Diccionario

El diccionario de cerámica es una herramienta fundamental e imprescindible para profesionales, estudiantes y aficionados a la cerámica, ya sea para aprender, profundizar o de soporte en investigación y publicaciones. Esta obra creada por Joan Rosal recopila y organiza de forma exhaustiva el vocabulario específico de este ámbito artístico y técnico, ofreciendo definiciones claras y rigurosas tanto de términos tradicionales como contemporáneos.

Este diccionario ofrece definiciones precisas de términos tradicionales y contemporáneos relacionados con los materiales, las formas (y cómo se llaman dependiendo de la región), las técnicas, los procesos de producción y decoración de cerámica, así como conceptos históricos y estilísticos propios de la cerámica catalana e internacional. El diccionario contribuye a la adecuada catalogación y descripción del patrimonio cerámico, facilitando una mejor comprensión y transmisión de los conocimientos en el sector.

ESTA HERRAMIENTA DE CONSULTA ESTÁ EN REVISIÓN POR EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN WEB — SI ENCUENTRA ERRORES, NO DUDE EN COMUNICÁRNOSLO — MUCHAS GRACIAS
Búsqueda alfabética
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Búsqueda por palabra
Buscar
Resultados:
laboratori

laboratori m . Cambra superior del forn, on es col·loquen les peces que han de rebre la segona cuita i que ja han rebut la primera al sagen [ 415-I-19 ] (València [ 415-I-19 ]).

ladrillet

ladrillet m . Cast.

ladrillets ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

ladriola

ladriola f . V. lladriola .

ladriolada

ladriolada f . V. lladriolada .

ladrioleta

ladrioleta f . V. lladrioleta .

laixiuer

laixiuer m . V. lleixiver .

lambrequí

lambrequí m . Incorrecte, V. llambrequí .

laminadora

laminadora f . (el Papiol [ 3071-46 ]) Màquina per a la laminació preliminar o final de tota classe d'argiles o barreges ceràmiques [ 332 ] A la Bisbal d’Empordà , sembla que la primera laminadora es va instal·lar el la fàbrica Coromina [ 1534-35 ] .

| laminadora de cilindres o màquina cilindradora V. tb. cilindradora Servia per regularitzar el gruix de les làmines de fang destinades a fer rajoles i marcar-ne relleus al revers , a fi de millorar-ne l’adherència. Va ser substituïda per la galetera . Consistia en dos cilindres metàl·lics, d’eix horitzontal i paral·lel. El superior era llis i l’inferior podia tenir relleus per gravar el revers de les rajoles. La separació entre els cilindres era regulable. En girar els cilindres i passar el fang entre ells, en resultava una làmina del gruix desitjat ( d'Empordà [ 1534-35 ] [ 2297-286 ] ) .

| laminadora de volant Introduïda a la Bisbal d’Empordà, almenys des del 1885 [ 2342-96 ].

làmpada

làmpada f . Per fer llum [ 0 ] Prod. a: Campos [ 1972-11 ].

latrina

latrina f .

“ [...] Iª latrina de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-719 ].

lauadís

lauadís m . V. llevadís .

lavabo

lavabo m . Pica de porcellana o ceràmica destinada a rentar-s'hi [ 2000-1005 ].

"De las cosas [...] que podran venir compresas en nom de Merces, ò Merceria: [...] Lavabos ." (ordinacions de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1704) [ 2290-37 ].

| lavabo de paret o mural El que es sosté únicament mitjançant fixacions a la paret [ 6-75,76-80 ].

| lavabo de peu El que, tot i estar fixat a la paret, es recolza a sobre d'un peu de porcellana sanitària [ 6-75,76-80 ].

| lavabo de racó o raconer Per anar fixat al racó format per dues parets en angle recte [ 6-75,76-80 ].

| lavabo recte Per anar fixat a la paret [ 6-75,76-80 ].

lavacap

lavacap m . No n' hem trobat cap esment explícit de ceràmica [ 0 ].

“Item unum lavacap de ferro.” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-106 ].

“Item unum lavacap .” (inv. hospital de la seu de Girona, 1392) [ 1057-73 ].

“Item hun lavacap de ferro.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-179 ].

lavadís

lavadís m . V. llevadís .

lavador

lavador m . i la forma llavador . Sinònim de gibrell [ 2264-66 ] .

"Item unum vas de terra viridum vocatum l < ava > dor ." (inv. l’ Hospitalet de l'Infant, 1350) [ 2173-168 ].

“item unum lauador de terra pendens cum quadam cathena.” (inv. Barcelona, 1359) [ 1169-39 ].

“ [...] lavador costa 1 ss.” (despeses de la reina, Barcelona, 31/1/1403) [ 181-39 ].

“hun levador de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“ [...] un cove ple de cossis e de lavadors [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

| lavador de mans o per rentar mans V. tb. lavamà , lavamans Palangana gran per rentar-se les mans. El seu complement era un gerret petit per abocar-hi aigua [ 393-225 ] .

“Item in quandam camera vocata la cambra sobirana [...] I. la uador de mans .” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ].

"dues peces de terra, obra de Maliquia aptes a dar aygua mans als lavadors de mans " (inv. Barcelona, 1389) [ 393-225 ].

“ [...] i. lavador de mans ab .v. canterets, tot de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 -37 ].

“Un la vador de mans de terra vert ” (inv. Barcelona, 1412) [ 393-219 ,225 ,233 ] [ 955-396 ].

“ [...] lavador de mans de terra ab quatre nances [...] ” (inv. Barcelona, 1457) [ 955-388,396 ].

“Item dos levadors de mans de obre de Barchelona e huna librella.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) El mateix inventari comparteix lavamans [ 1223-197 ].

"un llavador per rentar les mans , verd penjat amb una corda" (inv. Sóller, 1485) [ 1522-61 ].

lavamà

lavamà m . i la forma lavemà V. tb. lavamans , lavandí .

"un lavemà de tera ab una cadena, antich" (inv. Valldemossa, 1491) [ 1522-61 ].

lavamans

lavamans m . i les formes lavemans i llavamans V. tb. lavador de mans , lavandí , plat de lavamans , rentador de mans .

“Un lavamans de terra ” (inv. Barcelona, 1408) [ 393-205 ] [ 955-396 ].

“Et primo in entrata dicti Castri [...] un lavamans de terra ab cadena de ferra e pila de pedra.” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

"un lavamans de terra envernissat de verd" (inv. Mallorca, 1430) [ 1522-61 ].

“quatre lavamans de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“Item en l’altre caxa atrobam huns lavamans de hobre de Màlicha.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) El mateix inventari comparteix levadors de mans [ 1223-197 ].

“Ítem, huna caxa de pi [...] hon ha tretze scudelles de Mèliqua ab senyal de Alb; scudelles petites, nou, ab lo mateix senyal; tres plats platats ab lo dit senyal; huyt plats ab lo dit senyal; dos petchés ab lo dit senyal; hun lavamans ab lo dit senyal, tot de Mèliqua; hun plat de la forma migana, ab lo dit senyal; altre plat de la forma petita, ab arol de Ave Maria, ab hun moxó. Ítem, hun reffredador, del senyal mateix, e hun lavamans de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1292 ] “ [...] hun lavamans de Mèliqua e una cetra, per V s., VI ” (encant de l’inventari anterior) [ 2901-1303 ] .

"Item un lavemans de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

" Lavamans grans: 2 s 6 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, un lavaman [sic] de Mèlica [...] “ (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1713 ].

lavandí

lavandí m . Contenidor de ferro esmaltat o de ceràmica, fixat a la paret, amb una aixeta, que serveix per rentar-se (alguerès [ 1584-9 ]).

lavatori

lavatori m . Rentapeus? [ 0 ].

"un lavatori de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1835-267 ].

lavega

lavega f . Mineral amb què es fa la terrissa refractària [ 811-III-574 ].

lavemà

lavemà m . V. lavamà .

lavemans

lavemans m . V. lavamans .

laxiuer

laxiuer m . V. lleixiver .

laxiver

laxiver m . V. lleixiver .

leixiuer

leixiuer m . V. lleixiver .

lenxa

lenxa f . [?].

"LLL duodenas lenxes , a VI solidos duodena / V duodenas y una encubertorades, a LX solidos duodena." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

lera

lera f . V. llera .

letrat

letrat m . V. lletrat .

levadís

levadís m . V. llevadís .

levadura

levadura f . Cast. Per obtenir el color blanc de la terrissa, es barrejava sal amb l’argila. Avui es fa directament amb sal fina. Antigament, la sal era granada i primer es tenia de disoldre amb aigua abans de poder-la barrejar. Levadura era la disolució salina una vegada preparada (Agost [ 1301-98 ]).

levigar

levigar v . Barrejar l'argila amb aigua de manera que l'argila quedi en suspensió i es pugui decantar per separar-la de les partícules més grosseres que romanen dipositades al fons del receptacle o bassa [ 0 ].

lexiuer

lexiuer m . V. lleixiver .

lexiver

lexiver m . V. lleixiver .

libela

libela f . V. llibrella .

librel

librel m . V. llibrell .

librela

librela f . V. llibrella .

libreleta

libreleta f . V. llibrelleta .

librell

librell m . V. llibrell .

librella

librella f . V. llibrella .

librelleta

librelleta f . V. llibrelleta .

licorer

licorer m .

| 1 licorer Plat pla o altre recipient semblant destinat a posar-hi les ampolles de licor i els gotets o copetes en què es serveix [ 810-VI-842 ].

| 2 licorer Ampolla de terrissa, de coll estret i amb tap (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ].

licorera

licorera f . Licorer [ 810-VI-842 ].

línia

línia f .

| línies trencades Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Barcelona, Reus i Muel, el darrer terç del segle XVI i principi del XVII [ 1491-63 ,214 ].

liquatori

liquatori m . Terrissa emprada per liquar [ 811-III-583 ].

liuradors

liuradors m . pl . V. lliuradors .

llà

llà ntiga f . Llàntia (Fraga [ 1840 ]).

llac

llac m . V. tb. llaca , llacada , llacor Llot, fang apegalós que queda dipositat a les basses i depressions del terreny després d’una riuada o de grans pluges [ 810-VI-865 ] Llot que es fa a les basses [ 1070-1118 ] Argila molt plàstica que quan l’Ebre creixia, deixava a les vores, utilitzada pels terrissers del Baix Ebre [ 8-105 ] (Camp de Tarragona [ 810-VI-865 ], Lleida [ 810-VI-865 ], Maestrat [ 810-VI-865 ], Ribera d’Ebre [ 1047-53 ], Tivenys [ 2261-159 ], Tortosa [ 810-VI-865 ]) Argila amarada amb aigua i exempta de partícules de mida excessiva (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

llaca

llaca f .

| 1 llaca Llac [ 0 ] Llot dipositat en el terreny per una gran pluja o riuada [ 810-VI-866 ] [ 1070-1118 ] (Benavarri [ 810-VI-866 ], Tamarit de Llitera [ 810-VI-866 ]).

| 2 llaca Barreja de xamota, vernís i llimutja que, diluïda en aigua, s’utilitzava per reparar fisures de les peces socarrades . S’aplicava amb pinzell, tot reomplint el defecte. Una vegada seca, s’envernissava i es coïa de nou (Manises [ 353-65 ]).

llacada

llacada f . Llac [ 1070-1118 ].

llaceria

llaceria f . Ornament arquitectònic de motius geomètrics o florals entrellaçats que es repeteixen amb continuïtat. La majoria d'elles, a diferència del fris o del medalló, no estan tancades per orles emmotllurades. De ceràmica o de morter de ciment emmotllats [ 1885-14 ,15 ].

llacor

llacor f . Llac [ 1070-1118 ].

lladirola

lladirola f . V. lladriola .

lladriella

lladriella f . Lladriola [ 0 ].

