Diccionario

Mà leche f . V. Màlica .

Mà lega f . V. Màlica .

Mà legue f . V. màlica .

Mà leque f . V. Màlica .

Mà lice f . V. Màlica .

mà licha o Mà licha f . V. màlica .

mà liquia f . V. màlica .

maç m . i la forma mas .

| 1 maç Maça per esmicolar la terra portada de la terrera [ 0 ] (Verdú, on també en diuen maça [ 2351-27 ]) .

"Item hun cavaguell vell, dues sanalles e hun garbell e hun mas de fust de piquar terra e una roda de fer obra de gerrer vella" (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-272 ,198 ].

"Item, hun mas de picar terra." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

| 2 maç Manat [ 2000-1050 ] Unitat de compte usada a certes terrisseries [ 0 ].

| maç de greixoneres Conjunt de sis greixoneres [ cassoles a Mallorca] posades una dins l’altra per ordre de grossària (Mallorca [ 810-VII-97 ]).

maça f . i la forma massa V. tb. maç , maceta , maçó , picó , piló Eina de fusta, amb un mànec llarc i el cap molt ample, per esmicolar la terra assecada a l’era ( [ 21- 21, 77 ], Llagostera [ 1523-7 ], del Camp [ 23 ] ; Verdú, on també en diuen maçó [ 2184 ] , on també en diuen maç [ 2351-27 ] ) Per picar l’argila i reduir-la a terrossets d’1 o 2 cm, abans de barrejar-la amb aigua (Traiguera [ 1257-109 ]) Per esclafar els terrossos de terra abans de passar-la per la coladora (Manises [ 353-68 ]).

"Item, huna massa de fusta per picar terra ." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un prió y una massa de tarrossà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“tres massas de picar la terra, dos de planas i una de cap, i una pala de fusta, totes molt usades.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

macerina f . [ 811-III-621 ] Incorrecte. V. marcelina .

maceta f .

| 1 maceta Petit mall que s’utilitzava per trencar els trossos de vernís fos abans de passar-lo s per la mola (Manises [ 353-68 ]).

| 2 maceta A les terrisseries, eina usada per triturar els terrossos d'argila abans de barrejar-la amb l'aigua (Verdú [ 1673-28 ]).

| 3 maceta Cast. Test per plantar plantes (Albelda [ 1342-157 ]; Batea, on comparteix test [ 1775-I- 247, 473 ]; Favara [ 1775-I- 247, 473 ], Maella [ 1775-I- 247, 473 ], Nonasp [ 1775-I- 247, 473 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Prod. a: Albelda [ 1342-157 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ].

| maceta de picar color Peça massissa de ferro fos, d’uns 80 cm de llargària, amb un extrem en forma de con. Servia per moldre colors minerals, en un gran morter, fins a reduir-los a pols (Manises [ 353-68 ]).

macetó m . Test (l'Alcora [ 1653-108 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-108 ].

maçó m . Maça per esmicolar els terrossos d'argila a l'era [ 2184 ] Picó [ 2000-1051 ] (Verdú, on també en diuen maça [ 2184 ]).

madalal m . ant. V. mallal [ 810-VII-106 ].

maduixera f . Per plantar maduixeres o altres plantes. Variant actual de la gerra [ 60-22 ].

maestra f . V. mestra , rajola mestra .

maestral adj . V. rajoleta maestral .

magall m . Eina per arrencar l’argila de les terreres (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ] ) .

magina f . Sedàs per passar la terra mòlta a l'era amb el rungló (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

magnesi m . Fundent per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. Tendeix a produir colors violeta o vermell a partir del cobalt a temperatures molt elevades [ 1788 ].

| carbonat de magnesi Fundent per a esmalts ceràmics d'alta temperatura [ 1788 ].

| silicat de magnesi Fundent secundari a totes les temperatures [ 1788 ].

magra adj . Se’n diu de l’argila poc plàstica, sorrenc a i trencadissa (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ] ) .

mahalal m . V. mallal .

mahó m . V. maó .

maial m . Mallal segons la pronúncia de Quart d'Onyar [ 6-75,76-48 ] .

maians adj . S’aplica a recipients molt grans, especialment a gerres, alfàbies i bótes congrenyades. Ex.: “aquesta gerra és una maians ”, o sia, és molt gran, mala d’omplir (Manacor [ 810-VII-126 ]).

maig m . Test o altre recipient dins el qual hi ha sembrades flors o blat deixat créixer a les fosques perquè sigui blanc, i que es posa com a adorn en el monument del Dijous Sant [ 810-VII-127 ] Test de flors (Vall s d’Àneu [ 810-VII-127 ]).

maiòlica f . V. majòlica .

maiòrica f . V. majòlica .

maitadella f . V. meitadella .

majòlica f . i les formes maiòlica i maiòrica .

| 1 majòlica Nom utilitzat pels italians per anomenar la pisa, perquè aquesta els arribava en vaixells mallorquins [ 1154-39 ] Se'n diu de la pisa perquè Mallorca en fou un centre distribuidor [ 161-91 ] Ceràmica revestida d'esmalt blanc [ 60-12 ] Pisa estannífera [ 1166-172 ] Faiança [ 1666-140 ] Usat només a Itàlia, per denominar la pisa daurada, durant els segles XV i XVI [ 56-193 ] Pisa amb esmalt metàl·lic fabricada antigament a Itàlia a imitació de la de tradició hispanoàrab [ 1070-1159 ] [ 2000-1057 ] .

“ [...] taglieri scodele ó símili de maiorica [...] scodelle di maiolica fine si vendono in Pisa fiorini 3 ½ grossa che sono dozini 12 [...] ” (còdex italià de 1442) [ 1155-11 ].

" de cerámica artística qu'ha feta renéxe sa majólica mallorquina de llambreigs metálics" (anunci comercial de 1912) [ 1984-12 ].

| 2 majòlica Nom aplicat a la pisa calcària, és a dir, la ceràmica cuita a menys de mil graus de temperatura i en la composició de la qual entra el carbonat càlcic (Manises [ 353-68 ]) Nom que es va donar a la pisa de pasta blanca, a València, a partir de final segle XIX [ 2264-243 ] Marià Burguès en digué de la ceràmica feta amb pasta blanca envernissada [ 2128-197,218 ] A partir de la introducció, a Manises, de la pasta blanca, s’anomenà així a la ceràmica feta amb aquesta pasta. La introduí Just Vilar Arenas que la va importar d’Itàlia a final segle XIX [ 353-68 ].

A l’inventari del prevere Bernat Galobardes, fet a l’any 1400, s’esmenten “escudelles de maiolica (Segura, p. 207) [ 131-119 ].

“Hi ha una ribella de majòlica ” (Rosselló de Son Forteza, Joan: Manyoc de fruyta mallorquina , 89) [ 810-VII-132 ].

" / FÁBRICA DE CERÁMICA ARTÍSTICA / qu'ha feta renéxe sa / MAJÓLICA MALLORQUINA DE LLAMBREIGS METÀLICS" (d'un anunci sense data, Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ].

| 3 majòlica Peça feta d’aquesta mena de ceràmica [ 810-VII-132 ].

“ Majòliques amb dibuixos a la moda d’ara” (Pons y Massaveu, Joan: Com anavem dient ... Barcelona: Societat catalana d’edicions, 1917, p. 94) [ 810-VII-132 ].

| falsa majòlica És la ceràmica que s’obté per la combinació d’una engalba blanca sota vernís transparent, amb l’intent d’aconseguir l’aspecte de la pisa estannífera [ 1166-172 ].

| majólica arcaica Denominació credada els anys 1930 [ 0 ] Se’n diu de les produccions de pisa més antigues de la Itàlia meridional, dels segles XII i inici del XIII [ 0 ].

| majòlica de llambreigs metàl·lics

" de cerámica artística qu'ha feta renéxe sa majólica mallorquina de llambreigs metálics " (anunci comercial de 1912) [ 1984-12 ].

mal m .

| mal de mare i la forma maldemare Per a preparar untures medicinals (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-21 ] Mena d’escudella més baixa que la corrent, que es feia servir per contenir ungüent o líquid per guarir les fissures dels mugrons de les mares lactants (Esparreguera [ 1022-242 ]) Petit platet sense nanses, envernissat de vermell a l’anvers (Sabadell [ 0 ]) Els terrissers les feien servir per envernissar determinades peces (Esparreguera [ 1022-242 ]). Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-21 ]; Esparreguera [ 1022-242 ] [ 2261-252 ] , Sabadell [ 2334-52 ] .

màlache f . V. màlica .

Màlagua o Màlaga f . V . màlica .

malagueny m . Unitat de mesura de capacitat per a vi, corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, que pot oscil·lar entre 108 i (Penedès [ 1692-174 ]).

maldemare m . Vegeu-ho a l'entrada mal .

maldemare m . V. mal de mare .

màleca f . V. màlica .

màlecha f . V. màlica .

màlequa f . V. màlica .

Màlica o màlica f . i les formes (indistintament en majúscula o minúscula inicial): màlache , màlaga , màlagua , mà leca , mà lecha , mà leche , mà lega , màlegue , màlequa , mà leque , màliça , màlice , màlicha , màliqua , màliquia , màllica , mèlica , mèliça , mèlicha , mèliqua . V. tb. obra daurada , obra de Manises , obra de mèlica El significat del terme és més restrictiu als contractes notarials que als inventaris. En els primers es refereix quasi exclusivament a obra daurada, mentre que en els segons el seu sentit és més ampli i es refereix a obra pintada, no necessàriament daurada [ 2253-19 ] Segons Osma, Màlica significava obra de reflexos daurats fins que, progressivament, va ser desplaçada per obra de Manises i Màlica va passar a significar pisa en general [ 687-8 ] A Lleida, els segles XV i XVI, significava pisa en general [ 0 ] Obra amb decoració daurada [ 1154-15,24 ] [ 2253-35 ] Nom d’una mena de ceràmica que es feia a Màlaga [ 810-VII-159 ] Segons López Elum, a Manises es va començar a fer entre 1305 i 1310 [ 1291-94 ].

“Item obra de terra de Malicha , la dotzena poca I malla [...] ” (lleuda del port de Cotlliure) [ 1055-167 ] De cronologia entre 1297 i 1317, segons [ 1291-52 ] De 1299 segons [ 1635-361 ] .

“De Domingo de Subist pro XXX soldatis discorum et picherorum de Malyk [...] iiii d. ob.” (port de Sandwich, Regne Unit, 1303) Esment publicat a: Salzman , L., English trade in the middle ages , Oxford, 1914, p. 415-416, i Van de Put , A., The Valencian styles of Hispano-Moresque pottery , Nova York, Hispanic Society of America, 1938, p. 18 i 83 [ 1169-18 ].

“ [...] tallatorios p[...]t[...] terre maleche et turolii et duos terracetos terre maleche ” (inv. València, 1319) [ 1169-25 ] [ 2264-57 ] .

“ [...] viginti quinque dotzenas operis terre picte consimilis operi Maleche [...]” (contracte Manises, 1325) [ 1291-32 ].

" [...] artifices regolarum et operis de Melicha , sive tabularum terre pictarum invernizatarum, colorum videlicet lividi, albi et morati." (Manises, 1325) [ 1738-51 ].

“ [...] quinquaginta dotzenas inter gresallos et scutellas operis terre picte Manizes consimilis operi Malache [...] ” (contracte Manises, 1326) [ 1291-42 ].

" xii escudelles de terra de Manizes y xxv escudelles de terra de Màleche e de Manizes" (inv. València, 1326) [ 2253-44 ].

“item .iii. pots de terra de Malicha buyts, abtes a tenir confits [...] scudelles de terra de Malicha [...] platers de Malicha [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-609,611 ].

“ [...] operis terre Maleche [...] cum picturis dauratis prout dicte operi pertinebat” (contracte Manises, 1332) [ 1291-33 ] [ 2264-74 ].

.

"duos scisorios virides terre de Malache " (inv. Ciutat de Mallorca, 1334) [ 1635-361 ].

“ [...] tres scutell[as de]pictas de Malicha [...] quinque sitras de terra depictas que sunt de Malicha ; item VII discos de terra de Malicha operatos et quinque scutellas magnas et sexdecim scutellas parvas de terra de opere de Malicha [...] ” (inv. Barcelona, 1338) [ 1157-347,348 ].

“ [...] unum barralet de terra de Malica ” (inv. de Jaume Pau, senyor del Llussanès, 1341) [ 729-12 ].

“ [...] opus de terra de melica , sive de Valencia” (Vic, 1341) [ 2842-12 ].

“Item una escudela de Malegue ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 847-829 ] [ 922-210 ].

"terra de Melicha sive de Valencia" (inv. català, 1347) [ 56-47 ].

“ [...] escudelles de terra de Málequa ” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

“item dos greals de Máleque . item dos escudeles de terra de Máleque .” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-35 ].

“ [...] scudelles de Málequa [...] terracets de Máleca [...] ” (inv. València, 1348) [ 1169-36 ].

“opere de Melic h a siue de Valencia” (inv. Bernard de Senyars, 1367) [ 56-47 ] [ 687-6 ].

“ [...] dues escudelles de Màlica .” (inv. Barcelona, 1373) [ 185-67 ].

"Item novem perapsides terre de Malicha " (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

“En la cuyna [...] Item un plat gran de melica pintat e quatre migençes de servir de melica e un altre trencat.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].

“Ítem, tres greals de terra, de obra de Mèlicha .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-484 ].

“item XXIII scutellas de Málica depictas, et de Valencia. item III magnas scutellas de Málica depictas [...] item VII scudelles poques e una gran de obra de Valencia [...] item VI scudelles de terra de obra de Mállica . item un tallador de Mállica .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“Item, una grehala gran de melicha [...] ” (inv. de Lillet, s. XIV ?) [ 186-II-263 ].

“E van en un plat gran o en una escudella de màliqua , o quina es vulla [...] ” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-154 ].

"En la paret de la dita Cambra penjaven sis scudeles grans de terra de obra de Melica . Item altra gran scudela de terra de obra de Barcelona." (inv. Santa Coloma de Queralt, 1400) [ 1800-284 ].

“ [...] obratge de Malequa [...] ” (Manises, 1405) [ 1060-530 ].

“Item: II oletes de melicha / Item: II petxers de melicha / Item: VI scudels de melicha ” (inv. del Camp, 1406) [ 1154-20 ].

“Sanctius Almorci magister opperis maleque loci de Manizes [...] ” (àpoca Manises, 1406) [ 687-98 ].

“sis scudelles de Maliqua ” (inv. del Camp, 1407) [ 1154-20 ].

“Item XXV talladors de Melicha terra domesquina.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-523 ].

“ [...] et unam dotzenam de alfabeguers operis terre de Manizes Malequa dauratam [...] ” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“II scudeles de terra melica [...] ” (inv. Viver, 1420) [ 186-II-270 ].

"Una scudella gran blava de Mèliqua pintada e un altra verda de Mèliqua " (València, 1424) [ 2253-18 ].

"Maymonus Albanet, sarracenus, magister operis de terra de Malica et de omni alio opere vacella, habitator ville de Manitzes [...] " (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-48 ].

“ [...] quinza escudelles de melica grasalades e dues ab orelles e dues rodones de melica [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

“dos pots redons, lo un blau, laltre de malecha ” (inv. d’Arnau Beltran, 1433) [ 687-7 ].

“ [...] pagui a çaat nax r moro de miçlata XXXIII sol. reals de valencia a ell deguts per dos poms de obra de maleca daurats [...] ” (València, 1434) [ 1154-21 ].

“ [...] dues escudelles grans de obra de Màlica [...] una salsera gran de obra de Màlica ab son cubertor.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-277 ].

“Un plat gran de terra de maliqua ” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt; doc. a. 1440) [ 810-VII-159 ].

“tres greals de terra grans de obra de Màliqua [...]

dos creals de terra obra de Méliqua [...] ” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-285 ].

“ [...] yo, en Johan morci, Mestre de obra de terra e de rajoletes de pincell, apellada de Maliqua , vehi del loch de Manises [...] ” ( Manises , 1451) [ 56-47 ] [ 1318-650 ].

“Nos volriem per a obs et servey de nostra persona obra de melica [...] la dita obra nous façau fer bella prima et [...] que entre tota sia un cosi [...] ” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

“ [...] trobam en lo celleret [...] un panistre gran, sotil, ab XI scudelles de terra de Melicha .” (inv. Monestir de Santa Maria de Lillet, 1461) [ 186-III-174 ].

"Item hun cànter vert de Màliqua per tenir vinagre " (València, 1465) [ 2253-20 ].

“Item un plat de melicha [...] Item, un plat gran de melicha [...] ” (inv. de Lillet, 1476 i 1479) [ 186-II-266 ].

“ [...] pos en despesa per mitja dotzena plats de melicha [...] ” (Bagà, 1478) [ 186-II-270 ].

“ [...] una librela de mélica , dues escudelas belas, de mèlica [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-41 ].

“ [...] e plats de bella color de maliça [...] ” (contracte amb el pintor Martí Torner, València, 1480) [ 1092-51 ].

“dos parells de t odoneres petites, obra de Valencia o de Mélica ” (inv. Barcelona, 1480) [ 975 ].

“ [...] una refredadora obra de Malica [...] plats de terra obra de Malica [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216 ].

“XVIII escudeles de malica [...] e IIII grasals” (Dicc. Aguiló; doc. a. 1533) [ 810-VII-159 ].

“Item, una dotsena de plats grans de Málaga / Item, una dotsena de scudelles e una altra dotsena de plats de obra de terra de Manises [...] ” (inv. València, 1548) [ 1154-24 ].

“Item tres libreles de taye de obre de Malica . Item tres plats de obre de Pisse. Item tres plats de obre de Malica [...] ” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1566) [ 1280-153,154 ].

“Ítem tres plats d’obra de mèlica grans.” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-377 ].

“En lloc de tassas tingan unas escudellas de melica ” (Regla Sant Francesc, a. 1614, p. 293) [ 810-VII-329 ].

“I. onze plats ente de foch y melica ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-9 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item sinch plats de sa, tres ribellets de Malaga y tres de mes grans. [...] En los Porxos [...] dotze ribellets de Málaga petitons." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94,95 ].

màliça f . V. màlica .

màliqua f . V. màlica .

mall m . Martell gros de ferro, amb mànec de fusta, que servia per trencar i trossejar els grans blocs de vernís de plom vitrificat (Manises [ 353-68 ]).

mallal m . i les varietats formals madalal mahalal , masayal , mayal , meallal , meaylal , medallal , meial , messallal .

| 1 mallal V. tb. càntir Referències generals com a unitat de mesura de capacitat [ 0 ] Unitat de m esura de capacitat per a grans i líquids, equivalent a 16 porrons [ 1070-1164 ] Mesura de capacitat per a líquids, pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons [ 1459-972 ] A Barcelona, el mallal també era dit càntir [ 1692-134 ] .

“Los cossis fins a tres mallals sien de nou pessas [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

"Item una gerra de terra, de tinensa de un mallal , buyda." (inv. Pals, Baix Empordà, 1716) [ 1898-132 ].

"Item, una gerra molt usada de dos mallals ." (inv. Sant Genís de Palafolls, s. XVIII) [ 2048-51 ].

| 2 mallal V. tb. corrada , maial , meial Unitat de mesura de capacitat per a vi , usada a: Guilleries, Empordà, Gironès, part de , rodalies de Camprodon i de Solsona, vegueria de Ripoll i sots-vegueria de Ribes [ 1692-62 ] A Girona, el segle XIII, equivalia a 16 porrons, és a dir, a [ 1768-835 ] A Banyoles, el mallal vell per a vi equivalia a i 4 mallals feien bóta [ 1859-301 ] Al monestir de Banyoles, durant els segles XIII i XIV, 8 anaps feien justeia de celler i 5 justeies feien mallal [ 1859-302 ] A Olot, mallal i canadell són sinònims [ 1692-62 ] A Olot s'usava la carga (que equivalia a ) de 2 bótes de 4 mallals o canadells de 4 quartans [ 1692-69 ] A Castelló d'Empúries, s'usava la bóta de 4 mallals de 5 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A Besalú, s'usava la bóta de 4 mallals de 10 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A l'Alt Empordà, la bóta de 4 mallals d' (a Figueres, bóta de ; a Perelada, de ) [ 1692-72 ] A Camprodon i rodalies, s'usava la carga (de ) de 7 mallals de 6 quarterons [ 1692-72 ] A Solsona i rodalies, la carga (de ) de 12 mallals [ 1692-72 ] Mesura per a oli i vi, equivalent a 16 porrons o a 15,5 litres (Blanes [ 810-VII-173 ]), o a 12 litres aproximadament (Lledó [ 810-VII-173 ]) Mayal : mesura de vi i oli que es compon de dos mitgers o sigui quatre quartans o sigui setze porrons; en altres bandes té tres quartans i cinc maials fan un bot [ 824-V-88 ] .

“ [...] et III. meayllals de vi censsals.” (Peramola, primera meitat segle XII) [ 1281-17 ].

"tres mayals de vi del millor" (Besalú, 1285) [ 810-VII- 324, 325 ].

" meaylal [de vi] " (Bagà, 1305) [ 186-II-462 ].

"solvat pro leuda unum mes [s] allal vini" (Prats de Molló, Vallespir, 1308) [ 862-V-396 ].

"los deu donar lo Sr. Rey [...] en temps de veremes un mahalal de vin prim e mahalal de refol" (Prats de Molló, Vallespir, 1321) [ 862-V-396 ].

"unum masayal vini primi" (Rosselló, 1329) [ 862-V-397 ].

"un meallal de vi" (Coll de Nargó, Alt Urgell, 1518) [ 862-V-397 ].

"Ítem per sinch mallals y una mesura de vi [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1648 ) [ 2024-92 ].

"Vins. Usual: 4 cargas, 14 mayals (tres cargas per la tropa) [...] " (Calella, 1814) [ 1831-158 ].

| 3 mallal m . Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-66 ] que equival a [ 1455-116 ] A una part del Ripollès, les Guilleries i l'Empordà, 1 bóta d'oli equivalia 4 mallals [ 1692-66 ] A Camprodon i una gran part de la seva vegueria, s'usava la carga de 2 bótes de 4 mallals de 18 olletes [ 1692-75 ] A Olot i la seva rodalia, la carga d'oli (de ) tenia 2 bótes de 4 mallals de 30 partidors [ 1692-75 ] A Banyoles, el mallal d'oli equivalia a [ 1859-301 ] A Castelló d'Empúries, a bastants pobles de la vegueria de Besalú i a alguns de la de Girona, s'usava la bóta de 4 mallals de 8 meitadelles [ 1692-75 ] A Besalú i gran part de la seva vegueria, s'usava la bóta ( ) de 4 mallals de 10 quarters [ 1692-75 ] Mesura per a oli i vi, equivalent a 16 porrons o a 15,5 litres (Blanes [ 810-VII-173 ]), o a 12 litres aproximadament (Lledó [ 810-VII-173 ]) Mayal : mesura de vi i oli que es compon de dos mitgers o sigui quatre quartans o sigui setze porrons; en altres bandes té tres quartans i cinc maials fan un bot [ 824-V-88 ] .

" [...] ab l'obligació, per part d'aquest, de donar quiscuny any a Sant Esteve un medallal d'oli [...] " (Olius, Solsonès, 1128) [ 1741-158-84 ].

" [...] un mallal de oli en lo temps de Nadal [...] " (Palafrugell, 1649) [Arxiu Municipal de Palafrugell, fons Estanyol, pergamí 62].

“Item, una pila de pedra [...] ab sis mallals de oli.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-360 ].

"citrell de 1. mallal 16 l." (diari de camp de Violant i Simorra, llibreta 2, obrador de Martí Cortada, Figueres, 11/8/1943) [ 6-75,76-46 ].

| 4 mallal V. tb. madalal Atuell per mesurar vi [ 57-3 ] [ 70-115 ] Atuell amb b oca al capdamunt , amb un bec gros i punxegut. Panxa baixa, amb dues nanses laterals baixes. Coll llarg, quasi cilíndric. Base amb repeu ( , obra vermella [ 102 ]) Com els d’obra vermella però sense repeu ( , obra negra [ 6-47-43 ] ; Quart d'Onyar, obra negra [ 1650-242 ] ) Al coll apareixen dos forats per passar-hi una barreta de fusta o de metall que indica el nivell just de mesurament [ 57-3 ] Per mesurar l’oli [ 810-VII-173 ] Per mesurar el vi [ 810-VII-173 ] [ 1650-242 ] ( [ 6-47-43 ], Quart d’Onyar [ 351 ]) Equival a setze porrons, o a aproximadament ( [ 5 ] [ 6-47-43 ], Blanes [ 810-VII-173 ], Figueres [ 4-156 ]), o a aproximadament (Lledó [ 810-VII-173 ]) Mesura de [ 1650-242 ] Mesura de [ 562-40 ] Mesura de [ 4-150,156 ] Prod. a: (obra vermella) [ 4- 140, 150,156 ] [ 6-75,76- 46 ,50 ] [ 102 ] [ 351 ] [ 2079-64 ] , (obra negra) [ 5 ] [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 2079-64 ] , Figueres [ 4-156 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 5 ] [ 6-75,76-46 ,48,49 ] [ 16-78 ] [ 60-22 ] [ 88 ] [ 136-49 ] [ 351 ] [ 2079-64 ] i obra roja [ 5 ].

Denominacions segons la mida:

a ) la Bisbal (obra negra): una sola mida [ 6-47-43 ].

b ) Quart d’Onyar: mallal , el de 16 litres de capacitat [ 4-140 ] [ 6-75,76-46 ] [ 60-22 ] [ 1650-242 ] .

mig mallal , el de 8 litres de capacitat [ 4-140 ] [ 6-75,76-46 ] [ 60-22 ] [ 1650-242 ] .

mitjot , de 4 litres de capacitat [ 4-140 ] [ 16-78 ] [ 60-22 ] [ 1650-242 ] .

quarteró , altre nom del mitjot [ 1650-242 ].

"mesures de terra de liurar vi: mig quartó, una meytat, un dineral e un mesallal " (Rosselló, 1385) [ 862-V-397 ].

“En lo sallaret [...] dos mallols [sic] envernissats, bons.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-174 ].

“ [...] un mallal de terra per mesurar vi.” (Castell d’Empordà, 1643) [ 3045-606 ].

“Las tramosteras y mallals sien de nou pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

" [...] un mayal , una maytadella y una xícara per mesurar vi tot usat" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-294 ].

"Primo, un mallal per mesurar vi, usat." (inv. Sant Genís de Palafolls, s. XVIII) [ 2048-53 ].

"Un mallal , 16 litros 1890" (diari de camp de Violant i Simorra, llibreta 2, obrador de la vídua i fills de Pere Martí, la Bisbal, 21/11/1944) [ 6-75,76-46 ].

"Mesura de maial ( ); íd. ½ maial de dos peces i mitja" (diari de camp de Violant i Simorra, llibreta 2, obrador de Llorenç Bonadona, Quart d'Onyar, 16/12/1944) [ 6-75,76-46 ].

| 5 mallal , mallal de mesurar oli , mallal de oli Atuell per mesurar oli [ 0 ].

