Diccionari

quacerola f . V. casserola .

quaçola f . V. cassola .

quaçoleta f . V. cassoleta .

quadra f . Cobertiç per a l’emmagatzematge de materials i peces i per l’assecatge d’aquestes (obrador Martínez, Barcelona [ 6-68-9 ]).

quadrat m . Cairó [ 0 ] Rajola quadrada [ 810-IX-4 ] (País Valencià [ 810-IX-4 ], Urgell [ 810-IX-4 ]) Tipus de rajola quadrada, emprada tradicionalment a en els paviments de les cases (terme de Sapeira [ 1670-462 ]) .

quadre m . Plafó [ 0 ].

"Primerament que lo dit m e Llorens Passolas [...] se obliga de haver de fer dinou quadros de rajola de València [...] " (barcelona, convent de , 1673) [ 1887-130 ].

"quaranta quadres de diferents figures, molt vells" (inv. Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1683) [ 1884-5 ].

“En una estància que té exida al celobert: primo, dos quadros de dotze rejolas cada un, desfets.”” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“ [...] 4 Cuadros de 12 rajolas [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].

| a quadres Decoració dels ribells que s'obté submergint segments circulars consecutius de la vora en engalba blanca (Tivenys [ 2261-161 ]).

quadró m . Cairó [ 0 ] Tova [ 0 ] Rajola quadrada [ 810-IX-7 ] Gruixuda [ 1258-87 ] Per a paviments [ 1258-73 ] Per pavimentar les eres de batre [ 1258-87 ] (Maestrat [ 810-IX-7 ], Morella [ 810-IX-7 ], Traiguera [ 1258-73,87 ], Valljonquera [ 810-IX-7 ]) A Tortosa es diu especialment de la rajola quadrada gran, de què se solen enrajolar les cuines de pagès [ 810-IX-7 ] Prod. a: Traiguera [ 1258-73,87 ].

| quadró doble Per a paviments [ 1258-87 ] Prod. a: Traiguera: [ 1258-87 ].

quadronet m . Rajola (Onda [ 824-VI-266 ]).

quall m . Formatgera, motlle per fer els formatges (segons Dicc. Torra) [ 810-IX-13 ]

quànter m . V. cànter Grafia antiga per cànter [ 0 ].

quantereller m . V. cantereller Grafia antiga per cantereller [ 0 ].

quarentena f . La gerra de 40 roves de capacitat (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-101 ].

quars m . Una de les formes de la sílice pura que, amb freqüència, sol utilitzar-se com a fundent en substitució de la pedra foguera [ 1788 ] Component de l’argila que actua com a antiplàstic i com a fundent [ 1553-10.1 ] Fórmula: SiO 2 [ 2000-1390 ] .

quart m . Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 1692-205 ] A l'Alt Empordà, s'usava la bóta de vi de 4 mallals d' (a Figueres, bóta de ; a Perelada, de ) [ 1692-72 ] A Mallorca, és igual a 4 quartins o ¼ de pipa [ 1692-205 ] El quart d'oli de Barcelona equivalia a ¼ de quartà o 4 quartes, o sia, [ 1692-205 ] A Lleida i Tarragona, el quart és ¼ de porró en vi o llet [ 1692-205 ] A Figueres es feia un quart de vi d' [ 1692-205 ] .

" [...] quart de vi o quarta doli [...] " (Valls, ordinacions de 1290) [ 1451-46 ].

| mig quart Recipient de mig quart de capacitat [ 0 ].

"Item hun librell per tenir oli, hun mig quart , hun ambut e ab son compliment de mesures" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-222 ].

| quart de barraló Vegeu-ho a barraló .

| quart català Unitat de mesura de capacitat per a vi, que correspon a la cabuda del recipient del mateix nom, igual a uns (Penedès [ 1692-206 ]).

| quart de porró Petricó [ 1692-206 ].

quarta f . i la forma cuarta V. tb. sitreta

| 1 quarta Unitat de mesura de capacitat per a líquids equivalent aproximadament a un litre (Balears [ 810-IX-22 ], Catalunya occidental [ 810-IX-22 ], Catalunya oriental [ 810-IX-22 ], País Valencià [ 810-IX-22 ] , Ulldecona [ 1802-7-x ], Ulldemolins [ 48-III-119 ] ) A l'Empordà i al Gironès val 1 / 12 del mallal [ 1692-206 ] A d'Àneu, és 1 / 8 del bot [ 1692-206 ] A de Tremp és 1 / 5 del sester [ 1692-206 ] Unitat de mesura de capacitat per a vi equivalent a mig litre (Figueres [ 4-156 ]) A Besalú equivalia a de vi o d'oli [ 1692-206 ] A Serrateix equivalia a d'oli [ 1692-206 ] Unitat per mesurar oli que equival a la vuitena part del quartà (Cervera [ 1455-124 ], Urgell [ 1455-124 ]) Mesura d'oli que equival a la quarta part del quartà (Baix Penedès [ 1455-124 ]) Mesura de vi i d'oli (Conca de Tremp [ 149-418 ]) Mesura d’oli de prop d’una lliura, equivalent a la setzena part d’un quartà [ 811-III-1002 ] A les comarques de Barcelona, equival a ¼ de quartà [ 1687-180 ] També al Penedès, al camp de Tarragona, al Gironès i a Mallorca [ 1692-206 ] A Barcelona, el segle XIII, la quarta d’oli equivalia a [ 1768-835 ] Sistema de Barcelona per mesurar oli: carga de 30 quartans de 4 quartons de 4 quartes, amb carga de [ 1692-79 ] Unitat de mesura per a oli [ 1692-66 ] A Biar era igual a ¼ del càntir [ 1692-207 ] .

"En lo mas Callís: una quarta de vi. [...] En lo mas Tora: dos quartas de vi." (capbreu Riudeperes, Osona, 1278 . Còpia de 1793 ) [ 1687-191,192 ]

" [...] quart de vi o quarta doli [...] " (Valls, ordinacions de 1290) [ 1451-46 ].

"una alna e quarta " (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 824-VI-270 ].

"Primo una quarta de olli." (inv. Castelló de Farfanya, 1432) [ 1571-302 ].

"Ítem per quatra quartas de oli [...] " (Foixà, Baix Empordà, 1648) [ 2024-92 ].

El 1687 es documenta una denúncia per vendre oli a "mitadellas, quartas i mitjas quartas " a Malgrat de Mar, ja que estava prohibit per l'Ajuntament [ 2235-495 ].

"Item comprí duas quartas de oli [...] " (Sant Feliu de Codines, 1693) [ 1450-59 ].

"Satrills de duas quartas : 6 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

“Pendrás una cuarta de oli, igualment aiguardent [...] Pendrás mitja quarta de oli comú [...] “ (Corçà, llibre de receptes de 1741) [ 1611-3 ].

"Setrills de dos quartas ÿ setrills de mitja quarta " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

“6 quarterons, una quarta de viblanc” (llibre d’obra de l’església de Bunyola, Mallorca, 1761) [ 2198-33 ].

"Item sàpia que tots los stants y habitants, com forasters, podran vendre oli a la quarta , pagant a quatre diners per quarta [...] " (Calella, 1764) [ 1831-136 ].

