Diccionario

laboratori m . Cambra superior del forn, on es col·loquen les peces que han de rebre la segona cuita i que ja han rebut la primera al sagen [ 415-I-19 ] (València [ 415-I-19 ]).

ladrillet m . Cast.

“ ladrillets ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

ladriola f . V. lladriola .

ladriolada f . V. lladriolada .

ladrioleta f . V. lladrioleta .

laixiuer m . V. lleixiver .

lambrequí m . Incorrecte, V. llambrequí .

laminadora f . (el Papiol [ 3071-46 ]) Màquina per a la laminació preliminar o final de tota classe d'argiles o barreges ceràmiques [ 332 ] A la Bisbal d’Empordà , sembla que la primera laminadora es va instal·lar el la fàbrica Coromina [ 1534-35 ] .

| laminadora de cilindres o màquina cilindradora V. tb. cilindradora Servia per regularitzar el gruix de les làmines de fang destinades a fer rajoles i marcar-ne relleus al revers , a fi de millorar-ne l’adherència. Va ser substituïda per la galetera . Consistia en dos cilindres metàl·lics, d’eix horitzontal i paral·lel. El superior era llis i l’inferior podia tenir relleus per gravar el revers de les rajoles. La separació entre els cilindres era regulable. En girar els cilindres i passar el fang entre ells, en resultava una làmina del gruix desitjat ( d'Empordà [ 1534-35 ] [ 2297-286 ] ) .

| laminadora de volant Introduïda a la Bisbal d’Empordà, almenys des del 1885 [ 2342-96 ].

làmpada f . Per fer llum [ 0 ] Prod. a: Campos [ 1972-11 ].

latrina f .

“ [...] Iª latrina de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-719 ].

lauadís m . V. llevadís .

lavabo m . Pica de porcellana o ceràmica destinada a rentar-s'hi [ 2000-1005 ].

"De las cosas [...] que podran venir compresas en nom de Merces, ò Merceria: [...] Lavabos ." (ordinacions de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1704) [ 2290-37 ].

| lavabo de paret o mural El que es sosté únicament mitjançant fixacions a la paret [ 6-75,76-80 ].

| lavabo de peu El que, tot i estar fixat a la paret, es recolza a sobre d'un peu de porcellana sanitària [ 6-75,76-80 ].

| lavabo de racó o raconer Per anar fixat al racó format per dues parets en angle recte [ 6-75,76-80 ].

| lavabo recte Per anar fixat a la paret [ 6-75,76-80 ].

lavacap m . No n' hem trobat cap esment explícit de ceràmica [ 0 ].

“Item unum lavacap de ferro.” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-106 ].

“Item unum lavacap .” (inv. hospital de la seu de Girona, 1392) [ 1057-73 ].

“Item hun lavacap de ferro.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-179 ].

lavadís m . V. llevadís .

lavador m . i la forma llavador . Sinònim de gibrell [ 2264-66 ] .

"Item unum vas de terra viridum vocatum l < ava > dor ." (inv. l’ Hospitalet de l'Infant, 1350) [ 2173-168 ].

“item unum lauador de terra pendens cum quadam cathena.” (inv. Barcelona, 1359) [ 1169-39 ].

“ [...] lavador costa 1 ss.” (despeses de la reina, Barcelona, 31/1/1403) [ 181-39 ].

“hun levador de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“ [...] un cove ple de cossis e de lavadors [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

| lavador de mans o per rentar mans V. tb. lavamà , lavamans Palangana gran per rentar-se les mans. El seu complement era un gerret petit per abocar-hi aigua [ 393-225 ] .

“Item in quandam camera vocata la cambra sobirana [...] I. la uador de mans .” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ].

"dues peces de terra, obra de Maliquia aptes a dar aygua mans als lavadors de mans " (inv. Barcelona, 1389) [ 393-225 ].

“ [...] i. lavador de mans ab .v. canterets, tot de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 -37 ].

“Un la vador de mans de terra vert ” (inv. Barcelona, 1412) [ 393-219 ,225 ,233 ] [ 955-396 ].

“ [...] lavador de mans de terra ab quatre nances [...] ” (inv. Barcelona, 1457) [ 955-388,396 ].

“Item dos levadors de mans de obre de Barchelona e huna librella.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) El mateix inventari comparteix lavamans [ 1223-197 ].

"un llavador per rentar les mans , verd penjat amb una corda" (inv. Sóller, 1485) [ 1522-61 ].

lavamà m . i la forma lavemà V. tb. lavamans , lavandí .

"un lavemà de tera ab una cadena, antich" (inv. Valldemossa, 1491) [ 1522-61 ].

lavamans m . i les formes lavemans i llavamans V. tb. lavador de mans , lavandí , plat de lavamans , rentador de mans .

“Un lavamans de terra ” (inv. Barcelona, 1408) [ 393-205 ] [ 955-396 ].

“Et primo in entrata dicti Castri [...] un lavamans de terra ab cadena de ferra e pila de pedra.” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

"un lavamans de terra envernissat de verd" (inv. Mallorca, 1430) [ 1522-61 ].

“quatre lavamans de obra de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

“Item en l’altre caxa atrobam huns lavamans de hobre de Màlicha.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) El mateix inventari comparteix levadors de mans [ 1223-197 ].

“Ítem, huna caxa de pi [...] hon ha tretze scudelles de Mèliqua ab senyal de Alb; scudelles petites, nou, ab lo mateix senyal; tres plats platats ab lo dit senyal; huyt plats ab lo dit senyal; dos petchés ab lo dit senyal; hun lavamans ab lo dit senyal, tot de Mèliqua; hun plat de la forma migana, ab lo dit senyal; altre plat de la forma petita, ab arol de Ave Maria, ab hun moxó. Ítem, hun reffredador, del senyal mateix, e hun lavamans de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1292 ] “ [...] hun lavamans de Mèliqua e una cetra, per V s., VI ” (encant de l’inventari anterior) [ 2901-1303 ] .

"Item un lavemans de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

" Lavamans grans: 2 s 6 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, un lavaman [sic] de Mèlica [...] “ (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1713 ].

lavandí m . Contenidor de ferro esmaltat o de ceràmica, fixat a la paret, amb una aixeta, que serveix per rentar-se (alguerès [ 1584-9 ]).

lavatori m . Rentapeus? [ 0 ].

"un lavatori de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1835-267 ].

lavega f . Mineral amb què es fa la terrissa refractària [ 811-III-574 ].

lavemà m . V. lavamà .

lavemans m . V. lavamans .

laxiuer m . V. lleixiver .

laxiver m . V. lleixiver .

leixiuer m . V. lleixiver .

lenxa f . [?].

