Dictionary

tabac m . [ 1169-9 ] Mot aràbic [ 924-9,32 ] Plata per servir a taula [ 2253-20 ] [ 2264-67 ] Plata per servir determinats menjars cuits o dolços . T ambé se’n deia servidora [ 70-118 ] [ 924-9,32 ] [ 1169-9 ] Sinònim medieval de plata . Actualment es manté l’altra accepció de cistelleta . Documentació: València, 1333 [ 833-65 ] Actualment, panera petita [ 2000-1587 ] .

“ [...] quandam caxiam pisanescam in qua erant res que sequntur videlicet unus tabach et quedam scudella picta [...] ” (inv. Barcelona, 1303) [ 1098-101 ].

“unum tabacum fusti pictum et aliud palme pictum [...] ” (inv. València, 1319) [ 1169-25 ].

“un servidor o tábach [de llautó] ” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“ tabacs ” (contracte d’escudeller, Manises, 1333) [ 1291-43 ].

“un tábach morat de uidre” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“item sis tábachs de fust pintats e sis tábachs de palma.” (inv. València, 1343) [ 1169-30 ].

“item un tábach de fust [...] item un tábach blanch de verga” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-34 ].

“un tábach de lautó” (inv. València, 1348) [ 1169-36 ].

“item un tábach de fust enguixat, blanch” (inv. València, 1348) [ 1169-37 ].

“item dos tábachs de fust pintats” (inv. València, 1353) [ 1169-38 ].

“item un tábach de fust” (inv. València, 1389) [ 1169-45 ].

“item III tábachs de palma de obra de Almería. item un tábach de terra de obra de Manizes” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item un tábach de Mélica.” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

“item dos tà bachs de palma de obra de Almería. item un altra tábach de terra de Málecha [...] item dos tábachs la un de fust e altra de terra” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

"1 tabach e un refrenador [refredador?] de obra de Manises" (inv. València, 1424) [ 2253-20 ].

"deu tayfors o tabachs de terra pintades penjades" (inv. València, 1462) [ 2253-20 ].

"Quatorce tábachs entre chichs e grans, cinch sansès e casterrats" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

" [...] quatre tabachs pintats de vert e negre." (inv. València, 1483) [ 2253-20 ].

tabaca f .

" tabachas " (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1541) [ 642-385 ].

tabaira f . i les formes tabaire , tabaya , tabayra V. tb. tabaireta Probablement, adjectiu substantivat derivat de gerreta tabaira [ 0 ] Gerra petita [ 1884-41 ] Plat o vas de terrissa que servia per tenir confitura o coses dolces [ 810-X-93 ] [ 833-65 ] Segons una atribució errònia d' Osma [ 1884-41 ] , potser eren rajoles grans que servien per revestir fons de safaretjos o de forns [ 938-420 ].

“Una tabayra ab XXX liures de mel rosada” (Arxiu del Patriarca, València, 1409) [ 810-X-93 ].

“ [...] las tabayas per matra tàpares [...] “ (cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1478) [ 1522-23 ].

“ [...] tabayra [ en què ] havia hun poc h de mantega” (inv. Capocorb, Llucmajor, Mallorca, 1482) [ 1522-24 ].

“una calayra [ error de transcripció per tabayra ?] o pot” (inv. Petra, 1496) [ 1522-24 ].

“dues tabayres de mengar cuscussó [d’obra de Malicha] “ (inv. Manacor, Mallorca, 1504) [ 1522-24 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] Les tabayres enuerniçades valga la peça quatre diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-159 ].

“ alburniata o tabaya [...] de altra varnís vart” (inv. Ciutat de Mallorca, 1556) [ 1522-23 ].

tabaire f . Incorrecte. V. tabaira .

tabaireta f . Dim. de tabaira .

"Dos tabayretes " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

tabaquera f . El seu ús, per a rapé, s’introduí a mitjan segle XVIII [ 1079-25 ] De terrissa ( [ 187 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], [ 187 ] ; Olot [ 1882 ] , a l'obrador Buxó [ 1728-46 ] [ 2447-23 ] .

“ tabaqueres ” (inv. de terrisseria, , 1937) [ 187 ].

tabaqueta f . Tabac petit? [ 0 ].

"Una tabaqueta " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

tabaya f . V. tabaira .

tabayra f . V. tabaira .

tabot m . V. tavot .

tac m . Peça de terrissa, en forma de cilindre escanyat a la part central, amb un extrem obert i l’altre tancat, que serveix per suportar el canyís per a l’assecatge de la pansa [ 265-122 ] (Orba [ 265-122 ]) Prod. a: Orba [ 265-122 ].

taça f . V. tassa .

tacer m . V. tasser .

taceta f . V. tasseta .

tafol m . V. tòfol .

tafolet m . V. tofolet .

tagell m . V. tegell .

taifa f . Mena d’olla plana (Diccionari Labèrnia [ 810-X-103 ]).

taifor m . i la forma tayfor Taifora [ 0 ].

"deu tayfors o tabachs de terra pintades penjades" (inv. València, 1462) [ 2253-20 ].

| taifor de la garlanda o amb garlanda Decorats amb escut central daurat o anagrama IHS, trancat per una garlanda blava (Manises s. XV [ 2253-29 ]).

" tayfors ab garlanda " (Manises, s. XV) [ 2253-29 ].

taifora f . I la forma tayfora Tabac [ 0 ] Eren daurades [ 47-98 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa de tayfores blanques de pisa valia 20 sous i de tayfores petites amb orelles , 15 sous [ 2360-71 ] .

“He vanuda hobra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: [...] 8 ds. latrats e tayfores (V sous VI), 7 ds. tala d’argent (II sous) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

taillador m . V. tallador .

taladó m . V. tallador .

talador m . V. tallador .

talé m . V. arminya Altra nom de l' arminya [ 1692-118 ].

talequeta f . Equival a pella (Manises [ 353-100 ]) “El barro, cuando una vez heñido, queda en condiciones de ser colocado en el planellet y tiene forma de saco lleno o taleca .” (Manises [ 938-420 ]) Entre ceramistes, el fang pastat i disposat en forma de sac ple o taleca per ésser col·locat damunt del planellet (valencià [ 810-X-111 ]).

tall m .

| 1 tall Terrera a cel obert? [ 0 ].

“ [...] qualsevol Gerrer qui ha comensat tall en lo terme ço es luny de altre tall deu pasadas [...] qualsevol Gerrer qui heurá treta terra de son tall [...] qui gos ne presumesca entrar en lo tall de altri [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

| 2 tall V. tb. talla Segons Osma, forma d’una peça [ 938-421 ].

| 3 tall Pastó (Agost [ 1813-67 ]).

| fer tall Encetar una terrera? [ 0 ].

“Item que qualsevol Gerrer qui vulla fer tall ço es comensar aquell, é treura terra, no gos ni presumesca fer e comensar dit tall prop de altre tall que noy haje deu pasas, y mitje de terra al mitx [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

| a tall d’argent V. tb. a tall de plata , a talla d’argent A tall de , significa a la manera de [ 1070-1727 ].

"Item una sort de plats y scudelles de tall de argent usadas." (inv. Mataró, 1622) [ 1812-220 ].

“ [...] plats grans de terra de obra de Barcelona, pintats a tall d’argent ” (inv. Valls, 1643) [ 131-132 ] [ 961-52 ].

“ plats de tall d’argent ” (Manises ?, 1685) [ 938-421 ].

| a tall de plata V. tb. a tall d'argent , a talla d'argent A tall de , significa a la manera de [ 1070-1727 ].

"plats comuns de tall de plata , xics" (inv. Mataró, 1623) [ 1491-38 ].

talla f . V. tb. tall .

| 1 talla Porció de fang pastat i preparat per fer-ne pastons (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]).

| 2 talla Segons Osma, forma d’una peça [ 938-421 ].

“ [...] duodecim grossarum operis terre de pinzell talla Sibilie [...] ” És a dir, a l’estil de Sevilla (Paterna, 1440) [ 687-131 ].

| a talla d’argent V. tb. a tall d’argent A talla de té el mateix significat que a tall de , i significa a la manera de (segons [ 1070-1727 ]) Segons Osma: “Se referiría al corte, que semejara el de escudillas que fueran de metal [...] Nos queda por discurrir cómo sería la forma de los platos o bandejas de plata que se copiara: y como quiera que en éstas, la técnica de las pestañas remachadas propendería siempre a formas angulares, nos inclinamos a pensar que [...] era la que en jerga de coleccionista se ha llamado de braserillo .” [ 687-32 ].

“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

“Item quatuor dotzenas de bacins magnos ad formam de plat dargent albos.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“He vanuda hobra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: [...] 7 ds. tala d’argent (II sous) [...] ha feta la hobra desós dita lo sènyer En Johan Pahull, escudeler [...] 4 g. tala d’ergent (VI sous) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

"3 grosses dobra blanca talla de argent " (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVI) [ 1880-339 ].

"23 grosses y 2 dotzenes talla de argent fi" (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVI) [ 1880-339 ].

tallabroc m . Eina metàl·lica que serveix per comprovar el gruix de la peça crua, per foradar, tallar, etc. (Verdú [ 1673-36 ]).

tallada f .

| tallada oberta Explotació d’una terrera a cel obert [ 136-11 ] [ 2261-271 ] En forma de marge [ 1673-27 ] (Quart d’Onyar [ 136-11 ] [ 2261-271 ] [ 2423 ] , Verdú [ 1673-27 ] ).

talladó m . V. tallador .

tallador m . i les varietats formals taillador , taladó , talador , talladó , tayadó , tayador , tayladó , taylador , taylladó , tayllador , telladó , tellador , telledor , teyador , teyllador .

| 1 tallador V. tb. plat de tallar , plater , talladoret Probalement, adjectiu substantivat provinent de plat tallador [ 0 ] Plat on es tallava i en què es servia la carn, el peix o altres viandes sòlides [ 810-X-119 ] Atuell de forma aplanada i circular; s’hi servien les carns rostides, d’olla o empanades, i també els peixos [ 112-30 ] Com a ús secundari, per escórrer aliments premsant-los entre dos talladors [ 113-56,... ] N’hi ha de fusta i de ceràmica [ 955-401 ] La immensa majoria eren de fusta [ 1522-88 ] Per a la presentació d'aliments que requereixen ser talla ts o esquarterats a taula [ 1522-88 ] Segons Osma: “De ser los tayadors o talladores platos para trinchar, sería natural que fueren planos. La indicación de que también podía llamárseles scutellas [cita Llers, 1343] inclina a pensar que tallador sería en general, el platillo o escudilla en que se colocara lo trinchado, las tajadas de carne o las rajas de pescado” [ 687-6 ]. Plat o disc de diàmetre variable on es trinxaven i es menjaven els rostits [ 1169-8 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa de taylladoram de pisa valia 13 sous [ 2360-71 ] Prod. a: Barcelona [ 0 ] , Manises [ 2264-77 ], Paterna [ 6-75,76-87 ] [ 2264-77 ] .

“Item IIIIº duodenas inter tayadors et parapsides et grahals [...] ” (inv. Barcelona, 1256) [ 288-91 ].

“Menuguen [...] ab enaps e ab escudelles e ab talladors d’argent” (Llull, Ramon: Libre de Contemplació en Deu . Mallorca, 1272) [ 810-X-119 ].

“Blanquerna aportà en un tallador la volp” (Llull, Ramon: Libre de Blanquerna . Montpeller, 1284) [ 810-X-119 ].

“Item escudeles, e anaps, e vernigatz, e tayladors , e morters, e picons, de totes aquestes coses dóna hom, de cascuna saumada, I. pareyl.” (tarifa del Dret de Reua , Perpinyà, 1284) [ 974-376 ].

“ [...] et cccc scudelas et c . taladors et c . venegatç [...] ” (inv. castell templer de Castellot, 1289) [ 968-67 ].

“Item sex scutellas de terra et tres tayadors de terra pictos de quibus fuerunt habiti sexdecim denariis [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-39 ].

“ [...] et xxx . tayllados [...] et ii . tayllados [...] ” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].

"càrrega d'escudelles i talladors 6 diners. Obra de terra de Màlicha, la dotzena poca, un diner i malla. Ìtem, la dotzena poca, malla. Ítem, obra de terra de Barssalona e de semblant preu, la dotzena poca, malla" [ortografia normalitzada] (lleuda de Cotlliure, 1299) [ 1635-361 ].

“Judes stes la mà en lo tallador e furtà-li un pex” (Pasqual, Pere: Obres . 1227-1300) [ 810-X-119 ].

“Item, escudeles e graals e taladors [...] 4 ss.” (comptes de les despeses fetes per diverses persones als hostals de na Déus-o-vol i d’en Pol, Barcelona, s. XIII) [ 181-40 ].

"Item, prenetz del dimecres pus tercia sona entro al diyous a vespre, en anaps e en escudelas, en tayadors qui venguen a Gerona per venda, lo terç, el delma de Senta Maria [...] " (lleuda de Girona de 1312, de còpia autèntica de 1339, Arxiu de Protocols de Barcelona) [ 1010-172 ] [ 2060-78 ].

“ [...] tallatorios p[...]t[...] terre maleche et turolii [...] ” (inv. València, 1319) [ 1169-25 ].

“ [...] VIII scudellas terre et II taladors terre [...] ” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1323) [ 1294-162 ].

“ tallador ” (contracte d’escudeller, Manises, 1325) [ 1291-43 ].

“item un cossi gran de terra enserpellat dins lo qual eren les coses seguents, ço es: [...] item .xviii. talladors sive platers de Malicha [...] En la cuyna [...] algunes ollas, scudelles e talladors de terra.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611,616 ].

“Item es cert quel porter del reffretor deu [...] guardar los tayladors e les scudelles e pleguar e portar a la cuyna.” (llibre del coc de la c anonja de Tarragona, 1331) [ 1772 -f. XXXVI v ].

“item inueni discos siue taladors , e greals et aliquas manutarias pauci valoris.” (inv. Barcelona, 1333) [ 1169-28 ].

“item VIII scudelles de terra ab talladors , pintades” (inv. València, 1333) [ 1169-29 ].

"duos scisorios virides terre de Malache" (inv. Ciutat de Mallorca, 1334) [ 1635-361 ].

" [...] tenere mensas sive tabulas cum mapis sive tovallis et tovallonibus, sale, scutellis et tissoriis sive talladós ac quibuscumque aliis appare[...] " (Barcelona, 1339) [ 1704-679 ].

“Item XX-XIIII tayados pochs. Item VII grans. Item VIII migans [...] ” (inv. Castell de Besora, Osona, 1340) [ 776-172 ].

“Item II scutellas siue tayadors de terra de melicha siue de Valencia / Item II tayadors de eadem terra” (inv. Llers, bisbat de Vic, 1343) [ 687-6 ].

“item en la cuyna [...] un librell e tres tallados de fust” (inv. Ciutat de Mallorca, 1345) [ 922-202 ].

“ [...] XII tayladors pochs [...] ” (inv. Bagà?, 1346) [ 186-II-258 ].

"Item deu donar lo Prior totes les viandes que són acostumades de donar en palau a canonges e clergues e a tots los altres racioners en escudelles sues pròpries e talladors grans e paelles, aquells que hauran menester e greales." (Tortosa, 1350) [ 1889-481 ].

“ [...] II tailladors grans e VI pochs [...] ” (inv. Gréixer, Berguedà, 1351) [ 186-II-259 ].

“ [...] alcunes escudeles e taylladors .” (inv. Baronia de Pinós, 1352) [ 186-II-260 ].

“Item IIII talados de obra de Valencia grans. / Item III scudelles de terra e III taladors .” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-57 ].

“ [...] II talladors grans [...] V talladors pochs [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1356) [ 186-II-260 ].

“Item [...] un talador de cera [...] un taladoret de cera [error de transcripció per tera ] [...] ” (inv. castell de Vilaverd, 1361) [ 1362-183,184 ].

“Item [...] sinch dotzenas de talladors e dos talladors més o [menys], qui costen, a rahó de quatre sous per cascuna dotzena [...] ”, molt probablement es tracta de talladors de fusta (doc. mercantil, Barcelona, 1362) [ 180-67 ].

“item sex scisoria de terra operis de Cicilia.” (inv. Barcelona, 1363) [ 1169-40 ].

“Item scudelles e talladors de Valencia: 1 xv peces a raho de ii s. la dotzena, x s. x ds.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-127 ].

"I couanet e en aquel xxvi entre scudeles e teyadors [...] " (inv. Vic, 1370) [ 2225-490 ].

“ Item, I scudeller entorn miga dotzena de taylladors e miga de scudelles [...] ” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

"Item vij. tayladós de terra dobles. / Item vij. dotzenes e ij tayladós de terra obra de Barcelona." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

“ tallador [...] endreçat tot ço que menester hajes, ço és, coltells esmolats, talladors e escudelles e greals, taula endreçada e aygua a mans ab tovalloles netes [...] ” (València, 1384) [ 114- 85,86,90, 115 ,pàssim ].

"It. costaren [...] sis tayadors de terra a raho de iij drs. la pesa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina , 1385) [ 2213-299 ].

“Ítem, Iª dotzena de tayladós e scudes, greals de terra e altres frasques [...] “ (encant Lleida, 1387) [ 2901-480 ].

“Item mes talladors e scudellas [...] “ (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-216 ].

“Item atrobí en la cuyna de la dita casa de Clascarí [...] I. tallador de terra gran e dos pochs.” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-17 ].

“Ítem, III taylladós de terra.” (inv. Lleida, 1388) [ 2901-507 ].

“En la cuyna [...] .iij. talladors de terra [...] En una cambra [...] Un tallador e una scudella de terra pintades de maliqua.” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“Item, I tayllador gran. Item, VI taylladorets , pochs. Item, I tayllador miyancer.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, Berguedà, 1389) [ 186-III-169 ].

“I tellador de vidre domesquí foredat amb gots domesquins de vidre.” (inv. rei Martí, Barcelona, 1395-1410) [ 185-74 ].

“Item tria cisoria terre, eiusdem operis Valencie. / Item undecim cisoria parva, eiusdem operis.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-186 ].

“ [...] .I. tallador de terra ab un poch de melrosat [...] Item deu talladors migensers [de obra melica] [...] i. tallador de terra [...] xii. talladors de terra, migensers, stesos, de obra de Valencia [...] viii. talladors de terra, petits, de obra de Valencia [...] iiii. talladors petits de terra, de obra de Barchinona.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“ tallador [...] E va salsa per gualines en grasals, e gualines per talladors [...] ”, per servir a taula ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112- 63,97,98, 105 ,pàssim ].

“Item . ii . telladors de terra [...] Item un telledoret e una cassoleta de terra [...] Item . iiii . telladors de terra e . iiii . grasals de terra e . ii . de fust.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9,10 ].

“item xii taladós entre grans e pochs de obra de Málecha [...] item un tallador gran de fust [...] item iiii talladors de obra de Málecha [...] item dos talladós de Málecha grans” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

“Ítem, teylladors e scudelles de terra.” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-791 ].

“ [...] Quinquaginta dotzenas de talladors ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-96 ] [ 938-421 ].

" dos talladors de terra obra de Màlica : 2 sous 1 diner " [ortografia normalitzada] ( encant Barcelona, 1406 ) [ 393-220 ].

“Item ii telledors de terra grans de obra de Valencia [...] Item i telador migenser de terra [...] Item xii scudellas de terra e vi grasellets e ii tayadors grans de terra.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-91,92,93 ].

“Item . viii . taylladors de servir.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-135 ].

“Alguns vespres quan ella havia desades les scudelles e lenya [...] quan venia per lo matí [...] trobava menys alguna scudella e talladors , així de fust com de terra [...] “ (Riera, Jaume: El cavaller i l’alcavota , 1410; esmentat a: El Pi de les Tres Branques, 1973, p. 187) [ 955-370 ].

“Item XXV talladors de Melicha terra domesquina.” (inv. d' apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-523 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] V tayades [tayado s ?] de terra [...] dins lo seler [...] un scrin gran en que ha un tayador de terra.” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120 -35 ,37 ].

“Disset talladors de servir, un tallador gran de tallar” (inv. , Garraf, 1412) [ 955-402 ].

“Item mige dotzena de tayadors de terra de obra de Malicha [...] ” (inv. Vic, 1413) [ 824-V-30 ] [ 824-VIII-16 ].

“tres talladors de terra de Màlicha” (inv. d’Urgell, 1416) [ 955-402 ].

“Costa vn tallador gran de terra: IIII diners.” (llibre de despeses del castell templer de Vallfogona, 1416) [ 1037-565 ].

"un tallador " de terra pintat (inv. Santa Margalida, Mallorca, 1419) [ 1522-88 ].

“ [...] scudelas y taladors de fust [...] ” (inv. Sallent, Bages, 1423) [ 124-197 ].

“ [...] un tellador spat, dos telladós pochs [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1428) [ 186-I-397 ].

"Item una gran servidora de terra trencada, ab scudelles e telladors e unes todoneres: XVIIII. sous .VII." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-599 ].

"Item sis scudelles de terra e iiij telladors de terra [...] dos talladors de fust per manjar, e dos de terra, sinch scudelles de terra [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 2169-III-286,288,311 ].

"cinc talladors " de terra de obra de Màlicha (inv. Muro, Mallorca, 1436) [ 1522-88 ].

"hun armari dins lo qual stan [...] sis talladors de terra entre g rans e pochs" (inv. sa Pobla d' Uialfàs, Mallorca, 1439) [ 1522-98 ].

“ [...] un talledor petit de fust [...] quatre telladors de fust grans [...] VIIII telladors de fust poquets.” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-274,277 ].

“Item tres grossas de talladors communs [...] Item unam grossam de talladors vulgo dictos de talla de miges peces ab la garlandeta [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].

“Item una grossa de talladors de la garlanda comuns [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

" talladors , videlicet, unam duodenam pro duobus duodenis de scudelles" (Manises, 1451) [ 2253-26 ] Talladors a joc amb les escudelles.

“Item dins la cuyna [...] dos taladors de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-135 ].

“Hun librell ab sinch talladors de Malicha.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-387 ].

“a xiiii [de setembre de mcccclviiii ] [...] ferí lamp a casa d’en Brandà Amat, a [...] e rompéli molts talladors e scudelles en la cuyna que de nou s’ach amoblar.” [ 164-151 ] [ 165-111 ].

"23 talladors de terra hobre de Mèlica [...] " (inv. Rubí, Vallès Occidental, 1460) [ 1668-502 ].

“Item, nou tayadors sotils.” (inv. Santa Cecília de Riutort, 1461) [ 186-II-294 ].

"Item hun artibanch vell, petit, hon ha sis telladors de terra de obra de València, dues escudelles cuscusoneres, poques." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-24 ].

“Item quatra scudellas de terra [...] e hun tallador de fust.” (inv. Ciutadella, 1467) [ 825-161 ].

"Item, XV telladors de terre entre bons e sotills." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-176 ].

“Tres talladors de fust é quatre de terra.” (inv. santuari de Santa Caterina, Sóller, 1476) [ 1144-II-1003 ].

“ tallador de terra” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1481-1500) [ 1314-347 ].

"cinc tayadós de terra o plats" (inv. Llucmajor, Mallorca, 1496) [ 1522-88 ].

“It. entre tayados grans e pochs, e graals e escudeles grans e poques xciii .” (inv. Torelló, Osona, 1510) [ 1369-I-281 ].

“It. un tallador un quantar de tera, un [...] ” (inv. Torelló, Osona, 1511) [ 1369-I-465 ].

“ tallador [...] E com [les albergínies] seran ben cuites [...] prem-les entre dos talladors .” ( Libre del coch , Barcelona, 1520) [ 113- 35,55, 56 ,pàssim ].

“Item un tallador .” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

“Ítem, en la ayguera, \deu/ plats de terra, blanchs, y sin dels comuns y dos gresales, \tretze/ escudelles, tot de terra, un tallador , quatre llumaners, un cantaret y una llibrella. [...] e un tallador . ” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1783 ,1790 ].

“Ítem vingué a la part del dit Valentí Nos un perol gran, un tallador , set olles, un morter, dos plats obra de Trayguera [...] “ (inv. Traiguera, 1614) [ 2368-205 ].

“I. sinch escudellas y dos talladós ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-9 ].

| 2 tallador m . Cap de la roda [ 729-146 ] [ 1257-111 ] ( l'Alcora [ 1653-55 ,95 ]; , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-21 ]; Onda [ 729-146 ], Traiguera [ 1257-106 ]).

| 3 tallador m . V. tb. perfiladora Eina manual en forma de U, on s’ajustava un filferro aguantat amb tensors, que servia per retallar el perfil de les rajoles estacades a la perfiladora ( , final s. XIX i ppi. del XX [ 1534-35 ]).

| 4 tallador m ., tallador automàtic V. tb. talladora Màquina de terrisser ( , 1936 [ 189 ])

“ tallador automàtic ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| 5 tallador talladora m . i f . Oficial de fer rajoles [ 729-123 ] (Biar [ 729-123 ], Onil [ 729-123 ] [ 2264-278 ] ).

| 6 tallador talladora m . i f . Qui ajuda al coedor durant el procés de cocció. La seva feina consistia en acostar els garbons cap a la boca del forn, tallant-ne el lligall i deixant la llenya solta a disposició del coedor (Manises [ 353-100 ]).

| 7 tallador tallador a m . i f . Qui s'encarrega de tallar el fang sedimentat a les basses, en porcions quadrades d'uns de costat (Horta de València [ 415-I-19 ]).

| tallador doble

"Item vij. tayladós de terra dobles . / Item vij. dotzenes e ij tayladós de terra obra de Barcelona." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

| tallador d’encadenat V. tb. encadenat

“Item sex grosses d’escudelles dencadenat cum suo compartit de talladors d’encadenat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-38 ].

| tallador de la garlanda Decorat amb escut central daurat o anagrama IHS, tancat per una garlanda blava (Manises s. XV [ 2253-29 ]).

| tallador pla V. tb. planter .

“Item quatuor dotzenes de planters medie sortis dauratos videlizet talladors plans .” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

| tallador amb sòl Tallador amb peu [ 70-118 ].

" talladors ab sol " (València, segle XV) [ 70-118 ].

| tallador de talla de mitges peces

“Item unam grossam de talladors vulgo dictos de talla de miges peces ab la garlandeta [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].

talladora f . V. tb. banc de tallar , màquina de tallar Màquina de terrisser ( d'Empordà , 1936 [ 189 ]) Màquina utilitzada per escairar i tallar a la mateixa mida les diferents peces d'un revestiment, com ara rajoles, cairons, etc. La peça a tallar es situa en un carro que es desplaça damunt d'unes guies . Dos filferros verticals tallen la peça a la mida desitjada ( [ 2297-287 ]).

| talladora automàtica Màquina per retallar els caironets fins a tots quatre costats alhora, sincronitzada amb les entrades i sortides [ 1534-43 ].

| talladora escairadora Maquina per retallar i escairar les vores de les peces de rajoleria fina [ 0 ].

| talladora escairadora semiautomàtica La primera talladora-escairadora semiautomàtica es va inventar a el 1956 [ 1534-40 ,41 ].

| talladora de guitarra

“ talladora de guitarra ” (inv. terrisseria, la Bisbal d’Empordà , 1936) [ 189 ].

| talladora manual (el Papiol [ 3071-46 ]) Les peces de rajoleria fina sortides de la galetera s'allisaven amb la laminadora i tot seguit es tallaven i s'escairaven amb talladores manuals. Consistien en un carro tallador format per dos braços, en els extrems dels quals es disposaven dos fils metàl·lics que, en el moviment d'avanç manual del carro sobre guies, tallaven lateralment, dos a dos, els costats irregulars de diverses peces apilades retingudes per un topall, quan aquelles peces encara eren prou tendres per poder ser tallades. Un cop tallades en dos dels costats oposats, s'aixecaven a mà i es tornaven a col·locar per seguir tallant els altres costats [ 1534-36 ].

