Diccionario

rabada f . És la vora de les cassoles, que sol tenir doble gruix que la resta de la peça ( del Camp [ 23 ] [ 810-IX-74 ]).

rabejar v . Remoure un gibrell de vernís per evitar que aquest s’assoli (Esparreguera [ 1022-222 ]).

rachola f . V. rajola .

racó m . Material ceràmic p er revestir diedres entrats en els paraments enrajolats [ 6-78,79-9 ] Prod. a: [ 189 ].

“ racons 5 x 5 cm” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| racó de cantonera V. tb. a l'entrada cantonera Prod. a: [ 189 ].

“ racons de cantonera 6 x 6 cm” (inv. terrisseria , , 1936) [ 189 ].

| racó de sòcol Prod. a: [ 189 ].

“ racons de sòcol 6 x 15 cm” (inv. terrisseria , , 1936) [ 189 ].

| racó de la terra V. tb. nevera , quarto del fang Lloc de l’obrador , humit i sense ventil·lació, on s’emmagatzemen els pans de fang a fi que conservin el seu punt just d’humitat ( [ 21-78 ] [ 105-11 ] [ 106-80 ] [ 137-13 ] [ 1783-26 ] ).

ràfec m . Part de la teulada que surt més enllà del pla de la façana [ 2000-1406 ].

"La tuesa lineal de ràfechs y cornisas de obra cuyta, no comprenent-s'i tortugas, canals ni canons: 2 lliures 14 sous" (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-189 ].

rafradador m . V. refredador .

rafradedor m . V. refredador .

ragila f . Deformació d' argila (Regencós [ 1566-87 ]).

ragola f . V. rajola Grafia antiga per rajola [ 810-IX-96 ].

ragoler f . V. rajoler .

ragoleta f . V. rajoleta .

ragolla f . V. rajola .

raïça f . V. raïssa .

raieta f . De ratlleta [ 0 ] Nom d’un motiu ornamental aplicat amb manganès [ 19-20 ] [ 42-67 ] (Tamarit de Llitera [ 19- 18, 20 ] [ 42-67 ]).

raig m .

| raigs de sol Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana del segle XVII [ 1491-60 ,208 ].

raijola f . Var. dialectal per rajola (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]).

raiola f . V. rajola .

raioler m . V. rajoler .

raioleta f . V. rajoleta .

raiolla f . V. rajola .

raïssa f . i la forma raïça V. tb. raüra , rissa Pell o retalló que es produeix en llimar les peces [ 1022-221 ] Qualsevol de les llesquetes primes i estretes que s'obtenen raent amb una làmina de ferro o de fusta un objecte de fang abans de coure'l [ 1070-1530 ] [ 2000-1407 ] El fang que en forma d’encenalls treuen els ollers amb la ferrussa [ 824-VII-10 ] (Esparreguera [ 1022-221 ], Sant Julià de Vilatorta [ 824-VII-10 ]) Residu de fang que es genera en llimar les peces amb la ferrussa (l’Empordà [ 810-IX-106 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-45 ]; [ 810-IX-106 ]).

"Item, que nagun oller ne ollera ne altra persona de qualque condició sia, no gos gitar en los dits carrers escombrim dels forns en que cohuen les olles ne encare rahiçes dels ollers, ne garballadures de terra de les dites olles [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

rajador m . Forat d’eixida del cossi o bugader (Belltall [ 810-IX-108 ]).

rajol m .

| 1 rajol Rajola [ 1070-1530 ] La rajola de rajoler rectangular (Gavarres [ 2029-80 ]) Rajola de terra cuita, sense vernís , generalment rectangular i de superfície fina, usada per fer paviments [ 6-77-7 ] Nom genèric de tota mena de peces cairejades de terra cuita, que serveixen per pavimentar [ 1283-28 ] (Catalunya oriental [ 810-IX-109 ], una part del País Valencià [ 810-IX-109 ], Pirineu oriental [ 810-IX-109 ] , Regencós [ 1566-x ] ) . Prod. a: Regencós [ 1566-13 ,49 ,75 ].

"Item, una fornada ço es entorn mil cinchenta rajoles menudes crues. / Item, d rajols mijans crues. / Item, entorn ccc cayrons crues." (inv. de Pere Llorenç, ra joler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-354 ].

"Item, que tots partrets necessaries en tota la dita obra axi de calç, peres raiolls archs guix [...] haie haver e pagar lo dit Pere Cipres a son cost e messio [...] " (Girona, segle XV) [ 2026-233 ].

"E faran [...] un caragol per puiar al cor, e al campanar [...] e de aqui amunt raiol e guix [...] " (capítols per a la construcció de l'església de Lloret de Mar, 1509) [ 2204-145 ].

“ [...] fer una porta dels dits rajols ” (doc. Cassà de Pelràs, 1644) [ 3089-918 ].

“ [...] he comprats y pagats sent-y-sinquanta rajols de dos palms a tot cayre a n’al rajoler que està al forn de miser Vinyavella de Fonteta” (doc. Cassà de Pelràs, 1651) [ 3089- 1067 ].

"50 rajols : 7 s. 6 d." (llibre de comptes del castell de Sant Joan, Lloret de Mar, 1658) [ 2061-199 ].

"Ítem per adobar al forn de la bolta, y del sòl y dels costats ab dotsa rejols nous [...] " (llibre de comptes, Foixà, Baix Empordà, 1676) [ 2024-87 ].

“ [...] lo dit mestre Pere Pauqui promet donar la forma dels rajols se hauran de fer [...] “ (contracte d’obres, Verges, Baix Empordà, 1693) [ 784-22-176 ].

“Item que los Rejolers, y teulers que fan teulas, y rajols en la present Ciutat, Batllia, y Vegueria de aquella, hage de tenir quiscuna teula dos palms, y mitg de llargaria, y un palm, y mitg quart de amplaria en lo cap mes ample, y tant los rajols com las teulas sien ben cuyts [...] ” ( ordinacions del m ostassaf, Girona, 1715) [ 822-241 ].

" [...] y en la paret de tremontana un rejol que hisque un palm o tres quarts [...] Ítem, dit que haurà de fer tres voltas de rajol doble y guix [...] haurà de fer ximenea de rejol fins a la teulada [...] se haurà de fer un caragol de rejol de sis palms de llum [...] y tot lo demés que se haurà de fer de portas y finestras serà de rajola." (contracte d'obres, Borrassà, Alt Empordà, 1743) [ 1848-314,315 ].

“ rajol . s. m. ant. V. Rajola.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ rajol . m. y rajola . f. Fanch pastat y cuyt en figura quadrilonga, que serveix pera fér paret, y enrajolar los pisos. Ladrillo .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-449 ].

"Els rejols , bons i engalvats a punt de pintar tots 40." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-166 ].

| 2 rajol V. tb. manisa Nom que donen a a les rajoles de pisa fetes a Manises [ 938-415 ] Taulell [ 353-94 ] (Manises [ 353-94 ]).

| rajol llarguet De 14 x 28 cm (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

| rajol llarguet gros V. tb. llarguet Rajol llarguet, de 3,5 cm de gruix (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

| rajol llarguet mitjà V. tb. llarguet Rajol llarguet, de 2,5 cm de gruix (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

| rajol llarguet prim V. tb. llarguet Rajol llarguet, d’1,5 cm de gruix (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

| rajol prim

“Los Rajols prims 25650 junt ab 6 carragas de Trossam, 77 lliures 12 sous.” (Quart d’Onyar, 1751) [ 1010-110 ].

| rajol quadrat De terra cuita, per a paviments (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

rajola f . i les varietats formals: ragola , ragolla , raiola , raiolla , ratjola [ 810-IX-110 ], rayola , regiola , regola , reiola , rejola , retjola [ 810-IX-110 ], reyola [ 810-IX-110 ], rojola [ 810-IX-544 ] V. tb. creijola , lloseta , manisa , rajol , raijola , rajoleta , rejola , retxola , ritjola , taulell [ 1593-133 ].

| 1 rajola Com a denominació genèrica que s'aplica a tota làmina plana d'argila cuita, de gruix inferior a uns 2,5 cm i de perímetre variable. Poden ser modelades a mà o mitjançant procediments més o menys mecanitzats. La superfície pot ser llisa o en relleu i amb vernís o sense [ 6-77-7 ] En general, p eça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per fer paviments, cobrir parets, etc. [ 1070-1530 ] Única denominació emprada a València, durant els segles XIV i XV, per designar qualsevol producte destinat a paviments, això si, amb diversos qualificatius que diferenciaven els diferents tipus [ 1701-18 ] A València indica tant el taulell envernissat com el maó corrent per fer murs o pilars [ 2413-23 ].

"cànters, olles, teules i rajoles " [ortografia normalitzada] (Xàtiva, 1251) [ 2264-55 ].

Segons la quícia del 1252, es permet fer rajoles als canterers de Xàtiva [ 2264-98 ].

“Item an Bug. Marti per cc xxx rayoles que compram [...] ” (llibre d’obra del castell de l’Almudaina, Mallorca, 1309) [ 1117-261 ].

“Item, li tramezem per la dita coque 6000 ragoles , les cuals compram per l’alberch de Càler. Costaren meses en nau: 6 ll. 18 s.” (llibre de comptes, Barcelona, 1334-1342) [ 1310-434 ].

"Item costaren ccc ragoles ab port: 16 s. 10 d." (llibre d'obra de de Mallorca, 1345) [ 1744-135 ].

“ regola ” (doc. a. 1374) [ 810-IX-110 ].

“ raiola ” (Barcelona, 1375) [ 810-IX-110 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles, cresols, librells, rajoles , teules e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

“Tro a ij. sumades de rajola nova [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“E deus saber que el [Nemroth] fonch lo primer qui troba de coure rajola [...] ” (Francesc Eiximenis: Tractat del regiment de prínceps , s. XIV) [ 110-50 ].

“ [...] vos havem tramés . cxx . rajoles de aquelles grans que hauem fetes fer a Paterna [...] ” ( comanda de Martí l'Humà, València, 1402) [ 1233-146 ].

"Item de - cccc - en - d - rayoles noves." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-285 ].

"yo dit Johan Almurcí sia tengut tallar totes les raioles dessus en los dits capitols senyalades apres que les haure obrades en argila les haia a regonexer e tallarles altra vegada planes sens enconadura deguna [...] " (contracte Manises, 1444) [ 687-133 ] [ 1777-21 ].

“ [...] . m . d es . rajoles a rahó de . xxx . s. lo miler [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-135 ].

“ [...] ordenan als qui obraran ne faran rayola que la fassin a un motllo pera que totes les rayoles sian d’una mateixa largaria e amplaria.” (acord Consell de la ciutat de Manresa, 1452) [ 192-116 ].

“Ítem, qualque LXI rajoles .” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1044 ].

“Item quatre-centes regoles noves les quals lo dit difunt havia fetes venir de Valencia per fer un trapix per fer senra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-192 ].

“En quina manera se deu fer lo oli de les rajoles [...] Preneu rajoles fresques cuytes vermelles quant hixen del forn, que aygua no les haja tocades, e pica-les e feu-ne pólvora [...] Meteu-la en un llibrell net e pastau-la ab oli de olives [...] Preneu un fornet de terra e meteu dintre la dita pasta fresca [...] e aprés donau foch de carbó al dit fornet” (Dieç, Manuel: Llibre de Menescalie o tractat de les mules , II, 85. Barcelona, 1523) [ 810-IX-110 ].

“ [...] tres ho quatre-centes ragolles noves.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-163 8 ].

"a Miquel Ferrando de Maldà per un miler de rajoles , 1 ll. 14 ss." (Bellpuig d'Urgell, 1534) [ 1791-23 ].

" [...] una cuberta de fusta y ragola y cabiro paymentada de rajola [...] " (Mascarell, Plana Baixa, 1553) [ 1846-226 ].

“ [...] sia encara conexedor e, determinador lo dit Mostaçaf de totes coses tocants de falcies ffraus, Encamaraments, e, altres coses desordenades de fer [...] en fet de raioles , e, teules, calç, e, guix [...] ” (ordinacions del Mostassaf, Barcelona, 1560) [ 1029-252 ].

“En este dia se tingue consell de trenta, en lo qual aforaren [...] a quatre lliures lo miller de las rajoles , y a vuyt lliures lo miller de la teula.” (Consell de Cent, Barcelona, 12/2/1616) [ 812-IX-318 ].

“ [...] modellos o mides de fusta esculpides en quiscú de ells lo Escut de armes de , per fer teules y rajoles .” (Bruniquer, IV, p. 34; Barcelona, 1706) [ 131-139 ].

"Ittem vint, y sinch mil rajolas cuitas." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" [...] dos motllos de cairons grans; un de rajoles [...] " (inv. d'arquitecte, Barcelona, 1799) [ 1471-141 ].

“Ytem, una porció de rejolas que ja han servit.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

| 2 rajola Com a denominació genèrica de les peces d'obra de rajoleria prismàtiques , sense vernís, de qualsevol gruix [ 0 ] Antigament, totes les peces prismàtiques s'anomenaven rajoles o cairons , sense cap adjectiu diferenciador i amb independència del seu gruix i de l'acabat superficial que se'ls donés [ 2124-133 ] "Fanch pastat y cuyt en figura quadrilonga, que serveix pera fer paret, y enrajolar los pisos" (Barcelona, Pere Labèrnia, 1840 [ 1888-II-550 ]) Maó per construir parets ( part interior de [ 1983-203 ], valencià [ 415-109 ]) En valencià, se’n diu rajola tant dels maons per construir parets, com dels grans taulells per forjar pisos o de les rajoles de pisa [ 415-109 ] [ 938- 416 ] No obstant, tot i que rajola i rajoleta s’utilitzen generalment de manera indistinta, és freqüent reservar la primera per als maons i la segona per a les rajoles de pisa [ 938-417 ] (Manises [ 938-417 ]) Per fer paret i per pavimentar [ 811-III-1021 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya, on se’n diu del rajol de menor gruix [ 6-57-28 ]; (obra vermella) [ 351 ] , el Bruc [ 60-24 ], Potries [ 1698 ] , Sant F eliu de Llobregat [ 60-24 ] .

“unum miliarium rayolarum ” (rajoler Pere de Vilella, Barcelona, 1273) [ 183-31 ].

“Item que negu teuler o teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada, part los ditz x . sostres de cayros e ii . sostres de teules [...] dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros e teules e violes e rajoles que fara, de bona argila [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].

“ [...] operandum et faciendum rajolas et tegulas [...] possitis in dicto orto furnum rajolarum et tebularum edificare construere [...] ” (València, 1299) [ 1347-52 ].

“ [...] null hom de qualque condicio o ley sera que faça rayola o teula o aquella faça fer que de bui a avant no vera ne gos fer vendre rayola blancha mes de XV solidos lo miller e rayola mijansera mes de XII solidos lo miller [...] ” (Ciutat de València, 1307) [ 415-109 ].

"Quandam rambanam sive amptis de ragoles in terramine novo dicti palacii versus portem coquine" (Palau Reial de Barcelona, 1365) [Arx. Corona d'Aragó, reg. 1342, f. 42v. Tret de pàg. electrònica de Philippe Araguas, 2004] [ 2124-133 ] .

“ Item, que tota persona qui faça Raioles haia a fer aquelles de la forma acu stumada , axi de amplaria com da largaria q ue una sia tant larga com dues raioles tenen e n semps a justades [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1380) [ 1029-280 ] [ 1901-115 ] .

“ Merino: fem vos saber que nos havem començat de fer obrar lo Real de Valencia e havem trobada una obra de guix e de rejola fort profitosa , fort espeegada e de pocha messio [...] ” (carta del rei Pere III el Cerimoniós, Algesires, 1382) [ 1794-II-257 ] [segons alguns autors, es tracta del primer esment de la volta de maó de pla, als Països Catalans] .

"pilars de rajola [de la] teulada sobre los senys majors" (catedral de Barcelona, 1390) [pàg. electrònica de Philippe Araguas, 2004].

" [...] regola , teula e tota altra obra de terra que ferse puxa per a la vila [de Morella] i els seus habitants fins que aquests diguen n'avem prou" (Paterna, 1391) [ 1777-19 ].

" [...] e aquella paret de rajola no li es fort, que lhaura de desfer, e fer paret ledesma, la rajola sia de aquell qui feta la haurà." (Ordinació 13 d'en Sanctacília, primera meitat segle XIV) [ 1895 ].

"Cent re joles p er tapar les ons de la volta mai or" (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 70-65 ] [ 1756-312 ].

" [...] en lo mija de la dita torra fet de rajola e de guix." (Palau de de Catalunya, Barcelona, 1421) [ 1475-404 ].

“adobar alcunes arcades que se eren menjades, de rajola [...] “ (Xàtiva, 1421) [ 2413-23 ].

" [...] padris tot de pedra e ab volta de raiola [...] " (Girona, 1427) [ 2026-38 ].

" [...] de novo fieri seu reffici de rajoles e de guix [...] intrispolare sive abtare lo ramblador dicti menjador de guix ab rajoles ." (castell de Castellví de Rosanes, 1428) [ 1023-22-II-594 ].

“. iii . motlos de fer ragola [...] una sort de ragolas entre parador e pahiment . ccl . o més [...] Un entorn . dcccc . ragoles pahiment [...] . ccc . ragoles crues.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 131-121 ] [ 975-387 ].

"Item, una fornada ço es entorn mil cinchenta rajoles menudes crues. / Item, d rajols mijans crues. / Item, entorn ccc cayrons cr ues." (inv. de Pere Llorenç, ra joler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-354 ].

“per obrar e adobar la boca de la fornal del dit bany e metre argila e rejoles e calç” (Xàtiva, 1470) [ 2413-23 ].

“ [...] calç, guix, reiola , teula, cayró, e fusta, trunyelles, e tot só que necessari serà per la dita obra [...] e paredar [...] de mahons ho de raiola [...] ” (contracte d’obres, monestir de Sant Jeroni de , Barcelona, 1478) [ 1279-155,156 ].

“Item, una scala de raiola en quiscuna de dites cases [...] tot enmigenat de raiola e enblancat de paleta [...] ” (contracte d’obres, Barcelona, 1498) [ 1279-158 ].

" [...] lo dit mestre Miquel fara la volta de la dita capella de raiola doblada e [...] " (Girona, segle XV) [ 2026-230 ].

“ [...] e ferhi volta de reiola [...] altres nayes de guix y reiola [...] la paret serà de reiola de pla [...] ” (contracte d’obres, Barcelona, 1505) [ 1279-163,164 ].

“ [...] que puxa fer lo dit rajolar alla hon volra en lo qual faça y puxa fer [...] tota manera de rajoles cayrons taulells e teules e qualsevol altres rajoles [...] ” (llicència municipal, València, 1507, per error 1517) [ 687-156 ].

" [...] es puge la pret de la casa [...] de morter e ragola del gruix de huna ragola [...] " (Palau de , València, 1511) [ 1503-I-171 ].

“Ítem, a mestre Joan Albiçor, teuler, per mil y cinchcentas teulas a raó de XXXXVII, més mil docentas regiolas a raó XXXIII sous, per a les capelles [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1515) [ 2874-149 ].

“Ítem, paguí a Miquel Ferando, de Maldà, per hun miller de ragolla féu per l’obra de Jesús [...] a Joan Balle, teuler, per un miler ragola , I lliura XV sous. [...] Primo, an pagat an balle de Maldà per lo cost de tres mil quatrecentes teules, a raó XXXXVI sous lo miler, y per lo cost de vuytcentes regoles , a raó III sous VI lo cent [...] ” (obres al convent de Bellpuig, 1534 i 1535 ) [ 2874-153 ,155 ].

"Ítem, que axe de cobrir sagresties de volta grassa de rajola ab morter [...] y fer lo pendent de rajola dobla y guix [...] " (contracte d'obres de l'església parroquial de l'Hospitalet de Llobregat, 1578) [ 70-99 ].

" [...] ha de fer las instàncias de guix y de raiola [...] ha de fer tots los sostres de raiolas [...] y fer un caragol de rayola y guix." (contracte d'obra, Argentona, Maresme, 1584) [ 1870-204 ].

" [...] una fornada de cals, teula y raiola al forn de la una torra que té y posseheix en lo territòri de Barchinona" (encàrrec a Pere de Sentmenat, rajoler de Barcelona, 1587) [ 1747-257 ].

" [...] y los sostres o voltes de la qual torra han de ser de volta grassa o de rajola [...] " (contracte d'obres, castell de Castelldefels, 1590) [ 1904-375 ].

" [...] y axi se anira pujant per lo entorn de rajola dreta, y també de rajola dreta per desobre dels cantells dels tres cayrons [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-148v ].

“ [...] dins del casaliu ha de fer dos pilars de rajola grosa [...] detràs ha de fer altre portal de rajola [...] ” (doc. Reus, 1639) [ 49-II-113 ].

“ [...] fer un ambà de rajolas [...] “ (doc. Cassà de Pelràs, 1644) [ 3089-918 ].

" [...] tapar les dos finestres [...] de paret de mitja rajola fins alsada de cinch pams [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1655) [ 1503-I-332 ].

“Item, un scala gran de regola ab sa barana de balustres de fusta [...] “ (inv. priorat de Natzaret, Barcelona, 1660) [ 1761-282 ].

"Primerament se han de fer vuyt pilars de rajola [...] los quals pilars han de ser fets de una rajola y mitja a tot quadro [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1673) [ 1504-494 ].

"Item, de tirar morter, racholes y teules, tres dies, dos homens ab sos rosins [...] " (Manises, 1676) [ 1738-272 ].

“ [...] lo qual simbori ha de fer de rajola y guix [...] ha de fer vn arch de rajola [...] ab volta de rajola [...] y las baranas de rajola y guix [...] “ (contracte d’obres, Verges, Baix Empordà, 1693) [ 784-22-175 ].

" [...] y les boltes concluides com les altres corresponents de rachola y alcheps." (Biar, Alacant, 1698) [ 70-97 ].

" [...] las voltas han de ser de dos gruixos de rajola , ab sas bonas faixas [...] no se li midiran ni pagaran los buyts [...] dels envans y paret de rajola ni de mahons [...] La tuesa superficial de voltas de guix a dos gruixos de rajola ab sas faixas: 2 lliuras 10 sous / La tuesa superficial de envans a dos gruixos de rajola : 1 lliura 19 sous / La tuesa superficial de voltas de guix y rajola sensilla ab sas faixas: 1 lliura 12 sous" (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-186,190 ].

" [...] haurà de fer ximenea de rejol fins a la teulada [...] se haurà de fer un caragol de rejol de sis palms de llum [...] y tot lo demés que se haurà de fer de portas y finestras serà de rajola ." (contracte d'obres, Borrassà, Alt Empordà, 1743) [ 1848-315 ].

"Que las restants parets interiors deuran ser part de mahó o rejola de cap y part de mahó o rejola de pla [...] cuberta serà part terrat y part teulada ab rejola sota [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1775-1776) [ 1471-221 ].

“ rajola . s. f. Ladrillo . Later.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Rajola. f. ladrillo ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

“ paret de rajola . Pared de ladrillo . [...] rajol . m. y rajola . f. Fanch pastat y cuyt en figura quadrilonga, que serveix pera fér paret, y enrajolar los pisos. Ladrillo .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-278,449 ].

"Doscentas cuaranta set rajolas á set rals el cent." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

| 3 rajola V. tb. rajola de paredar Com a maó prim, exclusivament [ 0 ] La denominació de rajola només per a maons de gruix inferior a 2,5 cm no apareix fins a ben entrat el segle XIX [ 2124-134 ] La rajola de paredar o de fer voltes s'utilitzava en fulls senzills o doblats, generalment adherida amb guix. La mateixa rajola, amb la superfície més fina i cuidada, també es feia servir per pavimentar. Actualment en desús. Feia 28 x i, generalment, un gruix inferior als (Catalunya [ 6-73,74-12 ]) Es diu així fins a de gruix, amb més gruix es diu maó [ 1283-28 ] De 29 x 14 x (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) Maó prim [ 1070-1530 ] Maó de 28 x 14 x 2,5 cm ( del Camp [ 59 ]) Maó d'uns 3,5 cm de gruix (Agost [ 2337-61 ]) .

“ [...] fer tancar en la entrada, ab entosta de rajola y ges, un migà del estable [...] “ (llibre de comptes, Lleida, c. 1563) [ 2901-1958 ].

"Y també tota la rajola y teula que serà necessària a obs de la dita sglésia. [...] lo preu de les pesses que han de servir per la volta de la dita sglésia, a raó de sinc lliures y mitja lo miller. Y per lo preu dels dits mahons a raó de quatre lliuras y mitja. Y per lo preu de la rajola , a raó de tres lliures lo miller." (contracte de rajoleria, Teià, 1579) [ 1877-191 ].

"Item, per dos mil mahons a rahó de set lliuras lo miller [...] Item, per vuyt mil rajolas a rahó de quatre lliuras dotze sous lo miller [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

" [...] y las bòvedas o voltas més altas [se hauran de fer] de rajola y guix [...] un embà de rajola dobla [...] " (contracte d'obres, Borrassà, Alt Empordà, 1747) [ 1848-317 ].

“ paret de rajola ó de mahó de pla . Citara, tabicon .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-278 ].

| 4 rajola V. tb. rajol , rajola aspra (feta a mà) , rajola borda (feta a mà) , rajola de Calaf (extrudida), rajola comuna (feta a mà) , rajola de garrot (feta a mà), rajola de Piera (extrudida) , rajola tallada (extrudida) Exclusiva per a pavimentar [ 0 ] Rajola de perímetre rectangular, sense vernís, feta a mà amb l'ajut de motlles , o bé, mitjançant màquina extrusora, de superfície més fina i acurada que la de la rajola de paredar [ 6-77-7 ] (alguerès [ 1584-6 ,11 ] ) Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 1534-21 ] , Granollers [ 2257-58 ], Maó [ 2380 ], el Papiol [ 3071-31 ], Potries [ 1698 ], el Vendrell [ 1587-3 ] . Mesures: , el 1934: 20 x , 18 x , 15 x , 10 x , 11 x .

"Item costaren lxxx rajoles a ops del dit payment a fer: 4 s." (llibre d'obra de de Mallorca, 1335) [ 1744-90 ].

“De les Reioles . Ordinations dels Reiolers. / Que Reioles de pahiment ne Teules ne sien cuytes. ensemps hon se coura [...] que nengun Reioler ne altra persona qui faça Raioles ne teules no gos les Reioles que sien de Pahiment ne les dites teules coure ensems en lo forn on faran ne couran Calç. Ans la dita Raiola de pahiment, e, la dita Teula hagen a coure en forn on gens de Calç no couguen mas en lo Forn de puixen coure si fer ho volran Raiola de paredar [...] que nengun Reioler en los mesos Noembre, Setembre, Janer, e, Febrer no puixen coure per raho de la glaça que fa en aquell temps Raioles de pahiment ans aquelles haien a fer a courer an lo altre temps del any [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ].

“Que les Reioles sien ben fetes, e, ben cuites. / Item. Que tota persona que faça Raioles de pahiment hage aquelles fer de bona terra, e, que sien dretes, e, ben cuites [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1380) [ 1029-581 ].

“I miller de rajola de paymentar ops del dit cimbori” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 1756-315 ].

“.III. motlos de fer ragola [...] una sort de ragolas entre parador e pahiment . ccl . o més [...] Un entorn . dcccc . ragoles pahiment [...] . ccc . ragoles crues.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 131-121 ] [ 975-387 ].

"Ítem al sostre de la dita cambra fa areperar e a y metre c reyoles [...] Ítem en lo sostre del dit pati qui és demont la cambra del gra fa enregolar en los lochs unt no ha tirbol an mester sis centes reyoles [...] " (Girona, 1460) [ 2048-650,652 ].

“Item, dos sostres [...] de pi bort fresc, ben enlatats e pahimentats de raiola .” (contracte d’obres, Barcelona, 1498) [ 1279-158 ].

“ [...] peimentar los dos trasts donanthi ell mateix raiolla , morter [...] rebats de raiolla e pedra.” (contracte d’obres, Barcelona, 1504) [ 1279-162 ].

“E mes enreiolarán la dita sglesia de raiola o de cayro segons dits síndichs volran.” (capítols per a la construcció de l'església de Lloret de Mar, 1509) [ 2204-145 ].

“ [...] anraiolaràn de raiola e cayró [...] ” (contracte d’obres església de Sant Julià d’Argentona, Maresme, 1514) [ 1279-166 ].

" [...] empaymentar tota la dita sglésia e cap de altar de raiola [...] " (contracte per a la construcció de l'església parroquial de Dosrius, Maresme, 1526) [ 1870-158 ].

" [...] una cuberta de fusta y ragola y cabiro paymentada de rajola [...] " (Mascarell, Plana Baixa, 1553) [ 1846-226 ].

“IIII. Item, que les dites dos cubertes [...] hayen de ésser pahimentades de morter y rayola [...] “ (Tortosa, 1585) [ AHCTE. Fons Ajuntament de Tortosa. Llibre d’Albarans, 5. f. CXXXIIIIr-v ].