" [...] a cens de [...] un calser de oli que reduhit a la mesura del oli vuy dia corrent son y fan un mesuró, dos quartas y mitja, y un ters de mitja quarta [...] " (inv. Esparreguera, 1767) [ 1985-I-451 ].

"En la taverna [...] deu somadas de vi per vendre a un sou la quarta [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

"l'oli per menor a raó de dos sous quatre diners la quarta d'oli" (Barcelona, 1792) [ 6-72-13 ].

"une cuarte de llet" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-37 ].

“ quartà . m. [...] Mesura de oli de 16 quartas catalanas, que són 7 quartillos [...] quarta . f. [...] Mesura de oli de cosa de una lliura, y es la setzena part de un quartà.“ (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-434 ].

"mitja quarta de oli" (Vic, receptari 1894) [ 129-50 ].

"2 cuartes de bi a 18 rals [...] de vi 2 cuartes a 5 pesetes" (Viu de Llevata, 1922) [ 1656-317,318 ].

| 2 quarta Atuell per mesurar líquids d'una quarta de cabuda [ 0 ] Prod. a: Figueres, on també en diuen sitreta [ 4-156 ]; Manises [ 1370-I-35 ] .

“Item una massura d’oli de dos quortans e una quarta de messurar olli.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-148 ].

"una quarta [per mesurar vi] " (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1519) [ 1568-91 ].

"una quarta de tenir oli, vella, de terra" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1568-95 ].

“Item una quarte de terra de mesurar oli.” (inv. Esporles, Mallorca, 1564) [ 1223-288 ].

" [...] que ningú no pugue mesurar oli sino ab los dos quarters de aram i una mesura de aram de dos quartes [...] " (Sabadell, ordinació de 1579) [ 1822-308 ].

"Ittem, per cascuna quarta nova de medir vi, aja huyt dinés [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes , cànters, migs cànters, mijes quartes, dinals de vi, arroves, mijes lliures, lliures, dinals de oli [...] " (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801-210 ,215 ].

"mes tinch rabut per una quarta mida de oli que sarvi per la morbaria [...] 1 ll. 10 s." (llibre de rebuts, Palafrugell, 1652) [ 1416-7 ].

"tres ambuts, dos quartas , dos quatra quartas de llauna per mesurar oli ab sas masuras també de llauna" (inv. Barcelona, 1674) [ 2255-355 ].

“Obra de terra: [...] quartes [...] miches quartes ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ].

Mesures de Peramola que a la primeria del segle XVIII es portaven a refinar a Agramunt: “ [...] lo mig cortà del oli, lo mig cortà del vi, una pitxella, una quarta o mig mesuró [...] ” [ 1295-25 ].

| mitja quarta Atuell per mesurar líquids, de mitja quarta de cabuda [ 0 ].

“Botigua del oli [...] Item huna mesura de terra per mesurar oli e miga quarta .” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-82,195 ].

" [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes, cànters, migs cànters, mijes quartes , dinals de vi, arroves, mijes lliures, lliures, dinals de oli [...] ni pose aygua en la bótta o gerra, mija quarta , mig cànter ni altres vendrà lo dit vi" (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801- 215 , 249 ].

"Ittem, miga quarta de terra." (inv. del mostassaf d'Elx, 1657) [ 1801-278 ].

"Ittem, dos mijes quartes de medir vi de terra." (inv. del mostassaf d'Elx, 1669) [ 1801-282 ].

" [...] y dos miches quartes [de medir vi] de terra." (inv. del mostassaf d'Elx, 1673) [ 1801-283 ].

"Dos mijes quartes , una de aram, altra de baro." (inv. del mostassaf d'Elx, 1685) [ 1801-277 ].

El 1687 es documenta una denúncia per vendre oli a "mitadellas, quartas i mitjas quartas " a Malgrat de Mar, ja que estava prohibit per l'Ajuntament [ 2235-495 ].

“ Obra de terra: [...] miches quartes ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

quartà m . i la forma cortà i quortà V. tb. cortà , cortai i cortan .

| 1 quartà Unitat usada pels terrissers p er mesurar la terra . Equi val ia a 5,793 litres. S’esmenta a: Nicolau Reyner: Llibre de les fornades [ 47-93 ].

| 2 quartà V. tb. setzena , quarter , vuitè La cabuda d'un quartà és variable segons les comarques (Catalunya [ 1455-124 ]) Unitat de m esura equivalent a 8 porrons de vi o a 4 picotins de gra (Catalunya [ 0 ]) Mesura de capacitat per a líquids, esp. vi o llet, equivalent a 8 porrons o 2 quartins [ 1070-1513 ] [ 1692-207 ] ( Barcelonès [ 1692-207 ], Segrià [ 1608 ]) Equival a (Segrià [ 1608 ]) A les comarques de Barcelona, equival a 8 porrons de vi, és a dir, a [ 1687-180 ] [ 1692-207 ] Mesura de líquids equivalent aproximadament a (Balears [ 810-IX-22 ], Catalunya occidental [ 810-IX-22 ], Catalunya oriental [ 810-IX-22 ]) A Olot s'usava la carga de vi (que equivalia a ) de 2 bótes de 4 mallals o canadells de 4 quartans [ 1692-69 ] A Vilafranca del Penedès, la carga ( ) tenia 28 quartans [ 1692-73 ] .

" [...] I quartà vinii. " (capbreu Riudeperes, Osona, 1278) [ 1687-188 , pàssim ] .

“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Vaguer que tot jarrer qui fassa jerres ne.n fassa fer, deja posar son sagell en les jerres que fara, ho fara fer, lo qual segell sia posat en loch descubert, que tota vegada lo pusca hom veher, e que fassa bones jerres e de bona terra e deja tenir cascuna jerra de XII quartans ha en sus e que sia terra qui sia suficient a jerres." (deliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 70-116 ] [ 876-1086 ] [ 1134-73 ] [ 1901-112 ].

| 3 quartà Unitat de mesura de capacitat específica per a l’ oli [ 1692-207 ] A les comarques de Barcelona equival a 16 quartes, és a dir, d'oli [ 1687-180 ] [ 1768-835 ] [ 1692-207 ] Unitat de mesura per a oli, usada a Barcelona el segle XIII. Una carga equivalia a 30 quartans, és a dir, a [ 1768-835 ] Sistema de Barcelona per mesurar oli: carga de 30 quartans de 4 quartons de 4 quartes, amb carga de [ 1692-79 ] Sistema de Mataró per a oli: carga de 24 quartans, amb carga de [ 1692-79 ] Unitat de capacitat per a oli. A l'Urgell equival a ; a Cervera equival a . El quartà té 4 lliures, i cada lliura 2 petricons (Cervera [ 1455-124 ]) A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, el quartà d'oli tenia 10 lliures [ 186-II-471 ] La dotzena part d’una quartera. Equival a i 793 mililitres [ 811-III-1002 ] Mesura d’oli de 16 quartes catalanes, equivalent a i 15 centilitres [ 811-III-1003 ] El sistema de mesurar oli a oriental es basava en les unitats quartà-quarter-quartó [ 1692-65 ] Per mesurar l'oli, a de Barberà, Muntanyes de Prades i les Garrigues tenien un quartà dividit en lliures [ 1692-65 ] Al Penedès s'usava el quartà per mesurar oli [ 1692-67 ] A Vilafranca del Penedès, el quartà d'oli equivalia a [ 1692-79 ] A Vallbona d'Anoia i Masquefa, 1 carga d'oli tenia 18 quartans [ 1692-67 ] A Vinyols, equivalia a d’oli [ 48-III-118 ] A Vimbodí, a llargs d’oli [ 48-III-118 ] A Ulldemolins, equivalia a 4 quartes d’oli, és a dir, quasi a [ 48-III-119 ] A bona part del Camp de Tarragona, per mesurar oli s'usava la cinquena de 5 quartans. Les principals equivalències són: cinquena de Tarragona, de , i cinquena de Reus, de [ 1692-79 ] A Mallorca [ 824-VI-269 ] , el quartà d'oli equival a ¼ de la mesura o 1 / 12 de l'odre, o sia, , i es divideix en 9 lliures o 108 unces [ 1692-207 ] A Palamós, el segle XVI, equivalia a [ 1692-207 ] A Vilafranca del Penedès, el segle XVI, equivalia a [ 1692-207 ] A Calaf i els Prats de Rei, [ 1692-207 ].