“ talladores a mà ” (inv. terrisseria, la Bisbal d’Empordà , 1936) [ 189 ].

| talladora per a teules

“ talladora per a teules ” (inv. terrisseria, la Bisbal d’Empordà , 1936) [ 189 ].

talladorer talladorera m . i f . Qui fabrica talladors o plats [ 810-X-119 ].

“Lo Sr. Rey mana scriure per talladorer seu En Bernat Peris” (Anuari de l’IEC, V, p. 615; doc. a. 1407) [ 810-X-119 ].

talladoret m . Dim. de tallador .

“item tres talladorets de terra de Manizes. item dos cetres de Málequa.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

“Item [...] un taladoret de cera [error de transcripció per tera ] [...] ” (inv. castell de Vilaverd, 1361) [ 1362-184 ].

“Item, I tayllador gran. Item, VI taylladorets , pochs. Item, I tayllador miyancer.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, 1389) [ 186-III-169 ].

“Ítem, V escudelles de terra e III taylladorets de terra.” (inv. Lleida, 1392) [ 2901-536 ].

“Item un telledoret e una cassoleta de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-10 ].

"un tallador gran, e tres pots e una cullera de fusta, apte per fer escudelles e un talladoret mitjà, e dos escudelles, e una cubertora, tot de terra, VII diners." (encant Barcelona, transició segles XIV-XV) [ 393-218 ].

“ [...] taylladorets de fust [...] ” (Baronia de Pinós, Berguedà, 1422) [ 186-II-270 ].

tallaor m . Var dialectal per tallador (Manises [ 353-100 ]).

tallar v .

| 1 tallar Significat dubtós [ 0 ].

" Bombas cortadas y limadas, al ciento: 17 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| 2 tallar Separar la peça del torn [ 729-18 ] (Agost [ 729-18 ], Castellciutat [ 6-61-11 ]), o bé , les peces petites de la resta del pastó (Castellciutat [ 6-61-11 ]).

| 3 tallar Retallar les rebaves [ 0 ].

"yo dit Johan Almurcí sia tengut tallar totes les raioles dessus en los dits capitols senyalades apres que les haure obrades en argila les haia a regone xer e tallarles altra vegada planes sens enconadura deguna [...] " ( contracte Manises , 1444) [ 687-133 ] [ 1777-21 ].

"Baldosas a la francesa [...]

Rajola palmo elaborar: 28 reales

id. " cortar á: 8 reales

id. " picar y rayar: 7 reales

Rajola esgarsada laborear: 12 reales

Id. " cortar : 3 reales

Id. " picar y tallar : 2 reales

Id. " disfrutar y desplegar: 4 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

" Tallar rajola Olot i emmotllar." ( , , 1911) [ 1783-41 ].

" [les rajoles] son tallades i córren perill de secarse masa i allavores no's podran pintar amb llanterna." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-135 ].

| 4 tallar Extreure terra d’una terrera a cel obert [ 0 ].

“Item qualsevol Gerrer qui ha comensat tall [...] no gos ne presumesca tocar ó tallar de la terra [...] pendre, ó tallar terra [...] entrar en lo tall de altri para tallar ni carregar terra [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

| tallar boques A les peces grans, el coll i la boca es modelaven a part i es col·locaven quan la resta de la peça ja tenia certa consistència. Es modelaven varies boques d'un sol pastó en una operació denominada tallar boques (l'Alcora [ 1653-58 ]).

| tallar a cap i ample Tallar en biaix una làmina rectangular de fang, per modelar teules sense necessitat d'usar el gàrguil (Granollers [ 2257-17 ,93 ]).

| tallar coques Tallar el pelló en rodanxes, mitjançant un fil d’aram, per fer coques . Més recentment, s’utilitza un utensili de fusta que forma un bastidor de tres costats, que tensa diversos fils d’aram paral.lels i equidistants (Manises [ 353-100 ]).

| tallar la peça Operació de separar la peça del pa del torn mitjançant el fil ( del Camp [ 23 ]).

| tallar el silló Operaci ó de separar la peça del plat de la roda mitjançant el fil [ 6-43-31 ] (Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ] [ 2184 ] [ 2351-29 ] ).

talpera f . P arany de terrissa p er caçar talps (Sabadell [ 60-25 ]) Prod. a: Sabadell [ 1-48 ] [ 60-25 ].

talvina f . Pasta de midó amb la qual, abans d’envernissar-les, es banyen les rajoles que s’han de pintar, a fi de reduir-ne la porositat i fixar el vernís (Manises [ 353-100 ] [ 810-X-114 ] [ 938-420 ]).

tambor m . Plat superior de la roda de terrisser (Castellciutat [ 6-61-11 ]).

tamís m . V. tb. sedàs Sedàs per passar el vernís i separar-ne les partícules massa grosses (l'Alcora [ 1653-92 ]).

| tamís mecànic A la moderna indústria ceràmica, màquina amb sedassos cilíndrics rotatius, o bé, amb sedassos plans, inclinats i vibratoris. Hi ha diversos dispositius per a la neteja automàtica de les teles. S'utilitzen per separar diverses granulometries en línies de mòlta per via seca [ 332 ].

tampó m . De ferro, per segellar les peces (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).

tanagra f . En arqueologia, petita estatueta de terra cuita policromada d’època helenística [ 1251-1500 ] Reproduïdes, en època moderna, a Quart d'Onyar [ 1341-218 ].

tanala f . V. tenalla .

tanaleta f . V. tenalleta .

tanalla f . V. tenalla .

tanalleta f . V. tenalleta .

tanaya f . V. tenalla .

tanayla f . V. tenalla .

tanaylla f . V. tenalla .

tanaylleta f . V. tenalleta .

tancar v . Tapiar el forn quan era ple [ 131-123 ] Segellar la boca del forn de baix o olla, després d'haver-hi posat els darrers feixos, i tancar tots els forats de respiració per tal de no deixar entrar oxígen al forn i obtenir una cuita en atmosfera reductora (Verdú [ 1640-16 ] [ 2560-62 ] ) .

“ [...] lo dia que tanquà [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ].

| tancar el silló Al torn, cloure la forma mitjançant el melic [ 6-43-30 ] [ 143-4 ] (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-4 ]).

tanera f . [?].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item una tanera obra blanca [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

tangí m .

| 1 tangí Greala; mena de gibrell de terrissa o de metall per rentar els plats (Cerdanya [ 810-X-135 ], l’Empordà [ 810-X-135 ], Gironès [ 810-X-135 ]) Gibrell (recollit a Mont-ras, Baix Empordà, 2002 [ 0 ]) Gibrell, gibrella. Perol d’aram, ferro o alumini, amb cobertora de llauna, emprat per fer crema, confitura, etc. ( Cerdanya [ 1577-3 ] ) Receptacle de cuina [ 824-VIII-21 ] .

“It. una ralladora de llauna, u n tangí de aram, una xocolatera de llautó [...] ” ( inv. Vic, s. XVIII) [ 824-VIII-21 ] .

| 2 tangí Greixonera [ 0 ] Cassola de terrissa fonda amb un gallet en forma de bec ple de forats al fons, per a colar el greix (Girona [ 402-257 ] [ 810-X-135 ]).

| 3 tangí Cossi, bugader (Figueres [ 810-X-135 ] [ 1366-5 ]) Cossi, recipient per rentar plats o roba (Garrotxa [ 1816-151 ]) Mena de cubell de llauna amb nanses, utilitzat per la matança del porc. No és un cossi ni una conca (recollit a Cornellà del Terri, 2002 [ 0 ]) .

tap m .

| 1 tap Tapadora d'un atuell [ 0 ].

“5 gerres ab sos taps , totas envernissades” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1735) [ 2502-94 ].

"Item, 2 xícaras de porsellana ab sos taps . [...] Item, 2 xícaras mes ab sos taps [...] " (inv. Barcelona, 1745) [ 2078-50 ].

" [...] una bacina a modo de patxina ab son tap , tot de pisa de Gènova molt fina, per a donar ayguamans [...] " (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].

| 2 tap A les bòbiles, cadascuna de les peces de ferro que servien per tapar els forats per on s'introduïa el carbó o la llenya de coure l'obra (Granollers [ 2257-93 ]).

| tap d’alambí V. tb. alambí .

“Ittem un morter y un tap de alambí tot de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

"Ittem dos taps de alambi inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| tap de canal (Mallorca [ 1059-219 ]).

| tap d’escudelles i xicres Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

| tap de gerra

"Alambins ÿ taps de gerra " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem Vuÿt gerres de posar aigua envernisadas per dins, y fora ab sos taps corresponents [...] Ittem Vuÿt gerres de aÿgua ab sos taps corresponents." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| tap de pericó Per regar els horts, l’aigua era distribuïda fins a uns pericons mitjançant canonades o canals. Dels pericons ja es regava directament. El tap de pericó és un canó cilíndric i curt, que s’encastava a la paret d el pericó per poder donar sortida a l’aigua , o bé, impedir-la amb un tap de suro (Arenys de Mar [ 0 ]) Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-255 ].

tapa f . Tapadora ( , 1936 [ 189 ]) Prod. a: Manises [ 1370-I-35 ].

“ Obra de terra: [...] tapes ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

| tapa de sifó ( , 1936 [ 189 ]) Prod. a: [ 189 ].

“ tapes de sifó ” (inv. de terrisseria, , 1936) [ 189 ].

| tapa per a tupins Prod. a: Sant Julià de Vilatorta, on són totalment envernissades [ 6-30-x ].

tapa test o tapatest os m . Neologisme actual [ 0 ] Atuell força decorat, de formes diverses, fet per amagar al seu interior un test no decorat [ 1650-262 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Arenys de Mar [ 1650-262 ], Barcelona (a Gràcia i Sarrià) [ 1650-262 ], Benavarri [ 1650-262 ], [ 1882 ], Caldes de Montbui [ 1650-262 ], Esparreguera [ 1882 ], Figueres [ 1650-262 ], Reus [ 0 ], Solsona [ 1650-262 ].

tapacantos m . ( [ 188 ] [ 189 ]) Prod. a: [ 188 ] [ 189 ].

“ tapacantos ”, de 2,5 x 20, 2,5 x 15, 5 x 20 cm, etc. (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

tapador m .

| 1 tapador Tapadora [ 0 ] Tapadora de sopera (Blanes [ 24 -60,61 ]) Prod. a: Blanes [ 24 ].

“Una escodella ab son tapador [...] tambe de pisa fina” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

| 2 tapador Operari especialitzat, ajudant de l’enfornador, que té la missió d’anar recobrint les fileres de taulells enfornats mitjançant la col· locació de colomins i d’ alcaides (Manises [ 353-102 ]).

tapadora f .

| 1 tapadora V. tb. cobertora , girador , giradora , giradoreta , girapeix , gira-truites , plat girador , tap , tapa , tapador , tàpara Peça que s’adapta a la boca o obertura d’un recipient per interceptar la comunicació de l’interior amb l’exterior [ 810-X-142 ] Nom genèric de la peça destinada a tapar-ne d’altres [ 48-III-92 ] Peça circular amb pom o, més rarament, nansa superior [ 1650-238 ] (Baix Camp [ 48-I-162 ], Blanes [ 24 ], Mallorca [ 1755-58 ], Orbeta [ 265-73 ]) A l'obrador Martínez, de Barcelona, tenien el picoi en forma d'anell [ 6-69,70-16 ] A Blanes es feia per a olles i cassoles; per a soperes es deia tapador [ 24 ] A del Camp, la que tapa olles i tupins s’anomena cobertora i la que tapa cassoles i plats, giradora [ 23 ] [ 48-III-92 ] Tapadora de la sopera (Castellciutat [ 6-62-36 ]) Per tapar gerres i pots (Esparreguera [ 1022-244 ]).

Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-16 ]; [ 1163-160 ], Blanes [ 24 ], Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-36 ], Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Esparreguera [ 1022-244 ], Inca [ 1091-53 ]; Orbeta, de forma troncocònica, còncava o convexa, amb un botó central [ 265-73,152,153 ]; Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ].

" [...] duas escudellas ab tapadoras y duas sens tapadoras , tot obra de Alcora usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-238 ].

"En la cuina [...] Dos cassoles amb las tapadoras ." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

| 2 tapadora Cadascuna de les teules que van col·locades a la teulada amb la part convexa cap amunt (Mallorca [ 810-X-142 ]).

| tapadora de cisterna Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| tapadora de sopera Prod. a: el Pont de Suert [ 6-75,76-81 ], d’Urgell [ 6-63-27 ].

| tapadora d’olla (Mallorca [ 1059-179 ]).

" Tapaderas de olla , 24 docenas: 12 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

tapaor m . Var. dialectal per tapador (Manises [ 353-102 ]).

tapar v .

| tapar caixes Tapar la part superior de les caixes que han d’enfornar-se a la part superior de cada fila (Manises [ 353-102 ]).

| tapar forats Es tapen quan, a través dels mateixos forats, que també serveixen de xemeneia, es comença a veure, pel color del foc i la claror que desprèn, que les peces ja estan cuites. En aquest cas es tapa el forat pel qual s’ha mirat. Els altres continuen oberts. Aquesta operació es va repetint fins que tots queden tapats o, el que és el mateix, fins que totes les peces estan cuites. El forat més proper a la porta es deixa obert per respirar mentre es tapa la boca del forn ( , obra negra [ 21-91 ]).

| tapar el forn V. tb. tapiar Un cop s’havia tret la mostra i es comprobava que tot estava ben cuit, es tapava la boca per on es feia el foc amb una portella de ferro perquè no s’escapés el calor. Es deixava així un o dos dies ( , obra vermella [ 21-90 ] Una vegada acabada la cocció, es tapaven els fumerals excepte el del mig que es deixava obert. La boca de la caldera es tapava amb obra malmesa que s’ arrebossava amb fang (Manises [ 353-102 ]) Acabada la cuita, es feien entrar molt depressa dins del forn, 18 o 20 feixos molls. Tot seguit es tapava la boca hermèticament mitjançant una portella de ferro i tarregada. També es tapava el forat de dalt que havia quedat obert ( , obra negra [ 21-91 ].

tàpara f . Tapadora o cobertora (Manacor [ 810-X-144 ]).

tapàs m . Terra rogenca amb la que es fa obra de rajoleria a les bòbiles (Alguaire [ 1441-3 ]).

tapatetera f .

“ [...] una tetera de terra [...] es tapa amb la tapatetera .” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-231 ].

tapiar v . Tapar el forn amb totxos i arrebossar-los amb cendra (Esparreguera [ 1022-223 ]).

taquet m . V. tb. rajoleta decorativa Terme usat al País Valencià per anomenar el que els castellans en diuen olambrilla (recollit el 2012 [ 0 ]) Petita rajola, amb motiu decoratiu, que es combina amb altres peces més grans per formar paviments, arrambadors, sanefes, etc. [ 0 ] .

tara f . Deformació de la superfície de les peces per haver donat algun cop o refrec, o haver-se enganxat mentre es coïen (= pelada ) ( del Camp [ 23 ] ) .

taraça f . V. tarrassa .

tarassa f . V. tarrassa .

taril·lo m . Orinal, en llenguatge humorístic (Olot [ 810-X-157 ]).

tarja f . Element arquitectònic que, a vegades, hom situa entre la finestra o portal i la seva llinda. La tarja és calada o practicable i serveix per donar llum natural i/o ventilació a l'interior, tot i que el portal o finestra romanguin tancats. Les targes ceràmiques són semblants als espiralls comuns, però de mida més grossa. N'hi ha de ceràmica envernissada i de terra cuita sense vernís [ 1885-12 ].

taronja f .

| mitja taronja Mena de cassola en forma de casquet esfèric (Mallorca [ 177-14 ]).

“ mitja taronja ” (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-14 ] Apareix 10 vegades al manuscrit A .

“ [...] les greixoneres o cassoles que se diuen mitges taronges .” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-43 ].

tarot m . V. tb. trot El broc gros dels càntirs ( [ 106-86 ], l’Empordà [ 4-154 ] [ 810-X-161 ], Garrotxa [ 810-X-161 ], Quart d’Onyar [ 0 ], [ 810-X-161 ]) Segons Marcó (1997), a Quart d’Onyar mai no s’ha dit broc ni galet , sinó tarot i gallet [ 0 ] El broc gros del càntir de bassa o de la regadora (Esparreguera [ 1022-251 ]) Tan el broc gros com el petit, d'un càntir o d'un doll (Cadaqués [ 1875-115 ]) .

tarota f . La canal de terrissa o de metall que desguassa la teulada i llença l’aigua al carrer (Lledó [ 402-216 ] [ 810-X-161 ], Palamós [ 810-X-161 ]).

tarraç m . V. ta rràs .

tarraceta f . V. tarrasseta .

tarraga f . Orinal [ 186-III-174 ].

“ [...] en la cambra del honorable pebordra [...] un orinal o tarraga [...] ” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, 1461) [ 186-III-174 ].

Tarragona top . V. canó Una mida de canó [ 0 ].

tarràs m . i les varietats formals tarraç , terraç i terràs V. tb. tarrassa , tarrasset . Terràs és incorrecte, segons [ 2000-1601 ].

| 1 tarràs Cadaf o gerreta de boca ampla [ 810-X-256 ] Gerra amb dues anses i boca ampla [ 824-VIII-29 ] [ 833-71 ] Atuell per beure, en forma de got (Manises [ 2253-88 ]) Gerra amb dues nanses [ 1070-1737 ] [ 2000-1601 ] Per contenir productes (Manises [ 2253-28 ]) Prod. a: Manises [ 2253-88 ] .

“ terràs ” (contracte d’escudeller, Manises, 1325) [ 1291-43 ].

“item IX pots de terra e tres terraços buyts [...] item miga dotzena de terraços de terra pintats buyts [...] item una dotzena entre pots e terraços de terra sotils buyts grans [...] item una dotzena entre pots e terraços de terra trencats.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“ [...] terracios [...] in ventre inverniçatos vernicio albo” (Manises, 1332) [ 2770-167 ].

“item dos cánters hi un terraç blanch, altre verd.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços , scudelles [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 833-71 ] [ 1020-337 ].

"una duodena tarraceorum pro aqua dando pro terraceo V d. V s. / item XVI tarraceos pro vino, dando pro tarraceo VI d. VIII s." (llibre de comptes, Ciutat de Mallorca, 1411) [ 1487-267 ].

" terraç " (Manises, 1417) [ 2253-18 ].

"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum, ço és, cànters, olles, terrassos e altres fraschas de terra trenchats, costaren a raó de XII diners per somada [...] " (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 70-64 ] [ 1756-311 ].

" [...] 10 terraços [...] " (inv. València, 1483) [ 2253-20 ].

“Dos terrassos valencians de terra, hun ab tres anses, l’altre pintat” (arx. Cúria Fumada de Vic, doc. a. 1485) [ 810-X-256 ].

“Quescun die li portava [...] un pan e un terraç de vi [...] la qual con ach pensat un poch, umplí un tarraç d’aygua e dix als dos monges que guardassen dins l’aygua, los quals la guardaren e veerenla tota térbola” (Marià Aguiló, a cura de: Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes, ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades . Barcelona: Llibr. d'Alvar Verdaguer, 1881. Vol. II, 196) [ 810-X-256 ] [ 824-VIII-29 ].

| 2 tarràs Gerro per posar-hi flors (Manises [ 2253-28 ]).

| 3 tarràs Orinal de terrissa (Benassal [ 810-X-256 ]).

“Un terraç vert” ( Ordinacions del Hospital General de de Barcelona . Barcelona, 1417) [ 810-X-256 ].

tarrassa f . i les varietats formals t arasa i t erraça i terrassa V. tb. tarrasseta .

| 1 tarrassa Esments sense determinació de tipologia:

“item II terraces de Mélicha [...] I tallador de fust e dues terraces [...] ” (inv. València, 1355) [ 1169-38 ].

“item dos terraces de terra buydes.” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item una terraça de Málecha.” (inv. València, 1398) [ 1169-53 ].

“item III terraces de Málecha.” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

“Ítem, quatre terraces valencianes, les dues grans, les dues petites. [...] Ítem, dues terraces verdes.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1040 ].

" terraça " (País Valencià, 1489) [ 1516-105 ].

“Dos terraçes a la catalana ab un títol daurat” ( El Archivo , VII, 140; doc. a. 1493) [ 810-X-256 ].

“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa , olla, scudella, plat, canterella, morter, llibrell, gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 833-71 ] [ 955-367 ].

" [. ..] sobre la dita cortina se faç a una terraç a ab dos boques [...] " (Palau de , València, 1514) [ 1503-III-47 ].

| 2 tarrassa Per beure aigua (Agost [ 8-127 ]) Cadaf o gerreta de boca ampla [ 810-X-256 ] Prod. a: Agost [ 8- 126, 127 ] , amb reixa i sense reixa [ 1813-43 ] .

| 3 tarrassa Gerreta [ 938-422 ] Gerro amb dues nanses [ 2360-72 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, les taraces fines de pisa valien 16 diners cadascuna [ 2360-71 ] .

“item una terraça de tenir mell.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-32 ].

“item una terraça gran de Málecha ab una pocha de mell [...] item III terraces xiches de obra de Málecha.” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

| 4 tarrassa Florera [ 0 ].

“Item: terraces pera tenir flors ab dos anses dauradas.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

“Volta la proa

als Santuaris,

donals suaris,

grans presentalles,

terraçes , lliris,

imatges, ciris

d argent e cera.” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 938-423 ] [ 1048-39 ].

tarrasset m . i la forma terracet Dim. de tarràs .

| 1 tarrasset Esments sense indicació de la tipologia:

“ [...] et duos terracetos terre maleche” (inv. València, 1319) [ 1169-25 ].

“item un terracet ab oli de nanúffer.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“item IIII terracets de Máleca [...] ” (inv. València, 1348) [ 1169-36 ].

“ [...] Quadraginta dotzenas de terraçets ab sol [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-96 ].

“ [...] segons dos scudelles e terracet que resten en poder del notari [...] ” (contracte Manises, 1444) [ 687-132 ].

| 2 tarrasset [ 2730 ] Florera [ 0 ] Sense nanses o amb una, dues o quatre [ 1048-39 ] Amb dues grans nanses [ 2264-94 ] Per tenir flors, especialment lliris [ 1048-39 ] (Paterna [ 1048-39 ]).

“ Terracets per a tenir flors” ( B utlletí de D ialectologia C atalana , XIV, 422; doc. a. 1454) [ 810-X-257 ].

| 3 tarrasset Gerret petit [ 810-X-257 ] Per beure aigua [ 0 ].

“Sia mesa en un terracet de terra” ( Alcoatí. Libre de la figura del uyl . Text català traduït de l’àrab, segons un manuscrit del s. XIV) [ 810-X-257 ].

“ Terracet per a beure aigua” ( B utlletí de D ialectologia C atalana , XIV, 422; doc. a. 1445) [ 810-X-257 ].

“ [...] que sia envernissada o daurada dins e deffora ço es: [...] sis terracets pera beure aygua [...] ” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja 1454) [ 1154-28 ].

tarrasseta f . i les varietats formals tarraceta , terraceta , terraçeta Dim. de tarrassa Gerreta [ 824-VIII-29 ] Chabás, a l’edició de l’ Espill , glosa així la paraula: “Insignia de plata en forma de jarro plano con un lirio encima. Parece fué la de los cofrades de de , ahora del Milagro.” [ 938-423 ] Sense nanses o amb una, dues o quatre [ 1048-39 ] Per tenir flors, especialment lliris [ 1048-39 ] (Paterna [ 1048-39 ]).

“item II dotzenes de terracetas de terra, entre çanceres e trencades” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-28 ].

“item un canterell chich ab tres tarracetes [...] ” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

“Portà tovalles e mès taula dins la dita cambra e donà a sopar a ella testimoni; e dona-li moltó en ast e moltó en olla; e a son vijares que hi havia gallines; e porta-li vi amarat en una setra de terra e una taça o copa de vidre [...] Interrogada si ella deposant algun vespra donà a sopar o a menjar a la dita fadrina [...] e que li aportàs vi en una terraçeta de terra e una taça o copa de vidre ? ” [a notar que el testimoni utilitza setra i el jutge terraçeta per anomenar el mateix atuell] (Riera, Jaume: El cavaller i l’alcavota , 1410; esmentat a: El Pi de les Tres Branques, 1973, p. 73, 87) [ 955-370 ].

“Ítem, una terraceta petita, de terra comuna, hon havia hun poch de melrosat.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1040 ].

“Sa estola duch

del Rey empresa

als pits be stessa

blanch ab gerreta

ó terraçeta

ab flor de llir.” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 938-423 ] [ 1048-39 ].

tarregada f . Incorrecte, V. terregada [ 105-29 ] .

tarrissa f . V. terrissa .

tarrisser m . V. terrisser .

tarro m . Cast. Caixa d’enfornar (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-18 ]; Esparreguera [ 1022-160 ]).

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] los farrets, planos, tovas y canons, tarros per courer xícaras: val dos lliuras, deu sous.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

tartera f . T ortera o tortrera [ 0 ] Mena de greixonera o llauna, amb la vora un xic alta, per coure aliments en el forn [ 167-246 ].

tartuga f . V. tortuga .

tascó m . Peça auxiliar usada per enfornar als forns de les terrisseries. Servia per anivellar les piles d'obra i per evitar que les peces s'enganxin les unes amb les altres (Sabadell [ 2334-7 ]).

tasconi m . Fang fet d’una mena d’argila o greda, de la qual es fan els gresols de fondre metalls [ 811-III-1228 ].

tassa f . i la forma taça V. tb. tasseta , tassó .

| 1 tassa V. tb. canari , escudella , escudelleta [ 70-118 ] (Mallorca [ 1059-188 ], Blanes [ 24 ], Mallorca [ 1039 ]) Recipient de terrissa, pisa, metall, etc., de boca realtivament ampla, amb nansa, que serveix per prendre cafè, te, llet o infusions [ 810-X-168 ] Vas petit, generalment de porcellana o de pisa, amb nansa, per a prendre cafè, te, etc. [ 1070-1738 ] [ 2000-1601 ] Per beure [ 185-56 ] Vas per beure, de diferents matèries i formes [ 811-III-1228 ] (Arnes [ 1775-I-249 ], Batea [ 1775-I-249 ], Bot [ 1775-I-249 ], Caseres [ 1775-I-249 ], Corbera d'Ebre [ 1775-I-249 ], [ 1775-I-249 ], Gandesa [ 1775-I-249 ], el Pinell de Brai [ 1775-I-249 ], Vilalba dels Arcs [ 1775-I-249 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, les taces ab peu de pisa valien 12 diners [ 2360-71 ] .

