Dictionary

pa m . Rodell [ 0 ] Plataforma superior del torn, sobre la qual es modelen les peces . És un disc de fusta d'uns 30 cm de diàmetre, a vegades revestit de llauna [ 4-162 ] ( d'Empordà [ 810-VIII-92 ], Blanes [ 24 ], Penedès [ 810-VIII-92 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ]; Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 1673-34 ] , on també en diuen plat o rodell [ 2184 ] ).

| pa de plom V. plom .

| pa de la roda El rodell [ 0 ].

| pa de terra o pa Cadascun dels blocs de terra que s’extreuen de la bassa , després de ratllar el fang i deixar-lo assecar [ 13-53 ] [ 2423 ] ( d'Empordà [ 21-78 ] [ 106-80 ] , Quart d'Onyar (exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005) [ 2423 ] , Verdú [ 1673-30 ] ).

padallàs m . V. padellàs .

padela f . V. paella .

padella f . V. paella .

padellàs m .

| 1 padellàs i la forma padallàs V. tb. pallàs , pedallàs , test , teulís Tros de terrissa trencat [ 149 ] [ 193 ] [ 402-252 ] [ 810-VIII-102 ] [ 811-III-809 ] [ 1458-158 ] [ 1666-161 ] (Artesa [ 402-252 ], Bellpuig [ 824-VI-8 ], les Borges Blanques [ 402-252 ], Castellfollit de Riubregós [ 1681-164 ], Cervera [ 824-VI-8 ], Conca de Tremp [ 149 -416 ] [ 402-252 ] [ 810-VIII-102 ] [ 824-VI-8 ], Lleida [ 810-VIII-102 ] [ 824-VI-8 ], Ponts [ 810-VIII-102 ], Segarra [ 810-VIII-102 ], Sopeira [ 810-VIII-102 ] [ 1296-427 ], Tamarit de Llitera [ 193 ], Tortosa [ 810-VIII-102 ], l' Urgell [ 810-VIII-102 ] [ 1799-50 ] ).

“ padellas . s. m. territ. test, ó tros de terrissa. Casco . Fragmen, testa.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

" p adallás. m. ter. test. [...] padellás . m. ter. test. " (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-255 ].

| 2 padellàs Atuell o objecte dolent, inservible (català occidental [ 810-VIII-102 ]).

| 3 padellàs Menjadora per a gallines [ 0 ] Gibrell menut, de fons pla i vores verticals, que serveix per donar menjar a les gallines (Lleida [ 810-VIII-102 ]).

| 4 padellàs Test per tenir-hi plantes (Tamarit de Llitera [ 1650-262 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1650-262 ].

paela f . V. paella .

paella f . i les formes padela , padella , paela , pahella V. tb. paelleta [ 1271-409 ], [ 1491-127 ] Atuell per coure aliments, amb mànec lateral [ 1650-238 ] Prod. a: Breda [ 1650-238 ] .

“ [...] IIII paeles [...] ” (inv. Gréixer, Berguedà, 1351) [ 186-II-259 ].

“ [...] una padela [...] ” (inv. Baronia de Pinós, Berguedà, 1352) [ 186-II-260 ].

“ [...] una padella trenquada [...] ” (inv. Bagà, 1356) [ 186-II-260 ].

“In quoquina [...] una paella [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

“ [...] en la casa de la coyna [...] una paella [...] ” (inv. Bagà, 1365) [ 186-II-261 ].

“Item una pahella [...] ” (inv. de Lillet, 1470) [ 186-I-457 ].

“ [...] tres paellas [...] ” (inv. Sallent, 1555) [ 124-201 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Una paelleta de manech, 5 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

| paella d’escalfar el llit Escalfador del llit (Lleida [ 810-VIII-105 ], Urgell [ 810-VIII-105 ]).

| paella de malalt Orinal molt baix de vores, que serveix per a les evacuacions dels malalts que no poden llevar-se del llit [ 810-VIII-105 ].

paelleta f . Dim. de paella .

| paelleta de mànec

“Hollers, y Gerrers [...] Una paelleta de manech , 5 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

pagès m . V. tb. escudella de pagès , escudella rodona , obra de pagès , rodó Adjectiu substantivat [ 0 ] Escudelles de pagès [ 47-95 ] [ 2963-19 ] Escudella sense nanses [ 2963-19 ] .

“ [...] viginti quinque grossas inter de pages et de contrafet e de xapellet [...] ” (contracte Manises, 1432) [ 687-120 ].

“Item rebí de Johan Bonet de Paterna per XX marchs de cosis e vint groses de pages spatxat [...] obra de pages ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-17,18 ].

“ [...] e la grossa de pages ab sol tretse sous [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687-139 ].

“Ha pintat En Nofra: . 11 ds. pagès [...] Deu En Johan Montoliu per 6 escudelles pagès blau e 6 de pagès morisc [...] ha feta la hobra desós dita lo sènyer En Johan Pahull, escudeler, a l’obrador d’En Nofra Espelta: . letrats (II sous), . 6 pagès (2 sous) [...] Ha pintat dit Johan Pahull [...] . pagès .” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

"10 dotzenes pagès blau", "11 grosses pagès blau", " pagès rodó" (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-338 ].

| pagès blau [ 2963-19 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa de pagès blau valia 7 sous [ 2360-71 ].

"10 dotzenes pagès blau ", "11 grosses pagès blau " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-338 ].

| pagès daurat V. tb. escudella de pagès daurat , pagès morisc Pagès morisc [ 2963-19 ] Era un 50% més car que el pagès ordinari [ 1162-22 ].

“Item octo grossas vulgariter vocatas pagès daurat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].

“Primo duodecim grossas de pages daurat ab sol [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

| pagès d’encadenat Era un 50% més car que el pagès ordinari [ 1162-22 ].

| pagès morisc V. tb. pagès daurat Escudelles daurades, sense orelles [ 2963-19 ] [ 2360-46 ].

| pagès rodó

" pagès rodó " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-338 ].

pahella f . V. paella .

paiment m . V. paviment .

pal m .

| pal de l’era El que es clava al centre de l’era i fa d’eix de la barra ( del Camp [ 23 ]).

pala f .

| 1 pala V. tb. mola Disc rodó, gruixut i pesat, situat a la part inferior del t orn, que serveix per donar-li el moviment. Es fa rodar amb els peus del terrisser i, modernament, amb un motoret ( [ 21-79 ] [ 106-81 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ], Camp de Tarragona [ 810-VIII-120 ], Mallorca [ 810-VIII-120 ], del Camp [ 23 ] ; Verdú, on també en diuen mola [ 1673-33 ] ).

| 2 pala El disc superior del torn dels terrissers, sobre el qual es modela el fang (Inca, on també en diuen roda [ 1091-52 ]).

| 3 pala Eina per remenar el fang (Regencós [ 1566-86 ]) Eina per manipular la terra o el fang (Granollers [ 2257-91 ]) Eina per recollir, apilar, carregar... la terra a les terreres i als obradors [ 95- 13 -x ].

| pala d’armele Eina formada per una làmina rectangular d’acer, d’uns 24 cm de llargària per 22 cm d’amplària, i un mànec de fusta que s’hi acobla. S’utilitzava per treure l’ acercó de l’ armele (Manises [ 353-80 ]).

| pala de colar A les terrisseries, eina emprada per barrejar l'argila amb l'aigua en el colador (l'Alcora [ 1653-52 ,92 ,93 ]).

| pala de dins Per modelar l'interior de les peces amb una pala de modelar. Era convexa i portava una nansa (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

| pala de fora Per modelar l'exterior de les peces amb una pala. Portava un mànec (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

palanca f . Estec [ 0 ] Braç de fusta basculant, muntat a sobre d’un cavallet fixat al banc de la roda. Porta fixada la plantilla que ha de modelar la peça. Amb aquest sistema s’aconsegueix una elaboració més ràpida de determinat tipus de peces, tal com: orinals, tassons, tasses, etc. (Manises [ 353-80 ]).

| palanca penjada Mecanisme de construcció senzilla i rudimentària, que permet que la plantilla treballi verticalment en ambdós sentits. Amb aquest sistema s’aconsegueix modelar peces d’altura i profunditat notables, que no podrien aconseguir-se amb la palanca de braç basculant, a causa del seu reduït angle operatiu (Manises [ 353-80 ,81 ]).

| fer a palanca Sistema mecanitzat per modelar la ceràmica. Es col· loca la pasta a l’interior del motlle i, amb les mans, l’operari la fa pujar pe r les parets. Tot seguit es col· loca el motlle en el calibre i s’acciona la palanca . Mentre el torn gira a gran velocitat, la plantilla de la palanca poleix les parets de la peça al temps que la va modelant (Manises [ 353-53 ]).

palancana f . Var. formal de palangana [ 810-VIII-125 ] (Gandesa [ 1775-I-250 ], Horta de Sant Joan [ 1775-I-250 ], Horta de València [ foros.lasprovincias.es/post31539.html ], el Pinell de Brai [ 1775-I-250 ]) .

"Una palancana , un picher, una fruitera y una safa gran de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-361 ].

palangana f . i la varietat formal palangrana [ 810-VIII-125 ].

| 1 palangana V. tb. gibrella , greala , palancana , rentamans , safa Gibrella per rentar-se [ 824-VI-15 ] Gibrella per rentar -se les mans [ 810-VIII-124 ] [ 811-III-813 ] [ 1888-II-260 ] Griala [ 811-III-813 ] ( Batea [ 1775-I-250 ], Bot [ 1775-I-250 ], Caseres [ 1775-I-250 ], català occidental [ 810-VIII-124 ], català oriental [ 810-VIII-124 ], [ 1775-I-250 ], de Massaluca [ 1775-I-250 ], valencià [ 810-VIII-124 ] , Vilalba dels Arcs [ 1775-I-250 ] ) Prod. a: , per la “Unión Obrera de Alfareros” [ 95-6-x ].

"A Bernardí Cortés, una palangana y un picher [de Manises...] " (encant Manises, 1675) [ 1738-274 ].

" palangana " (inv. Talarn, 1706, 1739, 1741) [ 1655-284 ].

“Un gerro y palangana també de pisa fina per afeitar y altre palangana del mateix suelta” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-268 ].

“Deu tenir previngut lo aspersori ab sa palangana ” (Segura y Valls, Juan: Historia de de Sta. Coloma de Queralt . Barcelona, 1870; doc. a. 1785) [ 810-VIII-124 ].

“una palangane per posar aygua per rentar mans.” (AHS; inv. castell de Barberà, 1798).

“ palangana . f. Gibrella pera rentarse las mans.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-260 ].

“Ytem, un gerro ab p ale ngana de porcelana .” (inv. Mataró, 1846) [ 3004- 258 ].

“ palangana . Rentamans , bacina .” (Barcelona, 1901) [ 110-305 ].

“El mosso va portar aygua en una palangana molt historiada (una en que l’Ulises s’hi havía rentat la cara una pila de vegades) [...] ” (Barcelona, c. 1912) [ 1222-11 ].

| 2 palangana V. tb. palanganeta , plata , safa , safata Amb el mateix ús que una plata (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-55,78,85,173 ] Ex.: “ [...] se posen dins un plat o palangana [...] ” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-98 ] Plata ovalada de poca fondària [ 394-43 ] Plata rectangular de poca fondària [ 1059-189 ] Plat de poca fondària i de forma ovalada o llarguera, que serveix per posar-hi confits o altres postres, guisat de carn, etc. [ 810-VIII-124 ] (Eivissa [ 810-VIII-124 ], Mallorca [ 810-VIII-124 ] [ 1059-189 ], Menorca [ 810-VIII-124 ], Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-43 ]).

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets!, i uns altres que fan d’ollers, i allà veurieu olles, olletes i cassolins, tantes en volguésseu!, i altres qui fan de gerrers primaters, i vénguen soperes, palanganes , plats fondos i plans, de totes mides i traces!” (rondalla mallorquina , probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

“Molts se fan servir amb palanganes de plata” ( L’Ignorancia . Ciutat de Mallorca, 1879-1885) [ 810-VIII-125 ].

| palangana de retratar Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ].

palanganassa f . Augm. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganeta f . Dim. de palangana [ 810-VIII-125 ].

"En la cuyna [...] Item dos plats grans de [color de] cafe y una palanganeta de lo matex [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

palanganetxa f . Dim. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganeua f . Dim. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganiua f . Dim. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganó f . Dim. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganona f . Dim. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganot m . Pej. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palanganota f . Pej. de palangana [ 810-VIII-125 ].

palangrana f . Var. formal de palangana [ 810-VIII-125 ].

palero m . Obrer especialitzat en introduir llenya al forn (Manises [ 938-411 ]).

palet m . Eina d’uns 15 cm de llargària, afuada per un dels seus caps i en forma d’espàtula per l’altre. Serveix per retocar i polir les parts més complicades d’algunes peces. El palet es feia a partir d’una agulla de fer mitja (Manises [ 353-80 ]).

paleta f .

| 1 paleta Làmina rectangular de fusta, afuada per dos costats contigus i en forma d’agafador per un altre. S’usava per fer pitxers a mà (Manises [ 353-80 ]).

| 2 paleta Tauleta de fusta d’uns d’ampla, acabada en forma de mànec de ganivet per un extrem. A les fàbriques de taulells servia per omplir de terra el motlle de la premsa i enrasar-lo abans del premsatge (Manises [ 353-80 ]).

| 3 paleta Pala petita de forma arrodonida, utilitzada a les bòbiles per tirar el carbó al foc ( Granollers [ 2257-91 ]).

paletina f . Instrument d’acer, a manera de burí, de formes molt diverses. Serveix per retocar i polir els relleus de l’obra emmotllada o per gravar i fer incisions en el motlle o en l’ original (Manises [ 353-81 ]).

palilla f . Segons Dicc. Labèrnia, eina de fusta que usen els gerrers [ 810-VIII-134 ] [ 824-VI-18 ].

paliller o palillero m . Cast. incorrecte. V. portaescuradents Atuell de formes molt diverses , per posar escuradents [ 1650-251 ] Prod. a: [ 1650-251 ] [ 2294-161 ] [ 2340-22 ] ; Castellciutat, en forma de gall o de gos amb l’esquena plena de foradets (cal Serrat) [ 6-62-37 ] [ 1650-251 ] ; Esparreguera [ 1022-243 ], Manises [ 353-81 ] [ 988-49 ] , d'Urgell [ 1650-251 ] .

" [...] dels 300 palilleros no crec que arrivin a 20 els que s'han de tornar a cóurer." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-161 ].

palillo m . Cast. incorrecte. Eina emprada per polir les peces (Quart d'Onyar [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005]) Bastonet de boix per treballar el fang [ 824-VI-18 ].

| palillo porrut El que acaba en forma de porra (E. Toda [ 824-VI-18 ]).

pallàs m . Padellàs, test [ 0 ] Test, bocí d’un objecte de terrissa trencat (Fraga [ 810-VIII-155 ]).

palma f .

| palma doble Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa blava de Lleida [ 2009-15 ].

palmata f . i la forma palnata [ 938-411 ] Troç petit de cuiro o de feltre que s’utilitza per donar forma a la vora dels atuells i per afinar-los (Manises [ 353-81 ] [ 938-411 ]) Per fer peces o taulells a motlle, per pressió manual o colpejant amb la palmata (Manises [ 1231-56 ]).

palmatòria f . V. tb. candeler , espalmatòria , espaumatori Platet amb una nansa i una protuberància central provista d’un forat que permet encaixar-hi una espelma (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-200 ] [ 1755-53 ] , Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-43 ]) Prod. a: Barcelona [ 2419-271 ]; , segons autors amb el nom de candeler , segons altres, amb el de palmatòria [ 21 ] [ 95-5-x ] .

palmejar v. Pale jar les parets d'una peça (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

palmeta f .

| palmeta o fulla de palma Denominació moderna d'un motiu decoratiu de la pisa daurada catalana que s'inicia al començament del segle XVII [ 1491-58 ,61 ].

| de la palmeta Denominació moderna d’un estil decoratiu policrom aplicat a les rajoles d’oficis (o de cacera) barcelonines del segle XVIII, que repeteixen freqüentment unes fulles característiques a prop de les vores laterals [ 1567-31 ] Del segle XVIII [ 2063-111 ] Aquest estil s'estén, com a mínim, fins al 1822 [ 1567-31 ].

| palmeta estilitzada Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1450-1530 [ 1212- 208, 222 ].

palnata f . V. palmata [ 938-411 ].

paloma f . Marca característica que quedava a les teules a causa de les impureses del fang (l'Alcora [ 1653-52 ]).

palot m . V. tb. coster , rasclinet Coster o palot: eina de fusta per remenar la barreja d’argila i aigua dipositada en el bassó. També es feia servir un rasclinet fins a lligar totalment la barreja ( [ 21-77 ] ) .

pam m .

| de pam Una mida de cassola i de plat ( del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ]).

panada f . i la forma pannada .

| 1 panada Una mena de c assola (Menorca [ 825-116 ]).

“Item una casola o panada de terra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-133 ].

| 2 panada V. tb. forn de panada Forn petit [ 1285-228 ].

“Que encontinent destruescan los Forns petits ques diuen pannadas , y noy pugue haber Forn mes petit que los mitgensers [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1630) [ 1285-228 ].

panadera f . Recipient de terrissa utilitzat per coure el pa [ 825-121 ] (Menorca [ 825-121 ]) Per coure panades [ 47-100 ] [ 1650-238 ] (Barcelona [ 47-100 ]) Prod. a: Barcelona [ 47-100 ] Denominacions segons la mida: enfantina (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ], cinquena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ], sisena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

"una panadera de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-73 ].

"dues panaderes de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1479) [ 1522-73 ].

“Item dues panaderes de terra ab llurs cubertes [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198 ].

"Item una graxonera e una panadera de terra e una olla gran de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

“En la cuyna [...] tres ollas de terra, una cassola e una panadera de terra” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-31 ].

"una panadera de terra ab sa coberta" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-73 ].

"dues panaderes de terra ab ses cobertes" (inv. sa Torre, a Llucmajor, Mallorca, 1503) [ 1522-73 ].

"Item dues quassoletes y una panadera de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

"Item dues graxoneras, una panedera ab se cubertora, dues casoles e una olla tot de terra" (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-268 ].

"Item dues librelles envernissades e una penadera petita e un librelet envernissat" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

Reyner esmenta, com a obra d’ollers, “ panaderes enfantines”, “ panaderes cinquenes” i “ panaderes sisenes” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].

“ [...] e quant [les figues] sien netes, pren una panedera de terra e met.las dins [...] E aprés posa aquella panadera sobre unes brases [...] de manera que s’estufen allí [...] ” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-69 ].

"mig cove de grexoneres i panaderes i librells foradades: 6 sous 3 d." (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

“Més duas panederes de terra” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1522) [ 1338-287 ].

"una panadera de terra" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-96 ].

"Item sinch panaderes de terre envernissades dues dotzenes de vuyt en diner y tres dotzenes de sis en diner y una cassola de quatre diners [...] Item set panaderes ab ses cubertores de sis diners [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ,276 ].

" penadera " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller barceloní, 1547 ; no era obra pròpia ) [ 1880-340 ] [ 2079-87 ] .

" penaderes grans" (obra rebuda per Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, d'un gerrer de Barcelona, 1570) [ 2079-87 ].

panastratge m . Prestatge on el gerrer posa les peces d’obra ja fabricades perquè s’eixuguin (Llucmajor [ 810-VIII-173 ]).

pandorga f . Simbomba (Alcoi [ 810-VIII-175 ], Calp [ 810-VIII-175 ], Cocentaina [ 810-VIII-175 ], Crevillent [ 810-VIII-175 ], Llíria [ 810-VIII-175 ], Pego [ 810-VIII-175 ], el Pinós [ 810-VIII-175 ], Xàtiva [ 810-VIII-175 ]).

“Al so de la guitarra, citra, orguenet, ferrets y pandorgues o simbombes, com dihuen en València” (Martí y Gadea, J.: Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Ge , vol. I, pàg. 118. València, 1912) [ 810-VIII-175 ].

panera f . Se'n van fer de ceràmica a la fàbrica reial de l'Alcora i a d'altres llocs [ 0 ].

| panera brodada Prod. a: Consell [ 1868-286 ].

panet m . Abeurador de conills [ 1650-257 ] Menjadora de conills rodona, oberta per dalt, amb l’interior envernissat [ 59 ] (el Vendrell [ 59 ] [ 1650-257 ] ) Prod. a: el Vendrell [ 59 ].

pannada f . V. panada .

pano m . V. plano .

“Farrets, panos y caixas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].

panot m . [ 1030-6.17 ] Cairó que serveix per revestir paviments. Correntment és de ciment premsat, de mesures de 20 x 20 cm o de 25 x 25 cm. Tanmateix n’hi ha de ceràmica, amb relleus antilliscants a la cara vista [ 0 ] Tova de fang cuit per revestir paviments (Orba [ 8-126 ]) Prod. a: Orba [ 8-126 ].

panotxa f .

| de la panotxa adj . Denominació moderna d’un estil decoratiu de pisa blava barcelonina, de final segle XVII i principi del XVIII [ 1600-69 ] Pisa blava o policroma de la segona meitat del segle XVII [ 2063-110 ] Denominació moderna d’un estil de pisa lleidatana de final segle XVII i principi del segle XVIII [ 1600-51 ] Lleida, tercer quart del segle XVII [ 3069- 103 ] .

pantalla f .

| pantalla o pantalla serigràfica V. tb. matriu serigràfica , serigrafia En serigrafia, malla serigràfica estesa i fixada a un marc [de pàg. electrònica: serinet.net/glosario ].

panxa f . La part més grossa i convexa dels cànters, gerres, etc. [ 811-III-824 ] [ 1666-163 ] (Traiguera [ 1257-109 ]).

" Panxa : La part rodona del mitg de qualsevol cos, que sobreix de ell, com la de les gerras, cantis, ollas &c." (diccionari Pere Labèrnia, 1839-1840).

panxeta f . A Traiguera, per pujar un cànter, primerament modelaven la panxeta o part inferior i la deixaven assecar. Després feien el coll , amb pasta prou humida perquè s’enganxés bé a la panxeta, ja una mica seca. Després deixaven assecar el conjunt un dia sencer i posaven les anses [ 1258-90 ] [ 1335-120 ].

papa m . V. obra de papa .

paperina f . V. tb. cornet , munyica Recipient de cuiro, amb eixidor metàl.lic, que s’utilitza per fer decoracions en relleu sortit (Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ]).

parada f .

| fer la parada Treure les peces crues al sol perquè s’assequin (Esparreguera [ 1022-219 ]).

paraigua m . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a rajoles barcelonines [ 0 ].

paraigüer m . V. tb. bastoner , bengaler , paraigüera , paraigüero De forma més o menys cilíndrica , per posar paraigües [ 1650-262 ] (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-55 ] ) Prod. a: [ 187 ] [ 189 ], Llucmajor [ 1039 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

“ paraigüer ” (inv. , 1936) [ 189 ] (íd., 1937) [ 187 ].

paraigüera f . Paraigüer (Mallorca [ 1755- 53, 55 ]).

paraigüero m . Cast. Paraigüer (l'Alcora [ 1653-113 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-113 ].

paramide Potser piràmide? [ 0 ].

"dotze paramides de Manises" (inv. Manises, 1674) [ 1738-264 ].

parat m . Nom que reb un conjunt de cànters disposats dins del forn per ésser cuits [ 19-20 ] Pila de peces disposades al forn, una sobre l’altra, per coure-les ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 19, 21 ] Columna de peces dins del forn (Tivenys [ 2261-159 ]) .

pardaler m . Pardalera [ 0 ] (Mallorca, on també en diuen niuer [ 1059-214 ]). | Fotografies: Mallorca [ 1059- 214, 215 ].

pardalera f .

| 1 pardalera V. tb. niuer , niuera , olla pardalera , pardaler [ 6-62-26,27 ] (Mallorca [ 1059-149 ]) Enginy de terrissa destinat a que hi niïn els pardals. En general, l'interès que tenia aquest atuell venia del costum de menjar-se les cries de pardal fregides amb oli [ 1885-19 ] Forats que s’obren a la part alta de les parets fo ranes d’algunes cases. S’hi col· loca una olla, o altre atuell, amb la base foradada, o bé , un atuell de terrissa fet a posta. Serveixen perquè els pardals hi niïn i es puguin agafar les cries des de l’interior [ 48-I-133 ] [ 402-134 ] [ 810-VIII-235 ] Per agafar-ne els ous [ 1650-258 ] Hi ha dues menes de pardaleres: les unes són olles velles reaprofitades, amb un forat al cul, i les altres són atuells de terrissa fets a posta [ 1885-19 ] Atuell per criar pardals [ 1059-149 ] Olla foradada que hom penja a la part alta d'un mur exterior perquè els ocells hi facin niu [ 70-116 ] [ 1070-1355 ] Els nius o lloc per fer-los que solen posar a les golfes de les cases de camp i consisteixen en una mena d’olla oberta per dos costats, l’un estret en direcció al camp i l’altre ample que es tanca amb una gran tapadora i dóna a la casa, servint de niu als pardals [ 824-VI-43 ] (Baix Camp [ 48-I-133 ], l’Empordà [ 810-VIII-235 ], l’Espluga de Francolí [ 810-VIII-235 ], Gandesa [ 810-VIII-235 ], Girona [ 810-VIII-235 ], Guissona [ 810-VIII-235 ], Mallorca [ 1059-149 ], Santa Coloma de Queralt [ 810-VIII-235 ], el Vallès [ 824-VI-43 ], Vimbodí [ 810-VIII-235 ]) N'hi havia que es penjaven dels arbres perquè els ocells hi fessin niu i les cries fossin fàcils d'agafar [ 59 ] .

