Dictionnaire

AAN V. anàlisi d'activació neutrònica .

abadí m . Bala [ 0 ] Boleta de pedra, vidre o terra cuita per jugar els minyons (Amengual, Juan José: Nuevo Diccionario Mallorquín -Castellano-Latín , Ciutat de Mallorca, 1858-1878; Tarongí, Josep: Diccionari Mallorquí-Castellà , Ciutat de Mallorca, 1878) [ 810-I-7 ] (Mallorca [ 810-I-7 ]).

abagassó - o na o abogassó -ona adj . V. tb. tupí , olla Qualificatiu dels tupins que poden contenir vuit petricons, i de les olles que poden contenir-ne sis ( del Camp [ 23 ] [ 1838 ] ).

abaixar v . Entendrir amb aigua una peça que s’ha eixugat massa, a fi que s’hi enganxi millor el guarniment (Esparreguera [ 1022-207 ]).

abambolla r V ulg. per abombolla r .

abcol l a f . i la forma abcola V. ancolla Grafia antiga. Ancolla, vas en forma d’alfàbia petita [ 810 -I-22 ].

abeurador m . V. tb. abeuradora , adaiguador , albeurador , ambeurador , bebeurador , beguedor , beurador , beuradora , bevedor , bevedora , bomba d'aigua , càntir abeurador , òbit , plat abeurador Vas de terrissa o de vidre, on posen aigua perquè hi beguin les gallines, coloms o altres aus [ 136-48 ] ( Agost [ 2337-57 ], Ascó [ 1564- 1 ], Bagà [ 810 -I-31 ], Llofriu [ 810 -I-31 ], Llucmajor [ 810 -I-31 ], Mallorca [ 1513-155 ]) Per a coloms (Felanitx [ 1091-58 ]) Sense envernissar, amb nansa al capdamunt i forats en forma d’arc a tot el voltant (Lleida [ 20 ]) De bomba (Figueres [ 2899-62,65,69 ], Marratxí [ 2899-65 ], Reus [ 2899-6 9 ]) De bomba, amb quatre forats a la peça inferior (Pont de Suert [ 6-13-9 ]) De dues peces: dipòsit i plat (Mataró [ 2899-72 ], la Galera [ 2899-73 ]) Fet de cilindres concèntrics (Quart d'Onyar [ 136-48 ]) Amb la botxa acampanada, amb una nansa al capdamunt , pica lateral envernissada de color vermell (Sabadell [ 0 ]) Format per dues peces (Mallorca [ 1513-155 ]) De pica amb visera protectora (Agost [ 2337-57 ]) De pica amb pom al capdemunt (Benavarri [ 2899-76 ], Canals [ 2899-76 ], Figueres [ 2899-76 ], Olocau del Rei [ 2899-75 ], Sogorb [ 2899-74 ]) De sifó, amb nansa al capdamunt i pica lateral (Sant Celoni, obra negra [ 6-41-34 ]; el Vendrell [ 1463-234 ]).

Prod. a: Agost [ 2337-57 ], Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ], Bellver de Cerdanya [ 6-57-26 ], Benavarri [ 2899-76 ], Blanes [ 2895-147 ], Breda [ 11-209 ], Canals (la Costera) [ 2899-76 ], Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Esparreguera [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 60-17 ], Felanitx [ 1091-58 ], Figueres [ 2899-62,65,69 ,76 ], [ 13-70 ] [ 1881 ] [ 2899-73 ] , Lleida [ 20 ], Manresa [ 100-II-55 ], Martorell [ 11-214 ], Mataró [ 2899-72 ], Olocau del Rei [ 2899-75 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 136-48 ] [ 351 ], Reus [ 2899-6 9 ], Sabadell [ 2334-56 ] , Sant Celoni (obra negra) [ 6-41-34 ]; Sant Julià de Vilatorta, on era de pica o sifó [ 6-31-x ] [ 11-210 ]; la Selva del Camp [ 2432- 9 ] , Sogorb [ 2899-74 ] ; Torredembarra [ 4-147 ], abeuradora segons [ 100-II-58 ]; el Vendrell [ 8-108 ], on també en diuen càntir de pica [ 6-30-x ] [ 59 ] [ 60-18,54 ] [ 100-II-57 ] [ 1463-234 ]; Vila ca del Penedès [ 38-179 ].

“La tórtora [...] vol la aygua clara, y sovint refrescada, y lo abeurador prou ample per podersi banyar dintre [...] y los abeuradors netejarlos dos voltes lo dia [...] ” (Barcelona, 1617) [ 1484-152r ].

“ Abevrador , regador , Hic Aquator oris. Hic Irrigator, oris. Abeurador, pica de aygua pera abeurar el bestiar . Hoc Aquarium, rij. Guiar al bestiar al abeurador . Aquarum ducere pecora. Adaquatum ducere pecora. Ad aquarium ducere pecora. Abeurador, bassa de aygua pera abeurar lo bestiar . Hæc Piscina, æ. Abeurador, vaxell en lo qual se dona à beurer als animals . Hic Alveus, ei. Potorius alveus. Abeurador pera gallines . Gallinarius alveus. Abeurador pera tocinos . Suillus alveus. Abeurador pera aucell de gabia . Aviarius alveolus, (li).” (Barcelona, 1696) [ 1074-3 ].

"Item, tres abeuradors de obra cuyta, usats." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77 ].

“ abeuradòr , lo vas en que s’posa l’aygua per béurer los aucells. Bebedero . Aviarius alveolus.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ abeurador . m. [...] Instrument ó vas per las gallinas, coloms y aucells de gabia. Bebedero .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-8 ].

“Las gallinas, els ánechs, els coloms y demés animalets de ploma y fins alguns de pel [...] tenen el vici lletj de ficarse de potas als abeuradors que s’acostuman á usar per tot arreu.” (Barcelona, c. 1912) [ 1222-12 ].

| abeurador d’aviram Prod. a: Miravet, Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 88 ] [ 2423 ] .

| abeurador d’aviram pla Sense reserva d’aigua [ 2423 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 2423 ] .

| abeurador de boina Prod. a: [ 95-5-x ].

| abeurador de bomba (Benissanet [ 1650-256 ], [ 1650-256 ], el Vendrell [ 1650-256 ], Tivenys [ 1650-256 ]) o abeurador bomba (Esparreguera [ 1650-256 ], Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-256 ]) V. tb. beurador amb bomba , bevedor de bomba , bomba , gàbia Format per dues peces. La inferior és més o menys cilíndrica o cònica, oberta per dalt i amb finestres laterals, per on fiquen el cap les aus per beure. La superior és un cànter, generalment amb nanses o poms i boca estreta, que, ple d’aigua, es posa de cap per avall dins l’altra peça, en la qual, per pressió atmosfèrica, el nivell es manté constant [ 59 ] [ 1650-256 ] Prod. a: Benissanet [ 31 ] [ 45 ], Esparreguera [ 7 ] [ 11-212 ] [ 60-55 ] [ 1650-256 ] [ 2899-63 ] , (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] [ 1650-256 ] , Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-256 ], Sogorb [ 59 ], Tivenys [ 1650-256 ], Traiguera [ 59 ], el Vendrell [ 59 ], Verdú [ 6-46-35 ].

| abeurador de botella Prod. a: Maó, on també en diuen abeurador de gerra (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| abeurador de campanar Prod. a: Esparreguera, on en feien de dues mides ( obrador Julià Galceran) [ 1022-289 ] [ 2261-252 ] .

| abeurador de canaris V. tb. abeuradora de canaris Obert per dalt, semblant a la base d’un abeurador de bomba (Tortosa [ 1650-256 ]) Prod. a: Tortosa [ 1650-256 ].

| abeurador de cànter Format per dues peces (Agost [ 2337-57 ]) Prod. a: Agost, on també en diuen bevedor de cànter [ 2337-57 ].

| abeurador de capelleta Té la pica coberta per una mena de teuladeta a fi que les aus no embrutin l’aigua [ 1650-256 ] i aquest a no s’evapori tant [ 0 ] (Ciutadella de Menorca [ 0 ] , Tortosa [ 1650-256 ] ) Prod. a: Ciutadella de Menorca [ 0 ] , Tortosa [ 1650-256 ] .

| abeurador de cassoleta Abeurador de pica [ 59 ].

| abeurador cobert Abeurador de pica cobert [ 59 ].

| abeurador de colom (Esparreguera), de coloms ( Ascó, Barcelona, Blanes, Quart d’Onyar, Reus , Tamarit de Llitera ), per a coloms (Barcelona [ 1-51 ] , Tivenys [ 1650-256 ]) V. tb. bevedor de colom Abeurador compost de gàbia i bomba (Esparreguera [ 1022-235 ]) Prod. a: Barcelona, de bomba [ 1-51 ]; Blanes, on també en dei en abeuradora de coloms [ 1650-256 ]; Esparreguera, on en feien de tres mides ( obrador Julià Galceran) [ 1022-235,289 ] [ 2261-252 ] , Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1982], Reus [ 31 ] ; Tamarit de Llitera, de bomba, de dues peces [expo. Museu Etnogràfic, 2003] ; Tivenys, on és un abeurador de pica, amb aquesta proveïda d’una teuladeta perquè l’aigua no s’embruti [ 1650-256 ] ; Xiva [ 2899-8 9 ] .

"Itrem una librella e un abeurador de coloms , de terra." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-469 ].

" Abeurador de coloms ÿ bassins verts ÿ un de pintat mitjaner" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Tres abeuradors de coloms p etits á diset maravedisos un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" abeuradors de colom " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

| abeurador de coloms de forat o abeurador de forat Obert per dalt, semblant a la base d’un abeurador de bomba ( [ 1650-256 ]) Prod. a: [ 1650-256 ].

| abeurador de conill ( Esparreguera [ 1650-257 ], Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-257 ], Torredembarra [ 35 ]) o de conills ( Quart d'Onyar [ 2252-37 ], d’Urgell [ 1650-257 ]) V. tb. panet Cilíndric, amb la boca girada cap endins (Esparreguera [ 1022-235 ] [ 1650-257 ] ) Cilíndric (Torredembarra [ 35 ]) A Quart d'Onyar era la peça prismàtica amb ponts a la part superior, i també en deien menjadora de gra [ 2252-37 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-235 ] [ 1650-257 ] , Piera [ 6-12-12 ] [ 11-210 ], Quart d'Onyar [ 2252-37 ], Sant S adurní d’Anoia [ 1650-257 ], d’Urgell [ 6-57-26 ] [ 1650-257 ] , Torredembarra [ 35 ].

| abeurador de finestres Prod. a: Agost [ 8-127 ].

| abeurador de forat V. abeurador de coloms de forat .

| abeurador de gallina V. tb. beurador de gallina Abeurador de pica per a aus domèstiques (Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-256 ]) Prod. a: Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-256 ].

| abeurador de gallines (Barcelona, Esparreguera, Ginestar, Reus , Sant Sadurní d'Anoia ), per a gallines (Maó) o per a les gallines (Castellciutat) V. tb. cossi , test de les gallines De forma cònica, amb nansa a la part superior i pica adossada a la inferior (Esparreguera [ 1022-235 ]) Atuell acampanat, clos per dalt, on presenta una nansa o un pom, i amb finestres en arcada o forats circulars laterals ( d’Urgell [ 1650-257 ]) Prod. a: Barcelona [ 1-51 ] [ 72-69 ], Castellciutat [ 6-62-38 ]; Esparreguera [ 1022-235 ] [ 1650-256 ] , on també en diuen abeurador de pica [ 6-59-12 ]; Ginestar [ 8-104 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Reus [ 31 ], segons altres autors, abeurador de pica [ 59 ]; Sant Sadurní d'Anoia [expo. Museu Etnogràfic, 2003], d’Urgell [ 6-57-26 ] [ 1650-257 ] .

| abeurador de gerra V. tb. bevedor de gerra Prod. a: Maó, on també en diuen abeurador de botella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| abeurador de granja Com l’ abeurador de gallines però més gran i amb tres o més piques (Esparreguera [ 1022-235 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-235 ].

| abeurador d’ocells Petit atuell cònic per a les gàbies d’ocell [ 1650-256 ] Com l’ abeurador de gallines però molt petit i sense nansa (Esparreguera [ 1022-235 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-235 ].

| abeurador de pica V. tb. abeurador de cassoleta , abeurador de sifó , abeurador de pila o de pileta , abeurador de piqueta , càntir de pica Format per un cos semblant al d'un càntir, amb una nansa o pom al capdemunt, excepte a les mides més petites, i una mena de cassoleta adossada a la part inferior del dipòsit, amb el qual comunica per un forat [ 59 ] Per a gallines [ 59 ] Amb vernís només a la pica ( [ 21 ]) Prod. a: Barcelona [ 2899-9 1 ] , Benavarri [ 2899-9 1 ] ; la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 59 ] [ 2899-79 ,91 ] , segons altres: abeuradora [ 6-23-35 ] [ 21 ]; Caldes de Montbui, amb nansa [ 2899-78 ,91 ]; Canals [ 2899-9 1 ]; Esparreguera [ 7 ] [ 11-212 ] [ 58 ] [ 59 ] [ 60-55 ] [ 1022-289 ] [ 2899-80 ] , on també en diuen abeurador de gallines [ 6-59-12 ] i en feien de tres mides ( obrador Julià Galceran) [ 1022-289 ] [ 2261-252 ] ; Figueres, amb pom [ 2899-77 ,91 ] o amb nansa [ 2899-78 ]; la Galera [ 2899-9 1 ], Olocau del Rei [ 2899-9 1 ], Quart d’Onyar [ 2899-80 ,91 ]; Reus [ 59 ], segons altres autors, abeurador de gallines [ 31 ] ; del Camp [ 59 ] , Sogorb [ 2899-9 1 ], Torredembarra [ 2899-79 ] , Vall d’Uixó [ 2899-9 1 ], Xiva [ 2899-9 1 ] .

| abeurador de pica cobert a Té la pica coberta per una mena de visera, p er dos motius: perquè les aus no embrutin l'aigua i per major comoditat a l'hora d'omplir l'abeurador, en posició de tombat [ 59 ] Prod. a: Canals [ 2899-8 2 ], La Galera [ 2899-81 ], Sogorb [ 2899-8 2 ] , Vall d’Uixó [ 2899-81 ] , Xiva [ 2899-8 2,83,84 ] .

| abeurador de pila Abeurador de pica, a comarques de l'Ebre [ 59 ] Prod. a: Ginestar [ 59 ], Sogorb [ 59 ] .

| abeurador de pila cobert Abeurador de pica cobert (l'Alcora [ 59 ] ) .

| abeurador de pileta Abeurador de pica, a comarques de l'Ebre [ 59 ] Prod. a: Miravet [ 31 ] [ 59 ].

| abeurador de pipa Prod. a: Esparreguera [ 13-103 ].

| abeurador de piqueta Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| abeurador pla Planer i circular, format per espais concèntrics [ 2252-37 ] Per l’aviram [ 351 ] [ 2252-37 ] Prod. a: Biar [ 2899-8 7 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 351 ] [ 2899-8 7 ] .

| abeurador de plat Format per dues peces. L'una en forma de plat de parets verticals i l'altra en forma de campana amb osques a la part inferior. L'aigua de la campana passa al plat, per vasos comunicants, a mesura que es consumeix [ 0 ] (Baix Camp [ 59 ]).

| abeurador de poll (Reus [ 59 ]) de polls (Esparreguera, Quart d’Onyar) V. tb. abeurador de plat , bevedora de polls , piocó Com l’ abeurador d e gallines però recte i sense vernís (Esparreguera [ 1022-236 ]) Format per una campana i un plat independents, envernissats a dins i a fora [ 59 ] Semblant a l’abeurador de bomba, té la base formada per un plat de paret gairabé vertical, amb un envà cilíndric, concèntric, a l’interior, i, en lloc de cànter, una mena de pot, de boca cilíndrica amb una escotadura; el pot es posa de cap per avall dins l’envà de la base [ 1650-256 ] ( [ 1650-256 ], Reus [ 59 ] [ 1650-256 ] ) Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ], [ 59 ] [ 1650-256 ], Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya, 1982]; Reus [ 59 ] , amb un pom a la base del pot [ 1650-256 ] .

| abeurador de pollet Com l'abeurador de poll ( [ 59 ]).

| abeurador de porcs V. tb. aguiló Planer i de parets molt gruixudes [ 2423 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 136-48 ] [ 351 ] [ 2423 ] .

| abeurador rodó V. tb. menjadora de gallines Circular, amb boca superior inclinada cap a l'interior [ 2252-37 ] Abeurador de conills, rodó amb forat a la part superior (Miravet [ 1650-257 ]) Prod. a: Miravet [ 59 ] [ 1650-257 ] , segons altres, menjadora de gallines [ 31 ].

| abeurador de sifó Abeurador de pica [ 59 ] Prod. a: Benissanet [ 31 ] [ 45 ] , Fraga [ 2899-64 ] ; [ 59 ] , on la pica va provista d’una teuladeta perquè l’aigua no s’embruti [ 1650-256 ] .

abeuradora f . A beurador [ 59 ].

| 1 abeuradora ( ) o abeuradora de pica (Sant Julià de Vilatorta) V. tb. abeuradora de coloms , abeuradora de pom , càntir de pica Atuell de formes diverses, amb dipòsit tancat acabat per dalt en un pom o una nansa, per on s’agafa; a la base té una piqueta per on s’omple i també, en beure les aus, es buida: la pressió atmosfèrica fa que el nivell de l’aigua a la pica es mantingui constant [ 1650-256 ] Amb la pica envernissada ( , obra vermella [ 21 ]) Feta amb una botxa de càntir, amb pica lateral i nansa al capdamunt ( , obra negra [ 6-47-43 ]) Vas per beure-hi les gallines o altres aus (Bàscara [ 810 -I-32 ], [ 6-47-43 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 6-23-35 ] [ 21 ] [ 351 ], abeurador de pica segons [ 59 ]; (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ]; Ciutadella de Menorca [ 1337-94 ] ; Quart d'Onyar , amb piqueta lateral [ 2252-67 ]; Sant Julià de Vilatorta [ 1650-256 ] ; Torredembarra [ 100-II-58 ], abeurador segons [ 4-147 ] [ 35 ].

Denominacions segona la mida:

a ) : En feien de dues mides [ 21 ]: gran , d’uns 31 cm d’alçada [ 6-47-43 ], i petita , d’uns 25 cm [ 6-47-43 ].

| 2 abeuradora (Blanes) o abeuradora de bomba (Figueres) Format per dues peces. La inferior és més o menys cilíndrica o cònica, oberta per dalt i amb finestres laterals, per on fiquen el cap les aus per beure. La superior és un cànter, generalment amb nanses o poms i boca estreta, que, ple d’aigua, es posa de cap per avall dins l’altra peça, en la qual, per pressió atmosfèrica, el nivell es manté constant [ 1650-256 ] De dues peces, una de cilíndrica amb finestres laterals i l’altre globular, que es capgira, plena d’aigua, a sobre de la primera [ 1337-94 ] (Ciutadella de Menorca [ 1337-94 ]) Prod. a: Blanes, format per dues peces totalment envernissades, dues nanses horitzontals [expo. Museu Etnogràfic, 2003] ; Figueres [ 1650-256 ] , sense nanses ni poms [ 0 ] .

| abeuradora de canaris

" Aveuradores de canaris ÿ setrill de dos cortans, tot envernissat" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| abeuradora de coloms De dues peces, tipus bomba (Tuïr [ 6-21-27 ]) Abeuradora de pica (Quart d’Onyar [ 1650-256 ]) Prod. a: Blanes, on també en diuen abeurador de coloms [ 1650-256 ], Quart d’Onyar [ 1650-256 ], Tuïr [ 6-21-27 ].

| abeuradora de conills Rodona, oberta per dalt, de parets baixes i invasades ( [ 1650-257 ] Prod. a: [ 1650-257 ].

| abeuradora de forats tb. se’n diu menjadora de forats a Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ] Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ].

| abeuradora de gerra borda Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-139 ].

| abeuradora de piqueta Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-139 ].

| 1 abeuradora de polls En lloc de tenir la pica adossada, la té enfonsada. Té un tall horitzontal a prop de la base, per damunt del qual la paret del dipòsit està enfonsada [ 1650-256 ] Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 1650-256 ].

| 2 abeuradora de polls Semblant a la base de l’abeurador de poll de Quart d’Onyar [ 1650-256 ] Prod. a: Quart d’Onyar, obra negra [ 1650-256 ].

| abeuradora de pom Malgrat que tant es feia amb pom com amb nansa (Figueres [ 1650-256 ]) Prod. a: Figueres [ 1650-256 ].

| abeuradora de porcs Peça gran, planera, de perímetre rectangular, també anomenada menjadora de porcs (Quart d'Onyar, obra negra [ 2252-37 ]).

abeuradoràs m . augm. d’ abeurador [ 810 -I-32 ].

abeuradoret m . dim. d’ abeurador [ 810 -I-32 ].

abeuradoreu m . dim. d’ abeurador [ 810 -I-32 ].

abeuradorot m . augm. d’ abeurador [ 810 -I-32 ].

abeurar v . Tirar dins d’un càntir cuit, però que vessa, ciment clar per segellar les esquerdes (Esparreguera [ 1022-208 ]).

abò rnia f . V. albúrnia .

abocador m .

| 1 abocador Part d'un recipient per on s'aboca el seu contingut [ 1666-27 ].

| 2 abocador Aparell de creació molt moderna que serveix per rebre i desguassar les aigües brutes contingudes en galledes que s'hi aboquen. És a dir, serveix, bàsicament, per eliminar les aigües que s'han emprat per netejar paviments, taulells, etc. S'utilitza en edificis industrials o d'equipaments. La seva forma i el seu funcionament són molt semblants als del vàter, però, en comptes de seient i tapadora, té una reixeta abatible que permet recolzar-hi les galledes [ 6-75,76-80 ].

abogassó -ona adj . V. abagassó -ona .

abombollar v . i la forma abambollar V. tb. rebullir , fer sèmola Fer el vernís butllofes superficials en coure's [ 0 ].

abombollat - da adj . Que presenta un gran nombre de bombolles a la superfície del vernís (Manises [ 353-21 ]).

abraçadar v . Entre rajolers, fer braçats de l’obra ja seca, que prenen de la gruera en braçats de deu o dotze peces [ 810 -I-48 ].

abre m . Var. dialectal per arbre (Mallorca [ 810-VII-904 ], Manises [ 353-21 ], Pòrtol [ 1868-260 ], Traiguera [ 1257-103 ]).

abrossadar v . En l’ofici d’escudeller, trabucar una escudella damunt l’altra o un plat damunt l’altre, quan són mig eixuts, perquè s’acabin d’eixugar [ 810 -I-59 ].

acabar v . Repassar la forma amb l’escabeta i fer-ne el peu ( [ 21-81 ]).

acabat m . A les gerres grans, que es modelaven en dues parts, la part superior, que es col·locava sobre el començ (Tivenys [ 2261-159 ]).

acadenar v . V. tb. agruar Manera d’aixecar els rajols i cairons perquè s’assequessin. Cadascun s’aguantava amb el contiguu tot formant una mena d’espiga [ 95- 13 -s/p ] (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -s/p ]).

açafre m . V. tb. safre Mineral de cobalt [ 353-21 ] [ 2264-76 ] .

acanterar v . Donar forma de cànter a algun atuell [ 811-I-87 ].

acanterat - da adj . Que té la figura de cànter [ 811-I-87 ].

acantirat - da adj . Que té forma de càntir (Bulbena Dicc. [ 810 -I-86 ] ) .

acarrellar v . Col· locar les peces de ceràmica les unes damunt les altres, tot formant rimes o piles. També es diu fer carrells [ 353-21 ] (Manises [ 353-21 ]) Una vegada desemmotllats rajoles o maons, disposar-los en columnes d'unes 10 peces, per portar-los al sequer (Horta de València [ 415-I-22 ]).

accessori m .

| accessori de cuina , de lavabo o de bany N'hi ha de materials molt diversos : plàstic, vidre, metall, fusta... En porcellana sanitària, són usuals els següents: penjador , tovalloler , portarotlles , sabonera i prestatge . Se'n fan de terrissa, de pisa i de porcellana. N'hi ha per anar fixats a la paret mitjançant caragols i d'altres per encastar amb morter de ciment [ 6-75,76-80 ] Prod. a: Campos (Mallorca) [ 1972-11 ] .

acercó m . V. tb. acercol Paraula que deriva de l'àrab [ 2264-64 ] Mini, òxid de plom [ 353-21 ] [ 811-I-112 ] Sinònim d’alcofoll a València [ 47-94 ] Plom calcinat a l’ armele a uns 700ºC de temperatura, amb estany i sílice. S’utilitza per fer l’esmalt blanc característic de la pisa [ 353-21 ] [ 938-371 ] (Manises [ 353-21 ] [ 938-371 ]) Sorra d’òxid de plom que resulta de calcinar el mineral de plom a l’ armele [ 1166-172 ] [ 415-I-25 ] (Horta de València [ 415-I-25 ]) Plom oxidat a l’ armele , sense o amb un 3 a 5 per cent d’òxid d’estany [ 1231-58 ] Fregitel·la de vernís de plom, reduïda a granulometria sorrenca [ 2264-44 ,64 ] .

acercol m . i la forma azercol V. tb. acercó .

" Azercol , val lo quintar vuyt lliures." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-107 ].

“ azercol . m. mini .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-170 ].

acetra f . Mala grafia de cetra [ 811-I-114 ].

aclarir v .

| aclarir l’engalba V. engalba .

acotador m . A les rajoleries, mena de manobre encarregat d’entrar i acostar les feixines als fogaters durant el procès de cuita (Regencós [ 1566-36 ,84 ]).

ACP m . V. anàlisi de components principals .

adaiguador m . Abeurador [ 811-I-177 ].

adob m . Tova, maó o rajola crua [ 811-I-200 ].

