

“It. dues gerres quiscuna de XVIIJ canters vinaderes [...] dues gerres de xviij canters vinaderes poc mes o menys buydes.” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-96,97 ].

“Item una gerra de terra vinadera [...] ” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-211,212 ].

"una gerra de tenir vi de quatre quarters" (inv. Llucmajor, 1461) [ 1522-55 ].

"Item tres gerres vinaderes per tenir farina [...] " (inv. castell de Penyíscola, 1464) [ 1574-415 ].

"una gerra vinadera de sis quartans" (inv. Mallorca, 1479) [ 1522-55 ].

"dues gerres vinaderes verdes de set o vuit quartans" (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-55 ].

“una fornada de gerres vinaderes de forn major ab tot lo menut”, “unam fornatam idriarum sive gerres vinaderes ab sos menuts”, “una fornada de gerres vinaderes [...] ab tot lo menut” (Paterna, primera dècada del s. XV) [ 1291-75 ] [ 2253-34 ] .

“Item una gerra de tenir vi [...] ” (inv. Llucmajor, 1513) El mateix inventari comparteix alfabia , en el selleret [ 1280-113 ].

"Tres gerres vinaderes , mijanceres , buydes / Quatre gerres vinaderes de huyt cànters cada una, buydes [...] Huit gerres vinaderes buydes, de sixanta cànters cada una " (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-337 ].

" Gerras de barralo de aygua y de vi , a 14 sous la peça" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

" Gerras de barreló per posar vi / Gerra per posar vi ÿ una de oli de barreló [...] Gerras vi " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].

"Ittem sinch gerres de barraló per posar vi [...] Ittem Una gerra de posar vi [...] Ittem Dos gerres per posar vi ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

" gerras per vi " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

" [...] la ficció de dret de considerar immuebles a coses que no ho són de si, favor que lo venerable fuero d'Aragó només havia concedit a les cubes i gerres olieres i vinaderes que no podien eixir per la porta [...] " (Calaceit, 1916) [ 1434-50 ].

| gerra vinagrera , per a vinagre o de tenir vinagre .

"Item una gerra terrea vinagrera ." (inv. l’ Hospitalet de l'Infant, 1350) [ 2173-170 ].

“Item una gerra de terra vinagrera petita.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-209 ].

“Ítem, dues gerres per a vinagre , petites.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1282 ].

"Set gerres , quatre olieres y tres de tenir vinagre , buydes" (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-341 ].

“En la sala [...] una gerra de tenir vinagre ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].

| gerra vintena La de 20 roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-93 ]).

| gerra xica Usada per al transport de pisa daurada [ 2360-64 ] A final segle XV valia 1,5 sous cadascuna [ 2360-64 ].

gerraça f . Augm . de gerra [ 811-III-357 ] [ 938-403 ] V. gerrassa .

gerraire -a m . i f . Gerrer [ 0 ] Qui fabrica o ven gerres [ 811-III-357 ].

gerram m . Als llibres d'obra de la catedral de Tortosa, al replè ceràmic de les voltes se l'anomena gerram [ 2229-136 ].

gerrassa f . Augm. de gerra [ 810-VI-277 ].

“ gerrassa . f. aum. Tinajon .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

gerre m . Gerro [ 810-VI-277 ] Segons Corominas, aquest mot no existeix, sinó que és obra d’un “insolent corrector ultra-purista” [ 1148-38 ].

gerrer

| 1 gerrer m . Pedrís adossat a la paret o fet en una mena de nínxol, generalment a la cuina de les cases de la pagesia, per tenir-hi els cànters [ 810-VI-277 ] [ 813-210 ] i els gerricons per a l'aigua [ 2005-30 ] (Eivissa [ 810-VI-277 ], Mallorca [ 810-VI-277 ] [ 2005-30 ] , Menorca [ 810-VI-277 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]) Post de fusta per col·locar-hi les gerres plenes d'aigua, per a l'ús diari (Mallorca [ 1513-155 ]).

“Al gerrer gran quatre gerres d’Inca de sis diners quiscuna usades” (inv. s. XIV) [ 1081-46 ].

“Arrambat a la paret, el gerrer , els fogonets y el rentador” (Rosselló de Son Forteza, Joan: Manyoc de fruyta mallorquina ) [ 810-VI-277 ].

| 2 gerrer gerr era m . i f . V. tb. gerraire Qui fabrica o ven gerres i altres atuells de terrissa [ 810-VI-277 ] [ 811-III-357 ] [ 813-211 ] [ 1070-951 ] [ 938-404 ] (Balears [ 810-VI-277 ], Barcelona [ 4-170 ] [ 810-VI-277 ], Castelló de Rugat [ 2261-93,94 ], Ciutat de Mallorca [ 1868-237 ,262 ], Conflent [ 810-VI-277 ], Manises [ 938-404 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]; el Ràfol de Salem [ 2261-105 ], València [ 810-VI-277 ], el Vendrell [ 810-VI-277 ]) Terrisser que no feia obra pel foc (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-13 ]) Terrisser [ 1458-19 ].

“Nós veem que los gerrers e’ls ollers que fan de la terra qual forma ‘s volen” (Llull, Ramon: Libre de Contemplació en Deu , Mallorca, 1272) [ 810-VI-277 ].

“ [...] satis prope jarrariam que fuit Jacobi jarrari ” (Santamaría, A.: Ejecutoria del Reino de Mallorca , Ciutat de Mallorca, 1990, p. 324; doc. a. 1292) [ 847-826 ].

“Item pagam an Mercader gerrer per CCC canons pochs que compram [...] ” (llibre d’obra del castell de l’Almudaina, Mallorca, 1309) [ 1117-263 ].

“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Vaguer que tot jarrer qui fassa jerres ne.n fassa fer, deja posar son sagell en les jerres que fara, ho fara fer, lo qual segell sia posat en loch descubert, que tota vegada lo pusca hom veher, e que fassa bones jerres e de bona terra e deja tenir cascuna jerra de XII quartans ha en sus e que sia terra qui sia suficient a jerres.

" Item, dejen fer les jerres bones e stables, e ben cuytes e aquels qui lo senyal, segons que es demunt dit, no posaran, perdran les jerres e per cascuna jerra pagaran de ban XII diners.