"LLL duodenas lenxes , a VI solidos duodena / V duodenas y una encubertorades, a LX solidos duodena." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

lera f . V. llera .

letrat m . V. lletrat .

levadís m . V. llevadís .

levadura f . Cast. Per obtenir el color blanc de la terrissa, es barrejava sal amb l’argila. Avui es fa directament amb sal fina. Antigament, la sal era granada i primer es tenia de disoldre amb aigua abans de poder-la barrejar. Levadura era la disolució salina una vegada preparada (Agost [ 1301-98 ]).

levigar v . Barrejar l'argila amb aigua de manera que l'argila quedi en suspensió i es pugui decantar per separar-la de les partícules més grosseres que romanen dipositades al fons del receptacle o bassa [ 0 ].

lexiuer m . V. lleixiver .

lexiver m . V. lleixiver .

libela f . V. llibrella .

librel m . V. llibrell .

librela f . V. llibrella .

libreleta f . V. llibrelleta .

librell m . V. llibrell .

librella f . V. llibrella .

librelleta f . V. llibrelleta .

licorer m .

| 1 licorer Plat pla o altre recipient semblant destinat a posar-hi les ampolles de licor i els gotets o copetes en què es serveix [ 810-VI-842 ].

| 2 licorer Ampolla de terrissa, de coll estret i amb tap (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ].

licorera f . Licorer [ 810-VI-842 ].

línia f .

| línies trencades Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Barcelona, Reus i Muel, el darrer terç del segle XVI i principi del XVII [ 1491-63 ,214 ].

liquatori m . Terrissa emprada per liquar [ 811-III-583 ].

liuradors m . pl . V. lliuradors .

llà ntiga f . Llàntia (Fraga [ 1840 ]).

llac m . V. tb. llaca , llacada , llacor Llot, fang apegalós que queda dipositat a les basses i depressions del terreny després d’una riuada o de grans pluges [ 810-VI-865 ] Llot que es fa a les basses [ 1070-1118 ] Argila molt plàstica que quan l’Ebre creixia, deixava a les vores, utilitzada pels terrissers del Baix Ebre [ 8-105 ] (Camp de Tarragona [ 810-VI-865 ], Lleida [ 810-VI-865 ], Maestrat [ 810-VI-865 ], Ribera d’Ebre [ 1047-53 ], Tivenys [ 2261-159 ], Tortosa [ 810-VI-865 ]) Argila amarada amb aigua i exempta de partícules de mida excessiva (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

llaca f .

| 1 llaca Llac [ 0 ] Llot dipositat en el terreny per una gran pluja o riuada [ 810-VI-866 ] [ 1070-1118 ] (Benavarri [ 810-VI-866 ], Tamarit de Llitera [ 810-VI-866 ]).

| 2 llaca Barreja de xamota, vernís i llimutja que, diluïda en aigua, s’utilitzava per reparar fisures de les peces socarrades . S’aplicava amb pinzell, tot reomplint el defecte. Una vegada seca, s’envernissava i es coïa de nou (Manises [ 353-65 ]).

llacada f . Llac [ 1070-1118 ].

llaceria f . Ornament arquitectònic de motius geomètrics o florals entrellaçats que es repeteixen amb continuïtat. La majoria d'elles, a diferència del fris o del medalló, no estan tancades per orles emmotllurades. De ceràmica o de morter de ciment emmotllats [ 1885-14 ,15 ].

llacor f . Llac [ 1070-1118 ].

lladirola f . V. lladriola .

lladriella f . Lladriola [ 0 ].

“Item I ladriella de terra argent viu. I lliura III unçes.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-37 ].

lladriola f . i les varietats formals: ladriola , lladirola , lledriola , lletriola V. tb. lladriella .

| 1 lladriola Esments sense indicació de tipologia:

“Item quindecim duodenas de ladriolas .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“ ladrioles ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,98 ].

“ [en] lo porxo del terrat aprés la cuyna [...] tres dotzanas de ladriolas novas” (inv. Mallorca, 1523) [ 1522-32 ,61 ].

“Item sis dotzenes y quatre ladrioles de dos diners quade huna dins una alfàbia feze [...] Item deu ladrioles de hun diner cade una ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522- 61, 276 ,277 ].

" ladriolas " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-341 ].

"Ittem sis gibrells de sangrar, y un cabas de lladrioles ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

| 2 lladriola V. tb. lledriola , lletriola Guardiola [ 810-VI-870 ] [ 811-III-594 ] [ 824-IV-287 ] [ 1070-1118 ] [ 1888-II-78 ] Atuell amb una escletja per on poden ficar-s’hi monedes, de manera que sigui difícil treure-les sense trencar-lo [ 131-96 ] (Eivissa [ 810-VI-444 ], Illes Balears [ 2409-79 ], Maestrat [ 810-VI-444 ], Mallorca [ 957-82 ] [ 810-VI-444,870 ] [ 1755- 47, 50 ] , Manises [ 353-65 ], Maó [ 810-VI-444 ], València [ 810-VI-444 ] , Xixona [ 1658-73 ] [ 1659-130 ] ) S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de lladrioles , de pisa, valia 6 sous [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ]; Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Manises [ 353-65 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Santa Maria del Camí [ 8-315 ].

“Una lledriola ab vint y nou reals” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1565) [ 810-VI-444 ].

"La lladriola és Alger,

en ella hi ha molts diners,

tirem-li com a terrers

grans peces que l'han de fer

caure muralles i vorà [...] " (poema contra els corsaris, Pere Esteve i Puig, 1582-c. 1650) [www.aellva.org].

“LLADRIOLA. s. f. V. Guardiola.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ALCANCÍA. Guardiola , lladriola . La primera forma es corrent en lo principat; la segona, en lo Reyalme de Valencia.” (Barcelona, 1901) [ 110-17 ].

| 3 lladriola V. tb. lladriolada , mesureta Usada en un dels jocs de les antigues festes cavalleresques i, encara actualment, a les de sant Joan, de Ciutadella de Menorca [ 0 ] Recipients de terra cuita, de forma rodona, plenes de cendra o de flors, usats en les festes cavalleresques [ 810-VI-870 ] Boles de fang assecades al sol, de la mida d'una taronja, dins les quals es podia posar cendra, flors, cintes, aigües d'olor, pólvores perfumades, etc. A les justes, els participants, a cavall, les llançaven sobre els adversaris, perquè se'ls trenquessin contra els escuts [ 2255-619 ].

