Dictionary

vaca f .

| vaca de tenir olis o vaca Xaropera [ 6-36-29 ] [ 1089-28 ] Probablement, altra nom de la xaropera [ 1650-261 ] Probablement, cantiret de farmàcia, de coll cilíndric i broc revestint la forma d’un cap boví amb banyes [ 1233-121 ].

“item XVI vaques de tenir olis , a rahó de IIII s. la dotzena: V s. IIII ds. [...] item una vaca de terra: III ds.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1169-41,42 ] [ 1233-127,128 ].

" vaques de terra" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1436) [ 642-385 ].

" vaques de terra per tenir olis simples" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1501) [ 642-385,394 ].

"Item VIIII vaques de terra, obra de València, en què ha los òlins següents de las quals n·i ha tres buydes. / Item I vaque ha mitga liura de oli de mastec. / Item en altre una liura de oli de rabasa. / Item en altra una liura de oli de pinyols de présech. / Item en altre vaque IV unces de oli de castorer. / Item en altre vaque mitga liura de oli de cost. / Item en altre vaque sinch unces de oli de ruda." (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-92,247 ].

vacúol m . Cadascuna de les cavitats petites que apareixen a la pasta d'una ceràmica provocades per l'entrada d'aire durant la cocció [ 1666-209 ].

vadriola V. vedriola .

vagueta f . V. bagueta .

vaixell m . i les varietats formals vaxel , vaxell , vexel , vexell , vixel

| 1 vaixell [Atuell determinat desconegut]

“ vaixells ”, “ vaixells de tres”, “ vaixells de dos” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

| 2 vaixell Denominació genèrica de qualsevol atuell que serveixi de recipient [ 0 ] Atuell de terrissa o de pisa [ 811-III-1335 ] .

“ [...] eporcs egalines e uexels [...] ” (inv. església de Sant Serni de P uigfalconer, Pallars, 1242) [ 1143-17 ].

“Lo gran vaxell ha major aparellament sensualment de reebre en si gran quantitat d’aygua que’l poc vaxell ” (Llull, Ramon: Libre de Contemplació en Deu . Mallorca, 1272) [ 810-X-644 ].

“ [...] quascu vixel de vin [...] ” (ordinacions de Tuïr, 1304) [ 1033-45 ].

“ [...] si doncs no’l posa [l’oli] a la plassa [...] en dorch ho en semblant vixel [...] ” (leuda del mercat del Voló, entre 1310 i 1316) [ 1035-247 ].

“ [...] I taula de parament ab diverses pesses de copes pitxers y altres vexells [...] ” (Barcelona, 1392) [ 812-I-29 ].

“Donaven cura [...] en tenir nèdeus los vexells de casa” ( Quaresma de Sant Vicent Ferrer predicada a València l’any 1413 ) [ 810-X-644 ].

"Item, que algun taverner ne tavernera no gos tenir algun cadaf d'aygo ne d'altre vexell prop la bota [...] " (Llibre del mostassaf, Ciutat de Mallorca, 1448) [ 1501-34 ].

"un vexell " de terra, foradat (inv. Ciutat de Mallorca, 1451) [ 1522-92 ].

En la botiga major: “onze confiteres ab lurs cubertores de obre de Màlicha per tenir confits e set vaxells de la dita obra de terra” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-448 ].

“ Los vexels o plats sien nets, ara sien de terra, ara sien d’argent [...] Vexells per a cuynar o per a la cuyna: Pelvis. Patella. Labates” (Esteve, Joan: Liber Elegantiarum , f 1 vº i 3 vº. Venècia, 1489) [ 824-VIII-186 ].

"un vexel de terra per tenir segí" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-92 ].

“ [...] un pot o holla o qualque altro vaxell de terra [...] metreu los en un pot o altre vaxell [...] en una holla de terra ho altre vexel [...] ” (receptari segle XV) [ 1032-106,115,121 ].

“la fornal prova los vexells del oller” ( Libre apellat Suma de Collacions , 225 vº. Biblioteca de : manuscrit del segle XV) [ 824-VIII-186 ].

“Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverça talla e a la hun met nom taça e a l’altre orinal.

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudella e al altre berenguera e la taça e la scudella asseu hom en la taula propria e quiy metia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells en terra." (monestir de Sant Cugat del Vallès, mitjan s. XV) [ 2219-219 ].

“una sort de alburnies, olles e vexells , pera tenir confirmats e haviay alguna part de confits de mel.” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-258 ].

"Item sexanta una dotzana de vaxells cruus co és entre librallets y gerres de tenir aygüe e mortés" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“ Vas , vaixell . Hoc Vas, sis. Hoc Vasum, i. [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-1005 ].

“ vaixell . m. [...] Vas, eyna de terra ó pisa. Vaso , vasija .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-746 ].

vaixella f . i les varietats formals vaxella , vexella . V. tb. einada , einam , escurada , obreria (Esparreguera [ 1022-244 ], Peralta de [ 1038-203 ]), Tamarit de Llitera [ 193 ]) Conjunt de plats, vasos, copes i altres recipients per contenir líquids i, sobretot, aliments [ 810-X-644 ] Conjunt d’atuells per al servei de taula [ 811-III-1335 ] Van fer vaixella de pisa, el segle XIX, a l'Alcora, Benicalap, Benigànim, Biar, Manises, Olocau, Onda, Ribesalbes, Vall de Crist i Villafamés [ 2264-212,214 ] A Biar, de final s. XVIII fins al 1957 [ 2264-215 ] A Betxí, de final s. XVIII fins al 1809 [ 2264-215 ] A Alfara d'Algímia, entre 1923 i 1941 [ 2264-248 ] .

