Diccionario

bacallanera f . Recipient on posen el bacallà en remull . Semblant al gibrell de bacallaner però rectangular en lloc de circular [ 1650-247 ] ( Arenys de Mar [ 1650-247 ], Barcelona [ 810-II-193 ], Blanes [ 1650-247 ], Esparreguera [ 1022-236 ] [ 1650-247 ] , Mataró [ 810-II-193 ]) Prod. a: Arenys de Mar, amb una nansa horitzontal a cada extrem [ 1650-247 ]; Blanes, amb una nansa horitzontal a cada extrem [ 1650-247 ] , envernissat de verd a l'interior i vernís directe sense engalba a l'exterior [expo. Museu Etnogràfic, 2003] ; Esparreguera [ 1022-236,288 ] , orelles en lloc de nanses i les més grans sense nanses ni orelles [ 1650-247 ] .

bací m . i les formes bassí i becí V. tb. bacinet .

| 1 bací Esments de tipologia indeterminada :

“ [...] ipsos meos bacinos et ipsa olla eramenica remaneat ad Guillelmo.” (Cartoral d’Urgell, testament any 1058) [ 970-384 ].

“ [...] ipsas II. calderas maiores cum cremasclos meliores simul cum II. bacinos et cum XXti escudelas et morter [...] ” (arx iu d’Urgell, testament any 1069) [ 970-385 ].

“Item un bací .” (inv. Bagà ?, 1346) [ 186-I-258 ].

“ [...] dues calderes, una conqueta, un bací e uns alambins pesants XI lliures [...] ” (València, 1399) [ 966-175 ].

“Ítem, un bací de Mílicca.” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-798 ].

“ [...] un bací [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] dos bacins [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

“II bacins [...] la un ab broch ab les orles reparades.” (González Hurtebise, Eduardo: Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón ..., 1412-1424; Anuari IEC, V, pàg. 148-188) [ 810-II-674 ].

“ [...] dos bacins de lautó y un bací petit [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124-197 ].

“Item altre bací .” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284 ].

“Item cent bacins e salseres a for de dos solidos peça.” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“Item hun bassí tres cadaffos de terra e sis grasals.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-151 ].

“En lo menjador atrobam: [...] III bacinas [...] e més Iª patita. Item, I baci trenquat [...] ” (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-378 ].

“Ítem, hun bací de obra de València.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1039 ].

“Item dos bacins , lo hu gran e l’altre, sotill [...] ” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-456 ].

“Item una bacina plana, bona e un bací bo [...] ” (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-265 ].

“ [...] dos bassins y dos bassinas de llautó [...] ” (inv. Sallent, 1555) [ 124-201 ].

“Ítem, un bassí , un cantaret, \dos/ pexillets y una copeta, tot de terra.” (encant Lleida, 1562) [ 2901-1830 ].

" Bassins mitjans / Bassins xichs" (inv. de Pau cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

“ [...] bacins , casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa [... es comptarà dita obra ] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ] .

" Bassins grans / Bassins mitjansers / Bassinets petits / Bassins plans" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

" Bacins grans / Bacins mitjans / Bacins xics" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

“ [...] un bassí gran [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-98 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vn bassi gran: 4 sous.

Vn bassi mitja: 2 sous.

Vn bassi de la forma xica: 1 sou 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un bassi de la forma major, 4 sous.

Un bassi mitja, 2 sous.

Un bassi de la forma xica, 1 sou [...] ” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

"Dos basins de terra, nous." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-361 ].

" Bassins grans de forma major / Bassins mitjans / Bassins plans" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

“ [...] los instruments de terra , com són olles, plats, bacins , covell [...] “ (Mataró, 1697) [ 1606-2 ].

"Abeurador de coloms ÿ bassins verts ÿ un de pintat mitjaner [...] Bacins grans ÿ de mitjans [...] Bassins grans [...] Bassins mitjans [...] Bassins de monja " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Un bassi de terra gran." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].

“ [...] 4 Bassins grans y 4 de mitjans [...] ” (Inv. de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-140 ].

“Va omplir tota sa cabuda que hi havia a la casa: es bassí , es ribell, sa gerra i s’olla” (Alcover, Antoni Maria: Aplec de Rondayes Mallorquines ) [ 810-II-793 ].

" bacins mitjans, pintats" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

| 2 bací V. tb. alçatrà , bací de cambra , bacina , barret de copa , bassa , berenguera , cagador , cossiol , cossiolet , moixina , mongeta , necessària , olla de cagar , orinal , privada , santpere , secreta , servici , servicial , servidor , servidora , set cagades , verderol Orinal [ 353-26 ] [ 811-I-1004 ] [ 824 ] Orinal alt, en forma de barret de copa invertit ; habitualment amb dues nanses, tot i que hi ha exemplars petits amb una de sola [ 1650-252 ] Fins al segle XV es va anomenar privada o berenguera [ 1650-252 ] Inicialment, a Barcelona, s'anomenava bací a tota mena d'orinals. Després es distingí entre bací (el cilíndric amb dues nanses) i orinal (el globular, amb una nansa). Finalment, s'imposà orinal per designar tots els tipus [ 2079-107 ] (s’Alguer [ 810-II-194 ], baixa Catalunya [ 811-I-1004 ], Balaguer [ 810-II-194 ], Barcelona [ 810-II-194 ] [ 2502-80 ] , Bellpuig [ 810-II-194 ], Cerdanya [ 810-II-194 ], Conflent [ 810-II-194 ], Costa de Llevant [ 810-II-194 ], l’Empordà [ 810-II-194 ], Esterri d’Àneu [ 810-II-194 ], Gandesa [ 810-II-194 ], Girona [ 810-II-194 ], Lleida [ 810-II-194 ], Llucena [ 810-II-194 ], Maestrat [ 810-II-194 ], Mallorca [ 810-II-194 ] [ 1059-196 ], Manises [ 353-26 ], Manresa [ 810-II-194 ]; Peralta de , on diuen bazí [ 1038-49 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]; Tarragona [ 810-II-194 ], Tortosa [ 810-II-194 ] [ 1056-87 ], Ulldecona [ 1578-2 ] [ 1679-44 ] , València [ 810-II-194 ]).

Prod. a: Agost [ 2337-91 ], l'Alcora [ 1821-23 ], Alfara d’Algimia [ 1061-24 ], Barcelona [ 70-113 ] [ 1650-252 ] [ 2079-77 ] , Bellver de Cerdanya [ 6-56-23 ], [ 13-102 ] , Blanes [ 24 ], Calella de Mar [ 100-I-49 ], Esparreguera [ 4-142 ] [ 8-98 ] , Girona [ 2023-79 ] , Manises [ 353-25 ], Paterna [ 2012-227 ], Rialb [ 1650-252 ], Sabadell [ 2334-53 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ], Sogorb [ 13-66 ,102 ], Tuïr [ 6-21-27 ], el Vendrell [ 1463-233 ].

"Item una casseta de la latrina en què ha un siti e hun becí de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, de l'any 1397, segons [ 1430-101 ], i del 1481, segons [ 1522-228 ] ) .

“un bassí de pixar tot de tarra nou” (inv. Petra, 1496) [ 1522-34 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item los bacins grans de quatre ances fan en la dotzena huyt no valguen cada peça sino nou diners. / Item los bacins menors entren dotzena en la dotzena no valga cascu sino sis diners. / Item los bacinnets chiquets entren en la dotzena vint y quatre no valguen cascu sino dos diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-157,158 ].

"Cànters i bacins envernissats de 7,5 sous la dotzena (els uns amb els altres)" (inv. de botiga, obra feta per Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

"Item una cadira per a posar un bassi dintre ab las armas del diffunt ab son bassi dintre." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-267 ].

“ Baci pera anar de cos [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-74 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, tres bassins , un de la forma major y dos de mitjans [...] Item, quatre bassins grans y tres de mitjans, crusos .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ,79 ].

“ bací . s. m, orinal. Bacin . Lasanum, scaphium.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

| 3 bací Orinal, gibrelleta [ 1070-204 ] [ 1834-15 ] Orinal de forma globular, amb llavi exvasat i nansa lateral ( comarques lleidatanes [ 2072 ], Mallorca [ 1755-37 ] , a tota [ 1775-I-250 ] , Tortosa [ 1834-15 ] ).

“Ítem, un bassí de terra, sota lo lit.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1749 ].

“ bací . m. Gibrelleta pera orinar ó anar de cos. [...] || ant. bacina .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-172 ].

" bassí , m.: gibrelleta per a orinar." (Tortosa, 1916) [ 1834-15 ].

| 4 bací V. tb. bacina No s'han trobat referències segures d'aquesta tipologia en ceràmica [ 0 ] Per recollir almoïnes a les esglésies [ 811-I-1004 ] Plat fondo o altre recipient per recollir diners en acapta [ 810-II-194 ].

" [...] et ad iam dicto domo s. Cucufati parelio I de bacinos [...] " (testament Sant Climent de Llobregat, 1002) [ 1620 ].

“ [...] van demanant [...] ab bassins , o, plats per ses iglesies [...] “ (Barcelona, 1633) [ 812-11-100 ].

“BACÍ [...] per demanar caritat. V. Bacina [...] ” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“Ffort poch nos han vulguts donar vuy al bací ” (Rossend Serra y Pagès: La festa del Bisbetó a Montserrat y origens de la mateixa . Barcelona: Tip. L'Avenç, 1910. Pàg. 32) [ 810-II-194 ].

| 5 bací V. tb. aiguamans Palangana, forma oberta, corvada, de fons arrodonit [ 0 ] Probablement de paret bastant vertical, diferent del rentamans [ 1650-252 ] Gran plat cilíndric amb ala prominent, més o menys fondo segons serveixi per servir a taula o per presentar el gerro d'aiguamans [ 2264-94 ] Gibrella o plat fondo de metall per posar-hi aigua o altre líquid [ 810-II-194 ] Atuell de terrissa o de metall per contenir aigua [ 811-I-1004 ] Aquest significat va perdurar fins al segle XV [ 1650-252 ] Per rentar-se el cap, la cara i les mans [ 0 ].

“item .i. tenidor de baçi per levar lo cap.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-612 ].

“ [...] aprés metran los dits redolins en un basí d’aygua e mesclar-los-han” (Eiximenis, Francesc: Regiment de la cosa pública , 1383 ) [ 810-IX-535 ].

“ [...] pitger de plata [...] bacins d’argent per a aygua mans [...] ” (inv. València, 1348) [ 1169-37 ].

"Item .ii. bacins d'argent de donar ayga a mans [...] " (inv. Barcelona, 1360) [ 1443-168 ].

“Item un tenidor de baci per lavar lo cap.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-140 ].

“Item quatuor dotzenas de bacins magnos ad formam de plat dargent albos.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“Com lo Rey pendrá aygua e veureu que se leve e done del genoll en terra e ab la ma te lo baçí [...] ” (Joanot Martorell: Libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch . C. 1414-1468. Vol. I, pàg. 304. Barcelona: Ed. M. Aguiló) [ 824 ].

"Item, una bacina petita e un bací petit radó, qui van per la bacina gran plane a l'altre part per los dos patits [...] " (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-566 ].

"Item dos bacins grans gallonats ab la rosa y vores daurades ab les armes del Sor. Duch" (inv. duc de Gandia, 1492) [ 2264-94 ].

“ [...] ab un bassi metras hi dels pinyons [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-119 ].

" [...] posaules en vn drap estes, en vn baci de Aram, o de terra enuernisat [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-132r ].

| 6 bací Forma troncocònica amb fons pla , amb boca ampla i poca alçada [ 0 ] Gibrell o recipient per rentar-se els peus [ 170 ].

“BACÍ [...] ant. vas, ó conca per rentar los peus. Baño . Pelvis, pelluvium.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

| 7 bací Gerro per tenir aigua i abocar-la dins de la moixina en haver defecat? [ 1089-21 ].

"una necessària de terra gran, ab quatre anses ab son bací " (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-70 ].

“Dues mongetes o berengueras. La petita ab hun bassí de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-34,69 ].

“tres bacins de terra que van ab llurs berengueres” ( inv. Ciutat de Mallorca, 1504) [ 1522-34 ].

“Una moxina ab son bací ” (arx. del Col.legi de Lluc, doc. a. 1539) [ 810-II-194 ].

| 8 bací Recipient envernissat per posar-hi el setrill de l'oli (Mallorca [ 1513-156 ]).

| bací alt Prod. a: Barcelona [ 2079-108 ], Tivenys [ 442 ].

| bací , bací de barber , bací de fer barbes m . V. tb. afaitador , afaitadora , bacina , barbera , remullador , ribella d'afaitar Ribella de barber [ 810-II-194 ] Amb una osca lateral que permet ajustar-lo al coll de qui s’ha d’afaitar [ 1755-38 ] ( Illes Balears [ 2409-76 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1755-38 ] ) També servia per sangrar [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-48,52,85 ], Barcelona [ 4-144 ] [ 2502-80 ] , Lloseta [ 1039 ], Manises [ 353-25 ] [ 2360-270 ] .

“un bací de lautó de barber [...] un bací de barber [de llautó] poch” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“Dos bacins de barber ” ( BSAL, XI, p. 299; doc. a. 1345) [ 810-II-194 ].

“ bací de barber ” (Mallorca, 1346) [ 824 ].

“ Bacins , rahós [...] , calfadors [...] e totes altres coses necessaries per un obrador de barber.” (doc. mercantil del 3/4/1419) [ 180-178 ].

"Item, dos bassins de fer barbes, sotills." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-173 ].

“It. vn baçi de barber .” (inv. Duc de Gandia, Roma, 1493) [ 1103-110 ].

“ [...] dos bassins de barber [...] ” (inv. d’un barber-cirurgià de Llucmajor, 1560) [ 1280-87 ].

“BACÍ [...] BACÍ DE BARBÈR, ant. V. Bacina [...] ” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

| bací de basseta m . V. tb. bacineta , cossiol de cadireta , cossiolet de cadireta , orinal de basseta , orinal de cadira El més petit dels bacins, sense nanses, envernissat de groc (Blanes [ 24 -47 ]) Prod. a: Blanes [ 24 -47 ] [ 100-II-48 ].

“Ítem, una cadira redona, foradada, ab son bací .” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-660 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Un bassi de baceta , 1 sou.” (Barcelona, 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

| bací de cambra

“Ítem, hun basí de cambra , de terra.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1516 ].

| bací de clisteri Per a lavatives [ 0 ].

“item I baci de clisteri : II s. VI [...] item I seló de clisteri: III s. VI.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41,42 ] [ 1233-128 ].

| bací de comuna Seiedora [ 0 ] Tub troncocònic que constitueix la part superior d’una comuna i està connectat a la canonada de desguàs. Sols envernissat a l’interior i boca [ 6-75,76-79 ] [ 21 ] [ 95-3-x ], sempre de color groc [ 21 ] ( [ 21 ] [ 95-3-x ]) Prod. a: [ 95-3-x ], comuna o asseadora segons [ 21 ].

| bací de malalt En forma de cilindre alt, boca acampanada, dues nanses i envernissat interiorment (l'Alcora [ 1653-110 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-110 ].

| bací de mànec (Blanes) o amb mànec (Barcelona) m . V. tb. orinal de malalt , orinal paella , orinal pla Bací pla com una cassola, amb una vora horitzontal plana i ampla a la part superior i, al costat, un mànec curt per agafar-lo (Blanes [ 24 -47 ,49 ]) Prod. a: Barcelona [ 131-140 ] [ 2502-80 ] ; Blanes [ 24 -47 ] [ 1650-254 ] , on també en van dir orinal paella [ 1650-252 ] .

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, dos bassins de mànech .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“ [...] 12 Bassins ab manech [...] ” (Inv. de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-140 ].

| bací de monja Podria correspondre a la mida més petita del bací cilíndric de dues nanses [ 2079-107 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-108 ] .

" Bacins de monja ÿ de una nansa [...] Bassins de monja " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| bací de quatre nanses Orinal [ 932-44 ].

“ bacins grans de quatre ances ” (doc. medieval) [ 932-44 ].

| bací d'una nansa

" Bacins de monja ÿ de una nansa " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| bací de vendre oli V. tb. llibrell de vendre oli

"Item un bassí ab ses mesures de vendre oli " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-244 ].

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item dos bacís de vendre oli " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

| bací de pam i mig El bací que té aquesta mida d’alçada, cilíndric, obert de dalt, amb dues nanses, de color groc (Blanes [ 24 ]) Prod. a: Blanes [ 24 ].

| bací de parir V. tb. paridora Bací alt amb una gran osca lateral, per que les dones hi pareixin (Barcelona [ 0 ]) També anomenat bací de partera [ 2079-108 ] .

" bacins de parir " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

| bací de partera El bací més gran de tots, amb dues nanses, de forma acampanada (Blanes [ 24 ]) Prod. a: Blanes [ 24 ] [ 100-II-48 ] Denominacions segons la mida: de 3 la peça (Blanes [ 100-II-48 ]), de 4 la peça (Blanes [ 100-II-48 ]), de 5 la peça (Blanes [ 100-II-48 ]).

| bací pla m .

“item un baci pla . / [...] item en la cuyna [...] un bacin gran pla ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-202 ].

“ [...] dos bacins plans e .i. rodon [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

" Bassins plans " (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Un baci pla , 1 sou.” (Barcelona, 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

" Bassins plans " (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

"Candaleros de terra y bassins plans, so és, tres grans y tres mitjans" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

| bací rodó

“ [...] dos bacins plans e .i. rodon [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

bacia f . V. bàssia Bàcia [ 811-I-1004 ].

bàcia f . V. tb. bàssia Bací de barber [ 811-I-1004 ].

bacieta f . V . bassieta .

bacina f . i les formes basina , bassina , besina V. tb. bacineta .

| 1 bacina Sense dades sobre la seva tipologia: Prod. a: Reus, segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].

“En lo menjador [...] dues bassines domesquinas obrades.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611 ].

“item una bacina gran: XLV s. item II bacines de domás poches: XXX s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41 ] Marçal Olivar opina que són de llautó.

“ [...] unam bacinam de fust [...] duas bacias de fust [...] ” (Baronia de Pinós, 1364) [ 186-II-270 ].

“Dos bacines planes obra de limotges” ( inv. Catalunya, 1370) [ 1037-558 ].

“Item una bacina de lautó.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-197 ].

“Item unam bacinam terre, operis de Valencia. / Item duas alias bacinas terre, eiusdem operis, asbrancades.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-186 ].

“En lo menjador atrobam: [...] iii bacinas , i gran e ii mijanceras, e més i ª patita.” (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-378 ].

“ [...] una bacina gran [...] ” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-457 ].

“Item una bacina plana, bona e un bací bo [...] ” (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-265 ].

“ [...] una bella col· lació de confits de sucre, en la qual hac possades LXX bacines de confits [...] ” (a. 1477) [ 165-263 ].

“ [...] hac-hi entorn cent bacines de confits.” (a. 1481) [ 165-285 ].

"Item una besina de terra gran pintada" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-263 ].

“una bacina de terra obra de Màlicha amb pintura de una Y grega i corona de rei” (inv. Porreres, 1516) [ 1522-35 ].

“Dit die Gabriel Comolada argenter liura [...] una bassina , o font sobirana.” (Barcelona, 1518) [ 812-III-280 ].

"Item una bacina de terre sbrecada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

" bacines grans [...] bacines petites" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1578) [ 642-377 ].

" [...] vna Hydria de terra de obra blanca delicada: 8 s. / Item vna bassina y plat gran de la mateixa obra: 1 ll." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-319 ].

“ bacines grans” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-I-95 ].

“ dos dotsenes bacines grans ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-39 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item nou dotzenas entre safas y bassinas grans [...] Item, disset bassinas de pisa .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ,79 ].

“Retaules, sants, plates, aiguamanils, piquetes, pots, testos, bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance, etz. etz." (imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ].

| 2 bacina [ 810-II-195 ] Gibrell o plata gran, per contenir aigua o aliments [ 0 ] Per recollir almoines [ 0 ] Col· locada damunt del rentamans de ferro, servia per contenir l’aigua necessària per rentar-se les mans i la cara [ 825-49,63 ] Se n’esmenten de metall i de terra [ 955-391 ] Eren més grans que els bacins [ 955-391 ] Safata fonda per rentar-se els peus o les mans [ 811-I-1004 ] El 1521, la grossa de bacines , de qualitat no assenyalada, de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 576 sous, la de bacines grans , 432 sous, la de mitges bacines , 216 sous, i la de bacines petites , 216 sous [ 2360-75 ] Prod. a: Barcelona [ 2502-80 ], la Bisbal d’Empordà , 1912 [ 765-120 ] [ 1783-19 ] .

"Item, una bacina petita e un bací petit radó, qui van per la bacina gran plane a l'altre part per los dos patits [...] " (inv. Barcelona, c. 1434) [ 1486-566 ].

“ [...] un peu de bacina de ferro.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].

“ [...] una bacina sotil per lavar les mans.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-280 ].

“ [...] una bacina de rentar mans de terra obra de Valencia [...] ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-387,391 ].

“Hun raffredador de Malica e tres bacines dues rodones e una ab vores.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-388 ].

“Dos plats grans e dues bacines tot de terra de melica.” (inv. Barcelona, 1493) [ 975-389 ].

“ [...] Apres mit ho en una bassina ho servidora [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-121 ].

“De donar ayguamans [...] e prop de ell tenir aparellada la bacina ab lo pitxer [...] aportaras [...] la bacina e posar-la has davant ton senyor [...] ” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-32 ].

"Item una bassina bona dues platas y un plat dolent del mateix [ pisa blancha ] per dit servey [de taula]." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-201 ].

“Item, un jarro y bassina de estany usats [...] una bassina , tot de llautó usat.” (inv. castell de Cubelles, 1695) [ 1272-131 ].

“ Bacina , plat gran [...] bacina pera rentar los peus, y les mans [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-74 ].

“ [...] posar-lo a rremullà en una bacina ab aygua freda.” (Escaladei, s. XVII) [ 174-39 ].

“En aquest dia [dijous sanct] lo cuyner té de aparellar les Bacines de la specieria [...] per a rentar los peus, y ha de aparellar setres y conques per a dit ministeri de rentar los peus [...] ” (Escaladei, s. XVII) [ 174-23 ].

" [...] Iesus prenguè / en laltra mà, / per mostrarlos / los peus los volguè rentar [...] " (edició 1704) [ 2168-A4v ].

" [...] una bacina a modo de patxina ab son tap, tot de pisa de Gènova molt fina, per a donar ayguamans [...] " (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].

“Me ha regalat [...] una bassina de madritxos [...] “ (Mallorca, 1788) [ 1755-84 ].

“ bacina , s. f. plata gran. Fuente , bacía . Pelvis, catinum, paropsis.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Bacina. f. de afeitar, ó de rentar." (Barcelona, 1839) [ 2221-59 ].

“ bacina . f. [...] Vas cóncavo pera rentar los peus. Bacía , barreño .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-172 ].

“ palangana . Rentamans , bacina .” (Barcelona, 1901) [ 110-305 ].

| 3 bacina [ 810-II-195 ] V. tb. orinal alt Bací [ 0 ] Recipient fondo on es fan les deposicions excrementícies ( la Galera, on tb. en diuen orinal alt [ Museu de la Galera, 2018 ]; Tortosa [ 810-II-195 ], Ulldecona [ 1679-44 ], Vinarós [ 810-II-195 ]) Orinal (Santa Coloma de Queralt [ 1797-223 ]) .