" Item, que aquels qui de bona terra no les faran, pagaran per cascuna jerra XII diners e perdran les jerres, e aquell que hom trobara en fala que per falta de la jerra que mercader perdes son oli, so es, que se axis per alcuna trencadura, ne malfetura, ne mal coura la jerra, ne per al terra de que la jerra fos feyta, sia tengut lo jerrer que les demunt dites jerres ho jerra agues o aja feyta, de satisfer aquel qui aquel dan aura pres." (deliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 70-116 ] [ 876-1086 ] [ 1134-73 ] [ 1901-112 ].

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat en loch descubert que tota vegada lo puscha hom veer, e que fassa bones gerres e bé cuytes e de bona terra [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1320) [ 1901-112 ].

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat prés del coyll, en loch descubert en axí que tota vegada lo puxa hom veer." (ordinació municipal, Barcelona, 1326) [ 1901-113 ].

L’any Barcelona, es diu “quines gerres deuen fer los gerrers per tenir mel e de quina tenguda, e quina senyal hi ha exposat per quiscun mestre” (Rúbr. d’Ord., foli 194; Mostassaf, foli 218) [ 131-119 ].

“un gerra que sia soldada no gos vendre per bona, e si ho fa, que la mel quis perdes se perdes als dits gerrers ” (ordinació municipal, Barcelona, 1391) [ 2397-95 ].

“Que cascuna Gerra tingue lo senyal del Gerrer . / Item. Que cascun Gerrer qui fara de les dites Gerres per tenir Oli, o, Mel sie tengut de fer en cascuna Gerra mentra sera fresca ço es ab emprempta son senyal, e, que cascun Gerrer hage a fer senyal sparç affi que si frau hi es trobat se puixe mostrar qual Gerrer haura feta [...] Que algun Gerrer no gos traurer ne fer traurer de sa botiga, o, obrador alguna de les demunt dites Gerres fins que sien stades regonegudes per lo dit vehedor [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-579,580 ].

"Item, que algun gerrer ne altra persona no gos fer teules ab aygua salada [...] " (Llibre del mostassaf, Ciutat de Mallorca, 1448) [ 1501-49 ].

" [...] benavenir e repòs dels raiolers, gerrers , ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ].

" [...] fouch suscitada qüestió e differència entre los gerrers e rajolers de una part, e los ollers e blanquers qui tots són de una confraria de la part altra." (resolució del Trentenari, Barcelona, 1472) [ 1901-119 ].

“ [...] Ferdinandus del Codori, garrerius , habitator ville Inche” (Inca, 1490) [ 847-828 ].

“ gerrers ” (Barcelona, 1497) [ 142-I-118,119 ].

“Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverça talla e a la hun met nom taça e a l’altre orinal .

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudella e al altre berenguera e la taça e la scudella asseu hom en la taula propria e quiy metia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells en terra." (monestir de Sant Cugat del Vallès, mitjan s. XV) [ 2219-219 ].

“Rebí una fornada de garer de mon compara En Moret a 13 de fabrer de 1515.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona) [ 47-95 ].

“ [...] Joan pellicer gerrer [...] ” (inv. Maó, 1555) [ 1108-55 ].

" [que] cap gerrer gosi fer teules amb aigua salada ni de avol argila, sinó de bona argila y aigua dolça" (ordinacions del mostassaf, sa Pobla, Mallorca, 1575) [ 1522-91 ].

" [...] del offici de gerres y ollers de Malorque [...] " (Ciutat de Mallorca, 1582) [ 1132-376 ].

“ [...] dit consell [de cent] declara en lo recors interposat per lo syndich de la confraria de St. Ypolit dels ollers, raiolers y gerrers de la extractio de Pau Oriol scudeller, extret pera consell de cent, y sententia que lo dit Pau Oriol per ara sie admes sens preiudici empero de las pretensions de las parts.” (Barcelona, 1602) [ 812-VII-377 ].

“Honorables Gerrers , Ollers i Teulers” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 963-458 ].

" [...] llorens pessolas gerrer [...] " (Barcelona, 1639) [ 1887-39 ] .

“ [...] puis an molts officis se experimenta lo opost signant an los gerrers qui quiscun an.las suas gerrerias tenan tres o quatre forns, set o vuyt rodes [...], per treballar mestres, confrafres pobres, qui ab lo qui alcanzan passen llurs vidas ab ses mullers y infans” (Mallorca, 1687) [ 847-829 ].

"Primo totas aquellas casas ab ses portals obrints situades en la present Ciutat en lo carrer dit de les Ramelleres ab son pati granh tras de ellas, y hort á ells contingut y dos forns de courer la obra de ofici de Gerrer [...] " (inv. de Sever Viladomat. gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets!, i uns altres que fan d’ollers, i allà veurieu olles, olletes i cassolins, tantes en volguésseu!, i altres qui fan de gerrers primaters, i vénguen soperes, palanganes, plats fondos i plans, de totes mides i traces!” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

“ gerrer . s. m. Alfarero , alfaharero . Figulus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Gerrer. m. alfarero , ollero , jarrero , tinajero , barrero , pichelero ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

" [...] obra crua y cuita concernent al ofici de gerrer [...] " (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

“ gerrer . m. Qui fá o ven gerras.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

“Hay que mandar hacer al jerré 8 cajas en dodnde quepan azulejos de 24 centímetros [...] según decía el jerré .” (Jaume Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1884) [ 97-57 ].

“ Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

| gerrer blanquer V. tb. oller blanc Nom que prenen els escudellers de Barcelona el segle XIV [ 2078-47 ] També el segle XV [ 2360-59 ] .

| carrer dels Gerrers top . Carrer de Marratxí [ 0 ] Carrer d’Inca [ 0 ].

| carrer dels Gerrers top . Documentat el 1406 com a carrer de Barcelona [ 2769-464 ].

| carrer de cal Gerrer top. Carrer de Rubí (Vallès Occidental) [ 0 ].

| passatge del Gerrer top . Carreró de Sant Cugat del Vallès, situat darrere de [ 0 ].

| el Gerrer top . Població de la comarca de Xàtiva [ 0 ].

gerreria f .

| 1 gerreria L’art de fer gerres [ 811-III-357 ] (Castelló de Rugat [ 2261-93 ]) .