“ [...] Ad Bernardo Petri cot I. Vexella cuncta quam habeo medietatem dimito ad Canonicam et medietatem ad ospicium. Vascula alia minore scilicet ferramenta callarias uel ollas siue sartagines, escutellas, sciphos, et alia usibilia ad Raimundo nepote meo [...] ” (testament d’Urgell, 1119) [ 970-391 ].

“La vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar serà aordonada, a hora convinent el mateix reboster major al draçatori port” ( Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç rey Darago ... publicades a Colección de documentos inéditos del Archivo General de de Aragón , V, 7-266. Segle XIII) [ 810-IV-597 ].

" [...] cavalls, cofres, libres, vexella , moneda [...] " (Perpinyà, 1344) [ 1794-I-133 ].

" [...] que nagun oller ne altre persona de qualque estament o condició sia no gos gitar de nits ne de dia terra a ops de fer oles ne altres vaxelles de terra [...] Item, que nagun traginer ne altre persona no gos descaragar [...] terra a ops de les dites oles ne d'altres vaxelles en los dits carrers [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

“ [...] treents trenta dos solidos per preu de lxxxiiij vexelles de obra de terra, ab la devisa de mils e de safrands, a raho de dos solidos, dos diners la peça [...] ” (àpoca Paterna, 1435) [ 1318-645 ].

“Tirant en la dita plaça feu portar vexelles grans plenes d’aygua com conques, cocis e librells” (Joanot Martorell: Tirant lo Blanc . València, 1490. De l'edició de M. Aguiló, 1873 a 1905, IV, 177) [ 824-VIII-186 ].

“ [...] lo castell de Cubelles [...] ab sa vexella vinaria [...] ” (Cubelles, s. XVI) [ 1272-123 ].

“ vaxèlla . s. f. ant. vasos, plats, gerras, etc. per lo servey de la taula. Vaxilla . Mensae apparatus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ vaixella . f. Terme col·lectiu pres per mòlts plats, vasos, etc., pera servey de taula.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-746 ].

| vaixella blanca Sèrie produïda a l'Alcora l'últim terç del segle XVIII o començament del XIX [ 2009-21 ].

| vaixella comuna [ 2398 ].

| vaixella de dinar de morts V. plat de dol .

| vaixella de dol V. plat de dol .

| vaixella de funerals V. tb. plat de dol Possible nom local de la vaixella a imitació de la d' à taches noir e s d'Albisola [ 1728-30 ].

| vaixella de rei

“Antigament, la terrissa feta pel maig la feien pagar molt més cara que l’altra. L’anomenaven vaixella de rei perquè era l’única de què se servien els reis i els grans magnats, car així estaven segurs de no morir emmetzinats.” [ 71-III-491 ].

| vaixella de Talavera

" [...] mestre Lorens, cavaller de Madrit, mestre de vaxella de Talavera , natural de la ciutat de Toledo del regne de castella [...] " (capítols matrimonials de Llorenç Madrid, Manresa, 1593) [ 1731-52 ].

| vaixella verda barcelonina [ 2398 ] Ceràmica produïda a Barcelona, a mitjan segle XIII, amb el vernís tintat de color verd, per la presència de ferro reduït , la qual es desenvolupa en paral·lel a la pisa que els arqueòlegs denominen pisa arcaïca barcelonina [ 2395 ] Se n’ha trobat en contexts del 1314 [ 2397-103 ] Aquesta ceràmica és similar a la produïda a d’altres llocs de la Mediterrània occidental, els segles XII i XIII, on, per donar el color verd, també s’usava òxid de coure [ 2395 ].

vaixellam m . Vaixella (Penedès [ 810-X-644 ]).

vaixellament m . Vaixella completa [ 824-VIII-187 ].

vaixeller m . Terrisser (Benavarri [ 1026-99 ]).

vaixellet m . Dim. de vaixell .

valenta adj . f . Se’n diu de la capacitat de la llenya per donar foc. La llenya més valenta dóna més foc (Breda [ 4-166,167 ]).

valona f . Base de la caixa d'enfornar , en forma de corona circular d’uns 2 cm d’amplària. Serveix de suport al rodell , que forma el sòl de la caixa, o a qualsevol altra peça col·locada amb idèntica finalitat (Manises [ 353-26 ]). Relleu que sobresurt per la part interior de les caixes d’enfornar i que serveix per sostenir el rodell (Manises [ 938-425 ]).

vanadi m .

| pentòxid de vanadi Compost químic que, barrejat amb estany, s'usa per obtenir el color groc [ 1788 ].

vano m . Decoració que feien els rajolers a base de línies rectes en forma de ventall (Gavarres [ 2029-80 ]).

vareta f .

| vareta de medir Bastonets de fusta que serveixen per galgar el diàmetre de la boca de les peces. Hi ha varetes amb vàries osques que serveixen per prendre la mida de diferents diàmetres (l'Alcora [ 1653-91 ]).

varmalló V. vermelló .

vas m .

| 1 vas En general, atuell que serveix de recipient [ 811-III-1334 ] .

"Item unum vas de terra viridum vocatum lavador." (inv. Hospitalet de l'Infant, 1350) [ 2173-168 ].

"Tres dotzenes de peces de obra de Manises, ço es alfabaguer, plats, cànters, orses y altres diversidats de peces que estaven en la cuyna del Castell / Dos dotzenes més de obra de terra de Manises de diversos vasos y plats" (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-340 ].

" [...] y les posareu en vn vas de terra que no sia enuernisat [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-42v ].

“ [...] encontinent fou posada dins de un vas de terra [...] fou llansat dins mar dit vas de terra [...] “ (Barcelona, 1632) [ 812-11-46 ].

