Diccionario

xaflaneta f . Bisell que es fa al perímetre de la base de les peces per evitar que s'escrostoni amb l'ús (l'Alcora [ 1653-89 ]).

xamoi m . Motiu decoratiu consistent en una faixa ampla, de color ataronjat, tancada a cada cos tat per un filet d’altre color (Manises [ 353-44 ]).

xamot m . Gal. [ 353-44 ] Xamota [ 0 ] Trossos de terrissa socarrada o de rajoles refractàries (Manises [ 353-44 ]) També el mateix després d’haver estat mòlt (Manises [ 353-44 ]).

xamota f . V. tb. xamot [ 651-24 ] No admès per l'IEC [ 1070 ] [ 2000 ] Pols de terrissa mòlta. S’afegeix com a aditiu de certes classes de fang (Esparreguera [ 1022-166 ]) Materials ceràmics mòlts que s'utilitzen com a desgreixant [ 1553 ] .

xapar v . Clivellar-se fins al fons de la bassa, per l'efecte del sol, el fang ratllat a la bassa [ 4-162 ] .

xapejat m . Jaspiat (Tivenys [ 2261-161 ]).

xapellet m . V. tb. figurat [ 729-33 ] Determina un nivell de qualitat, no una forma [ 2360-43 ] A l'obra d'escudeller, era una forma de vaixella amb ala [ 2253-23,25 ] Una mena d'ala de plats i plates [ 2253-71 ] (Manises [ 2253-23 ,25 ], Paterna [ 2253-23 ]) Plat amb ala (Manises [ 2253-25 ]) Segons Osma, a partir de 1446 apareix a documents “ xapellet e figurat ”, que probablement es referia a l’obra abans anomenada de pinzell [ 687-43 ] (Manises [ 938-402 ]) A partir del 1449, aquesta expressió és substituïda per figurat, que es manté fins al 1489 [ 2253-23 ] .

“ [...] viginti quinque grossas et septem dotzenas de xapellet ad [...] novem solidorum pro qualibet grossa [...] viginti quinque grossas inter de pages et de contrafet e de xapellet [...] ” (contracte Manises, 1432) [ 687-120 ].

“Item deu groses de xapellet e figurat a for de set solidos grossa.” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“ [...] et tot grosas de figurat e xapellet ad forum septem solidorum et sex denariorum grossa [...] ” (contracte Manises, 1447) [ 687-135 ].

"escudella de xapellet " (València, 1449) [ 2253-23 ].

xarmins m . Planta que cremen als forns de gerreria (Mallorca [ 824-VIII-279 ]).

xaropa f . Arcaïsme per xaropera .

xaroper m . i la forma exoreper V. tb. xaropera .

"Tres exorepés de terra, y huna cassola gran de terra per fer engohents." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-109 ].

xaropera f . i les varietats formals aixaropera , aixirupera , axaropera , axorepera , axropera , eixaropera , exaropera , exeropera , hixeropera , sarapera , xaropa V. tb. vaca de tenir olis , xaroper Obert per dalt i provist de broc i nansa contraposada [ 1650-261 ] Per guardar xarops [ 1009 ] [ 1650-261 ] Usada en farmàcia [ 1009 ] [ 2305-19 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-114 ,115 ], Manises o Paterna [ 2360-199 ], Piera [ 6-36-x ] [ 123-42 ], del Camp [ 6-36-x ] [ 1650-262 ] .

" axaroperes petites [de terra] " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1461 i 1558 ) [ 642-377 ].

"Item una sarapera de terra buyda [...] una xaropa de terra xiqua en quèe hi ha dinés dolents " (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522- 92, 255 ].

"una pimentera, una exaropera i un refredador: 3 sous" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

" axaroperes " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1541) [ 642-377 ].

" axaroperes grans [de terra] " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1 558, 1615, 1711 i 1750) [ 642-377 ].

" axaroperes petites" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1615, 1711 i 1750) [ 642-377 ].

" axaroperes amb nanses" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1646) [ 642-377 ].

" axaroperes de mà [de terra] " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1646 i 1796) [ 642-377 ].

" axaroperes de dues nanses" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1655) [ 642-377 ].

“ [...] amaniré una xaropera per a posar les bromas [...] ”, per clarificar sucre (Girona, receptari 1663) [ 135-94 ].

" axaroperes grans de dues mans [...] axaroperes petites de mà " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1668) [ 642-377 ].

“ [...] 8 aixaroperes , 4 grans i 4 petites [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1699) [ 123-40 ].