" [...] y paymentar de lo que estan los payments lo que esta de taulells ab taulells y el que esta de rajola ab rajola [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1655) [ 1503-III-97 ].

“ Rajola , cayró . Hic Later, eris. Rajola quadrada . Quadratus later [...] Forn de rajoles . Lateraria fornax, (acis.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-903 ].

"La tuesa superficial de enrajolats de rajola comuna a un gruix: 1 lliura 6 sous / La tuesa superficial de enrajolats de rajola comuna a dos caras, sota y sobre: 1 lliura 16 sous" (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-188,189 ].

“ rajol . m. y rajola . f. Fanch pastat y cuyt en figura quadrilonga, que serveix pera fér paret, y enrajolar los pisos. Ladrillo .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-449 ].

“BALDOSA [...] De terra cuyta, essent de tamany xich. Rajola, cayró .” (Barcelona, 1901) [ 110- 50 ].

| 5 rajola V. tb. cairó envernissat , caironet envernissat , caironet pintat , manisa , maniseta , rajol , rajola envernissada , rajola d'escudeller , rajola pintada , rajola pisana , rajola de València , rajoleta , taulell , taulellet Rajola amb una cara envernissada, de gerrer o d'escudeller indistintament [ 0 ] Làmina plana d'argila cuita, de gruix inferior a , amb una cara envernissada i , en general, amb relleus per millorar-ne l'adherència, a l'altra [ 6-78,79-7 ] (alguerès [ 1584-6,11 ] , valencià [ 415-109 ]) Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] En valencià, se’n diu rajola tant dels maons per construir parets, com dels grans taulells per forjar pisos o de les rajoles de pisa [ 415-109 ] [ 938-416 ] No obstant, tot i que rajola i rajoleta s’utilitzen generalment de manera indistinta, és freqüent reservar la primera per als maons i la segona per a les rajoles de pisa [ 938-417 ] (Manises [ 938-417 ]) Entre 1720 i 1740, les rajoles quadrades valencianes van passar dels 11,5 i de costat al pam valencià ( de costat) [ 1370-I-87 ] Prod. a: Alacant, els anys 1816 i 1817 [ 2264-230 ]; Alaquàs [ 2264-111 ,152 ], Alcàntara de Xúquer [ 2264-152 ], l'Alcora [ 2264-195 ], Alfara d'Algímia [ 2264-111,112 ], Barcelona [ 0 ] , Biar [ 1729-161 ], [ 0 ] , Burjassot [ 1887-199 ], Càrcer [ 2264-152 ]; Castelló de , del 1820 a final del segle [ 2264-230 ]; Ciutat de Mallorca [ 0 ] , Esplugues de Llobregat [ 1887-199 ] , l'Hospitalet de Llobregat [ 68-28 ], Lleida [ 0 ] , Manises [ 2264-103,111,195 ,230 ], Onda [ 2264-195 ,230 ], Paterna [ 1777-19 ] [ 2264-103 ] , Quart de Poblet [ 2264-230 ], València [ 1887-199 ] [ 2264-99 ,195 ,227 ] , Vila ca del Penedès [ 0 ] .

" regolarum et operis de Melicha sive tebularum terre pictarum invernizatarum colorum videlicet lividi albi viridi et morati" (contracte per al subministrament de rajoles per al palau d'Avinyó, 1362) [ 2264-74 ].

“ [...] per empeymentar la cambra del nostre Palau de Barchinona [...] façats fer .vj. ó .vij. Milers de rajola d’aquellas colors forma e m anera [...] ” (comanda de Pere III el Cerimoniós , Barcelona, 1367) [ 56-78 ] [ 147-20 ].

“ [...] Manants vos encara que prestament façats fer , si de feta non trobats .iiij. Mil rajolas , es assaber, Mil blanques e dccc morades, e dccc blaves, e cincentes verdes, e cincentes gro gues, les quals com pus tost porets trametats al feel obrer del castell de Tortosa en Pere Ça Costa, a obs de la obra del dit Castell.” (comanda de Pere III el Cerimoniós , 1370) [ 147-20 ] [ 1782-49 ] [ 2264-101 ] .

“cinc milia rajoles enverniçades , ço es, mil blaves, mil blanques, mil morades, mil verts, e mil deaurades” (comanda a Manises del rei Pere III el Cerimoniós, 1372) [ 1233-239 ].

“ [...] certa quantitat de la rajola pintada que.s fa en aquex Regne, per empahimentar una cambra” (comanda del rei Martí l’Humà al batlle general de València, Granollers, 1400) [ 1233-146 ].

“Com nos façam fer a Garcia Gonçalvez d aquexa ciutat [Terol] . dc . rajoles negres e grogues les quals costen a rao de dos sous viii diners la dotzena [...] ” (comanda del rei Martí l’Humà, València, 1402) [ 924-151 ] [ 1233-146 ] [ 1256-145 ] [ 1260-228 ] [ 1505-177 ] [ 2223-539,543 ] .

“Sapiats que nos havem informat lo maestre de les rajoles de ço que havem mester e en la manera que volem les rajoles . E havem-ne mester . iiii . mília, és a saber: . ii . mília de grogues e . ii . mília de negres, segons la mostra e forma que.l dit mestre se.n portá.” (comanda del rei Martí l’Humà a Terol, València, 1403) [ 1233-147 ].

“Nós havem feta fer a Therol certa quantitat de rajola a obs de la obra d’aquest palau” ( comanda del rei Martí l'Humà a Terol, 1405) [ 2223-563 ].

" [...] ragoles taulells de Manizes [per a] paymentats en les cambres [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1512) [ 1503-I-182 ].

“Sis milia rajoles , ço es dos milia raioles pisanes [...] y unes aspres per cantonades [...] y de les restants quatre milia, haia de ferles totes blanques y blaves [...] han d’esser totes blanques y blaves, sens altre color.” (comanda a Onofre Espelta, Barcelona, 1559) [ 147-297 ].

" [...] Diego de Larchon, natural del regne de Toledo, proposa a ses magnifficenties y sauieses com ell es mestre de fer obre de terre de diuerses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de manis y Siuillanes, com pots y alburnies de apothecaris, y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, hans de fora del regna se han de prouehir [...] " (Mallorca, 10/1/1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18,32 ] [ 1887-200 ] [ 2274-173 ].

" rajola " (Barcelona, 1596, 1597, 1598) [ 1737-60 ].

“ [...] Bernat Carreres [escudeller de Reus] se obligue en fer [...] Mil y sinquanta Rejoles de la grandaria del mollo q. te [...] y sent passamans blaus de les quals rejoles andeser de tres colós ço es la una terça adeser de color blanqua laltra terça adesser de color blava i laltra terça adesser de color deurada [...] ” (capitulació, Valls, 1605) [ 49-II-63 ] [ 961-99 ] [ 1887-194 ] .

“850 Rajolas de Casseria.

32 floreras de 6 rajolas .

30 Cuadros de 12 rajolas .

14 passos Viacrucis de 4 rajolas .

460 Rajolas de Cintetas.

272 Rajolas de malt parlans.

600 Rajolas pintadas.

2000 Rajolas verdas.

2225 Rajolas blavas [...]

350 Rajolas de Casaria pintadas.

4 Cuadros de 12 rajolas .

50 Rajolas pintadas.

300 Rajolas envernissadas de verd y blanch.

10.000 Rajolas escaldadas [...]

5.000 Rajolas cruas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| 6 rajola Taulell per forjar pisos (valencià [ 415-109 ]) En valencià, se’n diu rajola tant dels maons per construir parets, com dels grans taulells per forjar pisos o de les rajoles de pisa [ 415-109 ] [ 938-416 ] No obstant, tot i que rajola i rajoleta s’utilitzen generalment de manera indistinta, és freqüent reservar la primera per als maons i la segona per a les rajoles de pisa [ 938-417 ] (Manises [ 938-417 ]).

| mitja rajola V. mitja .

| rajola d’alfardó Alfardó [ 0 ].

" [...] cxxv solidos per preu de dos milia cinchcentes rajoles alfardons blaus ab armes de Valencia a raho de l sous lo miller [...] " (àpoca València, 1503) [ 687-151 ].

| rajola alfardonada Alfardó [ 0 ] .

“ [...] cinchcents setanta cinch solidos, cinco diners reyals de Valencia, ço es, huytanta sis solidos, huyt diners, per raho e preu de quatrecentes trenta quatre rajoles entre alfordonades [ sic ] e apuntades, blaves pintades, que de mi habets comprades, a for de vint solidos lo cent, a obs de paymentar lo fumeral de la cuyna [...] ” (València, 1451) [ 1318-651 ].

| rajola alfardonsable Alfardó [ 0 ] .

“100 rajoles apuntades y 100 alfardonsables ab les armes de la ciutat” (Ciutat de València, 1505) [ 415-III-271 ].

| rajola d’àngle Rajoleta de puntes [ 1887-63 ] .

| rajola aplantillada Rajola amb els cantells retallats mitjançant un patró, quan encara està crua i amb el grau de consistència adequat, a fi de que quedi ben escairada i amb les mides exactes. Aquest procediment, ja conegut amb anterioritat, es va generalitzar a València durant el segle XIX (Horta de València [ 1526-I-114 ]).

| rajola apuntada V. rajola amb punta , de punta ...

| rajola d'aresta V. aresta .

| rajola argentada

" [...] les ragoles argentades per obs. del payment que se ha de fer en nova [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1570) [ 1503-I-279 ].

| rajola d’arts i d’oficis V. rajola d’oficis .

| 1 rajola aspra o d'aspra Rajola de perímetre rectangular, sense vernís, feta a mà amb l'ajut de motlles, però de superfície més fina i acurada que la de la rajola de paredar [ 6-77-7 ] Rajola de rajoler, més afinada que la rajola blanca [ 1887-49 ] .

“ [...] e trenta e cinch solidos per raho e preu de setcentes quaranta huyt peces de rajola de terra aspra , a for de quaranta quatre solidos per miller [...] ” (àpoca València, 1435) [ 1318-646 ].

" [...] quatre mil raiolas de Manises, dites de aspra [... y] dos mil alfardons cum vestra senyal " (contracte de compravenda, Manises, 1492) [ 1738-311 ].

" [paymentar la] sala attinent a la dita capella con raiola grossa aspra smolada [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1524) [ 1503-I-213 ].

“[...] y les altres mil rajoles sien y han de esser, ço es D.C. ab lo senyal de la ciutat pintades, y als cuatre cantons ab dos delfins grifs en quiscuna de aquelles, conforme a la mostra li es donada, y cuatrecentes ab les armes reals, timbre y rat penat, y unes aspres per cantonades; les quals aspres es part o en tot pugue variar a voluntat del Sr. Conceller en Cap si seran aspres o altre mostra [...] ” (Barcelona, comanda a Onofre Spelta, 1559) [ 147-298 ] [ 415-III-275 ] [ 961-45 ] [ 1524-367 ].

| 2 rajola aspra o d'aspra Rajola només escaldada, és a dir, cuita només una vegada, a la qual falta envernissar i coure per segon cop i que, per tant, té superfície fina, no rugosa [ 1887-40 ] .

| rajola aspra vermella V. rajola vermella aspra .

| rajola autosuficient La que constitueix una unitat decorativa en si mateixa [ 2492-219 ].

| rajola bastarda V. bastarda .

| rajola de tb. rajola vidriada Equival a rajola vidriada [ 1593-134 ] És a dir, rajola envernissada amb vernís transparent [ 0 ] .

| 1 rajola blanca Rajola de terra cuita, sense vernís, per a pavimentar [ 1153-148 ] A València, els segles XIV i XV, s'usava rajola o rajola blanca per denominar els maons i les rajoles de paviment de superfície aspra [ 1701-18 ,19 ] Les rajoles aspres eren més afinades que les blanques [ 1887-49 ] Era obra de rajoler [ 1887-49 ] Rajola per a paviments feta amb cuita oxidant. L'antònim seria rajola negra , feta amb cuita reductora [ 1887-50 ] .

“ [...] null hom de qualque condicio o ley sera que faça rayola o teula o aquella faça fer que de bui a avant no vera ne gos fer vendre rayola blancha mes de XV solidos lo miller e rayola mijansera mes de XII solidos lo miller [...] ” (Ciutat de València, 1307) [ 415-II-109 ].

“ [...] null hom de qualque condicio o manera sera no gos comprar ne fer comprar manifestament ne amagada ço es a saber rayola blancha o rayola mijancera ne teul a per revendre [...] ” (c iutat de València, 1308) [ 415-II-109 ].

“ [...] setmilia noucentes rajoles blanques afor de xxxx ij sous v j dines lo miller [...] Item daltra part cccc l rajoles ezmolades afor de xxxxv sous franques de port que valen cx sous n j dines. Item per xv ii j carregues de miges arao de xv j dines la carrega [... per] fer uoltes enbant vanches e sos pedrament a la paret que affronta ab la escala [...] ” (àpoca ciutat de València, 1418) [ 1347-52 ].

“ [...] hun miller de rajola blanca [...] per a obs del cancell qual Senyor Rey ha manat fer en hun dels retrets de les dues torres” ( ciutat de València, 1426) [ 1318-643 ].

“ rajoles blanques y viij carregues de miges per obs de la paret davant lo viver” ( ciutat de València, 1427) [ 1318-643 ].

“ [...] per preu de D. rajoles blanques per a obs de tanchar alguns portals de les torres del Reyal vell” ( ciutat de València, 1430) [ 1318-644 ].

“rajoles smolades y blanches ” ( ciutat de València, 1431) [ 1318-643 ].

“ [...] Dos milia cinchcentes raioles blanques [...] de punta en les quals e cascuna de aquelles hi ha titols [...] les qual dites raioles de punta ab los dits titols e dauradures [...] van a for de vint lliures lo miller.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

“ [...] dos millers de rajoles blanques per a obs de paymentar una cambra [...]” ( ciutat de València, 1446) [ 1318-647 ].

“ [...] per rajola blanche y rajoles smolades” ( ciutat de València, 1451) [ 1318-644 ].

“ [...] per preu de mil rajoles blanques [...] per obs de obrar e cloure hun pany de paret [...] ” (Mislata, Horta, 1452) [ 1318-656 ].

“ [...] mil e cent rajoles blanques [...] per obs de la volta que novament ses feta en la casa ques crema [...] ” (Mislata, Horta, 1460) [ 1318-657 ].

" [...] ragoles [...] ccc smolades y cc blanques de Abdala Senpens [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1466) [ 1503-I-140 ].

“ [...] no gos comprar [...] raiola blanqua o raiola migancera ne teula pera reuendre [...] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 687-155 ] [ 1347-54 ].

"Item se han de enrajolar los quatre corredors del claustro de Rajola quarteada esmolada ben unida blanca y negra conforme esta dalt lo claustro que va a y dit mestre ha de pagar las dos maneras de rajola cals arena mans, y ho ha de deixar perficionat conforme a bon official pertany" (capitulació d'obres, convent de , Barcelona, 1673) [ 1887-50 ].

| 2 rajola blanca Rajola d’escudeller de color blanc llis [ 0 ].

“Ítem, per dos-centas cincuanta reyolas blancas , a sis pesetas el cent: cinc lliuras, dotse sous y sis diners.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].

| rajola blanca i verda

“En una estància que té exida al celobert [...] Item, mil trescentas rajolas blancas y verdas , poch més o menos.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

| rajola blava

" [...] qualsavol manera de raiola axí de pissana com de blava mitadada y gravada y pots y escata, y qualsavol manera de feina faitisa [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, nou dotzenas de rejolas blavas .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| rajola borda Rajola de perímetre rectangular, sense vernís, feta a mà amb l'ajut de motlles, però de superfície més fina i acurada que la de la rajola de paredar [ 6-77-7 ] La que està feta de fang pastat a mà, de forma rectangular, de 14 x 28 cm per 1,5 cm de gruix [ 813-308 ].

| rajola de la branca

“Mil trescientos [azulejos] con muestra llamada ‘ branca’ ” (inv. de l’escudeller barceloní Joan Cantó i Gual, 1854) [ 2809-45 ].

| rajola buit Maó foradat (Paiporta [ 1697 ]).

| rajola de cacera o de caceria V. tb. rajola d’oficis Denominació que englobava, almenys durant el segle XVIII i en l'argot dels escudellers, totes les rajoles que avui anomenem d'arts i oficis [ 844-8 ].

“850 Rajolas de Casseria [...] 350 Rajolas de Casaria pintadas.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| rajola de Calaf Denominació genèrica de la rajola rectangular, sense vernís, per a paviments, feta mitjançant màquina d'extrudir [ 6-77-8 ].

| rajola cantonera

" rajoles cantoneres " (doc. fàbrica Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1902 i 1904) [ 2038-38 ] [ 2096-17 ].

| 1 rajola de cartabó V. tb. rajola de vela , rajola de m e itadat , rajola del mocador o del mocadoret , rajola de la panyoleta , rajoleta de m e itadat , rajoleta del mocador o del mocadoret (Catalunya [ 1705-73 ]) La que està decorada en dos camps partits en diagonal, l'un verd i l'altre blanc [ 2009-31 ] [ 2492-104 ] Perviu del segle XVI fins al XIX [ 2492-105 ] .

| 2 rajola de cartabó Rajola amb punta [ 0 ].

| rajola central V. rajola mestra .

| rajola de cintetes Rajola de mitja sanefa [ 0 ] Rajola rectangular envernissada emprada per fer orles d’enrajolats, de mida de 6-7 x 11-13 cm [ 844-10,13 ].

“460 Rajolas de Cintetas .” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| rajola de cisterna V. tb. rajola xup Làmina de fang cuit amb foradets que s’utilitza de colador per a canals d’aigües (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 31 ]) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 31 ].

| rajola coixí Rajola en relleu dissenyada per l'arquitecte Rafael Masó i fabricada a l'obrador dels germans Coromina, de [ 0 ].

" Rejola cuxi una: 0,35 ptas.

" plana: 0,25 ptas." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-153 ].

| rajola de colors Denominació de la rajola policroma renaixentista a Barcelona [ 1737-60 ].

| rajola comuna [ 1030-6.17 ] [ 1593-134 ] Rajola de perímetre rectangular, sense vernís, feta a mà amb l'ajut de motlles, però de superfície més fina i acurada que la de la rajola de paredar [ 6-77-7 ] .

" [...] dihuyt milia huycentes quaranta set ragoles comunes [...] e dos milia trecentes quatre ragoles grans per al caragol del terrat [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1514) [ 1503-I-187 ].

" [...] en cada fornada posant tres sostres de teulas y la demés rajola, salvo que lo primer sostre o dos hajan de ésser cayró de forma major obra grossa com dos rajoles comunes ." (contracte, Mataró, 1626) [ 1507-412 ].

" rajola comuna ", de 2 cm de gruix (Barcelona, 1934) [ 1485-17 ].

| rajola crua

" [...] una sort de ragolas entre parador e pahiment . ccl . o mes [...] un entorn . dcccc . ragoles pahiment [...] . ccc . ragoles crues " (inv. Barcelona, 1455 a 1467) [ 975-387 ].

| rajola cuet Expressió que apareix a documents de la fàbrica Pujol y Bausis, d'Esplugues de Llobregat, l'any 1902 [ 2038-38 ].

| rajola de cup V. tb. cairó de cup Rajola quadrada, gruixuda, de gran format, quasi sempre amb una cara envernissada amb vernís plumbífer. S'utilitzava per recobrir les parets dels cups i n'hi havia de planes, per a cups de forma prismàtica, i de corbades, per a cups cilíndrics [ 6-78,79-7 ].

| rajola doble

“E farà lo envà [...] de raiola doble [...] ” (contracte d’obres, Barcelona, 1498) [ 1279-159 ].

" [...] y per mig millar de rajola dobla [...] " (Manises, Horta, 1561) [ 1738-151 ].

"Ítem, que axe de cobrir sagresties de volta grassa de rajola ab morter [...] y fer lo pendent de rajola dobla y guix [...] " (contracte d'obres de l'església parroquial de l'Hospitalet de Llobregat, 1578) [ 70-99 ].

" [...] un garita o llanterna redona, la qual ha de aixir fora y lo peu ha de ser de pedra picada y ella de raiola doble ." (contracte d'obra, Argentona, Maresme, 1584) [ 1870-205 ].

" [...] vn embant de rajola dobla rebatut [...] " (Verges, 1606) [ 2022-59 ].

" rajoles dobles" (Barcelona, 1695) [arxiu Albertí].

" rajoles dobles " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

" [...] y las bòvedas o voltas més altas [se hauran de fer] de rajola y guix [...] un embà de rajola dobla [...] " (contracte d'obres, Borrassà, Alt Empordà, 1747) [ 1848-317 ].

| rajola de la doradilla La doradilla és un motiu decoratiu que representa una falguera (València, s egle XVI [ 1778-80 ]).

| rajola encàustica Cairó per a pavimentar, fet de terres cuites de diferents colors i acabat amb vernís. Sobre el cairó sense coure es marcava la decoració mitjançant l'emprenta d'un motlle i es reomplia el clot amb terra d'un altre color. Tècnica emprada entre els segles XIII i XV a diversos països. A Catalunya sembla que no es va fer [ 6-77-10 ] .

| rajola d’envà (Reus [ 49-II-196 ]) o de fer envà [ 48-I-139 ] (Falset [ 48-I-139 ]) Rajola més ampla i llarga que l’ordinària [ 48-I-139 ].

“ [...] de allí fins a la teulada de rajola de envà [...] ” (doc. Reus, 1590) [ 49-II-196 ].

| rajola envernissada Rajola de València [ 0 ] Equival a rajola manisa i a rajola de València [ 1370-I-38 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] .

Roderic Martínez "magister operis terre de rajolis", de Paterna, ven " rajolis vernisatis diversorum colorum" (obra de la seu valenciana, 1364) [ 1522-199 ].

" [...] y acaba de arreglar las parets de [...] y acaba denregola las parets de regola envernisada ." (Valls, 1694) [ 1887-157 ].

| rajola d'escala Per revestir la contrapetja dels esglaons [ 0 ] Prod. a: València [ 6-96,97-14 ].

“Ciento [azulejos] para escalera, buenos” (inv. de l’escudeller barceloní Joan Cantó i Gual, 1854) [ 2809-45 ].

| rajola escaldada Com a rajola aspra, a València, el 1604-1605 [ 1887-50 ].

"Primo, lo dit a de fer tota la raiola bona y escaldada [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

| rajola d’escata Escata [ 0 ].

“Item, que dit [Llorenç] Passoles, estiga obligat a haver de fer més rajoles d’escata y més carenes si més ni haurà menester per lo capitoll o cimbori del campanar de la iglésia del monastir de Poblet [...] haja de pagar per cada miller de rajola d’escata , a rahó de vuytanta lliures moneda barcelonesa [...] ” (contracte Barcelona, 1667) [ 1284-92 ].

| rajola d'escudeller Rajola de València [ 0 ] Es caracteritza per estar recoberta de vernís opac, generalment estannífer, amb decoració policroma o sense, llisa o amb relleus [ 6-78,79-7 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] .

| rajola esgarsada

"Baldosas á la francesa [...]

Rajola esgarsada laborear: 12 reales

Id. " cortar: 3 reales

Id. " picar y tallar: 2 reales

Id. " disfrutar y desplegar: 4 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| rajola per a esglaons De producció moderna. Rajola quadrada o rectangular, amb tres cantells escairats i un de rom. A la vora del cantell rom hi ha una franja amb relleus. S'usa per cobrir les esteses dels esglaons. La franja de relleus es col·loca a l'aresta de l'esglaó com a element antilliscant [ 6-78,79-8 ].

| rajola esmolada o esmolar la rajola V. tb. rajola blanca Rajola de terra cuita, sense vernís, per a pavimentar [ 1153-148,150 ] A València, de final segle XIV a les primeres dècades del XV I , p eça de pasta més elaborada amb la superfície afinada, per recobrir paviments [ 1701-18 ,20 ] Rajola per pavimentar , amb la cara superior afinada en cru, o bé, polida una vegada cuita [ 1701-58 ] Rajola de superfície afinada abans de coure-la [ 1887-49 ] També es deia esmolar a ajustar les mides d'una rajola que podia ser d'escudeller o de rajoler [ 1701-60 ].

"afaytar a mida la rajola que's ha metre en la primera cambra de la primera torre e smolar aquella" (doc. baix medieval) [ 1701-59 ] [ 2224-x ] .

" esmolar rajola e affeytionar aquella per obs del dit pahiment" (doc. baix medieval) [ 1701-59 ] [ 2224-x ] .

“ [...] rajolarum smolatarum ad opus operis fabrice ecclesie Santa Caterine Valentie” ( ciutat de València, 1400) [ 1318-640 ].

“ [...] setmilia noucentes rajoles blanques afor de xxxx ij sous v j dines lo miller [...] Item daltra part cccc l rajoles ezmolades afor de xxxxv sous franques de port que valen cx sous ii j dines. Item per xv ii j carregues de miges arao de xv j dines la carrega [... per] fer uoltes enbant vanches e sos pedrament a la paret que affronta ab la escala [...] ” (àpoca ciutat de València, 1418) [ 1347-52 ].

“ rajoles smolades [...] ” (Mislata, Horta, 1420) [ 1318-641 ].

“ [...] raho e preu de un miller de rajola smolada [...] per obs del pahiment de la cequia nova [...] ” ( ciutat de València, 1420) [ 1318-641 ].

“ rajoles smolades y blanches” ( ciutat de València, 1431) [ 1318-643 ].

“ [...] per rajoles smolades per obs del payment [...] del Reyal” ( ciutat de València, 1441) [ 1318-647 ].

"per una mola per a smolar la ragola pintada per a ops del dit payment" (Palau Reial de València, 1446) [ 1701-60 ].

“ [...] per rajola blanche y rajoles smolades ” ( ciutat de València, 1451) [ 1318-644 ].

“ [...] mil rajoles smolades pera un payment [...] ” (Mislata, Horta, 1453) [ 1318-656 ].

“mil trecentes rajoles smolades ” ( ciutat de València, 1459) [ 1318-644 ].

" [...] ragoles [...] ccc smolades y cc blanques de Abdala Senpens [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1466) [ 1503-I-140 ].

“ rajoles esmolades ” ( ciutat de València, 1475) [ 415-680 ].

" [paymentar la] sala attinent a la dita capella con raiola grossa aspra smolada [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1524) [ 1503-I-213 ].

"Item se han de enrajolar los quatre corredors del claustro de Rajola quarteada esmolada ben unida blanca y negra conforme esta dalt lo claustro que va a y dit mestre ha de pagar las dos maneras de rajola cals arena mans, y ho ha de deixar perficionat conforme a bon official pertany" (capitulació d'obres, convent de , Barcelona, 1673) [ 1887-50 ].

| 1 rajola d’estries o estriada Feta amb màquina extrusora, té les dues cares estriades. S'usa per formar la capa inferior dels paviments doblats, és a dir, dels que es composen de dues capes de rajoles superposades. Aquesta tècnica s'utilitza per millorar la resistència mecànica del paviment. L'estriat inferior de la rajola estriada serveix per fixar-la a la part superior de la capa preparatòria del paviment i l'estriat superior, per fixar-hi la capa final de rajoles, sobre la qual es transitarà [ 6-77-9 ].

| 2 rajola d'estries V. tb. estria Mena de rajola envernissada, quadrada o rectangular ( , 1936) [ 189 ].

“ estries ”, “ rajola d’estries ” (inv. , 1936) [ 189 ].

| rajola d’estufa Produïda al centre i nord d’Europa, especificament per folrar les estufes de ceràmica [ 2968 ].

| rajola extrudida Rajola emmotllada per extrusió. Es caracteritza per tenir estries longitudinals paral·leles al revers i mantenir la mateixa secció al llarg de la direcció de les estries [ 1695-234-42 ].

| 1 rajola fina V. tb. cairó fi , cairó premsat , caironet fi , rajola premsada , rajola del Vendrell Denominació de la qual es té notícia, almenys, des de 1840 i ja es fabricava el 1818 [ 1887-47 ] Rajola sense vernís, de superfície dura i fina, usada per a paviments i cuita a una temperatura propera als 1.000ºC. S'obté per premsat mecànic de pols d'argila ferruginosa, leugerament humida. Després de modelades les rajoles, no cal assecar el fang cru, sinó que poden anar directament al forn, abreujant notablement el temps de fabricació. Aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 6-77-8 ] Rajola rectangular i de poc gruix, feta de terra ferruginosa de color vermell, emmotllada i premsada, que s’utilitza per pavimentar [ 813-308 ] [ 1030-6.17 ] Rajola per pavimentar, amb la superfície afinada manualment [ 1887-45 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

"Rajola fina. rasilla ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

| 2 rajola fina Rajola de València [ 0 ].

" rajola fina " (Barcelona, 1597) [ 1737-60 ].

“Rejola Valenciana [...]

Rejola Valenciana fina tota blanca, mitg blanca, y mitg verde, ò de altre color, lo miller, 10 lliures.

Rejola Valenciana fina de diferents mostras, y colors, lo miller, 20 lliures.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“ [...] rajola fina , amb vasos, guarnicios y rematos.” (llibres de comptes de de Convalescència, Barcelona, 1673) [ 826-135 ].