“ [...] habitabat et exercebat artem suam de jarraria [...] Item tres rodas fustis cum suis furnimentis, deservientes arti de jarraria .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-182,189 ].

" [...] fem e contractam conpania entre nosaltres de la art de garia [ sic ] " (Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-305 ].

“ gerreria . f. L’art de fér gerras, etc.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

| 2 gerreria Nom genèric de tots els materials fets de terrissa o fang de gerrer [ 813-211 ].

“ [...] Francesch Alberti major, y Benet Gastó Mestres de Gerrarias [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1690) [ 1285-229 ].

"Ni la terra cuita vernissada, ço que hom anomena gerreria , ni l'esmaltada o pisa són gaire corrents [...] " (Barcelona, 1926) [ 1820-65 ].

| 3 gerreria Obrador de t errisseria [ 811-III-357 ] [ 824-IV-150 ] [ 938-404 ] (Balears [ 810-VI-277 ], Castelló de Rugat [ 2261-94 ], Inca [ 1091-51 ] [ 2261-304 ] , Mallorca [ 8-313 ] [ 957-83 ] [ 1513-154 ] [ 1755-22 ] , Manises [ 938-404 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ]; el Ràfol de Salem [ 2261-105 ], València [ 810-VI-277 ]) Obrador o botiga de gerrer [ 1069-12-65 ] Ofici i obrador de gerrer [ 810-VI-277 ] [ 813-211 ] [ 1070-951 ].

“ [...] predictas itaque duas domos cum dicto portico et tro et furno iarrarie [...] ” (Mora, P. / Andrinal, L.: Diplomatari del Monestir de Santa Maria de de Mallorca ; doc. Ciutat de Mallorca, 1270) [ 847-826 ].

“ [...] satis prope jarrariam que fuit Jacobi jarrari” (Santamaría, A.: Ejecutoria del Reino de Mallorca , Ciutat de Mallorca de Mallorca, 1990, p. 324; doc. a. 1292) [ 847-826 ].

"duas rodes de fust per obrar en la dita gerraria " (inv. Bernat Fàbregas, gerrer d'Inca, 1454) [ 1522-197 ].

" [...] atrobí en la gerreria de mossèn Gaspar Vilaplana [...] " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].

"La casa y gerraria de Honofre Juaneda, gerrer [...] " (Ciutat de Mallorca, cadastre de 1575) [ 1421-11 ].

“ [...] se fasen dos sachs mes en que insacularán a lo un Mestres de gerraria , y a lo altre obres dels qui no tenen gerraria [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1630) [ 1285-228 ].

“ [...] puis an molts officis se experimenta lo opost signant an los gerrers qui quiscun an.las suas gerrerias tenan tres o quatre forns, set o vuyt rodes [...], per treballar mestres, confrafres pobres, qui ab lo qui alcanzan passen llurs vidas ab ses mullers y infans” (Mallorca, doc. 1687) [ 847-829 ].

"Gerrería. f. alfarería , ollería ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

| s a Gerreria top . Barri de Ciutat de Mallorca on es concentraven els obradors dels gerrers [ 1421-8 ] [ 1522-193 ] .

" [...] unas cases situades dins de Mallorques en la parròchia de Sancta Aulàlia en la gerraria [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

| Gerreries top . V. sa Gerreria .

| carrer de s a Gerreria top . [ 1755-24 ] Carrer de, almenys, els segles XIV a XVI, també anomenat Carrer de n'Oristany , situat a l'actual barri de Sa Gerreria , de Ciutat de Mallorca. Amb el temps va rebre els noms de Gerreria d'Amunt , Gerreria del Socorrador , Gerreries , Quatre Cantons de , Binimelis i Secretaria [ 1421-8,11 ] [ 1509-66 ] Al cadastre de 1576 figura com a Carrer Major de sa Gerreria [ 1509-66 ].

| carrer de ses Gerreries top . Actual carrer de Ciutadella de Menorca, situat al costat de de Sant Antoni [ 0 ] Antic carrer de Ciutat de Mallorca, identificat amb l'actual carrer de , també anomenat Gerreria d'Amunt i Gerreria del Socorrador [ 1522-193 ].

| carrer Major de sa Gerreria top . V. sa Gerreria .

| carrer de d'en Amador top . Ciutat de Mallorca, 1457 [ 1522-194 ].

| Quatre Cantons de top . V. sa Gerreria .

| Gerreria d'Amunt top . Carrer de Ciutat de Mallorca identificat amb l'actual carrer de , també anomenat, en un cert moment, com Gerreria del Socorrador o carrer de ses Gerreries [ 1522-193 ] .

| sa Gerreria Cremada top . Nom d'una illa de cases del barri de sa Gerreria, de Ciutat de Mallorca, documentat el segle XVI [ 1445-115 ] Avui dia, és el carrer d'en Bosch [ 1522-193 ].

"Illa den Omar, ara cremada " (Ciutat de Mallorca, 1576) [ 1445-115 ].

| Gerreria dels gerrers top . V. tb. Botiga de les teules Nom de la gerreria comunal del gremi dels gerrers de Ciutat de Mallorca [ 1421-8 ] [ 1509-67 ] Era al carrer de sa Gerreria [ 1509-67 ].

| carrer de d'en Perafita top . Ciutat de Mallorca, 1450 [ 1522-194 ].

| Gerreria del Socorrador top . Antic carrer de Ciutat de Mallorca, identificat amb l'actual carrer de , també anomenat Gerreria d'Amunt i carrer de ses Gerreries [ 1522-193 ].

| Gerreria d'en Vila top . Actualment, carrer d'en Vila de Ciutat de Mallorca [ 1522-193 ].

| Gerreria d'en Vilaplanes top . Al Pes de , de Ciutat de Mallorca [ 1522-193 ].

gerret m . i la forma jarret Dim. de gerro [ 811-III-357 ] V. tb. angerró Prod. a: , 1937 [ 187 ].

"dos gerrets de terra, sis gresals i una escudella de terra obra de Màlica: 1 sou 3 diners" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, 1406) [ 393-220 ].

"Item, dos candeleros de llautó y dos gerrets de pisa [...] " (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-199 ].