“Una bacina de terra ab un banquet” (Roca Hosp. 100, doc. a. 1405) [ 810-II-195 ].

“ bací . m. Gibrelleta pera orinar ó anar de cos. [...] || ant. bacina .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-172 ].

| 4 bacina , bacina d’afaitar (Maó) o bacina de barber (Barcelona, Mataró) V. tb. afaitador , afaitadora , bací , barbera , remullador , ribella [ 810-II-195 ] Atuell de barber, mena de plata o gibrell amb una osca semicircular que s’adapta al coll d’un home, i que serveix per parar l’aigua quan l’ensabonen per afaitar-lo o quan li renten la cara després d’afaitat (Balaguer [ 810-II-195 ], Empordà [ 810-II-195 ], Esparreguera [ 1022-236 ], Mallorca [ 810-II-195 ], Mataró [ 1-38 ], Organyà [ 810-II-195 ], Ripoll [ 810-II-195 ], Sort [ 810-II-195 ], Tremp [ 810-II-195 ], Valls [ 810-II-195 ], Vic [ 810-II-195 ]) També servia per sangrar [ 0 ] Prod. a: Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ] [ 72-69 ] [ 1893-126 ] [ 2186-157 ] [ 3069-108 ] , de pisa [ 2492-180 ,259 ] [ 2502-445,446 ] ; possiblement Blanes [ 1728-65 ], Esparreguera [ 1022-236 ] , Girona [ 1728-44 ] ; Maó, on en diuen bacina d’afaitar (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Mataró [ 1-38 ] [ 16-85 ].

"Item una bassina de pissa de barber . / Item una altra bassineta xica de pissa." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-265 ].

"Item una bacina de pisa de barber ." (inv. monestir de Sant Pere de Rodes, 1633) [ 2175-223 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item dos dotzenas de bassines de barber [...] Item, deu bassines de barbé .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77 ,79 ].

"Item, una bassina de afeitar de terrissa, dolenta." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-80 ].

Item una bassina per afeitar de pisa usada." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182 ].

“BACINA [...] , de barbèr. Bacía . Pelvis tonsoria.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

"Bacina. f. de afeitar, ó de rentar." (Barcelona, 1839) [ 2221-59 ].

“ bacina . f. [...] La que usan los barbers pera remullar.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-172 ].

| 5 bacina , bacina per refredar vi Refredador o refredadora [ 0 ] .

“Item Iª bassina abte a refredar vi [...] Item Iª bassina radona abte arreffredar vi .” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-57,58 ].

“una bacina de terra obra de València que és refredador” (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-35 ].

“Una bacina o refredadora de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1476) [ 975-388 ].

| mitja bacina La de pisa, a Barcelona, l’últim terç s. XV, tenia un preu de 15 diners [ 2360-71 ] El 1521, la grossa de mitges bacines , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 216 sous [ 2360-75 ] .

| bacina d’ensabonar

“Ítem una bacina d’ensabonar .” (inv. Manresa, 1522) [ 3023-296 ].

| bacina de monja V. tb. bacinet de monja Pel context, una mena d'orinal [ 0 ].

" Bacines [potser deia bacinet ?] de monja " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

bacinàs m . Augm. de bací [ 811-I-1004 ].

bacinassa f . Augm. de bacina [ 810-II-195 ] [ 811-I-1004 ].

bacinet m . i les formes basinet i bassinet Dim. de bací [ 811-I-1004 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item los bacinets chiquets entren en la dotzena vint y quatre no valguen cascu sino dos diners.” (València, tarifa del 1507 ) [ 687-156 ].

" Bassinets petits" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

| bacinet colador

“Un basinet colador .” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-257 ].

| bacinet de monja V. tb. bacina de monja Pel context, una mena d'orinal [ 0 ].

" Bassinets de monja " (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-91 ].

| bacinet pla

"Item un bassinet pla." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-207 ].

“It un bacinet pla de terra” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Sabadell, 1707).

bacineta f . i la forma bassineta Dim. de bacina [ 811-I-1004 ] .

| 1 bacineta Bacina petita [ 0 ].

“Item dues bacinetes .” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-166 ].

“ Bacineta domasquina ab bech feta a tall de tramostera” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-391 ].

"Item una bassina de pissa de barber. / Item una altra bassineta xica de pissa." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-265 ].

" bacinetas " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

| 2 bacineta Orinal (Barcelona [ 810-II-196 ], Ulldecona [ 810-II-196 ], Vic [ 810-II-196 ]) El bací d’ús corrent en els dormitoris; és més alt que l’orinal i, com aquest, té una nansa i una vora superior regirada cap enfora; de color groc o verd (Blanes [ 24 -47 ]) Orinal més alt i esvelt que l’habitual (Ciutat de Mallorca [ 1028-18 ]) Prod. a: Blanes [ 24 -47 ].

“Amb un cassó (en algunes cases amb la bassineta o sia gibrelleta) treuen el llexiu bullent de la perola” ( Scriptorium , Ripoll, agost 1925) [ 810-III-27 ].

| 3 bacineta Bací de basseta (Onda [ 1650-252 ]) Prod. a: Onda [ 1650-252 ].

| bacineta d’escopir Escopidora [ 0 ].

“ bacineta de escopir ” (Barcelona, final s. XVII o ppi. del XVIII) [ 2419-267 ].

bacinota f . Pej. de bacina [ 810-II-195 ].

baciol m . V. bassiol .

baciolet m . Aigüer [ 0 ] Atuell ple d’aigua on el ceramista es va remullant les mans en tornejar (Tortosa [ 1650-253 ]).

badaluc m . Els gerrers empren, entre altres terres (com coll vermell , calcina , etc.) terra d’es badaluch (Mallorca [ 824 ]).

badat m . Defecte que apareix a la peça socarrada i que la fa inservible (Manises [ 353-26 ]).

bado m . Clivell o trenc d’un atuell de terrissa (Benassal [ 810-II-203 ]).

bafador m . [ 1650-254 ] V. tb. inhalador .

bagatilla f . V. baguetilla .

bagueta f . i la forma vagueta B aguetilla [ 0 ] Sembla que aquest mot servia per denominar les motllures de directriu corba. Probablement prové de l'accepció de baga i de bagueta que significa soga o corda, en referir-se als coronaments d'arrambador en forma de cordó ondulat [ 6-78,79-8 ] Prod. a: Esplugues de Llobregat, Casa Daví [ 1-49 ].

“ [...] seiedores, escates, passamans i vaguetes [...] sobretot de l’antiga casa Daví [...] ” (Marià Burguès, terrisser, Sabadell, 1925) [ 1-49 ].

baguetilla o bagatilla f . V. tb. bagueta ( [ 189 ]) Sembla que aquest mot servia per denominar les motllures de directriu corba. Probablement prové de l'accepció de baga i de bagueta que significa soga o corda, en referir-se als coronaments d'arrambador en forma de cordó ondulat [ 6-78,79-8 ] Tipus de motllura corvada [ 97-54 ] Peces superiors d'un arrambador [ 1752-195 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ]; Esplugues de Llobregat [ 97-54,73 ].

“ baguetillas ” (Jaume Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, final s. XIX) [ 97-54 ].

“ [...] baguetillas Ribó.” (Pau Pujol i Vila, Esplugues de Llobregat, 1903) [ 97-73 ].

“ [...] baguetillas 7½ x 20 cm Granell, 5 x 20 cm Batllori, 5 x 20 cm Ribó [...] ” (inv. Pau Pujol i Vila, Esplugues de Llobregat, 1905) [ 97-74 ].

“ [...] baguetilles escarola” (inv. Pau Pujol i Vila, Esplugues de Llobregat, 1914) [ 97-80 ]

“ bagatilles d’arrimador” (inv. d’obrador, , 1936) [ 189 ].

baiard m . Estri utilitzat per transportar, a pes, el fang des de la bassa fins a l'era. Calien dues persones per utilitzar-lo (Granollers [ 2257-85 ]).

bailó m . L'ajudant de l'oficial rajoler i aprenent (Granollers [ 2257-13 ,17 ,85 ]).

baix m . A les gerres que s'aixecaven en dues o tres parts independents, la part de la base (Sant Feliu de Llobregat [ 2261-236 ]).

baixant m . C anó i c anonada [ 0 ] Conducte de forma cilíndrica per on circula l’aigua bruta i la de pluja, des de les cases fins als claveguerons [ 1543-5 ] .

| baixant de gerrer Neologisme que es proposa a [ 1030-6.17 ] per substituir canó .

bala f .

| 1 bala V. tb. abadí , bola , bolla , llúcia , marro , mèrvel , pitxola , singueta Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d'altres materials que serveix per jugar [ 2000-186 ] Prod. a: Barcelona [ 2121-925 ,926 ].

"Bala [...] de terra." (Barcelona, 1839) [ 2221-60 ].

| 2 bala Esfera massissa de ferrocolat que l’operari llençava sobre la massa vitrificada en què s’havia convertit la mescla del vernís, després de fondre’s al sagen , a fi de trossejar-la i poder treure-la del dau . Normalment s’usava una antiga bala de canó (Manises [ 353-26 ]).

balaustrada f . Incorrecte, V. balustrada .

balaustus m . V. balustre [ 810-II-227 ].

baldana m . M arrell [ 0 ] Barres de fang que s’utilitzen a certs llocs per pujar les peces grosses, tot aplicant-les en espiral [ 42-56 ].

baldosa f . Rajola quadrada (valencià [ 810-II-233 ]).

baldoseta f . Rajola de València, rajola envernissada (Tamarit de Llitera [ 193 ] ).

“baldoseta f. azulejo; cat. rajola de València.” (Tamarit de Llitera [ 193 ]).

baldraca f . Càntir [ 2000-188 ] [ 2074-47 ] , atuell de terrissa amb dos brocs i una nansa, per tenir aigua [ 810-II-233 ] (Eivissa [ 810-II-233 ]) Cànter ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

baldufa f .

| 1 baldufa Punta cònica metàl·lica de l’extrem inferior de l’ eix de la roda. Descansa sobre el cul de got o dau ( [ 21-79 ] [ 106-81 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ], Girona [ 810-II-235 ]; Quart d’Onyar, Josep Mestres, 1996 [ 0 ] ; Verdú [ 1673-34 ] ).

| 2 baldufa En diuen de la botxa del càntir (Besalú [ 100-39 ]).

balona f . Incorrecte, V. valona .

balsot m . Dipòsit situat a l'exterior de l'obrador, on es posava l'argila, una vegada triturada i colada, i es barrejava amb aigua fins a formar un fang molt líquid que els operaris remenaven amb els peus durant una hora aproximadament (Horta de València [ 415-I-19 ]).

baluarda f . Balustre [ 0 ] Prod. a: l'Hospitalet de Llobregat [ 68-30 ].

baluerna f . Olla gran [ 402-238 ] (Bagà [ 402-238 ]).

balustrada f . V. tb. balustrat Barana de balustres [ 810-II-243 ] [ 813-51 ] Alguns obradors de ceràmica feien balustrades senceres, des del sòcol fins al passamà [ 0 ].

balustrat m . Balustrada [ 813-51 ] (Mallorca [ 810-II-242 ], Pallars [ 810-II-242 ]).

balustre m . V. tb. baluarda Cadascuna de les columnetes de fusta, pedra, terra cuita, etc. que serveix per formar baranes d’escala, de balcó, de terrat, etc. [ 810-II-242 ] [ 813-51 ] [ 1039 ] [ 1543-5 ] [ 1686-80 ] [ 1650-260 ] [ 2000-191 ] Per formar les baranes anomenades balustrades [ 6-77-5 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]) Prod. a: Arenys de Mar [ 0 ], Barcelona [ 0 ], [ 1783-13 ,19 ] [ 765-120 ], Campos [ 1972-11 ], Esplugues de Llobregat [ 6-77-5 ], Felanitx [ 1039 ], l’Hospitalet de Llobregat [ 68-22,28 ] , Reus [ 0 ], Sabadell [ 808 ] [ 2334-64,65,66,67 ] , Sant Cugat del Vallès [ 0 ] , el Vendrell [ 2381 ] [ 3054 ] .

“Per posar les pots, balustres , portas” (Sóller, 1713) [ 1144 -II- 567 ].

"Seixanta balustras á dos rals un [...] Cent trenta balustres á dos rals un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" Balustres lisos, al ciento: 50 reales " (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“ balustres ” (fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ].

"Avui han marxat els jerros Dalmau i els 60 balustres Palamos." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-149 ].

"Frissos, respatllers, passamans, bataiguas, socolats, escates, balustres , rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 2294-166 ].

| balustre de dos cares

" Balustres de dos caras fé y pulí: 1 ½ reales

Id. de una cara id. 1 real"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, prob. 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| balustre d'una cara

" Balustres de dos caras fé y pulí: 1 ½ reales

Id. de una cara id. 1 real"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, prob. 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| balustre pla Fet amb motlle [ 1650-260 ] Amb una cara decorada i l'altra llisa . Rarament, se'n van fer amb les dues cares decorades [ 6-77-5 ].

| balustre pla d'escala Especialment dissenyat per a baranes inclinades. Té el peu i el cap adaptats al pendent de l'escala [ 6-77-5 ] [ 1650-260 ] .

| balustre rodó Figura de revolució d'eix vertical. N'hi ha de modelats amb torn i d'emmotllats [ 6-77-5 ] [ 1650-260 ] La majoria estan formats per tres peces independents que es fixaven amb morter: el peu o pedestal , el cos i el cap o capitell [ 6-77-5 ] .

| balustre rodó d'escala Especialment dissenyat per a baranes inclinades. Té el peu i el cap adaptats al pendent de l'escala [ 6-77-5 ] [ 1650-260 ] .

banc m . V. tb. banquet Post de fusta on s’asseu el terrisser quan treballa al torn ( [ 106-82 ] , del Camp [ 23 ] , Verdú [ 2184 ] ) .

| banc d’asseure o de seure Banc [ 0 ] ( [ 21-80 ] ) Post de fusta on s'asseu el terrisser mentre treballa a la roda (Verdú [ 1673-35 ]).

| banc de cànters Post de fusta muntada damunt cames o fixa a la paret, amb forats rodons on posen les gerres o cànters d’aigua (valencià [ 810-II-256 ]).

“ [...] un banch hon stan los cantes [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

| banc dels càntirs Post de fusta muntada damunt cames o fixa a la paret, amb forats rodons on posen les gerres o cànters d’aigua (Torelló [ 810-II-256 ]).

"En la cuina [...] Un banc de posar cantis ." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

| bancs del forn m . pl . Conjunt de plataformes de fusta, les superiors tallades de forma trapezoïdal. A les fàbriques de taulells, serveixen de suport a l’ empostat . També s’utilitzaven com a taules independents per a d’altres treballs, com tocar , triar , etc. (Manises [ 353-26 ]).

| banc gerrer Post de fusta muntada damunt cames o fixa a la paret, amb forats rodons on posen les gerres o cànters d’aigua (Eivissa [ 810-II-256 ]).

| banc de maurar o per maurar S’usa a les terrisseries per pastar el fang amb les mans, just abans d’utilitzar-lo (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; Blanes [ 24 ]).

"Item, un banch de fusta ab sos petges per a maurar [...] Item, un banch de maular dolent ab sos petges, de fusta d'alber." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Item un banc per maurar terra per fer olas.” (inv. , 1556) [ 136-52 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un banch de more pasta ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta, quatre dotzenes de rodells, un ast de mostrejar, un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

“Item un banch de maurà ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].

"Ittem un banch de fusta per maurar la pasta ab sos peus de pedra molt usat [...] Ittem un banch de fusta ab sos petges per maurar la pasta vell ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| banc de les olles (Ripoll [ 810-II-256 ]).

| banc de pastar Superfície de fusta, situada davant del rodell del torn, que el terrisser utilitza per pastar el fang, per recolzar la post on es col· loquen les formes ja modelades i per tenir a mà les eines que ha de fer servir durant el modelatge ( [ 137-15 ]) Banc que s’utilitza per pastar (Esparreguera [ 1022-222 ]).

| banc de la roda Armadura de fusta que sosté el torn i serveix de taula de treball al terrisser (Manises [ 353-26 ]).

| banc de seure V. banc d'as seure .

| banc de tallar Talladora [ 2297-287 ].

| banc o banc de fer teules (Regencós [ 1566-74 ,84 ]).

banca f .

| banca cossiera Banquet sobre el qual posen el cossi per fer bugada [ 810-II-258 ] [ 824 ] (Olot [ 810-II-258 ] [ 824 ]).

banc-i-cor m . (Eivissa [ 824 ]) Banc de les gerres [ 824 ] (Mallorca [ 824 ]).

banda f .

| banda de cercles Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1650-1720 [ 1212- 212, 223 ].

| banda de cercles amb punts Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1640-1700 [ 1212- 212, 223 ].

| banda d’espirals en reserva Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1510-1550 [ 1212- 212, 223 ].

| banda de faixes i línies alternades per punts Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212- 212, 223 ].

| banda de línies trencades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1510-1550 [ 1212- 212, 223 ].

| banda de rombs amb tetrafolis Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1525 [ 1212- 211, 223 ].

| banda de rombs amb tetrafolis en reserva Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1490-1520 [ 1212- 211, 223 ].

banquet m . Dim. de banc .

| banquet de cànters Pedrís on tenen les gerres (Alcoi [ 810-II-268 ]).

banyador m .

| banyador de coloms Prod. a: Reus [ 31 ].

banyapeus m . Prod. a: Sant Feliu de Llobregat [fulletó terrisseria Grané, 1995] [ 2261-237 ] .

banyar v . Acció de donar vernís a les peces de terrissa. Una persona asseguda davant del recipient que contenia el vernís, amb un petit gibrell a la mà, remenava continuament el vernís i l'abocava sobre la peça a envernissar, que era sostinguda i girada per una altra persona. El vernís sobrant queia dins del recipient contenidor del vernís (l'Alcora [ 1653-61 ]).

banyó m . Grop o mugró dels fogons portàtil s fets de terra cuita (Badalona [ 810-II-275 ] ) .

Banyoles top .

| de Banyoles adj . Denominació moderna de l’estil decora tiu d’una producció de pisa poli croma barcelonina. S’inicià el primer terç del segle XVIII i s’extingí a la dècada de 1830 [ 735-23 ] De final segle XVIII [ 6-82,83-17 ] Darrer terç del segle XVIII [ 3069-117 ] De la segona meitat del segle XVIII i 1r terç del XIX [ 2502-20 ] De final segle XVIII i primer terç del XIX [ 3069-124 ,142,146,147 ] Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a vaixella i a pots de farmàcia policroms barcelonins del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX [ 1600-53 ].

baraneta f . Acabat aplanat de la boca de les gerres, característic de la cantereria Nomdedéu de l'Alcora [ 1653-87 ].

baranguera f . V. berenguera .

barbat m . Denominació d’una pinzellad a decorativa, feta a sobre d’un fons llis, més clar, que s’usava per donar la sensació de relleu. Era habitual al País Valencià i rara a Catalunya [ 1150-48 ].

barbotina f . No admès per l'IEC [ 1070 ] [ 2000 ] Engalba [ 0 ] .

| 1 barbotina Barreja d’argila amb aigua, en la qual hi entra l’aigua en proporció de més d’una tercera part [ 810-II-293 ] S'utilitza per ramejar la superfície de les peces [ 6-71-47 ] S’utilitza per unir les parts d’una peça quan encara estan crues [ 1548-1 ] .

| 2 barbotina Tècnica de decoració de ceràmica consistent a aplicar una pasta d'argila líquida sobre la superfície per obtenir-ne relleus [ 1666-51 ].

barcella f .

| 1 barcella Antiga mesura (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí , producció actual destinada a ús ornamental [ 1039 ].

| 2 barcella La gerra de dues roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-99 ]).

bardissa f . V. tb. albardissat Serveix per tancar els forns de rajoleria quan estan plens i ha de començar la cuita. Consta d’un sardinell sobre el qual descansen unes parets fetes amb toves defectuoses collades amb sorra i fang. En els cantells de la bardissa s’hi col.loquen teules per falcar-la (Girona [ 136-75 ]) Revestiment de toves que cobreix tot el voltant del curull del forn, per impedir que el foc surti (Barcelona [ 810-II-301 ], Baix Llobregat [ 810-II-301 ]) Part de l'obra que s'ha de coure que sobresurt del sardinell del forn [ 1566-84 ] (Regencós [ 1566-32 , 34, 84 ]) Revestiment de toves per cobrir el curull del forn a les rajoleries [ 1070-222 ] .

barenguera f . V. berenguera .

bargar v . V. abargar .

bari m . Fundent secundari per a esmalts de baixa temperatura [ 1788 ] Fundent lleuger per a esmalts d'alta temperatura [ 1788 ] Afavoreix l'obtenció d'esmalts de color blau de coure [ 1788 ].

| carbonat de bari [BaCO 3 ] Tot i que es troba natiu ( witherita ) és obtingut correntment com a precipitat blanc en afegir carbonat sòdic o diòxid de carboni en una dissolució de sals de bari. S’utilitza en esmalts ceràmics [ 1069-4-240 ] Fundent secundari per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. Dóna un resultat mat si està present en una quantitat compresa entre el 10 i el 20% [ 1788 ] .

| nitrat de bari [Ba(NO 3 ) 2 ] Cristalls blancs, solubles en aigua, que es formen en afegir una solució de nitrat sòdic a una de clorur o sulfur de bari. És emprat en la fabricació d’esmalts ceràmics [ 1069-4-240 ].

barqueta f .

| 1 barqueta Plat petit i llargarut, per posar olives, sobrassada, etc. [ 402-239 ] (Llucmajor [ 402-239 ]).

| 2 barqueta Atuell de terrissa damunt del qual es posen els setrills (Eivissa [ 402-239 ]).

"Item una barqueta obra de Alcora ab dos satriys, tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-237 ].

"Item una barqueta obra de Alcora ab sos satriets de vidre, usats." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

barra f .

| 1 barra Fusta llarga i fornida, fixada pel cap de dalt en un forat i unida, pel cap de baix, a la mola (anomenada volant ), que hi ha en un molí de moldre vernís de terrisser. La barra serveix per fer voltar la mola a força de braços (Blanes [ 24 ]).

| 2 barra V. tb. forn de barres , llongo , morrell Les barres es documenten en el món musulmà i servien per formar els prestatges d’enfornar en els forns verticals d’una cambra. S’introduïen en tubs encastats. És un element freqüent a Paterna i Manises i no està gaire clara la seva utilització en els forns cristians, havent-se suggerit que s’usaven per fer l’ emplanillada [ 1166-169 ].

| 3 barra V. tb. barrer , barrers Cadascun dels tronquets de fusta, encastat a la paret a manera de permòdol, que serveix per recolzar-hi les posts plenes de peces acabades de modelar a la roda (Verdú [ 1673-36 ]).