Prod. a: Barcelona [ 2899-106 ]; (obra vermella) [ 2899-108 ] , on és una olla amb un forat al cul [ 351 ]; (obra negra), on és la part inferior d’un càntir corrent amb la base foradada en cru [ 6-47-43 ]; Ciutadella de Menorca [ 1337-96 ] [ 1729-96 ] , probablement Figueres [ 2899-106,108 ] ; Maó, on també en diuen niuera (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Miravet [ 2899-105 ], Sabadell [ 1027-353 ], probablement Sant Feliu de Guíxols [ 2899-107 ], Sant Julià de Vilatorta [ 60-55 ], Torredembarra [ 4-147 ] [ 59 ] [ 1650-258 ] , Tortosa [ 59 ] [ 1650-258 ] ; Tuïr, peça feta a posta [ 6-21-27 ]; Verdú [ 2351-30 ] , segle XVIII [ 6-46-35 ] [ 66 ] [ 1673-50 ] .

| 2 pardalera En sentit figurat, forat que es fa al cul d’una peça com a resultat d’haver-lo llimat massa o anat massa fons ( , obra vermella [ 21-82 ] ) .

pardalot m . Motiu decoratiu, que representa una au més o menys estilitzada , molt utilitzat a partir del segle XVII [ 938-411 ] [ 2357-164 ] Tema freqüent a la pisa daurada de Manises del segle XVIII [ 938-411 ] [ 1145-12,13 ] [ 1370-I-125 ] [ 2264-167 ] Freqüent a la vaixella de Manises [ 56-105 ] (Manises [ 56-105 ] [ 938-411 ] [ 1145-12,13 ] [ 1370-I-125 ]).

parella f . La gerra de 30 roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-101 ].

paret f .

| ran de paret V. ran-paret .

pareteta f . Dim. de paret .

| pareteta de la calç Costats de la part inferior del forn on, a vegades, es col· loquen pedres de calç per calcinar-les (Manises [ 938-411 ]).

paridora f . V. tb. bací de parir , orinal de partera Bací alt amb una gran osca lateral, per que les dones hi pareixin (Lleida [ 0 ]).

parra f . Test per tenir-hi plantes ( Ascó [ 1564- 1 ], Miravet [ 8-104 ] [ 31 ] [ 60-56 ], Ribera d’Ebre [ 1047-52 ]) Prod. a: Benissanet [ 11-217 ] [ 13- 109, 123 ] [ 31 ] [ 45 ]; Ginestar [ 13-109 ,124 ] [ 45 ] on, segons [ 8-104 ] i [ 11-217 ] en diuen torreta ; Miravet [ 8-104 ] [ 31 ] [ 60-56 ] [ 117-109 ] , on també en diuen claveller o torreta [ 1650-262 ] .

partera f . o plat de partera m . Plat gran que, al cercle interior, tenia un petit resalt circular per encaixar-hi una escudella. Servien per donar menjar a les dones embarassades o a persones malaltes. La revora central impedia que es mogués l'escudella. Arribaven a tenir 31 cm de diàmetre (Manises [ 2253-28 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa de parteres fines de pisa valia 22 sous i la de parteres comunes, 11,5 sous [ 2360-71 ] .

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] Item, onze grossas partera , a setza sous la grossa: valen vuyt lliuras, setza sous.” (inv. de l’escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

“En un obrador del ofici de escudeller [...] se ha trobat [...] Item, vuyt grossas de partera , crua.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

partereta f . Olla de mitja peça (Breda [ 810-VIII-273 ]).

| partereta arenosa

" p erteretes arenose s " (pacte entre Joan Joaneda i Segimon Balaguer, ollers de Barcelona, 1689) [ 2079-90 ].

partidor m . Unitat de m esura oliera que equivalia a mig quartó de mesura barcelonina [ 810-VIII-276 ] A Olot i la seva rodalia, la carga d'oli (de ) tenia 2 bótes de 4 mallals de 30 partidors [ 1692-75 ] A Olot i a d'en Bas, el partidor equivalia a [ 1692-191 ] .

passador m .

| 1 passador Setra, pitxer o altre recipient artificial, i a vegades una carabassa buida, que serveix per passar bugada, és a dir, per tirar el lleixiu de la caldera al cossi de la roba (Eivissa [ 810-VIII-291 ], Tortosa [ 810-VIII-291 ], Vinaroç [ 810-VIII-291 ]).

| 2 passador Eufemísticament, orinal (Benassal [ 810-VIII-291 ], [ 810-VIII-291 ], Ulldecona [ 810-VIII-291 ], València [ 810-VIII-291 ], Vinaroç [ 810-VIII-291 ]).

passamà m . Serveix per revestir el cantell superior d'una barana, d'una balustrada o d'una paret, on habitualment es posa la mà. N'hi ha una gran varietat de mides i de formes. La secció transversal pot ser semicircular, trilobulada, plana amb els dos cantells en escaire, etc. N'hi ha d'envernissats i sense vernís [ 6-77-6 ] Es disposa en filera al capdamunt d’una barana [ 1650-260 ] Acabament de baranes i balustrades [ 394-43 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-43 ]) Prod. a: Barcelona [ 0 ], (obra vermella) [ 351 ] [ 189 ] [ 765-120 ] [ 1783-19 ] [ 2294-153 ] ; Esplugues d e Llobregat, Casa Di ví [ 1-49 ], Felanitx [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

“ [...] Bernat Carreres [escudeller de Reus] se obligue en fer [...] Mil y sinquanta Rejoles de la grandaria del mollo q. te [...] y sent passamans blaus [...] ” (capitulació, Valls, 1605) [ 49-II-63 ] [ 961-99 ].

“Rejola Valenciana [...] passamans de palm, y mitg de diverses colors, quiscu, 2 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un passama de escala de mitg palm de ample envernissat, 1 sou 8 diners.

Un passama de escala de un palm de ampla, 2 sous 10 diners.

Un passama de palm y mitg de ample, 4 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

" Passama de rajola de pla [...] Passamans tallats [...] Passamans llisos xichs [...] Passamans de talla" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Passamans de rajola de pla, 2 sous peça / Passamans grans, 2 sous cada peça / Passamans de cinta, 1 sou peça" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Passamans grans ÿ xichs ÿ lleonets" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem dos dotsenes de passamans llisos enver s . / Ittem 20 pasamans de bordó de rajola de pla tots envernisats. / Ittem deu pasamans de bordonet xichs tota la qual obra se ha trobat en uns costes posats a la paret." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"Divuit passamans de banys á dos rals un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" passamans amb bordó" (inv. Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

" Passama 0'05 x 0,20 m. la pessa: 0,30 ptas.

" 0'15 x 0,20 m. la pessa: 0,45 ptas." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-153 ].

"Ja em enmotllat pasamans per en Pericas [...] " ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-264 ].

“ passamans ” (fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ].

"Frissos, respatllers, passamans , bataiguas, socolats, escates, balustres, rosetons i demes pesses aplicables a la construcció" ( , text imprès a paper de cartes de la fàbrica , 1912) [ 2294-166 ].

“ [...] seiedores, escates, passamans i vaguetes [...] sobretot de l’antiga casa Daví [...] ” (Marià Burguès, terrisser, Sabadell, 1925) [ 1-49 ].

“ passamans ”, de 4 x 20 cm, 10 x 25 cm, etc. (inv. , 1936) [ 189 ].

| passamà de balustrada Prod. a: [ 189 ].

“ passamans de balustrada ” (inv. , 1936) [ 189 ].

| passamá de bordó de rajola de pla

"Ittem 20 pasamans de bordó de rajola de pla tots envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| passamà de bordonet

"Ittem deu pasamans de bordonet xichs tota la qual obra se ha trobat en uns costes posats a la paret." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| passamà de cinta

" Passamans de cinta , 1 sou peça" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

| passamà d’escala

“Hollers, y Gerrers [...]

Un passama de escala de mitg palm de ample envernissat, 1 sou 8 diners.

Un passama de escala de un palm de ampla, 2 sous 10 diners.

Un passama de palm y mitg de ample, 4 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-268 ] [ 111-56 ].

passantia o peça de passantia f . Peça que tenia de realitzar el fadrí per poder assolir la categoria de mestre , dins de les proves establertes pel gremi corresponent [ 42-57 ].

passar v .

| passar engalba Busqueu-ho a engalba .

| passar fang Busqueu-ho a fang .

| passar la terra Busqueu-ho a terra .

| passar vernís Busqueu-ho a vernís .

passavant m . Pala de ferro posada a un mànec de fusta, que serveix als rajolers per treure la brossa i deixar pla el terral on treballen i estenen l’obra feta (Barcelona [ 810-VIII-300 ], Ripoll [ 810-VIII-300 ]).

passavantejar v . Allisar l’era de rajoler amb el passavant (Barcelona [ 810-VIII-300 ]).

pasta f .

| 1 pasta o pasta ceràmica La terra o fang per fer la ceràmica [ 23 ] [ 353-82 ] Argila mesclada amb aigua i desgreixant, generalment utilitzada per fabricar ceràmica [ 1666-164 ] (Manises [ 353-82 ], del Camp [ 23 ]) Actualment, p er fer rajoles s'usa una solució coloidal d'argila i aigua, sotmesa a un assecat per atomització en aire calent. La pasta resultant es premsa i després s'envernissa, es decora i es cou en forns [pàgina electrònica de Cerámica Roca, 2002].

"Item setanta somades de terra de gerrer entra blancha e vermella e pasta pestada e piquedís" (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-272 ,198 ].

"Item, més de mig jornal de pasta [...] Item, huna poca de pasta perduda ." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un banch de more pasta ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].

“ [...] en dit obrador una roda, un banc de morar pasta , quatre dotzenes de rodells, un ast de mostrejar, un forcat de ferro, lo qual obrador y aynes de sobredites llegue y deixe a la dita Tecla Ferrana [...] ” (testament de Gabriel Cot, canterer de Reus, 1622) [ 49-II-245 ].

"Ittem un banch de fusta per maurar la pasta ab sos peus de pedra molt usat." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“ pasta , fang que traballan èls gerrers. Barro . Lutum.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Pasta, de gerrers ó terrissers. barro ." (Barcelona, 1839) [ 2221-458 ].

| 2 pasta Terrissa com a matèria (Guardamar, Baix Segura [ 1866-82 ]).

| pasta arenosa La que conté sorra com a desgreixant [ 2079-104 ].

"En la estancia ditta de la pasta se ha trobat lo seguent [...] tres basades de pasta llisa apunt de obrar. / Ittem la pasta arenosa resultant de dites tres basades." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-104 ] .

| pasta dura La de la porcellana autèntica o porcellana dura [ 0 ].

| pasta ferma V. tb. pasta molla La pasta de terrisser que no conté més d’un 12 per cent d’aigua [ 810-VIII-307 ].

| pasta de foc Pasta refractària [ 0 ].

| pasta per a gres [ pàg. electrònica de Ceràmica Collet, S.A., 2003 ].

| pasta llisa La pasta depurada, sense addició de sorra [ 2079-104 ].

"En la estancia ditta de la pasta se ha trobat lo seguent [...] tres basades de pasta llisa apunt de obrar. / Ittem la pasta arenosa resultant de dites tres basades." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-104 ] .

| pasta lluna V. pastalluna .

| pasta molla V. tb. pasta ferma La pasta de terrisser que conté més d’el 12 per cent d’aigua [ 810-VIII-307 ].

| pasta sobre pasta Tècnica decorativa que consisteix a treballar amb pasta molt fluïda (blanca o de color) sobre la peça que ja ha rebut una primera cuita amb un fons de color. Tot el conjunt es cobreix amb un vernís transparent, per a gran foc [ 0 ].

| pasta refractària V. tb. pasta de foc , refractari , terra refractària La que té una gran resistència al xoc tèrmic [ 0 ].

| pasta roja Té aquest color a causa de la presència d'ions de ferro [ pàgina electrònica de Cerámica Roca, 2002 ].

| pasta per a alta temperatura [ pàg. electrònica de Ceràmica Collet, S.A., 2003 ].

| pasta per a baixa temperatura [ pàg. electrònica de Ceràmica Collet, S.A., 2003 ].

| pasta tendra La de l'anomenada porcellana tendra [ 0 ].

| pasta verda La que encara no ha estat cuita [ 0 ].

pastador m .

| 1 pastador Indret enllosat on es pica l’argila amb la maça i es trepitja amb els peus (Vinaroç [ 810-VIII-309 ]).

| 2 pastador Bassa per pastar el fang (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una pala de ferro de raure lo pastadó [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

pastador -ora m . i f . Qui té per ofici pastar l’argila, el fang [ 810-VIII-308 ] Manobre especialitzat a pastar la terra. Anava pels obradors com a treballador autònom (Breda [ 4-135 ]) .

pastadora f . Màquina per pastar la barreja d’argila i aigua [ 810-VIII-309 ] (Felanitx [ 1091-55 ] , la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ], Marina Alta [ 2196-93 ], Marratxí [ 1972-6 ] , Orba [ 2192-37 ] ).

“ pastadora amb transportador” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

pastallana f . Pastalluna [ 0 ] Fang de terra molt grassa i pastosa. Se’n fan imatges, gerros, etc. [ 811-III-849 ].

pastalluna f . o pasta lluna [ 811-III-849 ] V. tb. pastallana . Pasta de terra molt grassa i plàstica [ 810-VIII-309 ] Fang de bona qualitat per a fer obres de terra [ 824-VI-64 ].

"Sant de pasta lluna y Sant de paper de estrassa" (Barcelona, 1839) [ 2221-558 ].

pastaor m . Pronuncia dialectal per pastador (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).

pastar v . pastar fang o el fang (Breda [ 4-135 ]) V. tb. amaurar , fang , fonyar , fonyegar , massar , maurar , pastonar , piar , saonar , xarrapar De l'argila barrejada amb aigua, fer-ne pasta amb l'ajut dels peus ( Granollers [ 2257-16 ], Orba [ 2192-37 ]) Una vegada confitat, el fang es maura amb els peus a fi que adquireixi prou corretja ( Blanes [ 4-162 ], Verdú [ 143-3 ]) Es feia amb els peus i abans d’utilitzar-lo es maurava amb les mans (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-11,12 ]; d’Urgell [ 6-67-30 ]) Servia per homogeneitzar-lo i treure'n les oclusions d'aire. Primerament, es feia amb els peus i, poc abans de modelar la peça, amb les mans [ 1783-28 ] Treballar el fang amb els peus, afegint-hi calç viva per tal d’anar endurint la pasta (Traiguera [ 1257-109 ]) Abans d’usar el fang d’argila, s’havia de picar , feina que feien amb els peus, i després pastar , que era feta amb les mans. Mentre, anaven treient les últimes pedretes i impureses, just abans de fer les peces (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-93 ] [ 131-123 ] Pastar el fang amb les mans, de la mateixa manera que el pa a les fleques, fins aconseguir la duresa i uniformitat que requereixen les peces a modelar (Blanes [ 24 ]; Castellciutat, on abans de pastar el fang, el pitjaven amb els peus [ 6-61-11 ]; Esparreguera [ 1022-222 ], del Camp [ 23 ]).

"Item setanta somades de terra de gerrer entra blancha e vermella e pasta pestada e piquedís" (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-272 ,198 ].

"Porta ella lo poál d'argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu, ansa y galets.

Vernissats, que a Tuhir los terricers adrets

Pastan , recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

"Un poal de terra vermella

per tú n'he volgut pastar [...] " (poesia de Josep Pons, Perpinyà, 1909) [ 2210-358 ].

" [...] trepitjar i pastar fang ." ( , , 1911) [ 1783-27 ].

| pastar terra Pastar fang [ 0 ] Treballar el fang fins aconseguir un tremp de duresa i uniformitat adequats a la peça que es pretén modelar ( [ 21-79 ]).

" [...] trepitjar i pastar terra 3 hores." ( , , 1911) [ 1783-28 ].

| pastar vernís

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un ribell gran de pastar vernís [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-42 ].

paster pastera m . i f . Operari gerrer encarregat de pastar el fang (Inca [ 810-VIII-312 ]).

pastera f .

| 1 pastera Recipient o lloc còncau on es pasta l’argila a l’ofici de terrisser [ 810-VIII-312 ].

| 2 pastera Carretó de fusta que servia per treure el fang de la bassa i transportar-lo fins al lloc on el rajoler feia les peces (Girona [ 136-74 ]) Carro per transportar el fang (Regencós [ 1566-86 ]) .

| 3 pastera A les rajoleries, pila de pastons de fang, d’1,50 m d’alçada aproximada, que es reservava, coberta amb sacs humits, només per fer teules (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]).

| 4 pastera V. tb. pastereta Test, recipient per tenir-hi flors (s’Alguer [ 810-VIII-313 ]).

“Jo tenia una pastera / de clavells de sanch y neu” (Ciuffo, Antoni: Folk-lore Alguerès . A: Bolletí del Diccionari de , XIII, 257-272) [ 810-VIII-313 ].

| 5 pastera Gibrell de terrissa per pastar la farina i fer el pa (Pego [ 1366-20 ]).

| 6 pastera Enginy mecànic usat a les rajoleries per barrejar la terra amb l'aigua (Granollers [ 2257-15 ,91 ]) Màquina que barreja l'argila amb aigua i, si s'escau, amb aditius. Després, el producte passa per una cambra de buit on se li extreu tot l'aire possible. Finalment, el fang és extruït per fileres, segons la forma desitjada (Igualada [ 2293-34 ]) .

| pastera de jardí Jardinera en forma de caixó llargarut (Mallorca [ 1755- 53, 5 5 ]).

pasterada f . Fang pastat amb els peus, abans d’assaonar-lo ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 16, 21 ]).

pastereta f . Dim. de pastera Test o vas petit per tenir-hi flors (s’Alguer [ 810-VIII-314 ]).

"una pastereta de terra per fer arbetes" (inv. Artà, 1470) [ 1522-74 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una pastereta petita [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

pasticera f . Mena de plata amb cobertora destinada a coure aliments al forn [ 938-411 ] (Manises [ 938-411 ]) Prod. a: Alacuàs [ 938-411 ].

“ [...] pasticera xica ab cubertora [...] pasticera mitjana ab cubertora [...] pasticera major ab cubertora” (Manises ?, 1685) [ 938-411 ].

pastilla f .

| 1 pastilla V. tb. pastó , piló Porció de fang [ 6-68-12 ] A la bassa, el fang es ratllava i després es treia en pastilles (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-11 ]).

| 2 pastilla En ceramologia, botó prim [ 1666-164 ].

pastó m . V. tb. pastilla , pella , pelló , pilar , piló , pilonet de fang , pilot , tall Massa de fang a punt per modelar peces [ 2252-12 ] Quantitat determina da de fang que el terrisser col· loca sobre la roda per modelar una sola peça ( l'Alcora [ 1653-54 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; [ 21-79 ] [ 106-82 ] [ 136-18 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ], Mallorca [ 1039 ], Onda [ 729-146 ], del Camp [ 23 ] [ 48-III-92 ] [ 2432-10 ] , Tamarit de Llitera [ 193 ] [ 1288 ], Traiguera [ 1257-109 ], el Vendrell [ 1587-4 ], Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 1673-30 ] [ 2041-48 ] [ 2184 ] [ 2351-28 ] ) Per modelar diverses peces d'un sol pastó (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; [ 21-79 ] [ 106-82 ] [ 136-18 ] ; Marratxí, per a obra d'olleria [ 1972-6 ] ).

| a cap de pastó V. tb. fer a l'aire Tècnica de modelar al torn les peces de pisa en la qual, de cada pastó es fan diverses peces de tipus obert ( , obra vermella [ 21-81 ] [ 106-85 ] [ 137-17 ]) D’un mateix pastó se’n fan peces fins que s’acaba [ 1-37 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12,14 ]; Esparreguera [ 1022-230 ]).

| clavar el pastó Adherir el pastó sobre el rodell amb un cop sec i precís perquè en treballar-lo no es mogui ( [ 21-80 ]).

pastonar v .

| 1 pastonar Maurar el fang amb els peus fins a que agafi corretja [ 4-162 ].

| 2 pastonar Fer pastons per treballar-los al torn (Verdú [Boleda a Magazine TV3, 23/5/2012]).

pastonera f . A Marratxí, màquina de pastar fang i fer els pastons per modelar al torn. També en diuen guilletera [ 1972-6 ].

pastor m . V. pastó .

pastoret m . Figura de pessebre de terra cuita (Algaida, on també en diuen tomaset [ 1868-295 ] ; Mallorca, on també en diuen tomaset [ 1972-13 ] ).

patricó m . Incorrecte, V. petricó .

pauca f . Unitat de m esura de líquids equivalent a mig porró (Andorra [ 810-VIII-340 ], d’Urgell [ 810-VIII-340 ]) Per a vi, equivalent a [ 1692-192 ] La pauca es dividia en 2 petricons [ 1692-192 ] .

paviment m . i les formes paiment i payment Possiblement es tracta d'un sinònim de rajola [ 1522-82 ].

"onze dotzenes de payment " (inv. Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-82 ].

" [...] que qualsevol persona qui aporta paiment a vendre en Ciutat [...] que hage de pagar per cascuna dotzena de paiment un diner [...] " (Ciutat de Mallorca, ordinació de 1509) [ 1522-82 ].

payment m . V. paviment .

pe m . V. per .

peanya f . Peu [ 0 ] .

pebrera f . i la forma prebera V. tb. saler Recipient de ceràmica per servir el pebre, la sal i d’altres espècies. Prén tres formes diferents: a) Copa troncocònica amb columna i peu (abasta els segles XVII-XIX). b) Cilíndrica, rematada amb mitja bola plena de foradets o bé amb un broc. Té un forat a la base, que serveix per reomplir-la, que es tapava amb un tap de suro. c) Semblant a una ouera però amb les parets més baixes (segles XVII i XVIII) [ 131-97 ] Recipient destinat a tenir-hi el pebre o pòlvores de condiment [ 810-VIII-349 ] Prod. a: Barcelona [ 2492-135 ] [ 2502-80 ] , Tuïr [ 6-21-27 ] .

“Una pebrera de fusta” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1577) [ 810-VIII-349 ].

“Huna tassa plana ab un tascó y huna pebrera y sucrera” ( Estudis Universitaris Catalans , XVIII, 53; doc. a. 1590) [ 810-VIII-349 ].

"Item saler y pebrera de terra obra blanca: 4 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ].

"Item, un saler, sucrera y una pebrera de plata [...] " (inv. Barcelona, 1617) [ 1452-337 ].

“ [...] un pitxer, un saler i una pebrera de Pisa [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-97 ].

"Ittem dos satrillets ÿ una pabrera de pisa blanchs ÿ blaus usats." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-191 ].

“Escudellers [...] Vn saler, y pebrera : 2 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Escudaller [...] Una pebrera , 1 sou [...] Obra de pisa de la terra [...] Una pebrera de pisa fina, 2 sous.” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-267,268 ] [ 111-55,56 ].

“ Pebrera , vas de tenir lo pebre . Piperis vasculum, (i.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-835 ].

"dues pebreres " (Foixà, Baix Empordà, 1699) [ 2024-90 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sis dotzenas de salers y pebreras [...] Item, quatre dotzenas de pebreras y salers. ” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“ [...] 2 grossas Salers y Pebreras [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

“ pebrera . f. Vas pera tenir lo pebre.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-299 ].

peça f . i la forma pessa .

| 1 peça Cadascun dels objectes de ceràmica [ 0 ] Cadascun dels objectes de terrissa [ 810-VIII-352 ] ( del Camp [ 23 ]).

"dues peces de terra, obra de Maliquia aptes a dar aygua mans als lavadors de mans" (inv. Barcelona, 1389) [ 393-225 ].

“Ítem, XIII peces de terra, de obra de Mèlica.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-681 ].

" [...] paguí en Johan Verger, gerrer, per la volta major, a raó de 4 diners per peça e comprim 26 [...] Per la volta major, d'en Mascuret, gerrer, 24 gerres a raó de 4 diners per peça [...] " (llibre d'obres de la catedral de Barcelona, 1418) [ 70-65 ].

“Ítem, per nou pesses de Màliqua, ço és cinc plats [...] “(encant Lleida, 1474) [ 2901-11 76 ].

"Tres dotzenes de peces de obra de Manises, ço es alfabaguer, plats, cànters, orses y altres diversidats de peces que estaven en la cuyna del Castell" (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-340 ].

"Ittem en uns costes plantats a la paret se ha encontrat diferents peses de terra inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"una escaparata dins la paret amb un vidre devant y dins ella se troben trentaset xícaras, quaranta platillos, setze escudelletes de prender cafe, quatre çafaneras y altres pesas , tot obra de , bones" (inv. Ciutat de Mallorca, 1772) [ 1751-22 ].

" [...] totas las pessas están be exepcio dels culs de llántia retornats [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-131 ].

“ peces crues” (inv. , 1936) [ 189 ].

| 2 peça V. tb. dotzena Unitat de treball d' una quantitat d’obra establerta. El jornal era de 45 peces. Quan dues b otxes fan una peça, se’n diuen mitjanes ; quan se’n necessiten tres, tresos , qu atres , ... ( del Camp [ 23 ]) Unitat de compte divisora de la carga , que no s’identifica forçosament amb una peça individual de terrissa, si bé pot donar-se el cas que un determinat atuell valgui exactament una peça de carga [ 562-36 ] Possiblement, a Quart, almenys els segles XVII i XVIII, s'usaven dos tipus de peces, una de petita i una de gran [ 562-37 ] .

“ peça de tres” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

“ [...] gibrella de pasta de mig cànter, sis dinés per cada pessa de la dita obra, per quiscuna gibrella de forma de cellons grans y petits dos dinés [...] “ (Verdú, 1615) [ 2351-30 ].

| 3 peça Una mena de maó gruixut ? [ 0 ].

" [...] lliurarà durant la fàbrica de la dita sglésia, tantes pesses axí nomenades quantes seran necessàries per a fer la volta grassa de la dita sglésia, les quals pesses hagen de tenir un pam y mig de largària y un palm de altària, conforme al mollo li és estat donat [...] lo preu de les pesses que han de servir per la volta de la dita sglésia, a raó de sinc lliures y mitja lo miller. Y per lo preu dels dits mahons a raó de quatre lliuras y mitja. Y per lo preu de la rajola, a raó de tres lliures lo miller." (contracte de rajoleria, Teià, 1579) [ 1877-191 ].

" [...] 6000 teules, 15000 rajoles, 6000 maons mitjancers, 1000 cairons, 300 peces de portal, i 300 peces d'arcada [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507 -412 ].

"Cairon á la española.