“ [...] que la scudella sie gran que .v. ne fasen un quarta [...] Item al spitaler a ob de les lantees del spital . v iii. quartans doli.” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XXVIIIr,f. XLVIr ].

"E de un quarta [de oli] pach lo comprador e lo venedor malla e de mig quarta altra malla [...] Item per tot quarta doli ques vene en menut dins lo dit lloch e terme pach lo venedor dos diners." (concessió reial a la vila de Constantí, 1387) [ 1825-17 ].

" [...] que les mesures del oli vinguen dretes al quartà [...] " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-56 ].

"septem quartanos olei" ( , Garraf, 1410) [ 1826-94 ].

"Una gerra ho satrilla de tenor de un bon cortà ." (inv. Rubí, Vallès Occidental, 1460) [ 1668-513 ].

“ [...] los Mesurers del dit Oli hagen a tenir dos Cortants per tant que com haura mesurat ab lo hu, e, scorrera puixa mesurar ab laltre [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1468) [ 1029-444 ].

"Item, una gerra oliera hon ha entorn xij quortans d'oli. / Item, huna alfabia per tenir olli on ha entron xx quortans ." (inv. església de Lluc, Mallorca, 1478) [ 2205-228 ].

“Item una massura d’oli de dos quortans e una quarta de messurar olli.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-148 ].

“ [...] nou cortans de oli [...] “ (doc. Cassà de Pelràs, 1652) [ 3089- 1083 ].

"Oli 2 quarters y 1 cortà " (inv. Castellar del Vallès, 1745) [ 1991-100 ].

" cortà [d'oli] " (Bagà, de 1759) [ 186-II-464 ].

“Item quatre gerras envernissades, duns vint quartans de oli cada una buyda.” (inv. Mataró, 1774) [ 3085-28 ].

“Item en una pica uns quinse cortans de oli.” (inv. Tàrrega, 1808) [ 2454-78 ].

“ quartà . m. [...] Mesura de oli de 16 quartas catalanas, que són 7 quartillos [...] “(diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-434 ].

"un quartà d'oli" [ortografia normalitzada] (Sant Llorenç Savall, primera meitat segle XIX) [ 1860-128 ].

| 4 quartà Atuell de mesura de cabuda d'un quartà [ 0 ].

"unam archam cum mensuris et uno quartano olei de cupro" (inv. Barcelona, 1290) [ 986-42 ].

“Item un quartá de fust: VIII ds.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-127 ].

“En la cuyna [...] Item un tinell vell ab un corta de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1591) [ 1223-330 ].

" quartà" (inv. Talarn, Pallars Jussà, 1677, 1681, 1690, 1706, 1717, 1741) [ 1655-284 ].

| 1 mig quartà Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 0 ] A Vinyols i a Vimbodí , equivalia a d’oli [ 48-III-118 ] .

"Item, tot holi que.s vena, pach per quartera, ayxí lo comprador com lo venedor, I diner; e de mig quartà , cascú mayla." (Valls, 1383) [ 1815-938 ].

"E de un quarta [de oli] pach lo comprador e lo venedor malla e de mig quarta altra malla." (concessió reial a la vila de Constantí, 1387) [ 1825-17 ].

"Item costà mig corta d'oli per los calafats: V drs." (Barcelona, 1390) [ 1829-202 ].

“Ytem: un càntir de mitg cuartà , per posar oli.” (inv. Mataró, 1834) [ 3004-253 ].

| 2 mig quartà Recipient per mesurar, de mig quartà de capacitat [ 0 ].

“Item unam gerram mensurandi. Item medium quartà .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-151 ].

" mix quartà de massurar oli" (inv. Alcúdia, Mallorca, 1478) [ 1781-131 ].

"mig corta de mesurar [vi] [...] una corterola [per a vi] " (inv. , Garraf, 1483) [ 1826-94 ].

"Item una mija quartera y un mig corta ab sos cercols de ferro." (inv. Mataró, Maresme, 1602) [ 1812-210 ].

"Item un mitg corta ." (inv. Mataró, Maresme, 1632) [ 1812-266 ].

"Un mitx cortà de terra" (inv. Cervera, 1789) [ 824-VI-269 ].

Mesures de Peramola que a la primeria del segle XVIII es portaven a refinar a Agramunt: “ [...] lo mig cortà del oli, lo mig cortà del vi, una pitxella, una quarta o mig mesuró [...] ” [ 1295-25 ].

quartal m .

| 1 quartal Unitat de mesura de capacitat per a oli i per a grans, de valor molt variable [ 1070-1513 ] [ 2000-1391 ] Pròpia de Tarragona, igual a , o sia, [ 1692-208 ] .

| 2 quartal Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia de Solsona, igual a 4 porrons, o sia, [ 1692-208 ].

quartaner m . Unitat de capacitat per a oli [ 0 ].

“ [...] a obs de les lanties . xx . quartaners doli.” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XLVIr ].

quartariola f . V. quarterola .

quartarola f . V. quarterola .

quartena f . i la forma cortena A Vinyols, unitat de mesura de capacitat per a oli que equival a [ 48-III-118 ].

quarter m . i les formes corté i corter .