“ [...] es estat experimentat que la mesura del mayal del Oli es tant baxa que aquells qui compren un mallal de Oli si lo Corto de Oli se ven a raho de VI diners aquells quals compren a mayals los costa VIII. diners [...] Per ço [...] los honorables Consellers [...] Ordenaren que la dita mesura del Mayal sie abilitada, e, proporcionada ab la mesura del Corto, e, quiscun venedor de Oli daqui avant hage a vendre ab tal mesura de mayal [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1456) [ 1029-446 ].

“En lo celler [...] un mayal de terra [...] un mallal de mesurar oli , de terra.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 810-VII-173 ] [ 1105-156,157 ].

" [...] e que hage de tenir les messures necessàries [per vendre oli al menut], ço és cortó, mig cortó, dinal e mallal [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1532) [ 1850-190 ].

“Ytem, un mallal de mesurar oli , usat.” (inv. Verges, Baix Empordà, 1839) [ 3030-362 ].

| mig mallal El mallal de 8 litres de capacitat ( , obra negra [ 6-47-43 ]; Quart d’Onyar, obra negra [ 4-140 ] [ 60-22 ]) Prod. a: (obra negra) [ 6-47-43 ], (obra vermella) [ 6-75,76-50 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 6-75,76-46 ] [ 60-22 ].

"Mesura de maial (16 litros); íd. ½ maial de dos peces i mitja" (diari de camp de Violant i Simorra, llibreta 2, obrador de Llorenç Bonadona, Quart d'Onyar, 16/12/1944) [ 6-75,76-46 ].

Màllica o màllica f . V. Màlica o màlica .

mallol m . Mallal ?. V. mallal .

malparlant m . V. mamperlà .

maltparlan m . V. mamperlà .

Malyk V. Màlica .

mamadora f .

| 1 mamadora o mamadora de malalt Escudella o tassa amb broc que serveix per donar aliment líquid als malalts que no es poden incorporar (l’Empordà [ 810-VII-177 ], Girona [ 810-VII-177 ]) Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 1650-253 ]; potser, Besalú [ 1650-253 ]; Blanes [ 1650-253 ]; Girona, segle s XVIII a XIX [ 1650-253 ] [ 2023-77,79 ] ; Olot [ 1650-253 ] [ 1728-53 ] .

| 2 mamadora Recipient amb boca al capdamunt , amb la meitat tapada. Galet llarg, recte i cilíndric. Nansa oposada al galet. Envernissada de vermell a l’interior, boca i galet [ 102 ] Atuell relativament globular, amb coll cilíndric, llarg broc a l’espatlla i nansa contraposada; té la meitat de la boca propera al broc obstruïda per un envà horitzontal [ 1650-258 ] (la Bisbal d’Empordà [ 102 ]) Per prendre aigua els animals malalts [ 102 ] Per donar llet o medicaments a animals joves o malalts [ 1650-258 ] [ 2079-79 ] (la Bisbal d’Empordà [ 102 ] [ 1650-258 ] ) Violant i Simorra en va comprar, el la terrisseria de la vidua i fills de Pere Martí, de la Bisbal d’Empordà [ 102 ] Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 102 ] , de tub llarg [ 2899-117,118 ] i de tub curt [ 2899-118 ] .

| mamadora per a vedells o per a vedelles Mamad ora [ 0 ] Prod. a: Olot [ 6-88,91-8 ].

mamarró m . Cànter ( gerra a les Balears) que té un galet a mig ventre (Manacor [ 810-VII-179 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]).

mamella f . Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].

mamellà m . Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ] ( , obra negra [ 106-86 ]).

mamelleta f . Petita peça cònica de terrissa, utilitzada com a separador de rajoles durant el procés de cocció. Estava realitzada al torn i tenia unes dimensions d’1,5 cm d’alçada per uns 2,5 cm de diàmetre [ 861-884 ] Usada a partir del segle XVI [ 861-884 ] [ Camps, 2001] Per separar rajoles en posició horitzontal [ 2113-49 ] (Manises [ 861-884 ] [ 2113-49 ] ).

mamelló m .

| 1 mamelló Mugró [ 0 ] Picot petit i arrodonit que tanca la part superior d’un càntir [ 19-18 ] ( [ 21- 43, 81 ] [ 136-19 ]) Serveix per fixar la peça [ 2252-13 ].

| 2 mamelló Agafador en forma de pomet, situat al centre d’una cobertora d’olla (Mallorca [ 810-VII-180 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]).

| 3 mamelló Protuberància, en forma de casquet esfèric, que es va modelar a la part central interior d'alguns plats catalans i valencians [ 0 ].

mamet m . V. tb. barral per a beure vi , barralina Atuell de terrissa, de forma semblant a un càntir, però amb un sol broc i prim, que serveix per beure vi a galet [ 810-VII-180 ] Semblant a un càntir comú, amb un mànec vertical en comptes de nansa ( [ 19-10 ] [ 60-18 ] [ 100-I-26 ] [ 102 ] [ 1650-239 ] [ 2410-176 ] ) Brocs lligats al mànec amb un reforç recte al galet i , molt sovint, un a nansa arquejada cap al tarot [ 1650-242 ] ( [ 19-10 ] [ 60-18 ] [ 100-I-26 ]) o amb els dos reforços rectes (la Bisbal d’Empordà [ 102 ]) Envernissat en lluna a la part superior (la Bisbal d’Empordà [ 102 ]) o totalment verd (la Bisbal d’Empordà [ 6-23-34 ]) Per contenir i beure vi (la Bisbal d’Empordà [ 6-23-34 ] [ 19-11 ] [ 60-18 ] [ 102 ]) En forma de càntir d'aigua, per beure vi a galet (la Bisbal d’Empordà , obra negra [ 4-157 ,158 ]; Quart d'Onyar, obra negra [ 4-157 ]) Per dur vi al camp [ 57-7 ] [ 314 ] [ 1650-242 ] Per dur vi o aigua al camp [ 60-18 ] (l’Empordà [ 810-VII-180 ]).

Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 2-56 ] [ 4-140 ] [ 6-23-34 ] [ 8-90 ] [ 16-78 ] [ 19-11 ] [ 21 ] [ 60-18 ] [ 100-I-26 ] [ 102 ] [ 314 ] [ 351 ] [ 1163-160 ] [ 1650-239 ,242 ] [ 1762-41 ] [ 2410-176 ] [ 2429-41 ] [ 2895-147 ] [ 3069-84 ] ; la Bisbal d’Empordà (obra negra), on també en diuen barralina [ 0 ] ; Quart d'Onyar, on també en diuen barralina (obra negra) [ 4-141 ,157 ] .

mamperlà m . i les varietats formals malparl à , malparl ant , maltparlan , mamporlà , manperlà V. tb. angle , cantonera , esquadra , racó , rajola de mamperlà [ 56-416,418,420 ] [ 1593-84 ] Rajola cantonera, en forma de diedre, o bé, prisma rectangular al qual falta una cara, usat per revestir el cantell de les lleixes. En aquest cas, només dues d'elles presenten decoració, mentre que la tercera (mai la central) queda escaldada, ja que serà invisible un cop col·locada [ 844-10 ] Mena de maó gruixut que es posa sobre els ferros dels balcons (València [ 824-V-49 ]) N’hi ha de balcó i d’escala [ 1370-I-33 ] .

“ [... la capella de Lledó] llevará zócalos de azulejos, con mamperlans -alizares o escuadras- en los ángulos” (Castelló) [ 862-5-406 ].

" [...] rajoletes e manperlans per obs. de acabar la carena de la teulada de la torre [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1578) [ 1503-I-290 ].

“Item trescents setanta nou mamperlans de talavera” (inv. Palau de , València, 1588) [ 1370-I-33 ] [ 1503-III-86 ] [ 1778-64 ] .

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, trenta-set malparlans de pisa.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“6 dotzenas malparlants pintats [...] 272 rajoles de malt parlans .” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

mamporlà m . V. mamperlà [ 810-VII-181 ].

manadell m . Mesura censal de capacitat per a vi, emprada al segle XVI a la baronia de , equivalent a 1/8 de la quartera, és a dir, a . Es dividia en 6 o 7 jústies [ 1692-174 ].

manador m . V. menador .

manat m . Unitat de compte emprada pels rajolers. Segons el gruix de les peces el manat pot teni r més o menys unitats (Regencós [ 136-75 ] [ 1566-86 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 14 ] ) Si el manat és d’obra prima, el formen un conjunt de 10 peces; en canvi, si és d’obra gruixuda, pot estar format per 5 o 6 peces (Regencós [ 136-75 ] [ 1566-86 ]) Un manat tenia 5 rajoles i, en canvi, només una tova (Vilobí d’Onyar [ 95-n. 14 ] ) .

mancerina f . Cast. Incorrecte [ 1723-89 ] V. marcelina .

mandonguer adj . V. mondonguer .

mànec m . En una ceràmica, a gafador estret i llarg [ 1666-140 ].

maneta f . De poms i de manetes per a portes, se n'han fet de metall, fusta, vidre, plàstic, etc. Però també n'han estat fets -i encara se'n fan- de pisa fina o de porcellana tendra amb l'ànima i el sistema de fixació de metall [ 1885-19 ].

manganejar v . Tapar les pelades de l’obra de terrissa amb color del que tingui la peça ( [ 810-VII-198 ]).

manganès m . Element químic que, barrejat amb cobalt o sol en esmalts alcalins, s'usa per obtenir el color púrpura. En vernissos de plom dóna color marró [ 1788 ].

| verd i manganès V. verd i morat .

manganeta f . V. tb. manganeto Òxid de manganès, per donar el color marró (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Peròxid de manganès, emprat pels terrissers per donar color negre i fer dibuixos a les peces de pisa (la Selva del Camp [ 810-VII-199 ]) Peròxid de manganès. Mineral d’aspecte terrós, de color bru fosc i molt trencadís. Polvoritzat i mesclat amb aigua forma una mena de pintura usada per fer dibuixos a la pisa (Blanes [ 24 ], Esparreguera [ 1022-172 ]).

"Ittem vuÿt estalvis y deu cantis de manganeta [...] tres bacins plens de vernís dit de manganetta " (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ] [ 3076-45 ] .

“ [...] 9 lliuras de manganeta [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

“ manganetto ”, “òxid de manganetto ”, “ manganetta ” (inv. terrisseria de la Bisbal, 1936) [ 189 ].

manganeto m . Manganeta [ 0 ] .

mangra f . V. tb. almangra , aumàngara , aumànguina Serveix per donar el color vermell (Esparreguera [ 1022-165 ]) Òxid de ferro [ 56-126 ] Òxid de ferro terrós que, més o menys diluït, servia per pintar la terrissa amb un to rogenc apagat [ 2009-11 ] .

mangre m . Incorrecte. V. mangra .

manisa f . V. tb. maniseta Rajola de València [ 0 ] Rajola de pisa [ 2264-195 ] Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos, que s’utilitza per revestir parets [ 810-VII-205 ] [ 813-237 ] Rajola de València, taulell. Rajoleta envernissada, amb dibuixos o sense, que serveix per a diversos usos [ 1070-1172 ] Rajola envernissada (Alcoi [ 1283-22 ], Cullera [ 810-VII-205 ], Maestrat [ 810-VII-205 ], els Muntells [ 1654-x ], Tortosa [ 810-VII-205 ] [ 1056-102 ] [ 1834-29 ] , Ulldecona [ 1578-7 ] [ 1802-5-x ] ) Rajoles pintades i envernissades, que, des del segle XVII al XIX, no es van fer a Manises sinó, majoritàriament, a la ciutat de València [ 1370-I-9 ] Es diu a Catalunya [ 1370-I-33 ] [ 1778-65 ] .

"Fábrica de manises de Valencia" (llibre de comptes, Cinctorres, 1799) [ 1778-65 ].

maniser o manisero maniser a m . i f . Persona que fabrica manises (Castelló [ 810-VII-205 ], Onda [ 810-VII-205 ]).

Manises top . V. obra de Manises .

| terra de Manises V. obra de Manises .

maniseta f . V. tb. manisa Rajola de València [ 0 ] Rajola de pisa [ 2264-195 ] Vocable usat al País Valencià durant els segles XVI i XVII [ 2264-155 ] Rajola petita [ 1370-I-33 ] Taulellet [ 1543- 18 ] Nom que es dóna, en alguns llocs, a les rajoles de Manises [ 938-406 ] (Bétera [ 938-406 ]) Taulell petit (Manises [ 353-68 ]) Rajoles pintades i envernissades, que, des del segle XVII fins al XIX, no es van fer a Manises sinó, majoritàriament, a la ciutat de València [ 1370-I-9 ] Rajola de València, tant les fetes a Manises com les de la ciutat de València (nord del País Valencià [ 1778-65 ]) .

manperlà m . V. mamperlà .

manperlan m . V. mamperlà .

mansanilla f . V. marcelina .

manteguera f .

| 1 manteguera V. tb. bol per al llard , copa per al llard Per tenir el llard a les cansaladeries [ 1650-246 ] Prod. a: Esparreguera [ 1650-246 ].

| 2 manteguera L’olla que serveix per a la fabricació de la mantega [ 811-III-642 ] [ 824-V-50 ].

“ manteguera . f. Olla en que’s fá la mantega. [...] La plata ó vas ab que se serveix á la taula la mantega.” (diccionari Labernia, 1865) [ 1888-II-132 ].

| 3 manteguera Plat o altre atuell en què es serveix la mantega a taula [ 810-VII-211 ] [ 811-III-642 ] [ 824-V-50 ].

“ manteguera . f. Olla en que’s fá la mantega. [...] La plata ó vas ab que se serveix á la taula la mantega.” (diccionari Labernia, 1865) [ 1888-II-132 ].

mantequero m . Cast. Manteguera [ 0 ] Per a llardons (Esparreguera [ 4-143 ]) Prod . a: Esparreguera [ 4-143 ].

maó m . i la forma mahó V. tb. bastrús , batrús , campitjana , encadellat , envà , peça , rajoló , superenvà , supermaó , tauló , totxo .

| 1 maó V. tb. barreta , blic , bric , rajola [ 811-III-627 ] [ 1593-85 ] Denominació genèrica del paral·lelepipede de terra cuita que serveix per aixecar parets, fer pilars, voltes, xemeneies, etc. Tradicionalment, segons el gruix, hi havia el maó totxo o maó comú , el maó de ¾ , el maó mitjà , i la rajola . Modernament, alguns d'aquests adjectius es van anar substantivant i l'antic maó de ¾ va passar a ser el maó comú . Aleshores, l'escalat va passar a denominar-se de la manera següent: totxo , maó , mitjà i rajola . Actualment, es promou el retorn a l'ús genèric de maó – maó massís , maó calat , maó foradat -. No obstant això, a la pràctica constructiva d'avui dia, es continua reservant la denominació de maó només per a la peça que fa unes mesures nominals de 29 x 14 x [ 6-73,74-11 ] (Barcelona [ 1283-22 ]; Casserres, al Berguedà [ 1283-22 ]; Lledó [ 1283-22 ], Peralta de [ 1038-140 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]; Sant Feliu de Torelló [ 1283-22 ], Solsona [ 1283-22 ], Vila ca del Penedès [ 1283-22 ]) Mides de maons mesurats a Palafrugell: 13,5 x 27,3 x , 10 x [ 0 ] Rajola que té 28 x i diferents gruixos [ 1283-22 ] Element constructiu regular, d'argila seca i cuita, que constitueix una peça rectangular de poc gruix i gran duresa [ 1686-24 ] Peça d’argila cuita, en forma de paral ·l elepíped, que s’utilitza molt en la construcció de parets, pilars, voltes, forns, xemeneies, etc., per les seves qualitats de rigidesa, resistència i duració. Amb el nom de maó es fabriquen peces de diferents formes, mides i característiques, i segons aquestes reben noms diferents [ 810-VII-222 ] [ 813-237 ] El maó de mida més corrent i el més gruixut, fa de gruix ( maó totxo o gruixut ); el maó mitjà té de gruix, i el maó prim en té dos [ 810-VII-222 ] Bloc d'argila endurit al sol o al foc, emprat per fer parets, voltes xemeneies, etc., especialment el de 29 x 14 x [ 1070- 1175 ] Per a parets, voltes i pilars [ 2257-58 ] Mesures dels maons barcelonins dels segles XV i XVI: 16 x 32 cm, 15 x 31 cm, 14 a 14,5 x 28,5 a 29,5 cm, 13 x 26 cm, 12 x 24 cm, 10 x 20 a 21 cm, 9 x 17 a 17,5 cm; amb gruixos de 2,5, 3, 3,5, 4, 5 i 6 cm [ 2124-139,140 ] Prod . a: Barcelona [ 2124 ] Castellciutat (cal Serrat, cal Gatnau) [ 6-62-40 ] , Granollers [ 2257-58 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-28,31,35 ], Regencós [ 1566-49 ,75 ] .

“Ítem divendres, a XVI de mag [de 1442], fou pres del dit Foxà forment: III migeres. Foren per los pagos dels mahons qui féu portar a galte, on eren [...] ” [ 166-75 ].

“ [...] e paredar [...] de mahons ho de raiola [...] ” (contracte d’obres, monestir de Sant Jeroni de , Barcelona, 1478) [ 1279-156 ].

"posar-hi les mans, rajoles, mahons , teula i obra cuita" [ortografia normalitzada] (Mataró, s. XVI) [ 1850-113 ].

" maons " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].

" [...] teula, rajola, mahons , cayrons y tot gènero de obra cuyta [...] fer-hi arcs o voltas de mahons o llambordetas [...] las mitjas taronjas y llanternons de las capellas se faran de mahons ab morter [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-183,185,186 ].

"Item, per mil tres cents sexanta quatre mahons a rahó de vuyt lliuras lo millar [...] Item, per dos mil mahons a rahó de set lliuras lo miller [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

"En dits forns [de courer rajola] se ha trobat lo seguent. / Primo trentamil mahons cuits." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Mil y set-cents mahons a sis lliuras lo millar [...] “ (Mataró, 1774) [ 2974-154 ].

"500 mahons compresos el transport" [ortografia normalitzada] (Prats del Rei, 1791) [ 1897-98 ].

“MAHÓ. s. m. Ladrillo doble . Later duplex.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Al Aleix Roca per tres quintars de guix y 340 mahons per la cuina [...] " (Calella, 1814) [ 1831-157 ].

"Mil mahons a dotse rals el cent." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

“ mahó . m. Toba, rajola mòlt dobla. Adobe, ladrillo doble .” (diccionari Labernia, 1865) [ 1888-II-115 ].

" mahons " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

" [...] lo que més convé a la casa es enviar tota aquella farda de mahóns , portal, boles etc. i tocarne algún de fresc." , "Aquesta setmana enviarém tota la féina den Pericas: els mahons les boles i peus de portal els óvals i els rossetóns, tota la gresca excepte les canals [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-159 ,162 ].

| 2 maó , actualment, maó massís V. tb. atova , pisó Maó massís, d e 28 a 29,2 cm de llargària i gruixos entre 3,5 i 4,5 cm. Segons l'amplària, hi havia el maó de pam , de 19 cm; el maó comú o maó de ¾ , de 13 a 14,3 cm, i el maó pitxolí , de 10 cm. Servia per fer envans o aixecar fàbriques (Catalunya [ 6-73,74-11 ]) És més petit i prim que el totxo (Blanes [ 24 ], Castellciutat [ 6-62-40 ]) De 3 a 3,5 cm de gruix (Castellciutat [ 6-62-40 ]) De 29 x 14 x 4 cm (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) Generalment més gruixuts que els rajols ordinaris [ 810-VII-222 ] El maó té 4 cm de gruix [ 1593-85 ] De 28 x 14 x 3,5 cm ( del Camp, on també en deien toba comuna [ 59 ]) .

"Y també los donarà tants mahons com seran menester per a enrajolar lo pahiment de la dita sglésia, los quals hagen de tenir un palm y un quart de tot cayre y un quart de gruixa. [...] Y també tota la rajola y teula que serà necessària a obs de la dita sglésia. [...] lo preu de les pesses que han de servir per la volta de la dita sglésia, a raó de sinc lliures y mitja lo miller. Y per lo preu dels dits mahons a raó de quatre lliuras y mitja. Y per lo preu de la rajola, a raó de tres lliures lo miller." (contracte de rajoleria, Teià, 1579) [ 1877-191 ].

"Mahó. m. [...] rajola doble. ladrillo doble ." (Barcelona, 1839) [ 2221-394 ].

| 3 maó o maó foradat V. tb. rajoló foradat [ 1593-86 ] Amb forats en el sentit de la seva llargària. Fa de mides: des de 27,7 x 13,7 x fins a 29 x 14 x . Es fa servir per construir envans (Catalunya [ 6-73,74-11 ]) De 28 x 14 x (publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) El que està buidat en qualsevol de les seves direccions [ 810-VII-223 ] D’argila cuita, amb forats quadrats o circulars en el sentit de la seva llargària [ 813-238 ] [ 1030-6.16 ].

| maó de ¾ V. maó comú .

| maó alleugerit [ 2124-128 ] Maó foradat [ 0 ].

| maó calat o gero [ 1603 ] La normativa més moderna en diu maó calat peró, al llenguatge viu, tothom n'ha dit i en continua dient gero , paraula no recollida als diccionaris i que, probablement, deriva d'una marca comercial que ja no es recorda. De 28 a 28,5 x 13 cm, fins a 29 x 14 cm i gruixos de 5, 6, 7,5 i 10 cm. Alleugerit per forats en forma de bresca que el travessen en el sentit del gruix. Serveix per construir pilars, parets de càrrega o de tancament. N'hi ha per anar a cara vista i d'altres, per anar revestits (Catalunya [ 6-73,74-12 ,13 ]) El maó que té els forats perpendiculars a la cara més grossa [ 1030-6.16 ] [ 1593-85 ] Mesures: 9 x 13 x 28 cm (Tealsa, d'Almenar [ 1598 ]) De 14 x 29 i gruixos de 5, 7,5 i 10 cm (el Papiol [ 3071-31 ]) .

| maó comú o maó de ¾ Maó de gruixos entre 3,5 i 4,5 cm [ 2124-134 ] Maó massís, de 13 a 14,3 cm d'amplària [ 6-73,74-11 ] El Papiol [ 3071-31 ] .

| maó de cubilot [ 810-VII-223 ] o m aó refractari [ 1593-85 ] El refractari fabricat amb argiles i altres components de molta puresa, que per la seva condició d’infusible és destinat a revestir l’interior dels forns de fondre ferro [ 813-237 ].

| maó doble

“Per 200 mahons dobles á 60 [pessetes]” (rajoleria de Joan Esteve, el Bruc, 1935) [ 1022-62 ].

| maó doble foradat Totxana [ 1603 ].

| maó d’envà Prod. a: Bellver de Cerdanya, on se’n diu del rajol d’uns 3,5 cm de gruix [ 6-57-28 ].

| maó de falca El que té una secció transversal en forma trapezoidal [ 810-VII-223 ] El que està emmotllat en forma de dovella, més prim d’un cap que de l’altre, adequat per construir arcs [ 813-237 ].

| 1 maó foradat V. maó (accepció 3).

| 2 maó foradat V. totxana .

| maó ganivet El que té una secció de triangle rectangular [ 810-VII-223 ].

| maó gruixut V. tb. maó ordinari , maó de quart , maó totxo El que té de 4 a 5 cm de gruix (Barcelona [ 1283-22 ]).

| maó massís o totxo V. tb. rajoló ple [ 1593-87 ] Sense forats, de mesures 5 x 13,5 x 28 cm [ 1030-6.16 ]. Aquesta denominació neix en crear-se els maons calats o foradats. Anteriorment, es deia simplement maó [ 0 ].

| maó mitjà [ 824-V-21 ] o mitjà V. tb. maó mitjancer De gruix intermedi entre el maó i la rajola , generalment proper als 3 cm (Catalunya [ 6-73,74-12 ]) Maó que té uns 3 cm de gruix [ 810-VII-222 ] [ 813-238 ] [ 1283-22 ] [ 1593-87 ] [ 2124-134 ] (Barcelona [ 1283-22 ] , Granollers [ 2257-58 ] ) De 29 x 14 x 2,5 cm (Granollers [ 2257-90 ]) De 29 x 14 x 3 cm (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) .

" maó mitjà ", de 3 cm de gruix (Barcelona, 1934) [ 1485-17 ].

| maó mitjancer V. tb. maó mitjà Altra manera d'anomenar el maó mitjà [ 6-73,74-12 ].

" [...] 6000 teules, 15000 rajoles, 6000 maons mitjancers , 1000 cairons, 300 peces de portal, i 300 peces d'arcada [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507 -412 ].

| maó ordinari o totxo V. tb. maó totxo o maó gruixut Peça massissa de terra cuita, de 14 x 29 x 5,5 cm, que s’utilitza per la construcció de parets [ 813-238 ].

| maó de pam Denominació en desús. Maó massís de 19 cm d'amplària [ 6-73,74-11 ] Maó comú, de 29 x 19 cm [ 2124-134 ] .

| maó pitxolí o pitxolí V. tb. totxo pitxolí [ 824-V-21 ] Té la mateixa llargada i gruix del maó ordinari, però solament 10 cm d’amplària [ 6-73,74-11 ,12 ] [ 813-238 ] [ 1593-88 ] .

" pitxolí " (Barcelona, 1934) [ 1485-17 ].

| maó porós [ 1593-88 ].

| maó de pou [ 1593-86 ] El que és corbat i serveix per revestir les parets dels pous [ 810-VII-223 ] [ 813-237 ] [ 824-V-21 ].

| maó premsat [ 1593-88 ] Es fabrica amb matèries fines i es premsa abans de coure’l; el seu bon aspecte, de dimensions constants i amb les arestes rectes, fa que sigui emprat en obres de cara vista [ 813-238 ].

| maó prim [ 824-V-21 ] [ 1283-22 ] o rajola [ 824-V-21 ] Peça de 13 a 26 cm i 2 cm de gruix, que s’utilitza per construir voltes, revoltons i soleres [ 813-238 ] El de 2 a 3 cm de gruix [ 1283-22 ].

“Per 500 mahons prims á 58 [pessetes]” (rajoleria de Joan Esteve, el Bruc, 1935) [ 1022-62 ].

| maó de quart V. tb. maó gruixut El de 4 a 5 cm de gruix (Solsona [ 1283-22 ]) Té les mateixes mides del maó ordinari però és més prim, d’uns 4,5-5,5 cm de gruix; s’utilitza en la construcció d’envans [ 813-237 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-57-29 ].