Pesas de 7 / 4 fetas al cent: 20 reales

Id. de pam y ½ al cent: 16 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| 4 peça Peça auxiliar per enfornar , de terrissa [ 0 ].

"Fer pesses per a l'entestat del forn 5 hores." ( , , 1911) [ 1783-28 ].

| mitja peça V. tb. tallador de talla de mitges peces A Barcelona, l’últim terç del segle XV, les mitges peces fines de pisa valien 11 diners , en un cas, i 3 diners en un altre , i la grossa de mitges peces comunes, 12,5 sous [ 2360-71 ] .

“Item plats et morters de la garlanda de forma de miges peces [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].

"XX duodenas miges peces , a IX solidos II diners duodena." (contracte de compravenda, Manises, 1476) [ 1738-310 ].

“ mitges peces fines” (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1493 i 1499) [ 2360-67 ].

| trucar les peces Picar-les amb els dits després de cuites, abans d’envernissar-les, per saber si són senceres o estan esquerdades ( del Camp [ 23 ]).

| peça d'arcada V. tb. maó de falca , peça de fer arcs .

" [...] 6000 teules, 15000 rajoles, 6000 maons mitjancers, 1000 cairons, 300 peces de portal, i 300 peces d'arcada [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507 - 412 ].

| peça de fer arcs V. tb. maó de falca , peça d’arcada Maó en forma de falca, de 30,5 x i gruix que varia de (Cerdanya [ 1650-259 ]) S’usa per fer arcs a plec de llibre (Cerdanya [ 1650-259 ]).

| peça de començ o obra de començ La que es modela de cul enlaire, com olles i cassoles, les quals, després d'un període d'assecat curt, perquè el fang agafi consistència, es tornen a la roda per acabar-ne la boca ( [ 4-163 ], Breda [ 4-163 ]).

| peça cuita Peça sense vernís (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).

| peça doble

" peces dobles per a l'escala" [ortografia normalitzada] (contracte, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

| peça eixamorada Peça crua però prou seca per deixar-se tocar sense quedar marcada (Granollers [ 2257-17 ]).

| peça esventada A les rajoleries, la que, després de cuita, presenta petites fisures que la debiliten i n'impedeixen la comercialització (Granollers [ 2257-18 ]).

| peça gran

" peces grans " per a l'obra del forn, de l'escala i del celler [ortografia normalitzada] (contracte, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

| peça de passantia o passantia f . Peça que tenia de realitzar el fadrí per poder assolir la categoria de mestre , dins de les proves establertes pel gremi corresponent [ 4-134 ] [ 42-57 ].

| peça de portal

" [...] 6000 teules, 15000 rajoles, 6000 maons mitjancers, 1000 cairons, 300 peces de portal , i 300 peces d'arcada [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507 -412 ].

" peces de portal " (contracte, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

| peça per rescalfar Escalfeta de sobretaula [ 0 ] Consisteix en la peça superior del fogó , a la que s’ha fet una base plana ( , obra negra [ 6-47-43 ] [ 21 ]) S’usava a les fondes i cases de menjar, per mantenir el menjar calent ( , obra negra [ 21 ]) Prod. a: (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ]; les últimes les va fer Joan Cornellà, abans de [ 6-47-43 ].

pechel m . V. pitxell .

pechell m . V. pitxell .

pechella m . V. pitxell a .

pechellet m . V. pitxellet .

pedaç m . Tros de drap utilitzat pels terrissers per afinar la superfície de les peces quan les modelen al torn (Felanitx [ 1091-56 ]).

pedal m .

| donar pedal Generar el moviment rotatori del torn per l'acció del peu (l'Alcora [ 1653-95 ]).

pedallàs m .

| 1 pedallàs Padellàs [ 0 ] Tros de terrissa [ 810-VIII-359 ].

| 2 pedallàs Padellàs [ 0 ] Test, vas de terrissa per tenir-hi flors (Montblanquet [ 810-VIII-359 ]).

pedernal m . Cast. Incorrecte, V. pedra foguera .

pedestal m . V. tb. columna de gerro Per a test, tapatest o florera [ 0 ] Té forma de columna ornamentada [ 1650-262 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-262 ], Barcelona (Gràcia) [ 1650-262 ], Bellver de Cerdanya [ 1650-262 ] , [ 1882 ], Breda [ 0 ], Figueres [ 1650-262 ] , Reus [ 0 ] .

pedra f . En la roda dels terrissers, palet de pedra foguera amb un clotet dins del qual gira el bitllot (Camp de Tarragona [ 810-VIII-362 ], del Camp [ 23 ]).

| pedra de Cornualla Feldspat ric en sílice. S'usa com a fundent per a esmalts ceràmics d'alta temperatura [ 1788 ].

| 1 pedra foguera V. tb. pedrenyal , pedrenyera Una forma de sílice pura [ 1788 ] Component del vernís de plom. Es coïa en forns i després es molia. La pols es barrejava amb el mineral de plom, a raó d’un 10% de pedra foguera i un 40% de mineral de plom (Blanes [ 4-165 ]) S'usava triturada, per composar vernissos (Esparreguera [ 2261-253 ]) .

| 2 pedra foguera Pasta ceràmica on aquest mineral en forma composició i li dóna propietats molt apreciades [ 0 ].

| pedra lipi o lipis Sulfat de coure cristallitzat. Se n’obtenia el color verd anomenat verd d’arbolat (Manises [ 353-82 ]).

| pedra llarga [?]

“una pedre largua de Màlicha” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-450 ].

| pedra xinesa Petuntsé [ 0 ].

| pedra de Xòvar Mineral d’òxid de cobalt (Manises [ 938-411 ]) També se l’anomena blau de Xòvar [ 938-411 ].

pedrenyal m . Pedra foguera [ 1070-1375 ].

pedrenyera f . Pedra foguera [ 1070-1375 ].

pedrenyo m . Atuell que serveix per escalfar els peus del qui està al llit (Benassal [ 810-VIII-369 ]).

pedrís m . V. tb. pedrisset Banc d’obra adossat a la paret del darrere del forn de baix . Serveix per coure algunes peces de les més rústegues ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 20, 21 ] ) Bancada elevada a prop d’un metre per sobre de l’ olla del forn dels terrissers . S’hi cou certa obra de la més rústega (la Selva del Camp [ 2432-22 ]).

pedrisset m . Dim. de pedrís Banc d’obra situat al fons del forn de baix , on es dipositen cànters per coure (Traiguera [ 1257-110 ] [ 1258-92 ]).

pegar v . Cast.

| pegar foc Encendre el forn (Manises [ 353-82 ]).

pegat m . Porció de fang en forma de coca, que s’adossa a l’ estany per tal que perdi la humitat amb major rapidesa (Manises [ 353-82 ]).

pegats m . pl .

| a pegats Quan hom treu la terra del bugader amb les mans, es diu que la treu a pegats ( del Camp [ 23 ] ) .

| fer pegats Adherir boles de fang a les parets dels corralets a fi d’accelerar-ne l’assecatge [ 725-33,40 ] (Biar [ 725-33,40 ]).

pegmatita f . Component de l’argila que actua com a antiplàstic i com a fundent [ 1553-10.1 ] S'usa en la composició de vernissos per a la pisa [ 1553 ] Roca ígnia caracteritzada per cristalls de grans dimensions, sovint idiomorfs, que forma discs, filons o llentilles, de composició semblanta la de la roca encaixant, principalment de granit, rica en aigua, i que representa la fase final de la consolidació magmàtica [ 1070-1376 ] .

peirot m . Mesura de mig porró de vi (Pallars [ 810-VIII-380 ]).

peixell m . V. pitxell .

pèl m . Fissura que presenta una peça ceràmica, peró que no arriba a dividir-la en parts independents [ 0 ].

pelada f . A del Camp equival a “tara” [ 23 ].

pelador m . V. tb. cassoleta de pelador Atuell que serveix per socarrimar els pèls dels animals [ 0 ].

peladora f .

| peladora d'arròs Resipient de forma troncocònica invertida, d'uns 25 cm d'alçada. Per separar la palla dels grans d'arròs (l'Alcora [ 1653-108 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-108 ] .

pelat m . Defecte causat per la diferència entre els coeficients de dilatació de la pasta i del vernís. Origina el fàcil despreniment del vernís que deixa la pasta pelada (Manises [ 353-82 ]).

pelig m . Fragment de vernís que es desprèn d’una peça i que és sumament tallant (Manises [ 353-82 ]).

pell f . Drap que es fa servir per allisar la superfície de les peces, especialment la de les que han d’anar envernissades (Traiguera [ 1257-110 ]) El mot suggereix que antigament degué ser de pell [ 1257-110 ].

| fer pells Es diu quan les peces de botxa, en el torn, no surten bé i s’han de trencar ( [ 21-81 ]).

pella f . Pastó [ 0 ] Massa de fang abans de modelar-lo [ 727-30 ] Cilindre de fang maurat, llest per passar al torn [ 1597 ] (Agost [ 727-30 ] [ 1597 ] , Manises [ 353-82 ] [ 938-411 ]) Es prepara en forma troncocònica (Manises [ 353-82 ,83 ] [ 938-411 ]).

pellenya f . Porgador ordinari pel qual passaven la terra del bassó abans de tirar-la al colador ( del Camp [ 23 ]).

pelló m . Porció de pasta amassada i presentada en la forma adequada a l’ús al que es destina (Manises [ 353-82 ,83 ]).

penjador m . V. accessoris de cuina i de lavabo , a l'entrada accessori .

penja-robes m . V. tb. penjador Per al bany, en porcellana i en terrissa [ 1650-253 ] Prod. a: [ 1650-253 ].

pentina t - da adj . Dit de la decoració ceràmica obtinguda per aplicació a la pasta d'un estri proveït de pues [ 1666-166 ].

pentinar v . Decorar mitjançant el moviment d'un tros de pinta sobre la pasta crua [ 0 ].

peó m . Obrer terrisser que fa feines purament mecàniques i de transport, sense saber treballar a la roda (l’Empordà [ 810-VIII-437 ]).

per [ 810-VIII-442 ] m . i la forma pe V. tb. perc Cossi per fer la bugada [ 955-398 ] [ 2000-1273 ] (Blanes [ 810-VIII-442 ] [ 1366-5 ]).

“un per de terra” (inv. Barcelona, 1388) [ 122-21 ].

“En lo celler [...] Un per o bugader de terra migancer enserpellat de corda de spart, ple de forment.” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“item I per de terra trencat ab son banch.” (inv. Barcelona, 1394) [ 1169-50 ].

“item un per gran de terra nuu ab son banch en que está, ab cuberta de fust” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

“ [...] un per apte per a fer bugada [...] ” (inv. Barcelona, 1406) [ 955-387,398 ].

"Item un per de terra negra" (inv. Malgrat de Mar, 1438) [ Arxiu Històric Fidel Fita , llibre 613, 1438.01.15].

“ [...] un per o bugader de terra encordat de corda de espart [...] dos pers bugaders de terra pocs, la un trencat [...] ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-387,398 ].

“It. un per gran de bugada” (inv. Sant Joan Despí, 1450) [ 824-VI-108 ].

“En la cuyna [...] un per scantat a la paret.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1482) [ 1314-441 ].

"Item un per de terra que ÿ stara mija portadora de aygua." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-210 ].

"Item un per de terra dolent." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-260 ].

"Item un per de terra que hi estara una carrega de aÿgua." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-265 ].

"Item un per xich de terra." (inv. Malgrat de Mar, 1635) [Arxiu Històric Fidel Fita. Llibre 857 del fons notarial, 16/2/1635].

"Ittem un per mitjanser de terra usat." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-192 ].

"Un per de terra" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1653) [ 2048-254 ].

"En la entrada [...] un per de terra" (inv. Malgrat de Mar, 1653) [ Arxiu Històric Fidel Fita : llibre 144bis del fons notarial. Notari Joan des Clapers].

"Item, dos pers usats [...] " (inv. de la rectoria de Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-267 ].

"Item un per de terra petit y usat [...] " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-214 ].

"Item dos pers de terra lo un usat y lo altre dolent ab uns pochs de pebrots y tomacas [...] Item un per de terra ab orellanas dins dolent" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-332,335 ].

perc m . Cossi [ 811-III-873 ] Cossi per fer bugada [ 824-VI-111 ] (Tordera [ 824-VI-111 ], Vidreres [ 824-VI-111 ]).

“ perch . m. Coci.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-316 ].

“ Pèrch , Coci.” (Pirineu Oriental, 1882) [ 1282-374 ].

perdiguer m . V. plat perdiguer .

perfiladora f . o màquina perfiladora f . Servia per modelar rajoleria fina per a paviments. Consistia en dos plats amb un perfil determinat (rombe, octògon, circular, el·líptic, etc.) fixats horitzontalment al bastidor de la màquina, un damunt de l’altre, el superior mòbil elevable. Entre els dos plats es col·locaven diverses planxes d’argila i mitjançant el tallador , es tallaven les rajoles seguint els contorns del perfil donat pels plats de la perfiladora ( , final s. XIX i ppi. del XX [ 1534-33 ].

perfilar v . V. tb. fusta de perfilar

| 1 perfilar Sense dades:

“Primo, li tenia a dar del daurat, de pintar e coura 22 g. 6 ds. e parfilar , per tot 2 lliures, 7 sous.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ].

“Item tres rodets de perfilar ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

| 2 perfilar Fer un viu a la vora de la peça, amb una llanterna o amb una fusta de perfilar, amb engalba de color diferent al que predomina a la peça. La fusta de perfilar només es fa servir per a les tasses i escudelles ( [ 21- 56,57, 85 ]).

| 3 perfilar Vorejar les àrees acolorides d'una ceràmica amb un traç de color més fosc (València [ 1778-73 ]).

perfum m .

| flascó de perfum V. a l'entrada flascó.

perfumador m . i les formes perfumedor i perfumer Possiblement, recipient per contenir i cremar espècies o plantes aromàtiques [ 2079-116 ] Peveter [ 2000-1277,1291 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, un perfumador de pisa valia 15 diners [ 2360-71 ] .

" profumadori " (comanda de , de Venècia, a un escudeller de Manises, 1401) [ 1522-146 ].

"un perfumador de terra de obra de Alcúdia" (inv. Ciutat de Mallorca, 1430) [ 1522-74 ].

"un perfumador de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-74 ].

"un perfumador de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1503) [ 1522-74 ].

"Item una servidora de palma xiqua ab dos parels de tisores e un perfumedor [p. 263] (o perfumer [p. 74]) de terra" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522- 74, 263 ].

"un perfumador de terra de Màlicha" (inv. Pollença, 1512) [ 1522-74 ].

"8 dotzenes coladors, perfumadors , canelobres, copetes i torradors de 2 sous i mig dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

perico m . La gibrelleta (Bagà [ 810-VIII-472 ]).

periquito m . Orinal gran (Ginestar [ 31 ]) Prod. a: Ginestar [ 31 ].

perol m . V. tb. perolet .

| 1 perol Olla, recipient de terrissa, ventrut, amb dues nanses, que serveix per coure el menjar [ 810-VIII-486 ] A València, el perol és més petit que l’ olla [ 810-VIII-486 ] Mena d’olla amb una o dues nanses (Alaquàs [ 8-124 ], l'Alcora [ 1653-92 ], Orbeta [ 265-72,140,141 ] [ 2192-35 ] , País Valencià [ 810-VIII-486 ], Tortosa [ 810-VIII-486 ], d’Uixó [ 8-116 ] [ 42-65 ] [ 1804-54 ] ) Prod. a: Alaquàs [ 8-124 ], Canals [ 2264-277 ], Manises [ 1370-I-35 ]; Orbeta [ 2192-35 ] , on també en diuen olla [ 265-72,140,141,142 ]; Potries, on també en diuen olla perol [ 1152- 19, 20 ]; d’Uixó [ 8-116 ] [ 42-65 ] [ 1653-92 ] [ 1804-54 ] .

Denominacions segons la mida:

A d’Uixó: de 12 botxa [ 8-116 ].

olleta gran [ 8-116 ].

olleta xicoteta [ 8-116 ].

mutxo [ 8-116 ].

de a cuantillo [ 8-116 ].

mitjaneta [ 8-116 ].

raúd

“Item una olla y un perol de obra de Trayguera [...] “ (inv. Vinaroç, 1606) [ 2368-73 ].

“Ítem vingué a la part del dit Valentí Nos un perol gran, un tallador, set olles, un morter, dos plats obra de Trayguera [...] “ (inv. Traiguera, 1614) [ 2368-205 ].

“Ítem dotze casoles y perols de terra de Trayguera.” (inv. Vinaroç, 1615) [ 2368-73 ].

“Ítem dos perols de terra usats [...] ” (inv. Tortosa, 1634) [ 2368-74 ,204 ].

“Ittem tres perols de terra enuernisats [...] Ittem un perolet de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

“ Obra de terra: [...] perols per a el caldo de les Enfermeries” (València, 1771) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“Poses es bosins de pollastre en un perol de testo” (Martínez Ruiz, A.: Cañís i cañisaes , 66. Monnòver, 1950) [ 810-X-272 ].

| 2 perol Cassola gran i fonda [ 394-43 ] [ 810-VIII-486 ] (Eivissa [ 810-VIII-486 ]; Guardamar, Baix Segura [ 1866-82 ]; Mallorca [ 810-VIII-486 ]).

| 3 perol Aigüer [ 0 ] Atuell ple d’aigua on el ceramista es va remullant les mans en tornejar (Fraga [ 1650-253 ]).

| greixonera perol Varietat de cassola que té tres litres de cabuda [ 810-VIII-486 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-43 ] [ 810-VIII-486 ]).

| olla perol Varietat d’olla que té set litres de cabuda ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810-VIII-486 ]) Mena d’olla amb base convexa i dues nanses (Potries [ 1152-20 ]) Prod. a: Potries, on també en diuen perol [ 1152-20 ].

| perol d'una ansa Tupí (Manises [ 1728-42,43 ]).

| perol valencià Prod. a: Canals [ 2264-277 ].

perola f . Normalment són d’aram. No obstant, en un inventari barceloní de 1442, se n’esmenta un a de terra [ 955-398 ].

“item Iª olla de terra e Iª parola de terra” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

"dues peroles de terra, una gran i una altra pocha" (inv. Barcelona, 1412) [ 393-226 ].

"Més peroles d aram de obrar sera [...] Més peroles de obrar sera de terra [...] " (inv. d'apotecaria, Reus, darrer quart s. XVI) [ 1428-125 ].

peroler perolera m . i f . Oller o ollera ( d’Uixó [ 8-116 ] ) .

perolet m .

| 1 perolet Fireta [ 0 ] Joguina (Orbeta [ 265-161 ]).

| 2 perolet Cassola petita [0] De forma aplanada, amb les parets corvades cap endins i la vora lleugerament exvasada per sostenir la tapadora (Orbeta [ 265-73 ] [ 729-125 ]) Prod. a: Orbeta [ 265-161 ] [ 729-125 ] [ 2192-35 ] [ 2264-278 ] , on també en diuen cassoleta d’ous i olleta de Pasqua [ 265-73 ].

| 3 perolet Perol petit (Potries [ 1152-20 ]) Prod. a: Potries [ 1152-20 ].

“Ittem un perolet de terra.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

| 4 perolet Per guardar tords vius per a reclam, en època de caça. Té forma de gerra cilíndrica, de parets bombades, de poca alçada, amb foradets laterals per permetre respirar al tord (l'Alcora [ 1653-109 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-109 ].

pes m .

"dos pesos de terra de pesar lane" (inv. Ciutat de Mallorca, 1512) [ 1522-74 ].

| pes de xarxa Prod. a: probablement, Quart d’Onyar [ 2899-189 ].

pesó m . Part del vernís que, en sedimentar-se excessivament al fons del recipient dins del qual està en suspensió, es converteix en una massa solidificada que, a vegades, costa molt de desfer. També es forma, de manera més infreqüent, a la basseta on es prepara el caldo i en els recipients que contenen els colors líquids (Manises [ 353-83 ]).

pessa f . V. peça .

pestanya f . Denominació moderna d’un motiu decoratiu de la pisa daurada de Manises, de la primera meitat del segle XVI [ 1208-42 ,43 ] [ 1212- 208, 222 ] [ 1491-58 ,61 ].

petar v . Esberlar-se l’obra a causa d’un corrent d’aire, mentre es troba dins del forn (Traiguera [ 1257-110 ]).

petchallet m . V. pitxellet .

petché m . V. pitxer .

petchel m . V. pitxell .

petgell m . [ 810-IX-5022 ] Cadascun dels peus drets sobre els quals s’aferma tota la màquina i utillatge del terrisser ( del Camp [ 23 ]).

petit m . o petita f .

| 1 petit Petricó [ 1070-1403 ] Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia del Conflent, , el Ripollès, l'Empordà i de Vic, igual a un petricó o quarta part del porró, és a dir, uns [ 1692-193 ] A Berga, el segle XVIII, 1 porró de vi equivalia a 4 petits [ 186-II-471 ] Per mesurar oli exclusivament (Palafrugell [ 0 ]) .

"un petit de brou de la olla" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-34 ].

"Se posa un ansat al foch ab un petit de llet [...] s'i posan 3 petits de vi blanc [...] mitg petit de llet." ( , receptari de 1867) [ 1691-122,123,129 ].

| 2 petit Una mena de defecte de cuita (Verdú [0]).

“Sempre que es queixin los traginers de jornada mala, per blancs, negres, crus o petits , des que ho decidiran los capitans, oits los vots de tots, si es deuran vendre o no, s’entèn per torn.” (Reglament de la Unió de Canterers de Verdú, 1847).

petita f .

| 1 petita Petit [ 0 ] .

| 2 petita Unitat de mesura de capacitat per a oli. A Valldemossa (Mallorca), equival a uns . Al Rosselló, equival a 1 / 64 del dorc, o sia, [ 1692-193 ].

petjapapers m . Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ].

petricó m .

| 1 petricó V. tb. cigaló , petit , quart de porró , quartillo , roquill Unitat de m esura de capacitat per a vi (Catalunya [ 0 ] , Vall d'Àneu [ 1853-94 ] ) Mesura per a oli. És la vuitena part d'un quartà (Cervera [ 1455-121 ]) Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d’un porró, és a dir, a ( Alt Berg ue dà [ 186-II-471 ], Segrià [ 1608 ]) A Ulldemolins s’usava la carga de vi de 8 càntirs, de 8 porrons, de 4 petricons [ 48-III-119 ] A Barcelona equivalia a ; a Girona, a ; a Lleida, a ; a Tarragona, a [ 1692-193 ] .

| 2 petricó Tupí d’un petricó de capacitat (Peralta de [ 1038-158 ]) Atuell de mesura d'un petricó de capacitat [ 0 ] Mesura per a vi en forma de tassa amb la nansa baixa (Torredembarra [ 4-157 ]) Prod. a: Barcelona, de d’alçada [ 5 ] [ 7 ]; Torredembarra [ 4-157 ] .

petunts é m . Roca feld spàtica fusible, usada en la fabricació d'esmalts i de porcellana. Conté silicat d'alumini combinat amb potasa, sosa, calç i bari [ 0 ].

petxel m . V. pitxell .

petxeleta f . V. pitxelleta .

petxeleta f . V. pitxelleta .

petxell m . V. pitxell .

“ petxell . m. pitxell .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-333 ].

petxella f . V. pitxella .

petxellet m . V. pitxellet .

petxelleta f . V. pitxelleta .

petxer m . V. pitxer .

petxerull m . V. pitxerull .

petxín m . Gerra petita, d’uns 8 litres de capacitat (Benissanet [ 31 ]) De 7-8 litres [ 89-201 ] De 5 litres [ 117-96 ] [ 2261-171 ] Prod. a: Benissanet [ 31 ], Miravet [ 4-148 ] [ 11-217 ] [ 13-122 ] [ 31 ] [ 89-201 ] [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

petxina f .

| 1 petxina Peça desconeguda [ 0 ].

" petxinas , tres grans ÿ una xica, negres" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

| 2 petxina Ornament esculpit en forma de copinya [ 2000-1290 ].

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina , segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

| 3 petxina La volta de la boca del forn de terrisser (Barcelona [ 810-VIII-537 ]).

| 4 petxina Culla [ 0 ] .

“Item I dotzena de cuyes alias petxines .” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-94 ].

petxinet m . Dim. de petxín Gerra petita, d’uns 3 litres de capacitat (Miravet [ 117-96 ] [ 2261-171 ] ) Prod. a: Miravet [ 117-96 ] [ 2261-171 ] .

petxorrull m . V. pitxorrull .

petxorull m . V. pitxorull .

peu m .

| 1 peu Part sortint de la base d'un recipient que li serveix de suport [ 1666-168 ].

"Porta ella lo poál d'argila catalana,

Panxut de cos y prim de peu , ansa y galets.

Vernissats, que a Tuhir los terricers adrets

Pastan, recordant-se de l'amfora romana." (poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].

| 2 peu V. tb. rest , sostre L'obra negra s'enforna apilada en peus ( [ 4-167 ], Quart d'Onyar [ 4-167 ]) Als forns rectangulars (no als rodons), cada sostre de peces està format per fileres horitzontals de peces juxtaposades, que reben el nom de peus . Els peus són rectes, en adaptar-se a la forma del forn (Pere Mateu, de ca l’Amadeu, i Lluís Mestres, de cal Fusteret; Quart d’Onyar, 1996 [ 0 ]).

| 3 peu L’estiba petita i rodona formada per l’entestat i les caixes plenes de pisa que hi ha en el centre i dins del segon volt, del qual està separat per un passadís circular. Forma part de la disposició general de l’obra a coure en un forn de terrisser (Blanes [ 24 ]).

| 4 peu m . o peu de posar V. tb. peanya Peça independent que forma la base d'un coronament de ceràmica i el recolza sobre la resta de l'edificació [ 6-78,79-10 ]. Prod. a: obrador Brossa, Sarrià, Barcelona [ 6-78,79-10 ].

"10 peus de posar de teulada ab deu carabases totes de terra envernisades" (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-336 ] De l'any 1596, segons [ 2079-88 ] No era obra pròpia, segons [ 2079-88 ] .