"Item, quatre barre s de fusta [...] Item, tres barres de fusta en terra lansades." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

"Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] quatre barres " (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

| 4 barra Pila de fang, dipositada a l'era de les rajoleries, de la qual es servien els oficials que emmotllaven l'obra (Granollers [ 2257-16 ]).

| barra de l’era Té la llargària aproximada del diàmetre de l’era. Pot rodar entorn del pal de l’era, amb la part superior del qual encaixa mitjançant uns forats o punts que li donen diferent llargada radial. A un extrem s’enganxa l’animal que ha d’arrossegar el trull i, a l’altre, es penja un contrapès ( del Camp [ 23 ]).

| barra del garbell A les rajoleries, tronc de pi d'uns 4 o 5 m de llargada i uns 6 cm de diàmetre, que servia per penjar el garbell per una banda i remenar-lo per l'altra (Granollers [ 2257-85 ]).

barral m . i la forma barrall V. tb. barralet , bruixa .

| 1 barral Esments de tipologia indeterminada:

“ [...] un pastor qui aportava vin en un barral ” ( Ramon Llull, Libre de meravelles , c. 1289).

“unum barralem de cupro [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-40 ].

“En lo çeller [...] .i. barral blanquer en que ha .i. poch de vi cuyt.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-617 ].

“Un barral de cuyr.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-199 ].

"Ítem per III barals en que anasen l'ayga: III s. [...] Ítem per Iª baral de piment [ pàssim barral ] " (inventari d'especieria-apotecaria, Barcelona, 1376-1381) [ 1721-179,233 ].

“Item, en la andana a la part del carreró [...] dos barrals guarnits de verga.” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

"En lo celler [...] Item, un barrall " (inv. Olius, Solsonès, 1593) [ 1727-50 ].

" [...] ce ha trobat que y a sinch dotsenes y sinch de ascodelas; ítem 13 sicres; ítem 12 basals [ barals ?]; ítem 12 gots; ítem 10 salés; ítem 22 plats roigs; ítem 12 dotsenas de plats blancs [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1684) [ 2024-88 ].

“ Barral , ò flasco . Hæc Lagena, æ. Vinaria ampulla, (æ) Petit barral, barralet . Hæc Laguncula, æ. Hæc Seriola, æ.” (Barcelona, 1696) [ 1074-81 ].

“ [...] 20 barrals [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1699) [ 123-40 ].

"un barral : 1 s. 3 d." (Foixà, Baix Empordà, 1699) [ 2024-90 ].

“ [...] un barral de terra, un crixell per tenir oli de terra medià, un saler y dos escodellas de Pisa.” (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f74 ].

| 2 barral V. tb. botilla Recipient de terra cuita, piriforme, amb una boca centrada a la part superior, i dues nanses laterals [ 810-II-316 ] S emblant a la botija però, habitualment, sense aplanaments laterals [ 1650-242 ] (l’Empordà [ 810-II-316 ], Olot [ 810-II-316 ]) En feien de totalment envernissats de verd ( , obra vermella [ 6-23-34 ]) Freqüentment decorats amb línies o meandres fets amb pinta de tres pues ( , obra negra [ 6-47-43 ]) Els petits, p er portar vi al camp [ 57-7 ] [ 1650-242 ] [ 2429-41 ] Els petits, per anar a cercar vi al celler [ 60-18 ] (Alt Empordà [ 98-228 ], [ 42-60 ] [ 102 ], Quart d’Onyar [ 60-18 ] [ 351 ]) Els grans, estàtics, habitualment amb un broc prop de la base i, a vegades, amb quatre nanses, servien com a dipòsit de vi o de vinagre [ 57- 8 ] [ 1650-242 ] (Quart d'Onyar [ 4-157 ]) Els grans, per tenir-hi vi o aiguardent [ 60-18 ] A en feien de diverses mides, sense denominació específica [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 58 ].

Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra negra) [ 4-157 ] [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 42-60 ,64 ] [ 58 ] [ 102 ] [ 1650-242 ] , la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 2-56 ] [ 4-140 ] [ 6-23-34 ] [ 1650-242 ] [ 2429-43 ] , Figueres [ 4-158 ], Girona [ 1650-242 ], Olot [ 7 ] [ 1650-242 ] , Palamós [ 1650-239 ,242 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ,157 ] [ 5 ] [ 6-25-36 ] [ 33-187 ] [ 60-18 ] [ 88 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 562-38 ] [ 1650-242 ] [ 2252-67,68 ] [ 2262 ] [ 2423 ] [ 3069-34,35,36 ] , on en feien amb gallet i sense gallet [ 0 ] ; probablement, a Santa Coloma de Farners [ 1650-242 ] .

"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella, barral , scalfetas ni concas que no sien dinerals, ni copes que no sien mijanas, sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].

“Los barrals sien comptats de la mateixa forma de las sitrellas, y los barrals que passaran de dos cortons sien de tres pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

"Item dos barrals xichs de terrissa negre usats [...] Item un barral de mallal ab aixeta usat." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182,185 ].

| 3 barral Cantimplora, recipient aplanat amb un broc d’omplir a la part superior, dues nanses laterals per penjar-lo i un galet per beure situat entre les nanses [ 0 ] Prod. a: Benissanet, on també en diuen pitxell de carro [ 31 ].

| 4 barral V. tb. càntir de segador Recipient de terrissa amb dos brocs, un de prim i un de més gros, amb un mànec vertical al capdamunt , i dues nanses, una entre el mànec i el galet, i l’altra dessota del tarot [ 0 ] Envernissat de groc [ 5 ] [ 8-91 ] [ 60-18 ] a la part superior [ 5 ] [ 8-91 ] Per contenir i beure vi [ 19-11 ] (Figueres [ 4-158 ]) Per portar vi al camp [ 98-659 ] Per dur vi o aigua al camp [ 60-18 ] Se’n coneixen dels segles XVIII-XIX [ 6-7-16 ] (Figueres [ 5 ] [ 6-7-16 ] [ 8-91 ] [ 19-11 ] [ 60-18 ] [ 98-659 ]) Prod. a: Figueres [ 4-158 ] [ 5 ] [ 6-7-16 ] [ 6-84,85-5 ] [ 8-91 ] [ 16-78 ] [ 19-11 ] [ 60-18 ] [ 98- 227, 659 ] [ 100-I-26 ] [ 1650-242 ] [ 1762-41 ] [ 2895-145 ,146 ] .

| 5 barral Càntir. Recipient de terrissa amb una nansa al capdamunt i dos brocs, un de prim i l’altre més gros [ 402-77 ] [ 810-II-316 ] ( Bot [ 1775-I- 249, 501 ], Caseres [ 1775-I- 249,5 01 ], comarques lleidatanes [ 2072 ], Fraga [ 402-77 ] [ 810-II-316 ]) . Per a vi, amb el galet envoltat per un reforç que l’uneix a la nansa (prob. Mataró, datat 1785 [ 42-58 ] ) .

| 6 barral Canteret amb un galet a l'espatlla per beure directament [ 0 ] Prod. a: Fraga, on també en diuen canterellet [ 2034-182,186 ].

| 7 barral V. tb. cànter de bassa Cànter de bassa [ 0 ] Prod. a: Verdú [ 66 ], = cànter de bassa segons [ 60-18 ].

| 8 barral Unitat de mesura de capacitat per a líquids l'equivalència de la qual varia segons les diferents formes del recipient del mateix nom. Al Penedès, el barral de vi sol equivaler a uns . Al Camp de Tarragona equival a ¼ de carga . Els barrals d'oli acostumen a contenir de . També existeixen els barrals de comuna o de bassa per a fems [ 1692-122 ].

“Una pimentera envernissade de tanor de mix barral ab dues nances.” (inv. Rubí, 1460) [ 1668-513 ].

" [...] per qualsevol bóta que tinga nou barrals [...] " (Mataró, 1596) [ 1850-187 ].

| barral per a beure vi V. tb. càntir de segador , mamet De dipòsit tancat acabat en pom, amb una nansa entre aquest i el galet i una altra sota el tarot (Quart d'Onyar [ 1650-242 ]) P rod. a: Figueres [ 3069- 84 ], Quart d'Onyar [ 1650-242 ].

| barral de carro V. tb. pitxell de carro Amb una cara aplanada (Miravet [ 117-101 ] ) Prod. a: Miravet [ 117-101 ], on també en diuen pitxell de carro [ 31 ] [ 117-101 ].

| barral català (València [ 824 ]).

| barral de mont Canterella (Fraga [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ]). Prod. a: Fraga [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].

| barral de novia Canterella amb repeu i boca ondulada [ 2034-187 ] Prod. a: Fraga [ 2034-187 ].

| barral de reixeta Canterella amb una reixeta a prop de la boca [ 0 ] Prod. a: Fraga [ 2034-186 ].

| barral per a vi V. barral accepció 4.

barrala f . Càntir (Arnes [ 810-II-316 ] [ 1775-I- 249, 501 ]) .

barralet m . D im. de barral V. tb. bruixa S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].

“ [...] unum barralet de terra de Malica” (inv. de Jaume Pau, senyor del Llussanès, 1341) [ 687-6 ] [ 729-12 ].

"Quatre barralets encubertats" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

“ Barralet . V. Barral.” (Barcelona, 1696) [ 1074-81 ].

| barralet de tinta

“Ítem, I cànter sens anses e I cetril d’oli e I baralet de tinta e II pexeletes de terra [...] “ (encant Lleida, 1403) [ 2901-818 ].

“ [...] dos barralets de tinta .” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-280 ].

barralina f . V. tb. mamet , sitra Com un càntir de pescador, però amb els brocs units a la nansa per uns reforços estriats, segons re producció moderna, recuperada per Lluís Cornellà ( , obra negra [ 6-47-43 ]) Càntir aplanat, amb galet i tarot protegits per sengles reforços que enllacen amb la nansa (Quart d'Onyar [ 60-18 ] [ 1650-242 ]) Per contenir i beure vi [ 19-11 ] Per dur vi o aigua al camp (Quart d'Onyar [ 60-18 ]) Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 351 ], la Bisbal d’Empordà (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 2429-44 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-14 1 ] [ 8-86 ] [ 16-78 ] [ 19-11 ] [ 60-18 ] [ 1650-242 ] , on també en diuen sitra [ 351 ] o mamet [ 4-141 ] .

barraló m . i la forma barreló V. tb. ambúrnia , barralonet .

| 1 barraló o barriló V. tb. arminya , barralonet , barril Unitat de mesura per a líquids, especialment vi [ 1692-62 ,122 ] A les comarques de Barcelona és una mesura de capacitat per a líquids que equival a 8 quarters, és a dir, [ 1687-180 ] A Barcelona, el segle XIII, és una unitat de mesura per a vi que equival a 32 meitadelles o porrons, és a dir, [ 1768-834 ] [ 1692-122 ] A B arcelona, el Maresme, els Vallès i Hostalric i rodalia, el segle XVI s'emprava un barraló de vi equivalent a [ 1692-122 ] El barraló d'oli de Barcelona és igual a ½ barral o 7,5 quartanes, o sigui, [ 1692-122 ] A Tarragona equivalia a [ 1692-122 ] A Granollers equivalia a 4 quarters [ 1692-62 ] A Barcelona, la carga ( ) era de 8 barralons de 4 quarters [ 1692-73 ] A Girona, la carga de vi ( ) era de 4 barralons de 4 quarters [ 1692-73 ] Al Pene dès, també se'n diu arminya [ 1692-122 ] A Barcelona, també se'n diu barril [ 1692-122 ] També se'n diu barralonet [ 1692-122 ] .

"Si no excedeix suma de hun barraló [de vi...] " (Mataró, 1546) [ 1850-183 ].

"un barraló de vi" (Sant Llorenç Savall, primera meitat s. XIX) [ 1860-128 ].

| 2 barraló Atuell per mesurar vi [ 127-151 ].

"Item un barralo de mesurar vi usat." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-275 ].

"Ittem dos barrallons de mesurar vi usats." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-190 ].

“ Barralo . Hæc Amphora, æ.” (Barcelona, 1696) [ 1074-81 ].

“Els barralons de vi” (Barcelona, s. XIX) [ 127-151 ].

| quart de barraló o de barriló V. quarterola .

barralonet m . Altre nom del barraló , com a unitat de mesura [ 1692-122 ].

barre r s f . pl . V. tb. barra , barrer .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] quatre barres [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item vuit barras de posar obra” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

" [...] travessers i suports pe'ls barrers [...] " ( , , 1911) [ 1783-19 ].

| 1 barrers Entre terrissers, conjunt de dues barres amb forats dins els quals van bastonets que sostenen posts per posar-hi vaixella ( [ 810-II-309 ] , Mataró [ 810-II-309 ], el Pont de Suert [ 810-II-309 ] ) .

| 2 barrers Els prestatges per assecar les peces (Tuïr [ 6-20-21 ]).

| barrers o barrers interiors Prestatgeries o suports on es col·loquen les posts plenes de peces [ 21-83 ] [ 136-17 ].

| barrers exteriors Barres de fusta o de ferro que descansen, en un extrem, sobre pilarets d’obra. Serveixen per recolzar-hi les posts inclinades i orientades al sol ( [ 21-83 ]).

barrella f .

| 1 barrella Cada una de les fustes que sostenen els garbells dels rajolers per garbellar la terra, i que estan sostingudes en el vèrtex per una corda que penja d’una càbria [ 810-II-322 ] [ 824 ].

| 2 barrella Planta de la família de les quenopodiàcies ( Salsola soda L.). Es fa a llocs salitrosos; la seva cendra conté molt carbonat sòdic i potàsic. Emprada tradicionalment en la fabricació del vidre [ 353-26 ] [ 810-II-322 ] [1070 -225 ] Apareix formant part d’algunes fregitel·les antigues [ 353-26 ] Ingredient del vernís blanc emprat pels escudellers barcelonins [ 2186-145 ] (Balears [ 810-II-322 ], Catalunya [ 810-II-322 ], Manises [ 353-26 ], País Valencià [ 810-II-322 ]).

"vernís i barrella " (Barcelona, 1680) [ 1884-6 ].

“ [...] 10 robes y mitja barrella cuita. 10 robes barrella crua [...] ” (inv. de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-142 ].

barreló m . Grafia antiga per barraló [ 1692-122 ].

barrenya f . Gibrell gran, gibrella [ 0 ].

“ barrenya , f. v. Griala.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-163 ].

barrer m . V. tb. barra , barrers Conjun t de dos barres paral· leles posades verticalment a alguns pams de distància una de l’altra, i amb forats per passar-hi els barrons sostenidors de les posts on els terrissers posen les peces d’obra ( [ 810-II-322 ] , Girona [ 810-II-322 ] ) Serveixen per aguantar les posts amb les peces crues acabades de modelar (obrador Cornellà, [ 106-83 ] ) .

barret m .

| barret de copa Eufemisme per anomenar el bací (Rosselló [ 6-21-27 ]).

| barret de xemeneia V. tb. capellet de xemeneia , curull , fumeral , gorra de xemeneia , remat de fumeral , xemeneia Extrem superior de la xemeneia [ 1458-153 ] La seva missió és impedir l'entrada d'aigua de pluja dins la xemeneia i, sobretot, afavorir-ne el tiratge [ 1885-15 ,16 ] (Catalunya [ 810-II-324 ]) F reqüentment de ceràmica [ 0 ].

" barret de xemeneia " (Barcelona, 1934) [ 1485-56 ].

barreta f . V. tb. carquinyoli , melindro Obra de rajoleria, de forma prismàtica, de mesures 29 x 5 x 5 cm (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat] , Granollers [ 2257-85 ] ) De 28 x 7 x 4,5 cm (publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) .

barretina f . V. tb. caputxa Peça suplementària, feta apart, que el terrisser superposa a la que ha de treballar, quan aquesta és més alta del que permet la resistència del fang (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-13 ]; [ 810-II-326 ], Esparreguera [ 1022-232 ], Miravet [ 1136-I-69 ]) Les peces grosses es feien al torn en dues peces, començ i barretina , i, a vegades, en tres (Barcelona [ 2261-226 ] , obrador Martínez [ 6-68-13 ]) A Esparreguera fan el començ , el capgiren de manera que la base de la peça quedi a sobre del plat del torn, i, a sobre, hi acoblen la barretina i acaben la peça [ 1022-232 ].

barretines f . pl . Les flames que surten pels forats superiors dels f orns dels terrissers ( [ 810-II-326 ] ) .

barrica f . Mesura de capacitat per a vi l'equivalència de la qual varia segons les diferents formes del recipient del mateix nom; pot oscilar entre 200 i [ 1692-122 ].

barril m .

| 1 barril Contenidor ceràmic [ 0 ].

“un barril [de terra] cubert de spart, ja sbrecat” (inv. Pollença, 1531) [ 1522-36 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Un barril de duas ansas per oliuas, de tres cortans, 4 sous 6 diners. Un barril de duas ansas per oliuas, de dos cortans, 3 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

| 2 barril A Barcelona, també se'n diu del barraló , com a unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 1692-122 ].

barriló m . Barraló [ 0 ] .

barrons m . pl . Barres curtes de fusta, fixades perpendicularment a les parets. Servien per sostenir les posts on s’assecaven les peces crues (Castellciutat [ 6-61-11 ]).

base f . Part inferior d'un atuell per on aquest descansa sobre el seu suport [ 0 ].

| base llimada La que ha sigut buidada amb la llima o ferrussa [ 0 ].

basi m . V. tb. bassa de tocino Menjadora de porcs [ 60-18,55 ] [ 88 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 60-18,55 ] [ 88 ].

basma f . Rentamans [ 0 ] Col· locada damunt del rentamans de ferro, servia per contenir l’aigua necessària per rentar-se les mans i la cara [ 825-49,63 ].

“Item dos lavados de ferro antichs abtes per tenir bassmas per rentar mans.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-170 ].

bassa f .

| 1 bassa Bassa de rajoleria [ 0 ] Lloc on es barrejava l'argila amb aigua per pastar-la (Granollers [ 2257-85 ]) Receptacle d’obra, en forma de cub, on els rajolers preparaven la terra al llot (la terra amarada). Quan estava ben amarada, el rajoler s’hi posava a dins, descalç, i separava totes les impureses que hi anava observant (Girona [ 136-74 ]) Clot on s'elabora el fang mitjançant un procés de decantació (Regencós [ 1566-84 ]) .

"Item, és pactat y concordat, entre les dites parts, que los dits síndichs haien y sien tinguts y obligats a despeses de la dita universitat, aportar tota la terra que serà necessària per a fer tota la dita obra, pus sien vint canes lluny de la bassa ." (contracte de rajoleria, Teià, 1579) [ 1877-192 ].

" [...] aprés de ser arrencada y garbellada dita argila aportar aquella a llurs gastos en la balsa que és junt a dita hera [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507-412 ].

| 2 bassa (Esplugues de Llobregat [ 97-55 ]) Bassa d'escudeller o de terrisser [ 0 ] Dipòsit de gran superfície i poc fons, destinat a rebre el contingut del bassó, una vegada passat per un sedàs o garbell [ 4-162 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-11 ]; [ 21- 18, 78 ] [ 106-80 ] [ 137-12 ], Blanes [ 24 ], Castellciutat [ 6-61-11 ], d’Urgell [ 6-67-30 ] , Verdú [ 1640-14 ] [ 1673-29 ] ) Abans d’omplir-la s’hi tirava cendra passada pel sedàs (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-11 ]) El sòl era la mateixa terra i les parets es revestien amb totxo massís. Abans de fer-hi anar la barreja del bassó, el sòl es cobria amb una capa de cendra. Actualment el terra es revesteix de rajols ( [ 21-78 ] [ 106-80 ] [ 137-12 ], Blanes [ 24 ]) Serveix perquè l’argila s’assoli i s’evapori l’aigua que conté ( Agost [ 1597 ], l'Alcora [ 1653-52 ], [ 810-II-345 ], el Pont de Suert [ 810-II-345 ], Ripoll [ 810-II-345 ], d’Urgell [ 6-67-30 ]).

“ [...] treure terres per fer una bassa per posar-hi fang i en Flavià va treure terres per fer una bassa per posar-hi el dorat” (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1895) [ 97-55 ].

| 3 bassa Bací [ 0 ].

“ secreta . f. [...] bassa, necessária .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-558 ].

| bassa fonda o mina Dipòsit on es passava el fang, una vegada colat, sedimentat i després de perdre gran part del contingut d’aigua, a fi de que es po drís la matèria orgànica i per afavorir -ne la plasticitat (Manises [ 353-29 ] [ 861-880 ]) Bassa coberta i fonda on es conservava el fang a l’hivern (Manises [ 353-29 ] [ 938-375 ]).

| bassa gran Bassa de terrisser, situada en un nivell més baix que el bassó (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-2 ] [ 1673-29 ] [ 2184 ]).

| bassa de sò l Bassa de sedimentació on es passava el fang molt fluïd, després de colar-lo [ 353-29 ] [ 861-880 ] [ 938-376 ] Normalment, aquesta pasta era transvassada a la bassa fonda quan ja s’havia espessit una mica; ara bé, de vegades es d eixava en la mateixa bassa de sò l fins a que quedava assaonada i en condicions de poder ser adherida directament a l’ estany , per poder usar-la tot seguit [ 353-29 ] (Manises [ 353-29 ] [ 861-880 ] [ 938-376 ]).

| bassa de tocino V. tb. basi Menjadora de porcs [ 1650-257 ] Prod. a: Benissanet [ 31 ].

bassada f .

| 1 bassada Quantitat d’aigua o de fang continguda dins de la bassa de l’obrador [ 810-II-346 ].

"En la estancia ditta de la pasta se ha trobat lo seguent [...] tres basades de pasta llisa apunt de obrar. / Ittem la pasta arenosa resultant de dites tres basades ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| 2 bassada V. tb. ereta Espai de mig metre quadrat, aproximadament, vora del colador, en el qual els ollers espesseixen el colat afegint-hi la pols convenient ( del Camp [ 23 ] [ 810-II-346 ] ) .

| fer bassada d’obra: a l’ofici de rajoler, emprar en rajoles, teules, etc. tot el fang que tenen pastat a la bassa (Sant Joan Despí [ 824 ]).

| posar bassada A l’ofici de rajoler, posar la terra en remull per fer les rajoles (Barcelona [ 810-II-346 ] ) .

bassejar v .

"Ittem dos garbells pera basejar molt inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

basser m . L'operari que barrejava la terra amb l'aigua, a les rajoleries (Granollers [ 2257-13 ,85 ] El rajoler que pasta el fang per fer maons i el qui el treu de la bassa [ 824 ].

basseta f .

| 1 basseta Cadireta amb braços i orinalet per anar de cos les criatures [ 811-I-1047 ].

| 2 basseta Receptacle en forma de paralelepípede, de 1,5 x 0,6 x aproximadament, fet de pedra o de maons lliscats, on es barreja la terra porgada amb aigua per formar el fang [ 1257-104 ] (Traiguera [ 1257-104 ] [ 1258-89 ]) Gran cossi utilitzat per a la funció anterior (Traiguera [ 1335-120 ]).

| basseta de “chorro” Mena de safarei g on s’efectuava l’operació de colar a cama . Tenia un eixidor per facilitar l’abocament del contingut (Manises [ 353-29 ]).

bassi m .

| 1 bassi Bàssia [ 2000-205 ].

| 2 bassi Albúrnia o pot de llauna dins del qual posen el setrill (Llucmajor [ 810-II-348 ]).

bassí m . V. bací .

bàssia f . i la forma bàcia V. tb. bassiol Mena de plat de fusta, de metall o de terra cuita, amb dues nanses o manetes, que serveix per rec ollir la pasta d’oliva del bassi i portar-la a omplir els cofins (Freginals [ 810-II-348 ] , Lleida [ 810-II-348 ] , Mon tblanc [ 810-II-348 ] ) .