Prod. a: l' Alcora [ 1028-62 ] [ 1821-23 ] , Arenys de Mar [ 1650-251 ]; Bellver de Cerdanya, on també se’n diu escudella [ 6-56-17 ] [ 1650-250 ] ; (obra vermella) [ 60-25 ] [ 351 ]; Blanes, vermella o verda, hemisfèrica amb cul pla [ 24 ]; Breda [ 60-25 ], Esparreguera [ 60-25 ] [ 1022-244 ], Inca [ 13-142 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1059-188 ] , Manises [ 988-49 ] [ 1028-61 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Mataró [ 1-38,40 ]; Reus, s. XVI [ 49-I-95 ]; del Camp [ 31 ] [ 48-I-162 ] [ 2432-9 ] , de forma quasi cilíndrica [ 4-147 ], on en feien de tres mides [ 48-III-92 ] , Tossa de Mar [ 1836-68 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) del Camp: mitjancera [ 4-147 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] .

entravessadeta [ 4-147 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] .

embrolla [ 4-147 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] .

“ [...] et unam taceam de argento [...] ” (inv. Barcelona, 1306) [ 1098-103 ].

“E deulos hom dar piment a taula en les taçes [...] “(llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XXv ].

“Item, 1ª copa daurade, 2 anaps dauratz, 1. a tassa daurada [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-489 ].

“item una dotzena e miga de taces blanques. item una dotzena de taces verdes. item dos canastes en que estaven les taces . item ix taces grans de les majors” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ] Olivar opina, pel context de l’inventari, que es tracta del d’una botiga de “plats -i- olles”.

“ [...] IIII taceas argenti [...] ” (Bagà, 1354) [ 186-II-269 ].

“ [...] una taça [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

“Una taça de vin cuit [...] ” [ 114-43 ] “ [...] posar vy en la taça [...] ” [ 114-103 ] “ [...] la taça o lo gobell o la nap ab que beus [...] ” [ 114-126 ] “Catalans e espanyols beuen en grans taçes .” [ 114-127 ] “ taça ” [ 114-27,60,61, pàssim ] (València, 1384).

“ [...] que hom prengua una tassa d’aygua clara [...] si·n mets un pa en una tassa ab aygua, deu tornar net [...] ” (Barcelona, manual de mercaderia atribuït a 1385) [ 1348-77,81 ].

“ [...] deset sous e viiii diners per una tasse d’ergent [...] ” (llibre d’obra de de Mallorca, 1391) [ 1221-122 ].

“E puys met-hi [...] una tassa o ii de vin blanc [..] ” ( Libre de Sent Soví , receptari de cuina del s. XIV) [ 112-89 ].

“Item en la casa de l oli [...] una taça ab sa coha.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-138 ].

“ [...] un parell de taces blanques [...] ” (inv. Bagà, 1440) [ 186-II-241 ].

“Item, atrobam dins lo forn, Iª tassa sotill.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

“Un bisbe havent gran set demana del vin per boure, e lo coper mes tot lo vi qui troba en lo barril per tal com ni hauia poch en la taça quel bisbe deuia boure.” ( Marià Aguiló, a cura de: Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes, ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades . Barcelona: Llibr. d'Alvar Verdaguer, 1881 ) [ 110-72 ].

“Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverça talla e a la hun met nom taça e a l’altre orinal.

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudella e al altre berenguera e la taça e la scudella asseu hom en la taula propria e quiy metia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells en terra." (monestir de Sant Cugat del Vallès, mitjan s. XV) [ 2219-219 ].

“ tassa ” o “ taça ”; considera més fi beure en copa de vidre que en tassa (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-31, pàssim ].

“En lo salleret [...] set tassas y vuit citrells .” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-174 ].

“Item tres tassas ” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, , 1556) [ 136-52 ].

“Ítem, una tassa blava y blanca, ab un cubertor [...] per tres sous y dos diners.” (encant Lleida, 1563) [ 2901-1899 ].

“Ítem avem pagat quatre sous per dotze tases y sis brocalls per a la casa.” (llibre de comptes de l’ermita de la mare de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-118 ].

" [...] lo qual fou lo primer qui exprimi lo most de vn Raym dins la tassa ." (Barcelona, 1617) [ 1484-107v ].

“ [...] per dos dotzenes de tasses fines de peu baix y peu alt: 1 ll. 4 ss. / més, per una tassa per a beurer lo Sr. compte de Osona aygua: -ll. 4 ss.” (comptes del berenar ofert pel Mestre Racional, Barcelona, 1622) [ 181-45 ].

“ [...] deu tasses de diferents maneres [...] ”, probablement, de vidre (inv. Palamós, 1628) [ 190-94 ].

“ [...] empolles y taces .” (Escaladei, receptari s. XVII) [ 174-33 ].

“ [...] que qualsevol taverner [...] no puga tenir vi Blanch per vendrerne â menut, ni a tassas [...] ” (ordinacions del m ostassaf, Girona, 1715) [ 822-237 ].

“ tasa ”, 3 esments: 62r,... (Menorca, s. XVIII) [ 179-57 ].

“ tassa . s. f. vas per béurer. Taza . Patera, crater.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ taça ” (Barcelona, receptari c. 1830) [ 116- pàssim ].

“ tassa . f. Vas pera béurer que’s fá de diferentas matérias y formas. Taza . [...] escudella. || La de broch pera donar caldo als malalts. Pistero .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-647 ].

“ [...] un robell d’ou deixatat en la tassa ó escudella [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-28 ].

“ tasses grans o bols [...] tassa ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-10, pàssim ].

"També a Lloret, Blanes i Tossa les terrisseries tingueren una certa importància. Els tallers d'aquesta darrera població estaven especialitzats en la fabricació de tasses , pitances, catúfols, gibrells, escorredores i tupins [...] " (any 1972) [ 1836-68 ].

| 2 tassa Copa, vas amb peu per beure vi, aigua, licors, etc. (menorquí [ 810-X-168 ]).

“Vidriers [...] Vna tassa de peu alt, que dos dotzenas fan grossa [...] ” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-302 ] [ 111-90 ].

| 3 tassa Got, vas sense peu per beure vi, aigua, licors, etc. (Fraga [ 810-X-168 ]).

“Vidriers [...] Vna tassa , ò got comu que 4 dotzenas fan grossa [...] ” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-302 ] [ 111-90 ].

“ Tassa , vas per beurer . Hæc Patera, e. Hic Crater, eris. Hæc Cratera, æ.” (Barcelona, 1696) [ 1074-976 ].

Es denúncia a un taverner barceloní per "averli trobat la porta falsa oberta y donant a beura ab gargoletas o taças " (Barcelona, 1702) [ 2255-276 ].

| 4 tassa Escudella [ 811-III-1228 ] A , altra denominació de l’ escudella o bol [ 21 ] Per a prendre brou (Bellver de Cerdanya, on conviu amb escudella [ 1728-31 ]) .

“ tassa . f. Vas pera béurer que’s fá de diferentas matérias y formas. Taza . [...] escudella.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-647 ].

| 5 tassa Com a mesura de capacitat per a líquids [ 0 ].

“ [...] .ij. tasses de clareya [...] e mige tassa de grech [...] ” (receptari s. XV) [ 1032-113 ].

“ [...] 2 tassas de vi negre [...] ” (Barcelona, 1r terç s. XVIII) [ 169-27 ].

“ tassa ” per mesurar (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-110 ].

" [...] y s'i tira tres tassas de oli, y una de vinagre [...] " ( , receptari de 1867) [ 1691-116 ].

| 6 tassa Unitat de mesura de capacitat per a aiguardent, pròpia del Penedès, submúltiple del petricó o cigaló, emprada a la venda a la menuda de l'aiguardent i equivalent a la cabuda del recipient del mateix nom [ 1692-238 ].

| 7 tassa V. tb. vàter La part del vàter que recull les deposicions i conté un sifó i la connexió a la canonada [ 6-75,76-79 ].

| tassa de broc o amb broc V. tb. tassa de gal , tassa de malalt , tassa de raig , tassa de xorro Per donar brou als malalts [ 811-III-1228 ].

“ tassa de broch de vidre” (inv. Cervera, 1783) [ 824-VIII-8 ].

“ tassa . f. [...] La de broch pera donar caldo als malalts. Pistero .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-647 ].

| tassa de cafè o de prendre cafè V. tb. escudelleta per prendre cafè .

| tassa de prendre caldo

"Feta axís esta salsa, la pots colocar en una salsera o tassa de pèndrer caldo [...] " ( , receptari de 1867) [ 1691-125 ].

| tassa de combregar Tassa fina que es guarda a les cases per a un dia que hi hagin de dur el viàtic [ 810-X-168 ].

| tassa de gal Tassa mig coberta, amb galet, que serveix per donar a beure líquids a un malalt (Tortosa [ 810-X-168 ]).

| tassa de gallina Plateret petit amb l’interior envernissat , emprat per a les aus de corral [ 59 ] Prod. a: del Camp [ 59 ].

| tassa gran

“ tassa gran . Tazon . Crater magnus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

| tassa de malalt Tassa de broc [ 0 ] Prod. a: Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-38 ].

| tassa amb peu Copa amb peu [ 2360-72 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, a l’últim terç del segle XV [ 2360-72 ].

| tassa plana

“Item v taces planes [de argent] blanques [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-190 ].

“Item una tassa plana de argent [...] una altre tassa de argent plana [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-164 ].

“Item dos tasses de argent planes [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1220-161 ].

“ [...] he mes en penyora una tassa plana [de argent] per xxi lliures [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-218 ].

| tassa de raig V. tb. tassa de broc , tassa de xorro .

“Una taça de raig ” (inv. Cervera, 1783) [ 824-VIII-8 ].

| tassa rodona

“Item IIII taces redones [de argent] [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-190 ].

| tassa de salva , de la salva o tassa de tast Tassa destinada a què l’encarregat de servir el menjar i la beguda a un rei o príncep tastés les menges o begudes, a fi d’evitar que fos emmetzinat [ 810-IX-708 ] [ 810-X-168 ].

“Una taça de salua lissa daurada” (doc. a. 1493) [ 810-IX-708 ].

“ [...] lo saler y taça de salva [d’argent] [...] ” (Barcelona, 1519) [ 812-III-290 ].

“la taça de la salva ” (Barcelona, 1519) [ 812-III-293 ].

| tassa de Sant Josep Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

“17 dotzenas Tassas de Sant Joseph [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| tassa de tast V. tassa de salva [ 810-X-168 ].

| tassa de vàter V. tassa , accepció 6.

| tassa de xorro V. tb. tassa de raig , tassa de broc Tassa amb bec per donar aliments o medicaments als malalts (Manises [ 353-102 ] [ 938-420 ], valencià [ 810-X-168 ]) Prod. a: Manises [ 353-102 ].

tassarra f . Augm. de tassa [ 810-X-168 ].

tassassa f . Augm. de tassa [ 810-X-168 ].

tasseta f . i la forma taceta Dim. de tassa .

| 1 tasseta Tassa petita [ 0 ] Prod . a: d’Urgell, on també en diuen prendre caldo [ 6-63-26,27 ].

“ [...] una taceta [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1356) [ 186-II-260 ].

"Dins una taceta de terra, set sols y set dinés." (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-336 ].

“TASSETA. s. f. dim. Tacita , tacica . Scutella, scutula.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ tasseta ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167- pàssim ].

| 2 tasseta Tassa comuna (Horta de Sant Joan [ 1775-I-249 ], Maella [ 1775-I-249 ], de Massaluca [ 1775-I-249 ]).

tasseua f . Dim. de tassa [ 810-X-168 ].

tassiua f . Dim. de tassa [ 810-X-168 ].

tassó m .

| 1 tassó Augm. de tassa Tassa més gran que l’ordinàri a, amb nansa o sense ( Mallorca [ 1039 ], País Valencià [ 810-X-169 ]) Tassa gran [ 2000-1601 ] Prod. a: [ 60-25 ], Breda [ 60-25 ], Esparreguera [ 60-25 ] [ 1022-244 ], Mallorca [ 1039 ], Manises [ 988-49 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1613 ] [ 1868-258 ] .

“Un tassó de argent” ( inv. Ciutat de Mallorca, 1549 ) [ 2228-329 ].

“si’n beveu un tassó [...] ” (Lleida, 1669) [ 824-VIII-10 ].

“2 tassons del convent” (llibre de comptes, Alcúdia, Mallorca, 1715) [ 1316-233 ].

“ tassó ” s’esmenta 24 vegades, com a recipient i com a mesura (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-16 ].

“ tassó ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167- pàssim ].

| 2 tassó Dim. de tassa [ 810-X-168 ] Tassa petita, got [ 1070-1738 ].

| 3 tassó Got, vas [ 2000-1601 ] (Mallorca [ 810-X-169 ]) Recipient cilíndric, amb base troncocònica, totalment envernissat, que s’utilitza per beure aigua, vi, etc. (Mallorca [ 1039 ]) Tassa petita, got [ 1070-1738 ].

| 4 tassó Unitat de mesura [ 0 ].

“ tassó [...] quatre tasons de aygua calenta [...] ” . Tassó s’esmenta 24 vegades, com a recipient i com a mesura ( Ciutat de Mallorca, receptari del s. XVIII) [ 177-16 ,35,pàssim ].

“ tassó ” apareix 9 vegades com a mesura (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-24,33, pàssim ].

"Se clarifiquen dues lliures de sucre en cuatre tasons de aygo [...] un tasó de aygo [...] Un tasó de yemas [ ...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-72,79,134 ,pàssim ].

| tassó de bol Escudella de forma semiesfèrica amb peu (Manises [ 353-102 ]) Prod. a: Manises [ 353-102 ].

| tassó d’orelles o amb orelles De forma semiesfèrica, amb dos agafadors plans, horitzontals i massissos a la vora (Manises [ 353-102 ] [ 938-420 ]).

| tassó sense orelles De forma semiesfèrica, sense nanses ni agafadors [ 938-420 ] (Manises [ 938-420 ]).

tassona f . Dim. de tassa [ 810-X-168 ].

tassoner tassonera m . i f . Obrer o obrera especialitzat s en el sistema de fer a palanca , que es dedica amb preferència a modelar tassons, tasses, xicres, etc. (Manises [ 353-102 ]).

tassonero tassonera m . i f . Cast. per tassoner (Manises [ 353-102 ]).

tassonet m . Dim. de tassó .

" tassonet ", c om a mesura (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-112 ].

tassot m . Pej. de tassa [ 810-X-168 ].

tassota f . Pej. de tassa [ 810-X-168 ].

tastavins m . Un tupí caragolí o ull de bou [ 2079-66 ] Petit tupí per beure vi calent [ 2457-91 ] .

tatxó m . Clau de terra cuita emprat per enfornar plats o plates a dins de gàbies (Castellciutat [ 6-61-13 ]).

tau f .

| sèrie de la tau Denominació moderna d’una sèrie estilística de pisa blava barcelonina de final segle XVII [ 1600-70 ].

taula f .

| 1 taula Peça d e fusta, rectangular i plana, d'uns 125 x 25 cm, que servia per transportar l’obra crua des del torn fins a l’ estància , l’era o altres llocs. També es prenia com a unitat de referència per comptar les peces produïdes (Manises [ 353-102 ]).

| 2 taula o taula de la roda V. tb. taulell La part fixa superior que envolta l’eix de la roda i el manté dret ( l'Alcora [ 1653-95 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; del Camp [ 23 ]).

| 3 taula V. tb. taulell De fusta, amb la part superior inclinada. S'usa a les rajoleries per passar el fang de fer teules de la graella a la corba (Benidoleig , Marina Alta [ 2193- 55, 56 ]).

| taula d'estampació La taula que serveix de suport a les peces de ceràmica mentres aquestes es decoren mitjançant el procediment de la serigrafia [obtingut per Internet].

| taula de fer teules V. tb. taulell .

“ [...] u na taula de fer teules [...] ” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-387 ].

taulell m .

| 1 taulell V. tb. taulellet Rajola [ 0 ] Aquest terme apareix a València en el trànsit del segle XV al XVI. Al principi, designava les rajoles d'escudeller i va deixar el terme rajola per designar els maons i les peces per pavimentar. Poc després, també fou emprat per designar les rajoles de paviment sense vernís [ 1701-18,22 ] Rajola generalment quadrada i de 15 o de costat que, envernissada, s’usa per revestir parets i paviments [ 813-340 ] [ 824-VIII-36 ] Rajola de València, a València, a partir de final segle XV [ 2264-100 ] Rajola de València [ 1070-1740 ] (l'Alcora [ 1653-38 ], Manises [ 353-102 ], València [ 824-VIII-36 ], valencià [ 810-X-178 ]) i, sense envernissar, per revestir paviments [ 265-89,93 ] Rajola per pavimentar (Cabanes [ 1366-23 ]) Rajola fina per a paviment (Marina Alta [ 2196-94 ]) S'usa rajola o taulell indistintament a la fàbrica Pujol y Bausis, d'Esplugues de Llobregat, a la dècada de 1880, per anomenar les rajoles de mostra de 20 x 20 cm [ 97-49 ] [ 2038-48 ] Maó, però també rajola (Manises [ 938-421 ]) Rajola quadrada, roja, de terra de mina, que és molt forta (Cullera [ 1283-32 ]; Sanet, a Alacant [ 1283-32 ]) Històricament, cairó sense envernissar. Actualment, se’n diu de les rajoles envernissades [ 1370-I-44 ] Segons Osma: “Baldosa grande, no siempre vidriada, para pavimentos y artesones.” [ 687-72 ] Rajola fina, generalment quadrada o rectangular, que s’utilitza per solar. En canvi, taulellet és la rajola envernissada per a parets [ 1543-28 ] Prod. a: l'Alcora [ 1653-38 ], Manises [ 353-102 ], Onda [ 2320-98 ] , Orba [ 265-89,94,95,96 ] [ 2261-111 ] ; Potries, on és un cairó sense vernís [ 1152-15,16 ] [ 1698 ]; Xaló [ 265-93,97 ].

“30 taulells ” (Ciutat de València, 1491) [ 415-III-270 ].

" [... 5.000] taulells de raiola quadrada, blaves e blanques, ab ligades segons una mostra que us he mostrada present Mahomet Lopo, bones e rebedores" (contracte de compravenda, Manises, 1492) [ 1738-311 ].

“1000 taulells pintats de azur” (Ciutat de València, 1494) [ 415-III-270 ].

“En pere murci mestre de rajoleta de manises Gratia e per titol de venda promet liurar [...] test, e altres dos milia rajoletes taulells bons e rebedors [...] les quals rajoles vos promet donar e liurar [...] ” (Ciutat de València, 1497) [ 415-II-219 ].

" [...] taulells blancs [...] pera pahimentar lo archiu novament fet [...] e un retret per al dit archiu [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1504) [ 1503-II-17 ].

“ [...] que puxa fer lo dit rajolar alla hon volra en lo qual faça y puxa fer [...] tota manera de rajoles cayrons taulells e teules e qualsevol altres rajoles [...] ” (llicència municipal, València, 1507, per error 1517) [ 687-156 ].

“300 taulells blancs a Jaume Morci con destino a del Archiu” (Palau de la Generalitat, València, 1510) [ 415-III-271 ].

" [...] bestreta del preu dels taulells que aquell fa per als payments de capella naya [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1511) [ 1503-I-178 ].

“1400 taulells pintats y alfardons” (Ciutat de València, 1512) [ 415-III-272 ].

" [...] ragoles taulells de Manizes [per a] paymentats en les cambres [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1512) [ 1503-I-182 ].

“alfardons, mestres aspres, taulells blancs pera la obra de ” (Ciutat de València, 1514) [ 415-III-272 ].

" [...] a Pere Morçi habitador de Manizes cinch milia trecents e vint taulells de color [...] per a paymentar nova de la casa de la deputació [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1515) [ 1503-I-192 ].

“Item doni e pagui an Johan Ferando vint sous per cc taulells blaus [...] ” (València?, 1523) [ 687-160 ].

"dita quadra se ha de arrazar e ygualar lo sol de baix y paymentar de taulells y rajoleta tota" (contracte d'obres, Hospital General de València, 1592) [ 1701-56 ].

" [...] y paymentar de lo que estan los payments lo que esta de taulells ab taulells y el que esta de rajola ab rajola [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1655) [ 1503-III-97 ].

“Attes que per part dels Racholers que acostumen portar rachola, teula y taulells a la pnt. ciutat [...] ” (València, 1691) [ 1347-57 ].

“35 taulells pintats” (València, 1745) [ 1370-I-44 ].

“Haga Ud. moldear enseguida 100 taulells que cocidos puedan aserrarse a 20 centímetros justos, además 80 que puedan cortarse cocidos a 22 ½ centim. y además 60 que puedan cortarse cocidos á 24 centímetros [...] ” (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1884) [ 97-57 ].

“ Taulells de pam llestos al mil 48 reales

Piezas de un palmo de largo ½ de ancho 40 reales

Rajoleta de ¾ llestas id. 16 reales

Las cintas de rajola, mil 10 reales”

(doc. anomenat: Estadística de precios de mano de obra. Sección de obreros alfareros , s. XIX, arxiu família Brossa, antics gerrers de Sarrià, Barcelona) [ 6-78,79-8 ].

| 2 taulell V. tb. taula Taula fixa que envolta la roda. S’hi dipositen els pastons, el test de la llimutja, les peces modelades, etc. [ 106-82 ] ( , obra negra [ 106-82 ], Mallorca [ 810-VII-904 ] , Verdú [ 2184 ] ).

| 3 taulell V. tb. taula Taula de fusta emprada pels rajolers per fer teules [ 95- 13 -x ] (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]) O per fer rajoles ( d’Urgell [ 6-67-34 ]).

| plantar taulells Enfornar els taulells tot col·locant-los verticalment (Manises [ 353-86 ]).

| taulell d’aresta El que es fa amb un motlle que porta gravades en negatiu les línies que delimiten el dibuix. Això dóna al taulell unes línies sobresortides i arestades que eviten la barreja dels diferents vernissos. També se’n diu taulell de conca [ 1778-96 ] (Manises [ 353-103 ]) Prod. a: Manises [ 353-103 ] [ 1778-96 ], València [ 1778-96 ] .

| taulell blanc Rajoles d'escudeller blanques [ 1778-96 ] Prod. a: Manises, el 1504 [ 1370-I-44 ] [ 1778-96 ] .

" [...] taulells blancs [...] pera pahimentar lo archiu novament fet [...] e un retret per al dit archiu [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1504) [ 1503-II-17 ].

“ taulell blanc ” (Manises, 1504) Per a pavimentar [ 1370-I-44 ].

" [...] Taulells blancs [...] per a pahimentar lo archiu novament fet [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1507) [ 1503-I-165 ].

“300 taulells blancs a Jaume Morci con destino a del Archiu” (Palau de la Generalitat, València, 1510) [ 415-III-271 ].

“alfardons, mestres aspres, taulells blancs pera la obra de ” (Ciutat de València, 1514) [ 415-III-272 ].

| taulell de color Es deia a València, a la primera meitat del segle XVI [ 2264-155 ] Probablement, rajoles monocromes (València [ 1778-96 ]) Prod. a: Manises, el 1514 [ 1370-I-44 ] [ 1778-96 ] .

“ taulell de color ” (Manises, 1514) Per a pavimentar [ 1370-I-44 ] [ 1778-96 ] .

| taulell de conca V. taulell d’aresta .

| taulell de contrapetja El destinat a revestir i ornamentar la contrapetja dels esglaons [ 0 ] Els de València fan entre 11 i 13 cm d’alçada, per entre 21 i 22 cm de llargada [ 2413-140 ].

| taulell de l’escarabat , d’escarabat o de l'escarabatet Denominació emprada per col· leccionistes i antiquaris per denominar unes rajoles del segle XV, amb un motiu central que recorda vagament a un escarabat i que, en realitat, pretén ser una rosa oberta [ 810-X-178 ] [ 1778-96 ] (Manises [ 353-103 ] [ 938-421 ]).

| taulell de fang Taulell sense vernís, quadrat, de o de costat (l'Alcora [ 1653-93 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-93 ].

| taulell fi Taulell de bona qualitat (València [ 1778-97 ]).

" taulells fins de vernís " (València, 1783) [ 1778-97 ].

| taulell fullat Rajola defectuosa a causa d'una compactació estratificada de les capes d'argila que formen el bescuit ( València [ 1778-97 ]).

| taulell gran Cairó gran, sense vernís [ 1370-I-44 ].

" [...] taulells grans per obs de paymentar lo terrat de dita torre [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1584) [ 1503-I-297 ].

"Item sexanta cinch taulells grans perllongats de moncada." (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-87 ].

“ Memoria de la faena que se a fet de obra en lo molí de Alfara [...] 60 taulells Grans propios” (València, 1737) [ 1370-I-44 ] [ 1778-98 ] .

| taulell de la llar Rajol petit, de color roig (Carlet [ 1366-23 ]).

| taulell a mà El que es fa a motlle o amb graelles , apretant el fang amb la mà o amb amauradora . Aquesta denominació sorgeix quan es comença a fer el taulell timbrat a fi d’establir una clara diferenciació entre ambdós [ 353-102 ] [ 1778-96 ] (Manises [ 353-102 ]).

| taulell de Manises Es deia a València, a la primera meitat del segle XVI [ 2264-155 ].

“ [...] decem libras monete regalium Valencie michi debitas pro precio duorum mille taulells pintats de Manizes [...] ” ( València , 1527) [ 687-160 ].

| taulell mitadat V. rajoleta de mitadat , taulell del mocadoret .

| taulell del mocadoret Neologisme sense tradició [ 1778-79 ,96 ] Rajoles quadrades dividides en dues parts per una diagonal. Una de les parts és verda o blava i l’altra blanca [ 810-X-178 ] (Manises [ 353-103 ] [ 938-421 ]) També se’n diu taulell mitadat (Manises [ 353-103 ]) Aquesta expressió s’ha d’eliminar doncs no té cap fonament històric documentat els segles XVI, XVII ni XVIII [ 1370-I-36 ].

| taulell de pam

"Rajola de Valencia

Taulells de pam llestos al mil: 48 reales

Piezas de un palmo de largo ½ de ancho: 40 reales

Rajoleta de ¾ llestas id. 16 reales

Las cintas de rajola, mil: 10 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| taulell pintat Rajola envernissada (València [ 1370-I-44 ] [ 1778-98 ]) Prod. a: València [ 1370-I-44 ] [ 1778-98 ] .

“ [...] decem libras monete regalium Valencie michi debitas pro precio duorum mille taulells pintats de Manizes [...] ” (Manises, 1527) [ 687-160 ].

“35 taulells pintats ” (València, 1745) [ 1370-I-44 ] [ 1778-98 ] .

| taulell de la pometa Denominació popular actual de la rajola de Manises, del segle XVIII, que representa dues fruites amb la seva tija, amb fulles i flors, col·locades en diagonal [ 2413-188 ] Fa 11,5 x 11,5 cm [ 2413-188 ].

| taulell de quart Cadascuna de les rajoles de mostra que requereixen de quatre unitats per fer el dibuix complet (València [ 0 ]).

| taulell de la redona [ 2413-146 ].

| taulell del rodamonte S’inicien el segle XVIII [ 353-103 ] Rajoles que tenen un motiu decoratiu estilitzat que representa un molinet de paper [ 938-421 ] Que representa una flor molt estilitzada [ 353-103 ] Representen quatre fulles de card ordenades segons un sentit de gir a partir d'un punt central. La primera versió és de Manises, del segle XV [ 1778-97 ] (Manises [ 353-103 ] [ 938-421 ]).

| taulell del rodavent També se’n diu modernament del taulell manisero del voladoret , del segle XV [ 2413-136 ].

| taulell roig Rajola de terra de mina premsada, de color roig mat, molt forta, que es fabrica en forma quadrada i rectangular i és usada generalment per pavimentar terrasses [ 813-340 ].

| taulell timbrat Rajola modelada amb premsa. Al revers té estries que faciliten l’adherència als morters i, sovint, la marca del fabricant (Manises [ 353-103 ] , València [ 1778-98 ] ) Prod. a: València [ 1778-98 ] .

| taulell tubat Taulell decorat mitjançant el sistema d’entubar [ 353-103 ] Consisteix a aplicar sobre el contorn del dibuix una pasta blanca que compartimenta espais que després es pinten amb els diferents colors, com a la corda seca, però que no es volatilitza durant la cocció [ 1778-98 ] (Manises [ 353-103 ,104 ] [ 1778-98 ] ).

| taulell de vernís o envernissat Rajola d'escudeller (València [ 1778-96 ]).