"Poms amb sas carabassas ÿ peus , grans ÿ xichs" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem dodse peus jaspeats ab sos formigues, y testos de campanas tot envernisat." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| 5 peu Pedestal (Esparreguera [ 1882 ]).

| de peu , de mig peu V. tb. calces , canal , canó Una mida de calces [ 0 ] Una mida de canal [ 0 ] Unes mides de canons [ 0 ].

| En el forn d’escudeller hi ha el peu de davant , el peu d’enmig i el peu de darrere (Inca [ 810-VIII-540 ]).

| peu anular Peu d'un atuell, en forma d'anell, és a dir, amb l'interior buit [ 0 ].

| peu de copa Peu d'un atuell, de forma atrompetada [ 0 ].

| peu de coronament V. peu , accepció 4.

| peu discoidal Peu d'un atuell, en forma de disc massís [ 0 ].

| peu de llàntia Busqueu-ho a llàntia .

| peu de margalló Primer dels grups de taulells que es munten a l’enfornament de fi . Ocupa, a partir de l’última rodà , el semicercle central de la cambra de cocció. Se l’anomena d’aquesta manera perquè pren forma semblant a la de les fulles del margalló (Manises [ 353-84 ]).

| peu de pom V. peu , accepció 4.

| peu de rima A les bòbiles, nom que rebien les fileres més baixes dels enreixats (Granollers [ 2257-91 ]).

| peu de sortidor Prod. a: [ 189 ].

“ peus de surtidor ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].

peus m . pl . Conjunt dels grups de taulells que, a l’enfornament de fi , ocupen la part central de la cambra de cocció (Manises [ 353-84 ]).

pexel m . V. pitxell .

pexelaça f . V. pitxellaça .

pexelet m . V. pitxellet .

pexeleta f . V. pitxelleta .

pexell m . V. pitxell .

pexella f . V. pitxella .

pexellet m . V. pitxellet .

pexelleta f . V. pitxelleta .

pexillet m . V. pitxellet .

piar v . Pastar el fang [ 1640-18 ] Per homogeneitzar el fang i eliminar-ne les oclusions d'aire, just abans de modelar-lo a la roda (Verdú [ 1640-18 ] [ 1673-30 ] ).

piatge m . Operació de pastat que consisteix a trepitjar el fang amb els pe us de manera sistemàtica (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] ) .

pica f . i la varietat formal picha V. tb. picó .

| 1 pica Esments de tipologia indeterminada:

"dues piques de terra en el corral, vora una pica de gallines" (inv. Llucmajor, Mallorca, 1425) [ 1522-75 ].

"una pica de terra de tenor de V quarters [...] una pica de terra de selar fogasses de V o VI quarters " (inv. Santanyí, Mallorca, 1528) [ 1522-75 ].

"En altre celler [...] Item una pica gran de terra." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-260 ].

"En lo rentador [...] una pica de terra" [ortografia normalitzada] (inv. Ciutat de Mallorca, 1633) [ 1835-264 ].

| 2 pica Aigüera [ 0 ] Peça de pedra o de terrissa que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per rentar, amerar, banyar-s’hi, abeurar animals, etc. [ 810-VIII-552 ] Peça de pedra, de terrissa, etc., clavada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb una concavitat destinada a rebre aigua o altre líquid [ 1070-1407 ] N'hi ha de dos tipus. De l'un, per a l'aigüera, es coneix un exemplar de 1714, de Quart, fet a torn; més tard es feren industrials, quadrades o rectangulars. L'altre tipus, en forma de petxina, semicircular o en quart de cercle, és per a fonts o aiguamans [ 1650-241 ] Per rentar la vaixella [ 60-23 ] Prod. a: Quart d'Onyar [ 1650-241 ] .

"Item una picha de terra per tenir aygua, hun librell de pestar" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

"Diumenge i dilluns vaig tornejar les piques que queden molt be." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1913) [ 2294-177 ].

| 3 pica Pica gran, de pedra, de forma cilíndrica i molt baixa. S’usava a les terrisseries per picar el vernís amb el picó (Blanes [ 24 ]).

"Ittem una pica de pedra, y picó de ferro per fer picadis tot molt usat." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| 4 pica De pedra. Servia per triturar l’argila, fer-li les addicions convenients i barrejar-la amb aigua (Inca [ 1091-51 ])

| 5 pica o ribell de porc Generalment sense envernissar (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ], Marratxí [ 1750 ] [ 2899-41 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

| 6 pica o pica beneitera ( [ 4-140 ] [ 21 ], Olot [ 5 ], Mataró [ 16-85 ]), d'aigua beneïda , d’aigua beneita , per a l’aigua beneita V. tb. aiguabeneiter , aiguabeneitera , beneitera , pila , pileta , piqueta , salpasser , tenidor d’aigua beneita Peça còncava adosada a una placa, per penjar a la paret [ 131-97 ] Làmina plana de formes diverses, amb relleus emmotllats, que té una petita pica adossada a la part de baix [ 1650-263 ] Servia per penjar-la al capçal del llit, amb aigua beneita [ 1650-263 ] Pica de l’aigua beneita d’una església [ 1070-1407 ] Serveix als catòlics per prendre aigua beneita abans de senyar-se [ 0 ] Segons Marçal Olivar, les primeres serien del segle XVI [ 1346-26 ] Prod. a: Barcelona [ 2492-49 ], [ 4-140 ] [ 21 ], Manises [ 6-84,85-9 ], Mataró [ 16-85 ], Olot [ 5 ].

“Una picha per tenir aygua beneyta de obre de Malica.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-387 ].

"Item una pica de pisa per posar aygua beneyta " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-297 ].

| pica d'aigua beneïda brodada (Mallorca [ 1868-282 ]).

| pica de bacallaner Per posar el bacallà en remull [ 60-23 ].

| pica baptismal De ceràmica, de pedra o d’altres materials. Peça còncava amb tapadora que, en la religió catòlica, conté l’aigua beneita destinada al sagrament del baptisme [ 131-97 ] Prod. a: Barcelona [ 2492-35 ].

| pica beneitera V. pica , accepció 6 .

| pica de porc V. pica , accepció 5 .

| pica de pou De forma rodona o rectangular amb els angles arrodonits . Mai no s’envernissava. Es col· locava inserida en un dels murs dels pous o aljubs. S’utilitzava per deixar-hi el poal o dipositar-hi l’aigua que, de la pica de pou , mitjançant un o dos canons, anava a una altra pica, sovint de pedra, que servia per rentar [ 265-55 ] Es col·locava al costat del pou i s'hi buidaven les galledes de l'aigua extreta. Forma cilíndrica amb un eixidor prominent i generós. Per omplir els cànters [ 2261-116 ] Per tenir-hi el poal [ 2192-38 ] ( Marina Alta [ 2196-93 ], Orba [ 265-55,120,121 ] [ 2192-38 ] , Orbeta [ 2261-116 ] ) Prod. a: Orba [ 265-55,120,121 ] [ 2192-35 ,38 ] , Orbeta [ 2261-116 ] .

picada adj . Se’n diu de la peça engalbada, que encara no està empellada, quan queda senyalada per l’acció de la pluja ( [ 21-84 ] ) .

picadís m . Segurament, vernís polvoritzat [ 0 ].

"Item setanta somades de terra de gerrer entra blancha e vermella e pasta pestada e piquedís " (inv. de gerrer, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-272 ,198 ].

"Primo, hun munt de picadís ." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

"Item, per los ports de dit picadís , canals y demés terrissa [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

"Ittem Un cosi dolent ple de picadis que hi cap una quarttera [...] Ittem una pica de pedra, y picó de ferro per fer picadis tot molt usat [...] Ittem unes tres quarteres de fusta per mesurar lo picadis [...] Ittem un test gran esquerdat ple de picadis [...] Ittem un moli per moldrer picadis molt dolent ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"quatre quarteras picadis " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

"De dies ha que en Martorell te el picadís i bataigües." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-149 ].

picador m .

| 1 picador Eina emprada pels terrissers per compactar el fang, encara cru, de les gerres i, així, eliminar oclusions i millorar-ne l'estanqueïtat (Esparreguera [ 1-46 ] ) Estri de fusta per picar el cul de les cassoles (Quart d’Onyar [ 2423 ]) .

| 2 picador Eina emprada pels rajolers. Es composa d’un pal llarg per agafar-lo amb les mans. A la part inferior té una fusta perpendicular al pal, amb la part externa protegida per una planxa d’acer, que té la mateixa forma que la peça que el rajoler ha de picar. Quan les peces estan desemmotllades i mig seques, s’aplanen amb el picador, a fi d’eliminar vicis i contraccions adquirides durant l’assecatge ( Granollers [ 2257-92 ]; Llambilles, can Creuet, 1996 [ 0 ] ; Regencós [ 136-74 ] [ 1566-23 , 26, 86 ], V ilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ] ) .

| 3 picador picadora Qui es dedica a “picar e pastar” la terra (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades . Barcelona, 1514-1519 [ 47-93 ] ) .

“Jaume Pera, picador de terra [...] Miquel Poncela, picador de terra.” (Barcelona, fogatjament de 1516) [ 47-93 ].

| 4 picador Lloc de l’obrador destinat a picar-hi la terra [ 0 ].

“Item inveni suptus porticum dicti hospicii, in loco vocato picador circa unam barcatam et mediam terre de jarrers.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

picar v .

| 1 picar Operació del ram de l'olleria [ 0 ].

“ [...] per picar 22 oles [...] per picar les oles [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades . Barcelona, 1514-1519) [ 47-93 ].

| 2 picar ( del Camp [ 23 ]) picar la terra ( [ 137-12 ]) Operació de desterrossar fins a reduir a pols la te rra estesa a l’era de l’obrador quan ja és ben seca ( [ 137-12 ] [ 1783-26 ] , del Camp [ 23 ]) Es feia amb una maça ( [ 137-12 ]) Desterrossar l’argila mitjançant la maceta (Traiguera [ 1257-110 ]) Abans d’utilitzar el fang d’argila, s’havia de “ picar ”, feina que feien amb els peus, i després “pastar”, que era feta amb les mans. Mentres, anaven treient les pedretes i impureses que hi detectaven (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades . Barcelona, 1514-1519) [ 47-93 ] [ 131-123 ].

"Item, huna massa de fusta per picar terra ." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

" [...] 10 hores colar, posar aigua i picar terra. ." ( , , 1911) [ 1783-36 ].

" [...] aquet munt de terra bona i picada [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-121 ].

| 3 picar Moldre [ 0 ].

"un picó de ferro de picar vernís" (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

" Picar engalbes i colors per a fer probes." ( , , 1911) [ 1783-41 ].

| 4 picar Eliminar, amb el picador, la rebava que restava a la part superior de les peces de rajoleria, en treure el motllo ( Regencós [ 1566-26 ,86 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ] ) .

"Baldosas a la francesa [...]

Rajola palmo elaborar: 28 reales

id. " cortar á: 8 reales

id. " picar y rayar: 7 reales

Rajola esgarsada laborear: 12 reales

Id. " cortar: 3 reales

Id. " picar y tallar: 2 reales

Id. " disfrutar y desplegar: 4 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

| 4 picar Donar copets a la terrissa crua, sobre una superfície plana, perquè el peu s’adapti bé ( del Camp [ 23 ]).

| 5 picar Apareix a documents de la fàbrica Pujol y Bausis, d'Esplugues de Llobregat, amb el significat d' estergir [ 2038-45 ].

| fons picat Denominació moderna d’una sèrie estilística de la pisa daurada de Manises, que també fou copiada a Barcelona [ 1306-55 ].

| picar plom Trossejar la massa vitrificada en què s’havia convertit la mescla després d’haver estat fosa. Per fer-ho s’emprava la maceta i es realitzava a sobre d’una superfície pavimentada amb trossos de moles de granit usades (Manises [ 353-84 ]).

| picar la roda Fer moure amb el peu la pala de la roda ( [ 21-80 ]).

picha f . V. pica .

pichella f . V. pitxella .

pico m . Cast.

| 1 pico Cànter amb el llavi de la boca lobulat. Per beure a morro (Tivenys [ 2261-161 ]) Canterella a mb un galet lateral [ 1650-239 ] (Tivenys [ 442 ] , denominació actual [ 1650-239 ] ) Alcover-Moll accentua picó i defineix com a “mena de càntir amb dues anses laterals i un sol broc llarg i ample al damunt (Tivenys)” [ 810-VIII-564 ] Prod. a: Tivenys [ 3-46 ] [ 5 ] [ 60-18 ], on se’n feien de diferents varietats, segons creació de primers de segle XX [ 442 ].

“PICO, m. Canti de forma especial, ab dúas nansas laterals y un sol broch llarch y amplet á la part de sobre.” (recollit a Móra d’Ebre, 1887) [ 954-168 ].

| 2 pico Càntir amb tarot, galet i nansa al capdamunt (Terres de l’Ebre [ 19-16 ] , Tivenys [ 60-19 ] ).

| pico arrossero El més gran, d’uns de capacitat [ 442 ] [ 1729-73 ] Usat pels jornalers que treballaven als camps d’arròs [ 1729-73 ] Prod. a: Tivenys [ 442 ] [ 1729-73 ] .

| pico de boca ampla [ 8-105 ] [ 442 ] [ 1994 ] o de boca [ 100-II-61 ] Prod. a: Tivenys [ 8-105 ] [ 442 ] [ 1994 ] .

| pico de boca estreta Per servir l’aigua a taula en dies de festa grossa (Tivenys [ 4-155 ]) Prod. a: Tivenys [ 8-105 ] [ 31 ] [ 100-II-61 ] [ 442 ] [ 1994 ] .

| pico de campanar [ 442 ] o de campana [ 100-II-61 ] V. tb. cànter de campanar Per servir l’aigua a taula en dies de festa grossa (Tivenys [ 4-155 ] [ 19-15 ]) Prod. a: Tivenys [ 4-155 ] [ 8-105 ] [ 19-15 ] [ 31 ] [ 60-35 ] [ 100-II-61 ] [ 442 ] [ 1650-240 ] [ 1994 ] .

| pico de moix ó [ 8-105 ] [ 100-II-61 ] o de moixonet [ 31 ] [ 442 ] [ 1994 ] V. tb. cànter de campanar Per servir l’aigua a taula en dies de festa grossa [ 4-155 ] Prod. a: Tivenys [ 4-155 ] [ 8-105 ] [ 31 ] [ 100-II-61 ] [ 442 ] [ 1650-240 ] [ 1994 ] .

| pico palmero V. pico de taverna .

| pico del paumerol o dels paumerols V. pico de taverna .

| pico de rall Porta un colador per separar les impureses [ 1729-73 ] Prod. a: Tivenys [ 8-105 ] [ 31 ] [ 60-36 ] [ 442 ] [ 1729-73 ] [ 1994 ] [ 2261-158 ] .

| pico de taverna Prod. a: Tivenys [ 100-II-61 ] [ 442 ], on també l’anomenaven pico palmero [ 8-105 ] [ 100-II-61 ], pico del paumerol , dels paumerols [ 1994 ] o canteret de taverna [ 31 ].

picó m .

| 1 picó Pica petita (Segarra [ 810-VIII-564 ], Urgell [ 810-VIII-564 ]).

| 2 picó Petit dipòsit, situat al costat de la bassa, on es diposita l’aigua que sobra d’aquesta (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ]).

| 3 picó La maneta de la pica de pedra. És un cilindre de ferro aprimat en la seva meitat i unit a un mànec llarg de fusta. El picó serveix per picar el vernís posat a la pica de pedra i que s’usarà per envernissar l’obra (Blanes [ 24 ]).

"un picó de ferro de picar vernís" (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

"Ittem una pica de pedra, y picó de ferro per fer picadis tot molt usat [...] un pico de tall i punta per picar lo moli ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| 4 picó Menjadora de gallines de forma circular baixa, amb paret cònica invertida [ 1650-256 ] Prod. a: Sant Sadurní d’Anoia [ 1650-256 ].

picoi m .

| 1 picoi Agafador de cobertora o tapadora (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-16 ]; , obra vermella [ 21-82 ]; del Camp [ 23 ]) Agafador de morter (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-15 ]).

| 2 picoi El broc petit, per beure a galet (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-17 ]).

picoll m . Bec, peça llarguera i prima que surt d’un objecte ( [ 810-VIII-564 ], Pallars [ 810-VIII-564 ], Ribagorça [ 810-VIII-564 ]).

picot m . Abocador o bec de pessic (Agost [ 1813-7 ]).

picotí m .

| 1 picotí Mesura de capacitat per a grans, equivalent a la quaranta-vuitena part d'una quartera o a la quarta part d'un quartà [ 2000-1294 ] A Girona equivalia a 1,5 litres aproximadament [ 562-40 ] .

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de carga; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

| 2 picotí Silló picotí (Verdú [ 2351-31 ]).

pífol m . Xiulet [ 1070-1410 ].

piger m . [ 811-III-900 ] [ 1888-II-342 ] V. pitxer .

pigera f . V. pitxera .

pila f .

| 1 pila Cossi (Girona [ 0 ]).

"Ítem en les piles olieres de la dita casa [del oli] fan a fer a dues cubertor de fusta nova [...] " (Girona, 1437) [ 2123 -639 ] Segons Narcís Soler, es tractava de grans cossis de terra negra de Quart d'Onyar, dels que encara n'ha arribat el record.

| 2 pila Sitra, dipòsit per a oli [ 1296-427 ].

| 3 pila Piqueta de l’aigua beneita ( [ 1774-88 ]).

“ [...] huna pila per aygua beneyta, per II s.” (encant Lleida, 1483) [ 2901-1313 ].

| 4 pila Amuntegament ordenat d’obra cuita ( del Camp [ 23 ]).

| 5 pila Dipòsit cilíndric amb un motor que fa girar un eix vertical, provist de pales horitzontals. Serveix per barrejar l’argila amb l’aigua (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

pilar m .

| 1 pilar Cadascun dels suports que els terrers deixen a la capa argilosa, perquè sostinguin el “trespol” o sostre de la mina ( del Camp [ 23 ]).

| 2 pilar Pastó [ 0 ] Porció de fang, maurada i llesta per anar a la roda (Bellver de Cerdanya [ 6-53-9 ]).

| 3 pilar V. tb. fust de columna a l’entrada columna Pilar arquitectònic, de terra cuita [ 0 ] .

“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars , sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].

| coberta de pilar de tanca V. a l’entrada coberta .

pilaret m . Peça de pasta refractària que s’usa per formar l’ encasc ada en els forns de coure taulells (Manises [ 353-84 ]).

pilastra f . Element arquitectònic decoratiu, de secció rectangular, sempre adossat a un parament. Hi ha columnes i pilastres que són totes elles de terra cuita, peró són molt rares. N'hi ha força amb el fust de pedra o de morter motllurat i únicament el capitell de ceràmica [ 1885-13 ].

piler pilera m . i f . Q ui fa piles d’algun material, com de fang a les rajoleries [ 810-VIII-575 ] [ 1070-1411 ] .

pileta f . V. tb. pila Dim. de pila Pica beneitera [ 0 ] Piqueta per tenir aigua beneita al costat del llit, a l’entrada d’una capella, etc. (País Valencià [ 810-VIII-575 ], Tortosa [ 810-VIII-575 ]).

“Ítem, una pileta de terra, per aygua beneyta.” (inv. Lleida, 1481) [ 2901-1214 ].

“Ítem, huna pileta de Màlega, per aygua beneyta.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1289 ].

“Ítem, una pileta de terra blancha, per tenir aygua beneyta.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1847 ].

piló m .

| 1 piló [ 651-21 ] V. tb. pilonet de fang Pastó; porció de fang que es posa al torn per modelar una peça (Castellciutat [ 6-61-11 ]).

| 2 piló El que fan els rajolers i teulers amb el fang pastat i preparat per fer teules i rajoles; té forma cònica [ 824-VI-144 ].

| 3 piló V. tb. maça Per moldre l’argila (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]).

| 4 piló Bassa on es barreja l'argila amb l'aigua. La barreja es remena amb llegons i posts a fi de que les pedres es dipositin al fons. En acabar l'operació, el fang es cola i es passa a les basses (Agost [ 1597 ]).

pilonet m . Dim. de piló .

| pilonet de fang Pastó [ 0 ] P orció de fang que es prenia per fer una peça ( d’Urgell [ 6-67-30 ]).

pilot m . Pastó [ 2261-167 ] P orció de fang que es posa sobre la roda ( Miravet [ 2261-165 ,167 ], Tivenys [ 4-162 ] [ 1729-73 ]).

pimenter m . Pimentera [ 0 ] Gerra pimentera [ 0 ] .

“tres pimenters de terra grans” (inv. castell de Calonge, 1466) [ 182-291 ].

pimentera f . i la forma pimantera V. tb. cànter de vi , gerra pimentera , gerreta pimentera , pimenter , pimentereta Cànter amb dues nanses, generalment envernissat de color verd, generalment per tenir-hi vi [ 0 ] Per posar-hi el piment o la clareia [ 955-380,398 ] Per guardar el piment, vi preparat amb espècies i endolcit amb mel o sucre. Als inventaris, aquesta peça apareix freqüentment als cellers [ 185-54 ] [ 955-398 ].

“Item I pimantera en que ha aygua ros. IIII lliures [...] Item II pimenteres .” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-45 ,60 ].

“ [...] dues pimenteres de terra aptes ad ferendum aquam [...] ” (inv. Barcelona, 1373) [ 185-67 ] [ 955-388,398 ].

“item una pimentera de terra per tenir vin blanch o vin cuyt [...] item una pimentera [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1389) [ 1169-47 ].

"tres pimenteres de terra" [ortografia normalitzada] (inv. Barcelona, 1389) [ 393-203 ].

“item Iª pimentera vert” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“ [...] duas pimenteras terreas magnas. item unam pimenteriam parvam [...] item IIII pimenteres , II granetes e II poques.” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“item una pimentera gran verda” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“item duas pimenteres grans, de terra, verdes.” (inv. Barcelona, 1396) [ 1169-51 ].

“ [...] dues pimenteres de terra verdes e [...] tot buyt.” (Barcelona, 1398) [ 119 ].

“item una pimentera ab II nanses, de capacitat de I barral. item II pimenteres mijanceres e una poca.” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-53 ].

“Ítem, en lo celer [...] Iª tenayla plena de vin blanch, de tenguda de VIII migeres. Ítem, altra tenaylla de tenguda XII migeres. Ítem, una pimentera de tenguda de Iª migera. Ítem, IIII tenaylles grans, de terra [...] “ (inv. Lleida, 1399) [ 2901-661 ].

" dos pimenteres de terra , una de gran i una de petita: 8 sous 6 diners " [ortografia normalitzada] ( encant Barcelona, 1404) [ 393-2 20 ].

"una pimentera de terra" [ortografia normalitzada] (inv. Barcelona, 1408) [ 393-205 ].

“Item Iª pimentera migencera.” (inv. d' apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-532 ].

"Item una permetera [ pimentera ?] verda ab un corton de mell o engir." (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-38 ].

“ [...] dins lo seller [...] dues pimenteres de terra, buydes.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-185 ].

"Item una pimentera [...] La cuyna: [...] Item una pimentera per tenir ayga [...] Lo rebost: [...] Item una pimentera ." (inv. Barcelona, 1431) [ 1680-555,556 ] "Item una pimentera de terra gran [...] IIII. sous .XI. [...] Item una pimentera de terra [...] III. sous." (encant de l'inv. anterior, 1431) [ 1680-585,599 ].

“Item dues gerres pimenteres per a tenir vi. Item una gerreta per a tenir vi [...] Item quatre pimenteres dues enverniçades dins e defora e dues blanches [...] Item quatre pimenteres de terra obra de Barchelona en algunes de les quals ha olives son de continensa de quatre quarteres o aquen entorn. Item una altra pimentera de les dites obra e continensa.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176,178 ].

"Item -I- pimantera de terra." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-283 ].

“ [...] tres pimenteres de terra, abtes a tenir vi.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-272 ].

“Une pimenter e envernissade ab dues nan ces de tenor de sis en set corté s somadals [...] Una pimentera envernissade de tanor de mix barral ab dues nances . ” (inv. Rubí, 1460) [ 955-398 ] [ 1668-500 ,513 ].

“Ítem, una pimentera verda, de tenguda de dos cànters poch més o menys.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1026 ].

“Tres pimenteres de terra grans.” (inv. castell de Calonge, 1466) [ 785-89 ].

“ [...] una pimentera envernissada, petita [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

“Item una gerra gran o pimentera envernissada cuberta de tenor de lentorn vint quarteres buyda.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-207 ].

“en lo celler [...] una pimentera gran, ab dos anses, enverniçada dins e defora.” (inv. Lleida, 1481) [ 2901-1224 ].

“Ítem, una gerra àlias pimentera , enverniçada ab dues anses, ab hun ambudet per traure oli.”, “ [...] una pimentera , per I s., VI ” ( inv. Lleida, 1488 i el seu encant ) [ 2901- 1340, 1347 ].

“Item una gerra envernissada o pimentera per tenir vi buyda.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1220-160 ].

“Ítem tres pimenteres mitjanceres.” (manifest Manresa, 1490) [ 3023-276 ]

“Ítem pimenteres II pentes [?].” (manifest Manresa, 1492 ) [ 3023- 238 ].

"quatre pimenteres de terra envernissades 2 grans e 2 petites" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-75 ].

"una pimentera de terra e una alcola grossa plenas de olivas" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-75 ].

“Item, una pimentera de terra envernissada ab son cubertor e ab dues nanses e un cànter maler e una mongeta, tot de terra [...] ” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-468 ].

“En lo celleret [...] dos pimenteres de terra buydes.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-217 ].

"una pimentera de terra verda plena de olives verdes" (inv. Ciutat de Mallorca, 1504) [ 1522-75 ].

"Item una alfàbia poqueta per tenir olives / Item tres grans alias [?] pimenteres / Item duas gerres envernissades de tenir olives" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

“Ítem, una pimentera enverniçada.” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].

“Ítem una pimentera.” (inv. Manresa, 1511) [ 3023-244 ].

“ pimenteres ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

“En lo seller [...] Item una pluventera verda petita ab circha vuyt quartins de vinagre. / Item altre consemblant pluventera ab circha VIII quartins de vinagre.” [error de transcripció per pimentera ] (inv. Ariany, Mallorca, 1515) [ 1320-29 ].