“ [...] unam bacinam de fust [...] duas bacias de fust [...] ” (Baronia de Pinós, 1364) [ 186-II-270 ].

“Item en la casa de l oli [...] una bacia de terra hon ha qualque tres puyerons de li [...] Item dos bacietes de terra xiques.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-139 ].

“Una bacia de terra hon ha qualque tres punyerons de li.” ( Catalunya, 1410) [ 1105-15 ].

bassieta f . i la forma bacieta Dim. de bàssia .

“Item en la casa de l oli [...] dos bacietes de terre xiques.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-139 ].

“Una bacieta de terra per rentar scudeles” (arx. parr. de Santa Coloma de Queralt, 1460) [ 810-II-348 ].

bassina f . V. bacina .

bassiol m . i la forma baciol .

| 1 bassiol Gibrell (Tortosa [ 810-II-349 ] ) .

“Una rivella per escudellà i un rivell o baciol ” ( Joan Moreira : Del Folklore Tortosí . Tortosa, 1934. Pàg. 43) [ 810-II-349 ].

| 2 bassiol Nom donat a la menjadora de terrissa, de forma paralelepipèdica amb ponts a la part superior (recollit a Xert, Castelló, el 1997) [ 0 ].

| 3 bassiol Menjadora de gallines de forma circular baixa, amb paret cònica invertida (Tivenys [ 1650-256 ] ) Abeurador de conills (Tivenys [ 1650-257 ]) Prod. a: Tivenys [ 1650-256 ,257 ].

| 4 bassiol Bàssia [ 1070-230 ].

bassó m . V. tb. bassot , bugader Dipòsit on es barreja l’aigua i l’argila , els quals es remenen amb un pal fins a obtenir una pasta homogènia i sense grumolls, a fi de poder treure’n les impureses per decantació [ 2423 ] Després s’aboca a les basses. Sota l’eixidor del bassó es col· loca un sedàs o garbell per eliminar -ne les impureses [ 4-162 ] (obrador Martínez, Barcelona [ 6-68-10 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-53-8 ], Blanes [ 24 ], [ 21-77 ] [ 105-11 ] [ 106-80 ] [ 137-12 ] [ 810-II-349 ], Castellciutat [ 6-61-10 ], Esparreguera [ 2261-244 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ], el Pont de Suert [ 810-II-349 ], Quart d’Onyar [ 2423 ], Rialb de Noguera [ 2064-139 ], del Camp [ 23 ] [ 810-II-349 ], d’Urgell [ 6-67-30 ], Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-2 ] [ 1640-14 ] [ 1673-28 ] [ 2041-48 ] [ 2184 ] [ 2351-27 ] ).

"Per 2 llates de remenar bassó . ." ( , , 1911) [ 1783-27 ].

bassot m . V. tb. bassó Bassa on es barrejava l’aigua i l’argila i es remenava a fi d’homogeneitzar el llot resultant. Després es passava pel garbell i es portava fins a les basses (Regencós [ 1566-21 ]).

bastard m . V. canó Una mida de canó [ 0 ].

bastarda f . Adjectiu substantivat que deriva de rajola bastarda [ 0 ] Rajola quadrada que té tres quarts de pam per costat (Ciutat de Mallorca [ 810-II-354 ]) Rajola petita , que medeix menys d’un pam de costat ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

bastó m . Cilindre de fusta de garrofera , apuntat en un dels seus extrems , d' una llargària que oscil·la entre 15 i 20 cm i un diàmetre d'entre 1 i 2 cm. Per foradar brocs grossos i forats de desguàs de les peces de jardineria (l'Alcora [ 1653-87 ]).

bastoner m . Paraigüer [ 0 ] Atuell de forma generalment cilíndrica, per posar bastons o paraigües [ 6-72-42 ] (Barcelona [ 6-72-42 ], Manises [ 353-30 ] [ 988-49 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-72-42 ], Manises [ 353-30 ] [ 988-49 ].

bastonet m .

| 1 bastonet Punxó molt fi usat per fer decoracions incises (Castellciutat [ 6-61-11 ]).

| 2 bastonet Eina de terrisser consistent en una f usta de secció rodona, d'entre 7 i de llargària i de de diàmetre, amb els extrems afuats com el d'un llapis. Serveix per foradar galets (l'Alcora [ 1653-89 ]).

bastrús m . V. tb. batrús Totxo de 28 x 14 cm, però molt més gruixut que l’ordinari [ 813-62 ] Maó molt gruixut, que té 28 x 14 x 14 cm [ 1283-7 ] (Lla dó, Alt Empordà [ 1283-7 ]).

bat - aigües m . Cast. Escopidor [ 0 ] Prod. a: [ 1783-19 ] .

"10 h. fer bateaguas per el Sr. Ensesa. [...] pulir i engalbar bateaguas Ensesa." ( , , 1911) [ 1783-41 ] [ 2294-119 ] .

"M'acaben de dir que els bat-aigües son un mirall" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-119 ].

" [...] tenia cuits els bataigües i rejoles [...] " , "Bat-aigües 0'30 x 0,70 m un: 0,55 ptas." ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-144 ,153 ].

“ bataiguas ” (fra. de la fàbrica , d'Empordà , 1912) [ 765-120 ].

"Frissos, respatllers, passamans, bataiguas , socolats, escates, balustres, rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( d'Empordà , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 2294-166 ].

"70 bataigües 10 x 20 [...] 26 bataigües 20 x 20" ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1914) [ 2294-200 ].

| bat - aigües quadrat . Prod. a: , 1936 [ 189 ].

| bat - aigües 2 x 1 . Prod. a: , 1936 [ 189 ].

| bat - aigües amb goteró . Prod. a: , 1936 [ 189 ].

batea f . Mena de safata i escudella de pisa o de terrissa [ 811-I-1052 ].

batedora f . Enginy mecànic per batre el fang abans de modelar-lo (l'Alcora [ 1653-55 ]) Per barrejar l’argila amb aigua i extreure’n les pedres més grans (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .

| batedora d’ous Atuell de cuina (Mallorca [ 1059-207 ]).

batre v . Colpejar els terrossos d’argila fins a convertir-los en pols ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

batrús m . V. tb. bastrús Mena de maó que sol tenir 28 cm de llarg per 14 cm d’ample i 14 de gruix (l’Empordà [ 810-II-380 ]).

bauxita f . Mineral que augmenta la refractarietat de la ceràmica [ 0 ] Roca essencialment formada per tres minerals: hidrargil·lita - Al(OH) 3 - , diàspor - AlOOH- i alumogel - Al 2 O 3 n H 2 O- [ 1069-4-325 ] Les bauxites blanques (amb menys del 10% d’òxid de ferro i del 4% d’òxid de titani) són emprades en la fabricació de refractaris i abrasius industrials [ 1069-4-325 ].

bavador m . V. bevedor .

bavarès adj . V. canó Una mida de canó [ 0 ].

bebeurador m . Abeurador , a Fraga [ 2034-184 ].

bec m . V. tb. brec .

| 1 bec V. tb. picoll , picot pitxelleta pitxelló , pixelleta Broc d’un recipient, per on s’aboca el líquid que conté. Ex.: “bec de càntir”, “bec d’alambí”, “un bec de pitxer”, etc. [ 810-II-400 ] Broc petit dels cànters, porrons, mesures, etc. [ 811-I-1061 ] Sinuositat sortint en la vora d'un recipient per poder abocar-ne més fàcilment el contingut [ 1666-53 ] [ 2000-211 ] (Inca [ 1091-53 ], Manises [ 353-30 ] [ 938-376 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

“ bèch . m. [...] Lo broch dels gerros, porrons, etc.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-200 ].

| 2 bec Extrem allargat d'una llàntia per on surt la punta de ble que s'encén [ 1666-53 ] [ 2000-211 ] .

| bec de pessic El que es fa per aplicació dels dits al fang de la vora de la peça [ 938-376 ] El que s'obté per pressió de la vora [ 1666-53 ] Es fa prement la boca de la peça amb els dits polze, índex i anular [ 353-30 ] (Manises [ 353-30 ] [ 938-376 ]).

becí m . V. bací .

beguedor m . Abeurador (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca, on també en diuen bevedor i s'usa per a gallines i coloms [ 13-139 ] ; Santa Maria del Camí (Mallorca) [ 13-142 ] .

| beguedor per als coloms o de coloms Abeurador de bomba, format per dues peces [ 1650-256 ] (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1288 ] [ 1650-257 ] .

| beguedor per a les gallines (Tamarit de Llitera [ 1288 ] ) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1288 ].

bei m . A la terrera, v eta de terra bona ( d'Empordà [ 106-79 ] [ 2261-289 ] , Quart d’Onyar [ 136-10 ] [ 2423 ] ).

bellarmina f . Gerro originari dels tallers del Rin, fet de gres, que representa personatges masculins en relleu, comunment barbuts [ 2335-78 ] Té forma globular, base plana, nansa vertical a l'alçada del coll. Per contenir i servir begudes. Iniciada a partir del segle XVI [ 0 ].

bellota f .

| 1 bellota V. tb. ampolla Ampolla llarga de terrissa que s’omplia d’aigua calenta i servia per escalfar el llit (Alcover [ 48-I-161 ] [ 48-III-93 ] [ 1650-254 ]) Prod. a: Alcover, bellota o vellota , [ 48-I-161 ] [ 48-III-93 ] [ 1650-254 ] .

| 2 bellota Cast. Aglà [ 0 ] Coronament arquitectònic, fet de ceràmica, que representa un aglà [ 0 ] Prod. a: Xiva [ 13-108 ].

benedora f . Possible error per beuedora o bevedora [ 0 ].

“Del mig de l’esglesia exíen crits d’aygua! aygua! [...] y haguérem de passar de mà en mà canterets i benedores ” (Lumen Domus) [ 824 ].

beneitera f . V. tb. pica beneitera [ 2877 ] [ 3069-64,65 ,120 ] Adjectiu o adjectiu substantivat derivat de pica o piqueta beneitera [ 0 ] . Pica d'aigua b eneita [ 56-99 ] Làmina plana de formes diverses, amb relleus emmotllats, que té una petita pica adossada a la part d'abaix [ 1650-263 ] Per penjar-la al costat del llit amb aigua beneita [ 1650-263 ] Es posava al dormitori per contenir aigua beneita [ 60-18 ] Prod. a: Barcelona [ 2492-49 ] [ 2502-345 ] [ 3069- 56, 121 ] , Biar [ 6-94,95-9 ], la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 351 ], Girona [ 1728-45 ] [ 2232-541 ] , Manises [ 6-94,95-9 ] [ 6-115-7 ] [ 2083-58 ], Olot [ 1728-55 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ] , Tuïr [ 6-21-28 ] .

| beneitera de columnes Prod. a: Barcelona [ 3069-125 ].

bengaler m . Peça cilíndrica i de base plana, usada per col· locar-hi bastons, paraigües o bengales [ 353-30 ] En diuen dels paraigüers [ 2264-246 ] (Manises [ 353-30 ] [ 2264-246 ] ).

bentonita f . Mena d'argila molt plàstica, d'origen volcànic, que s'afegeix, en petites quantitats, a altres pastes ceràmiques per millorar-ne la plasticitat [ 1553 ] [ 1673-22 ] Argila de bola molt plàstica que s'utilitza, en suspensió del 2 al 3%, com a mitjà en els esmalts [ 1788 ] .

bequelló m . Galet [ 0 ] Broc per on s'aboca el líquid que conté un recipient [ 1658-46 ] ( Benissa, Marina Alta [ 1658-46 ] [ 1983-188 ] ; Castelló de [ p/e: geocities.com/soho/cafe/9308 ] ; Pedreguer, Marina Alta [ 1983-188 ] )

bequilló m . Galet [ 0 ] Broc prim o broc de beure [ 19-20 ] (Onda [ 19-20 ]).

Bérain, Jean V. tb. punta Bérain a l'entrada punta (Saint-Mihiel, Lorena 1639 - París 1711) Dissenyador, pintor i gravador francès. Creador de l’ estil Berain , in fluí sobre els decoradors del segle XVIII [ 1069-4-437 ].

berbotina f . No admès per l'IEC [ 1070 ] [ 2000 ] Engalba [ 0 ] Fang aigualós que es forma en els recipients on els terrissers es renten les mans i l’esponja i on també llencen el fang que treuen de la peça que estan modelant; la berbotina s’usa per adherir les nanses de les peces (Manises [ 938-376 ]).

berenguera f . i les formes baranguera i barenguera Bací [ 0 ] Recipient de ceràmica o de metall per fer-hi deposicions excrementícies [ 810-II-441 ] [ 2264-65 ] Orinal [ 70-113 ] [ 393-225 ] Orinal de partera [ 47-99 ] Prod. a: Barcelona [ 47-99 ], Mataró [ 16-85 ] Denominacions segons la mida: de quatre (Nicolau Reyner, Llibre de fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ], de tres (Nicolau Reyner, Llibre de fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

“Item unam duodenam et quatuor baranqueras magnas [...] Item duas duodenas de barangueres monialium [...] Item sex duodenas de barangueres de privade ” Al mateix inventari comparteix orinal (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Item una berenguera .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-10 ].

" berenguera de terra: 4 diners" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-218 ].

“It. un berenguera ab un travesser sotil [...] ” (inv. Vic, 1427) [ 824 ].

“dues berengueres de terra ” (inv. Bunyola, 1435) [ 1522-36 ].

“Execució de una fembra apellada Anna, la qual ha confessat que per ço com havia trobada una filla sua sollada la cara de brutesa, havía dit que li perdonás, que si sabía que son Fill ho hagués fet, ella li metría lo cap dins una berenguera [...] ” ( Boletín de Luliana , febrer 1891, p. 20. Sentència del 1458) [ 824 ].

"Item hun cadaff de terra, duas barangueras [...] Item quatra barangueras [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221,222 ].

" [...] stroyava les barangueres plenes d'orí e de merda e per dues o tres voltes las han lensades sobre la teulada de la cuyna de la casa de la deposant e lansaven tanta pudor que apres no podien star en casa" (Vic, 1476) [ 1596-43 ].

"una berenguera trencada" (inv. Sóller, 1482) [ 1522-109 ].

“una berenguera de terra sense coll” (inv. Sòller, 1483) [ 1522-36 ].

“I barenguera de terra per pixar” (Vic, 1485) [ 810-II-441 ].

“una barenguera de terra molt dolenta, sbrecada” (inv. Valldemossa, 1491) [ 1522-36 ].

“Dues mongetes o berengueras . La petita ab hun bassí de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-34,69 ].

“una berenguera de terra de quatre anses” (inv. Ciutat de Mallorca, 1497) [ 1522-36 ].

“Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverça talla e a la hun met nom taça e a l’altre orinal .

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudella e al altre berenguera e la taça e la scudella asseu hom en la taula propria e quiy metia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells en terra." (monestir de Sant Cugat del Vallès, mitjan s. XV) [ 2219-219 ].

" Berengueres grans [...] Berengueres mitjanes [...] Berengueres xiques" (inv. de Simó Faiol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

“tres berengueres ab llurs bacins de terra ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1504) [ 1522-34 ,36 ].

“ berengueres mitjanes”, “ berengueres grans” (doc. a. 1505) [ de l' arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

"Item dos berengeres de terra " (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-270 ].

Reyner anota com a obra de gerrer: barangeres o berengueres ( de quatre , de tres ). L’equivalència és: 1 cove = 36 berengueres de quatre = 48 berengueres de tres (Nicolau Reyner, Llibre de fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ].

" Berengueres de 4 sous la dotzena [...] Berengueres de tres [...] 3,5 diners entre gerres i berengueres de tres per dos" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Item una barenguera de aram bona. / Item tres barangueras de terra.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-181 ].

"una baranguera gran plena de vernís passat" (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-335 ].

" berengueras " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1813) [ 642-377 ].

| berenguera de privada

“Item sex duodenas de barangueres de privade .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

berlina f . V. tb. sitra Càntir xato amb reforços que uneixen els brocs a la nansa [ 136-47 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra), on també en diuen sitra [ 4-140 ] [ 16-78 ] [ 88 ] [ 136-47 ].

bernat m . Una mena de cossiol de fang tendre, que es tira amb força a terra, de boca per avall, i es rebenta fent un gran tro (Segarra [ 810-II-446 ], Urgell [ 810-II-446 ]).

berquelló m . Galet ( Benimaurell [ 1983-188 ], Dènia [ 1658-46 ] [ 1983-188 ] , Llíber [ 1658-46 ] [ 1983-188 ] , Marina Alta [ 265-142 ] , Orba [ 1658-46 ] [ 1983-188 ] , el Poble Nou [ 1658-46 ] [ 1983-188 ] , Sanet [ 1983-188 ], Teulada [ 1658-46 ] [ 1983-188 ], d'Alcalà [ 1983-188 ], d'Ebo [ 1983-188 ], Xàbia [ 1983-188 ] ).

besadura f . [ 651-12 ] Part pelada d’una peça de terrissa que ha estat en contacte amb una altra durant la cuita ( [ 810-II-451 ], Blanes [ 24 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

bescoure v . Tornar a coure ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

bescuit m . [ 651-12 ].

| 1 bescuit V. tb. obra bescuitada , socarrat Objecte ceràmic que ha rebut la primera cocció, encara sense vernís, quan n’ha de rebre més d’una [ 1778-44 ] [ 2009-30 ] [ 2053-27 ] (Manises [ 1231-57 ]) Pasta de porcellana, de pisa, etc., abans d'envernissar [ 1070-244 ] [ 2000-218 ] .

"Es dir hem de probar 1 er : una escala de terres de grassa d'alúmina a magre de sílex i 2 on aplicar demunt tots aquests biscuits les 3 formules de vernissos coneguts." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-164 ].

| 2 bescuit Pasta fina de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense vernís ni cap altre recobriment [ 1069 ] [ 1459-230 ] A vegades rep una doble cuita. Provinent de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a p artir de la segona meitat del segle XVIII [ 1069 ] Porcellana que ha rebut dues cuites i que es deixa sense envernissar [ 1070-244 ] [ 1666-53 ] [ 2000-218 ] .

| 3 bescuit Per analogia, qualsevol pasta ceràmica no esmaltada, una vegada ha rebut l’acció del foc [ 1069 ].

bescuitar v . V. tb. escaldar , socarrar Donar la primera cocció a les peces que n’han de rebre més d’una (Manises [ 1231-57 ]).

bescuitella f . V. tb. bescustella Mena de maó rectangular, més prim que els ordinaris, que, de pla, servia per fer paret i, de cantell, per fer envà [ 136-73 ] [ 810-II-455 ] Peça d'obra massissa, pròpia de la rajoleria manual, que té el gruix i la llargada del maó però d'amplada menor [ 1566-84 ] ( [ 189 ], Girona [ 136-73 ], Llofriu [ 810-II-455 ] , Regencós [ 1566-13 ,84 ] ) Prod. a: (inv. de terrisseria, 1936) [ 189 ] , Regencós [ 1566-13 ,49 ,75 ] .

bescuiter m . Atuell per fer bescuits [ 729-109 ] (Biar [ 729-109 ]) Prod. a: Biar [ 729-109 ].

bescustella f . V. tb. bescuitella Mena de maó de 28 cm de llargada per 7 d’amplada i 4 de gruix (Girona [ 810-II-456 ], Lla dó [ 810-II-456 ] [ 1283-7 ]) Maó massís de 5 x 10 x 28 cm (rajoleria Quintana, Llambilles, 2016 [ 0 ]) Servia per fer clavegueres [ 1283-7 ].

" [...] pera ajustar bé en la bascutella [...] el bordó que deurá ajustarles [les carteles] á la bascustella ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-94 ].

besuguera f . Plata ovalada [ 0 ].

beuedor m . V. bevedor .

beurador m . Var. dialectal per abeurador [ 59 ] [ 170 ] [ 810-II-467 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-71-15 ]; Felanitx [ 1091-58 ]).

“ beuradòr . s. m. V. Abeuradòr.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

"Beurador. m. abeurador [...] Beurador dels aucèlls." (Barcelona, 1839) [ 2221-74 ].

“ beurador . m. abeurador .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-208 ].

| beurador de bomba (Barcelona), bomba (Torredembarra [ 1650-256 ]), amb bomba (Alcover [ 1650-256 ]) Prod. a: Alcover [ 1650-256 ]; Barcelona (obrador Martínez), format per dues peces [ 6-71-15 ] ; Torredembarra [ 1650-256 ] .

Denominacions segons la mida:

a) Barcelona (obrador Martínez): núm. 4 [ 6-71-15 ].

núm. 3 [ 6-71-15 ].

núm. 2 [ 6-71-15 ].

núm. 1 [ 6-71-15 ].

| beurador de colom Obert per dalt, semblant a la base d’un abeurador de bomba (Torredembarra [ 1650-256 ]) Prod. a: Torredembarra [ 1650-256 ].

| beurador de conill Rodó, obert per dalt i amb parets invasades [ 1650-257 ] Per a conills i gossos (Barcelona [ 6-71-16 ]) Abeurador de conills (Torredembarra [ 1650-257 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-16 ] , Torredembarra [ 1650-257 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 3 [ 6-71-16 ].

núm. 2 [ 6-71-16 ].

núm. 1 [ 6-71-16 ].

| beurador de gallina Abeurador de pica per a aus domèstiques (Torredembarra [ 1650-256 ]) Prod. a: Torredembarra [ 1650-256 ].

| beurador de plat Prod. a: Barcelona (obrador Martínez), format per dues peces com el beurador de bomba . La peça inferior tenia forma de plat de test, amb una mena de recipient cilíndric a la part central, de parets més altes i exvasades, amb un foradet a la part inferior, que comunicava les dues parts de la peça. La bomba acabava en forma d'ametlla perquè els coloms i les gallines no s'hi podessin enfilar [ 6-71-15,16 ].

| beurador de sif ó Abeurador de pica o de sifó, per a polls i pollets (Barcelona, obrador Martínez [ 6-71-15 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-15 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 4 [ 6-71-15 ].

núm. 3 [ 6-71-15 ].

núm. 2 [ 6-71-15 ].

núm. 1 [ 6-71-15 ].

núm. 0 [ 6-71-15 ].

| beurador tallat Abeurador de forma acampanada, amb finestres laterals perquè les gallines hi fiquin el cap i beguin l'aigua de l'interior (Barcelona, obrador Martínez [ 6-71-15 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-15 ].

