Diccionari

obi m . i la forma olbi , òvit V. tb. albi , albiet , cóm , òbit , oubi .

| 1 obi Tipologia indeterminada.

"un olbi de terra" (inv. Valldemossa, 1485) [ 1522-73 ].

"un olbi de terra" (inv. Ciutat de mallorca, 1515) [ 1522-73 ].

| 2 obi Peça acanalada, envernissada per dins, que serveix com a menjadora de porcs (Esparreguera [ 1022-242 ]) Menjadora dels porcs [ 824-V-225 ] Per abeurar o donar menjar als animals ( Illes Balears [ 2409-79 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

| 3 obi V. tb. brullola Recipient cilíndric, de parets verticals i baixes [ 1755- 39, 52 ] (Mallorca, on també en diuen brullola o bruiola [ 1755-40,52 ]) A Llucmajor, els terrissers el feien servir per rentar-se les mans i treure’n el fang [ 1755-52 ] Recipient amb aigua, a l’abast del terrisser, on aquest es mulla les mans quan treballa a la roda [ 1039 ] Cossiol amb aigua, que tenen els gerrers, teulers i rajolers, per treure’s el fang de les mans i rentar-se [ 810-VII-827 ] (Llucmajor [ 810-VII-827 ], Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ]) A Puigpunyent i a Calvià, el mateix atuell servia per donar aigua a les aus de corral [ 1755-52 ].

obiol m .

| 1 obiol Gibrell de terrissa (Olot [ 810-VII-828 ]).

| 2 obiol Menjadora per a les gallines (Camp de Tarragona [ 810-VII-827 ]).

obra f . i la forma obre Conjunt d’objectes de terra cuita (balear [ 810-VII-835 ], català occidental [ 810-VII-835 ], catala oriental [ 810-VII-835 ], valencià [ 810-VII-835 ]) Treball fet manualment, treball de mà [ 824-V-227 ].

“ [...] no gaus metre en lo dit forn neguna obra que monta mes dels ditz xv . sostres [...] ni gaus fer corola ad alcu forn en guisa que-y poges mes obra caber [...] e que sia la obra ben cuyta [...] obra de cayros o de teules [...] neguna obra de les dites obres [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].

"Item és de pacte entre les dites parts que tota la obra que.s farà en dita gareria e conpanya s'aga de partir mig per mig [...] " (contracte entre gerrers, Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-305 ].

“ [...] tallar les lenyes necessàries per coure la obre .” (contracte Ciutat de M allorca, 1481) [ 1522-305 ].

"Item nou postotes entre trossos e tot velles per tenir obre " (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].

“ obra crua envernissada” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 131-123 ].

“ [...] ha feta la hobra desós dita lo senyer En Johan Pahull, escudeler [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

“Item desavuyt posts per posar obra .” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, la Bisbal, 1556) [ 136-52 ].

"Item, és pactat y concordat, entre les dites parts, que los dits síndichs haien y sien tinguts y obligats a despeses de la dita universitat, aportar tota la terra que serà necessària per a fer tota la dita obra , pus sien vint canes lluny de la bassa." (contracte de rajoleria, Teià, 1579) [ 1877-192 ].

"Ningú puga acollir ningun official foraster a fer obra en son obrador sens llicència del Senyor [...] " (ordinacions dels mestres d'obra de terra de Manises, 1619) [ 1738-344 ].

“ [...] una caxa sens cubertor per posar obra [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-40 ].

“Item quatre postetes de portar obra ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].

"Si vos, dita Angela haureu menester orses, os daré orses, y si haureu menester obra , os daré obra ; y si cas fos que per lo dit temps, nous auré donat orses ni obra , os promet pagar la dita cantidat en plata o menuts" (Manises, 1659) [ 1738-312 ].

"Primo una cassa y forn de coure obra [...] " (Traiguera, cappatró de 1690) [ 1987-117 ].

"Primo totas aquellas casas ab ses portals obrints situades en la present Ciutat en lo carrer dit de les Ramelleres ab son pati granh tras de ellas, y hort á ells contingut y dos forns de courer la obra de ofici de Gerrer [...] " (inv. de Sever Viladomat. gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| aixecar l’obra Quan les peces de rajoleria, crues, ja eren eixutes, s’aixecaven perquè quedessin seques per tot arreu. Cada tipus de peça tenia la seva manera d’aixecar-se (Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]).

| estendre l’obra Escampar l’obra a l’era per assecar-la o perquè es faci bona ( [ 21-84 ]).

| girar l’obra Donar voltes a l’obra crua quan està a l’era, perquè s’assequi de manera igual a totes les seves parts (Manises [ 353-61 ]).

| trabucar l’obra Consisteix en col.locar els atuells a l’ombra, amb la nansa a terra i el cul enlaire, a fi d’assecar les parts més gruixudes de la peça i, per tant, les més sensibles a les contraccions ( : només per a la terrissa negra [ 137-22 ]).

| treure obra al sol Treure a l’era, a primera hora del matí, l’obra crua a fi de que s’assequi per l’acció del sol i de l’aire. Al capvespre es realitzava l’operació inversa (Manises [ 353-106 ]).

| obra d'Alaquàs

" obra de Alaquás " (cissa de pas de València, 1671) [ 56-105 ].

" obra de Alaquàs " (València, tarifa de 1685) [ 56-106 ].

| obra de l'Alcora

"Item una ribella de rentar mans ab son pitxer obra de Alcora , tot usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-220 ].

"una ribella de sangrar obra de Alcora " (inv. Ciutat de Mallorca, 1792) [ 1835-267 ].

| obra aspra (Mallorca [ 963-471 ], Manises [ 861-881 ] [ 938-407 ]) A Paterna, terra amb una sola cuita, sense vernís, amb decoració o sense [ 2009-10 ] Ceràmica sense vernís [ 70-115 ] [ 924-37 ] [ 938-407 ] [ 963-471 ] [ 2129-51 ] [ 2264-95 ] [ 2841-19 ] , especialment basta [ 938-407 ] S'aplica, sobre tot, a peces de forma [ 1778-70 ] .

“ obra aspra ” en referència a gerres (contracte Manises, 1319) [ 1291-36 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] ” Es refereix a l’obra de gerreria (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

| obra (o terra ) de Barcelona

"Item sis dotsenas de plats blaus de terra de Barcelona bons. / Item un gibrell de terra de Barcelona gran bo." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-207 ].

"Item una gerra de terra de Barcelona per salar olives nova y gran [...] " (inv. Mataró, 1633) [ 1812-276 ].

| obra bescuitada V. tb. bescuit Obra que, per quedar ben acabada, ha de rebre més d’una cuita i encara n’hi manca alguna (València [ 1231-56 ]).

| 1 obra de blanc o blanca , obra de terra blanca V. tb. blanc Obra de gerreria, sense vernís [ 70-115 ] [ 1993 ] Terrissa sense vernís, anomenada així, eventualment, els segles XIV i XVI [ 1887-50 ] (Mallorca [ 938-457 ] [ 963-468 ] ; València, segle XVI [ 687-158 ] ) Denominació actual (Miravet [ 1993 ]) .

“Çahat Marmola [...] sarracenus cantererius seu magister operis [ terre ] albe [...] ” (Manises, 1325) [ 1162-31 ] Segons Pedro López Elum, realment diu “ operis albe ”, sense “ terre ” [ 2770-165 ,174 ] .

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] ” Es refereix a l’obra de gerreria (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

“ [...] obra de terra blanca [...] ço es en les teules [...] retjola [i] cadufos de sinia [...]” (Ciutat de Mallorca, 1686) [ 963-468 ].

| 2 obra de blanc o blanca , obra de terra blanca Pisa blanca, envernissada amb òxid d’estany, pintada o de reflexs (Manises [ 1291-35 ] ) Pisa sense cap tipus de decoració i totalment recoberta de vernís estannífer [ 2360-51 ] ; Reus on, de la pintada, també en deien valenciana [ 49-I-92,96 ]) Al segle XIV, en general, designava la pisa, tot i que, en algun cas, també es referia a l'obra de gerreria [ 6-72-19 ] Tant a Barcelona com a València, de la ceràmica en deien obra de terra i es classificava en obra comuna , obra ollera , obra gerrera , obra blanca i obra pintada , les dues últimes, obra d’escudeller [ 47-96 ] Com a ceràmica estannífera, s'esmenta a València i a Manises , el segle XIV, a Manises, el segle XVIII, i a Mallorca, el 1598 [ 1887- 49, 50 ] Segons , l'expressió obra blanca , referida a l'obra barcelonina de la primera meitat del segle XVII, podria designar l'obra daurada [ 1491-47 ].

“Abdolaziç Almurcí et Abrahim Almurcí sarraceni Manizes magistri operis terre albe ” (Manises, 1325) [ 1162-31 ] Segons Pedro López Elum, realment diu “ operis albe ”, sense “ terre ” [ 2770-165 ] .

“ [...] opus terre albe et picte [...] Et bestrahatis nobis singulis fornatis pretium plumbi [...] stagni [...] ” (contracte Manises, 1325) [ 1162-32 ] Segons Pedro López Elum, realment diu “ operis albe ”, sense “ terre ” [ 2770-165 ] .

“Abdalaziç Almurcí et Abrahim Almurcí fratres sarraceni [...] Manizes magistri operis terre picte [...] totum et quantum opus [pictum ?] et album [...] ” (contracte Manises, 1326) [ 1162-32 ]. Text rellegit per Pedro López Elum, que diu que en comptes d’ album diu aureum [ 2770-165 ].

“Bonanatus Martineç, magister operis terre albe picte [...] opus album et pictum [...] “ (Manises, 1327) [ 2770-165 ].

“ [...] gerres buydes, olles e tota altra obra de terra envernissada, axí blancha com altre” (ordinació del Consell de Cent, Barcelona, 1330) [ 1134-69 ].

“obra de terra enuernissada, així blancha com altre” (ordinació Barcelona, 1359) [ 1169-23 ].

" [...] pro qualibet grossa operis terre de papa, viginti duos solidos monete barchinonensis de terno et pro qualibet grossa operis de terra alba , quindecim solidos dicte monete, et qualibet grossa de terra de xipellet ab sol et menys de sol, tresdecim solidos eiusdem monete, et pro qualibet grossa de pinzell, undecim solidos predicte monete, et pro qualibet grossa operis de pages, sexdecim solidos prelibate monete, et pro qualibet duodena concharium terre, decem octo solidos predicte monete." (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ obra de terra blanca ” (Ordinacions Barcelona, 1532) [ 47-92 ].

“ [...] sexaginta grossas y miga de obra blancha empta [...] ” (debitori de Jaume Subirosa, escudeller de Reus, 1575) [ 49-II-188 ].

"Item vna fruytereta de terra de obra blanca pintada: 3 s. [...] Item saler y pebrera de terra obra blanca : 4 s. [...] Item sis plats de obra de terra blanca y tres llibrelles de la mateixa: 14 s. [...] Item vn cistonet de boua, vell, en quey ha vna Hydria de terra de obra blanca delicada: 8 s. / Item vna bassina y plat gran de la mateixa obra: 1 ll. " (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316,319 ].

“ Julio Grisso, genoves, mestre de fer obra de terra blanca , ha mudat son domicili en Mallorca [...] y en ella ha fundat dit art que mai hi era stat , que es de tan profit com se sab y es publich y notori. ” ( Ciutat de Mallorca, 1598) [ 56-194 ] [ 944-257 ] [ 1755-18 ] [ 1868-252 ] [ 1887-201 ] [ 2170-48 ].

"3 grosses d obra blanca talla de argent" (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVI) [ 1880-339 ].

"plates grans d' obra blanca [...] platetes d' obra blanca " (inv. Mataró, 1611) [ 1491-38 ].

" [...] set platas obra blanca ÿ dos dotsenas de scudellas de orella dos canters terra negra." (inv. Mataró, 1625) [ 1812-257 ].

“ [...] què los mestres escudellers ajan de treballar de obra blanca , y no pugan treballar de obra roja, y així mateix los ollers, y cantarers ajan de treballar de obra roja, y no de obra blanca [...] ” (Reus, 1690) [ 49-I-92 ].

“ [...] ordinació de no poder tenir ningun dels habitants de la present vila obra blanca embotigada sinó la que se fabríquia en la present vila y son terme [...] impedir que se enbotíguia obra blanca , vinguda y fabricada en altra part [...] ” (Reus, 1716) [ 49-I-92 ].

"En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item tres dotzenas de plats petits, tres dotzenas de escudellas ab ansa, una dotzena de escudellas redonas sens ansa, una dotzena de plats de polla y quatre plats mes grans tot obra blanca de Incha, usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item una tanera obra blanca [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-94 ].

| 3 obra de blanc o blanca Santanach interpreta que els esments documentals que es transcriuen a continuació, semblen referir-se a la segona cuita, amb pisa sense decorar, abans de ser decorada amb el daurat i sotmesa a la tercera cuita al fornet de daurat [ 1887-50 ].

" [...] que no sia gosat de coure obra blanca ni dorada, dita de Manises [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1673) [ 1738-356 ].

" [...] cascun mestre que courà cascuna vegada obra de blanc , tinga obligació de pagar per cascuna vegada que courà dita obra de blanc , sis diners per fornada [...]" (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1676) [ 1738-368 ].

| obra blanca i blava

“En la cuyna [...] en lo scudeller gornit de scudellas, platets y platas obra blanca y blava y alguns plats de coch penjats.” (inv. Mataró, 30/12/1621) [ 3085-23 ].

"En lo rebostet de dins la cuyna [...] Item dos ribellas de rentar mans blancas y blaves , la una obra catalana y la otra obra fina [...] Item nou escudellas obra blanca y blava [...] y tres pitxers blanchs y blaus . / Item dos afeytadors, un comu y lo altre blanch y blau , usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

| obra blava

“Ningú sia goçat de vendre obra daurada ni blava per València ni [...] " (ordinacions dels mestres d'obra de terra de Manises, 1619) [ 1738-345 ].

| obra de boda de moro o morisca “Seguint les opinions d’alguns autors creiem que hauria de tractar-se d’un determinat tipus d’escudelles grogues, en mides diverses, vidrades, i la qualificació de les quals, atenent-se al seu adjectiu de grogues seria més bé de melades o palloses, ja que les peces, en rebre el bany d’ alcafoll i vitrificar-se, deixaven transparentar el color del test.” (Manises [ 353-76 ]).

| obra de botxa Les peces tancades, panxudes [ 1887-47 ] (Verdú [ 1673-32 ]) , fetes d’un sol pastó a sòl de rodell ( [ 21-80 ] [ 106-84 ] [ 136-18 ] [ 1887-47 ], Figueres [ 1887-47 ] ).

| obra de cafè o de color de cafè V. tb. plat de cafè Denominació d’una mena de producció ceràmica mallorquina [ 1131-173 ].

"En la cuyna [...] Item dos plats grans de cafe y una palanganeta de lo matex, un plat blanch [...] trenta quatre plats de cafe de menjar." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236,237 ].

" [...] dos plats de menjar dos mitjensers y una fruytera tot color cafe , usat [...] Item trenta set plats de menjar, y una escudella gran, tot color de café y usat." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-218,221 ].

| obra de carrasca Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]).

| obra catalana

"Item dos ribellas de rentar mans blancas y blaves, la una obra catalana y la otra obra fina, usats." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

| obra de començ V. peça de començ .

| obra compartida Formada per dues peces que encaixen l'una amb l'altra com si fossin una de sola, per ex., una escudella amb un tallador [ 2253-67,68,69,70,71,72,73,74,75,76 ]

| obra de comte V. tb. comte .

“ [...] et duodecim alfabeguers operis terre de compte de carrasqua [...] ” (debitori Paterna, 1440) [ 687-131 ].

| obra comuna La que no porta verniç [ 70-115 ] Terrissa d'inferior qualitat [ 1027-349 ] Tant a Barcelona com a València, de la ceràmica en deien obra de terra i es classificava en obra comuna , obra ollera , obra gerrera , obra blanca i obra pintada , les dues últimes, obra d’escudeller [ 47-96 ] Denominació que englobava l'obra ollera, l'obra gerrera i la rajoleria [ 1491-34 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles, cresols, librells, rajoles, teules e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

" obra comuna " (Barcelona, 1459) [ 1027-349 ].

“Primo, una panistra de canya, en la qual havie obra de terra, ço és, dos plats, tres gresaletes, sis escudelles de obra comuna , dues llibrelletes [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1824 ].

“Ítem, en la post [...] nou scudelles de obra comuna de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].

“ [...] Franceschs Casasus scudeller , natural de Barcelona [...] te proposat en son enteniment de venir y transportar tota sa casa e industria en la present ciutat de Mallorca, ahont no ha trobat hi haia persona alguna de son art, que es de fer plats scudell s , librellas y tot la demes que pusca fer qualseuol scudeller , axi de obra comuna com de obra fina [...] “ (Mallorca, 1587) [ 944-257 ] [ 1173-213 ] [ 1755-19 ] [ 2274-223 ].

| obra de contrafet V. tb. contrafet Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) Decorada en verd i morat (Manises, segle XV [ 2253-22 ]) Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ], Manises [ 2253-17,22 ], Paterna [ 2253-17 ] .

.

" obra de pinzell, pages, contrafeyt e xapellet, secundum mostram quam michi mostratis" (contracte València, 1432) [ 2253-21 ].

" obra de contrafeyt " (Alaquàs, 1433) [ 2253-36 ].

| obra de contrafet i figurat Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]).

| obra de contrafet de papa Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) Obra de papa amb certa reducció de qualitat i, per tant, de preu [ 2253-18 ] Obra de papa que presenta algun defecte de cocció (Manises [ 2253-65 ]) Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ], Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ].

" contrafeyt de papa " (València, 1417) [ 2253-65 ].

" obra de contrafeyt de papa " (Alaquàs, 1433) [ 2253-36 ].

| obra crua Peça o conjunt de peces que no han estat sotmesos a cocció (Manises [ 353-76 ]) Obra de rajoler aplanada amb el picador i desemmotllada (Granollers [ 2257-17 ]) .

“He vanuda hobra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

"Ittem una partida de obra crua per la fornada ques va treballant." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“cuarta part de fornada de obra crua ja obrada.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

| obra cuita V. tb. terra cuita Terra cuita [ 0 ].

" [...] y cuberta de dita sglesia de hobre cuyta y las voltes grasses de obra cuyta y enblancada [...] pahimentar tan lo cor com la sglésia de hobre cuyta [...] " (contracte per a la construcció de l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera, Maresme, 1540) [ 70-95 ] [ 1870-165 ].

"posar-hi les mans, rajoles, mahons, teula i obra cuita " [ortografia normalitzada] (Mataró, s. XVI) [ 1850-113 ].

"les voltes grans i les xiques [...] han de ser treballades d' obra cuita [...] han de ser de tres gruixos de rajola senzilla, acordades i enlluides de guix" (Mataró, 1686) [ 70-97 ].

" [...] se feu una tartana per transportar obra cuyta , cals y pedra de Montjuÿch [...] " (Calella, 1752) [ 1831-85 ].