“Item I ladriella de terra argent viu. I lliura III unçes.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-37 ].

lladriola

lladriola f . i les varietats formals: ladriola , lladirola , lledriola , lletriola V. tb. lladriella .

| 1 lladriola Esments sense indicació de tipologia:

“Item quindecim duodenas de ladriolas .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

ladrioles ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,98 ].

“ [en] lo porxo del terrat aprés la cuyna [...] tres dotzanas de ladriolas novas” (inv. Mallorca, 1523) [ 1522-32 ,61 ].

“Item sis dotzenes y quatre ladrioles de dos diners quade huna dins una alfàbia feze [...] Item deu ladrioles de hun diner cade una ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522- 61, 276 ,277 ].

" ladriolas " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-341 ].

"Ittem sis gibrells de sangrar, y un cabas de lladrioles ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

| 2 lladriola V. tb. lledriola , lletriola Guardiola [ 810-VI-870 ] [ 811-III-594 ] [ 824-IV-287 ] [ 1070-1118 ] [ 1888-II-78 ] Atuell amb una escletja per on poden ficar-s’hi monedes, de manera que sigui difícil treure-les sense trencar-lo [ 131-96 ] (Eivissa [ 810-VI-444 ], Illes Balears [ 2409-79 ], Maestrat [ 810-VI-444 ], Mallorca [ 957-82 ] [ 810-VI-444,870 ] [ 1755- 47, 50 ] , Manises [ 353-65 ], Maó [ 810-VI-444 ], València [ 810-VI-444 ] , Xixona [ 1658-73 ] [ 1659-130 ] ) S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de lladrioles , de pisa, valia 6 sous [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ]; Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Manises [ 353-65 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Santa Maria del Camí [ 8-315 ].

“Una lledriola ab vint y nou reals” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1565) [ 810-VI-444 ].

"La lladriola és Alger,

en ella hi ha molts diners,

tirem-li com a terrers

grans peces que l'han de fer

caure muralles i vorà [...] " (poema contra els corsaris, Pere Esteve i Puig, 1582-c. 1650) [www.aellva.org].

“LLADRIOLA. s. f. V. Guardiola.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ALCANCÍA. Guardiola , lladriola . La primera forma es corrent en lo principat; la segona, en lo Reyalme de Valencia.” (Barcelona, 1901) [ 110-17 ].

| 3 lladriola V. tb. lladriolada , mesureta Usada en un dels jocs de les antigues festes cavalleresques i, encara actualment, a les de sant Joan, de Ciutadella de Menorca [ 0 ] Recipients de terra cuita, de forma rodona, plenes de cendra o de flors, usats en les festes cavalleresques [ 810-VI-870 ] Boles de fang assecades al sol, de la mida d'una taronja, dins les quals es podia posar cendra, flors, cintes, aigües d'olor, pólvores perfumades, etc. A les justes, els participants, a cavall, les llançaven sobre els adversaris, perquè se'ls trenquessin contra els escuts [ 2255-619 ].

.

“ [...] fou feta [...] en lo Born una bellissima festa: la diputatio donava la plassa a punt, pagave la musica, lladrioles y llanses [...] y apres [...] se alcansaven y tiraven lladriolades de terra la una squadra contra laltra [...] ” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-343,345 ].

" Ses carotes es una suerte de pelea al galope, en la que un jinete lleva un escudo de madera y otro jinete, a su lado, tiene que romperlo, utilizando una pieza de cerámica, de forma ovoide, que cabe en la mano, conocida como lladriola ." (festes de sant Joan, Ciutadella de Menorca) [ 2066-75 ].

| 4 lladriola V. tb. lladrioleta Capsa de terra cuita [ 0 ].

“Dos ladrioletes de argent viu que pesaren ab tot I. liura V. onçes [...] Una ladriola dargent viu que pessa XV. onçes.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198,199 ] “Tres ladrioles on hauie argent viu [...] per X. s. I. d.” (íd. encant 1374).

"Item j. lladriolla ab argent viu, iij. lliures." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-103 ].

“Item I ladriola ab argent viu entorn VI onzes.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-523 ].

“It. tres botes en que stan ladrioles de calç” (inv. Drassanes, 1467) [ 824-IV-287 ].

"Item, duas lladiroles per tenir argent viu." (inv. d'argenter, Vic, 1548) [ 1435-29 ].

“ Lladriola , capsa feta de terra cuyta . Fictilis capsula, (æ.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-646 ].

lladriolada

lladriolada f . i la forma ladriolada Cop de lladriola [ 810-VI-870 ] o multitud de lladrioles [ 0 ] Cada cop que es donava o tret que es llançava amb les lladrioles o recipients de terra cuita, de forma rodona, plenes de cendra o de flors, en les festes cavalleresques [ 810-VI-870 ].

“ [...] altres Cavallers jugaren ab antorxes a lladriolades .” (Barcelona, 1534) [ 812-IV-2 ].

“ [...] los cavallers corregueren los uns lanses, altres ladriolades y altres corrien ab les atxes enseses [...] ” (Barcelona, 1599) [ 812-VII-222 ].

“ [...] fou feta [...] en lo Born una bellissima festa: la diputatio donava la plassa a punt, pagave la musica, lladrioles y llanses [...] [ 812-VII-343 ] y apres [...] se alcansaven y tiraven lladriolades de terra la una squadra contra laltra [...] ” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-345 ].

lladrioleta

lladrioleta f . i la forma ladrioleta Dim. de lladriola .

“Dos ladrioletes de argent viu que pesaren ab tot I. liura V. onçes [...] Una ladriola dargent viu que pessa XV. onçes.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198,199 ].

lladró

lladró m . Sifó [ 1070-1118 ] [ 1458-151 ] [ 1459-934 ] [ 2000-1018 ] Se n'han fet de terrissa [ 0 ].

llaixiver

llaixiver m . V. lleixiver [ 1888-II-79 ].

llamborda

llamborda f . V. tb. llambordí .

| llamborda o llamborda ceràmica Per pavimentar camins de parcs i jardins. També, per pavimentar espais restringits a vehicles de càrrega limitada [ 6-77-11 ] D e mesures de 7 x 10 x 20 cm o similars [ 1030-6.17 ] De mesures: 5 x 10 x 20 cm, 5 x 10 x 10 cm i 5 x 5 x 20 cm [publicitat Ceràmica Piera, 2003] Se'n fan dels següents tipus: llamborda amb protuberàncies , llamborda sense protuberàncies , mitja llamborda , llamborda doble , llamborda ornamental , llamborda de canal , etc . [ 1615 ].

llambordí

llambordí m . Llamborda [ 2000-1018 ] .

llambreig

llambreig m . Acció d'emetre rajos de llum per reflexió [ 2000-1018 ].

| llambreig metàl·lic

" / FÁBRICA DE CERÁMICA ARTÍSTICA / qu'ha feta renéxe sa / MAJÓLICA MALLORQUINA DE LLAMBREIGS METÀLICS " (d'un anunci sense data, Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ].

llambrequí

llambrequí m . Ornament en forma de penjolls, garlandes de fulles d’acant, etc. que baixa del casc d’un escut i l’envolta [ 0 ] [ 2000-1019 ].

llamerol

llamerol m . Cadascuna de les flames que surten per dalt del forn de rajoler i serveixen de guia per conèixer quan l’obra és cuita (Barcelona [ 810-VI-882 ]).

llamosa

llamosa f . Llimutja (Manises [ 353-65 ] [ 938-405 ]) S’utilitza per adherir nanses, brocs, peus, etc. (Horta de València [ 415-I-21 ], Manises [ 353-65 ]) La llamosa preferida és la que es forma en el recipient on l’oficial de roda es neteja les mans i els utensilis de treball. Si amb aquesta no n’hi ha prou, s’hi afegeix una mica de testata fins aconseguir-ne la quantitat necessària (Manises [ 353-65 ]).

llampat

llampat m . Defecte produït pel contacte directe amb el foc, el qual es menja part de l’envernissat (Manises [ 353-65 ]).

llampejada

llampejada adj . Peça senyalada amb taques brillants, com a conseqüència d’haver-hi tocat el foc directament ( , obra negra [ 21-92 ]).

llamuga

llamuga f . V. llemuga .

llamugues

llamugues f . pl . V. llemugues .

llamuix

llamuix m . Llimutja (Verdú [ 2351-32 ]).

llamuixa

llamuixa f . Llimutja [ 0 ] .

llanterna

llanterna f .

| 1 llanterna Atuell per fer llum [ 0 ] Atuell de forma acampanada, amb finestres laterals i canó al centre del fons, per posar-hi una candela [ 1650-263 ] Prod. a: Verdú [ 1650-263 ] .

"un estava ab él [...] qui tenia una lanterna " (doc. sense dades) [ 1432-5 ].

“Item, Iª lanterna , I s. [...] ” (encant Baronia de Pinós, 1462) [ 186-II-368 ].

"una llanterna de terra verda xique ja usada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-62 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Una llanterna de terra, 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

" Llanternas " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

"Piquetas de aÿgua beneÿta ÿ llanternas de terra" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| 2 llanterna V. tb. pintador Instrument de forma globular o de pera, que serveix per decorar les peces amb engalba. A mit ja alçada té un forat on es col· locava un troç de canya per on rajava l’engalba i tenia un altre forat per omplir-la [ 10-28 ] ( d'Empordà [ 21- 54, 85 ] [ 137-24 ] [ 105-21 ] [ 1783-37 ] [ 2261-293 ] , Castellciutat [ 6-61-12 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ], Quart d'Onyar (d'obra negra per als terrissers d'obra roja) [ 2252-15 ], Rialb [ 4-164 ], d’Urgell [ 6-67-35 ,36 ]).

" [les rajoles] son tallades i córren perill de secarse masa i allavores no's podran pintar amb llanterna ." , " haurém de ferla am llanterna " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294- 135 ,139 ].

llàntia

llàntia f .

| 1 llàntia V. tb. llàntiga , llantiol Llum d'oli [ 0 ] Atuell de dipòsit tancat, que s'omple d'oli, amb broc on es posa un ble encès per fer llum [ 1650-262 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] .

" llanties y ensensers" (doc. sense dades) [ 1432-5 ].