“ gerret . s. m. dim. Jarrito . Urceolus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ gerret . m. d. Jarrito .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

“un gerret amb aigua per a tenir-hi el julivert [...] un gerret amb llet freda.” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-11,232 ].

| gerret per a la llet V. gerro per a la llet .

gerreta f . i la forma jarreta Dim. de gerra [ 811-III-357 ] [ 810-VI-277,278 ].

| 1 gerreta Gerra petita [ 0 ] :

"II geretas petitas." (inv. Vic, 1370) [ 2225-490 ].

“ [...] tres gerretas parvas.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-152 ].

“Item quatuor duodenas et duas gerretas , valoris quelibet gerreta sex denariorum.” Al mateix inventari comparteix alfàbia (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-190 ].

“Item dues gerretes verdes noves.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-129 ].

“Item, Iª gerreta de aquelles que costen XVIII dinés en Barselona.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

"Item huyt gerretes entre miganceres e giques, buydes." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-324 ].

“Una gerreta de terra sotil.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-388 ].

“Item una gerreta patita de terra.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-168 ].

“Tretse escudelles é una gerreta trencada.” (inv. santuari de Santa Caterina, Sóller, 1476) [ 1144-II-1003 ].

“Item dues gerretes de dos diners.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1508) [ 1322-153 ].

“Ittem una jarreta mijana [...] Ittem una jarreta uella.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

" gerreta sense nansa" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1696) [ 642-381 ].

“ [...] 12 gerretas ordinarias.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

“ gerreta ” (inv. , 1937) [ 187 ].

| 2 gerreta V. tb. petxín , petxinet , tabaira , tarrassa , tarrasseta , tenalleta Gerra petita en l’accepció de contenidor general, amb boca ampla al capdamunt i secció circular que va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base [ 2000-861 ] (Traiguera [ 2261-24 ]) .

“item una gerreta pocha ab pols d’euforbi. item altre gerreta pocha ab rasura [...] ” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-28 ].

“item tres gerretes de X cánters” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-36 ].

“item quatre gerretes de X quarters e una de cinch.” (inv. València, 1379) [ 1169-43 ].

“ [...] .i. gerreta petita de terra, en què ha .i. poch de mantega [...] una gerreta petita, de terra, per tenir olives (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“una gerreta poqueta dins la qual ha tres quortans de oli o aquen entorn” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“Item una gerreta en que solia estar mel.” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-157 ].

“Item huna gerreta verda ab dues anses.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-198 ].

“una gerreta en què ha pólvora de bumbarda” (inv. Ciutat de Mallorca, 1503) [ 1522-59 ].

"Item deval dita scala una gerrata de terra en què ha dos quartans de oli de mata" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-256 ].

“Dos jarretes d’olives buydes” ( Inventari dels béns d’En Eixarch . València, 1517) [ 810-VI-743 ].

“una gerra de tenor de dos quarters, de terra, blancha, plena de pólvora de bombarda. / altra gerra poqueta ab la qual ha circha dos lliures de pólvora predita.” (inv. Pollença, 1529) [ 1522-59 ].

“Item, una altra aldana en la qual ha una gerreta xica ab hun poc de rahina de pi picada.” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

“En lo Sallaret [...] una gerreta patita ja trencada [...] Item una girreta patita de mostalla.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-177 ].

"Cinch gerretes ab un poch de vinagre" (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-337 ].

“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters , llebrelles, gerretes , pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa; els cànters a 9 sols dotzena; les gerretes pimenteres a 18 diners una [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

“ [...] una gerreta a modo de alburnia de vidre de altaria de un palm [...] una alburnia ho gerreta de quatre ansas la una de les quals es trencada [...] ” (Barcelona, 1590) [ 812-VI-176, 177 ].

“una gerreta de terra [...] una gerreta de posar colors” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-41,43 ].

“Ittem sis gerretes pera oliues. / Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Una gerreta de quatre ansas mes petita que la propdita, 7 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

“1 jarreta de terra comuna amb un poch de greix.” (inv. Siurana d’Empordà, 1776) [ 163-87 ].

“ gerreta . s. f. dim. Tinajilla , tinajuela . Doliolum, seriola.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“Una alfàbia o gerreta ” per guardar melmelada, “un pot o gerreta ” per guardar confitura, “una gerreta ” per macerar (Barcelona, receptari c. 1830) [ 116-134,138,194 ].

"Gerreta. f. dim. tinajilla , orza ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

“ gerreta . f. d. Tinajilla , tinajuela , tinajita , ica .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

" [...] la vostra rebisiaia hi triarie olives per a omplir a caramull les gerretes casolanes aromatitzades amb sadorija [...] " (Calaceit, 1916) [ 1434-72 ].

| 3 gerreta A Mallorca: canteret de dues nanses [ 1039 ] Prod. a: Porreres [ 1039 ].

“Item dues gerres pimenteres per a tenir vi. Item una gerreta per a tenir vi [...] Item una gerreta de terra per portar aygua.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176,187 ].

| 4 gerreta Canterella petita amb broc lateral, per beure a galet [ 0 ] ( Albelda, on diuen txerreta [ 0 ]; Peralta de , on pronuncien txerreta [ 1038-61 ]).

| 5 gerreta Gerra petita com a recipient contenidor d’obra de terra més menuda [ 1155-18 ].

“ [...] rebi de bertomeu benedicto genoves per huna gerreta de obra de tera spaxa a mar [...] per dos geretes [...] ” (despatx de mercancies, port del Grao, València, 1451) [ 1155-15,16 ].

| 6 gerreta Gerra brodada (Mallorca [ 2234-167 ]).

| gerreta per portar aigua

“Item dues gerres pimenteres per a tenir vi. Item una gerreta per a tenir vi [...] Item una gerreta de terra per portar aygua .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176,187 ].

| gerreta per tenir aigua o per posar aigua

" Gerretes per tenir a aigua , amb tapadora, amb sos forats a baix per a posar-hi l'aixeta" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

"Dos cherretes pera posar aygua ." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

| gerreta de quatre anses V. gerreta de quatre nanses

| gerreta bladera

“item III garretes bladeres xiques” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

| gerreta amb broc o amb brec ( Mallorca [ 1755-47 ] ) .