“En un obrador del ofici de escudeller [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, una fornada de obra cuyta se troba vuy dins del forn.” (inv. de l’escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

"Item, tres abeuradors de obra cuyta , usats [...] Item dos bajons de fusta per portar obra cuyta [...] una muñidora de obra cuyta , tot usat." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77,81,85 ].

| obra daurada o obra de terra daurada V. tb. daurat , fornet , màlica , de reflex metàl· lic , obra de màlica [ 1231 ] Segons López Elum, a Manises es va començar a fer entre 1305 i 1310 [ 1291-94 ] Equival a obra de Màlica [ 2253-35 ] Prod. a: Alaquàs [ 2360-35 ], Barcelona [ 2360-35 ], probablement Girona [ 2360-35 ], Lleida [ 2360-35 ], Mislata [ 2360-35 ], Morvedre [ 2360-35 ], Quart de Poblet [ 2360-35 ], Reus [ 2360-35 ] , Vilafranca del Penedès [ 2360-35 ] , Villena [ 2360-35 ] .

" opus aureum et album" (Manises, 1326) [ 2264-74 ].

“Abdalaziç Almurcí et Abrahim Almurcí fratres sarraceni [...] Manizes magistri operis terre picte [...] totum et quantum opus [pictum ?] et album [...] ” (contracte Manises, 1326) [ 1162-32 ]. Text rellegit per Pedro López Elum, que diu que en comptes d’ album diu aureum [ 2770-165 ].

"operis terre Maleche [...] cum picturis dauratis prout dicte operi pertinebat" (Manises, 1332) [ 2264-74 ].

“ [... una] fornata operis terre daurati ” (contracte Manises, 1333) [ 1291-33 ] [ 2770-166 ,174 ] .

“ [...] opus terre daurati [...] cum safra” (contracte Manises, 1333) [ 1291-33 ] [ 2770-166 ] .

" [...] mas sobre tot és la bellesa de la obra de Manizes , daurada e maestrívolament pintada, que ja tot lo món ha enamorat, en tant que lo Papa e los Cardenals e los Prínceps del món per especial gràcia la requeren e stan maravellats que de terra se puixa fer obra així excel·lent e noble" (Eiximenis, Francesc: Regiment de la cosa pública ) [pot ser del 1383, data del manuscrit d'Eiximenis, o del 1499, data de l'edició de Cofman] [ 56-37 ].

Es reconeix un dèbit per "dos fornets de obra de terra daorada " (Manises, 1568) [ 1738-186 ].

“ Ningú sia goçat de vendre obra daurada ni blava per València ni [...] " (ordinacions dels mestres d'obra de terra de Manises, 1619) [ 1738-345 ].

"Primo que ninguna persona de qualsevol estat y condició [...] puixa coure obra dorada dita de Manises per son conte, que no sia primer mestre examinat del dit offici [...] Item estatueixen y ordenen que ningun mestre del dit offici ni venedor de dita obra de Manises dorada no sia gosat de vendre en ninguna parada de aquella en lo mercat menys que a quatre sous la dotzena [...] dita obra dorada dita de Manises [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1667) [ 1738-352 ,354,355 ].

" [...] que no sia gosat de coure obra blanca ni dorada, dita de Manises [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1673) [ 1738-356 ].

"Dehuen tots los forns que courán obra en Manises, ço es deu sous per cada fornet de daurat que capia trenta y huit lliures de obra daurada , lo amo del forn y el que no tindrà forn deu pagar vint sous per cada fornet conforme esta dit, y a este conte se ha de fer lo conte en los forns de blanch, que el que cada tres fornets a de pagar lo amo dell trenta sous, y el foraster tres lliures. Se a de advertir que el pagar lo foraster el doble que el amo es perque lo dit amo no li pot impedir que no coga en lo seu forn pagantli lo alquiler que se acostuma, y pot lo dit forester encara que lo amo tinga obra aparellada pera coure, entrar a coure en qualsevol forn obligantse a tallar foch un dia menys que qualsevol amo de forn." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].

" [...] qualsevol persona que vendrà obra dorada de la dita Manises [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1676) [ 1738-368 ].

“ obra dorada dicha de Manises” (Manises, ordinacions gremials, 1774) [ 687-9 ].

| obra de domàs V. tb. domasquí Material de vidre o de terrissa procedent de Domàs, ciutat principal de Síria [ 810-IV-544 ].

“item XI pots de domás buyts” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“item dos brocals de domàs , dues escudelles de domàs [...] ” (inv. València, 1343) [ 1169-30 ] Olivar opina que es tracta d’objectes de pisa ja que, en cas d’ésser de vidre, el document ho diria.

“Dos canalobres d’ obra de domàs ” (inv. a. 1370) [ 810-IV-544 ].

“Sis canolobres de obra de Domàs ” (doc. a. 1417) [ 810-IV-544 ].

“Una làntia de domàs ” (Montblanc, s. XV) [ 810-IV-544 ].

| obra embarcada Obra dels rajolers que surt més amunt de ls extrems i més fonda d’enmig (Barcelona [ 810-IV-712 ]).

| obra d’emperador [ 729-33 ] Expressió que qualifica un nivell de qualitat, no una forma [ 2360-43 ] La decorada en daurat i blau (Manises [ 2253-29 ]) Juntament amb l’ obra de papa , sembla que constituïen la producció de major qualitat i, per tant , la més cara (Manises [ 938-408 ]) Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) .

“Item tres grossas operis de emperador ad racionem trigintaocto solidorum pro qualibet grossa encociatas et encordatas” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ] Ídem a altre contracte similar, de l’any 1426.

“ [...] et tot grosas de emperador ad forum undecim solidorum et sex denariorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1447) [ 687-135 ].

| obra entrefina

"En se ha atrobat lo siguent [...] Item uns armaris ab quatorze plats grans, obra entrefina [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-93 ].

| obra envernissada V. tb. ceràmica envernissada La seva introducció a Catalunya sembla que es produí durant el segle XIII [ 1491-123 ].

| obra escaldada La que no porta engalba ni vernís [ 19-20 ].

| obra escudellera

“ obra de terra escudellera i vernis” (doc. a. 1588) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| obra de figurat Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ], Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ].

" obra de figurat " (Alaquàs, 1468) [ 2253-36 ].

| obra fina , obra molt fina Pisa [ 0 ] Conjunt d’objectes de material fi, com plats, soperes, escudelles, etc. [ 810-VII-835 ] Ceràmica que, una vegada envernissada, ha estat sotmesa a la cocció de fi o de vidrat (Manises [ 353-78 ]).

“ [...] Franceschs Casasus scudeller , natural de Barcelona [...] te proposat en son enteniment de venir y transportar tota sa casa e industria en la present ciutat de Mallorca, ahont no ha trobat hi haia persona alguna de son art, que es de fer plats scudell s , librellas y tot la demes que pusca fer qualseuol scudeller , axi de obra comuna com de obra fina [...] “ (Mallorca, 1587) [ 944-257 ] [ 1173-213 ] [ 1755-19 ] [ 2274-223 ].

“8 gerras de terra de obra fina blava y blanca” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1623) [ 2502-93 ].

" obra de terra de Manises fina " (cissa de pas de València, 1671) [ 56-105 ].

"Tarifa de totes sorts de obra de terra, es com se segueix. Obra de terra de Pisa, ò de altres parts de Italia, fina , val la grossa sis lliures." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-104 ].

"Item dos ribellas de rentar mans blancas y blaves, la una obra catalana y la otra obra fina , usats. / Item quinze plats obra fina de varias mostras [...] y cís platillos obra fina [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"una escodella obra molt fina [...] Item vuit xícaras ab sos plats d' obra fina [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-89 ].

| obra de foc Denominació d’una mena de producció ceràmica mallorquina [ 1131-173 ].

“ obra de terra de foc ” (doc. a. 1588) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].

| obra foradada L'obra de rajoleria mecanitzada que es caracteritza per tenir forats que n'alleugeren el pes i en milloren la cocció (Regencós [ 1566-86 ]).

| obra de garrot A les rajoleries, les peces més habituals, fetes amb motlle i garrot. Són les que requereixen menys tècnica per modelar-les (Regencós [ 1566-86 ]).

| obra de Gènova

"plats obra de Gènova " [ortografia normalitzada] (inv. Ciutat de Mallorca, 1633) [ 1835-264 ].

| obra gerrera o de gerrer Tant a Barcelona com a València, de la ceràmica en deien “obra de terra” i es classificava en “obra comuna”, “obra ollera”, “ obra gerrera ”, “obra blanca” i “obra pintada”, les dues últimes, obra d’escudeller [ 47-96 ].

" obra gerrera " (Barcelona, 1459) [ 1027-349 ].

"hun cavaguell vell, dues sanalles e hun garbell e hun mas de fust per piquar terra e una roda de fer obra de gerrer vella" (inv. de gerreria, Ciutat de Mallorca, 1516) [ 1522-198 ].

"En lo obrador se ha trobat lo seg. / primo tres rodes molt usades pera treballar la obra de gerrer ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| obra gran V. tb. obra grossa El conjunt de les peces de mida més grossa: cànters, ribells, gerres, cossis... (Traiguera [ 1257-109 ]).

| obra gravada V. tb. obra marcada A les rajoleries, l'obra crua que ha sofert l'impacte de les gotes de pluja quan encara no era prou dura. En conseqüència, obra que ha quedat marcada ( Granollers [ 2257-18 ,91 ], Regencós [ 1566-86 ]).

| obra groga (Manises [ 353-22 ]) Denominació que reb la pisa comuna vidrada amb coberta groga i habitualment decorada amb xorrolls verds. Va començar a fabricar-se a ppis. segle XIX i les peces més corrents són llibrells, gerres, escorredores i morters. El vernís es compon de sorra silícica, plom i bicromat sòdic o potàsic (Manises, on també se’n diu obra ordinària [ 353-78 ]) Obra amb el vernís groc típic de les últimes produccions de Manises [ 2261-109 ] .

“ O bra groga de terra a rahó de sixanta sols la grossa [...] ” (tarifa germans Micó, terrissers de Paterna, 1573) [ 1015-113 ] [ 1738-311 ].

| obra grossa V. tb. obra gran Probablement, obra de parets gruixudes, basta [ 1089-21 ] Els productes més grossers d’una indústria o ofici [ 810-VII-834 ].

“ [...] que negu teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa , puys que sia cuyta.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

“ [...] plats grossos d’obra grossa [...] ” (Manises ?, 1417) [ 938-414 ].

“quatre cadafos , dos d’obra prima i dos d’ obra grossa ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-37 ].

“ [...] bacins , casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

“En un obrador del ofici de escudeller [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, dos grossas de obra grossa , crua.” (inv. de l’escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“ [...] 2 grossas Obra grossa escaldada [...] ” (inv. Hipòlit Estaper, escudeller barceloní, 1773) [ 131-141 ].

| obra grossera

“ [...] una dotzena i mitja d’escudelles obra grossera ” (inv. Rubí, 1460) [ 955-394 ].

| obra d’Inca [ 963-458 ].

| obra de maiòlica V. maiòlica .

| obra de Màlica , de Malequa , de maleca , de melica ... V. Màlica .

| obra de Manises o de terra de Manises V. tb. rajoleta de Manises Segons Osma, a mitjan segle XV, aquesta expressió era sinònim d’obra de reflexs daurats i, progressivament, va anar desplaçant Màlica , que finalment, s’usaria per denominar la pisa en general [ 687-8 ] Obra de reflexos daurats [ 1291-42 ].

“ [...] quinquaginta dotzenas inter gresallos et scutellas operis terre picte Manizes consimilis operi Malache [...] ” (contracte Manises, 1326) [ 1291-42 ].

" xii escudelles de terra de Manizes y xxv escudelles de terra de Màleche e de Manizes " (inv. València, 1326) [ 2253-44 ].

“ [...] escudelles grans de terra d’ obra de Manizes .” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“item deu escudelles de Málequa. item tres talladorets de terra de Manizes . item dos cetres de Málequa.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

" [...] mas sobre tot és la bellesa de la obra de Manizes , daurada e maestrívolament pintada, que ja tot lo món ha enamorat, en tant que lo Papa e los Cardenals e los Prínceps del món per especial gràcia la requeren e stan maravellats que de terra se puixa fer obra així excel·lent e noble" (Eiximenis, Francesc: Regiment de la cosa pública ) [pot ser del 1383, data del manuscrit d'Eiximenis, o del 1499, data de l'edició de Cofman] [ 56-37 ].

“ [...] et unam dotzenam de alfabeguers operis terre de Manizes Malequa dauratam [...] ” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“ [...] Johan Murcí mestre de fer rajoletes pintades vehi del loch de Manizes [...] rajoletes pintades de obra de Manizes [...] ” (València, 1446) [ 1155-21 ].

“ [...] yo en Johan Murci mestre de fer rajoletes de Manizes [...] dos pahiments de rajoletes de obra de Manizes [...] ” (València, 1447) [ 1155-29 ].

“ [...] yo, Johan murci, mestre de fer rajoletes e obra de Manises [...] dos pahiments de rajoletes de obra de Manises [...] ” (València, 1447) [ 1318-650 ].

“ [...] raioles CC M d’ obra de Manizes [...] ” (Nàpols, 1457) [ 1155-32 ].

“La cuina: Item V parells de scudelles de obra de Manisses entre qui tenen orelles e sens orelles; Item VI scudelles grans blaves per los catius” (inv. Llucmajor, 1477) [ 1298-46 ].

" [...] mas sobre tot és la bellesa de la obra de Manizes , daurada e maestrívolament pintada, que ja tot lo món ha enamorat, en tant que lo Papa e los Cardenals e los Prínceps del món per especial gràcia la requeren e stan maravellats que de terra se puixa fer obra així excel·lent e noble" (Eiximenis, Francesc: Regiment de la cosa pública ) [pot ser del 1383, data del manuscrit d'Eiximenis, o del 1499, data de l'edició de Cofman] [ 56-37 ].

"Per part del mestre Diego del Arcon natural del regne de Toledo se proposa a ses magnificencies y savieses com ell es mestre de fer obra de terra de diverses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de Manis y sivillanes com pots y alburnies de apothecaris, y altres obres de son art que nos fan en Mallorques [...] " (Ciutat de Mallorca, 1560) [ 2170-47 ] [ 1173-213 ].

Joan Sanchis entrega 204 lliures per "deu fornets de obra de Manises que vos tinguereu a càrrech de fer per mí" (Manises, 1561) [ 1738-151 ].

"Tres dotzenes de peces de obra de Manises , ço es alfabaguer, plats, cànters, orses y altres diversidats de peces que estaven en la cuyna del Castell / Dos dotzenes més de obra de terra de Manises de diversos vasos y plats" (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-340 ].

"Primo que ninguna persona de qualsevol estat y condició [...] puixa coure obra dorada dita de Manises per son conte, que no sia primer mestre examinat del dit offici [...] Item estatueixen y ordenen que ningun mestre del dit offici ni venedor de dita obra de Manises dorada no sia gosat de vendre en ninguna parada de aquella en lo mercat menys que a quatre sous la dotzena [...] dita obra dorada dita de Manises [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1667) [ 1738-352 ,354,355 ].

" obra de terra de Manises fina / obra de terra de Manises ordinària" (cissa de pas de València, 1671) [ 56-105 ].

“Ittem dos greales de obra de manises . / Ittem nou safetes també de obra de manises .” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

" [...] que no sia gosat de coure obra blanca ni dorada, dita de Manises [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1673) [ 1738-356 ].

"obra dita de Manises, y aixi mateix plats, escudelles, y demes obra que es fa en la present Ciutat en blau, blanch y demes colors" (València, s. XVII) [ 2264-149 ].

“ obra dorada dicha de Manises ” (Manises, ordinacions gremials, 1774) [ 687-9 ].

| obra marcada Obra gravada (Granollers [ 2257-18 ]).

| obra massissa Obra tradicional de la rajoleria manual, sense forats que n'elleugereixin l'interior (Regencós [ 1566-86 ]).

| obra de mèlica

“Ítem tres plats d’ obra de mèlica grans.” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-377 ].

| obra menuda [ 938-409 ] El conjunt de les peces de mida més petita: abeuradors, catúfols, cassoles... (Traiguera [ 1257-109 ]).

“Item: scudelletes et obra menuda .” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

| obra de mercader Juntament amb l’ obra de terra de pinzell , eren les classes d’obra d’escudeller més barates [ 687-26 ] (Manises [ 938-409 ]) Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) Era l'obra d'escudeller més barata [ 2253-22 ] El 1425, l’ obra de mercader es cotitzava a 8 sous la grossa i a 8 sous i mig si era de mercader compartit ; la de pinzell es cotitzava entre 8 i 9 sous la grossa; l’ obra de papa compartit , en canvi, anava a 29 sous la grossa i, si era d’ avantatge , a 28 sous [ 729-33 ] Sembla que l’expressió fou substituïda per la d’ obra de pagès [ 0 ].

“ [...] tres jerras de pinzell compartit et tres jerras de mercader . Hanc vendicionem vobis facio videlizet dictas tres jerras de pinzell ad racionem nouem solidorum pro qualibet dotzena grossa et residuas tres jerras de mercader ad racionem octo solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte València, 1407) [ 687-98 ].

“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

| obra de mimbre Cast. V. tb. mimbre Peces de ceràmica que imiten tota una gamma de productes de cistelleria. Aquest estil prové d’Itàlia (Manises [ 353-77 ]).

| obra morisca o de moro

"Item dues caduffes de obra morischa la huna e l'altre obre de València trencada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

“Primo, una panistra de canya, en la qual havie obra de terra, ço és [...] y sis potets de obra de moro [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1824 ].

| obra (o terra ) negra V. tb. ceràmica grisa , terra negra Terrissa cuita en atmosfera reductora [ 2129-51 ] Pren una coloració grisa, més o menys fosca [ 0 ] (Quart d’Onyar [ 0 ]) Prod. a: Alcover [ 0 ], [ 0 ], Malgrat [ 1890-1102 ], Quart d'Onyar [ 0 ], Reus [ 0 ], Sant Celoni [ 0 ], Verdú [ 0 ], Vilafranca del Penedès [ 0 ] .

"Entre torradors d'avellanes i copes negres a 4 sous la dotzena i fogons de peraire, tot obra negra : 6 sous 8 diners" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

"Item altre gerra de serenar aygua de terra negre gran." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-276 ].

"tres orinals obra negra del País" (inv. Maó, Menorca, 1832) [ 1835-271 ].

| obra de núvia Tota la gamma de peces que es manufacturaven i decoraven de manera específica per formar part de l’aixovar dels nuvis. Comuntment hi havia plats, plates, pitxers, llibrells de vora arrissada, etc. (Manises [ 353-77 ]).

| obra ollera Tant a Barcelona com a València, de la ceràmica en deien “obra de terra” i es classificava en “obra comuna”, “ obra ollera ”, “obra gerrera”, “obra blanca” i “obra pintada”, les dues últimes, obra d’escudeller [ 47-96 ].

" obra ollera " (Barcelona, 1459) [ 1027-349 ].

| obra d’or Ceràmica daurada (Manises [ 353-77 ]).

| obra de pagès o obra de terra de pagès [ 729-33 ] V. tb. pagès Segons Osma era una de les produccions més barates, probablement destinada a la pagesia [ 687-43 ] Sembla que substitueix a la denominació obra de mercader (Manises [ 938-408 ]) Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ], Manises [ 687-120,134 ], Mislata [ 2253-36 ], Paterna [ 687-123,125 ] .