" maó de quart ", de 4,5 cm de gruix (Barcelona, 1934) [ 1485-17 ].

| maó de queixal o queixal V. tb. totxo de queixal [ 1593-86 ] [ 1603 ] Maó que té una osca rectangular que serveix per encaixar-hi els bastiments de portes i finestres (Catalunya [ 6-73,74-12 ] ) Maó ordinari que té una osca rectangular en un dels vèrtexs [ 810-VII-222 ] [ 813-237 ] [ 824-V-21 ] [ 1030-6.16 ] [ 1283-22 ] Serveix per formar l’encaix o enclava que es deixa als brancals de portals o finestres per subjectar-hi els bastiments [ 810-VII-222 ] [ 813-237 ] [ 1283-22 ] (Barcelona [ 1283-22 ]) Per encaixar un maó amb un altre [ 810-VII-222 ] [ 824-V-21 ]. | Dibuix a [ 813-238 ] [ 1030-6.16 ].

| maó recuit [ 1593-88 ] Maó molt cuit sense arribar a la vitrificació; és dur i de qualitat immillorable per a la construcció en general [ 813-238 ].

| maó refractari [ 1030-6.16 ] o refractari o maó de cubilot [ 1593-88 ] S'utilitza quan ha de resistir temperatures molt altes. Els refractaris més corrents es fabriquen amb argiles refractàries barrejades amb sorra silícica i bauxita o dolomita . Són materials molt silícics i poc ferruginosos. Majoritàriament utilitzats a la indústria, sense denominacions tradicionals específiques. La seva utilització domèstica es limita a les llars de foc i a les barbacoes [ 6-73,74-13 ] Està fet d’argila refractària barrejada amb pols de rajola i cuit a una temperatura molt alta; es caracteritza per la seva especial resistència a l’acció del foc [ 813-237 ] Prod. a: l'Hospitalet de Llobregat [ 68-24 ] .

| maó sant Està fet amb terra de rajoler, que contingui calç i sorra, i tan cuit que resulta parcialment vitrificat; adquireix gran resistència a la compressió [ 813-239 ].

| maó sardinell Maó amb una cara buidada i amb la part vista decorada amb relleus curvilinis. Dissenyat per l'arquitecte Rafael Masó i fabricat a l'obrador dels germans Coromina, de [ 0 ].

"Rejola ó maho sardinell el metre: 14,00 ptas." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-153 ].

| maó silicocalcari [ 1593-89 ].

| maó sisavat El de sis costats [ 824-VII-274 ].

| maó totxo Totxo [ 0 ] .

| maó de tres forats V. maó triforat .

| maó triforat El que té tres forats rodons perpendiculars a la cara més grossa [ 1030-6.16 ] Si el volum dels forats no supera el 10% del volum del maó, es considera com un maó massís [ 0 ] .

| maó de xemeneia [ 1456-273 ] Dibuix a : [ 1456-273 ].

màquila o maquila [ 1692-175 ] f .

| 1 màquila o maquila Unitat de mesura de capacitat per a oli equivalent a una lliura o a la vuitena part d’un cadap (Tortosa [ 810-VII-224 ] [ 824-V-57 ] [ 1834-29 ] ) A Tortosa, el segle XIII, l'oli es mesurava a cànters de 4 cadaps de 8 màquiles [ 1982-360 ] A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ] Mesura d'oli que equival a la dotzena part d'un cadap (Tortosa [ 1455-116 ]) A Tortosa, el càntir d'oli (que equivalia a ) tenia 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-68 ] .

“Un cadaç, una màquila e miga màquila ” ( Libre de les Costums Generals Scrites de de Tortosa , I, xi , 3. Tortosa , 1539. Text originari de final segle XIII) [ 810-VII-224 ] [ 824-V-57 ].

“Que’ls donen fato de tota classe [...] des de un cante de vi a una màquila d’oli” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí . Tortosa, 1934) [ 810-VII-224 ].

| 2 màquila o maquila Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 0 ] A Tortosa i entorn, 1 càntir de vi era igual a 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-64 ].

màquina f .

| màquina cilindradora V. laminadora de cilindres .

| màquina de desterrossar V. tb. màquina de triturar terra A l’obrador Martínez, de Barcelona, també en deien trencadora i la varen utilitzar mentre s’estaven al Passatge Porta. El 1944 la varen substituir per la màquina de fer fang [ 6-68-10 ]).

| màquina d'extrudir Galetera [ 2124-128 ].

| màquina extrusora o extrusora Galetera [ 0 ] .

| màquina de fer fang Va substituir les operacions de desterrossar i de barrejar la terra amb aigua al bassó (obrador Martínez, Barcelona, a partir de 1944 [ 6-68-9,10 ]).

| màquina perfiladora V. perfiladora .

| màquina talladora V. talladora .

| màquina de tallar Talladora [ 2297-287 ] .

"Ara sols falten molins i màquina de tallar [...] En vista de la perfecció de la maquineta de tallar (que Ribó ni que cojón !) me vaig desesperar de la irregularitat de gruxos que porta en si la fabricació de rejola am peus. " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-118 ,123 ].

| màquina de fer tires V. cargol .

| màquina de triturar terra V. tb. màquina de desterrossar , molí de moldre terra (la Seu d’Urgell, cal Carxat [ 6-67-32 ]).

| màquina de vernissar (la Bisbal [ 189 ]), d’envernissar .

“ màquina de vernissar ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

maranxó m . V. tb. marraixó Càntir petit amb galet (Tivenys [ 824-V-59 ]).

marbrar v . Jaspiar [ 0 ].

marbre m . Jaspi [ 0 ].

marbrejar v . Marbrar [ 2000-1074 ].

marc m . i la forma march .

| 1 marc Gerra d'estibar [ 0 ] Segons Osma, nom que es donava als recipients ceràmics de major mida, que servien com a contenidor de peces més menudes [ 687-14 ] Solen ser la unitat de venda als contractes més antics [ 938-406 ] (Manises [ 938-406 ]) També s’anomenaven gerres terceres d’estibar escudelles [ 1409-350 ] Segons els autors, correspon a la representada a la fig. 2, tipus I [ 1409-358 ].

“ [...] octuaginta quinque marchos sive marchs operis terre boni mercantibilis et receptibilis videlizet quadraginta quinque marchs de contrafet et quadraginta marchs de pinzell [...] dictorum quadraginta quinque marchs de contrafet ad forum et racionem undecim solidorum regalium Valencia pro qualibet grossa et dictorum quadraginta marchs de pinzell ad forum et racionem novem solidorum dicte monete pro qualibet grossa [...] ” (contracte Paterna, 1412) [ 687-103 ].

“ [...] marchos operis terre [...] ad forum decem solidorim regalium Valencie pro qualibet marcho [...] promittimus dictas viginti gerras simul cum dictis marquos tradere vobis [...] ” (contracte Paterna, 1412) [ 687-104 ].

“Item rebí de Johan Bonet de Paterna per XX marchs de cosis e vint groses de pages spatxat [...] ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

| 2 marc Sanefa [ 0 ].

"Las rajolas del sòcol i arrimaders i marc dintre pocs dies (8 ó 9 com á máxim) [...] quedarán llestes." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-47 ].

| 3 marc Gàrguil [ 0 ] Motlle per fer teules (valencià [ 810-VII-229 ]).

| 4 marc Graella[ 0 ] Motlle per fer rajoles [ 810-VII-229 ].

marca f .

| 1 marca Se’n diu del gruix de vernís cru que queda sobre la peça escaldada una vegada aquesta ha absorvit l’aigua que acompanya el vernís [ 938-406 ] (Manises [ 353-69 ] [ 938-406 ]).

| 2 marca V. tb. marca de fàbrica , segell Senyal que es posa en un objecte ceràmic per identificar el seu fabricant, la seva capacitat, el seu contrast pel mostassaf, etc. [ 0 ] Reproducció de marques a : [ 1625-49 ], Barcelona [ 1174-180 ] [ 1625-49 ] [ 2261-220,221 ] , Paterna [ 2841-20 ] .

“ [...] tembe matex que quiscun aje de marcar las ollas que fera de se marca la qual pendran p. medi dels dits sobreposats y promens perque auent contrafet se sapia de qui sera la obre [...] ” (ordinació del Gremi de Gerrers de Ciutat de Mallorca, 1582) [ 1132-376 ].

| marca de fàbrica V. tb. marca , segell Segell que es posa en els objectes de ceràmica per indicar l’establiment on han estat fabricats [ 810-V-686 ] Emblema amb que s’assenyala la procedència o fabricant d’un atuell [ 810-VII-231 ].

marçapà m . V. marsapà .

marcar v . Posar una marca [ 2000-1075 ] Posar marca a un atuell; assenyalar-lo amb una marca [ 810-VII-232 ].

“ [...] tembe matex que quiscun aje de marcar las ollas que fera de se marca la qual pendran p. medi dels dits sobreposats y promens perque auent contrafet se sapia de qui sera la obre [...] ” (ordinació del Gremi de Gerrers de Ciutat de Mallorca, 1582) [ 1132-376 ].

marcel·lina f . Incorrecte [ 1723-89 ] V. marcelina .

marcelina f . Cast. i les formes: macerina , mansanilla , marcel·lina , marsalina , marselina , masalina , massalina , mercelina , mussolina V. tb. plat de xícara , plat de xicres , platet de xicra [ 2891 ] Corrupció de la paraula castellana mancerina , terme que prové del cognom Mancera (Pedro Álvarez de Toledo, marquès de Mancera), que és qui, en el segle XVII la va encarregar dissenyar [ 2009-42 ] Plat que en el centre té una cavitat que per met encaixar-hi una xicra [ 810-VII-233 ] [ 811-III-621,647 ] [ 1070-1179 ] Per sostenir les xicres de xocolata [ 2009-20 ] Per portar la xicra [ 824-V-61 ] Per servir la xocolata [ 811-III-621 ] El seu ús s’introduí a mitjan segle XVIII [ 1079-25 ] És fama que deu el nom a Pe dro de Toledo y Leyva, marquès de Mancera, virrei del Perú entre 1639 i 1648. Segons conta la tradició, en una recepció a la que s'oferí xocolata desfeta, es va abocar una xicra sobre el vestit d'una dama i el marquès, molt amoïnat pel contratemps, va idear aquest atuell per tal d'evitar la repetició de l'incident [ 1723-83 ] La producció de marcelines a Catalunya s'inicià a ppi. segle XVIII [ 1723-84 ] Prod. a: l' Alcora [ 353-68 ] [ 1723-90 ,91 ] [ 1821-23 ,47,69,70,76,79,88 ] [ 2052-13 ] [ 2319 ] , Barcelona [ 6-84,85-7 ] [ 1028-84 ] [ 1650-251 ] [ 1723- 89, 90 ] [ 1893- 116, 122 ] [ 2502-80 ,395,408 ] , molt probablement a Blanes [ 1723-91 ] [ 1728-56 ] , Girona [ 1723-90 ], Manises o Paterna [ 353-68 ] [ 2360-271 ] , potser Ribesalbes [ 1723-91 ] .

"Una sort de pisa blanca de València com són xicras, marsalinas y escudellas [...] " (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].

“12 Marcelinas de Flantum [...] 6 dotzenas y mitja Marcelina crua [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

"Item vint y nou mansanillas ab ses xicaras, tot usat. / Item set mansanillas usadas . " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-238 ].

“Armari de la pisa [...] Primo deu marselines de pisa” (inv. Cervera, 1789) [ 824-V-73 ].

" [...] nos ho va posar en la masalina entre los ditets [...] " (Badalona, 1790) [ 1773-3 0 ].

"Item, dos marcel·linas de estany, usadas . " (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-78 ].

" [...] cerca de la cuina, remenament de plats, massalines , tasses i xicres [...] " (Barcelona, 1795) [ 1725-III-58 ].

" [...] lo de bandejas ab masalinas y xicras de xocolate y los de sotacopa ab gots de aigua fresca " (Badalona, 1796) [ 1773-123 ].

" mussolines ab xicres" (Barcelona, 1799) [ 1725-IV-238 ].

"les xicres de xocolate en marcelines " (Barcelona, 1800) [ 1725-V-18 ].

“ marcelina . s. f. Macerina . Patina cavo distincta.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Marcelina. f. macerina ." (Barcelona, 1839) [ 2221-402 ].

“ marcelina . f. Plat ab un motllo de xícara en lo mitj, pera que aquesta no’s gire. Macerina , y mancerina ant. per haberla inventada’l marquès de mancera, segons Terreros.” (diccionari Labernia, 1865) [ 1888-II-136 ].

“Asseguts entorn de la taula, amb llur marcelina al davant” (Pons y Massaveu, Joan: Com anavem dient ... Barcelona: Societat catalana d’edicions, 1917, pàg. 197) [ 810-VII-233 ].

march m . V. marc .

mare f .

| 1 mare V. tb. contramotlle Peça feta habitualment d’escaiola, acoblada al plat de l’ estec i a la qual s’acoblen els motlles (Esparreguera [ 1022-159 ]).

| 2 mare Rèplica d’una peça, feta d’escaiola a partir d’una corfa , i que, una vegada repassada i preparada, serveix per fer diversos motlles successius (Manises [ 353-69 ]).

| mal de mare V. maldemare , olla de mal de mare .

Mare f .

| Mare de Déu del Carme Patrona dels rajolers de Granollers [ 2257-61 ,90 ].

“A Barcelona, els rajolers i teulers, que tenien llurs bòbiles vers la part alta del Raval, cap als Tallers i, per tant, dins del veïnatge del convent del Carme, veneraven per patrona de Déu del Carme , per efecte d’una tradició relacionada amb la troballa d’una imatge d’aquesta Mare de Déu.” [ 71-IV-507 ].

| Mare de Déu de la Pietat

“A l’època de la Restauració era tradicional, cada any, que els treballadors de la fàbrica de cairons Serradell assistíssin corporativament a la processó de la Mare de Déu de la Pietat, sota l’advocació de la qual funcionava la Germandat de la casa.” [ 1163-223 ].

margarida f .

| de la margarida adj . Denominació moderna d’un estil de pisa policroma barcelonina, que es caracteritza per un element decoratiu que consisteix en una flor arrodonida, amb 5 o 6 pètals imbri cats. De la segona meitat del segle XVII i primeria del XVIII [ 6-66-38 ] [ 1567-30 ] [ 1600-55 ] De final segle XVII [ 6-82,83-17 ] [ 2063-110 ] Arriba fins a la primeria del segle XVIII [ 1567-457 ] Del darrer terç del segle XVII al principi del XVIII [ 3069-124 ] Atribuïble als obradors dels Lapuja i dels Gual [ 3069-124 ,137,138,139,140,141 ] .

Maria f . V. ave Maria .

mariano m . Orinal (Cinc-torres [ 810-VII-248 ], la Morella [ 810-VII-248 ]).

maridet m .

| 1 maridet Ampolla escalfallits [ 0 ] Ampolla de terrissa que, plena d’aigua calenta, servia per escalfar el llit (Esparreguera [ 1022-242 ]) Prod. a: Esparreguera, on també en diuen frare [ 1022-242 ]

| 2 maridet V. tb. braseret , escalfeta , monjo , rejilla Braseret [ 811-III-650 ] [ 1888-II-139 ] [ 2027-63 ] Braser petit per escalfar el llit, els peus, etc. [ 2000-1078 ] Braseret de terrissa que s’omple de brases i es penja d’una mena de bastidor de fusta anomenat ase o burro [ 48-I-161 ] Per escalfar el llit com l’escalfeta. Abans s’utilitzava com a braser per a les cames ( [ 102 ]) Per fer servir a mercat i d’altres llocs a l’aire lliure, posant-lo a sota les faldilles [ 70-114 ] ( [ 6-47-43 ] [ 13-125 ] [ 21 ]) Fogonet de terra cuita que usen les dones pobres (Girona [ 824-V-66 ]) Mena d’olla amb una renglera de forats al voltant. S’hi posa foc per escalfar el llit [ 4-158 ] [ 70-114 ] (Cassà de [ 1366-2 ], Girona [ 1366-2 ], Llagostera [ 1366-2 ], Llofriu [ 1366-2 ], Migjorn Gran [ 1366-2 ], Olost [ 1366-2 ], Salt [ 1366-2 ], Sant Feliu de Guíxols [ 1366-2 ]) Braseret que es posa dins del frare per escalfar el llit (Andratx [ 1366-2 ], Falset [ 1366-2 ], Montseny [ 1366-2 ], el Vendrell [ 1366-2 ]) Braseret per escalfar-se els peus [ 824-V-66 ] Capsa de ferro o recipient de terrissa, i antigament devegades de fusta, dins del qual es posa foc i es col · loca sota els peus per escalfar-los (català occidental [ 810-VII-249 ], català oriental [ 810-VII-249 ], Balears [ 810-VII-249 ]) Serveix per escalfar el llit [ 48-I-161 ] ( Cerdanya [ 1577-2 ] , Falset [ 48-I-161 ]) Per posar-hi caliu i escalfar-se (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-200 ], Menorca [ 1059-200 ]) En forma de caixa foradada amb tapadora ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]) Braser amb tapadora foradada en forma de calats, per escalfar el llit (Aitona [ 1366-2 ]) De forma semblant a l'escalfeta antiga, però amb dues nanses en lloc de mànec . Ple de brases, les dones se'l posaven entre els peus, sota les faldilles, per escalfar-se [ 1650-238 ] Escalfeta [ 1666-141 ] .

Prod. a: Artà [ 1039 ], (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 13-125 ] [ 21 ] [ 102 ], Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 8-319 ] [ 1729- 95, 96 ] , Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 8-86 ] [ 16-78 ] [ 88 ] [ 351 ] [ 1650-238 ] [ 2252-31 ] [ 2011 -95 ] , (obra roja) [ 6-28-43 ] [ 1650-238 ] .

Mides i denominacions:

a ) La Bisbal (obra negra): de 3 la peça [ 6-47-43 ] [ 21 ].

de 4 la peça [ 6-47-43 ] [ 21 ].

de 6 la peça [ 6-47-43 ] [ 21 ].

“El maridet , ple de carbó encès, s’usa per escalfar llits.” (Camprodon [ 24 ]).

"Item un maridet usat." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-228 ].

“ maridet de fusta per escalfar-se els peus” (inv. Vic, 1674) [ 824-V-66 ].

" Maridets , 5 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

“ maridet . s. m. braseret. Estufilla , maridillo , rejuela . Prunarium, ignitabulum, foculus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"tres maridets o escalfadors de peus" (inv. Maó, Menorca, 1832) [ 1835-270 ].

"Maridet. m. braseret." (Barcelona, 1839) [ 2221-403 ].

“Amb sos peus demunt es maridet ” ( La Roqueta , 1. Ciutat de Mallorca: Estampa de Vda. y fills de P. J. Gelabert, 1887) [ 810-VII-249 ].

marinera f . Llibrell de pastisser , envernissat (l'Alcora [ 1653-104 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-104 ] Denominacions segons la mida: de 4 ous , d'uns 25 cm de diàmetre (l'Alcora [ 1653-104 ]); de 6 ous , de 31 cm de diàmetre per 18 d'alçada (l'Alcora [ 1653-104 ]); de 12 ous , d'uns 40 cm de diàmetre (l'Alcora [ 1653-104 ]) .

marlet m . V. merlet .

marmita f . (Peralta de [ 1038-142 ]) Nom local d'un atuell de dos cossos superposats que es feia a Arenys de Mar. N'hi havia de dos tipus: amb cossos independents, per aprofitar l'escalfor de les cuines econòmiques, i amb la base del cos superior amb múltiples forats, per coure al vapor [ 1650-239 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-239 ] .

“Tres marmitas ab llur cobertora una gran y les altres dos petites” ( Revue Catalane , vi , 348. Organe d e d’Études Catalanes, de Perpinyà ; doc. a. 1698) [ 810-VII-256 ].

“En lo rebost de baix [...] Item una marmita de terra.” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-279 ].

“ marmita ” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-64 ].

“Posaras dintre de una marmita una polla o capó [...] ” (receptari de cuina, final s. XVIII) [ 1175-61 ].

"Este rostit és propi per posar-lo en la marmita [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067- 153 ].

marraitxó m . Incorrecte, V. marraixó .

marraixa f . V. tb. marraixó , marratxa .

| 1 marraixa V. tb. marraixeta Canterella [ 0 ] Cànteret amb broc . Canterella ( l' Alcora [ 1204 ] [ 1650-240 ] [ 1653-105 ] [ 1891 ] [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] , on aquesta denominació es va desplaçar més modernament al càntir amb dos brocs i nansa al capdamunt [ Albertí a Oristà ] [ 6-59-23 ]; Traiguera [ 1650-240 ] [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] , on aquesta denominació es va desplaçar més modernament al càntir amb dos brocs i nansa al capdamunt [ Albertí a Oristà ] [ 6-59-23 ] , denominació emprada els anys 1940 [ 1650-240 ] ) Recipient per a aigua (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-4 ]) Atuell per posar aigua, amb dues nanses i broc reixat com una regadora [ 811-III-651 ] Antigament, a , en deien del canteret sense galet lateral; posteriorment, s'hi va introduir el galet lateral i, actualment, la denominació s'aplica al càntir amb nansa al capdamunt i galet i tarot oposats [ 60-36 ] Prod. a: l' Alcora (obrador Nomdedéu) [ Albertí a Oristà ] [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 1204 ] [ 1650-240 ] [ 1653-105 ] [ 1891 ] , producció antiga de [ 60-36 ], Traiguera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 6-59-23 ] [ 1650-240 ] .

" Marraixa : Eyna de posar aygua ab dos ansas y broch foradat com la regadora." (diccionari Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II140 ] .

| 2 marraixa Càntir amb tarot, galet i nansa al capdamunt , per tenir aigua fresca ( Alcanar [ 1652-86 ], l' Alcora [ 6-59-23 ], Amposta [ 1623-67 ,230 ] [ 1652-86 ] , Calasseit [ 810-VII-260 ] , les Cases d'Alcanar [ 1652-86 ] ; el Castell , a Ulldecona [ 1652-86 ]; la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 3-46 ] [ 6-61-55 ] [ 8-107 ] [ 31 ] [ 60-19 ] [ 100-II-62 ] [ 1099-18,19 ] [ 1650-240 ] [ 1652-86 ] , Maestrat [ 810-VII-260 ] [ 1652-86 ] , Masdenverge [ 1652-86 ], Sant Jaume d'Enveja [ 1652-86 ], Sant Mateu del Maestrat [ 1729-124 ], [ 1652-86 ], Terres de l’Ebre [ 19-16 ], Torroja [ 810-VII-260 ]; Traiguera [ 8-115 ], on antigament, segons Violant, en deien del cànter amb broc [ 6-59-23 ] , en diuen actualment [ 1650-240 ] ; Ulldecona [ 810-VII-260 ]) Per al vi (Montsià [ 0 ]) Càntir envernissat, d'hivern (Calaceit [ 1434-123 ] Prod. a: Alcora [ 6-59-23 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 3-46 ] [ 6-61-55 ] [ 8-107 ] [ 13-124 ] [ 31 ] [ 60-18 ] [ 100-II-62 ] [ 1099-18,19 ] [ 1729-73 ] [ 1994 ] , Sant Mateu del Maestrat [ 1729-124 ], Traiguera [ 6-59-23 ] [ 8-115 ].

| marraixa de núvia Amb galet lateral per beure. Envernissada o sense envernissar, en aquest cas, decorada amb manganès (l'Alcora [ 1653-115 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-115 ].

| marraixa de torre Càntir d’engany (la Galera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ]) Prod. a: la Galera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].

marraixeta f . Dim. de marraixa [ 810-VII-260 ] [ 1653-50 ] V. tb. marratxeta .

| 1 marraixeta i la forma marraxeta De tipologia indeterminada.

“Ítem, una marraxeta blanca [...] per dos sous.” (encant Lleida, 1563) [ 2901-1907 ].

| 2 marraixeta V. tb. ninet Marraixa petita, d'uns 20 cm d'alçada, per jogar la mainada (l'Alcora [ 1653-107 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen ninet [ 1653-107 ].

| 3 marraixeta Mena de cantimplora amb un galet i dues nanses (Torreblanca [ 2261-43 ]) Prod. a: Torreblanca [ 2261-43 ].

| marraixeta d'engany o burladera Marraixa petita amb diversos galets dels que només en raja un. S'omple pel cul. Envernissada, excepte la part inferior del cos (l'Alcora [ 1653-115 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-115 ].

marraixó m . i la variant marratxó V. tb. marraixonet .

| 1 marraixó Canterella [ 0 ] Cànter amb galet lateral, per beure directament ( [ 60-22 ], Traiguera [ 60-22 ] [ 727-55 ] [ 1204 ] [ 1257-98,105 ] [ 1508 ] [ 1650-240 ] [ 1844 ] , on antigament en deien marraixa [ 6-59-23 ] [ 1650-240 ] ) Actualment, també en diuen pitxerull [ 1204 ] Decorat amb motius vegetals ( [ 1729-73 ]) Prod. a: [ 5 ] [ 8-107 ] [ 13-124 ] [ 60-22 ,35 ] [ 1729-73 ] , Sant Mateu [ 1729-123 ], Traiguera [ 6-59-23 ] [ 8-114 ] [ 1204 ] [ 1257-98 ] [ 1335-122 ] [ 1508 ] [ 1650-240 ] [ 1729-123 ] [ 1844 ] [ 1891 ] [ 1987-110 ] [ 2264-280 ] [ 2368-194,197,198 ] , Xert [ 0 ] .

| 2 marraixó Càntir amb dos brocs i nansa al capdamunt [ 402-248 ] ( Amposta, on en diuen de la marraixa petita [ 1623-230 ] ; Benassal [ 810-VII-260 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-86 ]; Godall [ 1652-86 ], Maestrat [ 1652-86 ], Mas de Barberans [ 1652-86 ], el Poblenou del Delta [ 1652-86 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-86 ]; Santa Bàrbara, al Montsià [ 1652-86 ]; Ulldecona [ 810-VII-260 ] [ 1578-7 ] [ 1652-86 ] [ 1679-47 ] [ 1802-5-x ] , on en diuen del càntir mitjà [ 824-V-71 ]; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-86 ]; les Ventalles, a Ulldecona [ 1652-86 ]; Vinaroç [ 402-246 ] [ 810-VII-260 ]; recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]).

| marraixó de floretes Prod. a: Traiguera [ 1204 ] [ 1891 ] .

marraixonet m . Marraixó petit (Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-122 ]) Per beure directament (Traiguera [ 1257-98 ]) Prod. a: Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-122 ] [ 2368-198 ] .

marranxó m .

| 1 marranxó Cassola del forn (Vinaroç [ 810-VII-261 ]).

| 2 marranxó Càntir de tenir aigua (Vinaroç [ 810-VII-261 ]).

marratxa f . V. tb. marraixa , marratxeta Canterella amb dues nanses laterals i un galet per beure [ 0 ] Per beure aigua [ 19-15 ] Prod. a: Alcora [ 8-116 ] [ 729-143 ], Traiguera [ 19-15,20 ].

“Ítem, una marratxa de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1816 ].

marratxeta f . i la forma marraxeta Dim de marratxa V. tb. marraixeta .

“Ítem, un canteret negre y altre blanch, de terra, y una madraxeta [segons els transcriptors, almorratxa, quan resulta clar que s’ha de llegir marraxeta ] també de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1746 ].