"Quatre canterets de Manises, dos orses y dos plats a modo de llánties de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

| 2 llàntia Fig. Orinal ( [ 810-VI-899 ]).

| 3 llàntia Test per anar penjat d’un sostre (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ,31 ].

| peu de llàntia Denominació moderna, usada per algún autor, de les peces de ceràmica, en forma de columna, utilitzades com a suport de gresols o llànties, a fi de donar major alçada a la font de llum i, d'aquesta manera, ampliar la zona il·luminada [ 1437-6 ].

llantiol

llantiol m . Llantieta de terrissa per a oli (Sopeira [ 810-VI-899 ] [ 1296-426 ]).

llapis

llapis m . Argila usada per preparar engalbes [ 117-27 ] Engalba [ 1993 ] N'hi ha de groc i de vermell [ 2261-167 ] (Miravet [ 117-27 ] [ 1993 ] [ 2261-167 ] ).

llarder

llarder m . Recipient on es guarda el llard (el Vallès [ 810-VI-902 ]).

llardera

llardera f . V. tb. greixonera Per als llardons [ 0 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-115,241 ].

llarguet

llarguet m . Adjectiu substantivat. V. tb. rajol llarguet Rajol de de llarg per 14 d’ample. N’hi ha de tres classes segons el gruix (Alcoi [ 1283-20 ]) Denominacions segons el gruix: llarguet gros , de de gruix (Alcoi [ 1283- 20 ]); llarguet mitjà , de (Alcoi [ 1283-20 ]); llarguet prim (Alcoi [ 1283-20 ]).

llassa

llassa f . Estalvis de sobretaula (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]).

llatra

llatra f . Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells i també xarpelleres per protegir les gerres de transport, en especial les d'oli [ 1522-198 ].

llavadís

llavadís m . V. llevadís .

llavador

llavador m . V. lavador .

| llavador de mans V. lavamans .

llavamans

llavamans m . V. lavamans .

llavi

llavi m . Extrem de la vora de la boca d'un recipient [ 1666-136 ].

llavor

llavor m .

| llavors llistades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1450-1530 [ 1212- 208, 222 ].

llaxiuer

llaxiuer m . V. lleixiver .

llaxiver

llaxiver m . V. lleixiver .

llebrell

llebrell m . V. llibrell .

llebrella

llebrella f . V. llibrella .

lledriola

lledriola f . V. tb. lladriola Guardiola, lladriola [ 810-VI-926 ] [ 1513-155 ] (Mallorca [ 1513-155 ]).

lleganyeta

lleganyeta f . Imperfecció superficial en modelar una peça. S’afina amb les mans mu llades (Agost [ 729-18 ]).

llegidora

llegidora f . Tassa per treure l’oli de la pica [ 811-III-599 ].

llegumbrereta

llegumbrereta f .

“ [...] serveixi’s amb una llegumbrereta o plata [...] ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-198 ].

llegumera

llegumera f . Plata gran per al llegum cuit (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ].

lleixiner

lleixiner m . V. lleixiver .

lleixiuer

lleixiuer m . V. tb. lleixiver Cossi per fer la bugada [ 824-IV-310 ].

lleixiver

lleixiver m . i les varietats formals: laixiuer , laxiuer , laxiver , leixiuer , lexiuer , lexiver , llaixiver , llaxiuer , llaxiver , lleixiner Bugader o cossi bugader [ 0 ] Adjectiu substantivat derivat de cossi lleixiver [ 0 ] Lleixiu er o cossi lleixiu er : nom donat al cossi bugader en inventaris gironins [ 161-94 ] Bugader; cossi per rentar amb lleixiu [ 810-VI-937 ] [ 2000-1026 ] Cubell [ 811-III-598 ] Cubell o cossi de fer la bugada [ 1070-1127 ] Cubell [ 1888-II-86 ] .

“Item unum lexiver de terra de quo fuerunt habiti sex denarii [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-40 ].

“Item I lexiver per tenir lexiu.” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-397 ] [ 1330-93 ].

“Item un bugader o lexiver de terra d.obre de Valencia.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-208 ].

“En lo celler [...] un lexiuer . / Item altre lexiuer trencat [...] En la cuyna [...] tres lexiues encastats.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-157,158 ].

“En lo celler [...] un laxiuer de terra bo [...] En la cuyna [...] tres laxiuers enquestats a la paret. / Item dos laxiuers patits bons.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-174,183 ].

“Bugader o llaxiuer de terra” (València, s. XVI) [ 824-I-299 ].

“A la sala [...] Ítem, un laxiver de terra, trencat” (inv. Castell d’Empordà, 1666) [ 3045-615 ].

“ llaxiver . s. m. ant. V. Cubell.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

llemuga

llemuga f . Llimutja [ 0 ].

| 1 llemuga Restes de fang fi que queden a les mans del terrisser en modelar una peça ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]).

| 2 llemuga Fang molt diluït que serveix per adherir els guarniments o les diferents parts d’un siurell (Mallorca [ 1604-1 ] , Sa Cabaneta [ 1868- 275 ] ).

llemugues

llemugues f . pl . Porgueres del fang després de fer la pasta de gerrer (Mallorca [ 810-VI-939 ] [ 824-IV-290 ]).

llemuig

llemuig m . Lli mutja [ 0 ] (Verdú [ 2184 ]).

llemuixa

llemuixa f . Llimutja [ 0 ] .

| 1 llemuixa Retalls de fang que queden del pastó, després de modelar la peça. S’utilitza per fer nanses i brocs (Verdú [ 143-4 ]).

| 2 llemuixa Fang molt fi que s’assola dins l’aigüer (Verdú [ 6-43-30 ] [ 1673-37 ]).

llemuja

llemuja f . Llimutja [ 0 ] Barreja d’argila amb aigua, passada pel sedàs, que serveix per engalbar les peces (Breda [ 6-7-25 ]).

| terra llemuja Un dels components del vernís que serveix perquè aquest quedi ben adherit a la peça (Breda [ 4-165 ]).

llemutja

llemutja f . Llimutja [ 0 ] Engalba [ 0 ] Terra blanca, fina, sense sorra, que els ollers barregen amb el vernís de les olles i els serveix per acabar l’obra i per treballs més fins que els ordinaris (Camp de Tarragona [ 810-VI-939 ]) Terra vermella, de fetge de vaca, per cobrir les zones que havien d’envernissar-se i donar més brillantor (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]) Restes de fang sobrant que es dipositen al cossiol i fang que s'hi assola de remullar-se les mans i les eines (l'Alcora [ 1653-59 ,90 ]) .

llenya

llenya f .

| acostar llenya Arrimar els garbons de llenya cap a la boca del forn durant la cocció, per preparar la calda . S’efectua aquesta feina quan els garbo ns resten allunyats de la boca (Manises [ 353-21 ]).

llenyar

llenyar m . Indret on es guarda la llenya de la fornada. Generalment és cobert i situat a la mateixa edificació del forn (Traiguera [ 1257-109 ]).

lleó

lleó m . V. tb. lleonet Coronament arquitectònic en forma de lleó [ 0 ]

" Lleons de terra envernissats de verd per a posar a baranes d'escala" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

" Llaonets verts a 10 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

lleonet

lleonet m . Dim. de lleó .

" Llaonets verts a 10 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

"Passamans grans ÿ xichs ÿ lleonets " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

llera

llera f . i la forma lera Greixonera [?] .

“ [...] apres aureu unes leres o grexoneres ben netes e fregades he metreu les dedins, e portar les heu al forn [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-118 ].

lleter

lleter m . V. tb. lletera Recipient de terrissa o de llauna, a manera d’olla amb coll llarg i tapadora, que serveix per tenir-hi i transportar-hi llet (es Llombards [ 810-VI-962 ], Llucmajor [ 810-VI-962 ], Santanyí [ 810-VI-962 ]) Mena de tupí per a la llet (Mallorca [ 1059-192 ]) Canteret per a la llet (Ciutat de Mallorca [ 42-66 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 42-66 ].

lletera

lletera f . V. tb. lleter Olla o recipient de llauna o de terrissa, que serveix per tenir-hi i transportar-hi llet ( Amposta [ 1623-207 ], balear [ 810-VI-962 ], català occidental [ 810-VI-962 ], català oriental [ 810-VI-962 ], valencià [ 810-VI-962 ]) Recipient per servir llet (Esparreguera [ 1022-241 ]) Recipient amb bec i tapadora que s’usa per servir llet ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]) Sovint forma part del joc de cafè [ 0 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ].

lletrat

lletrat m . Adjectiu substantivat [ 0 ] Guarnit de lletres [ 810-VI-967 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ].

“3 g. letrats a raó de 13 sous g. [...] Ha pintat en Nofra: [...] 2 g. 6 ds. letrats [...] He vanuda hobra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: [...] 8 ds. latrats e tayfores (V sous VI) [...] ha feta la hobra desós dita lo sènyer En Johan Pahull, escudeler, a l’obrador d’En Nofra Espellta: 1 g. letrats (II sous) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,98 ].

" letrats " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-338 ].

lletrero

lletrero m . Incorrecte. V. rètol .

lletriola

lletriola f . Lla driola, guardiola (Esporles [ 810-VI-967 ]).

llevadís

llevadís m . i les formes lavadís , levadís , llavadís Mineral que conté estany ? [ 0 ].

Reyner va enregistrar compres de “caffoll”, “glena” i “ lavadís ” -o “ lauadís ”-, aquest últim, una mena de galena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

“ [...] coffoll y levadís [...] ” (debitori de Rafael Oller, oller de Reus, 1569) [ 49-II-214 ].

“ [...] duorum quintalium de llevadís menut” (debitori de Pau Franci, canterer de Reus, 1572) [ 49-II-255 ].

“ [...] et sunt pro pretio de sex quintars cofoll et sex quintars de llevadís ” (debitori de Joan Castellar, oller de Reus, 1580) [ 49-II-208 ].

“ [...] quator quintalium de llevadís quod ab ipso emit habuit et recepit.” (debitori d’un escudeller, Reus, 1596) [ 49-II-25 ].

“ [...] 3 ll. 13 s. per preu de un quintar y mig cofloll y llavadís [...] ” (debitori d’Esteve Serra, escudeller de Reus, 1636) [ 49-II-185 ].

llevaplats

llevaplats m . [?].

“ Llevaplats , ahyna de taula . Catinorum fulcrum, (cri.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-657 ].

llexiuer

llexiuer m . V. lleixiver .

llexiver

llexiver m . [ 811-III-605 ] V. lleixiver .

llibant

llibant m . Soga o corda que, en caragolar-se en un curró giratori, puja els cabassos plens de terra, des de la part inferior del pou de la terrera ( del Camp [ 23 ]).

llibrell

llibrell m . i les varietats formals: llebrell , librel , librell V. tb. llibrellet Gibrell [ 811-III-607 ] [ 1888-II-95 ] Mena de plata gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt [ 810-VII-4 ] (Biar [ 729-112 ], Bocairent [ 0 ]; Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Crevillent [ 0 ], Eivissa [ 811-III-360 ] [ 1650-246 ] ; Guardamar, Baix Segura [ 1866-83 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Illes Balears [ 2409-76 ], Mallorca [ 1755- 47, 50 ], Manises [ 353-65 ] [ 938-405 ] ; comarca de , excepte a Tàrbena , que diuen ribrell [ 1657-57 ]; Marina Alta [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ], perviu al País Valencià [ 1650-246 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]; Potries [ 1152-17,18 ] ; Ulldecona, on també en diuen ribell [ 1802-7-x ] ) Per fer sabó amb les morques de l'oli d'oliva (Cocentaina, Comtat [ 1823-191 ]) Per a rebosteria, matança del porc, rentar plats, etc. (Onil [ 2261-121 ]) Per rentar roba [ 1152-18 ] Per rentar fruita [ 1653-104 ] Per rentar plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc. [ 810-VII-4 ] [ 1653-104 ] Per mesurar vi o oli, per posar verdures en remull, com a contenidor de productes diversos i, potser també, per a la higiene personal [ 955-397 ] Per fer sabó [ 1152-18 ] Per pastar farina [ 1152-18 ] [ 1653-104 ] Per fer embotits [ 1152-18 ] [ 1653-104 ] Juntament amb el cossi , es va utilitzar com a contenidor per al transport de certes peces de ceràmica [ 955-374 ].