“914 taulells de bernís de primer sort per a la cuina [...] y de segon sort per a les finestretes de Dones [...] taulells enbernisats [per a la] quadra nova de convalecencia” (València, 1783) [ 1370-I-44 ] [ 1778-96 ] .

“cien taulells fins de vernís para acabar la obra de la convalecencia [...] ” (València, 1783) [ 1370-I-44 ].

| taulell de l vola d oret V. tb. taulell de rodamonte , taulell del rodavent Neologisme sense tradició, sinònim de taulell de rodamonte [ 1778-97 ] Rajola del segle XV, decorada en blau, que representa quatre fulles de card amb les puntes dirigides als vèrtex de la rajola [ 353-103 ] Representa quatre fulles de card que s’insereixen en una circumferència central, dins de la qual s’inscriu una flor [ 2413-136 ] (Manises [ 353-103 ] [ 2413-136 ] ).

tauleller taulelle ra m . i f . Qui fa taulells o rajoletes [ 813-340 ] (València [ 824-VIII-36 ], valencià [ 810-X-178 ]).

taulellera f . V. tb. taulelleria Obrador o fàbrica de fer taulells (Manises [ 1425-16,19 ]).

taulelleria f .

| 1 taulelleria V. tb. taulellera Obrador on es fan taulells o rajoles de València [ 1070-1740 ] (Manises [ 1425-16 ]).

| 2 taulelleria L'ofici de fer taulells (Manises [ 1425-13 ]).

| 3 taulelleria Conjunt de taulells. Ex.: "la teulelleria recuperada a... " (Manises [ 1425-18,22 ]).

taulellero taulellera m . i f . Vulg. per tauleller taulellera .

“En Tales són donçainers

i en Artana són sarieros,

en Ribesalbes ollers

i en Onda són taulelleros .” (cançó pop. valenciana) [ 810-IV-533 ].

taulellet m . Dim. de taulell Rajola de València; rajoleta fina envernissada, blanca o de color [ 813-340 ] [ 938-421 ] [ 958-327,329 ] ( Catalunya [ 1778-98 ], Mallorca [ 1778-98 ], València [ 8-124 ], valencià [ 810-X-178 ]) Rajola envernissada. No obstant, des del segle XVI al XIX, aquest terme rarament apareix aplicat a rajoles envernissades, sinó més aviat a obra de rajoler, de forma laminar (València [ 1370-I-44 ] [ 1778-98 ] ) Rajola envernissada per a parets. En canvi, taulell és rajola fina, generalment quadrada o rectangular, que s’utilitza per a solar [ 1543-28 ] .

“ Memoria de la faena que se a fet en una alqueria situada en la orta de Valencia [...] 70 taulellets chiquets a lo miller” (València, 1736) Per fer un paviment [ 1370-I-44 ] [ 1778-99 ] .

“1750 taulellets a 1 dinero lo miller” (València, 1740) Es refereix a l’obra d’un rajoler d’Alfara del Patriarca [ 1370-I-44 ] [ 1778-98 ] .

“Un pla prou gran a hon treballaven la teula, rajola, taulellets y matacans” (Martí y Gadea, J.: Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Ge . Vol. II, 231. València, 1918) [ 810-X-178 ].

| taulellet de fer anses Utensili de fusta, pla i rectangular, d’uns 50 x 40 cm, molt semblant a la posteta . La cara llisa s’usava com a superfície de treball per modelar nanses, becs i altres elements complementaris (Manises [ 353-103 ]).

tauler taulera m . i f . V. teuler teulera .

taulera f . V. teulera .

tauleria f . V. teuleria .

tauló m .

| 1 tauló Situat a la part frontal del torn dels terrissers, una mica per sobre de la falda. Serveix per descansar els peus de l'operari (l'Alcora [ 1653-95 ]).

| 2 tauló Modern producte de rajoleria, alleugerit per forats en el sentit de la seva llargària. De mides: 80 x 30 x 4 cm, i 100 x 30 x 4 cm [publicitat de Ceràmica Belianes, S.L., 2003].

taunell m . Taula de fusta sobre la qual es dipositen els pastons, la canya, etc. i que serveix per falcar l’eix del torn. L’articulació amb l’eix es feia mitjançant una anella de ferro que es lubricava posant-hi una cotna de porc (Traiguera [ 1257-111 ]).

tavac m . V. tabac .

tavel·la f . Rajoló llarg i ample, de terra cuita, emprat per fer sostres (alguerès [ 1584-11 ]).

tavel·ló m . Tavel·la grossa (alguerès [ 1584-11 ]).

tavosa f . La gerra més gran. De 100, 200 o 300 roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-101 ].

tavot m .

| 1 tavot Totxo (els Muntells [ 1654-x ]) Tovot [ 0 ] .

| 2 tavot Tros de rajola emprat per separar les peces en enfornar-les els terrissers (Tivenys [ 2261-159 ]).

tayadó m . V. tallador .

tayador m . V. tallador .

tayfor m . V. taifor .

tayfora f . V. taifora .

tayladó m . V. tallador .

taylador m . V. tallador .

taylladó m . V. tallador .

tayllador m . V. tallador .

TCE V. temperatura de cocció equivalent .

te m .

| joc de te V. tb. escudelletes per prendre te Conjunt de tetera, lletera, tasses, platets i sucrera per servir te [ 0 ].

"16 escudelletes ab sos platets de per prendre tè " (inv. Barcelona, 1703) [ 2335-82 ] (inv. Barcelona, 1714) [ 2255-327 ].

tegell m . Rajola de sòtil, llarguera, de terra de mina (Cullera [ 1283-31 ]) Prod. a: Oliva [ 1283-31 ].

tella f .

| 1 tella Teula ( Favara [ 1775-I-469 ], Fonz [ 402-216 ], Maella [ 1775-I-469 ], Ribagorça [ 402-216 ] [ 810-X-200 ] ).

| 2 tella V. tb. tello , telló , tellolí Tros de teula o de pedra plana, de forma aproximadament circular, que els xiquets usen per jugar llençant-la contra el palet o rèbol (balear [ 810-X-200 ], català occidental [ 810-X-200 ], valencià [ 810-X-200 ]).

telladó m . V. tallador .

tellador m . V. tallador .

telledor m . V. tallador .

tello m . V. tb. tella i telló Tella de jugar [ 810-X-201 ] Bocí de rajoleta per jugar Mequinensa [ 1863-107 ] (Fraga [ 810-X-201 ], Gandesa [ 810-X-201 ], Mequinensa [ 1863-107 ], Tortosa [ 810-X-201 ], Urgell [ 810-X-201 ], València [ 810-X-201 ]).

telló m .

| 1 telló Teula grossa per fer la carena de les teulades (Fonz [ 402-216 ]).

| 2 telló V. tb. tella i tello Tella petita de jugar (Granadella [ 810-X-201 ], Mallorca [ 810-X-201 ]).

| telló matxambrau Teules que fan galze a un cap per encaixar amb l’altra teula (Fonz [ 402-216 ]).

tellolí m . Tella petita de jugar (Mallorca [ 810-X-201 ]).

temperatura f .

| temperatura de cocció equivalent (TCE)

templar v . Cast. per trempar .

| 1 templar Afegir a l’argila la pols que s’ha porgat prèviament, calç i sauló, en diferents proporcions, fins que la pasta prengui la consistència adequada, tot trepitjant-la (Traiguera [ 1257-111 ] [ 1258-89 ] [ 1335-120 ]).

| 2 templar Deixar la barreja d’aigua i argila al safareig , fins que adquireixi la consistència requerida (Inca [ 1091-51 ]).

| 3 templar Als forn dels terrissers, la primera fase de la cocció, quan el foc es va alimentant lenta i progressivament a fi de què les peces perdin la humitat que contenen, abans d'iniciar les fases següents, anomenades pujada i caldeo (l'Alcora [ 1653-68 ]).

templat m . La primera fase de la cocció (Castelló de Rugat [ 2261-99 ]).

temprar v . Cast. per trempar Incrementar gradualment la temperatura del forn mitjançant l’augment progressiu de la quantitat de combustible, fins arribar a la fase de coure (Manises [ 353-104 ]).

tenala f . V. tenalla .

tenalla f . i les varietats formals tana la , tana lla , tanaya , tanayla , tanaylla , tenala , tena lya , tena yla , tenaylla V. tb. tenalleta , tinalla Gerra gran [ 1650-246 ] Forma dialectal per anomenar la gerra [ 955-402 ] Gerra [ 811-III-1238 ] ( Albelda [ 0 ], Artesa [ 402-258 ] , Bellvís [ 0 ] ; Castellfollit de Riubregós, on només en diuen de les gerres molt grans, de les altres en diuen engerra [ 1681-152 ,173 ]; Conca de Tremp [ 149-421 ], Fraga [ 810-X-214 ] [ 1840 ] , Franja de Ponent [ 1089-22 ] [ 2261-199 ] , Guissona [ 402-258 ], Juneda [ 0 ], Lleida [ 70-115 ] [ 810-X-214 ], [ 1128-48 ], Mequinensa [ 1863-107 ] [ 1865-88 ] , Montsonís [ 0 ], les Pallargues [el 2002 s'hi ha recollit tenalla i a Cervera, engerra ], Pallars [ 810-X-214 ], Peralta de [ 1038-192 ], prob. Pont de Muntanyana [ 2261-211 ], Pont de Suert [ 98-227 ], Ponts [ 402-258 ], Ribagorça [ 810-X-214 ] [ 1089-22 ]; Saidí, Baix Cinca [ 1810-84 ]; Sarroca de Lleida, on en diuen tan de les gerres grans com de les petites [recollit el 2005]; Segarra [ 810-X-214 ] [ 1089-22 ] [ 2261-199 ] , Segrià [ 1089-22 ] [ 2261-199 ] , Urgell [ 810-X-214 ] [ 824-VIII-48 ] [ 1089-22 ] [ 2261-199 ]) Vegeu sinonímia amb alcolla , a l’article alcolla de tenir aigua , esment Lleida, 1387 [ 0 ] Prod. a: Alòs de Balaguer [ 2261-205 ], el Campell [ 1128-52 ], Castellonroi [ 1128- 48, 49 ], Cubells [ 2261-209 ], Fonts [ 1128-52 ,53 ], Lleida [ 4-139 ] [ 6-8-19 ] [ 6-28-31 ] [ 6-49-38 ] , Os de Balaguer [ 2261-201,202 ] ; el Pont de Suert [ 6-28-31 ] [ 2977-30 ] [Violant, 1940. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] , on era una còpia de la gerra de Miravet [ 1728-78 ]; Quatrecorts [ 1128-50 ,51 ].

Cançó popular: “Per vencills a Sarroca,

per a carbó a Almatret,

per a càntirs i tenalles

el poble de Miravet.” [ tret d’Internet ].

“ Tenalla , tinalla, tinell: Encantra.” (Conca de Barberà) [ 149 ].

“Reebé lo dit N’Astruch en tenaylles de terra e en diners” (Soldevila, Ferran: Pere el Gran , p. 464; doc. a. 1274) [ 810-X-214 ].

“Item aig L. et VI. tenayles a obs doli et II hodres [...] ” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].

“Val cascun any lo forn de les tenalles tro a cccc sòlidos” ( Colección de documentos inéditos del Archivo General de de Aragón , XII, 288; doc. a. 1315) [ 810-X-214 ].

“Ítem, Iª tenalla a na Jordana, II sol. e V drs. [...] Ítem, Iª tenalla a na Domenga, VI ds.” (encant Lleida, 1343) [ 2901-353,355 ].

“ [...] Iª tenaylla , II càntes de terra [...] “ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-361 ].

“Ítem, Iª tenalla de terra, a·n Ramon Berenguer: XIIII drs.” (encant Lleida, 1345) [ 2901-365 ].

“Ítem, I tenaylla , a na Guillema: XIX ds.” (encant Lleida, 1348) [ 2901-382 ].

“Primerament en la cuyna vna tenayla de tenir aygua [...] en lo celer [...] II. tenayles olieres sanceres ab vna loça trenquada [...] una gerra vinadera / vna tenalla sens coll / II. tenalles longues sens coll ab sengles anses [...] ” (inv. dels templers de Gardeny, 1373) [ 1037-555,556 ].

“Iª tenaylla verniçada, ab aygua.” (inv. Lleida, 1386) [ 2901-461 ].

“Ítem, en lo celer [...] Iª tenayla plena de vin blanch, de tenguda de VIII migeres. Ítem, altra tenaylla de tenguda XII migeres. Ítem, una pimentera de tenguda de Iª migera. Ítem, IIII tenaylles grans, de terra [...] “ (inv. Lleida, 1399) [ 2901-661 ].

“Ítem, Iª tanaylla petita ab IIII anses [...] una cobertora de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-709 ].

"Una tenalla esbrecolada" (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].

"1 Tanaya apeguntada" (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-63 ].

“set tenalles de poc valor trencades” (inv. Barcelona, 1406) [ 393-238 ] [ 955-402 ].

“Item una tenalla plena de vi.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-141 ].

"En lo rebost [...] dues tenalles ." (inv. Torre dels Oms, 1432) [ 1571-300 ].

"En altre celler / Primo tres tenalles buydes [...] En altre celler [...] Item [una] tenalla buyda / Ítem altra plena de vi blanch del qual beuen." (inv. Alcarràs, 1432) A quest inventari també esmenta "tres gerres" [ 1571-276 ].

"En lo celler [...] tres tenales plenes de vi vermell." (inv. Alcarràs, 1432) Aquest inventari també esmenta "quatre gerres olieres" [ 1571-281 ].

“ [...] una tenaylla per tenir sal [...] una tenaylla oliera [...] una tenaylla oliera en que ha arrengades.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284,285 ].

“Ítem, una tenalleta de tenir oli. / Ítem, una tenalla de tenir farina [...] Ítem, una tenalla de terra, de quatre anses, de tenir aygua. [...] Ítem, una tenalla de terra negra, de tenguda de cinch cantes, poch més ho menys. [...] Ítem, dues tenalles de nir mel.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-876,877,879,883,885 ].

“Ítem, quatre tenales negres, les dues grans, les dues petites; la una petita plena de vin blanch, poch més ho menys tres quarters.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901- 1002 ].

“Ítem, tres tenalles miganceres negres, les dues sanceres, la una trencada.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1060 ].

“Ítem, tres tenalles negres, ab anses, la una gran ab vinades, les dues buydes.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1078 ].

“Ítem, una tenalla oliera gran, de qualsque vint cantes. / Ítem, una altra tenalla per a vi, de qualsque dotze cantes. / Ítem, una altra tenalla , de qualsque deu cantes. / Ítem, una altra tenalla vinagrera, de huns tres cantes.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1085 ].

“Ítem, una alcolla o tenalla gran, de tenguda de un caffiç de farina [...] Ítem, una tenalleta redona, ab un poch d’oli. / Ítem, tres tenalles ab la boca ampla, de tenir vin cuyt, buides. / Ítem, una tenalla negra, de vinagre no bo. / Ítem, una tenalleta petita, negra, dolenta, buyda.“ (inv. Lleida, 1472) [ 2901-1154,1157 ].

“Ítem, una tenalla negra.” (inv. Lleida, 1481) [ 2901-1224 ].

“Ítem, una tenalla vinagrera, ab quatre anses. / Ítem, altra tenalla de quatre anses. / Ítem, altra tenalla sense anses, sedada. / Ítem, altra tenalla ab quatre anses, trenquada. / Ítem, dues tenalles olieres.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1253 ].

“Ítem, huna tenalla enverniçada [...] per IIII s.” (encant Lleida, 1483) [ 2901-1308 ].

“Primo, dues tenalles de tenguda de vuyt cantes, poch més ho menys, en les qualls ha vinagre.” (inv. Lleida, 1492) [ 2901-1363 ].

“Ítem, dos tenales , la una negra e l’altra de aygua [...] per V s.” (encant Lleida, 1492) [ 2901-1366 ].

“Lo celeret dins cassa [...] una tenala de tenguda de quatre cantes buyda [...] Lo pastador [...] sis tenales ” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-134 ].

“Ítem, dues tenales negres, grans, que te cada huna vint cantes. / Ítem, dues tenales de terra, blanques, que deuen tenir enttre andues nou cantes, plenes de moscat. / Ítem, huna tenala de terra negra, buyda; té deu cantes. / Ítem, huna altra tenala negra, gran, de terra; té setse cantes; és plena de macabeu.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1540 ].

“Ítem, huna tenalla de terra, tinent de dotze mijeres, buyda. [...] Ítem, huna tenalla tinent vint-y-sis migeres buyda.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-154 7 ,1548 ].

“Ítem, \tres/ tenalles de Màlica.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1588 ].

“Ítem, una tenalla de tenir lo pa.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1669 ].

“Ítem, una tenalla de quatre cantes de oli, prop de plena.

Ítem, altra gerra buyda.

Ítem, altra tenalla de oli, plena, de tenguda de set ho huyt cantes, poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1665 ].

“Ítem, una tenalla negra, buyda.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1718,1719 ].

“Ítem, una tenalla de terra buyda, ab quatre anses, trencada.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1750 ].

"Item, una tenalla de la boca ampla, buida." (inv. Preixana, 1554) [ 1803-76 ].

“Ítem, una tenalla negra, buyda. / Ítem, altra tenalla vinagrera, buyda.” (inv. Lleida, 1556) [ 2901-1778 ].

“Ítem, una tanalla per a tenir aygua, y altra per a olivers [sic], negra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].

“Ítem, una tanalla negra, de tenguda de vuyt canters, poch més o menys. / Ítem, altra tanalla , de tenguda de sis cànters, poch més o menys, vinagrera. [...] Ítem, una tenalla buyda, oliera, de tenguda de VI cànters, poch més o menys. / Ítem, altra tenalla oliera, de tenguda de VIII cànters [...] Ítem, altra tenalla negra, de tenguda de VIII cànters [...] Ítem, altra tenalla , plena de oli, de tenguda de VI cànters [...] / Ítem, altra tenalla , de tenguda de tres cànters [...] per a tenir oli, buyda. / Ítem, altre tenalla negra, de tenguda de tres cànters, buyda.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1819,1821 ].

“item quatre tenallas de pebrots [...] ” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-279 ].

“It. tres tenallas o gerras de terra grans ab sas tapas de fusta.” (inv. Cervera, 1789) [ 824-VIII-48 ].

“24 tenalles per a l’oli” (inv. castell de Bellpuig d’Urgell, 1790) [ 1771-226 ].

“ tenalla . f. ter. gerra .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-658 ].

| tenalla aiguadera , d'aigua o de tenir aigua

“Primerament en la cuyna vna tenayla de tenir aygua [...] ” (inv. dels templers de Gardeny, 1373) [ 1037-555,556 ].

“Ítem, Iª tenaylla de tenir aygua .” (inv. Lleida, 1376) [ 2901-413 ].

“Ítem, una tanaylla ayguadera ... fracta est.” (inv. Lleida, 1377) [ 2901-423 ].

“Ítem, una tanayla ho alcola de tenir aygua .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-465 ].

“Ítem, Iª tanaylla vermella, ayguadera .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-490 ].

“Ítem, Iª tenaylla ayguadera [...] XI ss.” (encant Lleida, 1388) [ 2901-503 ].

“Iª tanaylla ayguadera .” (inv. Lleida, 1391) [ 2901-516 ].

“Ítem, una tanaylla per tenir aygua [...] XII s., IX d.” (encant Lleida, 1392) [ 2901-545 ].

“Ítem, Iª tenaylla de tenir aygua .” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-562 ].

“En la sala / Primo, una tanaylla de tènyer aygua .” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-613 ].

“Ítem, una tenaylla ayguadera [...] VII ss., VIII drs.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-617 ].

“Ítem, una tenaylla oliera , de teguda de XV migeres. ïtem, altra tenaylla pocha, de tenguda de IIII cantes, ayguadera .” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-661 ].

"Ítem dues tenalles ayguaderes quiscuna de dues somades [...] Ítem una tenalla d'aygua d'una somada ." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-135 ,141 ] [ 2901-835,843 ].

“Ítem, una tenalla de terra, de quatre anses, de tenir aygua . (inv. Lleida, 1460) [ 2901- 879 ].

“Ítem, una tenalla per tenir aygua , de tenguda de sis cànters [...] dues tenales de tenir aygua , poch més o menys de tenguda de una càrrega. [...] Ítem, dues tenales per tenir aygua , enverniçades, de tenguda quiscuna de sis quarters.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-987,1002 ].

“Ítem, una tenayla ayguadera , de tenguda de dues somades.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1024 ].

“Ítem, huna tenalla de tenir aygua , ab quatre anses.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1080 ].

“Ítem, una tenalla ayguadera .” (inv. Lleida, 1481) [ 2901-1213 ].

“Ítem, una tenalla de tenir aygua , ab quatre anses.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1298 ].

“Ítem, una tenalla petita de aygua , ab quatre anses, ab son cobertor.” (inv. Lleida, 1492) [ 2901-1360 ].

“Ítem, dos tenales , la una negra e l’altra de aygua [...] per V s.” (encant Lleida, 1492) [ 2901-1366 ].

“Ítem, huna tenala de terra, per a tenir aygua ; te huns quatre cantes.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1513 ].

“Ítem, una tanalla per a tenir aygua , y altra per a olivers [sic], negra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].

“Primo, dues tenalles envernissades, noves, per tenir aygua .” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1825 ].

| tenalla de tenir mel

“Ítem, dues tenalles de < te > nir mel .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-885 ].

| tenalla oliera , de l’oli , per tenir oli , per a l'oli V. tb. tenalleta oliera Gerra per a oli ( el Pont de Suert [ 98-227 ]) Prod. a: el Pont de Suert [ 98-227 ].

“Ítem, III tenaylles olieres , I poch de lart. [...] Ítem, I tenalla oliera , tro a V o VI de aroves d’ oli.” (inv. Lleida, 1345 ) [ 2901-364 ].

“Ítem, I tenalla oliera [...] XIX ds.” (encant Lleida, 1345) [ 2901-371 ].

“Ítem, Iª tenalla oliera , a·n Barcheló de Casadevall: XII ds.” (encant Lleida, 1347) [ 2901-376 ].

“ [...] en lo celer [...] II. tenayles olieres sanceres ab vna loça trenquada [...] ” (inv. dels templers de Gardeny, 1373) [ 1037-555,556 ].

“Ítem, Iª tenaylla vermeylla, oliera .” (inv. Lleida, 1376) [ 2901-414 ]. [Probablement, per diferenciar-la de les de cuita reductora].

“Ítem, IIII tanaylles olieres [...] “ (inv. Lleida, 1377) [ 2901-433 ].

“II tenaylles ab Iª alcoylla, olieres , sanceres.” (inv. Lleida, 1383) [ 2901-440 ].

“Ítem, ta[nay]la oliera, a Anthoni Sartre, per VIII ss. bar. / Ítem Iª \altra/ tanayla oliera [...] IX ss. IIII drs. bar. / Ítem, Iª tanayleta oliera [...] VI ss. bar.” (encant Lleida, 1387) [ 2901-478 ].

“Ítem, Iª tenaylla poca oliera [...] IIII ss., I dr. [...] Iª tenaylla oliera [...] III ss., XI ds.” (encant Lleida, 1388) [ 2901-503,504 ].

“Ítem, Iª tanaylla oliera [...] IX s., I d.” (encant Lleida, 1392) [ 2901-545 ].

“Ítem, Iª tanaylla vinadera [...] VI ss., IX ds. / Ítem, Iª tenaylla oliera [...] XVIII ds. / Ítem, Iª altra tanaylla vinadera, roheyllada [...] XVIII ds., II ss.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-639 ].

“Ítem, Iª tanaylla oliera . Ítem, Iª altra trenquada.” (inv. Lleida, 1398) [ 2901-656 ].

“Ítem, una tenaylla oliera , de teguda de XV migeres. ïtem, altra tenaylla pocha, de tenguda de IIII cantes, ayguadera. [...] tres tenaylles poques, olieres .” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-661 ].

"En la botiga oliera [...] sis tenalles olieres , mas no y ha oli." (inv. castell de Sarroca, 1432) [ 1571-290 ].

“ [...] una tenaylla oliera [...] una tenaylla oliera en que ha arrengades.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284,285 ].

“Ítem, una tenalla oliera [...] IIII ss., VI ” (encant Lleida, 1461) [ 2901-960 ].

“Ítem, una tenalla oliera .” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1051 ].

“Ítem, una tenalla oliera , de tenguda de sis o set roves.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1075 ].

“Ítem, una tenalla oliera gran, de qualsque vint cantes.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1085 ].

“Ítem, una tenalla oliera .” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1226 ].

“Ítem, huna tenala per a tenir oli [...] e té dita tenala sinc cantes.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1507 ].

“Ítem, IIII tenalles de terra, olieres , buydes.” (inv. Lleida, 1539) [ 2901-1688 ].

“En lo celler [...] dues tenalles olieres , la una plena, l’altra buyda.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1719 ].

“Ítem, dues tenalles , la una per tenir oli y l’altra vi , buydes.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1761 ].

“Ítem, una tenalla buyda, oliera , de tenguda de VI cànters, poch més o menys. / Ítem, altra tenalla oliera , de tenguda de VIII cànters [...] Ítem, altra tenalla , de tenguda de tres cànters [...] per a tenir oli , buyda.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1821 ].

“24 tenalles per a l’oli ” (inv. castell de Bellpuig d’Urgell, 1790) [ 1771-226 ].

| tenalla vinadera o per tenir vi V. tb. tenalleta vinadera .

“Ítem, I tenayllam vinadera et aliam oleariam.” (inv. Lleida, 1347) [ 2901-374 ].

“Ítem, altra tenaylla vinadera [...] IIII sol. e I dr.” (encant Lleida, 1347) [ 2901-376 ].

“Ítem, II es tenalles vinaderes , poques.” (inv. Lleida, 1376) [ 2901-412 ].

“Ítem, Iª tenaylla vinadera , de tenguda de X ha XII cantes, poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1381) [ 2901-434 ].

“Ítem, una tanayla vinadera , tenguda de X migeres, poch més ho menys [...] “ (inv. Lleida, 1387) [ 2901-464 ].

“Ítem, II es tanalles vinaderes .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-492 ].

“Ítem, Iª tanaylla vinadera [...] V ss., III ds. [...] Iª tenaylla vinadera [...] IX ss.” (encant Lleida, 1388) [ 2901-499,503 ].

“Ítem, II tanaylles vinaderes , la Iª de tenguda de X cantes, l’altra de tenguda de VII cantes.” (inv. Lleida, 1392) [ 2901-537 ].

