Diccionario

sabata f .

| sabata o sabata de terrat Receptacle de base plana, amb parets verticals en forma de U, que deixen un cantó obert. Envernissada per dins. Té un eixidor per acoblar-la a la canonada. Serveix per recollir l’aigua de pluja dels terrats (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-219 ] [ 1755- 57, 58 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-47 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

sabomba f . Ximbomba (Villar de Canes [ 810-IX-646 ]).

saboner m . La gerra més petita, d’uns 2 litres de capacitat (Benissanet [ 31 ]) D’1 a 3 litres de capacitat, segons autors (Miravet [ 0 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ], Miravet [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

sabonera f . V. tb. accessoris de cuina i de lavabo , a l'entrada accessori Recipient per guardar el sabó [ 810-IX-646 ] Per a la paret del bany [ 1650-253 ] Prod. a: Sarrià, Barcelona [ 1650-253 ], [ 1650-253 ], Manises [ 353-98 ] [ 988-49 ].

saboneret m . Dim. de saboner La gerra més petita, que només es feia per encàrrec, de mig litre de capacitat (Miravet [ 117-96 ] [ 2261-171 ] ) Prod. a: Miravet [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

safa f . V. tb. enciamera , gibrella , rentamans , safata , safeta Plata fonda, probablement més arrodonida que la gresala [ 1089-26 ] Safa , enciamera , gibrella i rentamans eren atuells semblants, probablement de fons arrodonit, sense diferenciar de la paret, i gairabé sense ala [ 1650-248 ] Gibrell [ 70-117 ] (Eivissa [ 810-IX-660 ], País Valencià [ 810-IX-660 ] [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ] , Ulldecona [ 810-IX-660 ] [ 824-VII-183 ]) Ribella (Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-47 ]) Palangana, gibrella [ 824-VII-183 ] [ 862-VII-574 ] [ 1070-1627 ] Gibrell per rentar-se les mans i la cara [ 131-102 ] [ 402-236 ] (Altea [ 353-98 ], Alzira [ 353-98 ], Eivissa [ 862-VII-574 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Manises [ 353-98 ], País Valencià fins a Ulldecona [ 862-VII-574 ], Pego [ 402-236 ], Ulldecona [ 1802-8-x ]) Nom donat a la palangana, que junt amb la pitxera servia per rentar-se (Guardamar, Baix Segura [ 1866-83 ]; recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) Gibrella, greala, escudella [ 811-II-613 ] [ 811-III-1111 ] Equival a escudella grealenca [ 2264-94 ] Per servir a taula [ 1522-83 ] .

Prod. a: Barcelona [ 1028-83,97 ] [ 2502-80 ] [ 3069-152 ] , Manises [ 353-98 ] [ 1028-56 ] [ 2264-77 ] , Onda [ 2320 ] , Paterna [ 2264-77 ] .

Denominacions segons la mida: gran (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ], mitjancera (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ], petita (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

En una casa apellada de les herbes: “duas saffes cubertorades de la dita obra [de Màlicha]” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-448 ].

"una safa de obra de València ab sa coberta" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-82 ].

“Item una safa ab cubertora de terra poqueta.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-169 ].

"Item una saffa de terra ab sa cuberta obra de València" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

"una çafa de obra de Máliqua [...] una safa gran [...] una safa de obra de Màlicha de menjar cuscussó [...] una safeta xica [...] una saffa de menjar cuscussó" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-83 ].

"onze safas de terra entra grans e xiques per cuscosó" (inv. Ciutat de Mallorca, 1499) [ 1522-83 ].

"cinc safes de obra de València per tenir cuscussó algunes trencades i adobades amb plom" (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-83 ].

"una safa de obra de València encobertorada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-83 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item la obra enverniçada: ço es çaffes grans enuerniçades dobletes fan sis la dotzena no valga cascuna sino set diners [...] Les çafes de maliqua valga cascuna tres diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157,158,159 ].

"Per [...] lliures, una grossa de çaffes [...] Per 20 lliures 10 sols, una grossa de pichers, çaffes , cantarelles y escudelles de rebuix" (Manises, 1547) [ 1738-133,134 ].

“Ittem dos seruidors grans y un chich ab ses safes .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“Escudellers [...]

Vna safa gran fonda, y un jarro: 5 s.

La safa sola: 3 s.

La [ sic ] jarro sol: 2 s.”

(Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudallers [...]

Una safa , ó ensiamera gran, fonda, de amplaria de un palm y tres quarts, 4 sous.

Una safa , ó ensiamera gran, fonda, de amplaria de palm y mitg, 3 sous.

Una safa , ò ensiamera mitjansera de amplaria de un palm y un quart, 2 sous.

Una safa , ò ensiamera petita de amplaria un palm, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

“Ittem dos greales de obra de manises. / Ittem nou safetes també de obra de manises.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

"sis safes de Manises, grans y chiques" (inv. Manises, 1674) [ 1738-264 ].

"Una palancana, un picher, una fruitera y una safa gran de Manises [...] Una safa fina molt vella." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-361 ].

“ safetes ordinaries [...] safetes mitjanes [...] safa mitjancereta [...] safa mitjana [...] safes un poc més majors que les mitjanes” (Manises, 1685) [ 938-419 ].

"Item. Les safes ordinaries a rahó de sis dinés. / Item. Les safes michanes a rahó de un sou." (correcció de la tarifa de 1685, València, 1685) [ 1738-280 ] [ 2264-176 ] .

“ç afa ” (Barcelona, 1695) [ 824-VII-183 ].

“Lo nou superior del convent de Sta. Catarina ha fet millorar las çafas y çafetas del refector, dexant la terrissa de vernís blanch ab dibuix blaus, que era obra grossera e introduint la terrissa mes fina vulgarment anomenada pisa bastarda que pocs anys ha se obra en esta ciutat de Barcelona” (Dietari de Sta. Caterina, II, 580. Barcelona, 1705-1714) [ 824-VIII-63 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, nou dotzenas entre safas y bassinas grans [...] Item, disset dotzenas y set, entre safas y plats perdiguers [...] Item sinch dotzenas de safas de plats perdiguers blaus.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

“Obra de terra: [...] safes ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ].

“ safa” : 2 esments (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

“ safa . f. gibrella .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-536 ].

| safa de foc

“ safa de foch ”, 1 esment a 41r (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

| safa fonda

“Una safa gran fonda i un jarro.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 131-94 ].

“Escudallers [...]

Una safa , ó ensiamera gran, fonda , de amplaria de un palm y tres quarts, 4 sous.

Una safa , ó ensiamera gran, fonda , de amplaria de palm y mitg, 3 sous.

Una safa , ò ensiamera mitjansera de amplaria de un palm y un quart, 2 sous.

Una safa , ò ensiamera petita de amplaria un palm, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].

| safa de plat perdiguer

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Bar celona, se judica trobar, ço és [...] Item, disset dotzenas y set, entre safas y plats perdiguers [...] Item sinch dotzenas de safas de plats perdiguers blaus.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

safanera f .

"una escaparata dins la paret amb un vidre devant y dins ella se troben trentaset xícaras, quaranta platillos, setze escudelletes de prender cafe, quatre çafaneras y altres pesas, tot obra de , bones" (inv. Ciutat de Mallorca, 1772) [ 1751-22 ].

safareig m .

| 1 safareig Per rentar-hi la roba. És un receptacle en forma de paral·lelepípede, amb un forat de desguàs al fons. Un costat de l'obertura superior es perllonga mitjançant un pla inclinat estriat, que serveix per maurar-hi la roba. Abans els safareigs eren d'obra, però, des de fa uns cinquanta anys, se'n fan de porcellana sanitària [ 6-75,76-80 ].

| 2 safareig Recipient de pedra on va a parar l’argila que, primerament, ha sigut barrejada amb aigua a la pica i, després, extreta amb el buidador i colada amb el garbell (Inca [ 1091-51 ]).

safata f . V. tb. batea , safra .

| 1 safata Esments de tipologia dubtosa:

"La obra de Manises [...]

Las safates ordinaries, a quatre dinés cascuna.

Les safates michanes, a set dinés cascuna." (València, tarifa de 1685) [ 1738-279 ].

“Sobre d’una safata y gerro de plata” (Valls, 1695) [ 810-IX-662 ].

"Ittem Una safata , y escupidora de pissa fina." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Una fruytera y dos safatas tambe de pisa fina” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

“Ítem, dos safatas de pisa.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-354 ].

| 2 safata Atuell de metall, de pisa, etc., de forma plana i amb una vora de poca alçada, propi per servir dolços, copes, licors, etc. [ 811-II-613 ] Té la vora més baixa que la d'una plata [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Manises [ 988-49 ].

| 3 safata Safa o gibrella [ 811-II-613 ].

safeta f . Dim. de safa .

"Item una salcera e una saffeta de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

“Ittem dos greales de obra de manises. / Ittem nou safetes també de obra de manises.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

“ safetes ordinaries [...] safetes mitjanes” (Manises ?, 1685) [ 938-419 ].

“Lo nou superior del convent de Sta. Catarina ha fet millorar las çafas y çafetas del refector, dexant la terrissa de vernís blanch ab dibuix blaus, que era obra grossera e introduint la terrissa mes fina vulgarment anomenada pisa bastarda que pocs anys ha se obra en esta ciutat de Barcelona” (Dietari de Sta. Caterina, II, 580. Barcelona, 1705-1714) [ 824-VIII-63 ].

| safeta per a codonyat , safeta blanca per a codonyat No es tracta de cap gibrell sinó d’un plat fondo i, per suposat, blanc. L’esment és del segle XVII però enca ra se’n fan de la mateixa mena (Manises [ 938-419 ]) Prod. a: Manises [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“Ittem dotse gerretes buydes pera tenir mel y una pera confitura y altra ab differents safetes pera tenir codoñat .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“ Obra de terra: [...] safetes per a codoñat ” (València, 1771) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

safra f .

| 1 safra Safata (Menorca [ 810-IX-663 ]).

| 2 safra Estalvi per a vi [0] Eina de terrissa o de metall, mena de grealeta rodona, amb la vora de poca alçada, que té una làmina plena de forats a mitja alçada. Es col·loca sota les aixetes de les bótes i serveix per sostenir les mesures i recollir-ne les escorrialles [ 811-II-615 ].

| 3 safra Estalvi per a oli [ 0 ].

"Una eyna més gran [que la safra per a vi], semblant a una cinquena, per transportar y vendre oli que porten los oliers ambulants, en la part superior de la qual s'encasta la peça dita propiament çafra per arreplegar les escorrialles." (Barcelona, 1905) [ 811-II-615 ].

| 4 safra Safre [ 0 ].

safre m . i les form es çafra , çafre V. tb. açafre Colorant que servia per pintar el color blau a les peces (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ] [ 131-123 ] [ 2264-63 ] Segons Osma, òxid de cobalt barrejat amb sílice, que donava el color blau [ 687-31 ] Pigment d’òxid de cobalt que servia per donar el color blau [ 810-IX-664 ] [ 811-III-1111 ] [ 861-881 ] [ 1070-371 ] [ 1291-33 ] [ 2078-37 ] [ 2186-148 ] [ 2264-75 ,76 ] [ 2357-57 ] Òxid de cobalt barrejat amb sílice, que s'usa per donar color blau a la pisa [ 811-II-615 ] Mineral de cobalt usat per decorar la pisa amb color blau [ 3069-93 ] (Manises [ 861-881 ] [ 1070-371 ] [ 938-419 ], Reus [ 49-I-106 ] , València [ 2264-63 ] ).

“ [...] opus terre daurati cum çafra ” (contracte Manises, 1333) [ 1291-33 ].

“ [...] çafre per fer obra de terra” (Paterna, 1403) [ 1162-16 ].

“ [...] a vobis habui et recepi totam illam mediam cremaduram tam in stanno çafre et plumbo quam in denariis [...] ” (contracte València, 1411) [ 687-101 ].

“ [...] septingentos viginti pots engerrats unius libre et unius libre et medie [...] factos a la domasquina secundum mostram quam michi tradistis dauratos et de çafre argentatos.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

"bonum, clarum et dauratum cum çafre et pictum pulcriter secundum oppus pape" (Manises, 1417) [ 2253-18 ,64 ].

" [...] ii grosses de porrons de pinzell de çafre " (contracte Manises, 1417) [ 2253-17 ,62 ].

“Item sex grosses scudelles de partera ab la garlanda de çafre ab les orelles trepades la mitat et la mitat redones ab lo cap [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ,38 ].

" ii grosses de porrons de pinzell de çafre " (llibre de comptes de l'escudeller barceloní Francesc Reyner, 1490) [ 2360-48 ].

“ safre . m. Polvos del bismut que s’emplean en las fábricas de pisa. Zafre .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-536 ].

sagell m . V. segell .

sagen m .

| 1 sage n V. tb. satge Paraula que deriva de l'àrab [ 2264-64 ] Zona més elevada que hi ha a la part posterior de la caldera , o cambra de combustió dels forns [ 415-I-18 ] [ 861-883 ] [ 2162-143 ] Banc situat al fogar o caldera del forn, a vegades separat de la resta per un petit muret. S'hi coïen gerres i gibrells [ 2264-61 ] S’hi escalden les peces que han de rebre més d’una cuita [ 353-98 ] [ 415-I-18 ] També s’utilitza per fondre , dins de gresols, la mescla del vernís [ 353-98 ] [ 2264-64 ] (Manises [ 353-98 ] [ 810-IX-666 ] [ 861-883 ] [ 938-419 ] , Paterna [ 2162-143 ] ) Per fondre una barreja de l' acercó calcinat a l' armele amb sorra silícica. En resulta un vidre compacte que s'ha de moldre per compondre el vernís (Horta de València [ 415-I-25 ]).

| 2 sage n Per extensió, també s’anomena sage n al seu contingut (Manises [ 353-98 ]).

| fer el sage n Enfornar en el sagén les peces d’obra crua a fi de socarrar-les (Manises [ 353-54 ]).

| 1 treure el sage n V. tb. fer el sage n Treure del dau el vernís vitrificat (Manises [ 353-106 ]).

| 2 treure el sage n Treure totes les peces que s’hi havien enfornat quan ja han estat socarrades (Manises [ 353-106 ]).

sagén m . Incorrecte [ 2264-64 ] V. sagen .

saginera f . Recipient per tenir-hi sagí [ 810-IX-667 ].

“Un cistalaça, I saginera , I curtapeu” (doc. a. 1380) [ 810-IX-667 ].

sagnador m . V. tb. sagnadora .

| 1 sagnador [ 1650-253 ] Sangradora [ 0 ].

“Item unum sagnador bestiarii.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 810-IX-668 ] [ 1046-104 ].

| 2 sagnador Mena de cossiol molt baix i ample, sense nanses, que, darrerement s’usava per esbandir-se els peus en tornar de la platja (Arenys de Mar [ 1650-253 ]) Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-253 ].

| 3 sagnador Denominació moderna d’una mena d’escudelles molt abundants durant la segona meitat del segle XVII [ 1491-95 ].

sagnadora f . i la forma sangnadora Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ] .

| sagnadora de bacina Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sinch sangnadoras de bassina .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

sagonà f . Var. dialectal per sagonada (l'Alcora [ 1653-54 ]).

sagonada f . V. tb. saonada La porció de fang sotmesa a l'acció de saonar . També en diuen saonada (l'Alcora [ 1653-54 ]).

sal f . V. tb. clorur de sodi , a l'entrada sodi .

| a la sal Procediment que consisteix a afegir una mica de sal a l'aigua de pastar el fang . Durant la cuita, la sal es transforma en un silicat alcalí, responsable del característic color blanc de les peces fetes per aquesta tècnica. A Agost empraven sal de les salines de Torrevella [ 10-18 ].

salador m .

| 1 salador V. tb. gerra de salar , olla de salar , saladora Mena de gerreta per posar el porc amb sal [ 2079-104 ] ( Onil [ 2261-119 ], Xiva [ 2261-84 ]) Prod. a: Agost [ 2261-139 ], Onil [ 2261-119 ], Xiva [ 2261-84 ] .

| 2 salador La gerra de sis roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-101 ].

| 3 salador Mena de canal amb els extrems tancats, que només s'usava per salar pernils [ 2079-104 ].

saladora f . Salador [ 0 ].

"Canons de cuxa ÿ saladoras , 1 sou 3 diners cada peça" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

salaó m . Grafia incorrecte, V. salaor .

salaor m . Var. dialectal valenciana per salador [ 0 ] .

salcera f . V. salsera .

salcereta f . V. salsereta .

saler m .

| 1 saler V. tb. pebrera , salera , saleret , salí , salinera , salinet En general, recipient per contenir i/o per servir la sal (Baix Camp [ 48-I-163 ], Mallorca [ 1513-155 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, un saler de pisa valia 3 diners [ 2360-71 ] .

“ [...] et unum salerio de stagno [...] ” (inv. Barcelona, 1306) [ 1098-103 ].

“ [...] I saler preycador [...] ” (inv. Bagà?, 1346) [ 186-II-258 ].

“Dos salers de terra de Màlica” (inv. Barcelona, 1394) [ 955-400 ].

“ [...] e dos salers de terra de la prop dita obra [de melica] [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ] [ 393-237 ] .

“ [...] Iª càntera de terra de tenir mel e Iª alfabergera de Mèlica e I saler e greals, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-702 ].

"Item unum saler argenti deauratum cum una cuyeria [...] " (inv. castell de Peratallada, final s. XIV) [ 1454-48 ].

“Qui hagués trobat un sach ab mil marchs d’argent e un saler d’or” ( Marià Aguiló, a cura de: Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes, ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades . Barcelona: Llibr. d'Alvar Verdaguer, 1881 ) [ 810-IX-686 ].

“Item I testa de saler .” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-94 ].

"un saler de terra blanc" (inv. Mallorca, 1464) [ 1522-83 ].

"un saler de terra per tenir sal" (inv. Llubí, a Mallorca, 1480) [ 1522-83 ].

"un saler de terra amb cobertor" (inv. Algaida, Mallorca, 1499) [ 1522-83 ].

“Item hun saler e una cassola de terra.” (inv. Ariany, Mallorca, 1515) [ 1320-26 ].

“ [...] lo servidor [...] Primerament deu posar lo saler e pa, aprés torcaboques e lo ganyivet [...] lavors deu venir lo servidor, e dins un plat deu aportar lo saler , lo qual ab reverència de peu posar-lo davant ell [...] " (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-32,33 ].

“Més dos selers so és hun de fust y hun de terra” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1522) [ 1338-287 ].

"dues dotzenes y mija de salers pintats" (inv. Barcelona, 1545) [ 2045-18 ].

“Ítem, una alburnieta de Mèlica y un saler del matex.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1785 ].

“Ítem, dotze platerets de terra, blanchs, sinc scudelles, un saler .” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1877 ].

“ [...] una fruytereta y saler de dita obra [de Pisa] [...] un saler obra de Pisa” (inv. Reus, 1589) [ 49-I-96 ].

"Item saler y pebrera de terra obra blanca: 4 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ].

" saler i fruiter de pisa" (inv. Mataró, 1609) [ 1491-38 ].

“ salers ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-I-96 ].

“ [...] un pitxer, un saler i una pebrera de Pisa [...] ” (inv. Palamós, Baix Empordà, 1628) [ 190-97 ].

“Escudellers [...]

Vn saler , y pebrera: 2 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudaller [...] Un saler , 1 sou. [...] Obra de pisa de la terra [...]

Un saler de tumbol de pisa, fi blanch ò pintat, 3 sous.

Un saler de pisa ordinari fi blanch, ò pintat, 2 sous.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267,268 ] [ 111-55,56 ].

El setembre de 1681 consta als llibres de de Convalescència de Barcelona que es compraren “2 dotzenes de salers ” a l’escudeller Ramon Cases, per un preu de 2 lliures [ 131-137 ].

" [...] ce ha trobat que y a sinch dotsenes y sinch de ascodelas; ítem 13 sicres; ítem 12 basals [barals?]; ítem 12 gots; ítem 10 salés ; ítem 22 plats roigs; ítem 12 dotsenas de plats blancs [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1684) [ 2024-88 ].

"una grossa de salers per a coure pintats" (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVII) [ 1880-339 ].

“1 saler de terra” (inv. Siurana d’Empordà, 1736) [ 163-87 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, tres dotzenas de salers : valen quinze sous.” (inv. de l’escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sis dotzenas de salers y pebreras / Item, set salers de caixa i pilanet [...] Item, quatre dotzenas de pebreras y salers .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“ [...] 2 grossas Salers y Pebreras [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

“ [...] un barral de terra, un crixell per tenir oli de terra medià, un saler y dos escodellas de Pisa.” (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f74 ].

"Item, quatre salers , esto és, tres de vidre y un de pisa." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-79 ].

"Item, un estalvi, un saler usat y dos plates grans dolentes, tot de terra de Girona." (inv. Sant Genís de Palafolls, Maresme, s. XVIII) [ 2048-52 ].

" Salés , cullarés, mortés, 8 docenas: 12 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| 2 saler V. tb. escudelleta per servir sal , saler clos i saler obert Per a la taula [ 0 ] Recipient de ceràmica per servir el pebre, la sal i d’altres espècies a taula . Prén tres formes diferents:

a ) Copa troncocònica amb columna i peu (abasta els segles XVII-XIX).

b ) Cilíndrica, rematada amb mitja bola plena de foradets o bé amb un broc. Té un forat a la base, que serveix per reomplir-la, que es tapava amb un tap de suro.

c ) Semblant a una ouera però amb les parets més baixes (segles XVII i XVIII) [ 131-97 ].

Entre els segles XIV i XVII, probablement s'usaven com a salers petits platets o escudelles. Des de mitjan segle XVII, l'atuell assoleix forma pròpia, amb dues variants principals: saler o pebrera oberts i saler o pebrera closos [ 2045-20, 21, 25 ].

Base plana en forma de plateret, unida a una copeta mitjançant una columneta cilíndrica (Inca [ 1091-53 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-47 ] [ 1039 ]) .

Prod. a: Agost, amb dos receptacles, per a sal i pebre [ 2337-90 ]; Barcelona [ 581-41 ] [ 1650-251 ] [ 2308-67 ] [ 2502-80 ,203 ] [ 3069-109 ] ; darrer terç XVII o inici XVIII, en forma de copa i de forma cúbica [ 1892-57,60,66 ] , s. XVII (ditada) [ 2492-135 ], 1r terç s. XVIII (faixes o cintes) [ 1893-101 ]; [ 1650-251 ], Mallorca [ 1755-57 ], Manises [ 2360-286,287 ], Olot [ 1650-251 ]; Reus [ 31 ] [ 581-41 ] , s. XVI [ 49-I-95 ] ; Tivenys [ 60-25 ], Tuïr [ 6-21-27 ] [ 1650-251 ] .

| 3 saler Per a la cuina, a mb una nansa per penjar-lo [ 0 ] És com el cullerer però sense forats a la base [ 1650-247 ] Apareix el segle XIX [ 1650-247 ] [ 2079-72 ] (Esparreguera [ 1022-244 ]) Vermell llis o groc esquitxat de verd, en una sola mida ( [ 21 ]).

Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-29 ], Arenys de Mar [ 6-63-16 ] , Benissanet [ 31 ], (obra vermella) [ 21 ] [ 58 ] [ 351 ] [ 1163-160 ], Breda [ 8-92 ] [ 351 ]; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-34 ]; Esparreguera [ 8-98 ] [ 1022-244 ], Inca [ 1091-53 ], Miravet [ 31 ] [ 117-113 ], Piera [ 6-12-11 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Sabadell, totalment grocs [ 0 ]; Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-31-x ], Tivenys [ 8-105 ] [ 11-217 ] [ 442 ].

| saler de caixa i pilanet Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, set salers de caixa i pilanet .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| saler clos Atuell piriforme o cilíndric que s'omple per la base i que té un o més foradets al capdamunt, per on surt la sal [ 1650-251 ] A Catalunya, es coneixen dos tipus de saler clos. L'un és cilíndric, amb forat inferior de càrrega i casquet hemisfèric, ple de foradets, a la part superior. L'altre és piriforme, amb peu de copa, amb forat de càrrega al centre de la base i un o diversos foradets a l'extrem superior [ 2045-26, 27, 33 ] Cronologia del tipus cilíndric: de mitjan segle XVII fins al primer quart del XVIII. Cronologia del tipus piriforme: del primer terç del segle XVII fins al segle XX [ 2045-27,33 ] Prod. a: Tipus cilíndric: Barcelona [ 2045-27 ], prob. Lleida [ 2045-27 ] Tipus piriforme: Barcelona [ 2045-33 ], [ 2045-33 ,36 ], Olot [ 2045-33 ,35,36 ] .