Prod. a: Agost [ 2337-80 ], Aiora [ 2899-135 ], l'Alcora [ 1653-104 ] [ 2899-131 ] , Biar [ 729-112 ], Castelló de Rugat [ 2261-103 ], Manises [ 353-65 ,66 ] [ 1370-I-35 ] [ 2360-292,293 ] , Onda [ 2261-32,34 ] , Onil [ 2261-121 ] ; Orba [ 2192-35 ] , de forma troncocònica [ 265-54,139 ]; Potries [ 1152- 17, 18 ] [ 1698 ] ; Verdú, on també se l’anomena “ribell” o “gibrell” [ 6-46-35 ]; Xaló [ 265-107 ].

Denominacions segons la mida: dinal (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ], de tres per dos (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ], maial o mallal (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ]; de a ral , el de de diàmetre (Manises [ 353-66 ]); de a setze , el de de diàmetre (Manises [ 353-66 ]); de a sou , el de de diàmetre (Manises [ 353-66 ]).

“Item librels e enaps XVI d.” (llibre de comptes de de la catedral de Barcelona, 1284-1285) [ 181-215 ].

“item un librell de terra blanch [...] item un librell gran blanch de terra trencat.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“item un cossi gran de terra enserpellat dins lo qual eren les coses seguents, ço es: .cxxxiii. scudellas de terra de Malicha. / item .xviii. talladors sive platers de Malicha. / item .v. greals de terra. / item un librell gran de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611 ].

“ [...] un librell de terra de lauar scudelles” (inv. València, 1333) [ 1169-29 ].

" librellum lividum" (doc. 1334) [ 2264-74 ].

“item en la cuyna [...] un librell e tres tallados de fust” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-202 ].

“item un librell pintat” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-210 ].

“item dos librels de terra” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-32 ].

“item un librell blanch, de terra.” (inv. València, 1349) [ 1169-38 ].

"Item unum librellum viridum modicum" (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

"Item in sallario [...] duos librells et mesuras vini [...] Item duos librellos viridos." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-16,17 ].

“Item hun librell de terra.” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1377) [ 1294-166 ].

"Item xj. librells grans. / Item j. librell xich." (inv. d'un botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles, cresols, librells , rajoles, teules e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

“Item duos librellos pinsendi [...] unum librellum magnum [...] duos librellos parvos. / Item librellum fractum [...] Item j. librell de pastar stimat per dos tumens.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-31,152,214 ].

“ [...] en la cambra de la torre [...] I. librell gran de terra abte per banyar falcons [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-33 ].

“I librell gran, de terra, e II os poch” (inv. Lleida, 1391) [ 2901-516 ].

“Item unum librellum magnum abtum ab mesclandum vernís [...] Item octo duodenas de librells albos, levandi scutellas [...] Item unum librellum fractum.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-188,191 ].

“Ítem, un librel gran de terra, bel.” (inv. castell de Gaten, Bellvís, 1399) [ 2901-663 ].

“Item un librell de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-166 ].

“ [...] e messos en remul [...] en una conqua ho librel [...] ” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-127 ].

“I librell sive conqua de obra de Mèlica.” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-790 ].

“Item I librel de terra vert.” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-397 ] [ 1330-93 ].

“ ii librells grans de terra dobra de Valencia.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“Item I librell de terra patit [...] Item I librell e una librella de terra.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-528,534 ].

“Sent Benet pres lo sapisteri o librell ” ( Quaresma de Sant Vicent Ferrer predicada a València l’any 1413 , transcripció a cura de Josep Sanchis Sivera, Barcelona, 1927) [ 810-VII-4 ].

"un librell de terra verd" (inv. Valldemossa, 1414) [ 1522-62 ].

"dos llibrells de terra petits per llavar escudelles" (inv. Muro, 1417) [ 1522-62 ].

“ [...] un librell de terra per tenir pebre” (inv. d’Urgell, 1430) [ 955-397 ].

"hun librell enverniçat vert" (inv. València, 1430) [ 2253-19 ].

"Item un librell vert ab un canter de tenir mel: I. sou .III." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-600 ].

"dos llibrells de terra plantats" (inv. Muro, 1436) [ 1522-62 ].

“Item dos librells plantats.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].

"Item -I- librell de terra." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-284 ].

"Item II olles II cassolls e un librell tot de terra" (inv. Malgrat de Mar, 1438) [AHFF, llibre 613, 1438.01.15].

"un llibrell de terra gran groc" (inv. Alqueria de sa Pobla, 1439) [ 1522-62 ].

“Ítem costà obra de terra ab un coci e un librell la qual vench de València, de prima compra, . xxxiii . s., e de nòlit . vi . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-139 ].

"1 librell enverniçat blau" (inv. València, 1450) [ 2253-19 ].

“ [...] e vn librell gran [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-97 ].

“Item obra de terra librells cànters ollas.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-152 ].

“Hun librell ab sinch talladors de Malicha.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-387 ].

“ [...] un librell e una librella de terra migencers . ” (inv. Rubí, 1460) [ 955-397 ] [ 1668-502 ] .

“feu portar vexelles grans plenes d’aygua, axí com conques, cocis e librells ” (Joanot Martorell: Tirant lo Blanch . València, 1460-1464) [ 824-IV-313 ].

"It. un librell gran de terra." (inv. Castellar del Vallès, 1461) [ 1991-66 ].

“Item, I livell , IIII d. [...] ” (encant Baronia de Pinós, Berguedà, 1462) [ 186-II-368 ].

“Item hun librell plantat de terra envernissat [...] Item dos librells de terra blanchs poquets [...] Item un librell blanch.” (inv. Inca, Mallorca, 1462) El mateix inventari comparteix librella i librelleta [ 1172-204,206 ].

“tres librells grans envernissats [...] quatre cossis e dos librells buyts” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463 [ 962-450 ].

“Item un librell de terra un ambut de fustes e masures de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-157 ].

“En la cuyna [...] dos librells de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-51 ].

“Item dos librells blanchs.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-198 ].

“Item un vernigat de rentar scudellas e hun librel de rentar mans e hun lava mà de ferro.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1467) [ 825-161 ].

“ [...] vuit llibrells grans, envernissats [...] dos librells de terra [...] ”. E l mateix inventari comparteix llibrella (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“ [...] un librell de terra blanca [...] un librell per venre oli” (inv. Barcelona, 1470) [ 955-397 ].

“Item dos librells de terra envernissats plantats a la paret.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-169 ].

"Un librell trenquat" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

"un llibrell de terra blanc" (inv. Ciutat de Mallorca, 1478) [ 1522-63 ].

“Item hun librell envernissat verd ab tres mesures.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-208 ].

“Item, un librell .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1482) [ 1314-440 ].

“Item un librell de terra blanch dolent.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1484) [ 1050-308 ].

“Item hun librell de terra vert.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1494) [ 825-182 ].

"un librell de terra per rentar escudelles" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

"tres librells de terra plantats ab ses cobertes de fust ab una sagonera on hi ha circa 3 almuds de sagó" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

“En la botiga del blat [...] hun librell de terra en què ha hun poc de mantega” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-35 ].

“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla, scudella, plat, canterella, morter, llibrell , gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 955-367 ].

“ [...] si colat en un librel e sia mes a la serena [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-436 ].

“E aprés ayats un gran librell [...] e matrets-la en lo dit librell .” (recepta de cuina de la 2a meitat s. XV) [ 1312-44 ].

" Llibrells grans (a 12 sous el cove) / Llibrells de cul agut i mitjans (a 12 sous el cove) / Llibrells xics (a 12 sous el cove) / Llibrells a 2 sous (6 diners la dotzena) / Llibrells mitjans (a 18 diners)" (inv. de Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

“Ítem uns librells de terra negra.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-28 8 ] .

Reyner esmenta, com a obra de gerrer, “ llibrells ”, de les classes: “dinals”, “de tres per dos”, “maials” (o “mallals”), “de cul agut” i “bastards”. L’equivalència n’és: 1 cove = 12 llibrells dinals = 18 llibrells de tres per dos = 24 llibrells mallals (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

"Primo hun librell envernissat de quatre diners ple de vernís piquat" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].

" Librells de tres per dos [...] Librells de divuit [...] Librells aguts [...] Librells d'oli grans" (inv. d'Eulàlia , vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 152 1) [ 2079-86 ].

“Meteu-la en un llibrell net e pastau-la ab oli de olives” (Dieç, Manuel: Llibre de Menescalie o tractat de les mules , II, 85. Barcelona, 1523) [ 810-IX-110 ].

“Item un librell de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) El mateix inventari comparteix librella [ 1223-245 ].

" librells fins", " librells comuns" (a inv. d'escudellers barcelonins, 1527 i 1595) [ 1880-340 ].

"Item hun librell envernissat de sis diners ab una scudellete de terre dintre [...] Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] sis dotzenes entre librells y librelles envernissats de sis diners quascun [ pàssim ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ,276 ].

“Ítem, un cànter y un pual, per a tenir aygua, y un librel .” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1633 ].

"Dos cantes y un librell de terra." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) El mateix inventari comparteix librella [ 1428-108 ].

"Item, hun bugader y hun librell de obra de terra ja usats." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Ítem, un llibrell , una llibrella y dos cassoles, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901-1933 ].

“Item un librell envernissat ab dues mesures de vendra let.” (inv. Esporles, Mallorca, 1566) [ 1223-290 ].

" Librells grans dits de 3 per 2" (obra rebuda per Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570) [ 2079-87 ].

"Item, set llibrells de terra entre grans y xichs." (inv. Tortosa, 1580)) [ 1872-159 ].

"Item, tres llibrells grans." (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-375 ].

“Item dos llibrells verts [...] per tres sous.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-229 ].

llebrells ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1015-113 ].

" Librells grans / Librells mitjans" (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

"Item, dotzena de librel .II. diners." (lleuda de d'Urgell, segons còpia de ppi. segle XVI) [ 1793-343 ].

“En lo porxo [...] librells ordinaris y un librell de pestar.” El mateix inventari comparteix librella i librelleta (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

Librells (2 d. un)” (Sóller, Mallorca, 1652-1653) [ 1144-I-958 ].

“Ittem. micha dotsena de llibrells .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“En la cuyna [...] un llibrell gran de Verdú [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

“Ittem un llibrel gran de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

“ Obra de terra: [...] librells verts [...] librells blancs” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“LLIBRELL. s. m. ant. gibrèll. Lebrillo . Labrum.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“GIBRELL. Librell .” (Barcelona, 1901) [ 110-188 ].

| llibrell agut Llibrell de cul agut [ 0 ].

| llibrell bastard (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

| llibrell de bregar Per maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri [ 2000-252 ].

“Ítem tres librells de bregar de terra de Trayguera.” (inv. Vinaroç, 1615) [ 2368-73 ].

| llibrell de cul agut V. tb. culaguts , llibrell agut (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

" Llibrells de cul agut i mitjans (a 12 sous el cove)" (inv. de Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

librells cul agut e mitjans” (doc. a. 1505) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

" Librells aguts " (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

| llibrell d'ensabonar o per ensabonar

"un librell blanc d'ensabonar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

"tres librells de terra plantats per ensabonar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-64 ].