“ adob . m. [...] ant. tòva .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-33 ].

adobacòssins m . Adobacossis (Mequinensa [ 810 -I-201 ]).

adobacossis m . V. tb. adobacòssins , adobacrossis , adobador , adobapaelles , adobet , cossegibrells , cossiler , lligader , lligador , recomendaire , reflecaire Qui té per ofici adobar els cossis, gibrells o altres atuells de terrissa trencats, tot unint els fragments amb trossos de filferro doblegat, fixats a forats que fan a cada cantó del trenc amb el trepant [ 811-I-200 ] [ 2252-92 ] [ 2281-28 ] ( Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Esparreguera [ 1022-209 ], Mequinensa [ 1865-60 ]).

“ adobacocis . m. Lo qui adoba cocis y gibrells, etc. Lañero .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-33 ].

| adobacossis i gibrells (o ribells ) Nom de l’adobacossis a certs llocs [ 810 -I-201 ] [ 811-I-200 ] (o llibrells ) [ 811-I-200 ] (Santa Coloma de Queralt [ 1800-442 ]) .

adobacrossis m . Adobacossis (Avinyó [ 810 -I-201 ]).

adobador adobador a m . i f . Adobacossis, qui adoba utensilis de terrissa (Benassal, Tortosa) [ 810 -I-201 ].

adobapaelles m . Adobacossis (Granollers [ 810 -I-202 ]).

adobar v .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] sinch ferrussas de desferrussà / dues ferrusas de adobà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item dues farrussas de adobar y sinch de esfarrussar” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

adobasorres m . Eina de fusta emprada a les rajoleries, que s ervia per enrasar la sorra escampada amb l’estirós petit, justament abans d'emmotllar les rajoles, cairons, etc. (Vilobí d’Onyar) [ 95- 13 -s/p ].

adobet m . Adobacossis, el que té l’ofici d’adobar atuells de terrissa (Organyà [ 810 -I-203 ] , Pallars [ 1989-31 ], [ 810 -I-203 ] , Sort [ 810 -I-203 ] , Tremp [ 810 -I-203 ], Urgell [ 1799-19 ] ).

adocorcol m .

A l’inventari de béns de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper (4-1-1773), hi consta: “Una arroba y mitja de adocorcol de Pisa” [ 131-142 ].

adormir v . Deixar que el foc baixi d'intensitat durant la cocció, a les rajoleries (Granollers [ 2257-85 ]).

| adormir-se el vernís Sedimentar-se la suspensió del vernís en aigua ( [ 0 ]).

adornar v . Ornamentar les peces de ceràmica crues mitjançant l'aplicació superficial de determinats elements com flors, botonets o altres motius decoratius fets també d'argila (Manises [ 353-21 ]).

adotzenar v . Quan era costum vendre les peces a dotzenes, preparar-les en grups de dotze abans d’enviar-les als compradors (Esparreguera [ 1022-209 ]).

adreçar v . Corregir les deformacions que sofreixen les peces crues quan l’assecatge no és prou uniforme (Esparreguera [ 1022-209 ]).

adriola f . Guardiola [ 810 -I-216 ].

afaitador m . Bací de barber [ 0 ].

"Item dos afeytadors , un comu y lo altre blanch y blau, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

A l’inventari de béns de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper , de l'any 1773 , hi consta: “12 afaitadors ” [ 131-141 ].

afaitadora f . Bací de barber [ 0 ] Plata fonda encaixalada que s’aplica al coll de la persona que remullen i ensabonen per afaitar-la [ 811-I-234 ].

afaitar v . Treure el fang sobrant de certes peces, per exemple, els caires vius de les tortugues, un cop estan quasi seques (Esparreguera [ 1022-209 ]) En desemmotllar, a les rajoleries, retallar amb un ganivet la rebava de baix d’una rajola, cairó, etc. ( [ 1534-31 ]) .

aferrar v . A les rajoleries, falcar l'obra dins del forn amb trossets de llècol per evitar que es tombi durant la cuita (Regencós [ 1566-84 ]).

aferrussar v . Llevar amb la ferrussa els esquerraixos de les olles, quan són cuites ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810 -I-245 ]).

afilerar v . Posar les peces en files, de cara al sol, perquè s’assequin millor (Esparreguera [ 1022-210 ]).

afinar v . Retocar una peça ja modelada, abans de coure-la, a fi d'allisar-la [ 0 ] Fer desaparèixer els caires vius de les peces de terrissa encara crues fregan t-los amb el llimador o aprimar -les del fons o llimar-les de qualsevulla part que convingui. Quan es tracta de peces que no siguin plats i olles, del mateix se'n diu llimar ( del Camp [ 23 ]) Polir les peces acabades de llimar amb un tros de cuir per tapar-ne els porus i deixar-les més fines (Esparreguera [ 1022-210 ]).

afluixar v . Començar a buidar el forn, després de la cocció treient, total o parcialment, les files que limiten amb el port , fins arribar al fumeral d’enmig , per establir entre tots dos un corrent d’aire que acceleri el refredament de la fornada, fins arribar al dia de la treta . Amb això s’aconsegueix un refredament lent, que evita les conseqüències d’un xoc tèrmic. És el mateix que tocar el forn (Manises [ 353-21 ]).

afornar v . Enfornar [ 2803-I-44 ].

“ afornar . v. a. ant. enfornar .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-44 ].

afornir v . Aprofitar espais perduts que queden dins del forn per reomplir de peces a la m enuda ( , obra vermella [ 21-88 ] ) .

afumat m . Fumat [ 0 ].

"Dilluns tanbé m'ha dit el terrise negre que podriem coure lo afumat .", "Demana tanbé abeure si tinch forn per el afumat ." ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1913) [ 2294-272 ].

agafador m .

| 1 agafador V. tb. melic , nas , picoi Protuberància que hom fa a les cobertores i giradores, anomenada també picoi, nas o melic ( del Camp [ 23 ] ) Nansa de les bacallaneres (Esparreguera [ 1022-252 ]) Part sortint d'un recipient que serveix per agafar-lo [ 1666-30 ] .

| 2 agafador Part doblegada de la raora ( del Camp [ 23 ]).

agafadura f . V. tb. agafall i agafat La part d’una peça de terrissa, que queda adherida a una altra peça contigua, en separar-les després de treure-les del forn (Mataró [ 810 -I-273 ] , [ 810 -I-273 ] ) .

agafall m . V. tb. agafadura i agafat Punt d’adherència entre dues peces que estan en contacte durant la cuita (Pere Mateu de ca l’Amadeu, Quart d’Onyar, 1996) [ 0 ].

agafat m . Agafadura o agafall [ 0 ].

"Un altre dels defectes que tindrán les rejoles que t'enviaré son els agafats en el caire [...] " ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-114 ].

aglà m . V. tb. bellota Coronament arquitectònic, fet de ceràmica, que representa un aglà [ 6-78,79-11 ].

agrassera f . Atuell per posar el suc de l’agraç o qualsevol altra beguda preparada amb agraç [ 811-I-323 ].

agrial m . Grial [ 811-I-327 ] Plat soper [ 811-I-327 ].

agriala f . Greala [ 824-IV-180 ].

agruar v . V. tb. acadenar .

| 1 agruar Estibar l’obra p rima a les rajoleries (Regencós [ 136-75 ] ) .

| 2 agruar Posar les rajoles a terra, apuntalades les unes amb les altres tot formant una llarga filera en zig-zag, a fi que l’aire les aixugui de manera convenient (Barcelona [ 810 -I-310 ], Regencós [ 1566-24 ,84 ], Sant Joan Despí [ 824 ]).

aguiló m .

| 1 aguiló Cadascuna de les teules que es posen amb la part còncava cap amunt i formen les canals de la teulada ( Amposta [ 1623-18 ] , Morella [ 810 -I-320 ], Tortosa [ 810 -I-320 ] , Ulldecona [ 1679-43 ] ) .

“Un aigua moraleta que dels aguilons , per la tortugada, canal avall, caïa en raig seguidet” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí , Tortosa, 1934, p. 40) [ 810 -I-320 ].

| 2 aguiló V. tb. abeurador de porcs Pica per donar menjar als porcs (Tivenys [ 60-18,55 ]) Prod. a: Tivenys [ 60-18,55 ].

agulla V. tb. dau Eina per carregar gavells al carro [ 1099-21 ] ( [ llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 ] [ Museu de la Galera, 2018 ] ).

| agulla d'arç V. agulla de tallar .

| agulla de tallar o agulla d'arç Eina de terrisser que serveix per separar els guarniments que es treballen a cap de pastó, i també, per foradar les peces de cos tancat a fi de donar sortida a l'aire quan s'assequen (l'Alcora [ 1653-89 ]).

ahina f . Grafia antiga per aïna .

ahyna f . Grafia antiga per aïna .

“ ahyna . f. eyna .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-54 ].

aiguabeneiter m . Pica beneitera [ 0 ].

aiguabeneitera f . Pica beneitera [ 0 ] Pica de terrissa, vidre o metall, per tenir aigua beneita; es penja al capçal del llit [ 402-325 ] (Llagostera [ 402-325 ], Lla dó [ 402-325 ], Llofriu [ 402-325 ], Salt [ 402-325 ], Sant Feliu de Guíxols [ 402-325 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ].

"Item dos ayguabeneyteras de plata." (inv. d'apotecaria, Girona, 1741) [ 1573-11 ].

aiguamaner m . Aiguamans [ 0 ] Gibrell per fer aiguamans [ 810 -I-343 ].

“Sosté preciosa petxina per ayguamané ” (Ruyra, Joaquim: El País del Pler , Barcelona, 1906, p. 70) [ 810 -I-343 ].

aiguamanil m . i la forma arcaica ayguamanil Cast. incorrecte. V. aiguamans .

| 1 aiguamanil Sense referències sobre la tipologia:

“Retaules, sants, plates, aiguamanils , piquetes, pots, testos, bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance, etz. etz." (imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ].

| 2 aiguamanil V. tb. aiguamans , rentamans Gerres que antigament hi havia en els menjadors de les cases [ 1-53 ].

| 3 aiguamanil El rentamans de paret (Altea [ 402-221 ], Alzira [ 402-221 ], Pego [ 402-221 ]).

| 4 aiguamanil Gibrell o pitxer per fer aiguamans [ 810 -I-343 ] [ 811-I-993 ].

“Y havent menjat, ayguamanils d’or resplendent treuen els patges” (Oliver, Miquel S.: Obres Catalanes , I, 241) [ 810 -I-343 ].

aiguamans m . V. tb. aigüera .

| 1 aiguamans V. tb. aiguamanil , gerra envernissada , gerra de perruquer , gerro per rentar , rentamans [ 3020 ] Atuell semblant a un cànter, gairabé sempre força decorat, amb una aixeta de metall prop de la base [ 1650-241 ] Es posava als menjadors i a les sagristies per rentar-se les mans [ 131-85 ] [ 1650-241 ] El més antic conegut procedeix de la volta de l'església de Pedralbes, de Barcelona, de 1326-1327 [ 1650-241 ] La forma de cànter amb eixidor prop de la base no apareix als documents, tot i que se n’han trobat a partir del segle XV [ 185-49 ] Abans en deien gerres , sense més [ 2502-102 ] .

Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ,96 ], Barcelona [ 1-51 ] [ 4-144,158 ] [ 5 ] [ 70-46,47,112 ] [ 72-68 ] [ 127-147 ] [ 1174-182 ] [ 1337-88 ] [ 1556-694 ] [ 1749-221 ] [ 1762-49,50 ] [ 1893-120 ] [ 2079-77 ] [ 2261-228 ] [ 2502-346,349 ] [ 3069- 26 ,74,75,76,77 ,116,117 ] [ 3076-46,47,49 ] , Berga [ 5 ] [ 7 ], Besalú [ 77-203 ], la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 5 ] [ 6-23-33 ] [ 60-17 ] [ 351 ] [ 1762-50 ] [ 1783-19 ] [ 3069- 81 ] , Figueres [ 5 ] [ 1762-50 ] [ 3069-80 ] , Manises [ 2360-276,277,278 ] Manresa [ 5 ], Mataró [ 5 ] [ 16-85 ] [ 60-49 ] [ 3069-76,78 ] , Olot [ 5 ] [ 6-103-12 ] ; Quart d’Onyar, obra negra [ 3069-37 ]; Reus [ 43-357 ] , Salàs de Pallars [ 2977-71 ], Tivenys [ 442 ] ; Vilafranca del Penedès, obra negra [ 3069-39 ].

| 2 aiguamans V. tb. aiguamaner , rentamans Gibrella, greala, etc. per rentar-se les mans [ 811-I-993 ] Per rentar-se les mans abans i després dels àpats, a vegades amb aigua perfumada amb essència de roses. Es componia d’una “bacina amb pitxer” o bé, senzillament, d’una gerra amb un gibrell o “qualsevulla altro veixell que per aital menester servesca” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113 ] També s’esmenta “una setra amb un gibrell al menjador [...] ” [ 185-49 ].

“ donar ayguamans . fr. Servirla ab pitxell y gibrella.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-167 ].

aiguardentera f . V. tb. estalvi Recipient cir cular amb orificis, per ser col· locat sota l’aixeta dels dipòsits d’aiguardent [ 353-21 ] [ 938-371 ] Recipient cilíndric o ventrut [ 70-112 ] (Manises [ 353-21 ] [ 938-371 ]).

aiguer m . V. aigüer .

aigüer o aiguer m .

| 1 aigüer Esment de tipologia indeterminada:

“ [...] una post enquestade en la peret en que a alguns aygües .” (Inv. Castell de Calonge, 1466) [ 182-289 ].

| 2 aigüer V. tb. aigüera , baciolet , cossi , cossiol , cossiolet , òbit , perol , remulla , rentador , terrera , test Recipient amb aigua, posat a prop del torn dels ceramistes , per mullar-se i rentar-se les mans [ 810-I-346 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Cossiol o gibrell ple d’aigua que utilitza el terrisser per remullar-se les mans en treballar a la roda ( [ 810-I-346 ], Breda [ 1650-253 ], Esparreguera [ 1022-230 ], Rialb de Noguera [ 2064-144 ], del Camp [ 810-I-346 ], Verdú [ 6-43-30 ] [ 1640-26 ] [ 1673-37 ] [ 2184 ] [ 2351-29 ] ) Gibrell mig tapat superiorment. S’usa a les terrisseries per mullar la mà de l’operari que treballa en els torns de fer terrissa (Blanes [ 24 ]) Recipient amb aigua en què el terrisser, mentre treballa, es mulla les mans [ 1070-63 ] Prod. a: Blanes [ 24 -55 ] , Esparreguera [ 1022-230 ].

aigüera f .

| 1 aigüera V. tb. carculla , fregador , fregadora , pica Recipient amb un forat per desaiguar (Esparreguera [ 1022-236 ]) Pica o gibrella per rentar els plats i d’altres atuells de cuina [ 811-I-995 ] [ 1070-63 ] Peça de pedra o de terrissa i, actualment, d'acer inoxidable, de resines sintètiques o de porcellana sanitària, amb una o dues concavitats proveïdes de desguàs. Es col·loca encastada al taulell de la cuina i serveix per rentar utensilis o aliments, posar en remull, etc. [ 6-75,76-80 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ], Sant Julià de Vilatorta [ 8-94 ].

| 2 aigüera Aiguamans [ 811-I-995 ].

| 3 aigüera Aigüer [ 0 ] Recipient amb aigua en què el terrisser, mentre treballa, es mulla les mans [ 1070-63 ].

aïllador m . N’hi ha de vidre i de ceràmica dielèctrica [ 0 ] Peça de material dielèctric destinada a suportar els conductors elèctrics a les línies aèries o a les instal·lacions interiors [ 1070-63 ].

aimina f . i les formes aymina , eimina , emina , esmina V. tb. arminya , ermina , mina .

| 1 aimina Unitat de m esura de capacitat de valor variable segons les contrades [ 1070-63 ] Mesura de líquids que equival a mig barral [ 811-II-1014 ] També s'usava per a vi [ 1687-182 ] A central, per a vi, equivalia a mitja carga i a 6 quarters grossos [ 1692-62 ] A Tarragona, la carga de vi ( ) era de 2 aimines de 6 quarters grossos de 8 quarters xics [ 1692-73 ] A la vegueria de Tarragona, el segle XVI, l'aimina de vi era igual a 1 / 6 de la carga i equivalia a [ 1692-151 ] Mesura per a oli, pròpia de la vall de Barravés , i gual a [ 1692-1 51 ] .

"Item [...] per mige aymina de guiys, 4 sous." (comptes del tresorer de l'església d'Elna, Rosselló, 1415) [ 2206-335 ].

| 2 aimina Atuell per mesurar, de capacitat igual a una aimina [ 0 ].

“Item ordona quel botayler deia mesurar e reebre a mesura tot lo vi que reebra de qualque loch o de qualque part que vinga ab una emina que es dins lo çeler [...] “ (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. LVv ].

aïna f . i les formes ahina , ahyna , ayna , hayna Nom que abasta tots els atuells utilitzats a la cuina, a l’agricultura i als oficis, tals com la taula, cadires, cassoles, olles... [ 811-I-344 ] Perol, tupí, cassola i qualsevol altre utensili de cuina [ 1056-83 ] [ 1834-10 ] Recipient, atuell en general. Eina [ 149-404 ] ( Conca de Tremp [ 149-404 ], Mequinensa [ 1865-60 ], Tortosa [ 1056-83 ] [ 1834-10 ] , Ulldecona [ 1679-43 ] ).

“Item dins lo dit artibanch [...] salseretes de terra e altres aynes de tenir vituales de pocha valor.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-177 ].

"Item diverses haynes de la dita cuyna, ço es olles, caçoles, scudelles e moltes altres frasques de poca valor." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

"item cinch posts per tenir aynes de cuyna." (inv. d'Urgell, 1459) [ 1817-184 ].

" Aynes de celler del vi [...] gerres de collita [...] huna gerra migancera [...] " (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].

“ [...] per les aynes de la cuyna necessaries, ço es, plats y scudelles per a gent comuna [...] ” (Cubelles, 1537) [ 1272-122 ].

“En lo rebost [...] Dues gerres per a tenir olives. Cànters y altres aynes de terra.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

“Ítem per aynes , so és, casoles y topins , sis sous.” (llibre de comptes de l’ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-118 ].

"Item una sort de obra de terra com son olles escudelles plats plates y altres aÿnes de terra [...] " (inv. Mataró, 1626) [ 1812-185 ].

“ Ahyna . Hoc Vas, asis. Hoc Vasum, si. Rei familiaris vas. Vsûs domestici vasum. Ahynes de cambra [...] Ahynes de taula [...] Guarniment de ahynes [...] Ahynes de cuyna [...] Guarniment de ahynes de cuyna [...] ( Se advertirá, que los Llatins per aquestes diccions Vas y Vasum no solament entenen en aquest lloch les ahynes de cuyna, com son plats, olles, escudelles, etc. sinó qualsevol ahyna, com son taula, banch, cadira, etc . [...])”, “ Oller , lo qui fa olles de terra y altres ahynes . Hic Figulus, i. Art de oller [...] Ahynes fetes per oller [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-21,794 ].

"Item, un gavadal de fusta per rentar las ahinas , usat." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77 ].

"Eina y Eína. f. [...] de cuina. batería de cocina ." (Barcelona, 1839) [ 2221-222 ].

" aïna , f.: perol, tupí, cassola, i qualsevol altre utensili de cuina." (Tortosa, 1916) [ 1834-10 ].

aire m .

| fer a l’aire V. tb. a cap de pastó Al torn, modelar diverses peces d’una sola pella (Manises [ 353-53 ]).

aixabegó m . Fardell que servia per transportar peces; cadascun en contenia una dotzena i servia com a unitat de compte (Agost [ 727-39 ]).

aixada f . Per carregar argila ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-21 ]. | Dibuixos: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ].

aixafar v . A les rajoleries, engrunar l'argila en el plaçal amb el roleu, per desfer els terrossos i facilitar-ne l'assecatge (Regencós [ 1566-84 ]).

aixaropera f . V. xaropera Recipient per tenir xarops [ 810 -I-363 ].

aixecar v .

| aixecar l’obra V. a l'entrada obra .

aixeta f . Se'n van fer de gres, per a ús de laboratoris i d'indústries químiques [ 0 ] Prod. a: l'Hospitalet de Llobregat [ 68-23 ], Montmeló [ 68-23 ].

aixirupera f . V. xaropera .

ajustar v . A les rajoleries, posar les peces de cantó, l'una contra l'altra i en contacte per les seves cares fines. Aquesta manera d'estibar-les procura evitar que es deformin (Regencós [ 1566-84 ]).

alà fia f . Paraula no acceptada pels diccionaris normatius [ 0 ] Expressió àrab freqüentment inscrita a plats i escudelles [ 938-372 ] Símbol de felicitat [ 0 ] (Manises [ 938-372 ]).

alambí m . i les formes alambic , alambit , alambrí , alambric , alanbí , alanbich , alembí , alembic V. tb. cap d'alambí , capitell , cassola d'alambí , cucúrbita , destil·lador , olla de fer aiguardent , retorta , tap d’alambí [ 2314 ] [ 3069-60 ] Atuell per a destil·lació [ 1650-261 ] Format per 3 peces: cucúrbita , cap de cucúrbita i retorta , on es recullen els destil· lats [ 1009 ] Aparell que serveix per destil· lar. Es compon esencialment de tres vasos: dipòsit encalentidor, capitell on es concentren els vapors, i conducte refrigerador on aquests es condensen [ 810 -I-404 ] Se’n documenten d’aram, de vidre, d’estany, de plom amb cassola de coure i, molt rarament, de terrissa [ 955-388 ] Usat en farmàcia [ 1009 ] .

“Item uns alambits per fer ayga.” (inv. castell de Besora, 1340) [ 776-172 ].

“ [...] dues calderes, una conqueta, un bací e uns alambins pesants XI lliures [...] ” (València, 1399) [ 966-175 ].

“Elles [...] pinten-se ab innumerables ungüents e colors; e per tal que mills ne puixen venir a la fi que designen, aprenen a destil.lar [...] Llurs cambres e altres llocs secrets trobaràs plens de fornells, d’ alambics , d’ampolles, de capses i d’altres vaixells peregrins, plens de les confeccions que ab gran studi hauran aparellades a llur pintar.” ( Bernat Metge: Lo s omni , 1399 ) [ 955-388 ].

"uns alambins de terra" (inv. Barcelona, 1404) [ 393-204 ,224 ] [ 955-388 ] [ 2386-178 ] .

“Item [...] dos alambins de fer aygues.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-140 ].

“uns alambins de terra” (inv. Vic, 1413) [ 824 ].

“uns alambins de fer aygues” (inv. Vic, 1423) [ 824 ].

“ [...] uns alambins tots d’aram, la cuberta e la olla [...] un alembí tot de vidre [...] un alembí , la cuberta de plom.” (Inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-275,277 ].

“ [...] uns alambins assitiats.” (Inv. Castell de Castellserà, 1443) [ 182-284 ].

“Item uns alambins .” (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-133 ].

“dos alembins de terra nous” (inv. Pollença, 1478) [ 1522-23 ].

“Apres pendreu vn alembí ben net” ( Flos de les Medicines , manuscrit s. XV, 178) [ 810-I-404 ].

"Item dos alembins de terra " (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-242 ].

"Primo, dos alembins grans" (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-373 ].

“Són necessaris dos vasos per destilar, que ab vocable comú se poden anomenar Alembic , la hu dels quals es propriament anomenat vas continent, per que rep, y conté la materia que se vol destilar; alguns lo anomenan cos, o vas corpolent, altres carabaça; la altra es vulgarment dit capitell, cap o capell, o campana, en lo qual se ajusta la vapor que se converteix en aygua. Aquest vas te algunes voltes una canal en forma de bec de aucell, por lo qual la aygua destilada degota en una empolla, o altre vas semblant: altres voltes es sense bec, y aço quant se vol usar per circulació” (Barcelona, 1617) [ 1484-117 ]).

“Ittem un morter y un tap de alambí tot de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

“ Alambi . Distillatoria cucumella, (æ) Stillatoria cucurbita, (æ) Destillar herbes, ó flors en un alambi [...] Destillat en alambi . Stillatitius, a, um.” (Barcelona, 1696) [ 1074-22 ].

" Alambins : 2 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

"Cetras, alambins ÿ gerros de cortà [...] Alambins ÿ taps de gerra " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].

“ ALAMBRÍ . s. m. ant. V. Alambí.” [és a dir, arcaïsme d’ alambí ] (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

| alambí d'apotecari Prod. a: del Camp, el segle XVIII [ 2079-97 ].

"Ittem sis alambins de apotacari " (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| cap d'alambí Alambí [ 0 ].

alambic m . Alambí [ 810-I-405 ] .

alambicàs m . augm. d’ alambic [ 810 -I-405 ].

alambicot m . augm. d’ alambic [ 810 -I-405 ].

alambinàs m . augm. d’ alambí [ 810 -I-405 ].

alambinet m . dim. d’ alambí [ 810 -I-405 ].

alambinetxo m . dim. d’ alambí [ 810 -I-405 ].

alambineu m . dim. d’ alambí [ 810 -I-405 ].

alambinot m . augm. d’ alambí [ 810 -I-405 ].

alambiquet m . dim. d’ alambic [ 810 -I-405 ].

alambit m . V . alamb í .

alambrí m . V. alambí .

alambric m . Var. formal d’ alambí [ 810 -I-406 ].

alambrilla f . Barbarisme del castellà olambrilla [ 0 ] Peça d e taulelleria quadrada que, col· locada a falsa regla, serveix per ornamentar paviments [ 353-22 ] [ 844-13 ] Rajola petita i quadrada que es col·loca a falsa regla, en combinació amb rajoles vermelles per a paviments [ 938-372 ] [ 1778-14 ] (Manises [ 353-22 ] [ 844-13 ] [ 938-372 ], València [ 1778-14 ] ).

alamet m . Càntir de terrissa negra, amb dos brocs i sense nansa, que servia per beure aigua (Llofriu [ 402-237 ]).

alamina f . Dret que pagaven els ollers per excés de c àrrega en els forns (Josep Tarongí : Diccionari Mallorquí-Castellà , Ciutat de Mallorca, 1878) [ 810 -I-406 ].

alanbí m . Var. ort. antiga d’ alambí [ 810 -I-407 ].

alanbich m . Var. ort. antiga d’ alambí [ 810 -I-407 ].

alandero m .

| 1 alandero Cadascun dels dos fogars en què es divideix la foganya de certs forns de rajoleria (Regencós [ 1562-78 ]).

| 2 alandero Cadascuna de les calderes d'obra situades a l'exterior dels forns de flama invertida ( [ 105-19 ]).

alaria m . Eina de terrisser [ 811-I-392 ].

albardissat m . Paret de totxo massís amb la qual es tancava la porta d'enfornar dels forns dels terrissers (Castelló de Rugat [ 2261-99 ]).

albarel · lo m . Cast. i ncorrecte. V. p ot de farmàcia .

albeurador m . A beurador [ 59 ] Lloc o utensili on abeuren els animals (València [ 810 -I-434 ], Alcoi [ 810 -I-434 ] ) .