“En lo seller [...] III alfàbies de tenir oli e dues pimenteres : II l. X s.” (inv. valorat, Banyalbufar, Mallorca, 1517) [ 1322-164 ].

“Una pimentera de terra.” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].

“Ítem, huna pimentera de tera.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1534 ].

"una pimentera mitja de vinagre [...] una pimentera buida" (inv. Puigpunyent, 1519) [ 1568-91 ].

"una pimentera , una exaropera i un refredador: 3 sous" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, una pimentera [...] II s.” (encant Lleida, 1522) [ 2901-1601 ].

“Ítem una pimentera de dos quarters i mig.” (inv. Manresa, 1522) [ 3023-297 ].

" pimentera [...] per tenir aigües" (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1558) [ 1650-242 ].

“1 pimentera gran amb una exeta de coure / 1 pimentera més xica sense exeta” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].

“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters, llebrelles, gerretes , pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa; els cànters a 9 sols dotzena; les gerretes pimenteres a 18 diners una [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

"Item dos pimenteres envernissades buydes: 1 ll." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-324 ].

pimentereta f . Dim. de pimentera .

“Ítem, una pimentereta enverniçada de vert defora.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1254 ].

pinacle m . i les formes picnàcul i pinàcul Coronament arquitectònic, a vegades de ceràmica, en forma d'agulla més o menys ornamentada [ 6-78,79-11 ] Prod. a: [ 1783-13 ] .

“ [...] picant picnàculs [...] per vna espiga dels picnàculs [...] “. Es refereix a pinacles de pedra (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1391) [ 1756-27,30 ].

"Ja he comensat a trevallar, força encoratjat, en l'esbos d'el pinácul aquell que m'encomanáreu ." , " [...] ja ens tindrás á mi i al meu germa á punt de venir á montar els pinacles ." ( , cart es de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1909) [ 2294-60 ,80 ] [ 2367-41 ] .

pinàcul m . V. pinacle .

pindoler m . P ot pindoler [ 0 ].

pinet m . Peça de forma cònica que s’introdueix dins del forn i serveix per controlar-ne la temperatura [ 938-411 ] Peça de ceràmica grossera, de forma punxaguda semblant a la d’un xiprer, que s’usa a la indústria ceràmica per graduar la temperatura del forn [ 810-VIII-583 ] (Manises [ 810-VIII-583 ] [ 938-411 ]).

pinta f .

| 1 pinta f .

“porró: [...] Pitxell | Citra ó pinta per tráurer vi [...] | cetrill [...] ” (Pere Labèrnia, Dicc., Barcelona, 1840) [ 6-58-25 ].

“ pinta : [...] porró [...] ” (Pere Labèrnia, Dicc., Barcelona, 1840) [ 6-58-25 ].

| 2 pinta V. tb. pinte , pinti Fragment de pinta vella utilitzat per decorar les peces [ 19-20 ] ( [ 21- 41, 82 ] [ 137-18 ], Onda [ 19-20 ], Quart d’Onyar [ 136-46 ]).

pintador m .

| 1 pintador Lloc de l’obrador on es decoren les peces de ceràmica (Manises [ 353-84 ] [ 1729-140 ] ).

| 2 pintador pintadora Qui pinta les peces de ceràmica [ 0 ].

| 3 pintador Llanterna [ 0 ] Eina per decorar plats i plates ( Piera [ 1728-30 ], Sant Julià de Vilatorta [ 4-164 ] ) Petit recipient en forma de pera, envernissat per dins, i amb un forat a mitja alçada on es posen trossets de canya de diferent gruix per dosificar la sortida d'engalba [ 10-28 ] .

pintaor m . Var. dialectal per pintador (Manises [ 353-84 ] [ 1729-140 ] ).

pintar v .

| 1 pintar Adornar una peça mitjançant motius acolorits fets a mà, amb trepa, llanterna, etc. ( [ 21-85 ]) Decorar amb llanterna (Blanes [ 4-164 ], Sant Julià de Vilatorta [ 4-164 ]) El segle XIV, a Manises, pictum ha de ser identificat amb el color daurat només a contractes notarials, no a inventaris [ 2770-167 ] .

“ [...] IIII scudelles de terra pintades .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-50 ].

“item una scudella de terra, redona de Máliqua, pintada , ab son cubertor.” (inv. Barcelona, 1396) [ 1169-51 ].

“Primo, li tenia a dar del daurat, de pintar e coura 22 g. 6 ds. [...] és degut comprès lo forn y pintar lo deurat e lo pintar , ha muntat 19 lliures 12 sous 9 d. [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ].

"XI dotzenes de scudelles pintades de daurat y no cuites [...] III dotzenes de plats pintats y no cuits" (inv. escudeller barceloní Gabriel Muxiner, 1545) [ 1747-260 ].

“Ítem, en la post, dos plats mijancers, pintats [...] ” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].

"sobre la fàbrica de dos mil rejoles valencianes [...] las quals rejoles han de esser pintadas [...] " (encàrrec a Salvador Serra, escudeller de Barcelona, 1628) [ 2046-93 ].

“ Pintar alguna cosa [...] Pintar ahynes de terra, ab vidre de roca, fos y tenyit en color . Testacea vasa encausto vitreo pingere. Testacea vasa encaustico vitro pingere [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-856 ].

“ [...] Plats de Pisa pintats [...] Rajolas de Casaria pintadas [ pàssim ] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

" [les rajoles] son tallades i córren perill de secarse masa i allavores no's podran pintar amb llanterna." ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-135 ].

"Ara que els forns van tan be, ara que les terres, les engalves, les formes estranyes i els vernissos de plom semblan no tenir cap secret per nosaltres, no som capassos de pintar ni una sola rejola am vernis blanc .", "Els rejols, bons i engalvats a punt de pintar tots 40." ( d'Empordà, cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-163,166 ].

| 2 pintar Cobrir les peces amb pintura , nom de l’engalba a Castellciutat [ 6-61-12 ].

| pintar sobre coberta V. tb. decoració Aquesta tècnica s’utilitza a Biar a les peces de fons blanc. La peça, una vegada cuita per primera vegada, es cobreix amb vernís opac d’estany o d’arsènic, després es pinta i, per últim, es cou per segona vegada [ 725-47 ].

| pintar sota coberta V. tb. decoració A Biar, les peces on s’ha utilitzat terra ocràcia es couen per primera vegada, després es pinten i es cobreixen amb vernís transparent abans de rebre una segona cuita [ 725-47 ].

| pintar a trepa Decorar la ceràmica mitjançant trepes (Manises [ 353-84 ]).

| pintar amb xeringa ( [ 21-56 ] ) .

pinte f . Bocí de canya buidat en forma de pinta, que serveix per fer decoracions incises ( [ 19-20 ]).

pinti f . Tros de pinta que s’utilitzava per decorar testos (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

pintor -a m . i f . Persona qualificada pels seus coneixements i habilitat de dibuix i de pintar sobre ceràmica (Manises [ 353-84 ]).

pintura f .

| 1 pintura Engalba ( d’Urgell, on també en diuen galba [ 6-67-35 ] [ 6-73,74-19 ] [ 6-77-32,34 ] ) En deien de l’engalba a cal Serrat, de Castellciutat. N’hi havia de blanca, negra, verda i vermella [ 6-61-12 ].

| 2 pintura Productes utilitzats per donar color i decorar la ceràmica [ 0 ].

" [...] que la lleña que es comprará pera coure en los forns la obra se hacha de pagar en dinés, y així mateix a les pintures [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1667) [ 1738-353 ].

| 3 pintura Color que s'ha donat a una peça de ceràmica [ 0 ].

" [...] de fer sinquanta pots de la terra, modo y manera que ara de present se li·n mostra [...] ab las matexas pinturas que son en dit pot [...] " (comanda a Onofre Rodergues, escudeller de Barcelona, 1624) [ 2044-68 ] .

| pintura al greix Bàsicament, consisteix a decorar la peça, ja envernissada i cuita, amb pigments ceràmics afegits a un suport gras o a un oli essencial, i a sotmetre-la a una nova cocció, a temperatura inferior a la de la cocció de la coberta. Emprada el segle XVIII sobre porcellana [ 1787-230 ].

| pintura d'oca Colorant en pols que, amb clara d'ou, servia per decorar els siurells (Inca [ 1972-13 ]).

pinxell m . [error de transcripció per pitxell ?]

“ [...] xxij dotzenes de pinxells ad rationem xij s. dotzena.” [error de transcripció per pitxells ?] (debitori d’Esteve Cisteró, escudeller de Reus, 1576) [ 49-II-75 ].

pinya f .

| 1 pinya Peça globular, plena de foradets, amb un canó per endollar-la a la sortida d’un ribell de cisterna [ 1650-256 ] Per separar les impureses de l’aigua que es recull per a les cisternes [ 1650-256 ] Prod. a: Benissanet [ 13-123 ] [ 45 ] , la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1650- 254, 25 6 ] [ 1729-73 ] , Reus [ 1650-256 ], Tivenys [ 1650-256 ], Torredembarra [ 1650-256 ], Tortosa [ 1650-256 ] .

| 2 pinya Coronament arquitectònic en forma de pinya [ 6-78,79-11 ] [ 1650-260 ] Prod. a: (obra vermella) [ 351 ] [ 189 ], Campos (Mallorca) [ 1972-11 ], Esplugues de Llobregat [ 97-74 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-25,30 ], Potries [ 1152- 16, 17 ] [ 1698 ] , el Vendrell [ 2381 ] [ 3054 ] , Xiva [ 13-108 ] .

“ [...] remates piña con pie grandes Tarrés [...] ” (inv. Pau Pujol i Vila, Esplugues de Llobregat, 1905) [ 97-74 ].

“ pinyes ” (inv. terrisseria , 1936) [ 189 ].

| 3 pinya o retícula ovoide Denominació moderna d'un motiu decoratiu de la pisa daurada del segle XVII [ 1491-59 ,61 ].

| de la pinya o de l'espina Denominació moderna d'una sèrie decorativa de pots d'apotecaria de pisa fets a Barcelona durant el segle XV [ 2009-24 ].

| pinya d’arjub o de cisterna V. tb. pinya de filtre Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ] [ 1994 ] ).

| pinya de filtre V. tb. pinya d’arjub o de cisterna Prod. a: [ 31 ] [ 60-18 ].

| pinya amb ramets Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1590-1610 [ 1212- 209, 222 ].

pinyata f .

| 1 pinyata Mena d’olla [ 810-VIII-594 ] [ 824-VI-149 ] Coromines creu que es tracta d’un “italianisme personal del cuiner del rei de Nàpols” [ 862 ] A Vallauris, França, feien pignattes , mena d’olla amb dues o quatre nanses [ 1167- 132, 134 ] A Biot, França, feien pignattes , també anomenades marmites , mena d’olla amb 4 nanses i vora acanalada per encaixar-hi una tapadora [ 1167-76 ].

“ [...] muda’l de una pinyata o olla en altra e vaja al foch a coure [...] e met-ho en la olla o pinyata que sie nova e bella [...] e met-la dins una olla o pinyata [...] Pendràs una cassola o pinyata cuberta [...] met-ho a bullir en una pinyata que sia ben neta ab poc foc [...] ” ( Libre del coch , Barcelona, 1520) [ 113-76,78,91,95,99 ].

| 2 pinyata Olla, especialment la que es posa penjada a certa altura perquè hom procuri rompre-la d’un cop de bastó anant amb els ulls tapats [ 1070-1414 ] Olla que es penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma ( ball de pinyata ) i que és plena d’aigua, de dolços, d’ocellets, etc.; un dels balladors, amb els ulls tapats, pega bastonada a l’olla, la qual es trenca i deixa caure el seu contingut damunt del dit ballador [ 810-VIII-594 ].

“ Diumenge de pinyata ”: el primer diumenge de Quaresma [ 810-VIII-594 ].

“Els antics balls de pinyata deixaren d’ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars” (Salvador, Carles: Les festes de Benassal . Barcelona: Ed. Barcino) [ 810-VIII-594 ].

| 3 pinyata Rajoló de terra cuita, per fer sostres (alguerès [ 1584-10 ]).

| 4 pinyata Guisat fet en una pinyata [ 0 ].

“ pinyata de carn, naps y de cols” (entremès de 1640) [ 824-VI-149 ].

| 5 pinyata El joc de trencar l’olla ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]).

pinyol m .

| 1 pinyol V. tb. calell , fava , gra de calç Pedreta que resta per descuit a l’argila de fer ceràmica i que, en coure aquesta, es converteix en calç i s’infla després en haver-hi humitat [ 810-VIII-595 ] [ 811-III-904 ] [ 813-78 ] [ 1458-23 ] (Blanes [ 24 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]) Pedra en una rajola, teula etc., que es converteix en calç quan es cou [ 2000-1300 ] .

“ pinyol . m. [...] La pedra introduhida per descuyt en la rajola ó teula que’s converteix en cals al cóurerse. Caliche .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-346 ].

| 2 pinyol Part granelluda i inservible de la terra de terrisser [ 2000-1300 ].

pinyolada f . Els grans o pinyols que el rajoler treu de la terra de fer rajoles (Barcelona [ 810-VIII-595 ]).

pinzell m .

| 1 pinzell Instrument per decorar les peces [ 0 ] A té sis manyocs de pèl col· locats en línia recta, de manera que, en utilitzar-lo, d eixa pintades sis ratlles paral· leles (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 17, 21 ]) Mànec de fusta amb diversos feixos de pèl de cabra, que serveix per pintar les característiques ditades i la rateta de l’obra de Traiguera [ 1257-110 ].

| 2 pinzell Adjectiu substantivat derivat d' obra de pinzell [ 0 ] Determina un nivell de qualitat, no una forma [ 2360-43 ] Segons Osma, l’obra d’escudeller més barata [ 687-15 ] A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una grossa de pinzell de pisa valia 5 sous [ 2360-71 ] .

“ [...] tres jerras de pinzell compartit et tres jerras de mercader. Hanc vendicionem vobis facio videlizet dictas tres jerras de pinzell ad racionem nouem solidorum pro qualibet dotzena grossa et residuas tres jerras de mercader ad racionem octo solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte València, 1407) [ 687-98 ].

“ [...] octuaginta quinque marchos sive marchs operis terre boni mercantibilis et receptibilis videlizet quadraginta quinque marchs de contrafet et quadraginta marchs de pinzell [...] dictorum quadraginta quinque marchs de contrafet ad forum et racionem undecim solidorum regalium Valencia pro qualibet grossa et dictorum quadraginta marchs de pinzell ad forum et racionem novem solidorum dicte monete pro qualibet grossa [...] ” (contracte Paterna, 1412) [ 687-103 ].

“ [...] viginti gerras de contrafet et viginti gerras de pinzell [...] dictas viginti gerras de contrafet ad forum et racionem undecim solidorum [...] pro qualibet grossa et dictas viginti gerras de pinzell ad forum et racionem novem solidorum dicte monete pro qualibet grossa” (contracte Paterna, 1413) [ 687-106 ].

“ [...] Item septem grossas de pinzell senar [...] dictarum septem grossarum de pinzell senar ad forum et racionem decem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1423) [ 687-114,115 ].

" [...] pro qualibet grossa operis terre de papa, viginti duos solidos monete barchinonensis de terno et pro qualibet grossa operis de terra alba, quindecim solidos dicte monete, et qualibet grossa de terra de xipellet ab sol et menys de sol, tresdecim solidos eiusdem monete, et pro qualibet grossa de pinzell , undecim solidos predicte monete, et pro qualibet grossa operis de pages, sexdecim solidos prelibate monete, et pro qualibet duodena concharium terre, decem octo solidos predicte monete." (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ [...] viginti quinque grossas operis terre de contrafeyt senar ad [...] octo solidorum pro qualibet grossa et quindecim grossas de pinzell senar ad [...] septem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1432) [ 687-120 ].

" ii grosses de porrons de pinzell de çafre" (llibre de comptes de l'escudeller barceloní Francesc Reyner, 1490) [ 2360-48 ].

“ pinzell envernissat”, “ pinzell foradat”, s’esmenta, en general, com a mena d’obra daurada (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

"5 dotzenes de pinzell " (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVI) [ 1880-341 ].

| 3 pinzell Eina usada pels modelistes per treballar els originals i els motlles de guix o d'escaiola ( [ 105-14 ]) .

| 4 pinzell Per polir les peces una vegada desemmotllades [ 0 ].

" [...] que quedin les arestes ben vives: que per cap motiu passin pincell ni esponja per polir." (de Pelai Martínez a Terracota de , 1929) [ 105-43 ].

| pinzell de filetejar Pinzell rodó, piriforme, de pèl natural, acabat en punta afuada per poder pintar línies fines. La seva base és gruixuda a fi de retenir una certa quantitat de color (Manises [ 353-85 ]).

| pinzell de pèl Pinzell fet manualment, usat per decorar ceràmica. Preferentment es feia de pèl de crinera d’ase o de barba de segall (Manises [ 353-85 ]).

| pinzell de perfilar El fabricaven els mateixos terrissers amb pel de cua d’ase o de barba de cabró [ 938-412 ] Li retallaven una escotadura [ 938-412 ] (Manises [ 938-412 ]).

| pinzell-pinta Neologisme [ 0 ] Expressió utilitzada per primera vegada per Francesc de Paula Bofill, el 1941. Eina d'escudeller, utilitzada per decorar la pisa daurada reusenca i barcelonina del segle XVI [ 1491-82 ] A Barcelona, es va utilitzar des del 2n quart del segle XVI fins a inicis del XVII [ 1491-83 ] El pinzell-pinta de dues puntes probablement es va utilitzar des del tercer quart del segle XVI [ 1491-149 ] El pinzell-pinta de tres puntes es va usar a Barcelona i Reus, entre mitjan segle XVI i primer terç del XVII, per decorar la pisa daurada [ 2360-133 ] El de tres puntes es va iniciar a Catalunya cap al 1520 i devallà cap a la primera meitat del segle XVII [ 1491-82 ] .

| pinzell-pinta de 2 puntes Neologisme [ 0 ] Nom donat a una sèrie de pisa daurada barcelonina de mitjan segle XVI [ 3069-44 ].

| pinzell-pinta de 3 puntes Neologisme [ 0 ] Nom donat a una sèrie de pisa daurada barcelonina d’entre el 2n quart del segle XVI al 1r quart del segle XVII [ 3069-44 ].

| pinzell de ploma Pinzell per decorar ceràmica. Malgrat el seu nom, era de pèl artificial o natural, però de fabricació industrial (Manises [ 353-85 ]).

pinzell adj . m .

| de pinzell V. tb. obra de pinzell Pisa decorada en verd i manganès realitzada especialment a Inca a partir de 1653 [ 6-63-57 ].

“ [...] Mille et ducentas rajolas liuides enberniçatas et pictatas de pinzell cum diuersis figuris arboribus [...] Ducentas quadraginta rajolas longuas duas pro una de suppra dictis enuerniçatas et depictatas de pinzell [...] ” (contracte València, 1411) [ 687-101 ].

" ii grossas de porrons de pinzell de çafre" (Manises, 1417) [ 2253-62 ].

pinzellada f .

| pinzellades horitzontals paral·leles Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada catalana de la transició del segle XVI al XVII [ 1491-60 ,208 ].

piocó m . Abeurador per a pollets (Esparreguera [ 1022-243 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-243 ].

pipa f .

| 1 pipa Esments de tipologia dubtosa:

"una pipa de terra morischa" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-75 ].

| 2 pipa V. tb. galip [ 2393 ] [ 2400 ] [ 2891 ] Atuell per fumar, consistent en una cassoleta fonda, més o menys decorada amb relleus, de la part inferior de la qual surt un canonet on s'encasta una tija vegetal buida [ 1650-263 ] A Barcelona les feien per exportar a Amèrica [ 4-146 ] Foto de pipes envernissades, de gerrer [ 2885-60 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-263 ] , Barcelona [ 1-52 ] [ 4-146 ] [ 72-69 ] [ 2255-435 ] [ 2335-15 ] [ 2400 ] , Calonge [ 1093-148 ], Ciutadella de Menorca [ 8-319 ] [ 1059-200 ] [ 1337-92,93 ] [ 1729-95 ] [ 1650-263 ] , Girona [ 1650-263 ], probablement Lleida [ 1650-263 ], Llucmajor [ 1755-82 ] , Manacor [ 1755-55 ,82 ] [ 1972-16 ] , Palafrugell [ 6-36-x ] [ 9 ] [ 27-322 ] [ 28 ], Palamós [ 27 ] [ 2400 -173 ] .

“Segons explica Marià Aguiló, com en diversos pobles de [de Boí] i d’altres contrades pallareses, les fadrines sortien a ballar a la plaça fumant amb pipes de terrissa proveïdes de llargs broquets de canya.” (festa del dia 8 de setembre) [ 71-V-66 ].

“ pipes per fumar de porcellana” (inv. de botiga, Mataró, 1826) [ 3028-136 ].

| 3 pipa V. tb. terra de pipa Argila molt blanca, que dóna una ceràmica lleugera, de pasta cremosa, que s'impermeabilitza amb vernís transparent [ 0 ] Pisa fina i llustrosa [ 811-III-905 ].

"Ítem, sinch soperas de pipa ab una de xica, bonas y dolentas. / Ítem, vuit platas llargas de pipa . / Ítem, sis platas grans rodonas de pipa [...] Ítem, tres platas de pipa . / Ítem, una fruytera de pipa reixada. / Ítem, dos platets de pipa groga per jugar." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1417,1418 ].

“ pipa , pisa fina, y llustrosa. Loza . Fictilia vasa.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

"Pipa. f. [...] pisa fina. loza ." (Barcelona, 1839) [ 2221-479 ].

“ pipa . f. [...] Pisa fina y llustrosa. Loza .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-346 ].

| 4 pipa Unitat de mesura de capacitat per a vi, d'equivalències variables segons els llocs. A Catalunya, la pipa és igual a 4 cargues o 512 porrons. En la pràctica, equival a uns [ 1692-195 ] Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada a algunes comarques dels Països Catalans [ 1459-1201 ] [ 1251-1201 ] A Mallorca, la pipa és igual a 16 quartins, o sia, [ 1692-196 ] Al País Valencià, la pipa té 40 càntirs o 640 quartillos o mitgetes [ 1692-196 ].

| mitja pipa Unitat de mesura de capacitat per a vi, equivalent a uns [ 1692-196 ].

| obra de pipa V. tb. terra de pipa Peces de ceràmica fina i envernissada (Mallorca [ 810-VIII-598 ], Menorca [ 810-VIII-598 ]).

“setze xícares ab sos platets obra de pipa , color de xocolate” (inv. Mallorca, 1804) [ 824-VI-150 ].

| pipa blanca Pipa de caolí per a fumar [ 0 ].

“onze dotzenes de pipes blanques ” (inv. d’un botiguer barceloní, 1656) [ 2416-86 ].

Tres-centes cinquanta “ pipes blanques ” (inv. d’un botiguer barceloní, 1685) [ 2416-86 ].

| pipa d’escudeller Prod. a: Barcelona [ 2400-167 ] [ 2953-62 ] .

“ pipa dels escudellers ” (inv. d’adrogueria, Barcelona, 1658) [ 2255-590 ].

| pipa groga

"Ítem, dos platets de pipa groga per jugar." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1418 ].

| pipa reixada Obra de pipa que imita treballs de cistelleria [ 0 ].

"Ítem, una fruytera de pipa reixada ." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1418 ].

piquet f .

| 1 piquet Mugró [ 0 ] Botó sortit i afuat que tanca la botxa de les peces closes [ 19-18 ].

| 2 piquet Càntir (Tivenys [ 4-155 ]) Prod. a: Tivenys, on també en diuen cànter de xiqueta [ 6-12-17 ].

piqueta f . Dim. de pica V. tb. pileta .

| 1 piqueta o piqueta beneitera , piqueta per a l ’aigua benei ta , d’aigua benei ta o benei tera [ 2877 ] Làmina plana de formes diverses, amb relleus emmotllats, que té una petita pica adossada a la part de baix [ 1650-263 ] Servia per penjar-la al capçal del llit, amb aigua beneita [ 1650-263 ] Del primer terç s. XVIII [ 1893-105 ] Prod. a: Barcelona [ 1650-263 ] [ 2360-78 ,166 ] [ 2502-80 ] , la Bisbal d’Empordà [ 1783-19 ] , 1912 [ 765-120 ]; Manises [ 2360-284 ]; Reus [ 31 ], s. XVI [ 49-I-95 ] Denominacions segons la mida: gran (Barcelona, 1681 [ 131-137 ]); petita (Barcelona, 1681 [ 131-137 ]).

“Ítem, una piqueta de aygua beneyta .” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1195 ].

“Ítem, una piqueta de obra de València e huna setreta petita, com a canadella, de dita obra [...] “ (encant de l’inv. anterior, Lleida, 1478 ) [ 2901-1202 ].

"una piquete de obra de Màlicha en què ea pinctada Nra. Sra. ab son fill el bras" (inv. Ciutat de Mallorca, 1528) [ 1522-75 ].

“Ítem, una piqueta de terra blancha, per a tenir aygua beneyta.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1801 ].

“Primo tres dotsenes de piquetes ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-I-95 ] [ 49-II-39 ].

“Una piqueta [...] per un sou.” (encant Reus, 1638) [ 49-II-50 ].

“ [...] una Piqueta de aygua beneyta [...] ” (inv. Reus, 1638) [ 49-II-50 ].

“una piqueta beneitera de pisa” (inv. Torelló, 1644) [ 1369-I-466 ].

El juliol de 1680, consta als llibres de de Convalescència de Barcelona, que es compraren: “50 piquetes ” per a aigua beneita per als llits, per un preu de 3 lliures. El setembre de 1681 se’n compraren 4 de grans per 2 lliures i 6 sous i 12 de petites per 1 lliura i 16 sous [ 131-137 ].

" piqueta " (a inv. de Talarn, entre el 1686 i el 1706) [ 1655-288 ].

“Una piqueta de terra de la Xina guarnida de plata que serveix per posar aigua beneita” (inv. Barcelona, 1711) [ 2418-227 ].