"Item un librel de ansabonar de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item librells pera ençabonar que fan vint y quatre per dotzena valguen a sis diners la peça.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

"Item XIIII librells de ensabonar cruus" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

| llibrell per escurar

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item los librells pera lauar carn o per ascurar fan vint y quatre per dotzena valga cascu dos diners. / Los librellets chiquets per ascurar ve la dotzena quaranta huyt valga cascu hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

| llibrell per lavar carn

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item los librells pera lauar carn o per ascurar fan vint y quatre per dotzena valga cascu dos diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

| llibrell mo ndonguero Per fer embotits (l'Alcora [ 1653-104 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-104 ].

| llibrell de mostra o mostra Petit llibrell de vora tirada cap endins, d'uns 8 cm d'alçada i 12,5 cm de diàmetre. S'utilitza com a mostra durant la cocció i després es reaprofita com a cassoleta per esmaltar (l'Alcora [ 1653-104 ]).

| llibrell d'oli , per tenir oli , de vendre oli o per vendre oli

"Item hun librell per tenir oli , hun mig quart, hun ambut e ab son compliment de mesures" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"un llibrell de vendre oli" (inv. Mallorca, 1463) [ 1522-62 ].

“ [...] un librell de terra blanca [...] un librell per venre oli ” (inv. Barcelona, 1470) [ 955-397 ].

"un librell de vendre oli envernissat, vell" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

" Librells d'oli grans" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

" Llibrells d'oli " (inv. Pau Matíes Casassús, escudeller de Barcelona, 1583) [ 2079-88 ].

" Librell d'oli " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

| llibrell de pastar , per pastar o pastador V. tb. marinera (l'Alcora [ 1653-104 ]) Per pastar farina [ 1653-104 ] Prod. a: l'Alcora, on és envernissat i d'uns 60 cm de diàmetre i [ 1653-104 ].

“ [...] I librell de pastar .” (inv. València, 1355) [ 1169-38 ].

“ [...] Item j. librell de pastar stimat per dos tumens.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-214 ].

“Item, vn librell de pastar poquet.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 1220-170 ] [ 2169-III-324 ].

“Item dos librells grans verts de pastar .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-179 ].

"Item un llibrell gran de pastar e tres gichs." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

"Item una picha de terra per tenir aygua, hun librell de pestar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"Primo dos librells de pastar , no plantats, envernisats." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-23 ].

" [...] dos librells de terra de pastar plantats [...] Item un librell de pastar ." (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-26 ].

"Item hun librel de pastar qui·s deu esser de mossèn Pellicer / Item hun librel de pastar trencat" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-223 ].

"dos llibrells per pastar envernissats" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-62 ].

“E primerament atrobam en la casa de la despensa de la cuyna hun librell gran de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-196 ].

"En lo pastador / Primo dos librells grans per a pastar ." (inv. Silla, 1478) [ 1574-424 ].

“Ítem, dos librells , la hun de pastar , l’altre de vi [...] “ (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1198 ].

“Item tres librells de pastar envernissats plantats ab llurs cubertes de fusta.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-197 ].

"Primo una tauleta de falqueta petita sobre la quall ha un librell de pastar fes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].

“En la cuyna [...] hun librel de pastar envernissat plantat.” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-30 ].

"un librell blanc de pastar" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

“Item dos librells de pastar envernissats poquets.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216 ].

“En la cuyna atrobí [...] un librel de pastar plantat.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].

"un llibrell de pastar sense envernissar de cost de vuyt diners" (inv. Manacor, 1513) [ 1522-65 ].

“Item hun librell de pastar envernissat de tenor de mitge quartera.” (inv. Ariany, Mallorca, 1515) [ 1320-26 ].

"Item hun librell gran de pastar blanch ab hun sedàç migensser e hun sernador de fust [...] Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item sis librells blanch de pastar grans" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271,272 ].

“ [...] los quals preus son los seguents: Primo: que un librell de pastar gran no valga sino hun sol e VI diners. / Item los librells [ de pastar ] menors que fan dihuyt per dotzena no valguen sino a nou diners la peça.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

“Item un librell de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1523) [ 1223-239 ].

“Item un librell de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-246 ].

"Item hun librell de terre envernissat poquet de pestar fes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“Item un librell de pestar blanch romput.” (inv. Esporles, Mallorca, 1541) [ 1223-264 ].

"Un sol de un llibrell de pastar , vell" (valoració de dot, Manises, 1543) [ 1738-132 ].

“Item un librel de pestar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1558) [ 1223-279 ].

“Item dos librels de pastar blanchs.” (inv. Esporles, Mallorca, 1564) [ 1223-289 ].

“Més haveu rebut dos librells de pastar per vuyt sous.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-318 ].

“Primo hun librell de pastar gran.” (inv. Esporles, Mallorca, 1589) [ 1223-322 ].

“Item dos sanalles de palma, velles y un llibrell de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-353 ].

“En lo porxo [...] librells ordinaris y un librell de pestar .” (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, Mallorca, 1615) [ 1051-470 ].

"Un llibrell de pastar , molt vell [...] " (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

“ [...] sis librels y un de pastar .” (inv. castell d’Alaró, Mallorca, 1690) [ 1052-191 ].

| llibrell de taberna Equival a llibrell de vendre vi [ 0 ].

“Item duas duodenas librellorum taberne .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item dos librells de taverna " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

| llibrell de mesurar vi o per mesurar vi Equival a llibrell de vendre vi [ 6-72-18 ].

“item II librells de terra aptes a mesurar vi .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“Ítem, Iª escudella \de terra/ ho librell , de mesurar vin , no molt gran.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-566 ].

“Un librell de terra vert de mesurar vi ” (inv. Vic, 1406) [ 824-IV-313 ].

“ [...] un librell de fust per mesurar vi .” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-286 ].

"Item, XIIII mesures de mesurar vi entre grans e petites. / Item, un librell de terre de mesurar vi ." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-178 ].

"un librell de terra per mesurar vi " (inv. Barcelona, 1469) [ 955-397 ].

| llibrell de vendre vi o de lliurar vi V. tb. llibrell de taberna , llibrell de mesurar vi , llibrella de mesurar vi Es poden formular dues hipòtesis sobre l'ús d'aquesta peça. L'una, recollir el vi que sobreeixís de les mesures si s'omplien directament de l'aixeta. L'altra, omplir el gibrell de líquid i, per immersió de la mesura dins d'ell, treure'n la quantitat desitjada [ 6-72-18 ] Prod. a: possible Barcelona, s. XV [ 6-72-18 ].

“Item IIII librells de liurar vi [...] I liball [ librell ?] de liurar vi .” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-60,61 ].

"Item in sallario [...] duos librells et mesuras vini." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-16 ].

“Ítem, II libres de terra, de mesurar vin.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-630 ].

“ [...] dos librells de terra, verts, grans, abtes per a liurar vi .” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 -62 ].

“Item un librell de terra gran de liurar vin . / Item un ambut de terra. / Item una mesura de terra de vendre vins.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-5 ].

“Que les mesures del vi sien tengudes netes, e, per lo semblant los Librells [...] [que] haguen cascun dia de mati rentar, e, ben nataiar ab aygua neta los Librells [...] e, mesures ab que venen los vins a menut [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1431) [ 1029-429 ].

“Item dos librels de vandra vin .” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-138 ].

"Item vuyt librells de vendre vin envernissats" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"Item hun librell de terra envernissat abte per a vendra vi .” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-170 ].

“Ítem, dos librells , la hun de pastar, l’altre de vi [...] “ (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1198 ].

"un llibrell de terra per tenir mesures de vi" [ortografia normalitzada] (inv. , 1483) [ 955-375 ].

" llibrell de vendre vi ". Transcripció d'ortografia normalitzada (inv. Ciutadella, 1488) [ 1781-68 ].

"hun llibrell de vendre vi " (inv. Porreres, Mallorca, 1489) [ 1781-162 ].

"un llibrell de terra de vendre vi " (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1522-63 ].

"un llibrell de terra per vendre vi " (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-64 ].

"un librell envernissat, vell, per vendre vi " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

"dos llibrells de terra de vendre vi " (inv. Manacor, 1525) [ 1522-66 ].

"Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ].

" [...] que [per vendre vi al menut] hage de tenir librell y mesures bonas e netas [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1596) [ 1850-191 ].

| cap des Llibrell top . A la costa oest d'Eivissa, a prop de Santa Eulària del Riu [ 0 ].

| cova del Llibrell top . En terme de Benialí (Marina) [ 0 ].

llibrella

llibrella f . i les formes libela , librela , librella , llebrella V. tb. llibrelleta .

| 1 llibrella Dades de tipologia imprecissa : ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]) Prod. a: Reus, s. XVI [ 49-I-95 ].

“Item I librell e una librella de terra.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-534 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] una librela de terra de Valencia.” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

“Una librela gran de melica” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt; doc. a. 1412) [ 810-VII-5 ].

"dos llibrelles de terra verdes" (inv. Alqueria de sa Pobla, 1439) [ 1522-62 ].

“Item una librella de coura. / Item una olla de fer cuscusó e una librella [...] Item en la cambra gran d’alt a hon dormia lo dit difunt [...] una librella de terra gran.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133,136 ].

“ [...] un librell e una librella de terra migencers” (inv. Rubí, 1460) [ 955-397 ] [ 1668-502 ] .

"Item sinch librelles e sis librellets de terra e hun cova" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

“set librelles de la dita obra [de Màlicha] mitgenseres [...] tres librelles de obra de Màlicha mitgenseres [...] una gerra de terra per tenir aygua, duas librelles e una caduffa tot de terra [...] una librella gran de la dita obra [de Màlicha] [...] vint e set pesses entre librelles , scudelles greselenques, plats e gresals tot de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,448 ].

"Itrem una librella e un abeurador de coloms, de terra." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-469 ].

“Item tres plats o librelles de Malica, tres sols.” (encant Llucmajor, Mallorca, 1464) [ 1298-49 ].

“Item dos levadors de mans de obre de Barchelona e huna librella [...] huna librella de obre de Màlicha cubertorada [...] Item huna librella petita de obra de Màlicha cubertorada [...] dues librelles envernisades verdes [...] Item huna librella blava pintada.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) El mateix inventari comparteix librell [ 1223-197,198 ].

“ [...] quatre librelles petites [...] sis librelles ensabonadores de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“ [...] dues librellas de terra [...] ” (inv. Ciutadella, 1472) [ 825-165 ].

“Ítem, una librella de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1474) [ 2901-1174 ].

"quatre llibrelles de porcs" (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-63 ,67 ].

“Item una todonera, una librela de mélica, dues escudelas belas [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-41 ].

"una llibrella de terra de obra de Màlicha" (inv. Llubí, Mallorca, 1480) [ 1522-63 ].

“Item, una librella de terra.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-454 ].

“Item, una librella de terra.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1489) [ 1314-456 ].

"una librella de terra de menjar la companya" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

"una librella de terra poqueta per fer sagó a les gallines" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

“Item una librella de terra.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1497) [ 1314-462 ].

“Una senalla de palma a hun atrobam .III. plats .III. scudelles grassalenques .II. librelles e .XI. scudelles tot de obra de Valencia o de Malicha.” (inv. Barcelona, finals s. XV) [ 975-390 ].

“Item per dos cantes e librelles per la cuyna de la companya [...] ” (llibre de comptes del monestir de Montalegre, Barcelona, 1503-1531) [ 110-188 ].

"Item V libreles de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

Llibrella de terra s’esmenta a l’inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1512, on comparteix llibrell verd [ 962-444 ].

Reyner esmenta com a obra de gerrers: “ llibrelles ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

“Ítem, huna librella gran, de terra, obra Barcelona.” (inv. castell d’Anglesola, 1518) [ 2901-1572 ].

" Librelles de 2,5 sous la dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“ [...] una librella de terra.” (inv. Manresa, 1522) [ 3023-297 ].