“ rajoles fines ” (Barcelona, 1673, 1674, 1675, 1678, 1680, 1683) [ 131-135 ].

“ rajoles fines jaspejades” (Barcelona, 1683) [ 131-135 ].

| rajola fina semigrés [ 1593-135 ].

| rajola fina de Talavera Denominació de la rajola policroma renaixentista a Barcelona [ 1737-60 ].

| rajola foradada Rajola buida [ 1593-135 ] És buida i serveix per fer pilars, envans, etc. (Alcoi [ 810-IX-109 ]).

| rajola per forn Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| rajola de fruites Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines de principi del segle XIX [ 1600-56 ].

| rajola de garrot , rajola prima de garrot Rajola de perímetre rectangular, sense vernís, feta a mà amb l'ajut de motlles, però de superfície més fina i acurada que la de la rajola de paredar [ 6-77-7 ] La que té 14 x 28 cm de superfície i 2 cm de gruix (Tortosa [ 810-IX-109 ]).

“Los suelos de los pisos [...] se construiran [...] con ladrillos comunes, vulgarmente llamados, rajola prima de garrot [...] ” (el Masnou, 1844) [ 781-43 ].

| rajola de gerrer V. tb. cairó envernissat , caironet envernissat , caironet pintat , rajola envernissada , rajola pintada , rajola tallada , rajola vidriada , rajoleta Rajola feta per terrissers (no per escudellers), de pasta vermella, amb una cara coberta amb vernís transparent. A vegades, amb policromia obtinguda mitjançant engalbes i/o òxids metàl·lics. Llises o amb relleus [ 6-78,79-7 ] Equival a rajola tallada [ 1593-134 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 1650-258 ], [ 0 ], Girona [ 1650-259 ], Mataró [ 1650-259 ], Reus [ 1650-259 ]; Sarrià, a Barcelona [ 1650-259 ]; d’Urgell [ 1650-259 ], el Vendrell [ 1650-259 ] .

| rajola del gerro Actualment anomenada rajola de la llumeneta o rajola de la llàntia [ 2809-44 ].

“Primo, per doscentas-cincuanta cinc reyolas jerro , a vuit pesetas el cent: set lliuras, tretze sous y nou diners.” (lliurament de Jaume Cantó i Cantó, escudeller de Barcelona, 1824) [ 2809-44 ].

| rajola gòtica Denominació moderna, d’entre antiquaris i col·leccionistes, de les rajoles de pisa barcelonina decorades en blau, dels segles XV i XVI [ 2502-20 ].

| rajola gran V. tb. rajola grossa .

" [...] dihuyt milia huycentes quaranta set ragoles comunes [...] e dos milia trecentes quatre ragoles grans per al caragol del terrat [...] " (Palau de , València, 1514) [ 1503-I-187 ].

| rajola gravada Probablement es tracta d'una rajola decorada en blau, a la qual s'ha fet saltar el color amb un punxó, tot aflorant l'esmalt blanc [ 2046-90 ].

" [...] qualsavol manera de raiola axí de pissana com de blava mitadada y gravada y pots y escata, y qualsavol manera de feina faitisa [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

| rajola de gres Rajola cuita a alta temperatura. Segons el procés de fabricació, pot ser extrudida o premsada. Tant les unes com les altres poden ser esmaltades o no [ 6-77-9 ].

| rajola de gres extrudit Actualment, es fabrica amb argila pulverulenta, que es barreja amb aigua a la mateixa màquina extrusora. La cinta obtinguda es talla segons una llargada predeterminada. Aquesta cinta de fang surt de la màquina horitzontalment o verticalment. En aquest últim cas, el producte cuit s'anomena klinker . El gres extrudit no és tan pla ni manté les mides amb tanta exactitud com el gres premsat [ 6-77-9 ].

| rajola de gres porcellànic Es fa amb una selecció d'argiles, sílices, feldspat s i colorants i es cou a temperatures molt altes, en una sola cuita, en forns monoestrat. El seu grau de vitrificació és superior al del gres comú. Les seves característiques principals són: alta resistència, gran duresa, baixa porositat i, per tant, mínima absorció d'aigua (<0,5%). És homogeni en tota la massa, fet que li permet ser rectificat [ 6-77-9 ].

| rajola de gres premsat Avui dia, se'n prepara la pasta per via lleugerament humida i es conforma mitjançant premses hidràuliques. Generalment, reben una sola cocció en forns monoestrat [ 6-77-9 ].

| rajola grossa V. tb. cairó Cairó gruixut, sense envernissar (València [ 1370-I-35 ]) Maó gruixut, sense vernís (València [ 1778-76 ]) .

" [...] tota la entrada de la casa de la deputacio sia ragolada de cayrons de ragola grossa e bona [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1496) [ 1503-I-163 ].

“ [...] nengun mestre examinat no puxa fer raiola grosa sino ab motles marquats [...] Item que cascun raioler puxa tenir tanta raiola prima com fer e tenir pora e volra empero que tambe tinguen e haien a fer e tenir de grossa [...] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 687-154,155 ] [ 1347-54 ].

" [...] y la sala sta paymentada de rajola grossa [...] sia donat lo morter que sera menester e tres millers de rajola grossa [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1523) [ 1503-III-118 ].

" [paymentar la] sala attinent a la dita capella con raiola grossa aspra smolada [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1524) [ 1503-I-213 ].

" rajola grossa " (Llibre de Deliberacions, f. 431v, Barcelona, 1607) [arxiu Albertí].

"Item se han de fer los tabichs de la part de la cuyna de ragola grosa [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1655) [ 1503-III-97 ].

“ [...] la vila per sos Mostasafs donàs dins de tot son terme motllos de fer rajola grossa y prima [...] ” (Reus, 1694) [ 49-I-91 ].

“1200 rajoles grosses ” (València, 1694) [ 1370-I-35 ] [ 1778-76 ] .

| rajola de guarnició de la doradilla La doradilla és un motiu decoratiu que repre senta una falguera (València, segle XVI [ 1778-80 ]).

| rajola incrustada o rajola incrustada al foc V. cairó incrustat .

| rajola intitolada Rajola amb títol [ 415-III-266 ].

“454 alfardons y 300 rajoles intitulades ” (Ciutat de València, 1420) [ 415-III-266 ].

| rajola jub V. tb. rajola de cisterna , rall , rajoleta Làmina de fang cuit , quadrada o rectangular, plena de foradets , que s’utilitza de colador per a canals d’aigües ( [ 13-124 ]) Per a cisternes [ 1650-256 ] Prod. a: [ 13-124 ] , on n’és la denominació actual ja que, el 1950, segons Violant, en deien rall [ 1650-256 ] .

| rajola de la llàntia V. tb. rajola del gerro .

| rajola llargaruda Com un maó o un totxo però de de gruix (Castellciutat [ 6-62-40 ] [ 1650-259 ] ) Prod. a: Castellciutat [ 6-62-40 ] [ 1650-259 ] .

| rajola de llumener Probablement, estalvis per posar sota dels llums [ 2419-271 ].

" Rajoles de lumeners " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547; no era obra pròpia) [ 2079-87 ].

| rajola de la llumeneta V. tb. rajola del gerro .

| rajola longua V. tb. rajoleta longua Primera denominació de la rajola mestra [ 1887-66 ] .

" [...] Mille et ducentas rajolas liuides enberniçatas et pictatas de pinzell cum diuersis figuris arboribus prout nobis jam tradidistis mostram [pictatam]. Ex alia parte vendimus vobis Ducentas quadraginta rajolas longuas duas pro una de suppra dictis enuerniçatas et depictatas de pinzell ab [unes] videlicet cum coloribus albi liuidis et morate [...] " (Manises, 1411) [ 687-101 ].

| rajola maestra V. rajola mestra .

| rajola maestral o de maestral (Manises [ 938-417 ]) Rajola mestra [ 0 ] .

“sex mille rajoletes [...] medietatem maestral e l’al tra mitat de alfardó” (Manises , 1489) [ 938-417 ].

| rajola de mamperlà M amperlà [ 0 ].

“6 dotzenas malparlants pintats [...] 272 Rajoles de malt parlans .” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| rajola manisa Rajola de València [ 813-308 ].

| rajola de mançana Cast.

“ ratcholas de Manzana ” (València, 1795) L’esment es refereix a rajoles per retolar carrers [ 1370-I-35 ].

| rajola manisa Rajola de València [ 0 ] Rajola de petit format. Equival a rajola vernissada i a rajola de València [ 1370-I-38 ].

| rajola de Manises V. tb. rajoleta de Manises Aquesta expressió, als documents antics, sembla referir-se, no tan sols a un origen, sinó també a una qualitat [ 938-416 ].

El 10/1/1560, Diego del Arcón (=de Alarcón), natural de Toledo i habitant a Menorca "mestre de fer obra de terra de diverses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de Manises y Sivillanes com pots y alburnies de apothecaris, y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, ans de fora del regne se han de provehir [...] " (Bolletí de Luliana, 1891, pàg. 47-48; doc. mallorquí de 1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18 ,32 ] [ 1887-200 ].

| rajola de meitadat V. rajola de mitadat Denominació correcta de la rajola de mitadat [ 0 ].

| rajola mestra , per a les mestres o maestra (Manises [ 353-94 ] [ 938-417 ]) V. tb. mestra , rajola longua , rajola maestral (Manises [ 938-417 ]) o de maestral (Manises [ 938-417 ]), rajoleta maestra , rajola mestra de paret , rajola moresca mestra travessera , rajoleta llarga Rajola rectangular que es posava com a sanefa al perímetre d'un paviment [ 1887-65 ] La que està en contacte amb les parets que delimiten una cambra, paral·leles o perpendiculars a les parets [ 2322-124 ] Rajola de forma rectangular utilitzada durant el període gòtic. S'usava per fer sanefes o per omplir la part central d'un paviment, bé sola, bé acompanyada de rajoles quadrades [ 1701-27 ] Peça de taulelleria quadrada al voltant de la qual s’engalzen quatre alfardons per compondre un motiu ornamental [ 353-22 ] [ 415-III-267 ] [ 844-13 ].

“Item Mil trecents alfardons ab senyal Real a raho de set lliures lo miller / Item Sexcentes rajoles pera les mestres a raho de nou lliures per miller [...] les quals rajoles e alfardons foren meses en lo payment de la dita casa per los mestres de la obra.” (contracte Manises, 1421) [ 687-113 ].

Sanç Almurci firma àpoca “de quatrecens quaranta dos solidos, quatre diners, ço es trecens cinquanta huyt solidos quatre diners per preu de dos miles cent cinquanta alfardons pintatos de roses, a raho de dos diners la peça. Item, sexanta tres solidos per cent vint e sis rajoles mestres , pintades de tronches de roses, a raho de sis diners la peça [...] Item, vint e hun solidos per preu de vinty una dotzena de alfardons chichs a raho de hun solido la dotzena [...] ” (àpoca Manises, 1428) [ 1318-644 ].

“ [...] quatrecents cinquanta quatre solidos, sis diners, ço es, cccxxxxviij solidos per preu de mil noucens deu alfardons pintats de mills, libres e titols, a raho de dos diners meala la pesa, e cinquanta sis solidos sis diners per preu de cent xiij rajoles mestres , pintades de titols, a raho de sis diners la peça, per a obs les dites coses del payment de la cambra de la quarta torre” (àpoca Manises, 1429) [ 1318-645 ].

“ [...] e trenta huyt solidos tres diners per raho e preu de dotze dotzenas e nou peces de rajoles de terra pintades, apellades maestres [...] ” (àpoca València, 1435) [ 1318-646 ].

“Item que yo dit Johan Almurci promet donar e liurar [...] Mil e docentes raioles appellades lo alfardó den mig [...] Item de les maestres Setcentes raioles [...] Item trescentes raioles quadrades hon hi ha quatre de migs compas daurat [...] Les raioles maestres van una per una les de quatre mig compas van dos per una [...] Les quals maestres e quadrades e puntes van a for de dotze lliures lo miller.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

“ [...] rajoletes pintades de blau e blanch, de obra de manizes [...] E trecentes xxxv rajoletes apellades maestres en lo qual es scrit lo mot del dit Senyor que diu seguidors veneen .” (Manises, 1445) [ 1318-648 ].

“ [...] et ccc raioles mestres de paret pro quadraginta solidos [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-133 ].

“Item, cent quaranta quatre solidos, tres diners, per raho e preu de noucentes sexanta tres rajoles mestres , entre blaves, blanques, morades e verts [...] ” ( ciutat de València, 1451) [ 1318-651 ].

“ [...] decem milia rajolas , quinque milia maestres et quinque milia alfardons” (Manises, 1482) [ 1318-658 ].

| rajola mestra de paret Rajola mestra [ 1887-65 ].

| rajola de mitadat o mitadada V. tb. rajoleta de mitadat Nom correcte: r ajola de meitadat [ 0 ] Rajola de cartabó [ 0 ] .

" [...] qualsavol manera de raiola axí de pissana com de blava mitadada y gravada y pots y escata, y qualsavol manera de feina faitisa [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

| rajola de mitgeria (denominació actual) Rajola amb un text i, a vegades, una data, que es col·locava a una pa ret sotmesa a servitut. Enuncia els drets que té sobre l'esmentada paret el veí al qual mostren el text, d'acord amb el codi civil català. En general, clarifiquen situacions que no són evidents per altres senyals o deixen constància de pactes voluntaris que s'aparten de la seva regulació legal, com podria ser la renúncia a carregar sobre una paret mitgera, és a dir, sobre una paret que, en part, s'aixeca sobre terreny propi [ 1885-17 ].

| rajola mitja V. mitja .

| rajola de mitja sanefa Denominació moderna. La denominació tradicional és cinteta [ 0 ].

| rajola mitjancera Material de rajoleria, probablement, un maó [ 0 ].

“ [...] null hom de qualque condicio o ley sera que faça rayola o teula o aquella faça fer que de bui a avant no vera ne gos fer vendre rayola blancha mes de XV solidos lo miller e rayola mijansera mes de XII solidos lo miller [...] ” (c iutat de València, 1307) [ 415-II-109 ].

“ [...] null hom de qualque condicio o manera sera no gos comprar ne fer comprar manifestament ne amagada ço es a saber rayola blancha o rayola mijancera ne teula per revendre [...] ” (c iutat de València, 1308) [ 415-II-109 ].

“ [...] no gos comprar [...] raiola blanqua o raiola migancera ne teula pera reuendre [...] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 687-155 ] [ 1347-54 ].

| rajola del mocadoret Rajola de cartabó [ 0 ] .

| rajola moresca mestra travessera Rajola mestra [ 1887-65 ].

| rajola de mostra Neologisme per denominar les rajoles de pisa que representen motius decoratius vegetals o abstractes [ 1170-9 ] Poden ser de dibuix tancat quan el tema decoratiu és autosuficient a cada rajola, o bé, de quatre quan el motiu decoratiu necessita , necessàriament , el concurs de 4 rajoles per la seva representació completa [ 1170-9 ].

“ [...] y les altres mil rajoles sien y han de esser, ço es D.C. ab lo senyal de la ciutat pintades, y als cuatre cantons ab dos delfins grifs en quiscuna de aquelles, conforme a la mostra li es donada, y cuatrecentes ab les armes reals, timbre y rat penat, y unes aspres per cantonades; les quals aspres es part o en tot pugue variar a voluntat del Sr. Conceller en Cap si seran aspres o altre mostra [...] ” (Barcelona, comanda a Onofre Spelta, 1559) [ 147-298 ] [ 415-III-275 ] [ 961-45 ] [ 1524-367 ].

| rajola de la mostra de la re dona V. tb. rajoletes de la mostra de la re dona Prod. a: Manises el darrer terç del segle XV i primer del XVI [ 1887-34 ].

“ [...] quinque libras et quatuor solidos monete regalium Valencie pro precio mille trecentarum rajolarum de payment blau de la mostra de la redona [...] ” (Manises, 1527) [ 687-161 ].

“ rajoles de païment blau de la mostra de la redona ” (Manises , 1531) [ 938-416 ].

| rajola negra Rajola per a paviments feta amb cuita reductora. L'antònim seria rajola blanc a , feta amb cuita oxidant [ 1887-50 ].

"Item se han de enrajolar los quatre corredors del claustro de Rajola quarteada esmolada ben unida blanca y negra conforme esta dalt lo claustro que va a y dit mestre ha de pagar las dos maneras de rajola cals arena mans, y ho ha de deixar perficionat conforme a bon official pertany" (capitulació d'obres, convent de , Barcelona, 1673) [ 1887-50 ].

| rajola d’ofici , d’oficis o d'arts i oficis V. tb. rajola de cacera [ 2330 ] [ 2731 ] [ 2892 ] [ 3086 ] Forma abreviada de rajola d’arts i d’oficis [ 0 ] Neologisme [ 0 ] Rajola de motiu figuratiu i individual, enquadrada en un marc i, en general, quejada per plantes, terra a la part inferior i cel blau amb ocells a la part superior. No obstant això, hi ha excepcions sense marc i/o sense plantes [ 1567-27 ] Denomin ació moderna, emprada entre col· leccionistes i antiquaris, per denominar les rajoles de cacera [ 0 ] Generalment representen figures de persones o animals i s’inspiren, molt sovint, en les auques populars [ 1170-9 ] A Catalunya neix a mitjan segle XVII i perdura fins al segon terç del XIX [ 1170-9 ] Cal situar les primeres rajoles d’arts i d’oficis al voltant de l 1630 [ 1567-27 ] [ 2492-105 ] [ 2502-37 ] .

| rajola de pam

"Baldosas a la francesa [...]

Rajola palmo elaborar: 28 reales

I d. " cortar á: 8 reales

I d. " picar y rayar: 7 reales

[...]

Cairon á la española [...]

Rajola de pam fetas al mil: 21 reales

Id. " " " de pica y talla 21 reales

[...]

Rajola de Valencia

Taulells de pam llestos al mil: 48 reales "

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| rajola de la panyoleta Nom valencià de la rajola de cartabó [ 0 ].

| rajola de paredar Maó per aixecar parets [ 0 ] La distinció entre les rajoles de paredar i les de paviment apareix a Barcelona, per primera vegada, el 1377 [ 2124-134 ].

“Ordinations dels Reiolers [...] que negun raioler ne altra persona qui faça raioles ne teules, no gos les raioles qui sien de pehiment ne les dites teules coure ensemps en lo forn hon faran ne couran calç, ans la dita rajola de pahiment e la dita teula haien a coure en forn on gens de calç no couguen. Mas en lo forn de la calç puxen coure, si fer ho volran, rajola de paredar [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ] (ordinació municipal, Barcelona, 1379) [ 1901-114 ].

| rajola de paredó

" rajoles de parador " (Barcelona, 1424, 1451, 1454, 1459, 1461 i 1465) [de doc. notarials, segons Santiago Albertí].

" [...] una sort de ragolas entre parador e pahiment . ccl . o me s [...] un entorn . dcccc . ragoles pah iment [...] . ccc . ragoles crues" (inv. Barcelona, 1455 a 1467) [ 975-387 ].

| rajola de paret

“ [...] et ccc raioles mestres de paret pro quadraginta solidos [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-133 ].

| rajola de paviment V. tb. rajola aspra La distinció entre les rajoles de paredar i les de paviment apareix a Barcelona, per primera vegada, el 1377 [ 2124-134 ].

"Item done al dit Bernat Arnau [...] per preu de mdc rajoles de pahiment a ops del tarrat de la primera archada o cuberta de la sala major, a rao de L solidos lo miller." (llibre d'obra del Palau Reial Menor, Barcelona, 1377) [ 1431-402 ].

“Ordinations dels Reiolers [...] que negun raioler ne altra persona qui faça raioles ne teules, no gos les raioles qui sien de pehiment ne les dites teules coure ensemps en lo forn hon faran ne couran calç, ans la dita rajola de pahiment e la dita teula haien a coure en forn on gens de calç no couguen. Mas en lo forn de la calç puxen coure, si fer ho volran, rajola de paredar [...].

Item, que negun rajoler en los meses de noembre, deembre, janer e ffebrer no puxen coure, per rahó de la glaça que fa en aquell temps, rajoles de pahiment , ans aquelles haien a fer e a coure en altre temps del any [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ] (ordinació municipal, Barcelona, 1379) [ 1901-114 ].

"Item, que tota persona que faça rajoles de pahiment haia aquelles fer de bona terra, e que sien dretes, e ben coure [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1380) [ 1901-115 ].

“ [...] duos mille trescentas raioles pintades de pahiment ab titols operis de Manizes ad racionem siue forum sex librarum pro millenario [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-133 ].

" [...] una sort de ragolas entre parador e pahiment . ccl . o mes [...] un entorn . dcccc . ragoles pahiment [...] . ccc . ragoles crues" (inv. Barcelona, 1455 a 1467) [ 975-387 ].

“ rajoles de païment blau de la mostra de la redona” (Manises, 1531) [ 938-416 ].

| rajola petita

" rajoles petites ". Usades per enrajolar un paviment (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

| rajola de peu Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| rajola amb peus Rajola extrudida [ 0 ].

En vista de la perfecció de la maquineta de tallar (que Ribó ni que cojón !) me vaig desesperar de la irregularitat de gruxos que porta en si la fabricació de rejola am peus ." ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-123 ].

| rajola de Piera Denominació genèrica de la rajola rectangular, sense vernís, per a paviments, feta mitjançant màquina d'extrudir [ 6-77-8 ].

| rajola pintada Denominació de la rajola d'escudeller, a València, durant els segles XIV i XV [ 1701-18 ,24 ] .

" regolarum o tebularum terre pictarum " ( ciutat de València, 1362) [ 1701-23 ].

“ [...] certa quantitat de la rajola pintada que.s fa en aquex Regne, per empahimentar una cambra” (comanda del rei Martí l’Humà al batlle general de València, Granollers, 1400) [ 1233-146 ].

" rajolas enverniçatas et depictatas de pinzell" ( ciutat de València, 1411) [ 1701-23 ].

" [...] per raho e preu de tres mill cinchcentes rajoles pintades ab titols [...] a obs del payment de o casa noua [...] a raho de nou lliures de la dita moneda lo miller." (àpoca València, 1421) [ 687-113 ].

“ [...] duos mille trescentas raioles pintades de pahiment ab titols operis de Manizes ad racionem siue forum sex librarum pro millenario [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-133 ].

“ [...] en Johan murci, mestre de fer rajoles pintades , vehi del loch de Manizes [...] ” (Manises, 1446) [ 1318-648 ].

“ [...] yo, en Johan murci, mestre de rajoles pintades , habitant en lo loch de manises [...] ” (Manises, 1454) [ 1318-651 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, mil quatre-centas y sis rajolas pintadas , per lo Sr. Conde de Aranda: val sinquanta sis lliuras, sinch sous.” (inv. de l’escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

"per 102 dotzenes ratjoles pintades y fines vingudes de Barcelona, posades a Mallorca, 26 lliures 7 sous" (Bunyola, Mallorca, 1764 ) [ 2198-38,88 ].

| rajola pintada fina

" per 102 dotzenes ratjoles pintades y fines vingudes de Barcelona, posades a Mallorca, 26 lliures 7 sous " (llibre d’obra de l’església de Bunyola, Mallorca, 1764) [ 2198-38 ,88 ].

| rajola de pis De 15 x 30 cm (l'Alcora [ 1653-93 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-92 ].

| rajola pisana Probablement, rajola policroma [ 2046-90 ] Denominació de la primera rajola policroma [ 1887-50 ] Denominació que figura en un encàrrec de mitjan segle XVI [ 3069- 123 ] Rajola de pisa barcelonina, amb decoració tricolor, iniciada a partir de mitjan segle XVI [ 2502-36 ] Rajola cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ].

“ raioles pissanes ” (doc. any 1557) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

“ [...] dos milia raioles pisanes , de les quals les mil sien e haien de esser conformes a les que estan posades en la quadra del ort de [...] y les altres mil rajoles sien y han de esser, ço es D.C. ab lo senyal de la ciutat pintades, y als cuatre cantons ab dos delfins grifs en quiscuna de aquelles, conforme a la mostra li es donada, y cuatrecentes ab les armes reals, timbre y rat penat, y unes aspres per cantonades; les quals aspres es part o en tot pugue variar a volun tat del Sr. Conceller en Cap si seran aspres o altre mostra [...] les restants quatre milia haia de ferles totes blanques y blaves del modo y forma que son dites raioles pisanes , de la forma y manera que son las de [...] haia de donar y pagar per les dites raioles pisanes , a rao de xvi lliures per miller, y de les altres que son blanques y blaves, a raho de vuit lliures per miller [...] ” (Barcelona, comanda a Onofre Spelta, 1559) [ 147-298 ] [ 415-III-275 ] [ 961-45 ] [ 1524-367 ].

" [...] qualsavol manera de raiola axí de pissana com de blava mitadada y gravada y pots y escata, y qualsavol manera de feina faitisa [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].

| rajola plana La que no té decoració en relleu [ 0 ].

"Rejola cuxi una: 0,35 ptas.

" plana : 0,25 ptas." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-153 ].

" [...] i abia 5 alsades de capses de escates grogues i dos caxas cuadrades ab rejola plana de Bilablarex." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-263 ].

| rajola policroma creu que els arrambadors ceràmics s'iniciaren a Catalunya cap a la dècada dels 1570. Fins aleshores, la rajola policroma només havia servit per a paviments [ 1887-201 ] La rajola policroma barcelonina s'inicia, com a mínim, el 1557 [ 1887-206 ] La rajola policroma renaixentista inicià la producció a Barcelona vers 1580 [ 1887-211 ] .

| rajola premsada V. tb. cairó premsat S'obt é pel premsat de pols d'argila , lleugerament humida, mitjan çant premses adequades. No cal assecar el fang cru, sinó que les rajoles p od en anar directament al forn. Aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 1526-I-114 ].

| rajola prima V. tb. prima La que té un pam i tres quarts [ 810-IX-109 ] Es refereix a obra de rajoler [ 1370-I-35 ] .

“Item que cascun raioler puxa tenir tanta raiola prima com fer e tenir pora e volra empero que tambe tinguen e haien a fer e tenir de grossa [...] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 687-155 ] [ 1347-55 ].

“ [...] la vila per sos Mostasafs donàs dins de tot son terme motllos de fer rajola grossa y prima [...] ” (Reus, 1694) [ 49-I-91 ].

“ rajola prima ” ( ciutat de València, 1694) [ 1370-I-35 ] [ 1778-76 ] .

" rajoles prim es " . Usades per enrajolar un paviment (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-41 3 ].

“Mil quatre-centas rajolas primas , a quatre lliuras y vuit sous lo millar [...] “ (Mataró, 1774) [ 2974-154 ].

| rajola amb punta (Manises , 1423 [ 353-94 ] [ 938-416 ] [ 1887-63 ] ), de punta (Manises , 1423 i 1444 [ 938-416 ] [ 1887-63 ] ), de puntes (Manises [ 938-416 ]), apuntada (Manises , 1484 [ 1318-651 ] [ 1887-63 ] ) Rajola hexagonal allargada , formada per un quadrat i dos triangles isòsceles a costats oposats [ 1701-27 ] [ 1887-63 ] Rajola triangular [ 353-94 ] [ 938-416 ] Actualment, també se’n diuen rajoles de cartabó o rajoles d’àngul [ 938-416 ] Prod. a: Manises [ 353-94 ] [ 938-416 ].

“ rajolas ab punta ” (àpoca de Sanç Almurci, escudeller de Manises, 1423) [ 415-II-300 ].

“ [...] setzentes e quince rajoles de punta , ab la divisa del Senyor Rey de mills e de titols, a raho de quatre diners la peça, e trenta huyt solidos quatre diners per doents e trenta alfardons ab la divisa dels libres [...] ” (Manises, 1423) [ 1318-642 ].

“ [...] Dos milia cinchcentes raioles blanques [...] de punta en les quals e cascuna de aquelles hi ha titols [...] les qual dites raioles de punta ab los dits titols e dauradures [...] van a for de vint lliures lo miller [...] Item raioletes de puntes [...] Les quals maestres e quadrades e puntes van a for de dotze lliures lo miller.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

“ [...] cinchcents setanta cinch solidos, cinco diners reyals de Valencia, ço es, huytanta sis solidos, huyt diners, per raho e preu de quatrecentes trenta quatre rajoles entre alfordonades [ sic ] e apuntades , blaves pintades, que de mi habets comprades, a for de vint solidos lo cent, a obs de paymentar lo fumeral de la cuyna [...] ” (València, 1451) [ 1318-651 ].

" [...] mille trescentas raiolas apuntatas et sexcentas quinquaginta alfardons, tots pintats de fulla de carrasca [...] tal qual la mostra que yo he dada e segons el batle ha paymentat la seua cambra derrerament" La rajola apuntada, a 115 sous el miler, i els alfardons, a 50 sous (comanda a Jaume Murci, Manises, 1484) [ 1738-310 ].

“100 rajoles apuntades y 100 alfardonsables ab les armes de la ciutat” (Ciutat de València, 1505) [ 415-III-271 ].

| rajola quadrada Cairó sense vernís [ 6-62-40 ] [ 1650-258 ] Prod. a: Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-40 ] [ 1650-258 ] .