“ salés closos sis ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-39 ].

| saler amb nansa Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ].

| saler sense nansa Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ].

| saler obert Denominació actual [ 2045 ] A Catalunya se'n coneixen quatre tipologies. Tipus troncocònic: en forma de copa, amb la part superior troncocònica per fora i amb un pouet central per al contingut [ 2045-28 ] En forma de copa: amb la part superior en forma de casquet [ 2045-37 ] Tipus c úbic: de forma cubicoide amb una depressió a la cara superior. Alguns exemplars tenen quatre peus [ 2045-31 ] Tipus amb columnetes : plataforma superior hexagonal que forma una cavitat central, base laminar amb modelat decoratiu i tres columnetes que uneixen ambdues parts [ 2045-30 ] Cronologia: tipus troncocònic, a Barcelona, de mitjan segle XVII a mitjan del XVIII; en forma de copa, a Barcelona, mitjan segle XVIII; tipus cúbic, a Barcelona, de la darreria del segle XVII o primera meitat del XVIII; tipus amb columnetes, a Barcelona, primera meitat del segle XVIII [ 2045-28 ] Prod. a: Barcelona [ 2045-28 ], Olot [ 1728-53 ] .

| saler de paret (Mallorca [ 1059-184 ]) Prod. a: Tivenys [ 31 ].

| saler de dues peces

“Ítem, un saler de dos pesses , de terra [...] per onze diners” (encant, Lleida, 1563) [ 2901-1940 ].

| saler de taula (Mallorca [ 1059-188 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 21 ], Tivenys [ 60-25 ].

| saler de túmbol Saler clos [ 0 ] Saler amb cobertora [ 1491-46 ].

“Obra de pisa de la terra [...]

Un saler de tumbol de pisa, fi blanch ò pintat, 3 sous.

Un saler de pisa ordinari fi blanch, ò pintat, 2 sous.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267,268 ] [ 111-55,56 ].

salera f .

| 1 salera Saler (Rosselló [ 810-IX-686 ]).

| 2 salera Ollassa de quatre nanses per tenir la sal en gros (Menorca [ 824-VII-193 ]) Prod. a: Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

saleret m . Dim. de saler . Saler petit [ 810-IX-686 ].

“ [...] II oliers de terra, I selaret e II leues.” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].

“III salerets de terra” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“I saleret ab montura d’argent” (inv. rei Martí, Barcelona, 1395-1410) [ 185-73 ].

“ [...] un saleret de terra blanca [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901-1907 ].

salí m . V. tb. salinet Saler petit per posar la sal a taula (Bonansa [ 810-IX-687 ]).

saliner -a adj . El maó o la rajola que surt del forn vermellós, per estar cru, i s’esmicola o corca aviat [ 810-IX-689 ] [ 824-VII-194 ].

salinera f . Saler [ 0 ].

"Item, una salinera y un collare, dolent." (inv. Barcelona, 1739) [ 1569-346 ].

salinet m . Saler per a la taula (Bonansa [ 810-IX-689 ]).

sallagó m . L’argila emprada pels terrissers (Tamarit de Llitera [ 193 ] [ 810-IX-714 ] [ 1288 ]).

“sallagó m. arcilla (los cantes se fan de sallagó ); cat. argila .” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

salló m . V. selló .

sallona f . V. sellona .

salona f . V. sellona .

salpasser m . Atuell per fer aspersions d'aigua beneita [ 0 ].

“Un salpasser o tenidor de aygua beneyta de terra vert.” (inv. Barcelona, 1490) [ 975-389 ].

“Ítem un salpasser de cambra d’obra de terra.” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-373 ].

salsera f . i les varietats formals salcera i salzera [Totes les cites documentals es mostraran a l'accepció 2, a excepció de les que, de forma explícita, es refereixin a l'atuell destinat a servir salses a taula, que s'inclouen a l'accepció 1].

| 1 salsera V. tb. salsereta Per servir salses [ 128-56 ] [ 810-IX-699 ] [ 1039 ] (Mallorca [ 1059-188 ], Mallorca [ 1039 ], Menorca [ 178 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una salsera gran de pisa valia 36 diners , una de mitjana, 18 diners, i una de petita, 9 diners [ 2360-71 ] Recipient de terrissa, envernissat, amb dues nanses i un bec (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ,77,79,91,94 ] , [ 13-102 ] , Manises o Paterna [ 2360-171 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ] , Pòrtol [ 1868-258 ] .

“ Salsera o pebrera: Salsamentarium” ( Pere Torra: Dictionarium sev Thesaurus Catalano-Latinus . Barcelona: Joan Piferrer, 1726 ) [ 810-IX-699 ].

“Salsa de tomàtiga [...] dins una salsera la treuràs a taula. [...] acostant la salsera perquè cada qual prenga lo que li agrad.” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-32,173 ].

“ salsèra . s. f. escudelleta per posar las salsas. Salsera . Salsamentarium.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ salsera . f. Vas en que’s posan las salsas.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-542 ].

"Feta axís esta salsa, la pots colocar en una salsera o tassa de pèndrer caldo [...] " ( , receptari de 1867) [ 1691-125 ].

"Esta sustància se pot servi en una salsera [...] Esta salsa se pot serví en una salsera (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-72,90 ].

“ salsera ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-15, pàssim ].

| 2 salsera V. tb. salsereta , solsera Gerra petita, amb dues o quatre nanses, que serveix per conservar aliments [ 810-IX-699 ] Recipient en forma d'alfàbia, però més petita, amb dues o quatre nanses, que serveix per tenir coses en conserva, saïm, mel, etc. [ 1522-85 ] (Ciutadella de Menorca [ 1337-89,90 ], Mallorca [ 177-16 ] [ 810-IX-699 ] [ 1522-85 ] , Menorca [ 810-IX-699 ] [ 1522-85 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-47 ]) Més petites que les alfàbies . Envernissades per dins i per fora. Amb dues o quatre nanses. Servien per guardar-hi mel, sagí, seu, sal, etc. (Menorca [ 825-32 ]) Per conservar escabetx (Menorca [ 178 ]) A Ciutadella de Menorca en diuen salsera , a Maó, ancolla [ 1337-89,90 ] Recipient alt i sense nansa que serveix per posar-hi conserves (Barcelona [ 393-226 ]) Prod. a: Miravet [ salsera , no solsera , segons Violant, 1946. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] .

“ [...] et quandam salseriam de terra cum pulvere zuccare.” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-106 ].

“Primerament Iª salsera de datils confits. XII lliures [...] Item II salçeres ab conserve de aruga. XVIII lliures [...] Item III salcreres en que avie conserva rossada. III roves IIII lliures [...] ” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-43,44,45 ].

“item II salseres de terra enverniçades: II s. [...] item una solsera envernisada: I s. [...] item una solsera enverniçada: I s. [...] item I salsera : I s. item altra salsera : I s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41,42 ] [ 1233-128 ].

"Item que ningun taverner o altre, qui vena vi en menut, no gos stancar, pus lo hage cridat, ni les mesures hi haje posades, ni·l gos pujar de preu, fins sia en la salsera hont lo haurà ubert." (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-55 ].

“Item I salsera de terra.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-91 ].

“Dues salseres de terra pintades” (inv. d’Urgell, 1430) [ 955-400 ].

"dues salseres de terra" (inv. Caubet, a Bunyola, Mallorca, 1435) [ 1522-84 ].

"tres salseres una pintada i dues verdes" (inv. Muro, Mallorca, 1436) [ 1522-84 ].

“una salsera gran de obra de Màlica ab son cubertor” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-277 ].

"hun armari dins lo qual stan salceres de terra e olles per tenir sagí e altres coses de pocha valor" (inv. sa Pobla d'Hu ialfàs, Mallorca, 1439) [ 1522-96 ].

“Item cent bacins e salseres a for de dos solidos peça.” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“una salsera ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-17 ].

“ [...] una salsera .” (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-134,136 ].

“Item una salsera . / Item una salsera patita e hun cadaff vert [...] ” (inv. Ciutadella, Menorca, 1452) [ 825-142 ].

“Item una stora de jonchs entorn la paret una salsera envernissada ab mel rosada.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1453) [ 825-148 ].

"Item una salcera , una olla, nou scudelles, duas cassoles ab cubertores cascuna tot de terra [...] Item una salcera e una saffeta de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

“sis dotzenes de salseres envernissades [...] vuyt o deu dotzenes de salseres poquetes envernissades [...] una salsera verda en la qual ha entorn tres unces de garch piquat [...] hun pot o salsera ab conserva de rosses en la qual n.a entorn tres lliures [...] una altra salsera poqueta en què ha una lliura de conserva de violes [...] duas salceres de obre de Màlicha ab quatre anses [...] tres salseres buydes [...] dotze salseres ab lurs cullitors de canya” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449,450,451 ].

“Item huna salsera verda [...] Item dues salseres .” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-198 ].

“Item una salsera de terra sbrocada.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-178 ].

“ [...] duas salzeres pintades en que ne ha una trenquada [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-168 ].

“En lo porxo: Item dues salseres de obre de Malique.” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1477) [ 1298-46 ].

"una salsera de obra de Màlicha amb tres anses" (inv. Sóller, Mallorca, 1485) [ 1522-84 ].

"una salsera de terra gran, buida, obra de València, amb quatre anses, cobertorada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-84 ].

"Item una salcera de tenir sall [...] Item una salcera petita ab un poch de amidó [...] Item una salsera poqueta de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-237,243 ].

“En lo armari havie una salsera e hun pot de terra [...] ” (inv. Esporles, Mallorca, 1505) [ 1223-213 ].

"Item una salcera de terra fesa ab III almuts de lúpols / Item altre salcera [ pàssim ] Item quatre salseras obre de Màlica ab ses cubertores" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-254...263 ].

"una salsera de terra petita" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-95 ].

"unes salseres de terra, a la una hi ha un poc d'arrop i l'altra és buida" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-100 ].

“It. una salzera de terra [...] ” (inv. Lloseta, Mallorca, 1582) [ 1095-I-393 ].

"Item vna salsera de terra plena de mel: 15 s. [...] Item altra salsera ab 3, o, 4 taronges confitades en sucre: 8s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316,321 ].

“La cuyneta o rebost [...] dos alfabietes mitgenseres a la una un quarti de vinagre [...] sinch alfabies petites una ab olives trencades, altre senceres, altre negres y le altre circa dos quartans oli [...] Item una salsera ab olives trencades.” (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

"Item tres salseras per posar mel y en ellas cosa de set lliuras de mel [...] Item una salsera per posar arrop, usada." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

"En esser el peix sec o la carn eixuta, la compondràs dins una salsera [...] Posat el peix dins l'olla o salsera [...] " (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-72 ].

“ salsera ” s’esmenta 21 vegades com a recipient per a la conservació d'escabetx (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-16 ].

“ salsera ”, a 115v; “ selsera ”, a 115v , com a recipient per a aliments en conserva (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

salsereta f . i la forma salcereta Dim. de salsera .

“Item dins lo dit artibanch [...] salseretes de terra e altres aynes de tenir vituales de pocha valor [...] en laltra caxa de dit artibanch ha salseretes de terra [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-177 ].

2 salseretes s’esmenten a l’inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1513 [ 962-445 ].

“Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“ [...] une salserete de terra de tenir arop [...] ” (inv. d’un candeler de Llucmajor, 1573) [ 1280-90 ].

“Item una salsereta y dos olletes per I s. III d. [...] ” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-230 ].

"Item vna salsereta de terra ab llimons confitats: 10 s. [...] Item vna salsereta de terra plena dendiana: 4 s. [...] Primo vna salsereta de terra ab vns quants llimons confitats en sucre: 10 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316,321 ].

“It. una salsereta ab codonyat y una cadufeta blaua per 16 s. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

salzera f . V. salsera .

sambull m . i la forma çambull Orinal. Galleda, pot o altre utensili, que usen als vaixells i a les presons, per defecar els malalts o els que no es poden moure del seu lloc [ 811-II-618 ].

sanda f . Mesura per a líquids [ 810-IX-723 ].

“Ha el celler de Perpenyà [...] una bota que té vna sanda e vna que té miga sanda ” (Miret Templers 561; doc. any 1373) [ 810-IX-723 ].

“Una bota que té una sanda e una que té miga sanda ” (Miret Templers 561; doc. a. 1376) [ 810-IX-723 ].

sanefa f . i la forma cenefa .

| 1 sanefa S empre serveix per delimitar alguna cosa [ 1885-15 ] Part ornamental plana [ 6-78,79-8 ] , de dibuix o color diferent, que tanca un enrajolat [ 6-78,79-8 ] [ 813-325 ] [ 810-IX-724 ] Rajoles planes, quadrades o rectangulars, que tanquen un enrajolat i se'n distingeixen per ésser de dibuix o de color diferents [ 1885-15 ] Serveix per delimitar i enquadrar la composició central d'un arrambador. Sovint, de rajoles llises, més estretes que les del motiu principal ( [ 105-23 ] [ 1783-48 ]) Prod. a: [ 105-23 ] .

| 2 sanefa Nom d’un motiu ornamental incís aplicat a la terrissa de [ 19-20 ].

| sèrie sense sanefa Denominació moderna d’un estil de vaixella de pisa blava barcelonina de mitjan segle XVII [ 1600-67 ].

| mitja sanefa Denom inació moderna, emprada per col· leccionistes i antiquaris, de les rajoles rectangulars emprades com a orla d’enrajolats, antigament denominades cintes , cintetes o rajoles de cinteta [ 844-13 ].

| sanefa d’arcs amb creus Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1530 [ 1212- 212, 223 ].

| sanefa d’escates Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1727-1780 [ 1212- 212, 223 ].

| sanefa de línies obliqües Denominació moderna d'una sanefa aplicada a la pisa blava de Reus [ 2009-15 ].

| de sanefa en negatiu adj . Denominació moderna d’una sèrie de pisa blava barcelonina del segon terç del segle XVIII [ 3069-114 ].

| sanefa d’ondes i punts entre filets Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1770-1800 [ 1212- 212, 223 ].

| sanefa de xebrons Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1730-1800 [ 1212- 212, 223 ].

sanefeta f . N om d’un motiu ornamental incís ( [ 19-20 ]).

sang f .

| sang de bou [ 651-23 ].

sangnadora f . V. sagnadora i sangradora .

sangradora f . S agnador [ 0 ] Gibrella per parar la sang [ 811-III-1123 ].

“ sangradora . f. Gibrella pera parar la sanch que ix de la sangria.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-548 ].

| sangradora de bacina

“Item, set sangradoras de bassina .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

sanguinarra f . i la forma senguinarra .

"En la estancia ditta de la pasta se ha trobat lo seguent [...] Una senguinarra per remoldrer lo vernis." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

sant m . Prod. a: , 1912 [ 765-120 ] [ 1783-19 ] [ 2294-166 ] .

“ Retaules , sants , plates, aiguamanils, piquetes, pots, testos, bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance, etz. etz." ( imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ] .

| fer sants Es diu quan, per descuit, es deixen espais de la peça sense engalbar ( [ 21-84 ]).

sant Àngel Custodi m . Els vidriers de Mataró pertanyien a la confraria del sant Àngel Custodi. El 1685 s'hi van afegir diversos oficis, fins aleshores sense confraria, entre ells, els ollers i els gerrers [ 150 7-355 ].

sant Antoni m . Patró dels terrissers de Sogorb [ 2245 ].

sant Antoni Abad m . V. sant Miquel Arcàngel i sant Antoni Abad .

sant Crist m . Patró dels terrissers de d'Uixó [ 2245 ].

sant Jaume m . Patró dels canterers de Traiguera [ 1844 ] [ 1987-123 ] [ 2245 ] [ 2368-100 ] .

sant Joan Baptista m .

• Patró de la confraria a la que pertangueren els ollers de Tuïr des del 1646 i, ja al segle XIX, els terrissers [ 6-20-18 ].

• Patró de la confraria de Granollers que agrupava rajolers, ollers i d'altres oficis diversos [ 1809-135 ] [ 1849-19 ] .

sant Josep i santa Eulàlia

La confraria gremial de Sant Josep i Santa Eulàlia, de Sabadell, amb odenances del 25/11/1760, reunia fusters, paletes, serrallers, ferrers, sabaters i rajolers [ 831-270 ].

sant Miquel Arcàngel i sant Antoni Abad m . Els corders, traginers, ferrers, courers, freners, revenedors, hostalers, ollers i estaments de foc formaren confraria sota el patronatge d'aquests sants. Les primeres ordinacions gremials foren aprovades el 18/2/1704 i es varen confirmar, amb algunes esmenes, el 17/8/1715. La confraria fou instituïda canònicament, el 25/7/1755, amb les mateixes ordinacions [ 81-70 ].

sant Pere m . Patró del gremi dels rajolers de València el segle XIV, juntament amb els paletes i els bracers [ 2264-98 ].

sant Ramon de Penyafort m . El 1604 els canterers de Verdú pertanyien a la confraria d’aquest sant, juntament amb ferrers, soquers, flassaders, blanquers, sastres, sabaters, músics, fusters, carreters, mestres de cases, etc. [ 2560-57 ] El 1605 van fer ordinacions pròpies [ 2560-59 ].

santa Eulàlia f . V. sant Josep i santa Eulàlia .

santet m . Figura de pessebre [ 8-313 ] [ 1755-69 ,72 ] o imatges diverses, en general de sants [ 1755-70 ] (Mallorca [ 8-313 ] [ 1755-69 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ] [ 1755-69 ,73 ]; Fartàritx, segle XIX i principi del XX [ 1755-69 ,95 ]; Inca [ 13-142 ]; Manacor, els segles XVII i XVIII [ 1755-69 ] .

Santíssima Trinitat f . Patrona dels gerrers d’Inca i de Ciutat de Mallorca [ 1081-46 ] Patrona del "Collegi del Ofici de Gerrers, Ollers y Teulers" de Ciutat de Mallorca [ 1421-10 ] [ 1509-67 ] [ 1868-251 ] La confraria d’Inca es va fundar el 1580 [ 1755-30 ] El febrer de 1653, el gremi d’Inca es va separar del de Ciutat [ 1755-92 ] A Mallorca, el gremi de gerrers s'organitzà el 1582 [ 1069-12-65 ] [ 1509-67 ] Ja existeix constància d'aquest gremi al segle XIV [ 1509-67 ] Patrona dels ollers de Marratxí (Mallorca) [ 0 ] .

santpere m . En deien del bací a Solsona [ 1729-25 ].

sanxa f . Munyidora [ 0 ] Olla on es posa la llet en munyir-la (Puigcerdà [ 810-IX-743 ]).

saó f .

| estar en saó Tenir l’obra crua el grau d’humitat òptim per ser envernissada (Blanes [ 4-164 ], Breda [ 4-165 ]) Tenir el grau òptim d’humitat per poder aplicar l’ornamentació a la ceràmica brodada (Mallorca [ 1755-74 ]) .

saonà f . Var. dialectal per saonada (l'Alcora [ 1653-54 ]).

saonada f . V. tb. sagonada La porció de fang sotmesa a l'acció de saonar . També en diuen sagonada (l'Alcora [ 1653-54 ]).

saonar v . Pastar una porció de fang amb les mans a fi d'homogeneitzar-lo i eliminar-ne les oclusions d'aire, justament abans de modelar-lo (l'Alcora [ 1653-54 ]).

sap m . It.: Biga de terra cuita, per construir sostres (alguerès [ 1584-11 ]).

sapisteri m . Llibrell [ 810-VII-4 ].

“Sent Benet pres lo sapisteri o librell aquell que era trencat a dos parts” ( Quaresma de Sant Vicent Ferrer predicada a València l’any 1413 , transcripció a cura de Josep Sanchis Sivera, Barcelona, 1927) [ 810-VII-4 ] [ 810-IX-746 ].

saplà m . A les rajoleries, lloc on s'esterrossava i es preparava l'argila abans de barrejar-la amb aigua (Gavarres [ 2029-80 ]).

saranda f . Mena de garbell rectangular usat a les rajoleries (Granollers [ 2257-93 ]).

sarapera f . Arcaïsme per xaropera .

sarcina f . [ ceràmica ?]

“Item foren atrobadez en una casa en què stà lo mulner dels dits molins [...] una sarcina pocha abta per tenir oli.” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-36 ].

sardinell m .

| 1 sardinell Als forns dels terrissers , petita cambra de cocció situada dins mateix de la foga ny a , però separada del foc directe mitjançant una volta . Només s’hi col· locava l’obra més rústica o la que només estava envernissada per dins ( d'Empordà [ 136-22 ] [ 137-29 ] [ 1562-55 ,57,58,61,63,66 ] [ 2261-291 ] [ 2806 ] ) La part de la foganya on es coïa l’obra sense vernís o envernissada només per dins ( d’Empordà [ 2340-74 ] [ 2366-282 ] ) .

| 2 sardinell Als forns oberts de les rajoleries, el punt més alt del forn (Regencós [ 1566-32 ]) Tram del forn comprès entre les arcades i la bardissa (Regencós [ 1566-87 ]) .

sarpallera f . V. xarpellera .

sarpellera f . V. xarpellera .

sarpillera f . V. xarpellera .

“ sarpillera . f. xarpellera .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-552 ].

sàrria f . V. tb. sarrió Recipient d’espart o de palma, d’un metre a vuit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat al través damunt d’una bèstia, per transportar obra de terra cuita o d’altres coses [ 810-IX- 760, 761 ].

“XIII sàrries de rajoles de Paterna” ( Miscel·lània Puig i Cadafalch , tom I, p. 28. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1947-1951. Doc. a. 1402) [ 810-IX-761 ].

sarrió m . Sàrria [ 0 ].

sarrionar v . A les terrisseries, preparar les peces, embalades i recobertes de palla, a dins de sarrions per enviar ( [ 21-92 ]).

sarvidora f . V. servidora .

sasonar v . Cast. V. assaonar .

satge m . Sagèn [ 0 ].

| fer el satge Significa fondre el plom i l’estany per formar el vernís [ 938-419 ] (Manises [ 938-419 ]).

satrí m . V. setrill .

satria f . V. setrilla .

satrie f . V. setrilla .

satriera f . V. setrillera .

satriet m . V. setrillet .

satril m . V. setrill .

satrill m . V. setrill .

satrilla f . V. setrilla .

satriller m . V. setriller .

satrillet m . V. setrillet .

satriy m . Grafia antiga per setrill .

satriya f . V. setrilla .

Savona top .

| sèrie d’estil de Savona o d’influència de Savona Denominació moderna d’una sèrie de pisa blava barcelonina del segle XVIII [ 1600-71 ] Del darrer terç del segle XVII fins a la meitat del segle XVIII [ 3069- 106,111,112,115,116 ] .

sbroquellar v . V. esbroquellar .

scalfador m . V. escalfador .

scalfeta f . V. escalfeta .

scat m . V. escat .

scorredor m . V. escorredor .

scudaler m . V. escudeller .

scudel m . V. escudell .

scudela f . V. escudella .

scudeler m . V. escudeller .

scudell m . V. escudell .

scudella f . V. escudella .

scudeller m . V. escudeller .

scudelleta m . V. escudelleta .

scudeyla f . V. escudella .

scudilla f . V. escudella .

seadora f . V. seiedora .

sebka f . V. sebqa .

sebqa f . Element decoratiu en forma de retícula oblíqua, que aparenta un entrellaçat romboïdal. Fou particularment aplicat a l'arquitectura. També a d'altres formes artístiques, entre les quals, la ceràmica. S'inicià a l'època almohade i perdurà a l'art nazarí i mudèjar, principalment [ 0 ].

| sebqa d’escates Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1550 [ 1212- 211, 223 ].

secreta f . Bací [ 0 ].

“ secreta . f. [...] bassa, necessária .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-558 ].

sedaç m . V. sedàs .

sedàs m . i la forma sedaç V. tb. arè , garbell , tamís .

"Item hun librell gran de pastar blanch ab hun sedàç migensser e hun sernador de fust" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].

“dos garbells usats i un sedás usat.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

| sedàs de colar V. tb. colar , porgader De teixit de cerres sobre bastidor quadrat de fusta, reforçat per una creu de ferro. Es mou manualment sobre guies de ferro ( [ 21-77 ]).

| sedàs de repassar És de trama més petita o fina que el sedàs de colar. Serveix per repassar l’engalva i el vernís ( [ 21-84 ]).

| sedàs vibratori Enginy mecànic usat per eliminar impureses de la barreja d'argila i d'aigua, abans de conduir-la a les basses ( [ 1783-26 ]).

sedat -da adj . i la forma cedat V. tb. fes Fes o sedat és el nom que es donava a l’atuell de ceràmica malmès, a Barcelona, al segle XVI [ 47-102 ].

"un bugader de terra gran, menys de serpella, cedat [...] dues alfàbies petites, de terra per tenir lexius, buydes, cedades " (inv. Barcelona, 1390) [ 393-226 ].

segadora f . Canterella amb galet lateral per beure [ 0 ] Prod. a: l'Albelda [ 2034-181 ].

Segarra top .

| de adj . Denominació moderna de l’estil decoratiu d’una producció de pisa polícroma feta a Lleida [ 3069-94 ] des de mitjan segle XVII [ 735-22 ].

segell m . i la forma sagell V. tb. encuny , marca , marca de fàbrica , senyal Marca estampada en una ceràmica que reprodueix les lletres d'un nom [ 1666-188 ] Vegeu reproducció de segells sobre peces de terrissa a: [ 907 ] [ 1042-233,235 ] [ 1268-148 ] [ 1525-132,133 ] [ 1555-629 ] [ 1625-48 ] [ 2832 ] , Barcelona [ 6-60-17,18 ] [ 6-72-52 ] [ 646-117 ] [ 1174-179 ] [ 1625-48 ] [ 2012-123 ] [ 2397 ] , Paterna [ 646-118 ] [ 1048 ] [ 1347-46 ] [ 2012- 122, 123 ] [ 2841-20 ] .