“Primerament, una tanalla vinadera [...] XIII s., VIII / Ítem, altra tanaylla vinadera [...] IX s.” (encant Lleida, 1392) [ 2901-543 ].

“Ítem, V tanaylles vinaderes , entre grans e xiques.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-630 ].

“Ítem, Iª tanaylla vinadera [...] VI ss., IX ds. / Ítem, Iª tenaylla oliera [...] XVIII ds. / Ítem, Iª altra tanaylla vinadera , roheyllada [...] XVIII ds., II ss. [...] Ítem, Iª tanaylla vinadera [...] II ss.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-639 ].

“En la case del oli / Primo, dues gerres patites olieres. Ítem, quatre tenalles vinaderes .” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-793 ].

“Ítem, una alcoyla o tenalya vinadera buyda.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1030 ].

“Ítem, una altra tenalla per a vi , de qualsque dotze cantes.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1085 ].

“Ítem, una tenalla vinadera , de tenguda de quatre cantes.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1225 ].

“Ítem, dues tenalles , la una per tenir oli y l’altra vi , buydes. [...] Ítem, quatre tenalles de terra per tenir vi , buydes, les dues ab axetes de coure y les altres sens axetes.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1761,1764 ].

“Ítem, una tenalla de terra negra, ab quatre ances, per a tenir vi , de tenguda de sis o set cànters.“ (inv. Lleida, 1564) [ 2901-1963 ].

| tenalla vinagrera

“Ítem, una tenalla vinagrera , de tenguda de VIII cantes, poch més o menys, buyda.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-889 ].

“Ítem, una altra tenalla vinagrera , de huns tres cantes.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1085 ].

“Ítem, una tenalla vinagrera , ab quatre anses.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1253 ].

“Quatre tenalles , les tres vinagreres y l’altra ha unes poques de olives” (inv. , 1517) [ 824-VIII-48 ].

“En lo celler [...] una tenalla vinagrera , ab vinagre.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1719 ].

“Ítem, una tenalla negra, buyda. / Ítem, altra tenalla vinagrera , buyda.” (inv. Lleida, 1556) [ 2901-1778 ].

“una tenalla de tenir vinagre , gran, ab quatre anses, ab son cubertor.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].

“Ítem, altra tanalla , de tenguda de sis cànters, poch més o menys, vinagrera .” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1819 ].

“Ítem, una tenalla vinagrera , de tenguda de vint-y-sinch cànters.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-191 7 ].

tenaller tenallera m . i f . V. tb. tinaller Qui fa tenalles, terrisser o terrissera en general [ 0 ] Terrisser [ 1458-19 ] ( Castellonroi [ 2261-412 ], [ 1128-48 ] [ 2261-150 ] , Peralta de [ 1038-193 ], Quatrecorts [ 2261-407 ], Urgell [ 824-VIII-48 ]).

tenalleria f . V. tb. tinalleria Obrador de terrissa on fan tenalles i, per extensió, obra de gerreria en general ( [ 1128-48 ]).

tenalleta f . i les formes tanaleta , tanalleta , tanaylleta i tenaylleta Dim. de tenalla . Gerra petita, topina (Almatret [ 2072 ]).

“La font de la tenalleta .” ( , Osca) [ 50 ].

“ [...] III tenalletes de terra [...] “ (inv. Lleida, 1348) [ 2901-380 ].

“Ítem, I tenaylleta poca ab frasca de terra [...] III ds., malla” (encant Lleida, 1348) [ 2901-382 ].

“Ítem, una tanalleta de tenir aygua e Iª alcola ab la gola streta e altra ab la gola streta.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-678 ].

“Ítem, Iª tanaylleta pocha de tenguda de V cànters, poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-693 ].

“Ítem, Iª tenaylleta de tenir aygua, enverniçada, de tenguda de V cantes.” (inv. Lleida, 1419) [ 2901-827 ].

“Ítem, una tenalleta ab tres anses, trenquada.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1073 ].

“Ítem, huna tenalleta negra.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1082 ].

“Ítem, una tenalleta redona, ab un poch d’oli. [...] Ítem, una tenalleta petita, negra, dolenta, buyda.“ (inv. Lleida, 1472) [ 2901-1157 ].

“Ítem, una tenalleta de quatre anses, negra [...] “ (inv. Lleida, 1481) [ 2901-1215 ].

“Ítem, una tanaleta negra, de tenguda de tres cantes.” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1429 ].

“Ítem, dues tenaletes de Calanda, buydes.” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1496 ].

“Ítem, una tenalleta tenguda de tres cànters.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1580 ].

“Ítem, una tenalleta ab quatre ancetes [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1825 ].

" Tenalletes de mel

y maduixa

vingudes del cel." (d'un joc de nenes recollit a Juncosa, 1924) [ 2227-365 ].

“ [...] es col· loquen dins una tenalleta i s’hi posa aigua amarada en cals [...] ” (Bellpuig, 1928) [ 973-314 ].

" [...] vam entrar al rebost [...] i mo'n vam endur una tenalleta d'adobat [...] " (Llitera, 1986) [ 1427-90 ].

| tenalleta oliera o de tenir oli V. tb. tenalla oliera .

“Ítem, II es tanaylletes olieres .” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-489 ].

“Ítem, Iª tanayleta oliera [...] VI ss. bar.” (encant Lleida, 1387) [ 2901-478 ].

“Ítem, Iª tanaylleta pocha, oliera , en què ha I poc d’oli.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-585 ].

"Ítem una tenalleta per tenir oli de dos cantes." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-141 ] [ 2901-842 ].

“Ítem, una tenalleta de tenir oli .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-876 ].

“Ítem, una tenalyeta oliera , ab son embudet e trahedor de oli, de stany.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1031 ].

“Ítem, una tenalleta oliera .” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1750 ].

| tenalleta de tenir olives

“Ítem, una tanaleta de tenir olives .” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].

“Ítem, una tenelleta enverniçada, per tenir olives .” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1580 ].

“Ítem, una tenalleta negra, de tenir olives .” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1671 ].

“Ítem, una tanalleta per a tenir olives , de tenguda de un cànter.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1819 ].

| tenalleta de tenir vi V. tb. tenalla vinadera .

“Ítem, Iª tenaylleta de tenir vin [...] IIII ss., VI ds.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-639 ].

tenalya f . V. tenalla .

tenayla f . V. tenalla .

tenaylla f . V. tenalla .

tenaylleta f . V. tenalleta .

tenedor m . T enidor (Tortosa [ 1834-38 ]) .

tenera f . Tetera (Menorca [ 810-X-220 ]) Etimologia: derivat de te amb la n analògica dels noms acabats en vocal accentuada; en menorquí, el plural de te és tens , amb la mateixa n analògica [ 810-X-220 ].

“Duas teneras ” ( Revista de Menorca , XIX, 80; doc. a. 1779) [ 810-X-220 ].

tenidor m . V. tb. tenedor , tinedor .

| 1 tenidor Objecte destinat a sostenir-ne un altre [ 810-X-220 ].

“item III tenidors d’ous, de fust.” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

“ [...] un tenidor de sal de fust.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-274 ].

“Item, I tenidor de sal.” (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-378 ].

“ [...] un tenidor d’ascudellas vels.” (inv. castell de Calonge, 1466) [ 182-290 ].

| 2 tenidor Estalvis, cercle de metall o de terrissa que s’usa per sostenir la cassola a taula (Ascó [ 810-X-221 ], Bot [ 810-X-221 ], Fígols [ 810-X-221 ]; la Galera, on tb. en diuen estalvi , en singular [ Museu de la Galera, 2018 ]; Sort [ 810-X-221 ]; Tortosa [ 810-X-221 ], on també en diuen tenedor [ 1056-111 ] [ 1834-38 ] ) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] .

| tenidor d’aigua beneïta V. tb. beneïtera , pica beneïtera , salpasser .

“Un salpasser o tenidor de aygua beneyta de terra vert.” (inv. Barcelona, 1490) [ 975-389 ].

| tenidor de gerres

“En [...] Item un tenidor de gerres de llenyam de pi.” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-348 ].

| tenidor d’ous m . Ouera [ 0 ] Plata amb diversos allotjaments ovalats, amb què es presenten a taula els ous passats per aigua [ 729-110 ] (Biar [ 729-110 ]) Prod. a: Biar, on també en diuen ouater [ 729-110 ].

tenidora f . Recipient o suport per sostenir alguna cosa [ 810-X-221 ].

“Una tenidora per tenir fruyta, de vidre” (arx. Cúria Fumada de Vic, doc. a. 1485) [ 810-X-221 ].

tenyir v .

| tenyir l’aigua Se’n diu de barrejar terra i aigua, amb l'ajut d el remenador, dins del bassó (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-2 ] [ 1673-28 ] [ 2184 ] [ 2351-27 ] ) .

terç m . [?]

“Item, V gerres plenes delquitrá e I terç .” (inv. Drassanes, Barcelona, 1465) [ 1292-217 ].

"dos tersos de vinagre" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-36 ].

tercer m . Nom d’una mesura [ 810-X-239 ].

“Item un tercer de mesurar vi.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137 ].

terçó m . Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia de Mollerussa i de Miralcamp, equivalent a [ 1692-238 ].

termoargila f . (publicitat d’Ormat, S.A. [ 1602 ]) Peça de ceràmica de gran format, usada per construir murs de tancament d'edificis. Les característiques de la pasta , de baixa conductivitat tèrmica , el seu gruix i el fet d'estar foradada en sentit vertical, proporcionen l'aïllament tèrmic i acústic necessaris [ 1615 ] .

termoluminiscència f . V. a l’entrada anàlisi .

ternal adj . m . i f . Atuell de mida equivalent a quatre peces de carga , és a dir, més gran que les dinerals i les mitjanes (Quart d’Onyar [ 562-41 ]).

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de càrrega; las de cortó y mitg sien ternals , y las sisenas sien de mitja bóta. Las concas dinerals sien de mitg mallal; las de tres per dos de dos cortons, las concas mitjanas sien de mallal, las ternals sien de mallal y mitg y las sisenas sien de mitja bóta.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

terolet m . Plat fondo per menjar q ue actualment ja no s’utilitza (Manises [ 938-424 ]).

terra f .

| 1 terra Sinònim d’argila (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519 [ 47-93 ]; Breda [ 43 ], Felanitx [ 1091-55 ]) El conjunt de terrossos d’argila arrencats de la mena. També el fang a punt de treballar ( del Camp [ 23 ]).

“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Vaguer que tot jarrer qui fassa jerres ne.n fassa fer, deja posar son sagell en les jerres que fara, ho fara fer, lo qual segell sia posat en loch descubert, que tota vegada lo pusca hom veher, e que fassa bones jerres e de bona terra e deja tenir cascuna jerra de XII quartans ha en sus e que sia terra qui sia suficient a jerres [...] Item, que aquels qui de bona terra no les faran, pagaran per cascuna jerra XII diners e perdran les jerres, e aquell que hom trobara en fala que per falta de la jerra que mercader perdes son oli, so es, que se axis per alcuna trencadura, ne malfetura, ne mal coura la jerra, ne per al terra de que la jerra fos feyta, sia tengut lo jerrer que les demunt dites jerres ho jerra agues o aja feyta, de satisfer aquel qui aquel dan aura pres." (deliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 70-116 ] [ 876-1086 ] [ 1134-73 ] [ 1901-112 ].

" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat en loch descubert que tota vegada lo puscha hom veer, e que fassa bones gerres e bé cuytes e de bona terra [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1320) [ 1901-112 ].

" [...] que nagun oller ne altre persona de qualque estament o condició sia no gos gitar de nits ne de dia terra a ops de fer oles ne altres vaxelles de terra, ne encare menar ne bregar en tot lo carrer qui és apellat dels tayers: só és, de la riera qui va a Vaylldonçela entrò al portal de Senta Anna, ne en tot lo carrer apellat de'n Juglar, ne en los carrés travaçers, los quals són anomanats de na Cerveyllona e del forn de Natçaret. Ans aquella qui vuy hi és possada ne deguen levar dins III jorns [...].

" Item, que nagun traginer ne altre persona no gos descaragar [...] terra a ops de les dites oles ne d'altres vaxelles en los dits carrers [...].

" Item, que nagun oller ne ollera ne altra persona de qualque condició sia, no gos gitar en los dits carrers escombrim dels forns en que cohuen les olles ne encare rahiçes dels ollers, ne garballadures de terra de les dites olles [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

“ [...] pendre e leuar terra pera obra de terra [...] ” ( ciutat de València, 1392) [ 1154-10 ].

“ [...] loguer de la lenya e terra que.s empra en la dita gerraria [...] “ (contracte Ciutat de Mallorca, 1486) [ 1522-307 ].

"hun cavaguell vell, dues sanalles e hun garbell e hun mas de fust per piquar terra e una roda de fer obra de gerrer vella" (inv. de gerreria, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-198 ].

"Item, huna massa de fusta per picar terra ." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

"Item, és pactat y concordat, entre les dites parts, que los dits síndichs haien y sien tinguts y obligats a despeses de la dita universitat, aportar tota la terra que serà necessària per a fer tota la dita obra, pus sien vint canes lluny de la bassa." (contracte de rajoleria, Teià, 1579) [ 1877-192 ].

" [...] tenen noticia se es trobade [...] en lo loch ques diu Xorrigo vna terra molt apta y bona per fer ollas com se es vist ja a le apariencia que no sols redunda en be del dit offici mas encare en be vniuersal perque las ollas de dita terra duren molt mes [...] " (Ciutat de Mallorca, 1582) [ 1132-376 ].

“ [...] fer tall ço es comensar aquell, é treura terra [...] Item qualsevol Gerrer qui heurá treta terra de son tall, y aquella haura mesa en la sua Plaza o altre lloch nosie ningu que gos, ne presumesca tocar o pendre aquella [...] tallar terra [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].

" [... morí] dins un fosso de la terrera qui va de á Ullestret trahent terra per fer tarrissa ÿ arrencant aquella se esllavissá la terra ÿ queda alli capolat [...] " (mor t de Fèlix Castanyer, terrisser de , 1752) [ parròquia de , llibre d' òbits 3, 103r].

" [...] netejar un tros de l'era per posar-hi la terra [...] Treballar tot el dia a l'era per colar la terra . . [...] trepitjar i pastar terra 3 hores. " ( , , 1911) [ 1783-25 ,27,28 ].

"Ara que els forns van tan be, ara que les terres , les engalves, les formes estranyes i els vernissos de plom semblan no tenir cap secret per nosaltres, no som capassos de pintar ni una sola rejola am vernis blanc ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-163 ].

| 2 terra Ceràmica [ 0 ].

" [...] que nagun oller ne altre persona de qualque estament o condició sia no gos gitar de nits ne de dia terra a ops de fer oles ne altres vaxelles de terra , ne encare menar ne bregar en tot lo carrer qui és apellat dels tayers: só és, de la riera qui va a Vaylldonçela entrò al portal de Senta Anna, ne en tot lo carrer apellat de'n Juglar, ne en los carrés travaçers, los quals són anomanats de na Cerveyllona e del forn de Natçaret. Ans aquella qui vuy hi és possada ne deguen levar dins III jorns [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

"dues peces de terra , obra de Maliquia aptes a dar aygua mans als lavadors de mans" (inv. Barcelona, 1389) [ 393-225 ].

“comprí sinch somades de frentum per les voltes de les capelles, so es, cantes petits, olles mortes, e altres coses de terra , qui posades a , costaren V sous VI” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1420) [ 1756-316 ].

“ [...] miga dotzena de plats de terra , una dotzena descudelas de terra [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-41 ].

“un sent Jacinto de terra / un sanct Ipòlit de terra / una N. S. de Misericòrdia de terra ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40 ].

" [...] cent y sinquanta pots de terra per botiga de apotecari [...] " (comanda a Onofre Rodergues, escudeller de Barcelona, 1625) [ 2044-68 ].

"Item una sort de obra de terra com son olles escudelles plats plates y altres aÿnes de terra [...] " (inv. Mataró, 1626) [ 1812-185 ].

“ [...] los instruments de terra , com són olles, plats, bacins, covell [...] “ (Mataró. 1697) [ 1606-2 ].

"Ittem en uns costes plantats a la paret se ha encontrat diferents peses de terra inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Un tinter de estany ab tap y altre de terra ” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

"1 potet de terra " ( , , 1911) [ 1783-19 ].

| estendre la terra Operació d’escampar, a l’era de l’obrador, els terrossos d’argila, acabada de portar de la terrera, a fi que s’assequin ( [ 21-77 ] [ 137-12 ]) Quan la terra era massa molla o humida, a fi que es fes bona i estigués a punt de pastar-la, s’estenia una estona o un dia, abans d’emprar-la, sobre un sòl de totxos o de rajols perquè n’absorvís la humitat. Generalment es feia així abans de modelar certs tipus de peces grosses que exigien una terra més seca ( [ 21-79 ]).

| fer la terra Esmicolar els terrossos fins a deixar-los de la mesura convenient ( de Camp [ 23 ]).

| girar la terra Capgirar els pans de terra dins de la bassa per obtenir-ne, per assecatge, un tremp de duresa uniforme. Cornellà, únic terrisser d’obra negra de , no capgirava la terra, perquè la barrejava petita i molt seca ( , obra vermella) [ 21-78 ].

| obra de terra Ceràmica [ 0 ] Busque u -ho a l’entrada obra .

| pa de terra Busqueu-ho a l'entrada pa .

| passar la terra Aixafar la terra amb els corrons, quan es té màquina, a fi que desapareguin els terrossos, quedi ben fina i s’estalviï vernís ( del Camp) [ 23 ].

| pastar terra

" [...] trepitjar i pastar terra 3 hores." ( , , 1911) [ 1783-28 ].

| tirar terra V. tb. terra tira , tiraterra Operació d’escudeller [ 47-93 ] (Barcelona [ 47-93 ]).

“Item, per hun homa per tera tira, III sous [...] Item, doní a.n aquell qui tirà terra ab En Gaume, li he dat 4 sous (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-93 ].

| trepitjar terra

" entrar i trepitjar terra [...] trepitjar i pastar terra 3 hores." ( , , 1911) [ 1783-28 ,41 ].

| terra per aire La treien els terrissers d'Alzira d'un lloc anomenat d'Aigües Vives, i la barrejaven amb una altra de més sorrenca, anomenada terra de camp o terra d'horta , per fer les peces per a aigua. Per fer gerres usaven únicament la primera [ 2261-89 ].

| terra d’alcolles

“Enaxí que.ls cabeços d’Albetx hon és la terra de les alcolles sien y romanguen a la señoria de Manizes en per totz tems [...] “ (Sueca, 1304) [ 2770-170 ].

| terra de Barcelona V. obra de Barcelona .

| terra blanca V. tb. argila blanca La usaven a d'Empordà. La barrejaven amb terra vermella [ 2261-288 ] .

“Item una gerra de terra blancha .” (inv. Barcelona, 1471) [ 1302-613 ].

" [...] pagar lo cost de la terra axí blancha com vermella que.s despendrà en la dita gerraria [...] " (contracte Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-306 ].

"setanta somades de terra de gerrer entra blancha e vermella e pasta pestada e piquedís" (inv. de gerreria, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-198 ].

“Ítem, una cetra, un jarro y un flasquet de terra blanca .” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1877 ].

“Ítem, una setra de terra blanca [...] un saleret de terra blanca [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901- 1900, 1907 ].

“En la entrada de dita casa [...] en la paret penjades y ha una dotsena entre plats y platas terra blanca y obra de pissa [...] “ (inv. Mataró, 1621) [ 3085-23 ].

"30 plates de terra groga i blanca , entre bones i xiques" (inv. Mataró, 1622) [ 1491-47 ].

"Item en la paret penjadas y ha una dotsena entre plats y platas, terra blanca y obra de pissa [...] " (inv. Mataró, 1622) [ 2200-44 ].

" [...] terra blanca [...] per obra d'escudellé" (Barcelona, 1646) [ 1884-6 ].

"Al Sr. Serradell per 3 carros de terra preparada (1 de blanca i 2 de vermella): 24 ptes." ( , , 1911) [ 1783-19 ].

| terra de camp Els terrissers d'Alzira usaven la terra per aire , que extreien d'un lloc anomenat d'Aigües Vives, i la barrejaven amb una altra de més sorrenca, anomenada terra de camp o terra d'horta , per fer les peces per a aigua. Per fer gerres usaven únicament la primera [ 2261-89 ].

| terra de cànter Terra de naturalesa calcària, força plàstica, utilitzada pels ceramistes de Manises des de final segle XIV [ 861-880 ] [ 938-422 ] [ 2770-171 ] La barreja de sis parts de terra del Pla de Quart i una de terra de cànter era utilitzada a Manises des del segle XIV [ 1231-55 ] Argila magra calcària que dóna una gran porositat [ 353-104 ] Procedia de Paterna [ 353-104 ] [ 938-422 ] També se’n treia de Manises i de Benaguasil [ 353-104 ].

| Terra de Cànters Nom d’una partida del terme de Paterna [ 932-11 ].

| terra de compte S’esmenta a documents de mitjan segle XV [ 938-422 ].

| terra de compte de carrasca S’esmenta a documents de mitjan segle XV [ 938-422 ].

| terra cuita Ceràmica [ 0 ] Terrissa [ 811-III-1246 ] Terrissa, terracota [ 1686-87 ] .

“Item vn cap de Sent Sabestia de terra cuyta tot daurat [...] ” (inv. església de Sant Joan, Barcelona, 1436) [ 1037-571 ].

"una fornada de diverses coses de terra cuita la qual ha cuit" (inv. Joan Codina, escudeller de Barcelona, 1527) [ 1880-336 ].

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta , feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

" [...] age de fer [...] la volta de terra cuita de rajoles." (Calella de Mar, 1539) [ 70-95 ].

"volta grassa de terra cuyta " (Cabrera de Mar, Maresme, 1540) [ 70-95 ].

" [...] e la volta de terra cuita de rayoles." (Calella, contracte d'obres de 1548) [ 1831-61 ].

" [...] lo capell es de estany, o de terra cuyta [...] cuberts quiscu de vn Alembi, o capell de vidre, o de terra cuyta [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-119v,120v ].

"Ni la terra cuita vernissada, ço que hom anomena gerreria, ni l'esmaltada o pisa són gaire corrents [...] " (Barcelona, 1926) [ 1820-65 ].

| terra d’escudelle r s o de fer escudelles

“De quibus & videlicet terra de escudallés ad proprium usum vestrum [...] ” (doc. Pau Gibert, escudeller de Reus, 1561) [ 49-I-113 ] [ 49-II-140 ].

“ [...] vuyt carratades de terra de scudelles [...] ” (debitori d’Esteve Serra, escudeller de Reus, 1637) [ 49-II-185 ].

“ [...] illam terram de fer escudelles [...] ” (Reus, 1674) [ 49-I-113 ].

| terra galba Creda blanca verdosa que s’usa en terrisseria com a vernís, i en medicina popular contra les escoriacions de la pell [ 810-VI-128 ] Creta d’un color blanc verdós que ha estat usada en medicina popular contra les escoriacions de la pell i també en terrisseria com a vernís [ 1069-22-281 ] Terra magnesiada [ 810-X-251 ].

| terra de gerrer , de gerrers o de gerreria V. tb. terra de rajoler Equival a terra de rajoler [ 1593-151 ] (Maó [ 2380 ] , Menorca [ 2347-8 ] ) .

“Item inveni suptus porticum dicti hospicii, in loco vocato picador circa unam barcatam et mediam terre de jarrers .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

"Item setanta somades de terra de gerrer entra blancha e vermella e pasta pestada e piquedís" (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-272 ,198 ].

| terra de gerreria V. terra de gerrer .

| terra grassa V. tb. argila grassa (la Selva del Camp [ 2432-10 ]).

" [...] A forma dels Fornells per destillar la aygua son diversos [...] alguns son fabricats de vas entir, y de terra, altres de argila sola, altres de terra grassa sola [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-122r ].

"Es dir hem de probar 1 er : una escala de terres de grassa d'alúmina a magre de sílex i 2 on aplicar demunt tots aquests biscuits les 3 formules de vernissos coneguts." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-164 ].

| terra de gresols Terra blanca, semblant a l’argila, que s’utilitza per fer gresols [ 811-III-1246 ].

“ terra de gresols . Terra blanca semblant á la argila, y de que’s fan los gresols.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-665 ].

| terra groga

"30 plates de terra groga i blanca, entre bones i xiques" (inv. Mataró, 1622) [ 1491-47 ].

| terra d'horta V. terra de camp .

| terra llena Argila plàstica, emprada pels rajolers de Vilafranca del Penedès, que extreien del Coll de Bou [ 38-179 ].

| terra al llot V. tb. flor de la terra , llot A les basses de les rajoleries, terra amarada (Girona [ 136-74 ]) Ídem, a les terrisseries ( , obra negra [ 106-80 ]).

| terra magra (la Selva del Camp [ 2432-10 ]).

"Es dir hem de probar 1 er : una escala de terres de grassa d'alúmina a magre de sílex i 2 on aplicar demunt tots aquests biscuits les 3 formules de vernissos coneguts." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-164 ].

| terra de Màlica , Màliqua , Melicha , etc. V. Màlica .

| terra de Mallorca

"Item tres gerras de terra de Mallorca buÿdes." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-274 ].

| terra de Manises V. obra de Manises .

| terra de moro V. tb. obra de moro .

“Ítem, dues llibrelles de terra de moro [...] “ (inv. Lleida, 1564) [ 2901-1963 ].

| terra negra V. tb. negre , obra negra .

“Ítem, una tenalla de terra negra , de tenguda de cinch cantes, poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-883 ].

“Ítem, tres cànters de terra negra .” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1027 ].

"un cànter de terra negra ab un parell de almuts de sal" (inv. Fornalutx, Mallorca, 1484) [ 1522-40 ].

"un fogó de terra negre per pentinar " (inv. Mallorca, 1496) [ 1522-53 ].

"un cànter de terra negra per tenir olives" (inv. Sóller, Mallorca, 1488) [ 1522-40 ].

“En lo seller [...] un bugader de terra negra .” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-469 ].

“Ítem uns librells de terra negra .” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-288 ].

“Un bugader gran de terra negre .” (inv. de Miquel Umbert, preceptor d’Orla i de Cotlliure, 1515) [ 1037-572 ].

“Ítem, una tenalla de terra negra , ab quatre ances [...] “ (inv. Lleida, 1564) [ 2901-1963 ].

"En la axida [...] Item setse canters de terra negra petits [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar [...] Item quatre gibrelles de terra negra ." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].

"Item un bugader de terra negre ." (inv. d'apotecaria, Mataró, 1607) [ 1812-216 ].

"Item una casola de terra negre per mesurar oli." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-275 ].

"Item quatre canters de terra negre de [...] " (inv. Mataró, 1636) [ 1812-228 ].

"una olla de terra negra quasi plena de alquitrà" (inv. Barcelona, segle XVII) [ 2255-413 ].

"Item quatre gerretas de terra negra , per tenir olivas, usadas." (inv. Pals, Baix Empordà, 1717) [ 1898-136 ].

“ [...] y diferents plats de pisa y terra negra ” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-265 ].

“Ítem, dos gibrellas la una gran de terra negra y la altre mediana de terra de Sant Julià.” (inv. Rupit, 1784) [Arxiu Notarial de Vic, 1114, f74].

| terra d'oller o d’ollers Argila [ 811-III-1246 ].