“Item que yo dit Johan Almurci promet donar e liurar [...] Mil e docentes raioles appellades lo alfardó den mig [...] Item de les maestres Setcentes raioles [...] Item trescentes raioles quadrades hon hi ha quatre de migs compas daurat [...] Les raioles maestres van una per una les de quatre mig compas van dos per una [...] Les quals maestres e quadrades e puntes van a for de dotze lliures lo miller.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

" rajoles quadrades ". Usades per pavimentar les golfes i un terrat (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

| rajola quarteada Cairó, rajola quadrada [ 1887-50 ].

"It em se han de enrajolar L os quatre corredors del claustro de Rajola quarteada esmolada ben unida blanca y negra conforme esta dalt lo claustro que va a y dit mestre ha de pagar las dos maneras de rajola cals arena mans, y ho ha de deixar perficionat conforme a bon official pertany" (capitulació d'obres, convent de , Barcelona, 1673) [ 1887-50 ].

| rajoles de quatre Grup de quatre rajoles de mostra que juntes formen un dibuix complet [ 0 ].

| rajoles de quatre mig compàs

“Item que yo dit Johan Almurci promet donar e liurar [...] Mil e docentes raioles appellades lo alfardó den mig [...] Item de les maestres Setcentes raioles [...] Item trescentes raioles quadrades hon hi ha quatre de migs compas daurat [...] Les raioles maestres van una per una les de quatre mig compas van dos per una.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

| rajola de raqueta Denominació emprada a la 2a meitat del segle XIX per a les rajoles d'aresta [ 1887-46 ].

| rajola ratllada [ 1593-136 ].

| rajola de la redona V. rajola de la mostra de la redona .

| rajola retxada Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| rajola de la roda

“Ítem, per sinch-centes vint y cinch reyolas roda , a vuit pesetas el cent: quinse lliuras, quinse sous.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].

| rajola rodona En forma de disc circular. Per aplicar a columnes [ 265-90 ] Prod. a: Xaló, Marina Alta [ 265-90 ].

| rajola rosada A València, per designar rajoles per a paviments [ 1701-18 ].

| rajola de safareig Servia com a superfície de treball als safareigs públics. És una rajola de terra cuita, grossa i gruixuda, sobre la qual s'ensabonava, es masegava, s'esbandia i s'escorria la roba que es rentava. Es col·locaven en pendent cap a la bassa del safareig i sovint tenien una canal a la part inferior i, a vegades unes rugositats a la superfície. La canal servia per recollir l'aigua sabonosa i bruta que deixava anar la roba i la portava directament al desguàs. D'aquesta manera s'evitava que l'aigua bruta es barregés amb l'aigua més neta de la bassa. Les rugositats superficials impedien que la roba ensabonada rellisqués sobre la rajola i això en dificultés el masegat o l'escorregut [ 6-78,79-9 ].

| rajola senzilla

" Item, totas l as volta s grans y xica s [...] han de ser treballades d'obra cuita [...] han de ser de tres gru xos de rajola sen s illa , ac ab ades y enllu h ides de guix . " ( contracte per l'ampliació de l'església de Santa Maria, Mataró, 1686) [ 1870-263 ] [ 70-97 ].

"Item, vin rajoles senzilles novas." (inv. Sant Genís de Palafolls, Maresme, s. XVIII) [ 2048-51 ].

| rajola sevillana

El 10/1/1560, Diego del Arcón (=de Alarcón), natural de Toledo i habitant a Menorca "mestre de fer obra de terra de diverses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de Manises y Sivillanes com pots y alburnies de apothecaris, y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, ans de fora del regne se han de provehir [...] " (Bolletí de Luliana, 1891, pàg. 47-48; doc. mallorquí de 1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18,32 ] [ 1887-200 ].

| rajola de sobrellata Rajola comuna, sense envernissar, que es posava sobre les llates d'un sostre, amb la cara bona capgirada i a la vista (Gironès i , segons Xavier Galobardes [ 6-78,79-9 ] ).

| rajola de sobrellata pintada La decorada en fred amb calç i/o mangra [ 6-78,79-9 ].

| rajola de sòl

“ [...] una rajola de sol [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

| rajola per a tabic De 10 x 20 cm (l'Alcora [ 1653-93 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-93 ].

| rajola de Talavera Probablement, rajoles a l'estil de les de Talavera de [ 1887-199 ] Denominació de la rajola policroma renaixentista a Barcelona [ 1737-60 ].

"rajoles de Talavera" (monestir de Sant Miquel dels Reis, Horta de València, 1580, 1581 i 1582) [ 1887-199 ].

" [Llorenç Madrid] rajoler de rajoles de Talavera " (Barcelona, 1598) [ 1737-65 ].

| rajola tallada V. tb. rajola de Calaf , rajola de Piera [ 1030-6.17 ] [ 1593-136 ] Denominació normativa de la rajola rectangular, sense vernís, per a paviments, feta mitjançant màquina d'extrudir [ 6-77-8 ] .

| rajola de taula Rajoles més fines, per a paviments, que es feien damunt d'una taula i amb terra més elaborada. S'allisaven dins del motlle amb l' allisador (Rajoleria de Coll de Saig, a Prats i Sampsor, Cerdanya [ 1887-49 ]).

| rajola taulell

Pere Murci, “mestre de rajoletes de Manises”, ven “dos milia rajoles taulells segons mostra”, per 7 lliures i 10 sous (Manises, 1497) [ 173-843 ] [ 1318-661 ].

| rajola de terra aspra V. rajola aspra .

| rajola de terra aspra vermella Denominació iniciada a València, durant el trànsit del segle XV al XVI, per designar les rajoles per a paviments sense vernís [ 1701-18 ].

| rajola amb títol V. tb. rajola intitolada , títol Rajoles decorades amb cintes o carteles dins de les quals figura inscrita una llegenda [ 415-III-267 ].

“3050 rajoles pintades ab titols ” (Ciutat de València, 1421) [ 415-III-266 ].

| rajola del tres Peça de rajoleria emprada per alçar barandats (Xeresa, [ 1677 ]) Prod. a: Xeresa, [ 1677 ].

| rajola de tres quarts

"Cairon á la española [...]

Rajola de ¾ fetas al mil: 17 reales

Id. " " " de pica y talla: 17 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| rajola valenciana , rajola de València [ 813-308 ] [ 1030-6.17 ] [ 1593-134 ] [ 1603 ] [ 3069-91 , 97,98,99,100 ] V. tb. assolejo , baldoseta , cairó envernissat , caironet envernissat , caironet pintat , manisa , maniseta , rajola envernissada , rajola d'escudeller , rajola fina , rajola manisa , rajola de Manises , rajola pintada , rajola pintada fina , rajola pisana , rajoleta , rajoleta de colors , rajoleta fina , rajoleta de Manises , rajoleta pintada , rajoleta de pinzell , rajoleta pisana , rajoleta valenciana , rajoleta de vernís , taulell de vernís o envernissat , taulellet Denominació de la rajola d’escudeller a Catalunya [ 938-416 ] [ 2809-42 ] Cairó d’obra de pisa [ 1650-258 ] Es caracteritza per estar recoberta de vernís opac, generalment estannífer, amb decoració policroma o sense, llisa o amb relleus [ 6-78,79-7 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] La quadrada i envernissada, blanca o de colors [ 810-IX-109 ] Denominació mallorquina i catalana de rajoles de petit format, equival a rajola manisa i rajola vernissada [ 1370-I-38 ] [ 1778-75 ] Rajola, normalment de forma quadrada, amb esmalt vidriat, opac i de color per una de les cares [ 1070-1530 ] Rajola petita i envernissada de diferents colors [ 811-III-1021 ] .

"E haiats de les rajoles de València d'aquelles colors e axí com veurets en lo dit paper [...] " (Saragossa, 1381) [ 1453-381 ].

“Item set sarrietes plenes de rajola de Valentia .” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-136 ].

“Item .I.ª capsa gran de faix plena de raioles de Valencia pintades.” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-590 ].

“Huna gran sort de raioles de Valencia algunes ab senyal de Mur e les altres no.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-388 ].

" regoles de València moltes de les quals són de les armes del dit dafunct" (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-81 ,190 ,199 ].

"mollos de rajola valenciana " (inv. Barcelona, 1584) [ 1880-327 ].

" [...] Llorens Madrid rajoler de rajola de València " (Barcelona, 1601) [ 1737-66 ].

" [... Llorens Madrit] rajoler de rajola valenciana les rajoles que fa de obra valenciana per la obra de las salas de la present casa de de la part del hort" (Barcelona, 1611) [ 1475-456 ].

" [...] a bon compte de les rajoles valencianes que fa i farà a l'obra de les sales de la present casa a la part de l'ort" (Barcelona, 1611) [ 1731-50 ].

“ rajoles valencianes ” (Barcelona, 1620) [ 131-130 ] (íd., 1670, 1673) [ 131-134,135 ].

"sobre la fàbrica de dos mil rejoles valencianes [...] las quals rejoles han de esser pintadas [...] " (encàrrec a Salvador Serra, escudeller de Barcelona, 1628) [ 2046-93 ].

" [...] farà y acabarà tota la rejola valenciana serà menester" (encàrrec a Onofre Rodergues, escudeller de Barcelona, 1629) [ 2046-94 ].

" rajoles valencianes verdes i blanques" (Barcelona, 1639) [ 1884-5 ].

" [...] 33 ll. 12 s. pagadas a Llorens pasolas escudaller per 1400 Reiolas valencianas per enpiementar las parets dels costats de la capella del dit Sant Pacià [...] " (Barcelona, 1645) [ 1887-103 ].

“[...] feu obrar molts gentils quartos per ahont avia de estar dita Señora, ab molta rejola valenciana per terra y per moltes parts las suas armas.” (Barcelona, 1645) [ 2417-111 ].

" [...] acabar de anregolar de regola valenciana [...] " (Valls, 1654) [ 1887-156 ].

“ Rejola Valenciana [...] Rejola Valenciana fina tota blanca, mitg blanca, y mitg verde, ò de altre color, lo miller, 10 lliures. / Rejola Valenciana fina de diferents mostras, y colors, lo miller, 20 lliures. / Troçam de rejola Valenciana , per quiscuna carrega de sarria, de set llatas, 6 sous [...] Rajola Valenciana , aspre escaldada sens vernis, lo miller, 5 lliures.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“ rajola de València ” (S anta Maria de l’Estany, 1660) [ 131-133 ].

“ rajola valenciana ” (llibres de comptes de de Convalescència, Barcelona, 1661) [ 826-76 ].

“ raiola de València ” (S anta Maria de l’Estany, 1664) [ 131-133 ].

“Primo, és pactat que dit [Llorenç] Passoles [...] haja de fer y fabricar sinch mil·lés de rajoles ditas de València , a modo de escata de peix, blaves y blancas, envernissades de les més fines [...] ” (contracte Barcelona, 1667) [ 1284-92 ].

“ A 23 de desembre 1670, fou deliberat pagar 20 [lliures] per lo valor de pintar un quadro de Rajola de Valencia ab las Armas de , una Celada, y Corona ab dos figuras que las sustentan ab diferents Trofeos de guerra alrededor, lo qual serveix per lo Enfront de se es feta en lo Terraplé de de la present Ciutat." (Barcelona, 1670) [ 131-136 ] [ 1887-100 ] .

"Primerament que lo dit m e Llorens Passolas [...] se obliga de haver de fer dinou quadros de rajola de València [...] " (barcelona, convent de , 1673) [ 1887-130 ].

" rajoles valencianes ". Per a les aigüeres i per als balcons (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

" [...] lo balcó de ferro enrajolat ab rajola de València ab tres palms de bolada" (Barcelona, 1705) [ 2255-299 ].

"La tuesa superficial de rajola de València blanca y verda, tant en parets com envans y enrajolats: 4 lliures 8 sous" (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-189 ].

"mestres escudellers i rajolers de rajoles de València dites assolejos" (denominació que es donaren a si mateixos els escudellers de Barcelona, el segle XVIII) [ 2078-47 ].

“ rajola de valencia . Azulejo . Later tesalatus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Rajola de valencia. azulejo ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

“ rajola de valéncia . Rajola petita y envernissada de diferents colors. Azulejo .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-449 ]

" Rajola de Valencia

Taulells de pam llestos al mil: 48 reales

Piezas de un palmo de largo ½ de ancho: 40 reales

Rajoleta de ¾ llestas id. 16 reales

Las cintas de rajola, mil: 10 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

"Un carro al parque Güell á buscar trozos de rajolas de Valencia " (factura Sant Boi de Llobregat, 1913) [ 1752-187 ].

| rajola de vela Rajola de cartabó [ 2009-31 ] [ 2492-104 ] .

| rajola del Vendrell V. tb. cairó fi , cairó premsat , caironet fi , rajola fina , rajola premsada Rajola sense vernís, de superfície dura i fina, usada per a paviments i cuita a una temperatura propera als 1.000ºC. S'obté per premsat mecànic de pols d'argila ferruginosa, leugerament humida. Després de modelades les rajoles, no cal assecar el fang cru, sinó que poden anar directament al forn, abreujant notablement el temps de fabricació. Aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 6-77-8 ] Prod. a: Alcover [ 2270-11 ] .

| rajola verda

“Ítem, per cuaranta reyolas verdas : quinse sous.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].

| rajola vermella aspra (Manises [ 353-94 ] [ 938-417 ]) Segons Osma, serien les rajoles sense envernissar que, als paviments gòtics, alternaven amb rajoles envernissades en blau sobre blanc [ 938-417 ] [ 1778-76 ] .

“ [...] xxxxvii sous vi diners per dos milia cinchcentes rajoles aspres vermelles [...] ” (àpoca Manises, 1503) [ 687-152 ].

| rajola vernissada V. rajola envernissada .

| rajola de viacrucis V. placa de viacrucis .

| rajola vidriada V. tb. rajola de [ 1030-6.17 ] , rajola de gerrer Equival a rajola de [ 1593-137 ] Denominació moderna de les rajoles cobertes amb vernís transparent [ 0 ] Rajola amb esmalt vidriat, transparent i de color per una de les cares [ 1070-1530 ] .

| rajola xup V. rajola jub .

| carrer Rajola top. Carrer de Palafrugell, situat a prop de l’Ajuntament [ 0 ] Carrer de d’Empordà [ 0 ] .

rajolador m . Eina per fer rajoles? [ 0 ].

"Item, un raiolador ." (inv. de Pere Llorenç, rajoler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-356 ].

rajolaire rajolair a m . i f . Per rajoler rajoler a No acceptat pels diccionaris normatius [ 0 ] .

rajolar m . Rajoleria i, antigament, terrisseria en general (Manises [ 353-94 ] [ 938-417 ]) Rajoleria (l'Alcora [ 1653-26,30 ] , Amposta [ 0 ], Baix Ebre [ 2124-127 ], Baix Maestrat [ 2124-127 ], Camp de Morvedre [ 2124-127 ], Camp del Túria [ 2124-127 ] ; Ciutat de València, ordinacions de 1484 i de 1500 [ 415-110,111 ]); Horta de València [ 2124-127 ], Montsià [ 2124-127 ], Onda [ 824-VII-14 ], Paiporta [ Museu de Paiporta, 2002 ] [ 2264-278 ] , País Valencià [ 810-IX-110 ] [ 2411-303 ] , Plana Alta [ 2124-127 ], Plana Baixa [ 2124-127 ] ; Potries, on també en diuen teulera [ 1152-13 ] [ 1698 ] ; Ribera del Xúquer, on també en diuen teular [ 2181-163 ]; Safor [ 2124-127 ], Tortosa [ 810-IX-110 ] [ 1056-107 ] [ 1834-34 ] , Traiguera [ 1844 ], Ulldecona [ 1578-10 ] [ 1802-7-x ] ; Xeresa, a [ 1677 ] ).

“ [...] lo qual es fet en lo rajolar [...] ” (testament València, 1429) [ 687-118 ].

“Item ordenen que si algun rajoler senyor e posehidor de rajolar morra e lexara muller o fill e aquells posehiran e tenran rajolar del dit difunt, puixen usar e exercir lo dit offici de rajolers en lo dit rajolar [...] ” (ordenança gremial, Ciutat de València, 1484) [ 687-141 ].

“ [...] parar obrador o rajolar [...] no puixa tenir forn ne raiolar [...] forns e obradors, raiolars e altres coses al dit offici necessaris [ pàssim ] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 1347-53 ].

“E com lo honorable en Jaume Esplugues laurador de la orta de Valencia vulla fer hun rajolar en les terres que aquell possehex [...] que puxa fer lo dit rajolar alla hon volra en lo qual faça y puxa fer [...] tota manera de rajoles cayrons taulells e teules e qualsevol altres rajoles ” (llicència municipal, València, 1517) [ 687-156 ].

“Confessa que deté y posseheix un rajolar eo forn de rajoles [...] “(capbreu de Traiguera, 1578) [ 2368-58 ].

| barranc del Rajolar top . Denominació actual de l'antic barranc de , en terme municipal de l'Alcora [ 1653-30 ] Lloc d'on treien la terra els terrissers de l'Alcora [ 2261-27 ] .

| camí del Rajolar top . Benicarló [ 0 ].

| carrer del Rajolar top . Carrer d'Aldaia [ 0 ].

| passeig del Rajolar top . A Burjassot [ 0 ].

| el Rajolar top . Nom d’una partida de l’horta de Lleida, al peu de les muralles de Sant Martí [ 1359-136 ].

| el Rajolar de Barril , el Rajolar de Sinagua , el Rajolar de Pata , el Rajolar de Belluga top. Terme municipal de les Coves de Vinromà [ 0 ].

| el Rajolar de Garrell top . Terme municipal d'Ulldecona [ 0 ].

rajolarra f . Augm. de rajola [ 810-IX-109 ].

rajolassa f . Augm. de rajola [ 810-IX-109 ].

rajoler rajoler a m . i f . i les varietats formals ragoler , raioler , regolé , regoler , reioler , rejoler V. tb. casteller , teuler , tortugaire Qui fa rajoles [ 810-IX-110 ] [ 811-III-1021 ] [ 813-308 ] [ 938-417 ] Persona que fa o ven rajoles [ 1070-1530 ] [ 2000-1408 ] Qui fa cairons i teules [ 4-171 ] ( Alt Empordà [ 2124-127 ], Alt Urgell [ 2124-127 ], Amposta [ 1623- 319 ], Baix Camp [ 2124-127 ], Baix Ebre [ 2124-127 ], Baix Empordà [ 2124-127 ], Baix Llobregat [ 2124-127 ], B aix Maestrat [ 2124-127 ], Barcelonès [ 2124-127 ] , Camp de Morvedre [ 2124-127 ], Camp del Túria [ 2124-127 ], Cerdanya [ 2124-127 ], Gironès [ 2124-127 ], Granollers [ 2257-92 ], Horta de València [ 2124-127 ], Lleida, Maresme [ 2124-127 ], Montsià [ 2124-127 ], Penedès [ 2124-127 ], Pla de l'Estany [ 2124-127 ], Plana Alta [ 2124-127 ], Plana Baixa [ 2124-127 ], Sant Feliu de Guíxols [ 142-I-112,122,297 ] [ 142-II-167 ], Manises [ 353-94 ] [ 938-417 ], Safor [ 2124-127 ], [ 2124-127 ], Traiguera [ 1258-73 ], Ciutat de València [ 687-140 ], Vallès Occidental [ 2124-127 ], Vallès Oriental [ 2124-127 ], Valls [ 961-51 ] ; Xeresa, a [ 1677 ] ) A València, al menys a final s. XV i principi del XVI, eren tant els que feien rajoles envernissades com els que feien maons, teules, etc., sense vernís [ 1370-I-58 ] També, qui fa rajoles estanníferes [ 1887-199 ] .

“Ordinations dels Reiolers [...] que ne gun ra i oler ne altra persona qui faça r aioles ne teules , no gos les raioles qui sien de pe himent ne les dites teules coure ensem p s en lo forn hon faran ne couran c alç , ans la dita rajola de pahiment e la dita teula haien a coure en forn on gens de calç no couguen. Mas en lo forn de la calç puxen coure, si fer ho volran, rajola de paredar [...] .

" Item, que ne gun raj oler en los mese s de n oembre, deembre, janer e ffebrer no pu xen coure , per rahó de la glaça que fa en aquell temps , raj oles de pahiment , ans aquelles haien a fer e a coure en altre temps del any [...] ” (ordinacion s del mostassaf, Barcelona, 1378 ) [ 1029-580 ] (ordinació municipal, Barcelona, 1379) [ 1901-114 ] .

Juan de Çamora " raiolerius " (València, 1401) [ 173-846 ].

“Dels dits officis de olers, rajolers o gerrés” (doc. a. 1402) [ 810-IX-110 ].

“Nos havem mester lo rejoler de Terol de qui us havem ja escrit per altres letres. Per què us pregam e manam que.l dit rejoler nos trametats prestament [...] ” (comanda del rei Martí l’Humà, València, 1403) [ 810-IX-110 ] [ 1233-146 ] Es tracta de rajoles de pisa.

Sanç Almurci “ rajoler del loch de Manises” firma àpoca per “setzentes e quince rajoles de punta, ab la divisa del Senyor Rey de mills e de titols” i per “doents e trenta alfardons ab la divisa dels libres” (àpoca Manises, 1423) [ 1318-642 ] Es tracta de rajoles de pisa.

" [...] benavenir e repòs dels raiolers , gerrers, ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ].

“Pere Julià, rajoler ” ( Rev . Cienc . Hist ., II, 390; doc. a. 1464) [ 824-VII-14 ].

" [...] fouch suscitada qüestió e differència entre los gerrers e rajolers de una part, e los ollers e blanquers qui tots són de una confraria de la part altra." (resolució del Trentenari, Barcelona, 1472) [ 1901-119 ].

" [...] Ragoler de Manizes cclxxx sous a ell deguts per certa ragoleta de Manizes [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1482) [ 1503-I-148 ].

“ Capítols per part del Síndich e Prohoms del offici de rajolés de de València [...] lo dit offici dels dits rajolé s [...] lo dit rajol é [...] “ (ordenança gremial, Ciutat de València, 1484) [ 687-140,141 ] [ 1738-225 ] .

" [...] Los Jurats, presents los majorals del Offici de Obrers de vila e los Majorals del Offici de raiolés , proveheixen e donen licencia e facultat als dits raiolés que se puixen separar e segregar del offici de obrés de vila ab los quals eren units" (acord municipal, Ciutat de València, 30/7/1492) [ 1738-226 ].

“ [...] per quant lo offici del raioler es molt util e necessari a la cosa publica [...] Item que cascun raioler puxa tenir tanta raiola prima com fer e tenir pora e volra [...] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 1347-53,55 ].

“ [...] Joan Franch, torner regoler ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-277 ].

"Antoni Noguer rajoler " (Riudoms, Baix Camp, 1553) [ 1368-II-228 ].

" [...] faran feyna de llur offici de rejoler en lo dit forn sempre lo temps no los impedesca [...] los dits rejolers [...] " (capitulacions, Granollers, 1588) [ 1507-411 ].

“ rajoler ” (Valls, 1592) [ 961-51 ].

" [Llorenç Madrid] rajoler de rajoles de Talavera" (Barcelona, 1597, 1598) [ 1737- 60, 65 ].

"Llorenç Madrid, rajoler ciutadà de Barcelona" (Barcelona, 1599) [ 1737-65 ].

" [Llorenç Madrid] rajoler de rajoleta pintada" (Barcelona, 1599) [ 1737-60 ].

" [...] Llorens Madrid rajoler de rajola de València" (Barcelona, 1601) [ 1737-66 ].

“ [...] després venia la bandera de la confraria dels scudallers [...] apres la bandera de la confraria dels ollers y rajolers dels Tallers [...] ” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-326 ].

" [Llorenç Madrid] rajoler de rajoleta de Talavera" (Barcelona, 1605) [ 1737-60 ].

" [... Llorens Madrit] rajoler de rajola valenciana les rajoles que fa de obra valenciana per la obra de las salas de la present casa de de la part del hort" (Barcelona, 1611) [ 1475-456 ].

" [...] rajoler de rajola de Talavera Llorens Madrit [...] " (Barcelona, 1614 i 1615) [ 1475-476 ].

" [Llorenç Madrid] rajoler de rajoleta valenciana" (Barcelona, 1616, 1617) [ 1737-60 ].

"Llorens Madrid Rajoler " (Barcelona, 1631) [ 1737-64 ].

“ [...] he comprats y pagats sent-y-sinquanta rajols de dos palms a tot cayre a n’al rajoler que està al forn de miser Vinyavella de Fonteta” (doc. Cassà de Pelràs, 1651) [ 3089- 1067 ].

“ Rajolers .- Item que los Rejolers , y teulers que fan teulas, y rajols en la present Ciutat, Batllia, y Vegueria de aquella, hage de tenir quiscuna teula dos palms, y mitg de llargaria, y un palm, y mitg quart de amplaria en lo cap mes ample, y tant los rajols com las teulas sien ben cuyts [...] ” (Mostassaf, Girona, 1715) [ 822-241 ].

“Item altra pessa de terra [...] en la qual pessa de terra se troba construhit un forn rajoler, ab son porxo, pou y balsas ab uns coberts per habitació del rajoler [...] “ (inv. Mataró, 1774) [ 3085-30 ].

“Agustí Lluch, rajoler .” (Sabadell, 1794) [ 158-24 ].

“ rajoler . s. m. Ladrillero . Laterum opifex.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

Rajoler. m. ladrillero ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

“ rajoler . m. Qui té ofici de fér rajolas.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-449 ]

" [...] lo rejolé d'en Sagrera, també de Bagú [...] " (Palafrugell, 1842) [ 1790-56 ].

" [...] Maria Guilera viuda de Francisco Brossa, rajoler [...] " (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

"Cu n habem estat deban de la regoleria he preguntat al regolé què habia sucseït en casa Frigolet y ha dit que no ho sabia [...] " ( Palafrugell, 1878 ) [ 1790-74 ].

| rajoler o rajolera de rajola pintada Escudeller o escudellera especialitzats en rajola de València [ 0 ].

" [...] Llorens Passolas rajoler de rajola pintada y escuda ller , Y Gaspar Torres gerrer ciutadans de Barª [...] " (encàrrec a Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1673) [ 1884-7 ] [ 1887-111 ] .

| rajoler o rajolera de terra roja Per distingir-lo del que feia rajoles de pisa [ 0 ].

“ [...] que lo nom de rajolers en dita hordinatió expresats [...] sie de rajolers de terra roja , y no solament de Valenciana [...] ” (Reus, 1694) [ 49-I-90 ].

| rajoler o rajolera de valenciana Escudeller o escudellera que feia rajoles de pisa [ 0 ].

“ [...] que lo nom de rajolers en dita hordinatió expresats [...] sie de rajolers de terra roja, y no solament de Valenciana [...] ” (Reus, 1694) [ 49-I-90 ].

| carrer del Rajoler top . A Barcelona, al barri d'Horta, al costat de la plaça d'Eivissa [ 0 ].

| carrer dels Rajolers top . Nom d'un carrer de Regencós [ 1566-81 ] Nom d’un carrer de Barcelona , al barri de Sants [ 0 ] Nom d’un carrer de Girona [ 0 ] .

rajoler -a adj . Fet de rajola? [ 810-IX-110 ].

“Ningú no pot allegar possessió en paret pròpia o comuna de finestra gran ne poca, e semblant tros hon puxa passar null hom e no altra sino és rajolera ” ( Pragmaticas y altres Drets de Catalunya . Barcelona: Est. Martí y Llopis, 1704) [ 810-IX-110 ].

rajoleria f .

| 1 rajoleria V. tb. rajolar , teular , teulera , teuleria Fàbrica de rajoles i teules o botiga de rajoler [ 811-III-1021 ] [ 813-308 ] [ 824-VII-14 ] [ 1070-1530 ] [ 2000-1408 ] Obrador on es fan rajoles o botiga on es venen [ 810-IX-110 ] ( Alt Empordà [ 2124-127 ], Alt Urgell [ 2124-127 ], Baix Camp [ 2124-127 ], Baix Empordà [ 2124-127 ], Baix Llobregat [ 2124-127 ]; Barcelonès [ 2124-127 ] , Gràcia, Sants, Sarrià, 1860 [ 76 ]; Blanes [ 24 ], Cerdanya [ 2124-127 ], Gavà, 1860 [ 76 ]; Gavarres [ 2029-80 ], Gironès [ 2124-127 ]; Malgrat, 1860 [ 76 ]; Maresme [ 2124-127 ]; Mataró, 1860 [ 76 ]; Mollet del Vallès, 1860 [ 76 ]; Palafolls, 1860 [ 76 ]; Penedès [ 2124-127 ], Pla de l'Estany [ 2124-127 ]; Santa Maria de Palautordera, 1860 [ 76 ]; [ 2124-127 ]; Tiana, 1860 [ 76 ]; Vallès Occidental [ 2124-127 ], Vallès Oriental [ 2124-127 ]; Vilafranca del Penedès, 1860 [ 76 ]).