" [...] pro qualibet grossa operis terre de papa, viginti duos solidos monete barchinonensis de terno et pro qualibet grossa operis de terra alba, quindecim solidos dicte monete, et qualibet grossa de terra de xipellet ab sol et menys de sol, tresdecim solidos eiusdem monete, et pro qualibet grossa de pinzell, undecim solidos predicte monete, et pro qualibet grossa operis de pages , sexdecim solidos prelibate monete, et pro qualibet duodena concharium terre, decem octo solidos predicte monete." (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ [...] quindecim grossas operis terre de pages ad [...] novem solidorum pro qualibet grossa [...] viginti quinque grossas inter de pages et de contrafet e de xapellet [...] ” (contracte Manises, 1432) [ 687-120 ].

“ [...] operis terre de pages [...] ad forum et racionem septem solidorum et sex denariorum pro qualibet grossa” (contracte Paterna, 1433) [ 687-123 ].

“ [...] operis terre de pinzell et de pages mediocriter tantas de uno q e de alio [...] ad forum et racionem septem solidorum et sex denariorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Paterna, 1433) [ 687-125 ].

“ [...] duodecim grosas scutellarum terre de pages encadenat [...] ad forum siue precium duodecim solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].

“de pages [...] obra de pages ” (despatx de mercancies pel port del Grao, València, 1451) [ 1155-17 ].

" obra de pagès " (Mislata, 1461) [ 2253-36 ].

| obra de pagès amb sòl Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ].

" obra de pagès ab sol " (Alaquàs, 1468) [ 2253-36 ] .

| obra de papa o obra de terra de papa V. tb. obra de contrafet de papa Expressió que qualifica un nivell de qualitat, no una forma [ 2360-43 ] La d ecorada en daurat i blau , de major qualitat (Manises [ 2253-22 ,35 ]) Segons Osma: “El nombre de obra de papa parece relacionarse esencialmente con la labor y no con los accidentes de la forma o la aplicación de los objetos. Parece referirse mejor a la pasta que al decorado; y el precio luego nos dirá que se trata de obra fina. Ahora bien: papa -en latín más o menos decadente- significó comida; pero especialmente, desde muy antiguo, sopas: es decir, comida blanda, empapada . deriva el verbo empapar directamente de su raíz griega; pero la palabra evoca de suyo la imagen de cosa tan humedecida que quede totalmente penetrada por un líquido. Y como quiera que la arcilla natural podía servir para hacer ladrillos y aun -siendo de buena calidad- para hacer vasijas u obra hueca que fuere tosca, pero había forzosamente de afinarse, diluyéndola para tamizarla tanto más cuanto más fina, más compacta, más resistente o más delgada se quisiera la obra hueca: no nos parece inadmisible que por terra de papa se entendiera la que se había empapado o diluido completamente varias veces, a los efectos de pasarla por tamices que eliminaran todo grano de arena; y cabe en tal supuesto que la contrafeyt , aunque acaso no se distinguiera a simple vista, fuera la que no se afinase tanto, cribándose o tamizándose más someramente: por donde sería natural que resultara de menos coste” [ 687-27,28 ] La més luxosa i tècnicament més elaborada. Era seguida per l' obra d'emperador , l' obra real , etc. [ 2253-18 ] Era la de major preu [ 729-31 ] (Manises [ 938-408 ]) Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) El 1425, l’ obra de mercader es cotitzava a 8 sous la grossa i a 8 sous i mig si era de mercader compartit ; la de pinzell es cotitzava entre 8 i 9 sous la grossa; l’ obra de papa compartit , en canvi, anava a 29 sous la grossa i, si era d’ avantatge , a 28 sous [ 687-28 ].

"bonum, clarum et dauratum cum çafre et pictum pulcriter secundum oppus pape " (Manises, 1417) [ 2253-18 ,64 ].

"1 grossa peces comuns [...] illarum que sunt comunes, sed si fuerint de pecis comunibus de papa vadant a vii sous la dotzena" (Manises, 1417) [ 2253-18 ].

“ [...] duas grossas operis terre de papa cum suo compartit [...] Item tres grossas de contrafeyt de papa cum suo compartit [...] duarum grossarum de papa ad forum et racionem viginti novem solidorum pro qualibet grossa et trium grossarum de contrafeyt de papa ad forum et racionem viginti quatuor solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1423) [ 687-114 ].

“Item decem grossas de contrafeyt de papa ad [...] viginti quatuor solidorum pro qualibet grossa engerratas. Item novem grossas de papa de avantatge [...]” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

" [...] pro qualibet grossa operis terre de papa , viginti duos solidos monete barchinonensis de terno et pro qualibet grossa operis de terra alba, quindecim solidos dicte monete, et qualibet grossa de terra de xipellet ab sol et menys de sol, tresdecim solidos eiusdem monete, et pro qualibet grossa de pinzell, undecim solidos predicte monete, et pro qualibet grossa operis de pages, sexdecim solidos prelibate monete, et pro qualibet duodena concharium terre, decem octo solidos predicte monete." (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

“ [...] tantas grossas operis terre de papa sens sol [...] ” (contracte Manises, 1433) [ 687-121 ].

“ [...] operis terri de contrafet de papa ab sol [...] ad forum et racionem decem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1433) [ 687-122 ].

“ [...] operis terre de papa [...] ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa / Et tantas grossas operis terre de contrafeyt de papa [...] ad racionem decem solidorum pro qualibet grossa” (contracte Paterna, 1433) [ 687-123 ].

| obra de papa d’avantatge

“Item decem grossas de contrafeyt de papa ad [...] viginti quatuor solidorum pro qualibet grossa engerratas. Item novem grossas de papa de avantatge [...]” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

| obra de partera V. tb. escudelles de partera Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) Segons Tramoyeres, tasses o escudelles amb bec, de manera que permetien beure al malalt o partera sense incorporar-se del llit [ 1162-22 ] Determinades peces de ceràmica per a l’ús específic de les recent parides (Manises [ 353-77 ] [ 938-407 ]) Prod. a: Manises [ 353-77 ] [ 938-407 ] [ 2253-17 ], Mislata [ 2253-36 ], Paterna [ 2253-17 ] .

“Primo sex grosses de obra de terra vulgariter vocata de partera ab lo cap e ab la garlandeta [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].

" obra de partera " (Mislata, 1461) [ 2253-36 ].

| obra de mitja partera Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ].

" obra de mija partera " (Alaquàs, 1468) [ 2253-36 ].

| obra de pedra Denominació d’una mena de producció ceràmica mallorquina [ 1131-173 ].

| obra pintada V. obra de terra pintada .

| obra de pinzell o obra de terra de pinzell V. tb. pinzell La que anava decorada [ 70-115 ] La pisa decorada en color blau (Manises, segle XV [ 2253-18,22 ,35 ,62 ]) Segons Osma, juntament amb l’ obra de mercader , eren les classes d’obra d’escudeller més barates [ 687-15,26 ] (Manises [ 938-409 ]) Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) El 1425, l’ obra de mercader es cotitzava a 8 sous la grossa i a 8 sous i mig si era de mercader compartit ; la de pinzell es cotitzava entre 8 i 9 sous la grossa; l’ obra de papa compartit , en canvi, anava a 29 sous la grossa i, si era d’ avantatge , a 28 sous [ 729-33 ] Prod. a: Alaquàs [ 2253-36 ], Manises [ 938-409 ] [ 2253 ], Paterna [ 2253 ] .

“ [...] Nonaginta grossas operis terre de pinzell bonas mercantibiles et receptibiles [...] ” (contracte València, 1404) [ 687-96 ].

“ [...] tres jerras de pinzell compartit et tres jerras de mercader. Hanc vendicionem vobis facio videlizet dictas tres jerras de pinzell ad racionem nouem solidorum pro qualibet dotzena grossa et residuas tres jerras de mercader ad racionem octo solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte València, 1407) [ 687-98 ].

“ [...] viginti gerras operis terre plena[s] operis terre de pinzell de tribus gerris pro duabus gerris ad forum et racionem novem solidorum pro qualibet grossa.” (contracte Paterna, 1412) [ 687-104 ].

“ [...] triginta sex grossas et octo dotzenas operis terre de pinzell [...] cum suo compartit [...] ” (contracte Manises, 1412) [ 687-105 ].

" obra de pinzell [...] ii grosses de porrons de pinzell de çafre" (contracte Manises, 1417) [ 2253-17 ].

“ [...] opus terre de pinzell et contrafet engerratum [...] ad forum tamen nouem solidorum pro qualibet grossa de pinzell et undecim solidorum pro qualibet grossa de contrafeyt [...] ” (contracte Manises, 1418) [ 687-112 ].

“ [...] sexdecim grosas operis terre de pinzell senar ad [...] decem solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa engerratas.” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].

" obra de pinzell , pages, contrafeyt e xapellet, secundum mostram quam michi mostratis" (contracte València, 1432) [ 2253-21 ].

“ [...] operis terre de pinzell [...] ad forum et racionem septem solidorum et sex denariorum pro qualibet grossa” (contracte Paterna, 1433) [ 687-123 ].

“ [...] operis terre de pinzell et de pages mediocriter tantas de uno q e de alio [...] ad forum et racionem septem solidorum et sex denariorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Paterna, 1433) [ 687-125 ].

“ [...] duodecim grossarum operis terre de pinzell talla Sibilie [...] ” (debitori Paterna, 1440) [ 687-131 ].

“qualsevol revenedor qui no sera Mestre Gerrer de nostron Col.legi no gos treure obre de terra al Dijous a la plassa per vendre si ya domchs no era de pinzell sots pena de tres lliures [...] ” (ordinació del Col.legi de Gerrers d’Inca, 1653) [ 1173-223 ].

| obra de pinzell contrafet Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) Obra d'escudeller, decorada en blau, que presentava alguna mena de defecte no gaire important [ 2253-22 ] .

| obra de pipa La feta amb terra de pipa [ 0 ] Obra fina (Menorca [ 810-VII-835 ]).

“setze xícares ab sos platets obra de pipa , color de xocolate” (inv. Mallorca, 1804) [ 824-VI-150 ].

"un servici obra de pipa blanca [...] un bidet de llenya blanca amb una ribella d' obra de pipa [...] un orinal obra de pipa " (inv. Maó, Menorca, 1832) [ 1835-270 ].

| 1 obra de pisa V. tb. pisa Conjunt de les peces de forma oberta, que formen part de la vaixella [ 1887-47 ] Terrissa de formes obertes, de base llimada. D’un pastó en surten vàries, i se’n diu fer-les a cap de pastó [ 21-80 ] [ 136-18 ] ( [ 21-80 ] [ 136-18 ] [ 1887-47 ], Figueres [ 1887-47 ] ).

| 2 obra de pisa Pisa [ 0 ].

" obra de Pisa " (inv. Mataró, 1520) [ 1491-38 ].

“Item tres plats de obre de Pisse . Item tres plats de obre de Malica [...] ” (inv. Llucmajor, 1566) [ 1280-153,154 ].

"Mes una caxa de poll bona ab sa tanchadura en que diu quey ha molta obra de pisa ." (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 1828-400 ].

"Item, dod plats grans de terra obra de piza ." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-157 ].

“Ítem una fruitera d’ obra de Pisa .” (inv. Manresa, 1585) [ 3023-37 3 ].

" obra de Pisa " (inv. Mataró, 1592) [ 1491-35 ].

"En lo tercer calaix duas serenas blaves, obra de pisa , usade; y dos canadelles, una de vidra, l'altre de obra de Pisa ." (inv. Puigpunyent, 1597) [ 1568-138 ].

"LXXII plats de obra de Pisa, blancs i blaus [...] LXVI plats grans i petits, obra de Pisa, blancs i pintats" (inv. Porreres, 1598) [ 1522-79 ].

"Item una sort de obra de pisa ." (inv. Barcelona, 1603) [ 1504-507 ].

“En la entrada de dita casa [...] en la paret penjades y ha una dotsena entre plats y platas terra blanca y obra de pissa [...] “ (inv. Mataró, 1621) [ 3085-23 ].

"Tarifa de totes sorts de obra de terra, es com se segueix. Obra de terra de Pisa , ò de altres parts de Italia, f ina, val la grossa sis lliures. / Obra de terra comuna de Pisa , ò de altre part de Italia, val la grossa quatre lliures. [...] Obra de terra , feta en Pissa , ò en altres parts fora Regne. Pagan sis dines per lliura de exida, y quatre dines de entrada." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-104,148 ].

| obra plana Els objectes de terrissa que tenen poca profunditat, com els plats, escorredores, etc. (Barcelona [ 810-VII-835 ]) A les rajoleries, s'usa aquesta expressió per distingir les peces prismàtiques -maons, cairons, totxos, etc.- de les peces corves -teules, canals, tortugues, etc.- [ 1639-492 ] .

" [...] estaries del tot acertat [...] si's tractes d' obra plana pro com que quan tindríem salvat l'inconvenient dels prims ens trobaríem que com que no sería possible plegar (posar una sobre l'altre) les peces allavores resultaría impossible que aquexes no sortissin torcedures [...] " (la Bisbal d’Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-115 ].

| obra prima V. tb. prim , prima (Manises [ 938-409 ]) Obra feta amb finura, o bé de parets primes [ 1154-25 ] Els productes més fins d’una indústria o ofici [ 810-VII-834 ].

“ [...] que negu teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa, puys que sia cuyta.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

“ [...] la dita obra nos façau fer bella prima et [...] que entre tota sia un cosi [...] Memorial de la obra de la terra que demana la Senyora Reyna que entre tota sia un cosi et que sia obra prima .” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

“quatre cadafos , dos d’ obra prima i dos d’obra grossa” (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-37 ].

"vuit plats d' obra prima de València" (inv. Puigpunyent, 1494) [ 1568-81 ].

" [...] obrara y mostrara de obrar a altres plats scudelles y altra obra de terra prima pintada y delicada segons se acostuma de obrar en domas pisa y altres parts stranyes [...] " (Barcelona, Llibre de deliberacions, 1520) [ 1491-90 ] [ 1524-367 ].

“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].

| obra rajolera , obra de rajoleria o rajoleria V. tb. obra de teuleria (Alt Empordà [ 2124-127 ], Alt Urgell [ 2124-127 ], Baix Camp [ 2124-127 ], Baix Ebre [ 2124-127 ], Baix Empordà [ 2124-127 ], Baix Llobregat [ 2124-127 ], Baix Maestrat [ 2124-127 ], Barcelonès [ 2124-127 ], Camp de Morvedre [ 2124-127 ], Camp del Túria [ 2124-127 ], Cerdanya [ 2124-127 ], Gironès [ 2124-127 ], Horta de València [ 2124-127 ], Maresme [ 2124-127 ], Montsià [ 2124-127 ], Penedès [ 2124-127 ], Pla de l'Estany [ 2124-127 ], Plana Alta [ 2124-127 ], Plana Baixa [ 2124-127 ], Safor [ 2124-127 ], [ 2124-127 ], Vallès Occidental [ 2124-127 ], Vallès Oriental [ 2124-127 ]).

Bononato Nicholay "fusterius et magister operis regolaram " (València, 1358) [ 173-846 ].

| obra de rajoleta

" [...] obra de rajoleta [...] rajoletes de les fines de Talavera [...] " (Barcelona, 1597) [ 1731-49 ].

| obra de real Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]).

| obra de real compartit per terç Aquesta mena d’obra era la més cara, el doble de la següent en preu, com es pot veure a les cites [ 0 ] Es composava d'escudelles talla d'argent , de ullat i compassat (Manises [ 2253-29 ]) .

“ [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

| obra de reflexs V. tb. obra d’or .

| 1 obra roja A Quart d’Onyar [ 4-166 ] , fins a , se’n deia de l’obra vermella, cuita en atmosfera oxidant [ 136-44 ].

| 2 obra roja A Manises se’n diu de la terrissa apta per anar al foc, feta amb argiles refractàries del paratge de (Manises [ 353-78 ]).

| 3 obra roja A Reus se’n deia de l’obra dels ollers i dels canterers, en contraposició a l’ obra blanca o valenciana dels escudellers [ 49-I-92 ].

“ [...] què los mestres escudellers ajan de treballar de obra blanca, y no pugan treballar de obra roja , y així mateix los ollers, y cantarers ajan de treballar de obra roja , y no de obra blanca [...] ” (Reus, 1690) [ 49-I-92 ].

“una fornada d’ obra roja cuita avalorada i escriturada a quinze lliures.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

| obra seca La que és eixuta del tot i està preparada per anar al forn (Granollers [ 2257-91 ]).

| obra socarrada Obra escaldada [ 1887-50 ].

" obra socarrada " (Manises, 1602) [ 1738-203 ] [ 1887-50 ] .

| obra sorda Obra que ha estat deficientment cuita i no dringa bé al colpejar-la (Regencós [ 1566-86 ]).

| obra de terra V. tb. obratge de terra Ceràmica [ 0 ] [ 938-407 ] Objecte de terra cuita [ 824-V-227 ] [ 1491-34 ] (Manises [ 353-78 ]) Tant a Barcelona com a València, de la ceràmica en deien “ obra de terra ” i es classificava en “obra comuna”, “obra ollera”, “obra gerrera”, “obra blanca” i “obra pintada”, les dues últimes, obra d’escudeller [ 47-96 ].

“No donen leuda [...] nulla obra de terra , ni carbó” (Capmany, Antonio de: Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio ..., Madrid, 1779, vol. II, p. 21; doc. a. 1252) [ 810-II-1019 ].

“Item grosa de obra de terra VIIII diners” (lleuda de Tortosa, 1298) [ 1055-174 ].

“Item pren lo senyor rey de somada de olles o de tota altra obra de terra : una olla.” (lleuda del port de Cotlliure, 1300) [ 1055-174 ].

“ [...] qui port oles o tota altra obra de terra per vendre [...] ” (leuda del mercat de Tuïr, 1315) [ 1035-251 ].

“ [...] gerres buydes, olles e tota altra obra de terra envernissada, axí blancha com altre” (ordinació del Consell de Cent, Barcelona, 1330) [ 1134-69 ].

“Item, li tramis per la dita coque, 1 barril d’ obra de terra , que costà mes en nau: 8 s.” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1310-442 ].

“Item, lesquals hac per 8 s. barchs. esmersats en 1 barril plen d’ obra de terra [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-458 ].

“Olles obra de terra e vidre” (arx. municipal de Barcelona; doc. a. 1358) [ 810-VII-835 ].

“ [...] que ell pogués comprar o fer comprar, o pendre en paga, tota la obra de terra que’s obra o’s fa en lo dit seu loch de Menitzes [...] ” (Saragoça, 1372) [ 1233-154 ].

“Que venedor de ferro vell ne de obra de terra gos aturar en dita plaça [Nova]” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1375) [ 1029-292 ].

“Geras de hobre de terra fa de dret e macions [...] ” (Barcelona, manual de mercaderia atribuït a 1385) [ 1348-69 ].

En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven, entre ells: “gerris que vocantur d’estibar, que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre ” [ 1409-353 ].

“ [...] pendre e leuar terra pera obra de terra [...] ” (València, 1392) [ 1154-10 ].

“Primerament, tot venedor o comprador de lanes [...] obra de terra, safrà [...] “ (capítols de les Imposicions de les Mercaderies, Traiguera, 1392) [ 2368-28 ].

"Item que olles, cànters e tota obra de terra [...] sien posades e descarregades en la plaça de les olles " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-45 ].

“It. tres scudelles de obra de terra de Mallorca” (inv. Cúria Fumada, Vic, s. XIV) [ 824-V-227 ].