“ terra de ollers . argila .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-665 ].

"No poden ferse de terra d'oller , que es mes vermella que la nostra, perque no'n treuri em del forn ni una de dreta." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1915) [ 2294-204 ].

| terra d'olles Argila refractària, bona per a l’obra de foc (Pòrtol, al municipi de Marratxí [ 1729-84 ] [ 1868-260 ] ; Santa Eugènia, Mallorca [ 1729-84 ]).

" [...] enllotat de sobre de terra de olles [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-115r ].

| terra de papa V. obra de papa .

| terra de pintar La usada per decorar les peces de terrissa (Traiguera [ 2261-21 ]).

| terra de pinzell Osma suposa que aquesta denominació s’explicava per “darse la decoración a pinzell , en la obra barata, directamente sobre el juaguete y acaso tan sólo con baño de alcohol sin estaño.” [ 938-424 ] (Manises [ 938-424 ]).

| terra de pipa V. tb. pipa Argila blanca que gresifica cap als 1.000ºC [ 0 ] El nom li ve de que s’usava per fer pipes [ 0 ] Mena de gres blanc introduït a l’Alcora en la segona època, a imitació de la creamware anglesa [ 1166-173 ] [ 1423-41 ] [ 2411-303 ] Introduïda a l'Alcora, el 1774, pel mestre francès François Martin [pàg. electrònica: alcora.org/artesania ] És una barreja d'argiles plàstiques, sorra i calç [ 0 ] Admet vernís transparent i decoració sobre i sotacoberta i estampada [ 0 ] .

| terra del Pla Argila molt ferruginosa que s’ extreia del Pla de Quart , tocant Manises. Per fer la ceràmica es barrejava terra del pla amb terra de cànter , en una proporció d’un carro de la primera per dos o tres cabassos de la segona [ 938-424 ] Es troba a tota la zona compresa entre la part baixa de Xest i ciutat de València fins al mar (Manises [ 353-104 ] [ 938-424 ]).

| terra pols V. pols .

| terra de rajoler V. tb. terra de gerrer Equival a terra de gerrer [ 1593-151 ] Argila plàstica [ 2000-1621 ] .

| terra refractària La que permet fer objectes ceràmics amb gran resistència al xoc tèrmic [ 0 ].

| terra roja

“Ítem, tres plats de terra roja [...] per tres diners. [...] un plat roig, per tres diners.” (encant Lleida, 1562) [ 2901-1866 ].

“Ítem dos gerres de terra roja de tenir olives .” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-370 ].

| terra sagillada

“Item terra sagillada ... ii 11s. viii onz. ... vi ds.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-124 ].

| terra de tallari

“Dos plats grans de terra de tallary e una setre tot de terra obre de melica.” (inv. Barcelona, 1488) [ 975-389 ].

| terra tira V. tb. tirar terra , tiraterra .

Operació que efectuaven els tiraterra : “Item, per hun homa per tera tira , III sous [...] Item, doní a.n aquell qui tirà terra ab En Gaume, li he dat 4 sous 6.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-93 ].

| terra de València V. obra de València .

| terra vella Una mena de terra vermella, emprada per fer plats morenos , que hi havia a Son Bonafè, entre Inca i Mancor de , a Mallorca [ 1972-8 ].

| terra vermella V. tb. argila vermella Usada a Marratxí per a obra d'olleria [ 1972-6 ] Usada a d'Empordà. La barrejaven amb terra blanca [ 2261-288 ] .

“Ítem, un plat de terra de Mèlicha e altre de terra vermella .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-919 ].

" [...] pagar lo cost de la terra axí blancha com vermella que.s despendrà en la dita gerraria [...] " (contracte Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-306 ].

"setanta somades de terra de gerrer entra blancha e vermella e pasta pestada e piquedís" (inv. de gerreria, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-198 ].

"Al Sr. Serradell per 3 carros de terra preparada (1 de blanca i 2 de vermella ): 24 ptes. [...] A l'Estanyol 10 carros de terra bruta vermella de Fonteta: ." ( , , 1911) [ 1783-19 ].

| terra de xipellet V. obra de xapellet .

terraç m . V. ta rràs .

terraça f . V. ta rrassa .

terracet m . V. ta rrasset .

terraceta f . V. tarrasseta .

terraçeta f . V. tarrasseta .

terracota f . i la forma terracotta Escultura feta amb fang cuit [ 1666-200 ] En arqueologia protohistòrica i clàssica, qualsevol dels elements esculturals figurats, amb motius antropomorfs, zoomorfs o vegetals, fets amb argila modelada i cuita [ 1070-1759 ] Prod. a: l'Hospitalet de Llobregat [ 68-24,25 ] .

| terracota arquitectònica Terracota emprada en la decoració d'edificis [ 1070-1759 ].

terracotta f . [ 1686-87 ] Incorrecte. V. terracota .

terraire m . V. tb. terraler El que extreia la terra , la garbellava i la transportava fins a la bassa (Granollers [ 2257-13 ,93 ]).

terral m .

| 1 terral Terrer a d’on els rajolers treuen la terra per fer les rajoles, teules, etc. [ 813-342 ] [ 824-VIII-60 ] [ 1070-1759 ] [ 2000-1621 ] (Barcelona [ 810-X-255 ] , Granollers [ 2257-93 ] ).

| 2 terral Lloc de l’obrador on s’emmagatzemava la terra, tal com venia de les terreres (obrador Martínez, Barcelona [ 6-68-10 ]).

terraler m . V. tb. terraire Home que treu la terra del terral [ 810-X-255 ] [ 813-342 ].

terralla f . Terra cuita; objectes de terra [ 810-X-255 ].

“Una partida de terralle , duas aufàbies” (Revista de Menorca, XIX, 70; doc. a. 1780) [ 810-X-255 ].

terràs m . V. tarràs Segons [ 2000-1601 ] .

terrassa f . V. tarrassa .

terrasset m . i la varietat formal terracet . V. tarraset .

terrasseta f . i les varietats formals tarraceta , terraceta i terraçeta V. tarrasseta .

terregada f .

| 1 te rregada Barreja de sorra i cendra amb la qual, als forns de negre, es segellaven les ulleres o lloques en acabada la cuita ( [ 21-92 ] [ 137-34 ]).

| 2 te rregada Terra barrejada amb cendra que, als forns de negre, s’utilitza per segellar la boca del forn ( [ 21-92 ] [ 106-90 ] [ 1562-68 ] , Quart d'Onyar [ 105-29 ] ).

terrer m .

| 1 terrer m . T errera [ 0 ] Lloc d’on treuen la terra per als terrissers [ 810-X-261 ] [ 811-III-1248 ] [ 1070-1760 ] [ 1069-22-296 ] Lloc d’on es treu l’argila per fer ceràmica [ 1456-273 ] (Agost [ 1301-98 ] [ 1813-61 ] , l'Alcora [ 1653-48,49 ], Amposta [ 1623-404 ], Castelló de Rugat [ 2261-95 ], Manises [ 353-104 ], Onda [ 824-VIII-62 ], Traiguera [ 1257-111 ] [ 1258-89 ] [ 1335-120 ], Verdú [ 6-43-30 ] [ 2184 ] [ 2351-27 ] ; Xeresa, a [ 1677 ] ).

“vinya y terrer al Matet” (propietats de Pere Marca, canterer de Reus, 1541) [ 49-I-112 ].

“ [...] ab lo terrer que prenien la terra per son ofici [...] ” (acord de , Reus, 1543) [ 49-I-112 ].

“ [...] y quant al terrer que sen serquen ells mateixs, ab sos dinés ablo millor modo poran.” (Reus, 1564) [ 49-I-82 ].

“ [...] que los terrés , pedras, llenyas, herbas, casas, etc., son de la present vila [...] ” (Reus, 1694) [ 49-I-91 ].

“ terrer . m. Lo lloch ahont se tràu la terra pera fèr cánters, rajolas, etc.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-607 ].

| 2 terrer terrer a m . i f . Persona que extreu terra per a la indústria terrissera [ 810-X-261 ] [ 1070-1760 ] [ 1069-22-296 ] Persona que s’encarregava d’obrir els pous i les mines dels jaciments d’argila emprats pels terrissers ( del Camp [ 23 ]) .

| 3 terrer terrer a m . i f . Persona que subministra la terra als terrissers ( del Camp [ 23 ]).

| 4 terrer terrer a m . i f . Persona que prepara la terra per a la indústria terrissera [ 1070-1760 ] [ 1069-22-296 ] Qui engrunava la terra fins a deixar-la a punt d’ésser utilitzada pels terrissers ( del Camp [ 23 ]).

| 5 terrer m . Caixó de fusta que, portat a bast per bèsties (un a cada banda), servia per transportar la terra des de la terrera a l’obrador (Castellciutat [ 6-61-10 ]).

| els Terrers top . Població del terme municipal de Porreres (Mallorca) [ 0 ].

terrera f .

| 1 terrera V. tb. cantera , clot , clota , mina , tall , tallada , terrer , terral Lloc d’on treuen la terra per als terrissers [ 1070-1760 ] [ 1069-22-296 ] [ 2252-10 ] Jaciment d’argila [ 2074-119 ] ( d'Empordà [ 21-77 ] [ 105-11 ] [ 137-7 ] [ 1562-26 ] [ 1783-24 ] [ 2261-289 ] , l’Empordà [ 810-X-261 ], Esplugues de Llobregat [ 97-59 ], Quart d’Onyar [ 2261-271 ] [ 2423 ] , Regencós [ 1566-87 ], Ripollès [ 810-X-261 ], Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]).

" [moren...] dos francesos a la tarrera den Bruguera. " ( , 1571) [llibre d'òbits 1, 14v].

" [... morí] dins un fosso de la terrera qui va de á Ullestret trahent terra per fer tarrissa ÿ arrencant aquella se esllavissá la terra ÿ queda alli capolat [...] " (mort de Fèlix Castanyer, terrisser; , 1752) [òbits 3, 103r].

“ [...] Bonsech lleva tierras de las terreras con su carro [...] ” (Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1894) [ 97-59 ].

| 2 terrera Canal de terrissa [ 824-VIII-62 ] [ 1458-158 ] Teula grossa que es fa servir de canal d’una teulada [ 810-X-261 ] [ 811-III-1248 ] [ 813-343 ] [ 1070-1760 ] [ 1069-22-296 ] Rengle de teules sotanes que fa el mateix servei [ 810-X-261 ] [ 1069-22-296 ] ( [ 810-X-261 ], Montseny [ 810-X-261 ], el Vallès [ 824-VIII-62 ]).

“ terrera . f. pl. Espécie de teulas majors que las comunas, y serveixen de canal en las teuladas. Aguilones .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-607 ].

| 3 terrera Aigüer [ 0 ] Recipient amb aigua en el qual el terrisser es mulla les mans mentre treballa ( del Camp [ 23 ] [ 810-X-261 ] , Tamarit de Llitera [ 1650-253 ] ).

| dret de terrera Dret que adquiria el terrisser quan contractava una terrera en règim de lloguer. El propietari cobrava un tant per tombarell de terra, quantitat que era establerta per ambdues parts ( [ 137-8 ]) Contracte pel qual, el propietari d’un terreny es comprometia a permetre’n l’extracció de terres, en benefici d’altra persona, durant un temps determinat ( [ 1562-26 ]).

| terrera de pou (Llambilles, rajoleria Quintana, 1996 [ 0 ]; Quart d’Onyar, Mestres, 1996 [ 0 ]).

| terrera de mina (Llambilles, rajoleria Quintana, 1996 [ 0 ]; Quart d’Onyar, Mestres, 1996 [ 0 ]).

| terrera d’entallades Terrera a cel obert (Llambilles, rajoleria Quintana, 1996 [ 0 ]; Quart d’Onyar, Mestres, 1996 [ 0 ]).

| Puig de les Terreres top.

"Altre Pessa de terra de [...] dita lo puig de las terreras posseida per dit Josep Pou [...] " ( , 1716) [cadastre de Patiño, f. 109r].

| top . Barri, en part, a d’Empordà i, en part, a Vulpellac (municipi de Forallac) [ 0 ].

| Les Terreres top . Paratge de Malgrat de Mar, situat a l'anomenat Camp d'en Campeny, sota del turó d'en Mange, d'on treien la terra els antics ollers de la vila [ 0 ].

| la terrera d’en Bernat top . també anomenada les Mines Blanques Terrera situada entre Pals i Regencós, al vessant meridional i a ponent del Quermany, d’on s’extreia una argila caolinítica, de color blanc, emprada per a engalbes . Aquesta argila s’utilitzava a , Barcelona i València [ 1566-14 ] .

| la terrera d'en Bruguera top .

" [moren...] dos francesos a la tarrera den Bruguera. " ( , 1571) [llibre d'òbits 1, 14v].

" [Pere Bosch, oller... ] lo qual trobaren mort a den Bruguera, prop los pins den Ginjoan [...] li tiraren ab pedrinyal o arcabus segons los forats li trobaren [...] " ( , 1613) [llibre d'òbits 1, 56r].

terreta f . Dim. de terra .

| terreta d’escurar Terra d’escudelles. S’utilitzava als obradors de Manises i prenia el nom del seu ús domèstic per fregar la vaixella [ 938-424 ].

terriça f . V. terrissa .

terricer i terricera m . i f . V. a terrisser .

terrina f .

| 1 terrina Petit vas , generalment de terrissa envernissada , de forma circular i fons pla. Ex.: Una terrina de foie gras [ 810-X-263 ] [ 1070-1761 ] [ 2000-1622 ] De forma lliure, amb tapadora, que, a vegades, figura aus anàtides, etc. (l'Alcora [ 0 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ,79,104,105 ] , Blanes? [ 1728-56 ], Mallorca [ 1755-57 ].

“Trencaras los ous, posaras los robells en una terrina y las claras en altra [...] la pozaras dintre de una terrina [...] pozaras la terrina o olla sobre de un caliu moderat [ pàssim terrina ] ” (receptari de cuina, final s. XVIII) [ 1175-55,56,72 ].

| 2 terrina Mena de test per a plantes. De forma hemisfèrica i base plana. La paret exterior és generalment abocellada i, sovint, envernissada (Mallorca [ 1755-58 ]).

| 3 terrina Obra de terra, terrissa (?) [ 824-VIII-63 ].

terrissa f . i les formes tarrissa i terriça .

| 1 terrissa V. tb. testo Material ceràmic fet de terra argilosa cuita, sense cap vernís o només amb vernís d'òxid de plom [0] Material de què són fets els objectes de terrissa [ 1070-1761 ] Terra cuita [ 810-X-263 ] Als antics forns oberts, la temperatura de cocció oscil·lava entre els 650 i els 750ºC [ 1565-2 ] .

“Un cetry de terriça ” (inv. Vic, 1491) [ 810-X-263 ].

"Item, dos setrills de terrissa , bons [...] Item, trenta sis plats de terrissa , bons [...] set cantis de terrissa [ pàssim terrissa ] " (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77 ].

“ [...] una sort de plats cassolas y gibrell de terrissa [...] ” (AHS; inv. castell de Barberà, 1798).

"Item dos muñidoras de terrissa usadas." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182 ].

“Ytem: un assortiment de plats, ollas casolas y altres pessas de terrissa [...] “ (inv. Mataró, 1846) [ 3004-255 ].

“Dos gibrells, vuit platas, dos rentamans, vuit ollas, cuatre cobertoras y cuatre cassolas, dos escorredoras, y tretze plats tot de terrissa , y divuit de pisa.” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262 ].

| 2 terrissa Conjunt d'atuells fets d'aquesta matèria [0] Obra de terra, ceràmica [ 824-VIII-63 ] Objecte o conjunt d’objectes fets de terra afaiçonada quan és molla i després cuita [ 810-X-263 ] [ 811-III-1248 ] [ 1070-1761 ].

“Lo nou superior del convent de Sta. Catarina ha fet millorar las çafas y çafetas del refector, dexant la terrissa de vernís blanch ab dibuix blaus, que era obra grossera e introduint la terrissa mes fina vulgarment anomenada pisa bastarda que pocs anys ha se obra en esta ciutat de Barcelona” (Dietari de Sta. Caterina, II, 580) [ 824-VIII-63 ].

"en lo armari del tinell, molta terriça ." (inv. Igualada, 1537) [ 1864-II-254 ].

“ [...] una càrrega i mitja de terrissa entre una i altra [...] ” (inv. Gresolet, Berguedà, 1642) [ 186-III-221 ].

" [...] una sort de terriça , ço es plats, escudelles [...] " (inv. Barcelona, 1689) [ 1504-508 ]

“A 6 de juny de 1688, 13 s. per terrissa .” (àpoca de Gabriel Amat, oller de Sabadell, 1701) [ 854-125 ].

" [...] y los sia licit de vendrer alls cebas [...] Terrissa sagon bacalla [...] " (ordinació municipal, Torroella de Montgrí, 1697) [ 2001-28 ].

“ [...] fer y fabricar la obra y terrissa en lo modo y forma següents [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

“En [...] una sort de terrissa ” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Castellar del Vallès, 1706).

“En [...] una sort de terrissa so es plats escudelles culleres olles cantirs usats” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Pere Joan Oliveras, Sabadell, 1710).

" [...] la entrada de llenya y carbo, vidra y terrissa [...] " ( , 1716) [cadastre de Patiño, f. 77v] .

"Item una sort de tarrisa , com són plats y escudellas de terra." (inv. Pals, Baix Empordà, 1716) [ 1898-130 ].

"Item una sort de terrissa " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1723) [ 1663-87 ].

"Item, per los ports de dit picadís, canals y demés terrissa [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

" [... morí] dins un fosso de la terrera qui va de á Ullestret trahent terra per fer tarrissa ÿ arrencant aquella se esllavissá la terra ÿ queda alli capolat [...] " (mort de Fèlix Castanyer, terrisser; , 1752) [òbits 3, 103r].

“Item, una sort de terrissa blava y negra, usada.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“Ítem, en lo escodeller una sort de terrissa .” (inv. Rupit, 1784) [Arxiu Notarial de Vic, 1114, f33].

“Item, una sort de terrissa del foch, y taula.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-359 ].

"Item una sort de terrissa per lo servei de la cuina." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182 ].

“ terrissa . f. Eynas de terra cuyta, com ollas, cánters, gibrells, etc.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-667 ].

"He treballat tot el sant dia en la terriça d'en Batlle [...] ens n'aném a fer terrissa fins á les dotze [...] " ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1909) [ 2366-245 ].

| 3 terrissa Qualsevol atuell d'aquesta mena [ 0 ].

| terrissa negra

“Una sort de pisa y tarrissa negra [...] “ (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-266 ].

“Una sort de terrissa negre y roja y un cantir olier, tot usat.” (inv. Mataró, 1774) [ 2974-151 ].

"Item dos barrals xichs de terrissa negre usats [...] Item dos graixoneras de terrissa negre , una usada, y l'altre dolenta." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182,186 ].

"Item un mitjot de terrissa negre , valor tres sous y nou diners." (inv. Pals, Baix Empordà, 1810) [ 2127-188 ].

| terrissa roja

"Ittem una sort de olles y plats de terrissa roja [...] Un sortiment de plats, y plattes, y xiqueras de pisa dels escudellers, y altre sortiment de plats, y olles de terrissa roja ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“Una sort de terrissa negre y roja y un cantir olier, tot usat.” (inv. Mataró, 1774) [ 2974-151 ].

| terrissa de volta o de voltes V. ceràmica de volta o de voltes .

terrissaire -a m . i f . Persona que fa o ven terrissa [ 810-X-263 ] [ 1070-1761 ] ( el Pont de Suert [ 1728-21 ], d’Urgell [ 6-63-25 ]) Al Pont de Suert en deien, indistintament, vixellaire , tupiner , tupinaire o terrissaire [ 1728-21 ] .

“Era un pobre terrisser,

era un pobre terrissaire ,

que en travessar el riu,

li caigué el ruc a l’aigua.

Larai la... larai la...

I aquell pobre terrisser,

ja no fa de terrissaire .

Agafà el burro i el sarró,

i anà a fer de captaire...” (cançó popular) [ 1022-8,11 ].

“cal Terrissaire ” (nom de l’obrador d’Ermengol Tor i Llaugí, d’Urgell) [ 6-63-25 ].

| carrer dels Terrissaires Denominació actual de l'antic carrer Roquetes, de , on tenien l'obrador els Bort [ 1855 ].

terrissalla f . Trossos de terrissa [ 810-X-263 ].

“Amb un grapat de terrissalla al puny” (Ruyra, Joaquim: 163. Barcelona, 1919) [ 810-X-263 ].

terrisser -a m . i f . i les formes tarrisser i terricer V. tb. canterer , cantererer , cantirer , gerraire , gerrer , gerroner , oller , peroler , tenaller , terrissaire , tinaller , tupinaire , tupiner , vaixeller , vixellaire Persona que fa o ven terrissa [ 810-X-263 ] [ 811-III-1248 ] [ 1070-1761 ] (Esparreguera [ 4-142 ]) .

“Era un pobre terrisser ,

era un pobre terrissaire,

que en travessar el riu,

li caigué el ruc a l’aigua.

Larai la... larai la...

I aquell pobre terrisser ,

ja no fa de terrissaire.

Agafà el burro i el sarró,

i anà a fer de captaire...” (cançó popular) [ 1022-8,11 ].

"Johan Donadiu tarriser " ( , 1572) [llibre de batetjos 3].

"Miquel Clotes, jove terrisser " ( , 1668) [llibre de matrimonis 2, 1v].

"Baldiri Culubret teriser de " ( , 1692) [llibre d'òbits 2, 92r].

"Pere Candaler terrisser " ( , 1711) [AHC , talla].

Josep Barceló, “jove terrisser ” (Sant Sadurní de l’Heura, 1777) [ 136-33 ].

Joan Barceló, “ terrisser ” (Sant Sadurní de l’Heura, 1807) [ 136-33 ].

“ terrisser . m. Fabricant de terrissa.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-667 ].

"Porta ella lo poál d'argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu, ansa y galets.

Vernissats, que a Tuhir los terricers adrets

Pastan, recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

" [...] aquí tots els terricers , amos i moços, tots som pobres" ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1909) [ 2366-247 ].

| carrer dels Terrissers top . Carrer de d’Empordà [ 0 ].

| terrisser de negre Qui fa obra negra ( [ 4-134 ,166 ], Quart d'Onyar [ 4-134 ]).

| terrisser de roig Qui fa obra de terra vermella (Quart d'Onyar, on pronuncien roit per roig [ 4-134 ]).

| terrisser de vernís Qui cou peces d'obra roja ( [ 4-166 ]).

terrisser -a adj . Ex.: centre terrisser , producció terrissera [ 6-72-23 ].

terrisseria f . V. tb. cassoleria , gerreria , olleria , poteria , teuleria Obrador o botiga de terrisser [ 810-X-263 ] [ 811-III-1248 ] [ 1070-1761 ].

“ terrisseria . f. Fábrica de terrissa.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-607 ].

terrissó m . Bol, escudella gran (Llofriu [ 810-X-263 ]).

terrossa f . Terròs de terra, tal com surt de la terrera ( [ 106-79 ]).

“Es portava la terra [de les terreres] en forma de terrosses fins a l’obrador.” [ 106-79 ].

tesel·la f . [ 1686-87 ] Incorrecte. V. tessel·la .

tessel·la f . [ 1593-152 ] Qualsevol de les petites peces cúbiques de marbre, de terra cuita, de vidre, etc., amb què es fa un mosaic [ 1070-1762 ] [ 1459-1530 ] Prod. a: Meliana (Horta de València) [ 1887-46 ] .

test m .

| 1 test V. tb. testot Recipient de ceràmica, en general [ 0 ] Vas de terrissa [ 810-X-268 ].

" [...] ab la present volem, provehim e ordenam que algun hom o altre qualsevol persona, de qualsevol condició, ley o estament sia, del loch de Manizes, no gos d'aquí avant pendre tests alguns en les olleries de Paterna, de gerres, ni de quànters, ni de qualsevol obra altra [...] " (ordinació del 1385) [ 2253-31 ].

“Que tot gerrer qui fassa gerres per metre mel , que la gerra que farà en que càpia un quintar de mel neta, v lliures mes o menys, no pes lo test con sia cuyt e enserpellat de xxxv en xxxviii lliures e no més [...] Item, tota gerra qui tenga III roves e mige de mel neta, III lliures més o menys, pes lo test enserpellat de xxx en xxxii lliures e no més [...] ” (ordinació municipal, Barcelona, 1391) [ 1134-74 ] [ 1901-115 ].

“Item unum test abtum ad tenendum vernís.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-188 ].

“539 testos de formes ab ses porrons” (inv. d’un trapig de Vilallonga, la Safor, 1607) [ 2887-x ].

| 2 test Fang cuit, terrissa [ 810-X-268 ].

“Olles de totes mides [...] les més avinents y vistables eren d’aram [...] y les altres de test ” (Galmés i Sanxo, Salvador: Flor de Cart , 153, 1891-1899. Sóller, 1911) [ 810-X-268 ].

| 3 test V. tb. alfabeguer , claveller , conc , cossi , cossiet , cossiol , cossiol per a ramells , cossiolet , florera , maceta , macetó , maig , padellàs , parra , pitxer , terrassa , terrina , test alfabeguer , torratxa , torratxo , torre , torreta Atuell per tenir-hi plantes vives [ 810-X-268 ] [ 811-III-1249 ] Vas de terrissa o d'altres materials, generalment de forma de con truncat, amb la boca més ampla que el fons i un forat ordinàriament al mig d'aquest, el qual ple de terra, serveix per criar-hi una planta [ 1070-1762 ] ( Orba [ 2192-35 ], Terra Alta excepte Favara, Maella i Nonasp, on diuen maceta , i Horta de Sant Joan, on diuen florera [ 1775-I- 247, 473 ]) .

Prod. a: Arenys de Mar [ 0 ], Barcelona [ 1-51 ] [ 6-72-37 ,38,39,40 ], Bellver de Cerdanya [ 6-57-26 ], la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 21 ] [ 95-6-x ] [ 187 ] [ 189 ] [ 351 ] [ 765-120 ] [ 1783-19 ] ; Blanes [ 24 ], Breda [ 60-56 ], Calella de Mar [ 100-I-49 ]; Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-38 ,39 ], Esparreguera [ 8-98 ] [ 13-135 ] [ 58 ] [ 60-56 ] [ 1022-244 ] [ 2261-252 ] , Felanitx [ 1091-57 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-31 ], Maó [ 2380 ], Mataró [ 1-38 ], Menorca [ 2347-8 ], Orba [ 265-56,118 ] [ 1823-196 ] [ 2192-35 ] , Piera [ 6-12-11 ] [ 11-210 ] [ 60-56 ], el Pont de Suert [ 6-13-9 ], Potries [ 1152-17 ] [ 1698 ] , Quart d’Onyar [ 562-37 ], Rubí [ 11-214 ], Salàs de Pallars [ 2977-70 ,84 ], Sant Celoni (obra negra) [ 6-41-34 ], Sant Cugat del Vallès [ 0 ], Sant Feliu de Llobregat [ 1-49 ] [ 72-69 ], d’Urgell [ 6-63-25,26,28 ], Tivenys [ 60-56 ], el Vendrell [ 8-108 ] [ 60-56 ], Verdú [ 6-46-35 ] [ 66 ] [ 1640-14 ] [ 2351-32 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) : test de clavellina , el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

test mitjà , el 1899 [ 95-6-x ].

test petit , el 1899 [ 95-6-x ].

test número 2 , el 1936 [ 95-6-x ].

test número 3 , el 1936 [ 95-6-x ].

test número 4 , el 1936 [ 95-6-x ].

test número 5 , el 1936 [ 95-6-x ].

test número 6 , el 1936 [ 95-6-x ].

test número 7 , el 1936 [ 95-6-x ].

b ) Quart d’Onyar: test d’un (valia 1 peça) [ 562-37 ].

test de dos (valia mitja peça, o sia, dos feien peça) [ 562-37 ].