.

“ [...] fou feta [...] en lo Born una bellissima festa: la diputatio donava la plassa a punt, pagave la musica, lladrioles y llanses [...] y apres [...] se alcansaven y tiraven lladriolades de terra la una squadra contra laltra [...] ” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-343,345 ].

" Ses carotes es una suerte de pelea al galope, en la que un jinete lleva un escudo de madera y otro jinete, a su lado, tiene que romperlo, utilizando una pieza de cerámica, de forma ovoide, que cabe en la mano, conocida como lladriola ." (festes de sant Joan, Ciutadella de Menorca) [ 2066-75 ].

| 4 lladriola V. tb. lladrioleta Capsa de terra cuita [ 0 ].

“Dos ladrioletes de argent viu que pesaren ab tot I. liura V. onçes [...] Una ladriola dargent viu que pessa XV. onçes.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198,199 ] “Tres ladrioles on hauie argent viu [...] per X. s. I. d.” (íd. encant 1374).

"Item j. lladriolla ab argent viu, iij. lliures." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-103 ].

“Item I ladriola ab argent viu entorn VI onzes.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-523 ].

“It. tres botes en que stan ladrioles de calç” (inv. Drassanes, 1467) [ 824-IV-287 ].

"Item, duas lladiroles per tenir argent viu." (inv. d'argenter, Vic, 1548) [ 1435-29 ].

“ Lladriola , capsa feta de terra cuyta . Fictilis capsula, (æ.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-646 ].

lladriolada f . i la forma ladriolada Cop de lladriola [ 810-VI-870 ] o multitud de lladrioles [ 0 ] Cada cop que es donava o tret que es llançava amb les lladrioles o recipients de terra cuita, de forma rodona, plenes de cendra o de flors, en les festes cavalleresques [ 810-VI-870 ].

“ [...] altres Cavallers jugaren ab antorxes a lladriolades .” (Barcelona, 1534) [ 812-IV-2 ].

“ [...] los cavallers corregueren los uns lanses, altres ladriolades y altres corrien ab les atxes enseses [...] ” (Barcelona, 1599) [ 812-VII-222 ].

“ [...] fou feta [...] en lo Born una bellissima festa: la diputatio donava la plassa a punt, pagave la musica, lladrioles y llanses [...] [ 812-VII-343 ] y apres [...] se alcansaven y tiraven lladriolades de terra la una squadra contra laltra [...] ” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-345 ].

lladrioleta f . i la forma ladrioleta Dim. de lladriola .

“Dos ladrioletes de argent viu que pesaren ab tot I. liura V. onçes [...] Una ladriola dargent viu que pessa XV. onçes.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198,199 ].

lladró m . Sifó [ 1070-1118 ] [ 1458-151 ] [ 1459-934 ] [ 2000-1018 ] Se n'han fet de terrissa [ 0 ].

llaixiver m . V. lleixiver [ 1888-II-79 ].

llamborda f . V. tb. llambordí .

| llamborda o llamborda ceràmica Per pavimentar camins de parcs i jardins. També, per pavimentar espais restringits a vehicles de càrrega limitada [ 6-77-11 ] D e mesures de 7 x 10 x 20 cm o similars [ 1030-6.17 ] De mesures: 5 x 10 x 20 cm, 5 x 10 x 10 cm i 5 x 5 x 20 cm [publicitat Ceràmica Piera, 2003] Se'n fan dels següents tipus: llamborda amb protuberàncies , llamborda sense protuberàncies , mitja llamborda , llamborda doble , llamborda ornamental , llamborda de canal , etc . [ 1615 ].

llambordí m . Llamborda [ 2000-1018 ] .

llambreig m . Acció d'emetre rajos de llum per reflexió [ 2000-1018 ].

| llambreig metàl·lic

" / FÁBRICA DE CERÁMICA ARTÍSTICA / qu'ha feta renéxe sa / MAJÓLICA MALLORQUINA DE LLAMBREIGS METÀLICS " (d'un anunci sense data, Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ].

llambrequí m . Ornament en forma de penjolls, garlandes de fulles d’acant, etc. que baixa del casc d’un escut i l’envolta [ 0 ] [ 2000-1019 ].

llamerol m . Cadascuna de les flames que surten per dalt del forn de rajoler i serveixen de guia per conèixer quan l’obra és cuita (Barcelona [ 810-VI-882 ]).

llamosa f . Llimutja (Manises [ 353-65 ] [ 938-405 ]) S’utilitza per adherir nanses, brocs, peus, etc. (Horta de València [ 415-I-21 ], Manises [ 353-65 ]) La llamosa preferida és la que es forma en el recipient on l’oficial de roda es neteja les mans i els utensilis de treball. Si amb aquesta no n’hi ha prou, s’hi afegeix una mica de testata fins aconseguir-ne la quantitat necessària (Manises [ 353-65 ]).

llampat m . Defecte produït pel contacte directe amb el foc, el qual es menja part de l’envernissat (Manises [ 353-65 ]).

llampejada adj . Peça senyalada amb taques brillants, com a conseqüència d’haver-hi tocat el foc directament ( , obra negra [ 21-92 ]).

llamuga f . V. llemuga .

llamugues f . pl . V. llemugues .

llamuix m . Llimutja (Verdú [ 2351-32 ]).

llamuixa f . Llimutja [ 0 ] .

llanterna f .

| 1 llanterna Atuell per fer llum [ 0 ] Atuell de forma acampanada, amb finestres laterals i canó al centre del fons, per posar-hi una candela [ 1650-263 ] Prod. a: Verdú [ 1650-263 ] .

"un estava ab él [...] qui tenia una lanterna " (doc. sense dades) [ 1432-5 ].

“Item, Iª lanterna , I s. [...] ” (encant Baronia de Pinós, 1462) [ 186-II-368 ].

"una llanterna de terra verda xique ja usada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-62 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Una llanterna de terra, 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

" Llanternas " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

"Piquetas de aÿgua beneÿta ÿ llanternas de terra" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| 2 llanterna V. tb. pintador Instrument de forma globular o de pera, que serveix per decorar les peces amb engalba. A mit ja alçada té un forat on es col· locava un troç de canya per on rajava l’engalba i tenia un altre forat per omplir-la [ 10-28 ] ( d'Empordà [ 21- 54, 85 ] [ 137-24 ] [ 105-21 ] [ 1783-37 ] [ 2261-293 ] , Castellciutat [ 6-61-12 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ], Quart d'Onyar (d'obra negra per als terrissers d'obra roja) [ 2252-15 ], Rialb [ 4-164 ], d’Urgell [ 6-67-35 ,36 ]).