"Item done an Mahomat Abdulasi, moro del loch de Manitxes, los quals li eren deguts [...] per obra de terra de diverses talles [...] " (encàrrec de la reina, 1404) [ 1794-II-373 ].

“Coneixeran tots que jo Johan Fortea de Trayguera, maestre de obra de terra , confés haver hauts [...] cinchcents cinchquanta sols per rahó dels canons qui havets fets [...] “ (Traiguera, 1409) [ 2369-30 ].

A les tarifes de preus de càrrega i descàrrega de mercancies del port de Barcelona, de 1428, s’esmenta: “alfàbies grans plenes de obra de terra ”, “alfàbies mitjanes plenes de obra de terra ”, “alfàbies terçenques plenes de obra de terra ”, “cossis de un march ab obra de terra ”, “cossis grans plens de obra de terra ” i “alfàbies petites ab obra de terra ” [ 47-102 ].

“ [...] obra de terra de Meliqua la qual comprà [...] a València . xxii . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1443) [ 1143-125 ].

“Ítem costà obra de terra ab un coci e un librell la qual vench de València, de prima compra, . xxxiii . s., e de nòlit . vi . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-139 ].

“It. algun ffornjment de olles e scudelles de obra deterra per a la cuyna.” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-97 ].

"Molt fardam de obra de terra , sotil" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].

“Item. doní e paguí a Bernardí Casals, mestre de obra de terra [...] ” (Ciutat de València, 1510) [ 415-II-216 ].

“ [...] los magnifichs [...] donen facultar y licencia a qualsevol obra de terra de la dita vila de Paterna [...] que no donen empaig ni contardictio alguna al comprar y traure de la dita obra de terra [...] “ (Paterna, 1520) [ 818-54 ].

“Item, en una casa del fornet de coure obra de terra daurada de Martí de Luna e sos nebots [...] ” (Paterna, 1521) [ 818-151 ], “ [...] els obradors de fer obra de terra [...] ” (íd.) [ 818-172 ].

“ [...] Ordenaren los honorables Consellers, e, promens que daci avant no sia licit ne permes a persones algunes de qualsevol stament, o, conditio sien portar, o, fer portar per vendre, ne fer vendre en la present Ciutat termens o, territori de aquella, Olles ne alguna altra Obra de terra feta, e, Obrada en les viles de , o, malgrat, o, altres quasevol viles, o, llochs del present Principat de Cathalunya [...] Que daqui avant los Ollers de la dita Ciutat hagen, e sien tenguts segons per ells es stat offert en la terra de que faran les Olles, e altra Obra de terra mesclar arena, e, altrament fer aquella bona, e, fort” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1528) [ 1029-577,578 ] (amb petites variacions, resolució del Trentenari, Barcelona, 1528) [ 1901-123 ] .

“Item unes sconelles per portar obre de terre [...] “(inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

" [...] Diego de Larchon, natural del regne de Toledo, proposa a ses magnifficenties y sauieses com ell es mestre de fer obre de terre de diuerses maneres, ço es plats y scudelles y rejoles axi de manis y Siuillanes, com pots y alburnies de apothecaris, y altres obres de son art que nos fan en Mallorques, hans de fora del regna se han de prouehir [...] " (Mallorca, 10/1/1560) [ 56-194 ] [ 147-26 ] [ 687-89 ] [ 809-313 ] [ 810-I-443 ] [ 810-VIII-801 ] [ 827-567 ] [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1081-45 ] [ 1173-213 ] [ 1731-65 ] [ 1755-18,32 ] [ 1887-200 ] [ 2274-173 ].

“Primo, una panistra de canya, en la qual havie obra de terra , ço és [...] “ (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1824 ].

Jeroni Brassot, genovès, "mestre de fer obra de terra " (cadastre del 1576, de Ciutat de Mallorca) [ 944-257 ] [ 1043-605 ] [ 1887-200 ].

“ [...] viginti quinque grosses et octo dotzenes de obra de terra .” (debitori de l’escudeller Llorenç Cavaller, Reus, 1580) [ 49-II-74 ].

“Ítem avem pagat per obra de terra , so és, cantarets , plats, mortés y altres coses, dos sous, sis dinés.” (llibre de comptes de l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-119 ].

"Item una sort de obra de terra ." (inv. Barcelona, 1603) [ 1504-507 ].

"Item provehiran tota la casa de plats y scudelles, olles, scalfetes y tota demés obra de terra [...] " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, contracte d'arrendament, 1603 [ 1798-78 ]).

"Item una sort de obra de terra com son olles escudelles plats plates y altres aÿnes de terra [...] " (inv. Mataró, 1626) [ 1812-185 ].

“Traginers de mar [...] Item per quiscuna carrega que aportaràn ab arguens desdels Scudellers, ò dels Tallers, fins al Born: 2 sous 6 diners. / Item, per quiscuna carrega de dita obra de terra que portaràn ab dits arguens, desdels dits Escudellers fins à la platja del Mar sels donarà: 2 sous 6 diners. / Y dels Tallers fins à Mar: 3 sous 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-489 ].

“Traginers de Mar. [...] Item, per quiscuna carrega que aportaran ab arguens desdels Escudellers, ò dels Tallers, fins al Born: 3 s. / Item, per quiscuna carrega de dita obra de terra que portaran ab dits arguens, desdels dits Escudellers, fins a la platja del Mar, sels donarà: 3 s. / Y dels Tallers fins a Mar: 4 s.” (Barcelona, tarifa de preus de 1655) [ 99-253,254 ] [ 111-41,42 ].

"així mateix los vidriers ollers obra de terra plats i escudellers, car bo no paga sisa" [ortografia normalitzada] (Oliva, la Safor, 1660) [ 1698 ].

"Tarifa de totes sorts de obra de terra , es com se segueix. Obra de terra de Pisa, ò de altres parts de Italia, fina, val la grossa sis lliures. / Obra de terra comuna de Pisa, ò de altre part de Italia, val la grossa quatre lliures. [...] Olles, y tota altra obra de terra feta en Cathalunya. Pagan 4. dines per lliura de exida." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-104 ,148 ].

“ [...] la Obra de terra ço es la feta en Barcelona y altres Parts fora lo present Bisbat de Gerona a rahó de quatre sous per carrega [...] ” (“Dret de bolla”, Girona, 1716) [ 822-230 ].

| obra de terra blanca V. obra blanca .

| obra de terra de comte V. obra de comte .

| obra de terra comuna

" Obra de terra comuna de Pisa, ò de altre part de Italia, val la grossa quatre lliures." (Tarifa del 1704, de la Generalitat de Catalunya) [ 2290-104 ].

| obra de terra daurada V. obra daurada .

| obra de terra d’emperador V. obra d’emperador .

| obra de terra escudellera V. obra escudellera .

| obra de terra fina V. obra fina .

| obra de terra de foc V. obra de foc .

| obra de terra de Gènova

" obra de terra de Génova " (València, s. XVII) [ 2264-149 ].

| obra de terra de Màlica , de Meliqua , etc. V. Màlica .

| obra de terra de Manises V. obra de Manises .

| obra de terra ordinària Terrissa [ 0 ].

" obra de terra de Manises ordinària " (cissa de pas de València, 1671) [ 56-105 ].

| obra de terra de pagès V. obra de pagès

| obra de terra de papa V. obra de papa .

| obra de terra pintada (Manises, doc. a. 1325) (Ordinacions Barcelona, 1532) [ 47-92 ] obra pintada Tant a Barcelona com a València, de la ceràmica en deien “obra de terra” i es classificava en “obra comuna”, “obra ollera”, “obra gerrera”, “obra blanca” i “ obra pintada ”, les dues últimes, obra d’escudeller [ 47-96 ] Segons López Elum era l’obra de reflexos daurats [ 1291-33 ] A Manises, terre picte és sinònim d’ operi Maleche , és a dir, d’obra daurada [ 2770-166 ] .

“ [...] viginti quinque dotzenas operis terre picte consimilis operi Maleche [...] ” (contracte Manises, 1325) [ 1291-32 ] [ 2770-166 ,167 ] .

“ [...] opus terre albe et picte [...] Et bestrahatis nobis singulis fornatis pretium plumbi [...] stagni [...] ” (contracte Manises, 1325) [ 1162-32 ].

“Abdalaziç Almurcí et Abrahim Almurcí fratres sarraceni [...] Manizes magistri operis terre picte [...] totum et quantum opus [ pictum ?, segons Osma, i aureum segons López Elum] et album [...] ” (contracte Manises, 1326) [ 1162-32 ] [ 1291-31 ] [ 2770-167 ] .

“ [...] operis terre picte Manizes consimilis operis Maleche” (contracte Manises, 1326) [ 1291-33 ] [ 2770-166 ] .

“Bonanatus Martineç, magister operis terre albe picte [...] opus album et pictum [...]“ (Manises, 1327) [ 2770-165 ,167 ].

“ [...] operis terre Maleche [...] cum picturis dauratis prout dicte operi pertinebat” (contracte Manises, 1332) [ 1291-33 ] [ 2770-166 ,167 ] .

" [...] obrara y mostrara de obrar a altres plats scudelles y altra obra de terra prima pintada y delicada segons se acostuma de obrar en domas pisa y altres parts stranyes [...] " (Barcelona, 1520) [ 1524-367 ].

| obra de terra de pizell V. obra de pinzell .

| obra de terra prima V. obra prima .

| obra de terra de València V. obra de València .

| obra de terra de xipellet V. a obra de xapellet .

| obra de teuleria V. tb. obra rajolera ( Alguer [ 2124-127 ], Alt Maestrat [ 2124-127 ], Alt Penedès [ 2124-127 ], Bages [ 2124-127 ], Berguedà [ 2124-127 ], Conca de Tremp [ 2124-127 ], Garrotxa [ 2124-127 ], Gironès [ 2124-127 ], les Illes [ 2124-127 ], Llitera [ 2124-127 ], [ 2124-127 ], Matarranya [ 2124-127 ], Noguera [ 2124-127 ], Osona [ 2124-127 ], Pallars Jussà [ 2124-127 ], Pla d'Urgell [ 2124-127 ], els Ports [ 2124-127 ], Ribera d'Ebre [ 2124-127 ], Ripollès [ 2124-127 ], Safor [ 2124-127 ], Santa Cristina d'Aro i voltants [ 2124-127 ], Segarra [ 2124-127 ], Segrià [ 2124-127 ], Urgell [ 2124-127 ], Terra Alta [ 2124-127 ], Vinalopó [ 2124-127 ]) .

| obra de timbre Pertanyia al grup més car de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]).

| obra d’ullat compassat Osma aventura, sense massa convicció, que podria tractar-se d’obra amb botxa, amb obertures o boques fetes a mida [ 687-26 ].

“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].

| obra de València , valenciana o de terra de València Pisa (Reus, on també en deien obra blanca [ 49-I-92 ]) Segons López Elum, a llocs llunyans, en deien obra de València de l’ obra de Màlica , tot confonent el lloc d’on provenia amb el lloc de producció [ 1291-62 ].

“Item duas citras de terra de Valencia [...] una scutella de terra de Valencia / Item quandam scutellam pictam de terra de Valencia [...] Item I scutellam de terra de melicha / Item II scutellas siue tayadors de terra de melicha siue de Valencia ” (inv. Llers, bisbat de Vic, 1343) [ 687-6 ].

“Item IIII talados de obra de Valencia grans.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-57 ].

“opere de melica siue de Valencia” (inv. Bernard de Senyars, 1367) [ 687-6 ].

“item XXIII scutellas de Málica depictas, et de Valencia . item III magnas scutellas de Málica depictas [...] item VII scudelles poques e una gran de obra de Valencia .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

“Item II telledors de terra grans de obra de Valencia [...] Item Iª servidora gran de terra de obra de Valencia .” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-91,92 ].

“ i pot d obra de Valencia [...] ii librells grans de terra d obra de Valencia ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“ [...] un arquibanc de dos calays en que ha un pot de terra de Valencia ab confits tarongins. Item altre pot de terra vermeya o roge ab datils confits.” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120-41 ].

“Un cossi de obra de Valéncia ” (inv. castell de Torredembarra, 1430) [ 824-V-227 ].

"Item, una gresala de terra de obra de València . / Item, una gresala o tudonera de terra de València [...] Item, una gran todonera de terra de València . [ pàssim ] " (inv. Barcelona, 1434) [ 1486-592 ].

“Item una scudella gran de terra obra de Valence . Item quatre plats de la dita obra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-181 ].

“Item un bugader o lexiver de terra d. obre de Valencia .” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-208 ].

"Item hun artibanch vell, petit, hon ha sis telladors de terra de obra de València [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-24 ].

"Item XI gresals de terra obre de València [...] Item XX scudelles de obre de València " (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-225 ].

“Item quatre plats e duas scudellas de terra obre de Valencia .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-171 ].

“dos parells de t odoneres petites, obra de Valencia o de Mélica” (inv. Barcelona, 1480) [ 975 ].

“Més quatre plats de terra obra de Valènsia ” (inv. Alcúdia, 1522) [ 1338-287 ].

“Ítem, un pot de terra < de > València , ab una poca de llengua bovina.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1879 ].

"Item, tres pixells de terra obra valenciana usats. [...] Item, dos plats, lo hu gran y lo altre xich de terra obra valenciana usats." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-157 ].

"Item tres pots de terra de Valencia en lo hu dells hi ha sucre rosat, y los altres buits: 8 s. [...] Primo vna dotzena de plats de terra de valencia , entre xics y mitgensers: 2 ll. [...] Item tres escudelles de terra de Valencia , de orelles : 1 s. " (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ,319 ].

“En lo scudeller: Item, dotze scudelles obre valenciana , dotze plats terre obre, una librella y dos plats de foch.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1602) [ 1173-215 ].

" [... Llorens Madrit] rajoler de rajola valenciana les rajoles que fa de obra valenciana per la obra de las salas de la present casa de de la part del hort" (Barcelona, 1611) [ 1475-456 ].

"Item tretze plats de varias sorts obra valenciana , usats." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

| obra en verd i manganès V. ceràmica en verd i morat .

| obra en verd i morat V. ceràmica en verd i morat .

| obra verda A les rajoleries, el conjunt de les peces eixamorades (Granollers [ 2257-8 ,17 ]) Obra que no és eixuta del tot (Granollers [ 2257-91 ]) .

| obra de vernís Els objectes de terrissa que s’envernissen (Mallorca [ 810-VII-835 ]).

| obra de volta [ 2229 ] Ceràmica de volta [ 0 ]

| obra de xapellet , xipellet , de xapellet i figurat o de terra de xipellet S’esmenta a documents antics [ 729-33 ] Pertanyia al grup més econòmic de l'obra d'escudeller (Manises [ 2253-17 ], Paterna [ 2253-17 ]) .

" [...] pro qualibet grossa operis terre de papa, viginti duos solidos monete barchinonensis de terno et pro qualibet grossa operis de terra alba, quindecim solidos dicte monete, et qualibet grossa de terra de xipellet ab sol et menys de sol, tresdecim solidos eiusdem monete, et pro qualibet grossa de pinzell, undecim solidos predicte monete, et pro qualibet grossa operis de pages, sexdecim solidos prelibate monete, et pro qualibet duodena concharium terre, decem octo solidos predicte monete." (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].

" obra de pinzell, pages, contrafeyt e xapellet , secundum mostram quam michi mostratis" (contracte València, 1432) [ 2253-21 ].

| obra de la Xina

"una escaparata dins la paret amb un vidre devant y dins ella se troben trentaset xícaras, quaranta platillos, setze escudelletes de prender cafe, quatre çafaneras y altres pesas, tot obra de la Xina , bones" (inv. Ciutat de Mallorca, 1772) [ 1751-22 ].

obrador m . i la forma obraor .

| 1 obrador ( Mallorca [ 957-83 ], Manises [ 938-409 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ]) Taller de ceramista [ 0 ].

“Item: Vns obradors situats en les oleries majors de la dita vila [...] ” (Paterna, 1403) [ 1162-14 ].

" [...] benavenir e repòs dels raiolers, gerrers, ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] qualsevol persona que tingua obredor o forns de alguns dels dits officis e faça o faça fer fornades d'aquell o aquells [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ].

“ [...] ha feta la hobra desós dita [...] a l’ obrador d’En Nofra Espellta [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

“ [...] els obradors de fer obra de terra [...] ” (Paterna, 1521) [ 818-172 ], “ obrador ” (íd.) [ 818-173,174, p à ssim ].

" [...] un obrador ab dos fornets situm et positum en los obradors de part de baix dicte vile de Paterna." (Manises, 1584) [ 1738-304 ].

"Ningú puga acollir ningun official foraster a fer obra en son obrador sens llicència del Senyor [...] " (ordinacions dels mestres d'obra de terra de Manises, 1619) [ 1738-344 ].

Un obrador ala raval de obrar de loffici [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reu s, 1611 ) [ 49-II-42 ].

“Item que algun Mestre foraster de dit Art, no puga parar Obredor en la present Isla que nosia domiciliat y tenga Muller en lo dit Regne [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-296 ].

“Item un obrador de escudaller situat en lo arraval de Santa Ana [...] ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].

“ [...] més li dóna tot aquell obrador de escudellers ab sos àmbits y un cortó de terra al dit obrador [...] ” (capítols matrimonials de Jeroni Ferrer, escudeller de Reus, 1671) [ 49-II-108 ].

"En lo obrador se ha trobat lo seg. / primo tres rodes molt usades pera treballar la obra de gerrer." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“ obrador de gérrer . Alfarería , alfar . Figlina.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ obrador . m. [...] lo del gerrer.” (diccionari de Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II-222 ].

| 2 obrador Terreny aplanat on els rajolers fan les rajoles [ 810-VII-836 ].

| els O bradors t op . Barri de Manises [ 1277-120 ] [ 1425-13 ] [ 1738-301 ], també anomenat de les Olleries [ 1738-301 ] , el 1588 [ 1738-188 ] , 1596 [ 1738-302 ], 1653, 1663 [ 1738-303 ], 1669 [ 1738-250,251 ] , 1674 [ 1738-303 ] Barri de l'Alcora, a la partida dels Vinyals. Denominació actualment en desús [ 1653-38 ] Barri de Paterna, el 1584 [ 1738-303 ], 1587 [ 1738-188 ] .

" [...] un obrador ab dos fornets situm et positum en los obradors de part de baix dicte vile de Paterna." (Manises, 1584) [ 1738-304 ].

| els Obradors M ajors t op . (Paterna, 1521) [ 818-177 ].

“ [...] els obradors de fer obra de terra de la dita vila appellats los obradors majors , que son més luny e prop los molins fariners [...]” (Paterna, 1521) [ 818-177 ].

obrant m . V. tb. obrer Qui treballa per compte d’altri en un obrador [ 0 ].

“ [...] que negu obrer o obran qui fassa cayros [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

obraor m . Var. dialectal per obrador (Manises [ 353-78 ]).

obrar v . Aplicar l'activitat a la consecució d'objectes de ceràmica [ 0 ].

“Item que tot hom e tota femna qui obre del mester de teuleria, dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros e teules e violes e rajoles que fara, de bona argila [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-363 ].

“ [...] que ell pogués comprar o fer comprar, o pendre en paga, tota la obra de terra que’s obra o’s fa en lo dit seu loch de Menitzes [...] ” (Saragoss a, 1372) [ 1233-154 ].