"Itm 2 Aixaroperas , una gran y altre petita de terra" (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1723) [ 1663-87 ].

" 3 axaropera s de pisa mitjensera s" (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1735) [ 642-377 ] [ 2502-94 ].

"Item tres aixaroperas grans. / Item dos aixaroperas petitas." (inv. d'apotecaria, Girona, 1741) [ 1573-12 ].

“Estima de las gerras grans, mitjanes y petitas, aixaroperas y olletas de dita botiga, feta per Joseph Barba, gerrer, estimador per les parts elegit [...] Totas las quals gerras, aixaroperas y olletas ha estimat en 6 lliures, 10 diners.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1749) [ 2502-94 ].

" axaroperes grans amb ases [anses ?] de mà" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1772) [ 642-377 ].

“It. 18 axaroperas de terra” (inv. d’un apotecari, 1785) [ 824-I-158 ].

"Tres Axoreperas de terra embarnisadas, una de esbrocada, de la tres." (inv. d'apotecaria, Manresa, 1785) [ 1988-156 ].

“ [...] 4 exeroperetas de pisa manuals [...] 12 hixeroperas de Piera i [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1786) [ 123-42 ].

"tres Aixiruperas de ma." (inv. apotecaria de l'Hospital de , Barcelona, 1796) [ 1660-63 ].

"Item: Quatra xaroperas majors y tres de petitas usadas." (inv. d'apotecaria, Manresa, 1802) [ 1988-128 ].

“ [...] 2 aixaroperes [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1820) [ 123-45 ].

xaropereta f . i la forma exeropereta Dim. de xaropera .

“ [...] 4 exeroperetas de pisa manuals [...] 12 hixeroperas de Piera i [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1786) [ 123-42 ].

xarpallera f . V. xarpellera .

xarpella f . i la forma serpella Xarpellera [ 0 ] .

"un bugader de terra gran, menys de serpella , cedat" (inv. Barcelona, 1390) [ 393-226 ].

“Dos cossis o unguedors, un mitjà, un gran, sense serpelles ” (inv. Barcelona, 1400) [ 955-394 ].

xarpellar v . Enxarpellar [ 0 ].

xarpellera f . i les varietats formals cerpallera , sarpallera , sarpellera , sarpillera , serpallera , serpayera , serpelera , serpellera , serpeyera , serpillera , xerpellera V. tb. e mbollo , e nxarpellament , llatra , xarpella Teixit groller de cànem o de jute, fet amb lligat de plana, que s'usa per a enfardar, embolicar coses que s'han de transportar, etc. [ 2000-1748 ] .

“Item unam gerram sine serpayera .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-88 ].

“ [...] un cossi de terra, gran, menys de serpallera , cedat.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item, que algun custurer de serpalleres de gerres ne altra qualsevol persona, no gos enserpallar alguna gerra d'oli o de mel fins que per los dits vehedors sia stada regoneguda si és leyal e que no sia trenchada ne consentida [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-579 ] [ 1901-116 ].

"La cuyna: [...] Item dos bugaders de terra, .I. gran e .I. petit, sens serpeyeres ." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-555 ].

“Dues gerres olieres sens serpallera ” (BSAL, III, 286. Doc. a. 1434) [ 810-X-917 ].

“sinch gerres grans olieres sen cerpalleres , senceres.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-276 ].

“Gerres olieres serpellades. / It. gerres maleres sens serpelleres ” (inv. Drassanes, 1467) [ 824-VII-253 ].

“Item hun orinal ab sa serpallera .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 923-418 ].

"Item un càntar ab se serpellera de spart ab circa de VIII lliures de mel" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-255 ].

"Item dues gerres olieres sens serpelleres " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

“Item un orinal ab se xerpellera .” (inv. ermita del Bosc de , Valldemossa, 1615) [ 1051-469 ].

xarra f .

| 1 xarra Gerro per servir aigua (Favara [ 1775-I- 249, 500 ], Maella [ 1775-I- 249, 500 ], Nonasp [ 1775-I- 249, 500 ]).

| 2 xarra Florera, gerro per posar-hi flors (Maella [ 1775-I- 249, 500 ], Nonasp [ 1775-I- 249, 500 ]).

xarrapar v . A les rajoleries, maurar el fang amb les mans a fi de millorar-ne la textura (Regencós [ 1566-23 ,87 ]).

xarro m . Florera, gerro per posar-hi flors (Favara [ 1775-I- 249, 500 ]).