Denominacions segons la mida:

a) Barcelona (obrador Martínez): núm. 4 [ 6-71-15 ].

núm. 3 [ 6-71-15 ].

núm. 2 [ 6-71-15 ].

núm. 1 [ 6-71-15 ].

beuradora f . Abeurador [ 59 ].

bevedor m . i les formes bavador i beuedor Abeurador [ 59 ] .

| 1 bevedor Recipient de diverses formes, on posen aigua per abeurar animals, especialment aus casolanes [ 810-II-472 ] ( Illes Balears [ 2409-7 9 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1755-38 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]) Prod. a: Albelda [ 1342-157 ]; Ciutat de Mallorca, on també en diuen beguedor i s'usa per a gallines i coloms [ 13-139 ]; Llucmajor [ 1544- 1 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ], Marratxí [ 1750 ]; Orba [ 265-115 ] [ 1823-196 ] [ 2192-35 ,45 ] , on també en diuen bevedora , abeurador de sifó amb una visereta que en protegeix la pica [ 265-52,115 ]; Piera [ 59 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-71 ], Potries [ 1152- 20, 21 ] [ 1698 ] .

“Item la gavia de la civeca ab son coranat. / Item un bavador de terra de la civeca.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-212 ].

“Fent-y dins lo ambit del pati de la entrada vn pou, y beuedors , en lo cantó de la estable” (Barcelona, 1617) [ 1484-144v ].

| 2 bevedor Plat de poca fondària que serveix per tenir-hi la gerra que sua, per tal que no faci soll en terra (Mallorca [ 810-II-472 ] [ 1755-38 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

| bevedor de bomba A beurador de bomba [ 0 ] De dues peces ( [ 31 ]) Prod. a: Ciutadella de Menorca [ 59 ]; , en feien de dues mides [ 31 ], amb el broc envernissat [ 59 ].

| bevedor de cànter V. abeurador de cànter .

| bevedor de capella o de capelleta , també de piqueta o de colom V. tb. bevedor de colomer Bevedor d’una sola peça, amb una visera per evitar que caiguin excrements a la pica (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-212 ] [ 1755-39 ] [ 2899-59 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]).

| bevedor de colom V. bevedor de capella .

| bevedor de colomer (Mallorca [ 957-82 ]).

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer ,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

| bevedor de gall S’assembla al bevedor de gerra però es fa sense obstacles que entrebanquin la cresta del gall (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-212 ,151 ]) Amb el receptacle de l’aigua obert per dalt en forma de brullol ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-23 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ] .

| bevedor de gallines Atuell cilíndric, que es tanca a la part superior, tot deixant una boca horitzontal [ 265-116 ] Prod. a: Orba, on també en diuen menjador [ 265-116 ].

| bevedor de gerra De dues peces: una serveix de dipòsit i l’altra té finestres i subministra l’aigua a gallines (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-212 ] [ 1755-39 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-24 ]) Prod. a: Ciutadella [ 13-74 ], Ciutat de Mallorca [ 13-139 ] , Maó [ 2899-61 ] .

| bevedor de pica Prod. a: Benissanet [ 13-121 ].

| bevedor de piqueta V. bevedor de capella .

| becedor de poll Prod. a: [ 59 ].

| bevedor de pollet Prod. a: , sense envernissar, format per una peça en forma de campana que es posa a sobre d’un plat [ 31 ] [ 59 ].

| bevedor rodó Prod. a: [ 59 ].

| bevedor de sifó V. tb. abeurador de sifó Prod. a: , on en feien de 6 mides [ 31 ] [ 59 ].

bevedora f .

| 1 bevedora Recipient de diverses formes, on posen aigua per abeurar animals, especialment aus casolanes [ 810-II-472 ] ( l'Alcora [ 1653- 102 ,103 ], Orba [ 265-115 ], Orbeta [ 265-75 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653- 102 ,103 ]; Orba, abeurador de sifó, també en diuen bevedor [ 265-115 ]; Orbeta, de base circular i plana, parets rectes i verticals que es tanquen a la part superior i deixen un forat central, també en diuen menjadora [ 265-75 ].

| 2 bevedora Esments que podrien ser d'altra forma diferent [ 0 ]:

"18 peces entre pots i bebedores de 4 s la dotzena: 2 sous" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“De una bevedora y got sinc sous” (arx. Convent de Felanitx, 1618) [ 810-II-473 ].

| bevedora de polls

"1 dotz. morters i bebedores de polls de 18 diners la dotzena: 1 s 4 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

bey [?]

“ [...] III beys , I escudeller [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

biafora m .

" Biaforas y gibrellons, 3 sous 6 diners dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Copas ÿ plats ÿ biaforas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

bicocció f . Neologisme encara no admès [ 0 ] Procediment que consisteix a coure la rajola i, una vegada cuita se li aplica l'esmalt o vernís i es cou per segona vegada [ 6-78,79-7 ].

bidet m . Gal . Petita banyera, en forma de seient, per a la higiene dels genitals. Primerament fou un objecte portàtil, de ceràmica, d'acer esmaltat o d'acer galvanitzat. Modernament ha esdevingut un aparell fix, de porcellana sanitària, connectat a les xarxes de subministrament d'aigua i de desguàs [ 6-75,76-80 ].

biel V. greixonera biel , olla biel .

biga f . V. tb. plano Element auxiliar de l’enfornada, en forma de làmina rectangular de terra cuita amb la superfície estriada, que s’utilitzava a manera de prestatge (Barcelona, obrador Martínez, on també en deien plano [ 6-68-18 ]).

bigotis m . pl . Esquerda grossa que a vegades es fa al cul d’algunes peces (Esparreguera [ 1022-209 ]).

bilena f . V. tb. olla bilena Olla d’un terç de peça (Breda [ 810-II-484 ]).

biol m . Càntir (Reus [ 810-II-491 ]).

biquilló m . Galet (Onda [ 729-146 ] [ 2264-278 ] ).

bitlla f . Peça de boix, de ferro o d’acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l’arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant ( [ 810-II-501 ], Mataró [ 810-II-501 ], Vilafranca del Penedès [ 810-II-501 ]) La part inferior de l’arbre del torn dels terrissers. La bitlla reposa i gira damunt del dau (Blanes [ 24 ]).

bitllot m . Dau del torn dels terrissers [ 0 ] .

blanc m . Obra blanca [ 0 ].

"Dehuen tots los forns que courán obra en Manises, ço es deu sous per cada fornet de daurat que capia trenta y huit lliures de obra daurada, lo amo del forn y el que no tindrà forn deu pagar vint sous per cada fornet conforme esta dit, y a este conte se ha de fer lo conte en los forns de blanch , que el que cada tres fornets a de pagar lo amo dell trenta sous, y el foraster tres lliures. Se a de advertir que el pagar lo foraster el doble que el amo es perque lo dit amo no li pot impedir que no coga en lo seu forn pagantli lo alquiler que se acostuma, y pot lo dit forester encara que lo amo tinga obra aparellada pera coure, entrar a coure en qualsevol forn obligantse a tallar foch un dia menys que qualsevol amo de forn. / Dehuen pagar al qui te arrendat lo molí del vernís, de molta de plom, tres sous per forn de blanc . " (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

blanc -a adj .

| 1 blanc V. tb. aspre La ceràmica que no està envernissada ( , 1936 [ 189 ] , Mallorca [ 1522-32 ] ) Els cairons, sense vernís, però de superfície polida [ 1887-50 ] .

“ [...] quatuor duodenas alfabiarum [...] bonarum albarum et bene coctarum et empeguntatarum bone picis castellane [...] ” (contracte Paterna, 1317) [ 1162-30 ].

"Item quandam alfabiam terre aygaderiam albam ." (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-86 ].

“Item dos cànters de terra, la .I. vert e l’altre blanch , per portar ayga [...] dos cànters blanchs de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item quatre alfàbies grans de tenor de entorn quatre quarteres totes blanches dins e de fora [...] Item una altra alfàbia poqueta tota blancha [...] Item una gerra de terra blancha [...] una alfàbia blanca [...] dos librells de terra blanchs poquets [...] un librell blanch [...] tres pots de terra blanchs buyts [...] ” (inv. Inca, 1462) [ 1172-203,204,206,208 ].

"Item, un pot de terra blanch en què ha taronges confites." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-470 ].

" [...] a llorens pessolas gerrer a bon c ta . del cayro vert la mitat y altra mitat blanch o, aspre per encayronar les bovedas sis lliures." (àpoca Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1639) [ 1884-5 ] [ 1887-39 ].

| 2 blanc Com la pisa [ 0 ] Segons López Elum, el terme “album” no equival, en el context dels contractes notarials del segle XIV, a Manises, a “obra aspra”, com va dir Marçal Olivar, sinó que es refereix a una coberta opaca blanca aconseguida amb òxid d’estany [ 2770-168 ].

| 3 blanc Una mena de defecte de cuita [ 0 ].

“Sempre que es queixin los traginers de jornada mala, per blancs , negres, crus o petits, des que ho decidiran los capitans, oits los vots de tots, si es deuran vendre o no, s’entèn per torn.” (Reglament de la Unió de Canterers de Verdú, 1847).

| 4 blanc Obra roja, no negre [ 0 ].

“Ítem, un canteret negre y altre blanch , de terra, [...] ” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1746 ].

blanquer m .

| blanquer o blanquer d’obra de terra Escudeller [ 0 ] Nom que prenen els escudellers a les Ordinacions de Barcelona, del 1459 [ 4-171 ] [ 47-92 ] Denominació que prenen els escudellers de Barcelona en els segles XIII i XIV [ 646-20 ] Primera denominació dels escudellers barcelonins, adoptada durant el segle XV [ 56-121 ] Pere Eiximeno se l'anomena blanquer des del 1450 fins al 1490. A partir d'aleshores, escudeller [ 1491-89 ].

Pere Eiximeno, " blanquer " (Barcelona, 1450) [ 232-24 ].

Pere Axameno “ blanquerio operis terre ” (Barcelona, 1452) [ 1279-180 ].

" [...] benavenir e repòs dels rai olers, gerrers, ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ] .

" [...] fouch suscitada qüestió e differència entre los gerrers e rajolers de una part, e los ollers e blanquers qui tots són de una confraria de la part altra." (resolució del Trentenari, Barcelona, 1472) [ 1901-119 ].

blanquet m . Pols que barrejada amb ocri proporcionava el color per dissimular les nafres de les peces de color groc (Esparreguera [ 1022-164 ]).

blasonat - da adj .

| sèrie blasonada Denominació moderna d’una sèrie de pisa daurada catalana de final segle XVI i primera meitat segle XVII [ 1600-47 ].

blau m .

| blau d’aigua Tonalitat de blau clar aconseguida en diluir amb aigua el color blau (Manises [ 353-30 ]).

| blau de Barcelona Denominació moderna de la pisa barcelonina decorada en blau, dels segles XV, XVI i primer terç del XVII. Versió econòmica de la pisa daurada coetània [ 2502-34 ] El blau està aplicat sota coberta [ 2502-34 ] .

| blau sobre blau de Barcelona Imitació barcelonina del blau berettino ligur [ 0 ].

| blau de Xòvar Mineral de cobalt extret dels jaciments de Xòvar, a Castelló, del qual s’obté un blau per a la decoració ceràmica. Es suposa que aquest blau ja s’utilitzava a la ceràmica medieval de Manises [ 353-30 ].

blic m . Localisme per bric Maó (Vall d'Ebo, Marina Alta [ 1659-95 ]; Vall de Gallinera, Marina Alta [ 1659-95 ] ; Marina Alta [ 1983-203 ] )

blonda f .

| de les blondes adj . Denominació moderna d’un estil decoratiu, d’influència francesa, aplicat a la pisa catalana durant la segona meitat del segle XVIII [ 1079-26 ] [ 3069-121 ] De final segle XVIII [ 2063-111 ] De l’últim terç del segle XVIII a l’inici del XIX [ 2502-6 2 ] Prod. a: Barcelona [ 2502-6 2 ] [ 3069-121 ] .

bo adj . m .

| fer bo Punt de l’assecatge de les peces adequat per col.locar-hi els guarniments ( [ 21-34,77,81 ] [ 137-19 ]).

| fer-se bo Reposar el fang a la bassa fins al moment de ratllar-lo [ 4-162 ].

boadilla f . Cast. per revoltó (Felanitx [ 1091-55 ]) Prod. a: Felanitx [ 1091-55 ].

bobador m . Mena de pica gran o s'efectua la barreja d'aigua i de les diferents argiles que componen la pasta refractària (Breda [ 1995 ]).

bòbila f . V. tb. forn Hoffmann Forn continu de coure rajoles, teules, maons o altra obra de terra. Forn Hoffmann. Forn anu lar [ 810-II-531 ] [ 813-67 ] Forn anular per coure maons [ 1458-92 ] Per extensió, obrador de rajoleria que utilitza un sistema de cocció continu (forn Hoffmann o braç de bòbila) (Granollers [ 2257-43 ,86 ]) Instal·lació proveïda d'un forn continu per coure obra de rajoleria i, també, d'un molí, d'una màquina per preparar la pasta i d'una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d'un desairejador. Obtingudes les peces d'obra crua, hom les deixa assecar a l'aire lliure, sota espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors. La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que aquesta cuita sigui uniforme, pot ser efectuada amb forns de foc mòbil (forn Hoffmann) o amb forns de foc fix [ 1069-5-144 ] (Barcelona [ 810-II-531 ] [ 824 ], Girona [ 810-II-531 ], Camp de Tarragona [ 810-II-531 ], Mataró [ 824 ], Pla d’Urgell [ 810-II-531 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-24 ]; Reus [ 824 ], el Vendrell [ 810-II-531 ]).

" [...] 2000 teules vernisades per en Garcia, que es lo que se nesecita pera poger onplir la bobila [...] " ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1914) [ 2294-279 ].

“Els homes de de dalt, que és de la vídua Guinarda [...] ” (J. V. Foix: Diari 1918 . Barcelona: J. Horta, 1956. P àg. 47) [ 810-II-531 ].

“ bòbila ” [ 365 ].

| Bòbila top. Les bòbiles ocupaven espais, a vegades extensos, que, en cesar l'activitat rajolera, han sigut substituïts per altres usos, com urbanitzacions, indústries, parcs, etc. Això ha donat origen a gran quantitat de topònims que recorden l'antiga activitat rajolera. Ex.: "Residencial Bòbila Nova", urbanització en terme de Palafrugell; "carrer de ", al Poble Sec, Barcelona; " ", restaurant de Terrassa, a la carretera de Rellinars; “ ”, urbanització residencial a Vilanova del Camí; " ", polígons industrials a Cerdanyola del Vallès , Hostalets de Balenyà, el Masnou i Vilanova i ; " l 'aiguamoll de ", espai natural creat a la terrera d'un a antiga bòbila, a Santpedor; "b iblioteca de " i "parc de " , a l'Hospitalet de Llobregat [ 0 ].

| braç de bòbila Nom donat als forns en forma de túnel recte, amb una entrada al davant i una paret final ( Granollers [ 2257-43 ,86 ], d’Urgell [ 6-53-15 ] [ 6-67-37 ,38,39 ]).

boca f .

| 1 boca V. tb. morro L'obertura superior d'un recipient [ 1666-54 ] [ 1844 ] (Traiguera [ 1844 ]) .

“ [...] tres olles plenes de dobles e mes demunt les dobles cendra a la boca de les olles [...] ” ( Marià Aguiló, a cura de: Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes, ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades . Barcelona: Llibr. d'Alvar Verdaguer, 1881. Vol. I, 199) [ 824 ].

“CANTERETA. s. f. y CANTI. s. m. Lo canti té dúas ánsas y no té galet ó broch petit pera beure, no més lo broch gran que es la boca . Sa forma es semblant á la del ánfora . La cantereta es de forma igual al canti , pero més petita y á més del brocall té galet al ventre ó costat.” (Barcelona, 1887) [ 953-154 ].

| 2 boca Obertura del forn per on es dóna foc (Girona, forns de rajoleria [ 136-75 ]; Manises [ 353-30 ]; Regencós, forns de rajoleria [ 1566-33 , 34,35, 84 ]; del Camp [ 23 ]; Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ]; Vilobí d’Onyar, forns de rajoleria [ 95-n. 14 ]).

| 3 boca , boca del forn Obertura del forn per on aquest s'omple dels materials a coure [ 0 ] Obertura del forn de dalt o gàbia (Verdú [ 6-43-32 ] [ 143-5 ]).

Venda d’un pati que limita “a parte orientis ab la olla del forn de dit Arts [...] et a circio cum patio ante la boca del dit forn.” (Pau Arts, canterer de Reus, 1607) [ 49-II-74 ].

| 4 boca L’obertura que comunica el sot amb el forn de coure obra. Hi ha una porta de ferro per a tapar-la (Blanes [ 24 ]).

| 5 boca V. tb. bocat La porta que tanca l’obertura del forn per on es dóna foc ( del Camp [ 23 ]) A del Camp també en diuen bocat [ 23 ].

| boca de baix Obertura del forn per on es dóna foc (Traiguera [ 1257-104 ]).

| boca de dalt Obertura del forn per on s’enfornen i desenfornen les peces (Traiguera [ 1257-104 ] , Verdú [ 1673- 42, 43,44 ] ).

| boca d’enfornar Obertura del forn de dalt ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-21 ].

| boca de foc o del foc Obertura per on s’ introdueix la llenya a la fogany a ( d’Empordà [ 136-22 ] [ 137-29 ] [ 1562-55 ,60 ,61,72,73 ] [ 2340-74 ] [ 2806 ] , Quart d'Onyar [ 105-29 ], Regencós [ 1562-78 ,81,82,83 ]) A les bòbiles i als braços de bòbila, lloc per on s'introdueix la llenya per fer el foc d'inici (Granollers [ 2257-86 ]) .

| boca del forn Forat per introduir el combustible al fogar del forn dels rajolers (Granollers [ 2257-26,27 ,86 ]) Boca del forn de baix o foganya (la Selva del Camp [ 2432-22 ]) .

bocada f .

| 1 bocada La quantitat de combustible que d’un cop es fica per la boca del forn. Ex.: “ves a ficar una bocada ” ( [ 810-II-536 ] [ 2294-114 ] , del Camp [ 23 ] [ 810-II-536 ]).

" [...] lo que'ns ha fet gairebé tot el mal, ha sigut el dónarli [al forn] massa llenya cada bocada [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-114 ].

| 2 bocada Flamarada que surt per la boca del forn de gerrer quan reprèn per acumulació de combustible (Mallorca [ 810-II-536 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-24 ]).

bocal m . Pitxer o gerreta prima per treure aigua de dins les alfàbies (?) [ 810-II-536 ].

bocaport m . Entrada al passadís pel qual s’arriba a la cambra de cocció del forn (Manises [ 353-30 ]).

bocat m . V. boca .

bocateula f . Cadascuna de les primeres teules dels recs o canals de les teulades, que volen o sobresurten de la cornisa o de la paret [ 402-211 ] [ 810-II-538 ] [ 813-67 ] Teula amb broc feta a propòsit per posar-hi la canal de llauna [ 811-I-1109 ] Tortuga [ 811-I-1109 ] (Menorca [ 810-II-538 ], València [ 810-II-538 ]).

bocoi m . Unitat de mesura de capacitat per a vi, equivalent a uns , i igual a la cabuda del recipient que li dóna nom [ 1692-123 ].

bogader m . V. bugader .

boganter m . V. bugader .

boges f .

“ [...] treballava casi mig poble en la cantereria. Uns fent boges , uns fent almasset [...] ” (Agost, 1995) [ 993-38 ].

bol m . Angl. [ 402-239 ] Escudella [ 0 ] T errissó [ 651-12 ] De l'anglès bowl [ 1650-250 ] Vas hemisfèric de pisa, de porcellana, etc., destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc. [ 1070-265 ] [ 2000-236 ] Escudella gran, amb l’interior semiesfèric, sense nanses, que serveix per prendre aliment líquid (Bagà [ 810-II-554 ], Barcelona [ 810-II-554 ], l’Empordà [ 810-II-554 ], Esparreguera [ 1022-236 ], Lleida [ 810-II-554 ], Pont de Suert [ 810-II-554 ], Rosselló [ 810-II-554 ], Solsona [ 810-II-554 ], Vallespir [ 810-II-554 ]) A Figueres i a s'usa des de primers segle XX per designar una escudella de paret alta, que acaba gairebé vertical [ 1650-250 ] Prod. a: [ 1650-250 ], Blanes [ 24-59 ] , Esparreguera [ 1022-236 ] , Figueres [ 1650-250 ] ; Piera [ 6-28-31 ], on en feien de 2 mides [ 6-12-11 ], on també en deien escudella amb nansa [ 6-12-11 ].

“ [...] remenant-ho tot al bol ab la cullera [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-387,390 ].

“ [...] tasses grans o bols ” (receptari de cuina, Barcelona, c. 1939) [ 167-10 ].

| bol per al llard Prod. a: Piera, on en feien de 5 mides [ 6-12-11 ].

bola f .

| 1 bola Bala [ 0 ] Petita esfera de terra cuita, per jugar els infants [ 0 ] Prod. a: Vilafranca del Penedès [ 38-179 ].

| 2 bola Coronament arquitectònic que representa una esfera sobre fulles d'acant, amb peu i, a vegades, acabada amb una punta [ 6-78,79-11 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ]; Esparreguera [ 1022-236 ] , el Vendrell [ 2381 ] [ 3054 ] .

" [...] lo que més convé a la casa es enviar tota aquella farda de mahóns, portal, boles etc. i tocarne algún de fresc." , "Aquesta setmana enviarém tota la féina den Pericas: els mahons les boles i peus de portal els óvals i els rossetóns, tota la gresca excepte les canals [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-159 ,162 ].

"Respecte las bolas 15 pest [pessetes] peu i vola [...] " ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-264 ].

“ boles ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| 3 bola Mena de gerro per a flors (Barcelona [ 6-72-41 ]) Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-72-41 ].

| treballar a la bola Posar al torn la quantitat exacta de fang necessària per modelar una sola peça [ 1-36 ] (Esparreguera [ 1022-231 ]) també se’n diu treballar a sòl de rodell [ 1-36 ] Modelar les peces d’una sola tirada, esgotant o no el fang del pastó, en contra de la tècnica anomenada treballar de comerç , en la qual es modelen en dues o més represes perquè el fang no té prou força [ 19-18 ].

bolcador m . Menjadora [ 0 ] Mena de plat que s'usa per donar menjar a les gallines [ 13-139 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-139 ].

bolla f . V. tb. bollot Bala [ 0 ] Petita esfera de fang cuit emprada a jocs infantils (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-205 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-24 ]).

bollot m . Bolla grossa (Mallorca [ 1059-205 ]).

bolos m . pl . Boles de sílex del molí de boles de moldre vernís (Manises [ 353-30 ]).

bomba f .

| 1 bomba De les dues peces que componen un abeurador de bomba , la que constitueix el dipòsit de l'aigua. Té forma semblant a un cànter , sovint piriforme, i es col·loca de cap per avall, damunt de l'altra part [ 0 ].

| 2 bomba Gerra? [ 0 ].