“ [...] Ordenaren los honorables Consellers, e, promens que daci avant no sia licit ne permes a persones algunes de qualsevol stament, o, conditio sien portar, o, fer portar per vendre, ne fer vendre en la present Ciutat termens o, territori de aquella, Olles ne alguna altra Obra de terra feta, e, Obrada en les viles de la Selva, o, malgrat, o, altres quasevol viles, o, llochs del present Principat de Cathalunya [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1528) [ 1029-577 ].

“Un obrador ala raval de obrar de loffici [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-42 ].

“Item que algun foraster no puga obrar en poder de Mestre algu de la present Isla [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-296 ].

“cuarta part de fornada de obra crua ja obrada .” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].

| obrar el fang Donar forma al fang per fabricar-ne els diferents objectes de l’ofici de terrisser [ 810-VII-837 ].

| obrar de terra Fer de terrisser [ 810-VII-837 ].

obratge m . (Manises [ 938-409 ]) Objectes produïts pel treball de l terrisser [ 810-VII-837 ].

“Gerres ed altres obratges menuts” ( Almanaque de las Islas Baleares , 1877, p. 92; doc. s. XV) [ 810-VII-837 ].

"Item que ninguna persona puga cremar lo plom que es treballa per el obratge de la dita obra dorada [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1667) [ 1738-354 ].

| obratge de terra V. tb. obra de terra La ceràmica en general [ 0 ].

“Item que qualsevol Mercader ó stranger que fasse aportar obratje de Terra [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 810-VII-837 ] [ 1285-295 ].

obre f . V. obra .

obrer m . V. tb. obrant .

| 1 obrer Qui treballa per compte d’altri en un obrador [ 0 ].

| 2 obrer Terrisser (Tortosa [ 4-148 ]).

“ [...] que negu obrer o obran qui fassa cayros [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

“ [...] alscuns moros d’aquesta terra, qui són obrers de obra de terra [...] ” (València, 1382) [ 1233-155 ].

| obrer de terra Terrisser [ 810-VII-838 ].

“ obrer de terra . ant. gerrer .” (diccionari de Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II-222 ].

obreria f . Conjunt de vaixella (Ulldecona [ 1802-6-x ]).

obreta f . Dim. d’ obra Fireta [ 442 ] [ 810-VII-838 ] (Gandesa [ 810-VII-838 ], Manises [ 2020-138 ], Miravet [ 60-21 ], Tivenys [ 60-21 ], Tortosa [ 810-VII-838 ] , Vall d'Uixó [ 2020-138 ] ) Prod. a: [ 60-21 ] [ 1881 ] , Manises [ 13-107 ] [ 2020-138 ], Miravet [ 60-21 ], Tivenys [ 60-21 ] [ 442 ] [ 1729-73 ] , Tortosa [ 1650-264 ] , Vall d'Uixó [ 13-148 ] [ 2020-138 ] .

“ obreta . f. [...] ter. fira, fireta .” (diccionari de Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II-222 ].

obrir v . És l’operació inicial del modelatge al torn. Consisteix en obrir amb els dits la part central del pastó (Agost [ 729-18 ]).

| obrir el pastó És l’operació inicial del modelatge al torn. Consisteix en obrir amb els dits la part central del pastó, al qual, prèviament, se li ha dona t forma cilíndrica (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] ) .

ocarina f . [ 6-103-5 ] Instrument musical de vent , fet de ceràmica, amb una protuberància per bufar-hi i vuit forats [ 810-VII-835 ] que modifiquen el so segons es tapen amb els dits [ 0 ] ( Illes Balears [ 2409-79 ], Mallorca [ 1039 ] [ 1059-205 ] [ 1755-51 ,53 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-41 ,42 ]) Prod. a: Santa Maria del Camí [ 1039 ].

“Fan el cant del [...] rossinyol i l’ ocarina ” (Sagarra, Josep Maria de: Entre l’Equador i els Tròpics ; Barcelona: Ed. Selecta) [ 810-VII-852 ].

“Concert d’ ocarines , ball d’aferrats” ( La Roqueta núm. 32, Ciutat de Mallorca, final s. XIX) [ 810-VII-852 ].

octàgon o octògon m . V. tb. cairó octagonal , cairó octogonal , cairó vuitavat El cairó que té el perímetre en forma d'octàgon regular [ 6-77-10 ].

"Baldosas á la francesa [...]

Octágonos palmo elaborar á: 40 reales

Id. " cortar á: 12 reales

Id. ¾ elaborar á: 24 reales

Id. " cortar á: 8 reales

Id. " picar y rayar á: 6 reales

Id. " desplegar á: 2 reales

Id. " pasar á: 2 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

octau m . Unitat de mesura de capacitat per a vi, que correspon a la cabuda de la boteta del mateix nom, igual a uns (Penedès [ 1692-187 ]).

octògon m . V. octàgon .

odre m . Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia de Mallorca, equivalent a [ 1692-187 ] .

"En la cambre del porxo una alfàbia ab un odre de oli." (inv. Ciutat de Mallorca, 1756) [ 1835-266 ].

"En la taverna [...] Item sis aufabias entre grans y petitas usadas plantadas y sueltas y dins de ellas cosa de tres odras de oli y mix quarti de resolis." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-239 ].

ofegador m . V. tb. ofegadora Recipient de terra cuita o de metall que es tapa hermèticament i serveix per posar-hi les brases del caliver que s’han d’ofegar (Sant Feliu de Guíxols [ 810-VII-864 ]).

ofegadora f . Ofegador ?

" Ofegadores grans [...] Ofegadores xiques" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

ofici m .

| ofici de rajoles L’ofici de la rajoleria (Ciutat de València [ 687-140,141 ]).

“ [...] prohomens del offici de rajoles de la ciutat de Valencia [...] esser examinat en lo dit offici de rajoles [...] ” (ordenança gremial, Ciutat de València, 1484) [ 687-140,141 ].

oficial oficiala m . i f . Persona que en els oficis de la terra cuita ja ha acabat l'aprenentatge [ 0 ].

| oficial de fil Denominació dels oficials que treballen a l’aire perquè tallen el fang amb un fil, a distinció dels oficials de motlle (Manises [ 353-78 ] [ 938-409 ]).

| oficial major A l’obrador, la persona amb major coneixement dels processos de la fabricació de ceràmica (Manises [ 353-78 ]) Antigament era el que s’encarregava d’elaborar determinades peces com bacines, gibrells, orinals, pitxers de patilleta , etc. i també peces extraordinàries (Manises [ 938-409 ]).

| oficial de motlle (Manises [ 353-78 ] [ 938-409 ])

| oficial segon Antigament era el que s’encarregava d’elaborar determinades peces com orinals, pitxers de xocolatera , etc. (Manises [ 938-409 ]).

| oficial tercer Antigament era el que s’encarregava d’elaborar determinades peces com pitxers rodons, pitxers de mitgeta , xicres, etc. (Manises [ 938-409 ]).

oficis m . pl .

| d’oficis Denominació moderna d’un estil decoratiu aplicat a rajoles barcelonines [ 0 ].

ohera f . V. ouera [ 824-V-237,266 ].

ola f . V. olla .

olambrilla f . Paraula castellana. V. taquet .

olbi m . V. obi .

oler m . V. oller .

oleta f . V. olleta .

olié m . V. olier .

olier m . i la forma olié V. tb. olieret Adjectiu substantivat [ 0 ] .

| 1 olier Oliera [ 2000-1199 ] Setrill [ 1070-1308 ] (Camp de Tarragona [ 824-V-239 ], l’Empordà [ 824-V-239 ] , Favara [ 1775-I- 248, 489 ] ).

“Ítem, un olier de terra [...] “ (inv. Lleida, 1377) [ 2901-423 ].

“I. olier de terra I scudeller aull I ambudera e I loça.” (inv. Ribes de Fresser, 1380) [ 810-VII-888 ] [ 972-470 ].

“ [...] II oliers de terra, I selaret e II leues [...] I olier ab I poch doli e I panistret.” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) Conviu amb citriyll [ 972-471 ].

“Ítem, I creol e I olier de terra [...] IX ds.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-634 ].

“Item un olier de terra” (inv. la Seu d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-142 ].

“En la casa de la cuyna [...] Un olier .” (inv. Bisbat d’Urgell, 1400) [ 972-475 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] dos oliés de terra grans e tres petits [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

“Item hun olier de terra.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].

"item tres boys de fust e dos olies de terra dolens." (inv. d'Urgell, 1459) [ 1817-184 ].

“Ítem, tres olles de terra y tres topins y un ollier de terra.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1634 ].

“Ítem, un olier de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].

Olier és “lo que serveix per tenir oli” (Diccionari Labèrnia, 1840) [ 1215-13 ].

“OLIÉ, m. Cetrill d’oli.” (recollit a Ribera d’Ebre i Tortosa, 1887) [ 954-168 ].

| 2 olier Recipient de producció moderna que serveix per guardar i reutilitzar l’oli usat. Té forma cilíndrica amb un colador a la boca (Mallorca [ 1039 ]).

oliera f . i la varietat formal huylera V. tb. olier Setrill de l'oli [ 2000-1199 ] Setrill [ 811-III-777 ] [ 1070-1308 ] Recipient per guardar oli [ 265-104 ] [ 810-VII-888 ] (Bonansa [ 810-VII-888 ], Bot [ 810-VII-888 ], Cardós [ 810-VII-888 ], [ 1729-73 ], Horta de Sant Joan [ 1775-I- 248, 489 ], Massalcoreig [ 810-VII-888 ], Mequinensa [ 810-VII-888 ], el Pont de Suert [ 810-VII-888 ], Sort [ 810-VII-888 ], Vall d’Àneu [ 810-VII-888 ]; Xaló, Marina Alta [ 265-104 ]) Apareix a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ] Prod. a: [ 1729-73 ], Xaló, recipient globular, sense nanses, amb tapadora [ 265-104 ].

"una huylera " (inv. Gréixer, 1351) El mateix inventari comparteix "III cetrils" [ 186-II-259 ].

“Ítem, dues cantareles de mel , dos cantarets de terra, huna oliera , huna cassola, dos oletes [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].

“ oliera . s. f. territ. cetrill d’oli. Aceytera , alcuza . Lecythus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

olieres f . pl . Vinagreres, setrills [ 824-V-239 ].

olieret m . Dim. d’ olier .

“Ítem, dos olierets , un morteret y un cellonet de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1883 ].

oliers m . pl . Setrilleres (Camp de Tarragona [ 824-V-239 ], l’Empordà [ 824-V-239 ]).

olla f . i les formes hola , ola i oyla V. tb. ollassa , olleta , ollic i ulla .

| 1 olla El terme olla fou aplicat, certa època i a determinades contrades, a qualsevol contenidor ceràmic, de dimensions limitades, amb boca ampla al capdamunt i forma més o menys globular. Posteriorment, l'aplicació del terme es va centrar a l'atuell per coure, que ja coneixem. Tot i això, l'ús primitiu del mot encara es conserva en alguns llocs [ 0 ] Recipient utilitzat a la llar per guardar quelcom. També era un dels envasos que s’empraven per comercialitzar la mel [ 2419-246 ] Terrissa en general [ 0 ].

"cànters, olles , teules i rajoles" [ortografia normalitzada] (Xàtiva, 1251) [ 2264-55 ].

“Item XVII olles en que avie sucre d’alles. XVI roves IIII lliures.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-45 ].

“ [...] una olla de mel [...] ” (inv. Bagà, 1356) [ 186-II-260 ].

“Item una olleta de terra [...] una hola de terra plena de sal, una oleta ab mel [...] ” (inv. castell de Vilaverd, 1361) [ 1362-183,184 ].

"Unam ollam cum modico de mel rosat." (inv. Vic, 1370) [ 2225-490 ].

“Item in coquina dicti hospicii [...] Una ola gran de terra emuerniçada de tenir sabo ab I. seti.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ].

"Ítem per Iª hola de cadayat de mel qui pasa VIII ll. [...] " (llibre de comptes d'una especieria-apotecaria, Barcelona, 1378) [ 1721-76 ].

“Una olla ab un poch de mellrosat [...] Una olla de terra ab algunes olives en sols [...] Una olla de terra ab arrop [...] Una olla de terra, ab mostalla trempada [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“Ítem, Iª olla de terra ab sa cobrtora.” (inv. Lleida, 1401) [ 2901-751 ].

“ v oles de terra per tenir saffra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“Item I olla de terra, on ha serriada [...] Item I olla de terra, on ha amelles confites de mel [ pàssim olla ] ” (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].

“Item en lo celleret [...] una olla verda de tenir olives en sels ab sa cobertora [...] Item . i . olla de terra plena de mel.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137,150 ].

“ [...] olla de terra sense nansa en la qual ha estat mel [...] ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-382 ].

“ [...] olla de terra en que havia un poc de mel [...] ” (inv. Barcelona, 1448) [ 955-382 ].

"j. olla o cànter ab morques." (inv. Reus, 1458) [ 1428-126 ].

“ [...] trobam en lo celleret [...] dues olles de terra, de tenir mel [...] Item, una oleta de terra ab mantega.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, Berguedà, 1461) [ 186-III-174 ].

“Item una olla de terra ab un poch de mel rrosat. / Item una olla de terra ab unes poques de pances [...] Item dues olles en que ha sagí [...] Item dues olles de terra migenceres.” (inv. Ciutadella de Menorca, 1463) [ 825-155,156,157,159 ].

"quatre olles de terra de obra de Màlicha" (inv. Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1522-71 ].

“ [...] un pot o holla o qualque altro vaxell de terra [...] metreu los en un pot o holla de terra [...] en un pot o ola de terra e ferr [...] ” (receptari segle XV) [ 1032-106,107,108,110, pàssim ].

"tota somada de vidre, olles , menols he altres coses semblants" (Reus, s. XV) [ 1815-587 ].

“una sort de alburnies, olles e vexells, pera tenir confirmats e haviay alguna part de confits de mel.” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-258 ].

“ Olla de courer la vianda al foch [...] Olla de aram [...] Olla de terra [...] Petita olla, olleta [...] Olla de tenir la llet [...] Olla de tenir confitura [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-794 ].

“una olla o gerra envernissada” per guardar peix escabetxat, per conservar congre salat (receptari de cuina, Barcelona, c. 1830) [ 116-126,128 ].

| 2 olla V. tb. baluerna , canada , cossi , cremastera , marmita , perol , pinyata , somadís [ 1491-126,134 ] [ 2012-241 ] [ 2757 ] (Balears [ 1513-154 ], Catalunya [ 0 ] , Mallorca [ 1755-52 ], a tota [ 1775-I-252 ], València [ 0 ] ; Xert, Castelló [ 0 ]) Vas de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues nanses, que serveix per cuinar, fer bullir aigua, etc. [ 1070-1309 ] Per bullir o guisar aliments [ 811-III-779 ] (Barcelona [ 113-39,56, pàssim ] [ 116- 126,128, pàssim ] [ 128-pàssim ] [ 168-pàssim ] , Catalunya [ 169-pàssim ] , Illes Balears [ 2409-79 ], València [ 112-67,89,91, pàssim ] ) Per sofregir quan s’aprofita la mateixa olla per guisar posteriorment (Barcelona, receptari de cuina, 1520 [ 113-56 ]) La mel es transportava en gerres, olles o cànters. Una gerra equivalia a 2 cànters, és a dir, a un pes de 3 roves, uns . Un cànter equivalia a 3 olles, uns . Una olla portava uns de mel [ 955-375 ] Eren de terra o de metall [ 955-376 ].

Prod. a: Alaq uàs [ 938-410 ] [ 1738-279 ] [ 2253-49 ] , Arenys de Mar [ 0 ] , Barcelona [ 6-69,70-15 ] [ 42-61 ] [ 47-100 ] [ 117-96 ] [ 1337-73 ] [ 1556-690 ] [ 2079-83 ] [ 2398 ] [ 2683 ] [ 3069-21 ] , Biar [ 729-119 ], la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 6-23-31 ] [ 62-236 ] [ 95-6-x ] [ 102 ] [ 351 ], Blanes [ 7 ] [ 24 ]; Breda [ 11-209 ] [ 86 ], la part superior de la pujada es doblega cap enfora en angle, tot formant una ala inclinada cap a endins [ 351 ]; sa Cabaneta, en terme de Marratxí [ 1755-101 ]; Calella de Mar [ 100-I-49 ], Canals [ 2264-277 ], Cardedeu [ 12-56 ], Castellciutat ( cal Serrat ) [ 6-62-31 ], Granollers [ 52-57 ], Llinars del Vallès [ 100-II-52 ], Malgrat de Mar [ 934-112 ] , Mallorca [ 1059-192 ] [ 957-39 ] ; Orbeta [ 265-140,141 ] [ 729-125 ,127 ] [ 2192-35 ] , on també en diuen perol [ 265-72,140,141 ]; Palafrugell [ 0 ] , Paterna [ 2012-223,229,234,235,241 ] ; Petra, Mallorca [ 1755-98 ]; Piera; el Pont de Suert, de forma acampanada, no servien per al foc [ 6-13-9 ] [ 2977-30 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 1544-3 ] [ 1613 ] [ 1868-258 ] ; Quart d’Onyar [ 2423 ] , Reus [ 31 ] [ 139 ] [ 562-38 ] , Rialb [ 2064-139 ] [ 2977-50,53 ] , Rubí [ 11-214 ], Sabadell [ 0 ], Salàs [ 2261-211 ], Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. Cabra i Freginals, 1989], Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ,150 ] [ 6-25-x ]; Santa Eugènia de Mallorca, al lloc de ses Olleries [ 1755-102 ]; del Camp [ 4-147 ] [ 23 ] [ 31 ] [ 48-I-162 ] [ 2432-9 ] , Tuïr [ 6-20-21 ], d’Uixó [ 1729-124 ] [ 1804-54 ] , Vila ca del Penedès [ 38-179 ] , Vilalba Sasserra [ 0 ] .