" [les rajoles] son tallades i córren perill de secarse masa i allavores no's podran pintar amb llanterna ." , " haurém de ferla am llanterna " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294- 135 ,139 ].

llàntia f .

| 1 llàntia V. tb. llàntiga , llantiol Llum d'oli [ 0 ] Atuell de dipòsit tancat, que s'omple d'oli, amb broc on es posa un ble encès per fer llum [ 1650-262 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] .

" llanties y ensensers" (doc. sense dades) [ 1432-5 ].

"Quatre canterets de Manises, dos orses y dos plats a modo de llánties de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

| 2 llàntia Fig. Orinal ( [ 810-VI-899 ]).

| 3 llàntia Test per anar penjat d’un sostre (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ,31 ].

| peu de llàntia Denominació moderna, usada per algún autor, de les peces de ceràmica, en forma de columna, utilitzades com a suport de gresols o llànties, a fi de donar major alçada a la font de llum i, d'aquesta manera, ampliar la zona il·luminada [ 1437-6 ].

llantiol m . Llantieta de terrissa per a oli (Sopeira [ 810-VI-899 ] [ 1296-426 ]).

llapis m . Argila usada per preparar engalbes [ 117-27 ] Engalba [ 1993 ] N'hi ha de groc i de vermell [ 2261-167 ] (Miravet [ 117-27 ] [ 1993 ] [ 2261-167 ] ).

llarder m . Recipient on es guarda el llard (el Vallès [ 810-VI-902 ]).

llardera f . V. tb. greixonera Per als llardons [ 0 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-115,241 ].

llarguet m . Adjectiu substantivat. V. tb. rajol llarguet Rajol de de llarg per 14 d’ample. N’hi ha de tres classes segons el gruix (Alcoi [ 1283-20 ]) Denominacions segons el gruix: llarguet gros , de de gruix (Alcoi [ 1283- 20 ]); llarguet mitjà , de (Alcoi [ 1283-20 ]); llarguet prim (Alcoi [ 1283-20 ]).

llassa f . Estalvis de sobretaula (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]).

llatra f . Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells i també xarpelleres per protegir les gerres de transport, en especial les d'oli [ 1522-198 ].

llavadís m . V. llevadís .

llavador m . V. lavador .

| llavador de mans V. lavamans .

llavamans m . V. lavamans .

llavi m . Extrem de la vora de la boca d'un recipient [ 1666-136 ].

llavor m .

| llavors llistades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1450-1530 [ 1212- 208, 222 ].

llaxiuer m . V. lleixiver .

llaxiver m . V. lleixiver .

llebrell m . V. llibrell .

llebrella f . V. llibrella .

lledriola f . V. tb. lladriola Guardiola, lladriola [ 810-VI-926 ] [ 1513-155 ] (Mallorca [ 1513-155 ]).

lleganyeta f . Imperfecció superficial en modelar una peça. S’afina amb les mans mu llades (Agost [ 729-18 ]).

llegidora f . Tassa per treure l’oli de la pica [ 811-III-599 ].

llegumbrereta f .

“ [...] serveixi’s amb una llegumbrereta o plata [...] ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-198 ].

llegumera f . Plata gran per al llegum cuit (Esparreguera [ 1022-241 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ].

lleixiner m . V. lleixiver .

lleixiuer m . V. tb. lleixiver Cossi per fer la bugada [ 824-IV-310 ].

lleixiver m . i les varietats formals: laixiuer , laxiuer , laxiver , leixiuer , lexiuer , lexiver , llaixiver , llaxiuer , llaxiver , lleixiner Bugader o cossi bugader [ 0 ] Adjectiu substantivat derivat de cossi lleixiver [ 0 ] Lleixiu er o cossi lleixiu er : nom donat al cossi bugader en inventaris gironins [ 161-94 ] Bugader; cossi per rentar amb lleixiu [ 810-VI-937 ] [ 2000-1026 ] Cubell [ 811-III-598 ] Cubell o cossi de fer la bugada [ 1070-1127 ] Cubell [ 1888-II-86 ] .

“Item unum lexiver de terra de quo fuerunt habiti sex denarii [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-40 ].

“Item I lexiver per tenir lexiu.” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-397 ] [ 1330-93 ].

“Item un bugader o lexiver de terra d.obre de Valencia.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-208 ].

“En lo celler [...] un lexiuer . / Item altre lexiuer trencat [...] En la cuyna [...] tres lexiues encastats.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-157,158 ].

“En lo celler [...] un laxiuer de terra bo [...] En la cuyna [...] tres laxiuers enquestats a la paret. / Item dos laxiuers patits bons.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-174,183 ].

“Bugader o llaxiuer de terra” (València, s. XVI) [ 824-I-299 ].

“A la sala [...] Ítem, un laxiver de terra, trencat” (inv. Castell d’Empordà, 1666) [ 3045-615 ].

“ llaxiver . s. m. ant. V. Cubell.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

llemuga f . Llimutja [ 0 ].

| 1 llemuga Restes de fang fi que queden a les mans del terrisser en modelar una peça ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]).

| 2 llemuga Fang molt diluït que serveix per adherir els guarniments o les diferents parts d’un siurell (Mallorca [ 1604-1 ] , Sa Cabaneta [ 1868- 275 ] ).

llemugues f . pl . Porgueres del fang després de fer la pasta de gerrer (Mallorca [ 810-VI-939 ] [ 824-IV-290 ]).

llemuig m . Lli mutja [ 0 ] (Verdú [ 2184 ]).

llemuixa f . Llimutja [ 0 ] .

| 1 llemuixa Retalls de fang que queden del pastó, després de modelar la peça. S’utilitza per fer nanses i brocs (Verdú [ 143-4 ]).

| 2 llemuixa Fang molt fi que s’assola dins l’aigüer (Verdú [ 6-43-30 ] [ 1673-37 ]).

llemuja f . Llimutja [ 0 ] Barreja d’argila amb aigua, passada pel sedàs, que serveix per engalbar les peces (Breda [ 6-7-25 ]).

| terra llemuja Un dels components del vernís que serveix perquè aquest quedi ben adherit a la peça (Breda [ 4-165 ]).

llemutja f . Llimutja [ 0 ] Engalba [ 0 ] Terra blanca, fina, sense sorra, que els ollers barregen amb el vernís de les olles i els serveix per acabar l’obra i per treballs més fins que els ordinaris (Camp de Tarragona [ 810-VI-939 ]) Terra vermella, de fetge de vaca, per cobrir les zones que havien d’envernissar-se i donar més brillantor (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]) Restes de fang sobrant que es dipositen al cossiol i fang que s'hi assola de remullar-se les mans i les eines (l'Alcora [ 1653-59 ,90 ]) .

llenya f .

| acostar llenya Arrimar els garbons de llenya cap a la boca del forn durant la cocció, per preparar la calda . S’efectua aquesta feina quan els garbo ns resten allunyats de la boca (Manises [ 353-21 ]).

llenyar m . Indret on es guarda la llenya de la fornada. Generalment és cobert i situat a la mateixa edificació del forn (Traiguera [ 1257-109 ]).

lleó m . V. tb. lleonet Coronament arquitectònic en forma de lleó [ 0 ]

" Lleons de terra envernissats de verd per a posar a baranes d'escala" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

" Llaonets verts a 10 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

lleonet m . Dim. de lleó .