"Sinch centas bombas espartadas á un real una [...] Vuit centas bombas á un real una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" Bombas cortadas y limadas, al ciento: 17 reales

Id. mas pequeñas " 16 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| bomba d'aigua Abeurador (Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ]).

| bomba de gra Menjadora (Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ]).

bomberó m .

| 1 bomberó Una mena d'olla [ 0 ] V. olla bomberó .

| 2 bomberó Mena de cassola també anomenada greixonera fonda (Mallorca [ 1059-177 ]).

bombo m . Molí de boles per moldre i refinar el vernís (Manises [ 353-30 ]).

bombonera f . Pot amb tapadora per guardar-hi bombons (Esparreguera [ 1022-236 ]) N'hi ha en forma de capseta i en forma de copa amb tapadora , amb decoracions fantasioses. Per guardar-hi dolços [ 0 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ].

boquera f . Canó de terrissa, que té més amplària d’un cap que de l’altre i serveix per cloure canonades (Tortosa [ 810-II-581 ]) Tronc de con sense bases, que servia per controlar el cabal de l’aigua que sortia per regar (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] .

| boquera per a sèquia Canó troncocònic curt, que s’encastava a la paret de les sèquies, per poder donar sortida a l’aigua de regar, o bé, impedir-la amb un tap de suro ( [ 1650-255 ]) Prod. a: [ 1650-255 ].

bor m . Fundent actiu a totes les temperatures. Facilita l'obtenció del color blau turquesa a partir del coure [ 1788 ] S'utilitza en forma de fregitel·la perquè és soluble [ 1788 ] .

bòrax m . Tetraborat sòdic decahidratat, Na 2 B 4 O 7 · 10H 2 O. És disolvent dels òxids metàl·lics i, per això, és emprat com a primera matèria per obtenir esmalts i vernissos ceràmics [ 1069-5-217 ] Usat en la fixació de colors sobre porcellana, la fabricació d'esmalts, etc. [ 1070-270 ] .

| fregitel·la de bòrax Material obtingut artificialment per poder fer ús de l'òxid bòric sense inconvenients [ 1788 ]. Conté sílice i una petita quantitat de fundent alcalí [ 1788 ].

bord -a adj .

| 1 bord -a Es diu de la peça que té una grossària intermèdia entre les que són usuals dins la seva espècie [ 810-II-583 ] (Mallorca [ 810-II-583 ]). Ex.: olla borda , greixonera borda , gerra borda [ 810-II-583 ].

| 2 bord -a Entre terrissers: que ha estat insuficientment cuit i no té el vernís brillant ( [ 810-II-584 ]).

bordadora f . Cast. per brodadora (Agost [ 727-31 ]).

bordar v . Cast. per brodar (Agost [ 727-31 ]).

bordat m . Incorrecte, V. brodat .

bordelesa f . Unitat de mesura de capacitat per a vi equivalent a uns , igual a la capacitat del recipient que li dóna nom [ 1692-123 ].

bordó m .

| 1 bordó Motllura convexa , de secció circular [ 2000-242 ] [ 2297-283 ] .

" [...] el bordó que deurá ajustarles [les carteles] á la bascustella ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-94 ].

| 2 bordó Carquinyoli [ 0 ].

"23'85 metres lineals de mitjes canyes i bordons (carquinyolis) [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-113 ].

| 3 bordó Gansalla [ 0 ] Corda de guitarra que s’utilitzava per separar les peces del torn (Felanitx [ 1091-56 ]).

bordona f .

A l’inventari de béns de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper, del 4/1/1773, hi consta: “ [...] 3 bordonas [...] ” [ 131-142 ].

" [...] 23 bordones 4 cm, verdes" (doc. fàbrica Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1904) [ 2096-17 ].

bordonet m .

| bordonet de a tres Servia per mesurar l’aigua als aiguaders de l’horta de Múrcia i d’Alacant [ 1729-160 ] Prod. a: Agost [ 1729-160 ].

bòrnia f . V. al b úrnia .

bornieta f . Dim. de bòrnia V. a lburnieta Pot de fang de color verd [ 825-114 ] (Menorca [ 825-114 ]).

“Ítem una bornieta de terra amb quatre anses en la qual hi ha un poc de mel.” (inv. Manresa, 1579) [ 3023-267 ].

borocalcita f . V. b orat de calci a l'entrada calci .

borra f . Sílice fina (sorra) amb proporcions variables de caolí. S’obté com a subproducte de rentar el caolí. S’utilitza com a desgreixant i també per aportar quars en la preparació de vernissos (Manises [ 353-31 ]).

borratxel·lo m . Unitat de mesura de capacitat per a vi pròpia de Mallorca. És igual a 3¼ quartes, o sia, . Dos borratxel·los fan un quartinel·lo i 8 borratxel·los fan un quartí [ 1692-123 ].

borraxa f .

“Ítem, huna bor < r > axa de terra, de moros” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1540 ].

borrego m . Cast. Fragment de totxo trencat, usat com a separador a l’enfornar (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]).

bot m .

| 1 bot Unitat de mesura de capacitat per a vi i per a vinagre [ 0 ] Equival a uns 64 litres (Avinyó [ 3022-186 ]) .

" bot [de vi de Manresa] " (Bagà, 1433) [ 186-II-463 ].

" bot [de vi] " (santuari de Paller, Bagà, de 1753) [ 186-II-462 ].

" mig bot [de vinagre] " (santuari de Paller, Bagà, 1751) [ 186-II-464 ].

| 2 bot Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 0 ].

" bot [d'oli] " (santuari de Paller, Bagà, 1754 i 1760) [ 186-II-464 ].

bóta f . V. tb. botar .

| 1 bóta Unitat de mesura de capacitat per a vi pròpia de Catalunya, igual, en general, a 4 mallals o 64 porrons [ 1692-123 ] A central , equivalia a mitja car ga. Usada a: Guilleries, Empordà, Gironès i part de [ 1692-62 ,69 ] A Barcelona, el segle XIII, la bóta de vi equivalia 88 meitadelles i a 11 mitges copes, és a dir, a [ 1768-834 ] A Olot s'usava la carga (que equivalia a ) de 2 bótes de 4 mallals o canadells de 4 quartans [ 1692-69 ] A Banyoles, la bóta censal era igual a 24 quartons locals o 96 porrons i equivalia a [ 1692-124 ] A Banyoles, la bóta vella equivalia a 4 mallals o a 88 meitadelles [ 1859-301 ] A Castelló d'Empúries, s'usava la bóta de 4 mallals de 5 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A Besalú, s'usava la bóta de 4 mallals de 10 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A l'Alt Empordà, la bóta de 4 mallals d' (a Figueres, bóta de ; a Perelada, de ) [ 1692-72 ] A Sant Feliu de Guíxols, la bóta de i 16 quartons [ 1692-123 ] A Girona, la bóta de 4 quarteroles de 8 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A Girona, la bóta equivalia a [ 1692-123 ] Al Priorat i a Tortosa, 8 càntirs fan bóta [ 1692-124 ] Al Pallars, la bóta és de 8 quartes [ 1692-124 ] .

“Item una bota o vexell de capacitat de dues botes e miga [...] “ (inv. castell de Palau-saverdera, 1411) [ 2271-416 ].

“mitja bota de vi claret” (doc. Cassà de Pelràs, 1649) [ 3089-1034 ].

“ [...] que los cossis de teneó de quatre bótas poch més o menos sien comptats a compte de càrrega, sis dotsenes de pessas de las que dotse dotsenas fan càrrega [...] Los cossis fins a tres mallals sien de nou pessas, los de mitja bóta sien de sis pessas y los de bóta de dotse pessas; los de bóta y mitja sien de divuyt pessas de tres per dos, los de dos bótas de vint y set pessas, los de dos bótas y mitja de tres dotsenas de pessas, los de tres bótas sien de quatre dotsenas y mitja de pessas, y los de quatre bótas que sien de mitja càrrega que són sis dotsenas de pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

" [...] una olla de teneó de mitja bóta de aygua [...] un coxi [cossi] de teneó de tres bótas [...] " (Quart d'Onyar, 1758) [ 161-103 ].

| 2 bóta Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-125 ] Una bòta equivalia a ½ carga a: Ripollès, Guilleries, Empordà, gran part de i alguns pobles del Maresme [ 1692-66 ] A Ripoll i entorn, 1 bóta equivalia a 5 canades [ 1692-66 ] o a 10 mitjos canadells [ 1692-125 ] Al Gironès i a , equivalia a 5 copes i mitja [ 1692-66 ] A una part del Ripollès, les Guilleries i l'Empordà, 1 bóta d'oli equivalia 4 mallals [ 1692-66 ] A Camprodon i una gran part de la seva vegueria, s'usava la carga de 2 bótes de 4 mallals de 18 olletes. La carga de Ripoll fa [ 1692-75 ] A Olot i la seva rodalia, la carga d'oli (de ) tenia 2 bótes de 4 mallals de 30 partidors [ 1692-75 ] A Castelló d'Empúries, a bastants pobles de la vegueria de Besalú i a alguns de la de Girona, s'usava la bóta de 4 mallals de 8 meitadelles [ 1692-75 ] A Besalú i gran part de la seva vegueria, s'usava la bóta ( ) de 4 mallals de 10 quarters [ 1692-75 ] A Ripoll, la carga prima ( ) feia 2 bótes de 5 canadells de 16 quarters [ 1692-75 ] A Girona i gran part de la seva vegueria, la bóta ( ) tenia 5,5 copes de 16 meitadelles [ 1692-75 ,125 ] La bóta de Figueres equivalia a [ 1692-78 ] La bóta de Peralada, a [ 1692-78 ] La de Sant Feliu de Guíxols es dividia en 5 copes o 80 meitadelles [ 1692-125 ] La de Banyoles, a [ 1692-78 ] A Banyoles, per a oli, s'usaven la copa, la mitja copa i la bóta [ 1859-301 ] .

"Mes una gerra de tenir oli de tinensa de mija bota poch mes o menos" (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 1828-398 ].

"En lo seller [...] una gerra de terra cul agut, de tinensa de una bóta " (inv. , 1616) [ 2031-118 ].

| 3 bóta Reproducció de les bótes de fusta feta de terrissa [ 1039 ] Atuell que imita la forma de les bótes de fusta, amb broc proper a la base. Per a ús de tavernes. N'hi havia de diverses cabudes [ 1650-244 ] ( Esparreguera [ 1022-236 ], Mallorca [ 1039 ]) Els cèrcols es pintaven amb purpurina (Esparreguera [ 1022-236 ]) Servien per posar-hi licors (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 60-18 ] [ 1022-236 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

| bóta colleresa o colleresa Unitat de mesura de capacitat per a vi (Empordà [ 0 ]).

“ Item una altra bota de capacitat de . v . collereses [...] Item un barrilet de capacitat de dues collereses e miga [...] Item una bota o vexell de capacitat de . x . botes collereses [...] Item una alfabia de capacitat de una colleresa e miga en la qual havie veses entorn una migera. “(inv. castell de Palau-saverdera, 1411) [ 2271-416 ,417 ].

| bóta de licor Semblant a la bóta però amb una tapadora a la part superior i una aixeta a l’inferior (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Campanet [ 1039 ].

| bóta de 32 quartons A Barcelona, el segle XIII, era una unitat de mesura per a vi que equivalia a 4 quarteroles, és a dir, a [ 1768-834 ].

| bóta seixantena Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del País Valencià, igual a 60 càntirs, o sia, [ 1692-125 ].

botar m .

| botar gros V. tb. bóta Nom de la bóta de Besalú, com a unitat de mesura per a líquids [ 1692-125 ].

| botar petit V. tb. bóta Nom de la bóta de Banyoles, com a unitat de mesura per a líquids [ 1692-126 ].

botella f . V. tb. ampolla .

| 1 botella Esments de tipologia desconeguda:

" Botelles aspres" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

“ botelles de terra plenes de tinta” (inv. de botiga, Mataró, 1826) [ 3028-134 ].

"Botella de terra. alcarraza ." (Barcelona, 1839) [ 2221-83 ].

“ botella . f. [...] La de terra. Alcarraza .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-233 ].

| 2 botella V. tb. ampolla , escalfallits , frare Recipient de terrissa o de metall, de forma allargassada, que s’omple d’aigua calenta i serveix per escalfar el llit [ 810-II-618 ] (Esparreguera, on també en diuen ampolla [ 1022-236 ]; Mallorca [ 6-56-22 ] [ 810-II-618 ], Menorca [ 810-II-618 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-24 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ]; Miravet [ 31 ], on també en diuen escalfallits [ 31 ] [ 117-112 ].

| 3 botella Càntir (Fonts, Ribagorça [ 402-81 ] ) .

| 4 botella Recipient amb una boca al capdamunt , dues nanses laterals i ventre aplanat d’una banda i convex de l’altra [ 402-81 ] (Llucmajor [ 402-81 ]).

| 5 botella Com el cànter comú, però amb la part superior del cos envernissada. Solia acompanyar l'aixovar de la núvia (l'Alcora [ 1653-111 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen cànter de núvia [ 1653-111 ].

| 6 botella Ampolla de vidre, llauna, terrissa, etc. per posar licors i d’altres líquids [ 811-I-1143 ] Atuell per a l’aigua, en forma de pera, sense nanses, amb una boca al capdamunt [ 6-46-35 ] Atuell més o menys globular amb coll llarg i estret, usat especialment per portar aigua a taula, sobretot als cafès [ 1650-241 ] (Tamarit de Llitera [ 1288 ], Verdú [ 6-46-35 ]) Amb tap i dues nanses o una de sola (Agost [ 2337-49 ,50 ]) Per a les taules dels cafès ( Agost [ 2337-49 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ]). Prod. a: Agost [ 2337-49 ,50 ], [ 1650-241 ], Fraga [ 1650-241 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ] [ 1650-241 ] , Verdú [ 6-46-35 ] [ 1650-241 ] [ 1673-50 ] [ 2351-32 ] .

| 7 botella Unitat de mesura de capacitat per a vi, no superior a i variable segons les formes del recipient del mateix nom (Penedès [ 1692-126 ], Rosselló [ 1692-126 ]) Al Rosselló, una botella és igual a ½ pot, o sia, [ 1692-126 ].

| botella andujana Amb tap i sense nanses (Agost [ 2337-49 ]) Per servir aigua (Agost [ 2337-49 ]) Prod. a: Agost, semblants a les que es feien a Andújar [ 2337-49 ].

| botella de la col Gerro amb bec i nansa contraposada, dotat de tapadora [ 2337-50 ] Prod. a: Agost [ 2337-50 ].

| botella pàmpol Gerro brodat, amb bec i nansa contraposada [ 2337-51 ] Prod. a: Agost [ 2337-51 ].

botico m . En diuen del càntir (Mallorca [ 8-313 ]) En diuen de la canterella a Eivissa [ Segons Museu de Ceràmica Popular de Sant Jordi d’Alfama]) .

botifarra f . V. tb. botifarrer .

| de la botifarra adj . Denominació moderna d’un estil decoratiu de pisa blava barcelonina, que es va iniciar a la transició dels segles XVII i XVIII [ 1439-18 ] De final segle XVII a mitjan segle XVIII [ 1600-70 ] De principi del XVIII [ 2063-111 ] De la primera meitat del segle XVIII [ 2502-60 ] [ 3069-108 ] L’exemple més modern que es coneix és del 1716 [ 6-77-63 ] Hi ha peces datables, d'aquest estil, des del 1705 fins al 1718 [ 1893-78 ] D’entre el 1700 i el 1730 [ 2492-188 ] D'influència de Savona [ 1893-78 ] Es juxtaposa, a l’igual que la de faixes o cintes , amb la fase final de les sèries de Poblet i de transició [ 2502-54 ] .

botifarrer m .

| del botifarrer Denominació en desús, utilitzada al mercat antiquari durant un cert temps, per denominar l'estil de la botifarra [ 1439-18 ].

botiga f . Obrador; casa o habitació on s’exerceix un ofici [ 810-II-624 ] [ 1884-4 ] Espai de l’obrador on el terrisser modela els atuells [ 21-80 ] [ 106-80 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ] [ 2074-118 ] [ 2252-12 ] ( [ 21-80 ] [ 106-80 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ]).

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“ botiga . f. [...] De oller. Alfareria .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-233 ].

| de les Teules top . Lloc on els gerrers d’Inca produïen i venien en comú la seva obra [ 1081-46 ] Segons Zaforteza y Musoles, probablement era una altra denominació de dels gerrers , de Ciutat de Mallorca [ 1509-68 ].

botigeta f . dim. de botija [ 811-I-1144 ].

“ Bvtijeta . V. Butija.” (Barcelona, 1696) [ 1074-110 ].

“BOTIJETA. s. f. dim. Botijilla , botijuela . Parva lagena.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

botigoi m . Mesura de vi [ 1888-II-172 ].

“ mitjalera . f. ter. Mesura de vi de que dos fan un botigoy . porró, meytadella .” (diccionari de Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II-172 ].

“ botigoy . m. ter. Mesura de vi que’s divideix en dos mitjaleras. Porrón .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-253 ].

botija f . V. tb. botigeta , botijassa [ 402-239 ] (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]; Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Manises [ 988-49 ], Martorell [ 402-239 ], Sant Vicenç dels Horts [ 402-239 ], Terrassa [ 402-239 ], València [ 402-239 ]).

| 1 botija V. tb. barral , botijó carreter , botill , botilla Piriforme, amb base, amb aplanaments laterals o sense , coll llarg, boca estreta i dues nanses laterals [ 2079-66 ] Cos ovoide, amb una nansa a cada costat del coll; acostuma a tenir les cares anterior i posterior aplanades [ 1650-242 ] Vas de terrissa de ventre gros i coll curt i estret [ 1070-276 ] Atuell de terrissa amb dues nanses, ventrut i amb coll prim, que els treballadors del camp usen per endur-se el vi al tros on fan feina [ 810-II-625 ] [ 811-I-1144 ] Base llimada, amb aplanaments laterals (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-18 ]) Per portar vi al camp i beure'n [ 1650-242 ] [ 2079-66 ] Per posar-hi vi [ 4-152 ] [ 42-60 ] [ 402-239 ] (Catalunya oriental [ 810-II-625 ], Martorell [ 402-239 ], Sant Vicenç dels Horts [ 402-239 ], Terrassa [ 402-239 ]) Sense galet lateral. per beure aigua. Per penjar al carro (Agost [ 2337-34 ]) A Caldes de Montbui en diuen botilla [ 0 ] .

Prod. a: Agost, on també en diuen botijó carreter [ 2337-34 ]; Barcelona [ 6-7-17 ] [ 16-80 ] [ 2079-68 ] [ 2457-85 ] , obrador Martínez [ 6-69,70-18 ]; Esparreguera [ 8-98 ] [ 60-18 ]; Piera [ 60-18 ], on també se l'anomena pitxell [ 1650-242 ]; Rubí [ 2261-258 ], Sabadell [ 1-48 ] [ 4-152 ,158 ] [ 70-113 ] [ 1027-353 ] , Sant Feliu de Llobregat [fulletó terrisseria Grané, 1995] [ 100-II-54 ] [ 2261-237 ]) , Sant Sadurní d’Anoia [ 42-60 ], el Vendrell [ 6-30-x ] [ 60-18 ] [ 1650-242 ] .

“Pel Ripollès diuen que després de les fires de Santa Teresa s’ha de trencar la botija , al·ludint a un costum perdut fa molt temps [...] Antigament la gent molt pobra que comprava a fiar, per portar els comptes del que devia emprava una botija de terrissa obrada pels terrissers de Sant Julià de Vilatorta. Era una mena de guardiola amb anses, bastant grosseta, amb un forat estret i allargat per passar-hi ben justos uns palets petits [...] ” [ 71-V-484 ].

“per tres botijes de terra verniçades: 2 sous 6 diners.” (llibre de comptes del comanador de l’hospital de l’Espluga de Francolí, 1556) [ 1037-580 ].

" Botijes de mitj corter i d'altres mides" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

" Botijas de mitg corta / Botijas de maÿtadella / Botijas d'oferta" (inv. de Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-90 ].

"Una sort de botijes de terra blanca amb dues nanses" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

“Per tres botijes de terra verniçades” ( Catalunya, s. XVI) [ 1037-580 ].

"Item una botija de terra usada." (inv. Mataró, 1622) [ 1812-222 ].

" Botiges de tota sort" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna botija gran: 1 sou 6 diners.

Vna botija mitjana: 1 sou.

Vna botija petita: 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una botija de dos quarters, 2 sous 8 diners.

Una botija de un quarter, y mitg, 1 sou 6 diners.

Una botija de un quarter, 1 sou 4 diners.

Una botija de mitg quarter, 8 diners.

Una botija de maytadella, 7 diners.

Una botija de mitja maitadella, 6 diners.

Una botija mes petita, 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

“ Botija . V. Butija.”, “ Butija , ò botija . Vinaria lagena, (æ) Hoc Oenophorum, i. Petita butija, butijeta . Hæc Laguncula, æ.” (Barcelona, 1696) [ 1074-110 ].

" Botijas de mitg cortè, a 9 sous dotzena / Botijas de mitja meytadella, a 4 sous dotzena / Botijas de cortè, a 18 diners la peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Botijas de maÿtadella, a 9 sous 9 diners la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-91 ].

“7 botija de terra” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1735) [ 2502-94 ].

" Botijas de dos, tres ÿ quatre meÿtadellas [...] Botijas de mitja ÿ de meÿtadella" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Ittem dos dotsenes de botiges de diferents mides." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].

“ botija . s. f. Botija . Lagena.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ botija . f. vas de terrissa rodó, coll curt y estret. Botija .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-233 ].

“La botija [...] té dos ansetes de les que solen lligar un sogall que serveix per portar-la penjada” (Martínez y Martínez, F.: Folklore Valencià , I, 24. València, 1912) [ 810-IX-976 ].

“La botija llavors fa tot el gasto. De mà en mà va, remullant totes les goles.” ( Catalana , vol. I, p. 157, Barcelona, 1918) [ 810-II-625 ].

| 2 botija o botija de camp En forma de carmanyola rodona, amb dues nanses i boca prima al capdamunt [ 0 ] Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur) [ Museu de Terrissa dels Països Catalans, d' Oristà ].

| 3 botija i les formes botitja i botitxa Al País Valencià diuen botitxa [ 19-16 ] [ 402-239 ] [ 810-II-625 ]) Càntir, recipient amb una nansa al capdamunt i dos brocs de diferent gruix, el més gran per omplir-lo d’aigua i el més petit per beure a galet [ 810-II-625 ] Atuell de terrissa per contenir aigua [ 402-239 ] (Alzira [ 402-239 ] [ 2261-91 ] , Atzaneta [ 402-239 ], Bocairent [ 402-239 ], Cullera [ 402-239 ]; Guardamar, Baix Segura, on també en diuen botijó [ 1866-83 ]; Manises [ 353-31 ] [ 1650-240 ] , Olocau [ 402-239 ] , Villena [ 0 ]) Prod. a: Alzira [ 2261-91 ], Llíria [ 8-119 ].

| 4 botija Canterella (Llíria [ Segons Museu de Ceràmica Popular de Sant Jordi d’Alfama ]) Prod. a: Llíria [ Segons M useu de Ceràmica Popular de Sant Jordi d’Alfama ].

| 5 botija Ampolla de terrissa de forma panxuda [ 402-239 ] (Nules [ 402-239 ]).

| 6 botija Antigament, la gent del Ripollès portava els comptes mitjançant una botija de Sant Julià de Vilatorta, que era una mena de guardiola amb nanses, bastant grosseta, amb un forat estret i allargat, per passar-hi ben just uns bastonets que servien per comptar deutes [ 71-V-484 ].

| botija de carro (País Valencià [ 1015-80 ]) o de carreter (Agost [ 8-127 ]) Carmanyola (Agost [ 8-127 ]) Per a oli o vi (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]) Prod. a: Agost [ 8-127 ], Alfara d’Algimia [ 1061-24 ,29 ].

| botija d’engany Prod. a: Manises [ 353-31 ].

| botija de galet Amb un broc per beure a galet [ 2419-255 ].