“Item dos librellas de terra [...] ” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) El mateix inventari comparteix librell [ 1223-245 ].

"Item una librella envernissada de VIII diners [...] Item una librelle de terre de sis diners mitge de farina [...] Item quatre dotzenes y mitge de librelles fines grans de Gallati [...] sis dotzenes entre librells y librelles envernissats de sis diners quascun " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273,275 ].

"Dues librelles de terra comunes." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-108 ].

“Item sobre un padrís dos librelles blanques y una verda.” (inv. Esporles, Mallorca, 1541) [ 1223-264 ].

"Item, II dotzenes de librelles entre grans y xiques de terra." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

" Libreles verdes grans / Libreles verdes petites" (Barcelona, 1545) [ 2079-87 ].

“Ítem, dotze plats, quatre librelles , quinze escudelles y dues olles, ab ses cubertores, y dos topinets, un sellonet, una petxella y un pitxell, tot de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1760 ].

"Item, dues librelles de Leida, grans i dues siques." (inv. Preixana, 1554) [ 1803-77 ].

“Item una librella verda.” (inv. Esporles, Mallorca, 1558) [ 1223-279 ].

“Ítem, en la ayguera, \deu/ plats de terra, blanchs, y sin dels comuns y dos gresales, \tretze/ escudelles, tot de terra, un tallador, quatre llumaners, un cantaret y una llibrella .” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1783 ].

“Ítem, dues olles mijanceres, dos topinets, una cassoleta, una copeta, sis albúrnies, una grexonera, una cassoleta, dues librelles y dues cubertoretes, tot de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].

“Ítem, un llibrell, una llibrella y dos cassoles, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901-1933 ].

“Ítem, dues llibrelles de terra de moro [...] “ (inv. Lleida, 1564) [ 2901-1963 ].

“Item tres libreles de taye de obre de Malica.” (inv. Llucmajor, 1566) [ 1280-153 ].

" Llibrelles mitjanes / Llibrelles xiques" (obra rebuda per Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570) [ 2079-87 ].

“Ítem una librella envarnissada.” (inv. Manresa, 1582) [ 3023-331 ].

“ [...] Franceschs Casasus scudeller , natural de Barcelona [...] te proposat en son enteniment de venir y transportar tota sa casa e industria en la present ciutat de Mallorca, ahont no ha trobat hi haia persona alguna de son art, que es de fer plats scudell s , librellas y tot la demes que pusca fer qualseuol scudeller , axi de obra comuna com de obra fina [...] “ (Mallorca, 1587) [ 944-257 ] [ 1173-213 ] [ 1755-19 ] [ 2274-223 ].

“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters, llebrelles , gerretes, pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

“una llibrella de obra de Pisa [...] ab un plateret de la mateixa obra” (inv. Reus, 1589) [ 49-I-96 ].

"Item sis plats de obra de terra blanca y tres llibrelles de la mateixa: 14 s. [...] P.º nou llibrelles de terra entre grans y xichas, de colors, envernisades dins y defora: 1 ll. 2 s. 6 d." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-319,320 ].

“Item un cubellet xich y una llibrella gran.” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-351 ].

“En lo altar [...] una librella per tenir aygue beneyta ab un salpassaret [...] una librelleta ab dos canedellas de vidre [...] A la cuyna fora la sella [...] una librella calapetona [...] “ El mateix inventari comparteix librells ordinaris i librells de pestar (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

“It. dos llibrellas de terra per 2 s. 10 d. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

" Llibrelles grans, a 20 diners la peça" (inv. de botiga, obra comprada a Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

“En lo Armari de [...] una llibrella pintada de pisa [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

| 2 llibrella Gibrell gros [ 0 ] Llibrell molt gros on aboquen el menjar de diferents persones, que van prenent cullerades del mateix recipient; això és ús freqüent entre pescadors (Costa de Llevant i de Ponent [ 810-VII-5 ]) Gibrell per rentar plats (Eivissa [ 810-VII-5 ], el Penedès [ 810-VII-5 ]) Llibrell gros i alt, que serveix per passar la bugada, fent el mateix servei que el cossi, però amb la diferència que aquest és ovalat i la llibrella és rodona ( [ 810-VII-5 ]) Fons pla o amb repeu. En forma de tronc de con invertit [ 1491-136 ] Més gran que el llibrell . Servia especialment per rentar plats o potser per rentar roba [ 955-397 ].

“Item, atrobam en la cuyne una libela de terra de levar scudeles sotill.” (inv. Vilassar, 1443) [ 2906 ].

“ [...] ella algunes vegades rantava e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o llibrella e allí la lexava star per una estona [...] ” ( Barcelona, 1496 ) [ 2216-101 ].

"tres llibrelles de terra de fer botifarres" (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-65 ].

“Item una llibrella de matar al porch.” (inv. Llucmajor, 1581) [ 1280-163 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] llibrelles grans de escurar envarnisades á quatre sous [...] " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

“ gibrella . Librella. ” (Barcelona, 1901) [ 110-188 ].

“ [...] veren ses dos llibrelles plenes de bunyols, i a’s costat s’enciamera també ben caramulla.” (Eivissa, 1955) [ 2971-50 ].

| 3 llibrella Llibrell més petit que l’ordinari (Priorat [ 810-VII-5 ]).

| 4 llibrella Plat envernissat de roig, per a menjar, més fondo que el plat ordinari (Valldemossa [ 810-VII-5 ]).

| 5 llibrella Llibrell de pastisser, sempre envernissat ( [ 1653-104 ]).

| 6 llibrella Recipient de terrissa, de metall o de vidre, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a posar-hi l’aigua de rentar-se les mans i la cara (Camp de Tarragona [ 810-VII-5 ], Illes Balears [ 2409-79 ], Lleida [ 810-VII-5 ], Mallorca [ 810-VII-5 ] [ 1755- 47, 50 ] , Massalcoreig [ 810-VII-5 ], Menorca [ 810-VII-5 ]).

| 7 llibrella o llibrella de mesurar vi

"dues librelles de terra per tenir mesures de vi." (inv. , 1483) [ 1826-94 ].

| 8 llibrella Orinal (Esterri d’Àneu [ 810-VII-5 ], Pla d’Urgell [ 810-VII-5 ], Santa Coloma de Queralt [ 810-VII-5 ], el Vallès [ 810-VII-5 ]).

| 9 llibrella Recipient planer que serveix per fer-hi les deposicions els malalts que no poden alçar-se del llit (Mallorca [ 810-VII-5 ], Menorca [ 810-VII-5 ]).

| llibrella blanca A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de librelles blanques , de pisa, valia 20 sous [ 2360-71 ].

| llibrella calapetona [?]

“A la cuyna fora la sella [...] una librella calapetona [...] “ (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, Mallorca, 1615) [ 1051-470 ].

| llibrella cuscussonera , per cuscussó o per tenir cuscussó V. tb. safa de menjar cuscussó .

“Dues librelles grans per cuscuso de obre de Malica” (inv. Llucmajor, 1466) [ 1298-43 ].

"dues llibrelles de terra pintades per assebrerar cuscussó " (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-48,64 ].

"una librella cuscussonera " (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-48,64 ].

"una librella gran cuscussonera " (inv. Ciutat de Mallorca, 1497) [ 1522-48,64 ].

"una librella per tenir cuscussó " (inv. Llucmajor, 1503) [ 1522-48,65 ].

"dues llibrelles de terra cuscussoneres " (inv. Valldemossa, 1515) [ 1522-65 ].

| llibrella ensabonadora o d'ensabonar

“ [...] sis librelles ensabonadores de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379,387 ].

"dos llibrelles de terra d'ensabonar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1479) [ 1522-63 ].

| llibrella enciamera Enciamera [ 0 ].

"Item dues librelles ensiameres " (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-268 ].

"una llibrella ensisamera de obra de València" (inv. Porreres, 1516) [ 1522-65 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] llibrelles grans de escurar envarnisades á quatre sous, ensiameres envarnisades á rao de deu dobles y sens envarnisar á vuyt dobles cascuna [...] " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

| llibrella fina A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de librelles fines , de pisa, valia 60 sous [ 2360-71 ].

| llibrella foradada

"mig cove de grexoneres i panaderes i librell [ e ] s foradades: 6 sous 3 d." (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

| llibrella de Galati o de Gallati V. llibrella de terra de Galati .

| llibrella galatina Llibrella de Galatí [ 0 ] .

| llibrella de terra de Galati o de Gallati A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de librelles galatines , de pisa, valia 72 sous [ 2360-71 ].

“ Item quatre dotzenes y mitge de librelles fines grans de Gallati [...] Item tres librelles de terra de Galati gran y dues scudelles” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522- 273, 276 ].

| llibrella de mesurar vi o de vendre vi V. tb. llibrell de vendre vi

“Ítem, huna librella de mesurar vi .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-880 ].

“Ítem, una librella de vendre vi , foradada.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1089 ].

“Ítem, una librella , per mesurar vi .” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1254 ].

llibrellarro

llibrellarro m . Augm. de llibrell [ 810-VII-4 ].

llibrellàs

llibrellàs m . Augm. de llibrell [ 810-VII-4 ].

llibrellassa

llibrellassa f . Augm. de llibrella [ 810-VII-5 ].

llibreller -era

llibreller -era m . i f . Persona que ven o adoba llibrells o llibrelles [ 810-VII-5 ].

llibrellet

llibrellet m . Dim. de llibrell Prod. a: Orba [ 2192-35 ] .

" librellet " (Morvedre, 1348) [ 2264-66 ].

" librellets xichs" (València, 1398) [ 2264-66 ].

“Item quatre librellets ab diners sens sizar.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-152 ].

"Item sinch librelles e sis librellets de terra e hun cova" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

“set librelets de obre de Màlicha” Al mateix inventari comparteix librelles i librelletes (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463 [ 962-447 ].

"un llibrellet de terra per rentar carn" (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-63 ].

“En la cuyna [...] dos librellets petits de terra” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-31 ].

"Item sexanta una dotzana de vaxells cruus co és entre librallets y gerres d e tenir aygüe e mortés" (inv. d'un gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

"Item hun test alfabaguer y hun librellet de VI diners" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“Item un refredador de terra y dos librellets .” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-226 ].

"Item vn plat y llibrellets de porcellanes: 1 ll." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ].

“ [...] un llibrellet y un canteret de obra de Trayguera vells.” (inv. Vinaroç, 1606) [ 2368-73 ].

"un llibrellet de obra de l'Alcora vell" (inv. Castelló de , 1662) [ 1653-19 ].

| llibrellet per escurar

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Los librellets chiquets par ascurar ve la dotzena quaranta huyt valga cascu hun diner.” (Osma, 1908: València, tarifa 1507, per error 1517) [ 1015-112 ].

| llibrellet de vendre vinagre

"un librellet de terra petit de vendre vinagre " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

llibrelleta

llibrelleta f . i les formes libreleta i librelleta Dim. de llibrella [ 810-VII-5 ].

| 1 llibrelleta Esments de tipologia indeterminada :

“Ítem, una librelleta de terra, scantellada.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-920 ].

“duas librelletes ” Al mateix inventari comparteix librell i librelet (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463 [ 962-447 ].

“Ítem, per nou pesses de Màliqua, ço és cinch plats e dues scud < ell > es platerades e hun plat gran e huna liberereta e més dos pitxells de tera [...] “(encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].

"una llibrelleta de terra de obra de Màlicha pintada, amb sa cobertora" (inv. Sóller, 1483) [ 1522-63 ].