" Llaonets verts a 10 sous peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

"Passamans grans ÿ xichs ÿ lleonets " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

llera f . i la forma lera Greixonera [?] .

“ [...] apres aureu unes leres o grexoneres ben netes e fregades he metreu les dedins, e portar les heu al forn [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-118 ].

lleter m . V. tb. lletera Recipient de terrissa o de llauna, a manera d’olla amb coll llarg i tapadora, que serveix per tenir-hi i transportar-hi llet (es Llombards [ 810-VI-962 ], Llucmajor [ 810-VI-962 ], Santanyí [ 810-VI-962 ]) Mena de tupí per a la llet (Mallorca [ 1059-192 ]) Canteret per a la llet (Ciutat de Mallorca [ 42-66 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 42-66 ].

lletera f . V. tb. lleter Olla o recipient de llauna o de terrissa, que serveix per tenir-hi i transportar-hi llet ( Amposta [ 1623-207 ], balear [ 810-VI-962 ], català occidental [ 810-VI-962 ], català oriental [ 810-VI-962 ], valencià [ 810-VI-962 ]) Recipient per servir llet (Esparreguera [ 1022-241 ]) Recipient amb bec i tapadora que s’usa per servir llet ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]) Sovint forma part del joc de cafè [ 0 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-241 ].

lletrat m . Adjectiu substantivat [ 0 ] Guarnit de lletres [ 810-VI-967 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a final s. XV [ 2360-70 ].

“3 g. letrats a raó de 13 sous g. [...] Ha pintat en Nofra: [...] 2 g. 6 ds. letrats [...] He vanuda hobra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: [...] 8 ds. latrats e tayfores (V sous VI) [...] ha feta la hobra desós dita lo sènyer En Johan Pahull, escudeler, a l’obrador d’En Nofra Espellta: 1 g. letrats (II sous) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,98 ].

" letrats " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-338 ].

lletrero m . Incorrecte. V. rètol .

lletriola f . Lla driola, guardiola (Esporles [ 810-VI-967 ]).

llevadís m . i les formes lavadís , levadís , llavadís Mineral que conté estany ? [ 0 ].

Reyner va enregistrar compres de “caffoll”, “glena” i “ lavadís ” -o “ lauadís ”-, aquest últim, una mena de galena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

“ [...] coffoll y levadís [...] ” (debitori de Rafael Oller, oller de Reus, 1569) [ 49-II-214 ].

“ [...] duorum quintalium de llevadís menut” (debitori de Pau Franci, canterer de Reus, 1572) [ 49-II-255 ].

“ [...] et sunt pro pretio de sex quintars cofoll et sex quintars de llevadís ” (debitori de Joan Castellar, oller de Reus, 1580) [ 49-II-208 ].

“ [...] quator quintalium de llevadís quod ab ipso emit habuit et recepit.” (debitori d’un escudeller, Reus, 1596) [ 49-II-25 ].

“ [...] 3 ll. 13 s. per preu de un quintar y mig cofloll y llavadís [...] ” (debitori d’Esteve Serra, escudeller de Reus, 1636) [ 49-II-185 ].

llevaplats m . [?].

“ Llevaplats , ahyna de taula . Catinorum fulcrum, (cri.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-657 ].

llexiuer m . V. lleixiver .

llexiver m . [ 811-III-605 ] V. lleixiver .

llibant m . Soga o corda que, en caragolar-se en un curró giratori, puja els cabassos plens de terra, des de la part inferior del pou de la terrera ( del Camp [ 23 ]).

llibrell m . i les varietats formals: llebrell , librel , librell V. tb. llibrellet Gibrell [ 811-III-607 ] [ 1888-II-95 ] Mena de plata gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt [ 810-VII-4 ] (Biar [ 729-112 ], Bocairent [ 0 ]; Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Crevillent [ 0 ], Eivissa [ 811-III-360 ] [ 1650-246 ] ; Guardamar, Baix Segura [ 1866-83 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Illes Balears [ 2409-76 ], Mallorca [ 1755- 47, 50 ], Manises [ 353-65 ] [ 938-405 ] ; comarca de , excepte a Tàrbena , que diuen ribrell [ 1657-57 ]; Marina Alta [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ], perviu al País Valencià [ 1650-246 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-38 ]; Potries [ 1152-17,18 ] ; Ulldecona, on també en diuen ribell [ 1802-7-x ] ) Per fer sabó amb les morques de l'oli d'oliva (Cocentaina, Comtat [ 1823-191 ]) Per a rebosteria, matança del porc, rentar plats, etc. (Onil [ 2261-121 ]) Per rentar roba [ 1152-18 ] Per rentar fruita [ 1653-104 ] Per rentar plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc. [ 810-VII-4 ] [ 1653-104 ] Per mesurar vi o oli, per posar verdures en remull, com a contenidor de productes diversos i, potser també, per a la higiene personal [ 955-397 ] Per fer sabó [ 1152-18 ] Per pastar farina [ 1152-18 ] [ 1653-104 ] Per fer embotits [ 1152-18 ] [ 1653-104 ] Juntament amb el cossi , es va utilitzar com a contenidor per al transport de certes peces de ceràmica [ 955-374 ].

Prod. a: Agost [ 2337-80 ], Aiora [ 2899-135 ], l'Alcora [ 1653-104 ] [ 2899-131 ] , Biar [ 729-112 ], Castelló de Rugat [ 2261-103 ], Manises [ 353-65 ,66 ] [ 1370-I-35 ] [ 2360-292,293 ] , Onda [ 2261-32,34 ] , Onil [ 2261-121 ] ; Orba [ 2192-35 ] , de forma troncocònica [ 265-54,139 ]; Potries [ 1152- 17, 18 ] [ 1698 ] ; Verdú, on també se l’anomena “ribell” o “gibrell” [ 6-46-35 ]; Xaló [ 265-107 ].