Segons la mida, rebia les següents denominacions:

a ) Barcelona (obrador Martínez):

de peça i mitja Amb 4 nanses [ 6-69,70-15 ].

de peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

de tres dues peces Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

de dos una peça o de mitja peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

de 5 dues peces Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

de tres una peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

de quatre una peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

de cinc una peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].

b ) Breda: de dues peces Amb dues nanses (segons Josep Samon [ 351 ]).

de peça i mitja Amb 4 nanses (segons Josep Samon [ 351 ]).

de peça [ 86 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).

de vuit (segons Josep Samon [ 351 ]).

de partereta (segons Josep Samon [ 351 ]) o de mitja peça [ 86 ] [ 810-VIII-273 ].

de tresos grans (segons Josep Samon [ 351 ]).

de bilena (segons Josep Samon [ 351 ]).

de gabatxó (segons Josep Samon [ 351 ]).

olleta de cinc (segons Josep Samon [ 351 ]).

c ) La Selva del Camp:

mitjana , la de major capacitat, no té cabuda determinada sinó que depèn de l’habilitat del terrisser [ 23 ] .

olla gran , la de 22 petricons de capacitat [ 1838 ].

atorgada , la que podia contenir 22 petricons [ 23 ] o aturgada [ 1838 ] .

de viuda [ 1838 ] , la que pot contenir-ne 16 [ 23 ] .

avançadeta [ 1838 ] , la de 10 petricons [ 23 ] .

entravessada [ 23 ] .

abagassona , de 6 petricons [ 23 ] o abogassona [ 1838 ].

embrolla [ 1838 ] , de 3 petricons de cabuda [ 23 ] .

de presa olla que pot contenir un petricó [ 23 ] [ 1838 ] .

d ) Altres llocs: de vuit : olla de vuit preses o racions [ 402-252 ] (Santa Eulàlia de Ronçana [ 402-252 ]); de sis : olla de sis preses o racions [ 402-252 ] (Santa Eulàlia de Ronçana [ 402-252 ]); de tres [ 402-252 ] (Santa Eulàlia de Ronçana [ 402-252 ]); de tres plats : olla en la qual caben tres plats d’escudella [ 402-252 ] (Sant Hilari Sacalm [ 402-252 ]); de dos : olla de dues preses [ 402-251 ] (Santa Eulàlia de Ronçana [ 402-251 ]); de presa , la que serveix per escalfar una presa de brou (Igualada [ 824-V-243 ]); de mitja presa (Sant Hilari Sacalm [ 402-251 ].

e ) de quatre sous (Barcelona, 1570 [ 934-113 ]), de dos sous (Barcelona, 1570 [ 934-113 ]), de tres malles (Barcelona, 1570 [ 934-113 ]), de diner (Barcelona, 1570 [ 934-113 ]), gran (Barcelona, 1680 [ 131-137 ]); mitjancera (Barcelona, 1403 [ 181-39 ]); enfantina , 72 feien cove (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519 [ 131-96 ] [ 934-112 ]); cinquena , 90 feien cove (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519 [ 131-96 ] [ 934-112 ]); sisena , 108 feien cove (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519 [ 131-96 ] [ 934-112 ]); sisè gran (Barcelona, 1570 [ 934-113 ], Barcelona, 1655 [ 99-275 ] [ 111-63 ]); sisè xic (Barcelona, 1570 [ 934-113 ]) o petit (Barcelona, 1655 [ 99-275 ] [ 111-63 ]); xica (Barcelona, 1680 [ 131-137 ]); partereta (Barcelona, 1655 [ 99-275 ] [ 111-63 ]).

f ) de presa (Llobregat [ 402-251 ], Martorell [ 402-251 ], Santa Eulàlia de Ronçana [ 402-251 ]).

g ) de tres (Mallorca [ 1039 ]); extra ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]; de deu ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]; de nou ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]; de setze (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-52 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] ) , de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] , d'entre 8 i de capacitat ( Mallorca [ 1755-52 ] [ 1868-258 ] , Marratxí [ 1750 ]) ; de quilo (Mallorca [ 1039 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 1618 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] , també anomenada de catorze ( Mallorca [ 1755-52 ], Marratxí [ 1750 ]), d'entre 6 i de capacitat ( Mallorca [ 1755-52 ] [ 1868-258 ] , Marratxí [ 1750 ]) ; de perol (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-52 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 394-42 ] [ 810-VII-900 ] [ 1618 ]), d'uns de capacitat ( Mallorca [ 1755-52 ] [ 1868-258 ] , Marratxí [ 1750 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]; de mitja mà (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-52 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 394-42 ] [ 410-II-583 ] [ 810-VII-900 ] [ 1618 ] ) , de de capacitat (Mallorca [ 1755-52 ] [ 1868-258 ] ), d'uns de capacitat (Marratxí [ 1750 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] ; borda , la que és de grossària immediatament inferior a les olles de mitja mà, i té i mig de cabuda [ 410-II-583 ] (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 394-42 ] [ 410-II-583 ] [ 810-VII-900 ] [ 1618 ] ) , d'entre 1 i de capacitat (Marratxí [ 1750 ]) , de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] ; malaguenya (Mallorca [ 1039 ] [ 1755-52 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 394-42 ] [ 1618 ] ) , de de capacitat (Mallorca [ 1755-52 ] [ 1868-258 ] ), d' de capacitat (Marratxí [ 1750 ]), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ]; treset ( Mallorca [ 1755-52 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 1618 ]), d’1 litre de capacitat (Mallorca [ 1755-52 ]), de ½ litre de capacitat (Marratxí [ 1750 ] , Mallorca [ 1868-258 ] ), de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] ; cassolí (Mallorca [ 1755-52 ]) o biel o lla que té mig litre de capacitat [ 810-II-478 ] (Mallorca [ 1755-52 ]), d '¼ de litre de capacitat [ 1750 ] , la més petita [ 13-141 ] [ 810-VII-900 ] [ 1868-258 ] , de d'alçada interior, a Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1618 ] (Mallorca [ 1039 ], Marratxí [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 13-141 ] [ 394-42 ] [ 810-II-478 ] [ 810-VII-900 ] [ 1618 ] ).

h ) de dues gallines (Manises ?, 1685) [ 938-410 ], de gallina (Manises ?, 1685) [ 938-410 ], mitjaneta (Manises ?, 1685) [ 938-410 ].

“ [...] I. caldera cum ipsos cremascos, I. olla erea [...] escudellas, cannadas, anapos [...] ” (arx iu d’Urgell, testament any 1047) [ 970-355 ].

“ [...] ipsos meos bacinos et ipsa olla eramenica remaneat ad Guillelmo.” (Cartoral d’Urgell, testament any 1058) [ 970-384 ].

“Et la ola aguarida habeat sancia et Ermesen tercia parte [...] ” (Organyà, 1115) [ 1281-18 ].

“ [...] Ad Bernardo Petri cot I. Vexella cuncta quam habeo medietatem dimito ad Canonicam et medietatem ad ospicium. Vascula alia minore scilicet ferramenta callarias uel ollas sine sartagines, escutellas, sciphos, et alia usibilia ad Raimundo nepote meo [...] ” (testament la Seu d’Urgell, 1119) [ 970-391 ].

“ ola ” (Urgell, 1162) [ 862-VI-53 ].

“ [...] licenciam hedificandi et construendi unum furnum de cantaris et de ollis in parrochia Sancti Laurenti, in villa sarracenorum [...] ” (concessió reial a Pere de Santa Creu, Lleida, 1194) [ 1037-141 ] [ 1747-252 ].

“ olles ” (doc. del 1250) [ 1055-82,86 ].

“ olle , cantari et quolibet opus terra [...] nullum pedaticum donent” (lleuda de València, 1271) [ 1055-116 ].

“ ola ” (Capbreu Ribes, 1283) [ 810-VII-903 ].

“ [...] et II. oles de coure [...] I. ola de coure et vna caldera.” (inv. castell templer de Calataiud, 1289) [ 968-65 ].

“ [...] VIII. olas de coure [...] ” (inv. castell templer d’Alfambra, 1289) [ 968-65 ].

“V. olas de coure.” (inv. castell templer de Castellot, 1289) [ 968-67 ].

“Item tres ollam et unum canterum [...] Item unam ollam magnam de terra cum tribus parvulus de quibus fuerunt habiti quinque denarii [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-40 ].

“Item carga de canters II diners. Item carga de olas , IIII diners.” (lleuda d’Alagón i Gallur, 1292) [ 1055-158 ].

“Item aig III. oles de coure et son las II. encastades [...] ” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].

“Item pren lo senyor rey de somada de olles o de tota altra obra de terra: una olla . La qual se pren en questa manera, so es a saber: que s’eligen de la dita somada les millors III olles , e de aquelles III es la lesta del portador que’n prenga los millors II e la III sia del senyor rey” (lleuda del port de Cotlliure, 1300) [ 1055-174 ].

“ [...] qui port oyles de terra al dit mercat, per vendre, pach de leuda, per somada I diner [...] ” (lleuda del mercat del Voló, entre 1310 i 1316) [ 1035-251 ] [ 1055-178 ].

“Item, prenetz per Geronela tota la leuda de les oles de Quart la qual es vostra quitia , e del dim ecres pus tercia sona tro al diy ous a vespre, de totes oles que venguen de Cadaquen e de Barcelona , es vostra la meytat de la leuda , sal . o delme de Senta Maria . ” (lleuda de Girona de 1312 , de còpia autèntica de 1339, Arxiu de Protocols de Barcelona ) [ 1010-172 ] [ 2060-77 ] .

"Item en les demunt dites festes dona somade de oles I diner [...] " (lleuda de Vic, 1312) [ 2081-380 ].

" olla " (receptari de cuina, València, 1313) [ 112-67,89,91, pàssim ].

“Si no, yo us ich trenquaré oles e selons [...] ” (Ribes de Fresser, 1315) [ 19-11 ].

“ [...] qui port oles o tota altra obra de terra per vendre [...] ” (leuda del mercat de Tuïr, 1315) [ 1035-251 ].

“ [...] ollas inter magnas et paruas et mediocres terre de sacto quinti [...] et uiginti tres ollas terre operis de sent cantí” (inv. València, 1319) [ 1169-25,26 ].

"Item costa una jarra cadafs e oles : 5" (llibre d'obra de la Seu de Mallorca, 1327) [ 1744-36 ].

“item una olla de mel [...] En la cuyna [...] algunes ollas , scudelles e talladors de terra.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-612,616 ].

“ [...] una ola de let que tengua entro a .ii. quarters [...] una peça de molto e miga en ast y mige en ola [...] “(llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. Xr,f. XIVv ].

“ [...] IIII oles de terra.” (inv. castell de Besora, 1340) [ 776-172 ].

“item II olles de sent cantí e I de barcelona [...] ” (inv. València, 1342) [ 1169-30 ].

“Ítem, oles e petxels e altra frasqua de terra [...] “ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-352 ].

" [...] que nagun oller ne altre persona de qualque estament o condició sia no gos gitar de nits ne de dia terra a ops de fer oles ne altres vaxelles de terra, ne encare menar ne bregar en tot lo carrer qui és apellat dels tayers: só és, de la riera qui va a Vaylldonçela entrò al portal de Senta Anna, ne en tot lo carrer apellat de'n Juglar, ne en los carrés travaçers, los quals són anomanats de na Cerveyllona e del forn de Natçaret. Ans aquella qui vuy hi és possada ne deguen levar dins III jorns [...].

Item, que nagun traginer ne altre persona no gos descaragar [...] terra a ops de les dites oles ne d'altres vax elles en los dits carrers [...] Item, que nagun oller ne ollera ne altra persona de qualque condició sia, no gos gitar en los dits carrers escombrim dels forns en que cohuen les olles ne encare rahiçes dels ollers, ne garballadures de terra de les dites olles [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

"Item tota vegada quey ha cabrits en olla o en ast deuen donar reoles." (Tortosa, 1350) [ 1889-473 ].

“ [...] una post on stan les olles [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].

"Item sex ollas terre novas" (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-86 ]

“Una greala de terra e II oles de terra ab sa cobertora.” (inv. b isbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

" [...] in entrata del obrador iij covens d' olles [...] Item j. olla ." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles , teraços [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

" olla " (Eiximenis, Francesc: Com usar bé de beure e menjar , 1384) [ 114-90,106,pàssim ] .

"It. compri de la dona mieres dues oles grans de terra per cuynar a la taula del petro a raho de xiiij ds. la pesa [...] It. compri de la dona mieres altres dues oles migenseres a raho de vj ds. la pesse [...] It. compri mes de la dita dona dues oletes poques per fer pa cuyt a malalts a raho de iij drs. la pesa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].

“Item aliquas ollas terre et cassolas terre [...] Item duas ollas coleras.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-32,182 ].

“IIII olles per bulir linós per perfilar les uoltes” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1388) [ 1756-510 ].

“Item, comprí dues olles obs de cuynar, obs dels mestres. Costaren... I s. VI d.” (llibre d’obra de la s eu de Mallorca, 1393) [ 1221-296 ].

"Item que olles , cànters e tota obra de terra [...] sien posades e descarregades en la plaça de les olles " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-45 ].

“Item una olla de terra, petita, que es mige de pega.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item, una olla patita de terra [...] ” (inv. la Pobla de Lillet, s. XIV ?) [ 186-II-263 ].

"una olla de terra negra" [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-220 ].

“ [...] olles mijanceres 6 e de poques, costen 2 ss. 8 drs.” (despeses de la reina, Barcelona, 1403) [ 181-39 ].

“ [...] en una casa apelada la despensa [...] una olla gran de terra trencada.” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120 -36 ].

"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum, ço és, cànters, olles , terrassos e altres fraschas de terra trenchats, costaren a raó de XII diners per somada [...] " (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 70-64 ] [ 1756-311 ].

“Item I olleta nova [...]: 2 d. [...] Item II olles de terra: 8 d. [...] Item I olleta de terra per cuinar per lo senyor: 3 d.” (llibre de comptes, Vilafranca del Penedès, 1419) [ 1317-178,186,193 ].

“comprí sinch somades de frentum per les voltes de les capelles, so es, cantes petits, olles mortes, e altres coses de terra, qui posades a , costaren V sous VI” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1420) [ 1756-316 ].

“ [...] unas olas scudelas, grasallas de terra, gresolls y altras eynas de terra obs de la cuyna [...] sinch ollas de coura [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124- 197 ].

"2 dotzenes de ollas per la capella de Sant Vicenç e de Sant Marc" (llibre d'obres de la catedral de Barcelona, 1429) [ 70-65 ].

“Item quatre olles de terra dues grans e dues poches.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].

“ [...] una olla de terra, V drs.” (encant la Pobla de Lillet, 1440) [ 186-II-374 ].

“ [...] a XVIII de abril mil CCCCXLI [...] pesaren les dues olles e un cànter qui posaren XXIIII lliures III onzes [...] ” [ 166-188 ].

“ [...] dues olles de terra bones.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-285 ].

“ [...] miga dotzena de oles per a cuynar, entre chiques e grans: . ii . s.” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1443) [ 1143-125 ].

“Ítem, tres olles de terra de coynar de .II. dinés. / Ítem, altres dues de .I. diner la peça.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

“ [...] Iª olla de terra [...] ” (inv. de Lillet, Berguedà, 1461) [ 186-II-378 ].

"Primo vint e duas dotzenes de olles grans de terra / Item quatre dotzenes de ollas petites de terra [...] sinch olles velles de terra [...] Item deu dotzenas de olles mitgenseres e sis dotzenes de olles petites" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221,222 ].

“duas olles de terra negre [...] una olla de terra vermella [...] una olla gran de terra [ pàssim ]” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,448,449 ].

“En la cuyna [...] III olles e III cassoles de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-53 ].

“ [...] dues dotzenes d’ olles negres [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

" i olla gran de terre de cuynar de Alaquaz" (inv. València, 1477) [ 2253-49 ].

“ Olles de terra paguen per somada quatre diners o dues olles , elecció del lleuder.” (lleuda de Cervera, mitjan segle XV) [ 2804-59 ].

“ [...] e quoga be en una olla noua [...] e met li los orins en una olla noua [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-418,419, pàssim ].

“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla , scudella, plat, canterella, morter, llibrell, gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 955-367 ].

"tres olles plantades al costat de la xi meneia ab duas cubertas de ferro" (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) Per guardar el caliu de la llar fins al dia següent [ 1522-71 ,72 ].

“Item una olla de terra de dos diners.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1508) [ 1322-153 ].

“ [...] per picar 22 oles [...] per picar les oles [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-93 ].

Reyner cita com a obra d’ollers: “ olles enfantines”, “cinquenes”, “sisenes” -de 4 nanses-; les enfantines eren emprades pels escudellers per guardar el vernís al seu taller. L’equivalència era: 1 cove = 6 dotzenes d’enfantines = 7 dotzenes i mitja de cinquenes = 9 dotzenes d’olles sisenes (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ] [ 131-96 ].

"Item tres olles de terra dues de dos dinés e una de quatre diners" (inv. Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].

“ olla [...] olla o pinyata” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-39,56, 78, pàssim ] .

"12 testos dolents ab taronges i tres olles ab tarongers petits i un test ab una murtrerera [...] Olles negres a tres malles: 5 s 7 d / Olles negres de dos: 2 s 2 d / 10 olles negres de 4 sous dotzena: 3 s 4 d / 32 olles negres de 2 s dotz i 15 olles negres de diner i mig peça: 7 s 2 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

“Ítem, vuyt scudelles, cinch plats y dues enciameres. V olles de terra y dues caçoles de terra y tres topinets.” (inv. Lleida, 1523) [ 2901-1620 ].

“ [...] Ordenaren los honorables Consellers, e, promens que daci avant no sia licit ne permes a persones algunes de qualsevol stament, o, conditio sien portar, o, fer portar per vendre, ne fer vendre en la present Ciutat termens o, territori de aquella, Olles ne alguna altra Obra de terra feta, e, Obrada en les viles de , o, malgrat, o, altres quasevol viles, o, llochs del present Principat de Cathalunya [...] Que daqui avant los Ollers de la dita Ciutat hagen, e sien tenguts segons per ells es stat offert en la terra de que faran les Olles , e altra Obra de terra mesclar arena, e, altrament fer aquella bona, e, fort [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1528) [ 1029-577 ] (amb petites variacions, resolució del Trentenari, Barcelona, 1528) [ 1901-123 ] .

"Item sis dotzenes de olles de la terre envernissades de quatre diners / Item dues dotzenes y nou olles de dos diners y malle / Item dues dotzenes y quatre olles de dos diners cascuna [...] Item trente sinch olles de vuyt diners quade una [...] una olla de terre de vuyt diners mitge de segí de porch" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273,275 ].

“Item quatre olles de terra, bonas, de les quals en la una ha cerca vuyt liures de mel.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-178 ].

" olles manco / olles de tres / olles grans / olles xiques de 1 diner / olles i cassoles de 2 " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547 ; no era obra pròpia ) [ 1880-339 ] [ 2079-87 ] .

“Ítem, dues olles mijanceres, dos topinets, una cassoleta, una copeta, sis albúrnies, una grexonera, una cassoleta, dues librelles y dues cubertoretes, tot de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].

“ [...] olles negres dites de quatre sous [...] olles negres dites de dos sous [...] olles negres dites de tres malles [...] olles negres dites de diner [...] olles envernissades dites sisens grans [...] olles envernissades dites sisens xichs [...] ” ( inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570 ; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona ) [ 934-113 ] [ 2079-87 ] .

“ [...] cànters de terra. Moltes olles, scudelles, cubertores.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

"En / primo, dues olles de terra [...] " (inv. Olius, Solsonès, 1593) [ 1727-51 ].

"Item mitge dotzena de ollas de terra entre grans y xiques: 12 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-324 ].

"Item, carrega d' olles .IIII. dines o una olla ." (lleuda de d'Urgell, segons còpia de ppi. segle XVI) [ 1793-342 ].

"Cent cinquanta olles cuytes, a quatre sols dotzena, trenta dos sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].

"Item una sort de ollas de terra de ÿ de la terra entre bonas y dolentes grans y petitas [...] Item setse ollas de entre grans y petites de bonas y dolentas y tres cassolas y sinch plats de bons." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-201,207 ].

“Item una olla y un perol de obra de Trayguera [...] “ (inv. Vinaroç, 1606) [ 2368-73 ].

"A la cuyna [...] dos dotsenes entre olles y cassoles" (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-41 ].

“Ítem vingué a la part del dit Valentí Nos un perol gran, un tallador, set olles , un morter, dos plats obra de Trayguera [...] “ (inv. Traiguera, 1614) [ 2368-205 ].

" Olles de sisè petit / Olles de sisè gran / Olles grans / Olles xiques" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna olla gran de sise: 1 sou 6 diners.

Vna olla mitjana de duas ansas: 9 diners.

Vna olla gran de vna ansa: 6 diners.

Vna olla de una ansa mitjana: 3 diners.