xarxa f .

| pes de xarxa V. a l’entrada pes .

xata adj . f . Se'n diu de les olles de base bombada, cos troncocònic i de poca alçada [ 1650-237 ].

xau m . V. tb. pitxella de xau Unitat de m esura de líquids equivalent a mig porró (Conca de Tremp [ 810-X-920 ], Pallars [ 810-X-920 ] [ 1651-200 ] , Ribagorça [ 810-X-920 ]) Mesura de vi equivalent a mig porró (Pallars [ 1989-72 ]) Mesura de vi equivalent a un got (Conca de Tremp [ 149-423 ]) Mesura antiga per al vi (Sapeira [ 1670-466 ]) " Medida para el vino equivalente a un quartó de litro ." (Vall d'Àneu [ 1853-98 ]) Equivalent a [ 1692-243 ] .

" xau " (inv. Talarn, 1681, 1690, 1692, 1700, 1704, 1706, 1739, 1741) [ 1655-285 ].

xauet m . Dim. de xau Xau (Sapeira [ 1670-466 ]) .

| xauet de vi Quantitat de vi equivalent a un got (Conca de Tremp [ 149-423 ]).

xaval m .

| 1 xaval El banc o taula per fer teules, d’uns quatre pams d’alçada; té en un cap la pastera on hi ha la cendra per netejar el gàrguil; té al mig una post sortida on descansa la munyidora plena amb el garrot per aplanar el fang al gàrguil després d’haver-lo estès amb les mans (Pla del Llobregat [ 824-VIII-282 ]).

| 2 xaval Cadascun dels daus que servien per tapar la part superior del forn dels rajolers (Granollers [ 2257-26,28,29 ,94 ]).

xemaneia f . V. xemeneia .

xemeneia f . i la forma xemaneia V. tb. fumeral , ximeneia .

“ xemaneies complertes” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| barret de xemeneia m . V. tb. a l'entrada barret Extrem superior d’una xemeneia, freqüentment de ceràmica [ 0 ].

| gorra de xemeneia Peça que forma l’acabament superior d’una xemeneia [ 0 ] Prod. a: Potries [ 1152- 16, 17 ].

xemicat -da adj . Gruixut d’un costat i prim de l’altre; es diu de les peces de terrissa ( [ 810-X-926 ]).

xeressana f . Unitat de mesura de capacitat per a vi, equivalent a la cabuda de la bóta del mateix nom, igual a (Penedès [ 1692-243 ]).

xeringa f . Eina acabada amb un con de llauna foradat pel vèrtex, utilitzada per ramejar (Agost [ 6-71-47 ] [ 1287-26 ]).

xerpellera f . V. xarpellera .

xerra f . Localisme per gerra [ 810-X-930 ].

“Panxa de xerra i cara de fogassa” (Pascual Tirado, J. A: Boletín de de Cultura , V, 62) [ 810-X-930 ].

xeulit m . Xiulet (Alcoi [ 810-X-936 ]).

xibuc m . Pipa turca d’argila cuita, amb un llarg broquet rígid [ 810-X-937 ] [ 1070-1898 ].

xic m . Mena d’ampolla de terrissa allar gassada (Altea [ 402-314 ]).

xícara f . V. xicra

xicra f .

| 1 xicra i les varietats formals gícara , gicra , jicra , sícara , síquere , txícara , xícara i xíquera V. tb. quíquera Tassa petita [ pàg. electrònica: cerdanya.net/comarca /mots01.htm ] [ 1070-1898 ] [ 1039 ] [ 2891 ] (Cerdanya [ pàg. electrònica: cerdanya.net/comarca /mots01.htm ], Esparreguera [ 1022-244 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1059-188 ] [ 1755-60 ] , l'Urgell [ 1799-66 ] ) Per prendre xocolata [ 402-314 ] [ 1070-1898 ] [ 1039 ] ( Conca de Tremp [ 149-424 ], Esparreguera [ 1022-244 ], Mallorca [ 1755-60 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-52 ]) Si desfeia la xocolata. Se'n posava una presa al costat del foc perquè s'anés desfent. La prenien moltes dones acompanyada d'una mica de menta o ruda (Cerdanya [ 1585-6 ]) També, per prendre cafè (Barcelona [ 2255-612 ]) Com a ús secundari, per donar forma a les mandonguilles (Barcelona, receptari c. 1830 [ 116-8 ], [ 128-96 ] [ 168-76,77 ]) Tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per prendre xocolata [ 810-X-939 ] Vaset de pisa o altra matèria, amb nansa o sense, en el que es serveix la xocolata [ 811-III-1386 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Barcelona [ 2255-450 ] [ 2502-80 ] [ 3069-121 ] , Mallorca [ 1039 ] [ 1059-188 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ] .