" vasos de terra per a oli" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1646) [ 642-385 ].

“ Vas , vaixell . Hoc Vas, sis. Hoc Vasum, i. Vas de terra . Vas fictile. vas figlinum. Vasum fictile. Hoc Figlinum, i. Hoc Fictile, lis [...] Vasos de cuyna . Vasa coquinaria. Vasarium culinarium. Vasos de taula . Vasa mensaria [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-1005 ].

" vasos de terra per les operacions de la botiga" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1735) [ 642-385 ].

| 2 vas V. tb. tassa , tassó Got [ 811-III-1334 ] Got per beure a taula, en general de forma troncocònica, sense peu [ 0 ].

| 3 vas Vasa. Base d’una columna [ 0 ].

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

vaset m . Dim. de vas Càntir petit (l'Alcora [ 1653-81 ]).

| vaset de nevera Càntir de nevera (l'Alcora [ 1653-115 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-115 ].

vaso m . Càntir (l'Alcora [ 1653-50,106 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-50,106 ].

vàter m . Ha substituït la comuna tradicional. Se'n diferencia per tenir un desguàs que fa sifó i un dipòsit d'aigua - dipòsit de vàter - amb un dispositiu que permet fer-la caure a voluntat sobre l'indret on s'ha fet la deposició i, així, netejar-lo. Pràcticament tots els vàters es fan de porcellana sanitària [ 6-75,76-79 ].

| dipòsit de vàter Contenidor d'aigua amb un dispositiu que permet fer-la caure a voluntat sobre la tassa del vàter i, així, netejar-ne les deposicions. Els dipòsits de vàter es fan de porcellana sanitària i se n'han fet de terrissa [ 6-75,76-79 ] Prod. a: Sarrià, Barcelona [ 1650-252 ] .

| vàter de dipòsit alt El que té el dipòsit separat de la tassa i connectat amb aquesta mitjançant un tub [ 6-75,76-79 ].

| vàter de dipòsit baix o de motxilla El que té el dipòsit situat justament sobre la tassa [ 6-75,76-79 ].

vaxel m . V. vaixell .

vaxell m . Grafia antiga per vaixell .

vaxella f . V. vaixella .

vedriola f . i la forma vadriola V. tb. vidriola .

| 1 vedriola Guardiola (Agost [ 8-127 ] [ 2337-65 ] , Alacant [ 810-VI-444 ], Arnes [ 1775-I- 251, 523 ], Baix Ebre [ 1652-90 ], Batea [ 1775-I- 251, 523 ], Castelló de [ 810-VI-444 ], tota de Barberà [ 1797-322 ], Horta de Sant Joan [ 1775-I- 251, 523 ], Onda [ 824-VIII-189 ], Sant Carles de [ 1652-90 ], Sueca [ 810-VI-444 ], Xàtiva [ 810-VI-444 ]) Prod. a: Agost [ 8-127 ] , on també en diuen vidriola [ 2337-65 ] ; la Selva del Camp [ 2432-9 ] .

| 2 vedriola Recipient ? [ 0 ] .

"Una vedriola en què ha un poch d argent viu." (inv. de botiguer, Reus, 1491) [ 1428-126 ].

“Una vadriola ab quatre onzes de argent viu” (arxiu parroquia l de Santa Coloma de Queralt, 1529) [ 810-VI-444 ].

veixella f . V. vaixella .

vellota f . V. bellota .

venda f . A les rajoleries, cadascun dels torns de sis hores en què es van rellevant els fogaters durant el temps que dura la fornada (Regencós [ 1566-87 ]).

ventall m . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1530-1580 [ 1212- 212, 223 ].

ventera f . Guantera (R egencós [ 1566-87 ]).

ventilador m .

| ventilador de celràs V. tb. teula amb respirador , teula ventiladora , ventiladora Prod. a: Sabadell [ 0 ].

ventiladora f . V. tb. teula ventiladora , teula amb respirador , ventilador Teula aràbiga cobertora amb un forat central protegit de l'aigua per una mena de capelleta. Serveix per ventilar sostremorts (Catalunya [ 6-73,74-15 ]) .

verd -a m . i f . V. tb. contrafet Denominació que, durant el segle XIV, els usuaris aplicaven a la ceràmica en verd i morat. Els escudellers de Manises, en canvi, la denominaven contrafeyt [ 2253-40 ] Ceràmica en verd i morat [ 2253-66 ] .

| verd i morat Denominació moderna d’un estil de pisa [ 0 ] Estil decoratiu que, a Barcelona, es va iniciar a principi del segle XIII [ 2313 ] A B arcelona es va produir de final segle XII a inici del XV [ 2360-20 ] Sembla que també se’n va fer a Tarragona, a meitat segle XV [ 2360-21 ] .

| verd i negre Ceràmica en verd i morat [ 2253-66 ].

" vert e negre " (València, 1483) [ 2253-66 ].

| verda de Mèlica Ceràmica en verd i morat [ 2253-66 ].

" verda de Mèliqua " (València, 1483) [ 2253-66 ].

verd -a adj . S’aplica a una peça crua que encara no està prou seca [ 938-425 ] [ 1257-111 ] (Manises [ 938-425 ], d’Urgell [ 6-67-35 ], Traiguera [ 1257-111 ]).

verderol m . El vas de nit, de terrissa, llargarut i amb dues anses [ 402-269 ] (Vinaroç [ 402-269 ]).

verdiola f . Guardiola [ 1650-263 ] Prod. a: Onda [ 1650-263 ].

verdissa f . Maons, rajoles, etc. que per estar més lluny del foc al forn romanen crus o mal cuits [ 824-VIII-207 ].

vermalló m . V. vermelló .

vermelló m . i les formes varmalló i vermeylló Cinabri [ 56-126 ] Sulfur de mercuri, utilitzat a les fórmules del vernís daurat [ 1231-60 ].