“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Va guer que tot jarrer qui fassa jerres ne.n fassa fer, deja po sar son sagell en les jerres que fara, ho fara fer, lo qual segell sia posat en loch descubert, que tota vegada lo pusca hom veher, e que fassa bones jerres e de bona terra e deja tenir cascuna jerra de XII quartans ha en sus e que sia terra qui sia suficient a jerres. ” (d eliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 70-116 ] [ 876-1086 ] [ 1134-73 ] [ 1901-112 ] .

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat en loch descubert que tota vegada lo puscha hom veer, e que fassa bones gerres e bé cuytes e de bona terra [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1320) [ 1901-112 ].

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat prés del coyll, en loch descubert en axí que tota vegada lo puxa hom veer." (ordi nació municipal, Barcelona, 1326 ) [ 1901-113 ].

Seger V. piròmetre , cons de Seger .

seiedora f . i les formes seadora , sejadora .

| 1 seiedora V. tb. asseadora , asseuradora , bací de comuna , comuna , orinal de comuna , servidor Mena d’embut troncocònic, envernissat per dins, connectat a la canonada de desguàs , que formava la part superior de les comunes [ 6-75,76-79 ] [ 1022-236 ] (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Barcelona , on en feien de dues mides: de cos i de cuixa [ 6-75,76- 78, 79 ] ; Esparreguera [ 1022-236 ], Esplugues de Llobregat, Casa Di ví [ 1-49 ].

"24 sejadoras de cos: 10 reales

36 id. cuixa: 10 reales

18 id. sifon: 10 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“ALFARERÍA [...] Vaso de excusado, de color (llamado comunmente de “ seadora ”), 1 pt.” (Barcelona, 1899, 1900) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].

“ [...] seiedores , escates, passamans i vaguetes [...] sobretot de l’antiga casa Daví [...] ” (Marià Burguès, terrisser, Sabadell, 1925) [ 1-49 ].

| 2 seiedora Bací alt (el Vendrell [ 60-17 ]) Prod. a: el Vendrell [ 60-17 ].

| seiedora amb fillola Seiedora amb un broc lateral que servia per empalmar-hi les aigües provinents de l'orinador i, algunes vegades, l'aigua de neteja subministrada per un dipòsit de descàrrega [ 6-75,76-79 ].

| seiedora de sifó La que té incorporat un sifó [ 6-75,76-79 ] Prod. a: Barcelona [ 6-75,76-79 ].

sejadora f . V. seiedora .

seleni m . Els seus compostos s'usen per obtenir el color vermell en coccions per sota de [ 1788 ].

sella f . Carenera de terrissa (Igualada [ 810-IX-807 ], Vendrell [ 810-IX-807 ]) Les teules grosses de la carena de la teulada (Sant Feliu de Llobregat [ 810-IX-807 ]).

"Ittem deu selles de terra envernisades. / ittem cinquanta teules envernisades [...] " (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

selleta f .

| 1 selleta Peça del torn que subjecta l’ arbre al morber (Manises [ 353-98 ] [ 938-419 ]).

| 2 selleta La teula grossa amb rebava a la part més ampla, que serveix per a la construcció del llom o cavalló de la teulada (Vinaroç [ 402-216 ]).

selló m . i les formes celló , celó , salló , seló , sellon V. tb. sellona , sellonet , silló .

| 1 selló Càntir: nansa al capdamunt , broc gros per omplir-lo i broc prim per beure a raig [ 19-16 ] [ 48-I-164 ] [ 149 ] Càntir [ 1070-1652 ] Cànter [ 811-III-1139 ] (Àger [ 810-IX-911 ], Albió [ 1797-311 ], Balaguer [ 810-IX-911 ], Bellcaire [ 1140-263 ], Castellfollit de Riubregós [ 1681-172 ], Cervera [ 810-IX-911 ], Conca de Tremp [ 149 -420 ] [ 0 ], [ 0 ], província de Lleida [ 824-VII-235 ], Llorac [ 1797-311 ], Mequinensa [ 1863-107 ] [ 1865-87 ] , d'Ebre [ 1664-143 ], de Segur [ 810-IX-911 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ] [ 810-IX-911 ], Pontils [ 1797-311 ], Reus [ 810-IX-911 ], Santa Coloma de Queralt [ 810-IX-911 ] [ 1797-311 ] , Savallà [ 1797-311 ], Senterada [ 810-IX-911 ], Sopeira [ 810-IX-911 ] [ 1296-428 ], Sort [ 810-IX-911 ], Tremp [ 810-IX-911 ], Vallclara [ 1797-311 ], Vimbodí [ 1797-311 ], Vilanova de Prades [ 1797-311 ], Vinaixa [ 48-I-164 ] , Viu de Llevata [ 1656-324 ] ) Silló i selló s'usen del Pirineu al Montsec i a Balaguer; d'aquí fins a les Garrigues i a l'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre ; d'allí en avall, només silló ; antigament, selló abraçava una àrea més extensa [ 1650-240 ] . Prod. a: el Pont de Suert [ 6-13-9 ] [ 1650-240 ] [ 2977-30 ,40 ] , Salàs [ 6-11-x ].

“Selló, silló: càntir.” (Conca de Tremp) [ 149 ].

"ni no hac enap ni selló sobreansat" ( Llull, Ramon : Blanquerna , 1283 ) [ 1522-86 ] [ 1650-240 ] .

“La un diu que’l vin del salló / embriaga, l’altre diu no” (Llull, Ramon: Lògica del Gatzell . Segona meitat segle XIII) [ 810-IX-911 ].

“Si no, yo us ich trenquaré oles e selons [...] ” (Ribes de Fresser, 1315) [ 19-11 ].

“ [...] unum sellonum de cupro [...] ” (inv. castell de Siges, 1326) [ 983-172 ].

“Item II sellons verts: VI ds.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41 ] [ 1233-127 ].

"Item ij. dotzenes e miga de celons pochs verts. / Item j. dotzena e miga de celons verts grans [...] Item üj. dotzenes e miga de celons blanchs de Barcelona [...] Item selló vert ab oli de camamilla [...] " (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100,102 ].

“Dos sellons de terra” (inv. Barcelona, 1394) [ 955-400 ].

“Item un sellon ensat de terra [...] Item un sellon de terra ansat.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].

"dos sellons de terra" [ortografia normalitzada] (inv. Barcelona, 1405) [ 393-237 ].

“Evast no hac en què rebés les cols [...] ni no hac enap ni selló sobreansat” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, 1409) [ 810-IX-911 ].

"Item hun selló de levar mans de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522- 87, 221 ].

“En la cuyna [...] hun sallo de aram.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216 ].

" sellons de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1503) [ 1522-86 ].

"Item, un selló [...] " (inv. Preixana, 1554) [ 1803-77 ].

“Ítem, un cànter y un selló de terra, esbroquellats.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1826 ].

“ [...] per quiscuna gibrella de forma de cellons grans y petits dos dinés [...] y així mateix per cada celló gran y petit y lo cànter fet en dos parts, a rahó de dos dinés per cada hu [...] “ (Verdú, 1615) [ 2351-30 ].

“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs, cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] per quiscun canter, mig canter, gibrella de la pasta de canter, gibrella de pasta de mig canter, sis diners per cada pessa [...] per quiscuna gibrella de la forma de cellons grans y petits dos diners, per quiscun canter sbroquellat ques puga embatumar tres diners [...] “ (contracte Verdú, 1615) [ 2560-64 ].

“En la cuyna [...] tres cantes e un sello tot de terra [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

“ [...] los sellons mitjans, a dos dines y malla per cada un; y los sellons petits a un diner y malla per cada un“ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ] [ 2560-64,65 ] .

“En la sala [...] Item quatre canters y un selló de Verdu [...] Tres cantirs y un sello de terra de Verdu [...] Item quinse canters y tres sellons de terra de Verdu [...] ” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-277,279 ].

“ selló . s. m. territ. V. Canti.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ selló . m. [...] ter. cánter .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-562 ].

| 2 selló Unitat de mesura de capacitat per a líquids, pròpia de la vall d'Hostoles, al segle XVI, equivalent a de vi o a d'oli [ 1692-233 ].

| selló de clisteri Per donar lavatives [ 1169-15 ] [ 1233-119 ].

El 1346 s'esmenta un selló de clisteri en un document valencià [?] [ 70-113 ].

“item I baci de clisteri: II s. VI [...] item I seló de clisteri : III s. VI.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41,42 ] [ 1233-127,128 ].

sellon m . V. selló .

sellona f . i les varietat s f o rmal s sallona , salona i selona V. tb. sillona .

| 1 sellona Esments documentals de tipologia dubtosa:

“Item [...] II selones de terra [...] ” (inv. castell de Vilaverd, 1361) [ 1362-183 ].

“Ítem, Iª sellona [...] X ds.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-635 ].

“Ítem, dues oles, dues selones , I ambudet de terra, pexelaces e cantarels meleres [sic] entre totes XV peces [...] “ (encant Lleida, 1396) [ 2901-615 ].

“Item una sellona gran verda.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].

“Ítem, dues sellones .” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-793 ].

“Item dues sellones [...] Item una sellona gran y una xica.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-142 ].

“en la sala [...] una sellona gran [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

“Item en lo celleret [...] una sellona de terra verda.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137 ].

“It. una sallona de terra” (inv. Vic, 1437) [ 824-VII-202 ].

"Item I sallona de terra I copa e una ampolla de vidra [...] " (inv. Malgrat de Mar, Maresme, 1438) [AHFF, llibre 613, 1438.01.15].

“Una sellona de terra” (inv. , Garraf, 1454) [ 955-400 ].

“Ítem, una sellona negra, per trescolar.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1074 ].

" sallona de terra" [ortografia normalitzada] (inv. , Garraf, segle XV) [ 1826-61 ].

| 2 sellona Càntir gros [ 149 ] [ 810-IX-912 ] [ 955-400 ] [ 1148-39 ] Probablement, selló gran [ 1650-240 ] Càntir o selló més gros que els ordinaris [ 1070-1652 ] (Conca de Tremp [ 149 -420 ], Pla d’Urgell [ 810-IX-912 ]).

“Les sellones escupen l’aigua” (Foix, J. V.: Diari 1918 . Barcelona, 1956) [ 810-IX-912 ].

| 3 sellona Gerro per servir el vi (Miravet [ 117-113 ] [ 1148-39 ]) “Un gerre” [ 811-III-1139 ] Prod. a: Miravet [ 117-113 ] [ 1148-39 ].

| 4 sellona Unitat de mesura de capacitat per a oli, equivalent a 1 / 3 de quarter i 1 / 36 de carga, pròpia de , i igual a . A dels Prats també s'anomenava pitxella [ 1692-233 ].

| sellona vinadera

“Item una salona vinadera ” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, 1409) [ 810-IX-911 ].

sellonera f . V. tb. sillonera Prestatge o banqueta amb forats adequats per tenir-hi sellons o càntirs [ 810-IX-912 ].

sellonet m . i la forma cellonet Dim. de selló Càntir petit [ 170 ] [ 810-IX-911 ] Canteret [ 811-III-1139 ] .

“Ítem, I sellonet de terra.” (inv. Lleida, 1394) [ 2901-602 ].

“Més un cellonet de aram ab broch: VI s.” (inv. valorat, Banyalbufar, Mallorca, 1517) [ 1322-163 ].

“Ítem, un sellonet petit de terra.” (inv. Lleida, 1522) [ 2901-1607 ].

“Ítem, dotze plats, quatre librelles, quinze escudelles y dues olles, ab ses cubertores, y dos topinets, un sellonet , una petxella y un pitxell, tot de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1760 ].

“Ítem, dos olierets, un morteret y un cellonet de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1883 ].

“ sellonet . s. m. territ. cantiret, canti petit. Cantarillo . Sitella, urnula.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ sellonet . m. d. ter. canteret .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-562 ].

| sellonet de tres anses

“ [...] de cada fornada hauran de coure y entregar sens cobrar-ne res, dos conques y sis sellonets petits de tres ances bigarrats [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 6-71-47 ] [ 2351-31 ] [ 2560-64 ] .

| sellonet bigarrat

“ [...] de cada fornada hauran de coure y entregar sens cobrar-ne res, dos conques y sis sellonets petits de tres ances bigarrats [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 6-71-47 ] [ 2351-31 ] [ 2560-64 ] .

seló m . V. selló .

selona f . V. sellona .

semal m . Cossi (Agramunt [ 810-IX-809 ], Artesa de Segre [ 810-IX-809 ], Calaf [ 810-IX-809 ], Capcir [ 810-IX-809 ], Cardona [ 810-IX-809 ], Cerdanya [ 810-IX-809 ], Oliana [ 810-IX-809 ], Ponts [ 810-IX-809 ], Rosselló [ 810-IX-809 ], Solsona [ 810-IX-809 ], Vallespir [ 810-IX-809 ]) .

semigrés m . [ 1593-146 ].

semiporcellana f . Pisa fina [ 3099-102 ].

sèmola f .

| fer sèmola Rebullir [ 2006-23 ].

senar adj . Sembla ser l’antònim de compartit [ 0 ] Creiem que compartit s’aplicava a les peces que feien joc entre elles, mentre que senar podrien ser les peces amb entitat pròpia i individual [ 0 ] Peça única, que no feia joc amb altres [ 2253-25 ] Els arabistes Ribera i Asín, citats per Osma, diuen que el significat d’aquesta paraula, que figura en antics documents sobre ceràmica, pot ser el d’obra més o menys ornamentada, no totalment llisa [ 687-26 ] Osma en diu: “Esta interpretación responde cabalmente a la manera como se emplea la palabra en los textos que imprimimos: cabiendo entender que los adornos de la obra senar fuesen los estampados o moldeados en el barro mismo, distintos de los que sobre el esmalte se dibujaran con pinzell ; y siendo compatibles ambas circunstancias en un mismo objeto [...] La expresión senar cae en desuso después del año 1433” [ 687-26 ] (Manises [ 938-419 ]).

“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar , et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar , et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

“ [...] Item tres grossas de contrafeyt de papa cum suo compartit [...] Item sex grossas de contrafeyt senar . Item septem grossas de pinzell senar [...] trium grossarum de contrafeyt de papa ad forum et racionem viginti quatuor solidorum pro qualibet grossa et sex grossarum de contrafeyt senar ad forum et racionem unius floreni pro qualibet grossa et dictarum septem grossarum de pinzell senar ad forum et racionem decem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1423) [ 687-114,115 ].

“ [...] sexdecim grosas operis terre de pinzell senar [...] Item dudecim grossas operis de terra contrafeyt senar [...] ” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

“ [...] viginti quinque grossas operis terre de contrafeyt senar ad [...] octo solidorum pro qualibet grossa et quindecim grossas de pinzell senar ad [...] septem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1432) [ 687-120 ].

senguinarra V. sanguinarra .

senyal m . V. tb. marca , segell Marca de terrisser [ 0 ].

“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Vaguer que tot jarrer qui fassa jerres ne.n fassa fer, deja posar son sagell en les jerres que fara, ho fara fer, lo qual segell sia posat en loch descubert, que tota vegada lo pusca hom veher, e que fassa bones jerres e de bona terra e deja tenir cascuna jerra de XII quartans ha en sus e que sia terra qui sia suficient a jerres.

Item, dejen fer les jerres bones e stables, e ben cuytes e aquels qui lo senyal , segons que es demunt dit, no posaran, perdran les jerres e per cascuna jerra pagaran de ban XII diners." (deliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 70-116 ] [ 876-1086 ] [ 1134-73 ] [ 1901-112 ].

“Que tot gerrer qui fassa gerres per metre mel [...] Item, que tot gerrer qui fassa de les dites gerres haia a fer lo seu senyal en cascuna gerra per esquivar frau [...] ” (ordinació municipal, Barcelona, 1391) [ 1134-74 ] [ 1901-115 ].

“Que en quescuna gerra sia lo senyal del gerrer / Item, que cascun gerrer qui farà de les demunt dites gerres per tenir oli o mel sia tengut de fer en cascuna gerra, mentra serà frescha, çó és ab emprempta, son senyal e que cascun gerrer hage a fer senyal sparç a fi que si frau hi es trobat se puxe mostrar qual gerrer haurà feta la gerra [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1404) [ 1029-579 ] [ 1901-116 ].

| senyal de trànsit Se'n coneixen algun s, d'obra d'escudeller, que imposen certes limitacions al trànsit [ 1885-17 ].

senyoreta f . V. tb. cànter de la col Forma col·loquial amb que s'anomena el cànter de la col , d'Agost [ 2337-26 ].

sequer m .

| 1 sequer Lloc de l’obrador on es dipositen les peces crues perquè perdin la humitat (Manises [ 353-98 ]) Lloc on es dipositen, de cantell, rajoles i maons acabats de desemmotllar, a fi que s'assequin i prenguin consistència (Horta de València [ 415-I-22 ]).

| 2 sequer Era on s'acaben d'assecar, fins al grau d'humitat convenient, les porcions de fang extretes de les basses (Agost [ 1597 ]).

serada adj . V. tb. voltada Ho és la peça que, en assecar-se a l’exterior, li queda el cul humit i la resta seca. Entre les dues zones hi queda una ratlla divisòria (o volta) per on s’esquerda ( , Lluís Cornellà [ 21-85 ]).

serena f .

"En lo tercer calaix duas serenas blaves, obra de pisa, usade; y dos canadelles, una de vidra, l'altre de obra de Pisa." (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1597) [ 1568-138 ].

serigrafia f . Tècnica d’impressió que va ser incorporada a la indústria ceràmica, els anys 1950, a Anglaterra, especialment per decorar rajoles. Es basa en l’ús d’una pantalla de teixit de trama molt fina, tensada en uns bastidors de fusta o de metall, i en el pas del vernís per pressió, a través de les zones del dibuix que no han estat reservades o impermeabilitzades [ 1252 ] Modernament, és la tècnica més utilitzada per decorar rajoles [ 1641 ] Tècnica d'impressió i d'estampació tèxtil mitjançant una tela de sedàs o un teixit de seda, muntat en un marc, per on s'escola la pasta d'estampació [ 1070-1663 ] Procés d'impressió que utilitza com a matriu una malla gravada, de la qual, la tinta és transferida al suport ceràmic a través de la matriu, mitjançant la regleta [de pàg. electrònica: serinet.net/glosario ] Per obtenir les imatges impreses s'utilitzen diferents mètodes per tal de tapar els forats de les zones de la pantalla per les que no es vol que passi la tinta [obtingut per Internet] .

serpallera f . V. xarpellera .

serpayera f . V. xarpellera .

serpelera f . V. xarpellera .

serpella f . V. xarpella .

serpellar v . V. xarpellar o enxarpellar .

serpellera f . V. xarpellera .

serpentí m . Se'n van fer de gres, destinats a l a indústria química [ 0 ] Prod. a: l'Hospitalet de Llobregat [ 68-23 ], Montmeló [ 68-23 ].

serpeta f . Nom d’un motiu ornamental, en forma de meandre, aplicat amb manganès [ 19-20 ] [ 42-67 ] (Tamarit de Llitera [ 19- 18, 20 ] [ 42-67 ]) o en incís ( l'Alcora [ 1653-87 ], Onda [ 19-20 ]).

serpeyera f . xarpellera .

serpillera f . V. xarpellera [ 810-IX-862 ].

serra f .

| de la serra Denominació moderna d'una sèrie de rajoles fetes a Manises durant el segle XV, que es caracteritza per una tanca en forma de dents de serra [ 6-73,74-65 ].

serrar v . Esmolar [ 0 ].

"Item paga lo dit sotsobrer per loguer de [una serra] ab la qual foren serrades les rajoles del damunt dit pahiment per ço que vinguessen a molle." (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, gener 1409) [ 415-II-215 ].

servesi m . V. servici .

servici m . i la forma servesi Orinal (l’Empordà [ 824-VII-257 ], Garrotxa [ 810-IX-876 ], Mallorca [ 824-VII-257 ]).

“Per un servici y una ribella, 5 s. 6 ds.” (llibre de comptes, Alcúdia, Mallorca, 1717) [ 1316-189 ].

"Item un servici ab una caxeta de fusta. [...] En los Porxos [...] Item once gerretas moriscas y tres servicis ." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-91,95 ].

“ servesi ” (inv. Cervera, 1789) [ 824-VII-257 ].

“ servidora . f. [...] servici . m. [...] Vas que serveix pera anar de cambra.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-579 ].

servicial m . Orinal (Tortosa [ 810-IX-876 ]).

servidor m .

| 1 servidor Esments de tipologia indeterminada :

“ Obra de terra: [...] servidors ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

| 2 servidor S ervidora [ 0 ] Per servir menjar a taula [ 0 ].

“un servidor o tábach [de llautó] ” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

| 3 servidor Gerro? [ 0 ].

“Ittem dos seruidors grans y un chich ab ses safes.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

| 4 servidor Orinal, bací [ 70-118 ] (Corbera d’Ebre [ 1775-I- 250, 510 ]. Vilalba dels Arcs [ 1775-I- 250, 510 ]) .

| 5 servidor , servidor foradat “La pieza que se elaboraba para los retretes.” (Manises [ 938-420 ]) Peça troncocònica oberta per ambdós extrems. Al cap ample té una revora. El cap estret s’endolla a la canonada. Serveix com a orinador (Manises [ 353-98 ]) Peça destinada a servir de recipient i conducte en una latrina [ 810-IX-877 ].

| servidor de cambra Orinal [ 938-419 ] (Manises [ 938-419 ], País Valencià [ 810-IX-877 ], Tortosa [ 810-IX-877 ]).

“Servidor de cambra: Bacin, Chaise percée” (Broch, Joseph: Promptuario Trilingüe , pàg. 44. Barcelona, 1771) [ 810-IX-877 ].

servidora f . i les varietats formals: cervidora i sarvidora .

| 1 servidora Esments de tipologia poc segura :

“Item una servidora ab frasques” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-214 ].

“ [...] una servidora , II escudeles de terra [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1362) [ 186-II-261 ].

“En la torra del homenatge [...] una servidora de terra de melicha.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].

“En la reecambra un capell de sol del senyor [...] e una seruidora ” (Miret Templers, 564. Doc. a ny 1395) [ 810-IX-877 ].

“ [...] una servidora gran de terra, d’obra melica [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item Iª servidora gran de terra de obra de Valencia.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-92 ].

“Una servidora de terra pintada” (inv. Vic, 1412) [ 824-VII-258 ].

“ [...] servidores de terra totes blanques feytisques [...] a raho de III sols. per cascuna servidora a ops de la senyora Reyna.” (Manises, 1421) [ 687-114 ] [ 810-IX-877 ].

“ [...] per raho e preu de vint servitores totes blanques, per obs de (Manises, 1421) [ 1318-642 ].

"una servidora de terra pintada obra de Bugia" (inv. Ciutat de Mallorca, 1430) [ 1522-86 ].

"una servidora g ran pintada" (inv. sa Pobla d'Hu ialfàs, Mallorca, 1439) [ 1522-98 ].

“Item de la cambra gran d’alt a hon dormia lo dit difunt [...] una sarvidora de vidra. / Item un altra sarvidora e una salsera.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-136 ].

“Item dues cervidores de Ciutat de Mallorca pintades.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-141 ].

“ Une servidore de terra envernissade [...] Dues se r vidore s de terra ab ses nanc es” (inv. Rubí, Vallès Occidental, 1460) [ 955-401 ] [ 1668-510,514 ] .

"una servidora de tera, murisca" (inv. Ciutat de Mallorca, 1464) [ 1522-86 ].

"Item una servidora de terra pintada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-225 ].

“Item huna seruidora per vermar[?] blancha e envernisada de vernís blanch.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-200 ].

“Cinch servidores tot de terra obra de melicha.” (inv. Barcelona, 1485) [ 975-389 ].

“ servidores ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ].

" servidoras de 3 per 2 [...] servidoras petites" (Barcelona, 1545) [ 2079-87 ].

| 2 servidora V. tb. escudella servidora , plata , plàtera , servidor , ta bac Servidora o ta bac era una plata destinada a servir determinats menjars cuits o dolços [ 70-118 ] [ 924-9,32 ] [ 1169-9 ] Probablement, una plata plana, mentre que la gresala i la safa eren plates fondes [ 1089-26 ] Per servir a taula [ 955-401 ] [ 1666-189 ] Recipient per servir o presentar coses, sobretot a la taula de menjar [ 810-IX-877 ] Prod. a: Barcelona [ 1749-218 ] , Lleida [ 2492-144 ] , Manises [ 353-98 ] [ 2264-77 ], Paterna [ 2264-77 ] .

“ [...] quandam servidoram depictam de opere de Bugie [...] item quandam servidoram depictam de fuste” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-105 ].

“Unum morterium fuste [...] una servidora de fusta” ( Congrés d’Història de d’Aragó , pàg. 748. Barcelona, 1909-1913. Doc. any 1333) [ 810-IX-877 ].

“ [...] II servidores de fust [...] una servidora de fust pintada [...] ” (inv. Gréixer, Berguedà, 1351) [ 186-II-259 ].

“ [...] servidores de fust i de vergues [...] ” (Baronia de Pinós, Berguedà, 1359) [ 186-II-270 ].

"Item unam servitoriam parvam de pisa." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-10 ].

“Item una seruidora de malica plana.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final segle XIV) [ 1329-9 ].

"Item una gran servidora de terra trencada, ab scudelles e telladors e unes todoneres: XVIIII. sous .VII." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-599 ].

“Dos servidorens de terra platerenques de obra de Malitha [...] Una seruidora de terra ab vn senyal de papagay al mig.” (inv. església de Sant Joan, Barcelona, 1436) [ 1037-571 ].