“Està fet un albeurador de coloms”: està tot mullat ( Joaquín Martí y Gadea : Diccionario General Valenciano-Castellano , València, 1891) [ 810 -I-434 ].

albi m . V. tb. obi Menjadora per a porcs [ 0 ] .

albiet m . Dim. d' albi V. tb. obi .

"un albiet de terra blanc" (inv. d'un sabater, Ciutat de Mallorca, 1470) [ 1522-73 ] [cossiol per remullar soles ?].

albó m . V. tb. aubó , ubó Sílex mòlt que forma part del vernís emprat pels terrissers ( del Camp [ 49-159 ]).

alborà f . Var. dialectal per alborada (l'Alcora [ 1653-61 ]).

alborada f . Llimalles de coure reduïdes a pols per incorporar-les al vernís i obtenir-ne el color verd (l'Alcora , on diuen alborà [ 1653-61 ]).

albòrnia f . V. albúrnia .

albornie f . V. albúrnia .

albornieta f . V. albúrnieta .

albúrnia f . i les varietats formals: abòrnia , albòrnia , albòrnie , ambúrnia , anabòrnia , anbòrnia , aubòrnia , aubúrnia , bòrnia , búrnia V. tb. alburnieta , alcúrnia , llit , tabaira Petites gerres envernissades, de cos ovoide i coll cilíndric, baix i ample [ 49-I-97 ] Gerra petita, amb quatre nanses, per a farmàcia o per posar-hi mel [ 47-100 ] [ 131-92 ] Vas de terrissa de forma ordinàriament cilíndrica (Veronika Leimgruber) [ 113-glossari ] Vas de terrissa, de forma ordinàriament cilíndrica i de diverses grossàries, per tenir-hi líquids [ 810-I-442 ] Cert vas de terrissa per a líquids [ 862-I-157 ] Burnia apareix a inventaris d’apotecaries italianes, de Palerm, de la 2a meitat del s. XV, per denominar pots de farmàcia [ 1247-155 ] Segons Júlia Beltrán, era una gerreta amb 4 nanses, envernissada interiorment; la seva boca havia de ser prou ampla, almenys, perquè hi passés la mà [ 185-50 ] Alfabieta de terrissa per a mel, confitura, etc [ 824-I-58 ] [ 1070-71 ] (Mallorca [ 824 ]) Barral per dur vi o aiguardent [ 811-I-406 ] [ 1070-71 ] (Barcelona [ 824 ]) Prod. a: Barcelona [ 6-88,91-12 ] [ 47-100 ] [ 2079-71 ] [ 2502-80 ] ; Reus, grafiada albòrnia , segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].

“ búrnies verdes [...] búrnies amb quatre nanses” (doc. sense data) [ 185-50 ].

“Item Iª burnia de gingebra vert en suchs de limons. Iª roba XIII lliures [...] Item Iª bornia en que ha gingebra vert ab such de limons. III roves III lliures.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-39,41 ].

“Item I bòrnia de terra ab ayga de borrages entorn IIII lliures. / Item I bòrnia de terra ab ayga d’artamenya entorn III lliures. / Item I bòrnia de ayga de plantaja [ pàssim bòrnia ] ” (inv. d' apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-531 ].

" albúrnies petites rodones o potets [de terra] " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1486) [ 642-376 ].

“ [...] búrnia amb mel [...] ” (inv. Barcelona, 1486) [ 955-382 ].

“Item dues burnies de terra” (inv. Vic, 1491) [ 810-I-442 ].

" albúrnies petites de terra" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1503 i 1520) [ 642-376 ].

24 albúrnies “de tenir la mostalla e urtiga augüents e altres coses” (inv. apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1506) [ 962-442 ].

"doscents pots larchs de apotecari e cent cinquanta pots, adzus, e quatre dotzenes de gerros per olis, adzus, e quatre dotzenes de albor nies per a conserves, adzus, e quatre dotzenes de dos lliures, a for e preu [...] " (Manises, 1506) [ 1738-120 ].

"Item en los per estatges, so és, en lo més alt atrobí tres albòrnies , so és, dues buydes e en la una set unces de gen siana [...] Item en lo segon perestatj e attrobí nou al búrnia s petites en les quals n·i ha tres buydes [...] Item en una de las ditas búrnies atrobí una liura e mitga de benalbum [...] Item una búrnia ab quatre anses sassa e buyda" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522- 23, 247,252 ].

“una sort de alburnies , olles e vexells, pera tenir confirmats e haviay alguna part de confits de mel.” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-258 ].

Búrnia apareix en un inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1512 [ 962-444 ].

" albúrnies petites de quatre nanses envernissades [de terra] " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1513 i 1520) [ 642-376 ].

“ anabòrnia ” (S’esmenta al Llibre de les fornades , de Nicolau Reyner; Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

“Sinch burnias y quatre gerres de terra an en barthomeu rexach” (arx. del col·legi de Lluc, 1518) [ 810-I-442 ].

" albúrnies damasquinades" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1520) [ 642-376 ].

“ [...] hages una burnia nova e neta e met-hi un sostre de roses vermelles [...] e aprés damunt un poc de sucre ab un sostre de figues. I en aquesta manera faràs tota la búrnia , ço és un sostre de roses altra de sucre altre de figues. Fet açò, taparàs la búrnia [...] ” ( Libre del coch , Barcelona, 1520) [ 113-79 ].

" Búrnies i gerres de cireres [...] Búrnies , gerres i porrons de 2,5 sous dotzena [...] Búrnies i porrons de 18 diners la dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, un canteret y una albúrnia de terra [...] V ” (encant Lleida, 1522) [ 2901-1600 ].

“Dues alburnies verdes no molt grans” (arx. parr. Sta. Coloma de Queralt, 1527) [ 810-I-442 ].

" Item , en lo mateix bastiment de dit bastiment havia cinc búrnies pintades del mateix [blau y blanc], buydes [...] Itrem, en la quinta andana nou búrnies y tres pots envernissats de blau y blanc [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona , 1530) [ 2502-87 ] Aquest inventari comparteix “gerres de quatre ances” .

"Huna albúrnia de terra per a tenir sagí. / Huna albúrnia de terra buyda per a tenir oruga. / Huna albúrnia de terra en què ha dues liures de engohent marciacon." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-109 ].

“ [...] una albúrnia de terra.” (inv. Lleida, 1545) [ 2901-1705 ].

“Vn alburnia ab quatre anses” (arx. parr. Sta. Coloma de Queralt, 1551) [ 810-I-442 ].

“Ítem, un test, un pitxell y una albúrnia de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1751 ].

“Ítem, tres albúrnies buydes, y una plena de mel.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1761 ].

“ [...] dos albúrnies de terra, una marratxeta y un test, tot de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1789 ].

“Vna alburnia gornida de verga” (arx. parr. Sta. Coloma de Queralt, 1560) [ 810-I-442 ].

" [...] Diego de Larchon, natural del regne de Toledo, proposa a ses magnifficenties y sauieses com ell es mestre de fer obre de terre de diuerses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de manis y Siuillanes, com pots y alburnies de apothecaris , y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, hans de fora del regna se han de prouehir [...] " (Mallorca, 10/1/1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18,32 ] [ 1887-200 ] [ 2274-173 ].

"Item una albòrnie de mariner." (inv. de botiguer, Reus, 1563) [ 1428-122 ].

“Ítem, dues olles mijanceres, dos topinets, una cassoleta, una copeta, sis albúrnies , una grexonera, una cassoleta, dues librelles y dues cubertoretes, tot de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].

“Primo, tres albúrnies de terra, en la una havie sagí dolç [...] Ítem, dues albúrnies y una olleta, ab quatre ances, de terra, buydes.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1912 ].

" Alburnies petites" (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

“ Albúrnies : 18” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1575) [ 2502-86 ].

"Més vuyt albòrnies valentianes grans y dues petites [...] Més dues alburnietes xiquetes envernissades y una de terra de vernís de Reus xiqueta y un altra semblants [...] Més dos albòrnies envernizades [...] Més una albòrnia gran envernissada." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-123,124 ].

“Ítem una albúrnia de terra verda.” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-370 ].

“ [...] una gerreta a modo de alburnia de vidre de altaria de un palm [...] gerreta de terra de quatre anses amb cobertor [...] una alburnia ho gerreta de quatre ansas la una de les quals es trencada [...] ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1590) [ 812-VI-176, 177 ] [ 1174-185 ].

" Albornies mitjanes / Albornies xiques" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“ [...] entre eufabregues y aubòrnies mitja dotsena [...] una albòrnia de terra ab olives [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-I-96 ] [ 49-II-39,41 ].

"vuit alburnies de terra envernisades de blau." (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1613) [ 642-376 ] [ 1661-35 ].

" albúrnies grans blanques i blaves" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1615) [ 642-376 ].

“En el rebost [...] tres burnies de terra.” (inv. Torelló, 1627) [ 1369-I-456 ].

" Albornies grans / Albornies mitjanes" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

" Albornies grans / Albornias mitjanas / Albornietas / Alburnietas mitjanas / Alburnietas petitas" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

" búrnia " o " albúrnia " (inv. Talarn, d' entre el 1690 i el 1739) [ 1655-284 ].

“una burnia de llautó ab una figura de un minyonet de bulto de pisa...” (inv. Barcelona, 1694) [ 2885-38 ].

“ [...] posar-la en que sol servir a dita mustalla, y taparla bé per a que no se exale.” (Escaladei, s. XVII) [ 174-43] .

" Aubornies ", a 12 sous dotzena (inv. Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

"Item una alburnia trencada." (inv. d'apotecaria, Girona, 1741) [ 1573-12 ].

" Albornias entre grans ÿ xicas" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem una dotsena de albornies . / Ittem una dotsena de albornies de canti mitja mitg envernisadas de vert. / Ittem nou albornies de canti de raget mitg envernisadas. / Ittem quinse albornies de canti de beguda mitg envernisadas. / Ittem divuÿt albornies de canti de mitadella mitg envernisadas [...] Ittem una albornia de canti mitja. / Ittem quinse albornies de canti de raget. / Ittem vint, y sinch albornies de canti de beguda. / Ittem dotse albornies de canti de mitadella." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, vint y set albúrnias [...] Item, set búrnias de pisa. ” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“Dos buyols de anclità y duas amburnies tot buit” (Rev. Men., XIX, 71; doc. men. a. 1780) [ 810-I-443 ].

“Gibrelles [...], cantis [...], pitxells [...], tres abornias mayª” (Barcelona, 1831) [ 824-I-9 ].

“ albúrnia . f. ant. Espécie de barral pera posar vi. Tonel .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-62 ].

“Las matoneras y burnias escampades arreu; la enrestellerada pisa de taula [...] ” (Pons i Massaveu: I lustr . Cat ., 1890, 239) [ 824-I-303 ].

| mitja albúrnia

“ mitges albúrnies ” [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1558) [ 642-382 ].

| albúrnia d’apotecari

" [...] Diego de Larchon, natural del regne de Toledo, proposa a ses magnifficenties y sauieses com ell es mestre de fer obre de terre de diuerses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de manis y Siuillanes, com pots y alburnies de apothecaris , y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, hans de fora del regna se han de prouehir [...] " (Mallorca, 10/1/1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18,32 ] [ 1887-200 ] [ 2274-173 ].

| albúrnia (o búrnia ) de càntir Segons , seria una peça en forma de poal, amb nansa al capdamunt i broc lateral [no publicat].

| albúrnia de càntir de beguda (Barcelona [ 2419-258 ]).

| albúrnia de càntir de raget (Barcelona [ 2419-258 ]).

| albúrnia (o búrnia ) de cireres

“ búrnies de cireres ” (inv. Barcelona, c. 1700) [ 2953-58 ].

| albúrnia de mariner

"Item una albòrnie de mariner ." (inv. de botiguer, Reus, 1563) [ 1428-122 ].

| albúrnia oliera

"Item sinc albúrnies olieres rompudes buydes" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-251 ].

alburnieta f . i les formes albornieta , bornieta , burnieta Dim. d’ albúrnia Petites gerres envernissades, de cos ovoide i coll cilíndric, baix i ample [ 49-I-97 ] Pot de fang de color verd [ 825-114 ] (Menorca [ 825-114 ]).

“Item una bornieta o pot verd e una gerra verda ab dos anses ab hun poch de tapares.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198 ].

“ albornieta xique de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-23 ].

Alburnieta figura en un inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, del 1512 [ 962-444 ].

“Ítem, huna bornieta ab melrosat. [...] Ítem, huna bornieta buida. [...] Ítem, huna bornieta de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1518,1533,1539 ].

“Ítem, una burnieta per tenir mel.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1581 ].

“ [...] una burnieta de terra [...] Ítem, una burnieta de terra, ab dues o tres scorces de poncem.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1634, 1636 ].

“huna burnieta ab son cobertor de vidra ab sos brossets de benjuy de dintre” (inv. Cúria Fumada de Vic, 1531) [ 1327-49 ].

“Ítem, tres alburnietes de terra, ab algunes salses.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1762 ].

“ alburniata o tabaya de terra [...] de altra varnís vart” (inv. Ciutat de Mallorca, 1556) [ 1522-23 ].

“Ítem, una alburnieta de Mèlica y un saler del matex.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1785 ].

“Ítem, dues burnietes de terra, buydes.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1847 ].

“ Albornietes vernissades de Reus” (inv. d’apotecaria, Reus, 1578) [ 49-I-97 ] [ 642-376 ].

" Albornietas / Alburnietas mitjanas / Alburnietas petitas" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

alcacera f . Regadora, atuell per regar [ 0 ].

“V alcaceres alias regadores de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

alcaçeria f . V. alcasseria .

alcadafuf m . Caduf (Manises [ 353-22 ]).

alcaduf m .

| 1 alcaduf Canonada per on es condueix l’aigua [ 810 -I-445 ] (valencià [ 810 -I-445 ]).

| 2 alcaduf Cada sc un dels canons de terra cuita que formen una canonada (Martí y Gadea, Joaquín: Diccionario General Valenciano-Castellano , València, 1891) [ 810 -I-445 ] [ 811-I-408 ] Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-103 ] .

| 3 alcaduf V. tb. caduf i catúfol [ 810 -I-445 ] Vas de sínia [ 0 ] .

| 4 alcaduf Cànter de terrissa [ 811-I-408 ].

alcadufador alcadufad ora m . i f . Fabricant, venedor o adobador d’alcadufos (Martí y Gadea, Joaquín: Diccionario General Valenciano-Castellano , València, 1891) [ 810 -I-445 ] [ 811-I-408 ].

alcadufaire alcadufaira m . i f . Qui fa o ven alcadúfols [ 811-I-408 ].

alcadufàs m . augm. d’ alcaduf [ 810 -I-445 ].

alcadufer alcaduf era m . i f . Qui fa o ven alcadúfols [ 811-I-408 ].

alcadufet m . dim. d’ alcaduf [ 810 -I-445 ].

alcadufeu m . dim. d’ alcaduf [ 810 -I-445 ].

alcadufiu m . dim. d’ alcaduf [ 810 -I-445 ].

alcadúfol m . Alcaduf, catúfol [ 810 -I-405 ] [ 811-I-408 ].

alcadufot m . augm. d’ alcaduf [ 810 -I-445 ].

alcafoll m . V. alcofoll .

alcaida f . Taulell socarrat, de forma trapezoïdal, amb el qual es munta l’ emplanill ada que separa, en enfornar-los, cada rod ada de taulells [ 353-22 ] Peça ceràmica trapezoïdal usada per separar capes de rajoles en el forn [ 1778-14 ] (Manises [ 353-22 ] , València [ 1778-14 ] ).

alcaisseria f . V. tb. alcasseria , cossi de triar oli Gran gerra amb un tub lateral adossat, que sortia de la part inferior de la gerra i estava doblegat, en forma d'abocador, uns centímetres per sota de la boca. P er separar l’oli de l e s morques (País Valencià [ 1089-20 ] [ 2264-277 ] [ 2450-51 ] ) Prod. a: Agost [ 2450- 52, 54 ], Castelló de les Gerres o de Rugat (Vall d'Albaida) [ 1650-245 ] [ 2252-49 ] [ 2261-102 ] [ 2264-277 ] [ 2450-52 ] , Orba [ 2450- 52, 54 ], Orbeta [ 2261-116,117 ], Ràfol de Salem [ 2261-107 ] [ 2264-277 ] [ 2450- 52, 54 ] .

alcalla f . Cànter [ 810 -I-448 ].

“Els tav ernés [...] sien tenguts de fer cridar lo dit v i [...] com començaran bota, alcalla , gerra, o odre, o barrall” (BABL, XII, 62; doc. a. 1344) [ 810 -I-448 ].

alcallai re alcallaira m . i f . Gerrer, terrisser [ 810 -I-448 ].

“Martí Tende et Dolça uxor eius: d. Ali Alcallayre ” ( Llibre del Repartiment , València; Col. Bof. XI, 535) [ 810 -I-448 ].

“Mahomat Abenamar Mahomat Alcallayre ” ( Llibre del Repartiment , València; Col. Bof. XI, 546) [ 810 -I-448 ].

alcàntera f . Càntera [ 0 ].

" càntera " o " alcàntera " (inv. Talarn, d' entre el 1677 i el 1741) [ 1655-288 ].

alçar v . Pujar el fang, mitjançant la canya , mentre es fa girar la roda (Traiguera, on també en diuen pujar [ 1257-103 ]).

alcassera f . V. alcacera .

alcasseria f .

| 1 alcasseria Esments que no determinen la tipologia:

“Item una alcasseria de terra gran [...] Item una alchasseria de terra.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1473) [ 825-171,178 ].

“ alcaçerias de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1540) [ 1522-25 ].

| 2 alcasseria V. tb. alcaisseria Gerra amb una conducció tubular vertical adossada a l'exterior del cos , que arrenca d'un orifici situat a prop de la base i acaba a l'altura de la boca, amb un bec pronunciat. S'utilitzava als molins d'oli per decantar l'oli que sortia barrejat amb aigua calenta (País Valencià [ 1823-186 ]).

| 3 alcasseria Rentamans [ 0 ] Col· locada damunt del rentamans de ferro, servia per contenir l’aigua necessària per rentar-se les mans i la cara [ 825-49,63,113 ].

alçatrà m . Bací [ 0 ].

“Item en la dita cambra sinc alçatrans alies cagados de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-131 ].

alcatuf m . (València) Caduf [ 810 -I-454 ].

alcoba f . V. alcobe m .

alcobe m . V. tb. alcuba Cúpula del forn amb forats perquè respiri [ 938-372 ] Ídem volta [ 353-22 ] (Manises [ 353-22 ] [ 938-372 ]).

alcofoll m . i les formes alcafoll (País Valencià) i elcafoll V. tb. arselcoll , cafoll , clafoll , cofoll [ 824 ] Mineral de plom, galena [ 938-372 ] galena o alcohol de gerrer [ 2357-57 ] (Manises [ 938-372 ]).

“ alcofoll ” (Paterna, 1460) [ 687-19 ].

"tria quintalia d elcafoll " (compra d'un gerrer de Manacor, 1486) [ 1522-198 ].

“ Alcofoll , pedra mineral . Hoc Stibium, bij. Hoc Stimoni [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-23 ].

" Alcofoll , val lo quintar quatre lliures." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-107 ].

“ alcofòll . s. m. ant. pedra mineral. Alcohol . Stibium.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

"Alcofoll. m. pedra mineral, ó barnis de gerrer." (Barcelona, 1839) [ 2221-20 ].

alcofollar v .

“ alcofollar . v. a. ant. pintar ab alcòfoll. Alcoholar . Stibio illinere.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

alcoilla f . V. alcolla .

alcola f . Alcolla [ 810-I-457 ] .

alcolla f . i les varietats formals: abcolla , alcoilla , alcoyla , alcoylla , alcola V. tb. alcolleta , ancolla , que és la forma moderna que pren el mot [ 810 -I-457 ] [ 811-I-416 ] [ 1522-25 ] Ancolla, vas en forma d’alfàbia o gerra de terrissa o de vidre [ 810 -I-457 ] [ 1089-20 ] Mena de gerro [ 811-II-1055 ] Gerra per posar oli [ 811-I-416 ] [ 2770-175 ] Segons López Elum, a Paterna, alcolla i alfàbia procedeixen de l’àrab. La primera, encara s’usava el 1285 i la segona, el 1317. Ambdues són, a partir d’aquesta data, substituïdes pel romànic gerra [ 1291-76,84 ] Deriva de l'àrab qulla (cànter) [ 2264-65 ] Fins al 1317, al País Valencià, les gerres s'anomenaven alfàbia i alcolla . A partir d'aquesta data comencen a anomenar-se gerra [ 1823-181 ] Vegeu sinonímia amb tenalla , a l’article tenalla aiguadera , esment Lleida, 1387 [ 0 ] .

“[E]go, Mafomet Algebha, sarracenus Paterne, confiteor me debere vobis [...] centum al [...] ollas ad opus olley, ad unum pretium, bonas, sinceras et bene coctas [...] ” (Paterna, 1285) [ 818-46 ] [ 956-43 ] [ 1291-69,99 ] [ 2253-15 ] [ 2264-41,55 ] .

“ alcolles e alfolles” (Paterna, 1285) [ 2770-175 ].

“Enaxí que.ls cabeços d’Albetx hon és la terra de les alcolles sien y romanguen a la señoria de Manizes en per totz tems [...] “ (Sueca, 1304) [ 1291-49 ] [ 2770-170 ].

“item XI alcolles v inaderes gran. item XVI e alcolletes vinaderes poques. item IX alcolles olieres grans. item IIII alcolles olieres poques.” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“Aduyxeren-nos .c. pans e dues alcolles de vi” (Destorrens, Celestí: Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt alt senyor Rey En Jacme lo Conqueridor , 1343) [ 810 -I-457 ] [ 955-390 ].

“Item Iª alcolla [...] Item I cànter e an Iª alcolla arop de mores. XX lliures.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745- 42, 45 ].

“Una alcoylla gran [...] “ (inv. Lleida, 1377) [ 2901-427 ].

"Item ij. alcoles grans de Paterna [...] Item j. col de alcoleta ab v j. lliures de mantega." (inv. d'un botiguer, Reus, 1381) [ 1428-101,106 ] [ 642-376 ].

“Ítem, Iª alcoylla .” (inv. Lleida, 1385) [ 2901-459 ].

“ [...] xxij alcolles de vi net [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-183 ].

“Ítem, una tanalleta de tenir aygua e Iª alcola ab la gola streta e altra ab la gola streta.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-678 ].

“Dues alcoyles grans de terra envernisades. / Item dues altres alcoyles qui no son envernisades [...] Item una alcoilla plena de vi.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-134,142 ].

“ Item en lo celleret [...] una abcola de terra. [...] Item en la casa de l oli [...] una alcolla de terra. / Item altra alcolla xica de terra.” (inv. castell de Tous, 1410) El mateix inventari comparteix algerra [ 1105- 137, 139 ].

“Item vna alcola de tenir oli ab un cobertor de fust” (arx. parr. Sta. Coloma de Queralt, doc. a. 1434) [ 810 -I-457 ].

"Item -II- alcolles de tenir aygües." (inv. d'un cirurgià de Manresa, 1438) [ 2174-286 ].

“ [...] alcolla gran folrada d’espart [...] ” (inv. , 1466) [ 955-390 ].

“Ítem, una alcolla o tenalla gran, de tenguda de un caffiç de farina [...] “ (inv. Lleida, 1472) [ 2901-1154 ].

“En la cuina. Primo una alcolla amb una quartera de farina ordiosa.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-340 ].

"una pimentera de terra e una alcola grossa plenas de olivas" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-75 ].

“A la botiga de l’oli atrobí [...] Item IIII alcolles .” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-148 ].

“ alcolla de terra en què hi ha III almuds de llavor de lli” (inv. Porreres, Mallorca, 1516) [ 1522-25 ].

“ alcolla de terra ab sa cubertora” (inv. Pollença, Mallorca, 1531) [ 1522-25 ].

"Més tres gerres o alcolles ." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-124 ].

“Item una alcolla .” (inv. Esporles, Mallorca, 1586) [ 1223-313 ].

"Item, a la botiga del oli, vinty quatra a [ l ] collas encastadas [...] " (inv. castell de Rodonyà, Alt Camp, 1642) [ 2178-30 ].

| alcolla de tenir aigua

“Ítem, una tanayla ho alcola de tenir aygua .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-465 ].

| alcolla farinera

“Ítem una alcolla farinera és trencada” (manifest de Joan Amigant, sastre de Manresa, 1492) [ 3023-237 ].

| alcolla oliera

“item IX alcolles olieres grans. item IIII alcolles olieres poques.” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“II tenaylles ab Iª alcoylla , olieres , sanceres.” (inv. Lleida, 1383) [ 2901-440 ].

| alcolla vinadera

“item XI alcolles uinaderes gran. item XVI e alcolletes vinaderes poques.” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“Ítem, dues alcolles vinaderes .” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-681 ].