" [...] forn de de [...] " (Traiguera, cappatró de 1690) [ 1987-132 ].

“Casa sols cuberta ab rajoleria ” (cadastre de Patiño, Girona, 1716) [ 822-229 ].

"Ittem la corriola, y dos galledes del pou de la casa y rajoleria ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Item, una rejoleria contigua á las terras de dita heretat, ab sa barraca per casa y forn.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-361 ].

"Rajoleria. f. ladrillal ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

“ rajoleria . f. Fábrica de rajolas.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-449 ].

"Cu n habem estat deban de la regoleria he preguntat al regolé què habia sucseït en casa Frigolet y ha dit que no ho sabia [...] " (Palafrugell, 1878 ) [ 1790-74 ].

| 2 rajoleria V. tb. teuleria Art de fer rajoles [ 0 ].

| 3 rajoleria Obra de rajoleria [ 0 ].

| Rajoleria top . Hi ha nombrosos topònims que prenen nom d’alguna antiga rajoleria existent a la zona. Ex.: carrer de , a Viladecans i a Figueres ; Font de , a Banyoles; , poble del municipi de Prats i Sansor , a ; , urbanització de Sant Pol de Mar [ 0 ].

rajoleta f . i les varietats formals ragoleta , raioleta , regolleta Dim. de rajola [ 810-IX-110 ] [ 813-308 ]

| 1 rajoleta Rajola de València [ 1070-1530 ] Rajola envernissada i decorada amb dibuixos acolorits [ 810-IX-110 ] Rajola cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] Com a r ajola de mostra de 13 x 13 cm [ 844-11 ] s'usa a la fàbrica Pujol y Bausis, d' Esplugues de Llobregat, a la dècada de 1880 [ 97-49 ] [ 2038-48 ] Tot i que rajola i rajoleta s’utilitzen generalment de manera indistinta, és freqüent reservar la primera per als maons i la segona per a les rajoles de pisa [ 938-417 ] (Manises [ 938-417 ], País Valencià [ 810-IX-110 ]).

“Item compra lo dit sotsobrer den pere maçana xpia novele VI dotzenes de rajoletes pintades per al pahiment del dit Spital den Clapers a rao de XXII diners la dotzena. / Item mes compra lo dit sotsobrer del dit pere maçana V dotzenes de rajoletes verdes largues blanques e vermelles per obs del dit spital a raho de XV diners la dotzena. / Item compra lo dit sotsobrer den pere maçana XII dotzenes de rajoletes entre verdes e blaves e blanques per obs del pahiment del dit spital a rao de XV diners la dotzena. / Item mes compra del dit P. maçana 11 dotzenes de rajoletes pintades per obs del dit spital a rao de XXII diners la dotzena.” (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, gener 1409) [ 415-II-215 ].

“ [...] vint e nou dotzenes e nou peces de rajoletes de terra apellades alfardons de la rosa, a raho de dos solidos la dotzena [...] ” (àpoca València, 1435) [ 1318-646 ].

“ [...] rajoletes pintades de blau e blanch, de obra de manizes [...] E trecentes xxxv rajoletes apellades maestres [...] ” (Manises, 1445) [ 1318-648 ].

“ [...] en Johan murci, mestre de fer rajoletes [...] ” (Manises, 1447) [ 1318-9 ].

“Item, ha stat venut al dit en Pere Ximeno, quatre milles de regolleta pintada alfarde, crua, per cinquante sis sols” (encant de Jaume Eximeno, escudeller de Manises, 1477) [ 861-882 ].

" [...] Ragoler de Manizes cclxxx sous a ell deguts per certa ragoleta de Manizes [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1482) [ 1503-I-148 ].

“En pere murci mestre de rajoleta de manises Gratia e per titol de venda promet liurar [...] test, e altres dos milia rajoletes taulells bons e rebedors [...] les quals rajoles vos promet donar e liurar [...] ” (c iutat de València, 1497) [ 415-II-219 ].

"Don Frances Joan fill del sobre dit Moss Llorens Joan per mortem patris paymenta la capella de S. Anna, feu portar les rajoletes de Sevilla [...] " (cartoixa de Porta Coeli, Serra, Camp del Túria, 1504) [ 1887-197 ].

L'octubre de 1526, s'encarrega a Pere Mata, " [...] fer rajoletas o caironets pintats al costum o usansa de Valencia, a ops de pahimentar [...] la present Casa de [...] " (Barcelona, 1526) [ 1475-436 ].

“ [...] sis milia raioletes aspres, del tamany ó granaria que han de esser les pintades [...] Nofre Spelta y Luisa muller sua [...] ” (Barcelona, 1559) [ 147-299 ].

“ [...] attes que a la present ciutat es arribat un mestre de rajoletes de Seuilla molt b o y de molta abilitat [...] ” (c iutat de València, 1572) [ 687-164 ].

“ Rajoleta com la de València: Tecella pauimentaria” (Nebrija, Antoni de: Lexicon seu Dictionarium . Barcelona: Antonio Oliver, 1585) [ 810-IX-110 ].

"dita quadra se ha de arrazar e ygualar lo sol de baix y paymentar de taulells y rajoleta tota" (contracte d'obres, Hospital General de València, 1592) [ 1701-56 ].

"Com a vos Llorens, de Madrid, mestre de rajoletes de Talavera, habitant en la ciutat de Manresa sien degudes cincuanta lliures per fer, dar i assentar tota la rajoleta [...] desde lo pahiment fins a alçaria de la tapiceria [...] " (Barcelona, 1596) [ 1475-453 ].

" [...] obra de rajoleta [...] rajoletes de les fines de Talavera [...] " (Barcelona, 1597) [ 1731-49 ].

“ Rajoletes pintades: Hoc emblemma” (Pou, Nofre: Thesaurus Puerilis . Final s. XVI o ppi. s. XVII) [ 810-IX-110 ].

" rajoleta " (Barcelona, 1617) [ 1737-60 ].

“ [...] triginta une libre et quatuor solidi pro pretio duorum mille septuaginta quinque rajoletes asuls y blanques que han servit per lo Castell de Mora et une libre per la palla per estibar la rajoleta [...] ” (venda de Pere Carreres, escudeller de Reus, 1623) [ 49-II-70 ].

"Ítem fas data de 12 sous he pagat a Joan Nolant canterer per 24 rajoletes per al Capítol." (llibre d'obra de , Lleida, 1634) [ 1572-374 ].

"A 9. de Novembra [de 1638] a onofre rodergues escudeller [...] per raioleta ." (Barcelona, 1638) [ 1887-142 ].

"Item 18 ll. 9 s. per un compte del mestre de casas per posar la dita Rejoleta [...] " (Barcelona, 2a meitat segle XVII) [ 1887-148 ].

“350 racholetas a 8 reales 100” ( ciutat de València, 1790) Eren d’obra d’escudeller [ 1370-I-35 ].

“ rajoleta . s. f. dim. Ladrillejo . Laterculus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“seis racholetas ” ( ciutat de València, 1824) [ 1370-I-35 ].

“ [...] limitándose a hacer desde luego 255 rajoletes de 13 cents. per 13 de la muestra árabe [...] ” (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1884) [ 97-57 ].

“Taulells de pam llestos al mil 48 reales

Piezas de un palmo de largo ½ de ancho 40 reales

Rajoleta de ¾ llestas id. 16 reales

Las cintas de rajola, mil 10 reales”

(doc. anomenat: Estadística de precios de mano de obra. Sección de obreros alfareros , s. XIX, arxiu família Brossa, antics gerrers de Sarrià, Barcelona).

| 2 rajoleta Rajola fina, sense vernís, per a paviments [ 0 ] " baldosín " [ 1593-137 ].

" rajoleta . f. [...] la fina pera enrajolar. Rasilla ." (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-449 ].

| 3 rajoleta V. tb. rall Plana, amb foradets, per colar l’aigua de les cisternes. Prod. a: , on també en diuen rall (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ].

| 4 rajoleta Tros de terra cuita [ 0 ].

"Rajoleta. f. [...] test. tejuela , tejoleta ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

| rajoleta alfarda

"Item, ha stat venut al dit en Pere Ximeno, quatre milles de regolleta pintada alfarde , crua, per cinquanta sis sols." (encant de Jaume Eiximeno, escudeller de Manises, 1477) [ 1738-95 ].

| rajoleta d’alfardó Alfardó [ 0 ] .

| rajoleta argentada

“ rajoleta argentada ” (Palau de la Generalitat, València, 1569) [ 1370-I-35 ] [ 1503-II-23 ].

| rajoleta aspra

“ [...] ex et de precio de rajoleta pintada e aspra ” (Manises, 1487) [ 1318-660 ].

“ [...] centum quindecim solidos pro precio quinque mille rajoletes vermelles aspres [...] ” (àpoca Manises, 1500) [ 687-150 ].

"Item un payment de ragoleta de manizes aspra e alfardo per a la cambreta [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1500) [ 1503-III-40 ].

“ [...] sis milia raioletes aspres , del tamany ó granaria que han de esser les pintades [...] Nofre Spelta y Luisa muller sua [...] ” (Barcelona, 1559) [ 147-299 ].

" [...] a francesch morato per tota la reioleta fina per la capella y [ rajoletes ] aspres per lo porxet y canals [...] " (Barcelona, 1640) [ 1887-39 ].

| rajoleta blanca L'esment documental que es transcriu no deixa prou clar a què es refereix [ 1887-50 ].

"Item mes compra lo dit sotsobrer del dit pere maçana v dotzenes de rajoletes verdes largues blanques e vermelles per obs del dit spital a raho de xv diners la dotzena. / Item mes compra lo dit sotsobrer del dit pere maçana xii dotzenes de rajoletes entre verdes e blaves e blanques per obs del pahiment del dit spital a rao de xv diners la dotzena ” (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, gener 1409) [ 415-II-215 ].

" [...] An Pere Ximeno, fill del defunct, tres milles de ragolleta blanqua , crua, per vint e un sols lo miller." (encant de Jaume Eiximeno, escudeller de Manises, 1477) [ 1738-95 ].

| rajoleta de carxofa V. tb. rajoleta de "lampazo" Una mena de rajoleta de Talavera (València, s. XVI [ 1778-81 ]) Segurament es refereix a les rajoles que representaven pinyes perses o poncelles de repalassa [ 1778-81 ].

"Item desset rajoletes de carchofa de talavera" (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de colors Rajola de València [ 0 ] .

" [...] rajoleta de colors [...] " (Barcelona, 1599) [ 1731-49 ] [ 1737-60 ].

| rajoleta de creueta

“ [...] huyt millers [de rajoletes de Maniçes] de mitadat y creueta a raho de quatre ducats lo miller [...] ” (Palau de , València, 1538) [ 1370-I-35 ] [ 1503-I-233 ] [ 1778-77 ] .

“ [...] per obs de paymentare lo studi [...] sisentes rajoles, huit millers de rajoletes de Manises de mitadat y crehueta [...] “ (Xàtiva, 1539) [ 3080-93 ].

| rajoleta decorativa V. tb. taquet Expressió proposada pel Termcat per denominar el que els castellans anomenen olambrilla [ 0 ] Petita rajola, amb motiu decoratiu, que es combina amb altres peces més grans per formar paviments, arrambadors, sanefes, etc. [ 0 ].

| rajoleta de la doradilla

"Item setanta set rajoletes de la doradilla de talavera" (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta envernissada Rajoleta de vernís [ 0 ] .

| rajoleta de figures Una mena de rajoleta de Talavera (València, s. XVI [ 1778-81 ]) Pot referir-se a rajoles que representen medallons i testes de perfil, o bé, a restes de plafons figuratius [ 1778-81 ].

"Item dosantes y quatre rajoletes de figures de talavera" (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta fina

" [...] obra de rajoleta [...] rajoletes de les fines de Talavera [...] " (Barcelona, 1597) [ 1731-49 ].

“ rajoletes fines ” (València, 1637) Es compraren per al balcó del carrer Cavallers del Palau de de València i encara resten in situ . Són rajoles de petit format, blaves, amb una roseta al mig [ 1370-I-35 ] [ 1778-81 ] .

" [...] a francesch morato per tota la reioleta fina per la capella y [rajoletes] aspres per lo porxet y canals [...] " (Barcelona, 1640) [ 1887-39 ].

| rajoleta de la flor del lliri

" [...] les ragoletes de la flor de liri per obs. del payment que se ha de fer en la sala Nova [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1570) [ 1503-I-280 ] [ 1503-II-23 ].

| rajoleta de guarnició de la doradilla V. tb. rajola de guarnició de la doradilla .

"Item huytanta tres ragoletes de talavera de guarnicio de la doradilla " (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de guarnició d’enllazament Són rajoles de sanefa amb enllaços pintats [ 1370-I-35 ] [ 1778-76 ] .

“Item cent e quatre rajoletes de guarnicio de enllazament de les que feu lo dit Helies” (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de guarnició de gics De sanefa de decoracions de guix [ 1778-80 ] Una mena de rajoleta de Talavera [ 1778-80 ] (València [ 1778-80 ]).

"Item setanta sis rajoletes de talavera de guarnicio de gichs " (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de "lampazo" V. tb. rajoleta de la carxofa Una mena de rajoleta de Talavera (València, s. XVI [ 1778-81 ]) Segurament es refereix a les rajoles que representaven pinyes perses o poncelles de repalassa [ 1778-81 ].

"Item setanta sis rajoletes de lampazo de talavera" (inv. Palau de , València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de llacet (València, 1574 [ 1778-80 ]).

| rajoleta llarga Probablement es tracta de rajoles rectangulars, les que més endavant es va anomenar rajoles mestres [ 1701-27 ] [ 1887-66 ] .

"Item mes compra lo dit sotsobrer del dit pere maçana v dotzenes de rajoletes verdes largues blanques e vermelles per obs del dit spital a raho de xv diners la dotzena.” (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, gener 1409) [ 415-II-215 ].

| rajoleta de lligadures del caragol Una mena de rajoleta de Talavera (València [ 1778-80 ]) Possiblement es refereix a les rajoles de sanefa decorades amb un brot d'esbarzer en esa horitzontal, molt comunes en el segle XVI i primer quart del XVII [ 1778-80 ] .

"Item trenta tres rajoletes de talavera de ligadures del caragol " (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de lligadures de compartiments de la doradilla V. tb. rajola de la doradilla i rajola de guarnició de la doradilla Una mena de rajoleta de Talavera (València [ 1778-80 ]) De compartiments podria referir-se a la tècnica de la conca [ 1778-80 ] La doradilla és un motiu que representa una falguera [ 1778-80 ].

"Item setanta cinch rajoletes de talavera de ligadures de compartiments de la doradilla " (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta llisa

" [...] a raho de dihuyt diners la rajoleta de les dites rajoletes lises per al payment y les cintetes y entorns segons desus es dit [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1572) [ 1503-III-78 ].

| rajoleta longua Probablement es tracta de rajoles rectangulars, les que més endavant es va anomenar rajoles mestres [ 1701-27 ] El nom que de primer es va donar a les rajoles mestres [ 1887-61 ] .

| rajoleta maestra V. rajola mestra .

| rajoleta maestral V. tb. rajola mestra , rajoleta maestra .

“ [...] sex mille rajoletes de Manizes blaues medietatem maestral e laltra mitad de alfardo segons la mostra que teniu.” (àpoca Manises, 1489) [ 687-143 ].

| rajoleta de Manises V. tb. manisa , maniseta , obra de Manises , rajola manisa , rajola de Manises Aquesta expressió, als documents antics, sembla referir-se, no tan sols a un origen, sinó també a una qualitat [ 938-416 ] Denominació de les r ajol es d'escudeller , a València, durant els segles XVI a XIX, tot i no ser fetes a Manises [ 1701-18 ,24 ] Rajoles pintades i envernissades, que, des del segle XVII al XIX, no es van fer a Manises sinó, majoritàriament, a la ciutat de València [ 1370-I-9 ] Rajoles petites, quadrades, originàriament de Manises i, posteriorment, només de València. El segle XVIII se’n feien de 13,5 i 11,5 cm de costat [ 1370-I-35 ].

“ [...] an Johan Murci maestre de fer raioletes de Manizes [...] per metre un pahiment de rajoletes pintades [...] ” (València, 1447) [ 1155-27 ].

“ [...] yo en Johan Murci mestre de fer rajoletes de Manizes [...] dos pahiments de rajoletes de obra de Manizes [...] ” (València, 1447) [ 1155-29 ].

“ [...] sex mille rajoletes de Manizes blaues medietatem maestral e laltra mitad de alfardo segons la mostra que teniu.” (àpoca Manises, 1489) [ 687-143 ].

"Item un payment de ragoleta de manizes aspra e alfardo per a la cambreta [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1500) [ 1503-III-40 ].

“ [...] que la cambra de la administració sia reparada y paymentada de rajoletes planes de Manizes [...] ” (Manises, 1527) [ 687-160 ].

“ [...] per obs de paymentare lo studi [...] sisentes rajoles, huit millers de rajoletes de Manises de mitadat y crehueta [...] “ (Xàtiva, 1539) [ 3080-93 ].

“ [...] ego Joannes Alonso rajolerius ciuitatis Valencia habitator [...] debitas pro mille lateribus paruis depictis vulgo dictis rajoleta de Manisses [...] ” (àpoca d’un rajoler de la ciutat de València, 1590) [ 687-166 ].

" [...] quartons rajoletes noves y rajoletes de manizes pera adobar los paviments [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1633) [ 1503-I-324 ].

“60 rajoletes de Manises ” (València, 1707) [ 1370-I-36 ].

“ [...] lo que es de extrañar que [Manises] no continúe en construir azulejos como en tiempo antiguo, quedando solo el nombre y no el efecto, ni realidad, el decirse rajoletas de Manises los que solo son de Valencia donde existen ahora mismo cinco hornos” (ORELLANA, Marcos Antonio: Valencia Antigua , II, p. 224. Final s. XVIII) [ 1370-I-48 ].

"450 rajoletas de Manises " (València, 1835) [ 1715-312 ].

| rajoleta metalada V. tb. rajoleta de mitadat Probable error de transcripció per "mitalada", és a dir, "rajoleta de mitadat" [ 1887-53 ].

" rajoleta metalada " (València, 1591) [ 1731-45 ].

| rajoleta de mitadat o de mitalat o de mitalada i la forma metalada V. tb. rajola de mitadat Rajola de cartabó [ 0 ] Rajola quadrada dividida per una diagonal en dues parts, l’una de color verd o blau i l’altra de color blanc [ 415-III-273 ] Rajola amb dos camps separats per una diagonal, un blanc i l’altre verd, blau, groc o morat (Manises, segles XVI i XVII [ 1370-I-36 ] [ 1778-79 ] , València, segles XVI i XVII [ 1705-73 ] ) Prod. a: València [ 1370-I-36 ].

“ [...] mil sis centes cinquanta rajoletes de la redona a raho de IIII libres lo miller y les restants mil sis centes cinquanta rajoletes de mitadat a raho de tres liures quinze sous lo miller [...] ” (Manises, 1533) [ 687-161 ].

“ [...] huyt millers [de rajoletes de Maniçes] de mitadat y creueta a raho de quatre ducats lo miller [...] ” (Palau de la Generalitat, València, 1538) [ 1370-I-35 ] [ 1503-I-233 ].

“ [...] per obs de paymentare lo studi [...] sisentes rajoles, huit millers de rajoletes de Manises de mitadat y crehueta [...] “ (Xàtiva, 1539) [ 3080-93 ].

"Item trecentes y quatre rajoletes de mitadat de talavera" (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

" rajoleta metalada " (València, 1591) [ 1731-45 ].

“50 racholetes de mitadad [...] 50 racholetes de mitadad fines” (València, 1745) [ 1370-I-36 ] [ 1778-79 ] .

| rajoleta de mitalada V. rajoleta de mitadat .

| rajoleta de mitalat V. rajoleta de mitadat .

| rajoleta del mocadoret Rajola de cartabó [ 0 ] Neologisme actual per anomenar les rajoletes de mitadat [ 1370-I-36 ] Neologisme sense base històrica [ 1705-73 ] .

| rajoleta de la mostra de mena de rajoleta de Talavera [ 1778-80 ] Prod. a: Manises [ 1370-I-36 ], València [ 1370-I-36 ].

" [ ragoletes ] de la mostra de la 'A' [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1574) [ 1503-I-287 ].

“Item cinch milia trescentes y huytanta cinch rajoletes de talavera de la mostra de / Item noucentes y dotze rajoletes del portal de la mar de la present ciutat de la dita mostra de ” (inv. Palau de , València, 1588) [ 1503-III-86 ] [ 1370-I-36 ] [ 1778-77,78 ] .

| rajoleta de la mostra de l'Aragó

" [...] ragoletes de la mostra del arago de tretze dines cada una y [...] sintetes a raho de nou dines cada una per obs. de obrar y paymentar la sala nova [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1574) [ 1503-I-287 ].

| rajoleta de la mostra de la flor de lliri Prod. a: València [ 1370-I-36 ].

“Item cinchcentes quatre rajoletes fetes per lo dit Helies de la mostra de la flor de liri ” (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1370-I-37 ] [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de la mostra del "galapago" Una mena de rajoleta de Talavera (València [ 1778-80 ]) Pot tractar-se de rajoles amb cartutxs ovalats i targes manieristes, molt freqüents durant el segle XVI [ 1778-80 ] .

"Item cent quaranta tres rajoletes de talavera de la mostra del galapago " (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de la mostra de guarnició de cavall o [ cavalló ?] Una mena de rajoleta de Talavera (València [ 1778-80 ]).

"Item cent cinquanta cinch rajoletes de talavera de la mostra de guarnicio de cavallo" (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de la mostra de la ma zanilla de la gitana Prod. a: València [ 1370-I-36 ].

“Item cent setanta nou rajoletes de les del dit Helies de la mostra de la ma çanilla de la gitana ” (inv. Palau de , València, 1588) [ 1503-III-86 ] [ 1370-I-36 ] [ 1778-78 ] .

| rajoleta de la mostra del marquès Prod. a: València [ 1370-I-37 ].

“Item siscentes y trenta rajoletes ochavades de les que feya Helies de la mostra del marques ” (inv. Palau de , València, 1588) [ 1370-I-37 ] [ 1503-III-86 ].

| rajoleta de la mostra de la redona V. tb. rajola de la mostra de la redona Molt probablement, rajola quadrada amb dibuix derivat de les rajoles de mitadat , que té un cercle central dividit diametralment en dos colors [ 415-III- 273, 274 ] Prod. a: Manises el darrer terç del segle XV i primer del XVI [ 1887-34 ].

" [...] pahiment blau de la mostra de la redona pera e l çafareig [...] " (València, 15 31) [ 1777-37 ].

“ [...] mil sis centes cinquanta rajoletes de la redona a raho de IIII libres lo miller y les restants mil sis centes cinquanta rajoletes de mitadat a raho de tres liures quinze sous lo miller [...] ” (València, 1533) [ 687-161 ].

| rajoleta de la mostra del rei Una mena de rajoleta de Talavera (València [ 1778-80 ]).

" [ ragoletes ] de la mostra del rey [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1574) [ 1503-I-287 ].

"Item doscentes y cinquanta rajoletes de talavera de la mostra del rey " (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-86 ].

| rajoleta nova ?

" [...] quartons rajoletes noves y rajoletes de manizes pera adobar los paviments [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1633) [ 1503-I-324 ].

| rajoleta "ochavada" Cast. V. rajoleta vuitavada

| rajoleta per a paviments

“ [...] rajoletes pera pahiments [...] ara se cohen dues altres fornades [...] ” (Gandia, c. 1494) [ 1155-37 ].

| rajoleta pintada Rajola de València [ 0 ] .

"Item compra lo dit sotsobrer den pere maçana xpia novele vi dotzenes de rajoletes pintades per al pahiment del dit Spital den Clapers a rao de xxii diners la dotzena." (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls, València, 1409) [ 415-II-215 ].

“ [...] e mil rajoletes en que son juntats los sitis perillosos, devisa del Senyor Rey, e altre miller hon son juntats los libres, divisa del dit Senyor; e mil e setcentes en que son juntats los mills mats, devisa del dit Senyor, les quals dites rajoletes se apellen pintades ” (Manises, 1445) [ 1318-648 ].

“ [...] Johan Murcí mestre de fer rajoletes pintades vehi del loch de Manizes [...] rajoletes pintades de obra de Manizes [...] ” (València, 1446) [ 1155-21 ].

“ [...] yo en Johan Murcí mestre de fer rajoletes pintades [...] tres milia setcents sexanta sis sols reyals de Valencia per preu de tretze milia quatrecentes cinquanta huyt rajoletes pintades [...] ” (àpoca, València, 1446) [ 1155-21 ].

“ [...] an Johan Murci maestre de fer raioletes de Manizes [...] per metre un pahiment de rajoletes pintades [...] ” (València, 1447) [ 1155-27 ].

“ [...] per raho e preu de aquella quantitat de raioletes pintades [...] ” (Manises, 1456) [ 1318-652 ].

“ [...] cinchcents solidos reyals de Valencia en paga prorata del preu de xij milia rajoletes de Manises pintades [...] ” (Manises, 1458) [ 1318-653 ].

“ [...] huytanta tres solidos sis diners moneda Reyals de Valencia, per raho e preu de trecentes vint e quatre rajoletes pintades ab les devises del senyor Rey [...] ” (Manises, 1460) [ 1318-654 ].

"Item, ha stat venut al dit en Pere Ximeno, quatre milles de regolleta pintada alfarde, crua, per cinquanta sis sols [...] Ragoletes pintades de alfardó, a rahó de set dinés la dotzena, e son trenta dotzenes, an Johan martinez, munten XVI sols VI dinés." (encant de Jaume Eiximeno, escudeller de Manises, 1477) [ 1738-95 ].

“ [...] ex et de precio de rajoleta pintada e aspra” (Manises, 1487) [ 1318-660 ].

" [...] en part i en bon compte de l'obra de dites rajoletes pintades per la present Casa de " (Barcelona, 1599) [ 1731-49 ].

| rajoleta de pinzell .

“ [...] yo, en Johan morci, Mestre de obra de terra e de rajoletes de pincell , apellada de Maliqua, vehi del loch de Manises [...] ” (València, 1451) [ 1318-650 ].

| rajoleta pisana Rajola de València [ 0 ] Rajola policroma, anomenada així durant el segle XVI [ 56-125 ].

| rajoleta plana (Manises [ 938-418 ]).

“ [...] que la cambra de la administració sia reparada y paymentada de rajoletes planes de Manizes [...] ” (Manises, 1527) [ 687-160 ].

| rajoleta premsada V. tb. caironet premsat , tessel· vernís, modelada a alta pressió [ 1887-45 ] Prod. a: Meliana (Horta de València) [ 1887-46 ] .

| rajoleta de puntes V. tb. cantó , cartabó , punta Rajola en forma de triangle rectangle isosceles, derivada de partir en diagonal una rajola quadrada [ 1701-27 ] Rajola triangular destinada als espais que, a l'entorn del paviment, deixen els octàgons dels enrajolats formats per una rajola quadrada rodejada per quatre d'apuntades, o els alfardons quadrats col·locats de punta . Poden substituir-se per la meitat d'una rajola quadrada [ 1887-63 ].

“Item raioletes de puntes [...] Les quals maestres e quadrades e puntes van a for de dotze lliures lo miller.” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

| rajoleta de la redona V. rajoleta de la mostra de la redona .

| rajoleta de la rosa Rajola valenciana que representa la rosa dels vents [ 0 ].

| rajoleta de Sevilla Rajola valenciana a imitació de les que es feien a Sevilla des de final segle XV, segons fórmules introduïdes per Niculoso Pisano [ 1370-I-37 ] [ 1778-79 ] .

“ rajoletes de Sevilla ” ( ciutat de València, 1504) [ 1370-I-37 ] [ 1778-79 ] .

“ [...] a la present ciutat es arribat un mestre de fer rajoletes de Sevilla molt bo y de molta abilitat [...] ” (Palau de la Generalitat, València, 1572) [ 1370-I-37 ] [ 1503-II-23 ].

" [...] lo paymentat que fa alonso gallego paymentador de rajoletes de Sevilla en la sala nova [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1575) [ 1503-II-26 ].

| rajoleta de Talavera Rajoles de pisa procedents de Talavera o fetes a València a imitació de les de Talavera ( ciutat de València [ 1778-80 ]).

" [...] a compte de la rajoleta de Talavera que a fet i fa per les sales de la present casa de la part de l'ort " (pal au de la Generalitat, B arcelona, 1605) [ 1731-50 ].

"a compte de la rajoleta valenciana dita de Talavera per les estantias al costat de la capella gran de la present casa" (palau de , Barcelona, 1614) [ 1731-50 ].

| rajoleta de tres quarts

"Rajola de Valencia

Taulells de pam llestos al mil: 48 reales

Piezas de un palmo de largo ½ de ancho: 40 reales

Rajoleta de ¾ llestas id. 16 reales

Las cintas de rajola, mil: 10 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| rajoleta valenciana Rajola Valenciana [ 0 ].