“ [...] Apres mit ho en una bassina ho servidora [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-121 ].

| 3 servidora Bací, orinal [ 729-121 ] [ 810-IX-877 ] [ 811-III-1155 ] [ 955-401 ] [ 824-VII-258 ] (Onil [ 729-121 ]) Moixina o recipient per a deposicions corporals, més alt que ample (Mallorca [ 810-IX-877 ], Menorca [ 810-IX-877 ]). Prod. a: Onil [ 729-121 ] [ 2264-278 ] .

“ Seruidora o mongeta per a escampar aygua o exir a cambra” (Esteve, Joan: Liber Elegantiarum , q 8vº. Venècia, 1489) [ 810-IX-877 ].

"una servidora " o berenguera de terra (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-87 ].

"dues servidores o moixinas de terra ab hun bassí de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-87 ].

"dues servidores " de terra amb els bacins de terra per pixar (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1510) [ 1522-87 ].

“ servidora . f. [...] servici . m. [...] Vas que serveix pera anar de cambra.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-579 ].

| servidora de cambra Orinal [ 1650-252 ].

“Item una servidora de cambra [...] ” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-157 ].

| servidora feitisca

“ [...] servidores de terra totes blanques feytisques [...] a raho de III sols per cascuna servidora a ops de la senyora Reyna.” (Manises, 1421) [ 687-114 ].

| servidora platerenca

“Dos servidorens de terra platerenques de obra de Malitha.” (inv. església de Sant Joan, Barcelona, 1436) [ 1037-571 ].

sesta f . i la forma cesta L’escalfor de l’aire sense fum que se sent quan destapen el forn de terrissa al cap de sis o vuit dies de no fer-hi foc (Pla del Llobregat [ 810-IX-881 ] [ 824-VII-260 ]).

sesté m . V. sester .

sester o sister m . i les varietats formals: cesté , cester , cister , sesté i sexter

| 1 sester Unitat de mesura de capacitat per a vi , pròpia del Pallars, igual a 40 porrons locals o 5 quartes. Algunes equivalències: Sort, ; Talarn, ; Tremp, [ 1692-233 ] Unitat de mesura antiga, d’àrids i de líquids, de molt diverses equivalències segons les comarques [ 810-IX-881 ] Mesura per a vi i oli que té sis porrons [ 824-VII-260 ] Al Pallars s'usava una carga per a vi que tenia 3 sesters de 4 mitgeres [ 1692-74 ] A alguns llocs del Conflent, s'usava 1 ca rga de 2 sesters de 8 mitgeres i , a d'altres, de 10 [ 1692-66 ] A Osona, mesura de capacitat per a vi, equivalent a 8 quarters [ 1687-181 ] També fou emprada al Penedès, el segle XVI [ 1692-234 ] .

| 2 sester Unitat de mesura de capacitat per a oli emprada a Estoer i Rodés, al Conflent, durant el segle XVI, amb equivalències de i , respectivament [ 1692-234 ] Unitat de mesura antiga, d’àrids i de líquids, de molt diverses equivalències segons les comarques [ 810-IX-881 ] Mesura per a vi i oli que té sis porrons [ 824-VII-260 ].

| 3 sester o sister Sister: cossiol on s’escorre el vi que sobreïx de les mesures (segons E. Toda [ 824-VII-275 ]) Bujol o greala que es posa a sota de les bótes per recollir el vi que s'escorre de les aixetes [ 811-II-262 ] [ 811-III-1175 ] Recipient que es col· loca a sota de l’aixeta de les bótes per recollir-ne els regalims [ 394-47 ] [ 810-IX-881 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-47 ]).

“un cister de fust, petit” (Barcelona, 1460) [ 862-VII-944 ].

“un cove, una sistella y tres sanalles. / Item un sister ab dos porrons” (inv. València, 1585) [ 824-VII-275 ].

| 4 sester o sister Atuell de mesura de capacitat per a líquids, d'un sester o sister de cabuda [ 6-72-17 ].

sesterada f . Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 0 ] A , la carga era de 10 canades de 3 sesterades ( ) de 4 quartons [ 1692-73 ].

setè m . Adjectiu substantivat, per tupí setè [ 0 ].

"Ulls de bou / Caragolins / Setens " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

" Setens y caragolins, 4 sous dotzena [...] Setens " (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Ittem sis caragolins y vuÿt settens ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

setial m . A les rajoleries, estructura de fusta sobre la qual es muntaven els enreixats per assecar l'obra i evitar que es mullessin per sota si plovia (Granollers [ 2257-18 ,93 ]).

setiet m . Estalvis [ 0 ] Estalvi de sobretaula [ 810-IX-935 ] (Orbeta, on també diuen siti [ 265-163 ]; Potries, on també diuen sitiet [ 1152-21 ]) Prod. a: Orbeta [ 265-163 ], Potries [ 1152-21 ].

“Totes aquelles bastes minyones semblaven setiets , de lletges i renegrides” (Valor Vives, Enric: Rondalles Valencianes , vol. II, 23. València, 1951) [ 810-IX-936 ].

setra f . i les varietats formals: cetra , cetre , setre V. tb. setralleta i setreta .

| 1 setra Gerro [ 2000-1537 ] Gerro que servia per treure o abocar aigua, vi, oli i altres líquids [ 185-55 ] [ 810-IX-887 ] [ 811-II-232 ] [ 824 ] [ 955-401 ] Per servir la llet o el cafè [ 1623-374 Recipient de fang, vidre o metall, amb una ansa a un costat i un broc curt a l’altre, que serveix per servir aigua o vi a la taula [ 825-116 ] Per servir aigua [ 1775-I- 249, 500 ] Per servir el vinagre [ 811-II-232 ] ( Amposta [ 1623-374 ] [ 1652-88 ] , Baix Ebre [ 1652-88 ], [ 1652-88 ] [ 1881 ] , Godall [ 1652-88 ], Horta de Sant Joan [ 1775-I- 249, 500 ], Maestrat [ 810-IX-887 ], Mas de Barberans [ 1652-88 ], Masdenverge [ 1652-88 ], Menorca, els Muntells [ 1652-88 ], el Poblenou del Delta [ 1652-88 ], Prat de Comte [ 1775-I- 249, 500 ], Ribera d’Ebre [ 954-164 ] , Sant Carles de [ 1652-88 ], Sant Jaume d'Enveja [ 1652-88 ], Santa Bàrbara [ 1652-88 ], Terra Alta [ 1652-88 ] ; Tivenys, segons diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-35 ]; Tortosa [ 810-IX-887 ] [ 824 ] [ 954-164 ] [ 1056-92 ] [ 1834-19 ] , Valls [ 810-IX-887 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una cetra de pisa valia 10,3 diners [ 2360-71 ] .

Prod. a: Alcover [ 48-III-93 ], Barcelona [ 47-100 ] [ 115 ] [ 1556-690 ] [ 3069-21,28 ] , [ 1881 ] ; Tivenys, segons el diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-35 ].

Denominacions segons la mida: gran (Barcelona, 1514-1519 [ 47-95 ]; Barcelona, 1655 [ 99-274 ] [ 111-62 ]), mitjana (Barcelona, 1655 [ 99-277 ] [ 111-65 ]), petita (Barcelona, 1514-1519 [ 47-100 ]; Barcelona, 1655 [ 99-274 ] [ 111-62 ]).

“Les vànoves e’ls cuxins e’ls enaps e los cetres que Blanquerna havia descarregats de la azembla [...] ” (Llull, Ramon: Libre de Blanquerna , 1283-1286) [ 6-59-25 ] [ 810-IV-188 ] [ 810-IX-887 ].

“Item quandam cetram de lautono [...] cetras de lautono parvas [...] et tres setras de lautono.” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-104,105 ].

“item dues setres sive pitxers grans, cubertats d argent [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-599 ].

“ setres ” (contracte d’escudeller, Manises, 1333) [ 1291-43 ].

“ [...] una cetra de stany” (inv. València, 1343) [ 1169-30 ].

“item una cetra la qual tenia penyora per II sol.” (inv. València, 1343) [ 1169-31 ] Marçal Olivar, en base al preu, opina que és un objecte de ceràmica.

“cinch cetres de coure [...] cetres de lautor” ( Veu de Montserrat , 1886, 360. Doc. a. 1345) [ 824 ].

“ [...] una cetra [...] ” (inv. Bagà?, Berguedà, 1346) [ 186-II-258 ].

“item dos cetres de Málequa.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

“ [...] I cetra de terra [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

“item quandam cetram eiusdem operis [de Mélica].” (inv. Barcelona, 1363) [ 1169-40 ].

“ [...] una setra [...] ” (inv. Barcelona, 1373) [ 185-67 ].

“[I setra g]ran, en terra.” (inv. Lleida, 1383) [ 2901-438 ].

“item Iª setre de terra de Máliqua” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“item III talladors de Málica e Iª setra .” (inv. Barcelona, 1394) [ 1169-50 ].

"dos setres de terra obra de Màlica de poc valor: 1 diner" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-220 ].

“e quant faya majors calors ell lauaua be una gerra o cetre de terra o de vidre e umplía-la de aygua freda” (Marià Aguiló, a cura de: Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes, ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades . Barcelona: Llibr. d'Alvar Verdaguer, 1881. Vol. I, pàg. 21) [ 810-IX-887 ] [ 824-II-165 ].

“ cetra ” ( d’Urgell, 1400) [ 862 ].

“Una setra de terra” (inv. Barcelona, 1404) [ 393-204 ] [ 955-401 ].

“Item I setra petita de terra.” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-401 ] [ 1330-91 ].

“Una setra oliera” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-401 ].

“Item vna cetre de porcellana al peu, nansa, e cubertor dargent sobre daurada [...] ” (inv. Càller, Sardenya, 1409) [ 1104-402 ].

“Portà tovalles e mès taula dins la dita cambra e donà a sopar a ella testimoni; e dona-li moltó en ast e moltó en olla; e a son vijares que hi havia gallines; e porta-li vi amarat en una setra de terra e una taça o copa de vidre [...] Interrogada si ella deposant algun vespra donà a sopar o a menjar a la dita fadrina [...] e que li aportàs vi en una terraçeta de terra e una taça o copa de vidre ? ” [a notar que el testimoni utilitza setra i el jutge terraçeta per anomenar el mateix atuell] (Riera, Jaume: El cavaller i l’alcavota , 1410; esmentat a: El Pi de les Tres Branques, 1973, p. 73, 87) [ 955-370 ].

“Item .IIII. cetres de terra, ab .IIII. nances cascuna, enuerniçats de vernis groch.” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-587 ] [ 1169-20 ].

“Feya traure una cetra d’aygo fresca, e per semblant un pitxer del seu bon vin blanc, e amdosos los pitxers staven axí blancs que parien de bell argent [...] ” (traducció catalana del Decameró de Bocaccio, de 1429) [ 862-VI-571 ].

“Item: .j. setra patite de terra, apta a tenir aygua beneyte [...] ” (inv. Barcelona, 1437) [ 115 ] [ 862 ].

“Una setra de terra pintada, obra de València” (encant Barcelona, 1447) [ 955-401 ].

“Item, una cetra de terra.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

“Item dues cetres de terra.” (inv. monestir de Poblet, 1466) [ 1313-6 ].

"Item, tres setres de tenir vi." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-177 ].

“ [...] quinze setres envernissades, grans [...] una alfabia en que ha dotze setras blanches [...] un cove ple de obra de terra en que ha plats, scudelles setres de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

"una setra de terra viridam" (inv. Artà, Mallorca, 1469) [ 1522-43 ].

“Ítem, una cetra de terra de Mèlica [...] per I s., IIII ” (encant Lleida, 1482) [ 2901-1266 ].

“Ítem, hun reffredador de Mèliqua, gran, e huna cetra de aquella matexa obra.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1288 ].

“Una setra de terra obra de Valencia ab quatre anses.” (inv. Barcelona, 1485) [ 975-389 ].

“Item, un plat e hun canteret e una setra .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-453 ].

“Item, dues setres de terre.” (inv. del prevere de Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-446 ] “Item, una setra de terra cuyta [...]: V s.” (encant de l’inv. anterior) [ 1314-451 ].

"una cetra de terra obra de Màlicha" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-43 ].

"una setra de terra petita pintada de vernís groch" (inv. Sóller, 1486) [ 1522-41 ].

“Dos plats grans de terra de tallary e una setre tot de terra obre de melica.” (inv. Barcelona, 1488) [ 975-389 ].

“ cetra ” (Lleida, 1491) [ 862 ].

“Ítem unes cetres de terra.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-341 ].

" Setres entre verdes i grogues (a 18 sous la grossa)" (inv. de Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

“Ítem, una cetra de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1455 ].

“un cadaf o cetra ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-37 ].

“ [...] setres verdes grans [...] setres petites [...] setres blanques [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,100 ].

“It. dues cetres de carasqua [...] ” ( Veu de Montserrat , 1886, 360: doc. a. 1517) [ 824 ].

“Ítem, dues cetres de Mèlicha.” (inv. castell d’Anglesola, 1518) [ 2901-157 2 ].

“Tres setres obra de melica.” (inv. Barcelona, 1520) [ 975-389 ].

" Una dotzena de 2,5 sous la dotzena entre calderetes i cetres : 2 sous 4 diners [...] Cetres verdes grans de 2,5 sous la dotzena [...] Cetres , porrons i cetrills de divuit" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“ïtem, una cetra de Mèlica.” (inv. Lleida, 1522) [ 2901-1607 ].

“Item, una cetra de terra blanca ab hun broch.” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

" setre s grans [...] setre s petites" (Barcelona, 1545) [ 2079-87 ].

“Ítem, una cetra , un jarro y un flasquet de terra blanca. [...] una setra de terra blanca [...] per un sou. ” (inv. i encant, Lleida, 1563) [ 2901-1877 ,1900 ].

" Setres grans / Setres xiques" (obra rebuda per Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, d'un gerrer de la ciutat, 1570) [ 2079-87 ].

“porró, o citra, o cetra , per traure vi” (Pou, Onofre: Thesaurus puerilis , València, 1575) [ 6-58-25 ] [ 810-IX-887 ].

"Item, tres setres de terra obra de Trayguera." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-160 ].

" Setres xiques / Setres grans / Setres d'oli" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“I. dos setras de terra” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-11 ].

"En lo celler [...] Item una setra de terra." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-260 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna setra gran: 1 sou.

Vna setra petita: 6 sous [ sic ].” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una setra gran, 1 sou.

Una setra petita, 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

" setra " (inv. Talarn, 1681, 1690, 1692,1700, 1704, 1706, 1739, 1741) [ 1655-284 ].

Un gibrell per a oli "ab sa cetra de aram per traure oli de las gerras" (contracte d'una taverna, Barcelona, 1684) [ 2255-262 ].

" Setras grans / Setras xicas / Setra s d'oli " (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

“En aquest dia [dijous sanct] lo cuyner té de aparellar les bacines de la specieria [...] per a rentar los peus, y ha de aparellar setres y conques per a dit ministeri de rentar los peus [...] neteja les cetres .” (Escaladei, Priorat, receptari s. XVII) [ 174-23,24 ].

" Cetras de vi grans de mitg cortà [...] Cetras de meytadella (7 sous la dotzena) / Cetras de mitja meytadella (5 sous dotzena)" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Setras de maÿtadella [...] Setras de mitg corté [...] de mitja maÿtadella, 9 sous la dotzena [...] Cetras de oli, 14 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, vint y quatre cetras mitjanas y quatre de grans.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ].

“ [...] por razón de su examen [...] Los Olleros y Cantereros de obra Roxa deberàn hacer [...] una Setra [...] ” (Ordinacions de 1777 dels escudellers, canterers i ollers de Reus) [ 49-II-269 ].

“ cetra . f. pitxell .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].

“ cetra , f. Gerro de terra pera l’aygua de beure. | pl. CETRES, Rentamans y gerro pera rentarse.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-164 ].

" cétra , f.: gerro." (Tortosa, 1916) [ 1834-19 ].

“ cètra (gerro per aigua)” (Tivenys, 1946, segons el diari de camp de Violant i Simorra) [ 1148-35 ].

| 2 setra Unitat de m esura de capacitat per a líquids igual a dos porrons [ 810-IX-887 ] Equivalent a , aproximadament [ 1692-235 ] (Conca de Tremp [ 810-IX-887 ]).

“Li fareu pendre [al cavall] ab la banya [...] tres unces de oli ab una cetra de vi vermell” (Agustí, Miquel: Llibre dels Secrets de Agricvltvra casa rvstica y pastoril , p. 180. Barcelona, 1617) [ 810-IX-887 ].

| 3 setra Atuell de mesura de capacitat per a líquids [ 6-72-15 ] Per mesurar vi (Alcover, segons el diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-35 ]; l’Espluga de Francolí [ 402-256 ]).

"una setra de terra pocha abte per mesurar vi" (inv. Barcelona, transició segles XIV-XV) [ 393-226 ].

“ [...] onze peces de mesures de diverses forts e sorts amb una setra de terra pocha, apte per mesurar vi [...] ” (Barcelona, 1409) [ 955-375,397 ].

“It un gibrell y una setra de mesurar oli [...] ” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; encant de Josep Planes, Santa Perpètua de Mogoda, 1706).

"Ittem una dotsena de settres per mesurar vi envernisadas." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“ cetra per mesurar vi” (Alcover, 1946, segons el diari de camp de Violant i Simorra) [ 1148-35 ].

| 4 setra Florera, gerro per posar-hi flors (Prat de Comte [ 1775-I-249,500 ]).

| mitja setra

" mija setra " , com a atuell (inv. Talarn, 1681, 1690, 1692, 1704, 1796, 1739, 1741 ) [ 1655-284 ].

| setra d’oli Sitra [ 1650-244 ].

"Setres xiques / Setres grans / Setres d'oli " (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una setra de oli gran, 2 sous 6 diners.

Una setra de oli mitjana, 1 sou 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

"Setras grans / Setras xicas / Setra s d'oli " (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

"Ittem deu setres dittes de oli ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

setralleta f . i la forma cetralleta Dim. de setra .

“Una cetralleta smaltada de blanch.” (inv. Barcelona, final s. XV) [ 975-390 ].

setrassa f . i la forma cetraça Augm. de setra [ 811-II-232 ].

setre m . V. setra Setra [ 810-IX-887 ].

setrell m . V. setrill [ 810-IX-887 ] [ 811-II-233 ].

setres f . pl . i la forma cetres .

| 1 setres Setrilleres [ 824 ].

“ Cetras : Tortuguetas per oli y vinagre” ( L’Avenç , 1888, 237) [ 824 ].

| 2 setres

“CETRA, f. Gerro de terra pera l’aygua de beure. | pl. CETRES, Rentamans y gerro pera rentarse.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-164 ].

setreta f . i la forma cetreta Dim. de setra [ 811-II-233 ].

“Ítem, una piqueta de obra de València e huna setreta petita, com a canadella, de dita obra [...] “ (encant de l’inv. anterior, Lleida, 1472) [ 2901-1202 ].

“Ítem, una cetreta de Mèliqua, petita.” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].

setrí m . V. setrill [ 810-IX-887 ].

setria f . S etrilla [ 0 ] Forma dialectal [ 810-IX-887 ].

setriarro m . Intensiu de la forma dialectal setrii (setrill) [ 810-IX-888 ].

setriàs m . Intensiu de la forma dialectal setrii (setrill) [ 810-IX-888 ].

setriassa f . Intensiu de la forma dialectal setria (setrilla) [ 810-IX-888 ].

setrie f . V. setrilla .

setrieres f . pl . V. setrillera [ 810-IX-887 ].

setriet m . Intensiu de la forma dialectal setrii (setrill) [ 810-IX-888 ] V. setrillet .

setrieta f . Intensiu de la forma dialectal setria (setrilla) [ 810-IX-888 ] V. setrilleta .

setrii m . V. setrill .

setril m . V. setrill .

setrill m . i les varietats formals: cedril , cetrí , cetril , cetrill , cetriy , cetryll , citril , citrill , citriy , citriyll , citryll , satrí , satril , satrill , satriy , setrell (Arles [ 810-IX-888 ]; Guardamar, Baix Segura [ 1866-81 ]; Santa Coloma de Queralt [ 810-IX-888 ]), setrí , setril , setriy V. tb. cetrell , setrillet , setrilló , sitrera , sitrill , sitriolla , uller .

| 1 setrill V. tb. olier , oliera , porró , sitera , tisara Recipient en què es posa l'oli [ 1089-27 ] Per a oli o vinagre [ 811-II-233 ] S’hi posa l’oli o el vinagre d’amanir [ 2000-1537 ] Generalment, amb una boca estreta al capdamunt amb un petit bec per pessic i nansa lateral contraposada. Cos ovoide o de paret recta, cilíndric o una mica cònic [ 1089-27 ] [ 1650-244 ] (Arnes [ 1775-I-248,489 ], Ascó [ 1564-10 ], Batea [ 1775-I-248,489 ], Bot [ 1775-I-248,489 ], Corbera d’Ebre [ 1775-I-248,489 ], [ 1775-I-248,489 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Mallorca [ 1059-184 ], Miravet [ 1089-28 ] [ 1215-14 ], Nonasp [ 1775-I-248,489 ], de Massaluca [ 1775-I-248,489 ], Ulldecona [ 1802-8-x ], Vilalba dels Arcs [ 1775-I-248,489 ]) Alcover recull setrii , amb tendència a setrí , a Galilea, Puigpunyent i Establiments (suburbi de Ciutat de Mallorca). Ja troba setrí a Manacor, Ciutat i Petra [ 810-IX-888 ] Coromines troba setrí a Felanitx i Eivissa [ 862-VII-881,882 ] A Barcelona, el setrill comença a ser substituït pel càntir d’oli cap al 1560 i ja queda totalment substituït a ppi. segle XVIII [ 6-66-19 ].

Prod. a: Agost [ 8-127 ] [ 727-41 ] [ 1729-159 ] [ 1823-192 ] [ 2337-87 ] [ 2466-144 ] , Barcelona [ 42-56 ] [ 47-100 ] [ 1556-694 ] [ 2079-69 ] [ 3069-23 ] , Bellver de Cerdanya [ 6-55-8 ]; Benavarri, on no coneixem el nom local [ 6-66-20,22 ]; Benissanet, on en feien de 3 mides [ 6-66-22 ] [ 31 ]; Biar [ 729-119 ] [ 2264-277 ] ; la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 6-66-20,22 ] [ 1099-19 ] [ 1215-14 ] [ 1650-244 ] [ 1855 ]; Ginestar [ 6-66-22 ] [ 31 ], Mallorca [ 1059-184 ]; Manises, amb coll alt, boca lobulada i nansa lateral [ 353-98 ]; Manresa [ 1215-14 ]; Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ]; Miravet [ 4-148 ] [ 6-66-22 ] [ 31 ] [ 117-108 ] [ 1089-28 ] [ 1215-12,14 ] [ 1650-245 ] [ 1762-46 ], Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ], Tivenys [ 6-66-22 ] [ 8-105 ] [ 31 ] [ 442 ] [ 1215-12,14 ].

Denominacions segons la mida: : gran o de cadap , de de capacitat (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ]; de mig cadap , d’1 l de capacitat (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ].

“ setril ” (a comptes reials de l 1268) [ 862-VII-881 ].

“item un cetrill gran enserpellat ab una pocha d’aygua ros” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ] [ 810-V-29 ] [ 810-IX-887 ].

“vint cadaffes e setriys de terra” ( Antoni de Campmany i de Montpalau , Mem orias Históricas sobre , Comercio y Artes de de Barcelona , II, 412. Madrid, 1779. Doc. Barcelona, 1331) [ 810-IX-888 ] [ 824 ].

“I cetrill ” (inv. València, 1333) [ 1169-29 ].

“ citrillum ” (Ciutat de Mallorca, 1334) [ 924-36 ].

“Ítem, Iª panistra ab IIII càntes de terra [...] e I cedril de terra [...] “(inv. Lleida, 1345) [ 2901-365 ].

“item en la cuyna [...] dos cetrills e un rall” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-202 ].

“ [...] III cetrils [...] ” (inv. Gréixer, Berguedà, 1351) El mateix inventari comparteix "una huylera" [ 186-II-259 ].

“unum setriy vitri et alium de terra” (inv. Cúria Fumada de Vic, 1358) [ 1327-34 ].

“Item [...] un cetril de terra [...] ” (inv. castell de Vilaverd, 1361) [ 1362-183 ].

“I cetryll gran e altre poch [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1371) [ 186-II-262 ].

“I citriyll de terra [...] I citriyll [...] ” Al mateix inventari comparteix olier (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].

“ citryll ” (Ribes de Fres s er, 1380) [ 862-VII-881 ].

"Item de cetrils ii j. dotzenes e j. cetril ." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].

“Ítem, I cànter sens anses e I cetril d’oli e I baralet de tinta e II pexeletes de terra [...] “ (encant Lleida, 1403) [ 2901-818 ].

“ [...] un setrill apte per tenir oli [...] ” (inv. Barcelona, 1405) [ 955-381 ].

“Un cetrill olier ab lo morro trencat” (arx. parroquial de S anta Coloma de Queralt; 1409) [ 810-VII-590 ].

“Item I citril gran en què ha entorn XV lliures d’oli rosat. / Item altre citril [ pàssim citril ] ” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-537 ].