“Item vermeylló ... i ª 11. viii onz. ... x s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-125 ].

Per les “Ordinacions dels salaris dels barquers per carregar e descarregar les fustes en Barchinona”, d’abril de 1428, sabem que, de Catalunya o de més enllà, arribaven per mar a Barcelona diversos ingredients necessaris per als nostres ceramistes, entre ells, el ferret , el coffoll i el vermelló (Ordinac. Llotja, foli 97) [ 47-102 ] [ 131-120 ].

“Recort sia a mi Nicolau Reyner: per a fer les colós del daurat hi ha mester per una fornada [...] 3 oz. varmaló [...] Lo que a master en lo daurat: primo, 3 oz. de varmaló [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].

“ [...] ratione de plom y stany y vermelló ab eodem empti.” (debitori de Pere Franci, escudeller de Reus, 1571) [ 49-II-138 ].

“ [...] ratione de plom, stany y vermelló .” (debitori escudeller Llorenç Cavaller, Reus, 1577) [ 49-I-106 ] [ 49-II-73 ].

vermeylló m . V. vermelló .

vernegat m . V. vernigat .

verni m . V. vernís .

verniç m . V. vernís

verniçar v . V. vernissar .

vernigat m . i la forma vernegat Escudella o plat fondo, de fusta o d’altre material, que servia als soldats i mariners per menjar-hi [ 810-X-747 ] [ 825-125 ] Escudella o plat fondo [ 1226-366 ] Escudella, ribellet per menjar (Eivissa [ 824-VIII-215 ], Formentera [ 824-VIII-215 ]) Vas, got [ 811-III-1349 ] .

“E ordoné per tots los carrers mijes bótes de vi bé temprat ab vernigats e ab molt pa, e menjàs e begués qui’n volia” ( Crònica d’En Ramón Muntaner , 1265-1336) [ 810-X-747 ].

“Item escudeles, e anaps, e uernigatz , e tayladors, e morters, e picons, de totes aquestes coses dóna hom, de cascuna saumada, I. pareyl.” (tarifa del Dret de Reua , Perpinyà, 1284) [ 974-376 ] [ 1055-147 ].

“ [...] et cccc scudelas et c . taladors et c . venegatç [...] ” (inv. castell templer de Castellot, 1289) [ 968-67 ].

“ [...] et en la cambra del cambrer vii . vernegats nous.” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].

“ [...] et quidam vernigat parvus [...] ” (inv. Barcelona, 1339) [ 965-157 ].

"Item set vernegats de fust [...] " (inv. castell de Bellver, Mallorca, 1340) [ 1869-70 ].

“per .I. vernigat , obs de amerar la calç .XI. drs.” (Barcelona, 1385) [ 1226-366 ].

“ [...] unum vernigat argenti [...] ” (inv. castell de Peratallada, 1395 segons [ 935-33 ] i final s. XIV, segons [ 1454-48 ]).

“Dos canets e dos vernegats , dos anaps, tot de fust” (Arxiu del Patriarca, València, 1433) [ 810-X-747 ].

“Per preu de dos dotzenes de bernegats a obs de la dita nau” (Arxiu General del Regne de València , 1457) [ 810-X-747 ].

"Item tres verniguats " (inv. d'una nau, Ciutat de Mallorca, 1460) [ 1522-219 ].

“Item, iii dotsenes de vernigats e iii vernigats .” (inv. Drassanes, Barcelona, 1465) [ 1292-213 ].

“Item un vernigat de rentar scudellas e hun librel de rentar mans e hun lava mà de ferro.” (inv. Ciutadella, 1467) [ 825-161 ].

“II dotzenes e IX vernigats [...] ” (inv. Drassanes, Barcelona, 1467) [ 824-VIII-215 ].

“Primo 123 tallador de fust ab 7 de partir. / It. 30 verniga [ sic ] de fust.” (inv. Drassanes, Barcelona, 1467) [ 824-VIII-215 ].

“Item un vernigat hon havia dues politges de mariner e alguns trossos de cadenetes de ferro dolents [...] Item dues tasses bollonades ab sol fetes a forma de vernigat [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-205,211 ].

“Item, viii vermigats [ sic ], v anaps, e xviii scudelles [...] ” (inv. Drassanes, Barcelona, 1486) [ 1292-221 ].

“ vernigat . m. ant. vas, got .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-767 ].

verniquet m . Gibrell petit (Eivissa [ 824-VIII-216 ]).

vernís m . V. tb. coberta , envernissat , vidriat (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]; Castellciutat [ 6-61-12 ], Felanitx [ 1091-56 ], Inca [ 1091-52 ], Manises [ 353-109 ] [ 938-425 ], d’Urgell [ 6-67-35 ]) Substància vitrificable transparent amb què es recobreix la terrissa o porcellana i es vitrifica per la cocció [ 810-X-747 ] [ 811-III-1349 ] [ 1070-1860 ] Preparació a b ase de sulfur de plom, alúmina i engalba, amb la qual es banyen les peces. Amb la cocció es vitrifica i les impermeabilitza [ 21-86 ] Estava format per galena, quars, engalba blanca i aigua [ 105-21 ] [ 1783-38 ] ( [ 21-86 ] [ 105-21 ] [ 1783-38 ] ) Barreja d’aubó i plom [ 23 ] ( del Camp [ 23 ]) Barreja de calcina (plom i estany) mòlta, sorra silícica, sal i sosa, emprada per envernissar la pisa (Horta de València, s. XIX [ 1526-I-114 ]) A Barcelona apareix vernís en contextos de l'últim quart del segle XII i inici del XIII [ 2129-55 ] Es composa de minerals que vitrifiquen (sílice o bor), combinats amb elements enduridors (argila o fundents) i agents barrejadors (com el plom i la sosa) [ 1565-2 ] Abans, a Miravet, venia del Molar i de Bellmunt. Després va venir de Linares. Actualment, del Marroc [ 2261-167 ] .