| 1 quarter V. tb. càntir Com a unitat de mesura de capacitat per a líquids, a excepció de per a l'oli, que figura a l'accepció 2 d'aquest article [ 0 ] per a oli, vi [ 824-VI-270 ] Mesura de líquids, especialment de vi [ 810-IX-24 ] Unitat de mesura de capacitat per a vi , emprada a Catalunya i a les Illes Balears. A Catalunya és igual, en general, a 4 porrons [ 1692-208 ] A les comarques de Barcelona, equival a 4 porrons de vi o a 4 quarterons de vi [ 1687-180 ] 32 quarters fan una carga i 8 quarters, 1 barraló, és a dir, [ 1687-180 ] El quarter de vi equivalia, a Montblanc, , i a Arbeca, [ 1692-22 ] El quarter o quarter gros , per a vi, s'usava a: Camp de Tarragona, Penedès, Vallès interior, Berguedà i els pobles del Bages i de l'Anoia pertanyents a la vegueria de Cervera. Molt probablement, també a la vegueria de Manresa [ 1692-63 ] A Berga hi havia dos sistemes per mesurar vi. El sistema vell tenia una carga ( ) de 18 quarters de 4 quartons. El sistema nou, una carga ( ) de 14 quartons, iguals a l'antic quarter vell [ 1692-73 ] A Barcelona, la carga de vi ( ) era de 8 barralons de 4 quarters [ 1692-73 ] A Girona, la carga de vi ( ) era de 4 barralons de 4 quarters [ 1692-73 ] A Vic, la carga de vi (de ) tenia 24 quarters [ 1692-73 ] A Falset equival a 8 porrons locals, és a dir, a [ 1692-208 ] A Mallorca és igual a o 26 quartons, és a dir, , i és anomenat també quartà [ 1692-208 ] A Mallorca, el segle XVIII, un quarter de vi tenia 6 quartins i mig [ 824-VI-270 ] Algunes equivalències: a Osor, ; a Barcelona, al Maresme, el Vallès i Hostalric, ; a Vic, ; a Berga, (sistema antic); a Montblanc, , on era dit càntir [ 1692-208 ] .

" [...] III, quarters vinii. [...] V, quarters vinii. " (capbreu Riudeperes, Osona, 1278) [ 1687-188 ,pàssim ].

“ [...] una ola de let que tengua entro a .ii. quarters [...] dona hom a cascun canonge present .i. quarter de piment [...] .i. quarter de piment [...] Item es cert que cascun canonge deu pendre cascun dia .i. quarter y mig de vi a mesura del celer [...] . xxxv i. quarters [de vi] fan una somade.” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. Xr,XXv,XXIXr,XLIIv ].

" [...] dos quarters de vi bo e sufficient [...] " (Ordinacions fundacionals de l'hospital de Santa Caterina, Ciutat de Mallorca, c. 1345) [ 2202-368 ].

" [...] un quarter de vi a la mesura vella [...] " (Tortosa, 1350) [ 1889-472 ].

"Ítem per I quarter e mige del laxiu [...] Ítem per mig qorte de conserva rossa [...] V quartés de piment [...] Ítem per vin blanc qui foren LXXX qartés , a rao de II s. per corter [...] " (llibre de comptes d'una especieria-apotecaria, Barcelona, 1378-1381) [ 1721-91,115,117,118 ,pàssim ].

"que no sia null hom [...] que.n gos vendre en gros a somades ne a quarters ne a mig quarters [...] " (Valls, Alt Camp, 1383) [ 1815-926 ].

"Un barral de vidre qui pot tenir un corter e mig de vi" (inv. Vic, Osona, 1423) [ 824-VI-270 ].

“Une pimentere envernissade ab dues nances de tenor de sis en set cortés somadals.” (inv. Rubí, Vallès Occidental, 1460) [ 955-398 ] [ 1668-500 ].

"Pos en despesa per raó de cxx cortés de vi que e comprats d'en Serra, balle de Gironella, per obs del castell, que són sis somades dotse cortés , són XVIII cortés la somada" (Gironella, Berguedà, 1482) [ 186-II-467 ].

“Ítem una pimentera de dos quarters i mig.” (inv. Manresa, 1522) [ 3023-297 ].

"Y a les mesures del vi nomenen Cànter o Quarter , que pese una rova; y dotze quarters fan càrrega." (Montblanc, 1592) [ 1444-98 ].

“ quarter . m. quartà [...] cánter, mayal. Cántara .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-435 ].

| 2 quarter Unitat de mesura de capacitat per a oli , pròpia de Catalunya [ 1692-208 ] El sistema de mesurar oli a oriental es basava en les unitats quartà-quarter-quartó [ 1692-65 ] A Granollers, el quarter d'oli equivalia a , i tenia 32 quartons [ 1692-79 ] Unitat de mesura per a oli [ 1692-66 ] A Berga, 1 quartó d'oli tenia 12 quarters [ 1692-67 ] Sistema de Berga per a oli: carga de 12 quarters de 8 vuites, amb una carga de [ 1692-79 ] A Vic, 1 quartó d'oli tenia 11 quarters [ 1692-67 ] Sistema de Vic per mesurar oli: carga d'11 quarters de 13 mesures, amb carga de [ 1692-79 ] A Besalú i gran part de la seva vegueria, per mesurar oli s'usava la bóta ( ) de 4 mallals de 10 quarters [ 1692-75 ] A Ripoll, la carga prima per mesurar oli ( ) feia 2 bótes de 5 canadells de 16 quarters [ 1692-75 ] Algunes equivalències, el segle XVI: a Torrent i a Torrentí equivalia a ; a Berga, a ; a Granollers, a ; a Vic, ; a Copons, [ 1692-209 ] .

"medium quartarium olei ad mensuram de Sabadel" (doc. a. 1169) [ 1525-18 ].

“Una gerra oliera que pot tenir entorn un quorter d’oli” (inv. Vic, Osona, 1492) [ 824-VI-270 ].

"Mes en un seller una gerra p. tenir oli bona, de tinguda sis corters . Mes altre gerra dolenta." (inv. Castellar del Vallès, 1584) [ 1991-91 ].

"Oli 2 quarters y 1 cortà" (inv. Castellar del Vallès, 1745) [ 1991-100 ].

| 3 quarter V. tb. quarteret Atuell de mesura, d'un quarter de cabuda [ 0 ].

"unum quartarium de coure, cum quo venditur vinum" (inv. Barcelona, 1256) [ 288-90 ].

“Naguna persona no vene vin a manut [...] sinó ab corter o ab mig quarter ” (doc. a. 1370) [ 810-IX-24 ].

“Un corter de unsa, de coure [...] mitj corter de mesurar vi de terra” (Sóller, Mallorca, 1396) [ 810-IX-24 ].

“ [...] un corter de coure per mesurar vi.” (inv. Torre Baldovina, Santa Coloma de Gramenet, 1439) [ 182-276 ].

“ [...] dos corters de mesurar.” (inv. castell de Calonge, Baix Empordà, 1466) [ 182-290 ].

"un quarter de terra y un ambut de fust" (inv. Ciutat de Mallorca, 1540) [ 1522-80 ].

"Item, dit honorable Consell ordene que attès que hi ha un mix quarter de aram de mesurar oli i dit quarter no abasta, dit consell ordene que fas fer un altre mix quarter de aram conforme lo que te la vila ja, i que ningú no pugue mesurar oli sino ab los dos quarters de aram i una mesura de aram de dos quartes, i que tots los quarters de terra son en Sabadell de mesurar oli sien trencats [...] " (Sabadell, ordinació de 1579) [ 1822-308 ].

| 1 mig quarter Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 0 ].

" mig quarter [de vi] " (Bagà, Berguedà, 1331) [ 186-II-462 ].

"La somada [de vi] sia de xvi migs quarters " (Bagà, Berguedà, 1363) [ 186-II-467 ].

"que no sia null hom [...] que.n gos vendre [vi] en gros a somades ne a quarters ne a mig quarters [...] " (Valls, Alt Camp, 1383) [ 1815-926 ].