"un setrill de terra" (inv. Muro, Mallorca, 1417) [ 1522-85 ].

“Gresols, pitxers e cetrís de tots los singulars” (Sóller, Mallorca, 1421) [ 810-IX-888 ].

“It. tres citriys de vidra e dos de terra” (inv. Vic, 1427) [ 824 ].

“Ítem, dimarts, a VIII [de novembre de 1441] [...] Ítem I satrill [...] ” (Osor, , 1441) [ 166-75 ].

"Ítem dos cetrills de tenir oli." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-141 ].

“ cetrils ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

“Item un satril de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) Conviu amb olier [ 825-141 ].

“En la cuyna denunciu: [...] Item, un satrill [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1461) [ 186-II-372 ].

"un satrill de terra" (inv. de Lillet, 1461 o poc abans) [ 186-III-177 ].

“Item demunt hun armari honza brocals dos salers blaus e hun satriy ” (inv. Ciutadella de Menorca, 1462) [ 825-152 ].

“ satrill ” (inv. de Lillet, Berguedà, 1463) [ 186-I-461 ].

En la botigueta de les espícies: “hun pot enserronat en lo qual ha hun satrill ab quinza lliures de argent viu” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) Comparteix satrilla [ 962-449 ].

“Item tres satrils de terra sotils.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-159 ].

“Item, XX cetrils petits de terre [...] Item, I setril de terra cubert despart.” (inv. Drassanes, Barcelona, 1465) [ 1292-212,215 ].

" satrill " (Bagà, Berguedà, 1480-1484) [ 186-II-270 ].

“ setrill de terra” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1481-1500) [ 1314-347 ].

"Item un setriy per tenir oli de ginebre" (inv. Santanyí, 1488) [ 1522-233 ].

“Ítem un setrill de terra e una setrillera de tenir oli. [...] Ítem una cistella e dos setrills , un de terra e altre de vidre.”” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-337,341 ].

“Ab l’oli no vuy parar pus arrates, car són prop de buyts ja los meus çetrills ” ( Lo procés de les Oliues e ..., València, 1497) [ 810-II-11 ].

“ [...] un satrill de terra [...] ” (inv. canonge de de Lillet, s. XV?) [ 186-III-177 ].

“ [...] dos satrills de terra [...] ” (inv. de Lillet, s. XV) [ 186-III-186 ].

" Setrills de 1 diner (a 9 sous la grossa) / Setrills de 2 diners (a 18 sous la grossa)" (inv. Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

“Item, un satril per tenir oli.” (inv. Castellar de N’Hug?, 1506) [ 186-II-268 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item cetrills de oli de mesura de sis lliures de en la dotzena dotze no valga cascu sino quatre diners. / Item cetrills que caben tres lliures de oli de en dotzena vint y quatre no valga cascu sino tres diners. / Item cetrills de dos lliures de en la dotzena trenta sis no valga cascu sino dos diners. / Item cetrills chiquets que ven en la dotzena quaranta huyt no valga cascu sino hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

“Item un setrill de terra.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].

"Item un satril de terra buyt per star oli de mata [...] Item un satril de terra cubert de spart buyt" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-255,258 ].

cetrí de oli s’esmenta a l’inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1513 [ 962-445 ].

Reyner esmenta setrills com a obra de gerrers (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

"Porrons i cetrills de 2,5 sous la dotzena [...] Cetres, porrons i cetrills de divuit [...] Cetrills : 6s" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

" setrills grans [...] setrills petits" (Barcelona, 1545) [ 2079-87 ].

“Ítem, un cànter, una petxella e dos setrills , tot de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1799 ].

“Primo, una panistra de canya, en la qual havie obra de terra, ço és, dos plats, tres gresaletes, sis escudelles de obra comuna, dues llibrelletes, vuyt scudelles, dos platerets y dos setrils e un pexell y sis potets de obra de moro [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1824 ].

“ [...] vn setrill y vna mesura de vi; Item vn cantarell de terra.” (inv. monestir de Santa Clara, Cervera, 1563) [ 1297-234 ].

“ satrí ” (Igualada, 1564) [ 862-VII-881 ].

“It. satriys de terra I dotzena y II. / sistras II dotzenas y VIIII. / puals VII dotzenes y VII.” (inv. de botiga, Torelló, Osona, 1564) [ 1369-I-452 ].

" Setrills mitjans / Setrills petits" ( obra rebuda per Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, d'un gerrer de la ciutat, 1570) [ 2079-87 ].

“Un setril de terra per a tenir oli mijanser usat.” (inv. Tortosa, 1577) [ 2368-204 ].

"Més quatre setrils de terra per a tenir oli." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-123 ].

"Item, dos setrills de terra un gra[n] y altre xich." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-160 ].

“Ítem un setrill de terra.” (inv. Manresa, 1582) [ 3023-331 ].

“Item un satrí de tenir oli de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1585) [ 1223-311 ].

“ [...] bacins , casses, morters, cetrills , casoletes i en tota sort de obra grossa [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

" Setrills grans / Setrills mitjans / Setrills petits" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

"21 dotzenes de morterets, bacins, setrills i cànters de rajolí, envernisats de verd de 4 sous la dotzena, uns amb els altres: 84 sous" (inv. de botiga, obra rebuda de Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

“I. un citrill de terra” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-9 ].

" Setrills grans" (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“ Satriy (un): 1 s.” (Sóller, Mallorca, 1652-1653) [ 1144-I-959 ].

“Ollers, y ger[r]rers [...]

Vn satrill gran per oli: 3 sous.

Vn satrill mitjà per oli: 1 sou 6 diners.

Vn satrill petit per oli.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un satrill de la forma major de tres quartans de oli, 2 sous 8 diners.

Un satril mitja de quartà, y mitg, 1 sou 6 diners.

Un satrill de quartà, 1 sou 4 diners.

Un satrill de mitg quartà, 8 diners.

Un satrill de quatra quartas, 6 diners.

Un satril de dos quartas, 5 diners.

Un satrill de una quarta, 4 diners.

Un satrill de mitja quarta, ò mes petit, 3 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] los satris de una lliura de oli á deu dobles, de dos lliures quinse dobles, de tres lliures de oli y dalli au ant á vint dobles cascuna " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

Des de gener a setembre de 1680, consta als llibres de de Convalescència de Barcelona, que es compraren “ setrills ” [ 131-137 ].

" Setrills de mitg corta / Setrillons de dos quartas / Setrillo[n]s petits" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

" setrills " (a inv. de Talarn, entre el 1692 i el 1741) [ 1655-283 ].

" Cetrills petits (4 sous dotzena)" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

“Una satría y un satrí de terra, 2 s.” (llibre de comptes, Alcúdia, Mallorca, 1717) [ 1316-186 ].

" Satrills de duas quartas: 6 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Aveuradores de canaris ÿ setrill d e dos cortans, tot envernissat [...] Setrills de dos quartas ÿ setrills de mitja quarta" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Ittem Tres dotsenes de setrills de diferents mides." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“dos cetrills de pisa blanca per posar oli y vinagre y dos plates ab sos peus de pisa fina per los dits cetrills ” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

"Item, dos setrills de terrissa, bons." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77 ].

" cetrill d’oli . Alcuza , azeytera . Olearia lagena. / cetrill de vinagre . Vinagrera . Acetarium vasculum.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“porró: [...] Pitxell | | Citra ó pinta per tráurer vi [...] | | cetrill [...] ” ( diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1840) [ 6-58-25 ].

“ cetrell . m. ter. y cetrill . m. Vas de vidre, llauna, ó de terra pera posar l’oli.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].

“Els setrills són de dos classes: un, per a guardar-lo de fanch envernissat [...] y un altre de vidre [...] que servix pera el gasto contí o diari” (Martínez y Martínez, F.: Folklore Valencià . València, 1912 i 1920) [ 810-III-446 ].

“Qui t’ha de volé, en esta boca de cetrill de cadap i mitja maquila?” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí , Tortosa, 1934) [ 810-II-802 ].

| 2 setrill Gerro [ 0 ].

“Ítem, hun cetrill de traure aygua [...] “ (encant Lleida, 1478) [ 2901-1204 ].

| 3 setrill Diminutiu de setra [ 0 ] Per treure oli o aigua de la gerra [ 0 ] Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb nansa a un costat i broc llarg a l’altre, que serveix per contenir i abocar líquids, principalment oli [ 810-IX-887 ].

“Ítem, I cetrill d’aram, de traure aygua de la tanalla.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-490 ].

“Ítem, I cetrill de celler.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-562 ].

“Ítem, I cetrill de traure aygua.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-690 ].

| 4 setrill Setrilleres, per posar oli i vinagre. Constituït per dos recipients cilíndrics, de costat, units per una tija vertical, trenada, que fa d’agafador. Totalment envernissat. Comprat per Violant, el 1944, a la terrisseria de la vidua i fills de Pere Martí ( [ 102 ]) Prod. a: [ 102 ].

"Item una barqueta obra de Alcora ab dos satriys , tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-237 ].

| 5 setrill o sitrell Unitat de mesura per a líquids [ 0 ] V. sitrell , accepció 4.

| porta setrills Escorreoli [ 1728-63 ].

| setrill de mesura

“ [...] los quals preus son los seguents [...] cetrills de oli de mesura de sis lliures de en la dotzena no valga cascu sino quatre diners.” (Osma, 1908: València, tarifa 1507, per error 1517) [ 1015-112 ].

setrilla f . Les varietats formals: cetria , cetrilla , citria , citrilla , satria , satrie , satrilla , satriya , setrie , setriya i les dialectals setria i setrina .

| 1 setrilla Setrill més gran que l’ordinari [ 810-IX-888 ] Setrill gros [ 1898-123 ] [ 2000-1537 ] P er contenir o abocar oli o vinagre [ 185-56 ] [ 955-401 ] [ 1215-13 ] (Mallorca [ 810-IX-888 ], Menorca [ 810-IX-888 ]) Setrill gran (Barcelona [ 393-226 ]) .

“Item Iª citria ab oli de gavarrera. VI lliures.

Item oli de liri an I citria . VIII lliures.

Item oli rossat en I citria . XII lliures.

Item oli de camamila en Iª citria VI lliures.

Item oli violat en Iª citria . VII lliures.” (Barcelona, 1353) [ 745-45 ].

“ I satria de terra blanca. ” ( inv. Vic, 1370) [ 2225-490 ] .

"It. compri una satria doli per metre oli per menjar ops de servitut de la taula del petro [...] ii s. vi d." (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-300 ].

“Item atrobí en la cuyna [...] dues setries de terra abtes per tenir oli.” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-17 ].

“Una citrilla de terra ab un poch doli [...] ” (inv. Barcelona, 1389) Hi comparteix cetrill [ 118-311 ].

“Item duas duodenas de cetrias medii quarterii [...] Item tres duodenas scutellarum de setria (?).” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Item una cetrilla de terra, migencera, per tenir oli. [...] una cetrilla per tenir oli, enserpellada. Una altra cetrilla petita de terra per tenir oli, que no es enserpellada.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119-34,37 ].

“Una carabaça oliera et cetrilla ” (arx. de Montblanc, doc. segle XIV) [ 810-IX-888 ].

“ setrilla oliera” (inv. Barcelona, 1406) [ 955-381 ].

“ setrilla oliera” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-381 ].

“Item en la casa de l oli [...] . i . cetria oliera.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-140 ].

“Una setrilla de terra enverniçada buyda e pot tenir en torn dues quartes” (inv. Torredembarra, 1430) [ 402-256 ] [ 824-II-166 ].

“Item una cetria de terra serpellada - viiii .” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-280 ] .

"Item -I- cetria de -I- quarter e mig vel circa buyda. Item atre cetria de -I- quarter miga d'oli vel circa, ab sa loça e ambut. [...] Item -II- cetries de terra e -I- de vidre petita." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-283 ].

“Item, una setrilla petita de tera de t enir olli.” (inv. Vilassar , Maresme, 1451 ) [ 2906 ].

“ [...] una gerra o setrilla de tenor d’un bon quartà [...] ” (inv. Rubí, Vallès Occidental, 1460) [ 955-381 ].

"Item una satrilla gran e duas poques" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

“hun morter de terra gran e una satrilla ” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

"Item huna satria buyda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-223 ].

“ Setrilla enserpellada amb un embut d’oli” (inv. , 1466) [ 955-401 ].

“Item una satrilla abta per a tenir oli.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1467) [ 825-162 ].

“ [...] divuit setrilles envernissades [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“ satrie ” (inv. Santanyí, 1469) [ 1781-122 ].

"dues setrilles " de terra de mig quartà cada una (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-86 ].

“ setrilla de tenir oli” (a inv. de Sant Boi de Llobregat, 1481-1500) [ 1314-347 ].

“Item huna satrilla e huna olla de terra vella.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1494) [ 825-181 ].

"Item tres satriyes e dos cadaffos" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

"una satria " de terra d'un quartà / "una satria " de terra de dos quartans (inv. Manacor, 1516) [ 1522-86 ].

“Item una dotzena y nou setriyes de sis diners [...] Item una satriya gran xepade de foch” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“ Satrías (duas): 1 s. 6 d.” (Sóller, Mallorca, 1652-1653) [ 1144-I-959 ].

“ setrilla d’oli” (inv. Barcelona, c. 1700) [ 2953-58 ].

“Una satría y un satrí de terra, 2 s.” (llibre de comptes, Alcúdia, Mallorca, 1717) [ 1316-186 ].

"Item una satria de terra de tenir oli, mitjensera, usada." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

| 2 setrilla Càntir [ 824 ] (Capmany, Alt Empordà [ 824 ]).

| 3 setrilla Gerra [ 0 ].

"unam satriam capacitatis duorum quartanorum olei" ( , Garraf, 1410) [ 1826-95 ].

"Una gerra ho satrilla de tenor de un bon cortà." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-513 ].

setrillàs m . i les formes cetrillaç i cetrillàs Augm. de setrill [ 810-IX-888 ] [ 811-II-233 ].

“ cetrillàs . m. aum. Alcuzon .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].

setrillassa f . Augm. de setrilla [ 810-IX-888 ].

setriller m . i la forma satriller Pot ser un setrill, o bé, un atuell on col· locar-lo [ 1215-13 ].

“ [...] hun satriller de vidre patit. ” (Ciutadella de Menorca , 1453), on conviu amb satrill [ 825-147 ] [ 1215-13 ].

setrillera f . i les formes satriera i sitriera V. tb. sitrier Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ].

| 1 setrillera Setrill per a l'oli? [ 0 ].

“Ítem un setrill de terra e una setrillera de tenir oli.” (inv. Manresa, 1494) [ 3023-337 ].

"Se posa dins una satriera per cada lliura de sal dues cherres de aygo [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-70 ].

| 2 setrillera Incorrecte, V. setrilleres Atuell amb dos encaixos, per posar-hi els setrills de l’oli i d el vinagre, i una nansa o mànec verticals per manipular-la [ 0 ].

“ [...] 1 sitriera envernisada blanca y 2 setriets [...] ” (inv. Alcúdia, 1765) [ 1316-213 ].

| 3 setrillera Atuell que servia per posar-hi el setrill de l’oli a sobre [ 48-III-93 ] Estalvi per a oli. Peça totalment envernissada, de poca alçada, amb nansa i bec per abocar l’oli contingut al seu interior. Servia per posar-hi damunt el setrill de l’oli i recollir-ne els degotalls mitjançant uns foradets practicats a la part superior [ 265-56,125 ] (Orba [ 265-56,125 ]) Prod. a: Alcover [ 48-III-93 ], Orba [ 265-56,125 ].

setrilleres f . pl . V. tb. auieres , barqueta , citrells , olieres , oliers , porta-setrilleres , setres , setrillera , sitreller , tortuga ? , tortugueta , vinagreres [ 2876 ] Peça de metall, de fusta o de plàstic que porta dos setrills, l’un per a l’oli i l’altre per al vinagre [ 2000-1537 ] Atuell de dos cossos , per posar els setrills de vidre [ 1650-251 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ]; Barcelona, de pisa, sèrie de Banyoles [segons ]; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ] .

“Ytem, unas setrilleras de pisa ab dos setrils de vidre” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-255 ].

setrillet m . i les formes cetrillet , satriet satrillet setriet setriyet Dim. de setrill [ 811-II-233 ].

“ [...] III olles de terra, I cantarel e un greales de terra e I cetrillet de terra [...] “(encant Lleida, 1403) [ 2901-81 3 ].

"un setrillet de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-85 ].

" [...] una cassola de terra e un satriet de terra tot buyt" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

"Item un satriet de terra ab IIII unces de argent viu" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-252 ].

"un setrillet de terra, vell" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-96 ].

“Item quatre dotzenes de setriyets de tres sous la dotzena [...] Item mitge dotzena de setriyets a raó de tres diners cascun ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-277 ].

"Ittem dos satrillets ÿ una pabrera de pisa blanchs ÿ blaus usats." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-191 ].

“Ittem tres setrillets de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

“ [...] 1 sitriera envernisada blanca y 2 setriets [...] ” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1765) [ 1316-213 ].

" setrillets de oli, de quarta" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

setrilleta f . Dim. de setrilla [ 810-IX-888 ].

setrilló m . i les formes cetrilló , setrió , setriyó Setrill petit [ 810-IX-888 ] [ 811-II-233 ].

“Item dues dotzenes de setriyons / Item sinch setriyons ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

"Setrills de mitg corta / Setrillons de dos quartas / Setrillo [ n ] s petits" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

setrillot m . i la forma cetrillot Augm. i pej. de setrill [ 811-II-233 ].

setrillota f . Pej. de setrilla [ 810-IX-888 ].

setrina f .

| 1 setrina Forma dialectal per setrilla [ 810-IX-888 ].

| 2 setrina Gerra gran per a oli [ 402-257 ] (Maó [ 402-257 ]).

setrinarro m . Intensiu de la forma dialectal setrí (setrill) [ 810-IX-888 ].

setrinàs m . Intensiu de la forma dialectal setrí (setrill) [ 810-IX-888 ].

setrinassa f . Intensiu de la forma dialectal setrina (setrilla) [ 810-IX-888 ].

setrinet m . Intensiu de la forma dialectal setrí (setrill) [ 810-IX-888 ].

setrineta f . Intensiu de la forma dialectal setrina (setrilla) [ 810-IX-888 ].

setrineu m . Intensiu de la forma dialectal setrí (setrill) [ 810-IX-888 ].

setrinot m . Intensiu de la forma dialectal setrí (setrill) [ 810-IX-888 ].

setrinota f . Intensiu de la forma dialectal setrina (setrilla) [ 810-IX-888 ].

setrió m . V. setrilló [ 810-IX-888 ].

setriot m . Intensiu de la forma dialectal setrii (setrill) [ 810-IX-888 ].

setriota f . Intensiu de la forma dialectal setria (setrilla) [ 810-IX-888 ].

setriy m . V. setrill .

setriya f . V. setrilla .

setriyet m . V. setrillet .

setriyó m . V. setrilló .

setró m . i la forma cetró Dim. de setra [ 811-II-233 ].

setrola f . i la forma cetrola Dim de setra .

"Item j. cetrola d oli rosat, sis lliures." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-103 ].

setrona f . i la forma cetrona Dim. de setra [ 811-II-233 ].

setrot m . i la varietat formal cetrot Augm. i pej. de setra [ 811-II-233 ] V. tb. sitrot .

| 1 setrot Gerro [ 1148-35 ] Per tenir-hi aigua (Valls [ 810-IX-888 ]).

“E vitar de dir [...] setrot o pitxer per jarro” ( Barcelona, 1492-1497) [ 810-VI-743 ] [ 810-IX-888 ] [ 1148-35 ] [ 1746-151 ].

“Item dos cetrots de argent ochovats [...] ab ses ansas [...] ” (Barcelona, 1534) [ 812-IV-15 ].

“un setrot de terra ab lo peu trencat” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, 1551) [ 810-IX-888 ].

| 2 setrot V. tb. cutxol , gerrot Per posar fems als sembrats [ 810-IX-888 ] Per posar-hi el sulfat [ 1650-253 ] (Penedès [ 810-IX-888 ], el Vendrell [ 810-IX-888 ]) A Torredembarra, el 1946, l’empraven “per tirar abonos líquids als horts” (diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-36 ]) Per trafegar líquids (Piera [ 6-12-11 ]) A Esparreguera se'n deia gerrot [ 60-25 ] Prod. a: Esparreguera [ 1148-36 ] [ 1650-253 ], Piera [ 60-25 ]; Sant Sadurní d’Anoia [ 7 ] [ 1650-253 ] , el 1947 (diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-36 ]); Torredembarra [ 4-147 ] [ 60-25 ] [ 1650-254 ] , el 1946 (diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-36 ]; el Vendrell [ 60-25 ], Vilafranca del Penedès [ 38-179 ]).

| 3 setrot Vas de terrissa amb una nansa, de gran capacitat, que serveix per remullar el ciment en la construcció [ 810-IX-888 ] [ 1650-253 ] .

setrota f . i la forma cetrota Augm. i pej. de setra [ 811-II-233 ].

setry m . V. setrill .

setzè m . V. tb. mesura Unitat de m esura equivalent a uns vuit litres de vi ( Avinyó [ 3022-186 ], Berguedà [ 810-IX-889 ]) o a setze litres de vi (Plana de Vic [ 810-IX-889 ]) A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, la càrrega de vi tenia 16 mesures o setzens i equivalia a 128 porrons [ 186-II-471 ] Al Pla de Bages, el segle XVIII, el setzè de vi era igual a la mesura [ 186-II-471 ] A Terrassa és igual a un vuitè [ 1692-235 ] .

" setzè [de vi] " (santuari de Paller, Bagà, de 1759 ) [ 186-II-462,463 ].

"Al malvasaire de Sitges, per 4 setzens i mig de malvasia, a 3 ss. lo porró, 5 ll. 8 ss." (santuari de Paller, Bagà, 1759) [ 186-II-463 ].

setzena f . Unitat de mesura de capacitat, per a vi o per a llet, igual a 1 / 16 de la carga. A les comarques barcelonines, la setzena és igual a 8 porrons i coincideix amb el quartà o vuitè [ 1692-236 ].

" i catorzena de vi comprat a la casa del vi: ço és 7 setzenes a 6 lls. la carga, i 7 setzenes de novell a 5 lls. la carga, val junt 4 lls. 7 ss. 3 drs." (santuari de Paller, Bagà, 1751) [ 186-II-462 ].

sexta f . Atuell de m esura [ 0 ].

“Al celleret del oli [...] una sexta de mesura oli de terra [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

sexter m . V. sester .

sialó m . Ceràmica no tradicional, de naturalesa no oxidant, que consisteix en una disolució sòlida de nitrur de silici amb òxid d'alumini i nitrur d'alumini. Es caracteritza per la seva gran resistència a les altes temperatures i les seves elevades duresa, rigidesa i resistència al desgast. S'utilitza com a revestiment de gresols i en fileres de màquines d'extrudir, d'estirar o de trefilar [ 0 ].

sícara f . V. xicra .

sifó m . V. tb. lladró ( [ 188 ] [ 189 ], Mallorca [ 1059-219 ]) En un desguàs, peça en forma d'essa ajaguda, que serveix perquè hi quedi retinguda part de l'aigua i aquesta impedeixi el pas dels gasos d'un costat a l'altre. Els de terrissa eren sempre envernissats per dins i podien ser-ho o no per fora [ 6-75,76-78 ] Prod. a: Alcover [ 2270-10 ], d’Empordà [ 188 ] [ 189 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-35 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

"1 sifon enllimuchado y listo: 1 ½ reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“ sifó ”, “ sifó corrent” (inv. de terrisseria, d’Empordà , 1936, 1938) [ 188 ] [ 189 ].

| sifó d’aigüera amb plat ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sifó d’aigüera amb plat ” (inv. de terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó d’aigüera tapat ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sifó d’aigüera tapat ” (inv. de terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó de broc o sifó corrent amb broc ( [ 188 ] [ 189 ]) Prod. a: [ 188 ] [ 189 ].

“ sifó corrent amb broc ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

“ sifó de broc ” (inv. terrisseria, , 1938) [ 188 ].

| sifó cama curta o sifó corrent cama curta ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sifó corrent cama curta ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó cama llarga o sifó corrent cama llarga ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sifó corrent cama llarga ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó cama llarga amb broc o sifó corrent cama llarga amb broc ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sifó corrent cama llarga amb broc ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó per a comuna Prod. a: Sabadell, totalment envernissats de color vermell [ 0 ].

| sifó d’orinador ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sifó d’orinador ” (inv. de terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó de pipa ( [ 189 ]) o sifó - pipa (Mallorca [ 1755-58 ]) Sifó en forma d’esa tombada (Mallorca [ 1755-58 ]) Prod. a: [ 189 ]. | Dibuixos: Mallorca [ 1755-57 ].

“ sifons de pipa ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sifó de vàter Tub en "S" per a desguàs de vàter [ 1650-252 ] Prod. a: potser a Blanes [ 1650-252 ], Figueres [ 1650-252 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 1650-252 ], Reus [ 1650-252 ], Sarrià [ 1650-252 ].

| tapa de sifó ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ tapes de sifó ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

sílex m .