“ [...] terracios [...] in ventre inverniçatos vernicio albo” (Manises, 1332) [ 2770-167 ].

“ [...] una gerra enuerniçada de verniç vert [...] per XIIII. s.” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-207 ].

“ïtem, una scudella de terra enverniçada de verniç vert, de mesurar vin.” (inv. Lleida, 1388) [ 2901-513,515 ].

“Item in introitu dicti hospitii, unum molendinum lapidis abtum ad molendum vernís cum suo fornimento [...] Item unum test abtum ad tenendum vernís [...] Item unum librellum magnum abtum ab mesclandum vernís .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-188 ].

“He tret del forn de cremar 7 roves 7 lliures arselcoll per fer vernís [...] per a sal per lo vernis [...] per molra lo varnís e aportar al clot e del clot a casa [...] per a portar lo varnís del clot 12 sous 9, e li donà ma muler al traginer per a portar lo varnís 1 sou 8 [...] per a portar lo varnís del molí e molra dit varnís , per tot XII sous [...] [ vernís ] bo e mòlt e pastat e sech.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona 1514-1519) [ 47-94 ].

"Primo hun librell envernissat de quatre diners ple de vernís piquat [...] Item un molí de moldre vernís la mitat del qual és del dit defunt e l'altre mitat d'en Miquel Vidal gerrer" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271,272 ].

“Primo, en los molins fariners de la dita vila de Paterna falten [...] altres portes més chiques envers lo molí del vernís e arrocer [...]” (Paterna, 1521) [ 818-178 ].

“ [...] un murter de pedra per picar vernis [...] Item un moli per molra vernis xic.” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

“ [...] duorum quintalium de vernís quod ab ipso emit habuit” (debitori de Joan Castellar, oller de Reus, 1596) [ 49-II-209 ].

“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos , de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] sinch sachs de tenir vernís / dos martellets de trencar vernís [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

“Item estatuexen y ordenan e volen que qualsevol de dit ofici qui comprará Vernis de Mercader, ó de natural que treguen a la terra [...] pagar dit vernis en continent [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-298 ].

“ [...] 10 ll. que són per rahó de vuit quintàs de vernís és a saber tres de gros sinch de menut a rahó ço és lo gros de trenta sous per quintà y lo menut a vint y dos sous [...] ” (debitori de Rafael Oller, oller de del Camp, 1631) [ 49-II-110 ].

“ [...] 18 roves de vernís a raó de vint sous la roba [...] ” (debitori d’Esteve Serra, escudeller de Reus, 1637) [ 49-II-185 ].

"Item. que del Diumenge en avant puga moldre farina en dit molí verniser per temps de un mes contador desde dit dia; y si [...] li done el dit Senyor llicència pera poder moldre altre mes farina comforme enguany, avisant de açò dotse dies ans al Senyor pera que es prevenguen los del dit offici de escudellers pera que en dits dies se previnguen a moldre lo vernís que podran per quant en dit mes no podran moldre." (contracte d'arrendament de molí, Manises, 1664) [ 1738-247 ].

“ [...] que de aqui aldevant no puguen comprar vernis qui excedesca de vint y cinch Quintars sens determinació de Consell [...] ” (nous capítols del gremi de gerrers de Ciutat de Mallorca, 30 de març de 1686) [ 1107-71 ].

“15 robas vernis remolt de Pisa.

20 robas vernis molt de Pisa.

6 arrobas vernis blau molt.

5 arrobas vernis blau remolt [...]

Una arroba de vernis vert.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

“ vernís ”, “molí de boles per a vernís ”, “molins plans per a vernís ”, “cossis per a vernís ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| vernís àcid El que incorpora plom, silici o bòrax [ 1166-171 ].

| vernís alcalí El que conté fundents de sodi i potassi [ 1166-171 ].

| vernís blanc V. tb. vernís estannífer Vernís opac d’estany o d’arsènic [ 725-47 ] (Biar [ 725-47 ]).

“ [...] terracios [...] in ventre inverniçatos vernic io albo [...] ” (contracte Manises, 1332) [ 1291-35 ] [ 2770-167 ] .

"Ara que els forns van tan be, ara que les terres, les engalves, les formes estranyes i els vernissos de plom semblan no tenir cap secret per nosaltres, no som capassos de pintar ni una sola rejola am vernis blanc ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-163 ].

| vernís estannífer o d'estany V. tb. vernís blanc El que es composa de plom, sílice, poca quantitat de fundents alcalins i òxid d’estany, com a opacificant de color blanc [ 1166-171 ].

"Escriu á ca'n Ribó demanant-li ½ quintá d'Arena de la que ells posen al verniç d'estany " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-103 ].

"Bedons V. me parla de en Ribó de en Pujol. Y jo respecte á als dos, dec dirli que, primera, en Ribó no es cap ceramista, i que en Pujol si: a cassa den Ribo no i he vist ni un borrall de vernis de estany i á cassa de Pujol se en consum de mes de 8 quintas diaris." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-261 ].

" [...] vinga vernis de estany i foris." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2366-260 ].