“Ítem, una alcoyla o tenalya vinadera buyda.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1030 ].

alcollai re alcollaira m . i f . V. tb. alcullaire Qui fa alcolles [ 810 -I-458 ].

“Domos de Jahia Alcollayre ” (Col. Bof., XI, 222) [ 810 -I-458 ].

“Maçot Allobay Hamet Alcollaire ” (Col. Bof., XI, 586) [ 810 -I-458 ].

alcolleta f . Dim. d’ alcolla .

“item XVI e alcolletes vinaderes poques.” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

"Item j. col de alcoleta ab vj. lliures de mantega." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-106 ].

" alcolleta de tenir farina" [ortografia normalitzada] (inv. , segle XV) [ 1826-58 ].

alcoyla f . V. alcolla .

alcoylla f . V. alcolla .

alcuba f .

| 1 alcuba Cambreta situada immediatament damunt del forn de gerrer, per la qual surt la flamarada, i que serveix per eixugar-hi la terrissa obrada, a l’hivern (Inca [ 810 ], Llucmajor [ 810 ] , Maó [ 2380 ], Menorca [ 2347- 9 ], Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ]).

| 2 alcuba V. tb. alcoba , alcobe La volta o coberta del forn (Mallorca [ 810-VI-6 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ] [ 810-VI-4 ]).

alcullaire m . En la forma alcuyllayr [ i ]? Fabricant d’alcolles, entre els alarbs i mossàrabs valencians. Sobrenom d’un dels habitadors hispano-aràbics de València a l’any 1238, que figura en el Repartiment. V. tb. alcollaire [ 810-I-461 ].

“Domibus de Amet Alcuyllayri ” (Col. Bof. XI, 262) [ 810-I-461 ].

alcúrnia f . Albúrnia [ 0 ] Petita alfabieta amb quatre anses per a posar envinagrats, coses confitades, etc. [ 824 ] (Mallorca [ 824 ]) “No coneixiem tal accepció de alcúrnia ; el mot mallorquí que té aqueix sentit, és ancolla . Si el que diu el Diccionari Aguiló sobre alcúrnia no és equivocat, haurem de considerar tal vocable com a format per un encreuament de alcolla amb albúrnia (V. aquests mots).” [ 810 -I-461 ].

alduf m . Caduf [ 810-II-813 ] Catúfol [ 811-I-421 ].

“ alduf . m. ant. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-63 ].

aldufaire aldufaira m . i f . Qui fa o ven catúfols [ 811-I-421 ].

aldufer alduf era m . i f . Qui fa o ven catúfols [ 811-I-421 ].

alembic m . V. alamb í .

alfà vega f . V. tb. alfabeguer .

“Item una alfavega de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-129 ].

alfabaguer V. alfabeguer .

alfabeguer m . i les varietats formals : alfabaguer , alfabreguer , alfauaguer , alfaueguer , alfavaguer , alffabaguer , aufabagué , aufabaguer , aufabeguer , eufabregué V. tb. alfabeguera , alfà vega , test alfabeguer (Manises [ 938-372 ]) Deriva de l'àrab al habaqa [ 2264-65 ] S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ] Té una forma troncocònica i fons pla, llavi arrodonit i vora decorada [ 1174-181 ] Mena de test amb repeu que servia per posar-hi el de terra amb alfàbrega durant els mesos d’estiu i d’ornament durant la resta de l’any [ 131-86 ] [ 353-22 ] (Manises [ 353-22 ]) Test o tapatest molt decorat per tenir-hi alfàbrega [ 1650-261 ] Test per tenir-hi alfàbrega o altres plantes aromàtiques [ 393-224 ] [ 810-I-484 ] [ 825-113 ] [ 938-372 ] [ 955-389 ] Test per plantar alfàbrega o qualsevol altre planta aromàtica [ 1174-181 ] Al Llibre de les fornades , de Nicolau Reyner (Barcelona, 1514-1519), s’anomena aquesta peça com a feta tant pels escudellers, com pels gerrers i ollers de Barcelona [ 47-100 ] [ 131-86 ]. Reyner també cita la forma aufabagués [ 47-100 ]. Quan, passada l’època de vegetació, l’alfàbrega i altres plantes aromàtiques s’assecaven, es cobria l’alfabeguer amb una tapadora per conservar-les i prendre’n trossos per fer infusions [ 353-22 ] [ 938-372 ] (Manises [ 353-22 ]) En alguns pobles valencians s’emprava per a l’ofrena de l’alfàbrega en de Déu d’Agost [ 353-22 ] Per tenir-hi forment o altre gra [ 825-113 ] (Menorca [ 825-113 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ], Barcelona [ 47-100 ] [ 131-86 ] [ 2502-80 ] , Manises [ 353-22 ] .

“item I alfauaguer de terra.” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“ [...] en -i. tarradet e portxo del dit alberch [...] atrobam les coses següents: Primo .iiii. alfabaguers poquets, de terra, enverniçats de vert davant e per los caps [...] iii. alfabaguers larchs de terra, e un rodon, enverniçats de vernís vert [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ] [ 393-224 ] [ 1169-52 ] .

“Item I alfabaguer de terra obrat de obra de melica” (arx. parr. de Sta. Coloma de Queralt, doc. s. XIV) [ 810 -I-484 ].

“Item vn alfauaguer de terre.” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-508 ].

“ [...] et unam dotzenam de alfabeguers operis terre de Manizes Malequa dauratam, mediam dotzenam de redons et mediam de guairats.” (contracte Manises, 1414) [ 56-47 ] [ 687-107 ].

“Pres un alfabeguer , e en aquell lo dit cap mès [...] e al dessús terra, en lo qual plantà una bella planta de alfàbegua selernitana” (Boccaccio, Giovanni: Decameró , jorn. 4a, nov. 5a; versió catalana de 1429) [ 810 -I-485 ].

"Item, dos alfabaguers de terra verda abtas per tenirhi herbes. / Item, III. es alfabaguers de terra rodons." (inv. Barcelona, 1434) [ 1486-599 ].

“ [...] et duodecim alfabeguers operis terre de compte de carrasqua [...] ” (debitori Paterna, 1440) [ 687-131 ].

“un alfabeguer ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-17 ].

“Item un alfabaguer ab sinch almuts de blat.” (inv. Ciutadella, Menorca , 1463) [ 825-157 ].

“sis alffabaguers de terra de obra de Màlicha poquets e hun gran obrats [ segons 962, i “o brasé”, segons 1522 ] [...] tres alfabaguers de terra en què ha dos de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,450 ] [ 1522-26 ] .

“Item, hun afavaguer [ sic ] de melica, ab quatre torres.” (inv. Barcelona, 1471) [ 1302-614 ] “Item, al alfabaguer de terra ab peu, de la dita obra [de València]: II ss.” (encant de l’inv. anterior) [ 1302-617 ].

“Item dos tests o alfabaguers de terra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-202 ].

“ [...] los alfabeguers a cinch sols la dots ena.” (tarifa germans Micó, terrissers de Paterna, 1573) [ 1015-113 ] [ 1738-311 ].

" Aufabeguers petits encamerats / Aufabeguers grans encamerats" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters, llebrelles, gerretes, pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa; els cànters a 9 sols dotzena; les gerretes pimenteres a 18 diners una; alfabaguers a 5 sols dotzena, axí grans com gichs [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

"Tres dotzenes de peces de obra de Manises, ço es alfabaguer , plats, cànters, orses y altres diversidats de peces que estaven en la cuyna del Castell" (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-340 ].

“ entre eufabregues y aubòrnies mitja dotsena ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-39 ].

“En lo hortet [...] dos alfabagués ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-12 ].

alfabeguera f . i les formes alfaberguera , alfabreguera , aufabeguera Alfabeguer [ 0 ].

“ [...] Iª càntera de terra de tenir mel e Iª alfabergera de Mèlica e I saler e greals, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-702 ].

“Tenien una grandiosa aufabeguera a sa finestra des sòtil dins un cossiol” (Alcover, Antoni Maria: Aplec de Rondayes Mallorquines , final s. XIX ) [ 810-III-649 ].

alfaberguera f . V. alfabeguera .

alfàbia f . i les variants formals alfàbia , alflàvia , aufàbia , auflàiva , auflàvia , fàbia V. tb. alfabieta , alfabió , alhabia , ufàbia Gerra [ 1070-76 ] [ 2079-106 ] [ 2264-65 ] ( Illes Balears [ 2409-76 ], Mallorca [ 42-66 ] [ 957-82 ] [ 1868-281 ] [ 1972-7 ] ) Segons López Elum, a Paterna, alcolla i alfàbia procedeixen de l’àrab. La primera, encara s’usava el 1285 i la segona, el 1317. Ambdues són, a partir d’aquesta data, substituïdes pel romànic gerra [ 1291-76,84 ] Fins al 1317, al País Valencià, les gerres s'anomenaven alfàbia i alcolla . A partir d'aquesta data comencen a anomenar-se gerra [ 1823-181 ] Per al transport marítim o l’emmagatzematge domèstic. Gerra sense nanses o petites nanses, coll estret i curt. Base petita, plana o arrodonida. N’apareixen sovint de dues quarteres ( ), de tres quarteres i mitja ( ) i de quatre quarteres ( ). Eren peces cares. Moltes amb segell o marca de terrisser degut segurament a les ordinacions de 1314, repetides el 1320 i 1327 (Barcelona [ 185-49 ]) Algun document barceloní identifica l’ alfàbia amb la gerra . Algun altre cita alfàbia amb nanses , el que fa pensar que sortiria del normal. Algunes tenen els seus cobertors, que no sabem si eren de fusta o de terrissa. N’hi ha de grans, que tenen una capacitat entre dues i quatre quarteres, i també de mitjanes i de petites, dites, a vegades, alfabietes [ 955-390 ] En català medieval, gerra de qualsevol tipus, tant de boca ampla com de boca estreta. Modernament, aquest mot encara es conserva a Mallorca [ 1089-20 ] Gerra amb la boca ampla, sense coll o amb coll molt curt, i sense nanses o amb nanses molt petites; serveix per tenir-hi oli, aigua i altres líquids, carn de porc salada, etc.; ordinàriament l’alçada varia entre 40 i [ 810 -I-485 ] (Mallorca [ 8-313 ] [ 810 -I-485 ] [ 957 ] [ 1039 ] [ 1513-154 ] [ 1755-37 ], Menorca [ 810 -I-485 ] [ 825-32 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ]) Per guardar olives i figues seques [ 957-9,14,16,42 ] Eren més grans que les salseres [ 825-32 ]; les que tenen menys de dos pams s’anomenen aufabietes o aufabions (Mallorca [ 810 -I-485 ]) .

Prod. a: Artà [ 2261- 304 ] , Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 2261-321 ] ; Ciutat de Mallorca [ 8-313 ] [ 13-139 ] [ 42-66 ] [ 2261- 304 ,315,318 ] , Inca [ 2261- 304 ], Manacor [ 1755-83 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ] [ 2261-321 ] , Marratxí [ 1750 ], Pollença [ 2261- 304 ] , Pòrtol [ 2261- 304 ,308,309 ] , Santa Maria del Camí [ 2261- 304 ] .

Denominacions segons la mida: A Ciutat de Mallorca: borda [ 8-313 ] [ 13-140 ] [ 2261-319 ] , de quartí [ 8-313 ] [ 13-140 ] [ 2261-319 ] , de mig quartí [ 8-313 ] [ 13-140 ] [ 2261-319 ] , de comen ç [ 8-313 ] [ 13-140 ] [ 2261-319 ] , de past or [ 8-313 ] [ 13-140 ] .

“ [...] quatuor duodenas alfabiarum [...] bonarum albarum et bene coctarum et empeguntatarum bone picis castellane [...] ” (contracte Paterna, 1317) [ 1162-30 ] [ 2770-178 ] .

"unam alfabiam lividam" (doc. 1330) [ 2264-74 ].

“item inueni in predicta porticu quandam alfabiam magnam terream” (inv. Barcelona, 1333) El mateix inventari comparteix gerra [ 1169-28 ].

“ [...] quendam alphabiam terre aptam ad tenendum farinam [...] ” (inv. Barcelona, 1338) El mateix inventari comparteix gerra [ 1157-352 ].

“Item quandam alffabiam .” (inv. castell de Bellver, Mallorca, 1348) El mateix inventari comparteix gerra [ 1115-328 ].

“ [...] quandam alphabiam magnam tenendi aquam ad quinque solidos [...] ” (inv. d' apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1349) [ 962-438 ].

“Item Iª alfabia ab gingolí. III roves [...] Item Iª alfàbia cruell dansens. VI arroves V lliures. / Item II alfàbies de pols dansens. XV arroves [...] Item Iª alfàbia en que avie dialtea. II arroves II lliures. / Item Iª alfàbia en avie [...] pa. I arrova XI lliures. / Item Iª alfàbia en que avie papelion. I arrava VI lliures. / Item Iª alfàbia en que avie engüent Aragó. XVIII lliures. / Item Iª altre en que ha engüent merciatol. XXVI lliures [...] Item Iª alfàbia nanses” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-41,42,43,56 ].

"Ítem I alfàbia apte a tenir aygua." (el mateix document comparteix gerres vinaderes ) (inv. Torroella de Montgrí, c. 1370) [ 1986-712 ].

"Item quandam alfabiam terre aygaderiam albam [...] Item unam alfabiam terre farineriam vacuam." (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

"Item unam alfabiam terre, tenendi aquam [...] Item unam alffabiam olieram [...] Item unam alffabiam viridam." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-12,14,15 ].

“Item una alfabia de terra per tenir oli.” (inv. Llucmajor, 1377) [ 1294-165 ].

“Unam alfabiam terre tenendi aqua / Unam tassiam araminis, parvam, trahendi aquam de alfàbia , cum manach / unam cohopertam rotundam, fustis, dicte alfabie / unam gerram terre portandi aquam.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1383) [ 1522-32 ].

“ [...] dues alfabies .” (inv. Barcelona, 1388) [ 122-24 ].

“Item unam alfabiam viridam [...] in botigia juxta cellarium sine domo oley duodecim alfabias qualibet mensure quinquaginta quartanorum, vacuas [...] unam alfabiam parvam [...] unam alfabiam tenendi aquam [...] sex alfabias magnas [...] in una alfabia quadraginta quartanos olei [...] quinque alffabias tenendi vinum [...] “ (inv. Ciutat de Mallorca, 1388; el mateix inventari comparteix gerra ) [ 1046-32,88,104,150,151,152 ].

"dues alfàbies petites, de terra per tenir lexius, buydes, cedades" (inv. Barcelona, 1390) [ 393-226 ].

“Item quedam alfabia pro farina tenenda [...] Item due alphabia vinarie [...] Item una alphabia viridi coloris ad tenendum vinum [ pàssim ]” (inv. hospital de la seu de Girona, 1392) [ 1057-63,64 ].

“item una alfabia de terra en que tenia prims de ferina. I tem una altre alfabia en que tenía aygua” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

"Item unam alfabiam magnam in qua tenebatur agua." (inv. castell de Peratallada, 1395) el mateix inventari comparteix gerra [ 935-40 ] [ 1454-52 ].

“Item unam alfabiam tenendi aquam.

Item unam aliam alfabiam parvam [...]

Item unam alfabiam in qua erant circa octo quartana olei [...]

Item duas alfabias cum aliqua quantitate de arena [...]

Item sex alfabias terre fractas [...]

Item duas alfabias terre apadassadas, abtas ad tenendum vinum [...]

Item unam alfabiam fractam.”

(inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-187,188,189,192 ].

“Item dues alfabias petites de terra, per tenir lexiu, buydes, cedades [...] .ii. alfàbies petites, de terra, per a tenir candelas, buydes [...] dues alfàbies grans de terra, de obra de València, aptes per a tenir blat o ferina [...] una alfabieta de terra per tenir lexiu [...] una alfàbia gran, de terra, en què ha entorn una quartera de forment.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“item una alfabia de terra de Valencia en que eren toualles e touallons / item Iª altra alfabia de Valencia mij sensera en que ha un poch de forment / item Iª altra alfabia petita de Valencia buyda [...] item una alfabia de terra abte per tenir lexiu [...] item Iª alfabia de terra migancera de poca valor [...] item una alfabia petita trancada a la vora, apte per tenir segon [...] item una alfabia de terra de obra de Valencia / item una alfabia gran de terra abte per tenir blat.” (inv. Barcelona, 1398) El mateix inventari comparteix gerra oliera [ 1169-52,53 ].

" alfàbia de terra de capacitat de 3 quarters i mig: 5 sous" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, 1405) [ 393-218 ].

“Item Iª alfàbia per tenir ayga. / Item I alfàbia en què ha entorn dues roves de conserva de citronat.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-532 ].

“ [...] dins lo seler [...] una alfabia gran buyda [...] In hospitio [...] in entrata dicti hospitii [...] una alfabia gran [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120 -37 ,42 ].

“Item una alfabia de capacitat de una colleresa e miga en la qual havie veses entorn una migera.” (inv. castell de Palau-saverdera, 1411) [ 2271-417 ] El mateix inventari comparteix gerra .

“ alfàbia de terra verda amb dues anses” (inv. Muro, 1417) [ 1522-27 ].

“Item en una altre cambra del porxo havia dues alfàbies migenceres, dins les quals havia dues corteres de faves.” El mateix inventari comparteix gerra (inv. Barcelona, 1423) [ 978-189 ].

“una fabia descudellas que nia IIII grossas” (port de Marsella, 1426. Nòlit procedent de Catalunya o del País Valencià) [ 1167-42 ].

“II fabias dobra de terra plenas descudelles” (port de Marsella, 1426. Nòlit procedent de Catalunya o del País Valencià) [ 1167-42 ].

“una gerra o alfabia de tenir farina” (inv. Vic, 1427) [ 402-237 ] [ 824 ].

A les tarifes de càrrega i descàrrega de mercancies del port de Barcelona, de 1428, s’esmenta: alfàbies petites ab obra de terra, alfàbies terçenques plenes de obra de terra, alfàbies mijanes plenes de obra de terra i alfàbies grans plenes de obra de terra [ 47-102 ].

“ alfàbia fractam [...] de Màlicha” (inv. Artà, 1431) [ 1522-27 ] .

“It: .j. alfabia de terra qui servia a tenir lexiu.” (inv. Barcelona, 1437) [ 115 ].

“Primo una alfabia de tenir aygua [...] Item una alfabia antiga verda sancera.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178,187 ].

"Item una alfabia de terra" (inv. Malgrat de Mar, 1438) [AHFF, llibre 613, 1438.01.15].

“ [...] una alfabia gran de terra de tenor de dues quarteres o aquèn entorn [...] Item tres albafies [ sic ] trencades e de poca valor.” (Inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-273 ].

“Item una alfabia de tenir ferina de tenor de dues quarteres o aquèn entorn.” (Inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-276 ].

“Item una alfàbia [...] una alfàbia altra [...] una alfàbia patita verda.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-135 ].

“Item huna alfàbia per tenir forment [...] Item dues alffàbias per tenir aygua. / Item huna altra alffàbia .” (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-152 ].

“Item una alfavia de terra ab un poc de farina.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) Al mateix inventari hi ha algunes gerres [ 1227-208 ].

“Item quatre alfàbies grans de tenor de entorn quatre quarteres totes blanches dins e de fora les tres buydes e la una plena de forment roig. / Item una altra alfàbia poqueta tota blancha en la qual ha una quartera de farina [...] Item quatre alfàbies de terra envernissades per a tenir vi les dues poques de tenor cascun de entorn quatre quarters plenes de vi blanch cru e l’altra de tenor de entorn XII quarters plena de vi blanch cru e l’altra de tenor de entorn X quarters [...] Item una alfàbia blanca per tenir oli buyda [...] tres alfàbies de terra blanques [...] ” (inv. Inca, 1462) El mateix inventari comparteix gerres per a olives i arrop [ 1172-203,204,206 ].

"En la cuina atrobam [...] dues alfabies de tenir aigua [...] dues gerres e hun cadaf, tot de terra." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-25 ].

“una alfàbia envernissada de quatre anses en la qual ha entorn de sis o set quortans de oli ab son ambut de stany [...] quatre alfàbies la una gran e tres poquetes per tenir composta en la una de les quals ha entorn dos quintars de pastanagues per composta e en una altra poqueta entorn hun quintar de composta ja feta [...] duas alfàbies grans en la una de les quals ha entorn sinch quortans de oli [...] una alfàbia oliera ab sa serpellera de palma [...] una alfàbia petita en la qual ha entorn hun quintar de sitronat ab mel [...] una altra alfàbia plena de sitronat ab mel de pes de dos quintars [...] una alfàbia envernissada de part de dins e de ffora [...] una alfàbia gran ab lo cel stret ab duas anses [...] una alfàbia poqueta ab entorn hun quintar de ginjuli [...] una alfàbia ab entorn vint quintars e mig de oli de lor [ pàssim ]” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) El mateix inventari comparteix gerra moltes vegades [ 962-447,449,450,451 ].

"Item en la botiga del oli [...] atrobam vint e cinch alfàbies de terra grosses de tenor de circa LXXX quartans cascuna [...] Item set alfàbies olieres petites de tenor de L quartans cascuna [...] Item una alfabieta plena de olives verdes. / Item dues gerres olieres en què ha olives [...] " (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-29 ].

“unam alfabiam terre” (document rossellonès del 1463) [ 1522-31 ] .

“En la cambre maior hon dormia lo dit defunt [...] una gerra o alfabia de capacitat de II corteres.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-54 ].

“E primerament atrobam en la botiga del oli vint e tres alfabies plenas de oli de tenor de setanta en vuytanta quortans unas ab altres. / Item vint e dues alfabies entre pochas e grans entre les quals ni ha quatorza de morques e huna en que ha crisma.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-82 ].

“I alfabieta de terra petita envernissada” (inv. Ciutat de Mallorca, 1468) [ 1522-27 ] .

“ [...] un plat de màlica trencat a les vores i una alfàbia també trencada amb son cobertor [...] una alfabia en que ha dotze setras blanches [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-378,379 ].

“Item una alfàbia de terra abte per a tenir aygua: 6 s.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1472) [ 825-164 ].

“Item dues alfàbies la una gran cencera e laltra patita fesa en la una havia en torn dues quarteres e miga de forment.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1473) [ 825-170 ].

“Item duas alfabies de terra una per tenir aygo laltre per tenir lexiu [...] duas alfabies de terra la una plena de olives laltre buyde [...] una alfabia [...] en que ha entorn una odre de oli. Item una alfabieta petita [...] en que ha duas quarteres de blat roix. Item quatre gerras olieras en la una de las quals ha hun ters de oli e en laltre miga quortera de xexa.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-170 ].

“Item una alfabia verda dins per tenir farina poqueta. Item tres alfabietes sotils e dolentes per tenir olives envernissades dins [...] Item una alfabia petita per tenir oli buyda [...] una alfabia blanca [...] una alfabia gran nova hon ha entorn tres quarteres de forment [ pàssim alfàbia ] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) El mateix inv. comparteix gerres [ 1220-198,201,207 ].

“Item una alfavia de terra per tenir farina” (Inv. Grau, 1489) [ 810 -I-485 ].

“En la cambra a mitja scala atrobam dos alfabies de terra per tenir farina buydes [...] sis alfabies de entorn L. quortans cascuna totes buydes [...] En la botiga del oli atrobam [...] quatre alfabies de tenor de xv. quortans cascuna plenes de oli [...] Item una altra alfabia mitja de oli gros.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) El mateix inventari comparteix gerra [ 810-II-624 ] [ 923-419 ].

“Item dues alfàbies migenseres.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1494) [ 825-181 ].

“En la botiga del blat [...] Primo una alfàbia petita de terra plena de morchas [...] Item altra alfàbia gran mitge de morchas [...] ” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) El mateix inventari, a la mateixa botiga , comparteix gerres i gerra oliera [ 1161-35 ].

“Una gerra o alfàbia gran de terra de dues quarteres o entorn en la qual havia una poch de sal [...] ” (inv. Barcelona, s. XV) [ 955-388 ].

"trenta gerres olieres buides, ab entorn XVI q a de oli en una de dites alfàbies per la despesa de la casa" (inv. Pollença, Mallorca, 1500) [ 1522-56 ].

"I alfabia de olives verdes salades. / Altre alfabia de olives salades negres [...] 32 alfavias d'oli, 6 plenes d'oli vell ab 450 cortans. (ubertes totes ab lurs esportins)." (inv. d'Alfàbia, en terme de Bunyola, Mallorca, 1503) [ 1981-338 ].

"Item una alfàbia poqueta per tenir olives / Item tres grans alias [?] pimenteres / Item duas gerres envernissades de tenir olives" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

4 alfàbies , dues d’elles quintarenques, per tenir olis (inv. d' apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1506) [ 962-442 ].

“En la cuyna atrobí [...] un soll de alffàbia plentat.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].

"Item tres alfàbies mitgenseras obre de Vellència [...] " (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-255 ].

“Tres alfabíes de tenir farina [...] Una gerra buyda [...] ” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-258 ].

“En lo selleret [...] una alfabia envernissada de tenor XV o XX q.” (inv. Llucmajor, 1513) El mateix inventari comparteix gerra de tenir vi [ 1280-113 ].

Reyner esmenta com a obra de gerrers: aufàbies i aufabietes (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

"Item atrobí en case den Bernat Amades gerrer e Damià Pieres gerrer vint y dues alfàbies crues grans [...] Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item tres alfàbies dues grans e una xique e emperò són scalabrades" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“Una alfabia de terra, gran, per tenir farina.” (inv. Barcelona, 1518) El mateix inventari comparteix gerra [ 1097-387 ].

“En lo celler [...] una alfauia de terra foredada al sol tenint cerca de quatre botes [...] una alfauia de terra, tenint cerca de tres o quatre botes, mige de vi nagre [...] Item cinch alfauies , les quatre tenen cada una cerca de dues botes e mige, l altre cerca de quatre botes e mige [...] de oli [...] Item una alfauia tenint cerca de dues botes y mige, en que ha cerca dues botes e mige de oli [...] Al saller del pati [...] una alfauia tenint cerca dues botes e mige, buyda.” ( inv. castell de Falgons, 1523) Aquest inventari comparteix gerres . El transcriptor, creiem que per error, ha posat alfania en comptes d’ alfauia [ 1105-156,157 ].