"una gerreta obra de Màlicha pintada, ab broc " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-55 ].

| gerreta brodada V. tb. gerreta de Felanitx [ 2321 ] Per jugar els infants [ 957-116 ] ( Consell [ 2409-79 ], Felanitx [ 6-130-10 ] [ 2409-79 ], Llucmajor [ 2409-79 ], Mallorca [ 957-116,117 ] [ 1039 ] , Pòrtol [ 2409-79 ] ).

| gerreta de coll ample Canteret amb dues nanses (Mallorca [ 1039 ]).

| gerreta de coll estret Canteret amb dues nanses (Mallorca [ 1039 ]).

| gerreta de posar colors

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una gerreta de posar colors [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

| gerreta del comú Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ].

| gerreta per a confitura

“Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

| gerreta amb eixida Aiguamans (Onda [ 2261-34 ]).

| gerreta de tenir farina

“item dos gerretes xiques de tenir farina ” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

| gerreta de Felanitx o felanitxera V. tb. gerreta brodada Amb una nansa o, més correntment, amb dues. Moltes són llises però d'altres estan bellament ornamentades (Felanitx [ 1513-158 ]) Prod. a: Felanitx [ 1513-158 ].

| gerreta intitolada V. gerreta amb títol

| gerreta de tenir mantega

“Item una gerreta de tenir mantegua .” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-142 ].

| gerreta de mel , per tenir mel (Tivenys [ 31 ]) , per a la mel (Quart d'Onyar [ 2261-273 ]) o melera (Mallorca [ 1755-141 ,142 ]) V. tb. gerra melera Prod. a: Quart d'Onyar (obra roja) [ 2261-273 ], Tivenys [ 31 ].

“Ittem sis gerretes pera oliues. / Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

| gerreta morisca

"En los Porxos [...] Item once gerretas moriscas y tres servicis." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].

| gerreta de mostalla

“En lo Sallaret [...] una gerreta patita ja trencada [...] Item una girreta patita de mostalla .” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-177 ].

| gerreta de quatre nanses o amb quatre nanses , o anses

" gerreta de quatre nanses per Hierapigra" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1525) [ 642-382 ].

" gerreta de quatre nanses " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1530) [ 642-381 ].

“1 gerreta de quatre nanses ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].

“Ítem, una gerreta de terra, ab quatre ances [...] per dos sous.” (encant Lleida, 1563) [ 2901-1939 ].

"Item sis gerretes ab quatre ances cada una [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1608) [ 1662-61 ].

" gerreta petita de quatre nanses " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1655) [ 642-382 ].

" Gerretas de quatra nansas xicas y grans, 11 sous dotzena" (inv. de Joan Darbó , gerrer de Barcelona, 1718 ) [ 2079-91 ].

| gerreta oliera , per a oli , de tenir oli o per tenir oli

“ [...] gerreta xica apta a tenir oli [...] ” (inv. Barcelona, 1394) [ 955-381 ].

“II gerretes de terra, una oliera , altra vinadera.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-630 ].

“ [...] dins los quals foren atrobades tres gerretes aptes per tanir oli o vinagra [...] ” (inv. castell d’Orís, Osona, 1422) [ 1369-II-589 ].

“ [...] una gerreta de tenir oli , petita.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-274 ].

“quatre gerretes olieres .” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-285 ].

“ [...] una gerreta verda on hi havia hagut mel [...] una gerreta per tenir oli , un culagut per oli [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-97,98 ].

| gerreta per a olives , d'olives , per tenir olives , de posar olives o per o de salar olives ( [ 2261-288 ]) Prod. a: , totalment envernissada [ 2261-288 ].

“ [...] una gerreta petita, de terra, per tenir olives (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

" [...] en Johan Seguals vos tramet dos carratels de oli e huna gerra e hun carratel de olivas, e crec dos gerras petitas [...] vos he consignades dos gerretas de olivas [...] " (Mallorca, 1505) [ 1979-302 ].

"Item dues gerretes per salar olives ." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-230 ].

“Ittem sis gerretes pera oliues . / Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

"Item quatre gerretas de terra negra, per tenir olivas , usadas." (inv. Pals, Baix Empordà, 1717) [ 1898-136 ].

"Quatre jarretes de posar olives i pebrots." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50 ].

| gerreta per tenir panses

"Una gerreta petita per tenir panses " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

| gerreta pimentera

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Les gerretes piamenters pera oliues e pera mel no valga la pessa sino sis diners.” (Osma, 1908: València, tarifa 1507, per error 1517) [ 1015-112 ].

“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters , llebrelles, gerretes , pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa; els cànters a 9 sols dotzena; les gerretes pimenteres a 18 diners una [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

| gerreta quintarenca

"Una gerreta quitarenqua " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

| gerreta tabaira V. tb. tabaira

“ [...] les gerretes tabayes a rahó de sis dinés cascuna [...] ” (tarifa germans Micó, terrissers de Paterna, 1573) [ 1015-113 ] [ 1738-311 ].

| gerreta per tenir tàperes

"Item, una gerreta de terra abta per tenir taperes ." (inv. Barcelona, 1434) [ 1486-592 ].

| gerreta amb títol o intitolada

" gerreta intitulada " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1525) [ 642-382 ].

| gerreta vinadera , de tenir o per tenir vi

“item XXV gerres de tenir vy grans. item VII gerres de tenir vy, de X quarters cascuna [...] item III gerretes de tenir vy , de X quantes cascuna, e dues de IIII cantes cascuna.” (inv. València, 1375) [ 1169-42 ].

“II gerretes de terra, una oliera, altra vinadera .” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-630 ].

“Item dues gerres pimenteres per a tenir vi. Item una gerreta per a tenir vi [...] Item una gerreta de terra per portar aygua.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176,187 ].

“ [...] vna gerreta de quatre canters poc mes o menys, per a tenir vj [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-96 ].

| gerreta per tenir vinagre o de tenir vinagre

“ [...] dins los quals foren atrobades tres gerretes aptes per tanir oli o vinagra [...] ” (inv. castell d’Orís, Osona, 1422) [ 1369-II-589 ].