" [...] casi tot es de vernis de estany " ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2366-261 ].

| vernís de mercader

“Item estatuexen y ordenan e volen que qualsevol de dit ofici qui comprará Vernis de Mercader , ó de natural que treguen a la terra [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-298 ].

| vernís de plom Es composa bàsicament de sulfur de plom i de quars. En coure's esdevé una fina pel·lícula dura, incolora i transparent. Es pot aplicar sobre la peça crua, engalbada o no, sobre decoracions en relleu o pintades amb òxids metàl·lics. També es pot donar color al mateix vernís barrejant-lo amb diferents òxids metàl·lics [ 10-20 ].

"Ara que els forns van tan be, ara que les terres, les engalves, les formes estranyes i els vernissos de plom semblan no tenir cap secret per nosaltres, no som capassos de pintar ni una sola rejola am vernis blanc ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-163 ].

| vernís a la sal V. vidriat a la sal .

| passar vernís

"una baranguera gran plena de vernís passat " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-335 ].

| repassar vernís Netejar el vernís, amb un sedàs, per tornar-lo a usar quan ja ha estat utilitzat ( [ 21- 62, 87 ]).

vernissadora f . Recipient de terrissa utilitzat als obradors per contenir i aplicar, per immersió, el vernís a les peces [ 265-81 ] (Marina Alta [ 265-81 ]).

vernissar v . i la forma verniçar Envernissar [ 810-X-748 ] Aplicar vernís a les peces [ 21-86 ] [ 811-III-1349 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]; [ 21- 62, 86 ]).

“Iª tenaylla verniçada , ab aygua.” (inv. Lleida, 1386) [ 2901-461 ].

“una gibrella vernissada ” (arxiu de de Vic, doc. a. 1485) [ 810-X-748 ].

“per tres botijes de terra verniçades : 2 sous 6 diners.” (llibre de comptes del comanador de l’Hospital, de l’Espluga de Francolí, 1556) [ 1037-580 ].

“Pots de greixos envernissats de Reus [...] Albornietes vernissades de Reus” (inv. Reus, 1578) [ 49-I-97 ].

"Porta ella lo poál d'argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu, ansa y galets.

Vernissats , que a Tuhir los terricers adrets

Pastan, recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

"Ni la terra cuita vernissada , ço que hom anomena gerreria, ni l'esmaltada o pisa són gaire corrents [...] " (Barcelona, 1926) [ 1820-65 ].

“ [...] vernissada ”, “ vernissades i plegades”, “màquina de vernissar ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

“rajoles vernissades ” (inv. terrisseria, , 1938) [ 188 ].

verral m . Grafia antiga per barral .

vesper m . Broc del càntir per regar, arrodonit i ple de foradets (Esparreguera [ 1022-251 ]).

vessant m .

| vessant de terrat o de canal V. tb. embut de tortugada Consisteix en un recipient en forma de cossiol amb un eixidor tubular situat a prop de la base. Servia per recollir les aigües de la teulada i conduir-les a la canonada o llensar-les directament a l’exterior (Mallorca [ 1755- 57, 60 ]).

vestruç m . A les rajoleries , retalls i sobrants de l'elaboració de ls rajols ( [ 1562-94 ]).

vexel o vexell m . Grafia antiga per vaixell .

vexella f . V. vaixella .

via f . Línia circular prima, d’engalba de diferent color del que predomina a la peça, que es fa amb llanterna (la Bisbal d’Empordà [ 21-85 ]).

| via semiseca Modelat de rajoles pel premsat d'argila en pols lleugerament humitejada. Procediment inventat a Birmingham el 1840. Aquell mateix any s'introduí a Madrid, el Barcelona i, el València [ 1887-50 ].

viacrucis m . Rajoles que assenyalen cada estació d’un v iacrucis [ 0 ].

“14 passos Viacrucis de 4 rajolas.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

viafora m . V. biafora .

viandera f . Com una ribella però sense llavi vertical i amb dues nanses adossades i decoració barroca. Servia per trinxar i servir la verdura (Pallars [ 1650-250 ]) Prod. a: Gerri de la Sal [ 2977-26,27 ] , Rialb [ 2977-66 ] , Salàs de Pallars [ 2977-70 ] ) .

vidrat -da adj . Incorrecte. V. vidriat - da .

vidriament m . Acció d’envernissar les peces (Mallorca [ 1039 ]).

vidriat m . V. tb. vernís Actualment, vernís ceràmic transparent [ 6-77-7 ] Coberta cristal·lina de plom -fundent- i silici o caolí, que poden ser acolorits amb òxids, colorants i pigments [ 1752-168 ].

| vidriat a la sal Tècnica nascuda a Alemanya a final segle XIV o principi del XV, aplicable a determinades argiles, riques en sílice, en coccions a temperatures d'uns 1.200ºC. Consisteix a tirar sal dins del forn, cap al final de la cocció. Determinades reaccions químiques cobreixen les peces de ceràmica amb un a fina capa de vernís molt resistent. Aquesta tècnica fou introduïda als Estats Units durant el segle XVIII [ 0 ].

| vidriat tendre El que conté gran quantitat de plom o d’acercó (plom oxidat a l’ armele , sense o amb un 3 a 5 per cent d’òxid d’estany). És de gran lluentor i té un punt de fusió baix [ 1231-58 ].

vidriat -da adj . Recobert de vidriat [ 0 ] Es diu de la ceràmica coberta d’un vernís vítric [ 1070-1870 ] [ 1251-1638 ] [ 1666-210 ] Adjectiu d'aplicació moderna, no tradicional, que s'utilitza per anomenar l'envernissat transparent, a base d'òxid de plom [ 6-78,79-7 ] .