"Ittem quatre cantis per posar vi y tres botiges de galet [...] Ittem sis cantis de vi, y dotse botiges de galet ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].

| botija de llaurador Prod. a: Llíria [ 8-119 ].

| botija de pagès Prod. a: Rubí [ 2261-258 ].

| botija valenciana Prod. a: Agost [ 19- 19, 29 ].

botijassa f . Augm. de botija .

“BOTIJASSA. s. f. aum. Botijon . Grandior lagena.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

botijó m . i la forma botitxó Botija [ 810-II-625 ] Càntir amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà] (Agost, on en diuen botitxó [ 8-126 ] [ 810-II-625 ] [ 1287-26 ]; Benidorm [ 810-II-625 ], Calp [ 810-II-625 ], Crevillent [ 810-II-625 ] ; Guardamar, Baix Segura, on també en diuen botija [ 1866-83 ] ) Prod. a: Agost [ 8-126 ] , Biar [ 1650-240 ] .

“Traficava sal de Torrevella, cànters i botijons d’Agost” (Valor Aleix, 48) [ 810-II-625 ].

| botijó d’ànec Càntir semblant al de gall (Agost [ 8-126 ]) Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-44 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] , on en fan de brodats i sense brodar [ 2337-44 ] .

| botijó anglès Càntir amb forma de baldufa, amb peu de copa, nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-42 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 2337-42 ] .

| botijó de tres anses Càntir amb una nansa central i dues de laterals més petites i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ].

| botijó bellota Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-38 ] Prod. a: Agost [ 2337-38 ].

| botijó bola Superfície amb decoració brodada. Per decorar [ 2337-37 ] Prod. a: Agost [ 2337-37 ].

| botijó cabut També en diuen botijó de tres pitos [ 2337-39 ] És un càntir d'engany [ 2337-39 ] Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-39 ] Prod. a: Agost [ 1729-160 ] [ 2337-39 ] .

| botijó de capritx Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-41 ] Prod. a: Agost, on en fan de brodats i sense brodar [ 2337-41 ].

| botijó carreter V. tb. botija Per beure aigua [ 2337-34 ] Per penjar al carro. Sense galet lateral [ 2337-34 ] Prod. a: Agost [ 2337-34 ].

| botijó castanya Cos cilìndric d’eix horitzontal amb peu de copa, nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-37 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 2337-37 ] .

| botijó català Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1813-43 ].

| botijó de la col Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-42 ] Prod. a: Agost [ 2337-42 ].

| botijó coronat Per beure aigua [ 2337-36 ] Càntir de cos esferoidal delimitat per dues garlandes frunzides, peu de copa, nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1813-43 ] [ 2337-36 ] .

| botijó de cul retallat Càntir de cos troncocònic, amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ].

| botijó de gall Càntir en forma de gall, amb peu de copa i nansa al capdamunt. Forat d’omplir a la cua del gall i galet al bec de l’animal (Agost [ 8-126 ]) Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-43 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1813-43 ] , on en fan de brodats i sense brodar, a vegades pintats en fred [ 2337-43 ] .

| botijó home Càntir d'ànima que serveix per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-40 ] Prod. a: Agost [ 2337-40 ].

| botijó japonés Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-41 ] Prod. a: Agost, on en fan de brodats i sense brodar [ 2337-41 ].

| botijó de luxe Càntir d'ànima que serveix per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-40 ] Prod. a: Agost [ 1813-43 ] [ 2337-40 ] .

| botijó madrileny Càntir amb botxa esfèrica, dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure i nansa en sentit broc-galet (Agost [ 8-126 ]) Per a la zona de Madrid [ 2337-34 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 2337-34 ] .

| botijó de mamella Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-39 ] Prod. a: Agost [ 8-127 ] [ 2337-39 ].

| botijó nevera o de nevera Càntir de cos aplanat a fi que capiga dins d’un frigorífic, amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 2337-35 ] .

| botijó Ocany a Càntir amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1597 ] .

| botijó de pera Càntir piriforme, amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 2337-33 ] .

| botijó del pardalet Prod. a: Onda [ 2264-278 ].

| botijó pinya Per beure aigua [ 2337-33 ] Prod. a: Agost [ 2337-33 ].

| botijó de tres pitos V. botijó cabut .

| botijó de ro t llo o roll Càntir de tortell (Agost [ Segons M useu de Ceràmica Popular de Sant Jordi d’Alfama] ) [ 6-75,76-85 ] [ 2337-44 ] Prod. a: Agost [ Segons M useu de Ceràmica Popular de Sant Jordi d’Alfama ] [ 6-75,76-85 ] , on en fan de brodats i sense brodar [ 2337-44 ] .

| botijó Santander Càntir xato, de base ampla, amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure [ 8-126 ] Pintat amb trepes . Els que representaven paisatges africans s'enviaven al nord d'Àfrica [ 2337-30 ] (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1597 ] [ 2337-30 ,85 ] .

| botijó Santander ansa partida Per beure aigua. El preferit pels pescadors de Santander [ 2337-29 ] Prod. a: Agost [ 2337-29 ].

| botijó Santander ratllat Per beure aigua. Amb ratlles verticals [ 2337-29 ] Prod. a: Agost [ 2337-29 ].

| botijó de suro Càntir troncocònic, llis, amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ Segons M useu de Ceràmica Popular de S ant Jordi d’Alfama ] [ 8-126 ] [ 2337-32 ] , Sax [ Segons M useu de Ceràmica Popular de S ant Jordi d’Alfama ] .

| botijó tambor Per beure aigua [ 2337-36 ] Prod. a: Agost [ 2337-36 ], on el feien brodat i sense brodar [ 2337-36 ].

| botijó tonell Per beure aigua i com a objecte decoratiu [ 2337-38 ] Prod. a: Agost [ 2337-38 ].

| botijó de tronc Càntir de cos troncocònic, que imita el tronc d’un arbre, amb nansa al capdamunt i dos brocs, un per omplir-lo i l’altre per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ].

| botijó valencià Per beure aigua [ 2337-31,32 ] Càntir que s’assembla al Santander però és més esbelt (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 2337-31,32 ] .

botil m . V. botill .

botill m . Botija [ 811-I-1144 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item una dotzena botils negres, sis aufabias Mallorquinas y duas aufabias Moriscas." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

botilla f . V. tb. botilleta , carrafa .

| 1 botilla Esments sense d ades sobre la tipologia:

“Item une botille de terra.” (inv. Llucmajor, 1581) [ 1280-163 ].

" botillas " (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-341 ].

| 2 botilla V. tb. càndil [ 811-I-1144 ] Barral [ 0 ] Botija [ 57-8 ] [ 1070-277 ] Boca estreta al capdamunt , apta per a un tap de suro, dues nanses laterals, sense galet, amb aplanaments laterals o sense. Per a vi [ 42-60 ] [ 57-8 ] [ 811-I-1144 ] Prod. a: Caldes de Montbui [ 6-7-16 ] [ 42-60 ].

| 3 botilla Canterella [ 0 ] Petit cànter, de b oca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i a l'espatlla un galet per beure [ 0 ] Per beure aigua [ 19-15 ] Prod. a: Onda [ 19-15 ] [ 1650-240 ] .

| 4 botilla Recipient de terra sense envernissar, de forma acampanada, amb el coll molt curt, sense galet i amb dues nanses, que serveix als segadors i altres treballadors del camp per dur l’aigua fresca al tros de terra on treballen [ 810-II-625 ] Receptacle de terra cuita per a aigua, que usen els segadors i margers [ 824 ] ( Illes Balears [ 2409-7 9 ], Mallorca [ 8-312 ] [ 810-II-626 ] [ 824 ] [ 1755-38 ] [ 1868-281 ] ) Cantimplora (Ciutadella de Menorca [ 1729-95 ]) Prod. a: Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 1729-95 ] , Ciutat de Mallorca [ 13-139 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] , Marratxí [ 1750 ] , Santa Maria del Camí (Mallorca) [ 13-142 ] .

“Duas gerras duas botillas ” (arx. dels Agustins , de Felanitx, 1683) [ 810-II-626 ].

| botilla de barca Semblant a la botilla de carreter però més baixa i amb la base més ampla, a fi romandre estable malgrat els moviments del mar [ 8-312 ] [ 1039 ] de forma acampanada [ 1755-40 ,154 ] (Mallorca [ 8-312 ] [ 1039 ] [ 1755- 39, 40 ,153 ] ) Prod. a: Ciutat de Mallorca, on també en diuen botilla de camp [ 8-313 ], Santa Maria del Camí [ 8-315 ].

| botilla de boca ampla Com la botilla de carreter però més esbelta, amb les nanses de coll a espatlla i amb la boca més ampla (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Porreres [ 1039 ].

| botilla de caçador Semblant a la botilla de pareller però més petita i amb galet o sense (Mallorca [ 1039 ]).

| botilla de camp Prod. a: Ciutat de Mallorca, on també en diuen botilla de barca [ 8-313 ].

| botilla de carreter De forma acampanada, amb boca estreta al capdamunt i dues nanses laterals. Sense galet (Mallorca [ 8-312 ] [ 1039 ] [ 1059-132,210,211 ] [ 1755- 39, 40 ,154 ] ) Prod. a: Santa Maria del Camí [ 8-315 ].

| botilla de pareller Boca estreta al capdamunt i dues nanses laterals. Té forma de carmanyola, amb un costat bombat i l’altre pla. Al costat bombat té , freqüentment, una espiral incisa (Mallorca [ 1039 ] [ 1059- 210, 211 ] [ 1755- 39, 40 , 140,152, 153 ] ) Per portar aigua al camp. Podia penjar-se a les baranes del carro [ 1755-154 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ].

| 1 botilla de pescador Recipient de terra cuita, de forma acampanada, sense aplanaments laterals, amb el coll curt i dues nanses laterals [ 0 ] Semblant a la botilla de carreter però amb la base més ampla [ 1059-132 ] L’usen els pescadors a les barques [ 957-9,20 ] (Mallorca [ 957-21 ] [ 1059-132,216 ]).

| 2 botilla de pescador [?] Recipient semblant a un càntir de nevera, amb un sol broc cilíndric, ample i llarc [ 0 ] (Mallorca [ 1059-216 ]).

| botilla plana V. tb. botilla Cantimplora, per portar aigua al carro [ 42-66 ] (Ciutat de Mallorca [ 42-66 ] , Menorca [ 1337-91 ] ) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 42-66 ].

| botilla que s’omple pel cul Càntir d’engany amb sis galets, que s’omple per un forat que té a la base [ 19-14 ] (Onda [ 19-14 ]).

botilleta f . Botilla petita [ 810-II-626 ] (Mallorca [ 810-II-626 ]).

“D’aigo de sa font des Quer | jo en tenc una botilleta : | cada glop una pesseta | i cada gota un dobler.” (cançó pop. mallorquina) [ 810-II-626 ].

botitja f . V. botija [ 810-II-627 ].

botitxa f . Forma apitxada de botija (Agost [ 8-127 ], Llíria [ 8-119 ], País Valencià [ 19-16 ]).

botitxó m . Forma apitxada de botijó .

botó m .

| 1 botó Agafador en forma de pomet (Esparreguera [ 1022-251 ]) En un atuell de ceràmica, protuberància de base circular o ovalada [ 1666-55 ] .

| 2 botó Rajola envernissada, en forma de disc, generalment en relleu. Per extensió, també es denomina botó la rajola poligonal, estelada, ovalada, etc. que no permet recobrir superfícies per unió amb altres d'igual forma. És a dir, el botó està fet per anar en solitari, no agregat a d'altres [ 1885-14 ] Prod. a: Esplugues de Llobregat [ 6-88,91-14 ] [ 1885-14 ] , Reus [ 0 ] .

botxa f .

| 1 botxa V. tb. baldufa , tripa La part del càntir o silló que fa de recipient [ 4-163 ] [ 2074-121 ] ( [ 106-84 ] , Verdú [ 1640-14 ] [ 1673-46 ] [ 2351-29 ] ) El dipòsit dels càntirs acabats de tornejar i encara no guarnits (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-14 ]) Panxa o part inferior voluminosa d’un atuell de terrissa [ 1-40 ] [ 810-II-631 ] (Breda [ 810-II-631 ] [ 1160-230 ], el Penedès [ 810-II-631 ]).

| 2 botxa L’obra del terrisser, crua [ 23 ] [ 810-II-631 ] ( del Camp [ 23 ] [ 810-II-631 ]).

| 3 botxa Nom genèric de la llenya utilitzada com a combustible del forn [ 938-376 ] (Manises [ 938-376 ]).

botxaet m . i la forma butxaet .

| botxaet alacantí Una mena de perol [ 2264-277 ] Prod. a: Canals [ 2264-277 ].

botxaire botxaira m . i f .

| 1 botxaire Qui fa obra de botxa , és a dir, feta a sòl de rodell , no de pisa [ 21-80 ] [ 136-66 ] [ 810-II-632 ] ( [ 810-II-632 ]) Aquesta especialització es formulà a , a final segle XIX o principi del XX [ 21-80 ] [ 136-66 ] [ 2427-65 ] .

| 2 botxaire Qui s'especialitzava a fer botxes de càntir (Figueres [ 4-135 ]).

botxar v .

| 1 botxar Fer botxes d’olles o cassoles [ 810-II-632 ] Modelar olles i altres peces de base bombada, de cap per avall [ 6-68-13 ] [ 1650-237 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-13 ]; Breda [ 810-II-632 ] [ 1650-237 ], Quart d'Onyar [ 1650-237 ] ).

| 2 botxar Modelar càntirs a la roda [ 729-18 ] (Agost [ 729-18 ]).

bòvila f . Incorrecte, V. bòbila .

brac m . ant. Fang [ 810-II-640 ].

“ [...] que negú obrer o obran qui fassa cayros, no gaus trer brach del motle ab ma sino ab regla [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

“BARRO [...] Brach , fanch , argila .” (Barcelona, 1901) [ 110-52 ].

braç m .

| de braç , braç petit o braç xic , braç gran V. canal , canó Certes mides de canal [ 0 ] Certes mides de canons [ 0 ].

| braç de bòbila Veg eu-ho a l'entrada bòbila .

| braç de Hoffmann Braç de bòbila. Poden ser senzills, en forma de túnel recte, o dobles, és a dir, amb túnel de retorn (Regencós [ 1566-77 ,84 ]).

bragajador m . De brach ? [ 824-I-276 ].

“Un bragajador que no fassa sinó bragajar al costat del qui fa los cayrons” [ 824-I-276 ].

“Item que cascu teuler e teulera aya tener a cascu fasedor de cayros i . brageiador , lo qual bragegador [sic] no ause fer altra fasena sino brageiar sotz la pena d’aval escrita.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-363 ].

bragajar v . De brach ? [ 824-I-276 ].

“Un bragajador que no fassa sinó bragajar al costat del qui fa los cayrons” [ 824-I-276 ].

“Item que cascu teuler e teulera aya tener a cascu fasedor de cayros i . brageiador, lo qual bragegador [sic] no ause fer altra fasena sino brageiar sotz la pena d’aval escrita.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-363 ].

branca f . Brancal [ 0 ].

brancal m . o branca f . Cadascun dels dos costats d'un portal o d'una finestra. A vegades es revestien amb peces ceràmiques emmotllurades d'elaboració complexa, amb la part visible en forma de diedre i l'interior amb elements destinats a augmentar la seva resistència [ 1885-12 ].

" [...] en los lados, vulgo brancals , de las aberturas de balcones y bentanas [...] " (Barcelona, 1775-1776) [ 1471-217 ].

brancalada f . Conjunt dels elements arquitectònics que delimiten finestres, portals i balcons. Una brancalada és formada pels brancals , la llinda i l' ampit o el llindar , segons es tracti de finestres o de portals. A vegades, la brancalada és feta de ceràmica [ 1885-12 ].

branquilló m . Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana de final segle XVI, molt relacionat amb el motiu denominat de les fulles feses [ 1491-57 ,61 ].

braser m .

| 1 braser V. tb. copa de foc , fogona Recipient de metall o de terra, dins del qual posen brases per escalfar una habitació [ 810-II-656 ] Atuell de terrissa en forma de casquet o de tronc de con invertit amb dues nanses damunt l'ala. S'hi posaven brases [ 1650-238 ] Prod. a: Barcelona [ 1556-700 ], (obra negra) [ 1650-238 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 6-25-36 ] [ 16-78 ] [ 60-18 ] [ 88 ] [ 351 ] [ 1650-238 ] [ 2252-18 ,34 ] [ 2423 ] .

“Item un braser de fusta y terra.” (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f78 ].

" En la taverna [...] Item un braser de terra plantat entre quatre petjes de fust ab unas mollas pendents de una cadeneta de ferro clavada en dits petjes, tot usat. " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

| 2 braser Nom actual que es dóna a les plates de pisa de grans dimensions. A Paterna i Manises van arribar als 45-55 cm de diàmetre [ 2253-79 ].

braseret m . Maridet, recipient de metall o de terra on es posen brases i que es col· loca davall els peus per escalfar-los [ 810-II-656 ] Fogona, maridet, per escalfar-se els peus [ 1070-282 ] .

bravera f . Respirall de forn [ 811-I-1162 ] Forat central, i més gran que els altres, de la cúpula del forn ( Castelló de Rugat [ 2261-99 ], [ 2261-156 ], Verdú [ 8-101 ]) Orifici central del garbell (Alzira [ 2261-89 ]) .

brec m . Bec per on s’aboca el contingut d’un cànter, d’una cadufa, d’una olla, d’una escudella, etc. [ 810-II-656 ] (Mallorca [ 810-II-656 ] [ 957-30 ] [ 1755-40 ] , Menorca [ 810-II-656 ], Olot [ 810-II-656 ], Penedès [ 810-II-656 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]) Bec del càntir d'oli (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-19 ]).

bregar v . V. abargar .

brescador m . Brescadora [ 0 ].

"Brescador. m. instrument per brescar." (Barcelona, 1839) [ 2221-86 ].

brescadora f . V. tb. ansat fumer , brescador , eixamenadora , escalfador , fumador , fumadora , fumall , fumer , fumer de mà , fumera , test de donar fum , test de fumigar eixams Per brescar cremant en el seu interior escrements d’animals i bufant pel seu forat rodó per tal de produir fum ( [ 102 ]) Per adormissar les abelles ( [ 6-47-43 ]) Amb mànec, no amb nansa (Quart d'Onyar [ 136-48 ] [ 2252-37 ] ) Se'n feien de dos tipus, sempre de forma esfèrica aplanada. L'un tenia obertura superior, per on es carregava de matèria encesa, i, a la panxa, mànec i dos brocs (per un es bufava i per l'altre sortia el fum). L'altre, tancat per dalt, tenia una nansa lateral i, al seu damunt, un orifici protegit amb visera, per on s'omplia i es b u fava ; hi havia, és clar, un broc contraposat per on sortia el fum. El primer tipus es feia a Quart d'Onyar i a segon només a Quart d'Onyar , d'obra negra [ 1650-238 ] Prod. a: (obra negra) , producció continuada d’un sol tipus i una sola mida [ 6-47-43 ] [ 21 ], on també en deien fumer [ 4-141 ] [ 6-47-43 ] [ 102 ] [ 1650-238 ] o fumera [ 6-47-43 ] [ 21 ]; Quart d’Onyar (obra negra) [ 60-18 ] [ 136-48 ] [ 351 ], on també en diuen fumer [ 351 ] [ 1650-238 ] [ 2252-37 ] .

| brescadora d’ansat Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982], on també en diuen ansat fumer [ 4-140 ] [ 88 ].

| brescadora de maridet Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982], on també en diuen fumer [ 4-140 ] [ 88 ].

| brescadora de tub Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982].

| brescadora xata Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1982].

bresquet m . Mena de b raser alimentat amb carbó vegetal i amb un enreixat sobre el qual podien descansar les olles i les cassoles [ 112-10 ] [ 393-210 ] Utilitzat per preparar menges delicades [ 393-210 ] Probable localisme de l’anonim autor del Libre de Sent Soví [ 185-51 ] Podria tractar-se d’una mena de fogó format per dos cossos superposats [ 185-50 ].

“ bresquet ” ( Libre de Sent Soví , part corresponent al s. XV) [ 112-102, 132,136,151,152,169 ].

“ [...] e puys vaya sobre lo bresquet o sobre grelles.” ( Libre de Sent Soví , part corresponent al s. XV) [ 112-68 ].

“E vol-se coura a bresquet de brases, per pahor de fum.” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-93 ].

“ [...] bresquet de brases ho de carbó, per pahor de ffum.” ( Libre de Sent Soví , part corresponent al s. XV) [ 112-94 ].

“E con ne volras perfumar, pendras dels panets e fer n as trosets e axi lansar n as sobre lo bresquet e perfumeras so que volras.” (receptari s. XV) [ 1032-119 ].

bric m . Angl. Maó (Marina Alta [ 1659-95 ] [ 1983-203 ] ).

bridell m . Gibrell [ 0 ] Llibrell per manipular la bugada, etc. (Torrent, Horta [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ]) Equival a safa o ferrada [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ].

broc m . V. tb. pitat , pitet .

| 1 broc V. tb. tòt Part d’un recipient en forma de canó, tant per on s’aboca com per on s’introdueix el líquid que conté [ 811-I-1174 ] (Verdú [ 2184 ]) Abocador en forma de canó [ 1666-56 ] .

“ cantereta . s. f. y canti . s. m. Lo canti té dúas ánsas y no té galet ó broch petit pera beure, no més lo broch gran que es la boca. Sa forma es semblant á la del ánfora . La cantereta es de forma igual al canti , pero més petita y á més del brocall té galet al ventre ó costat.” (Barcelona, 1887) [ 953-154 ].

| 2 broc V. tb. forol , gal , pixador , pixarell Exclusivament, el canó per on raja el líquid [ 0 ] Part d'un recipient en forma de bec o canó per on s'aboca el líquid que conté , generalment aigua, oli o vi [ 1070-286 ] [ 2000-255 ] Part d’un recipient en forma de bec [ 1070-286 ] [ 811-I-1174 ] Bec o abocador dels pitxers (Manises [ 353-31 ]) Canonet que sobresurt de la superfície d’una peça i serveix per abocar-ne el líquid [ 394-25 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]).

“II bacins [...] la un ab broch ab les orles reparades.” (González Hurtebise, Eduardo: Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón ..., 1412-1424; Anuari IEC, V, 148-188) [ 810-II-674 ].

“sis pitxers, la meitat ab broc e l’altra meitat sens broc ” (carta de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1455) [ 938-376 ].

“Dos pichers ab broch ” ( El Archivo , VII, p. 110; València, 1893; doc. a. 1493) [ 810-II-674 ].

“Item, una cetra de terra blanca ab hun broch .” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1530) [ 2502-87 ].