" [...] ce ha trobat que y a sinch dotsenes y sinch de ascodelas; ítem 13 sicres ; ítem 12 basals [barals ?]; ítem 12 gots; ítem 10 salés; ítem 22 plats roigs; ítem 12 dotsenas de plats blancs [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1684) [ 2024-88 ].

Quatre-centes cinquanta " xicares de prendre xocolata" (inv. Barcelona, 1685) [ 2255-612 ] [ 2885-92 ] .

Quaranta “dotzenes de xícares de pisa de Genova” (inv. d’un mercader de Barcelona, 1685) [ 2416-84 ].

" una canastrilla de cesto dentro de la qual ay una suerte de xicaras de pisa y vidrio pequenyas para tomar quefé [...] una dosena de xicaras pequenyas de porselana fina para tomar quefé" (inv. Barcelona, 1695) [ 2255-612 ] [ 2885-91 ] .

"29 xic a res de blanques" (inv. Barcelona, 1703) [ 2335-82 ] [ 2953-62 ] (inv. Barcelona, 1714) [ 2255-327 ].

" xícara " (inv. Talarn, 1706, 1739, 1741) [ 1655-283 ].

“sis xicaras ab sos platets tot de pisa” (inv. Barcelona, 1707) [ 2885-90 ] [ 2953-60 ] .

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, tres grossas de xiqueras , a sinch sous la dotzena: valen nou lliuras [...] los farrets, planos, tovas y canons, tarros per courer xícaras : val dos lliuras, deu sous.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

“ [...] y ho posarás dins de una xicra [...] tres xicras de aigua comuna, una xicra de oli comú [...] “ (llibre de receptes, Corçà, 1741) [ 1611 ] .

"En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item nou escudellas obra blanca y blava, cís xíqueras , y cís platillos obra fina [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"Primo, 20 xícaras de porsellana blanca [...] Item, 33 xícaras de porsellana blanca y de diferents colors per de fora. [...] Item, 6 xícaras grans de porsellana ab un perfil blau y dorat al entorno. [...] Item, 2 xícaras de porsellana ab sos taps. [...] Item, 2 xícaras mes ab sos taps, y 2 platets." (inv. Barcelona, 1745) [ 2078-50 ].

"Item vuyt xicaras ço es de pisa sis y dos de estany" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-273 ].

"Una sort de pisa blanca de València com són xicras , marsalinas y escudellas [...] Una sort de pisa blanca de València com són una gerreta, una cafetera, plates y xícaras " (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].

"Ittem Dos dotsenes de xiqueres de pesa [...] Un sortiment de plats, y plattes, y xiqueras de pisa dels escudellers [...] " (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ] .

"Dues xicres ." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, tres grossas de xícaras .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

"Item, una sort de xicras de pisa [...] una sort de vidre ordinari y xicres ordinàrias." (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-199,204 ].

“ [...] 7 dotzenas de pláts mitjensers pintats, de Barcelona, 10 xicares y 1 escudellate [ sic ] pintada [...] ” (inv. Alcúdia, 1765) [ 1316-213 ].

"una escaparata dins la paret amb un vidre devant y dins ella se troben trentaset xícaras , quaranta platillos, setze escudelletes de prender cafe, quatre çafaneras y altres pesas, tot obra de , bones" (inv. Ciutat de Mallorca, 1772) [ 1751-22 ].

“ [...] 7 grossas Escudellas y Xicras de xapina [...] 12 grossas y mitja Xicres cruas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

"Item quaranta platas, dos pitges y vuyt txicaras tot de pisa" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-293 ].

"Item vuit xícaras ab sos plats d'obra fina [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-89 ].

“ [...] algunas xicras de pisa [...] “ (Castell d’Empordà, 1778) [ 3045-642 ].

“ [...] sis xicras de Pisa [...] mitja dotsena de xicras de Pisa [...] “ (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f74, f76 ].

"Item tres xiqueras obra de Alcora, usadas [...] Item deu xicaras grans y petitas, usadas." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-219,221 ].

" [...] tres escudellas y tres xicaras obra de Alcora, tot usat [...] Item vint y nou mansanillas ab ses xicaras , tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236,238 ].