" [...] una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

| 2 mig quarter Atuell per mesurar líquids, de mig quarter de capacitat [ 0 ].

“Naguna persona no vene vin a manut [...] sinó ab corter o ab mig quarter ” (doc. a. 1370) [ 810-IX-24 ].

“Un corter de unsa, de coure [...] mitj corter de mesurar vi de terra” (Sóller, 1396) [ 810-IX-24 ].

"It mig corter de terra per mesuar oli." (inv. Castellar del Vallès, 1461) [ 1991-69 ].

"una sistela plena de messuras, hun mix quorter " (inv. Alcúdia, Mallorca, 1478) [ 1781-128 ].

"una mesura de mig quarter " (ortografia normalitzada) (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-68 ].

“Item un mig corter de vendra let.” (inv. Esporles, Mallorca, 1566) [ 1223-290 ].

"Item, dit honorable Consell ordene que attès que hi ha un mix quarter de aram de mesurar oli i dit quarter no abasta, dit consell ordene que fas fer un altre mix quarter de aram conforme lo que te la vila ja, i que ningú no pugue mesurar oli sino ab los dos quarters de aram i una mesura de aram de dos quartes, i que tots los quarters de terra son en Sabadell de mesurar oli sien trencats [...] " (Sabadell, ordinació de 1579) [ 1822-308 ].

“Ítem mig quarter de terra.

Ítem un altre mig quarter envernissat de terra.” (inv. Manresa, 1582) [ 3023-331 ].

"Item, que la obra de terra ques fabricara en la pnt. Illa sia venuda, ço es [...] los mixs quarters á quinse dobles cascuns [...] " (Eivissa, 1655) [ 2171-181 ].

| quarter gros Altre nom del quarter , per diferenciar-lo del quartó o quarter xic [ 1692-62 ,63 ] A Tarragona, la carga de vi ( ) era de 2 a imines de 6 quarters grossos de 8 quarters xics [ 1692-73 ] .

"Tot taverner e tota altra persona qui vena vi en menut [...] pach per quarter gros v d. [...] " (Valls, Alt Camp, 1383) [ 1815-926 ].

| quarter xic Unitat de mesura de capacitat equivalent a ¼ del quarter gros [ 1692-209 ] Altre nom del quartó [ 1692-62 ] A Tarragona, la carga de vi ( ) era de 2 eimines de 6 quarters grossos de 8 quarters xics [ 1692-73 ] .

quartera f . i la varietat formal cortera .

| 1 quartera Unitat de mesura de capacitat per a vi que es considerava equivalent a la vuitava o a la setzava part de la car ga [ 810-IX-25 ] (Ulldecona [ 1802-7-x ]) Vuitava part d’una car ga de vi [ 811-III-1003 ] Equivalent a 2 canates o canades per a vi, a les comarques de Barcelona [ 1687-180 ] [ 1768-835 ] A Girona, l'antiga quartera equivalia a , mentre que la moderna, [ 1687-180 ] A Tortosa, el segle XIII, la quartera de vi tenia 34 lliures [ 1982-360 ] .

"Item costaren iiii quarteres de vy vermell [...] vi sols. viii ." (Barcelona, 1390) [ 1829-203 ].

" xiv corteras de vi a for de xxiiii ss. la càrrega, 10 ss. 6 drs." (Bagà, Berguedà, 1482) [ 186-II-467 ].

“ quartera . f. [...] ant. Vuyté, octava part de una carga de vi.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-435 ].

| 2 quartera Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 0 ].

"Item, tot holi que.s vena, pach per quartera , ayxí lo comprador com lo venedor, I diner; e de mig quartà, cascú mayla." (Valls, Alt Camp, 1383) [ 1815-938 ].

"Item una cortera de mesurar gran ferrada." (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-39 ].

| 3 quartera Unitat de mesura de capacitat per a sòlids granulars [ 0 ].

“ [...] .II. sous per cascuna quartera de farina o càntir ” (Mallorca, 1374) [ 3027-191,201,202 ].

| 4 quartera Recipient per contenir líquids [ 0 ].

"Item una cortera de fust nova." (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-36 ].

| mitja quartera Recipient per mesurar líquids, de mitja quartera de capacitat [ 0 ].

"Item mitge quartera de mesurar" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-230 ].

"Item una mitge quartera " (inv. Santanyí, Mallorca, 1488) [ 1522-232 ].

"Mes una mitja cortera " (inv. Castellar del Vallès, 1584) [ 1991-92 ].

“E aprés fonch feta la reducció de la bota del ví ab una mitja quartera de terra, que dits prohomens o jurats aportaven y liuraven y ab los patrons originals de la ciutat de Barcelona [...] ” (doc. a. 1589) [ 784-1-96 ].

"Item una mija quartera y un mig corta ab sos cercols de ferro." (inv. Mataró, Maresme, 1602) [ 1812-210 ].

quarteret m . Dim. de quarter .

"quatre quarterets de composta, buits" (inv. Marratxí, 1504) [ 1522-80 ].

quarteró m . i la forma corteró V. tb. cortó i mitjot .

| 1 quarteró A les comarques de Barcelona i a Besalú , unitat de m esura per a vi equiva lent a la quarta part del quarter [ 1687-180 ] [ 1692-219 ] A Camprodon i rodalies, s'usava la carga (de ) de 7 mallals de 6 quarterons [ 1692-72 ] A Girona equivalia a uns 4,52 litres [ 562-40 ] .

" Per denou quarterons aygordent [...] " ( llibre d’obra de l’església de Bunyola, Mallorca, 1755) [ 2198-17 ].

“Del conco de Felanitx, mig corteró de aygordent” (llibre d’obra de l’església de Bunyola, Mallorca, 1757 ) [ 2198-26 ].

| 2 quarteró Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 0 ] A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, el quarteró d'oli equivalia a mitja mesura [ 186-II-471 ].

| 3 quarteró Recipient per mesurar líquids d'un quarteró de capacitat [ 0 ] Atuell de terrissa per m esura r vi [ 60-22 ] [ 1692-219 ] (Sant Feliu de Guíxols [ 1692-219 ]) , de de capacitat [ 1650-242 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 60-22 ] , on també en diuen mitjot [ 1650-242 ] .

“ [...] qualsevol venedor, o, venedores de Oli amenut de hagen, e, sien tenguts daci avant tenir una mesura entre les altres apellade Cortero ço es la meitat del mig Corto [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1458) [ 1029-442 ].

"E aprés encontinent fonc fet lo escandall de la mesura del vi ab una mesura de terra anomenada quarteró que dit jurat aportava [...] " (Barcelona, 1592) [ 1692-107 ].

"Un quarteró ." (inv. del mostassaf d'Elx, 1685) [ 1801-277 ].

quarterola f . i les varietats formals cortarola , cortarolla , corterola , cuartarola , cuarterola , quartariola , quartarola , quorterola .

| 1 quarterola Unitat de mesura de capacitat per a líquids , d'equivalències molt variables [ 1692-220 ] Mesura antiga d’oli i de vi, que a Mallorca encara s’usa i és de capacitat indeterminada, oscil· lant entre cinc i vuit quartins [ 810-IX-26 ] A Barcelona, el segle XIII, la quarterola o quart de barraló era una unitat de mesura per a vi que equivalia a 8 porrons o a 8 quartons és a dir, a [ 1768-834 ,835 ] A Barcelona, el segle XIII, la bota de 32 quartons era una unitat de mesura per a vi que equivalia a 4 quarteroles , és a dir, a [ 1768-834 ] Mesura de capacitat per a líquids, especialment oli i vi, de valor variable sovint equivalent a la quarta part d'un barraló o a 8 porrons [ 1070-1514 ] A Girona, s'usava la bóta de vi de 4 quarteroles de 8 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] .