“ [...] dos albúrnies de terra, una marratxeta y un test, tot de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1789 ].

marratxó m . V. marraixó .

marraxa f . [ 811-III-651 ] V. marraixa .

marraxeta f . V. marratxeta .

marrell m .

| 1 marrell V. tb. baldana , colomí , llongo , marrellet Barres de fang que s’utilitzen a certs llocs per pujar les peces grosses, tot aplicant-les en espiral [ 1-32 ] [ 4-103 ,164 ] [ 42-56 ] [ 1666-141 ] Es va enrotllant en espiral formant el cos de la peça [ 2074-120 ] (Alcora [ 8-116 ], Alzira [ 2261-89 ], Miravet [ 1136-I-69 ,70,71,72 ] [ 2261-31 ] [entrevista a Joan Avante, TV3, 2/3/2001] , Quart d'Onyar [ 4-130 ,164 ], Ribera d'Ebre [ 4-130 ] , Tivenys [ 2261-159 ], Xiva [ 2261-81 ] ).

| 2 marrell La pasta amb què treballen els gerrers (?) [ sic ] [ 824-V-71 ] Pastó d’argila que el terrisser treballa (Mallorca [ 810-VII-262 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]).

| 3 marrell Cadascuna de les p eces auxiliars per enfornar fetes de terra cuita. Són de forma cilíndrica, de mig metre de llargària aproximada i 4 o de diàmetre. Serveixen de pilars per descarregar les peces inferiors del pes de les superiors a les columnes de plats o escudelles. Sostenen el pes mitjançant plataformes horitzontals anomenades rodells . El conjunt es reforça mitjançant cintes de fang anomenades colomins (Paterna [ 1048-36 ]).

marrellar v .

| 1 marrellar Fer marrells (Mallorca [ 810-VII-262 ] [ 824-V-71 ]).

| 2 marrellar Modelar a la roda mitjançant marrells (Mallorca [ 1972-7 ]).

marrellet m . Dim. de marrell Cordons de fang que s’utilitzen per reforçar testos (Miravet [entrevista a Joan Avante, TV3, 2/3/2001]).

marro m . Bala [ 0 ] Petita esfera de terra cuita que serveix al jovent per jugar a bales (Saidí, Baix Cinca [ 1810-73 ]).

marsalina f . V. marcelina .

marsapà m . o massapà i la forma marçapà Capsa especial per tenir-hi espècies i productes de farmàcia i confiteria [ 810 -VII-265 ] A Barcelona, se'n van fer de ceràmica [ 1522-150 ].

"Per I masapà de saliandra confit [...] Ítem per Iª marsapà de restadi [...] Ítem per I marsapà en que anà l'ordiat [...] " [ pàssim : masapà , marsapà ] (llibre de comptes d'una especieria-apotecaria, Barcelona, 1378-1381) [ 1721-87,89,153 ].

"Un marçapà o dos de confits" ( Antoni Rubió y Lluch: Documents per l'Història de Mig-eval . Vol. II, p. 224. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1908 i 1921. D oc. a. 1380) [ 810-VII-265 ].

marselina f . V. marcelina .

marsellesa f . Adjectiu substantivat derivat d' olla marsellesa V. tb. calderó , olla marsellesa Olla alta, amb aresta que separa la base de la pujada , completament envernissada [ 1650-237 ] ( Arenys de Mar [ 1650-237 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-16 ] ; [ 0 ], Breda [ 1650-237 ], Quart d'Onyar [ 1650-237 ] ).

marxapeu m . A la roda o torn de terrisser, travesser de fusta per descansar el peu inactiu (Verdú [ 1673-35 ]).

mas m . V. maç .

masalina f . V. marcelina .

masayal m . V. mallal .

massa f . V. maça .

massalina f . V. marcelina .

massapà m . M arsapà [ 810-VII-287 ].

massar v . Pastar (Vall d’Àneu [ 810-VII-287 ], Valls [ 810-VII-287 ]) Pastar els pans de terra, extrets de la bassa i guardats al racó de la terra, segons una tècnica que comprèn diverses fases i, en acabar, formar els pastons ( , obra negra [ 106-84 ] ) .

massot m . Pal llarg acabat amb una fusta plana, de 5 o 6 cm de gruix i amplada de dos totxos, que servia per picar els totxos crus a l’era, una vegada havien agafat prou consistència (el Papiol [ 3071-59 ]).

matacà m . (el Poble Nou de Benitatxell, Marina Alta [ 1676 ]) Rajola llarga i gruixuda, de terra molt cuita, de molta duresa [ 813-243 ] [ 1283-22 ] Tova cuita, quadrada, d'un pam de costat i uns 3 cm de gruix [ 1526-I-73 ] (Castelló de Rugat [ 1526-I-73 ], Cullera [ 1283-22 ], valencià [ 810-VII-293 ]).

mata-rates m . V. ratera .

mateuló m . Espècie de mata petita que cremen seca als forns dels gerrers (Mallorca [ 824-V-84 ]).

matonera f . Receptacle de terrissa en què es presenten els matons de monja [ 824-V-85 ] Pot cònic de terrissa dins del qual emmotllen i despatxen els matons de monja [ 810-VII-307 ] (Barcelona [ 810-VII-307 ]) En forma de copa ( [ 351 ], Esparreguera [ 1022-242 ]) Servia de motlle per fer matons (Esparreguera [ 1022-242 ]) Receptacle de terrissa en què s'emmotla el mató [ 1070-1191 ] Atuell en forma de copa per emmotllar mató [ 60-22 ] [ 1650-247 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-247 ], Barcelona [ 6-71-13 ] [ 1650-247 ] [ 2079-104 ] , (obra vermella) [ 351 ]; Breda, darrerament [ 1650-247 ]; Caldes de Montbui [ 1650-247 ], Esparreguera [ 1022-242 ] [ 1650-247 ] , Piera [ 1650-247 ], Sabadell [ 0 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 4 [ 6-71-13 ].

núm. 3 [ 6-71-13 ].

núm. 2 [ 6-71-13 ].

núm. 1 [ 6-71-13 ].

“Els matons de monja o de llet d’ametlles eren anomenats abans gobelets pel motllo o figura del vas de terrissa que els contenia fins que, anys després, aquest prengué la forma cònica.” [ 127-210 ].

"Tres dotsenas matoneras á seis rals dotsena [...] En lo obrador [...] Sinch dotsenas matoneras á sís rals la dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

“Las matoneras y burnias escampades arreu; la enrestellerada pisa de taula [...] ” (Pons i Massaveu: ilustr . Cat ., 1890, 239) [ 824-I-303 ].

" matoneras " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].

matraç m . V. matràs .

matràs m . i la forma matraç .

| 1 matràs Vas de vidre o de porcellana, de forma aproximadament esfèrica, amb un coll llarg i recte, emprat a laboratoris de química i farmàcia [ 810-VII-307 ] Atuell esfèric d'estret coll cilíndric vertical [ 1650-261 ] .

“Per a convertir-la, esclava en sos gresols o matrassos , en element de vida” (Genís y Aguilar, Martí: Quadros del cor ) [ 810-VII-307 ].

| 2 matràs La part de l’alambí que rep el calor i que, alhora, conté la matèria a destil·lar [ 2386-172 ].

matriu f . Motlle que dóna una empremta en relleu [ 1070-1191 ] A les premses per conformar peces de ceràmica crua, el motlle que en determina la forma [ 0 ].

| matriu serigràfica V. tb. pantalla Consisteix en una malla serigràfica estesa i fixada a un marc, a través de la qual passa la tinta sobre la peça que s'ha de decorar [obtingut per Internet].

matxihembrat m . Incorrecte. C astellanisme per encadellat .

mau m . A Traiguera, nansa cuita, despresa de cànters, marraixons ... Fins fa poc, els maus eren un element bàsic dins dels joguets dels infants traiguerins [ 1257-109 ].

maular v . V. maurar .

maurador m .

| 1 maurador Taulell damunt del qual es maura alguna cosa, com la pasta dels ollers, la dels fideuers, etc. [ 810-VII-314 ] Taulell o banc on es maura el fang (Blanes [ 4-162 ], Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]) Pedrís on es maura el fang (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 1673-35 ] [ 2041-48 ] [ 2184 ] [ 2351-28 ] [ 2560-63 ] ).

| 2 maurador mauradora Qui aprèn la terrisseria [ 1546-29 ] L'aprenent que li tocava maurar [ 2184 ] [ 2351-28 ] (Verdú [ 2184 ] [ 2351-28 ] , ordenances gremials de 1845 [ 1546-29 ]).

"No es pot tenir maurador , ni menys ensenyar l'ofici a ningú que no sigui canterer [...] " (Reglament de de Canterers de Verdú, 1847 ) [ 1673-18 ].

mauradora f . V. tb. amauradora Maurador [ 0 ].

maurar v . i les formes maular i morar V. tb. xarrapar Pastar [ 0 ] Remoure una cosa amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l’elaboració, unir més intimament les seves parts, etc. [ 810-VII-314 ] Operació final de la preparació del fang, que consisteix a fonyegar-lo amb les mans a sobre d'un banc, a fi que s'homogeneïtzi i adquireixi la ductilitat necessària [ 6-43-30 ] [ 6-53-9 ] [ 23 ] [ 24 ] [ 143-3 ] [ 938-406 ] (el Vendrell [ 1587-3 ] , Verdú [ 2041-48 ] ) Pastar el fang amb els peus o les mans [ 1546-28 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-53-9 ], [ 136-52 ], Blanes [ 24 ], Breda [ 1160-230 ], Manises [ 353-69 ,70 ] [ 938-406 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]; del Camp [ 23 ] [ 2432-10 ] , Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 1546-28 ] [ 1640-18 ] [ 1673-30 ] [ 2184 ] [ 2351-28 ] ) .

"Item, un banc de fusta ab sos petges per a maurar [...] Item, un banch de maular dolent ab sos petges, de fusta d'alber." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Item un banc per maurar terra per fer olas.” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un banch de more pasta” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta, quatre dotzenes de rodells, un ast de mostrejar, un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

mayal m . V. mallal .

maytadella f . V. meitadella .

mè liça f . V. màlica .

mè licha o Melicha f . V. màlica .

meallal m . V. mallal .

meaylal m . V. mallal .

meayllal m . V. mallal .

medalla f . Medalló. De terra cuita [ 0 ] .

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles , dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

medallal m . V. mallal .

medalló m . V. tb. medalla Ornament en relleu, tancat per una orla de perímetre circular o ovalat. Els medallons de terra cuita sense envernissar es van utilitzar força a façanes de mitjan segle XIX [ 1885-14 ] Prod. a: Barcelona [ 0 ], d'Empordà [ 2294-115 ] , Sabadell [ 808 ] [ 2334-71 ] .

"Les mides dels medallons [del Sr. Encesa] son 1 m per o'35?" ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-115 ].

" [...] te prometo fer el motllo i inmediatament ferlo enmotllar per a cóurer el medalló a la vinenta fornada." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1913) [ 2294-188 ].

medusa f . Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana del segle XVII [ 1491-60 ,61 ].

meial m . V. mallal Mesura antiga de líquids, especialment d'oli, equivalent aproximadament a 12 litres i mig (Alt Empordà [ 810-VII-324 ], Garrotxa [ 810-VII-324 ], Guilleries [ 810-VII-324 ]) .

meitadell m . Un meitadell de mal vasia es documenta a l'Alt Bergue dà, durant el segle XVIII [ 186-II-471 ].

meitadella f . i les varietats formals maitadella , maytadella , meytadella , mitadella .

| 1 meitadella V. tb. meitadell , porró Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 862-5-673 ] M esura de capacitat per a líquids equivalent aproximadament a mig porró o a mig litre (l’Empordà [ 810-VII-325 ]) A Barcelona, el segle XIII, la carga de vi equivalia a 128 porrons o meitadelles , és a dir, a [ 1768-834 ] A Barcelona, el segle XIII, la bóta de vi equivalia 88 meitadelles i a 11 mitges copes, és a dir, a [ 1768-834 ] Mesura de vi d’igual capacitat que el porró [ 824-V-123 ] Porró [ 811-III-684 ] [ 1070-1196 ] [ 1251-998 ] [ 1459-998 ] Meitadella. Capacitat equivalent a 4 petricons [ 811-III-942 ] El porró atuell, provocà, per metonímia, el canvi de nom de l'antiga meitadella, pel de porró [ 6-72-21 ] Meitadella apareix molt abans que porró . Ja entrat el segle XVIII, ambdues comencen a conviure, fins que, de manera progressiva, el porró anirà substituint la meitadella [ 6-73,74-35 ] A Castelló d'Empúries, a bastants pobles de la vegueria de Besalú i a alguns de la de Girona, s'usava la bóta de 4 mallals de 8 meitadelles, per mesurar l'oli [ 1692-75 ] A Banyoles, la meitadella equivalia a i 88 meitadelles feien bóta [ 1859-301 ] A Girona i gran part de la seva vegueria, la bóta per a oli ( ) tenia 5,5 copes de 16 meitadelles [ 1692-75 ] .

“Hollers, y Gerrers [...] Una botija de maytadella , 7 diners. / Una botija de mitja maitadella , 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

El 1687 es documenta una denúncia per vendre oli a " mitadellas , quartas i mitjas quartas" a Malgrat de Mar, ja que estava prohibit per l'Ajuntament [ 2235-495 ].

" mitadella " (cartoixa de Valldecrist, Altura, Alt Palància, 1718) [ 824-V-123 ].

"tinch pagat [...] 6 ss. 8 per maytadella de vi, que han fet donar los Srs. regidors per la caritat de Carnestoltes " ( Bagà, probablement de 1736) [ 186-II-165 ].

"dos meytadelles de malvasia" i "dos meitadelles de malvasia" (santuari de Paller, Bagà, 1754) [ 186-II-463 ].

"Tampoc dels olis de sa cullita ne podran vendre fins a una mitadella [...] " (Calella, 1764) [ 1831-136 ].

" [...] fer decocto de las figas ben talladas, ab tres maytadellas de aygua [...] " (Pallars, s. XVIII) [ 1807-69 ].

"Llet. 18 maytadellas pagadas als Ajuntaments de Tordera y Orsavinyà [...] Licors y vins generosos. Garnatxa, moscat y de fer pahir. Un total de 23 maytadellas [...] " (Calella, 1814) [ 1831-157 ,158 ].

" Meytadella . f. Mesura. porró ." (diccionari de Pere Labèrnia, 1839- 1840) [ 1888-II-162 ].

"2 mitadellas de llet" (Manresa, receptari de confiteria de 1844) [ 1824-51 ].

"Posaràs en una gerra 12 maitadellas d'aigua de font [...] " (Sant Llorenç Savall, primera meitat s. XIX) [ 1860-122 ].

" [...] per cada mitadella ó porró de llet de cabra, de vaca ó de ametllas [...] " (Vic, receptari de cuina de 1894) [ 129-52 ].

"una meitadella d'oli" (any 1964) [ 862-V-673 ].

| 2 meitadella Atuell de mesura, d'una meitadella de cabuda [ 0 ].

“ [...] los treginers [...] tingan obligació de tenir dinerals dels Vins y olis que vendran [...] y tenir aquelles en los Gibrells ahont seran [...] y hagen de tenir Corto, y maytadella [...] ” (ordinació del Mostassaf, Girona, 1715) [ 822-238 ].

" [...] un mayal, una maytadella y una xícara per mesurar vi tot usat" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-294 ].

“ Meytadelles y mitjas meytadelles ” (Capmany y de Montpalau, Antonio de: Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona , vol. IV, p. 392. Madrid, 1779) [ 810-VII-325 ].

| mitja meitadella Atuell de mesura, de capacitat igual a mitja meitadella [ 0 ].

“ Meytadelles y mitjas meytadelles ” (Capmany y de Montpalau, Antonio de: Memorias Históricas sobre , Comercio y Artes de de Barcelona , vol. IV, p. 392. Madrid, 1779) [ 810-VII-325 ].

"Item una mitja meytadella per mesurar vi usada" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-330 ].

meitat f .

| 1 meitat Unitat de mesura de capacitat per a oli i per a vi, pròpia del Conflent i del Rosselló, igual a ¼ del quartó, és a dir, uns [ 1692-177 ].

| 2 meitat Atuell per mesurar vi, de capacitat igual a una meitat [ 0 ].

"mesures de terra de liurar vi: mig quartó, una meytat , un dineral e un mesallal" (Rosselló, 1385) [ 862-V-397 ].

melera f . Se n'inicia la producció al segon terç del segle XVIII [ 6-75,76- 10, 11 ] Per conservar fruita en almíbar (Agost [ 2337-87 ]) Prod. a: Agost [ 2337-87 ] , Barcelona? [ 2899-147 ] ; Manises, obra daurada [ 2083-55 ] .

melic m .

| 1 melic Agafador [ 0 ] Protuberància exterior d’un càntir, guardiola o altra peça de terrissa, que serveix per agafar-la (Camp de Tarragona [ 810-VII-329 ], Penedès [ 810-VII-329 ]) Agafador ( del Camp [ 23 ] ) .

| 2 melic Mu gró que tanca la part superior d’un silló (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-4 ] [ 1673-33 ] [ 2184 ] ).

melica o mèlica f . V. màlica , obra de mèlica .

melig m . V. armele .

melindro m . V. tb. carquinyoli , maó pitxolí , pitxolí , o totxo pitxolí [ 1458-101 ] [ 2257-58 ] Maó estret usat per a completar parets fetes a trencajunts [ 2000-1093 ] El totxo i el maó que tenen una amplada de . És a dir, fan 28 o 29 x 10 x , en el cas del maó, i 28 o 29 x 10 x 5 o més cm, en el cas del totxo (Catalunya [ 6-73,74- 12 ]) Maó que té la meitat de l’amplària dels normals, amb la mateixa llargària i gruix d’aquests (Sant Feliu de Codines [ 810-VII-330 ], Sant Feliu de Guíxols [ 810-VII-330 ], Vic [ 810-VII-330 ]) De d'amplada [ 1593-95 ] Pitxolí. Maó més estret que l’ordinari, de de llargària per 10 d’amplària i 5 de gruix, que s’usa, posat de cantell, per fer envans i, col· locat de pla, per construir paredons de de gruix [ 813-243 ] De 4 x 10 x [ 1030-6.16 ] .

meliqua f . V. màlica .

melita f . Errada de còpia per melica [ 824-V-91 ] V. màlica .

melle f . V. armele .

mena f . La terra o mineral utilitzable pels ollers (la Selva del Camp [ 23 ]).

“ [...] et sunt ratione duabus quintàs de mena ” (debitori de Pau Balla, canterer de Reus, 1579) [ 49-II-233 ].

| mena de plom El plom tal com surt de la mina. Se’n serveixen els gerrers per envernissar la terrissa [ 810-VII-338 ] [ 811-III-668 ] .

menador m . i les formes manador i menedor .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] dos menedors de ferro ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item tres manadors y dos forquetes les unes velles” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

menadora [?] f .

| menadora [?] de conills Menjadora llargaruda amb divisòries en forma de pont [expo. Museu Etnogràfic, 2003] Prod. a: Sant Sadurní d'Anoia [Violant, 1947. Expo. Museu Etnogràfic, 2003].

menedor m . V. menador .

menjador m .

| 1 menjador Menjadora en general [ 0 ] Per animals (Esparreguera [ 1022-242 ], Orba [ 265-54,116 ] [ 2192-35 ] , Orbeta [ 265-159 ], Potries [ 1152-21 ] [ 1698 ] ) Per a les aus (Agost [ 2337-58 ]) .

Prod. a: Agost [ 2337-58 ], l’Alcora [ 2899-29 ], Llucmajor [ 1544-1 ]; Orba [ 2192-35 ,45 ] , on també en diuen bevedor de gallines [ 265-54,116 ]; Orbeta, on també en diuen menjadora [ 265-159 ]; Potries [ 1152- 20, 21 ] [ 1698 ] , Torredembarra [ 4-147 ] .

| 2 menjador Específicament, la menjadora prismàtica amb arcs travessers [ 0 ] Prod. a: Caldes de Montbui [ 2899-37 ].

| menjador allargat Menjadora de forats [ 59 ].

| menjador de campanar Menjadora de conills amb tres finestrals i cúpula superior (Esparreguera [ 1022-242 ]) prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

| menjador de coloms Atuell acampanat, clos per dalt, on presenta una nansa o un pom, i amb finestres en arcada o forats circulars laterals (Piera [ 1650-257 ]) Prod. a: Piera [ 59 ].

| menjador de conill En forma de barca o de paral ·l elepíped, emb ponts transversals [ 59 ] (Barcelona [ 6-71-16 ], Esparreguera [ 1650-257 ] , Torredembarra [ 1650-257 ]) Rodó, amb forat a la part superior (Esparreguera [ 59 ], Ginestar [ 59 ]) Per a conills i també per a pollets i gallines (Barcelona [ 6-71-17 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-16 ] ; Esparreguera [ 59 ], segons altres autors menjadora de conills [ 8-98 ] ; Ginestar [ 59 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): de 4 tires [ 6-71-17 ].

de 3 tires [ 6-71-17 ].

de 2 tires [ 6-71-17 ].

d'1 tira [ 6-71-17 ].

| menjador de conill d’anses En forma de paral·lelepíped amb ponts transversals (Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-257 ]) Prod. a: Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-257 ].

| menjador de conills V. tb. menjadora de conills o menjadora de forats En forma de prisma allargassat, obert per la cara superior, on hi ha reforços en forma de pont (Miravet [ 117-113 ]) Rodó, obert per la part superior, amb les parets invasades ( [ 1650-257 ]) Prod. a: Canals (la Costera) [ 2899-30 ], Esparreguera [ 1022-242,289 ] [ 2261-252 ] , (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ]) , on tant serveix per beure com per menjar els conills [ 1650-257 ] ; Miravet [ 117-113 ], segons altres, menjadora de conills [ 31 ] o menjadora de forats [ 59 ]. | Denominacions segons la mida: A Esparreguera: de tres barres , de dues barres , d’una barra (obrador Julià Galceran) [ 1022-289 ].

| menjador de forats Rectangular (Esparreguera [ 59 ]) Prod. a: Esparreguera [ 59 ], altres autors diuen travesser [ 60-55 ]; Ginestar, de forma rectangular [ 59 ]; Reus [ 59 ], altres autors diuen menjadora de conills [ 31 ].

| menjador de gallina Com una gàbia d’abeurador de bomba (Esparreguera [ 1022-242 ]) P rod. a: Esparreguera [ 1022-242 ] , la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] .

| menjador de gossos En forma de gibrell (Agost [ 0 ]) Prod. a: Agost [ 2337-58 ].

| menjador de gra Menjadora de forats [ 59 ].

| menjador d’ocells Petita piqueta per posar a les gàbies dels ocells (Esparreguera [ 1022-242 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

| menjador quadrat Menjadora de forats [ 59 ].

| menjador rodó Per a conills [ 59 ].

menjadora f . V. tb. bassiol , bolcador , bomba de gra , grípia , menadora , menjador , minjadora On mengen els animals (Amposta [ 1623-236 ] ) De forma allargada, sense vernís ( Ascó [ 1564-8 ], , obra vermella [ 21 ]) En forma de paral·lelepíped obert per dalt, sense els típics ponts ( , obra negra [ 6-47-43 ]) En forma de paral·lelepíped obert per dalt, amb ponts transversals , o bé, semblant a una cúpula amb finestres laterals (l'Alcora [ 1653-101 ,102 ]) En forma de cúpula, amb pom superior i finestres laterals (Barcelona [ 2899-53 ], Quart d’Onyar [ 2899-52 ]) En forma de cúpula, amb nansa superior i finestres laterals (Esparreguera [ 2899-54 ], Sant Julià de Vilatorta [ 2899-54 ]) Amb boca de càrrega superior, forats laterals i sense nanses ( Barcelona [ 2899-51 ], la Bisbal d’Empordà [ 2899-47 ]) De base circular i plana, parets rectes i verticals que es tanquen a la part superior i deixen un forat central ( Ascó [ 1564-2 ], Orbeta [ 265-75,159 ]) Dipòsit de base rectangular, envernissat per dintre, que serveix per donar menjar als porcs (el Vendrell [ 1463-233 ]).

Prod. a: l'Alcora [ 1653-101 ,102 ], Barcelona [ 2899-51 ], la Bisbal d’Empordà [ 2899-47 ] (obra vermella) [ 21 ] [ 351 ], (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 2252-67 ] , Breda [ 11-209 ] , Caldes de Montbui [ 2899-28 ] , Ciutadella de Menorca [ 13-68 ,104 ], Manresa [ 100-II-55 ] [ 2899-19 ] , Martorell [ 11-214 ] , Marratxí [ 1750 ] ; Orbeta, on també en diuen menjador o bevedora [ 265-75,159 ] ; Pòrtol [ 59 ] , Quart d'Onyar (obra roja) [ 2011 -95 ] [ 2899-29 ] ; Sant Julià de Vilatorta [ 11-210 ], on també en deien menjadora llarga [ 6-31-x ]; del Camp [ 31 ], Torredembarra [ 4-147 ] [ 100-II-58 ], el Vendrell [ 1463-233 ,234 ].

Mides i denominacions:

a ) La Bisbal (obra negra): Una sola mida [ 6-47-43 ] Mides aproximades: 35 x 12 x 10 [ 21 ].

| menjadora allargada Menjadora de forats [ 59 ].

| menjadora d’aviram V. tb. formatge Rodona, amb un forat superior central (Sabadell [ 0 ]) Prod. a: Reus [ 2899-25 ], Sabadell, totalment envernissada de color vermell, on també en diuen formatge [ 0 ].

| menjadora o bevedora Recipient cilíndric, de poca alçada, usat per donar menjar i beure als animals domèstics, sobre tot , a l'aviram i gossos (l'Alcora [ 1653-101 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-101 ].

| menjadora i bevedora de conills De forma cilíndrica, amb la vora de la boca corvada cap endins (l'Alcora [ 1653-101 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-101 ].

| menjadora de ca Forma cilíndrica amb boca ampla al capdamunt (Mallorca [ 1039 ]).

| menjadora de colom o de coloms V. tb. tremuja En forma de campana, amb una finestra lateral (l'Alcora [ 1653-101 ]) Prod. a: Agost [ 59 ], l'Alcora [ 59 ] [ 1653-101 ] [ 2899-55 ] , Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] , Piera [ 13-69 ] , Traiguera [ 59 ] .

| menjadora de conill (Torredembarra [ 35 ]) o de conills ( [ 21 ], Esparreguera [ 8-98 ], Miravet [ 31 ], Piera [ 6-12-12 ] [ 11-210 ], Sant Celoni [ 6-41-34 ] , Sant Feliu de Llobregat [ 1650-257 ] ) V. tb. cóm , menjador de conills , menjadora de forats , panet En forma de paral ·l elepíped obert per la cara superior, amb ponts de reforç ( Sant Feliu de Llobregat [ 1650-257 ], el Vendrell [ 59 ]) En forma de barca amb ponts travessers (Sant Celoni, obra negra [ 6-41-34 ]) Rodona, sense vernís ( [ 21 ]) Rodona, envernissada a l’interior (Esparreguera [ 59 ]).