“It. sexanta una xicras ” (inv. Cervera, 1789) [ 824-VIII-289 ].

“12 xícaras de porcellana [...] ” (inv. Cervera, 1789) [ 824-VI-194 ].

"Item, altre armari dins la paret ab una sort de xicras de pissa y alguns plats del mateix." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1399 ].

" [...] cerca de la cuina, remenament de plats, massalines , tasses i xicres [...] " (Barcelona, 1795) [ 1725-III-58 ].

" [...] lo de bandejas ab masalinas y xicras de xocolate y los de sotacopa ab gots de aigua fresca" (Badalona, 1796) [ 1773-123 ].

" mussolines ab xicres " (Barcelona, 1799) [ 1725-IV-238 ].

“ siquere ”, 1 esment a 84r (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

“ xícara ” s’esmenta 25 vegades i “ xícara gran”, 27 (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-16 ].

"les xicres de xocolate en marcelines " (Barcelona, 1800) [ 1725-V-18 ].

“XICRA. s. f. Xícara . Cupula fictilis.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“setze xícares ab sos platets obra de pipa, color de xocolate” (inv. Mallorca, 1804) [ 824-VI-150 ].

“Se’ns ha servit lo xocolate ab lo demés per sucar a la xicra ” (Baró de Maldà, a. 1808) [ 810-X-939 ].

" [...] la mesura del vi, la mesura de l'oli, 2 xocolateres [...] moltes xicres [...] " (Aguilar de Segarra, 1810) [ 1851-13 ].

" [...] dins la urna tretze chicaras de china grans [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1838) [ 1835-195 ].

“ xícara . f. Vaset de pisa ó altra metéria ab ansa ó sèns ella, y en que se serveix la xocolata. / xicra . f. xícara. ” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-805 ].

“ [...] Ytem, dos soperas, trenta tres plats, cuatre escudellas y setze xicras de pisa comuna , tot usat.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

“ [...] les mandonguilles se fan [...] ab una xicra [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-76,77,145, pàssim ].

“ [...] sis xicras de pisa usadas. [...] Vint xicras de pisa.” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262,263 ].

" [...] se posa dins chíqueres [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-24 ].

“Me l’abocava a la xicra ” (Ruyra, Joaquim: Pinya de rosa , II, 56. Barcelona: Editorial Catalana, 1920) [ 810-X-939 ].

“jicra f. desus. jícara (posa lo chocolate a la jicra ); cat. xicra .” (Tamarit de Llitera, 1995) [ 193 ].

| 2 xicra Atuell de mesura per a líquids d'una xicra de capacitat [ 0 ].

" [...] un mayal, una maytadella y una xícara per mesurar vi tot usat" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-294 ].

| 3 xicra Com a unitat de mesura culinària (Barcelona, receptari c. 1830 [ 116-22 ], [ 128-38,45 ] [ 167-15 ] [ 168-145, pàssim ] [ 169-45,49 ] [ 178-91,92,93, pàssim ]) Equival a uns 50 gr [ Pere Brusca, a Internet, 1997 ].

“ [...] una xicra de vi blanc [...] ” (Barcelona, 1r terç s. XVIII) [ 169-45,49 ].

Com a mesura d’aliments, s’esmenta 21 vegades (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-91,92,93, pàssim ].

" [...] se posa al foch ab una xicra de oli [...] " (Manresa, receptari de confiteria de 1844) [ 1824-43 ].

" [...] una xicra de vi blanc [...] " (Barcelona, receptari 1851) [ 168-77,145, pàssim ].

"Després se tiran dos o tres xicras de llet [...] " ( , receptari de 1867) [ 1691-115 ].

" [...] un vermey de ou per cada chíquera de chocolate [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-129 ].

“ [...] una xicra d’oli [...] ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-15 ].

| xicra de mitja presa

" [...] posanti per cada una una xicra de mitja presa de oli [...] " (receptari del s. XIX) [ 1476-326 ].

| xicra de xapina

“ [...] 7 grossas Escudellas y Xicras de xapina [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

xicreta f . Dim. de xicra .

“ [...] una xicreta de vi blanc [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-146, pàssim ].

ximbomba f . V. tb. gabitza , sabomba , simbomba , ximbombeta Cossiol o caduf amb un forat gros a la base. La pell i la canya que s’hi posen a la boca fan que esdevingui un instrument de sò característic [ 1039 ] (Mallorca [ 957-62 ,63 ] [ 1039 ] [ 1059-205 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-52 ]) A les comarques de l'Ebre les feien amb catúfols [ 2058-21 ] .

ximbombeta f . Dim. de ximbomba .