" [...] e una corterola de vi [...] " (Barcelona, llibre de comptes de 1438) [ 1830-231 ].

“un cortarola de vi claret” (doc. Cassà de Pelràs, 1646) [ 3089-984 ].

“ [...] una cortarola de vi varmell, en preu de nou sous cortarola ” (doc. Cassà de Pelràs, 1649) [ 3089- 1038 ].

| 2 quarterola Atuell de mesura de capacitat per a líquids , de cabuda d'una quarterola [ 0 ] Mesura xica, prohibida als hostalers, als quals sols era permès quartà i mig quartà (Lleida [ 824-VI-271 ]) .

"mig corta de mesurar [vi] [...] una corterola [per a vi] " (inv. , Garraf, 1483) [ 1826-94 ].

| 3 quarterola Recipient per a contenir líquids [ 0 ] Una mena de bóta (Binissalem , Mallorca [ 824-VI-271 ] ) .

"Item una corterola de tenir vin [...] Item una corterola ab vinagra blanc [...] Item una corterola vinadera ." (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-36 ,37 ].

"Item huna corterola ab hun poc de vi blanch [...] Item una cortarolla ." Segons altra versió: "Item una cortarolla ab hun poch de vi blanch [...] " (inv. Ciutadella de Menorca , 1462) [ 825-152,153 ].

"Item una quartariola ab vin blanch [...] Item una quartarola en que ha un poch de vinagra." (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-157 ].

"It. VII quarteroles " (inv. drassanes de Barcelona, 1467) [ 824-VI-271 ].

"Item dues quartaroles deffonades veyes [...] dues quartaroles plenas de vi blanch." (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-169,170 ].

"Item dos carratells e una quarterola buyts." (inv. Ciutadella de Menorca , 1494) [ 825-181 ].

"Item una quorterola de tenor circha quorante quarters" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“I. una quarterola ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-9 ].

"En la taverna [...] Item duas quarterolas usadas de cabuda de cosa de quatre quartins cada una y en ellas cosa de dos quartins de vi blanch y un quarti de aygordent en llavors." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

quarteta f . La mesura d'oli més petita (Borredà [ 824-VI-271 ]) Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia de Mallorca, igual a la quarta part d’una lliura , és a dir, [ 810-IX-26 ] [ 1692-220 ] .

quartí m . i la forma cortí .

| 1 quartí Unitat de m esura de líquids (Mallorca [ 810-IX-26 ]) Mesura de vi [ 824-VI-271 ] Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a 4 porrons [ 1070-1514 ] Equival a la meitat d’una mesura, és a dir, a 4 porrons, o sia, a prop de [ 6-77-24 ] Equival a (Barcelona [ 1692-221 ]) El quartí per a vi és de (Mallorca [ 810-IX-26 ]) Unitat de mesura de capacitat per a aiguardent, pròpia de Mallorca, igual a 64 lliures, equivalent a [ 1692-221 ] A Mallorca, el segle XVIII, un quarter de vi tenia 6 quartins i mig [ 824-VI-270 ] .

"cada bóta tengua XI quartins e no menys. E si menys tendrà que aytal bóta sia tenguda e jutjada per falsa" (Vic, Osona, ordinacions del 1366) [ 1692-221 ].

"Item una olla de aram de alambí de cosa de dos quartins de cabuda [...] En la taverna [...] Item duas quarterolas usadas de cabuda de cosa de quatre quartins cada una y en ellas cosa de dos quartins de vi blanch y un quarti de aygordent en llavors." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-234,239 ].

| 2 quartí Recipient per mesurar líquids de cabuda d’un quartí [ 0 ] A Barcelona tenien forma de gerro [ 2079-64 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-64 ] i entorn [ 6-77-24 ,25 ] , Sabadell [ 6-77-1 ] .

| 3 quartí Bóta de petites dimensions [ 824-VI-271 ].

"dotze cartarelles los sis plenes de vin blanch e sis de vin vermell los quals dotze cartarelles o cortins foren fets nous ab arcolls argentats" (inv. Ciutat de Mallorca, 1472) [ 1781-67 ].

"Item un quarti usat ple de vi." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

| mig quartí

"mig quartí de mesurar vi" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1519) [ 1568-91 ].

quartilla f . i la forma cuartilla Antiga unitat de m esura per a líquids, de poca capacitat [ 810-IX-27 ] A Vimbodí, equivalia a d’oli [ 48-III-118 ] .

" [...] s'i tira ½ cuartilla de aigua naf [...] " (Manresa, receptari de confiteria de 1844) [ 1824-48 ].

| mitja quartilla A Vimbodí, unitat de mesura per a oli equivalent a mig litre [ 48-III-119 ].

quartillet m . Dim. de quartillo ?.

"Entre jo i Pasqualo se'n férem deu quartillets ." (València, 1891) [ 6-72-13 ].

quartillo m .

| 1 quartillo Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 0 ] Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia de Tortosa i del Maestrat, equivalent, aproximadament, a un litre [ 1692-221 ] Petricó (Lleida [ 1692-221 ], Tarragona [ 1692-221 ]) .

"dos quartillos de aigo, que és una botella regular" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-36 ].

“ quartà . m. [...] Mesura de oli de 16 quartas catalanas, que són 7 quartillos [...] quartillo . m. [...] petricó. “ (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-434,435 ].

| 2 quartillo V. tb. mitja , porró Atuell de m esura per a vi [ 42-60 ] [ 442 ] (Miravet [ 60-24 ]) Equival a [ 5 ] [ 442 ] Mesura de vi d'un quart de litre ( l'Alcora [ 1653-114 ], Amposta [ 1623-312 ]) Mesura de vi, de valor d’un litre aproximadament (Maestrat [ 810-IX-27 ], Tortosa [ 810-IX-27 ]) És la meitat d’una mitja (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]) De mig litre de capacitat [ 1650-243 ] (Tivenys [ 4-157 ]) A Tivenys són gerros cilíndrics, una mica cònics, amb bec lateral, en angle recte amb la nansa [ 1148-39 ] [ 1650-243 ] D e cos gairebé cilíndric i bec contraposat a la nansa (l'Alcora [ 1653-114 ], [ 1650-243 ] ) Prod. a: l'Alcora [ 1653-114 ], (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 6-73,74-33 ] [ 1099-19 ] [ 1148-39 ] ) [ 1650-243 ] , Miravet [ 60-24 ] [ 2457-81 ] , Tivenys [ 4-157 ] [ 5 ] [ 31 ] [ 42-60 ] [ 57 -6 ] [ 60-24 ] [ 442 ] (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1946 [ 6-73,74-33 ] [ 1148-39 ] [ 1650-243 ] [ 2457-81 ] ) .