Vna olla de vna ansa dita vll de bou enuernissada dintra, y fora: 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una olla dita sise gran, 1 sou 4 diners.

Una olla mitjana de duas ansas dita de sise petit, 9 diners.

Una olla partereta, 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

“ [...] amaniré unas ollas que tindré a punt ben envernissades ab las cobertoras ben justas [...] y aprés les ne trauré y ab un ferret aniré trencant aquellas olles y desapegant-las del sucre [...] ” (Girona, receptari 1663) [ 135-125 ].

“Ittem dotse olles entre grans, y chiquetes.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

Des de gener a setembre de 1680, consta als llibres de de Convalescència de Barcelona, que es compraren “ olles ”, “ olles grans” i “ olles xiques” [ 131-137 ].

" Olles de quatra ansas envernisadas / Olles de dos anses grans / Olles de dos anses xiques / Ollas envernisadas de parteret" (inv. de Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

“ Olla de courer la vianda al foch [...] Olla de aram [...] Olla de terra [...] Petita olla, olleta [...] Olla de tenir la llet [...] Olla de tenir confitura [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-794 ].

“ [...] 1 olla de terra [...] ” (inv. de l' apotecaria del monestir de Vallbona de les Monges, 1699) [ 123-40 ].

“ [...] la holla de coure [...] traurer-la de dita olla y pasar-la en la olla de tarra [...] traure-la de la olla y posarla en la de terra [...] olla [...] ” (Escaladei, receptari s. XVII) [ 174-27,28,37,38,39, pàssim ]

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals, que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de carga ; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta [...] Las cobertoras que tapen ollas dinerals dos per pessa, y de las més xicas y de ollas de caldo, tres per pessa [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

“ [...] y tres ollas també de te rra, tot usat.” (inv. Palafrugell, 1708) [ 786-123 ].

" Ollas xicas y grans, 8 sous dotzena [...] Ollas escaldades, 5 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

“ [...] 12 ollas de terra [...] a la cuyna [...] Alguns plats, ollas , fogons, cassolas tot de terra.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776- 188, 193 ].

"En la cuyna [...] Item diferents plats y escudellas obra de Incha y varias ollas y casolas entre grans y petitas, usadas." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].

"Dinou olles de terra de grans, petites i mitjanes." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50 ].

"Item tretze ollas entre grans y petitas de terra, usadas." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

"Item onze ollas de terra grans y petitas, usadas." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

"Item, vint y set ollas de terrissa, esto és, tres de grans, deu de medianas y catorze de petitas, totas usadas." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77 ].

“una olla de terra negra quasi plena de alquitrà” (inv. d’un pescador o mariner de Barcelona, segle XVIII) [ 2415-41 ].

" olla " (receptari de cuina, Catalunya, 1r terç segle XVIII) [ 169-pàssim ] .

“ olla ” apareix 1 vegada al manuscrit A. “ olla gran” n’hi apareix 9 (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-15 ].

“ [...] tenir ben netes les olles , greixoneres, casseroles i demés ormetjos de cuina, sien de terra o de ferro, o de llauna, o d’aram i llautó.” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-23 ]. “ olla ” apareix 21 vegades (íd.) [ 178-25,26,28, pàssim ].

“ olla ”: 4v, 4r, pàssim ; “ olle ”: 11r, 19v, pàssim ; “ ollas ”: 3v; en total, 196 esments (Menorca, s. XVIII) [ 179-56 ].

“ olla . s. f. vas rodó, fet regularment de terra. Olla . Olla.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

" olla " (Barcelona, quadern de cuina del 1831) [ 128-pàssim ] .

“ olla . f. Vas rodó regularment de terra y ab dos ansas pera cóurer lo menjar.” (diccionari de Pere Labèrnia, 1839-1840) [ 1888-II-233 ].

" olla " (receptari de cuina, Barcelona, 1851) [ 168-pàssim ] .

"36 ollas de pieza: 12 reales

72 id. de media pieza: 12 reales

Id. de las demás clases, la carga: 12 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“una olla gran, servitera o cafetera”, per tenir aigua calenta [...] es prepara una olla de forma ventruda i estreta de boca, que és la típica olla per fer aquest guissat [popets estofats amb patates i xocolata].” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-10,84 ].

| 3 olla A Sant Julià de Vilatorta en diuen olles de les gerres [ 6-31-32 ] [ 1089-23 ] Al Pont de Suert en diuen olles de les gerres petites [ 2261-215 ] .

| 4 olla , olla de fer aiguardent V. tb. alambí La part inferior d’un alambí, destinada a contenir el líquid a destil· lar [ 0 ].

“ [...] aquela aygua ardent que nexira [del alambí] sia tornada en la olla , ab un canter de fin vy de parel e sia distillada altra vegada ab lo dit canter de vy [...]” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-429 ].

“ [...] septem libras barc. et sunt pro pretio et valor de una olla de fer aigardent [...] ” (debitori a favor de Bernat Carreres, escudeller, Reus, 1615) [ 49-II-65 ].

“ Olla o ormeig de fer ayguardent” ( Rúbriques de Bruniquer . Edició: Barcelona, 1912, vol. V, 282. 1a meitat segle XVII) [ 810-VIII-52 ].

Concessió a Francesc Oller de “la facultat de poder fabricar ayguardent en la present ciutat ab tantas ollas com dit Oller voldrà.” (Manresa, acord municipal de 1730) [ 192-176 ].

| 5 olla La part del forn on es fa el foc . Ex.: E l nostre forn té més olla que el vostre ( Castelló de Rugat [ 2261-99 ], Granollers [ 2257-26 ,91 ], Reus [ 49-II-74 ], del Camp [ 23 ] , Verdú [ 1640-16 ] [ 1673- 42, 43,44 ] ) La part més fonda, excavada, de la foganya (la Selva del Camp [ 2432-22 ]) .

Venda d’un pati que limita “a parte orientis ab la olla del forn de dit Arts [...] et a circio cum patio ante la boca del dit forn.” (Pau Arts, canterer de Reus, doc. a. 1607) [ 49-II-74 ].

| 6 olla Forn construït aprofitant un desnivell pronunciat del terreny, el qual en constitueix una de les parets [ 1666-156 ].

| 7 olla Com a unitat de mesura de capacitat [ 2676-195 ].

| olla alta Prod. a: Breda [ 60-22 ] [ 86 ], Cardedeu [ 1995 ], Quart d’Onyar (obra roja) [ 6-25-36 ] [ 8-86 ] [ 88 ].

Denominacions segons la mida:

A Breda: de peça i mitja [ 86 ].

de vuit [ 86 ].

de tres gran [ 86 ].

| olla d'anclota

"En los Porxos [...] Item una dotzena y mitja de ollas de anclota [...] " (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].

| olla ansat Prod. a: Breda, on es feia només per al Priorat (segons Josep Samon) [ 351 ].

Denominacions segons la mida:

A Breda: de peça (segons Josep Samon [ 351 ]).

de vuit (segons Josep Samon [ 351 ]).

de mitja (segons Josep Samon [ 351 ]).

de cinc dos (segons Josep Samon [ 351 ]).

de bilena (segons Josep Samon [ 351 ]).

murri (segons Josep Samon [ 351 ]).

murriet (segons Josep Samon [ 351 ]).

| olla de quatre anses (Mallorca [ 1039 ]).

| olla d’una ansa V. olla d’una nansa

| olla berberesca o de Berberia

"una olla de terra gran, berberesca " (inv. Ciutat de Mallorca, 1430) [ 1522-70 ].

"dues olles grans de Berberia " (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 1522-70 ].

| olla amb berquelló Recipient de terrissa de forma semiglobular, base convexa, dues nanses i un galet - berquelló - per abocar el líquid interior. Serveix per guisar aliments [ 265-142 ] (Marina Alta [ 265-142 ]) Prod. a: Orbeta [ 265-142 ].

| olla bilena V. tb. bilena Olla d’un terç de peça (Breda [ 810-II-484 ]).

| o lla bomber (Mallorca [ 1059-179 ] , Marratxí [ 1750 ] ).

| olla , olla amb broc (Alcúdia, 1765 [ 1316-213 ]) o olla amb brec ( Pòrtol [ 1868-259 ]) Gerro , cadaf (Mallorca [ 1059-179 ,192 ] [ 1028-16 ] [ 1148-39 ] , Marratxí [ 1750 ] ) Prod. a: sa Cabaneta, en terme de Marratxí (diari de camp de Violant i Simorra [ 1148-39 ] , Pòrtol [ 1868-259 ] ) .

“Tres ollas noves mitjanseres y 2 en bróch , 2 graxoneras de terra [...] ” (inv. Alcúdia, Mallorca, 1765) [ 1316-213 ].

“ olla amb broc (o galet)” (diari de camp de Violant i Simorra, sa Cabaneta, en terme de Marratxí , Mallorca, 1945) [ 1148-39 ].

| olla de cafè S’emprava antigament en els cafès o tavernes per mantenir calent el cafè que havien de servir (Mallorca [ 1039 ]).

| olla cafetera

“una olla gran, servitera o cafetera ”, per tenir aigua calenta (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-10 ].

| olla caganera V. olla xata envernissada .

| olla de cagar Orinal o bací [ 0 ].

“Huna hola de quagar ” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1503) [ 810-VII-904 ].

| olla calderó (Mallorca [ 1059-179 ] , Marratxí [ 1750 ] ).

| olla de caldo

“Las cobertoras que tapen ollas dinerals dos per pessa, y de las més xicas y de ollas de caldo , tres per pessa [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].

| olla de cambra Orinal [ 1650-252 ] .

“Una olla de terra, apte axir a cambre [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“ olla de cambra ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

| olla castanyera Torradora de castanyes [ 0 ] Olla amb forats a la base, que serveix per torrar castanyes (Mallorca [ 1039 ]).

| olla catutxa incorrecte, V. olla catxutxa .

| olla cat x utxa La que s’assembla a la gorra del mateix nom [ 0 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra roja) [ 88 ], amb tapadora, més arrodonida i xata que la podrida [ 136-45 ] [ 351 ] [ 2423 ] .

| olla colera V. tb. olla de formatjar L’olla de fer formatge [ 402-251 ] [ 1513-154 ] (Llucmajor [ 402-251 ], Mallorca [ 1059-192 ] [ 1513-154 ] , Marratxí [ 1750 ] ) També s'utilitzava per a conserves salades (Mallorca [ 1513-154 ]) Per recollir el xerigot que es desprèn en prémer el formatge sobre el cavall de formatjar [ 810-V- 985, 986 ] [ 825-36 ] (Menorca [ 825-36 ]) Recipient de forma semblant a una alfàbia amb la boca molt ampla i el llavi pla , amb quatre nanses al voltant de la boca, dins el qual es fa el formatge [ 810-III-266 ] [ 1755-52 ] La boca és més grossa que la de l’alfàbia [ 1755-52 ,53 ] De boca ampla, totalment envernissada [ 2261-310 ] (Mallorca [ 810-III-266 ] [ 810-VII-900 ] [ 1755-52 ] , Menorca [ 810-III-266 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-42 ]) Per escolar les fogasse s de formatge i recollir-ne el x erigot [ 1522-73 ] [ 2261-310 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ] [ 2261-321 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 2261-310,311 ] .

"Joana Xerigotera

si no tens herbes, cerca'n,

que es xerigot no se pren,

tot sol dins s' olla colera " (re y mallorquí) [ 2261-310 ].

“ [...] Item duas ollas coleras .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 810-VII-900 ] [ 1046-182 ].

“Item septem duodenas de ollas coleras formatgandi.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

"una olla colera de terra" (inv. Muro, Mallorca, 1417) [ 1522-70 ].

“Item una collera tres fformatgeres tres cavalls de fust per formatgar.” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1477) [ 1298-115 ].

“En la cabana del pastor de las cabras [...] duas ollas coleras de terra” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) El mateix inventari comparteix olla de formatjar i un morter per picar l’herba col [ 1161-34 ].

“Item na ola collere ” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1498) [ 1298-108 ].

"una olla colera dins la qual hi ha arrop" (inv. Algaida, Mallorca, 1499) [ 1522-71 ].

“Item una olla de terra colera .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-214 ].

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item dotze olles coleres xiques les més són cruyades" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“Item una olla colera .” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-248 ].

"una olla colera mitgencera de tres anses" (inv. Puigpunyent, Mallorca, 1527) [ 1522-72 ] [ 1568-95 ].

“Item una olla colera de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1566) [ 1223-290 ].

“Item quatre olles coleres rumpudes [...] ” (inv. Llucmajor, Mallorca, 1581) [ 1280-162 ].

| olla de coll alçat (Mallorca [ 1059-179 ] [ 1755-135,152 ] ) S’utilitzaven per portar el menjar al lloc de treball. El coll alçat evitava que el contingut vessés durant el transport. Solien dur tapadora (Mallorca [ 1028-16 ,74,75 ] [ 1039 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1028-16 ].

| olla de coll pla (Llucmajor [ 1755-135 ], Mallorca [ 1755- 135, 152 ] ) .

| olla de comú

"17 dotzenes i mitja olles i cassoles de comú : 12 s 7 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

| olla amb cua Olla amb mànec, en comptes de nanses (Tuïr [ 6-20-21 ]) Prod. a: Tuïr [ 6-20-21 ].

| olla cuscussonera , per fer o de fer cuscussó V. tb. cuscussonera Recipient per fer cuscús [ 1522-47,48 ].

“Item d ues olles de terra per fer cuscusso ” ( inv. Ciutat de Mallorca, 1434) [ 810-III-872 ] [ 833-66 ] [ 2169-III-286 ].

"una olla cuscussonera de terra" (inv. Muro, Mallorca, 1436) [ 1522-70 ].

“Item una olla de fer cuscusó [...] ” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-133 ].

"Item duas olles cuscussoneres " (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

“duas olles cuscussoneres e duas cassoles de terra e una graxera” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

"Item una olla cuscusonera ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-29 ].

"En la cuina atrobam [...] una olla cuscusonera ." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-25 ].

"Item dues olles cuscuçoneres . / Item dues cuscuçoneres pintades de obra de Màlica." (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-28 ].

"dues olles cuscussoneres de terra de obra de Barcelona" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-70 ].

“Item una olla cuscussonera .” (inv. Ciutadella de Menorca , 1473) [ 825-168 ].

“Item tres olles de terra coscossoneres [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-202 ].

"Item una olla cuscussonera [...] Item una caxa de le sclava vella en què ha una graxonera e una olla e dues olles cuscussoneres tot de terra obra de Barcelona" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

“Item dos olles de terra coscosoneres .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 923-419 ].

“En la botiga del blat [...] duas ollas cuscussoneras una gran altra petita [...] ” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) [ 1161-35 ].

“Item tres olles coscossoneres mitgenseres.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-216 ].

"Item quatre oles cusqussoneres dues grans y dues xiques" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

"Item sis olles cuscusoneres entre grans e xiques de terra" (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-267 ].

"dues olles grans, foradades de forats espessos , cuscusoneres " (inv. Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-48,71 ,72 ].

"dues olles cuscussoneres de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1523) [ 1522-72 ].

| olla d'empelt Per a fruiters. Obertes longitudinalment per abraçar l'empelt i ser lligades al seu voltant [ 2079-110 ].

" ollas de empelt " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

| olla enfantina

“Item quatre olles enfantines de deu en diner” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

| olla escaldada

" Ollas escaldades , 5 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

| olla estofadora Anava amb tapadora (Quart d’Onyar [ 2423 ]) Per coure l’estofat (Quart d’Onyar [ 2423 ]) Prod. a: Quart d’Onyar (obra roja) [ 88 ], per a l’estofat, molt xata, boca molt oberta [ 136-45 ] [ 351 ] [ 2423 ] .

| olla de foc

"Morters de terra ÿ olla de foch entre xicas ÿ grans" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

| olla formatgera o de formatjar o per a formatjar V. tb. olla colera

"Item una olla de terra de formatgar petita [...] " (inv. Marratxí, Mallorca, 1463) [ 1520-29 ].

"una olla de terra de formatjar " (inv. Alcúdia, Mallorca, 1478) [ 1522-71 ].

"una olla de terra poca per a formatjar " (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-71 ].

“En la cabana del pastor de las ovellas [...] una olla de terra de formetjar ” (inv. Calvià, Mallorca, 1496) El mateix inventari comparteix olla colera [ 1161-33 ].

"dues ollas de terra formetgeres " (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-71 ].

"cinc olles de terra de formatjar " (inv. Valldemossa, Mallorca, 1515) [ 1522-72 ].

“En lo rebost [...] una olla de terra de formetjar : V s.” (inv. valorat, Banyalbufar, Mallorca, 1517) [ 1322-163 ].

“Item vna olla de formatjar de terre.” (inv. Maó, 1555) [ 1108-57 ].

| olla francesa V. tb. olla marsellesa La que té poc marcat el ventre, és a dir, que és gairebé tan ampla de dalt com de baix, i fou copiada de França ( [ 810-VII-900 ]).

| olla girada Se’n desconeix la tipologia (Barcelona, segle XVIII [ 2419-246 ,248 ]).

"3 coves i 8 diners olles girades : 2 lliures 3 sous" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

| olla de (o del ) greix , per al greix (Olot [ 2261-295 ]) o per tenir greixos V. tb. gerra de greix Amb dues nanses ( [ 102 ]) Totalment envernissada de color vermell ( [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 102 ]) Per guardar llard ( [ 102 ] , Olot [ 2261-295 ] ) Prod. a: [ 4-140 ] [ 95-6-x ] [ 102 ], on segons altres autors en deien gerra de (o del ) greix [ 6-26-9 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] ; Olot [ 2261-295 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) La Bisbal: de mitja peça [ 95-5-x ].

de tres la peça [ 95-5-x ].

de quatre la peça [ 95-5-x ].

de sis la peça [ 95-5-x ].

“ [...] II olles de greix [...] ” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-42 ].

"Item. dotze ollas grans de terra per tenir grexos ." (inv. d'apotecaria, Manresa, 1726) [ 1988-111 ].

"Item una olla de greix dols y dos gerras xicas de mel" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-272 ].

“ [...] dos ollas de greix [...] “ (inv. Rupit, 1784) [Arxiu Notarial de Vic, 1114 , f72 ].

"Item dos ollas per posar greix " (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-184 ].

| olla de llard , del llard , per al llard o de posar llard Prod. a: Blanes: envernissada de color vermell, és com la “gerra del llard” però té dues nanses a la part superior [ 24 ] ; Esparreguera [ 2261-252 ], Sabadell [ 4-142 ] .

" Ollas de posar llart ÿ de envernissadas" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

“Item dos ollas de lart la una del blanch y la altre de la caldera.” (Arxiu Històric de Sabadell; inv. castell de Barberà, 1798).

" ollas per a lart , mitjanas" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-95 ].

| olla per a bullir la llet Prod. a: Barcelona, obrador Martínez, on només les feien per encàrrec, en mida única i totalment envernissades [ 6-69,70-16 ].

| olla lletera Recipient alt i profund, de terra cuita o de metall, destinat a transportar-hi llet [ 810-VII-901 ] (Mallorca [ 1039 ]).

| olla de mal de mare o mal de mare Vegeu-ho tb. a l'entrada mal L’olla que s’utilitza per fer tisanes [ 402-251 ] (Sabadell [ 402-251 ]).

| olla de malalt

“ olla de malalt ” (Manises?, 1685) [ 938-410 ].

| olla de manco Olla sense nanses (Barcelona [ 2419-246 ]).

| olla manteguera V. tb. manteguera .