Prod. a: Benissanet [ 31 ] [ 45 ], (obra vermella) [ 21 ], Esparreguera [ 8-98 ], [ 8-107 ] [ 31 ]; Miravet [ 31 ], segons altres, menjador de conills [ 117-113 ] o menjadora de forats [ 59 ]; Piera [ 6-12-12 ] [ 11-210 ] [ 13-69 ] , Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982]; Reus [ 31 ], on altres autors diuen menjador de forats [ 59 ]; Sabadell, manuals i més modernament a màquina, les manuals, en forma de barca i amb els travessers arquejats [ 0 ]; Sant Celoni (obra negra) [ 6-41-34 ]; Sant Feliu de Llobregat [ 1650-257 ]; Torredembarra, paralelepipèdica [ 35 ]; el Vendrell [ 8-108 ] [ 59 ].

| menjadora de forats V. tb. abeuradora de forats , menjador o menjadora allargat / da , menjador de forats , menjador o menjadora de conills , menjador o menjadora de gra , menjador quadrat Atuell acampanat, clos per dalt, on presenta una nansa o un pom, i amb finestres en arcada o forats circulars laterals (Sant Julià de Vilatorta [ 1650-257 ]) Tb. se’n diu abeuradora de forats a Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ] Prod. a: Miravet [ 59 ], segons altres, menjador de conills [ 117-113 ] o menjadora de conills [ 31 ]; Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ].

| menjadora de gallines V. tb. abeurador rodó , cassola plana , obiol , oubi , padellàs , picó , test de les gallines , test de menjar gallines Rodona, amb un forat al mig (Piera [ 6-12-12 ] [ 11-210 ], Sant Celoni [ 6-41-34 ]) Prod. a: Miravet [ 31 ], segons altres, abeurador rodó [ 59 ]; Piera [ 6-12-12 ] [ 11-210 ], Sant Celoni (obra negra) [ 6-41-34 ].

" Menjadores de gallines " (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

| menjadora de gra Menjadora de forats [ 59 ] A Quart d'Onyar també en deien abeurador de conills [ 2252-37 ] Prod. a: Quart d'Onyar (obra negra) [ 2252-37 ] .

| menjadora llarga Menjadora de conills, de forma paral·lelepipèdica, amb ponts transversals o sense (Sant Julià de Vilatorta [ 1650-257 ]) Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-34 ], segons altres autors menjadora [ 11-210 ].

| menjadora de pica Forma elíptica o de prisma rectangular amb la cara superior oberta i atravessada per diversos ponts (Mallorca [ 1039 ] , Marratxí [ 2899-37 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]).

| menjadora de porcs V. tb. abeuradora de porcs , basi , cóm [ 59 ] Peça gran, planera, de perímetre rectangular, també anomenada abeuradora de porcs (Quart d'Onyar [ 2252-37 ]). Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 2899-3 5 ], Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982] [ 1650-257 ] [ 2252-37 ] [ 2899-34 ] , segons altres autors en deien basi [ 60-18,55 ] [ 88 ].

| menjadora rodona En forma de cúpula, amb un agafador al capdamunt i finestres laterals que permeten menjar als animals (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-212 ,213 ]) Prod. a: Sant Julià de Vilatorta, on també en diuen niu de colom [ 6-31-x ].

| menjadora amb tapadora En forma de cúpula, amb boca al capdamunt que es pot tapar amb una tapadora i finestres laterals que permeten menjar als animals (Llucmajor [ 1039 ], Mallorca [ 1059-212 ]) Prod. a: Llucmajor [ 1039 ].

menjarblanc m . Recipient per servir el postre anomenat menjar blanc ? [ 0 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

menuda f .

| a la menuda Se’n diu d’enfornar aquella obra que no va dins de capses (la Bisbal [ 137-35 ]).

menudall m Conjunt d’olles molt petites, però no de joguina (la Bisbal [ 810-VII-362 ]).

menudalla f . Peces de mida més petita i de forma oberta, tal com plats, escudelles, etc. (Manises [ 353-69 ]).

"Cinquanta dotzenes de menudalla , divuit sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

menudet m .

| 1 menudet Conjunt de peces menudes, en especial de fireta (Manises [ 938-406 ]) S’usaven per jugar, per obsequiar als visitants dels obradors i, sobre tot, per repartir-les al públic durant la cavalgada de la festa de Santa Justa i Santa Rufina (Manises [ 353-69 ]).

| 2 menudet Decoració de petites fulles, flors, traços, puntets, etc. que s’afegien al decorat de la peça per reomplir els espais buits que deixa el dibuix principal (Manises [ 353-70 ]).

menut m . Adjectiu substantivat [ 0 ] Forma tancada o oberta, de mida menor, que reomplia els buits deixats per una fornada de gerres a fi de rendibilitzar al màxim la cuita (Paterna [ 2253-34 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de menut , de pisa, valia 4 sous [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ] .

.

"Una fornada de gerres vinaderes de forn major ab tot lo menut " (Paterna, s. XV) [ 2253-34 ].

"Unam fornatam idriarum sive gerres vinaderes ab sos menuts " (Paterna, s. XV) [ 2253-34 ].

“ [...] ha feta la hobra desós dita lo Sènyer En Johan Pahull, escudeler, a l’obrador d’En Nofra Espellta: [...] 1 g. primpoch blanch (1 sou II), 3 g. 6 ds, manut (II sous IIII), 1 g. platerets [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona 1514-1519) [ 47-98 ].

MER V. Microscò pia electrònica de rastreig .

mercader m . V. obra de mercader .

mercelina f . V. marcelina .

meribal m . Unitat de mesura per a oli ? [ 0 ].

Un " meribal " d'oli (Olius, Solsonès, 1213) [ 1727-39 ].

merlet m . i la forma marlet .

| 1 merlet Pom de tapadora (Sant Julià de Vilatorta [ 4-132 ]) Agafador de cobertores i giradores (la Selva del Camp [ 2432-12 ]) .

| 2 merlet Bec del morter, del càntir, etc. [ 810-VII-377 ] [ 811-III-650 ] .

| 3 merlet Cada un dels trossos de rajola, de pedra, etc. que es posan en el fogó, sota l’olla, per què aquesta quedi ben assentada i el foc pugui respirar [ 811-III-650 ].

mèrvel m . i les formes mèrvil i mèrvol Bala [ 0 ] Bola de pedra, de terra o de vidre, per jugar els nois pegant-li amb el dit i procurant tocar-ne una altra (Menorca [ 810-VII-378 ]).

mèrvil m . V. m èrvel .

mèrvol m . V. m èrvel .

messallal m . V. mallal .

mestra f . V. tb. rajola mestra Rajola mestra [ 0 ].

“ [...] doents trenta cinch solidos per preu de mil cent sixanta alfardons ab fullatges, a raho de doents huyt solidos quatre diners lo miller, e sixanta cinch solidos per preu de cent trenta mestres de terra, a raho de sis diners la peça [...] ” (àpoca Manises, 1429) [ 1318-645 ].

“ [...] quinze millers de maestra aspra vermella, segons la mostra per mi donada [...] E mes un millar de maestra pintada [...] lo millar de maestra ad forum et pretium nonaginta solidorum lo millar [...] ” (Manises, 1498) [ 1318-658 ].

“alfardons y mestres ” (Ciutat de València, 1514) [ 415-III-272 ].

“alfardons, mestres aspres, taulells blancs pera la obra de la Sala” (Ciutat de València, 1514) [ 415-III-272 ].

mestre m . Màxima categoria de les establertes pels gremis d’obra de fang [ 4-134 ] [ 42-57 ].

“Coneixeran tots que jo Johan Fortea de Trayguera, maestre de obra de terra, confés haver hauts [...] cinchcents cinchquanta sols per rahó dels canons qui havets fets [...] “ (Traiguera, 1409) [ 2369-30 ].

" [...] mestre Johan Fabo, mestre de fer teules e gerres e altres coses [...] " (contracte Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-305 ].

“ [...] que persona alguna no puxa tenir forn ne raiolar al dit offici necessari per poder usar de aquell que primerament no sia examinat e fet mestre [...] Item que los moços no sien ne puxen esser sostrets per los mestres [ pàssim ] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, 1500) [ 687-153,154 ].

| mestre de fer teules

“ [...] Domanyo dels Vyales, mestre de fer teules [...] ” (llibre del clavari de Bagà, 1481) [ 186-II-423 ].

mesura f .

| 1 mesura En general, unitat de mesurament [ 1459-1010 ] Q uantitat determinada que es pren com a terme de comparació per a mesurar les quantitats de la mateixa espècie [ 1070-1208 ].

| 2 mesura V. tb. eimina , setzè Unitat de mesura de capacitat per a líquids , variable segons les comarques i segons l'espècie de les coses a mesurar [ 6-77-12 ] [ 1070-1208 ] [ 1459-1010 ] [ 1692-178 ] Unitat de mesura per a oli [ 1692-66 ] A , el segle XVIII, el càntir de vi equivalia a 2 mesures [ 186-II-471 ] Al Penedès, la mesura de vi equival a 2 quartans [ 810-VII-394 ] A Capellades, la mesura de vi equivalia a uns [ 1692-178 ] A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, el quarteró d'oli equivalia a mitja mesura [ 186-II-471 ] A Codalet (Conflent), 1 quartó d'oli tenia 12 mesures [ 1692-67 ] A Puigcerdà s’usava la carga de vi de 8 mesures o de 6 cosses i equivalia a uns [ 1692-178 ] A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, la càrrega de vi tenia 16 mesures o setzens i equivalia a 128 porrons [ 186-II-471 ] Al Pla de Bages, el segle XVIII, el setzè de vi era igual a la mesura [ 186-II-471 ] Sistema de Vic per mesurar oli: carga d'11 quarters de 13 mesures, amb carga de [ 1692-79 ] A Mallorca, la mesura d’oli equival a 4 quartans, és a dir, a uns [ 810-VII-394 ] [ 1692-178 ] A Mallorca, la mesura per a llet equivalia a la dotzava part del cadaf i equivalia a [ 1692-178 ] .

"Ítem per sinch mallals y una mesura de vi [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1648 ) [ 2024-92 ].

“una masura de vi a 2 sous 3 la presa [...] una masura de vi claret [...] a dos reals la masura [...] deu masuras tres lliures deseset sous” (doc. Cassà de Pelràs, 1649) [ 3089-1034,1036 ].

"una bóta i una mesura de vi" (Foixà, Baix Empordà, 1698) [ 2024-90 ].

"En lo rebostet de dins la cuyna / Item una alfabia vella de posar llexiu y dues de posar oli mitjanceras ab cosa de una mesura de oli, tot usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

" mesures [d'oli] " (Bagà, de 1754) [ 186-II-464 ].

"Per una escudella o mesura de llet [...] A vuit masuras de llet" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-33 ].

| 3 mesura V. tb. mesureta , sexta , tercer [ 2318 ] [ 2487 ] Atuell de capacitat c oneguda que serveix per mesurar la quantitat que hi cap [ 1070-1208 ] [ 1459-1010 ] Atuell de capacitat coneguda que serveix per mesurar líquids o àrids; solen ésser recipients de fusta per als grans i de terrissa o de metall per als líquids [ 810-VII-394 ] Per a mesurar líquids (Agost [ 2337-86 ]) Prod. a: Agost, en forma de gerro amb un forat lateral [ 2337-86 ] .

"unam archam cum mensuris et uno quartano olei de cupro." (inv. Barcelona, 1290) [ 986-42 ].

“Item masures de terra.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-61 ].

“I mesura cayrada [...] ” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

“item VIII mesures de terra” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“ [...] dues mesures petites de terra” (inv. Barcelona, 1394) [ 1169-50 ].

"Que tot hom qui age masuras o coços de la leuda, las age tornades dins tres dias" (segle XIV) [ 810-VII-394 ].

“Un paner de canyes amb mesures de terra” (inv. Barcelona, 1406) [ 393-220 ] [ 955-397 ].

"una mesura de terra" (inv. Caubet, a Bunyola, Mallorca, 1435) [ 1522-67 ].

“Item un librell de terra un ambut de fustes e masures de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-157 ].

"una sistela plena de messuras " (inv. Alcúdia, Mallorca, 1478) [ 1781-128 ].

“ Mesura o vexell de aygua o de liquors” (J. Esteve. Diccionari català-llatí. Venècia, 1489) [ 824-V-108 ].

"Tragué totes les mesures ab què mesurava" (primeria segle XV) [ 810-VII-394 ].

"diferents sorts de embuts y mesuras per mesurar oli y vi" (contracte d'una taverna, Barcelona, 1684) [ 2255-262 ].

" Mesuras de tota sort" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

| 4 mesura Com a a tuell específic p er mesurar oli, mesura d'oli (Mallorca [ 1513-154 ]), mesura de vendre oli Gerretes envernissades per mesurar oli (Mallorca [ 1513-154 ]) Prod. a: Agost [ 1204 ] , Mallorca [ 2568-45 ] .

" [...] que les mesures del oli vinguen dretes al quartà [...] " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-56 ].

“Item hun artibanch dolent ab set masuras de vandra vin e sinch de vendra oli e hun ambut de oli.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].

"Item hun librell per tenir oli, hun mig quart, hun ambut e ab son compliment de mesures " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"Item una mesura de terra ab hun ambut d'aram per mesurar oli." (inv. Marratxí, Mallorca, 1463) [ 1520-29 ].

" mesures d'oli " [ortografia normalitzada] (inv. , 1466) [ 955-375 ].

“Item huna mesura de terra per mesurar oli e miga quarta.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-82,195 ].

"En la botiga del oli [...] 2 mesures d'oli" (inv. d'Alfàbia, en terme de Bunyola, Mallorca, 1503) [ 1981-338 ].

“Item una massura d’oli de dos quortans e una quarta de messurar olli.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-148 ].

"Item un bassí ab ses mesures de vendre oli" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

"dues mesures de terra [per mesurar oli] " (inv. Puigpunyent, 1519) [ 1568-91 ].

“Item una masura de terra per oli. ” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-246 ].

“Item una alfabieta ab tres messures de oli. / Item altre alfabieta ab circha dos mesures de oli .” (inv. Esporles, Mallorca, 1558) [ 1223-279 ].

“Item une mesura de mesurar oli de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1564) [ 1223-288 ].

“Més se lexa en dit arrendament lo mulí de sanch y la caldera de escaldar y una casa, una lloza y setze alfàbies olieres grans y deu alfàbies petites de tenor, una ab altres, de quatorsa quartans, y una mesura de mesurar oli ambut y cadaf tot de terra.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-317 ].

"Item una gerra petita dins la qual y ha quatre mesures de oli [...] " (inv. Mataró, 1626) [ 1812-185 ].

"Ittem en la golfa gran dos gerres per a tenir oli ÿ una messura per a messurarlo tot de terra buÿdes ÿ un gibrell per a vendrer oli ÿ altre envernisat per a ensabonar." (inv. Mataró, 1646) [ 1812- 195 ].

" [...] la mesura del vi, la mesura de l'oli , 2 xocolateres [...] " (Aguilar de Segarra, 1810) [ 1851-13 ].

| 5 mesura , mesura de mesurar vi , mesura de vendre vi , per vendre vi , mesura de vi (Sant Sadurní d’Anoia) , mesura per a vi V. tb. càntir mesura [ 2318 ] Com atuell específic per mesurar vi [ 0 ] En forma de gerro gros, amb una gran nansa oposada al bec. Sol ser anivellada amb dos forats pels que es passa una barreta i, algunes vegades, per un forat gros únic, com una finestreta, que marca l'enrasament adequat quan el vi li ve arran (Catalunya central [ 57-4 ], Manresa [ 1-33 ], Maó [ arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ] [ 1059-151 ], Sallent [ 1-33 ], Verdú [ 6-46-35 ]) Per a vi , equivalent a mig càntir (Alcover [ 48-III-119 ], Ribera d’Ebre [ 48-III-119 ], Torredembarra [ 48-III-119 ]) Atuell ceràmic de cabuda d’una mesura [ 6-77-12 ] En diuen a Traiguera de les mesures per a vi [ 6-73,74-43 ] .

Prod. a: Agost [ 1204 ], Alcover [ 48-III-119 ] [ 2270-10 ] , Alfara d’Algimia [ 1061-27 ], comarca de l’Anoia [ 6-77-26 ], comarca del Bages [ 6-77-17 ], Barcelona [ 6-77-21,22,23,24,25,26 ] [ 42-61 ] [ 2079-65 ] , Esparreguera [ 6-77-18 ] [ 1022-242 ] , Manresa [ 1-33 ] [ 3069-88 ] , Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ], Martorell [ 5 ] , Mataró [ 6-77-18 ] , Sabadell [ 6-77-19 ,20 ] [ 808 ] [ 2334-33,34,35 ] ; Sallent [ 1-33 ] , semblant al mallal de [ 4-157 ]; Sant Sadurní d'Anoia [ 5 ] [ 6-77-18 ] [ 42-60 ] [ 1148-39 ] , gerro amb bec i nansa contraposada [ 1650-241 ]; comarca de [ 6-77-26,27 ], Torredembarra [ 4-147 ] [ 48-III-119 ] , Tortosa [ 4-157 ], Verdú [ 6-46-35 ].

Denominacions segons la mida: porró (Alcover [ 48-III-119 ], Torredembarra [ 4-157 ] [ 48-III-119 ]), mig porró (Alcover [ 48-III-119 ], Torredembarra [ 4-157 ] [ 48-III-119 ]), petricó (Torredembarra [ 4-157 ] [ 48-III-119 ]).

"unum quartarium de coure, cum quo venditur vinum; et duos ambutos et unam gavetam, in qua mensuratur vinum, et quasdam mensuras de vino cum cifis.” (inv. Barcelona, 1256) [ 288-90 ].

" [...] vel recognovit mensuras vini aliquo tempore [...] recognosceret dictas mensuras vini in mercato [...] " (Granollers, 1288) [ 1703-235,236 ].

“Item es cert que cascun canonge deu pendre cascun dia .i. quarter y mig de vi a mesura del celer.” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XLIIv ].

"Item in sallario [...] duos librells et mesuras vini ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-16 ].

“Item aliquas mensuras vini .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-104 ].

“ [...] scudelles de fust e moltes mesures de mesurar vi .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-50 ].

"Item que ningun taverner o altre, qui vena vi en menut, no gos stancar, pus lo hage cridat, ni les mesures hi haje posades, ni·l gos pujar de preu, fins sia en la salsera hont lo haurà ubert." (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-55 ]

“Item quadraginta duodenas mensurarum vendendi vinum .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Ítem, IX mesures de terra de mesurar vin [...] II ss.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-635 ].

“item una mesura de terra apte per mesurar vi [...] I arquibanch larch de III cases, en la una de les quals ha un ambut de fust apte a liurar vi e XII mesures de terra entre grans e poques, abtes a mesurar vi [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52,53 ].

“Item un librell de terra gran de liurar vin. / Item un ambut de terra. / Item una mesura de terra de vendre vins .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-5 ].

“Onze peces de mesures amb una setra de terra poc ha apte per mesurar vi de diverses for s e sorts : 1 sou 1 diner” [ortografia parcialment normalitzada] (encant Barcelona, transició segles XIV-XV, segons [ 393-221 ]) (inv. Barcelona, 1409, segons [ 955-397 ] ) .

“Item IIII masures de masurar vi , de terra, las iii patites e l’altre gran.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].

“Que les mesures del vi sien tengudes netes, e, per lo semblant los Librells [...] [que] haguen cascun dia de mati rentar, e, ben nataiar ab aygua neta los Librells [...] e, mesures ab que venen los vins a menut [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1431) [ 1029-429 ].

"En lo seller [...] Item . vii . peces de mesures de terra." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-554 ].

" Item ordenarem, que tot hom sie tengut venent vi, tenir la mesura justa, é si lo contrefará, que pac per ban sinc sous si tal mesura es sua [...] " (ordinacions de Solsona, 1434) [ 1780-48 ].

“Item algunes mesures de vendre vi .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].

“ [...] dues mesures de vendre vi, de terra.” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-277 ].

“Item hun artibanch dolent ab set masuras de vandra vin e sinch de vendra oli [...] ” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].

“En la case [...] Set mesures de terra entre grans e poques per mesurar vi a menut.” (inv. santuari de Núria, 1460) [ 1053-385 ].

“Ítem, hun carraç de mesures de vendre vi en menut.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-886 ].

“Item VIII mesures de vendra vi de terra.” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-159 ].

"Item, XIIII mesures de mesurar vi entre grans e petites. / Item, un librell de terre de mesurar vi." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-178 ].

"quatre mesures de vendre vi" (inv. Llucmajor, Mallorca, 1472) [ 1781-85 ].

“Item un artibancot dolent ab dotza masures de terra entre grans e patites abtes per a vendra vi. ” (inv. Ciutadella de Menorca , 1473) [ 825-171 ].

"set mesures de terra per vendre vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-67 ].

“Item hun librell envernissat verd ab tres mesures . Item en una sistella gran ben dolenta havia algunes mesures de terra per mesurar vi de diverses sors.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-208 ].

"dues librelles de terra per tenir mesures de vi [...] quatre mesures per mesurar vi" (inv. , 1483) [ 955-375 ] [ 1826-94 ].

"dos mesures per mesurar vi " [ortografia normalitzada] (inv. Valldemossa, Mallorca, 1485) [ 1522-67 ].

“vuit gochs [ = jochs ] de mesures per vendre vi” (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-59 ].

" mesures de vendre vi" [ortografia normalitzada] (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1522-68 ].

“Item tres mesures de terra de vendre vi [...] ” (inv. Ciutadella de Menorca , 1494) [ 825-181 ].

"25 mesures de vendre vi entre grans i poques" [ortografia normalitzada] (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-68 ].

"Dues mesures de vi de terra verdes" [ortografia normalitzada] (inv. Santa Coloma de Gramenet, s. XV) [ 955-397 ].

"5 mesures de vendre vi " [ortografia normalitzada] (inv. Manacor, 1500) [ 1522-68 ].

"3 mesures de vendre vi " [ortografia normalitzada] (inv. Ciutat de Mallorca, 1501) [ 1522-68 ].

"I artibanch ab mesures de vendrer vi. " (inv. d'Alfàbia, en terme de Bunyola, Mallorca, 1503) [ 1981-338 ].

"Item un paner de canya dins lo qual ha XX mesures entre grans e xiques de vendra vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-261 ].

"una mesura de quatre diners [per mesurar vi] " (inv. Puigpunyent, 1519) [ 1568-91 ].

“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“En lo sallaret [...] una masura de terra de mige caxa.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-175 ].

“ [...] vn setrill y vna mesura de vi; Item vn cantarell de terra.” (inv. monestir de Santa Clara, Cervera, 1563) [ 1297-234 ].

" [...] que [per vendre vi al menut] hage de tenir librell y mesures bonas e netas [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1596) [ 1850-191 ].

"Item un paner de canya dins lo qual ha XX mesures entre grans e xiques de vendra vi" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-261 ].

"Item vint y dues mesures de vendre vi entre grans e xiques" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

"E aprés encontinent fonc fet lo escandall de la mesura del vi ab una mesura de terra anomenada quarteró que dit jurat aportava [...] " (Barcelona, 1592) [ 1692-107 ].

"3 mesuras [de vi] " (Calella de Mar, 1668) [ 2235-140 ].

"En la taverna [...] Item un taser y totas las mesuras y ribells de terra que se necessitan, tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

" [...] la mesura del vi , la mesura de l'oli, 2 xocolateres [...] " (Aguilar de Segarra, 1810) [ 1851-13 ].

“ mesura de vi de 8 porrons” (llibreta de camp de Violant i Simorra, Sant Sadurní d’Anoia, 1947) [ 1148-39 ].

| 6 mesura , mesura de vendre llet Atuell específic per mesurar llet [ 0 ].

“Item un librell envernissat ab dues mesures de vendra let .” (inv. Esporles, Mallorca, 1566) [ 1223-290 ].

"Per una escudella o mesura de llet que poseràs ab la casola correspon una unza de farina de arròs [...] A vuyt masuras de llet corresponen deu unzas de sucra [...] " (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-158,160 ].

| 7 mesura mesura per a gra Atuell específic per mesurar cereals, llegums i altres grans [ 0 ] Prod. a: Igualada [ 6-104-8 ].

| mitja mesura

“En la cuyna [...] Item mitje mesura de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1591) [ 1223-330 ].

“Item una miga mesura de terra” ( Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243: inv. Sabadell, 1702).

“It una mitja mesura de terra apadassada” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Pere Pau Oliveras, Sabadell, 1710).

mesuret m . Unitat de mesura de capacitat per a líquids, igual a 1 / 12 de quartà (Pallars [ 1692-179 ]) Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del Rosselló, igual a ¼ de la botella o 1 / 8 del pot, és a dir, [ 1692-179 ].

mesureta f . Dim. de mesura .

| 1 mesureta Unitat de mesura de capacitat per a oli. 8 mesuretes equivalen a 1 quartà o a 4 quartes (Baix Penedès [ 1455-116 ]) Mesura de capacitat per a oli, emprada al Penedès, equivalent a la vuitena part del quartà [ 1070-1208 ] [ 1459-1010 ] , o sia, , patró de Tarragona [ 1692-179 ] .

| 2 mesureta Recipient de mesura [ 1692-179 ].

“ítem tres mesuretes de mesurar vi.” (inv. Manresa, 1582) [ 3023-331 ].

| 3 mesureta Peça molt tradicional, utilitzada per trencar les carotes en els Jocs des Pla durant les festes de Sant Joan, de Ciutadella de Menorca [ 1337-95 ] Prod. a: Ciutadella de Menorca [ 1337-95 ].

mesuró m . Mesura per a líquids [ 0 ] Picotí [ 811-III-679 ] .

" [...] a cens de [...] un calser de oli que reduhit a la mesura del oli vuy dia corrent son y fan un mesuró , dos quartas y mitja, y un ters de mitja quarta [...] " (inv. Esparreguera, 1767) [ 1985-I-451 ].

| mig mesuró

Mesures de Peramola que a la primeria del segle XVIII es portaven a refinar a Agramunt: “ [...] lo mig cortà del oli, lo mig cortà del vi, una pitxella, una quarta o mig mesuró [...] ” [ 1295-25 ].

mesurola f . Unitat de m esura de capacitat per a vi que val tres porrons i una mica més de mig [ 811-III-679 ].

mètode m .

| mètode analític V. a l’entrada anàlisi .

metro m . Unitat de mesura de capacitat, per a vi [ 0 ].

“Roman en la casa LXX metros de vi de frares” (doc. del 1289) [BSAL, tom VI].