“Item vint alfàbies ço és sinch alfàbies de tenor circha quorante quarters cascuna y quinse de tenor circha vint y sinch quarters quascuna [...] “ (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) Eren alfàbies plenes d’oli [ 1522-276 ].

"Recepta de hun betum per alfàbies que tinguen alguna fesa per hon vesan." (Mallorca, 1539-1576) [ 2281-28 ].

“Primo dues auflaiuas en las quals ha cerca de quatre migeres entre favas y pesols [...] En lo sallaret [...] una alflauia dolenta miga de alucas salades [...] Item una auflauia en la qual ha cerca un malla l de oli.” (inv. castell de Falgons, 1546) El transcriptor, crec que erròniament, va entendre-hi anflainas i alflania [ 1105-173,174,175 ].

" Alfàbies " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547; no era obra pròpia) [ 2079-87 ].

“Recepta de hun betum per alfàbies qui tinguen alguna fesa per hon vesan. Primo hun blanch de ou. Posar-lo a huna escudella y posar-y trosets de figuera dels tronxes de las fulles [...] Y de batrar-o fort los trosos de figuera ab lo blanch d’ou a soles molt, molt betut. Y aprés posar a huna altra escudella cals viva tanta com volreu fer del hungüent y huna molt poca de almànguana, sols que y done color. Y posar del blanch de l’ou debatut demunt la cals y almànguana y ben mesclar-o [...] posar-ho a la fesa per hon vesarà la alfàbia [...] ” (Ciutat de Mallorca, 1552) [ 1151-56 ].

" Alfàbies mitjanes" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

“una alfabia de terra xica” (València, 1585) [ 824 ].

“Més se lexa en dit arrendament lo mulí de sanch y la caldera de escaldar y una casa, una lloza y setze alfàbies olieres grans y deu alfàbies petites de tenor, una ab altres, de quatorsa quartans, y una mesura de mesurar oli ambut y cadaf tot de terra.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-317 ].

"Item vna alfabia de terra ab quatre lliures de mel: 10 s. [...] tres alfabies de terra per posar oli de tenor de 15 fins en 20 c.º cada vna buydes: 17 s. [...] Item dos alfabies plenes de sal: 1 ll. / Item vna alfabia mitgensera plena de olives negres pensides ab oli: 10 s. [...] onze alfabies mitgenseres plenes de olives negres y verdes: 9 ll. [...] Item dos alfabies miges de oliues negres y verdes: 1 ll." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-321,324,325 ].

“La cuyneta o rebost [...] dos alfabietes mitgenseres a la una un quarti de vinagre [...] sinch alfabies petites una ab olives trencades, altre senceres, altre negres y le altre circa dos quartans oli [...] Item una salsera ab olives trencades.” (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, Mallorca, 1615) [ 1051-470 ].

"Item dos alfavias grans." (inv. Mataró, 30/12/1621 ) [ 3085-23 ].

"Primo quatre alfabies mallorquines de terra tres petites bonas y una de gran trencada buydes." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-274 ].

"Ittem tres alfabies de obra de terra per a posar oli dos de grans ÿ una de xicha usades ÿ buides ÿ una gerra del mateix tambe buÿda." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-190 ].

“Item en la botiga del oli deu alfabias oliveras plantades [...] ” (inv. Binissalem, Mallorca, 1647) [ 1095-II-260 ].

“It. tres alfabias de tanir olives [...] It. una alfabia oliera buyda.” (inv. Lloseta, Mallorca, 1662) [ 1095-II-257,258 ].

"guarniment de fusta per unas alfabias " (Barcelona, 1673) [ 2255-258 ] El mateix document comparteix "gerres de tenir oli".

"En lo rebostet de dins la cuyna / Item una alfabia vella de posar llexiu y dues de posar oli mitjanceras ab cosa de una mesura de oli, tot usat [...] En lo saller [...] Item quatre alfabias mitjanceras plenas de olivas saladas y cís buydas, usadas ." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ,242 ].

"En los Porxos [...] Item duas alfabias ab diffarents pesas de formatje." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].

"Item una alfabia gran de posar oli, usada. / Item sis alfabias entre mitjenseras y petitas de posar olivas, usadas." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

"En la taverna [...] Item sis aufabias entre grans y petitas usadas plantadas y sueltas y dins de ellas cosa de tres odras de oli y mix quarti de resolis." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

"Item tres alfabias , esto es, duas mixjenseras y una petita de salar olivas." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

“ alfàbia ” s’esmenta 60 vegades al manuscrit E (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-17 ].

“ [...] la farrada o alfàbia [...] alfàbia [...] ” (Menorca, s. XVIII) [ 178-42 ,178,180,181 ].

Una alfàbia o gerreta, per guardar melmelada (Barcelona, receptari c. 1830) [ 116-134 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

“S’afica dins una aufàbia que tenia dins la casa” (Alcover, Antoni Maria: Aplec de Rondayes Mallorquines , V, 2a ed., 76. De final segle XIX) [ 810-I-485 ].

| alfàbia aiguadera (Mallorca [ 1059-181 ]).

"Item quandam alfabiam terre aygaderiam albam." (inv. Ciutat de Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

| alfàbia de cebes Alfabieta amb forats pe rquè hi passi l'aire (Mallorca, Museu del Fang . de sa Cabaneta ).

| alfàbia farinera

"Item unam alfabiam terre farineriam vacuam." (inv. Ciutat de Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

“item una alfabia farinera [...] item una alfabia on hauia entro un quintar de farina.” (inv. Barcelona, 1392) El mateix inventari comparteix gerra oliera [ 1169-48 ].

| alfàbia de o per tenir forment

"Item dues alfàbies grans trencades, per tenir forment [...] tres alfàbies grans de tenir forment , en les quals ha entorn quatre qº de forment [...] Item una alfabieta verda, dins la qual atrobam dues qº de forment." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-27 ].

| alfàbia jaspiada Alfabieta per a olives, totalment envernissada (Ciutat de Mallorca [ 2261-319 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 2261-319 ] .

| alfàbia mallorquina

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item una dotzena botils negres, sis aufabias Mallorquinas y duas aufabias Moriscas." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

| alfàbia moresca o morisca

"quatre alfàbies moresques amb el coll llarg i aixetes" (inv. Puigpunyent, 1515) [ 1568-88 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item una dotzena botils negres, sis aufabias Mallorquinas y duas aufabias Moriscas ." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

| alfàbia oliera , per tenir oli

"Item unam alffabiam olieram ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-14 ].

“Item quindecim gerras olierias, vacuas. / Item quinque alfabias olierias .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-190 ].

“ [...] v na alfabia oliera de tenor de L x quartans d oli buyda. / Item altra alfabia oliera de tenor de L quartans doli buyda. / Item dues altres alfabies olieres cascuna de tenor de XXX quartans , dins les quals havia deu quartans doli [...] Item dues gerres olieres sens serpallera [...] En vna altra botiga appellada del oli atroba les coses seguents: Et primo viiij .º alfabies olieres senceres de tenor de C quarters o aquen entorn. Item altra alfabia fesa de la dit tenor. / Item xxviii gerres olieres sens serpelleres." (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 2169-III-285,286 ].

“Primo nou alfabies olieres .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-179 ].

“Item una alfàbia oliera .” Comparteix gerra oliera al mateix inventari (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-133 ].

"Primo una alfàbia petita envernissada, de tenir oli , buida. / Item dues alfàbies grans trencades, per tenir forment [...] Item una alfàbia petita oliera , buida." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-27 ] El mateix inventari comparteix gerra oliera .

"Item, una gerra oliera hon ha entorn xij quortans d'oli. / Item, huna alfabia per tenir olli on ha entron xx quortans." (inv. església de Lluc, Mallorca, 1478) [ 2205-228 ].

“ [...] XVII alfabies de terra per tenir oli buydes [...] deu alfabies olieres buydes.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-217 ].

“Item una alfàbia oliera de tenor de XII quartans.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1508) [ 1322-154 ].

“En lo seller [...] III alfàbies de tenir oli e dues pimenteres: II l. X s.” (inv. valorat, Banyalbufar, Mallorca, 1517) [ 1322-164 ].

“ [...] una alfavia per tenir oli de dos botas oliera bona [...] una alfavia oliera bona” (Inv. Bartomeu Frigola, terrisser de , 1556) [ 136-52,53 ].

“It. sinc alfabies olieras [...] It. sis alfabies vineras.” (inv. Lloseta, Mallorca, 1582) [ 1095-I-392 ].

“Dins de la botiga de l’oli: primo dues alfàbies olieres de tenor de quoranta quortans vel circa buydes. / Item tres alfabietes petites buydes.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-225 ].

“Més se lexa en dit arrendament lo mulí de sanch y la caldera de escaldar y una casa, una lloza y setze alfàbies olieres grans y deu alfàbies petites de tenor, una ab altres, de quatorsa quartans, y una mesura de mesurar oli ambut y cadaf tot de terra.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-317 ].

"Item tres alfabias per tenir oli las dos grans y l.altre xique usadas." (inv. Mataró, 1622) [ 1812-222 ].

"Item una alfavia o gerra per tenir oli dolenta." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-229 ].

| alfàbia d’ossos Recipient cilíndric, amb el coll escanyat i quatre nanses equidistants. Totalment envernissada (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ] [ 2261-310 ] ) Per guardar ossos salats, que servien per fer brou [ 2261-310 ] Prod. a: Felanitx [ 1039 ] , Pòrtol [ 2261-310 ] .

| alfàbia quintarenca

"Item una alfàbia quintarenque vella e rompuda [...] Item una alfàbia quinterenque buyda" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-257,261 ].

| alfàbia de ses unces (Llucmajor , Mallorca [ 402-237 ]).

| alfàbia vinera , per tenir vi o de tenir vi

“Item vna alfabia verda per tenir vi de tenor de xj quarters.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 2169-III-286 ].

“En lo rebost: Primo dues alfàbies envernissades de tenir vi : VI s.” (inv. valorat, Banyalbufar, Mallorca, 1517) [ 1322-163 ].

“It. sinc alfabies olieras [...] It. sis alfabies vineras .” (inv. Lloseta, Mallorca, 1582) [ 1095-I-392 ].

alfabier m .

| 1 alfabier alfabiera m . i f . Qui fa o ven alfàbies (Mallorca [ 810 -I-485 ] ) .

| 2 alfabier “Es lloc ahont se posan sas alfabias” (Tarongí, Jo sep: Diccionari Mallorquí-Castellà , Ciutat de Mallorca, 1878) [ 810 -I-485 ].

alfabieta f . D im. d’ alfàbia [ 1755-37 ] Alfàbia petita. Per a la matança i olives (Pòrtol, municipi de Marratxí [ 2261-309 ]) Prod. a: Maó [ 2261-321 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí, on tb. en diuen alfabió [ 2261-309 ] .

“Duas alpha b ietas parvas, unam plenam vino cocto et aliam vino bono” (Manual del Vicariat General de Gir., f. 106; a. 1361) [ 810 -I-485 ].

“Item unam aliam alfabietam , in qua erant circa quinque quartana olei.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-187 ].

“Item una alfabieta de tenir lesiu.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].

“ [...] una alfabieta en que ha oli queucom mes de mitja [...] ” (inv. Barcelona, 1457) [ 955-381 ].

“una alfabieta dins la qual ha una pocha de mel vella [...] una altra alfabieta envernissada ab sitronat de mel entorn hun quintar [...] una altra alfabieta buyda” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) El mateix inventari comparteix gerra i gerreta [ 962-450 ].

"Item una alfabieta verda, dins la qual atrobam dues qº de forment." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-27 ].

"Item en la botiga del oli [...] Item una alfabieta plena de olives verdes. / Item dues gerres olieres en què ha olives [...] " (inv. Marratxí, Mallorca, 1463) [ 1520-29 ].

“Item huna alfabieta de terra buyda.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-169 ].

“Una alfabieta de tenor de tres odres.” (inv. santuari de Santa Caterina, Sóller, Mallorca, 1476) [ 1144-II-1003 ].

“Item tres alfabietes sotils e dolentes per tenir olives envernissades dins.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198 ].

"Item una alfabieta de tenor de XVI quarters, o per aquí, plena de oli / Item una gerra oliera, enserpalada, plena de oli / Item una alfabieta de tenor de XX quarters, o per aquí, en què ha cirqua de sis quartans de oli" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

"Item una alfabieta de tenor de circha VI quarters y dues gerres plenes de olives verdes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“Item una alfabieta petita de tenir olives.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-225 ].

“Item vna alfabieta de terra.” (inv. Maó, 1555) El mateix inventari comparteix gerres blanques i gerra oliera sens sista ni vestidura [ 1108-57 ].

“La cuyneta o rebost [...] dos alfabietes mitgenseres a la una un quarti de vinagr e [...] ” (inv. ermita del Bosc de , Valldemossa, Mallorca, 1615) [ 1051-470 ].

“Item quatra alfabietas plenas de olivas [...] ” (inv. castell d’Alaró, Mallorca, 1690) [ 1052-191 ].

"Item una alfabieta ab vinagre usada." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

“ alfabieta ” (Menorca, s. XVIII) [ 178-178 ].

"En lo lavador [...] una alfabieta envernisada ab un grifonet y una ribella blanca ab rima blava" (inv. Solleric, Mallorca, 1802 o 1806) [ 1835-268 ].

alfabió m . i la forma aufabió V. tb. alfabieta Dim. d’ alfàbia [ 1755-37 ] Alfàbia petita, de dos pams d’alçària cap avall (Mallorca [ 810 -I-485 ] [ 1039 ], Menorca [ 810 -I-485 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ]) Prod. a: Pòrtol [ 2261-309 ] .

| alfabió de pastor Alfabieta de forma més cilíndrica que l'alfàbia comuna ( Ciutat de Mallorca [ 2261-319 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 2261-319 ].

alfabreguer m . V. a lfabeguer .

alfabreguera f . V. a lfabeguera .

alfarda f . adj .

“Item, ha stat venut al dit en Pere Ximeno, quatre milles de regolleta pintada alfarde , crua, per cinquante sis sols” (encant de Jaume Eximeno, escudeller de Manises, 1477) [ 861-882 ].

alfardó m .

| 1 alfardó V. tb. alfarda , alfardonet , naveta [ 1030-6.17 ] , rajola d'alfardó , rajola alfardonada , rajola alfardonsable , rajola de punta , rajoleta d'alfardó Rajola que, en una composició determinada de tipus repetitiu, assoleix una funció central a la qual es supediten les altres. Generalment quadrada, també pot ser hexagonal, etc. [ 1701-26 ] Element adotzenat que es repeteix i s'acobla amb altres d'idèntica forma [ 1887-61 ] Alfardó no és la rajola principal de la composició, sinó qualsevol capaç de combinar-se amb altres d'idèntica forma. Pot ser, doncs, hexagonal, quadrada o octogonal [ 1887-63 ] A vegades, per elisió, es diu alfardó en comptes d' alfardó d'enmig [ 1887-63 ] Se'n diu, de manera impròpia, de les rajoles hexagonals allargades [ 2322-124 ] Rajola hexagonal, però també la rajola quadrada rodejada de 4 d’hexagonals [ 938-373 ] Taulell de sis a vuit costats, de 20 a 24 cm de llargària màxima de costat [ 353-22 ] (Manises [ 353-22 ]) Rajola envernissada, d’origen àrab, de forma hexagonal allargada i, generalment, ornamentada [ 687-52 ] [ 813-9 ] [ 1070-76 ] [ 1459-89 ] [ 1666-32 ] P er les rajoles hexagonals, però, millor dir-ne naveta (Termcat [ 1593-7 ]) .

“454 alfardons y 300 rajoles intitulades” (València, 1420) [ 415-III-266 ].

“trecents cinquanta huit solidos quatre diners per preu de dos miles cent cinquanta alfardons ” (Ciutat de València, 1420) [ 415-II-216 ].

“Item Mil trecents alfardons ab senyal Real a raho de set lliures lo miller / Item Sexcentes rajoles pera les mestres a raho de nou lliures per miller [...] les quals rajoles e alfardons foren meses en lo payment de la dita casa per los mestres de la obra.” (contracte Manises, 1421) [ 687-113 ].

“1404 rajoles tallades alfardons pintades ab senyal de e 1010 rajoles pintades e titols” (Ciutat de València, 1421) [ 415-III-266 ].

“ [...] setzentes e quince rajoles de punta, ab la divisa del Senyor Rey de mills e de titols, a raho de quatre diners la peça, e trenta huyt solidos quatre diners per doents e trenta alfardons ab la divisa dels libres [...] ” (Manises, 1423) [ 1318-642 ].

Sanç Almurci firma àpoca “de quatrecens quaranta dos solidos, quatre diners, ço es trecens cinquanta huyt solidos quatre diners per preu de dos miles cent cinquanta alfardons pintatos de roses, a raho de dos diners la peça. Item, sexanta tres solidos per cent vint e sis rajoles mestres, pintades de tronches de roses, a raho de sis diners la peça [...] Item, vint e hun solidos per preu de vinty una dotzena de alfardons chichs a raho de hun solido la dotzena [...] ” (àpoca Manises, 1428) [ 1318-644 ].

“ [...] quatrecents cinquanta quatre solidos, sis diners, ço es, cccxxxxviij solidos per preu de mil noucens deu alfardons pintats de mills, libres e titols, a raho de dos diners meala la pesa, e cinquanta sis solidos sis diners per preu de cent xiij rajoles mestres, pintades de titols, a raho de sis diners la peça, per a obs les dites coses del payment de la cambra de la quarta torre” (àpoca Manises, 1429) [ 1318-645 ].

“ [...] vint e nou dotzenes e nou peces de rajoletes de terra apellades alfardons de la rosa, a raho de dos solidos la dotzena [...] ” (àpoca València, 1435) [ 1318-646 ].

“18100 rajoles ab sos alfardons ” (Ciutat de València, 1459) [ 415-III-270 ].

" Ragoletes pintades de alfardó , a rahó de set dinés la dotzena, e son trenta dotzenes, an Johan martinez, munten XVI sols VI dinés." (encant de Jaume Eiximeno, escudeller de Manises, 1477) [ 1738-95 ].

“ [...] decem milia rajolas , quinque milia maestres et quinque milia alfardons ” (Manises, 1482) [ 1318-658 ].

" [...] mille trescentas raiolas apuntatas et sexcentas quinquaginta alfardons , tots pintats de fulla de carrasca [...] tal qual la mostra que yo he dada e segons el batle ha paymentat la seua cambra derrerament" La rajola apuntada, a 115 sous el miler, i els alfardons, a 50 sous (comanda a Jaume Murci, Manises, 1484) [ 1738-310 ].

“ [...] sex mille rajoletes de Manizes blaues medietatem maestral e laltra mitad de alfardo segons la mostra que teniu.” (àpoca Manises, 1489) [ 687-143 ].

" [...] quatre mil raiolas de Manises, dites de aspra [... y] dos mil alfardons cum vestra senyal " (contracte de compravenda, Manises, 1492) [ 1738-311 ].

“ [...] ducentos viginti solidos pro precio quinque mille alfardons pintats ab les armes de la ciutat de Valencia [...] ” (àpoca València , 1500) [ 687-150 ].

"Item un payment de ragoleta de manizes aspra e alfardo per a la cambreta [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1500) [ 1503-III-40 ].

“Item. doní e paguí a Bernardí Casals, mestre de obra de terra, cinquanta hun solidos, sis diners per rajoleta e alfardons de Ma nises pera la longeta del Mostas aph” (Ciutat de València, 1510) [ 415-II-216 ].

“1400 taulells pintats y alfardons ” (Ciutat de València, 1512) [ 415-III-272 ].

“ alfardons , mestres aspres, taulells blancs pera la obra de ” (Ciutat de València, 1514) [ 415-III-272 ].

| 2 alfardó Denominació moderna dels residus, de forma laminar, que resulten de l’aleació de plom, estany i sílice en el sagé n , a conseqüència del plom no completament fos a l’ armele (Manises [ 938-373 ]) Nom que es dóna a certes porcions de la mescla que, per haver-los caigut algun feix de llenya durant el procés de vitrificació, sofreixen reducció a plom metàl· lic i, separades del plom vitrificat, són sotmeses a nova calcinació a l’ armele (Manises [ 353-22 ]).

| alfardó central V. alfardó d’enmig , rajola mestra .

| alfardó d’enmig V. tb. alfardó central , rajola mestra Probablement, l'alfardó principal [ 1887-61 ] Rajola quadrada que, rodejada de quatre alfardons hexagonals, compon un motiu ornamental de perímetre octogonal [ 415-III-267 ] [ 687-52,53 ] [ 1701-26 ] [ 1778-14 ] [ 1887-62 ] (Manises [ 353-23 ] [ 938-374 ] , València [ 1778-14 ] ) No és sinònim de rajola mestra [ 1887-62 ] .

“Item que yo dit Johan Almurci promet donar e liurar [...] Mil e docentes raioles appellades lo alfardó den mig en cascu dels quals alfardons ha de haver tres rochs dorats a lo camp per blau, perfilats daurats ab puntes [...] Item de les mestres Setcentes raioles [...] Item trescentes raioles quadrades hon hi ha quatre de migs compas daurat [...] Les raioles maestres van una per una les de quatre mig compas van dos per una.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ] [ 1777-21 ] .

| alfardó pintat de roses V. alfardó de la rosa .

| alfardó de la rosa Podria provenir d'una elisió de d'enmig a alfardó d'enmig, de la rosa [ 1887-62 ] Probablement, deu equivaldre als esments documentals: " alfardons pintats de roses" (any s 1428 i 1435) i "alfardons de roseta" (any 1492) [ 1887-62 ] .

| alfardó de roseta V. alfardó de la rosa .

| alfardó xic V. tb. alfardonet .

Sanç Almurci firma àpoca “de quatrecens quaranta dos solidos, quatre diners, ço es trecens cinquanta huyt solidos quatre diners per preu de dos miles cent cinquanta alfardons pintatos de roses, a raho de dos diners la peça. Item, sexanta tres solidos per cent vint e sis rajoles mestres, pintades de tronches de roses, a raho de sis diners la peça [...] Item, vint e hun solidos per preu de vinty una dotzena de alfardons chichs a raho de hun solido la dotzena [...] ” (àpoca Manises, 1428) [ 1318-644 ].

alfardonet m . Dim. d’ alfardó V. tb. alfardó xic Alfardó petit [ 0 ].

“Item, dotze solidos, sis diners, per preu de trecents alfardonets que de mi havets comprats, a raho de dos alfardonets per un diner [...] ” (València, 1451) [ 1318-651 ].

alfardonsable m . V. rajola alfardonsable .

alfavaguer m . V. alfabeguer .

alfaveguer m . V. alfabeguer .

alfàvia f . V. alfàbia .

alflàvia f . (Torra Dicc.) V. alfàbia [ 810 -I-492 ].

alfolla f .

“alcolles e alfolles ” (Paterna, 1285) [ 2770-175 ].

algera f . Grafia antiga d’ algerra [ 810 -I-501 ] V. algerra .

algerra f . Var. formal de gerra [ 810-VI-277 ] [ 824 ] V. tb. algerreta .

“Item en la casa de l oli [...] . vi . algerres olieres [...] Item algerra de terra gran [...] Item .I. algerra de terra quax plena d oli [...] Item . i . algerra de terra gran plena de oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-138,139,150,152 ].

“Una algerra o cànter de terra” (inv. d’Urgell, 1415) [ 955-390 ].

“ [...] una algerra buida de terra” (inv. d’Urgell, 1415) [ 955-390 ].

“ [...] una algerra foradada” (inv. d’Urgell, 1415) [ 955-390 ].

“En la cuyna [...] tres algerres buydas ab qualque un corter doli [...] tres algerras dues plenas oli X cortans poch mes o menys [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124-198 ].

“Ítem, tres algerres grans per tenir oli.” (inv. Vilassar, 1454) [ 2906 ].

“ [...] una algerra en que ha oli [...] una algerra d’oli buida” Al mateix inventari s’esmenta una gerra d’oli (inv. Barcelona, 1470) [ 955-390 ].

“ [...] Iª. algerra de terra.” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-456 ].

“Ítem tres algerres .” (manifest Manresa, 1490) [ 3023-276 ].

“Ítem, una algerra ab dos ances.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1800 ].

“Item vna algerra ab dues anses.” (inv. monestir de Santa Clara, Cervera, 1563) [ 1297-234 ].

“Item una algerra de sis quartans” (arx. parr. d’Igualada, 1564) [ 810 ].

"Item trenta tres algeras [...] Item duas algeras [...] Item duas algeras de tinta [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1608) [ 1662-61,63 ].

“en lo aposento dit la botiga [...] una algerra de terra [...] dos algerres pera tenir oli de terra de Verdú ” (inv. Verdú, 1642) [ 2351-30 ] [ 2560-65 ] .

“ [...] una algerra tambe buida [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

“ [...] 18 algerres de pisa, 2 de rebuig [...] 24 algerres de terra. 2 algerres grans dels olis. 1 algerra de la infusió [...]” (inv. apotecaria Vallbona de les Monges, 1699) [ 123-40 ].

"Item. quatre algerras grans de terra." (inv. d'apotecaria, Manresa, 1726) [ 1988-111 ].

| algerra aiguadera

“Item una algera aygadera [...] ” (inv. castell de Maldà, 1431) [ 1094-129 ].

| algerra farinera

“ [...] una algerra gran farinera [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) El mateix inventari comparteix gerra [ 1331-42 ].

“En lo celer ha [...] una algerra farinera trenquada” (inv. s. XV) [ 810 ].

| algerra oliera , d'oli o de tenir oli

“Item una aljarreta de tenir oli . / Item una aljerra gran oliera [...] Item una algerra oliera trencada.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-6,10 ].

“Item una algerra oliera .” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-134 ].

“ [...] una algerra oliera [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-87 ].