" Piquetas de aÿgua beneÿta ÿ llanternas de terra" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, dotze piquetas .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“ [...] 18 Piquetas de flantum [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

"Item una piqueta de terra obra de Inca, blanca, de posar aygua beneita, usada." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

“ piqueta de pisa [...] ” (inv. Cervera, 1787) [ 824-VI-151 ].

“ piqueta . f. d. Pica petita pera posar aygua beneyta.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-347 ].

“Ytem, una piqueta de porcelana nova.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-260 ].

"En un recuartet [...] Una piqueta de terrissa." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

“ Retaules , sants, plates, aiguamanils, piquetes , pots, testos, bacines i tota mena d'objectes decoratius en fayance, etz. etz." (imprès a fra. de la fàbrica , , 1912) [ 765-120 ] [ 2294-166 ].

| 2 piqueta Càntir petit, de joguina [ 19-23 ].

piràmide f . Element ornamental de sobretaula, a vegades, fet de ceràmica [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ].

piròmetre m . [ 651-21 ] Instrument per mesurar les temperatures de l’interior dels forns [ 1069-18-71 ] [ 1548-2 ] Aparell per mesurar temperatures elevades [ 1070-1418 ].

| cons de Seger Piròmetre basat en un escalat de cons o tetraedres, de diferent composició de quars, feldspat, carbonat de calci i caolí, que es fonen a diferents temperatures segons la composició, emprats per a temperatures entre 600 i 2.000ºC [ 1069-18-71 ]

| piròmetre de Wedgwood Antic piròmetre basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte l’altre [ 1069-18-71 ].

pisa f . i la forma pissa V. tb. ceràmica pisana , faiança , maiòlica , majòlica , obra de pisa .

| 1 pisa [ 1593-114 ] Ceràmica recoberta de vernís blanc opac , cuita a baixa temperatura [ 0 ] Ceràmica recoberta per una capa blanca i opaca constituïda per òxid de plom, amb l'adició fonamental d'òxid d'estany, element que li dóna opacitat i el color blanc característic. El mot va ser pres pel català al segle XVI, de la ciutat italiana homònima, d'on, aleshores, en venien importacions ceràmiques [ 1531-24 ] Terra cuita coberta amb una capa de blanc d'estany. Deriva de què aquesta ciutat toscana en fou un important centre productor [ 161-91 ] Ceràmica recoberta d'un vernís vitrificat transparent o opac [ 1070-1418 ] [ 2000-1304 ] Ceràmica policroma importada d'Itàlia durant el segle XVI [ 56-136 ] Segons , a la primera meitat del segle XVII, només es deia pisa a l'obra d'escudeller barcelonina pintada de blau o de blau acompanyat de colors complementaris. L'obra daurada quedava exclosa d'aquesta denominació [ 1491-47 ] Ceràmica fina, regularment blanca [ 811-III-909 ] Faiança [ 1666-169 ] .

"Item unam servitoriam parvam de pisa ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1376) [ 2291-10 ].

“En una instància [ sic ] entre la entrada y cuyna / Item dotze plats pintats los quatre de obra de Pisa y los altres obra de Reus.” (inv. Reus, 1503) [ 49-I-96 ].

“Més dos graelets de pissa y sinch plats petits” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1522) [ 1338-287 ].

“grassala o librella de pisa ” (inv. Barcelona, 1550) [ 824-IV-180 ].

“Item tres plats de obre de Pisse . Item tres plats de obre de Malica [...] ” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1566) [ 1280-153,154 ].

“ [...] tres plats de pisa.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

“Item una dotzena de plats, sis de obra de Piza , los altres comuns a Bernad Vives per XII s.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-229 ].

“En la sala [...] una fruytera obra de Pisa .” (inv. Reus, 1585) [ 49-I-96 ]

“ [...] un altre pot de terra de pisa de color blancha y blau cubert de pergami [...] ” (Barcelona, 1590) [ 812-VI-176 ].

"obra de Pisa " (inv. Mataró, 1592) [ 1491-35 ].

"LXXII plats de obra de Pisa , blancs i blaus [...] LXVI plats grans i petits, obra de Pisa , blancs i pintats" (inv. Porreres, 1598) [ 1522-79 ].

“Item tres plats grans de pissa . Item trenta dos plats de servissi de pissa [...] set plats de pissa petits [...] “ (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, Mallorca, 1615) [ 1051-470 ].

"Ittem tres plates de pisa blanques ÿ blaves grans usades. / Ittem sis plats tambe de pisa blanchs ÿ blaus mitjansers usats [...] Ittem dos satrillets ÿ una pabrera de pisa blanchs ÿ blaus usats." (inv. Mataró, 1646) [ 1812-191 ].

“Ittem huit dotsenes de plats blancs de pisa y una dotcena del mateix pintats de blau y una dotcena de plats de pisa de polla los uns blancs y los altres blaus.” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“Obra de pisa de la terra [...] Una pebrera de pisa fina, 2 sous.” (Barcelona, tarifa 1655) [ 99-267,268 ] [ 111-55,56 ].

“ [...] una orsa de pisa de azucar rosada [...] ” (inv. palau del Duc de Gandia, 1670) [ 1154-39 ].

“Una gibrelleta de pisa blancha venuda per dos sous” (inv. Vic, 1692) [ 824-VI-151 ].

“ [...] 18 algerres de pisa , 2 de rebuig [...] ” (inv. apotecaria Vallbona de les Monges, 1699) [ 123-40 ].

“Item una sort de plats olles y escudelles de terra y pisa ” ( Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243: inv. Barberà del Vallès, 1702).

"Tarifa de totes sorts de obra de terra, es com se segueix. Obra de terra de Pisa , ò de altres parts de Italia, fina, val la grossa sis lliures." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-104 ].

“Un plat gran de Pisa de casa del capità, 5 s. y 8 ds.” (llibre de comptes, Alcúdia, Mallorca, 1715) [ 1316-234 ].

“ [...] a la cuyna [...] 2 plats de pisa blancs. 4 plats dels blaus [...] 3 escodellas de pisa [...] fruÿteras y altra pisa [sic] [...] ” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-193,195 ].

“I costal de terrissa de Pisa , 3 lls., 3 ss. / 12 plats de Pisa , II ss., 3 drs.” (Santuari del Paller, Bagà, 1751-1796) [ 186-II-273 ].

"Una sort de pisa blanca de València com són xicras, marsalinas y escudellas [...] " (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].

“24 grossas Plats de Pisa escaldats [...]

18 grossas Plats de Pisa pintats [...]

45 grossas Plats de Pisa crus [...]

15 robas vernis remolt de Pisa .

20 robas vernis molt de Pisa [...]

Una arroba y mitja de adocorcol [?] de Pisa [...]

5 lliuras de blau de Pisa [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

“ [...] algunas xicras de pisa ; una sort de pisa fina, ço és: quaranta-vuyt plats y dos platas [...] “ (Castell d’Empordà, 1778) [ 3045-642 ].

“ [...] 33 gerres grans de pisa i els seus taps. 4 gerres petites de pisa i els seus taps [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1786) [ 123-42 ].

"Item, dotse gerras de pisa , usadas." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-78 ].

"Altre [ pot ] de Pisa ple de Terebentina Clara." (inv. apotecaria de l'Hospital de , Barcelona, 1796) [ 1660-64 ].

“ [...] 33 gerres grans de pisa i els seus taps [...] ” (inv. apotecaria de Vallbona de les Monges, 1820) [ 123-45 ].

"Pisa. f. loza ." (Barcelona, 1839) [ 2221-479 ].

“ pisa . f. Terrissa, fina, regularment blanca. Loza .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-348 ].

“Dos rentamans y tres platetas de pisa .” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-261 ].

"Ni la terra cuita vernissada, ço que hom anomena gerreria, ni l'esmaltada o pisa són gaire corrents [...] " (Barcelona, 1926) [ 1820-65 ].

| 2 pisa Conjunt d'objectes d'aquest material, especialment, per al servei de taula [ 1531-24 ].

" [...] fruÿteras y altra pisa [sic] [...] ” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-193,195 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] ” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

"Primo, una sort de plats de terra y altre de pisa ordinària." (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-199 ].

“PISA. s. f. la terrissa fina axí dita. Loza . Fictilia.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ [...] tambien en España se conoce todavía en las provincias catalanas con la denominacion vulgar de Pisa toda loza usual de barniz estannífero.” (Álvaro Campaner y Fuertes, Ciutat de Mallorca, 1876) [ 1021-28 ].

“Las matoneras y burnias escampades arreu; la enrestellerada pisa de taula [...] ” (Pons y Massaveu, Joan: ilustr . Cat ., 1890, 239) [ 824-I-303 ].

“Les enganxava la pisa o els adobava els trastos” (Pons y Massaveu, Joan: L’Auca de , 1893) [ 810-X-458 ].

| 3 pisa Obra de forma molt oberta, amb l'interior còncau, com els plats i les escudelles [ 0] ( [ 1-41 ] [ 21-80 ] [ 136-66 ], Figueres [ 4-135 ] ).

| pisa anglesa També anomenada pisa estampada o pisa de Bristol . Se’n diu de la pisa decorada per transferència, tècnica que consistia a aplicar el dibuix calcogràfic, fet amb òxids ceràmics sobre un paper que s’adheria a la peça abans d’enfornar. Procediment ideat a Anglaterra, el darrer quart del segle XVIII [ 1337-87 ]. Aquesta tècnica, a Espanya, es va iniciar a Sargadelos (1804) i fou continuada per Pickman, de Sevilla (1841); , de Cartagena (1842); Valdemorillo, a Madrid (1847); Pola y Cía., a Gijón; Busturia, a Viscaia (1847); etc. [ 1423-43 ].

| pisa arcai ca barcelonina La més antiga coneguda a Barcelona, datada d’entre 1230 i 1260 , la qual es desenvolupa en paral·lel a una ceràmica verda monocroma, que els arqueòlegs denominen vaixella verda [ 2395 ] Se n’ha trobat en contexts del 1314 [ 2397-103 ] Usa engalbes o opacificants i està cuita entre 700ºC i 950ºC [ 0 ] .

| pisa bastarda V. tb. pisa borda Mena de terrissa fina que s’assemblava a la pisa i es fabricava a Barcelona, el XVII [ 824-VI-151 ].

“Lo nou superior del convent de Sta. Catarina ha fet millorar las çafas y çafetas del refector, dexant la terrissa de vernís blanch ab dibuix blaus, que era obra grossera e introduint la terrissa mes fina vulgarment anomenada pisa bastarda que pocs anys ha se obra en esta ciutat de Barcelona” (Dietari de Sta. Caterina, II, 580) [ 824-VIII-63 ].

| pisa blanca

"Item una fruÿtera de pisa bona blancha . / Item una bassina bona dues platas y un plat dolent del mateix [ pisa blancha ] per dit servey [de taula]." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-201 ].

“una gibrella de pisa blanca ” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

" gerras de pisa blanca o de terra per tabac " (inv. Barcelona, 1694 i 1708) [ 2255-613 ].

“Estima dels pots grans, mitjans y cordialers y ses gerres de pisa blanca de dita botiga feta per Francisco Estaper y Joseph Reig, escudallers, experts elegits per las parts [...] Tots los quals pots y gerras han estimat: 59 lliures, 3 sous, 9 diners.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1749) [ 2502-94 ].

"Quatre plates i una sotacopa de pisa blanca [...] dos escudelles de pisa blanca [...] Cinc dotzenes de plats de pisa blanca ." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].

“17 gerras grans de pissa blanca en què i ha diferents herbas y arrels, entre altres una ab concerva de violas.”, “6 gerras grans de pissa blanca , dos de terra, en què hi ha diferents herbas y arrels.”, “14 pots de pisa blanca ahont hi ha algunas píndolas y polvos y entre altres un en què hi ha una onsa medicinals polvos sthomatichs de Quercetaro sens sucre o de Arocompost.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1772) [ 2502-94 ].

“dos cetrills de pisa blanca per posar oli y vinagre y dos plates ab sos peus de pisa fina per los dits cetrills” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

"Item, trenta escudellas de pisa blanca , bonas [...] Item, en un armari prop de la finestra se han encontrat cent platenas de pisa blanca , usada [...] sinch platas de pisa blanca [...] una sotacopa de pisa blanca , usada." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77,78,79 ].

| pisa blava Pisa amb decoració monocroma blava [ 0 ] Prod. a: probablement a Alaquàs [ 2264-171 ], Barcelona [ 0 ], Càrcer [ 2264-171 ], Elx [ 2264-171 ], Manises [ 2264-171 ], probablement a Quart de Poblet [ 2264-171 ], València [ 2264-171 ].

"Vint-i-quatre plats de pisa blava [...] Dos dotzenes i mitja d'escudelles de pisa blava [...] " [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].

| pisa borda V. tb. pisa bastarda Segons , pisa borda seria una expressió oposada a pisa fina i designaria un tipus de ceràmica blanca o pintada, de poc valor [ 1491-47 ].

"Item altra sort de platas de pisa borda posades als scudellers entre grans y petites bonas y dolentas per dit serveÿ [de taula]." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-201 ].

"plats de pisa borda , pintats" (inv. Mataró, 1624) [ 1491-38 ].

"una sort de plats de pisa borda blaus, entre bons i dolents" (inv. Mataró, 1631) [ 1491-47 ].

| pisa de Bristol V. pisa anglesa .

| pisa comuna La que està feta amb argiles comunes i cuita a temperatures mitjanes [ 0 ].

"Item, una gibrella de pisa comuna ." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1398 ].

“ [...] cuaranta plats de pisa fina usats [...] Ytem, dos soperas, trenta tres plats, cuatre escudellas y setze xicras de pisa comuna , tot usat.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

| pisa daurada L’inici de la pisa daurada de Paterna i Manises, la majoria d’investigadors el daten de cap a final del segle XIII [ 2360-24 ].

| pisa estampada V. pisa anglesa .

| pisa fina V. tb. pisa de pedrenyal , pisa de terra de pipa , porcellana de pasta tendra , porcellana d’ossos , semiporcellana Pisa de pasta blanca, caolinítica, i coberta opaca [ 6-73,74-87 ] Es cou entre 900 i [ 1565-1 ] Terra de bescuit blanc o blanc grisenc, de pasta formulada [ 1166-173 ] Ceràmica fina de pasta porosa, r ica en alúmines amb quars i sos a o potassa. S’ha d’envernissar a causa de la seva porositat [ 394-44 ] Ceràmica fina [ 810-VIII-606 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]) Imitació de la porcellana dura o xinesa [ 3099-102 ] A Manises, la pisa fina es va començar a fer el 1787. També n'han fet a Alcora, Onda, Ribesalbes, Betxí i Biar [ 1425-13 ].

"Ittem Una safata, y escupidora de pissa fina ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, tres escudellas de pisa fina .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-77,79 ].

“3 pots de pisa fina en què hi ha una lliura plom cremat, tres onsas tenderas de mini oriental.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1772) [ 2502-94 ].

“Una escopidora de pisa fina [...] dos cetrills de pisa blanca per posar oli y vinagre y dos plates ab sos peus de pisa fina per los dits cetrills” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].

“ [...] algunas xicras de pisa; una sort de pisa fina , ço és: quaranta-vuyt plats y dos platas [...] “ (Castell d’Empordà, 1778) [ 3045-642 ].

"Pipa. f. [...] pisa fina. loza ." (Barcelona, 1839) [ 2221-479 ].

“ [...] cuaranta plats de pisa fina usats [...] Ytem, dos soperas, trenta tres plats, cuatre escudellas y setze xicras de pisa comuna, tot usat.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].

| pisa fina de València

“ [Pel maig] Començaven a envair ciutats i pobles els terrissers de València, els quals durant la hivernada havien fet les grans cuites de pisa i en començar el bon temps s’escampaven per terres no tan caloroses com la seva per vendre la popular pisa fina de València , que duien en grans coves [...] ” [ 71-III-533 ].

“ pisa fina de Valencia ” (rètol que figura en una auca set-centista de baladrers) [ 71-III-534 ].

| pisa de Gènova

“2 fruyteras y una sotacopa de pisa de Genova [...] una dotsena de plats mitjancers de pisa de Genova ” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

“5 platas grans de pisa de genova [...] 18 platas mitjançeres de pisa de Genova [...] 48 plats de pisa de Genova [...] 12 plats grandes de Genova ” (inv. Barcelona, 1707) [ 2953-60 ].

| pisa impresa V. pisa anglesa .

| pisa de Liorna

“21 platas grans de pisa de liorna / 3 platas de dita pisa [...] 15 plats xiquets de pisa de liorna ” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

| pisa de pedrenyal Pisa fina [ 3099-102 ].

| pisa de pipa o de terra de pipa La que està feta amb terra de pipa [ 0 ] Pisa fina [ 3099-102 ] .

| pisa de València Plats blancs comuns amb què menjava la classe mitjana (Barcelona, 1816 [ 824-VI-152 ]; inv. Cervera 1789 [ 824-VI-152 ]).

| pisa de la Xina Porcellana [ 0 ].

“Item dins un armari [...] quatre dotsenas y mitja de platets de pisa de la Xina , esto es dinou dorats y los restants sens dorar. [...] Item una escodella gran de pisa de la Xina ab son tapador dorada, divuyt xicras [...] totas de la Xina , una sort de diferents pessas de pisa de la Xina [...] “ (inv. Mataró, 1774) [ 3085-26 ].

“ [...] dos platets de Pisa de la Xina , mitja dotsena de xicras de Pisa [...] “ (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f76 ].

pisà -ana adj . De pisa o de Pisa [ 0 ].

“Sis milia rajoles, ço es dos milia raioles pisanes [...] y unes aspres per cantonades [...] ” (comanda a Onofre Spelta, Barcelona, 1559) [ 147-297 ] [ 415-III-275 ].

pisaire pisaira m . i f . Qui fa obra de pisa , no de botxa , és a dir, obra de forma oberta ( [ 1-41 ] [ 21-80 ] [ 136-66 ] , Figueres [ 4-135 ] ) Aquesta especialització es formulà a a final segle XIX, principi del XX [ 21-80 ] [ 136-66 ] [ 2427-65 ] A dels pisaires també en diuen platers [ 1-41 ].

pisó m . Segons Santanach, podria representar un localisme vallenc per maó [ 1887-51 ].

| pisó pla Podria significar maó de pla [ 1887-51 ].

“ [...] y que fassa los envans de pisó pla de manera que la sala estigui closa. ” ( capella del Roser, Valls, 1 588) [ 961-20 ,102 ].

pissarrí m . Cadascun dels claus de terrissa que serveixen per aguantar els plats dins de les gàbies o caixes d’enfornar (Bellver de Cerdanya) [ 6-53-14 ] (Quart d’Onyar, Pere Mateu de ca l’Amadeu, 1996) [ 0 ].

pistalf m . V. pitalf .

pistet m . Cadascuna de les petite s boles de fang cru, que es col·locav en com a falca de separació entre l es peces, en enfornar a la menuda ( [ 21-88 ] [ 137-36 ] [ 2113-50 ]) .

pitalf m . i les formes pitalfa i pitalfo Gerro, és a dir, atuell amb un bec i una nansa contraposada (o, rarament, formant angle) que habitualment es fa servir per contenir i abocar líquids [ 1148-26 ] [ 1522-153 ] .

“ pitalfum de terra” (Roca d’Albera, Vallespir, 1351) [ 862-VI-563 ].

“quatuor pitalpha alias cadaph plena de arob” (Llucmajor, Mallorca, 1362) [ 924-35 ].

"Item pro aptando seniam dicte alcarie cadaciis et cordis ut posset inde aqua extrahi in estate, nec non pitalfis , cyphis, ollis terre [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1364) [ 1858-540 ].

“I pistalfum terre sive cadaf” (Mallorca, 1371) [ 967 ].

"Item unam senalliam et duos pitalfos sive cadafets [...] " (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-88 ].

“II pitalfos corio sive cadaffets” (Mallorca, 1375) [ 967 ].

“Item inveni intus hospicium antedictum tres duodenas pitalforum quodlibet quarterii [...] Item quatuor duodenas pitalforum , viridum, de mensa [...] Item tres duodenas pitalforum , valentium quodlibet par eorundem tres denarios.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-190,191 ].

"tres pitalfos terre " (inv. Montblanc, a Santa Margalida, Mallorca, 1416) [ 1522-76 ].

"un pitalfum de terra" (inv. sa Pobla, Mallorca, 1416) [ 1522-76 ].

“septem pitalphos sive potos operis cathalonie [...] undecim parvos potos operis predicti [...] ” (inv. d’apotecaria, Niça, França, 1443) [ 1167-49 ].

“unum pitalphum terre viridi [...] unum pitalphum terre de virido” (inv. Arles, França, 1446) [ 1167-49 ]. De probable origen català segons els autors.

pitalfa f . P italf [ 0 ] Cantereta generalment per a conserves o aigua [ 2264-65 ] .

pitalfo m . P italf [ 0 ] .

pitança f . i la forma pitansa V. tb. plat de pitança

| 1 pitança V. tb. napeta , plat cutxolut , plat de pitança [ 24-51 ] Plat de terrissa basta, fondo i petit (Camp de Tarragona [ 810-VIII-611 ], Massalcoreig [ 810-VIII-611 ], Tortosa [ 810-VIII-611 ], Xerta [ 810-VIII-611 ]) Atuell d'ús individual, cònic invertit amb llavi vertical, per menjara la mà; usat especialment pels llaguters de l'Ebre [ 1650-250 ] Plat de mà, sense peu, de pujada arrodonida (Blanes [ 4-152 ]) Prod. a: Blanes [ 4-152 ] [ 70-117 ] , per a les terres de l'Ebre (Ramon Violant i Simorra: Diari de camp ) [ 1728-25 ]; [ 1650-250 ] ; Miravet [ 4-148 ] [ 60-23 ] [ 117-107 ] [ 1650-249 ] , on també en deien plat de pitança [ 4-148 ] [ 5 ] [ 31 ] [ 60-22 ]; Tivenys [ 4-152 ] [ 60-23 ] [ 1650-250 ]; Tortosa [ 1650-250 ] , plat de mà, cònic, sense peu [ 4-152 ] ; Tossa de Mar [ 1836-68 ] .

“Per [quan es cullen les olives...] Les dones i les nenes mengen soles, a part dels homes [...] en plats individuals, que en alguns indrets eren de força fondària, tenien forma cònica i els anomenaven pitances .” [ 71-V-561 ].

“Els segadors de menjaven en comú, tots amb un mateix plat grossíssim, qualificat de ribell o de pitança , que només servia en temps de sega. Era vermell, amb unes vorades de vies grogues, i relativament pla. Per menjar, els segadors s’asseien a terra en rodona i cada un amb la cullera feia el tall , és a dir, marcava amb una ratlla, feta damunt de la vianda, la part que li pertocava menjar [...] ” [ 71-III-725 ].

“Els pastors de de Pàndols i dels ports de Beceit menjaven en comú, servint-se d’una mena de ribell qualificat de pitança .” [ 71-III-823 ].

" [...] atansant les pitances , espavilant los gresols i reforiant la candela [...] " (Calaceit, 1916) [ 1434-51 ].

"També a Lloret, Blanes i Tossa les terrisseries tingueren una certa importància. Els tallers d'aquesta darrera població estaven especialitzats en la fabricació de tasses, pitances , catúfols, gibrells, escorredores i tupins [...] " (any 1972) [ 1836-68 ].

| 2 pitança Peça de terrissa en forma d’escudella. S’utilitza a la comarca de Tortosa per posar vi [ 24 ] Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per posar vi [ 1070-1420 ] [ 2000-1305 ] .

“ [...] dona [...] una pitança de vin blanch en tots aquels que en casa seran [...] una pitança de Malvesia.” (Escaladei, receptari s. XVII) [ 174- 22, 27 ].

pitansa f . V. pitança .

pitassa f . Càntir [ 825-122 ].

pitat m .

| 1 pitat Càntir (Menorca [ 825-122 ]).

| 2 pitat Broc. Ex.: “pitat de dos pitats” [ 825-122 ] (Menorca [ 825-122 ]).

pitet m . Galet o broc del botitjó (Benidorm [ 810-VIII-612 ]).

pitgé m . V. pitxer .

pitger m . V. pitxer .

pitjar v . Pastar la terra amb els peus abans de fer-la servir els rajolers. Els terrissers, després de pitjar-la encara la mauraven (Bellver de Cerdanya [ 6-53-9 ], Castellciutat [ 6-61-11 ]).

pitjó m . Peça de terra cuita que serveix per subjectar i sostenir l’obra de terrisseria en enfornar-la ( [ 810-VIII-614 ]).

pito m . Cast. Rossinyol [ 0 ] Es fabricaven, principalment, per repartir durant la cavalgada de les santes Justa i Rufina i com a obsequi als visitants dels obradors (Manises [ 353-85 ]) Prod. a: Agost, on també en diuen rossinyol , canari , xiulet o xiulitet [ 2337-65 ]; Alcover, on era un xiulet en forma de cantiret [ 6-11-17 ] [ 48-III-93 ]; Manises [ 353-85 ].

pitó m . Galet (Guardamar, Baix Segura [ 1866-83 ]) Broc del càntir [ 810-VIII-616 ].

pitxaret m . V. pitxeret .

pitxé m . V. pitxer .

pitxel m . V. pitxell .

pitxell m . i les varietats formals: pechel , pechell , peixell , petchel , petgell , petxel , petxell , pexel , pexell , pitxel , pitzell , pixell V. tb. pitxellet .

| 1 pitxell Dades de tipologia poc segura :

Prod. a: Reus [ 31 ], segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ] ; Rialb de Noguera [ 2064-139 ] ; Verdú, el 1669 [ 6-46-42 ] [ 2351-31 ] .

“ Ítem, oles e petxels e altra frasqua de terra [...] “ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-352 ].

“Ítem, I petxel de terra e altra frascha [...] “ (inv. Lleida, 1347) [ 2901-376 ].

"Item unum pitxellum magnum argenti dauratum [...] " (inv. Barcelona, 1363) [ 1443-171 ].

“Item, I pitxell patit.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, de Lillet, 1389) [ 186-III-169 ].