“Ítem, mig metro de vi blanch. [...] Ítem, en I tona entró a VIII o IX metros de vi. ” (inv. Lleida, 1345) [ 2901-364 ].

meytadella f . V. meitadella .

microscò pia f .

| microscò pia electrònica de rastreig (MER) La que utilitza el microscopi electrònic de rastreig [ 0 ] Per observar la microestructura d’una matriu ceràmica, per tal d’estimar-ne el grau de sinterització i vitrificació. També, per l’estudi de vernissos i decoracions [ 2978-19 ] .

| microscòpia òptica per làmina prima (MO) Per a l’estudi de les matèries primeres d’una mostra ceràmica [ 2978-19 ].

microscopi m .

| microscopi electrònic de rastreig El que utilitza un feix d’electrons, en comptes de llum, per formar la imatge. Té una gran resolució així com una gran profunditat de camp. Les mostres s’han de fer conductores, metal · litzant-ne la superfície [ 0 ] Usat en arqueometria [ 0 ].

mida f .

“It. una fruitera de fruita y una mina [ mida ?, mesura ?] de terra per 5 s. y ½ [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

| 1 mida Bastonet de fusta o de canya, o barnilla de ferro, que serveix per comprovar una mida determinada d’una peça, i ajustar-la si cal, quan aquesta està en el torn ( ) [ 21-83 ], Blanes [ 24 ] ) .

| 2 mida Mida de fusta per fer teules i rajoles [ 131-139 ].

“ [...] modellos o mides de fusta esculpides en quiscú de ells lo Escut de armes de , per fer teules y rajoles.” (Bruniquer, IV, p. 34; Barcelona, 1706) [ 131-139 ].

mig m . A les gerres o alfàbies de mida gran, que s'aixecaven en tres parts independents, la part del mig ( Ciutat de Mallorca [ 2261-319 ], Sant Feliu de Llobregat [ 2261-236 ]).

migera f . V. mitgera .

mija f . V. mitja .

mijera f . V. mitgera .

mijola f . V. mitjola .

miliguet m . Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].

mina f .

“It. una fruitera de fruita y una mina [ mida ?] de terra per 5 s. y ½ [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

| 1 mina El corredor o sistema de corredors oberts a la terrera per captar la mena ( del Camp [ 23 ]).

| 2 mina o mina de terra Terrera, lloc d’on s’extreu l’argila [ 265-7 ] Són simples pous [ 729-123 ] (Marina Alta [ 265-7 ] [ 729-123 ], Orba [ 2261-114 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

| 3 mina Variant aferètica antiga d' aimina [ 1692-181 ].

| 4 mina V. bassa fonda .

| de mina V. canal , canó Una mida de canal [ 0 ] Una mida de canó [ 0 ].

| Mines Blanques top . Terrera, també anomenada la terrera d’en Bernat , Situada entre Pals i Regencós, al vessant meridional i a ponent del Quermany, d’on s’extreia una argila caolinítica, de color blanc, emprada per a engalbes . Aquesta argila s’utilitzava a la Bisbal, Barcelona i València [ 1566-14 ].

| Mines Negres top . Terrera situada en un fondal, al nord-est del Quermany, en terme municipal de Pals. Se’n treia una terra fosca i pissarrossa que s’utilitzava per a gerreria [ 1566-14 ].

minador m . L’operari que extreu l’argila de pous i galeries (la Selva del Camp [ 2432-10 ]).

minjadora f . Var. dialectal per menjadora (Ascó [ 1564-2 ]).

miracle m . Canó de metall, terra cuita o bé un coll de cànter, que es posa verticalment damunt del braser per establir un corrent d’aire i conservar el caliu encès ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-39 ]).

mirador m . Tros de bruc d’un metre i mig de llargària, aproximadament, que servia per introduir-lo pel forat del centre del damunt del forn, que es destapava expressament per aquesta operació. Aleshores, amb el contacte amb el foc s’encenia i amb la claror que feia permetia veure l’estat de la cuita ( [ 21-90 ] ) .

mirall m . A l'Alcora es van fer marcs per a miralls de ceràmica [ 1821-23 ].

misó m . Rajola per pavimentar voreres (Menorca [ 810-VII-454 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]) Mena de teula estriada (terrisseria de Benigordó, Mercadal [ 1059-149 ]) Prod. a: Maó [ 2380 ] , Menorca [ 2347-8,10 ] .

mitadella f . V. meitadella .

mitger m . V. tb. mitgera Mesura de líquids equivalent a vuit porrons i, antigament, certa mesura de grans [ 810-VII-461 ] Mitgera [ 1692-181 ] .

mitgera f . V. i les grafies migera , mijera , mitjera , mitxera V. tb. mitger .

| 1 mitgera En general, la meitat d'una mesura [ 1692-181 ] [ 2000-1121 ] .

| 2 mitgera Unitat de m esura de capacitat per a vi [ 2217-8 ] , equivalent a vuit porrons [ 810-VII-462 ] [ 824-V-124 ] (Andorra [ 810-VII-462 ]) o a sis porrons ( el Pont de Suert [ 810-VII-462 ]) A Osona, equivalia a 5 quarteres de vi [ 1687-181 ] El sistema de la carga i els submúltiples càntir o mitgera , per mesurar vi, s'ha usat a: Conflent, Rosselló interior, Pallars, Noguera, Segarra, Urgell, Segrià, Priorat, Muntanyes de Prades i totes les terres de l'Ebre [ 1692-61 ] A la zona d'ús, càntir i mitgera apareixen alguna vegada com a sinònims [ 1692-63 ] Mitgera , com a unitat de mesura per a vi, es troba al Conflent i al Rosselló interior, on en alguns pobles rep també el nom de gerra i equival a 1 / 12 de carga. Al Pallars equival a ¼ de sester. A Lleida i a gran part del Segrià i de les Garrigues es divideix en lliure s [ 1692-64 ] Al Priorat i Muntanyes de Prades, la carga tenia 3 poals de 4 mitgeres o roves de 4 quartons [ 1692-64,74 ] Al Pallars s'usava una carga de 3 sesters de 4 mitgeres. La mitgera de Talarn equivalia a [ 1692-74 ] A Lleida i rodalies hi havia la mitgera vella (de ) de 28 lliures. A la ciutat de Lleida també s'usaven la mitgera de l'Estudi (de ), de 26 lliures, i la mitgera sisada (de ), de 22 lliures [ 1692-74 ] .

“donat terciam partem de .i. migeram de vino [...] ” ( capbreu de Sant Feliu d'Avall, Rosselló, 1120) [ 2217-7 ].

“Una migera de vi” ( Revista de Bibliografia Catalana , IV, 20. Barcelona, 1901-1907; doc. a. 1176) [ 810-VII-462 ].

“Ítem, II tones, la una de tenguda de CC migeres e l’altra de CLX migeres [...] “ (inv. Lleida, 1381) [ 2901-434 ].

“Ítem, una tanayla vinadera, tenguda de X migeres , poch més ho menys [...] “ (inv. Lleida, 1387) [ 2901-464 ].

“Ítem, una tenaylla oliera , de teguda de XV migeres . ïtem, altra tenaylla pocha, de tenguda de IIII cantes, ayguadera [...] Iª tenayla plena de vin blanch, de tenguda de VIII migeres . Ítem, altra tenaylla de tenguda XII migeres . Ítem, una pimentera de tenguda de Iª migera .“ (inv. Lleida, 1399) [ 2901-660,661 ].

"1 Vexel de 70 migeres " (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-63 ].

“XC migeres de vi vermell” (inv. Lleida, 1441) [ 2901-844 ].

| 3 mitgera Atuell per mesurar vi, d'aquesta capacitat [ 0 ].

“Ítem, Iª migera de terra, a manera de cànter.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-562 ].

“ [...] una migera de mesurar vi, de terra.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-286 ] [ 955-375 ].

“Ítem, una mijera de terra, per a mesurar vi.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1819 ].

| 4 mitgera Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-66 ] A alguns llocs del Conflent, s'usava 1 carga de 2 sesters de 8 mitgeres i, a d'altres, de 10 [ 1692-66 ] Era emprada, el segle XVI, a la baronia de Jóc , a Molig i a Estoer, i equivalia, respectivament, a , i [ 1692-182 ] .

| mitgera de l'Estudi Unitat de mesura de capacitat per a vi, de Lleida. És igual a la lliura del càntir de 30 lliures del Segrià [ 1692-64 ] A Lleida i rodalies hi havia la mitgera vella (de 10,43 litres) de 28 lliures. A la ciutat de Lleida també s'usaven la mitgera de l'Estudi (de 9,248 litres), de 26 lliures, i la mitgera sisada (de 8,181 litres), de 22 lliures [ 1692-74 ] .

| mitgera sisada Com a unitats de mesura per a vi, a Lleida i rodalies hi havia la mitgera vella (de 10,43 litres) de 28 lliures. A la ciutat de Lleida també s'usaven la mitgera de l'Estudi (de 9,248 litres), de 26 lliures, i la mitgera sisada (de 8,181 litres), de 22 lliures [ 1692-74 ].

mitgeta f .

| 1 mitgeta Unitat de m esura de capacitat per a vi, equivalent a o a la setzena part d’un cànter (Biar [ 810-VII-462 ], Gandia [ 810-VII-462 ], València [ 810-VII-462 ]) A Alacant equival a [ 1692-183 ] La quarta part d’un porró, o sigui, un petricó (València [ 824-V-124 ]).

| 2 mitgeta Unitat de mesura de capacitat per a oli, equivalent a tres quarts de litre, o sigui, la meitat de la mitja, i que conté dos mitjotets (Sueca [ 810-VII-462 ]).

| 3 mitgeta Mena de pitxer de terrissa, amb nansa i broc, que s’usa com a mesura de vi i d’aiguardent (Alacant [ 824-V-124 ]).

mitja f . i les formes mitxa i mixa .

| 1 mitja Unitat de mesura de capacitat per a vi i oli equivalent a la vuitena part d’un cànter (Aín [ 810-VII-463 ], Llucena [ 810-VII-463 ], Sueca [ 810-VII-463 ]) Unitat de mesura per a oli, pròpia de Sueca, igual a 2 mitgetes o 4 mitjotets, és a dir, uns [ 1692-184 ] .

"Se pren mitja de llet [...] " (la Bisbal, receptari de 1867) [ 1691-122 ].

| 2 mitja V. tb. porró , quartillo Atuell per mesurar vi ( , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]; Miravet [ 60-24 ] [ 442 ], Tivenys [ 4-157 ] [ 31 ] [ 57 -6 ] [ 60-24 ] [ 442 ]) Porró, mesura de vi d’un litre aproximat de capacitat (recollit a Ribera d’Ebre i Tortosa, 1887 [ 954-167 ]; Tivenys [ 4-157 ] [ 31 ] [ 1650- 243 ] , Tortosa [ 810-VII-463 ] [ 1056-102 ] [ 1834-29 ] ) De capacitat doble que el quartillo ( , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ] [ 1650-243 ] ; Tivenys [ 60-24 ] [ 442 ]) Prod. a: [ 1650-243 ] , on diuen mija (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ] [ 1148-39 ]); Miravet [ 442 ]; Tivenys [ 4-157 ] [ 31 ] [ 57 -6 ] [ 60-24 ] [ 442 ] (llibreta de camp de Violant i Simorra [ 1148-39 ] [ 1650-243 ] ).

“Mija, f. Porró, mesura de ví igual á un litre poch més ó menos.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-167 ].

“ mija per mesurar vi [...] quartillo ½ porró de vi” (llibreta de camp de Violant i Simorra, Tivenys, 1946) [ 1148-39 ].

“ mija (mesura de vi un porró) [...] quartillo (íd. ½)” (llibreta de camp de Violant i Simorra, , 1950) [ 1148-39 ].

| 3 mitja , mitja rajola o rajola mitja Adjectiu substantivat que deriva de rajola mitja [ 0 ] Maó sense vernís de dimensions menors, teóricament la meitat, que la rajola (València [ 1778-76 ]) A València, el 1838 eren d’alçada variable i d’1 pam valencià d’amplada per 1 dit i 6 línies de gruix. Servien per revestir frontals d’esglaons [ 1370-I-16 ].

“ [...] setmilia noucentes rajoles blanques afor de xxxx ij sous v j dines lo miller [...] Item daltra part cccc l rajoles ezmolades afor de xxxxv sous franques de port que valen cx sous n j dines. Item per xvn j carregues de miges arao de xv j dines la carrega [... per] fer uoltes enbant vanches e sos pedrament a la paret que affronta ab la escala [...] ” (àpoca València, 1418) [ 1347-52 ].

“ [...] vx j caricas de miges [...] ” (àpoca València, 1418) [ 1347-52 ].

“ [...] trenta carregues de miges rajoles [...] per obs de la cequia nova [...] ” (València, 1420) [ 1318-641 ].

“Per rahó e preu de una gran sort o munt de miges rajoles ” (Arxiu General R. de València, doc. a. 1420) [ 810-X-19 ].

“rajoles blanques y viij carregues de miges per obs de la paret davant lo viver” (València, 1427) [ 1318-643 ].

“ [...] una carrega de miges rajoles per a obs de la obra del caragol que es stat fet [...] per devallar de la dita cambra per lo dit caragol en lo pati [...] ” (València, 1437) [ 1318-646 ].

" [...] y porte mija rajola de gros en les cares de la paret dins y de fora. [...] obligats a posar pedres en compte de miges o verdaderament miges ." (Mascarell, Plana Baixa, 1553) [ 1846-226 ].

" [...] tapar les dos finestres [...] de paret de mitja rajola fins alsada de cinch pams [...] " (Palau de , València, 1655) [ 1503-I-332 ].

“3 carregues de miches ” (València, 1694) [ 1370-I-35 ] [ 1778-76 ] .

| mitja canya V. mitjacanya .

| mitja capsa Vege u-ho a capsa .

| mitja taronja Veg eu-ho a taronja .

mitjà m . A djectiu substantivat. V. maó mitjà .

| mitjà teulader o de sòtil Rajola especial per posar a la teulada o sòtil (Mallorca [ 810-VII-464 ]).

mitjà -ana adj .

| 1 mitjà -ana L'a tuell de mida equivalent a tres peces de carga ( Girona [ 562-38 ,41 ]).

"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella, barral, scalfetas ni concas que no sien dinerals, ni copes que no sien mijanas , sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes , que fan tres peces a compte de carga ; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta. Las concas dinerals sien de mitg mallal; las de tres per dos de dos cortons, las concas mitjanas sien de mallal, las ternals sien de mallal y mitg y las sisenas sien de mitja bóta [...] Los escalfadors y torradoras per xicas que sien se hagen de comptar mitjanas , que són tres pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

| 2 mitjà -ana V. tb. cassola , tupí Nom d'una mida de plat, de cassola i del tupí més gran, de capacitat indeterminada, fet per encàrrec ( del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ]).

mitjacanya f .

| 1 mitjacanya Una meitat d’un canó de canya, d’uns 18 o 20 cm de llargada. Es fa servir, entre d’altres utilitats, per acompanyar el fang quan s’està cloent una botxa de càntir, de guardiola o d’abeurador (Esparreguera [ 1022-156 ]) Per girar vores i allisar-les (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-13 ]) De 7 a 17 cm de llargada. Per allisar, perfilar i decorar la superfície de les peces (l'Alcora [ 1653-59,87 ]).

| 2 mitjacanya Com a motllura, vegeu-ho a l'entrada escòcia .

mitjalera f . No tenim altra notícia d’aquest mot, que ha estat copiat del de Pere Labèrnia en els diccionaris Bulbena i Vogel.” [ 810-VII-465 ] Porró o meitadella. Mesura de vi de la qual dues fan un botigoi [ 811-III-698 ] .

“ mitjalera . f. ter. Mesura de vi de que dos fan un botigoy. porró, meytadella .” (diccionari de Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II-172 ].

“ botigoy . m. ter. Mesura de vi que’s divideix en dos mitjareras [sic]. Porrón .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-253 ].

mitjancer -a adj . Se'n diu d'una mida de tassa i del tupí de fins a 1 petricó de capacitat ( del Camp [ 4-147 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ]).

mitjanet - a adj . Una mida de plat i de cassola ( del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ]).

mitjera f . V. mitgera .

mitjol m . i la forma mitxol Mesura de vi usada a les tavernes , en forma de gerro amb bec i nansa contraposada (el Villar, Serrans [ 1729-141 ]) Prod. a: el Villar (Serrans) [ 1729-141 ] [ 2264-280 ] .

mitjola f . i la forma mixola .

| 1 mitjola Eina per treure vi [ 824-V-127 ] Mena de gerro-mesura amb nansa i broc contraposat [ 1650-242 ] Mesura de vi usada a les tavernes [ 1993 ] Gerro per servir vi a les tavernes [ 60-23 ] [ 1729-72 ] Prod. a: Miravet [ 1729-72 ] [ 1993 ] , actualmen t [ 1650-242 ].

| 2 mitjola Ribellet per posar-hi la mesura de vi (Miravet [ 4-148 ]). Prod. a: Benissanet [ 31 ], Miravet [ 4-148 ] [ 6-29-x ] [ 8-104 ] [ 31 ] , prod. els anys 1940 [ 1650-242 ] .

mitjos m . pl .

“ mitjos per a enfornar” (inv. , 1936) [ 189 ].

| obrir mitjos Tornejar la part inferior d'una gerra modelada per parts (Onil [ 2261-119 ]).

mitjot m . i la forma mitxot .

| 1 mitjot Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia de l'Empordà i de , igual a 4 porrons, o sia, [ 810-VII-469 ] [ 1692-184 ].

| 2 mitjot V. tb. quarteró Nom que donen a Quart d’Onyar al mallal de 4 porrons [ 136-49 ], al mallal de de capacitat [ 4-140 ,156 ] [ 16-78 ] [ 60-22 ] [ 1650-242 ] De forma cilíndrica, amb bec i nansa contraposada. Per servir vi a taula. De mig litre de capacitat (l'Alcora [ 1653-114 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-114 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ,156 ] [ 16-78 ] [ 60-22 ] [ 136-49 ] [ 1650-242 ] .

"Item un mitjot de terrissa negre, valor tres sous y nou diners." (inv. Pals, Baix Empordà, 1810) [ 2127-188 ].

| 3 mitjot Mena de cadaf per buidar la bugada (Castelló [ 810-VII-469 ]).

mitjotet m . i la forma mitxotet Mesura d’oli equivalent a la meitat d’una mitgeta, o sia, a (Sueca [ 810-VII-469 ]).

mitxa f . V. mitja .

mitxera f . V. mitgera .

mitxol m . V. mitjol .

mitxola f . V. mitjola .

mitxot m . V. mitjot .

mitxotet m . V. mitjotet .

mixa f . V. mitja .

mixola f . V. mitjola .

MO V. microscòpia òptica per làmina prima .

moc m . Pitxer (Maó [ 810-VII-475 ]) Prové de l’anglès bock [ 810-VII-475 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

mocader m . Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 8-94 ].

model m . Reproducció en guix d'un original, amb la mateixa forma però de mides un xic més grans que aquest, per compensar la reducció que experimenta l'argila en assecar-se. A partir del model es realitzarà el motlle ( [ 105-15 ]).

"Quan en Pericas se vegi el portal i ho compari amb els rossetóns l'hi sabra greu no havernos encomanat els models a nosaltres" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-161 ].

modelar v . Donar forma a l’argila [ 0 ] Afaiçonar en argila, en cera, etc. un model a executar en marbre, en bronze, etc.) [ 1070-1231 ] .

| modelar a motlle Es pot fer per premuda o per colada [ 1882 ].

modelat ge m . L'acció de modelar [ 0 ].

| modelat ge estàtic La tècnica més primitiva de totes. La denominació li ve donada perquè la persona que treballa roman sempre en el mateix lloc sense moure altra cosa que els braços [ 10-8 ].

| modelatge amb estec V. tb. estec L'anvers es modela amb un motlle col·locat a sobre del plat de la roda. El perfil del revers és proporcionat per una plantilla vertical immòbil [ 1728-23 ].

| modelat ge sense torn o de piló Es realitza sense l'ajut de la força centrífuga del torn. El terrisser confecciona marrells, que superposa un sobre l'altre girant, ell mateix, a l'entorn d'un piló d'uns d'alçada, que constitueix la seva superfície de treball [ 10-9 ].

| modelat ge amb torn alt Vegeu-ho a torn alt .

| modelat ge amb torn baix Vegeu-ho a torn baix .

modelista m . i f . En els tallers especialitzats en ceràmica aplicada a l'arquitectura, persona encarregada de realitzar els models i els motlles per reproduir-los ( [ 105-14 ] [ 1783-31 ]).

modilló m . It. De l'italià modiglione [segons GEC] Cos petit, sortit, a manera de mènsula, per adornar per sota una cornisa [ 810-VII-480 ] Cadascun dels petits cossos sobresortits en forma de mènsula, amb els quals s'adorna el pla inferior de la volada d'una cornisa, simulant aguantar-la [ 1686-82 ] Permòdol fals, que no fa força, només decora [ 1650-260 ] N'hi ha en forma de mènsula (és a dir, amb més sortida que alçada) i en forma de cartel·la (amb més alçada que no sortida) [ 1885- 13, 14 ] Qualsevol dels cossos sobresortints en forma de mènsula amb què s'adorna el pla inferior de la volada d'una cornisa, simulant aguantar-la, com els que utilitza l'arquitectura clàssica de l'ordre corinti i també l'arquitectura romànica, la qual, amb una diversitat de formes, en féu un dels elements característics [ 1070 -1232 ] Els de terra cuita són molt freqüents en edificis urbans i sempre són fets amb motlle, amb l'interior buidat i amb reforços, i mai envernissats. També n'hi ha de pedra i de morter de ciment emmotllat [ 1885-14 ] Prod. a: [n'ignorem el nom local ] [ 1783-13 ] , Sabadell [n'ignorem el nom local] [ 808 ] [ 2334-62, 66,69,79 ] .

moixina f .

| 1 moixina V. tb. moixineta [ 1059-113 ] Orinal, especialment per fer-hi deposicions els malalts [ 1070-1233 ] Recipient cilíndric i més alt que ample, que serveix per fer-hi les deposicions els malalts [ 810-VII-489 ] Bací. Orinal de forma cilíndrica, amb dues nanses laterals [ 1059-113 ] [ 1755-51 ,53 ] (Balears [ 810-VII-489 ], Eivissa [ 402-235 ]; Mallorca [ 1039 ] [ 1972-7 ] , on també en diuen orinal de barca [ 1755-51 ] ; Maó [ 402-235 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]).

"Una moixina o berenguera de terra esbrecada" (inv. Sóller, Mallorca, 1491) [ 1522-68 ].

"Una moixineta de terra" (inv. Porreres, Mallorca, 1516) [ 1522-68 ].

“En lo retret del dit estudi [...] Item una caxeta g uarnide de drap vermell e una b anca per tenir la moxina .” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-247 ].

“Item quatre moxines grans y quatre patites [...] Item una dotzene y vuyt moxines de sis diners quascuna ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ,277 ].

"Una moixina de terra gran" (inv. Ciutat de Mallorca, 1533) [ 1522-68 ].

| 2 moixina Gerra esmorrellada (Manacor , Mallorca [ 810-VII-489 ]).

| moixina de partera De doble alçada que la moixina comuna (Mallorca [ 1755-51 ,53 ] ).

moixineta f . Dim. de moixina .

"Una moixineta de terra" (inv. Porreres, 1516) [ 1522-68 ].

mola f .

| 1 mola Pedra granítica rodona i aplanada que gira al voltant d’un eix, sobre una solera de la mateixa classe de pedra. Era moguda per força hidràulica i servia per moldre el vernís vitrificat (Manises [ 353-71 ]).

"Item, huna mola de pedra." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

| 2 mola V. tb. pala Superfície circular situada a la part inferior del torn dels terrissers, que es fa rodar amb els peus o mitjançant un motor acoblat (Verdú [ 6-43-30 ] [ 1673-33 ]) .

| mola de moldre colors

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una mola de molre colors y un molo [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item duas molas de moldre colors ab sos molons” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

molar v . Moldre [ 0 ].

"un molí de molar a blau" (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

moldre v . V. tb. molar .

| 1 moldre Reduir un sòlid a pols o a petits fragments, especialment per compressió, fricció o percussió [ 2000-1127 ].

| 2 moldre Moldre vernissos [ 0 ] Els vernissos es molen en estat cristal·li, o bé, en estat vitri ( fregitel·la ) [ 1641 ] Actualment, les fregitel·les per a rajoles es molen en molins de boles d'alúmina [ 1641 ].

"Item un molí de moldre vernís la mitat del qual és del dit defunt e l'altre mitat d'en Miquel Vidal gerrer" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

"com los moros de Paterna hayen buydat la vila, e tots són fogits e apartats de la dita vila en los mes de juliol prop passat, e de aquell temps fins ara nengú moro és vengut a moldre en los dits molins." (Paterna, octubre del 1521) [ 2253-39 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una mola de molre colors y un molo [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item duas molas de moldre colors ab sos molons / Item tres molins de moldre colors lo hu petit altre sense curró” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

"Item. que del Diumenge en avant puga moldre farina en dit molí verniser per temps de un mes contador desde dit dia; y si [...] li done el dit Senyor llicència pera poder moldre altre mes farina comforme enguany, avisant de açò dotse dies ans al Senyor pera que es prevenguen los del dit offici de escudellers pera que en dits dies se previnguen a moldre lo vernís que podran per quant en dit mes no podran moldre ." (contracte d'arrendament de molí, Manises, 1664) [ 1738-247 ].

"En la estancia ditta de la pasta se ha trobat lo seguent. / Primo un moli de pedra per moldrer lo vernis ab son bordó de fusta [...] Ittem un moli per moldrer picadis molt dolent." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" [...] moldre vernís blanc ." ( , , 1911) [ 1783-31 ].

" [...] es penosíssim tenir de moldre el blau amb el moló de ma [...] " ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2366-287 ].

| 3 moldre Moldre la terra [ 0 ] Acció d’esmicolar la terra grossa escampada per l’era de les terrisseries, fent-hi passar el trul l pel damunt ( del Camp [ 23 ] ) Industrialment, l'argila es mol per procediment sec, o bé, per procediment humit [ 1641 ] .

moldura f . Incorrecte. V. motllura .

mole m . Var. dialectal per motlle (Manises [ 353-71 ], valencià [ 810-VII-496 ]).

mòlec m . Motlle (Castelló [ 810-VII-496 ]).

molejar v . Var. dialectal per motllejar (Manises [ 353-72 ]).

molí m .

| 1 molí Enginy per moldre [ 0 ] Per moldre vernís ( d'Empordà [ 2297-286 ]) Per polvoritzar la terra (Quart d’Onyar [ 2423 ]) .

"Item un molí de moldre vernís la mitat del qual és del dit defunt e l'altre mitat d'en Miquel Vidal gerrer" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

"un molí de molar a blau" (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

“un molí de pedra per moldre usat.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

"Ara sols falten molins i màquina de tallar [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-118 ].

| 2 molí Obrador on es realitza el procés de picar i moldre el vernís de plom fins a refinar-lo i deixar-lo, una vegada barrejat amb aigua, preparat per a la seva aplicació. Primitivament estaven al servei dels obradors de ceràmica que no disposaven de mitjans propis per a fer-ho. Després van ampliar les seves activitats afegint-hi les de fabricar pastes ceràmiques mitjançant coladores i basses de sedimentació (Manises [ 353-72 ]).