Denominacions segons la mida: dinal (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ], de tres per dos (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ], maial o mallal (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ]; de a ral , el de de diàmetre (Manises [ 353-66 ]); de a setze , el de de diàmetre (Manises [ 353-66 ]); de a sou , el de de diàmetre (Manises [ 353-66 ]).

“Item librels e enaps XVI d.” (llibre de comptes de de la catedral de Barcelona, 1284-1285) [ 181-215 ].

“item un librell de terra blanch [...] item un librell gran blanch de terra trencat.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“item un cossi gran de terra enserpellat dins lo qual eren les coses seguents, ço es: .cxxxiii. scudellas de terra de Malicha. / item .xviii. talladors sive platers de Malicha. / item .v. greals de terra. / item un librell gran de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611 ].

“ [...] un librell de terra de lauar scudelles” (inv. València, 1333) [ 1169-29 ].

" librellum lividum" (doc. 1334) [ 2264-74 ].

“item en la cuyna [...] un librell e tres tallados de fust” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-202 ].

“item un librell pintat” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-210 ].

“item dos librels de terra” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-32 ].

“item un librell blanch, de terra.” (inv. València, 1349) [ 1169-38 ].

"Item unum librellum viridum modicum" (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

"Item in sallario [...] duos librells et mesuras vini [...] Item duos librellos viridos." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-16,17 ].

“Item hun librell de terra.” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1377) [ 1294-166 ].

"Item xj. librells grans. / Item j. librell xich." (inv. d'un botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles, cresols, librells , rajoles, teules e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

“Item duos librellos pinsendi [...] unum librellum magnum [...] duos librellos parvos. / Item librellum fractum [...] Item j. librell de pastar stimat per dos tumens.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-31,152,214 ].

“ [...] en la cambra de la torre [...] I. librell gran de terra abte per banyar falcons [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-33 ].

“I librell gran, de terra, e II os poch” (inv. Lleida, 1391) [ 2901-516 ].

“Item unum librellum magnum abtum ab mesclandum vernís [...] Item octo duodenas de librells albos, levandi scutellas [...] Item unum librellum fractum.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-188,191 ].

“Ítem, un librel gran de terra, bel.” (inv. castell de Gaten, Bellvís, 1399) [ 2901-663 ].

“Item un librell de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-166 ].

“ [...] e messos en remul [...] en una conqua ho librel [...] ” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-127 ].

“I librell sive conqua de obra de Mèlica.” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-790 ].

“Item I librel de terra vert.” (inv. Barcelona, 1408) [ 955-397 ] [ 1330-93 ].

“ ii librells grans de terra dobra de Valencia.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“Item I librell de terra patit [...] Item I librell e una librella de terra.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-528,534 ].

“Sent Benet pres lo sapisteri o librell ” ( Quaresma de Sant Vicent Ferrer predicada a València l’any 1413 , transcripció a cura de Josep Sanchis Sivera, Barcelona, 1927) [ 810-VII-4 ].

"un librell de terra verd" (inv. Valldemossa, 1414) [ 1522-62 ].

"dos llibrells de terra petits per llavar escudelles" (inv. Muro, 1417) [ 1522-62 ].

“ [...] un librell de terra per tenir pebre” (inv. d’Urgell, 1430) [ 955-397 ].

"hun librell enverniçat vert" (inv. València, 1430) [ 2253-19 ].

"Item un librell vert ab un canter de tenir mel: I. sou .III." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-600 ].

"dos llibrells de terra plantats" (inv. Muro, 1436) [ 1522-62 ].

“Item dos librells plantats.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].

"Item -I- librell de terra." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-284 ].

"Item II olles II cassolls e un librell tot de terra" (inv. Malgrat de Mar, 1438) [AHFF, llibre 613, 1438.01.15].

"un llibrell de terra gran groc" (inv. Alqueria de sa Pobla, 1439) [ 1522-62 ].

“Ítem costà obra de terra ab un coci e un librell la qual vench de València, de prima compra, . xxxiii . s., e de nòlit . vi . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-139 ].

"1 librell enverniçat blau" (inv. València, 1450) [ 2253-19 ].

“ [...] e vn librell gran [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-97 ].

“Item obra de terra librells cànters ollas.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-152 ].

“Hun librell ab sinch talladors de Malicha.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-387 ].

“ [...] un librell e una librella de terra migencers . ” (inv. Rubí, 1460) [ 955-397 ] [ 1668-502 ] .

“feu portar vexelles grans plenes d’aygua, axí com conques, cocis e librells ” (Joanot Martorell: Tirant lo Blanch . València, 1460-1464) [ 824-IV-313 ].

"It. un librell gran de terra." (inv. Castellar del Vallès, 1461) [ 1991-66 ].

“Item, I livell , IIII d. [...] ” (encant Baronia de Pinós, Berguedà, 1462) [ 186-II-368 ].

“Item hun librell plantat de terra envernissat [...] Item dos librells de terra blanchs poquets [...] Item un librell blanch.” (inv. Inca, Mallorca, 1462) El mateix inventari comparteix librella i librelleta [ 1172-204,206 ].

“tres librells grans envernissats [...] quatre cossis e dos librells buyts” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463 [ 962-450 ].

“Item un librell de terra un ambut de fustes e masures de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-157 ].

“En la cuyna [...] dos librells de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-51 ].

“Item dos librells blanchs.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-198 ].

“Item un vernigat de rentar scudellas e hun librel de rentar mans e hun lava mà de ferro.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1467) [ 825-161 ].

“ [...] vuit llibrells grans, envernissats [...] dos librells de terra [...] ”. E l mateix inventari comparteix llibrella (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“ [...] un librell de terra blanca [...] un librell per venre oli” (inv. Barcelona, 1470) [ 955-397 ].

“Item dos librells de terra envernissats plantats a la paret.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-169 ].

"Un librell trenquat" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

"un llibrell de terra blanc" (inv. Ciutat de Mallorca, 1478) [ 1522-63 ].

“Item hun librell envernissat verd ab tres mesures.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-208 ].

“Item, un librell .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1482) [ 1314-440 ].

“Item un librell de terra blanch dolent.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1484) [ 1050-308 ].

“Item hun librell de terra vert.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1494) [ 825-182 ].