"Una gerreta petita de tenir vinagre " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

| gerreta per a ungüents o de tenir ungüents

" gerreta petita per tenir ungüents " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1668 i 1679) [ 642-382 ].

gerretxa f . Dim. de gerra [ 810-VI-277 ].

gerreua f . Dim. de gerra [ 810-VI-277 ].

gèrria f . Gerra (Rosselló [ 810-VI-278 ]).

gerrica f . Dim. de gerra [ 810-VI-277 ].

gerricó m . Dim. de gerra V. tb. gerriconet .

| 1 gerricó Cànter petit (Mallorca [ 810-VI-277,278 ]).

| 2 gerricó Gerro amb una sola nansa i amb bec [ 1039 ] [ 1755-48 ] (Mallorca [ 1059-182 ] [ 1755-48 ] ) o sense bec (Mallorca [ 1059-182 ]) Per servir aigua (Ciutat de Mallorca [ 42-66 ] i diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-38 ] , Mallorca [ 2005-30 ] ) Per beure directament (Mallorca [ 957-84 ,85 ]) Prod. a: Campanet [ 1755-90 ], Ciutat de Mallorca [ 42-66 ] i diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-38 ], Felanitx [ 1028-69 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1868-260 ] .

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons , gots, garrafes i cadafets! [...] ” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

“Eren estrets de coll els gerricons ” (Galmés i Sanxo, Salvador: Flor de Cart , Sóller, 1891-1899) [ 810-III-287 ].

“ [...] Oh la pageseta que és una pintura

i té una cintura

com un gerricó ” (Joan Alcover, Ciutat de Mallorca, 1955) [ 957-60 ].

“ gerricó per servir aigua a taula” (diari de camp de Violant i Simorra. Ciutat de Mallorca, 1945) [ 1148-38 ].

| 3 gerricó Gerra petita (País Valencià [ 833-21 ].

| gerricó de gelera Més ample i més baix que el comú. Producció moderna que perme t posar-lo dins del frigorífic (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

gerriconet m . Dim. de gerricó .

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

gerriua f . Dim. de gerra [ 810-VI-277 ].

gerro m . i les formes jarro i jerro .

| 1 gerro Esments que no especifiquen la tipologia:

“Ítem, una cetra , un jarro y un flasquet de terra blanca.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1877 ].

“ Gerro , vas pera posar aygua . Aquarius urceus, (cei.) Aquarius guttus, (i.) Hic Aqualis, is.” (Barcelona, 1696) [ 1074-528 ].

“ gerros de pisa” (inv. de botiga, Mataró, 1826) [ 3028-135 ].

“Dos gerros de porcelana, bons.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-258 ].

“ [...] set gerros [...] ” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262 ].

| 2 gerro V. tb. angerró , cadaf , cadap , colodra , engerro , gerre , gerret , gerricó , gerró , jarro , olla o olleta amb brec , pitalf , pitxell , pitxella , pitxer , pitxera , pitxet , porró , sellona , servidor , setra , setralleta , setrola , sitra , sitrot , tarrasset , xarra Vas de terra cuita amb una nansa [ 131-94 ] [ 811-III-357 ] i abocador contraposat [ 131-94 ] Atuell amb boca dotada de bec i nansa contraposada [ 1650-241 ] (Barcelona [ 1148-38 ], Batea [ 1775-I- 249, 500 ], Caseres [ 1775-I- 249, 500 ], Cerdanya [ 810-VI-278 ], Corbera d’Ebre [ 1775-I- 249, 500 ], [ 1775-I- 249, 500 ], Gandesa [ 810-VI-278 ] [ 1775-I- 249, 500 ] , Garrotxa [ 810-VI-278 ], Igualada [ 810-VI-278 ], Manises [ 938-404 ], Pallars [ 810-VI-278 ], Penedès [ 810-VI-278 ], el Pinell de Brai [ 1775-I- 249, 500 ], Pla de Bages [ 810-VI-278 ], Pla d’Urgell [ 810-VI-278 ], Plana de Vic [ 810-VI-278 ], de Lillet [ 810-VI-278 ], de Massaluca [ 1775-I- 249, 500 ], Ribagorça [ 810-VI-278 ], Ripollès [ 810-VI-278 ], Santa Coloma de Queralt [ 810-VI-278 ], Solsona [ 810-VI-278 ], Tremp [ 810-VI-278 ] , Vallès [ 810-VI-278 ], Vilalba dels Arcs [ 1775-I- 249, 500 ] ) Per a aigua o vi ( d’Urgell [ 6-77-33 ]) Per servir aigua (Terra Alta [ 1775-I- 249, 500 ]) Per donar aiguamans, servir aigua, etc. [ 811-III-357 ] .

Prod. a: l'Alcora [ 1821-64,65,66,67,87,92,93 ] [ 2319 ] , Barcelona [ 1556-694 ] [ 2079-67 ] [ 2255-444 ] [ 2492-181 ,259 ] , de pisa [ 2502-80 ,344 ] ; Barcelona, obrador Martínez, en producció eventual per a ús propi [ 6-69,70-18 ]; la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 351 ] [ 189 ], Cardedeu [ 2438-618 ], Figueres [ 2895-146 ], Manises o Paterna [ 988-49 ] [ 2360-209,233 ] , Reus [ 2492-95 ], Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ], d’Urgell [ 6-77-33 ] , Verdú [ 2351-32 ].

Denominacions segons la mida: gran [ 99-267 ] [ 111-55 ], mitjancer [ 99-267 ] [ 111-55 ].

“E vitar de dir [...] setrot o pitxer per jarro ” ( Barcelona, 1492-1497) [ 1148-35 ] [ 1746-151 ] .

"Item, en la cambra de las donas [...] buyt escudellas, y diset plats de pisa, un jarro també de pisa y una plata gran [...] " (inv. castell de Rodonyà, 1642) [ 2178-29 ].

“Escudellers [...]

Vna safa gran fonda, y un jarro : 5 s.

La safa sola: 3 s.

La [ sic ] jarro sol: 2 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudallers [...]

Un jarro gran ordinari, 2 sous.

Un jarro mitjanser, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

“Obra de pisa de la terra [...]

Un jerro de pisa fina gran, blanch pintat, 4 sous.