“Item en la casa de l oli [...] . vi . algerres olieres [...] Item .I. algerra de terra quax plena d oli [...] Item . i . algerra de terra gran plena de oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-138,139,150,152 ].

“Item .i. algerra oliera.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1411) [ 1293-90 ].

“En la cuyna [...] tres algerres buydas ab qualque un corter doli [...] tres algerras dues plenas oli X cortans poch mes o menys [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124-198 ].

“Item tres algeres olieres [...] ” (inv. castell de Maldà, 1431) [ 1094-129 ].

“ [...] una algerra en que ha oli [...] una algerra d’oli buida” Al mateix inventari s’esmenta una gerra d’oli (inv. Barcelona, 1470) [ 955-390 ].

“una algerra oliera de terra ab broch” ( Veu de Montserrat , 1886, pàg. 344; doc. s. XV) [ 824-IV-151 ].

“ [...] una algerra patita per tenir olli [...]” (inv. de Lillet, s. XV) [ 186-III-186 ].

“Ítem una algerra de tenir oli e altra de tenir tinta.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-289 ].

“Ítem una algerra oliera .” (inv. Manresa, 1511) [ 3023-244 ].

"Item, una algerra oliera buida." (inv. Preixana, 1554) [ 1803-76 ].

“En lo terrat. Primo una algerra de tenir oli buida.” (inv. Manresa, 1558) [ 3023-311 ].

“dos algerres pera tenir oli de terra de Verdú” (inv. Verdú, 1642) [ 2351-30 ] [ 2560-65 ].

| algerra de tenir tinta

“Ítem dues algerres de tenir tinta .” (inv. Manresa, 1494) [ 3023- 343 ].

“Ítem una algerra de tenir oli e altra de tenir tinta .” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-289 ].

| algerra de torrons

“ [...] sinch algerres de torrons [...]” (inv. Sallent, 1555) [ 124-201 ].

algerreta f . dim. d’ algerra Algerra petita [ 810 ].

“Item in quandam domo juxta coquinia [...] Una algerreta de terra vert.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ] “Una algerreta vert [...] per VIII. d.” (íd. encant del 1374) [ 969-204 ].

“Item una aljarreta de tenir oli.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-6 ].

“Mes una algerreta per vuyt diners” (arx. parr. de Sta. Coloma de Queralt, inv. a. 1566) [ 810 ].

alhà bia f . Alfàbia [ 824 ].

“item un alhabia ab iiii. anses” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-210 ].

“item en un palau baix: una alhabia ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-214 ].

alicatat m . Cast. De l’àrab al- qataa , peça, retall. Composició a manera de mosaic, feta amb trossos de rajoles retallades, de formes i mides diferents [ 0 ] Mosaic de ceràmica envernissada destinat a la decoració de sòcols, arrambadors i paviments [ 1069 ] [ 813-9 ] Mosaic de rajoles de ceràmica esmaltada que forma dibuixos geomètrics, generalment destinats al revestiment de sòcols, arrambadors i paviments, característic de l’art islàmic [ 1070 -78 ] [ 2000-69 ] .

alicer m . Castellanisme usat a Manises , només a final segle XIX, arran de la moda neoàrab, per anomenar les peces que formen un alicatat [ 1778-15 ].

alimentadora f . A la moderna indústria ceràmica, màquina que s'utilitza per alimentar, dosificar o emmagatzemar l'argila. També poden servir, en algunes ocasions, per al triturat primari [ 332 ].

aljub m . V. tb. gerra Denominació emprada al curs inferior de l’Ebre [ 117-95 ], de la gerra més gran de les que es fan a Miravet [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-95 ] D’uns 300 litres de capacitat [ 117-95 ].

aljup m . Grafia incorrecta per aljub .

allenyar v . Posar llenya al forn (Esparreguera [ 1022-210 ]).

allimador m . Pilot de fang tendre, col · locat sobre la roda dels terrissers, que serveix per llimar peces. La peça d’obra que s’ha de llimar es trabuca damunt de l’ allimador , que serveix per sostenir-la ( , obra vermella [ 21-81 ]; Inca [ 810 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ]).

allimar v . Buidar la base i allisar-la amb la ferrussa ( [ 106-85 ] [ 810 ], Inca [ 810 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ]).

allisador m .

| 1 allisador V. tb. canya C anya esberlada que serveix per afinar la superfície de les peces de terrissa [ 6-43-30 ] [ 143-4 ] (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-4 ] [ 2184 ] [ 2351-29 ] , on també en diuen canya [ 1673-36 ] ).

| 2 allisador V. tb. garrot Barra de fusta amb un dels costats reforçat amb ferro. Servia per afinar la superfície de les rajoles, encara dins del motlle (Rajoleria de Coll de Saig, a Prats i Sampsor, Cerdanya [ 1887-49 ]).

allisar v . A les rajoleries, afinar la superfície de les peces amb el garrot (Regencós [ 1566-23 ,84 ]).

allomar-se v . Deformar-se les teules acabades de fer, per haver emprat un fang massa poc consistent (Regencós [ 1566-84 ]).

almagerra f . [?]

“Ab un sitial de peu sobre lo qual sta la dita almagerra ” (Arxiu General del Regne de València, doc. a. 1456) [ 810-IX-935 ].

almangra f . i la forma almangre V. tb. almànguena , mangra Component del vernís de reflex metàl·lic [ 938-374 ] Mangra [ 2000-75 ].

“ Almangra , terra roja . Hæc Rubrica, æ. Pintar alguna cosa ab almangra [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-26 ].

almangre m . V. almangra .

almànguena f . V. tb. almangr a Barreja natural d’alumina i d’altres terres amb òxid roig de ferro, que li dóna un color vermell més o menys intens [ 353-23 ] Almangra , compo nent del vernís de reflex metàl· lic [ 353-23 ] [ 938-374 ] (Manises [ 353-23 ] [ 938-374 ]).

almasset m .

“ [...] treballava casi mig poble en la cantereria. Uns fent boges, uns fent almasset [...] ” (Agost, 1995) [ 993-38 ].

almorratxa f . i la forma morratxa Recipient de vidre proveït de diferents brocs per espargir aigua d'olor [ 1070-85 ] Se'n van fer de terrissa [ 0 ] Ampolla per posar-hi aigua perfumada. S'emprava en cerimònies i al "ball de l'almorratxa" [ 60-17 ].

“A Calella [Maresme], a voltes per dificultats d’obtenció d’ almorratxes de vidre, o per altres causes, s’havien servit d’ almorratxes de terrissa de tirat diferent del tipus comú en vidre, per la raó que la terra no permet un treball tan polit i filigranat com el vidre. No per això, aquestes almorratxes deixaven de tenir llur gràcia i constituïen un interessant document de l’art popular en terra cuita.” [ 71-III-893 ].

“En la entrada de la casa del hermità [...] una morratxa de terra” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-12 ].

almud i la forma almut m . Mesura per a cereals, feta de fusta o de metall. Només coneixem una anotació que n’esmenta una de terrissa , en un inventari de Pollença, del 1522 [ 1522-33 ].

| almud per a cendra Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

almut m . V. almud .

alosa f . Paraula no documentada com a recipient a cap altre inventari, ni als diccionaris. Podia rebre el nom del contingut, una beguda anomenada alosa feta a base d’aigua i mel [ 393-225 ] [ 955-390 ].

“ [...] dues alosas de terra, alexandrines, plenes [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ] [ 393-225 ] .

alúmina f . Òxid d’alumini (Al 2 O 3 ) molt present a la naturalesa en diverses formes [ 1070-89 ] Component molt important, tant de l’argila com dels vernissos, ja que ajuda a unificar els altres components i incrementa l’estabilitat del vernís [ 1548-1 ].

"Es dir hem de probar 1 er : una escala de terres de grassa d' alúmina a magre de sílex i 2 on aplicar demunt tots aquests biscuits les 3 formules de vernissos coneguts." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-164 ].

| hidrat d'alúmina Habitualment , Al(OH) 3 [ 0 ] S'utilitza per impedir que els esmalts s'adhereixin als prestatges del forn i, rares vegades, per aportar alúmina als esmalts [ 1788 ].

amapola f . Nom d’una varietat de ram o motiu ornamental aplicat amb manganès; les diferents varietats de rams s’anomenen: estrella o rosa, clavellet , lliri o assutzena i amapola (Tamarit de Llitera [ 19- 18, 20 ] [ 42-67 ]).

amarar v . V. tb. amerar .

| 1 amarar Posar en remull determinada quantitat d’argila per preparar el fang (Manises [ 353-23 ], Traiguera [ 1257-103 ]) Estovar la terra al bassó, just fins al punt en què ja es pot remenar [ 4-162 ] [ 21-77 ] ( [ 21-77 ]).

| 2 amarar Regar, per capes superposades, la terra del Pla, recent mòlta, a mesura que va dipositant-se en una basseta o dipòsit per ser usada després en la fabricació de taulells [ 353-23 ] (Manises [ 353-23 ]).

amarrellar v . Modelar les peces amb marrells ( Castelló de Rugat [ 2261-96 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 2261-307 ]; Tivenys [ 2261-159 ], Traiguera [ 2261-21 ]).

amassadora f . Màquina de maurar el fang (Castellciutat [ 6-61-13 ], d’Urgell [ 6-67-31 ]).

| amassadora de filtre Amb aquesta màquina s'obté una qualitat de fang superior a la de les amassadores comunes. A més, mitjançant una reixa filtrant, s'utilitzen per retenir i separar les arrels i d'altres impureses contingudes en algunes argiles [ 332 ].

| amassadora de doble eix És la mena d'amassadora més utilitzada a la indústria ceràmica moderna per a la humidificació i amassat intensiu de barreges argiloses. Es basa en dos eixos de pales helicoidals que impulsen el fang pala contra pala [ 332 ].

amauradora f . V. tb. mauradora Palmeta de fusta proveïda d’un mànec curt, amb la qual l’operari colpejava la pasta, que en fer els taulells es col· locava a les graelles, per tal de fer-la compacta al màxim i eliminar qualsevol oclusió d’aire [ 353-23 ] (Manises [ 353-23 ]) Pala que utilitzava l' estampador per picar les rajoles sobre el morber (Horta de València [ 415-I-22 ] , Manises [ 353-23 ] ).

amauraora f . Var. dialectal d’ amauradora (Manises [ 353-23 ]).

amaurar v . Maurar [ 0 ] ( Marratxí [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ]).

ambeurador m . Abeurador (València [ 810 ]).

ambòrnia f . V. albúrnia .

ambudera f . V. embudera .

ambudereta f . V. embudereta .

ambudet m . V. embudet .

ambuit m . (dialectal) Embut [ 810 ] (Esterri d’Àneu [ 810 ], Falset [ 810 ], de Segur [ 810 ], el Pont de Suert [ 810 ], Senterada [ 810 ], Sort [ 810 ], Tremp [ 810 ]).

ambúnia f . Prob. ambúrnia ? Mena d’escudella utilitzada per batre ous (Mallorca [ 1755-164 ]).

ambúrnia f . V. tb. ambúnia .

| 1 ambúrnia A lbúrnia [ 0 ] .

| 2 ambúrnia Gerra (Verdú [ 6-46-35 ] [ 2351- 30 ] ) .

“ [...] els pitxells y ambúrnies , ribe lls y aqualsevol altra manera de obra acostumada y corrent [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 6-46-41,42 ] [ 2351-31 ] [ 2560-64 ,65 ] .

| 3 ambúrnia Barralonet petit per dur-hi vi o aiguardent (Castellfollit de Riubregós [ 1681-137 ]).

ambut m . V. embut .

amelle m . V. armele .

amerar v . Var. dialectal d’ amarar (Manises [ 353-23 ], Traiguera [ 1257-103 ]).

ametlla f . Peça petita de terra cuita, de les dimensions d’una ametlla. És de forma aixafada i té a cada costat una concavitat. Serveix per separar tota mena de pisa que s’ha de coure a fi que no es toqui amb les veïnes (Blanes [ 24 -59,61 ] ) .

amotllar v . V. emmotllar .

ampit m . Part inferior d'una finestra, que permet recolzar-s'hi. Rep càrrega dels brancals i la transmet a la part de façana situada sota l'obertura. La part superior de l'ampit es cobreix amb un escopidor proveit de trencaaigües. Algunes vegades, la part exterior de l'ampit s'ha guarnit amb un plafó rectangular de ceràmica que el cobreix per complet. A d'altres, s'hi ha col·locat una franja ceràmica ampla adossada sota de l'escopidor [ 1885-12 ].

ampolla f . V. tb. botella , gerro .

| 1 ampolla Esments de tipologia indeterminada:

“Item I ampolla de terra pintada.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-525 ].

“3 ampolles de terra per tenir semen” (inv. apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1506) [ 962-442 ].

"Item, dos ampolles de terra grans usades. / Item, altra ampolla de terra de cabuda de mig cànter de vi poch més o, menys." (inv. Tortosa, 1580)) [ 1872-160 ].

| 2 ampolla Càntir [ 0 ] Càntir amb tarot, galet i nansa al capdamunt ( Mas de Barberans [ 1652-86 ], Terres de l’Ebre [ 19-16 ], Tortosa [ 6-62-49 ] [ 1099-18 ] [ 1650-240 ] ).

| 3 ampolla ( [ 95-5- s/p ] [ 95-6- s/p ], Castellciutat [ 6-62-37 ], Menorca [ 1059-194 ]), ampolla per a aigua calenta [ 1650-254 ], ampolla d’aigua calenta per al llit ( d’Urgell [ 6-56-22 ]), ampolla per al llit ( d’Urgell [ 6-63-27 ]), ampolla d’escalfar llits ( [ 21 ]) o ampolla d’escalfar el llit , ampolla escalfallits (Quart d’Onyar, obra roja [ 6-28-43 ]) V. tb. ampolla alta , ampolla de llit , ampolla de suar , bellota , calentador , escalfapeus , frare , fraret , maridet Ampolla que, plena d'aigua calenta, serveix per escalfar el llit [ 2423 ] Prod. a: (obra vermella) [ 21 ] [ 95-5- s/p ] [ 95-6- s/p ], on també s’anomena escalfapeus [ 6-56-22 ] [ 95-3- s/p ]; Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-37 ], Esparreguera [ 1022-236 ]; Quart d’Onyar (obra negra i obra roja) [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 6-28-43 ] [ 351 ] [ 2252-31 ] [ 2423 ] , Sant Feliu de Llobregat [fulletó terrisseria Grané, 1995], d’Urgell [ 6-56-22 ] [ 6-63-27 ].

| 4 ampolla [ 2757 ] Per servir aigua a taula [ 0 ].

| 5 ampolla Unitat de mesura per a vi, equivalent a dos terços de litre (Eivissa [ 810 ]).

| ampolla alta Per escalfar el llit. De forma cilíndrica amb una nansa propera a la petita boca del capdamunt (Quart d’Onyar [ 1650-254 ]) Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [peça exposada al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el 1982] [ 88 ] [ 1650-254 ] .

| ampolla d'apotecari Per a ús farmacèutic. Per a aigües i altres compostos molt fluids [ 2305-19 ].

| ampolla de bar Prod. a: Verdú [ 1640-12 ,14 ].

| ampolla de llit V. tb. escalfapeus Cilíndrica i alta, amb broc al capdamunt i nansa lateral. Totalment envernissada de color vermell. Per escalfar el llit (el Vendrell [ 1463-232 ]) Prod. a: el Vendrell, on també en diuen escalfapeus [ 1463-232 ,234 ].

| ampolla plana De forma apaisada , amb boca centrada i sense nansa (Quart d’Onyar [ 1650-254 ]) Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [peça exposada al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el 1982] [ 1650-254 ] .

"It. compri [...] duas empolas planas ops de la taula del petro a raho de j sol la pessa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].

| ampolla de suar Plenes d'aigua calenta, servien per escalfar el llit (Barcelona [ 6-71-14 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-14 ,15 ].

anabòrnia f . V. albúrnia .

anaf m . Naf [ 0 ] Eina en forma de mitja esfera, que serveix per enfondir, estirar i afinar l’obra plana de terrissa ( [ 810 -I-652 ]).

anafre m . Cast. no acceptat [ 0 ] Foguer portàtil fet de fang, servint-li de motlle un caixonet de fusta o llauna de petroli; s’usa especialment per guisar en les barques (Altea [ 810-I-652 ] ) (ap. Martínez Folkl. I, 187) [ 810 -I-652 ].

anàlisi f .

| anàlisi d'activació neutrònica (AAN) Mètode d'anàlisi químic aplicable a les pastes ceràmiques. Té l'avantatge de que és molt poc invasiva ja que és eficaç amb quantitats mínimes de matèria [ 0 ].

| anàlisi d’agrupament s (AA) o anàlisi clúster Tècnica estadística que permet agrupar n mostres d’objectes ceràmics en classes, d’acord amb el seu grau de similitud. Les mostres han d’estar caracteritzades per un nombre fix de variables [ 0 ].

| anàlisi clúster Anàlisi d’agrupament s (AA) [ 0 ].

| anàlisi de components principals (ACP) Permet veure què és el que més caracteritza les diferències i les similituds entre els diferents individus i grups ceràmics. Els components principals són: Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , MgO, TiO 2 , SiO 2 , CaO, Ba, Zn, Ni i Cr [ 0 ].

| anàlisi per difracció de raigs X (DRX) Es basa en la difracció dels ratjos X en atravessar una mostra ceràmica. El feix emergent conté informació sobre la posició i tipus d’àtoms trobats al seu camí. La mostra ha de ser cristallina i pot ser polvoritzada [ 0 ] Per determinar la composició mineralògica, i així poder determinar la temperatura de cocció equivalent (TCE) [ 2978-19 ] .

| anàlisi per fluorescència de raigs X (FRX) És l’anàlisi de les emissions electromagnètiques secundàries d’una mostra ceràmica, en ser excitada pel bombardeig de ratjos gamma o ratjos X d’alta energia. Dins de l’espectre resultant s’hi poden identificar els components químics de la mostra [ 0 ].

| analisi per termoluminiscència (ATL) Utilitzat per a la datació de la ceràmica. Certes intrusions minerals contingudes a l’argila, com el quars i el feldspat, absorbeixen radioactivitat a partir del tori o de l’urani, la qual cosa causa l’alliberament d’electrons que queden atrapats a la massa argilosa. En coure l’objecte, els electrons són alliberats i la radiació és anul·lada. Després de la cuita, aquelles intrusions comencen a absorbir nova radiació de forma constant i proporcional al temps transcorregut. Quan la peça és escalfada, els electrons atrapats per la peça després de la cocció són alliberats i emeten una llum mesurable proporcional al temps transcorregut des de la seva cocció fins al moment de l’anàlisi [ 2492-11 ].

anap m .

| 1 anap i la forma enap Vas per beure [ 810 -I-654 ].

“ [...] et enapo I de argento [...] “ (adveració sacramental d’un testament, Sant Cugat del Vallès, 1010) [ 2902-237 ].

“ [...] sunt enapos V et gradals II et copes II [...] “ [eren d’or i d’argent] (testament, Sant Cugat del Vallès, 1029) [ 2902-260 ].

“ [...] I. caldera cum ipsos cremascos, I. olla erea [...] escudellas, cannadas, anapos [...] ” (arxiu d’Urgell, testament , 1047) [ 970-355 ].

“ enaps ” de fusta (Prats de Molló, 1151) [ 1324-745 ].

“Item II Escudeles e II Enaps de terra.” (inv. Barcelona, 1264) [ 1169-23 ] [ 1311-108 ].

“Convenria que i fos menjar e boure e anaps e escudelles” (Llull, Ramon: Libre de Contemplació en Deu , 311, 7. Mallorca, 1272) [ 810 -I-654 ].

“Item escudeles, e anaps , e vernigatz, e tayladors, e morters, e picons, de totes aquestes coses dóna hom, de cascuna saumada, I. pareyl.” (tarifa del Dret de Reua , Perpinyà, 1284) [ 974-376 ].

Llibre de comptes de de la catedral de Barcelona (1284-1285): “Item librels e enaps XVI d.” [ 181-215 ].

“Lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries” ( Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç rey Daragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort , 91; 2a meitat segle XIII) [ 810-I-654 ].

"Item, prenetz del dimecres pus tercia sona entro al diyous a vespre, en anaps e en escudelas, en tayadors qui venguen a Gerona per venda, lo terç, el delma de Senta Maria [...] " (lleuda de Girona de 1312, de còpia autèntica de 1339, Arxiu de Protocols de Barcelona) [ 1010-172 ] [ 2060-78 ].

“E als capellans estrayns .i. anap de piment [...] “(llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XXIv ].

" [...] deuen donar a cada canonge dotse neules y un anap de maure plen de piment [...] sis neules a cascú y un anap de piment [...] " (Tortosa, 1350) [ 1889-478 ].

“Item al celler [...] I anab de maurà [...] ” (Inv. Bagà, 1371) [ 186-II-262 ].

“Item, VIII vermigats [ sic ], V anaps , e XVIII scudelles [...] ” (inv. Drassanes, Barcelona, 1486) [ 1292-221 ].

“Item, una pitxera de terra ab son anap de fust [...] ” (Inv. canonge de Lillet, s. XV ?) [ 186-III-176 ].

| 2 anap V. tb. nap Tros de plat de pagès (devers, la meitat d’un plat) que els terrissers empren com a mida per fabricar els plats ( [ 810 -I-654 ]).

| 3 anap Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del monestir de Banyoles, igual a 1 / 8 de la justeia de celler o ¼ del mallal. Equival, aproximadament, a [ 1692-117 ] Unitat pròpia del monestir de Banyoles durant els segles XIII i XIV. 8 anaps feien justeia de celler i 5 justeies feien mallal [ 1859-302 ] .

anbòrnia f . Albúrnia [ 2079-105 ] S’esmenta al Llibre de les fornades , de Reyner (Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

ancantra f . V. tb. arcantra Gerra [ 4-156 ] [ 1026-86 ] Gerra gran [ 1650-246 ] (Pallars [ 1026-86 ] [ 1089-22 ] [ 1650-246 ] [ 2261-151 ] , Pirineu [ 4-156 ] ) Gerra per a oli [ 98-227 ] ( prov. de Lleida [ 70-115 ], Pallars [ 1989-33 ], Sarroca de Bellera [ 98-227 ] , d’Urgell [ 6-77-38 ] ; català occidental: Cardós [ 810 -I-663 ], de Segur [ 810 -I-663 ], Senterada [ 810 -I-663 ], Sort [ 810 -I-663 ]) Prod. a: d’Urgell, on també en diuen cantre [ 6-77-38 ] .

ançat m . V. ansat .

ancolla f . i les formes ancholla , ancola , encolla V. tb. alcolla , ancolleta , salsera [ 810-I-664 ] Alcolla [ 2264-65 ] Paraula que deriva de l'àrab qulla (cànter) [ 2264-65 ].

| 1 ancolla Gerra petita (Illes Balears [ 2409-76 ]) Gerra més petita que l’alfàbia, amb quatre nanses, que serveix per tenir saïm, mantega, mel, etc. (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-37 ], Menorca [ 810-I-664 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-21 ] [ 2261-310 ] ) Amb quatre nanses (Mallorca [ 824-III-173 ]) Una mena de gerra [ 811-I-545 ] Gerra [ 1089-20 ] Alfàbia; atuell de terrissa per tenir oli [ 810-I-664 ] (Brafim [ 810 -I-664 ], Valls [ 810 -I-664 ], Vila-rodona [ 810 -I-664 ]) Recipient de terrissa, en forma de gerra, però de més petites dimensions, que serveix per tenir mel, oli, saïm, confitures, etc. [ 810-IV-882 ] Mena de gerro [ 811-II-1055 ] A Maó en diuen ancolla i a Ciutadella de Menorca, salsera [ 1337-89,90 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ] [ 2261-321 ] , Pòrtol [ 2261-310 ] .

“item una ancolla de trenta quarters” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

"II ancolas " (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-380 ].

“Una ancholla gran per tenir oli ” (Santa Coloma de Queralt, 1565) [ 810 -I-664 ].

“Al cap de munt de la entrada set encollas que tenen una ab altres catorse o quinse cortans” (Pont d’Armentera, 1580) [ 810 -I-664 ] [ 810-IV-882 ] .

“Aquellas ancollas d’oli, ventrudas que omplian los ànguls [del rebost] tapadas ab cairons vernissats” (de Ferran de Querol y de Bofarull: Herèu y Cabalé: Costums tarragoninas , 3; 1903) [ 810-I-664 ].

| 2 ancolla Gerra de farmàcia. Globular, de coll curt i boca ampla, d’uns 40 cm d’alçària. També es denomina orsa , gerra de farmàcia o orceòla . N’hi ha de més petites, d’uns 12 cm d’alçada, que s’anomenen orsetes [ 1009 ].

| 3 ancolla Mena de gerro [ 811-II-1055 ] (Mallorca [ 810-IV-882 ] [ 824-III-173 ], Menorca [ 810-IV-882 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]).

| 4 ancolla Tros d’atuell trencat o cosa vella que arraconen per inservible ( de Juan José Amengual: Nuevo Diccionario Mallorquín-Castellano-Latín , 1858-1878 ) [ 810 -I-664 ].

ancolleta f . V. tb. ancolla Alfabió amb quatre nanses que ser veix per tenir-hi mel (Mallorca [ 810 -I-664 ] ) .