"com los moros de Paterna hayen buydat la vila, e tots són fogits e apartats de la dita vila en los mes de juliol prop passat, e de aquell temps fins ara nengú moro és vengut a moldre en los dits molins ." (Paterna, octubre del 1521) [ 2253-39 ].

| molí de boles , molí de boles per a vernís V. tb. bombo [ 1456-275 ] ( [ 1783-40 ]) Molí en què la substància és mòlta en un tambor rotatiu que conté boles de diferent diàmetre [ 1070-1234 ] Les boles eren de mineral silícic i l'interior del molí també n'estava revestit, a fi de no contaminar la pasta amb partícules no desitjades [ 0 ] Molí especialment adequat per moldre pasta ceràmica per via humida . Se n'obtenen partícules <200 µ [ 1641 ] .

“ molí de boles per a vernís ” (inv. , 1936) [ 189 ].

| molí de braç

"un molí de braç " (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

| molí de cilindres Per triturar terres que tenen humitat (la Seu d’Urgell [ 6-67-31 ]).

| molí de colors , de moldre colors

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un molí de colors ” (inv. Josep Bode t, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-42 ].

“Item tres molins de moldre colors lo hu petit altre sense curró” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

| molí de corrons És la màquina més universal per triturar tota mena de terres i fangs, des dels menys cohesionats fins als més durs. L'acció de dos pesats corrons sobre el material produeix un efecte múltiple d'esmicolament, aixafament, barreja, humidificació i amassat [ 332 ].

| molí de martells Màquina per reduir a pols els terrossos d’argila. Consta d’unes maces que colpegen alternativament els terrossos ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]; d’Urgell [ 6-67-31 ]) La terra ha d’estar ben seca, si és humida s’utilitza el molí de cilindres ( d’Urgell [ 6-67-31 ]) Molí especialment adequat per triturar argiles per via seca [ 332 ] [ 1641 ] S'obtenen partícules de fins a 300 µ o més [ 1641 ] En molts casos, el producte mòlt ja és apte per ser amassat i extrusionat directament [ 332 ] .

| molí mecànic Qualsevol mena de molí accionat mecànicament [ 0 ].

| molí de mola Màquina que es composa de dues moles destinades a moldre els trossos d’argila fins a reduir-los a pols. La mola superior té forma de con truncat i es fa rodar damunt l’altra, que és fixa, mitjançant tracció animal o a motor ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]).

| molí pendular Molí especialment adequat per triturar argiles per via seca [ 1641 ] S'obtenen partícules de fins a 300 µ o més [ 1641 ].

| molí per moldre picadís

"Ittem un moli per moldrer picadis molt dolent." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| molí pla per a vernís

“ molins plans per a vernís ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

| molí per a refractari

“ molí per a refractari ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

| molí de moldre terra V. tb. màquina de triturar terra Màquina que deixava la terra amb grànuls de la mida màxima d’una avellana (la Seu d’Urgell, rajoleria de cal Domenjó [ 6-67-31 ]).

| molí , molí de vernís (Castellciutat [ 6-61-12 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]), del vernís , de moldre vernís , molí vernisser V. tb. molinet [ 21-50,62 ] Enginy mecànic per moldre vernís ( Blanes [ 24-51 ], Castellciutat [ 6-61-12 ], Esparreguera [ 1022-265 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]) Format per dues pedres circulars, la de sota fixa i la de sobre mòbil, la qual es feia moure manualment (Castellciutat [ 6-61-12 ], d’Urgell [ 6-67-36 ]) A Castellciutat la pedra de sobre era de mig cercle. En canvi, a , era de cercle complet [ 6-67-36 ] Recipient de fang d'uns de diàmetre i 10, de profunditat. Com a mola s'utilitza una pedra sorrenca roja. Per dosificar els òxids a l'interior del molí s'utilitzen culleres (l'Alcora [ 1653-92 ]).

"hun molí de molre vernís la mitat del qual és del dit difunt e l'altre mitat den Miquel Vidal gerrer" (inv. de gerreria, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-198 ].

“Primo, en los molins fariners de la dita vila de Paterna falten [...] altres portes més chiques envers lo molí del vernís e arrocer [...] ” (Paterna, 1521) [ 818-178 ].

“Item un moli per molra vernis xic.” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, la Bisbal, 1556) [ 136-52 ].

" [...] Pere Boil arrenda los molins fariner, arrocer y del vernís [...] y en lo dit molí del vernís hi ha una mola." (Manises, 1598) [ 1738-342 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un molí de vernís ab un pich, parpal y bordó ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-42 ].

“Item un molí de moldra vernís asentat y apunt ab sos ormeigs y aparaments” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

"Item. que del Diumenge en avant puga moldre farina en dit molí verniser per temps de un mes contador desde dit dia; y si [...] li done el dit Senyor llicència pera poder moldre altre mes farina comforme enguany, avisant de açò dotse dies ans al Senyor pera que es prevenguen los del dit offici de escudellers pera que en dits dies se previnguen a moldre lo vernís que podran per quant en dit mes no podran moldre." (contracte d'arrendament de molí, Manises, 1664) [ 1738-247 ].

"Dehuen pagar al qui te arrendat lo molí del vernís , de molta de plom, tres sous per forn de blanc." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

" [...] un basí y una ladilla per el molí del vernís [...] " (Manises, 1676) [ 1738-271 ].

"En la estancia ditta de la pasta se ha trobat lo seguent. / Primo un moli de pedra per moldrer lo vernis ab son bordó de fusta [...] En lo quarto dit la instancia del vernis se ha trobat [...] un pico de tall i punta per picar lo moli ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"En lo obrador de baix [...] Un molí de moldrer barnís ." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

"Comprem el molí de vernís " ( , , 1911) [ 1783-41 ].

molinet m . Dim. de molí . Primitiu sistema mecanitzat per moldre vernís. Consistia en una pedra granítica de forma cilíndrica, amb la cara inferior armada amb peces de ferro en forma de caps de martell. Era accionada per tracció animal, mitjançant un eix de ferro que atravessava la pedra. Triturava el material vitrificat a força de colpejar-lo contra una solera fixa de pedra protegida per una gruixuda planxa de ferro (Manises [ 353-72 ]).

| molinet de boles per a colors

“ molinet de boles per a colors ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

| molinet per a engalba

“ [...] molinet per engalba ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

| molinet del vernís Per moldre vernís ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 18, 21 ].

moliste m . Var. dialectal per motllista (Manises [ 353-73 ]).

molladora f . Cossi on posen l’aigua els rajolers [ 824-V-136 ].

molle m . Grafia ant. per motlle [ 810-VII-521,627 ].

mollo m . V. motlle [ 810-VII-524 ].

mollu m . Pronúncia local per motlle (Blanes [ 1728-60 ]).

moló m . Mola [ 0 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una mola de molre colors y un molo [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item duas molas de moldre colors ab sos molons ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

" [...] moldrer el blau amb el moló de ma." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-117 ].

| moló de mà

" [...] es penosíssim tenir de moldre el blau amb el moló de ma [...] " ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-117 ] [ 2366-287 ].

molser m . V. mulser .

molsidor m . Munyidora [ 0 ] Ferrada, recipient on cau la llet en munyir-la (Conflent [ 810-VII-514 ]).

mòlta f .

| 1 mòlta Acció, operació, de moldre [ 1070-1236 ] Operació que consisteix a triturar els terrossos d’argila, tot passant-hi pel damunt grosses pedres còniques, que els converteixen en pols. Després es purificava amb garbells [ 958-331 ] (País Valencià [ 958-331 ]).

| 2 mòlta L'efecte de moldre [ 1070-1236 ] La quantitat de terra que es mol a l’era del terrer en una sola vegada ( del Camp [ 23 ]).

| 3 mòlta Vernís polveritzat per l’acció de la mola (Manises [ 353-73 ]).

"Dehuen pagar al qui te arrendat lo molí del vernís, de molta de plom, tres sous per forn de blanc." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

| 4 mòlta V. tb. fregitel·la Producte de la calcinació al sagen de la barreja de minerals que contenen plom, estany i sílice. Ex.: fer la mòlta [ 938-406 ] (Manises [ 353-73 ] [ 938-406 ]).

| mòlta per via humida Aquest procediment s'ha imposat per sobre del de la mòlta per via seca, en la fabricació de paviments i revestiments ceràmics en forns de monococció. Consisteix a obtenir, mitjançant molins de boles, una suspensió de partícules (<200 µ ) en aigua que, posteriorment, s'asseca per atomització en un corrent d'aire calent, fins a assolir un contingut d'aigua d'entre 0,05 i 0,07 kg d'aigua per kg de matèria sòlida resultant [ 1641 ].

| mòlta per via seca S'efectua amb molins de martells o pendulars. Se n'obtenen partícules de fins a 300 µ o més [ 1641 ] .

molturació f . Incorrecte. V. mòlta .

mondonguer adj . Se’n diu dels gibrells utilitzats per fer el mandongo , és a dir, per pastar la barreja amb què es farceixen les botifarres i altres embotits durant la matança del porc (Miravet [ 117-106 ]).

monge m . V. monjo .

mongeta f . Orinal [ 810-VII-537 ] [ 824-V-142 ].

“Servidora o mongeta per a escampar aygua o exir a cambra: Scaphium, i. Locus ubi orina reponuntur vel genus vasi ubi sordes ventris mittuntur” (Esteve, Joan: Liber Elegantiarum , q 8 vº. Venècia, 1489) [ 810-IX-877 ] [ 824-V-142 ].

"Una mongeta de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-68 ].

“ Dues mongetes o berengueras. La petita ab hun bassí de terra ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-34 ,69 ].

“Item, una pimentera de terra envernissada ab son cubertor e ab dues nanses e un cànter maler e una mongeta , tot de terra [...] ” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-468 ].

monidora f . Munyidora ?

“ monidores ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

monjo [ 810-VII-541 ] [ 1366-2 ] o monge [ 810-VII-541 ] m . Braseret d’escalfar el llit (Rosselló [ 810-VII-541 ]) Braseret petit, que es penja al ruc o ase per escalfar el llit (Perpinyà [ 1366-2 ]).

monococció f . [ 651-19 ] [ 1641 ] Neologisme encara no admès [ 0 ] Una sola cocció del producte ceràmic [ 1783-24 ] Cocció de la peça crua juntament amb el vernís [ 1548-2 ] .

montmorillonita f . Mena d’argila que, freqüentment, acompanya la caolinita en la composició de les anomenades argiles blanques [ 1563-4 ].

morar v . V. maurar .

morat m .

| verd i morat V. a l’entrada verd .

mórber o morber [?] m . Taula de fusta on es maura el fang (Manises [ 353-73 ] [ 938-406 ]) Taula sobre la qual es mauren les porcions de fang que s'han de modelar al torn, tot picant-les amb una pala. Després, l'operació es completa estirant el fang amb l' estiradora a fi d'eliminar les oclusions d'aire. També s'hi compacten les rajoles una vegada desemmotllades (Horta de València [ 415-I-20 ]).

moresc -a adj.

| plat blau d’influència moresca V. a l’entrada plat .

morfeta f . F ormeta ?.

“ [...] dues morfetes [?] envernissades [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

morina f . Terra recremada que s'utilitza per tapar els forns ( [ 4-167 ], Quart d'Onyar [ 4-167 ]).

morratxa f . Almorratxa [ 1070-85,1247 ].

morrell m .

| 1 morrell V. tb. barra , llongo , llongot , llonguet , marrell [ 415-73 ] [ 941-171 ] Peces cilíndriques, d’uns de diàmetre per de llargària, que antigament s’utilitzaven com a elements auxiliars del procés d’enfornar als forns àrabs [ 353-73 ] Les barres, llongos o morrells es documenten en el món musulmà i servien per formar els prestatges d’enfornar en els forns verticals d’una cambra. S’introduïen en tubs de terra cuita. És un element freqüent a Paterna i Manises i no està gaire clara la seva utilització en els forns cristians, havent-se suggerit que s’usaven per fer l’ emplanillada [ 1166-169 ] (Manises [ 353-73 ]).

| 2 morrell Esmorrell; porció que manca a la boca d’un recipient (Ciutat de Mallorca [ 810-VII-588 ], Manacor [ 810-VII-588 ]).

morro m . Broc gros de la botija [ 810-II-625 ] Boca d’un recipient [ 810-VII-590 ] (País Valencià [ 810-II-625 ]).

“Un cetrill olier ab lo morro trencat” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt; doc. a. 1409) [ 810-VII-590 ].

morroll m . Galet [ 0 ] Broc, conducte prim d’un cànter, botija, etc. (Cullera [ 810-VII-592 ], Sueca [ 810-VII-592 ]).

morté m . V. morter .

morter m . i les varietats formals morté , murter .

| 1 morter V. tb. escudella amb vores , morteraç i morteret (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-184 ] , Manises [ 938-406 ], Orba [ 265-54,132... ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]; Tamarit de Llitera [ 193 ]; Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) [ 70-115 ] ) Eina de cuina de pedra, fusta o metall per picar unes certes viandes [ 824-V-161 ] Per picar aliments [ 112-91,101, pàssim ] [ 128- pàssim ] (Barcelona, receptari de cuina, 1520 [ 113-38, pàssim ]; [ 102 ]) De forma troncocònica, amb merlets verticals i abocador menut ( [ 102 ]) Envernissats de color groc o vermell, llisos o esquitxats de verd ( [ 21 ]) En general, de forma cònica invertida. Per picar aliments, medicaments, etc. [ 1650-247 ] Per fer l'all-i-oli [ 2337-66 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de morters mitjans , de pisa, valia 42 sous, i la de morters comuns, 36 sous [ 2360-71 ] La grossa de morters, de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 84 sous, el 1521 [ 2360-75 ] .

Prod. a: Agost [ 2337-66 ,81,82 ], l'Alcora [ 1653-112 ], Alfara d’Algimia [ 1061-30 ], Barcelona [ 6-71-11,12 ] [ 6-72-42 ] [ 6-115-12 ] [ 43-357 ] [ 47-101 ] [ 1337-72 ] [ 1556-697 ] [ 2079-73 ] , Bellver de Cerdanya [ 6-55-14 ], Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ] [ 31 ] [ 45 ], d’Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 6-23-34 ] [ 7 ] [ 21 ] [ 58 ] [ 62 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 102 ] [ 351 ] [ 1163-160 ]; Blanes [ 100-II-48 ], groc o vermell [ 24 ]; Calella de Mar [ 100-I-49 ]; probablement a Cocentaina, Comtat [ 1823-182 ]; Esparreguera [ 4-143 ] [ 6-77-50 ] [ 6-115-12 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 13-135 ] [ 71-II-988 ] [ 2261-252 ] , on en feien de tres mides [ 1022-242,288 ]; Felanitx [ 1039 ], Figueres [ 2895-145 ], [ 7 ] (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ] [ 1650-247 ] ), Manises [ 6-115-12 ] [ 13-100 ] [ 353-73 ], Manresa [ 71-II-988 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ,185 ]; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Miravet [ 6-115-12 ] [ 13-103 ] [ 31 ] [ 117-113 ], Olot [ 2261-295 ], Orba [ 265-54,117, 132,133,134,135,136,137 ] [ 2192-35 ] , Ortells (Castelló) [ 6-115-12 ], Paterna [ 2012-237,238 ] ; Piera, on en feien de tres mides [ 6-12-11 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Potries [ 1152-21 ] [ 1698 ] , Reus [ 31 ] [ 49-I-95 ] [ 139 ], Sabadell [ 1-48 ] [ 71-II-988 ] [ 808 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-31-x ], Sant Sadurní d'Anoia [expo. Museu Etnogràfic, 2003], d'Urgell [ 4-139 ], Tivenys [ 8-105 ] [ 31 ] [ 442 ], Tuïr [ 6-21-26 ], Xaló [ 265-105 ,106 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 3 [ 6-71-11 ].

núm. 2 [ 6-71-11 ].

núm. 1 [ 6-71-11 ].

b ) La Bisbal: de quatre la peça [ 95-3-x ] [ 95-5-x ].

de sis la peça [ 95-3-x ] [ 95-5-x ].

c ) Altres: gran (Barcelona [ 99-277 ] [ 111-65 ]), xic (Barcelona [ 99-277 ] [ 111-65 ]).

“ [...] ipsas II. calderas maiores cum cremasclos meliores simul cum II. bacinos et cum XXti escudelas et morter [...] ” (arxiu d’Urgell, testament de l'any 1069) [ 970-385 ].

“Item escudeles, e anaps, e vernigatz, e tayladors, e morters , e picons, de totes aquestes coses dóna hom, de cascuna saumada, I. pareyl.” (tarifa del Dret de Reua , Perpinyà, 1284) [ 974-376 ].

“ [...] morteros de coure.” (inv. castell templer d’Alfambra, 1289) [ 968-65 ].

“ [...] et I. morter de coure amb ma de fere [...] ” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].

“ [...] que eyl pusca talar e fer conches e morters en lo dit bosch de Querenssa de tota la rabassa de fust [...] ” (Perpinyà, 1309) [ 1034-69 ].

“item dos morters de terra” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-32 ].

"Item iiij. dotzenes e iiij. morters de terra." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

“ [...] dos boxos de fust, un morter de terra [...] ” (encant València, 1386) [ 1169-45 ].

“Ítem, I morter de terra.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-628 ].

“Item septem duodenas morteriorum magnorum. / Item septem duodenas morteriorum parvorum.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“item dos mortés de terra” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item dos mortés de terra.” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

“Item un morter de terra e dos boixos.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-142 ].

“Un morter de terra. / Item dos mortés de fust” (arx. parroq uial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1414) [ 810-VII-598 ].

"Un morter de terra" (inv. Muro, 1417) [ 1522-69 ].

"En la cuina atrobam [...] dos morters de terra, lo un gran, l'altre petit." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-25 ].

"Item, una dotzena descudelles i un morter de terra." (inv. Preixana, 1554) [ 1803-77 ].

“Item hun morter de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-194 ].

“Un morté de terra sens masa.” (inv. santuari de Santa Caterina, Sóller, 1476) [ 1144-II-1003 ].

"II grosses e micha morters , a LXXII solidos grossa." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

“En la cuyna [...] un morter de terra [...] ” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].

“comprí sinch somades de frentum per les voltes de les capelles, so es, cantes petits, olles mortes , e altres coses de terra, qui posades a , costaren V sous VI” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1420) [ 1756-316 ].

“un morter de terra envernissat” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824-V-161 ].

“Item un morter de terra, e altre de fusta.” (inv. castell de Maldà, 1431) [ 1094-131 ].

"Item -I- morter de terra [...] " (inv. Manresa, 1438) [ 2174-284 ].

“ [...] un morter de terra.” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-275 ].

“Item, un morter de terra, I s. I dr.” (encant la Pobla de Lillet, 1440) [ 186-II-374 ].

“Item plats et morters de la garlanda de forma de miges peces [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

“Ítem, hun boix de fust e hun morter de terra sencer.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

“Item dins la cuyna [...] dos morters la hun de pedra e l’altra de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-135 ].

“Item: morters mija dotzena que sien granets [ sic ].” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

"item dos morters , I de fust, altro de terra." (inv. d'Urgell, 1459) [ 1817-184 ].

"Item dos telladors de fust, hun morter de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

"It. un caxot ab dos mortes de terra y un box de fust." (inv. Castellar del Vallès, 1461) [ 1991-67 ].

“duas cassoles e hun morter [...] hun morter de terra [...] hun morter de terra gran” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“Item dos mortes de terra e un morter de pedra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-158 ].

“Ítem, hun morter de terra, dos boxos e una cubertora [...] “ (encant Lleida, 1464) [ 2901-1098 ].

“Item hun morte de pedra e hun morter de terra sotil e hun boix.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1467) [ 825-161 ].

"Item, dos mortés petits de terre." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-176 ].

“ [...] trenta tres morters , entre grans e xichs, envernissats [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“Item un morter de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1473) [ 825-178 ].

" [...] un boys e un morter de terra" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

“ [...] hun morter de terra [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-202 ].

“Item, un morter de terre.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1489) [ 1314-456 ].

“Item dos morters de pedre e hun de terra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 923-419 ].

“Item hun morter de terra ab son boix e hun torn.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1494) [ 825-182 ].

“En la cabana del pastor de las ovellas [...] hun morter de terra ab sa mà per picar erba” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) Es refereix a herba col i, al mateix inventari, comparteix olla colera i olla de formatjar [ 1161-34 ].

“Item un morter de terra ab sa mà.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1497) [ 1314-462 ].

“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla, scudella, plat, canterella, morter , llibrell, gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 955-367 ].

“ [...] he picar ho heu dins un morter de pedre o de terra [...] ” (receptari segle XV) [ 1032-109 ].

"escudelles ab vores que.s dien morters comuns [...] morters fins o scudelles ab vores" (inv. València, 1501) [ 2253-29 ] .

“Ítem, hun morter de terra [...] per II ” (encant Lleida, 1504) [ 2901-1437 ].

"Item un morter de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] los morters grans enuerniçats fan la dotzena dotze no valga sino quatre diners. / Item los morters migancers fan en la dotzena vint y quatre no valga cascu sino dos diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

“Ítem un morter de terra amb lo boix de picar.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-289 ].

Reyner esmenta “ morters ” i “ morters barats” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

"Item sexanta una dotzana de vaxells cruus co és entre librallets y gerres de tenir aygüe e mortés " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“E met-la dins en lo morter e mena-la bé, fins que sia bé mesclada. E aprés fes-ne grasalets.” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-87 ].

"11 peces de morters de 2,5 s dotz.: 2 sous 1 d"(inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, un murter de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1746 ].

" Morters grans / Morters xichs" (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

“Mes un gran morter de terra [...] ” (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-338 ] [ 1828-401 ].

“Ítem, tres mortes de terra de obra de Trayguera ab un boyx de fusta.” (inv. Tortosa, 1577) [ 2368-204 ].

“Ítem avem pagat per obra de terra, so és, cantarets , plats, mortés y altres coses, dos sous, sis dinés.” (llibre de comptes de l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-119 ].

“ [...] bacins, casses, morters , cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

" Morters grans / Morters petits" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“Ítem vingué a la part del dit Valentí Nos un perol gran, un tallador, set olles, un morter , dos plats obra de Trayguera [...] “ (inv. Traiguera, 1614) [ 2368-205 ].

"Item dos morters de terra ab sas mans de fusta." (inv. Mataró, 1622) [ 1812-220 ].

“un morter de terra ab sa ma” (inv. Torelló, 1627) [ 1369-I-456 ].

“un morter de terra ab sa mà de fusta usat” (inv. Tortosa, 1634) [ 2368-74 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un morter gran de terra, 1 sou 2 diners.

Un morter xich, 8 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

“Ittem un morter y un tap de alambí tot de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

“ murter ” (Escaladei, receptari s. XVII) [ 174-27, pàssim ].

“ [...] un morter de terra” ( Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243: inv. Sabadell, 1702).

“E dos morters de terra ab sa mà de fusta.” (inv. casa Fina, Palafrugell, 1708) [ 786-123 ].

" Morters , 6 sous dotzena " (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Morters , 6 sous dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Morters de terra ÿ olla de foch entre xicas ÿ grans"(inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Ittem Dos dotsenes de morttes Dotse de grans y los demes xichs [...] Ittem Vint, y Dos morttes entre xichs, y grans ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

" morter " (Barcelona, receptari del 1r terç s. XVIII) [ 169- pàssim ]

22 esments: “ morte ”: 14r, 23r, pàssim ; “ murte ”: 8r, 10v, pàssim ; “ morter ”: 90v (Menorca, s. XVIII) [ 179-56 ].

" morter " (receptari de cuina, Menorca, s. XVIII) [ 178-27,30,38, pàssim ]

"Item: Dos morters de terra majors y tres de petits, tots usats." (inv. d'apotecaria, Manresa, 1802) [ 1988-128 ].

" morter " (Barcelona, receptari de c. 1830) [ 116- pàssim ]

" morter " (Barcelona, receptari del 1851) [ 168- pàssim ]

"Salés, cullarés, mortés , 8 docenas: 12 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| 2 morter Eina de terrisser [ 0 ].

“ [...] un murter de pedra per picar vernis.” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, la Bisbal, 1556) [ 136-52 ].

| morter d’allioli (Blanes) o per a l’allioli (Xiva) Prod. a: Blanes [ 24 ] , Xiva [ 1729-142 ] .

| morter amb costelles El que té uns reforços verticals exteriors que imitaven els guarniments dels morters de bronze [ 2079-74 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-23 ] .

| morter fi A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de morters grans fins , de pisa, valia 84 sous [ 2360-71 ].

"escudelles ab vores que.s dien morters comuns [...] morters fins o scudelles ab vores" (inv. València, 1501) [ 2253-29 ]

| morter de la garlanda V. tb. escudella amb vores Escudella amb un resalt interior o garlanda (Manises [ 2253-28 ]).

"plats e morters de la garlanda de forma de miges peces" (Manises, 1449) [ 2253-28 ].

"escudelles ab vores que.s dien morters comuns [...] morters fins o scudelles ab vores" (inv. València, 1501) [ 2253-29 ]

| morter de mariner Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-71-12 ].

| morter de picar colors Bloc de pedra calcària buidat en forma còncava. S’usava per reduir a pols els colors minerals usats en ceràmica i, en ocasions, per moldre la grança (Manises [ 353-73 ,74 ]).

| morter prim A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de morters prims , de pisa, valia 42 sous [ 2360-71 ]

morteraç m . Augm. de morter [ 810-VII-598 ].

“Una archaça ab morteraços de fust veylls e ab motllos de cera [...] ” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-206 ].

morterarro m . Augm. de morter [ 810-VII-598 ].

morterel· lo m . Dim. de morter [ 810-VII-598 ].

morteret m . Dim. de morter Morter petit [ 0 ] .

“item dues scudelles de terra e I morteret ” (inv. València, 1333) [ 1169-29 ].

“item un morteret de terra.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-35 ].

“ [...] un morteret de coure ab sa ma.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-285 ].

"Un morteret de terra petit" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-69 ].

"Item un morteret de terra petit" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].

“Ítem, hun morteret e tres platerets de terra.” (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1328 ].

"un morteret de terra de picar herba" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-96 ].

“Item hun test alfabaguer y dos morterets [...] tot de terre” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“Ítem, un morteret de terra.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1848 ].

“Ítem, dos olierets, un morteret y un cellonet de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1883 ].

"Item dos morterets de terra ab una ma de fusta." (inv. d'apotecaria, Mataró, 1607) [ 1812-215 ].