Un jerro de pisa fina mitjanser, 2 sous, 4 diners.” (Barcelona, tarifes de 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“En lo Armari de [...] un jarro de Leyda de terra una florera de pisa.” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

El juliol de 1680 consta als llibres de de Convalescència de Barcelona que es compraren “12 gerros i gibrelles blanques” per un preu d’1 lliura i 3 sous, i el setembre de 1681, “5 dotzenes de gerros ” per 5 lliures i 12 sous [ 131-137 ].

“Item, un jarro y bassina de estany usats.” (inv. castell de Cubelles, 1695) [ 1272-131 ].

" Gerros de vi y aygua, 10 sous dotzena [...] Gerros de llet, 16 sous dotzena [...] Gerros xichs, 10 sous dotzena [...] Gerros de llet grans, 3 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

" Gerros de quartà y de mitg corter, a 2 sous peça" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Gerros de vi ÿ gerros de aÿgua [...] Gerros pintats [...] Gerros pintats per posar vi ÿ de xichs de aÿgua [...] Cetras, alambins ÿ gerros de cortà [...] Gerros de oli, grans ÿ xichs " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].

“ [...] 3 dotzenas Gerros y pitxers. / 3 dotzenas Gerros y pitxers, inferiors.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

"Item un gerro usat." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-184 ].

"Gerro. m. jarro . ¦ jarra . ¦ jarron , pichel ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

“ gerro . m. Vas de terrissa ó metall ab una ansa. Jarro . [...] Lo que serveix pera donar ayguamans. Aguamanil .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

“ gerro . Pitxer .” (Barcelona, 1901) [ 110-187 ].

“un gerro per l’aigua” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-10 ].

“ Charro per aigua” (diari de camp de Violant i Simorra. Benavarri, 1949) [ 1148-37 ].

| 3 gerro V. tb. gerro ungüenter Pot de farmàcia [ 0 ].

"Un gerro oli de Agripa." (inv. apotecaria de l'Hospital de , Barcelona, 1796) [ 1660-63 ].

| 4 gerro V. tb. pitxera Florera [ 0 ] Vas de diferents mides i formes, per posar-hi flors [ 810-VI-278 ] [ 811-III-357 ] [ 1070-951 ] [ 1755- 47, 48 ] (Barcelona [ 1148-38 ], Esparreguera [ 1022-240 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1755-48 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-36 ] ; Terra Alta, a excepció de Corbera, Favara, Maella, Nonasp i Prat de Comte [ 1775-I- 249, 500 ] ) Prod. a: Esparreguera [ 1022-240 ].

“ gerros de posar flors” (inv. Cervera, 1789) [ 824-IV-150 ].

"Primo: Divuit gerros de valor sis rals un [...] Deu columnas de gerro á sis rals una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci sense data, fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ].

| 5 gerro Test [ 0 ].

"Al terrat del detras [...] Vuit gerros tarats ab terra de fer flors." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

| 6 gerro V. tb. copa Coronament arquitectònic en forma de copa [ 6-78,79- 10, 11 ] Adorn en forma de copa, freqüentment de pedra o de terrissa, que es posa damunt d’una pilastra, barana, teulada, etc. [ 810-VI-278 ] [ 1070-951 ] Vas de terra cuita o de ciment emmotllat que es col· loca com a ornament sobre pilars o pilastres, balustrades, etc. en jardins, etc. [ 813-211 ] Vas de terra cuita o de ciment emmotllat que es col.loca com a ornament sobre pilars o pilastres, balustrades, etc. en jardins, etc. [ 813-211 ] El que es col·loca al cim d’alguns edificis com a ornament [ 811-III-357 ] Prod. a: Sabadell [ 2334-58,60,75 ] .

“GERRO, èl que s’ posa al cim d’alguns edificis. Jarron . Magnus fictitius urceus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Avui han marxat els jerros Dalmau i els 60 balustres Palamos." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-149 ].

| 7 gerro Aiguamans o el gerro específic de donar aiguamans [ 0 ].

“ gerro . s. m. Jarro . Urceus. gerro , per donar ayguamans. Aguamanil . Aquaemanalis, aqualis [...] / jarro . s. m. ant. V. Gerro.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

" Gerro per rentar las mans. aguamanil ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

“ gerro . m. [...] Lo que serveix pera donar ayguamans. Aguamanil .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-803 ].

| gerro de aigua o per a l’aigua Prod. a: Castellciutat, de forma semblant a la del tupí amb galet (cal Serrat) [ 6-62-37 ].

" Gerros de vi y aygua , 10 sous dotzena" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

" Gerros de vi ÿ gerros de aÿgua [...] Gerros pintats per posar vi ÿ de xichs de aÿgua [...] " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92,93 ].

"Ittem Quatre dotsenes de gerros so es dos de vi, y las Dos de aÿgua ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"Gerro per véurer. bernegal ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

" gerros de aÿgua " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].

| gerro de barber

“ gerro de barber . Escalfador . Calefactorium.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Gerro de barber. escalfador ." (Barcelona, 1839) [ 2221-330 ].

| gerro de barca [ 3069-120 ] Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“ gerro de barca ” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

" Gerros de barca " (inv. de Joan Darbó , gerrer de Barcelona, 1718 ) [ 2079-91 ] [ 2457-89 ] .

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, dos gerros de barca y un pot gran.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| gerro brodat (Mallorca [ 1868-282 ]).

| gerro del Carme Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“7 Gerros del Carme [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| gerro de posar confitura

“ Gerro de posar confitura ” (inv. Cervera, 1789) [ 824-IV-150 ].

| gerro florer Florera [ 0 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982].

| gerro de flors , per a flors (Barcelona, obrador Martínez [ 6-72-41 ]; Castellciutat [ 6-62-39 ]) o de posar flors Florera [ 0 ] Prod. a: Barcelona [ 2502-80 ] (obrador Martínez) [ 6-72-41 ], Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-39 ].

"Ittem sis ensabonadores, y vuÿt gerros de posar flors ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, quaranta-quatre gerros per posar flors .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“13 dotzenas Gerros de flors .” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

“ gerros de posar flors ” (inv. Cervera, 1789) [ 824-IV-150 ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors , jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (anunci comercial de 1912) [ 1984-12 ].

| gerro de llet o per a la llet Una de les peces del joc de cafè [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ].