“Ítem, sinch libreletes roges. [...] Ítem, dues libreletes de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1514,1532 ].

“Primo, una panistra de canya, en la qual havie obra de terra, ço és, dos plats, tres gresaletes, sis escudelles de obra comuna, dues llibrelletes , vuyt scudelles, dos platerets y dos setrils e un pexell y sis potets de obra de moro [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1824 ].

“Item una dotzena y mitge de llibrelletes blaues.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-227 ].

“Item sis llibrelletes blaues a Bernat Vives per vuyt sous. / Item tres llibrelletes blaues [...] per II s. IIII d. [...] Item dos llibrelletes de Barcelona petitas a Catherina Vich, deu doblers (I s. VIII d.) / Item quatre llibrelletes blaues a Jaume Vich per IIII s. IIII d.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-229 ].

“En lo altar [...] una librelleta ab dos canedellas de vidre [...] “ El mateix inventari comparteix librella , librells ordinaris i librell de pestar (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

“It. 5 librelletes blaues per 2 s. 4 d. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

" Llibrelletes de 14 diners la peça [...] Llibrelletes més petites a 18 diners la dotzena, per tapar bacins" (inv. de botiga, obra comprada a Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

Librelletas (á 3 d. dotzena)” (Sóller, Mallorca, 1652-1653) [ 1144-I-958 ].

| 2 llibrelleta Gibrell o conca per a usos diversos [ 0 ] Llibrella petita, per a rentar-se [ 1755- 47, 51 ] .

“Item quatuordecim duodenas de librelletes viridum, lavandi carnes.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Item dues librelletes una scudella e dos plats tot de terra.” (inv. Inca, Mallorca, 1462) El mateix inventari comparteix librells i librella [ 1172-208 ].

"una llibrelleta de terra de fer enciam" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

“Posar-se-ha sobre la taula [...] una llibrelleta pera posar las inmundicias, com espinas, ossos [...] ” ( Regla de Sant Francesc , any 1614, pàg. 294) [ 810-VII-5 ].

“ [...] tres llibrelletes de terra per tenir confitura [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

| 3 llibrelleta Orinal (Barcelona [ 810-VII-5 ], Girona [ 810-VII-5 ], Lleida [ 810-VII-5 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]; Tarragona [ 810-VII-5 ], Vic [ 810-VII-5 ]).

| 4 llibrelleta Receptacle per orinar encastat a una paret (Mallorca [ 810-VII-5 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]).

| llibrelleta per tapar bacins

" Llibrelletes més petites a 18 diners la dotzena, per tapar bacins " (inv. de botiga, obra comprada a Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

| llibrelleta foradada Reyner esmenta com a obra de gerrers: “ llibrelletes foradades ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

| llibrelleta de llengo bovina

“It. una librelleta de lengo bouina per 6 s. [...] It. una llibrelleta de llengo bouina per 20 s. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

| llibrelleta xoropico

" Librelletes xoropicos " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

llibrelliu

llibrelliu m . Dim. de llibrell [ 810-VII-4 ].

llibrelliua

llibrelliua f . Dim. de llibrella [ 810-VII-5 ].

llibrelló

llibrelló m . Dim. de llibrell [ 810-VII-4 ].

llibrellona

llibrellona f . Dim. de llibrella [ 810-VII-5 ].

llibrellot

llibrellot m . Augm. i pej. de llibrell [ 810-VII-4,5 ].

“Hi havia un gran llibrellot ple de térbol vi” (Pascual Tirado, Joan. Almanac Valencià , València, 1928, p. 32) [ 810-VII-5 ].

llibrellota

llibrellota f . Pej. de llibrella [ 810-VII-5 ].

llidriola

llidriola f . Guardiola [ 394-37 ].

lligada

lligada f . Lligades d’un gibrell, d’un cossi, etc.: cadascuna de les gafes de metall amb què es lliguen els dos trossos d’un gibrell, cossi o altre recipient trencat [ 810-VII-10 ].

lligader

lligader lligad era m . i f . Adobacossis (Migjorn-gran [ 810-VII-10 ]).

lligador -a

lligador -a m . i f . Adobacossis (Ciutadella de Menorca [ 810-VII-10 ]).

lligar

lligar v .

| lligar caixes Operació de recompondre les caixes trencades, mitjançant l’ús de cordills i bastonets, a fi de tornar-les a usar (Manises [ 353-66 ,67 ]).

llima

llima f . Ferrussa; per llimar la base dels atuells (Castellciutat [ 6-61-11 ] [ 6-62-30 ], d’Urgell [ 6-67-33 ]) Eina de ferro, semblant a un tros de fals, amb la qual els terrissers llimen les peces ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]; del Camp [ 23 ]).

llimador

llimador m .

| 1 llimador Ferrussa [ 0 ] A del Camp equival a llima [ 23 ] Llima d’oller ( del Camp [ 810-VII-16 ]).

| 2 llimador Pastó o massa de fang que els terrissers posen damunt del rodell, i a sobre hi posen les peces que han de llimar o polir (Girona [ 810-VII-16 ]).

llimadures

llimadures f . pl . Partícules de fang que es desprenen de la botxa en llimar-la ( del Camp [ 23 ] ) .

llimar

llimar v . V. tb. afinar , allimar , enllestir Quan la peça de pisa està engalbada per dins i és bona , es poleix o llima per darrere i se li fa el peu o cul. Aquesta acció es realitza sobre l’allimador i també se’n diu enllestir ( , obra vermella [ 21-81 ]) Treure el fang sobrant amb la ferrussa (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Treure el fang sobrant de la base de certes peces amb les ferrusses o llimes (Camp de Tarragona [ 810-VII-17 ], Castellciutat [ 6-61-11 ], Esparreguera [ 1022-221 ], Girona [ 810-VII-17 ], Mallorca [ 810-VII-17 ] [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ] ; Rialb de Noguera [ 4-163 ] ) A del Camp equival a afinar [ 23 ].

" Bombas cortadas y limadas , al ciento: 17 reales " (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

llimuja

llimuja f . Llimutja [ 0 ].

llimutja

llimutja f . V. tb. llamosa , llamuix , llemuga , llemuig , llemuixa , llemuja , llemutja , llimuja (Esparreguera [ 1022-165 ]).

| 1 llimutja V. tb. engramatges Barreja d’aigua i fang que serveix per facilitar el treball de la peça entre les mans del terrisser ( [ 21-82 ] ) .

| 2 llimutja Se’n diu de l’engalba (Bellver de Cerdanya [ 6-53-9 ]) L'engalba vermella (Esparreguera [ 2261-253 ]) Barreja d’aigua i fang passada pel sedàs. Amb la llimutja es dóna una capa a la pisa, per tapar-ne els defectes i polir-la [ 24 ] [ 810-VII-19 ] Mescla de pols d'argila sedassats i mesclats amb aigua, emprats per donar una capa als objectes de terrissa per tal de tapar-ne els defectes i polir-la [ 1070-1137 ] Això es fa abans d’aplicar l’engalba [ 24 ] (Blanes [ 24 ], l’Empordà [ 810-VII-19 ], Girona [ 810-VII-19 ]).

llimutjar

llimutjar v . Untar de llimutja [ 810-VII-19 ] Donar una capa de llimutja [ 1070-1137 ] (Barcelona [ 810-VII-19 ], Blanes [ 24 ], l’Empordà [ 810-VII-19 ], Girona [ 810-VII-19 ], Tarragona [ 810-VII-19 ]).

llinda

llinda f . V. tb. sobreportes Part superior d'una obertura en un edifici. Habitualment és un element estructural que descansa sobre els brancals i els transmet la càrrega. Pot estar revestida amb peces de ceràmica a joc amb els brancals. A vegades, la llinda protegeix l'obertura mitjançant una cornisa o guardapols amb trencaaigües [ 1885-12 ].

llinterna

llinterna Cast. V. llanterna .

lliri

lliri m .

| 1 lliri Nom d’una varietat de ram o motiu ornamental aplicat amb manganès a les peces de terrissa ; les diferents varietats de rams s’anomenen: estrella o rosa, clavellet , lliri o assutzena i amapola [ 19-20 ] [ 42-67 ] (Tamarit de Llitera [ 19-20 ] [ 42-67 ]).

| 2 del lliri adj. Denominació moderna d'un estil de rajoles d'oficis , fetes a Barcelona durant la segona meitat del segle XVII [ 1567-30 ] Del segle XVII [ 2063-110 ] De mitjan segle XVII a principi del segle XVIII [ 1600-55 ] Atribuïble a l’obrador dels Gual [ 3069-124 ] .

llistell

llistell m . Motllura lineal estreta a manera de filet decoratiu. D'entre 2 i d'amplària. De formes, mides i colors molt variats. S'utilitza per tancar un enrajolat i també, per intercalar-lo i trencar-ne la monotonia (Catalunya [ 6-78,79-9 ] [ 1885-15 ] ) Cinteta (valencià [ 1778-63 ]) .

llit

llit m . Albúrnia. R ecipient dins del qual posen el setrill (Bagà [ 810-VII-30 ]).

lliura

lliura f .

| 1 lliura Unitat de mesura de capacitat per a vi, submúltiple del càntir , pròpia de les comarques lleidatanes [ 1692-64 ,172 ] A Lleida i rodalies hi havia la mitgera vella (de ) de 28 lliures. A la ciutat de Lleida també s'usaven la mitgera de l'Estudi (de ), de 26 lliures, i la mitgera sisada (de ), de 22 lliures [ 1692-74 ] A Tortosa, el segle XIII, la quartera de vi tenia 34 lliures [ 1982-360 ] .

| 2 lliura V. tb. ròtol Unitat de mesura per a oli, usada a central i occidental [ 1692-65 ] Mesura pròpia de les Illes Balears, País Valencià i comarques lleidatanes, amb valors i equivalències variables segons els llocs, majoritàriament, entre 0,30 i . Prové de la capacitat equivalent al pes d'una lliura [ 1692-171 ] A Montblanc, el càntir d'oli tenia 4 pitxelles de 9 lliures [ 1692-68 ] Sistema de Montblanc: carga de 12 càntirs o roves, de 4 pitxelles, de 9 lliures de 4 quartons, amb rova de [ 1692-80 ] Al Priorat, el càntir d'oli tenia 44 lliures; a Horta de Sant Joan, 42 lliures, i a Lleida, 30 lliures [ 1692-68 ] Al Priorat històric s'usava el càntir d'oli de 44 lliures, amb un valor de [ 1692-80 ] A Horta de Sant Joan s'usava el càntir per a oli de 42 lliures, amb capacitat de [ 1692-80 ] A Lleida i rodalia, el càntir d'oli tenia 30 lliures i equivalia a [ 1692-80 ] A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, el quartà d'oli tenia 10 lliures [ 186-II-471 ] .

"37. Decanter d'oli: El cànter d'oli sie de quaranta e quatre lliures ." (costums de Miravet, 1319) [ 1779-15 ].

" lliura [d'oli] " (santuari de Paller, Bagà, 1755 i 1760) [ 186-II-464 ].

| 3 lliura Unitat de mesura de capacitat per a aiguardent, pròpia de Mallorca, igual a [ 1692-171 ].

" lliura [d'aiguardent] " (probablement, santuari de Paller, Bagà, de 1761) [ 186-II-464 ].

| 4 lliura Atuell de mesura per a líquids d'una lliura de cabuda [ 0 ].