“Un quartillo de terra y una mesura de llauna dita una lliura per aiguardent.” (inv. ajuntament de Torelló, Osona, 1702) [ 1369-I-491 ].

“ mija per mesurar vi [...] quartillo ½ porró de vi” (llibreta de camp de Violant i Simorra, Tivenys, 1946) [ 6-73,74-33 ] [ 1148-39 ].

“ mija (mesura de vi un porró) [...] quartillo (íd. ½)” (llibreta de camp de Violant i Simorra, , 1950) [ 6-73,74-33 ] [ 1148-39 ].

quartinel·lo m . i la forma cortinel·lo Mesura i recipient per tenir vi, equivalent a la quarta part d’un quartí, o sia, a sis litres i mig (Mallorca [ 810-IX-27 ]).

quarto m . Cast. no acceptat pels diccionaris normatius [ 0 ].

| quarto del fang V. tb. racó de la terra Local que servia per guardar els prismes de fang que s’extreien de la bassa ( d’Urgell [ 6-67-30 ]).

quartó m . i les formes cortó , cuartó i quortó V. tb. cortó .

| 1 quartó Cairó? [ 0 ].

" [...] quartons rajoletes noves y rajoletes de manizes pera adobar los paviments [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1633) [ 1503-I-324 ].

| 2 quartó V. tb. quarter xic Unitat de m esura de capacitat per a vi equivalent a quatre porrons [ 824-VI-271 ] Equivalent a mitja quarta, o sia, una mica més de mig litre (Mallorca [ 810-IX-28 ]) A Barcelona, el segle XIII, la quarterola equivalia a 8 quartons, és a dir, a [ 1768-835 ] A Castelló d'Empúries, s'usava la bóta de 4 mallals de 5 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A Berga hi havia dos sistemes. El sistema vell tenia una carga ( ) de 18 quarters de 4 quartons. El sistema nou, una carga ( ) de 14 quartons, iguals a l'antic quarter vell [ 1692-73 ] A Besalú, s'usava la bóta de 4 mallals de 10 quartons, amb bóta de [ 1692-72 ] A Banyoles, el quartó antic tenia 4 meitadelles i equivalia a [ 1859-301 ] A Girona, s'usava la bóta de 4 quarteroles de 8 quartons, amb bóta de 56,906 litres [ 562-40 ] [ 1692-72 ] A Girona, el quartó equivalia a 1,78 litres [ 562-40 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga (de a Castellbó i de a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ] A Elna, la carga (de ) de 10 canades de 3 quartons [ 1692-72 ] A , la carga de 10 canades de 3 sesterades ( ) de 4 quartons [ 1692-73 ] A Ripoll, la carga ( ) era de 8 canadells de 4 quartons [ 1692-73 ] A la vegueria de Ribes de Fresser s'usava un canadell (de ) de 4 quartons [ 1692-73 ] A Perpinyà, la carga ( ) tenia 32 quartons [ 1692-73 ] Al Priorat i Muntanyes de Prades, la carga tenia 3 poals de 4 mitgeres o roves de 4 quartons [ 1692-74 ] .

"Per tres canadells e tres cortons de vi, a raó III ss. lo canadell fa XI ss. III" (Bagà, Berguedà, 1482) [ 186-II-467 ].

" quortó [de vi] " (Bagà, 1482) [ 186-II-462 ].

| 3 quartó El sistema de mesurar oli a oriental es basava en les unitats quartà-quarter-quartó [ 1692-65 ] Unitat de m esura d’oli equivalent a la quarta part d’una quarta o a la vintena part de la carga [ 810-IX-28 ] Mesura per a oli [ 824-VI-271 ] Sistema de Barcelona per mesurar oli: carga de 30 quartans de 4 quartons de 4 quartes, amb carga de [ 1692-79 ] A Granollers, el quarter d'oli equivalia a , i tenia 32 quartons [ 1692-79 ] Sistema de Montblanc: carga de 12 càntirs o roves, de 4 pitxelles, de 9 lliures de 4 quartons, amb rova de [ 1692-80 ] A i a l'Alt Urgell venien l'oli a quartons [ 1692-65 ,67 ] A gran part del Conflent, 1 quartó (equivalent a uns ) d'oli tenia 4 ansats [ 1692-67 ] A Vilafranca de Conflent, el quartó de 4 ansats equivalia a [ 1692-78 ] A Codalet (Conflent), 1 quartó tenia 12 mesures [ 1692-67 ] A Arles s'usava la carga ( ) de 60 quartons [ 1692-78 ] A Elna, la carga ( ) de 12 quartons [ 1692-78 ] A Berga, 1 quartó tenia 12 quarters [ 1692-67 ] A Vic, 1 quartó tenia 11 quarters [ 1692-67 ] Al vescomtat de Castellbò, la jústia d'oli tenia 4 quartons i equivalia a [ 1692-79 ] .

“ [...] que tota persona qui vena Oli a Cortons , o, mig Cortons , o, en altra menera a menut que [...] hagen haver e tenir Corto , e, mig Corto , e, ab aquell vendre, e, mesura del dit Oli a les gents quin volran [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1397) [ 1029-442 ].

“Que lo dit Oli se hage a vendre a Corto , e, mig Corto en aquell for que comensat haura.” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1458) [ 1029-442 ].

“En lo celler mige copa y mig corto de terra per mesurar oli.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-157 ].

" [...] e que hage de tenir les messures necessàries [per vendre oli al menut], ço és cortó , mig cortó , dinal e mallal [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1532) [ 1850-190 ].

"Y les mesures del oli nomenen Pitxella, que pese nou liures, y la pitxella divideixen en dotze quartons , que són nou onses lo quartó ; y quatre pitxelles fan un cànter, que pese una rova; y dotze cànters fan càrrega, que són dotze roves." (Montblanc, 1592) [ 1444-98 ].

“ [...] los treginers [...] tingan obligació de tenir dinerals dels Vins y olis que vendran [...] y tenir aquelles en los Gibrells ahont seran [...] y hagen de tenir Corto , y maytadella [...] ” (Mostassaf, Girona, 1715) [ 822-238 ].

| 4 quartó Unitat de mesura de capacitat per a líquids, exceptuats l'oli i el vi [ 0 ].

“ [...] los ançats més petits fins a mitg cortó , tres per una pessa y no menos, com se comptan vuy en die; los ançats mitjansers de grandor de un cortó poch més o menos, dos fassen una pessa, y en arribar a cortó i mitg quiscú sie comptat per una pessa; las sitrellas fins a la grandor de un cortó poch més o menos sien comptades per una pessa com també la fan, y en arribar a cortó y mitg sien comptades pessa y mitja.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].

"un cortó de ayguo" (Ciutat de Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-35 ].

| 5 quartó Atuell de mesura, de cabuda d'un quartó [ 0 ] Recipient per mesurar que té aquesta capacitat (Mallorca [ 810-IX-28 ]) .

"mesures de terra de liurar vi: mig quartó , una meytat, un dineral e un mesallal" (Rosselló, 1385) [ 862-V-397 ].