“Vaig passar pel meu canyar. / Vaig collir-ne una canyeta / per fer una ximbombeta [...] “ (cançó popular mallorquina) [ 0 ].

ximeneia o ximenera f . Per evacuar fums (Agost [ 2337-61 ]) Prod. a: Agost [ 2337-61 ].

ximenera f . V. ximeneia .

xina f . Porcellana procedent del dit país o fabricada a la manera xinesa [ 810-X-942 ] Pisa molt fina, translúcida , clara i llustrosa, inventada a i imitada a Europa [ 811-III-1388 ] .

" [...] dins la urna tretze chicaras de china grans [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1838) [ 1835-195 ].

“ xina . f. Certa pisa mòlt fina, transparent, clara y llustrosa, inventada en la Xina, país del Orient, é imitada en várias fábricas de Europa.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-805 ].

| xina opaca Porcellana tendra [ 0 ].

xineria f . Terme genèric per designar motius ornamentals inspirats en els de la porcellana xinesa [ 0 ].

xinesc m .

| 1 xinesc Cassola semblant a un sop, envernissada per fora i per dins (Breda [ 810-X-943 ]) A Breda diuen xino , en comptes de xinesc que seria el correcte [ 0 ].

| 2 xinesc Reinterpretació europea de l'art xinès [ 6-82,83-17 ] .

xino m . Cast. V. tb. cassola envernissada , xinesc Cassola amb la vora plana, inclinada cap endins, nanses sempre horitzontals i totalment envernissada (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-16 ]) Cassola més fonda que la corrent i totalment envernissada (Breda [ 4-141 ] [ 45 ] [ 86 ]) Cassola sense vora exterior i totalment envernissada (Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-16 ]; Breda [ 4-141 ] [ 11-209 ] [ 13-131 ] [ 45 ] [ 86 ], Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989].

Denominacions segons la mida:

a) Barcelona, obrador Martínez:

de peça i mitja Amb 4 nanses [ 6-69,70-16 ].

de peça Amb 4 nanses [ 6-69,70-16 ].

de tres dues peces Amb 2 nanses [ 6-69,70-16 ].

de dos una peça o de mitja peça Amb 2 nanses [ 6-69,70-16 ].

de cinc dues peces Amb 2 nanses [ 6-69,70-16 ].

de tres una peça Amb 2 nanses [ 6-69,70-16 ].

de 4 una peça Amb 2 nanses [ 6-69,70-16 ].

xipell m . Gerro per posar flors [ 824-VIII-291 ].

xíquera f . V. xí cra .

xiquet adj . Així anomenen alguns plats petits ( del Camp [ 23 ] [ 1838 ] ).

xirumbell m . Botitja ( [ 810-X-950 ]).

xiulell m . S iurell [ 0 ].

xiulet m . i la varietat formal siulet V. tb. gifla , giflet , giflit , gilla , gillet , gillit , pífol , pito , piulet , refilador , rossinyol , siurell , siuret , xeulit , xiulell (País Valencià [ 1015-77 ] , Mallorca [ 2015-18,23 ] ), xiulit , xiulitet , xiuret , xulet Siurell [ 2234-160 ] Instrument per xiular (Mequinensa [ 1863-107 ]) Instrument que, mitjançant la canalització del buf cap a la vora tallant del forat de sortida, emet un so agut; pot obrir-se a un dipòsit que, si s'omple d'aigua, converteix el so agut en una refiladissa semblant a la dels ocells: és el rerfilador [ 1650-263 ].

Prod. a: Agost, on també en diuen rossinyol , pito , canari o xiulitet [ 2337-65 ]; Barcelona [ 2121-929 ] , segles XVI o XVII [ 1650-263 ]; (obra negra) [ 100-I-55 ] [ 100-II-36 ]; Lleida, entre el segle XVI i la primeria del XVIII [ 1650-263 ]; Manises [ 988-49 ]; Reus, en forma d’ocell [ 31 ] , petit tub foradat [ 2058-26 ] ; Rialb de Noguera, invent capritxós i molt tardà de l’últim terrisser [ 6-11-17 ]; del Camp, on era un ocellet pintat de blanc [ 31 ] [ 71-III-116 ]; Tivenys [ 60-26 ], terra blanca sense vernís [ 6-12-17 ], xiulet del Corpus [ 100-I-55 ] [ 1729-73 ] , on abans en deien xulet [ 1650-264 ] .