" rajoleta valenciana " (Barcelona, 1599) [ 1731-49 ].

" rajoleta valenciana " (Barcelona, 1616, 1617) [ 1737-60 ].

| rajoleta valenciana dita de Talavera Denominació de la rajola policroma renaixentista a Barcelona [ 1737-60 ].

"a compte de la rajoleta valenciana dita de Talavera per les estantias al costat de la capella gran de la present casa" (palau de la Generalitat, Barcelona, 1614) [ 1731-50 ].

| rajoleta vermella

"Item mes compra lo dit sotsobrer del dit pere maçana v dotzenes de rajoletes verdes largues blanques e vermelles per obs del dit spital a raho de xv diners la dotzena.” (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, gener 1409) [ 415-II-215 ].

| rajoleta vermella aspra A València, a partir de final segle XV, per a paviments [ 1701-21 ].

“ [...] centum quindecim solidos pro precio quinque mille rajoletes vermelles aspres [...] ” (àpoca Manises, 1500) [ 687-150 ].

| rajoleta de vernís Servien per complementar, a fals escaire, paviments de rajoles no envernissades (València [ 1370-I-38 ] [ 1778-81 ] ).

“ racholetas de vernís ” (València, 1796 i 1797) [ 1370-I-38 ] [ 1778-81 ] .

“290 racholetas de vernis ” (València, 1800) [ 1370-I-50 ].

| rajoleta vuitavada

“Item siscentes y trenta rajoletes ochavades de les que feya Helies de la mostra del marques” (inv. Palau de , València, 1588) [ 1370-I-37 ] [ 1503-III-86 ] [ 1778-81 ] .

rajoletxa f . Dim. de rajola [ 810-IX-110 ].

rajoleua f . Dim. de rajola [ 810-IX-110 ].

rajolí m .

| 1 rajolí Rajola petita [ 810-IX-110 ].

| 2 rajolí Pols de rajola (segons E. Toda [ 824-VII-14 ]).

rajolica f . Dim. de rajola [ 810-IX-110 ].

rajoliua f . Dim. de rajola [ 810-IX-110 ].

rajoló m . Dim. de rajola [ 810-IX-110 ].

| 1 rajoló V. tb. campitjana Maó (alguerès [ 1584-11 ]).

| 2 rajoló Rajola gran per fer sostres. Es recolza a les llates [ 0 ].

| 3 rajoló Pols de rajola (Castelló [ 810-IX-110 ]).

| rajoló foradat Maó foradat (alguerès [ 1584-11 ]).

| rajoló ple Maó massís (alguerès [ 1584-11 ]).

rajolona f . Dim. de rajola [ 810-IX-110 ].

rajolot m .

| 1 rajolot Augm. de rajol (Tarragona, 1806 [ 824-VII-14 ]) Rajola grossa [ 810-IX-111 ].

| 2 rajolot Maó doble [ 0 ].

"Rajolot. m. ladrillo doble ." (Barcelona, 1839) [ 2221-518 ].

| 3 rajolot Pej. de rajola . Rajola dolenta [ 810-IX-110,111 ].

| 4 rajolot Tros o trossos de rajola [ 810-IX-111 ].

“Las voltas ab llunetas de rajolot ” (Vallmoll, 1639) [ 810-IX-111 ].

rajolota f . Pej. de rajola [ 810-IX-110 ].

rakú m . Tècnica mil·lenària per a la cocció de ceràmica. El seu origen és al Japó, on se'n fan tasses per a la cerimònia del te que després es trenquen. La cocció consisteix en portar les peces envernissades fins a temperatures de vitrificació; aleshores, treure-les del forn i posar-les dins de serradures barrejades amb aigua. Aquest procediment les sotmet a una oxidació sobtada mitjançant la qual s'aconsegueixen uns acabats molt especials [ pàg. electrònica de Cerámica VillaGesell ] Tècnica de cocció en la qual les peces es treuen del forn quan el vernís encara està en procés de fusió, i es submergeixen en un material combustible com encenalls de fusta o palla. Produeix reduccions localitzades [ 1548-2 ] .

rall m .

| 1 rall Mena de ganivet que els rajolers usaven per tallar les rajoles tot resseguint els caires drets del motlle (l’Empordà [ 810-IX-112 ]).

| 2 rall Mena d’espàtula utilitzada pels rajolers, per polir la cara bona en l’elaboració manual de rajoles fines ( [ 1534-31 ]).

| 3 rall Colador integrat arran del coll de la mateixa peça (ga rgoles, cantiretes, cànters, etc.) per impedir que s’hi fiquin brosses a l’omplir-la d’aigua [ 4-154 ] [ 19-16 ] [ 60-36 ] .

| 4 rall V. tb. rajola jub , rajoleta Peça plana, quadrada o rectangular, plena de foradets, per colar l’aigua de les cisternes [ 1650-256 ] Prod. a: , on també en diuen rajoleta (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] i, actualment, rajola jub [ 1650-256 ] ; Tortosa, el 1946, segons Violant [ 1650-256 ] .

| 5 rall Gargola de rall (Ginestar [ 60-35 ]).

rallet m . Dim. de rall [ 19-16 ].

ralleta f . N om d’un motiu ornamental incís (Onda [ 19-20 ]).

ram m . Nom d’un motiu ornamental aplicat amb manganès; les diferents varietats de rams s’anomenen: estrella o rosa, clavellet , lliri o assutzena i amapola [ 19-20 ] [ 42-67 ] (Tamarit de Llitera [ 19-20 ] [ 42-67 ]).

| ram blau massís Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1620-1680 [ 1212- 210, 222 ].

| ram carnós Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1700-1725 [ 1212- 210, 222 ].

| ram de floretes de tres flors Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1720-1780 [ 1212- 210, 223 ].

| ram de fulles ratllades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1700-1725 [ 1212- 210, 222 ].

| ram de fulles reixades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1640-1690 [ 1212- 210, 222 ].

| ram de poncelles planes Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1720-1780 [ 1212- 211, 223 ].

| ram de punts i fruits Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1700-1730 [ 1212- 211, 223 ].

| ram de punts i fulles ratllades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1700-1730 [ 1212- 210, 223 ].

rameat m . Decoració de les peces, amb figures de branques o flors, feta amb òxid de manganès (Albelda [ 1342-101 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

ramejadora f . Operaria especialitzada en ramejar les peces (Agost, on només ramejaven les dones [ 1287-30 ]).

ramejar v . Ornamentar les peces amb ramejats , és a dir, amb figures de rams o branques en relleu sortit (Agost [ 6-71-47 ] [ 727-31 ] [ 1287-10,14,29 ]).

ramejat - da adj . Decorat amb figures de rams o branques en relleu sortit (Agost [ 6-71-47 ] [ 1287-10,14 ]).

ramell m . Ram [ 0 ] .

rameller m . Gerro per a flors, florera [ 810-IX-123 ] (s. XVII [ 824-VII-18 ]).

ramerol m . Escalfallits [ 0 ] Escalfador [ 810-IX-124 ] Escalfeta [ 1089-27 ] Més aviat de coure, rarament de terrissa, amb mànec llarg, per escalfar el llit [ 0 ].

"un ramorol de terra amb coberta" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-82 ].

"un ramerol de terra buit" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-82 ].

ramet m .

| del ramet Sèrie decorativa emprada a la reial fàbrica de l'Alcora entre 1780 i 1790 o 1800 [ 2009-20 ].

ramorol m . V. ramerol .

randa f . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1480-1525 [ 1212- 211, 223 ].

| randa geomètrica Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1730-1790 [ 1212- 212, 223 ].

ran-paret m . Les dues rengleres formades per l’entestat i les caixes plenes de pisa que hi ha ran de la paret d’un forn de terrisser i que, junt amb el segon volt i els peus, formen la fornada que s’ha de coure (Blanes [ 24 ]).

raola f . V. tb. raora Mena d'espàtula per netejar el maurador de les restes de fang adherit (Verdú [ 1673-35 ]).

raora f . V. tb. raola , rasqueta Planxa de ferro, d’un decímetre quadrat aproximadament, doblegada per un costat (agafador) i afinada per l’oposat (tall), que serveix per tallar la pasta, netejar el banc, el rodet, etc. ( del Camp [ 23 ]).

rasadora f . V. tb. rasadoreta Eina que serveix per donar forma còncava a l’argila dins del motlle de fer teules [ 394-45 ] Bastonet de fusta que serveix per allisar l’argila dins del motlle de fer teules [ 810-IX-150 ] (Manacor [ 810-IX-150 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-45 ]).

rasadoreta f . V. tb. rasadora A les teuleries, eina de fusta que serveix per allisar l'argila dins del motle i treure'n el sobrant (el Poble Nou de Benitatxell, Marina Alta [ 1676 ]).

rasaoreta f . Var. dialectal per rasadoreta (el Poble Nou de Benitatxell, Marina Alta [ 1676 ]).

rascador

| 1 rascador m . Atuell (Mallorca [ 1059-199 ]).

| 2 rascador rascadora m . i f . Operari o operaria que situats al costat de la taula de l’envernissadora, té com a missió la de recollir els taulells envernissats i rascar-ne el vernís dels costats i de la cara posterior (Manises [ 353-94 ]).

rascadora f . Eina de terrisser que consisteix en una làmina de ferro rectangular, corvada en un dels cantons, a manera d’agafador. Serveix per polir les peces (la Galera [ llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 ] [ 1099- 17, 21 ] Per rascar i treure el fang impregnat al banc de treball (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

rascaora f . Var. dialectal per rascadora (Manises [ 353-94 ]).

rascar v . (Sant Feliu de Buixalleu, operació que es fei a a la roda [inf. de Josep Ma. C abra i Freginals, 1989])

rascle m . V. tb. rasclet Peça de ferro que forma angle i serveix per remoure i rascar el vernís quan s’assola dins del recipient on el preparen, i també per manejar la terrissa del corralet [ 810-IX-153 ] Eina formada per un mànec llarg, que en un extrem té una filera de pues que en formen angle recte, o bé una senzilla peça de ferro doblegada en un dels extrems. Serveix per rascar el vernís quan s’assola i s’endureix al fons del recipient on es prepara, o bé, per manipular el fang en el corralet [ 938-418 ] Mànec llarg acabat per un dels extrems amb una taula que hi forma una T. Serveix per remoure i homogeneitzar la pasta dipositada a les basses de sedimentació [ 353-94 ] (Manises [ 353-94 ] [ 810-IX-153 ] [ 938-418 ]).

“ [...] sex exades quatuor ganxos et de dictis duabus sarriis sparti et de dictis barca rascle Mollis calapat et graella habitis per dictos supranominatos a domino Arnaldo [...] ” (llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, agost 1411) [ 415-II-216 ].

rasclet m . Igual que el rascle però de dimensions més reduïdes. S’usava per remoure el vernís abans de posar-se a envernissar. També per remoure la pasta fluïda abans d’emmotllar a caldo (Manises [ 353-94 ]).

rasclinet m . V. tb. coster , palot . Eina per remenar el caliu del forn ( , terrisseria Cornellà [ 106-92 ]) Com a ús secundari, també es feia servir per remenar la barreja del bassó, fins a lligar-la totalment ( [ 21- 65, 77 ]).

rascló m . De ferro. Anava subjectat darrere del roleu i servia per aixecar els terrossos que aquest no havia aixafat i per esponjar la terra (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]).

raspallat -da adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per aplicació a la pasta d’un estri proveït de cerres, crin o brins rígids [ 1666-181 ].

rasqueta f . V. tb. raora Eina de terrisser semblant a una espàtula, amb fulla de làmina d'acer triangular i mànec de fusta. S'usa per raure les restes de fang adherides a les superfícies de treball (l'Alcora [ 1653-91 ]).

rassilla f . Cast. incorrecte [ 0 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ rassilles 11 x 24, 14 x 28 cm.” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

rast m . Rest [ 0 ].

rastell m . Conjunt de rajoles, col· locades a sardinell, que coronen la paret frontal del sagen (Manises [ 353-94 ]).

rastellera f . Rest [ 0 ].

rastre m . Filera de gerres, en enfornar per coure-les (el Ràfol de Salem [ 2261-105 ]).

rata f . V. tb. rateta Motiu decoratiu pintat amb pinzell-pinta (Traiguera [ 8-115 ] [ 1729-124 ] ).

ratera f . V. tb. mata-rates , trampa per a ratolins A Figueres se’n van fer de terrissa [ 2899-182 ].

rateta f . V. tb. rata Motiu decoratiu pintat amb pinzell-pinta [ 727-55 ] de sis puntes, sucat en òxid de ferro [ 1257-98 ] S’aplica als marraixons de diferents mides [ 1257-98 ] [ 1508 ] (Traiguera [ 727- 52, 55 ] [ 1257-98,110 ] [ 1335-122 ] [ 1508 ] [ 2368-190,198 ] [ 2411-303 ] ).

ratjola f . V ariant dialectal menorquina, per rajola [ 2347-8 ] .

ratlla f .

| 1 ratlla Eina per ratllar el fang a la bassa ? [ 0 ].

“Item duas rayas de rayar.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-189 ].

| 2 ratlla A les rajoleries, cadascuna de les fileres de peces crues, repassades i posades de cantó al setial , obliquament les unes amb les altres, per deixar pas a l'aire i afavorir-ne l'assecat (Granollers [ 2257-17 ]).

| 3 ratlla A ls forns de les rajoleries, terme que s’utilitzava per mesurar l’amplada del sostre. Un sostre pot tenir 5, 6 o 7 ratlles . El nombre de ratlles depenia de l’amplada de la cavitat del forn i de la mida de les peces enfornades (Girona [ 136-75 ] , Regencós [ 1566-87 ] ).

| 4 ratlla A les rajoleries, cadascun dels pisos que formen una rima o enreixat (Granollers [ 2257-92 ]).

| 5 ratlla Incisió vertical decorativa que es fa amb els dits (Agost [ 729-18 ]).

ratlladora f . A la moderna indústria ceràmica, màquina utilitzada per barrejar i homogeneitzar una o diverses argiles abans de passar a la màquina extrusora [ 332 ].

ratllar v .

| 1 ratllar o ratllar la bassa Consisteix a ratllar la superfície del fang dipositat a la bassa, en forma de quadrícula, a fi de millorar-ne l’assecatge i conduir les clivelles produïdes per la retracció, tot iniciant la formació dels pans (Esparreguera [ 1022-223 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 4-162 ] ).

“Item duas rayas de rayar .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-189 ].

| 2 ratllar

"Baldosas a la francesa [...]

Rajola palmo elaborar: 28 reales

id. " cortar á: 8 reales

id. " picar y rayar : 7 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| ratllar la bassa Consisteix a ratllar la superfície del fang dipositat a la bassa, en forma de quadrícula, a fi de millorar-ne l’assecatge i conduir les clivelles produïdes per la retracció, tot iniciant la formació dels pans [ 0 ] [ 21-78 ] [ 137-13 ] ( [ 105-11 ] [ 137-13 ]) Les ratlles es fan amb una canya, per la seva lleugeresa ( [ 21- 19, 78 ]).

ratllat m . Decoració que s'aplicava a la superfície de les gerres grans (Miravet [ 2261-172 ]).

ratlles f . pl . Decoració pintada amb pinzell pinta, que consisteix en un conjunt de ratlles paral· leles (Traiguera [ 8-115 ] [ 727-55 ] [ 1729-124 ] ).

raure v .

| 1 raure Polir les peces crues assecades al sol, afinant-les i treient-els-hi les imperfeccions (Manises [ 353-94 ] [ 938-418 ]) Acció de modelar els repeus de les peces i retocar-ne les imperfeccions amb els ferrets . Aquesta operació es fa al torn, amb les peces capgirades, quan tenen la consistència adequada (Horta de València [ 415-I-21 ]).

| 2 raure Conjunt d’operacions que s’efectuen per repassar i polir les peces abans de donar-les per acabades (Manises [ 353-94 ]).

raüres f . pl . Retallons de fang que resulten en raure les peces (Manises [ 353-94 ] [ 938-418 ]) Solen emprar-se per fer rodells (Manises [ 938-418 ]).

ravanera f . Incorrecte, V. ravenera .

ravenera f . Platet per servir raves a taula (Mallorca [ 810-IX-178 ]) Plateta com les usades per servir els raves a taula [ 1070-1538 ] Plata petita usada per servir els raves a taula [ 2000-1416 ] .

rayola f . V. rajola .

real adj . V. obra de real compartit .

| d'un real Una mida de canó [ 0 ].

rebava f .

| 1 rebava A les ra joleries, excés de material que resta enganxat a la peça un cop separada del motlle (Regencós [ 1566-87 ]).

| 2 rebava Carena anular que tenen els canons per poder endollar-los [ 811-III-1031 ].

rebell m . Gibrell, ribell (Pollença, 1423 [ 824-VII-34 ]).

rebentar v . Als forns de rajolers, arribar el foc dalt de tot de la bardissa (Regencós [ 1566-87 ]).

rebossar v . V. arrebossar .

rebuig m . El conjunt de peces avariades o inservibles que es recullen després d’una fornada ( , 1938 [ 188 ]; del Camp [ 23 ]).

“ rebuig ” (inv. terrisseria , 1938) [ 188 ].

rebullir v . V. tb. fer sèmola Abambollar [ 0 ] Defecte de cocció que consisteix a deixar butllofes superficials al vernís de les rajoles [ 2006-23 ] ( d'Empordà [ 2297-287 ]) .

" [...] ha quedat mes rebullit [...] Procuraré esplicarte la causa del rebullit [...] ", " [...] si sapiguessis la varietat de causes a que pot atribuirse el rebullit que va esguerrarnos la cuita [...] " , " [...] hem obtingut resultats semblants i sempre els mateixos defectes: el rebullit –un principi- i l'embegut [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-148,149 ,164 ].

recollidor m .

| recollidor de mel Denominació no tradicional [ 1650-258 ] Per recollir la mel que regalima de les bresques [ 1650-258 ] Format per un dipòsit alt amb dues nanses i, per damunt, una mena de plata exterior, a mitja alçada, comunicada per nombrosos forats amb l’interior del dipòsit. Les bresques es posaven a la plata externa i la mel que en sortia queia pels forats dins del dipòsit [ 1650-258 ] Prod. a: Girona, segle XVIII [ 1650-258 ].

| recollidor d'oli Escorreoli [ 1728-63 ] Estalvi [ 0 ] Atuell que es posa sota el setrill de vidre per recollir-ne els degotalls [ 1650-245 ] Prod. a: Esparreguera [ 1650-245 ], Piera [ 1650-245 ].

| recollidor de vi Estalvi [ 0 ] Atuell cilíndric o cònic invertit amb una reixeta (habitualment mòbil) a mitja alçada o prop de la boca; serveix per recollir degotalls de vi de la mesura que s'hi deixa al damunt [ 1650-241 ] Estalvi per recollir els degotalls de les bótes [ 60-24 ] [ 351 ] o els regalims d'omplir ampolles i barrals [ 60-24 ] Prod. a: entorn de Barcelona [ 1650-242 ], (obra vermella) [ 351 ] [ 1650-242 ], Esparreguera [ 1650-242 ], Piera [ 1650-242 ], Sallent [ 1650-242 ].

recomendaire m . Adobacossis (Elna [ 810-IX-233 ]).

recotze m . Colze [ 0 ] Angle d’una canonada [ 6-56-25 ] (Cerdanya [ 6-56-25 ]) Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-56-25 ].

rector m .

| de rector Una mida de cassola i de plat ( del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ]).

recuda f . Escalfallits [ 0 ] Escalfador del llit (Pego [ 810-IX-248 ]).

recuit adj . Es diu del totxo massa cuit [ 813-312 ].

recuitera f . Peça de terrissa, a manera d’escudella, per posar-hi els recuits (l’Empordà [ 810-IX-249 ]).

recular v . Disminuir la mida de la peça per la pèrdua d’humitat ( [ 21-82 ]) Contracció que experimenta el fang durant el procés de cuita ( d’Urgell [ 6-53-15 ] [ 6-67-29,39 ]).

redolí m . Cilindre de pedra, lleugerament troncocònic, utilitzat pels canterers per batre la terra ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 16, 21 ].

redona f . V. tb. sotilet de test Placa ceràmica, rectangular i de poc gruix, alleugerida per forats interiors, que serveix per cobrir sostres (Mallorca [ 1755- 57, 58 ]).

| mostra de la redona V. rajoleta de la redona .

reducció f . [ 813-312 ] Canó que té una boca de major diàmetre que l’altra i serveix per connectar dues canonades de diferent diàmetre . N'hi ha de rectes i n'hi ha que formen colze [ 6-75,76-77 ] Canó cònic usat per acoblar canons de diferent diàmetre [ 1650-255 ] Prod. a: Barcelona, obrador Brossa , de Sarrià [ 6-75,76-77 ] [ 1650-255 ] .

refilador m . R ossinyol [ 0 ] Instrument que, mitjançant la canalització del buf cap a la vora tallant del forat de sortida, emet un so agut; pot obrir-se a un dipòsit que, si s'omple d'aigua, converteix el so agut en una refiladissa semblant a la dels ocells: és el rerfilador [ 1650-263 ] .

reflecaire m . Adobacossis (e l Miracle [ 810-IX-270 ]).

reflex m .

“Plats i ribells de reflexos , en els escons i prestatges” (Rusiñol, Santiago: L’illa de la calma , pàg. 143. Barcelona: Bibl. Selecta) [ 810-IX-270 ].

| de reflex metàl· lic Neologisme inventat per Davillier al segle XIX per anomenar la pisa daurada [ 1491-46 ] Coberta de reflex daurat [ 1166-171 ] [ 1231 ] o platejat [ 1231-58 ] que sembla que, a la península ibèrica, es va iniciar a Múrcia [ 1166-171 ].

refractari m .

| 1 refractari V. tb. pasta de foc , pasta refractària , terra refractària Material ceràmic que resisteix l’acció del foc sense fondre’s [ 813-313 ] Es diu del material que resisteix almenys sense fondre’s [ 810-IX-274 ] El contingut de Al 2 O 3 és es s encial i pot variar entre el 26% i el 94% . Segons aquest contingut s’anomenen silicoaluminosos , aluminosos o d’alta alúmina [ pàg. e lectrònica: refractaria.com/espaol/producto.htm ] .

| 2 refractari Peça ceràmica feta amb material refractari [ 0 ].

| 3 refractari Els terrissers de Miravet barrejaven el galatxo , llim detrític de color clar, amb refractari , de mines del terme del Terrer, que ara el treuen del Pinell de Brai [ 2261-164 ].

| refractari aislant Material ceràmic de baixa conductivitat tèrmica. En la seva composició s’utilitzen matèries primeres de molt baixa densitat [ pàg. e lectrònica: refractaria.com/espaol/producto.htm ].

| refractaris antiàcids De gran resistència a l’acció corrosiva de solucions àcides o alcalines . A més, solen actuar com a revestiments impermeabilitzants i augmenten la resistència superficial, mecànica i tèrmica, del contenidor [ pàg. e lectrònica: refractaria.com/espaol/producto.htm ].

refractari -a adj . S’aplica als materials amb propietats de refractari [ 0 ].

refradador m . V. refredador .

refradedor m . V. refredador .

refrascador m . V. refrescador .

refredador m . i les formes rafradador , rafradedor , refradador , refradedor , refrededor V. tb. bacina , bacina per refredar vi , flascó , òrgan , refredadora , refrescador , refrescadora Servia per refredar vi i altres begudes i també aliments sòlids [ 185-55 ] Consistia en un gibrell que s’omplia de neu i un recipient que contenia la beguda a refrescar, el qual s’introduïa dins de la neu [ 0 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, un refredador de pisa mitjà valia 36 diners [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona [ 1556-697 ] [ 2079-105 ], Manises [ 1089-27 ], Paterna [ 1089-27 ] [ 2264-123 ] .

"Item, unum refrigeratorium de terra ad duos solidos." (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1348) [ 2177-90 ].

"Item .j. refredador ." (inv. d'un botiguer, Reus, 1381) [ 1428-106 ].

"un refredador de terra" (inv. Barcelona, 1389) [ 393-203 ,226 ].

"un refredador de terra" [ortografia normalitzada] (inv. Barcelona, 1408) [ 393-205 ].

“Item .I. reffradador de lauto domesqui [...] ” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-590 ].

"Item un rafradedor de vin: I. lliura." (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-568 ].

"Item, un reffrador de terra." (inv. Barcelona, 1434) [ 1486-598 ].

“It. un refradador de aram domasquí” (inv. Vic, 1445) [ 824-VII-60 ].

“Item vint e cinch refredadors a for de quatre solidos peça.” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“ refredador de terra apte a refredar aigua d’obra de València” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-400 ].

“ refredadors ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

“Hun raffredador de Malica e tres bacines [...] Hun refrededor de Malica.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-388 ].

“Un refredador de vidre pintat.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-388 ].

“Ítem, hun refredador de Mèlica, obra de València.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1038 ].

"Item hun raffadrador [ sic ] vert de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-223 ].

“Item una altra bassina de lauto ab son anell fet a forma de raffradador . / Item un raffradador de lauto ab letras al entorn morischas de argent [...] Item un raffradador de terra.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-178 ].

"Primo una bacina de terra obra de València que és refredador " (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

“Ítem, hun reffredador de Mèliqua, gran, e huna cetra de aquella matexa obra. [...] Ítem, huna caxa de pi [...] hon ha tretze scudelles de Mèliqua ab senyal de Alb; scudelles petites, nou, ab lo mateix senyal; tres plats platats ab lo dit senyal; huyt plats ab lo dit senyal; dos petchés ab lo dit senyal; hun lavamans ab lo dit senyal, tot de Mèliqua; hun plat de la forma migana, ab lo dit senyal; altre plat de la forma petita, ab arol de Ave Maria, ab hun moxó. Ítem, hun reffredador , del senyal mateix, e hun lavamans de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901- 1288, 1292 ].

“Un coffre de fusta [...] dins lo qual hauia quatre plats grans e un refredador trencat la vora obra de Valencia tot de terra.” (inv. Barcelona, 1490) [ 975-389 ].

“Item un refrededor de terra de obre de Malica.” (inv. Llucmajor, 1491) [ 1298-50 ].

“Item una caxota vella hon havia dos refredadors de terra e tres plats grans de Malica, tot vell e sotil.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 923-419 ].

“ [...] dites coses poden anar dins lo refredador brescat [foradat] i bacines foradades per refredar moneda.” ( El Archivo , vol. VII, pàg. 117. València: Roc Chabàs i Llorens, editor; 1893. Doc. any 1493) [ 810-IX-275 ].

"un refradador de terre de obra de València [...] un refradador petit de terre de obra de València" (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-81 ].

"Item un refradedor [ sic ] de terra gran obra de Màlega ab un graellet de dita obre" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-263 ].

"una pimentera, una exaropera i un refredador : 3 sous" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Item un refredador de terra y dos librellets.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-226 ].

“It. dos cubells y un refradador usats.” (inv. Lloseta, Mallorca, 1662) [ 1095-II-257 ].

| refredador d'ampolles Denominació moderna del refredador de forma cilíndrica o lleugerament troncocònica, obert per dalt, amb dos agafadors laterals. Per refredar ampolles per immersió en aigua amb glassons, en neu, etc. [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-45 ].

refredadora f . Refredador [ 0 ] .

“Una bacina o refredadora de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1476) [ 975-388 ].

“Una refredadora de melica” (inv. Vic, 1486) [ 810-IX-274 ].

“Item quatre plats grans de terra i una refredadora obra de Malica.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216 ].

“Huna refredadora d’aram” (Santa Coloma de Queralt, 1508) [ 810-IX-274 ].

“Una refredadora de coure” (inv. València, 1614) [ 810-IX-274 ].

“ refredadora amb capsa de fusta” (Barcelona, final s. XVII) [ 2419-261 ].

“ refredadora amb capsa de suro” (Barcelona, ppi. s. XVIII) [ 2419-261 ].

refrededor m . V. refredador .

refrescador m . i la forma refrascador Refredador [ 0 ].

“Un rrefrascador de llautó molt gentil” ( Miret y Sans, Joaquim: Les Cases dels Templers y Hospitalers en Catalunya . Pàg. 581. Barcelona: Impr. Casa Provincial de Caritat, 1910. Catalunya s. XVI) [ 810-IX-276 ].

" Refrescadors " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

refrescadora f . Refredador [ 0 ].

“al saller [...] 2 refrescadoras y un gibrell.” (inv. castell de Montesquiu, Osona, 1733) [ 776-187 ].

"Una refrescadora de terra." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50 ].

“Una refrescadora de plata ab son tap [...] refrescadora de pisa” (inv. Vic, 1774) [ 810-IX-276 ] [ 824-VII-60 ].