"un librell de terra per rentar escudelles" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

"tres librells de terra plantats ab ses cobertes de fust ab una sagonera on hi ha circa 3 almuds de sagó" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-64 ].

“En la botiga del blat [...] hun librell de terra en què ha hun poc de mantega” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-35 ].

“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla, scudella, plat, canterella, morter, llibrell , gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 955-367 ].

“ [...] si colat en un librel e sia mes a la serena [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-436 ].

“E aprés ayats un gran librell [...] e matrets-la en lo dit librell .” (recepta de cuina de la 2a meitat s. XV) [ 1312-44 ].

" Llibrells grans (a 12 sous el cove) / Llibrells de cul agut i mitjans (a 12 sous el cove) / Llibrells xics (a 12 sous el cove) / Llibrells a 2 sous (6 diners la dotzena) / Llibrells mitjans (a 18 diners)" (inv. de Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

“Ítem uns librells de terra negra.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-28 8 ] .

Reyner esmenta, com a obra de gerrer, “ llibrells ”, de les classes: “dinals”, “de tres per dos”, “maials” (o “mallals”), “de cul agut” i “bastards”. L’equivalència n’és: 1 cove = 12 llibrells dinals = 18 llibrells de tres per dos = 24 llibrells mallals (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

"Primo hun librell envernissat de quatre diners ple de vernís piquat" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].

" Librells de tres per dos [...] Librells de divuit [...] Librells aguts [...] Librells d'oli grans" (inv. d'Eulàlia , vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 152 1) [ 2079-86 ].

“Meteu-la en un llibrell net e pastau-la ab oli de olives” (Dieç, Manuel: Llibre de Menescalie o tractat de les mules , II, 85. Barcelona, 1523) [ 810-IX-110 ].

“Item un librell de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) El mateix inventari comparteix librella [ 1223-245 ].

" librells fins", " librells comuns" (a inv. d'escudellers barcelonins, 1527 i 1595) [ 1880-340 ].

"Item hun librell envernissat de sis diners ab una scudellete de terre dintre [...] Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] sis dotzenes entre librells y librelles envernissats de sis diners quascun [ pàssim ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ,276 ].

“Ítem, un cànter y un pual, per a tenir aygua, y un librel .” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1633 ].

"Dos cantes y un librell de terra." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) El mateix inventari comparteix librella [ 1428-108 ].

"Item, hun bugader y hun librell de obra de terra ja usats." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Ítem, un llibrell , una llibrella y dos cassoles, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901-1933 ].

“Item un librell envernissat ab dues mesures de vendra let.” (inv. Esporles, Mallorca, 1566) [ 1223-290 ].

" Librells grans dits de 3 per 2" (obra rebuda per Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570) [ 2079-87 ].

"Item, set llibrells de terra entre grans y xichs." (inv. Tortosa, 1580)) [ 1872-159 ].

"Item, tres llibrells grans." (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-375 ].

“Item dos llibrells verts [...] per tres sous.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-229 ].

“ llebrells ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1015-113 ].

" Librells grans / Librells mitjans" (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

"Item, dotzena de librel .II. diners." (lleuda de d'Urgell, segons còpia de ppi. segle XVI) [ 1793-343 ].

“En lo porxo [...] librells ordinaris y un librell de pestar.” El mateix inventari comparteix librella i librelleta (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].

“ Librells (2 d. un)” (Sóller, Mallorca, 1652-1653) [ 1144-I-958 ].

“Ittem. micha dotsena de llibrells .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“En la cuyna [...] un llibrell gran de Verdú [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

“Ittem un llibrel gran de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

“ Obra de terra: [...] librells verts [...] librells blancs” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“LLIBRELL. s. m. ant. gibrèll. Lebrillo . Labrum.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“GIBRELL. Librell .” (Barcelona, 1901) [ 110-188 ].

| llibrell agut Llibrell de cul agut [ 0 ].

| llibrell bastard (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

| llibrell de bregar Per maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri [ 2000-252 ].

“Ítem tres librells de bregar de terra de Trayguera.” (inv. Vinaroç, 1615) [ 2368-73 ].

| llibrell de cul agut V. tb. culaguts , llibrell agut (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

" Llibrells de cul agut i mitjans (a 12 sous el cove)" (inv. de Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

“ librells cul agut e mitjans” (doc. a. 1505) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

" Librells aguts " (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

| llibrell d'ensabonar o per ensabonar

"un librell blanc d'ensabonar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

"tres librells de terra plantats per ensabonar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-64 ].

"Item un librel de ansabonar de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item librells pera ençabonar que fan vint y quatre per dotzena valguen a sis diners la peça.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

"Item XIIII librells de ensabonar cruus" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

| llibrell per escurar

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item los librells pera lauar carn o per ascurar fan vint y quatre per dotzena valga cascu dos diners. / Los librellets chiquets per ascurar ve la dotzena quaranta huyt valga cascu hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

| llibrell per lavar carn

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item los librells pera lauar carn o per ascurar fan vint y quatre per dotzena valga cascu dos diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

| llibrell mo ndonguero Per fer embotits (l'Alcora [ 1653-104 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-104 ].

| llibrell de mostra o mostra Petit llibrell de vora tirada cap endins, d'uns 8 cm d'alçada i 12,5 cm de diàmetre. S'utilitza com a mostra durant la cocció i després es reaprofita com a cassoleta per esmaltar (l'Alcora [ 1653-104 ]).

| llibrell d'oli , per tenir oli , de vendre oli o per vendre oli

"Item hun librell per tenir oli , hun mig quart, hun ambut e ab son compliment de mesures" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"un llibrell de vendre oli" (inv. Mallorca, 1463) [ 1522-62 ].

“ [...] un librell de terra blanca [...] un librell per venre oli ” (inv. Barcelona, 1470) [ 955-397 ].

"un librell de vendre oli envernissat, vell" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

" Librells d'oli grans" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

" Llibrells d'oli " (inv. Pau Matíes Casassús, escudeller de Barcelona, 1583) [ 2079-88 ].

" Librell d'oli " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

| llibrell de pastar , per pastar o pastador V. tb. marinera (l'Alcora [ 1653-104 ]) Per pastar farina [ 1653-104 ] Prod. a: l'Alcora, on és envernissat i d'uns 60 cm de diàmetre i [ 1653-104 ].

“ [...] I librell de pastar .” (inv. València, 1355) [ 1169-38 ].

“ [...] Item j. librell de pastar stimat per dos tumens.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-214 ].

“Item, vn librell de pastar poquet.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 1220-170 ] [ 2169-III-324 ].