“ broch . m. Canaleta en figura de bèch de aucell ó canonet que tenen los gerros, porrons, etc. pera béurer ab facilitat. Pico, gallete. [...] Lo gros pera umplirlos.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-243 ].

| 3 broc Exclusivament, el canó per on s’omple un recipient [ 0 ] Canó per on s’omple un càntir (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]; Castellciutat [ 6-62-32 ], Esparreguera [ 1022-251 ]).

| 4 broc Bec on es posa el ble dels gresols i llumeners [ 811-I-1174 ].

| 5 broc Forat que hi ha a la part de baix d’algunes tortugues de teulada, per encaixar-hi la canal conductora de l’aigua cap al carrer (Tortosa [ 810-II-674 ]).

| 6 broc Canó de terra cuita que va adherit a un ribell o a un sifó d’excusat, per rebre el líquid que ve de l’aigüera, de l’orinador, etc. (Tortosa [ 810-II-674 ]).

| broc gros V. tb. tarot El broc que serveix per omplir els càntirs o sillons (Verdú [ 1673-33,36 ]).

“ broch . m. Canaleta en figura de bèch de aucell ó canonet que tenen los gerros, porrons, etc. pera béurer ab facilitat. Pico, gallete. [...] Lo gros pera umplirlos.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-243 ].

| broc de morro Mena de galet, amb un eixamplament a la part superior, que distingia els sillons de ca (Verdú [ 1640-14 ] ) .

| broc petit V. tb. broc xic , galet El broc per on raja l'aigua dels càntirs o sillons (Verdú [ 1673-33,36 ]).

| broc de surtidor (producció ceràmica de , 1936) [ 189 ].

| broc xic V. tb. broc petit , galet El galet dels càntirs (Esparreguera [ 1022-251 ]).

brocal m . i la forma brocall .

| 1 brocal Atuell de tipologia desconeguda. Ampolla? [ 0 ].

“item dos brocals de domàs, dues escudelles de domàs [...] ” (inv. València, 1343) [ 1169-30 ] Olivar opina que es tracta d’objectes de pisa ja que, en cas d’ésser de vidre, el document ho diria.

“item unum brocal de opera de domàs” (inv. Barcelona, 1360) [ 1169-40 ].

| 2 brocal Broc gros de la botija [ 810-II-625 ] (País Valencià [ 810-II-625 ]) Broc de cànter o de bóta [ 810-II-674 ] (Castelló de [ 810-II-674 ], Maestrat [ 810-II-674 ], Torelló [ 810-II-674 ]).

“CANTERETA. s. f. y CANTI. s. m. Lo canti té dúas ánsas y no té galet ó broch petit pera beure, no més lo broch gran que es la boca. Sa forma es semblant á la del ánfora. La cantereta es de forma igual al canti, pero més petita y á més del brocall té galet al ventre ó costat.” [ 953-154 ].

brocall m . V. brocal .

brodadora f . Ramejadora. Denominació incorrecta de l’operaria especialitzada en ramejar les peces (Agost [ 727-31 ]).

brodar v . Ramejar. Denominació incorrecta de l’operació d’ornamentar les peces amb ramejats (Agost [ 727-31 ,32 ], Verdú [ 6-71-47 ]).

brodat m . V. tb. ramejat Decoració en relleu sortit, practicada a Verdú des de principi del segle XX. Es feia amb llamuixa aplicada amb la munyica [ 6-43-31 ] [ 6-71-47 ] [ 1673-37 ] Decoració practicada a Agost mitjançant relleus fets amb engalba espesa [ 2264-273 ] .

brodat -da adj . V. ceràmica brodada .

brollador m . Element ceràmic que recobreix i dóna importància a una sortida d'aigua. Molt utilitzat en fonts i petits estanys de parcs i de jardins. Actualment, també s'usa molt en piscines privades. Comunament, són d'obra de gerrer emmotllada i envernissada. N'hi ha de paret i de sòl [ 1885-18 ] Peça d’on surt aigua a pressió. Pot ser una simple copa o constituir veritables escultures de terra cuita [ 1650-256 ] Prod. a: Barcelona [ 1650-256 ], Reus [ 1650-256 ].

bromat -da adj . V. tb. abambollat , abombollat Ple de bombolles, abombollat [ 353-32 ] (Manises [ 353-32 ]).

broquelló m . Galet (Castells de Serrella, Marina Alta [ 1658-46 ] [ 1983-188 ] ).

bròquil m . Broc de cadaf, d’olla o d’escudella (Ciutadella [ 810-II-684 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]).

brosta f . Llenya d’olivera emprada per encendre el forn dels terrissers (Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ]).

brot m .

| brot floral triple Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la ceràmica daurada de Manises, durant el període 1460-1500 [ 1212- 208, 222 ].

bruiola f . V. brullola .

bruixa f . Barralet (Baix Llobregat [ 810-II-693 ]).

brullol m . Recipient de metall o de terrissa, ample i poc fondo, que serveix per posar-hi l’aigua de rentar i per abeurar les bèsties [ 810-II-697 ] (Mallorca [ 810-II-697 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]) També per col.locar-lo sota els testos per recollir l’aigua sobrant ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]).

brullola o bruiola f . V. tb. buiola , bujola , obi Recipient pla, circular, de parets baixes, de diferents mides, on mengen els animals ( Illes Balears [ 2409-79 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1043- fig. 4] [ 1059- 199, 214 ] , on també en diuen obi [ 1755- 39, 40 ,52 ] ) Recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, que serveix per tenir-hi aigua i posar-hi coses en remull [ 810-II-697 ] (Mallorca [ 810-II-697 ] [ 1059-199,214 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]) A Llucmajor, els terrissers la feien servir per rentar-se les mans i treure’n el fang [ 1755-52 ] Mena de cossi que serveix per rentar-se els peus [ 402-239 ] (Llucmajor [ 402-239 ]) A Puigpunyent i a Calvià, servia per donar aigua a les aus de corral [ 1755-52 ] Prod. a: Llucmajor [ 1544- 1 ] , Maó [ 2899-40 ], Marratxí[ 2899-41 ] .

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles , toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

“Es sabateró de sa cantonada havia romput sis bruyoles ” ( , Mallorca, 14) [ 810-II-697 ].

brullolarra Augm. de brullola [ 810-II-697 ].

brullolassa Augm. de brullola [ 810-II-697 ].

brulloleta Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brulloletxa Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brulloleua Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brullolí Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brullolina Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brulloló Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brullolona Dim. de brullola [ 810-II-697 ].

brullolot Augm. de brullola [ 810-II-697 ].

brullolota Augm. de brullola [ 810-II-697 ].

brunyir v . [ 651-12 ] Treure llustre a la superfície d’una peça de ceràmica fregant-la amb una eina o un objecte . Permet fer-hi dibuixos [ 2074-122 ] Es frega la peça, encara crua, amb un palet de riu de la mida d'una ametlla o amb la mateixa ungla del terrisser, mullats amb aigua o amb la pròpia saliva. Dóna impermeabilitat i duresa a la peça. També s'utilitza com a element decoratiu [ 10-15 ].

bu ixol m . V. bujol .

buc m . o buc d’abelles V. tb. casa d’abeies Rusc d’abelles fet de terrissa ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]) Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| pujar el buc Operació d’estirar el fang en el torn, apujant la forma definitiva (l'Alcora [ 1653-57 ]).

búcar m .

| 1 búcar Terra argilosa i negra de la qual són fets molts vasos etruscos [ 2000-260 ].

"Item, un pot de búcaro labrat per covar al thé." (inv. Barcelona, 1745) [ 2078-50 ].

| 2 búcar Objecte de búcar [ 2000-260 ].

| 3 búcar Catúfol [ 2000-260 ].

| 4 búcar neol. Vas de terrissa que sol servir per posar flors [ 810-II-708 ] (l'Alcora [ 1653-109 ,114 ]) Prod. a: l'Alcora , on també en diuen florero [ 1653-109 ,114 ] .

“ búcaro . m. Vas de terrissa fi y olorós.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-247 ].

búcaro m . Incorrecte, V. búcar .

bufa f . Oclusió d’aire dins d’una peça ( [ 21-82 ]).

bugader m . i les formes bogader , boganter , buganter , bugater V. tb. bugadera , buga deret .

| 1 bugader Cossi per passar bugada [ 2000-262 ] [ 2264-65 ] (Castellfollit de Riubregós [ 1681-143 ], Cerdanya [ 6-59-6 ]) Bugaders o folladorets servien per fer la bugada. Eren situats a prop de la llar de foc, d’on es treia la cendra per fer llexiu [ 191-222 ] Cubell o cossi de terra, de fusta o de metall, on posen la roba per passar bugada [ 810-II-719 ] [ 811-I-1190 ] [ 955-391 ] L’atuell que serveix per passar bugada; és el cossi o cubell , de fusta o de terrissa [ 1366-5 ].

“En la cuyna [...] .i. bugader gran.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-616 ].

“Item I bugader ha eserpallat [...] Item I bugader de terra enserpallat ab son banch.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-58 ].

“item duos cocis siue bugaders de terra.” (inv. Barcelona, 1363) [ 1169-40 ].

“item quendam bugaderium terreum descordat uel sine cordis seu res[tibus] [...] item unum bugaderium terreum encordat siue enserpellat [...] item unum buguederium terreum paruum.” (inv. Barcelona, 1380) [ 1169-43 ].

“Item atrobí en la cuyna [...] dos bugaders .I. gran e .I. poch, lo poch es .I. petit trencat [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-17 ].

“En lo celler [...] Un per o bugader de terra migancer enserpellat de corda de spart, ple de forment [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

"un bugader de terra gran, menys de serpella, cedat" (inv. Barcelona, 1390) [ 393-226 ].

“Item dos bugaders grans de terra, enserpellats, ab lurs cobertors de fust. Item .i. altre bugader de terra gran, menys de serpellera, cedat.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

"Item unum bugater magnum terre. Item alium bugater terre parvum." (inv. castell de Peratallada, Baix Empordà, final s. XIV) [ 1454-52 ].

" bugader de terra amb banc apte per tenir bugader : 11 sous" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, 1405) [ 393-218 ].

“Item I bugaderet petit enserpellat [...] Primo I bugader de terra ab son banch.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-93 ].

“Item en la casa de la cuyna fforen trobades [...] un bugader de terra encordat [...] Item en la casa de la xemera [...] un bugader gran encordat.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-135,138 ].

“Un bugader de terra sens enserpayament” (inv. Vic, 1410) [ 824-III-206 ].

“It. un bugader de terra patit” (inv. Vic, 1413) [ 824 ].

“ [...] en la cuyna [...] un bugader encordat [...] Item un bugador petit encordat [...] Item II bugaders entrepellats.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-175,176,188 ].

“En lo obrador [...] Un bugadé ab XLVI ll. de stam filat y 3 ll. de lana filada [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124-198 ].

“ [...] un bugader de terra ab son cubertor gornid de soga [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

"La cuyna: [...] Item dos bugaders de terra, .I. gran e .I. petit, sens serpeyeres [...] Item un bugader trenchat." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-555,573 ] "Item un buguader gran de terra [...] VI. sous [...] Item un buguader menor [...] III. sous .III." (encant de l'inv. anterior, 1431) [ 1680-597 ] .

“ [...] un cossi o bugader de terra poquet - III s. / Item un altre cossi o bugader de terra gran - VI s. VII.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-281 ].

“dos bugaders de terra per fer ruscada” (inv. Bunyola, Mallorca, 1435) [ 1522-36 ].

“Item, un bogader paredat.” (inv. Vilassar , Maresme, 1451) [ 2906 ].

“Item un bugader o lexiver de terra d.obre de Valencia.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-208 ].

“En la cuina [...] I bugader petit paradat e gibrell de terra. “ (inv. Vilassar, 1454) [ 2906 ].

“item. un bugader nou.” (inv. Sarral, 1456) [ 965-269 ].

“ [...] dos bugaders de terra, un gran e un migence [...] ” (inv. Barcelona, 1457) [ 955-387 ].

“Item, trobam en la cambra de la serventa un bugader de t erra [...] ” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, Berguedà, 1461) [ 186-III-173 ].

"Item, dos bugaders de terra per fer bugada." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-469 ].

“ [...] un bugader gran de terra negre e un de petit.” (Barcelona, 1469) [ 955-378 ].

“Item, un bugader petit.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-454 ].

“Un bugader de terra encastat a la paret” (inv. Vic, 1486) [ 810-IV-856 ].

“ [...] un bugader de terra petit [...] ” (inv. Barcelona, 1488) [ 955-387 ].

“Item un bugader .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1490-1492) [ 1314-458 ].

“Item dos bugueders .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1497) [ 1314-462 ].

“En lo seller [...] un bugader de terra negra.” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-469 ].

“ [...] un bugader o cossi gran enserpellat [...] ” (inv. Barcelona, s. XV) [ 955-387 ].

“ítem un bugader de terra de dos càrrecs.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-288 ].

“Ítem un bugader .” (inv. Manresa, 1511) [ 3023-245 ].

“Un bugader gran de terra negre.” (inv. de Umbert, preceptor d’Orla i de Cotlliure, 1515) [ 1037-572 ].

“Ítem un bugader gros.” (inv. hospital de Santa Llúcia, Manresa, 1524) [ 3023-232 ].

"Item, hun bugader y hun librell de obra de terra ja usats." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“En la cuyna [...] un bugader [...] ” (inv. castell d’Orís, Osona, 1552) [ 1369-II-595 ].

"quatre bugaders de terra emparedats" (inv. Barcelona, 1565) [ 2255-189 ].

" [...] Catarina, ma germana, puyà sobre un bugader [...] ma germana stava adobant la roba en un bugadé [...] " (Vic, 1570) [ 1596-90 ].

“Mes dos bugaders de fer bugada.” (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-327 ] [ 1828-397 ] .

"En la cuyna de fer bugades / Primo, sinch bugaders encastats a la paret." (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-372 ].

“ Bugader o llaxiuer de terra” (València, s. XVI) [ 824-I-299 ].

" [...] y ha una cuyna espallada y tres bugaders " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, 1603 [ 1798-49 ]).

"Item un bugader de terra negre." (inv. d'apotecaria, Mataró, 1607) [ 1812-216 ].

“En la cuyna [...] dos bogades encastats, un escalfador [...] ” (inv. Torelló, 1627) [ 1369-I-456 ].

"Item un buganter , tornat" (encant, Malgrat de Mar, 1638) [Arxiu Històric Fidel Fita. Fons notarial, llibre 857, 27/3/1638].

“3 bogades de terra, un que es la pastador encastada a la paret.” (inv. castell de Montesquiu, Osona, 1733) [ 776-188 ].

"dos bugaders de terra" (inv. Esparreguera, 1776) [ 1985-I-539 ].

"Item, un bugader gran de terra usat [...] Item, un bugader medià fixat a la paret per lo forn, usat y altre xic dolent." (inv. Sant Genís de Palafolls, s. XVIII) [ 2048-49,52 ].

“ bugader . s. m. territ. cubèll de terra ò de fusta per fèr bugadas. V. Cubèll.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

"Bugader. m. cubell ó coci de fèr bugada." (Barcelona, 1839) [ 2221-90 ].

“ bugader . m. ter. cubell , cendrer , cossi .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-249 ].

“La porten al pastador on hi tenen el gros bugader de pedra o de terrissa dintre la paret en el qual hi fiquen la roba passada per aigua” (revista Scriptorium , Ripoll, agost 1925) [ 810-II-719 ].

| 2 bugader Mena de safareig on posen l’argila amb aigua perquè s’estovi [ 1070-294 ] [ 2000-262 ] , durant unes dues hores [ 23 ] [ 810-II-719 ] (Breda [ 810-II-719 ], del Camp [ 23 ] [ 810-II-719 ]).

bugadera f .

“ [...] en le cassa de la cuyna [...] huna buguedera .” (inv. hospital de Llucmajor, 1464) [ 1298-58 ].

bugaderet m . Dim. de bugader .

“item II bugaderets de terra” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“Item unum bugadaretum parvum.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-192 ].

“Item I bugaderet petit enserpellat.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-93 ].

“Un bogaderet de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1427) [ 955-387 ].

buganter m . V. bugader .

bugat m .

“ [...] en la cuyna [...] vn bugat per portar ayga [...] ” (inv. dels templers del Mas-Deu, 1377) [ 1037-562 ].

bugater m . V. bugader .

buidador m .

| 1 buidador Atuell [ 0 ] Prod. a: Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| 2 buidador Recipient cilíndric, de llauna, amb un mànec de fusta llarg, que s’utilitzava per treure la barreja d’aigua i argila preparada a la pica i abocar-la al safareig , tot passant-la pel garbell (Inca [ 1091-51 ]).

| buidador amb ansa Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| buidador de bugada (Mallorca [ 1059-199 ]).

buidar v .

| 1 buidar L’última operació de la cuita consistent a treure les peces del forn [ 131-123 ].

“ [...] lo dia que buydàrem [...] Item, com buydà [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ].

| 2 buidar Formar un objecte de ceràmica abocant fang molt diluït dins un motlle buit [ 1070-294 ].

buiol m . V. tb. bujol Utensili format per un receptacle de llauna o de zenc en forma de cubell o galleda, i proveït d’un broc. Està atravessat, amb certa inclinació, per un mànec llarc de fusta. El buiol serveix per trasbalsar la mescla de terra i aigua del bassó al garbell qu e hi ha ran de la bassa (Blanes [ 24 ] ) .

buiola f . V. bujola [ 810-II-727 ].

bujol m . i les formes buixol , buxol V. tb. buiol

| 1 bujol Unitat de mesura anglesa de capacitat, dita bushel en anglès, igual a . Fou emprada a Menorca durant la dominació anglesa al segle XVIII i equivalia a 1 / 32 de la xalda [ 1692-127 ].

| 2 bujol Recipient de terrissa per tenir líquids [ 810-II-726 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] los buxols grans de somada á quatre sous y los buxols xichs a dos sous [...] " (Eivissa, 1655) [ 824 ] [ 2171-181 ].

“ sister . m. Bujol que en las tabernas posan sota la aixeta de la bóta, pera recullir lo vi que cáu.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-594 ].

| 2 bujol Recipient de fusta o de metall, en forma de con truncat invertit, posat al cap d’un mànec llarg, que els terrissers empren per treure el fang del bassó [ 810-II-727 ] ( [ 810-II-727 ], Mataró [ 810-II-727 ]).

| 3 bujol Dipòsit d’obra on es guardaven les llimutges de la terrissa negra fetes amb les sobres de l’obra petita, càntirs, etc., que servien per fer la gran, co ssis, etc. (obrador Cornellà, [ 21-82 ] ) .

bujola f . i la forma buiola V. tb. bruiola , brullola Cossiol [ 0 ] Recipient de fusta, de terrissa o de metall, en forma de galleda relativament baixa, que serveix per tenir coses en remull, per donar menjar als animals, per rentar, etc. [ 810-II-727 ] [ 1070-295 ] (Costa de Llevant [ 810-II-727 ], l’Empordà [ 810-II-727 ], Girona [ 810-II-727 ], Manresa [ 810-II-727 ], el Penedès [ 810-II-727 ], Sant Feliu de Guíxols [ 810-II-727 ], Sóller [ 810-II-727 ], Tortosa [ 810-II-727 ]).

“ cossiol . s. m. Bujola.” (recollit a Escaladei, 1887) [ 953-155 ].

“Amb l’olla del lleixiu i la bujola de rentar els plats” (Joaquim Ruyra: Pinya de rosa , Barcelona, 1920, II, pàg. 49) [ 810-II-727 ].

bullida f .

| la bullida Expressió emprada per dessignar el moment de la cuita en què bull el vernís i desprèn una característica olor de sofre. Això succeia cap a les 24 hores de cocció ( [ 21-90 ] [ 137-36 ]).

bullidor m .

| 1 bullidor de llet Atuell copiat dels d'alumini, cilíndric, amb nansa, bec i escanyall prop de la boca perquè s'aguanti la cobertora, que té forats [ 1650-239 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-239 ], Piera [ 1650-239 ].

| 2 bullidor de llet Disc cilíndric, de vora arrodonida i engruixida, que es ficava dins del recipient en què es bullia la llet, perquè aquesta no vessés [ 1650-239 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-239 ].

bullir v .

| bullir l'obra Fer butllofes el vernís, cosa que indica el moment més fort de la cocció ( [ 4-167 ]).

| bullir el vernís Fer butllofes el vernís, cosa que indica el moment més fort de la cocció (Sant Julià de Vilatorta [ 4-167 ]).

bunyolera f .

“ [...] hi faras los bunyols ab la bunñolera [...] ” (receptari de cuina, final s. XVIII) [ 1175-76 ].

burguer m . V. tb. burguera Fogó portàtil de ferro, terra cuita, etc. [ 811-I-1197 ].

burguera f . V. tb. burguer , foguerill Fogó portàtil [ 1328-407 ] Fogó de llenya [ 1578-2 ] Fogó portàtil sostingut per tres peus [ 1679-45 ] [ 2000-265 ] ( la Galera, on tb. en diuen foguerill [ Museu de la Galera, 2018 ]; Ulldecona [ 1578-2 ] [ 1679-45 ] ) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] .

burguerer burguerera m . i f . Qui fabrica o ven fogons [ 811-I-1197 ].

burgueret m . Dim. de burguer Fogonet [ 811-I-1197 ].

burgueril m . Burguer [ 811-I-1197 ] Forn [ 811-I-1197 ].

burjó m . Barra llarga de ferro acabada en ganxo que serveix per remoure el caliu del forn ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-25 ]) Barra llarga de ferro per ficar llenya dins del forn, una vegada encès (Traiguera [ 1257-105 ]).

búrnia f . V. a lbúrnia [ 810-II-743 ] [ 2000-265 ] .

burnieta f . Dim. de búrnia V. a lburnieta .

buro m . Fang assolat a les vores del riu, emprat pels teulers (Riba-roja d'Ebre [ 1839-157 ]).

burro m .

| 1 burro Mena de cassola tapada di ns la qual posen foc i que, col· locada dins d el llit, serveix per escalfar-lo (Catalunya [ 810-II-746 ]) A certes comarques, com i l’Empordà, el burro és el conjunt de dita cassola i d’una mena de gàbia de llistons dins la qual va la cassola perquè quedi més aïllada de la roba del llit [ 810-II-746 ] A altres regions, com a Tortosa, és una cassola unida amb un mànec llarg de fusta [ 810-II-746 ].

“Item, un burro de escalfar lo llit.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-358 ].

| 2 burro Als forns de rajoleria grans, als que tenien dues foganyes i dues boques de forn, se’n deia de la paret interior que les separava (Girona [ 136-75 ] , Regencós [ 1562-80,82 ,84 ] [ 1566-33 ,34 ] ).

burxa f . Barreta de ferro per remenar i atiar el foc [ 2000-266 ].

burxador m . El que cuida d’escampar el foc a les rajoleries [ 824 ].

burxar v . Remenar el foc amb la burxa [ 2000-266 ].

burxó m . Burxa [ 2000-266 ].

bust m . Representació en escultura de la testa i la part superior del tronc sense els braços [ 1070-298 ] Se'n van fer de ceràmica . En general, no han estat directament esculpits, sinó trets d'un motlle obtingut de l'escultura original. Són freqüents en edificis importants, en parcs i jardins, i en tanques de finques senyorials [ 1885-18 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-84 ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (anunci comercial del 1912, , Ciutat de Mallorca) [ 1984-12 ].

butxaet m . V. botxaet .

buxol m . V. buj ol .