"36 refrescadoras grandes y pequeñas: 10 reales." (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

regadora f .

| 1 regadora V. tb. alcacera , arruixadora , càntir de ferrer , càntir regador , ruixador , ruixadora Cànter amb una protuberància en forma de pom, plena de foradets (Artà [ 1039 ], Mallorca [ 1059-200 ]) O bé, càntir amb el galet transformat amb una pinya plena de foradets ( , obra negra [ 21 ]) N'hi ha quatre variants. Les dues més esteses són les que s'inspiren en el càntir o en el cànter, segons quin d'aquests dos atuells sigui el predominant al centre productor. En la primera, el galet és substituït per una pinya amb molts foradets. En la segona, s'afegeix una pinya sota una de les nanses del cànter. Una altra variant, produïda a Girona a darreria del segle XVII, és també derivada del càntir ; té la base amb multiples forats, nansa travesera i sols tarot: si aquest es tapa amb el dit gros de la mà que aguanta la regadora, es fa el buit i l'atuell no raja per la base. La quarta variant és copiada de les regadores de metall [ 1650-241 ] .

Prod. a: Artà [ 1039 ]; (obra vermella) [ 21 ], també en deien càntir de ferrer [ 21 ]; (obra negra), on sols es feia per encàrrec [ 21 ]; Esparreguera [ 100-II-52 ], Girona [ 1650-241 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ,200 ], Menorca [ 13-108 ] [ 2347-8 ] , Piera [ 6-12-12 ] [ 1650-241 ] , Santa Maria del Camí [ 1089-20 ], Tamarit de Llitera [Expo. Museu Etnogràfic, 2003], Torredembarra [ 100-II-58 ]; el Vendrell [ 60-17 ] [ 100-II-57 ], de tres mides [ 100-II-57 ], on segons [ 6-17-32 ] i [ 8-108 ] en deien càntir de ferrer ; Verdú [ 6-46-35 ] [ 8-100 ] [ 13-136 ] [ 66 ] [ 1673-50 ] [ 1729-25 ] [ 2351-30 ] , Vilafranca del Penedès [ 6-17-32 ] [ 16-82 ].

“ v alcaceres alias regadores de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

| 2 regadora Eina de rajoler que consisteix en un recipient proveït d’un mànec llarg. Servia per recollir el fang del bassot i passar-lo pel garbell . També servia per treure l’aigua sobrant que quedava sobre el fang que s’assolava a les basses (Regencós [ 1566-21 , 74, 87 ]).

regila f . Argila (Girona [ 810-IX-291 ]).

regiola f . V. rajola .

registre m .

| registre de clavegueró Prod. a: probablement a Paterna [ 2012-226 ].

regla f . Eina de rajoler.

“ [...] que negu obrer o obran qui fassa cayros no gaus trer brach del motle ab ma sino ab regla , e que’n pas la dita regla iii . vegades abans que’l cayro sia treyt del motle.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

regleta f . En serigrafia, espàtula ampla, de goma, utilitzada per arrossegar i pressionar la tinta a través de la malla serigràfica [de pàg. electrònica: serinet.net/glosario ].

regló m . Denominació del molí utilitzat per moldre la terra emprada per fer taulells . Antigament es feia amb pedres còniques arrossegades per ases. A principi del s egle XX, el regló es va substituir per la trituradora , màquina moguda per energia elèctrica (Manises [ 353-95 ]).

| regló d'era Cilindre de pedra arrossegat per un matxo. Servia per moldre l'argila que, una vegada extreta del terrer, s'havia deixat assecar a l'era [ 1653-50 ] (l'Alcora [ 1653-50 ]).

regola f . Grafia antiga incorrecta per rajola [ 938-418 ].

regolé m . V. rajoler .

regoler m . V. rajoler .

regolleta f . V. rajoleta .

reguer m . Rec que des del bassó distribueix la terra colada cap a les basses ( [ 21- 18, 78 ]).

rei m . Forat principal del forn de dalt , per on es controla el procés de la fornada. A la vora es situen les cassoletes de la mostra, per vigilar la cocció dels envernissats. Aquest forat sempre es manté destapat (Traiguera [ 1257-110 ] [ 1258-92 ] [ 1335-120 ]).

reiola f . Grafia antiga per rajola .

reioler m . V. rajoler .

reixa f . Als forns de les rajoleries, totxos o maons col·locats entre les parets i les rimes de material. Es posaven en ziga-zaga , des de sobre el sot de carbassa fins al curull (Granollers [ 2257-92 ]).

| reixa de fogó [ 1491-134 ] .

reixadet m . Làmina amb forats que els terrissers posen al broc gros dels reixats per impedir que hi entrin brosses (Calaceit [ 1434-123 ]).

reixar v . Als forns de les rajoleries, fer la reixa [ 0 ] Al forn dels rajolers, disposar els maons del primer sostre, a fi de repartir bé el pes de la fornada entre tots els arcs del forn dels rajolers i, al mateix temps, deixar passar el foc. els darrers tres o quatre sostres també es reixaven, en sentits alternativament oposats, a fi d’aguantar el foc a dins del forn (Vilobí d’Onyar [ 95-14-x ]).

reixat m . Càntir [ 810-IX-317 ] Càntir de terrissa blanca per a l'estiu; el nom li ve del reixadet , o filtre, que té al broc gros per impedir que hi entrin brosses [ 1434-123 ] (Calaceit [ 810-IX-317 ] [ 1434-123 ] , Horta de Sant Joan [ 1775-I- 249, 501 ] ).

"Seguim carretera amunt, i abans de deixar-la, mirem a l'esquerra la teuleria i cantereria; dos antigues finques de la vila, que esta arrendave en condicions molt compassives per als arrendataris, però també senyalant-los tarifes moderades, a fi de qué lo veïnat estare servit d'unes industries tan necessàries. Si avui treballaren en aquelles condicions los torns de la cantereria, qui no voldrie tindre cànters de primera classe per sis quadernes, reixats per quaderna i mitja i pitxelles per un quarto?" (Calaceit, 1916) [ 1434-122,123 ].

| reixat de dues anses Canterella [0] C antireta amb galet lateral per beure aigua (Horta de Sant Joan [ 1775-I- 249, 501 ]).

| reixat del coll Làmina de terrissa foradada, solidària de la part inferior interior del coll, que serveix com a colador per impedir l’entrada de matèries extranyes a l’interior de les gerres (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

reixeta f . Espirall [ 0 ] Per ventilar sostremorts (Sabadell [ 0 ]) Prod. a: Sabadell [ 0 ].

rejilla f . Maridet [ 0 ] Nom que donen al maridet a Benavarri [ 1650-238 ].

rejol m . V. rajol .

rejola f . V ar. dialectal per rajola (Gata, Marina Alta [ 1659-95 ]; Vall d'Alcalà, Marina Alta [ 1659-95 ]) .

rejolar m . Var. dialectal per rajolar (Xeresa, a [ 1677 ]).

rejoler m . Var. dialectal per rajoler (Xeresa, a [ 1677 ]) .

rejoleria f . V. rajoleria .

rellisar v . Operació de l’ofici de rajoler; els rajolers rellisen les rajoles amb una fusta que té una planxeta de ferro, a poc de sortir de la motllada i abans de tallar-les (Pla del Llobregat [ 824-VII-77 ]) Anivellar i polir les peces en el motlle, amb les mans mullades (Granollers [ 2257-92 ]) S’aplica a les rajoles i altra obra de terrissa [ 810-IX-330 ].

rellotge m .

| rellotge de sol Els de ceràmica són força abundants. En coneixem alguns formats per un sol cairó, sense envernissar, amb les línies i la numeració en baix relleu. Algun altre en forma de medalló de terra cuita. No obstant això, la majoria són de rajoles d'escudeller, alguns formats per una sola rajola i d'altres, els més, per un plafó d'una quantitat variable d'aquestes [ 1885-18 ] Prod. a: Esclanyà, Baix Empordà [ 1885-18 ] .

rem m . Eina emprada pel rajoler per remenar la terra dins la bassa (Girona [ 136-74 ]).

remat m . Cast. Incorrecte V. coronament .

| remat de cantonera Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ remats de cantonera ” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| remat de fumeral Barret de xemeneia [ 0 ] Peça per situar a l'extrem superior d'una xemeneia. Serveix per impedir-hi l'entrada d'aigua (l'Alcora [ 1653-112 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-112 ]. | Fotografies: l'Alcora [ 1653-112 ].

rematar v . Guarnir; col· locar el coll, les nanses i els brocs a les botxes de les peces, encara crues [ 19-20 ] (Tamarit de Llitera [ 19-20 ]).

remenador m . Eina de fusta , en forma de creu, emprada per barrejar la terra i l’aigua al bassó o a la bassa ( Quart d’Onyar [ 2423 ], Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-2 ] [ 1640-14 ] [ 1673-28 ] [ 2184 ] ).

remesclat m . Barreja de pols d’argila amb sal, per obtenir terra cuita de color blanc (Agost [ 727-30 ] [ 1301-98 ]).

remulla f . Aigüer [ 0 ] Mena de cossiol emprat pels terrissers per remullar-se les mans mentre modelen una peça. Es col· locava al costat del torn ( Llambi lles [rajoleria Quintana, 1996], Quart d’Onyar [ Mestres, 1996 ] [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 2252-93 ] ).

remullador m .

| 1 remullador Gibrella de barber per ensabonar la barba (Pont de Suert [ 810-IX-354 ]).

| 2 remullador Cossiol de sabater [ 810-IX-354 ].

“Item un ramuylador de terra, de sabater” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt [ 810-IX-354 ]).

renaixement m .

| sèrie d’influència del renaixement italià Denominació moderna d’un estil de pisa policroma catalana de principi del segle XVII [ 1600-50 ].

reng m . Nom que reb un conjunt de cànters disposats dins del forn per ésser cuits [ 19-20 ].

rengle m . V. tb. caixamada Dins de les bòbiles, conjunt de dues rimes (Granollers [ 2257-92 ]).

renglera f .

“ renglera . f. [...] La [tira] de rajolas posadas horisontalment en lo forn.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-483 ].

rentador m . Aigüer [ 0 ] Gibrell ple d’aigua, situat al costat del plat superior del torn, on el terrisser es mullava periòdicament les mans i també hi dipòsitava les eines (Castellciutat [ 6-61-11 ] [ 6-62-30 ] [ 1650-254 ] ).

| rentador de mans Rentamans [ 0 ].

“un rantador de mans de terra envernissat” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1494) [ 1298-44 ].

“ un rentador de mans de te ra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-61 ].

"un rentador de rentar les mans , de terra, vell" (inv. Petra, 1510) [ 1522-61 ].

"un rentador de mans , de terra" (inv. Pollença, Mallorca, 1521) [ 1522-61 ].

"un rentador de mans " (inv. Ciutadella de Menorca, 1793) [ 1835-267 ].

rentadora f . Rentamans (Senterada [ 810-IX-365 ], Tremp [ 810-IX-365 ]).

rentamans m .

| 1 rentamans V. tb. alcasseria , bacina , basma , enciamera , gibrella , greala , lavamans , lavandí , llibrella , palangana , rentador de mans , rentadora , safa , setres Gibrell per rentar-se les mans i la cara [ 402-236 ] Gibrella o altre recipient destinat a rentar-s’hi les mans [ 402-236 ] Safa , enciamera , gibrella , bacina , palangana i rentamans eren atuells semblants, probablement de fons arrodonit, sense diferenciar de la paret, i gaire bé sense ala [ 1650-248 ] Griala [ 811-III-1059 ] Grela [ 1623-33 9 ] ( Amposta [ 1623-33 9 ], Catalunya [ 402-236 ], Conflent [ 810-IX-365 ], l’Empordà [ 810-IX-365 ], Gironès [ 810-IX-365 ], Lluçanès [ 810-IX-365 ], Pallars [ 810-IX-365 ]) Plata fonda amb dos forats a la vora per penjar-la; envernissada de color groc llis, totalment o només a l’interior, o decorada amb trepa i llanterna ( [ 21 ]) Petites conques grogues decorades amb palmetes verdes o marrons (Piera [ 6-12-11 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 6-23-34 ] [ 21 ] [ 60-24 ] [ 95-6-x ] [ 351 ]; Blanes [ 1089-25 ] [ 1650-248 ,249 ] , Esparreguera [ 60-24 ] [ 2261-252 ] (Gremi de terrisseries, 1920 [ 1022-288 ]), Mataró [ 1-38,40 ]; Piera [ 60-24 ], on en feien de 2 mides [ 6-12-11 ] ; Salàs [ 1650-248 ] .

“Un rentamans de coure” (inv. d’origen indeterminat, 1489) [ 810-IX-365 ].

“En lo salonet del renta mans [...] una gerra ab sa copa tot de aram.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-354 ].

“En lo rebost: Ytem, dos rentamans , dos gerros, sis platas [...] “(inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

“Dos rentamans y tres platetas de pisa.” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-261 ].

“ palangana . Rentamans , bacina .” (Barcelona, 1901) [ 110-305 ].

| 2 rentamans o lavabo Pica fixa de marbre, de ceràmica, de resines sintètiques, etc., proveïda d'aixeta i de desguàs, destinada a rentar-s'hi [ 6-75,76-80 ].

| 3 rentamans V. tb. aiguamans , gerra de perruquer Aiguamans, gerra gran amb una aixeta arran del fons [ 48-I-175 ] (Menorca [ 1059-197 ], on també en diuen gerra de perruquer [ 1337-88 ]; Ulldemolins [ 48-I-175 ]).

"Rentamans. m. lavamanos , aguamanil ." (Barcelona, 1839) [ 2221-534 ].

rentapeus m . V. tb. banyapeus , gos , lavatori Com un cossiol baix i ample, amb nanses [ 1650-253 ] (Barcelona [ 6-71-14 ], Esparreguera [ 1022-244 ]) També molt usat en drogueria i per manipular conserves (Esparreguera [ 1022-244 ]) Per posar verdura en remull, per a fàbriques d'estampats, per donar blau a la roba, per rentar-se els peus, per a confiteries, per banyar infants, etc. (Barcelona [ 6-71-14 ]) Recipient per rentar-s’hi els peus [ 810-IX-365 ]. Prod. a: Barcelona [ 6-71-14 ] [ 60-24 ] [ 1650-253 ] ; Esparreguera [ 8-98 ] [ 60-24 ] [ 1022-244 ] [ 1650-253 ] , on en feien de tres mides (obrador de Julià Galceran) [ 1022-289 ] [ 2261-252 ] ; Tuïr [ 6-21-27 ] [ 1762-29 ] .

A Esparreguera en feien de les mides següents:

22 cm d’alçada x 40 cm de diàmetre (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].

20 cm “ 35 cm “ (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].

18 cm “ 33 cm “ (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 4 [ 6-71-14 ].

núm. 3 [ 6-71-14 ].

núm. 2 [ 6-71-14 ].

núm. 1 [ 6-71-14 ].

núm. 03 [ 6-71-14 ].

núm. 02 [ 6-71-14 ].

núm. 01 [ 6-71-14 ].

rentaplats m . Recipient per rentar-hi els plats [ 810-IX-365 ].

“un renta plats de pisa usat.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

repassar v . Tornar a examinar l’obra acabada, per veure si li manca cap detall i corregir-ne les possibles deficiències (Sant Feliu de Buixalleu, on ho feie n a la roda [inf. de Josep Ma. C abra i Freginals, 1989]; Traiguera [ 1257-110 ]).

| repassar engalba Busqueu-ho a engalba .

| repassar vernís Busqueu-ho a vernís .

repeu m . Regruix que reforça la base d’una peça de ceràmica [ 0 ].

repicar v . Esmicolar l’argila abans de tirar-la al bassó per barrejar-la amb aigua (Esparreguera [ 1022-223 ]).

repix m . Rebava que quedava, tant a dalt com a baix, en el procés manual de desenmotllar les rajoles fines ( [ 1534-31 ]).

reserva f . [ 651-22 ] o en reserva V. tb. en negatiu Part reservada de la decoració d'una ceràmica [ 0 ] Part d'una ceràmica no decorada ni envernissada [ 1666-183 ] Decoració de la pisa, en blanc sobre fons d’un altre color [ 2787-25 ] .

| reserva de cera [ 651-22 ].

| reserva de làtex [ 651-22 ].

| reserva de paper [ 651-22 ].

reservar v . Impedir, per mitjans mecànics o químics, que els pigments colorants o el vernís es fixin sobre determinada part de la peça ceràmica [ 0 ].

resiner m . Recipient de forma troncocònica, semblant a un test per a plantes, sense orifici a la base, usat per recollir resina dels pins [ 0 ].

respatller m . Prod. a: , 1912 [ 765-120 ] [ 1783-19 ] .

“ respatllers ” (fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ].

"Frissos, respatllers , passamans, bataiguas, socolats, escates, balustres, rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 2294-166 ].

respirador m .

| 1 respirador Espirall [ 0 ] Per ventilar sostremorts ( [ 60-25 ]) Prod. a: [ 60- 18, 25 ] , Campos (Mallorca) [ 1972-11 ] .

| 2 respirador Forat central, més gran que els altres que foraden la volta que tanca la part superior del forn dels terrissers (Biar [ 2261-126 ]).

respirall m .

| 1 respirall Espirall [ 0 ] Per ventil ar sostremorts [ 0 ] Prod. a: (obra vermella) [ 351 ] , Ciutat de Mallorca [ 13-78 ] .

| 2 respirall Forat de la volta superior del forn dels terrissers (Orba [ 2192-37 ]).

ressolar v . Exposar l’obra a l’acció del sol per tal que s’assequi abans de ficar-la dins del forn (Traiguera [ 1257-110 ]).

rest m . plural restos o rests .

| 1 rest V. tb. peu , sostre Rengle, sèrie de coses posades una al costat de l’altra o una darrere l’altra [ 1070-1590 ] (l’Empordà [ 810-IX-427 ], Garrotxa [ 810-IX-427 ], Maresme [ 810-IX-427 ], [ 810-IX-427 ]).

| 2 rest V. tb. rastre Als forns de planta rodona (no als rectangulars) cada sostre està format per fileres de peces juxtaposades que reben el nom de restos o rests . Els rests són corvats, en adaptar-se a la forma del forn. Les cassoles, en els rests, es col.loquen a plec de llibre (Quart d’Onyar, Pere Mateu de ca l’Amadeu, Mestres, 1996 [ 0 ]).

| 3 rest En enfornar, conjunt de peces apilades les unes a sobre de les altres (Breda [ 4-166,167 ]) A Breda, cada rest es compon de 4 peces . Si són cassoles xop , cada 2 xops fan una peça, o sia, un rest de xops són 8 cassoles, és a dir, 4 peces [ 4-166,167 ].

| rest de peu A l’omplir el forn dels terrissers, capa inferior de l’estiba de peces. És la que suporta més pes. Normalment està constituïda per càntirs ( [ 21-91 ] [ 106-90 ] [ 137-32 ] [ 1562-67 ] ).

resto m . Cast. Rest [ 0 ] .

retallar v . A les rajoleries, treure el fang sobrant del motlle amb la mà (Regencós [ 1566-87 ]).

retassa f . Tassa molt gran (Diccionari Labèrnia) [ 810-IX-436 ].

retaule m . Prod. a: [ 765-120 ] [ 1783-19 ] .

“ Retaules , sants, plates, aiguamanils, piquetes, pots, testos, bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance, etz. etz." (imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ].

retestinat m . Defecte que presenta la ceràmica quan ha estat sotmesa a una cocció excessivament prolongada o a una temperatura massa alta. Es produeix, sobre tot, en la cocció del socarrat , on les peces prenen una coloració verdosa i, en ser envernissades i cuites de fi , sofreixen, com a conseqüència, el defecte del gravat (Manises [ 353-95 ]).

retícula f .

| retícula diagonal amb creus Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, de principi del segle XVI [ 1208-42 ,43 ] [ 1212- 211, 223 ].

| retícula ovoide o pinya Denominació moderna d'un motiu decoratiu de la pisa daurada del segle XVII [ 1491-59 ,61 ].

| retícula quadrangular Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises de la 2a meitat del segle XV i, també, a la pisa daurada barcelonina, fins a mitjan segle XVI [ 1491-58 ,61 ].

| retícula triangular Denominació moderna d'un motiu decoratiu de la pisa daurada del segle XVII [ 1491-58 ,61 ].

retjola f . V. rajola .

rètol m . Els rètols de ceràmica serveixen per informar els vianants i utilitzen com a suport les façanes dels edificis que afronten amb la via pública. Solen ser cairons o rajoles, quadrades o rectangulars, tot i que no són rares les de vores curvilínies. N'hi ha d'obra de gerrer, de rajoler i d'escudeller, amb els textos pintats a mà o bé amb trepa. També n'hi ha amb relleus ornamentals emmotllats o amb el text fet per l'empremta d'un encuny [ 1885-16 ,17 ].

" [...] el lletrero de Vilablarex esta ja pintat." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-146 ].

"Aquí dins trovaràs la indicació de dos rètols que hauries de fer fer a per a col·locar a de Torelló. Crec q u e aniria be fer-los en terracuita barniçada de groc clar sobre la qual s'hi dibuixessin les lletres en vert bastant viu." (carta de Rafael Masó a Leonci Coromina de , 1924) [ 105-42 ].

retorta f . V. tb. alambí Vas en forma de pera, fet de vidre, de terra o de metall, que per la part superior i més estreta acaba en un canó tombat cap avall, i serveix per s otmetre substàncies a la destil· lació o descomposició per l’acció del foc [ 810-IX-447 ] Atuell per a destil·lació, de cos esfèric acabat en un llarg broc cònic molt inclinat [ 1650-261 ] Al Museu Cusí de Farmàcia, del Masnou (Maresme), s’exposen dues retortes de terrissa de procedència desconeguda (gener de 2001) [ 0 ] Prod. a: Sant Hilari Sacalm [ 246-44 ] .

“ retorta . f. [...] farm. Vas en fórma de una pera; y també en forma de una bola vuyda, regularment de vidre: ni ha també de fanch y de ferro. Remata en un canó retort cap avall.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-502 ].

retostinat m . V. retestinat .

retxola f . Var. dialectal per rajola (Tamarit de Llitera [ 193 ]).

“rechola f. ladrillo; cat. rajola .” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

revoltó m . V. tb. corba , corbet [ 1030-6.16 ] [ 1603 ] Peça de ceràmica, de guix o de formigó que omple l'espai entre les biguetes d'un sostre. Antigament, consistien en petites voltes fetes amb rajoles adherides amb guix que, a vegades, es doblaven amb rajoles col·locades amb morter. També hi havia, més rarament, revoltons fets d'una sola peça, de terra cuita o de guix (Catalunya [ 6-73,74-14 ]) A ntigament, petita volta de rajoles que els mestres de cases deixaven entre un cabiró i el contigu [ 402-126 ].

" [...] huns revoltons de casa de mre. gaspar gregori [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1585) [ 1503-I-300 ].

" [...] se estableció que las bovedillas, vulgo revoltons , de los techos huviessen de ser adressados y emblancados por debajo [...] " (Barcelona, 1775-1776) [ 1471-217 ].

"Motllo de teulas y de revoltons. galápago ." (Barcelona, 1839) [ 2221-423 ].

| revoltó o revoltó amb sola [ 2124-128 ] Revoltó modern que, a més d'omplir l'espai entre biguetes successives, queda enrasat amb la part superior i amb la inferior del forjat. La seva forma exterior s'aproxima a un paral·lelepípede amb galzes laterals per a recolzar-lo a les biguetes. A l'interior, molt buit, sovint s'hi pot distingir un arc de descàrrega sobre el qual es recolza una làmina horitzontal superior i del qual penja la làmina inferior o sola (Catalunya [ 6-73,74-14 ]) De 60 x 30 x 12 cm (publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) .

| revoltó ceràmic El que és d’argila cuita (publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]).

reyola f . V. rajola .

ribell m . V. tb. ribellet Gibrell [ 70-117 ] [ 811-III-1083 ] ( Amposta [ 1623-345 ] [ 1652-82 ] , Ascó [ 1564-10 ], tota de Barberà [ 1797-306 ], [ 1774-90 ], Illes Balears [ 2409-76 ], a Lleida i comarques properes [ 1650-246 ], Mallorca [ 13-102 ] [ 957 ] [ 1039 ] [ 1059-197 ] [ 1513-155 ] [ 1650-246 ] [ 1868-281 ] [ 1972-7 ] , Menorca [ 1650-246 ], Miravet [ 13-102 ] , d'Ebre [ 1664-143 ], el Poblenou del Delta [ 1652-82 ], Poboleda [ 0 ], Reus [ 0 ] [ 1650-246 ], Ribera d’Ebre [ 954-169 ]; del Camp [ 48-III-92 ]; Terra Alta, a excepció de Maella, Favara i Nonasp, que diuen gibrell [ 1775-I- 248, 492 ]; Tortosa [ 954-169 ] [ 1056-108 ] [ 1834-35 ] ; Ulldecona [ 1578-11 ] [ 1652-82 ] , on també en diuen llibrell [ 1802-7-x ] ; les Ventalles, Montsià [ 1652-82 ] ; Verdú [ 1650-246 ] , on també se l’anomena: gibrell o llibrell [ 6-46-35 ] ; Vila-rodona [ 1650-246 ] ) Per rentar plats, rentar-se els peus i posar coses en remull ( [ 1774-90 ]) Palangana o rentamans (Arnes [ 1775-I-5 11 ]) El ribell es diferencia de la ribella en què és més pla, mentre que aquesta és més fonda [ 1089-24 ] Per a feines domèstiques i per vendre vi, vinagre o oli [ 1089-24 ] A Tivenys n’hi ha d’envernissats, que servien per fer pastes, i sense envernissar, que servien per rentar plats, roba, etc. [ 442 ] S’usa per rentar i a la matança del porc, per recollir la sang (Mallorca [ 957-22,42 ]) Col· locat sota l’aixeta de les bótes, per recollir els degotalls (Mallorca [ 957-100,101 ]) Per abeurar el bestiar de càrrega (Mallorca [ 957-102,103 ]) Per pastar sobrassada es feia servir el ribell gran (Mallorca [ 957-110,111 ] [ 1081-47 ]) El ribell més petit servia per fer la pasta dels botifarrons, del camaiot i de la varia negra (Mallorca [ 1081-47 ]) Per fregar i per donar menjar als porcs (Mallorca [ 1513-155 ]).

Prod. a: Alzira [ 2261-89,91 ], Benissanet [ 13-123 ] [ 31 ] [ 45 ] [ 2261-177 ] , Ciutadella [ 2347-8 ], Ciutat de Mallorca [ 13-139 ], Felanitx [ 1091-58 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 31 ] (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-19 ]), Ginestar [ 31 ], Llucmajor [ 1544- 3 ], Mallorca [ 957-22,41,43,91,101,103,105,111 ] [ 1039 ] [ 1059-197 ], Manacor [ 1755-83 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ], Marratxí [ 1750 ], Miravet [ 4-148 ] [ 7 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13- 102, 122 ] [ 31 ] [ 117-106 ] [ 1589 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1613 ] [ 1868-260 ] [ 2261-308 ] ; Reus [ 31 ], Santa Margalida [ 8-317 ] ; del Camp, on també en diuen plat gran [ 1838 ] o plat extra [ 48-I-162 ] [ 48-III-91 ] ; Tivenys [ 8-105 ] [ 31 ] [ 2261-158,159 ] , on també en diuen cossi [ 442 ]; Torredembarra [ 31 ], Verdú [ 6-46-35 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Benissanet: mo ndonguer [ 31 ]

mitjancer [ 31 ]

de sagnar [ 31 ]

atorgat o de quatre un [ 31 ]

de pilot [ 31 ]

de la sang [ 31 ]

b ) : gran , per fregar plats (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ]); menut , per rentar verdura (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ]).

c ) Miravet: L'escalat és variable segons els obradors [ 2261-172 ].

mo ndonguer [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 117-106 ] o de dues peces [ 117-106 ] El més gros; per fer el mo ndongo , és a dir, per pastar la barreja amb què es farceixen les botifarres i altres embotits durant la matança del porc [ 117-106 ] [ 2261-173 ] De Ø70 cm [ 11-217 ] [ 13-122 ] De Ø65 cm [ 117-106 ].

mitjancer [ 7 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 2261-173 ] o mitjaner [ 117-106 ] [ 2261-173 ] o de peça [ 117-106 ] De 62 cm de diàmetre (segons Josep Jornet) [ 2261-173 ] De Ø50 cm [ 117-106 ] Per posar la roba en lleixiu i, a vegades, per fer la bugada com en els cossis [ 117-106 ].

de tres dues , de Ø43 cm. Per posar en remull verdures i hortalisses [ 117-106 ].

de dos un [ 117-106 ] [ 2261-172 ] o de sagnar [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 59 ] [ 2261-172 ] o sagnant [ 117-106 ] De 50 cm de diàmetre (segons Josep Jornet) [ 2261-172 ] De Ø39 cm; antigament, per posar-hi la sang durant la matança del porc i, modernament, també per fregar els plats [ 117-106 ].

de tres per un [ 31 ] De 45 cm de diàmetre (segons Josep Jornet) [ 2261-172 ] per fregar plats i rentar verdures (segons Josep Jornet) [ 2261-172 ] .

de quatre per un [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 117-106 ] De 39 cm de diàmetre (segons Josep Jornet) [ 2261-172 ] De Ø25 cm; usat en pastisseria casolana [ 117-106 ].

de cinc per un Molt emprat a Aragó [ 2261-172 ] Per posar a sota de les aixetes de les bótes [ 117-106 ] [ 2261-172 ] .

de sis per un [ 117-107 ] [ 2261-172 ] o plateret [ 13-122 ] [ 31 ] [ 117-107 ] [ 2261-172 ] o platerot [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] És el ribell més petit [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 117-107 ] D'uns 20 cm de diàmetre [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 117-107 ] [ 2261-172 ] Per servir postres i altres aliments [ 117-107 ] [ 2261-172 ] .

d ) Tivenys: mondonguer , per a la matança, envernissat de vermell [ 2261- 161 ].

de peça [ 31 ] , per a la roba blanca [ 2261-161 ] .

de tres per dos [ 2261-161 ].

de dos un [ 31 ] o de mig [ 2261-161 ] o escurador [ 2261-161 ] Per fregar plats i rentar verdures [ 2261-161 ].

de tres per un [ 31 ] o escurador [ 2261-161 ] Per fregar plats i rentar verdures [ 2261-161 ].

de quatre un [ 31 ] de quatre per un [ 2261-161 ].

de sis un o de pentinar [ 31 ] de sis per un [ 2261-161 ] .