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item quatre ancolletas de Barcelona." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

angèria f . Gerra (Organyà [ 810 -I-686 ] ) .

angerra f . Var. formal de gerra [ 810-VI-277 ].

| 1 angerra Gerra, recipient de terra per tenir-hi aigua, oli, etc. (Alcalà de Xibert [ 810 -I-686 ], Camp de Tarragona [ 810 -I-686 ], Freginals [ 810 -I-686 ], Pla de Bages [ 810 -I-686 ], Pla d’Urgell [ 810 -I-686 ], [ 810 -I-686 ], Ulldecona [ 810 -I-686 ]).

| 2 angerra Alfabió o ancolleta, recipient que té la mateixa forma d’una gerra, però és més petita i serveix per tenir-hi oli, saïm, pebrots confitats i altres coses de guardar [ 810 -I-686 ] (Artesa de Segre [ 810 -I-686 ], [ 810 -I-686 ], Pradell [ 810 -I-686 ]).

angerró m . Dim. de gerro (les Borges Blanques [ 402-247 ], Guissona [ 402-247 ]).

angle m . V. àngul , mamperlà [ 844-13 ].

angorina f . Sorra fina de riu emprada per tancar la boca del forn dels terrissers de negre (Quart d'Onyar [ 2261-272 ]).

anguilera f . V. tb. cànter anguiler Cànter amb forats per tota la superfície del seu cos. Servia per guardar les anguiles dins d’aigua a l’espera del seu consum ( Marina Alta [ 2196-89 ], Orba [ 8-126 ] [ 265-52 ] [ 2192-35 ] ) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-23 ], la Bisbal d’Empordà [ 2899-167 ], Orba [ 8-126 ] [ 265-52 ] [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2192-35 ] [ 2899-167 ], Sogorb [ 2899-166 ] .

ansa f . i les formes ança i anza V. tb. ansí .

| 1 ansa Significat desconegut o error de transcripció [ 0 ].

“En la sala gran [...] dos ances de tera roga y hu de negra.” (inv. Lleida, 1545) [ 2901-1706 ].

| 2 ansa Nansa [ 1070-119 ] Prominències de diferents formes per agafar millor les peces de ceràmica [ 23 ] [ 149 ] [ 811-I-573 ] ( Breda [ 4-163 ], [ 4-163 ], Castellciutat [ 6-61-11 ] [ 6-62-32 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Inca [ 1091-53 ], Mequinensa [ 1865-61 ], d'Ebre [ 1664-139 ], Rialb de Noguera [ 4-163 ], del Camp [ 23 ], Conca de Tremp [ 149-404 ] , Traiguera [ 1257-103 ] , Verdú [ 1673-33 ] ) La del tupí ( d'Urgell [ 6-73,74-19 ]) .

“item un alhabia ab iiii. anses ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-210 ].

“II. tenalles longues sens coll ab sengles anses [...] ” (inv. dels templers de Gardeny, 1373) [ 1037-556 ].

"1 Cantarella de terra amb una ança al costat." (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-63 ].

“Una citra de lauton ab sa anza ” (Roca Hosp. 107, doc. a. 1429) [ 810-I-736 ].

“ [...] una gerra petita enverniçada ab dues anses .” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-42 ].

“ [...] bacins grans de quatre ances [...] (Osma, 1908 , pàg. 156 : València, tarifa 1507, per error 1517) [ 1015-111 ].

Apareix a documents barcelonins del segle XVI [ 47-102 ].

"Item sis gerretes ab quatre ances cada una [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1608) [ 1662-61 ].

"Ansa. f. nansa." (Barcelona, 1839) [ 2221-32 ].

"Porta ella lo poál d'argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu, ansa y galets.

Vernissats, que a Tuhir los terricers adrets

Pastan, recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

| ansa de parra (Mallorca [ 1059-215 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| mitja ansa Denominació moderna d’un motiu decoratiu de la pisa catalana i valenciana d’època rococó [ 1150-48 ].

ansader ansadera m . i f . Qui està especialitzat a fer ansats (Breda [ 1882 ]).

ansadet m . Dim. d’ ansat .

“Péndrer un ansadet ; y posarás tres xicras de aigua comuna [...] “ (llibre de receptes, Corçà, 1741) [ 1611-4 ].

ansar v . Col· locar les nanses a les peces de terrissa [ 811-I-574 ] (Esparreguera [ 1022-211 ], Manises [ 353-23 ], Onda [ 19-20 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-22 ]; del Camp [ 23 ], Camp de Tarragona [ 810 -I-707 ], Tivenys [ 2261-159 ], Traiguera [ 1257-103 ]).

ansat m . i les formes ançat i ensat .

| 1 ansat Tupí [ 811-I-574 ] Olla petita amb una sola nansa [ 70-112 ] [ 402-238 ] [ 810 -I-707 ] [ 824 ] [ 1070-119 ] [ 1666-36 ] Per cuinar al caliu de la llar de foc [ 60-17 ] Per rebre foc lateral [ 1650-238 ] (Blanes [ 42-59 ] [ 1650-238 ], Breda [ 1650-238 ] , Cadaqués [ 402-238 ], català oriental [ 810-I-707 ], Cerdanya [ 402-238 ], l’Empordà [ 824 ], Garrotxa [ 1816-57 ], Girona [ 402-238 ], Lla dó [ 402-238 ], Montseny [ 402-238 ], Olot [ 402-238 ] [ 824 ], Palamós [ 402-238 ], Pineda [ 402-238 ], Prats de Lluçanès [ 402-238 ], Reus [ 824 ], Ripoll [ 402-238 ], Sant Julià de Vilatorta [ 1650-238 ], del Camp [ 23 ]).

Prod. a: Barcelona, on aquesta denominació fou substituïda per tupí [ 47-101 ]; obrador Martínez [ 6-69,70-15 ]. [ 4-140 ] [ 98-659 ] [ 102 ], tupí segons [ 6-23-31 ]; Blanes [ 6-60-21 ] [ 1650-238 ] , on també en diuen tupí [ 42-59 ]; Breda [ 4-141 ] [ 6-12-20 ] [ 8-92 ] [ 86 ] [ 1650-238 ] , on ha reculat per pressió de tupí [ 6-60-21 ], n’hi havia d’ alts i de baixos [ 6-12-20 ] ; Girona [ 2242-406 ]; Quart d’Onyar [ 6-28-43 ] [ 8-86 ] [ 33-187 ] [ 65 ] [ 88 ] [ 161-98 ] [ 562-37 ] [ 2011 -95 ] [ 2423 ] , on també en diuen tupí (obra negra i obra vermella) [ 136-45,47 ] [ 351 ], en feien de boca rodona o amb gallet [ 6-12-20 ] [ 6-25-36 ]; Sabadell [ 1027-353 ], Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989], Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-60-21 ] [ 1650-238 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona, obrador Martínez: Només feien una mida: de 9 una peça [ 6-69,70-15 ].

b ) Quart d’Onyar: de sis [ 6-12-20 ].

de set [ 6-12-20 ].

de vuit [ 6-12-20 ].

de nou [ 6-12-20 ].

ull de bou , el més petit [ 6-12-20 ].

c ) Sant Julià de Vilatorta: comú [ 4-142 ].

ollic [ 4-142 ].

d'ull de bou [ 4-142 ].

d ) Altres llocs: de quatre plats [ 810 -I-707 ], de tres plats [ 810 -I-707 ], de dos plats [ 810 -I-707 ], de plat i mig [ 810 -I-707 ]; de plat [ 810 -I-707 ] de la cabuda d’un plat [ 402-238 ] (Caçà de [ 402-238 ], Lla dó [ 402-238 ]); d’ull de bou , el més petit [ 402-238 ] [ 810 -I-707 ] [ 824 ] (Barcelona [ 47-101 ], Caçà de [ 402-238 ], Empordà [ 810 -I-707 ], Garrotxa [ 810 -I-707 ], Llofriu [ 402-238 ], Sant Celoni [ 824 ], Sant Feliu de Guíxols [ 402-238 ], Sant Hilari Sacalm [ 402-238 ]), i serveixen per fer bullir una tassa de te o coses semblants [ 810 -I-707 ]; de mitja [ 402-238 ] (Sant Hilari Sacalm [ 402-238 ]).

“ [...] I ansat de terra trencat.” Al mateix inventari comparteix olla tupí (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].

“Un ansat per portar ayga” ( Libre de de Ribes , doc. a. 1426) [ 810-I-707 ].

"Duas dotsenas ansats ulls de bou" ( inv. santuari de Sant Sebastià, Palafrugell, 1652) [ 1535-83 ] .

“ [...] los ançats més petits fins a mitg cortó, tres per una pessa y no menos, com se comptan vuy en die; los ançats mitjansers de grandor de un cortó poch més o menos, dos fassen una pessa, y en arribar a cortó i mitg quiscú sie comptat per una pessa [...] ” (ordinació de la confraria de santa Justa i santa Rufina, dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

“ [...] se posará en un ensat ó cassola ab poch foc [...] Pendrás un ensat nou [...] de la aigua que haurán tret del tupí [...] un ansat nou ple de aigua [ pàssim ] “ (llibre de receptes, Corçà, 1741) [ 1611-2 ,3,4 ,9 ].

“ [...] un ensat petit ab un poch de greix de gallina.” (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f74 ].

“ ansat . s. f. territ. V. tupí.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

"Ansat. m. topí. olleta." (Barcelona, 1839) [ 2221-32 ].

“ ansat . m. ter. tupí .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-96 ].

"Se posa un ansat al foch ab un petit de llet [...] " ( , receptari de 1867) [ 1691-122 ].

“Quin es l’ ansat que conté la seva llepolia” (Girbal Jaume, Eduard: Oratjol de , Barcelona, 1919, p. 266) [ 810 -I-707 ].

| 2 ansat Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-66 ] A gran part del Conflent, 1 quartó (equivalent a uns ) d'oli tenia 4 ansats [ 1692-67 ] A Vilafranca de Conflent, el quartó de 4 ansats equivalia a [ 1692-78 ] És igual a ¼ de quartó i equival a a la zona de Vilafranca de Conflent, i, en general, al Conflent i al Capcir, a . Així, 3 quintars feien 177 ansats [ 1692-117 ] .

| ansat antic El que no porta vernís ( [ 4-140 ]).

| ansat de broc Ansat amb bec per pessic lateral, que forma angle recte amb la nansa (Sant Julià de Vilatorta [ 1148-40 ]) S’usava per al vi o la llet (diari de camp de Violant i Simorra, Sant Julià de Vilatorta, 1944 [ 1148-40 ]) Darrerament se l’anomena tupí de broc [ 1148-40 ]. Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 1148-40 ].

| ansat fàbrica El que està envernissat (Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ]) Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ].

| ansat fumer Era un ansat usat també per fer fum i adormissar les abelles. Es feia a Quart d'Onyar, per a ús local i de la comarca de [ 1650-238 ] A l'estil de (Quart d'Onyar [ 4-140 ]) Tenia nansa, no mànec [ 136-48 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 4-140 ] [ 136-48 ] [ 351 ] [ 1650-238 ] [ 2423 ] , on també en deien fumer de mà [ 136-48 ] o brescadora d’ansat [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982] .

| ansat amb gallet Ansat amb bec (Quart d’Onyar, obra roja [ 1148-40 ]).

| ansat pesoler Atuell de forma globular, sense nanses i amb coll estret amb un forat. Servia per guardar, fora de l'abast de depredadors, pèsols per sembrar. Es tapava amb un tap de suro, fixat, a través del forat, amb un clau [ 1650-246 ] Recipient per conservar la llavor dels llegums d'un any per l'altre [ 60-17 ] S'hi guarden llavors per a la sembra [ 2252-34 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra roja) [ 60-17 ] (obra negra) [ 1650-246 ] [ 2252-34 ] .

| ansat recuiter Per elaborar recuits [ 102 ]; cilíndric, sense nanses i totalment envernissat de color vermell [ 102 ]; comprat per Violant, el 1944, a l’obrador de la vídua i fills de Pere Martí , de [ 102 ] Acampanat, sense nansa, usat per a l'elaboració de recuit [ 1650-247 ] ( [ 102 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 102 ] [ 1650-247 ] .

| ansat rodó Amb una sola nansa [ 102 ] i totalment envernissat [ 4-140 ] [ 62-236 ] ( [ 4-140 ] [ 62-236 ] ) Per anar al foc [ 102 ] i també com a braser per escalfar les cames [ 102 ] Prod. a: (obra vermella) [ 4-140 ] [ 62-236 ] [ 102 ].

ansat -da adj . Proveït de nansa [ 0 ].

"dues olles de terra ansades " (inv. Muro, 1418 ) [ 1522-70 ].

ansera f . (no ànsera ) V. tb. enzera Nansa. Agafador d’una olla, paner, etc. (Conca de Tremp [ 149-404 ] ) Nansa , en general ( Ribagorça [ 810-I-707 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ] , Tremp [ 810-I-707 ] ).

“ansera f. asa; cat. ansa [...] ” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

anset m . Sinònim d’ ansat ? [ 824 ] (Berga [ 824 ]).

ansí m . Dim. d’ ansa [ 811-I-574 ].

ansiamera f . V. enciamera .

antefixa f . Motiu ornamental, generalment fet de terra cuita i en forma de palmeta, que en l’arquitectura clàssica es col· locava a l’extrem de la volada de les teulades per amagar el cap de cada una de les fileres de teules. Per extensió, tot ornament posat al coronament d’una cornisa per amagar els caps de teula [ 813-14 ] [ 1686-79 ] .

antimoni m . Element químic que , en ceràmica, s'usa per obtenir el color groc [ 1788 ].

antiplàstic m . Material que disminueix la plasticitat de la barreja d'argila i aigua [ 0 ] Desgreixant [ 0 ] .

antiplàstic -a adj . Desgreixant [ 0 ] Que disminueix la plasticitat de la barreja d'argila i aigua [ 1070-125 ].

antorxeta f .

“ Antorcheta de terra: lucerna fictilis” ( d'Onofre Pou: Thes aurus puerilis ) [ 810 -I-724 ].

anxovera f . Per posar-hi anxoves (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera, on és un recipient d’uns 18 o 20 cm d’amplada per uns 10 cm d’alçada [ 1022-236 ].

anyocar-se v . Col·lapsar o deformar-se la peça crua en no aguantar l'argila el seu pes propi ( [ 106-78 ]).

“El fang no puja amb prou força i es corre el risc que s’anyoqui .” ( [ 106-78 ] ) .

anza f . V. ansa Var. ortogràfica d’ ansa [ 810 -I-736 ].

anziamera f . V. enciamera .

apanyacossis m . Adobacossis (Maestrat [ 810 -I-741 ]).

apegatada adj. f . Forma en què resta la terra en treure-la a pegats ( del Camp [ 23 ]).

apeguntar v . Recobrir amb pega la superfície d'un recipient ceràmic a fi d'impermeabilitzar-lo [ 0 ].

"1 Tanaya apeguntada " (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-63 ].

aperdigonat m . Boletes petites, més o menys esfèriques, que apareixen, com a residus, en algunes calcinacions de plom quan aquest no ha estat treballat com cal, amb el dragó , durant l’operació de calcinar (Manises [ 353-23 ]).

apilar v .

| 1 apilar Amuntegar l’obra, fe nt -ne piles ( del Camp [ 23 ]).

| 2 apilar Se’n diu d’enfornar tota aquella obra que va encapsada ( [ 137-35 ] [ 1562-57 ] ).

| 3 apilar Posar en pila els pans de terra al racó ( [ 21-78 ]).

aplantillar v .

| 1 aplantillar Emmotllar o retallar una peça de ceràmica segons una plantilla o patró de forma no comuna [ 0 ].

"Respecte a la feine dels mahons o peses aplantillades [...] " ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1914) [ 2294-282 ].

| 2 aplantillar Retallar els cantells de la rajola mitjançant un patró, quan encara està crua i amb el grau de consistència adequat, a fi de que quedi ben escairada i amb les mides exactes. Aquest procediment, ja conegut amb anterioritat, es va generalitzar a València durant el segle XIX (Horta de València [ 1526-I-114 ]).

aplic m . Llum de paret . Se'n fan de ceràmica [ 0 ] Prod. a: Campos (Mallorca) [ 1972-11 ].

aplicar v . Decorar les peces de ceràmica, encara crues, adherint a la seva superfície petits motius de fang emmotllat s o fets a mà [ 0 ].

aporxar v . A les rajoleries, col·locar l’obra, ja seca i a punt de ser cuita, a recer d’un porxo (Regencós [ 1566-24 ,84 ]).

aporxat m . Tracte en el treball dels rajolers, a través del qual l'amo feia el fang i el treballador les peces. El treball es donava per acabat quan l'empleat entrava l'obra a porxo. La cobrava a tant el centenar de peces (Regencós [ 1566-84 ]).

apretada f . V. a emmotllar .

apretar v .

| apretar el forn Avivar el foc (Granollers [ 2257-85 ]).

aquiencarar v . Paraula que els rajolers utilitzen quan han d’orden ar les toves. Consisteix a col· locar les toves de forma que la seva cara fina sempre estigui en contacte amb una altra cara fina (Regencós [ 136-76 ]).

arabesc m . Ornament format de plantes, fulles, etc., o àdhuc de figures humanes o d'animals reals o imaginaris, capritxosament entrellaçats [ 1070-143 ].

arbre m . V. tb. abre .

| 1 arbre Eix vertical del torn que uneix el disc superior, sobre el que es modelen les peces, amb el recolzament d’aquest eix. Serveix per transmetre al disc superior el moviment rotatori que imprimeixen els peus del terrisser al disc inferior [ 6-43-30 ] [ 21-79 ] [ 23 ] [ 24 ] [ 106-81 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ] [ 143-3 ] [ 810 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; [ 106-81 ] , Blanes [ 24 ], Felanitx [ 1091-56 ], Inca [ 1091-52 ], del Camp [ 23 ], Verdú [ 1673-34 ] ) Eix del torn que uneix el planellet o el fus amb la falda [ 353-21 ] [ 938-371 ] (Horta de València [ 415-I-21 ], Manises [ 353-21 ] [ 938-371 ]) Eix vertical del torn de terrisser, que uneix la roda amb la rotlana ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-22 ]) Eix vertical de la roda, que uneix el tallador amb la roda ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-21 ]; Traiguera [ 1257-106 ]) Eix vertical de la roda, que uneix el plat amb la roda (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]).

| 2 arbre Peça de fusta que envolta l'eix del torn. Uneix l'eix amb la roda inferior - falda - i és el transmissor del moviment de rotació de la falda al tallador (l'Alcora [ 1653-95 ]).

arbust m .

| dels arbusts Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, de principi del segle XVI [ 1208-42 ] [ 1212-222 ].

| arbust de flors en romb Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1550 [ 1212-222 ].

arc m . V. tb. arcada , arquet .

“ arcs de terra cuita” (doc. a. 1511) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| arcs alternats i cadeneta de punts Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat als plats blaus i daurats catalans del segle XVI [ 1491-63 ].

| arc del forn V. tb. graella Als forns dels rajolers, cadascun dels arcs fets de peces de rajoleria disposades a plec de llibre, que suporten tot el pes de la fornada i la separen de la cambra de foc. Abans es feien d’obra crua que, una vegada cuita, s’aprofitava. Actualment són fixes i només es refan quan es malmeten ( Granollers [ 2257-85 ]; Llambilles, Quintana 1996 [ 0 ]; Vilobí d’Onyar [ 95- 14 -x ]).

arcada f . V. tb. arc , graella A les rajoleries, arc d'obra o de pedra sobre les boques del forn, damunt del qual es diposita l'obra a coure (Regencós [ 1566-84 ]).

arcaduf m . Caduf (valencià [ 810 -I-839 ]).

arcantra f . Var . dialectal d’ ancantra (Tremp [ 810 -I-839 ]).

arcs m . pl . Denominació moderna d'un motiu decoratiu de la pisa blava barcelonina de mitjan segle XVII [ 2009-14 ].

| arcs múltiples Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212-223 ].

arè m . Sedàs de porgar l’argila (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].

arena f .

| arena de gerrer

"Item una alfebieta tranquada dins la qual havia circa quatre barcelles de arena de gerrer " (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-271 ,198 ].

arener m . Sorrera [ 0 ].

arenera f . Sorrera [ 0 ].

arenós -a adj .

" Casoletas petitas arenosas [...] Plats grans arenosos [...] Plats de dos per tres arenosos [...] Plats bastarts arenosos " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

" plats arenosos [...] perteretes arenoses " (pacte entre Joan Joaneda i Segimon Balaguer, ollers de Barcelona, 1689) [ 2079-90 ].

aresta f .

| 1 aresta V. tb. conca La tècnica de l'aresta o de la conca consisteix en un sistema d'estampació d'un dibuix gravat en un motlle que, antigament, era de fusta i, després, metàl·lic, sobre l'argila fresca. A l'hora de pintar la peça, els diversos camps de color queden ben delimitats, sense que puguin barrejar-se, per les línies divisòries en relleu marcades pel motlle [ 1752-170 ].

| 2 aresta V. tb. rajola d'aresta , rajola de raqueta Adjectiu substantivat derivat de rajola d'aresta [ 0 ].

argele m . Entre el banc de maurar i el torn de modelar hi ha un espai on es tiren els trossos de fang no utilitzats. Si quan es maura el fang, aquest està massa tou, s’agafa fang de l’ argele , i es passa per un sedàs a fi d’obtenir un polsim que s’afegeix al fang massa tou. No està ben determinat si l’ argele és l’espai esmentat, els trossos de fang que s’hi tenen, o ambdues coses a la vegada [ 938-374 ] (Manises [ 353-24 ] [ 938-374 ]).

argençada f . Unitat de mesura de capacitat per a oli pròpia del Pallars [ 1692-118 ], on es va usar molt el quintar de 24 argençades. L'argençada de Tremp i el seu entorn equivalia a i la de Talarn i rodalies , a [ 1692-80 ,118 ] També hi havia argençades equivalents a 1 / 20 o 1 / 30 del quintar [ 1692-118 ] .

argent m . V. a tall o a talla d'argent a les entrades tall i talla .

argerata f . Pàtina que imita el bronze. S'obtenia mitjançant la disolució del coure en un àcid. Aquest líquid s'aplicava sobre l'objecte de ceràmica i es deixava reposar fins a que l'àcid s'evaporava. Aleshores es procedia a la seva cocció, durant la qual, aquesta pàtina quedava incorporada a la peça (Quart d'Onyar, obrador Marcó [ 105-28 ]).

argila f . V. tb. arguila , brac , ragila , regila , sallagó , terra Silicat alumínic potàssic que es troba en forma de mineral terrós, de color vermellós, gris clar o groguenc i s’empra principalment en la terrisseria i rajoleria [ 810 -I-855 ] [ 813-38 ] Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats [ 1069-3-114 ] La temperatura de cocció varia entre els 900ºC i els 1000ºC [ 0 ] L’element essencial de tota argila és que es composi de partícules de diàmetres inferiors a 2 µ m [ pàg. electrònica: uclm.es/users/higueras/yymm/Arcillas.htm ] .

“ Item que tot hom e tota femna qui obre del mester de teuleria, dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros e teules e violes e rajoles que fara, de bona argila [...] no gaus mesclar ni fer mesclar, en neguna obra de les dites obres, neguna terra, sino argila pura [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-363 ].

"Item costaren VI somades d argila a rao de VIII d." (llibre d'obra de de Mallorca, 1335) [ 1744-90 ].

“Calç e rajola e guix arena e argila ” (Roca Hosp. 131, doc. a. 1405) [ 810 -I-855 ].

"yo dit Johan Almurcí sia tengut tallar totes les raioles dessus en los dits capitols senyalades apres que les haure obrades en argila les haia a regonexer e tallarles altra vegada planes sens enconadura deguna [...] " (contracte Manises, 1444) [ 687-133 ] [ 1777-21 ].

"Item, que algun gerrer ne altra persona no gos fer teules ab aygua salada, ne de avol argila , ans sien tenguts de fer aquelles de bona argila , e ab aygua dolça [...] " (Llibre del mostassaf, Ciutat de Mallorca, 1448) [ 1501-49 ].

“Item hun munt d’ argila .” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].

" [que] cap gerrer gosi fer teules amb aigua salada ni de avol argila , sinó de bona argila y aigua dolça" (ordinacions del mostassaf, sa Pobla, Mallorca, 1575) [ 1522-91 ].

" [...] A forma dels Fornells per destillar la aygua son diversos [...] alguns son fabricats de vas entir, y de terra, altres de argila sola, altres de terra grassa sola [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-122r ].

“Item tots y qualsevols altres qui obraran de terra, axí Nollones com Fogones exercint dit ofici de Terra, o argila pagan tots disaptas a la dita Confraria dos diners.” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

" [...] la argila que es traurà de las covas que són prop de dit forn [...] aprés de ser arrencada y garbellada dita argila aportar aquella a llurs gastos en la balsa que és junt a dita hera [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507-412 ].

“ argila . f. Alumina mesclada naturalment ab altras terras que li donan un color groch, roig, etc. S’usa pera fabricar teulas y tota espècie de terrissa.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-123 ].

“ barro [...] Brach , fanch , argila .” (Barcelona, 1901) [ 110-52 ].

"Porta ella lo poál d' argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu, ansa y galets.