“ gerros de llet ” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

" Gerros de llet , 16 sous dotzena [...] Gerros de llet grans, 3 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

"Ittem Vint gerros pera posar llet de dif s . mides" (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| gerro de quatre nanses [ gerra ?]

“un gerro [?] de terra ab quatre nanses dins lo qual hi ha albarginias confitas de mel” (inv. Barcelona, 1656) [ 2676-198 ].

| gerro d'oli , per a oli o per a olis Prod. a: Barcelona [ 2502-80 ].

"doscents pots larchs de apotecari e cent cinquanta pots, adzus, e quatre dotzenes de gerros per olis , adzus, e quatre dotzenes de alboinies per a conserves, adzus, e quatre dotzenes de dos lliures, a for e preu [...] " (Manises, 1506) [ 1738-120 ].

"Item dos gerros per oli ." (inv. Barcelona, 1603) [ 1504-508 ].

" Gerros de oli , grans ÿ xichs" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, disset gerros per posar oli .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

" gerro per olis " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1796) [ 642-382 ].

| gerro per rentar Gerro d'a iguamans ? [ 0 ].

"En la sala de dita casa [...] Item, un gerro de terrissa per rentar ab canella de coure, tot usat." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-78 ].

| gerro de la rosa Florera decorada amb roses en relleu, feta per Joan Mach i Fabregat, d'Esparreguera [ 1882 ].

| gerro de sangria Amb bec per pessic molt marcat o amb bec pontat [ 1650-244 ] Sangia és una barreja de vi amb llimona, sucre i, a vegades, altres ingredients, com són petites dosis de begudes alcohòliques més fortes. Es refresca amb glaçons de gel. La forma del bec del gerro en reté els glaçons dintre [ 57-10 ] Prod. a: Manises [ 13-100 ] .

| gerro de Sant Geroni Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“27 Gerros de Sant Geroni [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| gerro de tall d’argent o a tall de plata Prod. a: Barcelona [ 3069-109 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, trenta gerros a tall de plata , y pitgés.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| gerro ungüenter V. tb. gerra per a ungüents , gerreta per a ungüents , gerró per a ungüents .

"Quatre Gerros Enguenters vuits." (inv. apotecaria de l'Hospital de , Barcelona, 1796) [ 642-382 ] [ 1660-63 ]

| gerro de vi , per posar vi o gerro V. tb. mesura Atuell amb boca dotada de bec i nansa contraposada [ 1650-241 ] Amb freqüència s'usava com a mesura; el nivell exacte s'aconseguia, després de la cuita, amb una escotadura a la boca o un forat lateral o una barreta transversal al coll [ 1650-241 ] Prod. a: Barcelona [ 1650-241 ], Esparreguera [ 1650-241 ], Manresa [ 1650-241 ].

" Gerros de vi y aygua, 10 sous dotzena" (inv. de Jaume Puigdoure , gerrer de Barcelona, 1714 ) [ 2079-91 ].

" Gerros de vi ÿ gerros de aÿgua [...] Gerros pintats per posar vi ÿ de xichs de aÿgua" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92,93 ].

"Ittem quatre dotsenes de gerros per posar vi [...] Ittem Quatre dotsenes de gerros so es dos de vi , y las D os de aÿgua." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| font del Gerro top . A Paterna [ 0 ].

| mas del Gerro top . Casa d'estil modernista, de l'any 1915, a Botarell [ 0 ].

| torre del Gerro top . Torre de vigia, del segle XVII, a prop del cap de Sant Antoni, en terme de Dènia (Marina Alta) [ 0 ].

gerró m . Dim. de gerra o de gerro .

| 1 gerró Cànter petit o cantereta (Eivissa [ 810-VI-278 ], Mallorca [ 810-VI-278 ]).

| 2 gerró V. tb. gerra Gerra petita (Agost [ 2466-143 ]) Gerra de mida intermèdia entre la gerra més gran i l'orsa. De 8- a de cabuda (Comtat [ 1823-189 ]) Gerra menuda per a usos casolans [ 1070-951 ] Alfabió, recipient de terrissa envernissat per dintre, que serveix per salar olives, bolets, anxoves, etc., o per tenir-hi confitures (l’Empordà [ 810-VI-278 ], País Valencià [ 810-VI-278 ]) Prod. a: Agost [ 1823-189 ,190 ] [ 2261-143,145 ] , Canals [ 2264-277 ], Onil [ 1823-189 ,190,194 ], Orba [ 1823-189 ,190 ] .

“E dos rejons per salar olives usats. / E un rejó usat per per confitar pebras.” (inv. Palafrugell, 1708) [ 786-124 ] Probable metàtesis de gerró [ 1148 ].

| 3 gerró o gerró de tenir ungüents Emprat en farmàcia per a ungüents [ 1148-38 ].

“ gerró ” (Girona, 1711) [ 1148-38 ].

" gerró per tenir ungüents " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1711) [ 642-382 ].

"Item sinch gerrons de tenir unguents ." (inv. d'apotecaria, Girona, 1741) [ 1573-12 ].

| 4 gerró Gerro o pitxer petit (País Valencià [ 833-21 ]).

| 5 gerró Càntir [ 0 ] Amb n ansa al capdamunt , broc gros per omplir i galet per beure , contraposats [ 0 ] (Peralta de , on pronuncien txerró [ 1038-61 ]).

| gerró valencià Càntir (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1288 ].

| gerró xato Prod. a: Agost [ 1823-190 ].

gerroia f . Dim. de gerra [ 810-VI-277 ].

gerrona f . Dim. de gerra [ 810-VI-277 ].

gerroner gerron era m . i f . Qui fa càntirs (Peralta de , on pronuncien txerroné [ 1038-61 ]).

gerronet m .

| 1 gerronet Dim. de gerra (Biar [ 729-119 ]) Gerra petita (País Valencià [ 833-21 ]) Per a conserves (Onil [ 2261-120 ]) Prod. a: Biar [ 729-119 ] [ 2264-277 ] , Castelló de Rugat [ 2261-99 ] , Onil [ 2261-120 ] ; Orbeta, sense nanses [ 2261-115 ] .