“I pexel de terra [...] I pexell gran, sbrocalat” (inv. Lleida, 1391) [ 2901-516 ].

“ petxell de vi” (Procés del bordell, Lleida, 1394) [ 824-VI-155 ].

“Ítem, III es pixells de terra.” (inv. Lleida, 1394) [ 2901-602 ].

“Ítem, IIII pexells de terra, de tenir vin e aygua.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-623 ].

“Item un pixell nou ple de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-131 ].

“ i pitxell morisch de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“Un pitxell de stany” (arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt, 1409) [ 810-VIII-618 ].

"en lo cobertor del dit petxell " (inv. Alfons el magnànim, 1412-1424) [ 810-VIII-537 ].

“Item un pitxell gran.” (inv. castell de Maldà, 1431) [ 1094-131 ].

“un petxell e una petxeleta de terra [...] altra petxeleta o petxellet petit de terra.” (inv. castell de Castellserà, Urgell, 1443) [ 182-283 ].

“Un pitxell de terra” (inv. , Garraf, 1466) [ 955-399 ].

“Ítem, per nou pesses de Màliqua, ço és cinch plats e dues scudes platerades e hun plat gran e huna liberereta e més dos pitxells de tera [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].

“Ítem, dos petchels de obra de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1231 ].

“Hun pechel gran, de terra. [...] Ítem, hun pichel de terra; és moronat. ” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1501 ,1517 ,1540 ].

“ [...] dos pechells de terra y una pechella de terra [...] “ (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1634 ].

" [...] peixells de terra [...] " [ 1791-23 ] “Ítem paguí a mestre Pere Escobar [...] pexells de terra [...] “ [ 2874-152 ] ( obres al convent de Bellpuig d'Urgell, 1534).

“Ítem, un test, un pitxell y una albúrnia de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1751 ].

“Ítem, dotze plats, quatre librelles, quinze escudelles y dues olles, ab ses cubertores, y dos topinets, un sellonet, una petxella y un pitxell , tot de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1760 ].

"Item, tres pitxell [ sic ] de terra i un canter." (inv. Preixana, 1554) [ 1803-77 ].

“Ítem un pitxell de terra.” (inv. Manresa, 1558) [ 3023-309 ].

“Primo, una panistra de canya, en la qual havie obra de terra, ço és, dos plats, tres gresaletes, sis escudelles de obra comuna, dues llibrelletes, vuyt scudelles, dos platerets y dos setrils e un pexell y sis potets de obra de moro [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1824 ].

“Ítem, un pixell de terra.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1848 ].

“un pitzell de terra blanch pintat de blau ab lo nom de Jesús” (inv. Reus, 1563) [ 49-I-95 ].

“ [...] xxij dotzenes de pinxells [ pitxells ?] ad rationem xij s. dotzena.” (debitori d’Esteve Cisteró, escudeller de Reus, 1576) [ 49-II-75 ].

"Item, tres pixells de terra obra valenciana usats." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-157 ].

“En la sala, un pitxell obra de Reus.” (inv. Reus, 1585) [ 49-I-96 ].

“ [...] els pitxells y ambúrnies, ribe lls y aqualsevol altra manera de obra acostumada y corrent [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 6-46-42 ] [ 2351-31 ] [ 2560-64,65 ] .

“ pitxell d’aygua clara” ( Josep Moyà: Ramellet de tinturas , 21; Barcelona, 1691) [ 824-VI-155 ].

“ Petxell . s. m. ant. V. Pitxell [...]

Pitxèll . s. m. Pichel . Urceus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ pitxells de porró, pitxells de mitx porró” (Barcelona, 1831) [ 824-VI-155 ].

“ Pitxell , m. V. Pico .” (recollit a Ribera d’Ebre i Tortosa, 1887) [ 954-168 ].

| 2 pitxell V. tb. cadaf , gerro , pitxella , pitxer , pitxera , porró (l’Empordà [ 824-VI-155 ]), setra , sitra Gerro [ 824-VI-155 ] amb broc per servir aigua o vi [ 810-VIII-618 ] [ 2000-1306 ] Porró [ 811-III-912 ] ( Batea [ 1775-I-249 ], Bot [ 1775-I- 249, 500 ], Conca de Tremp [ 149-416 ], Sopeira [ 1296-428 ]) Per a vi (Sabadell [ 1027-353 ]) Prod. a: Piera [ 6-12-12 ] [ 11-210 ] , Sabadell [ 1027-353 ] Denominacions segons la mida: de porró (Barcelona, 1831 [ 824-VI-155 ]) de mig porró (Barcelona, 1831 [ 824-VI-155 ]).

“Ítem, hun cànter negre [...] altre cànter ho petxell , ab una ansa.” (inv. Lleida, 1488) [ 2901-1333 ].

“ Pitxell . V. Porró.” (Barcelona, 1696) [ 1074-857 ].

pitxell . m. [...] porró . 3. 4. || Gerro pera posar flors. [...] m. copa, cánter .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-350 ].

“porró: [...] Pitxell | Citra ó pinta per tráurer vi [...] | cetrill [...] ” (Pere Labèrnia, Dicc., Barcelona, 1840) [ 6-58-25 ].

“ donar ayguamans . fr. Servirla ab pitxell y gibrella.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-167 ].

| 3 pitxell Càntir clos, amb tarot, galet i nansa al capdamunt [ 1070- 1420 ] ( Ascó [ 1564-9 ], Batea [ 1775-I-249 ], Benissanet [ 13-89 ], Cabassers [ 1580-1 ], Corbera d’Ebre [ 1775-I- 249, 501 ], [ 1774-88 ] [ 1775-I- 249, 501 ] , Ginestar [ 13-93 ,123 ], Miravet [ 4-148 ,155 ] [ 13-89 ] [ 60-19 ] [ 100-II-60 ] [ 1099-18 ] [ 1589 ] [ 1650-240 ] , el Pinell de Brai [ 1775-I- 249, 501 ], de Massaluca [ 1775-I- 249, 501 ], Reus [ 60-19 ], Sabadell [ 1-48 ] [ 1650-239 ] , Terres de l’Ebre [ 6-46-42 ] [ 19-16 ] , Vilalba dels Arcs [ 1775-I- 249, 501 ] ; recollit a , 2004 [ 0 ]) Amb un reforç que enllaça nansa i galet (Sabadell [ 1650-242 ]) Càntir petit per beure a galet [ 2000-1306 ] Cantiret petit (Ribera d’Ebre [ 824-VI-155 ], Faió [ 810-VIII-618 ] [ 824-VI-155 ], Flix [ 810-VIII-618 ], Tortosa [ 810-VIII-618 ]) Cànter [ 811-III-912 ] Prod. a: Benissanet [ 13-89 ]; probablement, a Caldes de Montbui [ 1650-242 ]; Ginestar [ 3-46 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ] [ 13-93 ] [ 45 ]; Miravet [ 4-155 ] [ 13-89 ] [ 100-II-60 ] [ 1589 ] , on reb diferents noms segons la forma [ 0 ]; Sabadell [ 1-48 ] [ 1650-239 ,242 ] .

| 4 pitxell Gerro per posa r flors [ 811-III-912 ] (el Vendrell [ 6-46-42 ] [ 810-VIII-618 ]).

pitxell . m. [...] porró . 3. 4. || Gerro pera posar flors. [...] m. copa, cánter .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-350 ].

| 5 pitxell Unitat de m esura de capacitat per a vi que sol equivaldre a un porró i mig (Ribagorça [ 810-VIII-618 ], pobles catalans d’Aragó [ 824-VI-155 ]) O a dos porrons [ 810-VIII-618 ], és a dir, [ 1692-196 ] (Andorra [ 810-VIII-618 ], Alt Urgell [ 1692-196 ], Pallars [ 810-VIII-618 ] , Vall d'Àneu [ 1853-93 ] ) O a (Calasseit [ 810-VIII-618 ]) D'uns de capacitat [ 70-116 ] (Pallars [ 1989-61 ]) .

" [...] 6 pichells mig de bi" (Viu de Llevata, 1919) [ 1656-317 ].

" [...] 1 pichell de bi [...] " (Viu de Llevata, 1922) [ 1656-318 ].

| 6 pitxell Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia de Passanant, igual a 3 lliures, o sia, [ 1692-196 ].

| 7 pitxell V. tb. botija , barral Amb un broc al capdamunt i dues nanses laterals. Amb la panxa aplanada a cada costat. Per penjar amb una corda passada per les nanses. Per beure directament, mitjançant un tap de suro foradat per un galet de canya ( Piera [ 6-12-14 ] [ 1650-239 ], Sabadell [ 1-47 ], Sant Martí Sarroca [ 0 ], el Vendrell [ 1463-231 ]) Prod. a: Piera [ 6-12-14 ] [ 1650-239 ] , Sabadell [ 1-47 ] ; el Vendrell, on també en diuen pixell [ 1463-231 ].

| 8 pitxell Copa [ 811-III-912 ].

| 9 pitxell Cànter [ 1888-II-350 ].

pitxell . m. [...] porró . 3. 4. || Gerro pera posar flors. [...] m. copa, cánter .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-350 ].

| pitxell de carro V. tb. barral , barral de carro Amb una cara aplanada (Miravet [ 117-101 ]) Prod. a: Benissanet, on també en diuen barral [ 31 ]; Miravet [ 31 ] [ 117-101 ], on també en diuen barral de carro [ 117-101 ].

| pitxell de corona Càntir coronat [ 31 ] Prod. a: Ginestar [ 31 ].

| pitxell coronat Envernissat a la part superior (Miravet [ 117-102 ]) Prod. a: Miravet [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-102 ].

| pitxell corrent Sense envernissar (Miravet [ 3-46 ] [ 8-104 ] [ 60-18 ]) Prod. a: Benissanet [ 3-46 ] [ 13-123 ] [ 31 ] [ 45 ], Miravet [ 3-46 ] [ 8-104 ] [ 60-18 ].

| pitxell corrent envernissat V. tb. pitxell d’hivern Prod. a: Miravet [ 8-104 ], on també n’han dit pitxell d’hivern [ 31 ].

| pitxell d’hivern V. tb. pitxell corrent envernissat Prod. a: Benissanet [ 31 ], Miravet [ 31 ], on també en diuen pitxell corrent envernissat [ 8-104 ].

| pitxell del mixonet En deien a Ascó del pitxell de moixó , fet a Miravet (Ascó [ 1564-9 ]).

| pitxell de moixó V. tb. gargola de moixó , pitxell dels 6 galets , pitxell de trampa Càntir d'engany [ 1650-240 ] Prod. a: Miravet [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-102 ] [ 1589 ] , on també en diuen gargola de moixó [ 6-29-x ] [ 1650-240 ] , pitxell dels sis galets [ 117-102 ] o pitxell de trampa [ 117-102 ].

| pitxell de rall V. tb. gargola Cànter amb broc per beure (Miravet [ 117-100 ] [ 1650-239 ] ) Prod. a: Miravet [ 117-100 ], on també en diuen gargola [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 19-15 ] [ 31 ] [ 117-100 ] [ 1650-239 ] o gargola corrent [ 31 ].

| pitxell dels 6 galets V. tb. gargola de moixó , pitxell de moixó , pitxell de trampa Prod. a: Miravet [ 117-102 ], on també en diuen gargola de moixó [ 6-29-x ], pitxell de moixó [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-102 ] o pitxell de trampa [ 117-102 ].

| pitxell de tap De forma troncocònica invertida (Miravet [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] Prod. a: Miravet [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].

| pitxell de tortell Prod. a: Miravet [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].

| pitxell de trampa V. tb. gargola de moixó , pitxell dels 6 galets , pitxell de moixó Prod. a: Miravet [ 117-102 ], on també en diuen gargola de moixó [ 6-29-x ], pitxell de moixó [ 8-104 ] [ 31 ] [ 117-102 ] o pitxell dels 6 galets [ 117-102 ].

| pitxell de tronc Prod. a: Ginestar [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 2-54 ] [ 8-104 ] [ 11-217 ], Miravet [ 8-104 ] [ 117-102 ].

pitxella f . i les formes pechella , petxella , pexella i pichella i V. tb. pitxellaça .

| 1 pitxella V. tb. cadaf , gerro , pitxell , pitxelleta , pitxelló , pitxer , pitxera , pitxet , porró , setra , sitra Gerro de terra cuita [ 824-VI-155 ] Té una nansa i un broc a la part superior [ 24 ] [ 810-VIII-618 ] [ 1070- 1420 ] En temps contemporanis, al Pirineu, pitxella és un gerro de terrissa amb el bec sobreposat a l’exterior del coll, que només comunica amb l’interior de l’atuell a través d’un orifici més o menys circular. A Bellver de Cerdanya en diuen pitxer , a Arseguel, pitxera , i més a occident, pitxella . La forma és més esvelta com més a l’oest i més arrodonida cap a l’est, on arriba el moment que esdevé sitra , amb bec també adossat, però separat de l’interior per un forat amb pont [ 1148-30 ] [ 1650-244 ] Les pitxelles de Martinet es caracteritzen per tenir repeu i davantal blanc al bec [ 2504-25 ] S’usa per transportar vi de les bótes dels cellers a les taules de menjar [ 24 ] [ 810-VIII-618 ] o per omplir els porrons de vidre [ 98-228 ] Per treure el vi de la bóta i omplir el porró [Violant, 1949. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] (Alós d’Àneu [Krüger, 1148 -31 ], Andorra [ 810-VIII-618 ] [ 824-VI-155 ], Benavarri [Violant, 1949. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] , Blanes [ 24 ], Castellciutat [ 6-54-8 ], Conca de Tremp [ 149-416 ] [ 810-VIII-618 ], Escàs [ 1148-31 ], Llagunes [ 1148-31 ], Fígols de [Krüger, 1148-31 ], Gerri de [S. Albertí], Pallars [ 98-228 ] [ 810-VIII-618 ], Peralta de [ 1038-158 ], Pont de Suert [S. Albertí], Ribagorça [ 98-228 ] [ 810-VIII-618 ], Sarroca de Bellera [Violant, 1148-31 ], d’Urgell [ 6-54-8 ] [ 1650-244 ] , Sopeira [Krüger, 1148-31 ] [ 1296-428 ], Urgellet [ 98-228 ]) Gerro usat per treure, abocar i beure líquids, de forma diferent a l’anterior (Aitona [ 402-253 ] [ 810-VIII-618 ], [ 1774-89 ], Mequinensa [ 810-VIII-618 ], País Valencià [ 833-26,68 ], Priorat [ 810-VIII-618 ], Tamarit de Llitera [ 193 ] [ 1148-31 ]) Per servir aigua (Arnes [ 1775-I- 249, 500 ]) Per treure aigua de les tenalles (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Per al vi (Lasquarri de Ribagorça [ 1605-5 ]) .

Prod. a: Benavarri [S. Albertí] [Violant, 1949. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] [ 6-96,97-16 ] [ 1148-31 ] [ 1650-239 ] , Blanes [ 24 ], Castellciutat [ 6-54-8 ] [ 6-62-32 +portada ], Gerri de [S. Albertí] [ 4-156 ] [ 6-17-42 ] [ 1148-31 ] , prob. Martinet [ 2504-25 ] ; Piera [ 57 -6 ] [ 60-2 3 ] [ 1148-31 ], producció tardana exclusiva per al Pirineu [ 6-28-32 ] [ 1650-244 ] [ 1728-20 ] ; el Pont de Suert [S. Albertí] [ 4-138 ,156 ] [ 6-13-9 ]; Reus (inv. escudeller Josep Bodet, 1611) [ 49-I-96 ]; Rialb de Noguera [ 4-139,156 ] [ 1148-31 ] [ 2064-139 ] [ 2977-5 0 ,54 ]) , Salàs de Pallars [ 4-156 ] [ 42- 60, 68 ] [ 1148-30 ] [ 2977-70 ,74,75 ] , d’Urgell [ 4-139 ,156 ] [ 6-54-8 ] [ 6-63-27 ] [ 6-71-21 ] [ 6-77-33 ,34,35,36,37 ] [ 98- 227, 659 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ], Tuixén [ 1148-31 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Benavarri: pitxella , la de 16- d’alçada [S. Albertí].

mitja pitxella , la de 14-15 cm [S. Albertí].

pitxelló , d’11-12 cm d’alçada [S. Albertí].

b ) Gerri de : de quarta , de 8 l de capacitat [ 4-156 ].

de pitxell , de 2 l de capacitat [ 4-156 ].

de porró , d’1 l de capacitat [ 4-156 ].

de xau , de ½ l de capacitat [ 4-156 ].

c ) Pont de Suert: de quarta , de 3 l de capacitat [ 4-156 ].

de pitxell , de 2 l de capacitat [ 4-156 ].

de porró , d’1 l de capacitat [ 4-156 ].

de xau , de ½ l de capacitat [ 4-156 ].

d ) Rialb de Noguera: de quarta , de 8 l de capacitat [ 4-156 ].

de pitxell , de 2 l de capacitat [ 4-156 ].

de porró , d’1 l de capacitat [ 4-156 ].

de xau , de ½ l de capacitat [ 4-156 ].

e ) Salàs de Pallars: de quarta , de 32 cm d’alçada [Albertí], de 8 l [ 4-156 ].

de pitxell , de 2 litres de capacitat [ 4-156 ].

de porró , d’1 litre de capacitat [ 4-156 ].

de xau , de ½ litre de capacitat [ 4-156 ].

f ) d’Urgell: de porró , segons Violant, la d’un porró de capacitat [ 6-73,74-33 ] [ 6-77-33 ].

de pitxer , segons Violant, la d’un pitxer de capacitat [ 6-77-33 ].

“pichella f. desus. jarra; cat. pitxella ; arag. pichella [...] ” (Tamarit de Llitera) [ 193 ].

“ Iª pexella gran; I pexell gran, sbrocalat [...] II os greals, I pexella de tera.” (inv. Lleida, 1391) [ 2901- 516, 517 ].

“dues pichelles de Mèliqua [...] per III s.” (encant Lleida, 1482) [ 2901-1240 ].

“ [...] dues petxelles de terra, grans, ab ses anses, per I s.” (encant Lleida, 1488) [ 2901-1343 ].

"Una pitxella de terra" (inv. arxiu Cúria Fumada de Vic, 1490) [ 810-VIII-618 ].

“ [...] dos pechells de terra y una pechella de terra [...] “ (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1634 ].

“Ítem, dotze plats, quatre librelles, quinze escudelles y dues olles, ab ses cubertores, y dos topinets, un sellonet, una petxella y un pitxell, tot de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1760 ].

“Ítem, un cànter, una petxella e dos setrills, tot de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1799 ].

“ una dotsena de pitxelles ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-I-96 ] [ 49-II-39 ].

"Seguim carretera amunt, i abans de deixar-la, mirem a l'esquerra la teuleria i cantereria; dos antigues finques de la vila, que esta arrendave en condicions molt compassives per als arrendataris, però també senyalant-los tarifes moderades, a fi de qué lo veïnat estare servit d'unes industries tan necessàries. Si avui treballaren en aquelles condicions los torns de la cantereria, qui no voldrie tindre cànters de primera classe per sis quadernes, reixats per quaderna i mitja i pitxelles per un quarto?" (Calaceit, 1916) [ 1434-122,123 ].

" [...] com fer-se amb una pitxella de bon vi del celler del mas [...] després d'haver begut unes pitxelles de vi en una bodega [...] va pujar un altre cop la pitxella de vi calent als seus llavis [...] " (Llitera, 1986) [ 1427-37,107,146 ].

| 2 pitxella Cànter (Gandesa [ 862-VI-572 ]) Segons Santanach, Rosal i Suñol, pot tractar-se d’un error [ 1148-31 ] Cantireta amb broc lateral per beure (Bot [ 1775-I- 249, 501 ], Nonasp [ 1775-I- 249, 501 ]) .

| 3 pitxella Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-196 ] Unitat de m esura per a líquids (Calaceit [ 862-VI-572 ]) A Montblanc, el càntir d'oli tenia 4 pitxelles de 9 lliures [ 1692-68 ] Sistema de Montblanc per a oli: carga de 12 càntirs o roves, de 4 pitxelles, de 9 lliures de 4 quartons, amb rova de [ 1692-80 ] A dels Prats s'anomenava també sellona i equivalia a [ 1692-196 ] .

"Y les mesures del oli nomenen Pitxella , que pese nou liures, y la pitxella divideixen en dotze quartons, que són nou onses lo quartó; y quatre pitxelles fan un cànter, que pese una rova; y dotze cànters fan càrrega, que són dotze roves." (Montblanc, 1592) [ 1444-98 ].

| 4 pitxella Unitat de mesura de capacitat per a vi igual a ½ càntir o 18 lliures, és a dir, , emprada a Fulleda (les Garrigues) [ 1692-196 ] " Medida de vino equivalente a dos litros y medio " [ 1853-93 ] Equival a dos litres i mig [ 1989-61 ] ( Pallars [ 1989-61 ], Vall d'Àneu [ 1853-93 ]) .

| 5 pitxella Atuell de mesura, de capacitat d'una pitxella [ 0 ].

Mesures de Peramola que a la primeria del segle XVIII es portaven a refinar a Agramunt: “ [...] lo mig cortà del oli, lo mig cortà del vi, una pitxella , una quarta o mig mesuró [...] ” [ 1295-25 ].

| 6 pitxella Albúrnia? [ 0 ].

"Item -I- pitxella d e terra ab son cubertor e -IIII- nanses de tenir confits." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-284 ].

“Ítem, tres petxelles per a tenir confits, de terra.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1289 ].

pitxellaça f . i la forma pexelaça Augm. de pitxella .

“Ítem, dues oles, dues selones, I ambudet de terra, pexelaces e cantarels meleres [sic] entre totes XV peces [...] “ (encant Lleida, 1396) [ 2901-615 ].

pitxeller pitxell era m . i f . Qui fa, ven o maneja el pitxer o pitxera [ 810-VIII-618 ].

pitxellet m . i les formes pechellet , petchallet , petxellet , pexelet , pexellet i pexillet Dim. de pitxell .

“Ítem, II pexellets de terra: V ds.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-632 ].

"Dos pexelet [ s ] oscats" (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].

“un petxell e una petxeleta de terra [...] altra petxeleta o petxellet petit de terra.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-283 ].

“Ítem, hun petchallet de terra per a vi.” (inv. Lleida, 1474) [ 2901-11 74 ].

“Ítem, dos pechellets valencians, de Mèlica.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-155 7 ].

“Ítem, un bassí, un cantaret, \dos/ pexillets y una copeta, tot de terra.” (encant Lleida, 1562) [ 2901-1830 ].

pitxelleta f . i les formes petxeleta , petxelleta , pexeleta , pexelleta i pixelleta Dim. de pitxella (País Valencià [ 833-26,68 ]).

| 1 pitxelleta Pitxella petita [ 0 ].

“Ítem, Iª pexelleta de Mèlica ab ses armelles.” [el transcriptor dubta de l’última paraula] (inv. Lleida, 1403) [ 2901-790 ].

“Ítem, I cànter sens anses e I cetril d’oli e I baralet de tinta e II pexeletes de terra [...] “ (encant Lleida, 1403) [ 2901-818 ].

“un petxell e una petxeleta de terra [...] altra petxeleta o petxellet petit de terra.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-283 ].

“ [...] una pixelleta de Mèliqua, esportelada [...] “ (encant Lleida, 1504) [ 2901-1435 ].

“Ítem, un banquet per a tenir los cantes, de pi, sobre lo qual estave una cantereta y una pixelleta de terra [...] “ (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1919 ].

| 2 pitxelleta V. tb. pitxelló El bec del tupí (el Pont de Suert [ 1148-40 ]; Rialb, al Pallars Sobirà [ 1148-40 ]; probablement, també a Sarroca de Bellera, on sembla que conviu amb pitxelló [ 1148-40 ]) Bec de les pitxelles a certs indrets pallaresos i ribagorçans, com al Pont de Suert o, segons el Diari de camp de Ramon Violant, a Rialb [ 1728-31 ] .

“íd. [ull] de bou amb galet pitxelleta ” (llibreta de camp de Violant i Simorra, Rialb) [ 1148-40 ].

pitxelló m .

| 1 pitxelló V. tb. pitxelleta Bec d’un atuell de terrissa [ 4-156 ] (probablement, a Sarroca de Bellera, on sembla que conviu amb pitxelleta [ 1148-40 ]) Bec de les pitxelles (Sarroca de Bellera [ 1728-31 ]) Denominació errònia a Gerri de , Pont de Suert, Rialb i Salàs [ 1728-31 ] .

| 2 pitxelló Dim. de pitxell [ 810-VIII-618 ] Pitxella petita, d’11 o d’alçada (Benavarri [S. Albertí] [diari de camp de Violant i Simorra], Sopeira [Krüger, 1148-31 ]) Prod. a: Benavarri [S. Albertí] [diari de camp de Violant i Simorra].

pitxellot m . Pej. de pitxell [ 810-VIII-618 ].

pitxer m . i les formes petché , petxer , piger , pitgé , pitger , pitxé , pixé , pixer V. tb. cubell Pitxell [ 811-III-912 ].

| 1 pitxer Amb dades dubtoses sobre la seva tipologia:

“ del Pitxer ”: nom d’una font que hi ha al terme de Paterna [ 932-11 ].

" picherorum de Malyk" (Sandwich, Regne Unit, 1303) [ 2264-66 ].

“ [...] I pitxer de terra [...] II pitxers de terra pochs [...] ” (inv. Gréixer, Berguedà, 1351) [ 186-II-259 ].

“ [...] II pitxers verts [...] ” (inv. Serrat de Planoles, 1380) [ 972-472 ].

“ pitxer ” (Bagà, Berguedà, 1383) [ 186-III-40 ].

“ [...] I taula de parament ab diverses pesses de copes pitxers y altres vexells [...] ” (Barcelona, 1392) [ 812-I-29 ].

“Un pitxer de terra.” (inv. Bisbat d’Urgell, 1400) [ 972-475 ].

“2 ferrades e miga [de vin] a la senyora reyna e als pitxers de la sua cambra. [...] candeles [...] als pitxers e a scriure, 7 onzes miga.” (despeses de la reina, Barcelona, 1403) [ 181-39 ].