...

test de quatre (quatre feien peça) [ 562-37 ].

...

“Item olles chadafos tests per a tenir erbes e altres coses de pocha valor [...] Item tres tests de tenir erbes.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].

“Item de la cambra gran d’alt a hon dormia lo dit difunt [...] Item tres tests de alfàvagua o de tenir alfàvega.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-136 ].

“lo test en què és la planta de martaga” (doc. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1453) [ 962-452 ].

"dos tests " per tenir clavells (inv. Campos, Mallorca, 1463) [ 1522-89 ].

“Item dos tests o alfabaguers de terra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-202 ].

"En lo terrat / Primo deu te s ts de diverses flors e fruyts" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].

"dos tests " de clavells (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-89 ].

"sis tests " de tenir herbes (inv. Ciutat de Mallorca, 1503) [ 1522-89 ].

“ testos ”, “ testos grans”, “ testos de clavells” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

" 12 testos dolents ab taronges i tres olles ab tarongers pet its i un test ab una murtrerera " (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, un test , un pitxell y una albúrnia de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1751 ]. “Ítem, un test de terra [...] per dos sous... II s.” (encant de l’inventari anterior) ) [ 2901-1758 ] .

“ [...] dos albúrnies de terra, una marratxeta y un test , tot de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1789 ].

“Ítem, quatre tests per a tenir alfàbega, dolents.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1883 ].

" Tests grans / Tests petits" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“ tests de tenir clavells” (Menorca, s. XV i XVI) [ 825-12 ].

“ [...] la barana de dita exida plena de tests de clavellines, rosers y altras flors [...] “ (Barcelona, 1645) [ 2417-111 ].

" Tests grans / Tests petits" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vn test gran pera clauellinas: 1 sou 6 diners.

Vn test petit pera clauellinas: 10 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un test gran per clauellinas, 1 sou 8 diners.

Un test petit per clauellinas, 10 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

"Dotze testos de Manises pera tenir herbe, los més de ells sense peus; dos testos y un cossiet també per herbes, de terra" (inv. Manises, 1674) [ 1738-264 ].

" Testos grans de campana " (1 lliura) , " Testos grans " (4 sous peça) , " Testos petits verts " (2 sous peça) (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714; el mateix inv. comparteix torreta ) [ 2079-91 ].

" Testos ab nansas envernissats verts [...] Testos llisos ÿ vuÿt de patits verts, los grans de 3 sous 6 diners ÿ los petits de 1 sou 6 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Ittem Una dotsena de testos xichs envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"Set testos de flors, entre grans y xichs." (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-200 ].

"Primo sinch dotsenas de testos bons y dolents." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1410 ].

“ test . m. [...] Torreta, vas gran de terrissa, pera plantar flors.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888- II-668 ].

“En lo jardí: Ytem, disset testos medians, envernissats de vert [...] “ (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests ;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

" testos pintats" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors, jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci sense data, fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ].

“ Retaules , sants, plates, aiguamanils, piquetes, pots, testos , bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance, etz. etz." (imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ].

| 4 test V. tb. padellàs, pallàs , testarrot , testot , teulís , teulissot Bocí d'un objecte de terra cuita trencat [ 810-X-268 ] [ 811-III-1249 ] [ 813-343 ] [ 824-VIII-64 ] [ 1070-1762 ] (Manises [ 353-105 ] , la Selva del Camp [ 2432-14 ] ) Nom donat a un troç de terrissa o nom genèric de la terrissa; del test per plantar en diuen cossiet (recollit a Xert, Castelló, el 1997) [ 0 ].

" [...] per losar lo corredor dels ciris de gix a de test de taules [ sic ] " (llibre d'obra de la seu de Mallorca, 1327) [ 1522-90 ].

"Item costaren daportar VIIII somades de tests : 3 s. / Item costa una senaya per carregar los tests : 5 d." (llibre d'obra de la seu de Mallorca, 1327) [ 1744-32 ].

"Item costaren IIII quarteres e V barceles de trespol vermeyl XII s. VI e pres en pagua los tests torneli: 6 d." (llibre d'obra de la seu de Mallorca, 1345) [ 1744-137 ].

“item un test de gerra ab un poch [...] ” (inv. d’apotecaria, ciutat de València, 1329) [ 1169-28 ].

"Item [...] per refermar ab testos les bigues que staven dretas [...] " (comptes del tresorer de l'església d'Elna, Rosselló, 1415) [ 2206-309 ].

" h un test de alfàbia per fer bugada " (inv. Sóller, Mallorca, 1482 o 1483) [ 1522-89 ,109 ].

“Que’l senyor de la nau o leny puga retre o mostrar los tests en testimoni de gerra o gerres que rotes o trencades seran” ( Llibre del Consolat de Mar , del 1484, edició de 1914, 237) [ 810-X-268 ].

" h un test de alfàbia gran bugader , per tenir lleixiu" (inv. Binibassí, Sóller, 1488) [ 1522-89 ].

"un test " d'alf àbia per fer bugada amb un banquet davall (inv. Sóller, Mallorca, 1489) [ 1522-89 ].

"un test de alfàbia per tenir senra" (inv. Sóller, Mallorca, 1491) [ 1522-89 ].

“En pere murci mestre de rajoleta de manises Gratia e per titol de venda promet liurar [...] test , e altres dos milia rajoletes ta ulells bons e rebedors [...]” (c iutat de València, 1497) [ 415-II-219 ].

“Prin hom tests de teules e fa-les hom belles e netes” ( Flos de les Medicines , 225 vº; manuscrit del segle XV) [ 810-X-268 ].

“ Test [...] Test, tros de vas de terra trencat . Hæc Testa, æ. Testæ fragmentum, (i.) Testaceum fragmentum.” (Barcelona, 1696) [ 1074-983 ].

“ Test , tros d’alguna pèssa de terrissa. Casco , tejuela , tejoleta . Pars testae.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Castañola. f. [...] fetas de testos." (Barcelona, 1839) [ 2221-117 ].

“ test . m. Tros ó bocí de cánter, plat, etc. [...] “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-668 ].

“ [...] mòlts bossinots de rajolas y testos de plats y ollas [...] ” (Reus, 1880) [ 936-128 ].

“Tirà la cassola, que es feu testos contra les lloses” (Guinot y Vilar, Salvador: Capolls mustigats , pàg. 84. València, 1900) [ 810-X-268 ].

| 5 test Aigüer [ 0 ] Recipient col· locat sobre el banc de pastar, que el terrisser utilitza per fer la llimutja , també anomenada flor de la terra ( [ 21-82 ] [ 106-82 ] [ 137-17 ]) També per remullar-se les mans ( [Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/00] [ 1650-253 ] ) Recipient que contenia fang molt aigualit, per tal de tenir les eines a mà i amb el punt d’humitat adequat per utilitzar-les [ 136-17 ] .

| test alfabeguer o test d’alfà bega V. tb. alfabeguer Test o tapatest molt decorat per tenir-hi alfàbrega [ 1650-261 ] .

“quatre tests d’alfàbega nous a la cuina” (inv. Mallorca, 1399) [ 1522-26 ,89 ].

"Item, que algun hom ne alguna persona [...] no gos ne deia tenir dins la ciutat alguns tests d'alfàbega ne d'altres herbes en les finestres ne porxos, si donchs no'ls té ligats, en guisa que no pusquen caure [...] " (Llibre del mostassaf, Ciutat de Mallorca, 1448) [ 1501-92 ].

" [...] hun test alfabaguer [...] Item hun test alfabaguer y hun librellet de VI diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ,276 ,277 ].

“sinch tests alfabagués en una botiga [...] logada [...] un test alfabaguer en la cambre de l’altre statge [...] un test alfabaguer en lo manjador de l’altre statge” ( inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-26 ].

“Ítem, un test de alfàbega [...] per XI / Ítem, un altre test de alfàbega gran, ab un altre xich, al sobredit, per deuyt diners... I s., VI / Ítem, un altre test [...] per quatre diners.” (encant Lleida, 1563) [ 2901-1904 ].

“9 Testos de Alfabregas flantum.” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| test amb anses V. test amb nanses

| test aspre

" testos de cul ample , aspres [...] testos aspres " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| test de la bugada Cossi per fer la bugada (Solsona [ 810-X-268 ]).

| test campana o de campana

" Testos grans de campana (1 lliura)" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

"Ittem Sis testos de campana envernisats [...] "Ittem dodse peus jaspeats ab sos formigues, y testos de campanas tot envernisat." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

" testos campana grans" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| test de candeler

"Ittem Dos testos de candeler ab anses." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| test de clavellin a , de posar clavellines o per posar clavellines

" testos envernissats grans per posar clavellinas [...] Testos envernissats de posar clavellinas " El mateix inv. esmenta "Cossiets de posar clavellinas" i "Torretas" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Ittem una dotsena de testos de clavellina grans sense vernis. / Ittem Quinse testos xichs de clavellina sense vernis [...] Ittem deu testos xichs de clavellina envernisats [...] Ittem Sis testos grans de clavellina envernisats ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"36 tiestos de clavellina , guarnecidos: 10 reales

36 id. id. sin guarnecer: 9 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| test de cul ample

" testos de cul ample , aspres" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| test d’emblancar Prod. a: Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| test de faixa

" testos de faxa " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| test per posar els fems Vas de terrissa destinat a dipositar-hi els fems que el femeter ha de recollir [ 810-X-268 ].

| test de flors (Menorca) o per a flors (Tuïr) Prod. a: Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] , Tuïr [ 6-21-28 ] .

" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes, jèrros y tésts per flors , jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (anunci comercial del 1912, , Ciutat de Mallorca) [ 1984-12 ].

| test del foc Atuell de terrissa dins del qual es posen brases per a calefacció o altres usos [ 810-X-268 ].

“Sia pressa bona quantitat de alls e cou-los bé, e aprés posa’ls de sobre un gran test de brases enceses” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-418 ].

| test fullatge

" testos fullatge " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| test de donar fum Per fumar les abelles en manipular els ruscs (Mallorca [ 1059-149 ]).

| test de fumigar eixams Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| test de les gallines [ 810-X-268 ] o de menjar gallines [ 1059-150 ] Plat o vas de terrissa per posar-hi el menjar o l’aigua per a les gallines [ 810-X-268 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| test per als jardiners Especial per a planters (Barcelona [ 6-72-39 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-72-39 ].

| test de la llimutja V. test , accepció 5.

| test de Manises Probablement es refereix a l'alfabeguer decoratiu [ 2264-172 ].

"Dotze testos de Manises pera tenir herbes, los més de ells sense peus; dos testos y un cossiolet també per herbes, de terra" (Manises, 1674) [ 2264-172 ].

| test de la mel Per treure la mel de les bresques (Agost [ 2337-88 ]) Prod. a: Agost [ 2337-88 ].

| test amb nanses , de nanses o anses

" Testos ab nansas envernissats verts" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Ittem Deu testos de anses mitjans envernisats. / Ittem Dos testos de candeler ab anses [...] Ittem Una dotsena de testos ab anses so es quatre de grans y vuÿt de xichs . " (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| test de penjar V. tb. cossiol de penjar , llàntia Prod. a: Ciutadella de Menorca [ 1337-96 ].

| test amb peu o de peu Prod. a: Maó, on també l’anomenen gerro (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

" testos de peu , entre xichs ÿ grans" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| test de peu de campana

" Testos de peu de campana dels grans / testos de peu de campana mitjans" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| test de planter Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| test de Quart A imitació dels cossis negres de Quart (Barcelona [ 6-72-37 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez, on en feien de 14 mides [ 6-72-37 ,38 ].

| test de taronger

"Ittem Set testos grans de taronger envernisats per part de fora." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| test de tarongeta

"Ittem Sis testos dit de tarongeta envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| test verd Envernissat de color verd (Barcelona [ 6-72-39 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-72-39 ].

| test sense vora Sense forat, per l'abet de Nadal (Barcelona [ 6-72-39 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-72-39 ].

| test xato o test andalús (Barcelona [ 6-72-38 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-72-38 ].

testa f . Escultura que representa el cap d'una persona o d'un animal [ 0 ] Se'n van fer de ceràmica. En general, no han estat directament esculpides, sinó tretes d'un motlle obtingut de l'escultura original. Són freqüents en edificis importants, en parcs i jardins, i en tanques de finques senyorials [ 1885-18 ]

| testa de saler

“Item I testa de saler .” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-94 ].

testadal m . V. tb. testar o tester Lloc cobert de tests, de trossos de terra cuita [ 810-X-269 ].

“Es total destruchció que lo potro sia corregut per testadal ho per loch molt dur” ( Flos de les Medicines , 23 vº; manuscrit del segle XV) [ 810-X-269 ].

“Lo cauall enaygat [...] si féu de la cendrada és mester que stiga en testadal de manera que no’s puga gitar” (Dieç, Manuel: Llibre de Menescalie o tractat de les mules , II, 42 vº. Barcelona, 1523) [ 810-X-269 ].

testam m . Multitud de tests, de terrissa rompuda [ 810-X-269 ].

“Les gents de mal ús lancen testam , terra, broça e sutzures” (Sanchis Sivera, José: Vida íntima de los valencianos en la época foral , 88. València. Doc. de 1397) [ 810-X-269 ].

testar m . V. tb. testadal , testata , tester (Manises [ 353-104 ] [ 938-424 ], valencià [ 810-X-270 ]) Abocador de ceràmica de rebuig al servei dels obradors de ceràmica (Agost [ 1579-1 ], Biar [ 1579-1 ], Orba [ 1579-1 ]) .

| Molí del Testar top . Antic nom d'un molí de la cèquia de Montcada, al barri de les Olleries Majors , del municipi de Paterna, on es va descobrir l'important jaciment de ceràmica modernament batejat amb el nom de Testar del Molí [ 1477 -I-45 ].

| Testar del Molí top . Denominació moderna del jaciment de ceràmica descobert el 1907, a Paterna, per M. Gonzàlez Martí, denominat així per estar a prop de l'antic Molí del Testar [ 1477 -I-45 ].

testarro m . Augm. de test [ 810-X-268 ].

testarrot m . Test, tros d’un recipient de terrissa trencat ( de Lillet [ 810-X-270 ]).

testàs m . Augm. de test [ 810-X-268 ].

testata f . V. tb. testadal , testar , tester Lloc on els ceramistes llencen les peces crues, trencades o defectuoses, i també els retallons, per aprofitar-ne el fang posteriorment (Manises [ 353-104 ] [ 938-424 ]).

testel·lo m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

tester m . V. tb. testadal , testata , testar Lloc on els terrissers llencen les peces trencades, amb defectes, etc. [ 932-10 ] [ 938-424 ] Abocador d’un forn de terrissaire [ 1666-200 ] ( Sant Julià de Vilatorta , Osona [ 824-VIII-66 ]).

“fol. 28v [...] la obligació de passar los comtes [...] dels testers y sequiers y altres que Gasten en obres de molins o, altres communes [...] ” [ 172-145 ].

testet m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

testetxo m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

testeu m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

testiu m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

testo m . Vulg. T errissa [ 0 ] (Maestrat [ 810-X-272 ], Monnòver [ 810-X-272 ]).

“Poses es bosins de pollastre en un perol de testo ” (Martínez Ruiz, A.: Cañís i cañisaes , 66. Monnòver, 1950) [ 810-X-272 ].

testó m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

testoi m . Dim. de test [ 810-X-268 ].

testola f . Peça llarguera de terra cuita que serveix de suport per enfornar terrissa ( [ 810-X-272 ]).

testot m . Pej. de test [ 810-X-268 ].

"un testot " per salar olives (inv. Sóller, 1485) [ 1522-89 ].

"un testot " per tenir lleixiu (inv. Sóller, 1486) [ 1522-89 ].

"un testot " de gerra, poquet, de tenir lleixiu (inv. Sóller, 1490) [ 1522-89 ].

"hun testot de alfàbia per fer cossi ab hun siti e hun ribrell sbracat de terre tot xapat" (inv. Sóller, 1491) [ 1522-89 ].

“ Testot . s. m. tros de canti, ó semblant que servex per posar alguna cosa. Cacharro . Fragmentum.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

tetera f . V. tb. tenera Com la cafetera però més baixa i ampla. Per preparar el te (Mallorca [ 1039 ]) Vas amb nansa i broc per servir el te [ 810-X-273 ] [ 1623-405 ] Per preparar i servir el te [ 811-III-1251 ] Recipient per servir el te [ 1070-1763 ] En terrissa, introduïda a final segle XIX o principi del XX [ 1650-251 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-152 ], Esparreguera [ 1022-244 ], Mallorca [ 1039 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ] ; la Selva del Camp [ 2432-9 ] .

"Tetera. f. per fer té. tetera ." (Barcelona, 1839) [ 2221-596 ].

“una tetera [...] una tetera de terra” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167- 10, 231 ].

tetó m . Bony que tenen certs plats en el centre [ 810-X-274 ].

teula f . [ 112-110,115,121,124 ] [ 1593-152 ] ( Amposta [ 1623-405 ], Manises [ 938-424 ], Peralta de [ 1038-194 ], Tamarit de Llitera [ 193 ]).

| 1 teula V. tb. bocateula , canalot , tella , teuleta , teuló Peça feta de fang d’argila cuit al foc, de formes o tipus diversos, que serveix per revestir les cobertes dels edificis i rebre i deixar escórrer l’aigua de pluja. Els tipus de teula més corrents, a excepció dels països molt freds, són: la teula àrab o comuna i la teula plana, amb llurs varietats [ 813-343 ] (alguerès [ 1584-11 ] , Catalunya [ 1778-105 ], Illes Balears[ 1778-105 ], Montsià [ 1652-89 ] , País Valencià [ 1778-105 ] ; Terra Alta, a excepció de Favara i Maella, on en diuen tella [ 1775-I-469 ]; Xeresa, [ 1677 ] ) Penjada d'una corda, la teula també es feia servir al sud de Catalunya com a instrument de percussió [ 2058-22 ] Teules i cànters s'usaven com a acompanyament rítmic de les caramelles i d'altres rondalles (Priorat [ 2058-23 ], Ulldemolins [ 2058-23 ]) .

Prod. a: Agost [ 2337-62 ], Alcover [ 2270-8,9,10 ], Alcúdia [ 1755-87 ], Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-17 ], Bellver de Cerdanya [ 6-57-30 ], Binissalem [ 1755-88 ], (obra vermella) [ 95-6-x ] [ 351 ]; (obra negra), les que es coneixen només són proves modernes de fumat, aplicades a teules alienes [ 6-47-43 ]; Búger, Mallorca [ 1755-88 ]; Bunyola, Mallorca [ 1755-89 ]; Calvià, Mallorca [ 1755-89 ]; Campanet, Mallorca [ 1755-89 ]; Campos, Mallorca [ 1755-90 ] [ 1972-11 ] ; Consell, Mallorca [ 1755-90 ]; Esparreguera [ 1022-32,244 ] [ 2261-252 ] ; Esporles, Mallorca [ 1755-92 ]; Felanitx [ 1091-56 ], Figueres [ 8-91 ], Granollers [ 2257-58 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-22,28,31,35 ], Inca [ 1091-51 ], Llucmajor [ 1544-3 ] [ 1755-94 ] , Manacor [ 1755-96 ] ; Manises, probablement, només d'envernissades [ 1778-105 ]; Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 2380 ] ; Maria de la Salut ( Mallorca ) [ 1755-96 ] , Martinet [ 2504-24 ], Menorca [ 2347-8 ], Paterna [ 1777-17 ] ; Pedreguer ( Marina Alta ) [ 265-87 ], Piera [ 6-12-12 ]; sa Pobla, a Mallorca [ 1755-102 ]; Pollença [ 1755-99 ], el Pont de Suert [ 6-13-9 ]; Porreres, Mallorca [ 1755-99 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1868-260 ]; Potries [ 1152-17 ] [ 1698 ] ; Puigpunyent, Mallorca [ 1755-101 ]; Quart d’Onyar (obra negra) [ 136-49 ], la teula negra és l’única que no es feia a les rajoleries [ 136-49 ]; Regencós [ 1566-13 ,49 ], Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ], Sant Celoni (obra negra) [ 6-44-28 ], Sant Llorenç d’es Cardessar [ 1755-102 ]; Santa Margarida, a Mallorca [ 1755-103 ]; Santanyí [ 1755-103 ]; Selva, Mallorca [ 1755-104 ]; Son Servera, Mallorca [ 1755-104 ]; Torredembarra [ 100-II-58 ], Tuïr [ 6-20-21 ], el Vendrell [ 1587-3 ], Verdú [ 6-46-35 ] [ 2351-30 ] ; Vila ca de Bon Any, Mallorca [ 1755-105 ]; Xeresa, [ 1677 ] .

"cànters, olles, teules i rajoles" [ortografia normalitzada] (Xàtiva, 1251) [ 2264-55 ,67 ].

“ [...] una teula caec de una teulada, e ferí en lo cap lo canonge [...] ” (Llull, Ramon: Libre de Blanquerna . Montpeller, c. 1284) [ 810-X-275 ].

“ [...] en qual manera deuen coyre e fer los cayros e‘ls teules [...] negú teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules [...] que negu teuler o teulera no gaus desenfornar cayros ni teules , de iiii. dies ni de iiii . nuytz [ pàssim teula ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

" teula " (el Boixar, Maestrat, 1300) [ 2264-67 ].

“ [...] null hom de qualque condicio o ley sera que faça rayola o teula o aquella faça fer que de bui a avant no vera ne gos fer vendre rayola blancha mes de XV solidos lo miller e rayola mijansera mes de XII solidos lo miller [...] ” (c iutat de València, 1307) [ 415-109 ].

“ [...] null hom de qualque condicio o manera sera no gos comprar ne fer comprar manifestament ne amagada ço es a saber rayola blancha o rayola mijancera ne teula per revendre [...] ” (c iutat de València, 1308) [ 415-109 ].

“Per lobre de Vayl de Mussa [...] per pagar xxx. traginers qui tiraren teules al Teix [...] quels traginers venguessen a portar les teules .” (Mallorca, 1309) [ 922-103 ].

" [...] per losar lo corredor dels ciris de gix a de test de taules [ sic ] " (llibre d'obra de la s eu de Mallorca, 1327) [ 1522-90 ].

"Item pague a IIII fembres qui tiraren les dites teules [...] Item pague a II fembres qui pujaren teules damon t [...] " (llibre d'obra de la s eu de Mallorca, 1335) [ 1744-91 ].

" Item costaren de port II (milia) dlx teules a obs del porxe: 1 lb 3 s. [...] Item costaren de compre II (Milia) dcxxxxv teules a rao de III lb . lo miler e compram-les den G. Sala a xxiii de noembre, 8 l. 18 s. 6 d." (llibre d'obra de de Mallorca, 1337) [ 1522-90 ] [ 1744-99 ].

“Donaren-li d’una teula en lo cap” (Copons, Ponç de: Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt alt senyor Rey En Jacme lo Conqueridor . Monestir de Poblet, 1343) [ 810-X-275 ].

“Ordinations dels Reiolers [...] que negun raioler ne altra persona qui faça raioles ne teules , no gos les raioles qui sien de pehiment ne les dites teules coure ensemps en lo forn hon faran ne couran calç, ans la dita rajola de pahiment e la dita teula haien a coure en forn on gens de calç no couguen. Mas en lo forn de la calç puxen coure, si fer ho volran, rajola de paredar [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ] (ordinació municipal, Barcelona, 1379) [ 1901-114 ].

“ [...] sien restituits a.n Puig de Rayols de Ruppit per forment et per teules que havien feytes a [...] et teules que li feu [...] ” (inv. Cardona, 1350) [ 1023-186,187 ].

“ [...] pague an Serra e an Agosti traginers que aportaren moltes teules de Galligans [...] “ (llibre d’obra de la catedral de Girona, 1377) [ 1770-79,116 ].

“Ordinations dels Reiolers. / Que Reioles de pahiment ne Teules ne sien cuytes. ensemps hon se coura [...] que nengun Reioler ne altra persona qui faça Raioles ne teules no gos les Reioles que sien de Pahiment ne les dites teules coure ensems en lo forn on faran ne couran Calç. Ans la dita Raiola de pahiment, e, la dita Teula hagen a coure en forn on gens de Calç no couguen [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles, cresols, librells, rajoles, teules e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

" [...] regola, teula e tota altra obra de terra que ferse puxa per a la vila [de Morella] i els seus habitants fins que aquests diguen n'avem prou" (Paterna, 1391) [ 1777-19 ].

"Item [...] compre dos centes teules que costen lo cent ix sous [...] " (comptes del tresorer de l'església d'Elna, Rosselló, 1415) [ 2207-11 ].

"Ítem ha mester en la dita teulada L teules , costaran ab port: 4s 7d" (Girona, 1437) [ 2123 -635 ]

“ [...] a xviii de abril mil ccccxli [...] suma las teules de l’amene e reste que devie en Figueres II lliures II sous [...] ” [ 166-89 ].

“Item teules III mile D.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-282 ].

“ [...] una taula de fer teules [...] ” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 131-121 ].

"Item trecentes teules ." (inv. Marratxí, Mallorca, 1463) [ 1520-29 ].

“ [...] cent cinquanta teules [...] a rahó de nous sous lo cent [...] ” (obres de l’Hospital de de Lillet, Berguedà, 1476) [ 186-II-187 ].

“ [...] que lo dit Jacmen Alfonso haia a cobrir de cayró o de teula [...] calç, guix, reiola, teula , cayró, e fusta, trunyelles, e tot só que necessari serà per la dita obra.” (contracte d’obres, monestir de Sant Jeroni de , Barcelona, 1478) [ 1279-155 ].

" teules velles" (inv. Ciutat de Mallorca, 1479) [ 1522-89 ].

“ [...] mestre de fer teules , per dos myll teules [...] ” (llibre del clavari de Bagà, 1481) [ 186-II-423 ].

" [les teules ] les hage asser de 2 palms e mig de lonch almenys de un palm e mig corton de ample en lo cap pus ample e que sien ben cuytes sots pena de 10 sous et perdre les teules ." (llibre del mostassaf de Girona, segles XIV i XV) [ 2026-126 ].

“Ítem, a mestre Joan Albiçor, teuler, per mil y cinchcentas teulas a raó de XXXXVII, més mil docentas regiolas a raó XXXIII sous, per a les capelles [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1515) [ 2874-149 ].

“ [...] faça y puxa fer [...] tota manera de rajoles cayrons taulells e teules e qualsevol altres rajoles [...] ” (llicència municipal, ciutat de València, 1517) [ 687-156 ].

“ teules ” (Paterna, 1521) [ 818-173,174, pà ssim ].

“Ítem XXXXVII teules noves.” (inv. hospital de Santa Llúcia, Manresa, 1524) [ 3023-231 ].