"Es dir hem de probar 1 er : una escala de terres de grassa d'alúmina a magre de sílex i 2 on aplicar demunt tots aquests biscuits les 3 formules de vernissos coneguts." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-164 ].

sílice m . Diòxid de silici. Es troba a la natura, tant en forma pura com en una gran varietat de formes criptocristal·lines [ 1070-1674 ] Principal component dels vernissos ceràmics. S'usa amb derivats de plom, com a fundent, i, a la pisa, amb òxid d'estany com a opacificant [ 1694 ].

silici m .

| carbur de silici (SiC) Material ceràmic estructural d'altes prestacions tècniques. Les principals propietats són: baixa expansió tèrmica, alta conductivitat tèrmica, duresa, resistència a l'abrasió i a la corrosió i, el més important, el manteniment de la resistència elàstica a temperatures de, fins i tot, 1.650ºC [ 0 ].

| nitrur de silici ( Si 3 N 4 ) Material ceràmic estructural, usat en alta tecnologia per la seva resistència a les altes tensions mecàniques i tèrmiques. Resisteix l'oxidació i el desgast a altes temperatures, així com el xoc tèrmic, l'abrasió i la corrosió [ 0 ].

sillo m . Var. formal per silló (Andratx [ 810-IX-911 ]).

silló m . i la forma cilló V. tb. càntir , selló , sillo , sillonet , silloneta Càntir [ 19-16 ] (Agramunt [ 402-257 ], Aitona [ 402-257 ], Alcarràs [ 1113-31 ], Alguaire [ 1441-3 ], Balaguer [ 810-IX-911 ], Bellpuig [ 810-IX-911 ], Bellvís [ 0 ], les Borges Blanques [ 402-257 ], Ciutat de Mallorca [ 42-66 ], Conca de Tremp [ 149-420 ], Granyena [ 810-IX-911 ], Guimerà [ 402-257 ], Guissona [ 402-257 ] [ 810-IX-911 ], Lasquarri de Ribagorça [ 1605-5 ], Lleida [ 810-IX-911 ], província de Lleida [ 824-VII-268 ], Massalcoreig [ 810-IX-911 ], Montblanquet [ 810-IX-911 ], Montsió [ 0 ], Santa Coloma de Queralt [ 1797-311 ], Sarr oca de Lleida (recollit el 2005) [ 0 ] , Tremp [ 402-257 ], l'Urgell [ 1799-59 ], Verdú [ 2041-48 ] [ 2184 ] [ 2261-193 ] ) Silló i selló s'usen del Pirineu al Montsec i a Balaguer; d'aquí fins a les Garrigues i a l'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre; d'allí en avall, només silló ; antigament, selló abraçava una àrea més extensa [ 1650-240 ] . Prod. a: Alcarràs [ 1113-31 ], Ciutat de Mallorca [ 42-66 ]; Lleida [ 4-139 ] [ 20 ] [ 100-I-43 ], sense envernissar, decorat amb manganès [ 20 ]; Verdú [ 4-139 ] [ 2261-193 ] [ 2410-184 ] .

"Mes tres sillons tres grans y un de xich." (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 1828-399 ].

“ silló . m. selló .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-587 ].

“ [...] han de vendre [...] los sillons a 8 y a 6 sous la dotzena ab los cantis ; y venuts los sillons a cargas, los vigatans, a peseta y mitja, y los vigorros, a peseta ab la llibertat de apujals però no avaijals“ (ordenança de de Canterers de Verdú, 1845) [ 1546-29 ] [ 1673-17 ] [ 2351-31 ].

“Les unes deixant la roba, les altres los cantis i sillons ” (Serra y Boldú, Valeri: Calendari Folklòric d’Urgell . Barcelona: Seix & Barral, 1914) [ 810-IX-911 ].

| silló d'anelles De creació recent. Amb la nansa formada per tres anelles (Verdú [ 1673-52 ] Prod. a: Verdú [ 1673-52 ].

| silló d'ànima De creació recent [ 1673-52 ] Peça amb doble paret, on la interior actua de dipòsit i l'exterior és purament decorativa [ 1640-12 ] Prod. a: Verdú [ 1640-12 ] [ 1673-52 ] .

| silló d'aro De creació moderna. Botxa de forma tòrica vertical amb peu (Verdú [ 1673-52 ] Prod. a: Verdú [ 1673-52 ].

| silló de bomba De 8 a 12 litres de capacitat [ 1640-14 ] De 12 l de capacitat [ 6-44-40 ] Destinat especialment a les fàbriques de l'àrea de barcelona, Terrassa i Sabadell [ 1640-14 ] (Verdú [ 6-44-40 ]) Prod. a: Verdú [ 6-44-40 ] [ 1640-14 ] .

| silló bonic Prod. a: Verdú [ 1640-14 ].

| silló de gall Silló de peu modificat perquè representi un gall. De creació moderna (Verdú [ 6-45-40 ] [ 1673-51 ] ) Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ] [ 1673-51 ] .

| silló lluent Tenia un acabat brillant que s'aconseguia mullant la peça crua, una vegada assecada al sol, i brunyint-la amb un drap de llana [ 1640-14 ] Prod. a: Verdú [ 1640-14 ].

| silló de moda És un silló de taula [ 2351-32 ] Podria haver-se iniciat el segle XVIII [ 2351-32 ] (Verdú [ 6-44-40 ] [ 143-2 ] [ 2351-32 ] ) Prod. a: Verdú [ 6-44-40 ] [ 8-100 ] [ 13-136 ] [ 66 ] [ 143-2 ] [ 1640-12 ,14 ] [ 1673-48 ] [ 2351-32 ] , abandonat els anys 1950 [ 11-214 ].

| silló de nevera No és tradicional. De creació moderna (Verdú [ 1673-51 ]) Prod. a: Verdú [ 1673-51 ].

| silló de l’oli Càntir d’oli [ 402-257 ] (Guissona [ 6-66-21 ] [ 402-257 ]). silló d’oli (Verdú, d’introducció recent, de cap al 1988 [ 6-66-21 ]).

| silló de peu És un silló de taula [ 2351-32 ] Els més antics daten del segle XVI [ 2351-32 ] (Verdú [ 6-44-40 ] [ 143-1 ] [ 2351-31 ] ) Prod. a: Verdú [ 6-44-40 ] [ 8-100 ] [ 11-214 ] [ 13-136 ] [ 19- 19, 29 ] [ 66 ] [ 143-1 ] [ 1640-14 ] [ 1673-46 ] [ 1729-25 ] [ 2351-32 ] .

| silló de peu alt Prod. a: Verdú, fins a ppi. segle XX [ 4-155 ].

| silló picotí Sillonet de joguina, tant de la forma síndria com en les altres (Verdú [ 2351-31 ]).

| silló de rams (Verdú [ 6-45-40 ]) Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].

| silló del segle XVI (Verdú [ 6-44-40 ]) Amb el broc gros atrompetat i exageradament gros [ 1673-49 ] Prod. a: Verdú [ 6-44-40 ] [ 66 ] [ 1673-49 ] .

| silló de síndria o síndria (Verdú [ 6-44-40 ] [ 143-2 ]) Prod. a: Verdú [ 5 ] [ 6-44-40 ] [ 8-100 ] [ 11-214 ] [ 13-136 ] [ 66 ] [ 143-2 ] [ 1640-12 ,14 ] [ 1673-48 ] [ 2351-31 ] .

Denominacions segons la mida:

bomba [ 5 ] [ 13-136 ] [ 8-100 ] D e [ 11-214 ] [ 1729-24 ] De [ 1673-48 ] De 10 a 12 litres [ 2351-31 ] .

especial [ 5 ] [ 13-136 ] [ 8-100 ] , de 7,5- de capacitat [ 6-44-40 ] [ 11-214 ] [ 1729-24 ] .

gran [ 5 ] [ 13-136 ] [ 8-100 ] [ 143-6 ], de [ 1729-24 ], de 3,5- [ 11-214 ], d’uns de capacitat [ 6-44-40 ] [ 143-6 ] [ 1673-48 ] [ 2351-31 ] .

mitjà [ 5 ] [ 13-136 ] [ 8-100 ], de de capacitat [ 1729-24 ], de [ 6-44-40 ] [ 1673-48 ] , de [ 11-214 ] [ 143-6 ].

petit o xurrumbel [ 5 ] [ 8-100 ] [ 13-136 ] [ 1640-14 ] , de [ 6-44-40 ] [ 1640-14 ] [ 1673-48 ] , d’1,5- [ 11-214 ] [ 143-6 ] [ 1729-24 ] .

picotí o de joguina [ 6-44-40 ] [ 1673-48 ] També s'usava en la cerimònia del bateig [ 1673-48 ] .

| silló de mitja síndria D’uns 3,5 litres de capacitat [ 2351-31 ] Prod. a: Verdú [ 2351-31 ].

| silló de tortell De creació recent. Forma de tortell horitzontal amb dues nanses contraposades i brocs equidistants (Verdú [ 1673-52 ]) Prod. a: Verdú [ 1673-52 ].

| silló de trampa De creació moderna. És un silló de síndria modificat amb la incorporació de diversos galets dels quals només un raja (Verdú [ 1673-51 ]) Prod. a: Verdú [ 1673-51 ].

| silló de tronc És un silló xato decorat [ 6-45-40 ] [ 1673-51 ] És un silló de taula [ 2351-32 ] Apareix cap als 1920 [ 2351-32 ] (Verdú [ 6-45-40 ] [ 1673-51 ] [ 2351-31 ] ) Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ] [ 1673-51 ] [ 2351-32 ] .

| silló vigatà o xato (Verdú [ 6-44-40 ] [ 143-2 ]) Pujada recta [ 1640-12 ] Model aparegut el segle XVIII [ 1673-47 ] Entre ambdues denominacions no hi ha cap altra diferència que la del destí on anava la peça [ 2351-31 ] Prod. a: Verdú [ 8-100 ] [ 11-214 ] [ 66 ] [ 1640-12 ] [ 1673-47 ] [ 1729-25 ] [ 2351-31 ] , on la denominació vigatà , més antiga, ha sigut substituïda per xato [ 6-44-40 ] [ 143-2 ] Mides: gran , de de capacitat; mitjà , de ; petit , d' (Verdú [ 1673-47 ]) .

“ [...] han de vendre [...] los sillons a 8 y a 6 sous la dotzena ab los cantis ; y venuts los sillons a cargas, los vigatans , a peseta y mitja, y los vigorros, a peseta ab la llibertat de apujals però no avaijals“ (ordenança de de Canterers de Verdú, 1845) [ 1546-29 ] [ 1673-17 ] [ 2351-31 ].

| silló vigorro (Verdú [ 6-44-40 ]) Apareix el segle XVIII. Amb repeu cònic o frunzit a ditades, com si fós un platet adossat [ 1673-47 ] És un silló de taula [ 2351-32 ] (Verdú [ 1673-47 ] [ 2351-32 ] ) Prod. a: Verdú [ 6-44-40 ] [ 8-100 ] [ 66 ] [ 1673-47 ] [ 2351-32 ] .

“ [...] han de vendre [...] los sillons a 8 y a 6 sous la dotzena ab los cantis ; y venuts los sillons a cargas, los vigatans, a peseta y mitja, y los vigorros , a peseta ab la llibertat de apujals però no avaijals“ (ordenança de de Canterers de Verdú, 1845) [ 1546-29 ] [ 1673-17 ] [ 2351-31 ].

| silló xato o vigatà [ 6-44-40 ] De parets rectes [ 1640-12 ] Prod. a: Verdú [ 1640-12 ] [ 1729-25 ] [ 2351-31 ] , on la denominació vigatà , més antiga, ha sigut substituïda per xato [ 6-44-40 ] [ 143-2 ] .

A Verdú feien el xato gran i el mitjà [ 2351-31 ].

sillona f . V. tb. sellona .

| 1 sillona V. tb. cànter de gal , canterella , cantereta , càntir , cantiret , cantireta , gargola , gerra , pico , pitxell de rall Cantireta [ 402-257 ] Cantereta [ 4-154 ] Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] Per beure aigua [ 19-15 ] (Almenar [ 4-154 ]) Prod. a: Lleida, on també en diuen cantireta [ 19-15 ] [ 1650-239 ] o cantereta [ 4-139,154 ] [ 1650-239 ] .

| 2 sillona Càntir gros [ 810-IX-912 ] [ 1148-39 ] (Balaguer [ 810-IX-912 ]).

sillonàs m . i la forma cillonàs Augm. de silló [ 811-II-245 ].

sillonera f . V. tb. sellonera Prestatge o banqueta amb forats adequats per tenir-hi sillons o càntirs [ 810-IX-912 ] [ 2560-54 ] .

sillonet m . i la forma cillonet Dim. de silló [ 811-II-245 ] Càntir petit [ 824-VII-268 ], de joguina [ 19-23 ] (província de Lleida [ 824-VII-268 ]).

“Item un sillonet sensa ansa.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-225 ].

“Item un sillonet en sa ansa al senyor baró per tretze sous.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-230 ].

| sillonet de quitxalla [ 5 ] o de canalla [ 8-100 ] Prod. a: Verdú [ 5 ] [ 8-100 ].

silloneta f . Dim. Silló petit. Varietat dialectal lleidatana [ 2072 ].

sillonot m . i la forma cillonot Augm. i pej. de silló [ 811-II-245 ].

simbomba f . V. tb. pandorga , ximbomba Instrument musical que es composa d’un recipient en forma de caduf, amb un forat gros a la base, cobert per una membrana de pell que té una canya fixada a la part central. El sò s’obté fregant la mà mullada amb la canya ( Llucmajor [ 1544-5 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-48 ]) Instrument musical propi de Nadal [ 60-25 ] La simbomba és instrument de Nadal a Catalunya, on només s’usa per fer la música pròpia d’aquest moment de l’any; en canvi, a Mallorca es toca per Carnestoltes [ 71-I- 139, 180 ] A les comarques de l'Ebre les feien amb catúfols [ 2058-21 ] .

Sinaí m . Denominació comercial d’un filtre per a aigua, patentat per Conrad Granell i fet a Manises [ 353-98 ,99 ] Inventat el 1926 pel químic i biòleg Conrad Granell; consta de diversos dipòsits en columna; l'aigua passava d'un dipòsit superior a un d'inferior a través d'un filtre; una aixeta a la part inferior, dispensava l'aigua [ 2264-245 ] .

síndria f . Silló de síndria [ 0 ] V. silló de síndria .

singueta f . Bala [ 0 ] Bola de fang per jugar els infants (varietat dialectal lleidatana [ 2072 ]).

sinterització f . Procés pel qual es produeix un augment de la mida del gra ceràmic la qual cosa facilita la cohesió i proporciona major rigidesa mecànica [ 0 ].

sisavat m . Adjectiu substantivat derivat de cairó sisavat [ 0 ] Cairó hexagonal [ 0 ].

"Cairon á la española [...]

Sisabat llestas al mil: 36 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

sisè -ena adj . Atuell de mida equivalent a sis peces de carga , és a dir, més gran que les dinerals , les mitjanes i les ternals (Quart d’Onyar [ 562-41 ]).

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de càrrega; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta. Las concas dinerals sien de mitg mallal; las de tres per dos de dos cortons, las concas mitjanas sien de mallal, las ternals sien de mallal y mitg y las sisenas sien de mitja bóta.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

sisena f . Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia, el segle XVI, de Ribelles (Noguera), equivalent a i igual, a alguns pobles de la vegueria d'Agramunt, a 6 lliures [ 1692-236 ].

sistema m .

| sistema belga Tècnica per decorar rajoles [ 0 ] Entubat [ 2331-237 ].

| sistema fotoquímic V. gravat fotoquímic .

sister m . i la forma cister Sester [ 810-IX-932 ].

“ sister . m. Bujol que en las tabernas posan sota la aixeta de la bóta, pera recullir lo vi que cáu.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-594 ].

“ císter . m. [...] Bujol que posan sota las botas pera recullir lo vi que cau de la aixeta. Cubeto .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-364 ].

sitera f . Setrill ( Caseres [ 1775-I- 248, 489 ], Gandesa [ 1775-I- 248, 489 ], Maella [ 1775-I- 248, 489 ], el Pinell de Brai [ 1775-I- 248, 489 ], Prat del Comte [ 1775-I- 248, 489 ], Tamarit de Llitera [ 193 ]) Denominació d’una mena de setrill, de llarg galet en forma d’S, fet modernament a Tivenys per els terrissers Pino i Curto [ 31 ] ( , d’entrevista amb Pino [ 6-66- 22, 23 ] [ 1148-35 ] [ 1215-16 ]).

“sitera f. aceitera (p’amaní l’ansiam posa l’oli de la sitera ); cat. setrill ; arag. citera [...] ” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

siti m .

| 1 siti Estalvi s de sobretaula [ 265-163 ] Estalvis per posar-hi l’olla [ 810-IX-934 ] (Orbeta [ 265-163 ], valencià [ 810-IX-934 ]) Prod. a: Orbeta, on també en diuen setiet [ 265-163 ].

“ Siti de la olla: Sessibulum ollae” (Pou, Onofre: Thesaurus Puerilis , 151) [ 810-IX-934 ].

| 2 siti Peça de terra cuita, de forma cilíndrica, amb els extrems expandits en forma d’ala, o cúbica, en forma de tub, que els terrissers posen en el forn, entre peça i peça, perquè en coure-les no s’enganxin [ 265-82,83,84,85 ] (Orba, Xaló -Marina Alta-, on també en diuen cavallet de terrisser [ 265-82,83,84,85 ]) Peça de terra cuita de forma asimètrica, semblant a un tricorni, que serveix per separar les peces dins del forn [ 265-86 ] (Orba, on també en diuen cavallet de terrisser [ 265- 85, 86 ].

sitial m . S’utilitzava antigament per moldre vernís. Era una pedra amb un forat al mig, d’uns de diàmetre. S’hi molia la galena, amb una maça de ferro, fins a reduir-la a pols [ 21-86 ] Morter de pedra on s'esmicolava la galena fins a reduir-la a pols molt fina [ 105-21 ] [ 1783-40 ] [ 2366-287 ] ( [ 21-86 ] [ 105-21 ] [ 1783-40 ] [ 2340-79 ] ).

sitiet m . Estalvis (País Valencià [ 810-IX-935 ]; Potries, on també diuen setiet [ 1152-21 ]; Reus [ 810-IX-936 ]) Prod. a: Potries [ 1152-21 ] [ 1698 ] .

sitja f . Lloc de l’obrador on els terrissers guarden emmagatzemada l’argila ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-48 ]).

sitra f . i les varietats formals: citra i sitre V. tb. setra , sítria , sitrieta .

| 1 sitra V. tb. barralina , berlina , cadaf , gerro , pila , pitxell , pitxella , pitxer , pitxera , porró , setra , sitreta [ 1073-93 ] [ 1491-133 ] [ 2757 ] Gerro [ 810-IX-937 ] Pitxell [ 811-II-265 ] (Alt Empordà [ 810-IX-937 ], Garrotxa [ 810-IX-937 ], Rosselló [ 810-IX-937 ]) Vas de terrissa que té un broc i serveix per trascolar oli o vi [ 100-I-19 ] [ 824-II-176 ] Dipòsit d’oli, de llauna o de terrissa que tenen les botigues que venen oli (l’Empordà [ 824-II-176 ] [ 1148-34 ], Garrotxa [ 1148-34 ], Igualada [ 824 ], Sant Hilari [ 824-II-176 ], vores del Segre [ 824-II-176 ], Vic [ 824 ]) La forma sitra apareix per primera vegada a Catalunya en època altmedieval (segles IX-X) [ Jordi Roig i Buxó, 2016 ] Per contenir oli ( [ 102 ]) Mesura d’oli, d’un litre ( [ 4-150,156 ]) Per al vi (Alt Empordà [ 98-228 ], [ 6-23-30 ]) Mesura de vi [ 4-140 ,156 ] [ 811-II-265 ] [ 824 ] (Besalú [ 824 ], [ 4-140 ,156 ], Figueres [ 4-156 ] [ 5 ] [ 60-25 ], prov. de Lleida [ 824 ]) Mesura de vi d’un litre de capacitat (Quart d'Onyar, obra negra [ 4-156 ]; Figueres [ 5 ]) Base amb repeu, nansa a un costat i bec separat per un pont de l’interior ( [ 102 ]) Envernissada de groc o de verd o sense envernissar ( [ 4-150,156 ]) Envernissada de vermell a l’interior, boca i davantal ( [ 102 ]) Antigament, setra , citria o citra : per treure i abocar aigua, vi, oli i altres líquids [ 185-55 ] Recipient de llauna per guardar oli [ 1070-1684 ] Gerro relativament rabassut, amb boca ampla, bec adossat al coll i comunicat amb l’interior a través d’un forat pontat [ 1089-27 ] [ 1148-34 ] [ 1650-243 ] Modernament, sitra s’usa a l’est de Catalunya i, més a l’oest, seguint el Pirineu, la forma esdevé més esvelta i es denomina, genèricament, pitxella , la qual es diferencia de la sitra en què es comunica amb l’interior a través d’un forat arrodonit [ 1148-34,35 ] És probable que, antigament, el nom s’estengués a altres tipus de gerro [ 1148-34 ].

Prod. a: Barcelona [ 127-151 ] [ 2079-69 ] [ 2683 ] , Besalú [ 60-25 ], (obra vermella) [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] [ 4-140 ,156 ] [ 6-23-30 ] [ 314 ] [ 351 ] [ 1650-243 ] , Esparreguera [ 11-212 ] [ 13-135 ] , Figueres [ 4-156 ] [ 5 ] [ 6-115-10 ] [ 8-91 ] [ 60-25 ] [ 98- 227, 659 ] [ 100-I-19 ] [ 1089-27 ] [ 1650-239 ] [ 1762-46 ] [ 2895-145 ] , Girona [ 1148- 34, 35 ] [ 1650-243 ] , Olot [ 60-25 ] , Perpinyà [ 1650-243 ] ; Quart d’Onyar, on també en diuen berlina [ 4-140 ] [ 16-78 ] [ 88 ] [ 1148-35 ] [ 2423 ] ; Rosselló [ 810-IX-937 ].

“Qui beurà amb la sitra , / guanyarà perdons; / qui beurà amb la cassa, / els guanyarà doblons” (corranda de Llofriu) [ 810-IX-937 ].

“Porteu el beure aviat ab el got y ab la citra ” (Pallarols, 48) [ 824 ].

“Quatre sitres de terra” (Alós Inv. 60) [ 810-IX-937 ].

" [...] plures ampulle et una citra d'Stagno [...] " (inv. Sant Pol de Mar, 1273) [ 2062-468 ].

“Item aliam citram de metallo de qua fuerunt habiti duo solidi. / Item duas citras de stanno de quibus fuerunt habiti quinque solidi.” (encant Barcelona, 1290) [ 986-39 ].

“ [duas] citras de stagno” (inv. Barcelona, 1333) [ 1169-28 ].

“ [...] et tres sitras [...] quinque sitras de terra depictas que sunt de Malicha” (inv. Barcelona, 1338) [ 1157-347,348 ].

“Item duas citras de terra de Valencia / Item aliam citram cum una scutella de terra de Valencia [...] Item V citras terre operis de melicha” (inv. Llers, bisbat de Vic, 1343) [ 687-6 ].

“ [...] quandam citram argenti [...] ” (Bagà, Berguedà, 1357) [ 186-II-269 ].

“item duas citras terreas” (inv. Barcelona, 1380) [ 1169-43 ].

“In quodam armario [...] aliquas amphoras et citras vitrey” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 810-IX-937 ] [ 1046-87 ] .

“Item septem citras lautoni.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-185 ].

“Una citra blanque” (inv. Vic, 1399) [ 824-II-176 ].

"Item unam sitram argenti [...] " (inv. castell de Peratallada, Baix Empordà, final s. XIV) [ 1454-48 ].

“ [...] un arquibanc de dos calays en que ha [...] una sitre de terra [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-42 ].

“Una citra plena de aygua” (Serra, Guillem: Compedi historial de que ab lo títol de Genesí de Scriptura trelladá del provençal a la llengua catalana Mossen Guillem Serra en l'any 1451... Barcelona: Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1873. Pàg. 185) [ 810-IX-937 ] [ 824 ].

“Item més, una citra e una greala de terra [...] Item, una citra de terra [...] Item, altra citra de terra [...] Item, una citreta de terra.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, de Lillet, 1461) [ 186-III-172,173,174 ].

“Dins lo tinel una sitra d’stany poqua, empollas, calses de vidra.” (inv. castell de Calonge, Baix Empordà, 1466) [ 182-289 ] [ 785-88 ].

“Una sitre o pitxell de stany” (inv. Vic, 1491) [ 810-IX-937 ].

“Item, una citra .” (inv. de Lillet, Berguedà, 1506) [ 186-II-268 ].

“It. una citra de coure e III de terra.” (inv. Torelló, Osona, 1510) [ 1369-I-281 ].

“Item quatre sitres de terra.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-184 ].

“ [...] una citra de traure vi.” (inv. castell d’Orís, Osona, 1552) [ 1369-II-595 ].

“It. satriys de terra I dotzena y II. / sistras II dotzenas y VIIII. / puals VII dotzenes y VII.” (inv. de botiga, Torelló, Osona, 1564) [ 1369-I-452 ].

“porró, o citra , o cetra, per traure vi” (Pou, Onofre: Thesaurus puerilis , València, 1575) [ 6-58-25 ].

"Ítem per salsas y vuyt citras [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1648) [ 2024-92 ].

“La sitra de l’oli” (Barcelona, 1760-1860) [ 127-151 ].