“un pitxer de terra enverniçat vert” (inv. Ribes de Fresser, 1404) [ 824-VI-155 ].

“Item: II petxers de melicha” (inv. del Camp, 1406) [ 1154-20 ].

" pitxer " (inv. Alfons el M agnànim, 1412-1424) [ 810-VIII-537 ].

“Un pitxer de terra verd [...] dos pitxers de terra blancs” (inv. d’Urgell, 1416) [ 955-399 ].

“ pixes ” o “ pixers ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-18 ].

“Item, un pitxer gran de terra, obra de València: 1 ss. VIII d.” (encant Barcelona, 1471) [ 1302-617 ].

"un pitxer de terra pintat" (inv. Pla de Sant Jordi, Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-76 ].

“Item, un pitxer de terra [...] ” (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-264 ].

“Un pitxer de terra de obre de valencia.” (inv. Barcelona, 1494) [ 975-389 ].

“Item dos pigers la hun de vidre e laltre de terra.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ].

"un pitxer de terra de obra de Màlicha" (inv. sa Torre, a Llucmajor, Mallorca, 1503) [ 1522-76 ].

"un pixere de terre [...] un altre pixere de terre" (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-76 ].

“Item dos pitxes de terra.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-168 ].

"Item quorante tres pitchés patits y dotze pichés grans" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“un pitxer de terra enverniçat vert” (inv. Brunyola, 1532) [ 824-VI-155 ].

"Primo, II dotzenes y mija de pitgés crus, obra de terra." (inv. Gabriel Muxiner, escudeller de Barcelona, 1545) [ 1747-259 ].

“Item dos pitxes de terra negra.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-178 ].

"Per 20 lliures 10 sols, una grossa de pichers , çaffes, cantarelles y escudelles de rebuix" (Manises, 1547) [ 1738-134 ].

“ [...] divuyt honses de argent per hun pitxer [...] Puja per tot lo pitxer vint-y-set lliures y tres sous.” (Ciutat de Mallorca, 1550) [ 1151-77 ].

“Item un pitxer de terra.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-227 ].

“Item un pitxer penjat a la paret de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1585) [ 1223-310 ].

“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers , cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].

"Pera que lo vi [...] se refresca, y sia suau, posareu en las bocas dels canters, o vasos del vi vn Picher ple de aygua freda [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-103r ].

“ [...] un pitxer , un saler i una pebrera de Pisa [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-97 ].

“Ittem un picher blanch trencat.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

"Una palancana, un picher , una fruitera y una safa gran de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-361 ].

"En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item nou escudellas obra blanca y blava, cís xíqueras, y cís platillos obra fina, y tres pitxers blanchs y blaus, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, trenta gerros a tall de plata, y pitgés .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“ [...] 3 dotzenas Gerros y pitxers . 3 dotzenas Gerros y pitxers , inferiors [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

"Item quaranta platas, dos pitges y vuyt txicaras tot de pisa" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-293 ].

"Item un pitger y tres escodellas de pisa tot usat." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-182 ].

“PITXER. s. m. ant. V. Pitxèll.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

pitxer . m. ant. pitxell .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-350 ].

“Els plats, escudelles, quíqueres, pigers y demés escurada” (Martínez y Martínez, F.: Folklore Valencià , i , 27; València, 1912) [ 810-V-321 ].

| 2 pitxer V. tb. bocal , cadaf , gerro , moc , pitalf , pitxell , pitxella , pitxera , pitxeret , pitxet , porró , pot , setra , sitra Gerro amb nansa i abocador contraposat que servia per contenir i servir vi o altres líquids [ 70-117 ] [ 1070-1421 ] [ 265-110 ] [ 2079-64 ] Amb peu de copa o sense [ 2264-95 ] Recipient de terrissa, vidre o metall amb nansa a un costat i broc a l'altre, que serveix per abocar aigua [ 393-226 ] Els de vi estaven generalment envernissats per dins i part de l'exterior [ 2079-64 ] Del gerro comú se’n deia cadaf i es reservava pitxer per als més luxosos [ 1089-25 ] (Eivissa [ 810-VIII-618 ], Mallorca [ 810-VIII-618 ] [ 1059-188 ] [ 1755-55 ] , Manises [ 353-85 ] [ 938-412 ] [ 988-49 ], Menorca [ 185-55 ], País Valencià [ 810-VIII-618 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ] [ 1868-258 ] ) També per donar aiguamans [ 185-55 ] (Menorca [ 185-55 ]) Servei de taula [ 265-103 ] (Xaló, Marina Alta [ 265-103,110 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, un pitxer de pisa amb coberta valia 30 diners, un pitxer gran fi , 11 diners, i un pitxer mitjà de pisa, 6 diners [ 2360-71 ] El 1521, la grossa de pitxers comuns de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 204 sous, i la de pitxers petits , 93 sous [ 2360-75 ].

Prod. a: Barcelona [ 1028-73 ] [ 1749- 218, 221 ] [ 2502-80 ] [ 3069-2 6 ] , Ciutat de Mallorca [ 13-100 ,139 ], Inca [ 8-317 ] [ 1091-53 ], Manises [ 353-85 ] [ 2083-56 ] [ 2264-77 ] , Mataró [ 60-35 ] [ 988-49 ] , Onda [ 2320 ], Paterna [ 2253-66 ] [ 2264-77 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]; Potries [ 1152- 18, 19,21 ] [ 1698 ] , Xaló [ 265-103,110 ].

“Dos pitxers d’argent daurats a barres menys de brocs” (Ferran Soldevila: Pere el Gran , vol. III, p. 474. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1956. Doc. a. 1275) [ 810-II-310 ] [ 810-VIII-618 ].

“item dues setres sive pitxers grans, cubertats d argent [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-599 ].

“ [...] pitger de plata [...] bacins d’argent per a aygua mans [...] ” (inv. València, 1348) [ 1169-37 ].

“Feya traure una cetra d’aygo fresca, e per semblant un pitxer del seu bon vin blanc, e amdosos los pitxers staven axí blancs que parien de bell argent [...] ” (traducció catalana del Decameró de Bocaccio, de 1429) [ 862-VI-571 ].

“It. dos pitxers o cetres d’estany migancers per tenir vi” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824-VI-155 ].

“Evitar de dir [...] setrot o pitxer per jarro” (Barcelona, 1492-1497) [ 810-VI-743 ] [ 810-IX-888 ] [ 1148-35 ] [ 1746-151 ] .

“Primo: dos plats pera donar ayguemans [...] Item: P ichers primes pera dar aygua que sien tots daurats.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1060-530 ] [ 1154-6 ] .

“ [...] que sia envernissada o daurada dins e deffora ço es: sis pitxers la meytat ab broch e l’altra meytat sens broch [...] ” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja 1454) [ 1154-28 ].

“Ítem, huna caxa de pi [...] hon ha tretze scudelles de Mèliqua ab senyal de Alb; scudelles petites, nou, ab lo mateix senyal; tres plats platats ab lo dit senyal; huyt plats ab lo dit senyal; dos petchés ab lo dit senyal; hun lavamans ab lo dit senyal, tot de Mèliqua; hun plat de la forma migana, ab lo dit senyal; altre plat de la forma petita, ab arol de Ave Maria, ab hun moxó. Ítem, hun reffredador, del senyal mateix, e hun lavamans de Mèliqua.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1292 ].

“Dos pichers ab broch” ( El Archivo , VII, p. 110; València, 1893; doc. a. 1493) [ 810-II-674 ].

“E un die mena pobres per menjar e albergar en casa sua; e axi com hauia acustumat pres un pitxer , e dona aygua a mans a tots los pobres.” ( Marià Aguiló, a cura de: Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes, ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergamí del començament del segle XV, ara per primera volta estampades . Barcelona: Llibr. d'Alvar Verdaguer, 1881 ) [ 110-187 ] [ 402-253 ] [ 824-VI-155 ].

“Y aixi ell se comença á senyar, y se alsa molt esforsadament, y aná envers la taula y se assenta en la cadira y tantost veu venir un bací de argent y un bell pitger ab una tovallola brodada.” ( Historia del esforçat cavaller Partinobles , s. XV) [ 110-187 ].

" [...] un pitxer per tenir oli de terra [...] " (inv. Castellar del Vallès, 1500) [ 1991-88 ].

“Item atrobi hun cadaf o pitxer de argent ab broch e ansa [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-218 ].

“De donar ayguamans [...] e prop de ell tenir aparellada la bacina ab lo pitxer [...] aportaras [...] la bacina e posar-la has davant ton senyor [...] ” (Barcelona, Libre del Coch , edició de 1520) [ 113-32 ].

"Item una palangana y un pitger de pisa usat" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-271 ].

" [...] una ribella ab son pitxer [...] obra de Alcora usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-238 ].

"Item una ribella de rentar mans ab son pitxer obra de Alcora, tot usat [...] Item altre ribella de afeitar ab son pitxer obra de Barcelona, tot usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

“ piger . m. Eyna de tarrissa ò metall ab una ansa. Jarro .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-342 ].

“ gerro . Pitxer .” (Barcelona, 1901) [ 110-187 ].

| 3 pitxer Recipient per contenir i servir aigua, semblant a la cantarella d'Agost, a vegades brodat (Agost [ 2337-52, 53, 54 ]) Prod. a: Agost [ 2337-52, 53, 54 ].

| 4 pitxer Nom que donen a la pitxella a Bellver de Cerdanya [ 6-54-8 ] [ 6-59-12 ] [ 1650-244 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-54-8 ] [ 6-59-12 ].

| 5 pitxer V. tb. pitxell Unitat de m esura de capacitat per a vi que té la capacitat de dos porrons ( d’Urgell [ 824-VI-155 ]) Pitxell [ 1692-196 ] .

| 6 pitxer Gerro per posar flors [ 131-92 ] [ 824-VI-155 ] [ 1070-1421 ] ( Cadaqués [ 1875-99 ], l’Empordà [ 810-VIII-619 ] [ 824-VI-155 ], Garrotxa [ 810-VIII-619 ], Mallorca [ 810-VIII-619 ], Plana de Vic [ 810-VIII-619 ]) Prod. a: Pont de Suert, amb nanses [ 6-13-9 ].

“Convidan a entoyar rosas per guarní-us pitjers ” (Pelayo Briz, Francesch: Calendari Català , Barcelona, 1869, p. 29) [ 810-V-58 ].

“Flors que s’esfuyan dins un pitxer ” (Aguiló, Tomás: Poesias en mallorquín , tom III, pàg 80. Ciutat de Palma: Tipografía Católica Balear, 1883) [ 810-VIII-619 ].

" [...] dema pintaré i el ram amb el pitxé [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-153 ].

| 7 pitxer Test per tenir-hi plantes vives (Alt Empordà [ 60-25 ]).

| pitxer d’aigua Recipient de forma cilíndrica amb un bec i una nansa oposada (Mallorca [ 1039 ]).

| pitxer de bec Pitxer en el qual el bec o abocador es feia de manera independent, mitjançant un motlle, i després s’aplicava a la peça (Manises [ 353-85 ]) Prod. a: Manises [ 353-85 ].

| pitxer de beca Gerro amb bec [ 70-117 ] (Manises [ 938-412 ]).

| pitxer blanc

“It. un pitxer blanch per 4 s. 4 d. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

| pitxer d’entoldar (Orba, Xaló) o d’envelar (Potries) Gerro amb una nansa i un bec [ 265-55,114 ] [ 2196-93 ] Per tractar els arbres malalts amb cianur [ 265-55,114 ] [ 2196-93 ] Pitxer més gran que els ordinaris, utilitzat en l'operació d'entoldar els arbres, la qual consisteix a cobrir l'arbre malalt amb una vela i deixar el pitxer, amb el material de curar, al costat del tronc [ 2192-41 ] ( Marina Alta [ 2196-93 ], Orba [ 265-55,114 ] [ 2192-41 ] ) Per contenir aigua (Xaló [ 265-55 ]) D’ús agrícola (Potries [ 1152-19 ] [ 1698 ] ) Prod. a: Orba [ 265-55,114 ] [ 2192-35 ,39 ] , Potries [ 1152-19 ], Xaló [ 265-55 ].

| pitxer de mida Gerro-mesura per vendre líquids a les botigues [ 938-412 ] (Manises [ 353-85 ] [ 938-412 ]) Prod. a: Manises [ 353-85 ].

| pitxer de mitgeta Gerro de capacitat propera al mig litre, amb la meitat inferior cilíndrica i la superior troncocònica invertida. Té bec de pessic [ 938-412 ] (Manises [ 353-86 ] [ 938-412 ]) Prod. a: Manises [ 353-86 ].

| pitxer de morrió Gerro amb el bec sobresortit i més alt que la boca [ 938-412 ] Amb l'abocador en forma de tub doblegat [ 70-117 ] (Manises [ 353-86 ] [ 938-412 ]) Prod. a: Manises [ 353-86 ].

| pitxer de patilla o de patilleta Gerro que té la meitat inferior globular i la superior en forma de cilindre. El bec està fet amb motlle [ 938-412 ] (Manises [ 353-86 ] [ 938-412 ]) Prod. a: Manises [ 353-86 ].

| pitxer pla

"Dos dotzenes de pichers plans , cinch sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

| pitxer redó Gerro que té la part inferior com el pitxer de patilleta i la superior com el pitxer de mitgeta [ 938-412 ] (Manises [ 938-412 ]).

| pitxer de sangria De creació moderna. El bec té un pinçament per impedir que caiguin els cubets de gel (Mallorca [ 1039 ]).

| pitxer de taverna Gerro per contenir i servir vi (Manises [ 42-65 ]) Prod. a: Manises [ 42-65 ] [ 353-86 ].

| pitxer de dos vernissos De forma bicònica, amb estrenyament central, amb bec i nansa molt grossa (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Felanitx [ 1039 ].

| pitxer de xocolatera Gerro que s’assembla a una xocolatera. Forma de cilindre una mica troncocònic [ 938-412 ] i bec agut, superposat i fet amb motlle [ 353-86 ] (Manises [ 353-86 ] [ 938-412 ]) Prod. a: Manises [ 353-86 ].

pitxera f . i la forma pigera .

| 1 pitxera Dades de tipologia indeterminada o dubtosa:

“Estava la pitxera en lo tinell, caigué la grella i li feu un portell.” (refrany propi del Maestrat) [ 938-404 ].

“Dues taces blanques ab les vores daurades, una pigera [ sic ] e cinch culleres” (Arxiu General del Regne de València, doc. a. 1435) [ 810-VIII-619 ].

“En la case [...] Pitxeres de terra nou.” (inv. santuari de Núria, 1460) [ 1053-385 ].

“Item, tres pitxeres de terra [...] ” (inv. de Lillet, Berguedà, c. 1461) Conviu amb pitxer [ 186-II-263 ].

“En la cuyna denunciu [...] Item, duas pitxeras de terra [...] En la cambra denunciu [...] Item, una pitxera que és de miga de mell [...] ” (inv. Bagà, Berguedà, 1461) [ 186-II-372,373 ].

“ pitxeres de obra de Valencia” (inv. Càller, Sardenya, 1536) [ 47-103 ].

| 2 pitxera Gerro [ 0 ] Pitxer [ 810-VIII-619 ] Gerro que, junt amb la safa , servia per rentar-se. També per servir líquids a taula ( Alcanar [ 1652-88 ], Bocairent [ 402-253 ], les Cases d'Alcanar [ 1652-88 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-88 ]; Freginals [ 1652-88 ] , [ 1881 ] ; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Llucena [ 810-VIII-619 ], Maestrat [ 810-VIII-619 ] [ 1652-88 ] , Mas de Barberans [ 1652-88 ], [ 810-VIII-619 ] , Ports de Beceit [ 1652-88 ], Sant Carles de [ 1652-88 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-88 ]; [ 1652-88 ], Ulldecona [ 810-VIII-619 ] [ 1578-10 ] [ 1652-88 ] [ 1679-48 ] [ 1802-6-x ] ; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-88 ]; d’Uixó [ 1729-124 ] ; les Ventalles, a Ulldecona [ 1652-88 ]; recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) A Barcelona, l’últim terç del segle XV, una pitxera fina de pisa valia 16 diners [ 2360-71 ] En diuen de les pitxelles a Arsèguel [ 6-54-8 ] [ 6-77-35 ] [ 1148-30 ] [ 1650-244 ] Pitxer gros (Maestrat [ 824-VI-155 ], Sanet (Marina Alta) [ 810-VIII-619 ], València [ 810-VIII-619 ]) A Sanet distingeixen el pitxer , de forma recta, i la pitxera , de forma ventruda [ 810-VIII-619 ] Prod. a: [ 1881 ], d’Uixó [ 1729-124 ] .

“Item, una pitxera de terra ab son anap de fust [...] ” (inv. canonge de de Lillet, 1476 o poc abans) Conviu amb pitxer [ 186-III-176 ].

| 3 pitxera Recipient per a la contenció de líquids; de forma globular, amb la vora molt exvasada i bec; té dues nanses [ 265-56,111 ] (Orba [ 265-56,131 ], Xaló [ 265-111 ]) Prod. a: Orba [ 265-56,131 ], Xaló [ 265-111 ].

| 4 pitxera Atuell que servia per recollir els degotalls de les bótes de vi; en general era un tupí rodó gran, envernissat i molt decorat (Bellver de Cerdanya [ 1148-30 ]).

| 5 pitxera Gerret per tenir flors, florera [ 402-253 ] (Llucmajor [ 402-253 ] [ 810-VIII-619 ], Pineda de Mar [ 402-253 ] [ 810-VIII-619 ], Sant Feliu de Guíxols [ 402-253 ] [ 810-VIII-619 ]).

pitxerango m . Pej. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxeràs m . Augm. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxerel· lo m . Dim. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxerell m . Cassola alta amb bec. Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur) [Albertí a Oristà].

| pitxerell pla Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur) [Albertí a Oristà].

pitxerer pitxer era m . i f . Oficial especialitzat que es dedica quasi exclusivament a manufacturar pitxers (Manises [ 353-86 ]) Qui fa o ven pitxers [ 810-VIII-619 ].

pitxerero m . Var. dialectal per pitxerer (Manises [ 353-86 ]).

pitxeret m . i la forma pitxaret Dim. de pitxer (Mallorca, s. XVI [ 824-VI-156 ]; Xaló, Marina Alta [ 265-102 ]) Gerro amb unas nansa i bec contraposat (Agost [ 2337-54 ]) Servei de taula [ 265-102 ] Per contenir i servir aigua [ 2337-54 ] ( Agost [ 2337-54 ], Xaló [ 265-102 ]) Prod. a: Agost [ 2337-54 ], Manises [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] , Xaló [ 265-102 ].

“ [...] e manà que se faça un pitxaret de argent per a baptizar [...] ” (visita pastoral, Esporles, Mallorca, 1591) [ 1223-331 ].

“ Obra de terra: [...] picherets ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“ Obra de terra: [...] picherets per a els soldats [...] picherets blancs envernissats” (València, 1771) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

"un pitxeret d'Alcora" (inv. Binissalem, Mallorca, 1782) [ 1726-129 ].

pitxereta f . (Xert [ 0 ])

pitxereu m . Dim. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxerí m . Dim. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxerillo m . Olleta per a l'esmorçar (Vall d'Uixó [ 2264-280 ]) Prod. a: Vall d'Uixó [ 2264-280 ].

pitxeriu m . Dim. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxeró m . Dim. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxerot m . Pej. de pitxer [ 810-VIII-619 ].

pitxerull o petxerull m . V. tb. pitxorull , pitxorrull .

| 1 pitxerull Càntir [ 0 ] Recipient amb nansa al capdamunt , broc ample a un costat i broc prim a l’altre [ 810-VIII-619 ] (el Castell, a Ulldecona [ 1652-86 ] ; Maestrat [ 1652-86 ] ) .

| 2 pitxerull V. tb. marraixó Canteret amb galet lateral [ 0 ] Mena de càntir per beure aigua [ 402-253 ] (Benissa [ 402-253 ], Maestrat [ 810-VIII-619 ], [ 810-VIII-619 ]) Prod. a: Traiguera, on també en diuen marraixó [ 1204 ]. | Fotografies: Traiguera [ 1204 ].

“El barral de bon vi i el pitxerull amb aigua de la font d’En Segures” (Salvador, Carles: Les festes de Benassal . Barcelona: Ed. Barcino) [ 810-VIII-619 ].

pitxet m . Pitxer, gerro de tenir aigua (el Pinós [ 810-VIII-619 ]).

pitxó m .

| 1 pitxó Embut per beure vi a la taverna (l’Espluga [ 810-VIII-619 ]).

| 2 pitxó Tros de totxo que serveix per evitar el contacte de la part inferior de les capses d’enfornar amb el terra del forn [ 21-87 ] [ 137-35 ] Maons massissos que es col·locaven a sota del rodell inferior de cada columna de capses d'enfornar, per separar-les del garbell i permetre-hi el pas del foc [ 2113-48 ] (la Bisbal d’Empordà [ 21-87 ] [ 137-35 ] [ 2113-48 ] ).

pítxola f . (el Papiol [ 3071-59 ]) Bo la de jugar, molt més petita que les ordinàries (Artà [ 810-VIII-619 ]).

pitxolí m . o tb. melindro V. tb. maó pitxolí , totxo pitxolí [ 1030-6.16 ] [ 1593-115 ] ( Granollers [ 2257-58 ], Peralta de [ 1038-158 ]) El totxo i el maó que tenen una amplada de 10 cm. És a dir, fan 28 o 29 x 10 x 4 cm, en el cas del maó, i 28 o 29 x 10 x 5 o més cm, en el cas del totxo (Catalunya [ 6-73,74-12 ]) Maó estret [ 1070-1421 ] Totxo o maó que té 29 cm de llarg per 10 d’ample i 5 de gruix, el qual s’usa, posat de cantell, per fer envans o paret prima i, col.locat de pla, per construir paredons de 10 cm de gruix [ 810-VIII-620 ] [ 813-290 ] De mesures de 4 x 10 x 28 cm [ 1030-6.16 ] Maó més estret d’una meitat que els ordinaris i de la mateixa llargada [ 824-VI-156 ] (Barcelona [ 810-VIII-620 ] [ 824-VI-156 ], Maestrat [ 810-VIII-620 ], Sant Joan Despí [ 824-VI-156 ], Tarragona [ 810-VIII-620 ]) De 29 x 10 x 5 cm (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) .

" pitxolí " (Barcelona, 1934) [ 1485-17 ].

pitxorro m . Galet, broc prim ( Dènia, Marina Alta [ 1983-191 ]; Peralta de [ 1038-158 ]).

pitxorrull o petxorrull m . Pitxerull (Albocàsser [ 810-VIII-620 ], Benassal [ 810-VIII-620 ], Oropesa [ 810-VIII-620 ]).

pitxorull o petxorull m . Pitxerull (Cinctorres [ 810-VIII-620 ], [ 810-VIII-620 ]).

pitzell m . V. pitxell .

piulet m . Rossinyol o xiulet [ 0 ] Xiulet refilador de terrissa , en forma de xocolatera [ 1650-264 ] (Benavarri [ 6-11-18 ] [ 810-VIII-621 ], [ 810-VIII-621 ], Ribagorça [ 810-VIII-621 ]) Prod. a: Benavarri [ 6-11-18 ] [Expo. Museu Etnogràfic, 2003] .

pixador m .

| 1 pixador Recipient mòbil per pixar-hi [ 810-VIII-622 ] Orinal [ 811-III-912 ] .

“Primo un orinal ab sa cuberta venut an P. Redon per VI I diners / Item dos pixadós , un de vidre altre de terra, venut an Jacme Pellicer, VI diners” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1458) [ 810-VIII-622 ].

“pixador . m. [...] ter. orinal.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-350 ].

| 2 pixador Urinari [ 0 ] Orinador fixe [ 6-75,76-79 ].

| 3 pixador Peça de mostra, per comprovar el grau de cocció de les peces ; de forma troncocònica invertida, amb una nansa lateral ( Benissanet [ 1650-252 ], Miravet [ 0 ] [ 11-20 ] [ 60-23 ] [ 1729-72 ] ) Prod. a: Benissanet [ 1650-252 ], Miravet [ 0 ] [ 11-20 ] [ 60-23 ] [ 1729-72 ] .

| 4 pixador Galet [ 0 ] Broc o canó per on surt un líquid [ 810-VIII-622 ].

“Posar en taula ampolla catalana o barral en pixaor ” ( Ensisam 472 [?] ) [ 810-VIII-622 ].

pixarell m . Galet [ 0 ] Broc per on raja el líquid contingut en un atuell [ 810-VIII-624 ] (Mallorca [ 810-VIII-624 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-44 ]).

pixé m . V. pitxer .

pixell m . Grafia antiga per pitxell .

pixelleta f .

| 1 pixelleta El bec d’un atuell de terrissa (Pallars [ 1156-35 ]).

| 2 pixelleta V. pitxelleta .

pixer m . Grafia antiga per pitxer [ 824-VI-157 ].

pixorro m . Galet, broc prim (Llíber, Marina Alta [ 1983-191 ]).

pixotera f . V. tb. gerra pixotera Cassola [ 0 ].

“Dues pixoteras , una gran y la altre petita” (arx. convent de Felanitx, Mallorca, doc. a. 1704) [ 810-VIII-625 ].

Apareix al manuscrit C, 9 vegades com a sinònim de cassola i 6, per designar un tipus de guisat que s’hi feia (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-16 ].

" Pixoteras de carn [...] lo compondràs a sostres dins una pixotera o casola." (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-152 ].

placa f .

| 1 placa , placa decorativa o placa ornamental Peça decorativa laminar per anar penjada [ 131-99 ] Làmina de ceràmica destinada generalment a consignar un títol, un rètol, etc (basat en [ 810-VIII-628 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ,49,83,97 ] .

| 2 placa De les mateixes mides que els socarrats i, com aquests, per cobrir sostres . De pisa, esmaltada en blanc i pintada amb blau de cobalt [ 1777-17 ] Prod. a: Paterna, segle XV [ 1777-17 ].

| placa turca Vegeu-ho a turca .

| placa (o rajola ) de viac rucis Prod. a: l'Alcora [ 1821-106,107,108,109 ].