“En la salla [...] un ribell gran de terra / un ribell petit [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-40 ].

“I. un ribell ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-10 ].

“ [...] els pitxells y ambúrnies, ribells y aqualsevol altra manera d e obra acostumada y corrent [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ] [ 2560-64,65 ] .

“ [...] un Ribell [...] ” (Escaladei, receptari s. XVII) [ 174-22 ].

"En la cuyna [...] Item tres gerras y tres ribells de terra [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"En los Porxos [...] Item dos ribells mitjansers, una pollera [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].

“ [...] por razón de su examen [...] Los Olleros y Cantereros de obra Roxa deberàn hacer un Ribell Mediano [...] ” (Ordinacions de 1777 dels escudellers, canterers i ollers de Reus) [ 49-II-269 ].

"Item un ribell gran usat [...] Item dos ribells , y una ribella obra de [...] En la taverna [...] Item un taser y totas las mesuras y ribells de terra que se necessitan, tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236,239 ].

“ ribell ”, per pastar (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-93,95,108 ] Altres usos (íd.) [ 178-103,112,114 ].

“ ribell ”, 5 esments: 20r, 23v, 24r, 48v... (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

“ ribèll . s. m. territ. V. Gibrell.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ ribell . m. gibrell .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-508 ].

"Se posaran dins un ribell dos panets tous [...] y se posa dins de un ribell en un poc de sal [ pàssim ] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-37,74,79 ].

“ ribell , m. Gibrell.” (recollit a Ribera d’Ebre i Tortosa, 1887) [ 954-169 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells ;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

“Va omplir tota sa cabuda que hi havia a la casa: es bassí, es ribell , sa gerra i s’olla” (Alcover, Antoni Maria: Aplec de Rondayes Mallorquines . Ciutat de Mallorca, 1913-1915) [ 810-II-793 ].

“El crestall rebeja / a dins el ribell ” (Ramis d’Ayreflor, Joan: Clarianes . Ciutat de Mallorca, 1917, pàg. 80) [ 810-VII-4 ].

“Els segadors de menjaven en comú, tots amb un mateix plat grossíssim, qualificat de ribell o de pitança , que només servia en temps de sega. Era vermell, amb unes vorades de vies grogues, i relativament pla. Per menjar, els segadors s’asseien a terra en rodona i cada un amb la cullera feia el tall , és a dir, marcava amb una ratlla, feta damunt de la vianda, la part que li pertocava menjar [...] ” [ 71-III-725 ].

| ribell (o ribellet ) d’aljub V. ribell (o ribellet ) de cisterna .

| ribell d'amassar Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-140 ].

| ribell de barca Per netejar el peix (Mallorca [ 957-20 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-140 ] .

| ribell de bavarades (Mallorca [ 1059-196 ]).

| ribell de bec (Ciutat de Mallorca [ 8-313 ]) o ribell amb brec (Mallorca [ 13-140 ] [ 1081-47 ] [ 1755-50 ] ) V. tb. ribell de matances o de sang Per a la matança del porc [ 8-313 ] Per guardar la sang del porc [ 1081-47 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ] [ 13-140 ] .

| ribell (o ribellet ) de cisterna o ribell (o ribellet ) d’aljub Mena d’embut que recull l’aigua dels canals i la introdueix a la cisterna [ 60-25 ] Embut que, a vegades, té un eixidor lateral. A l’eixidor inferior si endolla una pinya per filtrar les impureses . La sortida lateral fa de sobreeixidor i es tapa o es deixa oberta, segons convingui [ 1650-256 ] (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 60-25 ] [ 1650-256 ], Tortosa [ 1650-256 ] ) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 6-75,76-78 ] [ 60-25 ,60 ] [ 1650-256 ], Tortosa [ 1650-256 ] .

| ribell d’envernissar Gibrell d'envernissar [ 0 ] (obrador Hipòlit Monseny, Reus, 2010) Fotografies: Mallorca [ 957-82 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] dos Ribells de envernissar [...] un ribell de envernissar ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item dos rivells de envernissar ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

| ribell d’escurar Per rentar plats a la barca i posar-hi verdura [ 8-313 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ] [ 13-140 ] .

| ribell mo ndonguer Prod. a: Tivenys [Violant, 1946. Expo. Museu Etnogràfic, 2003]

| ribell de matances o de sang V. tb. ribell de bec o amb brec Ribell amb bec que s’utilitza per recollir i abocar la sang del porc (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-46 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ] , Mallorca [ 1059-194,195 ], Marratxí [ 1750 ] [ 2899-134 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-46 ] [ 1039 ].

| ribell de pastar V. tb. ribellet de pastar (Mallorca [ 1059-191 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ].

“ [...] 1 ribell de pestar [...] ” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1765) [ 1316-213 ].

| ribell de pastar vernís

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un ribell gran de pastar vernís ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

| ribell petit Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-140 ].

| ribell de porc o pica Generalment sense envernissar (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ] , Marratxí [ 2899-41 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

| ribell de sagnar Per la matança del porc (Tivenys [ 59 ]) Prod. a: Miravet [ 59 ] [ 13-65 ], Tivenys [ 59 ].

“un ribell de sagnar obra de València” (inv. Sòller, Mallorca, 1804) [ 1212-214 ].

| ribell de sagnar peus L'usaven els barbers per sagnar peus [ 1506-251 ] [ 1513-159 ] (Mallorca [ 1059-196 ] [ 1506-251 ] [ 1513-15 9]).

| ribell de sang V. ribell de matances .

| ribell de verdura Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-140 ].

| la coma des Ribell top . A prop del puig Major, en terme d'Escorca, a Mallorca [ 0 ].

ribella f .

| 1 ribella Gibrella de tipologia indeterminada [ 0 ].

“ vuyt dotsenes plats depolla y ribelles grans [...] En la algorfa [...] sinch dotsenes y mitja de ribelles morisques ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-39 ,42 ] .

“Dos ribellas verdas, 2 s. [...] Per un servici y una ribella , 5 s. 6 ds.” (llibre de comptes, Alcúdia, 1717) [ 1316-186,189 ].

“ [...] por razón de su examen, los que serán escudilleros tengan que hacer [...] dos ribellas y dos platas [...] ” (Ordinacions de 1777 dels escudellers, canterers i ollers de Reus: hi consta com a obra d’escudeller) [ 49-II-269 ].

"En la cuyna [...] Item dos ribells, y una ribella obra de [...] Item una ribella envernissada obra de la gerreria, usada. " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ,238 ].

"Item un plat mitjenser obra de Alcora, y una ribella verda, obrat de Inca, tot usat." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-218 ].

"Buñols de vent. Per un almut de farina, set fuis en vuit escudellas de aigua en una ribella [...] treuràs la pasta en ser cuita y le poseràs dins una ribella [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-162 ].

| 1 ribella Gibrell de rentar-se, amb el fons arrodonit [ 0 ] Gibrell per rentar (Aitona [ 402-236 ] , Illes Balears [ 2409-79 ] ) Gibrella (Mallorca [ 824-VII-131 ], Tortosa [ 1056-108 ] [ 1834-35 ] , Valls [ 824-VII-131 ]) Gibrell en forma de casquet, amb peu i base plana, envernissat i sovint decorat (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-197 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-46 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ].

"Item dos ribellas de rentar mans blancas y blaves, la una obra catalana y la otra obra fina, usats." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

" [...] una ribella ab son pitxer [...] obra de Alcora usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-238 ].

"En lo lavador [...] una alfabieta envernisada ab un grifonet y una ribella blanca ab rima blava" (inv. Solleric, Mallorca, 1802 o 1806) [ 1835-268 ].

| 2 ribella Més fonda que el ribell , amb el fons pla [ 1089-24 ] Com una pitança però més gran; per servir a taula [ 1650-250 ] Per al servei de taula [ 1089-24 ] Per posar-hi el menjar i servir-lo a les ribelletes (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Plat d’escudellar (Tortosa [ 402-236 ]) Per escudellar la vianda i menjar en col· lectivitat ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] Per menjar a la mà [ 31 ] Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] [ 1650-250 ] , Tivenys [ 31 ] [ 1650-250 ] .

Denominacions segons la mida:

A : gran (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ]; mitjana (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ]; menuda (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ].

| ribella d'afaitar

"Item altre ribella de afeitar ab son pitxer obra de Barcelona, tot usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

| ribella fonda Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ].

| ribella morisca Prod. a: Reus [ 31 ].

“ En la algorfa [...] sinch dotsenes y mitja de ribelles morisques ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-I-95 ] [ 49-II- 42 ] .

| ribella de rentar mans Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ].

"Item una ribella de rentar mans ab son pitxer obra de Alcora, tot usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

| ribella de sangrar

"una ribella de sangrar obra de Alcora" (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1835-267 ].

| ribella de tall d'argent

" [...] tres soperas grans, duas ribellas de tall d'argent [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-91 ].

ribellarro m . Augm. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribellàs m . Augm. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribellassa f . Augm. de ribella [ 810-VII-5 ].

ribellel· lo m . Dim. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribeller ribeller a m . i f . Qui fabrica o ven ribells (Reus [ 810-IX-481 ]).

ribellet m . Dim. de ribell Rentamans (Miravet [ 4-148 ]) Prod. a: Miravet [ 4-148 ].

“Item hun ribellet e hun cavall de asseunador.” (inv. Ciutadella, Menorca, 1467) [ 825-162 ].

“Ítem un ribellet chiquet de terra usat ” (inv. Tortosa, 1634) [ 2368-74 ,204 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item sinch plats de fransa, tres ribellets de Malaga y tres de mes grans. [...] En los Porxos [...] Item sis tians grans, dotze ribellets de Málaga petitons. [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94,95 ]."

| ribellet d’aljub V. ribell de cisterna .

| ribellet de cisterna V. ribell de cisterna .

| ribellet de pastar

“ ribellet de pastar” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-91 ].

ribelleta f . Dim. de ribella [ 810-VII-5 ] .

| 1 ribelleta Rentamans, palangana (Mallorca [ 1755-127 ,128 ]) Prod. a: prob. Inca [ 1755-149 ,152 ]; Reus, segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].

| 2 ribelleta Mena d’escudella, per menjar a casa o al camp, sostenint-la amb la mà (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].

| ribelleta negra

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item uns armaris ab quatorze plats grans, obra entrefina, duas dotzenas plats blanchs mitjansers; una dotzena plats negres mitjansers, una fruitera y una riballeta negra ." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-93 ].

| ribelleta de rabejar (Mallorca [ 1059-189 ]).

ribelletxa f . Dim. de ribella [ 810-VII-5 ].

ribelletxo m . Dim. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribelleua f . Dim. de ribella [ 810-VII-5 ].

ribelló m . Dim. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribelloi m . Dim. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribellona f . Dim. de ribella [ 810-VII-5 ].

ribellot m . Pej. de ribell [ 810-VII-4 ].

ribellota f . Dim. de ribella [ 810-VII-5 ].

ribrell m . Gibrell o ribell [ 810-IX-484 ] ( Alcanar [ 1652-82 ]; les Cases d'Alcanar [ 1652-82 ] , Mequinensa [ 1865-85 ] ; Tàrbena, a , a la resta de la comarca diuen llibrell [ 1657-57 ]; recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ] ) .

“Item un ribrel de terra de lliurar vi.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) El mateix inventari comparteix ribrella [ 1225-129 ].

“Ítem, una ribrella. / Ítem, un ribrell sportellat.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1723 ].

ribrella f . Gibrella [ 0 ] Llibrella [ 810-IX-484 ] (Mequinensa [ 1865-85 ]) .

“Item dues ribrelles grans de terra de obra de Valentia.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) El mateix inventari comparteix ribrell [ 1225-132 ].

“Ítem, una ribrella . / Ítem, un ribrell sportellat.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1723 ].

rima f . V. tb. rimera Munt, conjunt de coses superposades [ 810-IX-492 ] Pila [ 2000-1474 ] (l’Empordà [ 810-IX-492 ], Garrotxa [ 810-IX-492 ], Lluçanès [ 810-IX-492 ]).

| 1 rima V. tb. rimer A les rajoleries, pila, munt [ 824-VII-135 ] Munt de material de rajoleria, disposat al braç de bòbila per coure's. Les rimes es distanciaven a prop d'un metre a fi que hi cabés el combustible entremig (Lloret de Mar [ 1462-11 ]).

| 2 rima A les rajoleries, terme que serveix per identificar l’alçada de la fornada. Una fornada de 8 rimes equivaldria a una fornada de 8 rests d’alçada (Girona [ 136-75 ]) En enfornar, a les rajoleries, cadascun dels sostres de material a coure (Regencós [ 1566-32 ,87 ]) .

| 3 rima Manera en què es disposen les peces de rajoleria als primers sostres, sobre els arcs del forn (Llambilles, rajoleria Quintana, 1996 [ 0 ]).

| 4 rima V. tb. enreixat Conjunt de fileres ( ratlles ) de peces de rajoleria, una vegada repassades, situades de cantell, obliquament unes amb les altres, per deixar pas a l'aire i afavorir-ne l'assecat. Cada enreixat podia tenir de 7 a 10 ratlles (Granollers [ 2257-17 ,93 ]) Munt de maons crus, de 7 o 8 altures, deixats per assecar-se (el Papiol [ 3071-59 ]) .

rimar v . Col· locar en un munt de forma especial els maons en treure’ls del forn [ 810-IX-493 ].

rimer m . V. tb. rima , rimera A les rajoleries, pila, munt de peces. Ex.: rimer de rajoles, de maons... (Sant Joan Despí [ 824-VII-135 ]) Munt, conjunt de coses superposades [ 810-IX-493 ].

rimera f . Rima [ 0 ] Rimer (català occidental [ 810-IX-493 ], valencià [ 810-IX-493 ]).

ringló m . A les teuleries, pedra que arrossegava un animal per batre la terra escampada a l'era (el Poble Nou de Benitatxell, Marina Alta [ 1676 ]).

risses f . pl . V. tb. raïsses Contracció de raïssa [ 810-IX-499 ] Fang sobrant que resulta de llimar el cul de les peces [ 21-82 ] Retalls de fang que es desprenen de les peces en llimar-les amb la ferrussa [ 810-IX-499 ] ( , obra vermella [ 21-82 ]; l’Empordà [ 810-IX-499 ], Gironès [ 810-IX-499 ]) Es solen deixar en un cubell dit de les risses , i posteriorment es mullen perquè es tornin tendres i es puguin tornar a fer servir. Aquesta darrera operació s’anomena ruixar les risses ( , obra vermella [ 21-82 ]).

ritjola f . Var. dialectal per rajola (Inca [ 810-IX-500 ], Manacor [ 810-IX-500 ]).

roc m . V. tb. roleu Pedra troncocònica que, arrossegada per un animal, servia per picar i trinxar la terra a la plaça . El 1994 encara s’utilitzava amb tracció mecànica (Regencós , on també en diuen roleu [ 136-74 ,87 ]).

rocalla o rocaille f . Estil decoratiu, propi de la segona meitat del segle XVIII, que es caracteritza per l'asimetria, les corves i contracorves i els motius derivats del caragol marí [pàg. electrònica: alcora.org/artesania ].

| rocalla amb tres flors Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a rajoles barcelonines. Probablement és l’únic model català d’estil rococó [ 1150-48 ].

roda f .

| 1 roda El torn de terrisser en el seu conjunt [ 0 ] A l’ofici de terrisser, aparell de fusta compost d’un disc gran situat horitzontalment a la part inferior d’un banc i unit per un eix amb un altre disc més petit situat a la part superior; l’operari fa voltar amb el peu el disc inferior, i aquest comunica la rotació al de dalt, damunt del qual es col·loca la peça de ceràmica que s’ha de modelar [ 810-IX- 522, 523 ] (Barcelona, obrador Martínez, on una vegada electrificat en deien torn [ 6-68-12 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-53-9 ], [ 21-79 ] [ 136-16 ], Castellciutat [ 6-61-11 ], Castelló de Rugat [ 2261-96 ], Esparreguera [ 1022-259 ], Felanitx [ 1091-56 ]; , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-21 ]; Inca [ 1091-52 ], Mallorca [ 810-VII-904 ] [ 1039 ], Manises [ 353-95 ,96 ] [ 938-418 ], Ribera d’Ebre [ 1047-52 ], del Camp [ 23 ], d’Urgell [ 6-63-25 ] [ 6-67-32 ], Traiguera [ 1257-110 ] , el Vendrell [ 1587-4 ] , Verdú [ 1673-33 ] ). Segons Marcó (1997), a Quart d’Onyar sempre han dit roda , no torn , per anomenar el torn baix [ 0 ].

“Item tres rodas fustis cum suis furnimentis, deservientes arti de jarraria.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-189 ].

"duas rodes de fust per obrar en la dita gerraria" (inv. Bernat Fàbregas, gerrer d'Inca, 1454) [ 1522-197 ].

“ Una roda de fust per fer scudelles [...] una roda de fust per fer scudelles, sis diners” ( inv. i encant de Martí E i ximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ,94 ].

" [...] una roda de fer obra de gerrer vella" (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-272 ,198 ].

“ roda ” (Paterna, 1521) [ 818-173,174, p à ssim ].

"Item, dues rodes de fusta ab son garniment de fer fahena." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

" [...] duobus furnis [...] de blau et altero de daurat et duabus rodes [...] " (anotació notarial, Barcelona, 1551) [AHPB, llibre 382/4].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] dues rodes de obrar [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“ [...] lo darrer any dels quatre sobredits me hajau de posar a treballar a la roda [...] ” (contracte d’aprenentatge, Antoni Mora, escudeller de Reus, 1617) [ 49-II-160 ].

“Primo duas rodas assentades” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].

"duas rodas dolentas" (inv. de Llorens Passoles, escudeller barceloní, 1678 a 1684) [ 1887-111 ].

“ [...] puis an molts officis se experimenta lo opost signant an los gerrers qui quiscun an.las suas gerrerias tenan tres o quatre forns, set o vuyt rodes [...], per treballar mestres, confrafres pobres, qui ab lo qui alcanzan passen llurs vidas ab ses mullers y infans” (Mallorca, doc. 1687) [ 847-829 ].

"En lo obrador se ha trobat lo seg. / primo tres rodes molt usades pera treballar la obra de gerrer [...] en la quadra que es sobre dels forns se ha trobat lo seguent. / Ittem una roda per treballar molt vella ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“tres rodes de terrisser, essent una bona i les altres dos mitjanas.” El mateix inventari comparteix torns de fer cossis (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

"En lo obrador de baix [...] Tres rodas de treballar." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

“ roda de terrisser”, “ roda per fer pisa” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| 2 roda [ 810-IX-522 ] El volant horitzontal de fusta de la part inferior del torn, on el terrisser aplica els peus per transmetre el moviment al torn (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; Blanes [ 24 ], Castellciutat [ 6-61-11 ]; (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 17, 21 ], Mallorca [ 810-VII-904 ], del Camp [ 23 ], d’Urgell [ 6-67-32 ], Traiguera [ 1257- 106, 110 ] , Tuïr [ 6-20-21 ] ).

“Ítem mes dues rodas de torn del offici de fer olas.” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

| 3 roda El disc superior del torn dels terrissers, sobre el qual es modela el fang (Inca, on també en diuen pala [ 1091-52 ]).

| 4 roda També se’n diu del lloc on està instal· lada la roda ( del Camp [ 23 ]).

| a la roda Treballar a la roda , terme de rajoleria. Ex.: els rajolers treballen primer en pla o en motlle i després a la roda (Mallorca [ 824-VII-143 ]).

| roda de mà Només per a peces grosses ( [ 21-30 ]).

| roda , roda de peu ( [ 21-30 ]).

rodà f . Var. dialectal per rodada (Manises [ 353-95 ]).

rodada f . Sèrie de taulells que, col· locats de cantell l’un al costat de l’altre, formen circumferències concèntriques, normalment en nombre de tres, situades, en l’enfornament de fi , a partir del perímetre màxim del garbell (Manises [ 353-95 ]).

| rodada de caixa gran Conjunt de files de caixes que ocupen el lloc més pròxim a la paret de la cambra de cocció. Dóna la volta a tot el perímetre del garbell i està formada per les caixes de major diàmetre (Manises [ 353-96 ]).

rodapeu m . S òcol [ 0 ] .

| 1 rodapeu Faixa de rajoles que decora la part inferior d’una paret, ran del paviment [ 810-IX-527 ].

| 2 rodapeu Rajola rectangular, molt estreta i llarga, que serveix per protegir la part més baixa de les parets [ 1039 ] (Mallorca [ 1039 ]).

rodar v . Als torns de peu, fer moure l’eix de la roda fins adquirir la velocitat necessària per modelar les peces (Esparreguera [ 1022-223 ]).

rodell m . (Manises [ 938-418 ]).

| 1 rodell V. tb. cap , capet , girador , girell , pa , planell , planellet , plat , plat del torn , rodet , rotllana , tallador , tambor [ 810-IX-522 ] Disc fixe [ 0 ] Disc fixat a la part superior de l’eix del torn, sobre el qual el terrisser modela les peces [ 4-162 ] Disc de fusta col·locat horitzontalment a la part superior del torn de terrisser, que serveix de suport a la peça que obra [ 810-IX-529 ] [ 1070-1607 ] ( [ 21-79 ] [ 106-81 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ], Camp de Tarragona [ 810-IX-529 ], l’Empordà [ 810-IX-529 ], Gironès [ 810-IX-529 ], Ribagorça [ 810-IX-529 ], del Camp [ 23 ] ; Verdú, on també en diuen pa o plat [ 1673-34 ] ) A vegades, està recobert de llauna ( [ 21-79 ] [ 136-17 ] , Verdú [ 1673-34 ] ).

| 2 rodell V. tb. cap , plat de torn Disc mòbil [ 0 ] Disc de terrissa que el terrisser posa entre el rodell de fusta i la peça, per poder-la treure, un cop acabada, sense tocar-la amb els dits [ 1070-1607 ] Disc portàtil de fusta sobre el qual es modelen les peces ( [ 21-83 ], Manises [ 861-881 ], Paterna [ 932-73 ] , Quart d’Onyar [ 2423 ] ), de fang cuit ( l'Alcora [ 1653-55 ,93 ,94 ], Biar [ 810-IX-529 ], [ 21-83 ], Esparreguera [ 1022-159 ], Gironès [ 810-IX-529 ], Manises [ 810-IX-529 ] [ 861-881 ], Paterna [ 932-73 ,74 ], Penedès [ 810-IX-529 ]) o d’escaiola (Esparreguera [ 1022-159 ]), adherit provisionalment a la part superior del torn. Serveix de suport a les peces grosses, mentre es modelen, a fi de poder-les treure de la roda sense tocar-les amb les mans. D’aquesta manera s’evita una possible deformació [ 810-IX-529 ] [ 1166-169 ] ( [ 21-83 ], Esparreguera [ 1022-159 ], Manises [ 861-881 ], Paterna [ 932-73 ]) Per manipular peces grans. Primer eren de fang cuit i, més modernament, de guix (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]).

" rodells de terra" (a inventaris de ceramistes barcelonins, segle XV o XVI) [ 1880-335 ].

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta, quatre dotzenes de rodells , un ast de mostrejar, un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

"Ittem una dotsena y mitja de rodells grans per fer gibrells [...] Ittem quattre dotsenes de rodells xichs." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“ [...] 6 dotzenas y mitja rodells [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

“ rodells ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| 3 rodell Disc de terra cui ta que, a dins del forn, es col· locava a la base de les piles - carrells - de plats i escudelles, com a base de cada pis en que es dividia la fornada [ 938-405 ] [ 1048-36 ] [ 2841-18 ] (Manises [ 353-96 ] [ 938-405 ], Paterna [ 1048-36 ] [ 2162-150 ] [ 2841-18 ] ).

| 4 rodell Disc d’argila cuita, d’1 cm de g ruix aproximadament, que es col· loca sobre les capses d’enfornar per impedir que el foc hi penetri [ 21-87 ] [ 137-35 ] Arran de terra es posen tres pitxons i un rodell i, al damunt, les capses d’enfornar [ 21-87 ] Per tapar la base i la part superior de cada columna de capses d'enfornar [ 2113-48 ] ( [ 21-87 ] [ 137-35 ] [ 2113-48 ]) Disc d’uns 40 cm de diàmetre, amb un forat al mig. S’usa com a sòl de la caixa gran o com a tapadora de caixes de menor diàmetre (Manises [ 353-96 ]).

| 5 rodell Tapa circular de fusta, convenientment reforçada amb dos llistons travessers, que s’usava per tapar el gibrell on hi havia l’engalba [ 24 ] [ 810-IX-529 ] (Blanes [ 24 ]).

roder rodera m . i f . Qui treballa a la roda de gerrer ( Ciutat de Mallorca [ 1868-262 ], Mallorca [ 810-IX-530 ]) Operari especialitzat a treballar, a jornal, a la roda ( Llucmajor [ 1544- 3 ], Marratxí [ 1371-19 ]).

rodet m .

| 1 rodet Rodell de terrisser, damunt del qual s’elaboren les peces [ 810-IX-531 ] [ 1070-1607 ] ( del Camp [ 810-IX-531 ], on equival a rodell [ 23 ]).

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un rodet ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

| 2 rodet Estalvis, rotlle de llauna damunt del qual es posa l’olla o la cassola per no cremar ni embrutar la taula o les tovalles (Gandia [ 810-IX-531 ]).

| 3 rodet Bastonet amb una roda dentada en un extrem, per fer el característic dentat dels cordons de reforç dels testos (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-13 ]) Per decorar els cordons dels cossis (Quart d’Onyar [ 2423 ]) .

| 4 rodet Peça de terra cuita, de forma bicònica, usada per aguantar o falcar les peces mentre es couen al forn (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]).

| rodet de perfilar

“Item tres rodets de perfilar ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

| rodet de plats Utensili cilíndric provist d’uns forats grossos que permeten l’entrada de calor, i d’uns altres de petits que s’enfilen amb ferros per sostenir els plats que s’han de coure ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-46 ]).

| rodet de ribells Utensili format per dues peces circulars unides per un eix cilíndric més estret. Serveix per enfornar ribells ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-47 ]).

.

rodeta f .

| 1 rodeta Dim. de roda Torn portàtil que s’utilitza per col· locar-hi les peces ja modelades i pintar-ne, principalment, els filets o faixes [ 415-I-25 ] [ 810-IX-532 ] Consisteix en un disc de fusta, perfectament equilibrat, amb un eix perpendicular al centre de la cara inferior, que gira a sobre d’un tamburet. Gira per impulsos donats amb la mà (Horta de València [ 415-I-25 ], Manises [ 353-96 ] [ 810-IX-532 ] [ 938-418 ]).

| 2 rodeta Rodell de terrisser [ 1070-1607 ] A [ 2000-1479 ] l'accepció anterior ha sigut eliminada.

| a rodeta loc . adj . Decoració de ceràmica consistent en una faixa d'estries fetes amb una rodeta [ 1666-27 ].

rodets m . pl . Moles circulars, de pedra granítica, que anaven muntades una a cada extrem d’un eix horitzontal que les feia rodar per sobre d’una solera circular, també granítica. S’empraven al molí per moldre la mescla de vernís vitrificat. Es movien per força hidràulica (Manises [ 353-96 ,97 ]).

rodiola f . Guardiola [ 810-IX-532 ] (Ciutadella de Menorca [ 810-VI-444 ] , Menorca [ 1755-50 ], Ulldecona [ 1578-11 ] [ 1652-90 ] [ 1802-7-x ] ).

rodó m . V. tb. escudella de pagès Escudella sense nanses [ 2963-19 ].

rodolí m . Pedra de forma troncocònica la qual, arrossegada a l’era per un animal de tir, serveix per esmicolar l’argila portada de la terrera (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].

| rodolí estriat (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].)

| rodolí llis (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].)

rodona f . V. redona .

rodono [?] Reyner esmenta “ rodonos ” al Llibre de les fornades (Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

rogenc m .

| rogenc d’Onda V. roget d’Onda