“ morteret ” (inv. la Bisbal, 1937) [ 187 ].

morteretxo m . Dim. de morter [ 810-VII-598 ].

mortereu m . Dim. de morter [ 810-VII-598 ].

morteriu m . Dim. de morter [ 810-VII-598 ].

morteró m . Dim. de morter [ 810-VII-598 ].

morterot m . Pej. de morter [ 810-VII-598 ].

mosaic m .

| 1 mosaic Decoració d'una superfície feta incrustant-hi tessel·les de diferents colors [ 1070-1248 ] Incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d'altres materials de diferents colors [ 1459-1046 ] Les tessel·les poden ser de vidre, ceràmica o pedra natural [ 1736-53 ] A diferència del trencadís, les tessel·les estan tallades amb mides i formes concretes [ 1736-53 ].

| 2 mosaic Paviment fet amb rajoles petites de diferents formes i colors [ 1070 -1248 ].

| mosaic ceràmic El fet amb tessel·les de ceràmica [ 1736-53 ].

| mosaic incrustat V. cairó incrustat .

| mosaic romà Fet amb tessel·les de pedra natural. En general, usat per a paviments [ 1736-53 ].

| mosaic venecià Fet amb tessel·les de vidre acolorit [ 1736-53 ].

mosquera f . En ceràmica és una a mpolla cònica sense base. La vora de la base és girada cap endins per formar una canal circular que s’omplia d’un líquid que atreia i atrapava les mosques. Es penjava dels arbres fruiters. Ideada el Torredembarra, a semblança de les de vidre [ 1650-258 ].

mossa f . Cadascuna de les osques que es fan a les vores de les diverses parts dels motlles d’escaiola, a fi que s’acoblin amb precissió i es mantinguin en la posició correcta (Manises [ 353-73 ]).

mostassera f . Salsereta per a la mostassa [ 811-III-718 ] Pot de mostassa per servir-la a taula [ 1070-1250 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] .

mostra f .

| 1 mostra Peces de ceràmica que serveixen per controlar el procés de la cocció ( l'Alcora [ 1653-86 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ]; Manises [ 353-74 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]) Es col·locaven just a sota de l’ ulla (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-19 ]) Les mostres s’enfornaven a sobre d’un rodell situat al coret del forn, justament a sota del fumeral del mig (Manises [ 353-74 ]) Les primeres peces que es treien del forn eren tasses que s’hi posaven a posta, per fer-ne de mostra, ja que era fàcil de treure-les. Es treien amb un ganxo de ferro ( , obra vermella [ 21-90 ]) La greixonera (cassola) que es treu del forn amb el ganxo per veure si està bé de cuita. Si la mostra està bé, es solen resar una partida de parenostres i salves i després es convida a menjar algunes figues seques i a beure un glop d’anissat (Mallorca [ 810-VII-621 ]).

“ mostres pel forn” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| 2 mostra o cassoleta d'esmaltar Llibrell d'uns de diàmetre, amb la vora regirada cap endins i l'interior envernissat. Té un doble ús: com a mostra, per comprovar l'estat de la cocció als forns dels terrissers, i, posteriorment, com a recipient per mesurar el vernís que s'aboca a l' envernissadora -cossi per envernissar les peces- (l'Alcora [ 1653-97 ]).

| 3 mostra Dibuix que s'entregava a l'escudeller perquè el reproduís sobre les rajoles que se li encarregaven [ 0 ].

“noucentes y dotze rajoletes del Portal de de la present ciutat de la dita mostra de ” (València, 1588) [ 1370-I-36 ].

“Rajoletes de Talavera de la mostra de ” (València, 1588) [ 1370-I-36 ].

“Cent e quatre rajoletes fetes per lo dit Helies de la mostra de la flor de liri” (inv. València, 1588) [ 1370-I-36 ].

“cent setanta nou rajoletes de les del dit Helies de la mostra de la maçanilla de la gitana” (València, 1588) [ 1370-I-36 ].

“rajoleta ochavada de la mostra del marqués” (València, 1588) [ 1370-I-37 ].

"papers de mostra del seu ofici" (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

| fer la mostra Fer decoracions incises a les peces tot rodant el torn, com s i s’apliquessin amb el pinzell ( [ 19-20 ]).

| treure mostra Acció de treure una mostra del forn mitjançant l’ ast (Manises [ 353-106 ]).

| mostra de la redona V. rajoleta de la redona .

mostrejador m . i la forma mostrejaor .

| 1 mostrejador , o també , ferro de treure mostres (Manises [ 353- 55, 74 ]) Barra de ferro amb un mànec de fusta en un extrem i acabada en forma de ganxo a l’altre. Servia, durant la cocció, per treure mostres a través del fumeral del mig (Manises [ 353-73 ]).

| 2 mostrejador Lloc del forn on van col· locades les mostres (Manises [ 353-74 ]).

| 3 mostrejador Peça de ceràmica socarrada , de superfície plana, on es col· loquen les mostres (Manises [ 353-74 ]).

| mostrejador de taulells Carreró que es forma en enfornar els taulells i que queda situat a l’alçada d’una espitllera situada al port . Serveix per observar la marxa del foc durant el procés de cocció i per treure mostres (Manises [ 353-74 ]).

| mostrejador de taulells Barra de ferro que difereix del mostrejador comú en que un dels extrems acaba en forma de V, en comptes d’acabar en ganxo (Manises [ 353-74 ]).

mostrejaor m . Var. dialectal per mostrejador (Manises [ 353-74 ]).

mostrejar v . Treure una peça del forn de terrisser per veure si la fornada ja és prou cuita ( Manises [ 938-407 ], del Camp [ 23 ] [ 810-VII-623 ] ) .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un ast per a mostrajar de ferro [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta, quatre dotzenes de rodell s , un ast de mostrejar , un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

“Item un ast de mostrejar y dos pagesos” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

motle m . V. motlle Var. dialectal per motlle ( l'Alcora [ 1653-93 ], Castelló de Rugat [ 2261-96 ], Manises [ 1231-56 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]; Potries [ 1152-15 ], Traiguera [ 1257-109 ], València [ 1347-54 ]).

mòtlec m . Var. dialectal per motlle (Ulldecona [ 1679-47 ]).

motllador m . Operari que col· loca dins del motlle el fang de fer maons (Ripoll [ 810-VII-626 ])

motllar v . V. emmotllar [ 811-III-719 ] [ 824-V-169 ].

motllat m . Graella de rajoler [ 0 ] Motlle de les rajoleries. Ex.: a les rajoleries fan dues rajoles a cada motllat [ 824-V-169 ] Segons Alcover, corregint Aguiló, significa motllada [ 810-VII-626 ] Marc per fabricar maons [ 1458-85 ].

motlle m . i les formes mole , molle , mollo , motle , motllo , motlo .

| 1 motlle En general, eina que presenta una cavitat, la qual s’omple d’una substància fosa o plàstica, que en solidificar-se pren la forma de la cavitat [ 0 ].

“Ítem, alguns motles de terra cuyta, axí femelles com mascles.” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1182 ].

| 2 motlle V. tb. mòlec , mollu , motle , mòtlec E ina que presenta una cavitat que pot omplir-se de fang, el qual, una vegada extret del motlle, conserva la forma original desitjada [ 0 ] Peça rígida, generalment de guix i més antigament de fusta, que representa en negatiu la peça que s'ha de fabricar. El motlle s'omple o es recobreix de fang - segons la forma- i en assecar-se se separa [ 10-12 ] .

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

" Mollos de tortugas grans amb tot son menester [...] Mollos de ferro del offici [...] Mollos de fusta [...] Mollos de tortugas" (inv. de Pau Miralles , gerrer de Barcelona, s. XVII ) [ 2079-91 ].

"Guix p'els motllos 2 qui[n]tas á 2,50 quintár." ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-52 ].

“ [...] he pistpat tot lo prinsipal com son els forns, els motllos , la manera de fer el cairó [...] “ ( d’Empordà, carta d’Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2340-52 ].

"Oli pèls motllos [...] 1 motllo d'olot [...] " ( , d'Empordà , 1911) [ 1783-19 ].

" [...] te prometo fer el motllo i inmediatament ferlo enmotllar per a cóurer el medalló a la vinenta fornada." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1913) [ 2294-188 ].

| 3 motlle Gàrguil, per fer teules, o graella, per fer maons [ 0 ] Eina de fusta emprada pels rajolers per fer totxos, rajoles, cairons, toves, etc. Marc de fusta -freqüentment de pi de melis- de forma igual al perímetre de la peça i d’alçada igual al seu gruix. Té un mànec per manipular-lo. Es col· locava sobre un llit de sorra, per evitar l’adherència del fang, i s’omplia amb aquest. S’enrasava amb una eina específica (Girona [ 136-74 ], Granollers [ 2257-57 ], Regencós [ 1566-86 ], d’Urgell [ 6-67-33 ,34 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]) De ferro, en forma de trapeci, per fer teules (Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]) De fusta, per fer rajoles [ 811-III-719 ] Els motlles per a peces rectangulars, com els maons, eren dobles i els de peces quadrades, com cairons i toves, eren senzills [ 1639-492 ] .

“ [...] fer los cayros e’ls teules de aytal motle o manera com son los motles de la cort [...] negú obrer o obran qui fassa cayros no gaus trer brach del motle ab ma, sino ab regla [...] cascu teuler e teulera aja a tener lo motle dels cayros ferrat [ pàssim ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].

“ [...] ordenan als qui obraran ne faran rayola que la fassin a un motllo pera que totes les rayoles sian d’una mateixa largaria e amplaria.” (acord Consell de la ciutat de Manresa, 1452) [ 192-116 ].

“.III. motlos de fer ragola e .II. de fer cayro [...] ” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-387 ] [ 131-121 ].

"Item, hun mollo de ferre per fer teules comunes. / Item, altre mollo de ferre de forma maior." (inv. de Pere Llorenç, calciner i rajoler de Girona, 1458) [ 2026-355 ].

“Item ordenen que los dits rajolers sien tenguts e obligats de fer la rajola e teula ab motles marquats de la marca de Valencia e que los motles estiguen guarnits de ferre [...] ” (ordenança gremial, Ciutat de València, 1484) [ 687-142 ].

“ [...] a causa que les raioles quis fan en los raiolars se fan sense motles marquats [...] nengun mestre examinat no puxa fer raiola grosa sino ab motles marquats per lo magnifich mustaçaf [...] ” (ordinacions del gremi de rajolers de València, del 5 de setembre de 1500) [ 1347-54 ].

" mollos de rajola valenciana" (inv. Barcelona, 1584) [ 1880-327 ].

“ [...] Bernat Carreres se obligue en fer [...] Mil y sinquanta Rejoles de la grandaria del mollo q. te dit Carreres rebut del pare bosser [de Santes Creus] [...] les quals rejoles andeser de tres colos ço es la una terça adeser de color blanqua laltra terç adesser de color blava i laltra terça adesser de color deurada [...] ” (capitulació, Valls, 1605) [ 49-II-63 ] [ 961-99 ] [ 1887-194 ] .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un mollo de fusta per a fer toves ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“un motllo de fusta de fer mahons, usat.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

" [...] dos motllos de cairons grans; un de rajoles [...] " (inv. d'arquitecte, Barcelona, 1799) [ 1471-141 ].

"Motllo de teulas y de revoltons. galápago . [...] motllo de fèr rajolas. gradilla . " (Barcelona, 1839) [ 2221-423 ,518 ].

" Motllo ... lo de fusta pera fer rajolas." (diccionari Pere Labèrnia, 1839-1840).

"Un motllo de fer canals de cuixa. / Altre motllo de fer canals de bras." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

"Anar a cercar motllo de fer rajola [...] " ( , , 1911) [ 1783-41 ].

| 4 motlle Peça de guix que, adaptada al portamotlles o mare , serveix per modelar peces a l’ estec (Esparreguera [ 1022-160 ]).

| 5 motlle Conjunt de diverses peces de guix que es poden acoblar entre elles i que serveixen per modelar peces omplint el seu interior amb un fang molt fluid (Esparreguera [ 1022-160 ]).

| 6 motlle o motlle de codonyat o motlle de pastisseria Motlle de codonyat: Atuell de formes diverses que, habitualment, conté a l'interior, en negatiu, motius geomètrics o figuratius; serveix per emmotllar codonyat, que, un cop endurit, reprodueix la decoració del motlle. També s'usa en pastisseria [ 1650-248 ] Motlle de pastisseria (Mallorca, on diuen motlo [ 1755-84 ]) Per elaborar la confitura de codony i pastissos [ 60-23 ] Prod. a: Barcelona , com a motlle de codonyat [ 1650-248 ]; probablement a Ciutat de Mallorca, com a motlle de pastisseria [ 1755-85 ]; Esparreguera , com a motlle de codonyat [ 5 ].

"un mollo de terra per a fer serenes [...] un mollo de terra per a fer llaons" (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-327 ].

“ [...] pozaras los gabulets en una caserola o altra pesa gran y plana ab aigua freda, que no arrivia l’aigua sino fins a la meitat dels motllos [...] ” (receptari de cuina, final s. XVIII) [ 1175-102 ].

" [...] bas miscuint aquella pasta de membrillos ab aquell sucra [...] Después prench de aquella pasta, vas umplint los motllos y allistan aquellas melmeladas, las poso a secar y, en ser secas, las bas tombant y traient-las dels motllos [...] " (Manresa, receptari de confiteria de 1844) [ 1824-34 ].

| 7 motlle Per apotecaris i especiers [ 0 ].

“Item I cabàs de spart ple , on ha molts e diverses molles de terra.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].

“Item un cove de canya en que ha molles de terra del ofici d.especier.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-209 ].

" motlos de terra" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-70 ].

| 8 motlle De candeler, per fer figures de cera [ 0 ].

" motlos per fer cera gomada" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-70 ].

“ [...] dotse mollos de terre de fer ymityas de cere de tota sort axi com de peus brasos y mans y altres.” (inv. d’un candeler de Llucmajor, 1573) [ 1280-90 ].

| 9 motlle Rodell, disc de terra cuita que serveix pe r manipular les peces crues col· locades al seu damunt i evitar adherències cops o deformacions ( Castelló de Rugat, on en diuen motle [ 2261-96 ]; Traiguera, on diuen motle [ 1257-109 ]).

| 10 motlle Peça de ferro foradada, que s'acobla a la boca de la màquina extrusora, per donar forma a la cinta de fang que en surt (Regencós [ 1566-86 ]).

| 1 1 motlle El que serveix per fer ba les de fang [ 811-III-719 ].

| a motlle adj . Tal com surt del motlle, sense afinar-ne les vores [ 0 ].

"Item paga lo dit sotsobrer per loguer de [una serra] ab la qual foren serrades les rajoles del damunt dit pahiment per ço que vinguessen a molle ." (Llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, gener 1409) [ 415-II-215 ].

| motlle de cabet Serveix per modelar-hi els cabets o altres caixes per a plats, safates, etc. També s’usava com a safata per transportar peces crues (Manises [ 353-71 ]).

| motlle de fer cairons Graella [ 0 ].

"Ittem tres motllos de fusta de fer caÿrons quadrats de diferents mides usats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| motlle de caixa gran Peça de fusta emmetxada, en forma de disc, d’uns 45 cm de diàmetre, reforçada per la seva part posterior mitjançant dos travessers paral.lels. S’anomena motle perquè al seu damunt es modelen les caixes grans (Manises [ 353-71 ]).

| motlle de cera , per fer figures de cera , per a figures de cera

“Una archaça ab morteraços de fust veylls e ab motllos de cera [...] ” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-206 ].

“molts mollos de terra per fer figures de cera ” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“motlles de terra per figures de cera ” (inv. d’apotecaria, Mallorca, 1467) [ 1522-24 ].

"viij. mollos de terra per representalles de cera ." (inv. de mercader, Reus, 1498) [ 1428-126 ].

"Item mollos de cera , ço és huna cama, hun bras, cap y coll, mamella, hulleres, personatge senser, muleta." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-113 ].

"Més uns quants mollos y los més trencats de cera ." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-124 ].

| motlle de codonyat o per a codonyat V. a motlle .

| motlle de colada

| motlle d'estirassar A les rajoleries, peça de fusta emprada per escampar el cendrot sobre l'era, de manera que quedi ben repartit (Regencós [ 1566-86 ]).

| motlle de fogó Prod. a: Maó, on diuen motlo (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| motlle galàpet de graella o i graella .

“ [...] unium rascle et quatuor molles rajolorum et unius molle talapet de graella [...] sex exades quatuor ganxos et de dictis duabus sarriis sparti et de dictis barca rascle Mollis calapat et graella habitis per dictos supranominatos a domino Arnaldo [...] ” (llibre de Sotsobreria de Murs e Valls , València, agost 1411) [ 415-II-215,216 ].

| motlle de galetera

“ motllo de galetera ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

| motlle de guix Negatiu en escaiola de l'objecte ceràmic a reproduir, fet a partir d'un model original, de manera que en omplir de fang la cavitat resultant, aquest pren la forma de l'objecte original [ 105-13 ] [ 1783-30 ].

“ motllos de guix ” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].

| motlle de fer maons Graella de rajoler [ 0 ] Consisteix en un bastidor de fusta quadrat, atravessat perpendicularment per un llistó que, després de dividir el bastidor en dues parts iguales, es perllonga en forma de mànec per agafar-lo. Serveix per fer un pare ll de maons cada vegada (Blanes [ 24 ] ) .

"Ittem tres motllos de fusta de fer mahons usats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| motlle , motlle de pa de sucre , motlle per fer sucre V. tb. forma de pa de sucre Extens treball sobre l’atuell a [ 863 ] Motlle per fer sucre: vas cònic, de base arrodonida amb un petit forat al mig [ 185-53 ] [ 6-58- 29,30, 31 ] [ 2676-187 ] Es col· loca sobre el canterell o porró , que en recull la melassa [ 6-58-31 ] Es col·loca sobre el pot d’escolar sucre o porró [ 2676-187 ] .

“ [...] tantos motles sive formes pro faciendo zucaro et tantos porronos pro dicto zucaro illius talle sive forme quam volueritis quantos facere potero [...] ” (Paterna, 1417) [ 687-110 ].

“ [...] una caxota de fust per a portar sucre, e una sàrria de Ciutat de Mallorca, en la qual caxa ha .v. motles de pan de sucre , de terra, e .x. pots de terra per scolar lo dit sucre.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

| motlle de passamans

"Ittem sis motllos de fusta de pasamans vells." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| motlle de pastisseria , pastisser o de fer pastissos V. a motlle .

| motlle de fer plats , de fer plates Motlle d’escaiola que reprodueix en negatiu la forma interior o còncava dels plats, plates i d’altres formes obertes i aplanades. L’operari feia l’anvers de la peça amb el motlle i el revers valent-se d’una plantilla (Manises [ 353-72 ]).

" motllos de guix de plats ÿ platas " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

| motlle de rajoler Graella de rajoler [ 0 ].

"Item un mollo de rajoler de fer pessas usat." (inv. d'un fuster, Mataró, 1622) [ 1812-220 ].

| motlle de fer rajoles Graella de rajoler [ 0 ] Era de ferro ( d’Urgell [ 6-63-28 ] [ 6-67-34 ]) Es treballava damunt d’un taulell ( d’Urgell [ 6-67-34 ]).

"Ittem sis motllos de fusta de fer rajolas vells." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| motlle de fer rodells Peça de fusta emmetxada, en forma de disc, reforçada pel seu revers mitjançant dos travessers paral.lels i un altre al mig, que sobresurten del disc per servir de nanses. Tenia quatre forats per deixar escapar l’aire en posar-hi la coca al damunt per modelar el rodell . La seva vora estava circumdada per un cèrcol de zenc que servia per tallar el fang. Abans de modelar el rodell, s’espolssava el motlle amb sorra silícica i, una vegada modelat el rodell, també se n’espolssava la cara superior. Finalment, mitjançant un cèrcol metàl.lic, es foradava el centre del rodell per facilitar la seva manipulació (Manises [ 353-72 ]).

| motlle talapet V. motlle g al à pet .

| motlle de fer teules , de teules o per fer teules Gàrguil [ 0 ] De forma trapezial ( d’Urgell [ 6-67-34 ]).

“ [...] un motlo de fer teulas de ferro.” (inv. Maçanet de , 1575) [ 107-328 ].

“ [...] donar a cascun Mestre de dit Art uns Patrons, y mollos de Teules , y que los Mollos sien los que te [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-296 ].

"Ittem una graella de ferro, y motllo de fusta per fer teules ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| motlle de tortugues

" Mollos de tortugas grans amb tot son menester [...] Mollos de tortugas " (inv. de Pau Miralles , gerrer de Barcelona, s. XVII ) [ 2079-91 ].

| motlle o motlle de fer totxos Graella de rajoler [ 0 ] ( d’Urgell [ 6-67-34 ]).

| motlle de fer toves

"un mollo de fer tovas " (inv. de Llorens Passoles, escudeller barceloní, 1678 a 1684) [ 1887-111 ].

motllejar v . V. tb. molejar Treure les peces del seu motlle a fi d’accelerar-ne l’assecatge (Manises [ 353-72 ]).

motllista m . V. tb. moliste Persona especialitzada en la fabricació de motlles d’escaiola per a la indústria ceràmica (Manises [ 353-73 ]).

motllo m . Motlle [ 1070-1252 ] (Ulldecona [ 1679-47 ]) .

motllura f . V. tb. emmotllat , llistell Ornament lineal uniforme amb relleus entrats o sortits. S'utilitza per coronar arrambadors, emmarcar plafons, etc., és a dir, en general, per tancar enrajolats, i també per introduir línies decoratives en el seu interior. Així mateix, s'usa per fer faixes decoratives a les façanes. N'hi ha de rectes i de corbades, i se'n van fer de totes mides, formes i colors [ 6-78,79-8 ] S'usa generalment com a contorn, però, a vegades, en façanes, és motiu ornamental en si mateixa [ 1885-15 ] Els arrambadors es tancaven, per la part superior, amb la motllura o fris [ 105-23 ] [ 1783-52 ] Sovint rectangular [ 105-23 ] ( [ 105-23 ] [ 1783-52 ]) Prod. a: [ 0 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-24 ] .

"30 motllures Gaudí pòrfir" (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1910) [ 1752-176 ].

| àngul de motllura de finestra Prod. a: [ 105-43 ].

" [...] falten 16 peces de motllura de finestra [...] i també falten els 16 anguls d'aquesta pessa." (de Pelai Martínez a Terracota de , 1930) [ 105-43 ].

| motllura de finestra Prod. a: [ 105-43 ].

" [...] falten 16 peces de motllura de finestra [...] i també falten els 16 anguls d'aquesta pessa." (de Pelai Martínez a Terracota de , 1930) [ 105-43 ].

motlo m . Motlle [ 1070-1252 ] (Mallorca [ 1755-84 ] ) .

mufla f . [ 651-19 ].

| 1 mufla o forn de mufla [ 651-19 ] Forn en el qual la càrrega és totalment aïllada de l’atmosfera exterior i el qual és escalfat per combustió o elèctricament [ 1069-11-261 ] Forn que es col·loca transversalment en un forn més gran per sotmetre un cos a l'acció del foc sense que el toquin les flames [ 1070-1254 ] [ 2000-1146 ] Forn que cou per calor radiant, sense contacte entre els objectes a coure i productes de combustió [ 0 ] Cofre que es posa a dins d’un forn per protegir els objectes delicats de l’acció directa del foc (Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]) .

| 2 mufla Forn elèctric de coure terrissa, d'esmaltar [ 1070-1254 ] [ 2000-1146 ] .

mugró m . V. tb. avellaneta , cloenda , llombrígol , mamellà , mamella , mamelló , mugronet , miliguet , nina , piquet Botonet que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ] [ 1666-149 ] .

mugronet m . Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].

muig m . Unitat de mesura de capacitat per a grans i líquids, d'origen romà ( modius ), equivalent a uns [ 1692-185 ].

" modios II uini blanc et altrios II modios uino uermiculo" (doc. any 1071) [ 1692-185 ].

mujol m . La part superior del garbell del forn dels terrissers (la Selva del Camp [ 23 ] [ 810-VII-641 ] [ 2432-22 ] ).

mulassa f . Escalfeta de llit [ 1070-1254 ].

mulladora f . Dipòsit on els rajolers tenen l’aigua per amarar les rajoles [ 810-VII-647 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-40 ]).

mullita f . Material ceràmic no tradicional (3Al 2 O 3 .2SiO 2 ) que s'usa com a esquelet estructural d'alguns compòsits per les seves excel·lents propietats mecàniques. Associat per sinterització amb la cordierita (2Al 2 O 3 .5 SiO 2 .2MgO) s'usa com a substrat en microelectrònica [ 0 ].

mulsa f . Orinal (Cadaqués [ 810-VII-644 ]).

mulser m . Orinal (Cadaqués [ 810-VII- 514, 644 ] [ 1875-90 ] [ Zeitschift für Romanische Philologie , vol. XLV, p. 209. Tübingen: Max Niemeyer, 1925 ] ).

munyadora f . Munyidora (Agost [ 1729-159 ]) Prod. a: Agost, on són envernissades [ 1729-159 ].

munyeca f . Cast.

| de munyeca V. canó Una mida de canó [ 0 ].

munyica f . V. tb. cornet , paperina Recipient de cuiro amb eixidor metàl.lic, que s’utilitza per fer decoracions en relleu sortit (Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ]).

munyidor m . Recipient on cau la llet en muyir-la [ 810-VII-658 ] (Cerdanya [ 810-VII-658 ], Ripollès [ 810-VII-658 ], Rupit [ 810-VII-658 ]).

munyidora f .

| 1 munyidora V. tb. esmunyidora , ferrada , gerrot d'esmunyir , golada , molsidor , monidora ?, munyadora , munyidor , sanxa , tremuja Recipient de boca molt ampla, amb bec amb pont i dues nanses transversals baixes. Envernissat de groc a l’interior i de vermell a fora ( [ 102 ]) Com l'anterior, amb bec de pessic i dues nanses altes (l'Alcora [ 1653-110 ]) Recipient on cau la llet en muyir-la [ 810-VII-658 ] Atuell per posar la llet que es muny [ 811-III-724 ] [ 824-V-178 ] (Alcalà de Xivert [ 810-VII-658 ], l'Alcora [ 1653-110 ], [ 102 ], Calaf [ 810-VII-658 ], Eivissa [ 810-VII-658 ], Girona [ 810-VII-658 ], Lluçanès [ 810-VII-658 ], Martorell [ 810-VII-658 ], Menorca [ 810-VII-658 ] Montseny [ 810-VII-658 ], Pla de Bages [ 810-VII-658 ], Ripoll [ 810-VII-658 ], Tremp [ 810-VII-658 ], València [ 810-VII-658 ]) Olla de dues o quatre nanses per munyir (Alcalà de Xivert [ 1366-11 ], Bocairent [ 1366-11 ], Nules [ 1366-11 ]) Atuell semblant a una olla envernissada, amb un canal o bec, que serveix per munyir (Lluçanès [ 1366-11 ], Montseny [ 1366-11 ]) .

Prod. a: Agost [ 2337-88 ], l'Alcora [ 1653-110 ], Barcelona [ 1650-259 ] [ 2079- 63, 68 ] [ 2079-80 ] [ 2899-156,163,164 ] , la Bisbal d’Empordà [ 4-140 ] [ 102 ] , Orba [ 2899-161 ], la Vall d’Uixó [ 2899-16 0 ].

Denominacions segons la mida: gran (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ], mitjana (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ], petita (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

“item una munyidora de terra” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-32 ].

“ munyidora de terra” (inv. del Perer, Tavertet, 1576) [ 191-228 ].