“Item dos librells grans verts de pastar .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-179 ].

"Item un llibrell gran de pastar e tres gichs." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

"Item una picha de terra per tenir aygua, hun librell de pestar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"Primo dos librells de pastar , no plantats, envernisats." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-23 ].

" [...] dos librells de terra de pastar plantats [...] Item un librell de pastar ." (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-26 ].

"Item hun librel de pastar qui·s deu esser de mossèn Pellicer / Item hun librel de pastar trencat" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-223 ].

"dos llibrells per pastar envernissats" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-62 ].

“E primerament atrobam en la casa de la despensa de la cuyna hun librell gran de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-196 ].

"En lo pastador / Primo dos librells grans per a pastar ." (inv. Silla, 1478) [ 1574-424 ].

“Ítem, dos librells , la hun de pastar , l’altre de vi [...] “ (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1198 ].

“Item tres librells de pastar envernissats plantats ab llurs cubertes de fusta.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-197 ].

"Primo una tauleta de falqueta petita sobre la quall ha un librell de pastar fes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].

“En la cuyna [...] hun librel de pastar envernissat plantat.” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-30 ].

"un librell blanc de pastar" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

“Item dos librells de pastar envernissats poquets.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216 ].

“En la cuyna atrobí [...] un librel de pastar plantat.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].

"un llibrell de pastar sense envernissar de cost de vuyt diners" (inv. Manacor, 1513) [ 1522-65 ].

“Item hun librell de pastar envernissat de tenor de mitge quartera.” (inv. Ariany, Mallorca, 1515) [ 1320-26 ].

"Item hun librell gran de pastar blanch ab hun sedàç migensser e hun sernador de fust [...] Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item sis librells blanch de pastar grans" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271,272 ].

“ [...] los quals preus son los seguents: Primo: que un librell de pastar gran no valga sino hun sol e VI diners. / Item los librells [ de pastar ] menors que fan dihuyt per dotzena no valguen sino a nou diners la peça.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157 ].

“Item un librell de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1523) [ 1223-239 ].

“Item un librell de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-246 ].

"Item hun librell de terre envernissat poquet de pestar fes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“Item un librell de pestar blanch romput.” (inv. Esporles, Mallorca, 1541) [ 1223-264 ].

"Un sol de un llibrell de pastar , vell" (valoració de dot, Manises, 1543) [ 1738-132 ].

“Item un librel de pestar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1558) [ 1223-279 ].

“Item dos librels de pastar blanchs.” (inv. Esporles, Mallorca, 1564) [ 1223-289 ].

“Més haveu rebut dos librells de pastar per vuyt sous.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-318 ].

“Primo hun librell de pastar gran.” (inv. Esporles, Mallorca, 1589) [ 1223-322 ].

“Item dos sanalles de palma, velles y un llibrell de pastar .” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-353 ].

“En lo porxo [...] librells ordinaris y un librell de pestar .” (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, Mallorca, 1615) [ 1051-470 ].

"Un llibrell de pastar , molt vell [...] " (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

“ [...] sis librels y un de pastar .” (inv. castell d’Alaró, Mallorca, 1690) [ 1052-191 ].

| llibrell de taberna Equival a llibrell de vendre vi [ 0 ].

“Item duas duodenas librellorum taberne .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item dos librells de taverna " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

| llibrell de mesurar vi o per mesurar vi Equival a llibrell de vendre vi [ 6-72-18 ].

“item II librells de terra aptes a mesurar vi .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“Ítem, Iª escudella \de terra/ ho librell , de mesurar vin , no molt gran.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-566 ].

“Un librell de terra vert de mesurar vi ” (inv. Vic, 1406) [ 824-IV-313 ].

“ [...] un librell de fust per mesurar vi .” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-286 ].

"Item, XIIII mesures de mesurar vi entre grans e petites. / Item, un librell de terre de mesurar vi ." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-178 ].

"un librell de terra per mesurar vi " (inv. Barcelona, 1469) [ 955-397 ].

| llibrell de vendre vi o de lliurar vi V. tb. llibrell de taberna , llibrell de mesurar vi , llibrella de mesurar vi Es poden formular dues hipòtesis sobre l'ús d'aquesta peça. L'una, recollir el vi que sobreeixís de les mesures si s'omplien directament de l'aixeta. L'altra, omplir el gibrell de líquid i, per immersió de la mesura dins d'ell, treure'n la quantitat desitjada [ 6-72-18 ] Prod. a: possible Barcelona, s. XV [ 6-72-18 ].

“Item IIII librells de liurar vi [...] I liball [ librell ?] de liurar vi .” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-60,61 ].

"Item in sallario [...] duos librells et mesuras vini." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-16 ].

“Ítem, II libres de terra, de mesurar vin.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-630 ].

“ [...] dos librells de terra, verts, grans, abtes per a liurar vi .” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 -62 ].

“Item un librell de terra gran de liurar vin . / Item un ambut de terra. / Item una mesura de terra de vendre vins.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-5 ].

“Que les mesures del vi sien tengudes netes, e, per lo semblant los Librells [...] [que] haguen cascun dia de mati rentar, e, ben nataiar ab aygua neta los Librells [...] e, mesures ab que venen los vins a menut [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1431) [ 1029-429 ].

“Item dos librels de vandra vin .” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-138 ].

"Item vuyt librells de vendre vin envernissats" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"Item hun librell de terra envernissat abte per a vendra vi .” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-170 ].

“Ítem, dos librells , la hun de pastar, l’altre de vi [...] “ (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1198 ].

"un llibrell de terra per tenir mesures de vi" [ortografia normalitzada] (inv. , 1483) [ 955-375 ].

" llibrell de vendre vi ". Transcripció d'ortografia normalitzada (inv. Ciutadella, 1488) [ 1781-68 ].

"hun llibrell de vendre vi " (inv. Porreres, Mallorca, 1489) [ 1781-162 ].

"un llibrell de terra de vendre vi " (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1522-63 ].

"un llibrell de terra per vendre vi " (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-64 ].

"un librell envernissat, vell, per vendre vi " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-64 ].

"dos llibrells de terra de vendre vi " (inv. Manacor, 1525) [ 1522-66 ].

"Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ].

" [...] que [per vendre vi al menut] hage de tenir librell y mesures bonas e netas [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1596) [ 1850-191 ].

| cap des Llibrell top . A la costa oest d'Eivissa, a prop de Santa Eulària del Riu [ 0 ].

| cova del Llibrell top . En terme de Benialí (Marina) [ 0 ].