“ [...] que tota persona qui vena Oli a Cortons, o, mig Cortons, o, en altra menera a menut que [...] hagen haver e tenir Corto , e, mig Corto , e, ab aquell vendre, e, mesura del dit Oli a les gents quin volran [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1397) [ 1029-442 ].

“En lo celler mige copa y mig corto de terra per mesurar oli.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-157 ].

" [...] e que hage de tenir les messures necessàries [per vendre oli al menut], ço és cortó , mig cortó , dinal e mallal [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1532) [ 1850-190 ].

"Mesures de oli: / Primo un cortó . / Ítem mix cortó . / Tots de llauna." (inv. del mostassaf, Mataró, 1594) [ 1850-65 ].

“ [...] los treginers [...] tingan obligació de tenir dinerals dels Vins y olis que vendran [...] y tenir aquelles en los Gibrells ahont seran [...] y hagen de tenir Corto , y maytadella [...] ” (Mostassaf, Girona, 1715) [ 822-238 ].

| mig quartó

"mesures de terra de liurar vi: mig quartó , una meytat, un dineral e un mesallal" (Rosselló, 1385) [ 862-V-397 ].

“ [...] que tota persona qui vena Oli a Cortons, o, mig Cortons, o, en altra menera a menut que [...] hagen haver e tenir Corto, e, mig Corto , e, ab aquell vendre, e, mesura del dit Oli a les gents quin volran [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1397) [ 1029-442 ].

“Que lo dit Oli se hage a vendre a Corto, e, mig Corto en aquell for que comensat haura.” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1458) [ 1029-442 ].

" mig cortó [d'oli] " (Bagà, 1481) [ 186-II-464 ].

"Ítem una altra mesura de coure intitulada de letres qui dien mig corto de vi." (Girona, inventari municipal de 1484) [ 1832-187 ].

“En lo celler mige copa y mig corto de terra per mesurar oli.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-157 ].

" [...] e que hage de tenir les messures necessàries [per vendre oli al menut], ço és cortó, mig cortó , dinal e mallal [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1532) [ 1850-190 ].

"Mesures de oli: / Primo un cortó. / Ítem mix cortó . / Tots de llauna." (inv. del mostassaf, Mataró, 1594) [ 1850-65 ].

“ [...] lo que agafarás ab mitj cuarto , junt ab tres ó cuatre culleradas de aigua de menta.” (llibre de receptes, Corçà, 1741) [ 1611-8 ].

| quartó de grana

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

quarturó m .

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de carga; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

| quarturó de grana

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de carga; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta [...] Las cobertoras que tapen ollas dinerals dos per pessa, y de las més xicas y de ollas de caldo, tres per pessa [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

quasqual m . Segons Osma, els quintar s de quasquals o quasquavalls que apareixen en alguns documents, poden correspondre a mineral d’estany o a estany a trossos [ 687-39 ] (Manises [ 938-415 ]).

quasquavall m . V. quasqual .

quatrena f . Unitat de m esura d’oli equivalent a quatre quartans ( del Penedès [ 810-IX-31 ] [ 1455-124 ]) , és a dir, [ 1692-222 ] .

queixal m . V. maó de queixal , totxo de queixal .

qüerna f . Unitat de m esura d’oli de quatre quartans (Camp de Tarragona [ 810-IX-47 ], Montroig [ 48-III-118 ] [ 1455-124 ]) , equivalent a [ 48-III-118 ] , equivalent a [ 1692-222 ] .

querol m .

| 1 querol Post [ 0 ] Taula rectangular usada per transportar obra crua [ 353-93 ] Post sobre la qual l'operari del torn va dipositant les peces modelades. Sol tenir 180 x 18 cm i quan està ple es treu de 2 a 4 hores a l'aire lliure (a l'ombra) i després s'entra i es diposita junt amb els altres querols [ 415-I-21 ] (Horta de València [ 415-I-21 ], Manises [ 353-93 ]).

“Item hun munt de querols pera stendre les olles quam [ sic ] stan fresques.” (inv. de Damià Aguiló, oller de València, 1500) [ 687-146 ] [ 810-IX-47 ].

| 2 querol V. gresol .

querola f . V. gresola .

quinal m . Unitat de m esura per a vi [ 810-IX-59 ].

“Remaneant eminas v de blado et quinals ii de ui” (doc. a. 1037) [ 810-IX-59 ].

" quinal [de vi] " (Bagà, 1050) [ 186-II-465 ].

“Jubeo dare [...] modus I de forment et quinals V de uino primo” (doc. a. 1084) [ 810-IX-59 ].

quint m . Unitat de mesura de capacitat per a vi, equivalent a la cabuda de la boteta del mateix nom, aproximadament, de (Penedès [ 1692-223 ]).

quintar m . Unitat de mesura de capacitat per a oli, usada a occidental i central [ 1692-65 ] Sistema d'Agramunt per a oli: carga de 3 quintars de 4 càntirs, amb carga de [ 1692-80 ] Al Pallars, es va usar molt el quintar de 24 argençades. El quintar de Tremp equivalia a ; el de Talarn, a ; al Pallars, ; el de de Cardós, ; el de Cubells, [ 1692-80 ,224 ] .

"Mes dos cantis plens de mel de tinensa de mig quintar cada hu." (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 1828-401 ].

quintarenc -a adj . m . i f . V. tb. quintaresc D’un quintar de capacitat [ 810-IX-63 ].

“ [...] vna gerra oliera de poqua valor ab la boqua streta quintarenqua buyda [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-97 ].

“Còcins quintarens [...] gerra quintarenca ” (doc. a. 1500) [ 810-IX-63 ].

quintaresc -a adj . Quintarenc [ 810-IX-63 ].

quinzena f . A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, se'n deia de la càrrega de vi de 15 mesures [ 186-II-471 ].

"per una 15ª de vi" (santuari de Paller, Bagà, 1751) [ 186-II-462 ].

" quinzena [de vi] " (santuari de Paller, Bagà, 1755) [ 186-II-462 ].

quíquera f . V. tb. quiquereta Xicra, tassa petita [ 810-IX-66 ] [ 938-415 ] (Manises [ 353-93 ] [ 938-415 ], País Valencià [ 810-IX-66 ], Tortosa [ 810-IX-66 ]).

“Els plats, escudelles, quíqueres , pigers y demés escurada” (Martínez y Martínez, F.: Folklore Valencià , i , 27; València, 1912) [ 810-V-321 ].

“Fent millors els plats y quíqueres ” (Martí y Gadea, J.: Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Ge, arreplegades y ordenades per un aficionat , tom I, p. 156. València, 1912) [ 810-IX-66 ].

quiquereta f . Dim. de quíquera Xicra petita [ 0 ] Tasseta, quíquera petita [ 810-IX-66 ] (Ulldecona [ 1802-7-x ]) .

“Me vaig engaldir huit quiqueretes de chocolate” (Guinot y Vilar, Salvador: Capolls mustigats (aplech de contalles de la meua terra) , p. 66. València, 1900) [ 810-IX-66 ].

quítil m . Recipient per escalfar aigua (Maó [ 810-IX-71 ]).

quoci m . V. cossi .

quociet m . V. cossiet .

quonqueta f . V. conqueta .

quortà m . V. quartà .

quorter m . V. quarter .

quortó m . V. quartó .

quossi m . V. cossi .