“Primo, an pagat an balle de Maldà per lo cost de tres mil quatrecentes teules , a raó xxxxvi sous lo miler, y per lo cost de vuytcentes regoles, a raó iii sous vi lo cent [...] ” (obres al convent de Bellpuig, 1535) [ 2874- 155 ].

“Item cerca dos centas teules , bonas, novas qui no son en obre.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-172 ].

“per sis centes teules : 1 lliura 16 sous.” (llibre de comptes del comanador de l’hospital de l’Espluga de Francolí, 1556) [ 1037-580 ].

“ [...] sia encara conexedor e, determinador lo dit Mostaçaf de totes coses tocants de falcies ffraus, Encamaraments, e, altres coses desordenades de fer [...] en fet de raioles, e, teules , calç, e, guix [...] ” (ordinacions del m ostassaf, Barcelona, 1560) [ 1029-252 ].

" [que] cap gerrer gosi fer teules amb aigua salada ni de avol argila, sinó de bona argila y aigua dolça" (ordinacions del mostassaf, sa Pobla, Mallorca, 1575) [ 1522-91 ].

" [...] una fornada de cals, teula y raiola al forn de la una torra que té y posseheix en lo territòri de Barchinona" (encàrrec a Pere de Sentmenat, rajoler de Barcelona, 1587) [ 1747-257 ].

“En este dia se tingue consell de trenta, en lo qual aforaren [...] a quatre lliures lo miller de las rajoles, y a vuyt lliures lo miller de la teula .” (Consell de Cent, Barcelona, 12/2/1616) [ 812-IX-318 ].

“Més ha de cobrir dita casa y posarhi teules [...] ” ( Reus, 1639) [ 49-II-113 ].

“ Tevla . Hic Later, eris. Hæc Tegula, æ. Hoc Tegulum, i. Teula plana . Planus later. Teula feta en arch . Hic, vel , Hæc Imbrex, icis, ( millor es hic, que hæc.) Testudineata tegula. Petita teula, teuleta [...] A modo de teula feta en arch . Imbricatim. Faedor de teules, teuler . Hic Laterarius, ij. Laterum figulus, (i.) Lloch ahont se fan les teules . Hæc Lateraria, æ. Forn de teules . Lateraria fornax, (acis.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-984 ].

“ [...] modellos o mides de fusta esculpides en quiscú de ells lo Escut de armes de , per fer teules y rajoles.” (Bruniquer, IV, p. 34; Barcelona, 1706) [ 131-139 ].

“E dos mil lés de teulas .” (inv. casa Fina, Palafrugell, 1708) [ 786-124 ].

" Teulas y cabirons, 1 sou peça [...] Teulas aspres, 1 sou 3 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

“Item que los Rejolers, y teulers que fan teulas , y rajols en la present Ciutat, Batllia, y Vegueria de aquella, hage de tenir quiscuna teula dos palms, y mitg de llargaria, y un palm, y mitg quart de amplaria en lo cap mes ample, y tant los rajols com las teulas sien ben cuyts [...] ” (ordinacions del m ostassaf, Girona, 1715) [ 822-241 ].

“Forn de courer teulas ” (cadastre de Patiño, Girona, 1716) [ 822-229 ].

"Item, per mil disset teulas a rahó de deu lliuras lo millé [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

“Las teulas 1900. costaren 19 lliures.” (doc. Quart d’Onyar, 1751) [ 1010-110 ].

“ teula ”, 1 esment a 85r (Menorca, s. XVIII) [ 179-58 ].

“ Teula . s. f. Teja . Tegula, imbrex.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ teula . f. Pessa de fanch cuyt en forma de canal.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-670 ].

" teulas envernissadas", " teulas amb barba " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

" [...] hi havia una bassa gran [...] i en ella s'hi feien, amb fang, teules , teulissos, i toves." ( , 1986) [ 1427-86 ].

| 2 teula Planxa de fang en forma d’U, que es recolza a la paret del forn dels terrissers i damunt dels forats laterals de la volta, per tal de protegir les peces i, al mateix temps, per fer la canal de sortida del foc i del fum ( [ 21-88 ] [ 137-35 ]).

| sentar la teula A les rajoleries, treure la teula crua de la corba amb un ràpid moviment de les mans (Benidoleig [ 2193-56 ] , Marina Alta [ 2196-94 ] ).

| teula d'aigua Teula de canal, és a dir, la que va amb la concavitat cap amunt (Mallorca [ 2004-22 ]).

| teula alacantina o teula plana d’encaix [ 813-344 ,345 ] [ 1030-6.17 ] [ 1593-152,154 ] Teula plana amb diversos relleixos i concavitats per acoblar-se amb altres d’iguals per cadascun dels seus quatre costats [ 1650-260 ] Tipus de teula plana de forma rectangular, d’uns de longitud per uns 25 d’amplària, que presenta en els seus extrems uns relleus per poder encaixar una teula amb l’altra i aconseguir que sigui possible l’estanqueïtat sense necessitat de morter [ 813-344 ] Prod. a: l'Hospitalet de Llobregat [ 6-73,74-16 ] [ 68-29,30,35 ] .

| teula [ 6-73,74-14 ] o teula àrab [ 6-73,74-14 ] [ 1030-6.17 ] [ 1593-153 ] o teula aràbiga [ 6-73,74-14 ] Làmina de fang corbada en forma de canal, més ampla d'un cap que de l'altre . Peça de terra cuita en forma de canal cònica. Per a gregació se’n fan teulades, col· locant-les en línia de baix a dalt: primer les tires que formen canal -la part còncava cap amunt- i després, sobreposades, les tires que fan de cobertora -la part còncava cap avall- [ 813-343 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ teules àrabs ” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| teula de barba o amb barba Teula primera de cada reg o canal de la teulada, que forma ràfec o volada [ 813-344 ] (Mallorca [ 1575 ]) Té un petit encaix adherit que serveix per construir la canal [ 810-X-275 ] (Igualada [ 402-217 ] [ 810-X-275 ], el Vendrell [ 402-217 ] [ 810-X-275 ]) Teula que fa de suport de ràfec, amb la concavitat cap avall i encastada pel cap estret. Es col·loquen a tocar l’una de l’altra (Mallorca [ 0 ]).

" teulas amb barba " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

| teula canal (Esporles [ 1283-32 ], Lla dó [ 1283-32 ], Rupit [ 1283-32 ]), de canal (alguerès [ 1584-11 ] , Campos [ 1972-11 ] ) , canalera (Mallorca [ 1345-13 ]) V. tb. canalera , correra , teula d’encanalar , teula regadora La que es col· loca amb la concavitat cap amunt i forma els reguerons que recullen l’aigua d’una teulada de teula àrab [ 402-212 ] [ 810-X-275 ] [ 813-344 ] [ 1283-32 ] (Sant Feliu de Guíxols [ 402-217 ]) Prod. a: Campos (Mallorca) [ 1972-11 ] .

"Item cinchcentes setanta quatre teules canals de moncada." (inv. Palau de la Generalitat, València, 1588) [ 1503-III-87 ].

| teula de canal (o teula canalera ) envernissada Teula que es col·loca amb la concavitat cap amunt. Recull l'aigua de les teules cobertores i la condueix cap a la part inferior de la coberta. Només té vernís a la cara còncava, a excepció de la proximitat del cap ample i de les vores laterals. Aquestes no tenen vernís per facilitar l'adherència de les teules cobertores que s'hi encavalquen a dreta i esquerra. També hi ha vernís al cantell del cap estret ( Barcelona [ 6-73,74-15 ], Catalunya [ 6-73,74-15 ]).

| teula de canyó Teula aràbiga (Guardamar, Baix Segura, on també en diuen teula llomera [ 1866-81 ]).

| teula de cap de carener [ 1456-214 ,215 ].

| teula capçalera Cadascuna de les teules, més grosses que les ordinàries, que van col· locades a la carena, llom o part més alta d’una teulada de teula àrab a dos vessants [ 810-X-275 ].

| teula capell Cadascuna de les primeres teules cobertores d’una teulada de teula àrab, començant per baix. Es col.loquen escurçades de la part del darrere un troç igual a la part que cavalca la segona teula canal damunt la primera [ 813-344 ].

| teula de carena , teula de carener (Guissona [ 402-217 ], Tarragona [ 402-217 ]) , teula carenera (Cocentaina [ 402-217 ], Cornet [ 402-217 ], Montseny [ 402-217 ], Súria [ 402-217 ]) teula de carenera (Igualada [ 402-217 ]) V. tb. carena , carener , cavallet , cavalló , sella , selleta , telló , teula de cavalló Peça de ceràmica que cobreix l'aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada. Les expressions teula de carener o teula carenera s'utilitzen més aviat per designar les peces en forma de teula àrab de mida més gran que la teula comuna. S'usa carena o carener més usualment per designar les peces de forma especial (dièdrica, trilobulada, etc.), diferent a la de les teules que cobreixen els aiguavessos. S'utilitza cavallet per anomenar les peces en forma de diedre . Totes elles poden ser envernissades o no (Catalunya [ 6-73,74-17 ]) Cadascuna de les teules, més grosses que les ordinàries, que van col· locades a la carena, llom o part més alta d’una teulada de teula àrab a dos vessants [ 810-X-275 ] [ 813-344 ,345 ] [ 1456-214 ,215 ] Prod. a: [ 1650-260 ], l’Hospitalet de Llobregat [ 1650-260 ]; Sarrià, a Barcelona [ 1650-260 ] .

| teula catalana Mena de teula premsada, fabricada per primera vegada a la bòbila del Vapor dels Frares, de Sant Martí de Provençals (Barcelona), cap al 1867 . Era una versió de les teules Gilardoni (València [ 1778-103 ]).

| teula de cavalló (Cabanes [ 402-217 ]) o cavalló V. tb. teula de carena .

a) Teula carenera [ 402-217 ] [ 813-344 ].

Cadascuna de les teules àrabs que es posen amb la part còncava cap avall i cobreixen un dels costats de les teules canals immediates [ 810-X-275 ] [ 811-III-1252 ] .

“ teula de cubrir ó de caballó . La que’s posa en las teuladas la part vuyda abaix pera abrassar los costats de las que forman los reguerons. Cobija .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-670 ].

| teula cobertora (Esporles [ 1283-32 ]), de coberta (Espluga [ 402-217 ], Lla dó [ 1283-32 ], Rupit [ 1283-32 ]), de cobrir [ 811-III-1252 ] V. tb. cobertor (Pego [ 810-X-275 ] [ 1283-32 ]) Cadascuna de les teules àrabs que es posen amb la part còncava cap avall i cobreixen un dels costats de les teules canals immediates [ 810-X-275 ] [ 811-III-1252 ] [ 813-344 ] [ 1283-32 ].

“ teula de cubrir ó de caballó . La que’s posa en las teuladas la part vuyda abaix pera abrassar los costats de las que forman los reguerons. Cobija .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-670 ].

| teula cobertora envernissada Només té vernís a la cara convexa, excepte a la proximitat del cap estret, ja que s'hi ha d'encavalcar el cap ample de la teula immediata superior. També hi ha vernís al cantell del cap ample, ja que queda a la vista. De les mateixes característiques i mides de la teula àrab sense vernís ( Barcelona [ 6-73,74-15 ], Catalunya [ 6-73,74-1 5 ] ).

| teula de colme (alguerès [ 1584-11 ]).

| teula d’encanalar V. tb. teula de canal La que es col.loca amb la concavitat cap amunt i forma els reguerons que recullen l’aigua d’una teulada de teula àrab (Pego [ 810-X-275 ] [ 1283-32 ]).

| teula envernissada Prod. a: Barcelona [ 1-51 ].

"Ittem cinquanta teules envernisades de groch inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

" [...] y netejar la teulada enbernisada " (Barcelona, final s. XVIII) [ 1904-390 ].

| teula d’escata V. tb. escata Prod. a: Barcelona [ 1-51 ].

| teula flamenca [ 1593-153 ] Teula rectangular i de secció ondulada en forma de S, d’uns 34 a 42 cm de llargària i uns 26 d’amplària, que cavalca cadascuna d’elles lateralment damunt la contigua [ 813-344 ,345 ] [ 1030-6.17 ].

| teula grossa Les teules de la carena de la teulada [ 402-217 ] (Prats de Lluçanès [ 402-217 ]) Teula més g ruixuda que les ordinàries, col· locada al lloc on s’ha de vèncer alguna resistència [ 402-218 ] (València [ 402-218 ]).

" [...] per dites [500] teules [...] costaren . xxxiiii . sous e sinc sous de port, e mes . xii . teules grosses costaren . iiii . sous [...] " (Sant Llorenç de Morunys, c. 1500) [ 1792-251 ].

| teula de grossa Segons Osma: “Las tejas ordinarias que se vendieron por gruesas.” (Manises [ 938-424 ]) .

| teula Gilardoni Mena de teula premsada, fabricada a València a l'últim terç del segle XIX [ 1778-103 ] Teula rectangular amb una o dues canals profundes en el centre i amb una ranura a les vores. Se'n feien de 23 x i de 23 x [ 1778-103 ] .

| teula italiana o a la italiana V. tb. teula romana La que actualment s’anomena teula romana [ 6-73,74-16 ] A Barcelona, era competència d'escudellers o de gerrers, segons la pasta i el vernís que s'hi aplicava [ 1892-28 ] .

“ [...] paguí a Gil de Torrent vehí de Paterna [...] per cinchcentes cinquanta teules italianes que de aquell comprí per obs de cobrir la dita creu de Miçlata [...] ” (València, 1454) [ 1154-22 ].

“Raphael Mates, gerrerius, civis Barchinone [...] certe summe seu quantitatis de teula italiana et de escata de peix [...] ” (cotracte Barcelona, 1595) [ 1279-173 ].

“ teula italiana ” (llibres de comptes de de Convalescència, Barcelona, 1661) [ 826-76 ].

"Teulada ab teula Italiana ab III nombres", "Teulada ab sas gerres a ab IIII nombres.", "Teulada ab teula italiana ab sas gerras IIII nombres." (llegendes de tres plànols de de Convalescència, Barcelona, 1674) [ 1504-271,272,273 ] .

" Teulas italianas , 4 lliures 10 sous el centenar" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Teulas italianas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem vint, y sinch teules dittes â la italiana envernisades." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| teula llomera Teula carenera [ 402-218 ] [ 813-344 ] La teula més gran que hi ha , i que sol estar col· locada a la carena de la teulada [ 810-VII-47 ] [ 810-X-275 ] (Bocairent [ 402-218 ] [ 810-VII-47 ]) Teula aràbiga (Guardamar, Baix Segura, on també en diuen teula de canyó [ 1866-81 ]) .

| teula marsellesa Teula rectangular, plana (alguerès [ 1584-11 ]) Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ teules marselleses ” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| teula mora T eula àrab [ 0 ] .

| teula de moro T eula àrab (Mallorca [ 0 ]) Segons [ 1868-306 ] i altres autors que el segueixen, equival a teula pintada . Equival a teula de ràfec, amb la concavitat cap avall (Mallorca [ 2004-22 ]).

| teula moruna T eula àrab [ 0 ] .

| teula d' E. Muller Mena de teula premsada que és una variant de la teula Gilardoni . Té un llom central molt pronunciat i dues canals profundes (València [ 1778-103 ]).

| teula napolitana Teula envernissada (València [ 1778-101,102,105 ]) Prod. a: Manises [ 1778-105 ], València [ 1778-102 ], Vinalesa [ 1778-102 ].

| teula pardalera La teula col· locada al revés o que sobresurti més que les altres a l’extrem de la carena. Serveix perquè hi niïn els pardals (Montseny [ 402-217 ] [ 810-X-275 ]).

| teula pintada Teula de ràfec ornamentada al fresc, generalment amb dibuixos vermells sobre fons blanc, amb motius geomètrics, vegetals, religiosos, quotidians, etc. [ 1345-11 ] [ 1575 ] [ 1879 ] N’hi ha de pintades a la cara còncava i de pintades a la convexa [ 6-20-21 ] La teula, una vegada seca i abans de coure-la, es submergia en calç fins a la seva meitat. Sobre l’encalat es dibuixava l’ornamentació [ 1755-59 ] (Mallorca [ 6-20-21 ] [ 1345-11 ] [ 1575 ] [ 1755- 57, 59 ,88 ] [ 1879 ] ) Catàleg de teules pintades de la vila de Calonge a [ 1343 ] Teules pintades de Palafrugell [ 6-109,110-11 ] .

| teula plana [ 1456-215 ] [ 1593-153 ] Làmina de ceràmica semblant a una rajola, que pot prendre diferents variants de la forma bàsica. N'hi ha de vuitavades, amb un dels costats arrodonit o acabat en punta, etc. N'hi ha amb un forat i un piu a la part de dalt de la cara posterior que permet, en teular, clavar-les i penjar-les de les llates de l'entramat de la coberta. D'altres, només tenen el forat per clavar-les. Molt freqüentment estan envernissades a la cara vista, a excepció del terç superior ( Barcelona [ 6-73,74-15 ], Catalunya [ 6-73,74-15 ]) Teula alacantina (Guardamar, Baix Segura [ 1866-81 ]) Peça de ceràmica, en general de forma rectangular, amb un piu a la part de dalt de la cara posterior que permet, en enteular, penjar- les de les llates que estan col· locades horitzontalment a l’entramat de la coberta [ 813-344 ,345 ] [ 1030-6.17 ].

“ Tevla . Hic Later, eris. Hæc Tegula, æ. Hoc Tegulum, i. Teula plana . Planus later [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-984 ].

"En lo obrador / Trescentas seixanta sinch teulas embarnisadas planas y curbas á un real una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

| teula plana d’encaix Teula alacantina [ 0 ] .

| teula premsada Teula modelada per premsat manual o mecànic (València [ 1778-102 ]).

| teula de ràfec (Catalunya [ 6-73,74-15 ]) o de ràfic (Fraga [ 810-X-275 ]) És la primera teula de cada reg o canal de la teulada, que sobresurt més que les altres, tot formant volada o ràfec. Només es distingeix de la teula àrab comuna quan està envernissada. En aquest cas, la part convexa sempre està envernissada, a excepció del terç més proper al cap ample. A la part còncava, a vegades té vernís i a vegades no. Quan hi ha vernís, aquest falta a la vora del cap ample i a les vores laterals ( Barcelona [ 6-73,74-15 ], Catalunya [ 6-73,74-15 ]) La que es posa damunt la barbacana o ràfec de la teulada (Fraga [ 810-X-275 ]).

| teula regadora Teula canal [ 0 ] Teula canalera [ 1345-13 ] (Mallorca [ 1345-13 ]).

| teula amb respirador V. tb. teula ventiladora o ventiladora Teula ventiladora (el Vendrell [ 1463-236 ]) Prod. a: el Vendrell [ 1463-236 ].

| teula romana V. tb. teula italiana [ 1030-6.17 ] [ 1593-154 ] Antigament, teula italiana [ 6-73,74-16 ] Hi ha dues variants de teula romana que, una vegada posades a l'obra, donen resultat idèntic. L'una consisteix en una peça de ceràmica en forma de canal de fons pla i parets verticals, amb un extrem més ample que l'altre a fi d'endollar peces successives i formar les canals de la teulada; la juntura entre canals es cobreix amb fileres de teules cobertores corbades semblants a les aràbigues. L'altra mena de teula romana és com l'anterior però la canal plana i la teula cobertora estan unides en una sola peça ( Barcelona [ 6-73,74-16 ], Catalunya [ 6-73,74-17 ]) .

| teula sarda Teula mig rodona (alguerès [ 1584-11 ]).

| teula serrera Teula carenera [ 402-217 ] [ 810-X-275 ] [ 813-344 ] (Santa Eulàlia de Puig-oriol [ 402-217 ]).

| teula solana V. tb. teula sotana La que es col· loca amb la concavitat cap amunt i forma els reguerons que recullen l’aigua d’una teulada de teula àrab (Penedès [ 810-X-275 ], Tarragona [ 810-X-275 ]).

| teula sotana V. tb. teula solana La teula que forma reg (l’Espluga de Francolí [ 402-217 ], Tarragona [ 402-217 ], Vilafranca del Penedès [ 402-217 ]).

| teula tapadora Cadascuna de les teules àrabs que es posen amb la part còncava cap avall i cobreixen un dels costats de les teules canals immediates (eivissenc [ 810-X-275 ], mallorquí [ 810-X-275 ]).

| teula de tres puntes Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ teules de tres puntes : remat” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| teula de ventilació [ 1593-153 ] o teula ventiladora [ 189 ] V. tb. teula amb respirador , ventilador de celràs o ventiladora Teula aràbiga cobertora amb un forat central protegit de l'aigua per una mena de capelleta. Serveix per ventilar sostremorts (Catalunya [ 6-73,74-15 ] ) Teula amb un forat protegit per una mena de copinya, que serveix per ventilar els sostres falsos sota teulada [ 813-344 ] [ 1030-6.17 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].

“ teules ventiladores ” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| teula de volada Segons [ 2004-22 ], a Mallorca equival a teula de moro.

teulader m . Rajola quadrada, massissa, d’uns 50 cm de costat, que es posa sota les teules en lloc de mitjans o d’encanyissat per sostenir-les [ 810-X-277 ] [ 813-346 ] (Llucmajor [ 810-X-277 ], Mallorca [ 1039 ], Manacor [ 810-X-277 ], Sineu [ 810-X-277 ]) Qualsevol peça plana de forma rectangular, de ceràmica massissa o buida, de ciment armat o d’altre material, que serveix, recolzada pels seus extrems damunt les biguetes d’una coberta de teulada, per formar la solera sobre la qual van les teules [ 813-346 ].

teular m . Rajoleria [ 0 ] Teuleria. Fàbrica de teules [ 810-X-277 ] [ 813-346 ] [ 1070 -1765 ] ( Alcoià [ 2124-127 ], [ 2124-127 ], Ribera Alta i Baixa [ 2124-127 ], valencià [ 810-X-277 ] , Vall d'Albaida [ 2124-127 ] ) Rajoleria (Ribera del Xúquer, on també en diuen rajolar [ 2181-163 ]) .

“ Teular , forn de teula: Tegularia figlina” (diccionari Nebrija) [ 810-X-277 ].

| braçalet del Teular top . Nom d'un braç de la sèquia de d'en Lloris, a Xàtiva [ 0 ].

| camí del Teular top . A Rafelguaraf ( ) [ 0 ].

| plaça del Teular top . A Cocentaina (l'Alcoià) [ 0 ].

| urbanització El Teular top . A Sueca [ 0 ].

teularia f . V. teuleria .

“ teularia . f. teuleria .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-671 ].

teuler m . Obrador de teules i maons [ 0 ] (Os de Balaguer [ 2261-201 ]).

teuler teuler a m . i f . i la forma tauler , taulera Qui fabrica o ven teules [ 810-X-278 ] [ 811-III-1252 ] [ 813-346 ] [ 1070 ] i obra de rajoleria, en general [ 0 ] ( Alcoià [ 2124-127 ], Alguer [ 2124-127 ], Alt Maestrat [ 2124-127 ], Alt Penedès [ 2124-127 ]; Artesa de Segre, 1497 [ 142-II-158 ]; Bages [ 2124-127 ], Benidoleig [ 2193-49 ], Berguedà [ 2124-127 ]; Cervera, 1497 [ 142-II-189 ]; Conca de Tremp [ 2124-127 ] [ Padrón de Habitantes, Tremp, 1903 ] ; Conques i Castelltallat, 1497 [ 142-II-121 ]; [ 2124-127 ], Garrotxa [ 2124-127 ], Gironès [ 2124-127 ], les Illes [ 2124-127 ], Llitera [ 2124-127 ], Mallorca [ 1868-262 ,303 ], [ 2124-127 ], Marina Alta [ 2196-94 ], Matarranya [ 2124-127 ], [ 2124-127 ]; Onil, on és més propi dir-ne casteller [ 2264-278 ]; Orba [ 2192-35 ], Os de Balaguer [ 2261-201 ], Osona [ 2124-127 ], Pallars Jussà [ 2124-127 ], Peralta de [ 1038-194 ], Pla d'Urgell [ 2124-127 ], els Ports [ 2124-127 ], província de Lleida [ 824-VIII-67 ], Ribera Alta i Baixa [ 2124-127 ], Ribera d'Ebre [ 2124-127 ], Ripollès [ 2124-127 ], Safor [ 2124-127 ], Santa Cristina d'Aro i voltants [ 2124-127 ], Segarra [ 2124-127 ], Segrià [ 2124-127 ], Tamarit de Llitera [ 193 ] , Terra Alta [ 2124-127 ], Urgell [ 2124-127 ], Vall d'Albaida [ 2124-127 ], Vinalopó [ 2124-127 ] ).

“ [...] que negu teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa, puys que sia cuyta [...] que negu teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules [ pàssim teuler i teulera ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].

"Jacme Busquets, teuler [...] Miquel Guinau, teuler " (Girona, fogatjament de 1462) [ 1833-219 ].

“Ítem, a mestre Joan Albiçor, teuler , per mil y cinchcentas teulas [...] Ítem a Joan d’Albiçor, teuler [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1515) [ 2874-149 ].

"Mestre Pere lo tauler " (Esparreguera, 1553) [ 1368-I-390 ].

"Antoni Balaguer tauler " (Balaguer, 1553) [ 1368-II-17 ].

"Joan Stopar tauler " (Sudanell, Segrià, 1553) [ 1368-II-355 ].

“ [...] los dits Honorables Gerrers, Ollers y Taulers [...] Item que algun Gerrer Oller e Teuler no pugue [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 963-458 ] [ 1285-295 ].

“ Tevla [...] Faedor de teules, teuler . Hic Laterarius, ij. Laterum figulus, (i.) [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-984 ].

“Item que los Rejolers, y teulers que fan teulas, y rajols en la present Ciutat, Batllia, y Vegueria de aquella, hage de tenir quiscuna teula dos palms, y mitg de llargaria, y un palm, y mitg quart de amplaria en lo cap mes ample, y tant los rajols com las teulas sie n ben cuyts [...] ” ( Girona, ordinació del mostassaf de 1715) [ 822-241 ].

“ Teuler . s. m. Tejero . Imbricarius, tegularius figulus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ teuler . m. Qui fa teulas.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-671 ].

“Josep Benito Casanoves, teuler ” (Torelló, cadastre de 1857) [ 1369-I-592 ].

teulera f . i la forma taulera .

| 1 teulera Fàbrica de teules [ 810-X-278 ] [ 813-346 ] Rajoleria [ 0 ] ( Alguer [ 2124-127 ], alguerès [ 1584-11 ], Conca de Tremp [ 2124-127 ], les Illes [ 2124-127 ], Mallorca [Llabrés, 1977, 89,90] [ 1750 ] [ 1868-307 ] , Marina [ 2124-127 ], Marina Alta [ 265-17 ] [ 2196-94 ] ; Potries, , on també en diuen rajolar [ 1698 ] ; Safor [ 2124-127 ], Santa Cristina d'Aro i entorn [ 2124-127 ], Vernet (Noguera) [ 2261-204 ], Vinalopó [ 2124-127 ] ).

" [...] e per duas tauleras a cens de cent vuitanta teulas cascun any donadores en la festa de sent Miquel de setembre" (Alcúdia, Mallorca, 1478) [ 1522-200 ].

“Item som de acord que lo censal de la taulera se pach per miytat [...] “ (contracte Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-305 ].

"Capítols de la companyia de la teulera [...] la taulere de mi dit Berenguer Pardo [...]" (Canet, Mallorca, 1492) [ 1522-307 ].