“En un obrador del ofici de escudeller [...] se ha trobat [...] Item, dotze citras , cruas.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

"Item una citra de terra de meytadella per mesurar vi" (inv. Sant Genís de Palafolls, Maresme, 1786) [ 2048-332 ].

“porró: [...] Pitxell | | Citra ó pinta per tráurer vi [...] | | cetrill [...] ” ( diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1840) [ 6-58-25 ].

“ citra . f. [...] Mesura de traurer vi. pitxell .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-365 ].

| 2 sitra Violant compra a Quart d'Onyar (Gironès), el 1944, una “ sitra , pròpia per vi calent, caiguda en desús” que no té res de sitra estàndard, ja que el bec és de pessic i situat en posició obliqua respecte a la nansa (diari de camp de Violant i Simorra i MAITP [ 1148-35 ]).

“Prengué la sitra de vora el caliu i begué una gorjada de vi calent” (Pous i Pagès, J.: Quan es fa nosa , 17. Barcelona, 1948) [ 810-IX-937 ].

| 3 sitra Càntir xato amb reforços que uneixen els brocs a la nansa [ 136-47 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra), on també en diuen barralina [ 351 ], on també en diuen berlina [ 136-47 ].

“Encara que te rebentes / ab la citra no hi beurás, / beurás ab la carabassa / que fa un galet com lo braç.” ( Rev. Gerona , 1878, 369) [ 824 ] Amb lleugeres variants, recollit a Begur [ 1353-179 ].

| 4 sitra Pot nansat de terrissa per carregar d’engalba la llanterna [ 21-86 ] ( [ 21-86 ]).

| 5 sitra Onofre Pou, al Thesaurus puerilis , sorprenentment tradueix “Olla que te peus” per “ Cytra, ae , Chytropus, odis” [ 1148-34 ].

| 6 sitra V. tb. setra Variant gràfica de setra c om a unitat de mesura de capacitat [ 1692-236 ] Unitat de mesura per a vi d'un litre de capacitat [ 70-118 ] Se'n diu del porró (Empordà [ 1692-236 ], Garrotxa [ 1692-236 ]) .

“ [...] una sitra de vi blanch [...] bullirás cosa de una citra de vi ab grana de cánam [...] bullir ab una citra y mitja de aigua [...] Péndrer dos citras de vi bó [...] “ (llibre de receptes, Corçà, 1741) [ 1611-8,9 ].

sitrassa f . i la forma citraça Augm. de sitra [ 811-II-265 ].

sitre f . V. sitra .

sitrel m . V. sitrell .

sitrell m . i les varietats formals citrel , citrell i sitrel .

| 1 sitrell V. tb. sitrellet , sitrellot Atuell per contenir i servir l’oli, en general [ 0 ] Denominació pròpia de i del nord-est del principat [ 1215-15 ] Coromines opina que ha sigut acorralat cap al nord pel seu concurrent setrill [ 862-VII-882 ] (Alt Empordà [ 810-IX-937 ], [ 1163-160 ], Caçà de [ 402-256 ], Cerdanya [ 402-256 ] [ 810-IX-937 ], Collsacabra [ 810-IX-937 ], Conflent [ 810-IX-937 ], Garrotxa [ 810-IX-937 ], Girona [ 402-256 ], Guilleries [ 810-IX-937 ], Llofriu [ 402-256 ], Moianès [ 810-IX-937 ], Ripollès [ 810-IX-937 ], Rosselló [ 402-256 ] [ 810-IX-937 ], Sant Hilari Sacalm [ 402-256 ], Vall de Ribes [ 810-IX-937 ]) En molts d’aquests llocs, la forma sitrell ha sigut progressivament substituïda per càntir d’oli [ 1215-15 ] Setrill [ 1070-1684 ] [ 2000-1551 ] Càntir per a oli [ 6-59-6 ] [ 6-66-19 ] [ 98-226 ] [ 810-IX-937 ] Atuell per a l’oli [ 95- 9 -x ] ( [ 4-140,156 ] [ 95- 9 -x ] [ 102 ] [ 1163-160 ] on abans deien sitrell i actualment en diuen càntir d’oli [ 6-66-19 ] [ 1215-14 ]; l’Empordà [ 6-66-19 ]; Figueres [ 6-59-6 ] [ 98-226 ] [ 1650-245 ] , encara denominació actual [ 1215-14 ]) Per amanir ( [ 4-140,156 ]) Per guardar l’oli ( [ 102 ]) Envernissat de groc, en lluna, a nansa i galet ( [ 102 ]) A l’Empordà, el càntir d’oli a substituït al setrill i la denominació sitrell ha passat de l’un a l’altre [ 6-66-19 ] .

Prod. a: [ 4-140,156 ] [ 95- 9 -x ] [ 102 ] [ 1163-160 ] [ 1215-14 ] , Figueres [ 4-156 ] [ 6-59-6 ] [ 8-91 ] [ 60-19 ] [ 98-226 ] [ 100-I-19 ] [ 1215-14 ].

“Item unum citrellum .” (inv. Besalú, 1350) [ 895-158 ].

“ citrell ” (Rosselló, 1351) [ 862-VII-882 ].

“ citrellum ” (Rosselló, 1385) [ 862-VII-882 ].

“ citrell ” (Rosselló, 1385) [ 862-VII-882 ].

“ citrel ” (Rosselló, 1385) [ 862-VII-882 ].

“Ítem, dos sitrels patits de tenir oli.” (inv. Vilassar, 1435) [ 2906 ].

“En lo salleret [...] set tassas y vuit citrells .” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-174 ].

"pasa 5 ll. 02 s. dich 5 ll. 12 s. per lo sitre [ l ?] [...] tin liurada un [p?]ual y unna [olla ?] y quatra escudeles y un sitel per dur oli a la infermeria [...] " (llibre de rebuts, Palafrugell, Baix Empordà, 1652) [ 1416-7,8 ].

“E tres citrells de terra per teni r oli, usats.” (inv. Palafrugell, Baix Empordà, 1708) [ 786-123 ].

“ citrèll . s. m. territ. V. cetrill.” (Barcelona 1803-1805) [ 170 ].

"Fora traurer citrells a taula [...] " (Cantonigròs, Osona, 1832) [ 1699-90 ].

“ citrell . m. ter. cetrill .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-365 ].

" citrell de 1. mallal 16 l." (diari de camp de Violant i Simorra, llibreta 2, obrador de Martí Cortada, Figueres, 11/8/1943) [ 6-75,76-46 ].

| 2 sitrell Atuell per a oli amb la forma de setrill ( Mont-ras [ 0 ], Rosselló [ 6-66-19 ]) A conviu amb el càntir d’oli que, per aquesta causa ha d’adquirir (almenys a Tuïr) un nom nou: flascó [ 6-66-19 ] Setrill [ 811-II-265 ] Prod. a: , producció antiga [ 4-156 ]; Tuïr [ 1769 ] .

“Creus anar a l’estalvi i te’n vas al citrell ” (proverbi rossellonenc) [ 1769 ].

“Item, dos sitrels patits de tenir oli.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

“I. un citrell de terra” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-12 ].

| 3 sitrell Citrell , recipient per a l’aigua (l’Empordà [ 824-II-176 ], Girona [ 824-II-176 ]).

| 4 sitrell o setrill Unitat de mesura per a líquids [ 0 ].

"Ítem per I citrel de tinta [...] VI d. [...] Ítem per I cetril de tinta [...] Ítem per I satrí de tinta [...] Ítem per I citrell de tinta [...] " [ pàssim : citrel , cetril , satrí ] (llibre de comptes d'una especieria-apotecaria, Barcelona, 1378-1381) [ 1721-77,79 ,123,253 ].

sitrella f . i la varietat formal citrella .

| 1 sitrella Esments documentals de tipologia indeterminada:

“En la torra del homenatge [...] un camatimo ab dues citrelles .” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].

“Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningún revenedor ninguna citrella , barral scalfetas ni concas que no sian dinerals, ni copes que no sien mijanas, sots pena de [...] ” (Quart d’Onyar, ordinació gremial de 1670) [ 562-38 ].

"una sitrella se ha trencada" (Foixà, Baix Empordà, 1699) [ 2024-90 ].

“ [...] las sitrellas fins a la grandor de un cortó poch més o menos sien comptades per una pessa com també la fan, y en arribar a cortó y mitg sien comptades pessa y mitja. Los barrals sien comptats de la mateixa forma de las sitrellas [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

“ citrella ” (inv. terrisser Fèlix Vilar, Figueres, 1770) [ 1215-14 ].

“ citrella ” i “ sitrella ” (inv. terrisser , Figueres, 1779) [ 1215-14 ].

| 2 sitrella V. tb. sitrelleta Citrella, recipient amb broc bastant sortit i nansa a l’altre costat (Besalú [ 824-II-176 ]) Per a l’oli (Quart d’Onyar [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982]) Setra [ 811-II-265 ] Prod. a: Quart d’Onyar [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982].

“Item una citrella oliera en que havia entro mig cortan doli.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].

"Item una citrella de terra per anar a cercar oli." (inv. Pals, Baix Empordà, 1717) [ 1898-136 ].

“1 mallal d’oli dins una citrella de terra.” (inv. Siurana d’Empordà, 1776) [ 163-87 ].

"Item dos citrellas olieras mitjanceras usadas." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-185 ].

| 3 sitrella Citrella, c àntir (Alt Empordà [ 810-IX-937 ], l’Empordà [ 824-II-176 ], Girona [ 810-IX-937 ], Muntanya (?) [ 824-II-176 ]; Quart d'Onyar, almenys els segles XVII i XVIII [ 1650-240 ]; nord de Catalunya [ 562-38 ], zona nordoriental de Catalunya [ 1282-372 ]) El càntir, especialment gros, que s’emporten els peladors o llenyataires al bosc (Montnegre de les Gavarres [ 862-VII-882 ]). Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra moderna) [ 1215-12,14 ].

"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella , barral, scalfetas ni concas que no sien dinerals, ni copes que no sien mijanas, sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].

“ citrèlla . s. f. territ. V. Canti, cantiret.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ citrella . f. ter. canti , cantiret .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-365 ].

“ citrella , f. Canti, cánter. | | Lab. ter. Canti, cantiret. Et. citrell per cetrill , Lab. ” (Pirineu Oriental, 1882) [ 134-52 ] [ 1282-372 ].

sitreller m . Nom de les setrilleres, a , el 1944 [ 1650-251 ].

sitrellet m . i la forma citrellet Dim. de sitrell .

“ Citrellet : Guttulus” (Pou, Onofre: Thesaurus Puerilis , Barcelona, 1580) [ 810-IX-937 ] [ 1215-11 ].

sitrelleta f . i la forma citrelleta Dim. de sitrella .

"Item una citrelleta dolenta per posar oli dolent." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182 ].

sitrellot m . i la forma citrellot Pej. de sitrell .

“Un citrellot abte per oli” ( Ordinacions del Hospital General de de Barcelona , 1417) [ 810-IX-937 ].

sitrera f . Setrill (Calasseit [ 810-IX-937 ]).

sitreta f . i la forma citreta Dim. de sitra .

| 1 sitreta Recipient baix, en forma de gerro, que serveix per treure l’oli de la gerra i servir-lo. Tenia una peça inferior, en forma de plat fondo, per recollir els regalims, anomenada estalvi (Figueres [ 4-156 ] [ 98-227 ]) Per servir l’oli ( [ 102 ]) Mesura per a oli, de ½ litre de capacitat ( [ 4-156 ]) Bec molt gros, que sobresurt tant com el diàmetre de la boca; nansa contraposada i base amb repeu ( [ 102 ]) Envernissada de groc o verd o sense vernís ( [ 4-156 ]) Totalment envernissada de groc esquitxat de verd ( [ 102 ]) Prod. a: [ 4-156 ] [ 102 ] [ 1650-244 ] , Figueres [ 4-156 ] [ 98-227 ] [ 1650-244 ] .

“ [...] en la capella de Sent Antoni del dit Castell [...] una citreta petita de obra de Valencia [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-38 ].

“Item, una citreta de terra.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, de Lillet, 1461) [ 186-III-174 ].

| 2 sitreta V. tb. quarta Mesura per a vi equivalent a mig litre ( [ 4-156 ], Figueres [ 4-156 ]) Prod. a: [ 4-156 ]; Figueres, on també en deien quarta [ 4-156 ].

sítria f . i la forma cítria Sitra (Vallespir [ 810-IX-937 ]).

“Va pujar del celler una cítria plena de vi del recó” (Casaponce, Esteve: Contes Vallespirenchs . Perpinyà) [ 810-IX-937 ].

sitrier m . Setrillera (Mallorca [ 1513-156 ]).

sitriera f . V. setrillera .

sitriet m . V. sitrillet [ 810-IX-937 ].

sitrieta f . i la forma citrieta [ 810-IX-937 ] Sitra petita [ 0 ] .

“Dues sitrietes de terra pintades” (inv. Vic, 1412) [ 824-II-176 ].

sitrill m . Setrill ( Alguaire [ 1441-7 ], Bassella [ 810-IX-937 ], València [ 810-IX-937 ]).

sitrillet m . V. setrillet .

sitrilleta f . V. setrilleta .

sitriolla f . Gerret on es té l'oli d'ús diari (Mallorca [ 1513-154 ]).

sitrot m . i la forma citrot Gerro [ 1148-36 ] Coromines considera citrot una forma gironina de cetrot [ 1148-36 ].

“Lo picher o citrot : Urceolus, li” (Onofre Pou: Thesaurus puerilis , 129) [ 824 ].

“un pitxer o citrot de argent” (doc. a. 1546) [ 810-IX-938 ].

siulell m . S iu r ell [ 0 ] .

siulet m . Siurell [ 2234-159 ] [ 2872-9 ] (Mallorca [ 2872-9 ]) .

siurell m . i la forma ciurell V. tb. siulell , siulet , xiurell i xiulet (Mallorca [ 957-9,82 ] [ 1039 ] [ 2872-9 ] ) Instrument de terrissa o argila, de fabricació típica mallorquina, pintat de blanc i de colors vius, que imita figures de cavalls i d’altres éssers animats (Mallorca [ 810-X-954 ] [ 1755-57,60 ]) Xiulet de festa (Mallorca [ 957-116 ,117 ]) Xiulet fet de terrissa, amb formes que imiten animals i altres figures i decorat amb colors vius sobre fons blanc, propi de Mallorca [ 70-118 ] [ 1070-1684 ] [ 1755-60 ] [ 2015 ] Peça figurativa de terrissa, sovint incorporada damunt una peanya, amb un xiulet, emblanquinada i decorada amb pinzellades de colors vius [ 1750 ] .

Prod. a: Artà [ 2234-160 ]; s a Cabaneta , en terme municipal de Marratxí [ 8-314 ] [ 13-139 ] [ 1039 ] [ 1059-153 ] [ 1604-2 ] [ 1729-85 ] [ 1750 ] [ 1755-22 ,60 ,65 , 72, 101 ] [ 1868-271,274 ] [ 2234-160 ] ; Ciutat de Mallorca [ 13-139 ] [ 2015-23 ] [ 2234-160 ] [ 2872-9 ] , Consell (producció únicament moderna) [ 8-316 ] [ 13-139 ] [ 1039 ] [ 1059-153 ] [ 1604-2 ] [ 1755-22 ,66 ] [ 1868-274 ] ; Felanitx [ 2015-23 ] [ 2234-160 ] [ 2872-9 ] , Inca [ 13-139 ,142 ] [ 1059-153 ] [ 1091-53 ] [ 1604-2 ] [ 1755-22 ,66 ] [ 1868-274 ] [ 2015-23 ] [ 2234-160 ] [ 2872-9 ] , Llubí [ 2234-160 ], Manacor [ 2015-23 ] [ 2234-160 ] [ 2872-9 ] , Pollença (producció moderna) [ 1604-2 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 8-314 ] [ 13-139 ] [ 1039 ] [ 1059- 152, 153 ] [ 1604-2 ] [ 1729-85 ] [ 1755-22 ,65 ] [ 1868-274 ] [ 2015-23 ] [ 2872-9 ] ; Santa Maria del Camí [ 13-139 ] [ 2234-160 ] , Sineu [ 2015-23 ] [ 2234-160 ] [ 2872-9 ] .

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

“Blancs ciurells ... de la ignota gerreria, / amb pintures fantasia / d’almangre, de verd i blau” (Salvà, Maria-Antònia: El Retorn , 13. Barcelona, 1934) [ 810-X-954 ].

“S’encanta amb siurells d’argila” (Dolç, Miquel: El somni encetat , 14. Mallorca, 1943) [ 810-X-954 ].

siureller siurellera m . i f . Qui fa siurells [ 13-56 ] (Mallorca [ 1604-2 ] [ 1750 ] [ 1868-258 ] [ 2015-20,21 ] ).

siurelleria f . Denominació moderna d’un obrador especialitzat a fer siurells (Mallorca [ 1371-19 ] [ 1750 ] ).

siuret m . Xiulet (alguerès [ 810-IX-939 ]) .

skutterudita f . Esmaltina [ 0 ].

sobreansadet m . Dim. de sobreansat [ 0 ].

“Ítem, hun sobransadet de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1517 ].

sobreansat m . V. tb. sobreansadet Podria referir-se al poal [ 0 ].

“Ítem, hun sobreansat de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1541 ].

sobrecoberta f . V . decoració .

sobreeixidor m .

| 1 sobreeixidor Embut de cisterna [ 6-75,76-78 ].

| 2 sobreeixidor Mena de petit dipòsit on desemboca la canonada i on l'aigua s'assola, quedant les brutícies dipositades al fons, passant només l'aigua neta a la cisterna (el Vendrell [ 1463-236 ]) Prod. a: el Vendrell [ 1463-236 ].

sobreportes m . ( [ 189 ]) Llinda [ 0 ] Prod. a: [ 189 ].

“ sobre-portes ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

socarrar v .

| 1 socarrar Bescuitar [ 0 ] Coure per primera vegada les peces de ceràmica que se n’han de coure més d’una (Horta de València [ 415-I-21 ], Manises [ 353-98 ] [ 938-420 ], Paterna [ 833-79 ]).

| 2 socarrar Deixar l’obra no del tot prou cuita (Esparreguera [ 1022-223 ]).

socarrat m .

| 1 socarrat Bescuit [ 0 ] La primera cuita a les peces que n’han de rebre més d’una (València [ 415-II-6 ]).

| 2 socarrat Per extensió, el conjunt de peces que només han rebut una primera cocció (Manises [ 353-98 ]).

| 3 socarrat Vocable modern sorgit del món de l'antiquariat [ 2264-138 ] Denominació moderna d’una rajola decorada sense vernís, freqüentment de 32 x o de 31 x , emprada per cobrir l’entrebigat del s sostre s [ 415-342,503 ] En general, fan 30 x 40 cm [ 2264-138 ] Rajola ordinària de fang cuit per cobrir l ’entabacat o espai entre les big ues del sostre [ 56-31 ] [ 810-IX-965 ] [ 1070-1690 ] [ 1777-11 ] [ 2357-103 ] Es col·locaven als entrebigats i als ràfecs [ 2264-138 ] També s'usaven per tancar tombes a cementiris musulmans [ 1777-11 ] N'hi ha d'usades per publicar bàndols de l'administració [ 1777-12 ] Se'n fabricaven de dues mides: de x i de gruix, i de 30 x 15 x [ 1777-11 ] Rajola emblanquinada o decorada amb òxid de ferro, destinada a cobrir l'espai entre les bigues d'un sostre [ 56-31 ] [ 1666-191 ] Es pintaven amb calç i es decoraven amb òxids de manganès o de ferro. Després es coïen a una temperatura d'uns [ 1777 -11 ] (Manises [ 353-98 ] [ 938-420 ], Paterna [ 833-79 ]) Prod. a: Manises [ 1778-84 ], Paterna [ 1729-137 ] [ 1777 ] [ 2264-115 ], Sogorb [ 2264-115 ] .

socarrat - da adj . V. tb. escaldat - da Peça de terra cuita que solament ha rebut una cocció (Manises [ 353-98 ], valencià [ 415-I-10,18 ]).

" obra socarrada " (Manises, 1602) [ 1738-203 ].

sòcol m . V. tb. entorn , entornpeu , rodapeu [ 187 ] [ 1030-6.17 ] [ 1593-146 ] ( [ 189 ]) Làmina rectangular plana amb què, formant filera, es ressegueix la zona baixa d’una paret; pot estar ornamentat amb motllures [ 1650-260 ] Fris que es col·loca a la part inferior d'una paret [ 1070-1691 ] , per protegir-la de la brutícia, de la humitat i dels cops, i també, com a element ornamental [ 6-78,79-9 ] Part inferior d'un arrambador, sovint de rajoles acanalades a la part superior ( [ 105-23 ] [ 1783-46 ]) N'hi ha de molts materials diferents, entre ells, de ceràmica. Actualment, solen tenir una alçada de 6 o de i una llargada variable [ 6-78,79-9 ] Prod. a: [ 189 ] [ 1534-20 ] Mesures: , el 1934: 20 x i 15 x [ 1534-20 ] .

" [...] continuant las ditas parets ab sos sòcols , basas, pilastras, pilars, archs, cornisas, portals, finestras y demés, axís de pedra picada com rebla, pedra de fil o obra cuyta [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-185 ].

" Soculs , al ciento: 50 reales." (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

"Las rajolas del sòcol i arrimaders i marc dintre pocs dies (8 ó 9 com á máxim) [...] quedarán llestes." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-47 ].

" [...] 35 socols comuns [...] " ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1914) [ 2294-279 ]

“ sòcols ”, quadrats o rectangulars (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| sòcol de balustrada ( [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ sòcols de balustrada ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

socolat m . Prod. a: , 1912 [ 765-120 ] [ 2294-166 ] .

"Frissos, respatllers, passamans, bataiguas, socolats , escates, balustres, rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ].

socopa f . Gal . Platet (Rosselló [ 810-IX-968 ]).

sodi m . Poderós fundent per a esmalts ceràmics, a totes les temperatures. S'utilitza en forma de fregitel·la perquè d'altra manera és soluble. Facilita l'obtenció de colors vius, com el blau turquesa amb coure i el vermell lila amb manganès [ 1788 ].

| clorur de sodi V. tb. sal Compost de sodi utilitzat en els esmalts ceràmics a la sal [ 1788 ].

sofre m .

| sofre d'escudellers L'autor troba aquest material a inventaris barcelonins dels segles XVI i XVII [ 2255-426 ] [ 2885-38 ] .

sogar v . V. tb. xarpellar Posar xarpella a un atuell [ 0 ].

“Ítem, una tenalla sogada, enverniçada de dins, per a tenir aygua.” (inv. Lleida, 1419) [ 2901-826 ].

sòl m .

| 1 sòl V. tb. sola Fons d'un atuell [ 47-102 ] [ 2000-1560 ] .

“Portaua per divisa rodes de cènia ab los cadufs tots d’or e foradats al sòl ” (Martorell, Joanot: Tirant lo Blanch ) [ 810-IX-982 ].

| 2 sòl L’expresió ab s ò l o sens sò l , referida a una peça, significa, segons Osma, el repeu o reforç de la base llimada, condició que augmentaria el cost de la peça i, per aquesta raó, calia exigir-ho expressament als contractes [ 938-420 ].

“ [...] Viginti dotzenas scutellarum duplarum ab sol et Quadraginta dotzenas de terraçets ab sol et Quinquaginta dotzenas de talladors ab sol et Viginti dotzenas de escudelletes poques ab orelles e ab sol et Sexaginta dotzenas de escudelletes poques redones ab sol [...] ” (contracte Manises , 1404) [ 687-96,97 ] [ 2253-26 ].

.

" [...] pro qualibet grossa operis terre de papa, viginti duos solidos monete barchinonensis de terno et pro qualibet grossa operis de terra alba, quindecim solidos dicte monete, et qualibet grossa de terra de xipellet ab sol et menys de sol , tresdecim solidos eiusdem monete, et pro qualibet grossa de pinzell, undecim solidos predicte monete, et pro qualibet grossa operis de pages, sexdecim solidos prelibate monete, et pro qualibet duodena concharium terre, decem octo solidos predicte monete." (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ [...] tantas grossas operis terre de papa sens sol [...] ” (contracte Manises, 1433) [ 687-121 ].

“ [...] operis terri de contrafet de papa ab sol [...] ad forum et racionem decem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1433) [ 687-122 ].

| sòl de forn Per solar els interiors dels forns de pa [ 2252-39 ] Prod. a: Quart d’Onyar [ 161-98 ] [ 562-40 ].

“Los sols de forn de sis palms en amunt, sien comptades dotse pessas per palm.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

| a sòl de rodell Tècnica de modelar al torn les peces de botxa , en la qual, de cada pastó se’n fa una sola peça ( [ 21-80 ] [ 106-84 ] [ 137-17 ]).

sol·lerí m . Platet especial per mesurar brossat (Manacor [ 810-IX-1000 ]).

sola f . V. tb. sòl Fons o superfície interior i més baixa d’un conducte o recipient (Camp de Tarragona [ 810-IX-982 ], Conca de Barberà [ 810-IX-982 ], l’Empordà [ 810-IX-982 ], Pla de Bages [ 810-IX-982 ], Ribera d’Ebre [ 810-IX-982 ]).

“Cascun cadaff hage una sola de fust feta per torner” (BSAL, X, 369; doc. segle XIV) [ 810-IX-982 ].

