XXII Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana i Ceràmica Antiga — Vallromanes
Durant més de dues dècades, la petita població de Vallromanes va esdevenir el punt de reunió de col·leccionistes, estudiosos, artesans i amants de la ceràmica catalana. La Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana i Ceràmica Antiga, organitzada per l’Associació Catalana de Cerámica, amb el suport de l'Ajuntament de Vallromanes de l'època i de "la Caixa", va néixer amb la voluntat de preservar, estudiar i divulgar el patrimoni ceràmic popular del nostre país, en un ambient de trobada oberta i intercanvi de coneixement.
A la plaça de l’Església de Vallromanes, cada primavera, s’hi reunien col·leccionistes vinguts d’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat per mostrar, intercanviar i estudiar rajoles antigues, peces de terrissa, utensilis i ceràmiques tradicionals. Les parades i mostres convertien el nucli antic del poble en un autèntic espai museístic a l’aire lliure, on el públic podia acostar-se a la història quotidiana i artística de la ceràmica catalana.
L’ambient era càlid, participatiu i ple de complicitats: els assistents compartien coneixements, contactes i descobertes, i sovint les trobades es completaven amb xerrades, exposicions temàtiques i visites guiades. Aquest esperit de comunitat i transmissió oral del saber artesanal va fer de la trobada una cita de referència dins del col·leccionisme ceràmic, un punt de connexió entre el món dels estudis històrics, el mercat d’antiguitats i la creació artesanal.
Amb els anys, la Trobada de Vallromanes es va consolidar com un esdeveniment únic en l’àmbit català, contribuint a la revalorització de la rajola popular i a la difusió de la ceràmica com a patrimoni viu. Més enllà de la seva dimensió comercial o col·leccionista, va representar un espai de memòria col·lectiva, on es reconeixia la importància d’aquest art en la identitat cultural de Catalunya.
Encara avui, aquelles trobades romanen en el record de molts participants com una època d’entusiasme i cooperació, que va ajudar a posar les bases del moviment de recuperació ceràmica i del reconeixement públic d’aquest ofici ancestral.
A la plaça de l’Església de Vallromanes, cada primavera, s’hi reunien col·leccionistes vinguts d’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat per mostrar, intercanviar i estudiar rajoles antigues, peces de terrissa, utensilis i ceràmiques tradicionals. Les parades i mostres convertien el nucli antic del poble en un autèntic espai museístic a l’aire lliure, on el públic podia acostar-se a la història quotidiana i artística de la ceràmica catalana.
L’ambient era càlid, participatiu i ple de complicitats: els assistents compartien coneixements, contactes i descobertes, i sovint les trobades es completaven amb xerrades, exposicions temàtiques i visites guiades. Aquest esperit de comunitat i transmissió oral del saber artesanal va fer de la trobada una cita de referència dins del col·leccionisme ceràmic, un punt de connexió entre el món dels estudis històrics, el mercat d’antiguitats i la creació artesanal.
Amb els anys, la Trobada de Vallromanes es va consolidar com un esdeveniment únic en l’àmbit català, contribuint a la revalorització de la rajola popular i a la difusió de la ceràmica com a patrimoni viu. Més enllà de la seva dimensió comercial o col·leccionista, va representar un espai de memòria col·lectiva, on es reconeixia la importància d’aquest art en la identitat cultural de Catalunya.
Encara avui, aquelles trobades romanen en el record de molts participants com una època d’entusiasme i cooperació, que va ajudar a posar les bases del moviment de recuperació ceràmica i del reconeixement públic d’aquest ofici ancestral.