Vernissats, que a Tuhir los terricers adrets

Pastan, recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

| argila blanca o de cocció blanca V. tb. terra blanca Un dels tipus d'argila usats pels terrissers d'Esparreguera, extret de la mateixa vila [ 2261-243 ] Sorrosa, força dura i magre ( [ 105-11 ]) La que té un contingut d'òxid de ferro inferior al 0,5% [ 1783-24 ] S’utilitza en ceràmica industrial [ 1563-1 ] Tenen una baixa proporció de ferro (<3%) i alt contingut de caolinita. En general, també contenen altres argiles, com il · lites i montmorillonites, i impureses com quars, miques, guix, pirites i marcasites [ 1563-3 ] La que té un contingut d'alúmina superior al 25% i és molt pobre en òxids de ferro i de calci. Aquestes argiles permeten arribar a una major vitrificació de la pasta durant la cocció sense perill de deformació de la peça. També s'usa per elaborar gres [ 1788 ] A Mallorca en diuen d’una argila rica en silicats alumínics que, en coure, dóna coloracions rosades o de color vermell clar [ 1755-144 ] .

| argila blava Argila molt grassa usada pels terrissers d'Esparreguera, extreta del mateix terme [ 2261-244 ].

| argila de bola V. tb. argila plàstica Argila de partícula molt fina, molt plàstica, d'origen secundari. Generalment és de color grisós i és molt grassa . S'utilitza per donar plasticitat a argiles poc plàstiques [ 1553 ] S'agrega per augmentar la plasticitat i també pot emprar-se per aportar sílice i alúmina als esmalts, ja que contribueix a mantenir en suspensió a quosa els ingredients del vernís [ 1788 ] .

| argila calcària La que conté una alta proporció de CaO . Una vegada cuita dóna un color clar a la pasta, la qual cosa és útil per a l’elaboració de la pisa [ 0 ].

| argila camarea [ 651-11 ].

| argila caolinítica Argila amb un elevat contingut de caolinita [ 1694 ].

| argila de cocció blanca A rgila blanca [ 0 ] .

| argila ferruginosa Té un alt contingut de ferro (entre un 3 i un 8%). Una vegada cuita pren un color vermellós o terrós [ 0 ].

| argila forta L’usen els terrissers de la Galera, barrejada amb argila molla [ Museu de la Galera, 2018 ].

| argila fusible [ 651-11 ] La que no permet vitrificar la pasta durant la cocció ja que es deforma la peça per fusió de la pasta [ 1788 ] .

| argila grassa [ 651-11 ] V. tb. terra grassa En la indústria ceràmica hom distingeix dos tipus principals d’argiles, les grasses , molt plàstiques i untuoses al tacte, i les magres , poc plàstiques, trencadisses i sorrenques [ 1069-3-114 ].

| argila il·lítica Argila amb un elevat contingut d'il·lita [ 1694 ].

| argila magra [ 651-11 ] En la indústria ceràmica hom distingeix dos tipus principals d’argiles, les grasses , molt plàstiques i untuoses al tacte, i les magres , poc plàstiques, trencadisses i sorrenques [ 1069-3-114 ].

| argila molla L’usen els terrissers de la Galera, barrejada amb argila forta [ Museu de la Galera, 2018 ].

| argila plàstica o “ball clay ” V. tb. argila de bola Argila per a pastes ceràmiques blanques. És de color gris a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica i molt plàstica. Es composa, fonamentalment, de caolinita, montmorillonita, il·lites i quars [ 1563-4 ]. S’utilitza a paviments ceràmics i pe r a la fabricació de porcellana tendra i dura [ 1563-4 ].

| argila primària [ 651-11 ] V. tb. argila residual La que es troba al mateix lloc on es va formar [ 1673-22 ] .

| argila refractària o “fire clay” Argila caolinítica, de cocció blanca, amb baixos continguts d’òxids i d’hidròxids de ferro i de magnesi i d’àlcalis. Poden sup ortar temperatures superiors a [ 1563-4 ] Es fon a temperatures superiors a 1.500ºC. S'usen per fer revestiments per a forns, gresols, etc. Contenen un elevat percentatge d'alúmina [ 1788 ] Argila resistent al foc, emprada en la fabricació de rajoles i toves especials per construir llars de foc o xemeneies [ 813-38 ] Les argiles que contenen només petites quantitats de les impureses que abaixen el punt de fusió, i que per tant poden resistir temperatures elevades [ 1069-3-115 ] En general, contenen pocs constituents altres que els silicats d’alumini i són de color clar. Llur característica essencial és la temperatura de fusió, la qual hom sol exigir que depassi els (o que correspongui, almenys, al con de Seger número 26) [ 1069-3-115 ] La temperatura de cocció oscil·la al voltant dels [ pàg. electrònica de Cerámica VillaGesell ].

| argila residual V. tb. argila primària Es troba al mateix lloc on es va formar [ 1673-22 ].

| argila rosada per a gres Té la propietat de densificar-se o vitrificar-se a temperatures compreses entre i 1.300ºC. Es fonen o deformen amb 100- més. Contenen petits percentatges d'òxids de ferro que les acoloreix de rosat, un 28% d'alúmina i traces de calç. S'usen per fer recipients resistents als àcids molt forts, per a paviments de gran resistència al desgast i per a canonades [ 1788 ].

| argila secundària [ 651-11 ].

| argila silícica La que té un alt contingut de sílice [ 0 ].

| argila verda V. ceràmica dielèctrica .

| argila vermella V. tb. terra vermella El color vermell ve donat pel seu contingut d’òxids de ferro [ 1563-3 ] Argila molt plàstica i grassa, amb un contingut d'òxid de ferro [ 105-11 ] de prop del 6% [ 1783-24 ] S’utilitza a la ceràmica industrial, la terrisseria i la rajoleria [ 1563-1 ] Segons la seva capacitat fundent, les argiles vermelles es classifiquen en fundents i refractàries [ 1563-3 ] Les argiles fundents amb baix contingut de carbonat s’utilitzen per fer paviments de monococció [ 1563-3 ] Les argiles fundents, amb continguts mitjants o alts de carbonat, s’utilitzen per fer revestiments ceràmics porosos de monococció [ 1563-3 ] Les argiles vermelles refractàries solen utilitzar-se per fer paviments d’extrussió esmaltats [ 1563-3 ] .

| argila de xina o xinesa Caolí [ 1788 ] .

argiler m .

| 1 argiler argilera m . i f . Qui treballa l’argila i en fa rajoles i atuells [ 810 -I-855 ] (Menorca [ 810 -I-855 ], el Vendrell [ 810 -I-855 ]).

| 2 argiler V. tb. argilera Terr era [ 0 ] Terr eny on hi ha molta argila [ 810 -I-855 ] Lloc de terra argilosa apta per a la fabricació de rajoles, terrissa, etc. [ 1069-3-115 ] [ 1251-153 ] ( la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ], Mallorca [ 810 -I-855 ] [ 813-38 ]).

“ argiler . m. Lloch ahont hi ha argila.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-123 ].

argilera f . V. tb. argiler Lloc de terra argilosa apta per a la fabricació de rajoles, terrissa, etc. [ 1251-153 ].

argoleta f . Càntir [ 810 -I-856 ] Mena de selló de dues nanses [ 1865-61 ] (Mequinensa [ 810 -I-856 ] [ 1865-61 ] ).

argolla f . Error de transcripció per ancolla ? [ 0 ].

" [...] quatre gerres verdes, ditas argolles [...] " (inv. Puigpunyent, 1597) [ 1568-137 ].

arguila f . Argila (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-2 ] , Pallars [ 1989-33 ], Sapeira [ 1670-454 ] ).

armele m . i les formes amelle , melle , melig V. tb. forn de cremar Paraula que deriva de l'àrab [ 2264-64 ] F orn que servia per calcinar el plom i l’estany, en un procés d’oxidació previ a la preparació de la fregitel·la [ 861-883 ] [ 2264-44,45 ] Al segle XVII, a Manises, aquests forns eren de gestió gremial. Posteriorment es van generalitzar i van passar a ser particulars [ 861-883 ] Forn de reverberació que serveix per calcinar el mineral de plom [ 353-24 ] [ 415-I-25 ] [ 938-374 ] [ 1166-172 ] [ 2264-64 ] Forn especialitzat a coure fregitel·les [ 2264-60 ] (Horta de València [ 415-I-25 ], Manises [ 353-24 ] [ 861-883 ] [ 938-374 ]).

" [...] forn de daurar y un amelle de cremar plom" (Manises, 1601) [ 1738-202 ].

" [...] furnetum comburendi plumbum, vulgariter dictum la melle [...] Qualsevol mestre que tinga melle en sa casa hacha de pagar deu sols cascun any al arrendatari / Sempre y quant coguen dos amiges, y lo hu de ells tinga melle , demane licència ans de cremar al arrendatari y donantli deu sols, puga cremar en casa de altre / El mestre que no tindrà melle y cremarà en case de lo altre sens licència del arrendatari encorrega en pena de tres lliures y que lo arrendatari puga executarlos, la qual pena servesca per el arrendatari y que la puga remetre" (Manises, 1652) [ 1738-241 ].

" amelle pera cremar plom ab quatre passos pera posar llenya i cremar" (Manises, 1654) [ 1738-258 ].

"Item que ninguna persona puga cremar lo plom que es treballa per el obratge de la dita obra dorada en ningun melig sinó en casa del Arrendador de la melle de dit offici, en la casa hon viurà y habitarà, sin te alguna pròpria y no llogada [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1667) [ 1738-354 ].

armina f .

| 1 armina Grafia antiga d' aimina .

| 2 armina Arminya [ 1692-118 ].

arminya f . i la forma ermina V. tb. barraló Unitat de mesura per a líquids, especialment vi, llet i licors, usada a Tarragona el segle XIII, equivalent a 32 porrons, és a dir, a [ 1692-118 ] [ 1768-835 ] Al Pene dès, també se'n diu barraló [ 1692-122 ] .

arqueomagnetisme m . Mètode de datació d'objectes cuits al foc basat en la propietat de la fixació de la direcció i de la intensitat del camp magnètic de les partícules de ferro metàl·lic contingut a l'argila de la terrissa [ 2000-141 ].

arqueometria f . Part de l'arqueologia que aplica mètodes de la física i de la química o d'altres ciències per extreure tota la informació possible sobre els documents arqueològics [ 2000-141 ].

arquet m . Casacun dels a rcs que neixen a la base del sagen i serveixen de sustentació al sòl del forn o garbell (Manises [ 353-25 ]).

arqueta f .

| arqueta brodada (Mallorca [ 1868-282 ]).

arquitxons m . pl . El que hi ha sobre els arcs, en el forn d’obra dels rajolers (Barcelona [ 810 -I-886 ]) Peces que uneixen entre si els diferents arcs d'un forn de rajoleria (Granollers [ 2257-85 ]) .

arquivolta f . Arc atrompetat motllurat que, generalment, serveix per realçar portalades d'importància. En ceràmica, hi ha algun exemple molt reeixit com, per exemple, la porta d'entrada de , de l'arquitecte noucentista Rafael Masó, feta amb ceràmica envernissada de l'obrador dels germans Coromina, de [ 1885-12 ].

arracada f .

| de l’arracada Denominació moderna d’una sèrie de pisa blava barcelonina de la segona meitat del segle XVIII, caracteritzat per la seva orla, semblant a una arracada [ 1600-73 ] De final segle XVIII [ 2063-111 ] De l’últim terç del segle XVIII a l’inici del XIX [ 2502-6 3 ] .

arrambador m . V. arrimador .

arrebossar v .

| 1 arrebossar Segellar amb fang, de manera grossera, els forats i les escletxes de les piles de caixes , a fi d’evitar l’entrada directa del foc sobre les peces durant la cocció (Manises [ 353-95 ]).

| 2 arrebossar Enlliscar amb fang la part exterior de la paret seca que tanca el port durant la cocció (Manises [ 353-95 ]).

arrencar v .

| arrencar la terra Acció de treure la terra dels terrals per ser utilitzada pels rajolers (Granollers [ 2257-85 ]).

arrimador m . i la forma arrimader Composició feta amb rajoles que recobreixen la superfície de les parets de vestíbuls, escales i, a vegades, estances de la casa, des del paviment fins a una alçada entre 1,50 i . S'oferien en conjunt i podien estar compostos per: sòcol , situat a la part inferior, sovint de rajoles acanalades a la part superior; el cos central; la tira , llistell molt estret, sovint amb relleus; la sanefa , en general, de rajoles llises i més estretes que les del cos central, que serveix per delimitar i enquadrar la composició principal; la motllura , o fris superior, freqüentment amb relleus ( [ 105-23 ] [ 1783-46 ]) Prod. a: [ 105-23 ] [ 1783-20 ].

"Las rajolas del sòcol i arrimaders i marc dintre pocs dies (8 ó 9 com á máxim) [...] quedarán llestes." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-47 ].

arrimar v . Di ns del forn, di sposar les p eces de rajoleria tot formant rimes (Llambilles, Quintana, 1996 [ 0 ] ; Regencós [ 1566-84 ] ).

arrissada adj . f . Se’n diu de la vora ondulada, feta amb motlle, de certes plates fetes a (Terracota Museu [ 0 ]).

arrissar v . V. tb. ditejar Adornar les vores dels testos fent-hi una petita ondulació que s’aconseguia pinçant la vora amb tres dits (Esparreguera [ 1022-212 ]).

arrobeta f . V. arroveta .

arromangar v . Defecte molt similar al fugit però de majors dimensions. Presenta la particularitat que es recull cap a un costat de la peça formant-hi una mena de vorell força gruixut [ 353-25 ] (Manises [ 353-25 ]).

arropera f . Vas o altre atuell per tenir-hi arrop [ 810-II-34 ].

arrova f . Rova [ 2000-1488 ] .

arroveta f . Cànter per contenir i servir aigua (Agost [ 2337-24 ]) Per treure aigua de l'aljub o cisterna (Agost [ 2337-24 ]) Prod. a: Agost [ 2337-24 ].

arruixadora f . Regadora [ 0 ] .

arselcoll m . Galena [ 1027-351 ].

“He tret del forn de cremar 7 roves 7 lliures arselcoll per fer vernís.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona 1514-1519) [ 47-94 ].

arsènic m . Òxid arseniós. S’utilitza com a opacificant i blanquejador dels esmalts blancs (Manises [ 353-25 ]).

artifle m . Travessa de fang cuit que els terrissers posen entre dues peces perqu è no s’aferrin l’una amb l’altra [ 811-I-857 ].

as m .

| as de copa Unitat de mesura de capacitat per a vi igual a la cabuda del recipient del mateix nom i equivalent a uns , o sia, un quart català [ 1692-118 ].

ascudella f . V. escudella .

ase m . Escalfallits [ 0 ] Atuell amb mànec llarg per escalfar el llit [ 6-60-15 ].

aspre -a adj .

| 1 aspre -a Esments documentals de significat dubtós:

“ [...] ex et de precio de rajoleta pintada e aspra ” (Manises, 1487) [ 1318-660 ].

“ [...] quinze millers de maestra aspra vermella, segons la mostra per mi donada [...] E mes un millar de maestra pintada [...] ” (Manises, 1498) [ 1318-658 ].

“ [...] centum quindecim solidos pro precio quinque mille rajoletes vermelles aspres [...] ” (àpoca Manises, 1500) [ 687-150 ].

“ [...] xxxxvii sous vi diners per dos milia cinchcentes rajoles aspres vermelles [...] ” (àpoca Manises, 1503) [ 687-152 ].

“ [...] y cuatrecentes [rajoles] ab les armes reals, timbre y rat penat, y unes aspres per cantonades; les quals aspres es part o en tot pugue variar a voluntat del Sr. Conceller en Cap simseran aspres o altre mostra [...] ” (Barcelona, comanda a Onofre Spelta, 1559) [ 147-298 ] [ 415-III-275 ] [ 961-45 ] [ 1524-367 ].

“ [...] sis milia raioletes aspres , del tamany ó granaria que han de esser les pintades [...] Nofre Spelta y Luisa muller sua [...] ” (Barcelona, 1559) [ 147-299 ].

“Rajola Valenciana, aspre escaldada sens vernis, lo miller, 5 lliures.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

"Teulas aspres , 1 sou 3 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

| 2 aspre -a V. tb. blanc Peça, o part d’ella, cuita però no envernissada (València [ 415-II-7 ]) Sense vernís però de superfície polida (Barcelona, 1639-1640 [ 1887-50 ]) .

" [...] a llorens pessolas gerrer a bon c ta . del cayro vert la mitat y altra mitat blanch o, aspre per encayronar les bovedas sis lliures." (àpoca Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1639) [ 1884-5 ] [ 1887-39 ].

" [...] a francesch morato per tota la reioleta fina per la capella y [rajoletes] aspres per lo porxet y canals [...] " (Barcelona, 1640) [ 1887-39 ].

" testos de cul ample, aspres [...] testos aspres " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| 3 aspre -a En rajoleria volia dir més afinat que blanc [ 1887-49 ].

| 4 aspre -a En terrisseria, aspre i blanc volia dir el mateix [ 1887-49 ].

assalinar-se v . Sortir crus del forn els maons, les rajoles, etc. [ 824 ] (Sant Joan Despí [ 824 ]).

assaonador m . Taula per maurar el fang (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

assaonar v . Escorcollar amb les mans la pasta treballada, per veure si hi resta cap pedreta o qualsevol altra impuresa (Traiguera [ 1257-103 ]).

“Item que tot hom e tota femna qui obre del mester de teuleria, dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros e teules e violes e rajoles que fara, de bona argila e ben sasonada [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-363 ].

asseadora f . Cast. incorrecte per seiedora Tub troncocònic que constitueix la part superior d’una comuna i està connectat a la canonada de desguàs. Sols envernissat a l’interior i boca [ 21 ] [ 95-3-x ], sempre de color groc [ 21 ] ( [ 21 ] [ 95-3-x ]) Prod. a: [ 21 ], bací de comuna segons [ 95-3-x ] o també comuna segons [ 21 ].

assecador m . Construcció d’una planta, amb coberta i sense murs de tancament, que servia per assecar l’obra de teuleria (Marina Alta [ 265-27 ]).

assecadora f . Enginy dins del qual s'assequen les peces amb calor i ventiladors, abans de coure-les (Igualada [ 2293-34 ]).

assentador m . Seient de la roda del canterer (Traiguera [ 1844 ]).

asseuradora f . Seiedora [ 0 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

assolar v . Sedimentar el fang i, per tant, aclarir-se l’aigua , a la barreja d’aigua i d' argila dipositada a la bassa . L’aigua sobrant s’extreu per decantació o per vasos comunicants ( [ 21-78 ] [ 105-11 ] [ 106-80 ], d’Urgell [ 6-67-30 ] , Verdú [ 1673-29 ] ).

assolejo Cast. m . Rajola de València [ 0 ] Castellanisme usat a Barcelona, entre final segle XVII i segle XVIII, per anomenar les rajoles de València [ 2809-42 ] .

"mestres escudellers i rajolers de rajoles de València dites assolejos " (denominació que es donaren a si mateixos els escudellers de Barcelona, el segle XVIII) [ 2078-47 ].

assolellar v .

| assolellar la botxa V. tb. assumeiar la botxa S e’n diu de treure les peces a l’aire lliure, sobr e les posts de fusta on són col· locades una vegada modelades, perquè s’eixuguin segons la conveniència ( del Camp [ 23 ]).

assomeiar v . Alcover- Moll prenen aquesta paraula de [ 23 ] però li’n canvien la “u” per una “o” [ 810-II-91 ].

assorrar-se v . Tendència natural dels vernissos ceràmics a sedimentar-se cap al fons dels recipients que els contenen. Aquest procés s’accentua quan, a la mescla del vernís, no se li ha afegit la proporció adequada de sal (Manises [ 353-25 ]).

assumeiar v .

| assumeiar la botxa V. tb. assolellar la botxa , assomeiar S e’n diu de treure les peces a l’aire lliure, sobre les posts de fusta on són col· locades una vegada modelades, perquè s’eixuguin segons la conveniència ( del Camp [ 23 ] [ 2432-12 ] ).

assumeiat - da Es diu de la botxa poc o massa assumeiada, que ha estat poc o massa temps eixugant-se ( del Camp [ 23 ]).

assutzena f . Nom d’una varietat de ram o motiu ornamental aplicat amb manganès; les diferents varietats de rams s’anomenen: estrella o rosa, clavellet , lliri o assutzena i amapola (Tamarit de Llitera [ 19-20 ] [ 42-67 ]).

ast m . V. tb. mostrejador Barra de ferro llarga, amb l’extrem doblegat, que serveix per extreure peces del forn, durant la cuita [ 938-375 ] (Manises [ 353-25 ] [ 938-375 ]).

| ast de mostrejar , per mostrejar

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un ast per a mostrajar de ferro [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta, quatre dotzenes de rodells, un ast de mostrejar , un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

“Item un ast de mostrejar y dos pagesos” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

astaulins m . pl . Estalvis. Varietat dialectal lleidatana [ 2072 ].

astauvins m . pl . Estalvis. Varietat dialectal lleidatana [ 2072 ].

atabó m . V. tb. atavó , atobó [ 2234-159 ] Totxo [ 0 ] Maó de 25 x 12 cm i de 6 cm de gruix, que serveix per fer paret i pilars (Alcoi [ 1283-5 ]).

atasconador m . Eina de rajoler utilitzada per falcar l’obra crua mentre s’enforna (Regencós [ 1566-32 ]).

atauric m . M otiu decoratiu de temàtica vegetal, més o menys estilitzada, característic de l'art islàmic [ 200 0 - 162 ].

| ataurics en reserva sobre gallons Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1500-1516 [ 1212-222 ].

atavó m . V. tb. ata bó , atobó .

| 1 atavó Rajola que no és massissa, sinó buida (València [ 810-II-111 ]).

| 2 atavó Totxo [ 0 ] Mena de rajol que fa 12 x i de gruix, per fer paret i pilars (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

| atavó massís Prod. a: Paiporta [ 1697 ].

aterrossada En forma de terrossos. Es diu de la terra aban s de picar-la ( del Camp [ 23 ] ) .

atifell m . V. tifell .

ATL f . Anàlisi per termoluminiscència [ 0 ].

atmosfera f .

| atmosfera oxidant V. tb. cuita oxidant La que hi ha dins la cambra de cocció d’un forn de ceràmica durant una cuita oxidant [ 0 ].

| atmosfera reductora V. tb. cuita reductora La que hi ha dins la cambra de cocció d’un forn de ceràmica durant una cuita reductora [ 0 ].

atoba f . (valencià) Tova [ 811-I-931 ] Fang sense coure, barrejat amb palla, conformat amb motlles de fusta i assecat al sol, que s’utilitza per aixecar parets (Manises [ 938-375 ], València [ 1347-31 ]).

“ atoba . f. tova .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-153 ].

atobó m . V. atovó .

atomitzadora f . A la moderna indústria ceràmica, instal·lació mecànica per a l'assecatge d'engalbes per atomització. Se n'obté una pols homogènia usada en la fabricació de paviments i revestiments ceràmics [ 332 ].

atorgat - da o aturgat -da adj . m . i f . Nom del tupí que conté fins a 32 petricons i de l’olla que en conté fins a 22 ( del Camp [ 23 ] [ 1838 ]) .

atova f . [ 813-47 ] [ 824-I-142 ] [ 1030-6.17 ].

“Ítem, dos-centes cinquanta atoves .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-881 ].

| atova per a tabics Maó massís de 28 x 14 x 3 cm (l'Alcora [ 1653-93 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-93 ].

atovó m . V. tb. atabó , atobó , atova , tova

| 1 atovó [ 1030-6.17 ] Tova [ 2264-64 ] Rajola o tova sense coure, assecada al sol [ 813-47 ] Fang sense coure, barrejat amb palla, que s’utilitza per aixecar parets (Manises [ 938-375 ]) .

| 2 atovó i la forma atobó V. tb. atabó , atavó Totxo [ 0 ] Maó massís, de 25 x 12,5 x (l'Alcora [ 1653-93 ]) Rajola (València [ 810-II-121 ]) Cert maó gruixut (Manises [ 938-375 ]) Maó de doble gruix que la prima (València [ 1347-31 ]) Rajola gran quadrada [ 2264-138 ] Prod. a: l'Alcora [ 1653-93 ].

“Amb els seus caminals d’humils atobons de cantell” (Enric Valor: Narracions de de Castalla . Barcelona, 1953, p. 50) [ 810-II-121 ].

atzavara f .

| de l’atzavara Denominació moderna d’un estil decoratiu policrom aplicat a les rajoles d’oficis barcelonines, des de final segle XVIII fins a la dècada de 1840 [ 1085-42 ] [ 1567-31 ] [ 1600-56 ] De final segle XVIII [ 2063-111 ] Arriba, almenys, fins al 1833 [ 1567-456 ] .

atzercol m . Vernís opac que es composava de plom i estany calcinats i barrejats amb argila diluïda i sosa. De tot plegat se'n feia una fregitel·la que es trencava amb masses i es triturava amb molins [ 1892-27 ].

aubó m . V. tb. albó , ubó Pedra foguera, molt ordinària, emprada en la composició del vernís [ 23 ] Quars per fer el vernís [ 2432-12 ] ( del Camp [ 23 ] [ 2432-12 ] ).

aubòrnia f . Albúrnia [ 2079-105 ] .

aubúrnia f . (Mallorca [ 824 ]) Albúrnia [ 0 ] .

aufabagué m . V. alfabeguer .

aufabaguer m . V. alfabeguer .

aufabeguer m . V. alfabeguer .

aufabeguera f . V. alfabeguera .

aufàbia f . V. alfàbia .

aufabiarra f . Augm. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabiassa f . Augm. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabiel·la f . Augm. d’ aufàbia (Eivissa [ 810 -II-146 ] ) . Dim. d’ aufàbia (Mallorca [ 810 -II-146 ] , Menorca [ 810 -II-146 ]).

aufabieta f . Dim. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabietxa f . Pej. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabieua f . Dim. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabió m . Dim. d’ aufàbia [ 810 ] V. alfabió [ 810-II-146 ].

aufabiona f . Dim. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabiot m . Augm. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

aufabiota f . Augm. d’ aufàbia [ 810 -II-146 ].

auflàiva f . V. alfàbia .

auflàvia f . [ 824 ] V. alfàbia

auieres f . pl . Setrilleres (Ador de Gandia [ 810-II-148 ] ) .

aumàngara f . Mangra [ 0 ].

“Recort sia a mi Nicolau Reyner: per a fer les colós del daurat hi ha mester per una fornada [...] 1 lliura aumangara [...] Lo que ha master en lo daurat: [...] més una liura aumagara [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].

aumànguina f . Mangra (Tortosa [ 1056-87 ]).

avançadet - a adj . m . i f . Olla o tupí que pot contenir fins a 10 petricons ( del Camp [ 23 ] [ 1838 ]) .

avantatge m . V. obra de papa d’avantatge .

ave Maria m .

| de l'Ave Maria Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises del segle XV [ 1734-6 ].

avellaneta f . Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].

avivar v . A les peces de terrissa, desprendre’s un fragment a causa de l’existència d’un pinyol de calç ocluït (Traiguera [ 1257-104 ]).

axaropera f . V. xaropera .

axorepera f . V. xaropera .

axropera f . V. xaropera .

ayguamanil m . V. aiguamanil .

aymina f . V. aimina .

ayna f . f . Grafia antiga per aïna .

azercol m . V. acercol .