“Per preu de fulla posts [...] per obs dels aleps e soles de cadufs de la dita nora” (Arxiu General del Regne de València, doc. a. 1497) [ 810-IX-982 ].

solera f .

| 1 solera Disc de pasta refractària, d’uns 2 cm de gruix i uns 40 cm de diàmetre, que serveix per tancar la part superior de la caixa gran que està col· locada a l’extrem superior de la pila (Manises [ 353-99 ]) També s’utilitza per formar replanells a l’enfornament (Manises [ 353-99 ]).

| 2 solera Paviment de la boca del forn de les rajoleries (Granollers [ 2257-93 ]).

solfa f . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1468-1520 [ 1212- 211, 223 ].

soll m . Equival a regalla (Manises [ 938-420 ]) Deixalles no aprofitables que resten a la porxada, després d’haver recollit la regalla (Manises [ 353-100 ] [ 810-IX-1006 ]).

solsera f . Gerra petita per tenir-hi salses (Batea [ 810-IX-1002 ], Gandesa [ 810-IX-1002 ]) Gerra d’entre 50 i 100 litres de capacitat, segons diversos autors (Benissanet [ 0 ], Miravet [ 0 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ], Miravet [ 3-51 ] [ 4-148 ] [ 6-12-4 ] [ 6-60-28 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-95 ] [ 2261-171 ] .

“item una solsera de terra [...] item una solsera de terra ab sarriada [...] item una solsera ab pomada.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-26,27 ].

“item II salseres de terra enverniçades: II s. [...] item una solsera envernisada: I s. [...] item una solsera enverniçada: I s. [...] item I salsera : I s. item altra salsera : I s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41,42 ] [ 1233-128 ].

“ [...] e mit-les en una solssera e de sobre vaja la mel calenta [...] ”, per guardar nous confitades ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-228 ].

“Item I solsera ab olis. / Item Iª solsera en què ha entorn VI lliures de aragon. / Item I solsera en què ha entorn X lliures de papuleon.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-530 ].

| solsera gran La gerra de de capacitat ( Benissanet [ 31 ], Miravet [ 1993 ]).

| solsera petita La gerra de 70 litres, amb 3 nanses (Benissanet [ 31 ]).

solseró m . Gerra d’uns 10 litres de capacitat (Miravet [ 6-60-28 ] [ 2261-171 ] ) De 10 a 20 litres, segons autors (Miravet [ 0 ]) Gerra d’uns 14 litres de capacitat (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ], Miravet [ 4-148 ] [ 6-60-28 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

solseronet m . Dim. de solseró Gerra de 7-8 litres de capacitat (Miravet [ 117-96 ] [ 2261-171 ] ) Prod. a: Miravet [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

somada f . Unitat de mesura equivalent a una càrrega de cavalleria [ 70-64 ] Unitat de mesura de capacitat per a vi i per a oli [ 186-II-467 ] Mesura de pisa de Vilafranca, cada una de dos barrils [ 811-III-1188 ] La somada de pisa de Vilafranca equivalia a dos barrils [ 810-IX-1008 ] Mesura de capacitat per a oli, pròpia de Mallorca, igual a 2 odres, és a dir, [ 1692-236 ] Mesura de capacitat per a aigua, igual a 4 gerres [ 1692-236 ] .

" somada [de vi] " (Bagà, Berguedà, 1316) [ 186-II-461 ].

" [...] tota persona de la vila ho del terme de Vals qui vena vi en menut, pach per somada , XII diners" (Valls, 1317) [ 1815-921 ].

“ [...] . xxxv i. quarters [de vi] fan una somade .” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XLIIv ].

"La somada [de vi] sia de XVI migs quarters" (Bagà, 1363) [ 186-II-467 ].

"que no sia null hom [...] que.n gos vendre [vi] en gros a somades ne a quarters ne a mig quarters [...] " (Valls, 1383) [ 1815-926 ].

"Ítem que tota somada de vi ques vene en menut en dit lloch e terme pach cinch solidos." (concessió reial a la vila de Constantí, 1387) [ 1825-17 ].

"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum, ço és, cànters, olles, terrassos e altres fraschas de terra trenchats, costaren a raó de XII diners per somada [...] Ítem comprí de dit Sebastià, gerrer, per la dita volta 4 somades de frentum, qui a raó de 1 sou, 6 diners per somada [...] " (llibre d'obres de la catedral de Barcelona, 1418) [ 70-64 ,65 ].

"Ítem dues tenalles ayguaderes quiscuna de dues somades [...] Ítem una tenalla d'aygua d'una somada ." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-135,141 ] [ 2901-835,843 ].

" [...] tres somades de frantum a raó de 1 sou per somada ." (llibre d'obres de la catedral de Barcelona, 1450) [ 70-66 ].

“Ítem, una tenayla ayguadera, de tenguda de dues somades .” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1024 ].

"Pos en despesa per raó de cxx cortés de vi que e comprats d'en Serra, balle de Gironella, per obs del castell, que són sis somades dotse cortés, són xviii cortés la somada " (Gironella, 1482) [ 186-II-467 ].

"Evitar de dir [...] somada per càrrega" (Barcelona, 1492-1497) [ 1746-151 ].

"tota somada de vidre, olles, menols he altres coses semblants" (Reus, s. XV) [ 1815-587 ].

"En la taverna [...] deu somadas de vi per vendre a un sou la quarta [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

“ somada . f. Mesura de pisa de Villafranca, cada una de dos barrils.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-608 ].

somadal adj . V. tb. someral Es diu de la g erra grossa que serveix per traginar aigua a esquena de bèstia (Llucmajor , Mallorca [ 402-257 ] [ 810-IX-1008 ]).

somadís m . Olleta [ 810-IX-1008 ] [ 811-III-1188 ] .

“ Somadís o olleta: Pultarius, pultarium” (Nebrija, Antonio: Lexicon seu Dictionarium . Barcelona, 1585) [ 810-IX-1008 ].

“ somadís . m. olleta .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-608 ].

somal m . i la var. formal sumal Unitat de mesura de capacitat per a vi usada a Ripoll, el segle XVI, igual a 3 canadells o 32 quartons i equivalent a [ 1692-73 ,236 ] A Bagà, una càrrega de vi equivalia a 4 somals, el 1600 [ 186-II-467 ] .

" [el vi] ha de ser mesurat ab lo sumal i patró de la vila de quatre sumals ." (Bagà, 1609) [ 186-II-114 ].

someral adj . V. tb. somadal Gerra molt grossa, per dur aigua a l’esquena d’una bèstia [ 810-IX-1010 ] Gerra de mida més gran que la gerra borda [ 810-II-584 ] (Mallorca [ 810-II-584 ] [ 810-IX-1010 ]).

sonall m . V. zing-zing .

sop m . i la forma xop Incorrectament anomen a t xop o cassola sop [ 0 ] Sense nanses, parets altes i gruixudes, de pujada cilíndrica, una mica tirada endins, boca amb una mica de reforç exterior i gens a l’interior, envernissat a l’interior i boca ( [ 102 ]) Té les parets una mica més altes que la cassola, la base més còncava i el llavi inclinat cap a l’interior [ 136-41 ] De parets rectes, sense vora [ 4-141 ] (Breda [ 4-141 ] [ 136-41 ]) Amb vora rodona i vidrada a l’exterior (Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989]) Cassola petita i de costats més alts que la cassola ordinària (l’Empordà [ 810-X-6 ]) Prod. a: (obra vermella), on diuen xop [ 4-140 ] [ 102 ]; Breda [ 4-141 ] [ 86 ] [ 136-41 ] [ 351 ] [ 1995 ] ; Sant Feliu de Buixalleu, on diuen sop o xop indistintament [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989].

Denominacions segons la mida:

A Breda (sense distinció entre sop fondo i sop pla ):

de tres peces [ 86 ].

de dues peces [ 86 ].

de peça i mitja [ 86 ].

de peça [ 86 ].

de mitja peça [ 86 ].

de nou [ 86 ].

de vuit [ 86 ].

de sis [ 86 ].

de cinc dos [ 86 ].

de cinc [ 86 ].

de quatre [ 86 ].

| sop fondo Prod. a: Breda, quasi tota la producció anava cap a Galícia (segons Josep Samon) [ 351 ].

Denominacions segons la mida:

A Breda: de tres peces [ 136-41 ] Segons [ 351 ] no se’n feien de tres peces .

de dues peces (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].

de peça i mitja De 4 nanses, la resta tenen 2 nanses (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].

de peça (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].

de vuit [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de mitja peça [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de bilena [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de quatre [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

| sop pla Prod. a: Breda [ 136-41 ], parets altes com a la cassola fonda , boca exvasada amb reforç extern arrodonit (segons Josep Samon) [ 351 ].

Denominacions segons la mida:

A Breda: de tres peces (segons Josep Samon [ 351 ] Segons [ 136-41 ] no se’n feien de tres peces .

de dues peces (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].

de peça i mitja (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].

de peça (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].

de vuit [ 136-41 ] (segons Josep Samo [ 351 ]).

de mitja [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de cinc dos [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de bilena [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de quatre [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

soper m . Plat fondo [ 811-III-1190 ].

“ soper . m. [...] plat fondo .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-611 ].

soper -a adj . i la forma çoper Que serveix per posar -hi sopes, com plat soper , olla sopera ... [ 811-II-625 ].

sopera f . i la forma çopera [ 70-118 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-189 ] [ 1755-58 ] , Blanes [ 24 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-48 ]) Envernissades de color groc llis i, per encàrrec, decorades amb trepa i via o vermelles (la Bisbal d’Empordà [ 21 ]) Recipient que serveix per posar-hi i servir la sopa a taula [ 810-X-8 ] [ 811-III-1190 ] Les de mida gran s'usaven per servir sopa a taula, sobretot en dies de festa; les petites, eren individuals al Pirineu, on servien per menjar-hi directament les sopes del matí , funció que compartien amb tupins [ 1650-250 ] El seu ús s’introduí a mitjan segle XVIII [ 1079-26 ] Devia començar a produir-se a primeria del segle XIX [ 1650-250 ] .

Prod. a: l'Alcora [ 1821-71,78,86,95,96 ] ; Bellver de Cerdanya, té les nanses d’arc adossat [ 6-56-20 ]; Benavarri [S. Albertí], la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 21 ] [ 58 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 351 ] [ 1163-160 ] [ 2568-116 ] [ 3069-85 ] , Blanes [ 4-159 ] [ 7 ] [ 24 ] [ 42-59 ] [ 1337-85 ] [ 1728-60 ,62 ] [ 3069-87 ] , Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-35,36 ,37 ], Esparreguera [ 1022-244 ] [ 3069-86 ] , Felanitx [ 1039 ], Figueres [ 7 ], [ 1881 ], Gerri de [ 6-17-42 ] [ 1728-30 ] [ 3069-87 ] [ 2977-12 ,22,23 ] , Mallorca [ 1039 ] [ 1059-189 ] [ 1755-57 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ], Martinet [ 2504-25 ], Mataró [ 1-38,40 ] [ 16-85 ] [ 1337-85 ] , Olot [ 6-100-12 ] [ 1728-51,52 ] [ 3069-85 ] , Pallars [ 3069-87 ] , Piera [ 6-12-11 ] [ 1728-18 ,30 ] , el Pont de Suert [ 4- 141, 158 ] [ 6-13-9 ] [ 6-71-23 ] [ 13-26 ] [ 2977-30 ,41,42 ] [ 3069-87 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Rialb de Noguera [S. Albertí] [ 4-139 ] [ 6-11-10 ] [ 2977- 50, 60,61,62 ] ; Sabadell [ 808 ] [ 2334-40,41 ] , on en feien de grosses i de petites [ 0 ], Salàs de Pallars [ 1728-30 ] [ 2895-144 ] [ 2977-70 ,82,83 ] , la Selva del Camp [ 2432-9 ] , d’Urgell [ 4-139 ,140 ] [ 6-63-26 ] , Tuïr [ 6-21-26 ], Tuixén , d’Uixó [ 1729-124 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) : de peça [ 95-5-x ], escalat de la “Unión” el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de tres dues [ 95-5-x ], escalat de la “Unión Obrera de Alfareros” el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de dos la peça [ 95-5-x ], escalat de la “Unión Obrera de Alfareros” el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de tres la peça [ 95-5-x ], escalat de la “Unión Obrera de Alfareros” el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de quatre la peça [ 95-5-x ], escalat de la “Unión Obrera de Alfareros” el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de sis la peça [ 95-5-x ], escalat de la “Unión Obrera de Alfareros” el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

b ) Blanes: de peça , de 30 cm de diàmetre aproximat [ 1728-61,62 ].

de ½ peça , d'uns 24,5 cm de diàmetre [ 1728-61,62 ].

de 3 la peça [ 1728-61 ].

de 4 la peça [ 1728-61 ].

de 6 la peça , és la sopera més xica [ 1728-61 ].

" [...] tres soperas grans, duas ribellas de tall d'argent [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-91 ].

"En la cuyna [...] una sopera de [color de] cafe, tres escudellas de lo matex [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

"Ítem, sinch soperas de pipa ab una de xica, bonas y dolentas." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1417 ].

18 esments: “ sopera ”, 15r, 16v, pàssim ; “ supera ”, 5r (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets!, i uns altres que fan d’ollers, i allà veurieu olles, olletes i cassolins, tantes en volguésseu!, i altres qui fan de gerrers primaters, i vénguen soperes , palanganes, plats fondos i plans, de totes mides i traces!” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

“ sopera ” (Barcelona, receptari c. 1830) [ 116- pàssim ].

“ sopera ” (quadern de cuina, Barcelona, 1831) [ 128- pàssim ].

“ sopera . f. Eyna bastant fonda pera servir la escudella á taula.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-611 ].

“ [...] Ytem, dos soperas , trenta tres plats, cuatre escudellas y setze xicras de pisa comuna , tot usat.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

“Una sopera [...] “ (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262 ].

"Lo més útil de una cuina: [...] Un gibrell [...] Una sopera [...] El cullerer [...] La xocolatera [...] Los estalvis [...] La greixonera / Una escorredora [...] " (receptari de cuina, Barcelona, 1871) [ 1476-370,371 ].

" [...] y se posen dins sa sopera [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-39 ].

“ sopera ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-34, pàssim ].

| sopera de dol Denominació usada a Sarroca de Bellera per denominar les soperes que imitaven les de la sèrie à taches noires d'Albisola [ 1728 ].

" Plat de dol . Plat negre o vermellós fosc, adornat del mig amb una figura lineal que recorda , o bé, una línia trencada, traçades en negre. Generalment procedien de Blanes i d'Esparraguera, i formaven joc amb una sopera i estalvis iguals. S'hi menjava a diari i durant el primer any de dol rigorós de la casa" (Sarroca de Bellera, segons Ramon Violant a Vocabulari del fang ) [ 1728-30 ]

| sopera de les festes Per a les festes i menjades extraordinàries (recollit per Ramon Violant a Sarroca de Bellera [ 1728-18,22 ,30 ] S'aplicava a les soperes blanques de Piera, decorades amb canyeta [ 1728-30 ] ).

soperassa f . i la forma çoperaça Augm. de sopera [ 811-II-625 ].

sopereta f . i la forma çopereta Dim. de sopera [ 811-II-625 ].

sord -a adj . Se’n diu de l’obra que no ha resultat suficientment cuita (Regencós [ 1566-32 ]).

sorra f . Desgreixant usat per suavitzar les contraccions durant la cocció [ 0 ].

| sorra d’espesseir A les rajoleries, argila magra que es barrejava a la bassa, en proporció menor, amb l’argila grassa, per trobar el punt de plasticitat adequat (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]).

sorrer m . Sorrera [ 0 ].

sorrera f . V. tb. arener , arenera , polsera Recipient que té la tapadora amb foradets i serveix per tenir-hi sorra fina destinada a eixugar la tinta dels escrits [ 810-X-18 ] Vas per tenir-hi la sor ra o les pólvores per assecar un escrit encara moll de tinta [ 811-III-1192 ] [ 1070-1702 ] [ 2000-1567 ] .

"Item un tinter y sorrera de pisa usat." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-187 ].

“ sorrera . f. Vas pera tenir la sorra ó polvos pera assecar l’escrit. Salvadera .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-613 ].

sortidor m . Brollador [ 1070-1702 ].

| de sortidor V. canó Una mida de canó [ 0 ].

sospirall m . Espirall, respirador [ 1070-1702 ].

sostre m .

| 1 sostre A les rajoleries, terme que serveix per identi ficar l’amplada de la fornada. A c ada rima li correspon el seu sostre (Girona [ 136-75 ]).

| 2 sostre Cadascuna de les capes o estrats horitzontals en què es disposen les peces en els forns dels terrissers. Cada sostre està format per fileres de peces juxtaposades que reben el nom de restos o rests (sing. rest ) en els forns rodons, i de peus en els forns rectangulars. Els rests són corvats i els peus són rectes. Les cassoles, en els rests, es col· loquen a plec de llibre (Quart d’Onyar; Pere Mateu, de ca l’Amadeu, i Mestres, 1996) [ 0 ].

“ [...] que negu teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules, e si per aventura no-y met ii . sostres de teules, que-y puga metre xv . sostres de cayros: empero, no gaus metre en lo dit forn neguna obra que monta mes dels ditz xv . sostres de cayros [ pàssim ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

" [...] en cada fornada posant tres sostres de teulas y la demés rajola, salvo que lo primer sostre o dos hajan de ésser cayró de forma major obra grossa com dos rajoles comunes." (contracte, Mataró, 1626) [ 1507-412 ].

| 3 sostre Volta foradada que tanca la part superior del forn de dalt o cambra de cocció dels forns de terrisseria (l'Alcora [ 1653-66 ]).

| sostre de carbassa Estructura d'arcs que forma la volta dels forns de rajoleria (Granollers [ 2257-26,33 ]).

sot m . El clot on es baixava per una escala que conduïa a l’entrada de la boca del forn de coure obra (Blanes [ 24 ]).

| sot de carbassa Als forns de les rajoleries, espai que hi ha entre el terra de la portella i el pla dels arcs (Granollers [ 2257-93 ]).

sotacoberta f . V . a decoració .

sotacopa f . V. tb. coper , copera , licorer , licorera Plat amb peu, dins del qual es porten les copes o gots amb què es serveix la beguda [ 810-X-31 ] Plata circular amb un peu al centre per sostenir vasos i copes en els refrescs; n’hi havia d’argent, de pisa, d’estany, de vidre pintat, etc. [ 824-VII-317 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ,98 ] [ 2052-15 ] [ 2319 ] ; Barcelona [ 6-75,76-84 ] [ 6-88,91-9 ] [ 2492-207,218 ] [ 2502-80 ,195,196,pàssim ] , sèrie de la botifarra [ 2492-188 ] ; Lleida [ 2568-108 ] .

“Una sotacopa de plata en lo mitx y en la vora daurada [...] ” (inv. Dalmases, 1640) [ 824-VII-317 ].

“2 fruyteras y una sotacopa de pisa de Genova” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

Sotacopes de pisa apareixen a inv. barcelonins de 1687 i 1689 [ 2416-81 ].

“Primo una sota copa de plata” ( Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243: inv. Sabadell, 1703).

"Item, una sotacopa [...] " (inv. Barcelona, 1739) [ 1569-347 ].

" [...] una escupidora, una sotacopa [...] de stany tot usat." (inv. d'apotecaria, Girona, 1741) [ 1573-10 ].

"Ittem una sotacopa de pissa ab diferents vasos, y altres eynes de vidre [...] " (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"Quatre plates i una sotacopa de pisa blanca." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sinch sotacopas de pisa [...] Item, vint y tres sotacopas de pisa .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ,79 ].

"Item, una sotacopa de estany y altre de pisa y alguns platets de pisa [...] dos sotacopas de plata [...] " (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-199,201 ].

“3 dotzenas Sotacopas de flantum [...] 26 pessas Sotacopas y fruiteras, bonas.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-140 ].

"Item, una sotacopa de pisa blanca, usada." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-79 ].

" [...] en casas de Sanyors ab sas sotacopas de tota manera de sorbetes y aiguas compostas [...] lo de bandejas ab masalinas y xicras de xocolate y los de sotacopa ab gots de aigua fresca" (Badalona, 1796) [ 1773-123 ].

“ sotacòpa . s. f. Salvilla . Hypocratera.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

" sotacopa " (Barcelona, 1821) [ 824-VII-317 ].

“ sotacopa . f. Pessa de plata ó altra matéria de figura rodona en que se serveixen las copas ó gots. Salvilla .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-615 ].

“Tres sotacopas .” (inv. Mataró, 1846) [ 3004- 258 ].

sotacopes m . [ 6-55-36 ] Incorrecte, V. sotacopa .

sotana f .

| 1 sotana Sotamola (Ascó [ 810-X-31 ], Gandesa [ 810-X-31 ], Menorca [ 810-X-31 ], Ribera d’Ebre [ 810-X-31 ]) La mola inferior i fixa d’un molí de moldre vernís (Blanes [ 24 ]).

| 2 sotana La teula que es col·loca amb la concavitat cap amunt i, per agregació, forma els recs de la teulada (Camp de Tarragona [ 810-X-31 ], Penedès [ 810-X-31 ]).

sotilet m . o sotilet de test V. tb. redona Placa ceràmica, rectangular i de poc gruix, alleugerida per forats interiors, que serveix per cobrir sostres (Mallorca [ 1755- 57, 58 ]).

sou m .

| de sou Una mida de canó [ 0 ].

squerda f . V. esquerda .

suador m . Botella de terra dins la qual posen aigua calenta per fer suar un malalt (Sant Joan de Sineu [ 810-X-42 ]).

sucar v .

| 1 sucar Manera d’envernissar les peces grosses de botxa en dues etapes: primer es banya amb tassa la part de dins i es suca la part superior fins a la meitat, després es suca la resta ( [ 21- 54, 87 ] ).

| 2 sucar Engalb ar o enllimutjar les peces per immersió (Esparreguera [ 1022-223 ]).

sucrera f . i la varietat formal çucrera Recipient en forma d’olleta amb tapadora, on es guarda o es serveix el sucre [ 811-II-629 ] Recipient per posar sucre [ 824-VII-329 ] En terrissa, introduïda a final segle XIX o principi del XX [ 1650-251 ] (Mallorca [ 1059-188 ], Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-48 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] , Onda [ 2320-115 ] , la Selva del Camp[ 2432-9 ] .

“Item in coquina dicti hospicii [...] Una sucrera de terra trenquada.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ].

"Item, un saler, sucrera y una pebrera de plata [...] " (inv. Barcelona, 1617) [ 1452-337 ].

“ Sucrera y pebrera de plata daurada a tall de pidámia [...] ” ( inv. Dalmases, 1640) [ 824-VII-329 ] .

“Pebrera, sucrera y salé, tot ab una pesa” (Estudis Universitaris Catalans, X, 138; doc. a. 1662) [ 810-X-62 ].

"una pessa de Pisa per tenir lo sucre del cafè" (Barcelona, 1773) [ 1796-685 ].

" [...] una sucrera [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-93 ].

“ sucrèra . s. f. vas per tenir èl sucre. Azucarero . Vasculum sacchararium.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ sucrera . f. Pot ó vas pera tenir sucre.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-623 ].

“Una sucrera , una compotera, un croissant i un brioix” (Roig i Raventós, Josep: Flama vivent , Barcelona, 1924) [ 810-III-347 ].

sucrerassa f . i la varietat formal çucreraça Augm. de sucrera .

sucrereta f . i la forma çucrereta Dim. de sucrera .

sumal m .

| 1 sumal Cossi bugader (Calaf [ 1366-5 ], Oliana [ 1366-5 ]).

| 2 sumal Var. formal de somal .

sumar v . Suar les gerres, els càntirs, etc. (València [ 824-VII-332 ]).

superenvà m . No acceptat pels diccionaris [ 0 ] Producte modern, alleugerit per forats, amb una osca en una de les cares paral·leles als forats i una carena a la cara oposada, que serveixen per encaixar cada peça amb la contígua. Mides: 51 x 50 cm i gruixos de 5, 6, 7 i 9 cm [publicitat de Ceràmica Belianes, S.L., 2003]

supermaó m . [ 1593-148 ] No acceptat pels diccionaris. Alleugerit per forats en el sentit de la seva llargària. De mesures nominals 50 x 20 x 4 cm i 100 x 25 x 4 cm. Serveix per fer envans (Catalunya [ 6-73,74-13 ]) Maó de mesures aproximades de 50 x 20 x 4 cm [ 1030-6.16 ] [ 3071-31 ] De mesures 60 x 25 x 4 ( catàleg de Tealsa, Almenar, Segrià, 2003 [ 1598 ]) De 50 x 20 x 4 cm ( publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) De 50 x 20 cm i gruixos de 4, 6 i 7 cm [publicitat de Ceràmica Belianes, S.L., 2003] Prod. a: El Papiol [ 3071-31 ] .

| supermaó doble De major gruix que el supermaó comú. De mesures nominals 50 x 20 cm i gruixos de 6 , de 7 i de 7,5 cm. Serveix per aixecar paredons interiors (Catalunya [ 6-73,74-13 ] Publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) .

suro m . Càntir cobert de suro per conservar l’aigua fresca (Benicàssim [ 824-VII-336 ]).

surtidor m . Incorrecte. V. sortidor .