" [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes, cànters, migs cànters, mijes quartes, dinals de vi, arroves, mijes lliures, lliures , dinals de oli [...] " (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801-215 ].

| 5 lliura Unitat de mesura de capacitat per a sòlids granulars [ 0 ].

“ [...] són per .XXXXVII. càntirs, .LXX. lliures de bescuyt [...] “ (Mallorca, 1374) [ 3027- 256 ].

| mitja lliura Atuell de mesura de mitja lliura de cabuda [ 0 ].

"Ittem, per regonéixer mija lliura vella de medir oli, aja tres dinés [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes, cànters, migs cànters, mijes quartes, dinals de vi, arroves, mijes lliures , lliures, dinals de oli [...] " (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801-209 ,215 ].

"Ittem, mija lliura de medir oli." (inv. del mostassaf d'Elx, 1685) [ 1801-277 ].

lliuradors

lliuradors m . pl . i la forma liuradors .

“Uns liuradors de terra an Pere de Rochafort XV. d.” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-205 ].

lloca

lloca f . V. tb. lloques Forat inicial del braç de Hoffmann, per on s'encenia el forn (Regencós [ 1566-77 ]).

lloca

lloca adj . Plat o plata que en engalbar-la es xafa, s’ajoca ( [ 21-84 ]).

lloça

lloça f . V. llossa .

llodrigola

llodrigola f . Guardiola (recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]).

llodriguera

llodriguera f . Conillera [ 0 ] Cau de terrissa per criar-hi les conilles (Esparreguera [ 1022-241 ] , recollit a Mura el 2006 [ 0 ] ) Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ] ; Reus, amb tub d’entrada [ 2899-101 ] .

llodriola

llodriola f . Guardiola [ 824-IV-324 ].

llomar

llomar v . Tallar i tornar a enganxar un canó a fi de convertir-lo en un colze (Esparreguera [ 1022-221 ]).

llomat

llomat m . i la forma llumat Colze [ 0 ] El canó que for ma angle de 45º (Barcelona [ 1485-81 ]).

" llumat ", el canó que forma angle de 45º (Barcelona, 1934) [ 1485-81 ].

llombrígol

llombrígol m . En diuen del mugró de la botxa del càntir (Besalú [ 100-39 ]).

llonga

llonga f . Porció de pasta de forma cilíndrica irregular, que s’obté en estirar el llongo tot fent-lo rodar sobre una superfície plana, pressionant-lo amb la palma de les mans. De les llongues s’obtenen els colomins (Manises [ 353-66 ,67 ]) Primera forma allargada que pren el troç de fang amb el qual s’està fent el colomí (Manises [ 938-405 ]) .

llongo

llongo m . V. tb. llongot , llonguet , marrell , morrell .

| 1 llongo Les barres, llongos o morrells es documenten en el món musulmà i servien per formar els prestatges d’enfornar en els forns verticals d’una cambra. S’introduïen en tubs de terra cuita. És un element freqüent a Paterna i Manises i no està gaire clara la seva utilització en els forns cristians, havent-se suggerit que s’usaven per fer l’ emplanillada [ 1166-169 ].

| 2 llongo Barres llargues, de secció circular, afuades per ambdós extrems, que servien d’element auxiliar de la cocció [ 861-884 ] [ 938-405 ] [ 1048-36 ] Cilindres de superfície llisa que servien per separar les peces durant la cocció [ 932-75 ] Es col· locaven verticals entre les piles - carrells - de plats i escudelles i servien per sostenir els rodells de la base del pis superior de carrells . És a dir, servien per descarregar pes de les peces del pis inferior. Tot l’aparell es complementava amb unes cintes de fang anomenades colomins [ 938-405 ] [ 1048-36 ] Servien de sustentacle dels rodells [ 2841-18 ] (Manises [ 861-884 ] [ 938-405 ], Paterna [ 932-75 ] [ 1048-36 ] [ 2162-150 ] [ 2841-18 ] ).

| 3 llongo Qualsevol de les parts en què queda tallat el pelló de fer colomins (Manises [ 353-67 ]).

| 4 llongo També s’aplicava aquest nom a la pasta preparada per fer caixes en el torn (Manises [ 353-67 ]).

llongot

llongot m . [ 941-171 ] Llongo [ 938-405 ] Peça cilíndrica de fang socarrat usada antigament com a element auxiliar per enfornar (Manises [ 353-67 ] [ 938-405 ]).

llonguet

llonguet m . Llongo [ 0 ] Element auxiliar de la cocció (València [ 415-73 ]).

llonja

llonja f . [?].

"Quatre lliures quinze sols deu diners per cinquanta cinch cárregues de llonja que ha pagat per coure al forn, fa suma de trenta tres lliures denou sous quatre diners" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

llop

llop m . V. tb. llum de caçar aloses Llum d’oli en forma de fanal, de terrissa, amb dos becs, que s’empra per cercar caragols de nit (Puigcerdà [ 810-VII-51 ]).

lloques

lloques f . pl . V. tb. ulleres En els forns de negre, forats de la part superior del forn, que serveixen per evacuar els fums, observar l’interior del forn i controlar la cocció ( [ 137-30 ], Quart d’Onyar [ 136-23 ] ) A també s’anomenen ulleres [ 137-30 ].

lloriguera

lloriguera f . C au de conills [ 0 ] Cau de conills i altres animals [ 1070-1142 ] Amb un forat a la part superior, sense base, i amb un túnel lateral (Torredembarra [ 1650-257 ]) Prod. a: Torredembarra [ 4-147 ] [ 1650-257 ] .

lloseta

lloseta f .

| 1 lloseta Segons , podria tractar-se d'un dels nombrosos noms amb que es varen batejar les primeres rajoles policromes renaixentistes [ 1887 ] [ 1887-52 ].

“It. volen que la iglesia sia feta de volta de rejola y forrada de llosetas y los arcs principals que partescan de terra [...] “ (capella del Roser, Valls, 1588) [ 961-101 ].

| 2 lloseta Rajola (Guardamar [ 810-VII-61 ]).

| 3 lloseta Pedra d'uns 20 x 20 x 3 cm de grossària, que actuava com a punt de recolzament de tot l'aparell del torn dels terrissers. Tenia un clotet al centre, que s'untava amb oli per facilitar el gir. La lloseta es fixava al paviment amb guix (l'Alcora [ 1653-96 ]).

| lloseta fina [ 68-24,28 ].

| lloseta premsada [ 68-24 ].

llossa

llossa f . i la forma loça V. tb. casset , esbromadora Cullera gran [ 1070-1142 ] .

“Item in coquina dicti hospicii [...] Tres loçes de obrar de terra.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) El mateix inventari comparteix: “Tres sbromadores de obrar de terra.” [ 969-200 ].

llot

llot m . V. tb. flor de la terra , terra al llot Al bassó, la part més superficial de la barreja d’aigua i argila, quan aqu esta s’assola. També s’anomena flor de la terr a o terra al llot ( [ 21-77 ] ) Barreja d’argila i aigua obtinguda al bassot (Regencós [ 1566-21 ]) .

llúcia

llúcia f . Bala [ 0 ] Bola d’argila per a jugar els minyons , a diferència de les que són de pedra i que s’anomenen simplement bolles (Artà [ 810-VII-68 ]).

lluerna

lluerna f . Espirall [ 13-78 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-78 ].

llum

llum m . o llum d'oli Llum d’oli, gresol [ 811-III-615 ] Gresolet [ 0 ] .

“Tres lums de terra” (inv. Barcelona, 1412) [ 393-205 ] [ 955-397 ].

"tres llums de posar oli" (inv. apotecaria de l'Hospital de , Barcelona, 1793) [ 1660-61 ].

"Item quatre llums mixjensers usats." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

“ llum . f. [...] Candela, llumenera y qualsevol llum artificial y comunment lo gresol. / llum de oli . Gresol. ” (Diccionari Labèrnia, 1865) [ 1888-II-104 ]

| llum de caçar aloses , de caçar aloues (Palamós [ 6-43-28 ]) V. tb. llop . Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 2899-174 ], Figueres [ 1769 ] [ 2899-174 ] , Palafrugell [ 0 ] [ 2899-175 ] , Palamós [ 6-43-28 ], Sant Feliu de Guíxols [ 6-43-28 ].

llumanea

llumanea f . Llumenera [0 ].

“ llumanea . m. llum, gresol .” (diccionari Labernia, 1865) [ 1888-II-104 ].

llumaner

llumaner m . V. llumener .

llumanera

llumanera f . V. llumenera .

llumat

llumat m . V. llomat .

llumener

llumener m . i les formes llumaner , lluminer , lumaner , lumené , lumener , luminer V. tb. culla Gresol. Llum d’oli de terrissa, de ferro, de llautó... ( Conca de Tremp [ 149-414 ] , Pallars [ 1989-54 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ] ; Tortosa [ 1834-28 ] ).

“vj. lumanés de ferre ab culles de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“item I lumener ab culla de terra” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-53 ].

" llumaner amb la gresola de terra: 9 diners" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-219 ,234 ].

“Un lumaner ab cuya de ferre” (inv. Vic, 1406) [ 824-IV-333 ].

“Item, dos lumenés ab culla de terra.” (inv. Vilassar, 1443) [ 2906 ].

"Item. IIII luminers ." (inv. Girona, 1458) [ 2026-355 ].

“ [...] dos lumenés alias cresolls [...] “ (encant Lleida, 1488) [ 2901-1350 ].

llumaner ab cresola de terra” (inv. Santa Coloma de Queralt, s. XV) [ 824-IV-333 ].

“Item tres lumaners .” (inv. Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

“Ítem, en la ayguera, \deu/ plats de terra, blanchs, y sin dels comuns y dos gresales, \tretze/ escudelles, tot de terra, un tallador, quatre llumaners , un cantaret y una llibrella.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1783 ].

"Item dos llumaners ÿ duas casoles de terra." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].

llumenera

llumenera f . i la forma llumanera V. tb. llumanea L lumener [ 0 ] .

" llumaneras " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].

lluminer

lluminer m . V. llumener .

lluna

lluna f .

| 1 lluna El forat més gran de la volta que tanca la part superior del forn dels terrissers. Serveix per extreure mostres i comprovar l'estat de la cocció (l'Alcora [ 1653-66 ]).

| 2 lluna Cadascun dels forats de tir de l'últim sostre del forn (Miravet [ 8-104 ]).

| 3 lluna Nom de l'únic orifici de sortida de fums dels antics forns de Miravet [ 2261-168 ].

| envernissat en lluna vegeu-ho a l'entrada envernissat .

loça

loça f . V. llossa .

lule

lule f . V. tb. alule .

| la lule Equival a alule [ 938-405 ] (Manises [ 938-405 ]).

lumaner

lumaner m . V. llumener .

lumener

lumener m . V. llumener .

luminer

luminer m . V. llumener .

lutar

lutar v . Tapar terrisses amb luten o aplicar-lo a les juntures perquè no vessin [ 811-III-591 ].

luten

luten m . Barreja de clara d’ou i morter o matèria semblant amb la que es tapen les obertures o les juntures dels recipients de terra cuita usats en química [ 811-III-591 ].

Carrer de Sant Honorat, 7
08002 Barcelona
Tel. +34 933 016 163
info@acatceramica.com
Horario de atención al público
Con cita previa, todos los martes no festivos, de 19h a 21 h
excepto el primer martes de cada mes, día en que normalmente se celebra la reunión de la Junta Directiva
Se ha perdido la conexión temporalmente. Refresque la página (F5) para continuar navegando.