vidriola f . Guardiola [ 402-260 ] [ 811-III-1360 ] [ 1070-1870 ] (Alaior [ 810-VI-444 ], Amposta [ 1623-439 ] [ 1652-90 ] , Ascó [ 1564-11 ] , Baix Ebre [ 1652-90 ] ; Benissa, Marina [ 1658-73 ]; Bot [ 1775-I- 251, 523 ], Calp, Marina [ 0 ]; les Cases d'Alcanar [ 1652-90 ], tota de Barberà [ 1797-323 ], Dènia [ 1659-129 ], Freginals [ 1652-90 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1650-263 ] [ 1652-90 ], Gandesa [ 1775-I- 251, 523 ], Godall [ 1652-90 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Lleida [ 402-260 ] [ 1650-263 ] , Llucmajor [ 810-VI-444 ], Maestrat [ 1652-90 ], Mallorca [ 1059-205 ] [ 1755-50 ] , Manises [ 353-109 ] [ 988-49 ], Marina Alta [ 2196-94 ], Mas de Barberans [ 1652-90 ], Masdenverge [ 1652-90 ], els Muntells [ 1652-90 ] [ 1654-x ] , Orba [ 265-56 ] [ 2192-35 ] , Orbeta [ 265-76,162 ] , el Pinell de Brai [ 1775-I- 251, 523 ], Potries [ 1698 ] ; Pedreguer , Prat de l Comte [ 1775-I- 251, 523 ] ; el Poblenou del Delta [ 1652-90 ], Ports de Beceit [ 1652-90 ], Potries [ 1152-20 ]; Sagunt, Baix Palància [ 0 ]; Sant Jaume d'Enveja [ 1652-90 ], Santa Bàrbara [ 1652-90 ], Tarragona [ 810-VI-444 ], Terra Alta [ 1652-90 ], Tivenys [ 1650-263 ], Tortosa [ 1056-113 ] [ 1650-263 ] [ 1834-40 ] , Valls [ 402-260 ] [ 810-VI-444 ] ; les Ventalles , a Ulldecona [ 1652-90 ]; Vinaroç [ 402-260 ] [ 810-VI-444 ], Xaló [ 265-112 ]).

Prod. a: Agost, on també en diuen vedriola [ 2337-65 ]; la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 31 ] (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-19 ]) [ 1650-263 ], Lleida [ 1650-263 ], Manises [ 988-49 ], Mallorca [ 1059-205 ], Orba [ 265-56 ] [ 2192-35 ] , Orbeta [ 265-76,162 ], Potries [ 1152-20 ] [ 1698 ] , Reus [ 31 ], del Camp [ 31 ], Tivenys [ 1650-263 ], Tortosa [ 1650-263 ], Xaló [ 265-112 ].

"Vidriola. f. alcancia , hucha , olla ciega ." (Barcelona, 1839) [ 2221-628 ].

“ vidriola . f. guardiola .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-781 ].

vídua f .

| de vídua Tupí de fins a 20 petricons de capacitat i una mida d'olla ( del Camp [ 1838 ]).

vigatà m . Adj. substantivat. V. silló vigatà .

vigorro m . Adj. substantivat. V. silló vigorro .

vinagrera f . Semblant al setrill per a oli, però amb broc a l'espatlla en lloc de bec a la boca [ 1650-245 ] Setrill de tenir vinagre [ 1070-1871 ] Servien per a vinagre, oli de ginebró o pega de marcar les ovelles [ 1650-245 ] Prod. a: l’Alcora [ 2876 -22 ], Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-55-7 ,8 ] [ 1650-245 ] , Rialb [ 6-78,79-93 ] [ 1650-245 ] [Violant, 1941. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] .

“ [...] tailladors grans e VI pochs, una vinagrera [...] ” (inv. Gréixer, 1351) [ 186-II-259 ].

“ [...] una vinagrera de fust [...] ” (Baronia de Pinós, 1364) [ 186-II-270 ].

“Item una vinigrera .” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-142 ].

S’esmenten " vinagreres de terra " a quatre inventaris de d’Urgell, dels anys 1415 i 1416 [ 955-403 ].

“Una vinagrera .” (inv. d’Urgell, 1420) [ 972-477 ].

“ [...] Iª vinagrera de terra [...] ” (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-378 ].

“Item, una vinagrera .” (inv. de Lillet, 1506) [ 186-II-268 ].

“Quinze vinagreres pintades” (inv. de l’escudeller barceloní Josep Gibergues, 1777) [ 2876 -22 ].

vinagreres f . pl . Se’n diu de les setrilleres a certs llocs [ 0 ].

| base de vinagreres El suport sense les vinagreres [ 2876 -22 ] Prod. a: l’Alcora [ 2876 -22 ].

| joc de vinagreres Les vinagreres més el seu suport [ 2876-22 ] Prod. a: l’Alcora [ 2876 -22 ]

vinça f . Estrat d’argila bona ( del Camp [ 23 ] [ 2432-10 ] ).

| vinça bona L’estrat d’argila utilitzable ( del Camp [ 23 ]).

| vinça damuntera La superior, que no sol ésser bona ( del Camp [ 23 ]).

vintena f . La gerra de vint roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-101 ] .

viola f .

| 1 viola Teula o rajola petita [ 810-X-826 ] “Briques ou tuiles de petite dimension.” [ 974-362 ] "Brique de petites dimensions" [ 1693-541 ] .

“Item que negu teuler o teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada, part los ditz x . sostres de cayros e ii . sostres de teules [...] dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros e teules e violes e rajoles que fara, de bona argila [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].

| 2 viola Gerra [?].