“A de València [la nit de Nadal], al segle XV, hom posava al creuer, al cantó de l’epístola, un gibrell amb aigua i una senalla amb xiulets de terrissa, a fi que els infants se’n servissin per imitar el cant dels ocells.” [ 71-I-124 ].

“Per diverses poblacions tarragonines un estol de vailets precedia el seguici [de la processó del Corpus] sonant estridents xiulets de terrissa vernissada de blanc amb una esquemàtica figura d’ocellet al damunt, obrats pels terrissers de del Camp [...] ” [ 71-III-116 ].

“VII siulets de guatla” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“un siulet ab cadena d’argent e ab botó d’argent” (inv. València, 1343) [ 1169-30 ].

| xiulet d’aigua Rossinyol [ 0 ] Instrument aeròfon, la morfologia del qual s’inspira en atuells d’ús quotidià, però de dimensions reduïdes. Tenen un cos globular i un galet amb un xiulet incorporat. Quan estan buits emeten un so monocord i persistent; en omplir-los d’aigua el so és variable i imita el refolet dels ocells [ 6-130-5 ] Rossinyol a Reus [ 2058-27 ] Prod. a: Reus [ 31 ] [ 2058-27 ] .

| xiulet de bisell Instrument aeròfon que pot ser de gran simplicitat, en forma de petit cilindre acabat en bisell, o bé, de formes complexes, ja siguin zoomorfes o antropomorfes [ 6-103-5 ].

| xiulet del Corpus o xiulet Gerro amb un galet de pito. El dia del Corpus anaven a missa amb el xiulet, al qual havien posat un parell de clavells a la boca. Quan consagraven, tots els nens el feien sonar (Tivenys [ 442 ]) Prod. a: Tivenys [ 60-26 ,59 ] [ 100-I-55 ] [ 1729-73 ] .

| xiulet de guatlla

“VII siulets de guatla ” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

| xiulet del moixó (Ascó [ 1564-11 ]).

xiulit m . Xiulet ( Pallars [ 1989- 72 ], Tortosa i Ribera d’Ebre [ 954-165 ]).

“Chiulit, m. Xiulet.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-165 ].

xiulitet m . Xiulet [ 0 ] Refiladors d'aigua que feien a sa Cabaneta (Mallorca) [ 1972-11 ] Agost, on també en diuen rossinyol , pito , canari o xiulet [ 2337-65 ] .

xiurell m . Siurell (Mallorca [ 1755-60 ] [ 2015-18,23 ] [ 2234-160 ] [ 2872-9 ] ).

xiuret m . Xiulet (alguerès [ 810-X-955 ]).

xocolata f .

| joc de xocolata Conjunt format per platets, tasses i el recipient de servir, que s’assembla a una cafetera amb el broc més ample i a la tapadora una osca per ficar-hi el cullerot (Mallorca [ 1039 ]).

xocolatera f . V. tb. tupí xocolater Atuell per fer xocolata desfeta [ 1070-1901 ] Recipient amb què es cou o se serveix xocolata [ 810-X-958 ] En general, és com un tupí, amb mànec en lloc de nansa [ 1650-238 ] (Mallorca [ 1059-188 ] [ 1513-155 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-52 ]; Potries [ 1152-20 ] [ 1698 ] ).

Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Arenys de Mar [ 0 ], Barcelona [ 72-69 ], (obra vermella) [ 60-26 ] [ 95-5-x ] [ 351 ]; Blanes [ 1728-62 ,63 ] , vermella amb mànec curt, cilíndrica eixamplada superiorment [ 24 ] , se'n coneixen 4 mides [ 1728-62 ] ; Breda [ 60-26 ]; Caldes de Montbui [ 1650-238 ]; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-31 ]; Esparreguera [ 71-II-988 ] [ 1022-244 ], Mallorca [ 1059-188 ], Manresa [ 71-II-988 ], Miravet [ 13-79 ], Orbeta [ 265-76,165 ] [ 2192-35 ] , Piera [ 6-12-11 ], Potries [ 1152- 19, 20 ] [ 1698 ] , Quart d’Onyar (obra roja) [Pere Mateu de cal Amadeu, 1996] [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 8-86 ] [ 60-26 ] [ 136-45 ] [ 351 ]; Sabadell [ 1-48 ] [ 71-II-988 ] [ 1027-353 ] , totalment envernissades de color vermell [ 0 ]; Tuïr [ 6-20-22 ], d’Uixó [ 42-65 ] [ 1729-124 ] .