“Item . i . viola de terra plena de mel.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-152 ].

viot m . Petita bassa per remullar els motlles de fusta dels rajolers, abans de fer-los servir (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -X ]).

virol o virolet m . Peça en forma de rodet bicònic, emprada per separar les peces dins del forn dels terrissers (Tivenys [ 2261-159 ]).

virolet m . Virol [ 0 ].

viuda f . V. vídua .

vixel o vixell m . Grafia antiga per vaixell [ 810-X-856 ] Gerro [ 811-III-1370 ] .

“ vixell . m. [...] m. ter. gerro .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-791 ].

vixella f . Terrissa ( Gerri de [ 4-139 ], Salàs [ 1156-34 ]) Vaixella (Pallars [ 810-X-856 ], Ribagorça [ 810-X-856 ]).

vixellaire vixellaira m . i f . Persona que fa terrissa ( Gerri de [ 4-139 ], el Pont de Suert [ 1148-40 ] [ 1728-21 ] , Salàs [ 4-154 ] [ 1156-34 ]) Al Pont de Suert en deien, indistintament, vixellaire , tupiner , tupinaire o terrissaire [ 1728-21 ] .

vogi m . Rutlló amb què els terrissers esclafen la terra ( [ 810-X-859 ]).

volada f . Volant [ 0 ] Disc inferior del torn dels terrissers, que l'operari fa moure amb els peus (Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1868-260 ]).

volant m .

| 1 volant La mola superior i mòbil d’un molí de moldre vernís en una terrisseria. El volant gira damunt de la sotana i amb l’auxili de la barra, que es mou a força de braços (Blanes [ 24 ]).

| 2 volant V. tb. volada En el torn de terrisser, roda grossa, col·locada horitzontalment, que l’operari fa moure amb el peu i que transmet el moviment al rodell (Penedès [ 810-X-862 ]).

volt m .

| segon volt L’estiva formada per l’entestat i les caixes plenes de terrissa. Té forma circular, amb una entrada a la part que dóna al forn. El segon volt es troba entre els peus i el ran-paret. Està separat d’aquests per uns passadissos. El segon volt, junt amb els peus i el ran-paret, assenyala la disposició de la cuita en el forn de coure terrissa (Blanes [ 24 ]).

volta f .

| 1 volta En el forn dels terrissers, sostre amb forats que separa la fogaïna del sardinell ( [ 136-23 ] [ 137-29 ]) Al forn de les rajoleries, separa la cambra on es fa el foc de la que es couen les peces (Granollers [ 2257-26 ]) .

| 2 volta Trespol que hi ha entre el forn del mig i el de dalt ( del Camp [ 23 ]).

| 3 volta Sostre amb forats que tanca la cambra de cocció superior d'un forn de terrisseria (Quart d'Onyar [ 105-29 ]).

| 4 volta Carregada (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

| de volta adj . Se’n diu modernament, de la terrissa malmesa que s’utilitzava per farcir els carcanyols de les voltes dels edificis [ 0 ].

“per . c . xxx . gerres meleres obs de la volta [...] per . vii . gerres olieres que compram obs de la dita volta” (Barcelona, 1386) [ 1226-367 ].

“per . xxiiii . gerres per la volta mijaana de la part de Sant March” (Barcelona, 1417) [ 1226-367 ].

“e . xxxviii . gerres per la volta maior” (Barcelona, 1418) [ 1226-367 ].

| les voltes del forn Als forns de rajoleria, arcs que separaven la cambra del foc de la de coure (Castellonroi [ 1128-49 ]).

voltada adj . V. tb. serada Serada o voltada ho és la peça que, en assecar-se a l’exterior, li queda el cul humit i la resta seca; entre ambdues zones queda una ratlla divisòria (o volta) per on s’esquerda amb facilitat ( , obra negra [ 21-85 ]).

vora f . Part extrema d'un recipient al voltant de la boca [ 1666-211 ] .

vorada f . Actualment se'n fan de ceràmica, de mesures 50 x 20 x , amb la cara superior arrodonida [publicitat Ceràmica Piera, 2003].

vuita f . V. tb. vuità Unitat de mesura per a oli [ 1692-79 ] Sistema de Berga per a oli: carga de 12 quarters de 8 vuites, amb una carga de [ 1692-79 ].

vuità m . V. tb. vuita Unitat de mesura per a oli [ 186-II-467 ].

" vuytà d'oli" (Bagà, 1314) [ 186-II-467 ].

vuitavat m . Cairó octogonal [ 0 ].

"Cairon á la española [...]

Buitabat de pam pica y talla: 32 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

vuitavató m . Vuitavat petit [ 0 ].

"Cairon a la española [...]

Buitabato ¾ pica y talla: 22 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

vuitè m .

| 1 vuitè Unitat de m esura de capacitat per a vi , de vuit porrons (català oriental [ 810-X-887 ]) Nom del quartà de vi, a Barcelona [ 1692-243 ].

"1/8 de licor de brea" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-37 ].

“ quartera . f. [...] ant. Vuyté, octava part de una carga de vi.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-435 ].

| 2 vuitè Mena de pitxer de terrissa, de capacitat de vuit porrons de vi (Sant Joan Despí [ 824-VIII-270 ]) Mesura de vi que fan de terrissa o de metall; és la mesura més grossa que tenen als cellers per omplir els bots; els de terra envernissats tenen semblança amb la gerra mallorquina d’una sola nansa [ 824-VIII-270 ].

“Tot ensofrant amb lluquets els carretells i els vuitens ” (Caselles, Raimon: Les Multituds . A: Quaderns Literaris , vol. 56-57, pàg. 27. Barcelona, 1935) [ 810-X-887 ].

vuitena f . La gerra de vuit roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-101 ] .