A cal Amadeu, de Quart d’Onyar, en feien de dues mides: la gran i la petita [Pere Mateu, 1996].

" xocolatera " (inv. Talarn, 1700, 1739, 1741) [ 1655-283 ].

“ [...] a la cuyna [...] 1 xocolatera petita y son molinet [...] ” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-192 ].

"Item, dos xocolateras ab mànechs de ferro, usadas." (inv. Barcelona, 1739) [ 1569-346 ].

"En la cuyna [...] Item una xocolatera de aram petita [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"En la cuyne [...] xocolatera " (inv. Ciutat de Mallorca, 1756) [ 1835-265 ].

"Item, dos xocolateras de aram [...] " (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-199 ].

“ [...] 11 escudelles blancas ab oreyas, 1 xocolatera de arám en son remenador; més 4 pláts grans obra de Barcelona, més altre plat vert de Inca.” (inv. Alcúdia, 1765) [ 1316-213 ].

“En la cuyna [...] Item una xocolatera ab son molinet.” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-279 ].

“XOCOLATERA. s. f. Chocolatera , chocolatero . Vas conficiendae chocolatae.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

" [...] la mesura del vi, la mesura de l'oli, 2 xocolateres [...] moltes xicres [...] " (Aguilar de Segarra, 1810) [ 1851-13 ].

"una xocolatera de aram" (inv. Pals, 1825) [ 784-18-89 ].

"Lo més útil de una cuina: [...] Un gibrell [...] Una sopera [...] El cullerer [...] La xocolatera [...] Los estalvis [...] La greixonera / Una escorredora [...] " (receptari de cuina, Barcelona, 1871) [ 1476-370,371 ].

" [...] y se tira dins sa chocolatera [...] se posa an es foc sa chocolatera an aygo [...]" (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-130 ].

“Agafant el plat, la xicra i la xocolatera ” (Ruyra, Joaquim: Pinya de rosa , II, 57. Barcelona: Editorial Catalana, 1920) [ 810-X-958 ].

xop m . V. sop Mena de cassola. La denominació correcta és sop [ 0 ].

xopina f . Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del Rosselló, igual a ½ botella o ¼ de pot, o sia, [ 1692-243 ].

xoqueta f . V. joqueta .

xorrillo m . Càntir amb nansa al capdamunt i dos brocs contraposats (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]).

xorro m . Càntir amb nansa al capdamunt i dos brocs contraposats (Favara [ 1775-I- 249, 501 ], Maella [ 1775-I- 249, 501 ], Nonasp [ 1775-I- 249, 501 ]).

xorroll m .

| xorroll verd Decoració de l'última producció de gerretes de Manises, que consisteix en taques irregulars de color verd sobre fons groc [ 2261-109 ].

xulet m . Xiulet refilador usat per Corpus (Tamarit de Llitera [ 1650-264 ] ; Tivenys [ 2058-20 ] , on recentment s'ha tornat a fer amb el nom de xiulet [ 6-11-17,18 ] ).

| xulet de campanaret com el xulet de canterico però acabat en con ple de foradets per on s'omplia d'aigua (Tamarit de Llitera [ 1650-264 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1650-264 ].

| xulet de canterico En forma de cànter amb una sola nansa, contraposada al xiulet (Tamarit de Llitera [ 1650-264 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1650-264 ].

xunt m . [ 1030-6.16 ] [ 1593-167 ] Xemeneia de ventilació, activada per un barret que s'anomena d'aspiració estàtica. S'utilitza a cases de pisos. Consisteix en un conducte general que té adossada una columna o dues de conductes individuals, que es conecten al general després d'un recorregut curt, de llargada equivalent a l'alçada d'un pis. Aquest modern sistema de ventilació s'ha difós molt i, cada vegada més, es construeix de ceràmica, per agregació successiva d'unes peces prismàtiques que integren i delimiten els conductes principal i secundaris [ 1885-15 ] Prod. a: el Papiol [ 3071-31 ] .

xurrullet m . (no xorrollet ni xurrollet [ 0 ]) Galet de càntir (Peralta de [ 1038-63 ], Tamarit de Llitera [ 19-20 ] [ 1288 ]).

xurull m . Botitja, càntir de dos brocs ( [ 810-X-976 ]).

xurumbell m . Xurull ( [ 810-X-976 ]).