"Mantega. f. [...] olla ó pot de la mantega. mantequera ." (Barcelona, 1839) [ 2221-401 ].

| olla marsellesa V. tb. calderó , marsellesa Olla alta, amb carena entre base i paret, completament envernissada [ 1650-237 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-237 ]; Barcelona, obrador Martínez, on també en deien marsellesa [ 6-69,70-16 ]; (obra vermella) [ 0 ]; Breda [ 11-209 ] [ 13-131 ] [ 14 ] [ 45 ] [ 86 ] [ 351 ] [ 1650-237 ] , boca amb doble reforç extern, el superior arrodonit i l’inferior aplanat [ 351 ], amb línies incises [ 14 ]; Cardedeu [ 1995 ]; Quart d’Onyar (obra roja) [ 8-86 ] [ 88 ] [ 136-45 ] [ 1650-237 ] [ 2423 ] , més estilitzada que la de Breda [ 351 ]; Sant Julià de Vilatorta [ 6-30-x ], del Camp [ 23 ].

Denominacions segons la mida:

A Breda: de peça i mitja (segons Josep Samon) [ 351 ].

de peça (segons Josep Samon) [ 351 ].

de vuit (segons Josep Samon) [ 351 ].

de mitja (segons Josep Samon) [ 351 ].

de cinc dos (segons Josep Samon) [ 351 ].

de bilena (segons Josep Samon) [ 351 ].

de quatre (segons Josep Samon) [ 351 ].

| olla melera , de mel o per tenir mel Olla per contenir mel [ 810-VII-329,901 ].

“Item una olla de terra per tenir mell .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].

“ [...] una ola de mel [...] ” (llibre de comptes del monestir de Santa Anna, Barcelona, 1400) [ 181-164 ].

“D’en Pere Castanyé, IIII holes mel [...] D’en Santacana, III holes mel , per VIIII s. paga V ds. [...] D’en Guilem Rovira, II cants II holes mel , per XXII s. paga I s. I a Mediona [...]” (comptes de de Mediona, 1434) [ 805-234,238,253, pàssim ].

“Dues olles de terra meleres buydes” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1458) [ 810-VII-901 ].

"It. xiij olles de mel ." (inv. Castellar del Vallès, 1461) [ 1991-69 ].

“Item una olla de mell [...] ” (inv. de Lillet, Berguedà, 1470) [ 186-I-457 ].

“Item un pot de vidre e una olla mellera ” (doc. a. 1494) [ 810-VII-329 ].

“Ítem una olla melera és feç.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-289 ].

"Primo una gerra de mel ab un poch de mel. / Item una olla melera buÿda." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].

| olla morisca

En los Porxos [...] Item una dotzena de ollas moriscas petitas y una dotzena de tians mitjansers. [...] Item sinch ollas grans moriscas y sis ollas moriscas planeras." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].

| olla de quatre nanses o anses

“Ítem, una olla gran, de terra, ab quatre anses ” (inv. Lleida, 1522) [ 2901-1610 ].

“I. set ollas y una de gran ab quatre ansas ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-10 ].

| olla d’una nansa Tupí [ 0 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-83 ] , Esparreguera [ 2261-252 ]. Denominacions segons la mida: de sisè petit (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ]; partereta (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ]; caragolí (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ]; setè (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ]; ull de bou (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

" olla de terra d'una nansa " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1646) [ 642-383 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vna olla gran de sise: 1 sou 6 diners.

Vna olla mitjana de duas ansas: 9 diners.

Vna olla gran de vna ansa : 6 diners.

Vna olla de una ansa mitjana: 3 diners.

Vna olla de vna ansa dita vll de bou enuernissada dintra, y fora: 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una olla gran de una ansa com de sise petit, 8 diners.

Una olla de una ansa dita partereta, 7 diners.

Una olla de una ansa dita caragoli, 5 diners.

Una olla de una ansa dita sete, 3 diners.

Una olla de una ansa , dita ull de bou, envarnissada de dins, y fora, 2 diners.

Un ollich dit de Apotecari, 1 diner.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

| olla negra

" Olles negres a tres malles: 5 s 7 d / Olles negres de dos: 2 s 2 d / 10 olles negres de 4 sous dotzena: 3 s 4 d / 32 olles negres de 2 s dotz i 15 olles negres de diner i mig peça: 7 s 2 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

| olla novenca

"una olla de terra novenca , gran, per tenir sal" (inv. Sóller, Mallorca, 1486) [ 1522-71 ].

| olla oliera

“Ítem, una olla oliera , per V s.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1261 ].

| olla d'onze

"Una olla gran de onze ." (inv. castell de Manises, 1559) [ 1738-335 ].

| olla pardalera V. tb. pardalera Prod. a: Quart d’Onyar (obra vermella) [ 351 ] [ 88 ], amb un forat a la base [ 2423 ] , per encastar a les parets [ 136-45 ].

| olla de partera

“ olla de partera ” (inv. Barcelona, 1653) [ 2953-60 ].

| olla de pasta Olla de terra cuita (Guardamar, Baix Segura [ 1866-82 ]).

| olla perol V. tb. perol Varietat d’olla que té set litres de cabuda ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 810-VIII-486 ]) Mena d’olla amb base convexa i dues nanses (Potries [ 1152-20 ] [ 1698 ] ) Prod. a: Potries, on també en diuen perol [ 1152-20 ] [ 1698 ] .

| olla de pixar V. tb. olla de cambra

“item una caxa de fust per tenir una olla de pixar . / item un orinal ab son calquer.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-613 ].

“Una olla de pixar e altra sotil per semblant a orinar.” (inv. Barcelona, final s. XV) [ 975-390 ].

| olla plana V. tb. taifa (Mallorca [ 1039 ]).

| olla podrida Prod. a: Quart d’Onyar (obra roja) [ 88 ], forma recta i estreta de boca, anava amb tapadora, servia per coure la verdura [ 136-45 ] [ 351 ] [ 2423 ] , més xata que la marsellesa [ 136-45 ].

| olla de presa La que serveix per escalfar una presa de brou (Igualada [ 810-VII-900 ]).

| olla de tenir safrà

“ [...] una ola gran de terra de tenir saffrá trencada [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-43 ].

| olla saïmera o de posar saïm Per posar-hi el saïm (Marratxí , Mallorca, [ 1750 ]).

"Item onze ollas de posar saim entre grans y petitas." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

| olla (o gerra ) de salar o de salar ossos V. tb. salador Base plana, forma ovoide, envernissada a l’interior i boca (Sant Julià de Vilatorta [ 6-25-x ] [ 6-31-x ]) Prod. a: Sant Julià de Vilatorta [ 6-25-x ] [ 6-31-x ].

| olla de segadors Olla gran de terrissa, amb un coll llarg, dintre de la qual es posava la xuia o ossos per als segadors [ 402-251 ] (Llucmajor , Mallorca [ 402-252 ]).

| olla servitera

“una olla gran, servitera o cafetera”, per tenir aigua calenta (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-10 ].

| olla amb sòl Fotografies: Barcelona [ 70-76 a 77 ].

| olla per al sucre candi , o també a Barcelona, gerra per al sucre candi Sense nanses. Sols servien una vegada ja que per treure el sucre s’havien de trencar (Sabadell [ 1-47 ]) Prod. a: Barcelona [ 1-51 ] [ 4-144 ], Sabadell [ 1-47 ] [ 4-142 ].

| olla amb tapadora Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-72-42 ], Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1982] [ 6-25-36 ].

| olla tupí Ansat, tupí [ 0 ] .

“ [...] in coquina una olla tupi migencera [...] ” Comparteix ansat al mateix inventari (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].

| olla turri (Mallorca [ 1039 ]).

| olla vigatana Prod. a: Quart d’Onyar (obra roja) [ 8-86 ] [ 88 ] [ 2423 ] , amb el cos esfèric i el coll cilíndric, es venia a Vic [ 136-45 ] [ 351 ].

| olla xata La que és molt ampla i baixa [ 810-VII-900 ] Envernissada a l’interior i boca ( [ 102 ]) Per guisar certs plats com estofat, caragols, patates, vedella, etc. [ 60-23 ] Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-15 ]; [ 4-140 ] [ 102 ], Breda [ 4-141 ] [ 351 ], Cardedeu [ 1995 ], Quart d’Onyar (obra roja) [ 8-86 ], Sabadell [ 4-142 ] [ 7 ] [ 1027-353 ] .

Denominacions segons la mida:

a) Barcelona (obrador Martínez):

de peça i mitja [ 6-69,70-15 ].

de peça [ 6-69,70-15 ].

de tres dues peces [ 6-69,70-15 ].

de dos una peça o de mitja peça [ 6-69,70-15 ].

de 5 dues peces [ 6-69,70-15 ].

de tres una peça [ 6-69,70-15 ].

de quatre una peça [ 6-69,70-15 ].

de cinc una peça [ 6-69,70-15 ].

b) Breda: de dues peces (segons Josep Samon) [ 351 ].

de peça i mitja (segons Josep Samon) [ 351 ].

de peça (segons Josep Samon) [ 351 ].

de vuit (segons Josep Samon) [ 351 ].

de mitja (segons Josep Samon) [ 351 ].

de cinc dos (segons Josep Samon) [ 351 ].

de bilena (segons Josep Samon) [ 351 ].

de quatre (segons Josep Samon) [ 351 ].

| olla xata envernissada V. tb. olla xata fina Prod. a: Breda, on també es denomina olla caganera [ 351 ].

Denominacions segons la mida:

A Breda: de peça i mitja (segons Josep Samon [ 351 ]).

de peça (segons Josep Samon [ 351 ]).

de vuit (segons Josep Samon [ 351 ]).

de mitja (segons Josep Samon [ 351 ]).

de cinc dos (segons Josep Samon [ 351 ]).

de bilena (segons Josep Samon [ 351 ]).

de quatre (segons Josep Samon [ 351 ]).

de cinc un (segons Josep Samon [ 351 ]).

| olla xata fina V. tb. olla xata envernissada Prod. a: Breda, totalment envernissada [ 11-209 ] [ 13-131 ] [ 45 ] [ 86 ].

| illeta de l'Olla top . Petita illa en terme d'Altea [ 0 ].

| plaça de les Olles top . Plaça de Barcelona que formen els carrers de les Dames, de , Bonaire i Tripó [ 0 ] Antigament s'hi establien els venedors d'olles i d'altre mena de productes de terra cuita [ 1517-II-73 ]. | Plaça d'Igualada [ 1675-28 ] , el segle XIV [ 1862-45 ] .

"Item que olles, cànters e tota obra de terra [...] sien posades e descarregades en la plaça de les olles " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-45 ].

| carrer de les Olles top . Carrer de la ciutat de Girona [ 0 ]. | Carrer d'Igualada [ 1675-28 ].

" [...] una casa [...] situada en lo carrer de les Olles [...] " (Igualada, 1406) [ 1864-II-298 ].

| Sant Julià de les Olles top . Antic nom de Sant Julià de Vilatorta (Osona) [ 0 ].

ollaça V. ollassa .

ollaire ollaira m . i f . V. tb. oller , ollera Oller, segons el Dicc. Bulbena [ 810-VII-904 ] Oller, ollera [ 1070-1309 ] .

ollarra f . Augm. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollarrassa f . Augm. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollarrina f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollarrineta f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollarrinoia f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollarrot m . Augm. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollassa f . i la forma ollaça Augm. d’ olla .

“dues ollaces de terra” (encant Lleida, 1399) [ 2901-701 ].

" Ollasssas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

“ ollassa . s. f. aum. olla gran. Ollaza . Olla grandis.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

ollassarra f . Augm. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollata f . V. olleta .

ollate f . V. olleta .

oller m . i les formes holler i oler .

| 1 oller ollera V. tb. cassoler , peroler (Balaguer, Banyoles, Barcelona, Brunyola, Castelló de Farfanyà, Ciutat de Mallorca [ 963-458 ]; Girona, 1497 [ 142-I-118,121,201,272,301,307 ] [ 142-II-98,109,111 ]; Manises [ 938-410 ]; del Camp [ 4-147 ] [ 23 ] , on també en deien tupiner [ 1838 ]; Tuïr [ 6-20-18 ] ) Persona que fa exclusivament terrissa per al foc [ 1070-1309 ] (Barcelona [ 4-170 ] , obrador Martínez [ 6-68-13 ] ; d'Uixó [ 1804-54 ] ) Qui fa olles. Per extensió qui exerceix de terrisser [ 23 ] [ 810-VII-904 ] [ 938-410 ] ( Benavarri [ 1728-28 ], Breda [ 4-141 ], Pòrtol [ 1868-237 ,262 ], Santa Eugènia [ 1868-237 ] , del Camp [ 4-134 ,147 ] ) Els terrissers de Sant Sadurní de l’Heura s’anomenen ollers el 1556, 1611, 1670 i 1709; el 1777 ja són terrissers [ 136-32,33 ].

“Rancurme de .I. uaca de guilelm oler no la uol redre.” (doc. Organyà, datable entre 1080 i 1095) [ 1281-12 ].

“Nós veem que los gerrers e’ls ollers que fan de la terra qual forma‘s volen” (Llull, Ramon: Libre de Contemplació en Deu , Mallorca, 1272) [ 810-VI-277 ] [ 810-VII-904 ].

“Mansus den Oler : Guillelmus Oler IIII quarteras de questa [...] “ (Montbui, Conca d’Òdena, anterior a 1318) [ 1758-173 ].

" [...] que nagun oller ne altre persona de qualque estament o condició sia no gos gitar de nits n e de dia terra a ops de fer ole s ne altres vaxelles de terra, ne encare menar ne bregar en tot lo carrer qui és apellat dels tayers: só és, de la riera qui va a Vaylldonçela entrò al portal de Senta Anna, ne en tot lo carrer apellat de'n Juglar, ne en los carrés travaçers, los quals són anomanats de na Cerveyllona e del forn de Natçaret. Ans aquella qui vuy hi és possada ne deguen levar dins III jorns [...].

Item, que nagun oller ne ollera ne altra persona de qualque condició sia, no gos gitar en los dits carrers escombrim dels forns en que cohuen les olles ne encare rahiçes dels ollers , ne garballadures de terra de les dites olles [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].

"Paguí per gerres que en pere a legr e comprà als ollé s obs de la u olta." (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1379) [ 1756-132 ].

" [...] benavenir e repòs dels raiolers, gerrers, ollers e blanquers de obre de terra de la dita ciutat [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1459) [ 232-24 ] [ 1901-118 ].

" [...] fouch suscitada qüestió e differència entre los gerrers e rajolers de una part, e los ollers e blanquers qui tots són de una confraria de la part altra." (resolució del Trentenari, Barcelona, 1472) [ 1901-119 ].

“A son plaer fa com l’ oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla, scudella, plat, canterella, morter, llibrell, gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 833-71 ] [ 955-367 ].

“La fornal prova los vexells de l’ oller ” ( Libre apellat Suma de Collacions , f225v. Manuscrit del s. XV) [ 810-VII-904 ] [ 824-V-243 ].

“ oller que feya obra de terra o vexella de terra” ( Libre de les quatre virtuts , 39. Manuscrit del segle XV) [ 824-V-243 ].

“lo meu pare fou oller e feya obra de terra” (Ms. Alfarràs, segle XV) [ 824-V-243 ].

Damian Aguiló " ollero " (Quart de Poblet, 1500) [ 173-847 ].

“Que daqui avant los Ollers de la dita Ciutat hagen, e sien tenguts segons per ells es stat offert en la terra de que faran les Olles, e altra Obra de terra mesclar arena, e, altrament fer aquella bona, e, fort [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1528) [ 1029-578 ] (amb petites variacions, resolució del Trentenari, Barcelona, 1528) [ 1901-123 ] .

"Andreu Roig oller " (la Selva del Camp, 1553) [ 1368-II-236 ].

“ [...] en Frigolla lo oller [...] ” (ACBE , Llibre del clavari, Palamós, 28/6/1564).

" [...] del offici de gerres y ollers de Malorque [...] " (Ciutat de Mallorca, 1582) [ 1132-376 ].

“ [...] lo portal dels Ollers en la Rambla [...] ” (Barcelona, 1597) [ 812-VII-18 ].

“ [...] després venia la bandera de la confraria dels scudallers [...] apres la bandera de la confraria dels ollers y rajolers dels Tallers [...]” (Barcelona, 1601) [ 812-VII-326 ].

“ [...] los dits Honorables Gerrers, Ollers y Taulers [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 963-458 ] [ 1285-295 ].

“Pera Mateu holler de Quart als / 11 de agost 1669 me fesit” (inscrit a la llinda de can Pericos, de Quart d’Onyar) [ 0 ].

"així mateix los vidriers ollers obra de terra plats i escudellers, car bo no paga sisa" [ortografia normalitzada] (Oliva, la Safor, 1660) [ 1698 ].

“ Oller , lo qui fa olles de terra y altres ahynes . Hic Figulus, i. Art de oller [...] Obra de oller [...] Ahynes fetes per oller [...] Botiga de oller [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-794 ].

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets!, i uns altres que fan d’ ollers , i allà veurieu olles, olletes i cassolins, tantes en volguésseu!, i altres qui fan de gerrers primaters, i vénguen soperes, palanganes, plats fondos i plans, de totes mides i traces!” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

“ oller . s. m. Ollero . Figulus.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ oller . m. Qui fá ó ven ollas.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-233 ].

| 2 oller Lleixa o prestatge de les cuines on es posen les olles buides [ 810-VII-905 ] [ 824-V-243 ] [ 1070-1309 ] , soperes, cassoles, etc. [ 2005-30 ] (Mallorca [ 810-VII-905 ] [ 2005-30 ] ).

| Ollers top . Poblet diseminat del municipi de Vilademuls, al Pla de l'Estany [ 0 ].

| Ollers top . Petit nucli de població agregat a Barberà de la Conca (Conca de Barberà) [ 0 ].

| Ollers top . Masia del municipi de Torà (Segarra) [ 0 ].

| els Ollers top . Nom d'un barri de Barcelona [ 0 ].

" [...] al cap d'ella vers los ollers ." (Barcelona, 1427) [ 1023-16,17-45 ].

| oller blanc V. tb. gerrer blanquer Nom que prenen els escudellers de Barcelona el segle XIV [ 2078-47 ] Que prenen entre els segles XV i XVII [ 47-92 ] Del segle XV, potser, fins al XVII. Anteriorment, es denominaren blanquers d'obra de terra , primera denominació dels escudellers de Barcelona [ 4-170 ] [ 56-121 ] .

" [...] dels olers blanchs [...] " (anotació notarial, Barcelona, 1551) [AHPB, llibre 382/4].

| oller d'obra comuna Denominació que prenien els terrissers de Barcelona el segle XIII [ 61-24 ].

| carrer dels Ollers top . També es va anomenar així el carrer dels Escudellers, de Barcelona [ 1517-II-10 ] [ 1519-38 ] Denominació de l'actual carrer dels Escudellers, de Barcelona, el segle XIV [ 61-24 ] Carrer de del Camp [ 56-111 ] [ 1368-II-236 ] [ 2432 ] , documentat des del segle XIII [ 1808-47 ] Carrer de Marratxí (Mallorca) [ 0 ] Carrer de Malgrat de Mar (Maresme), situat al costat de l'església [ 0 ] .

" [...] quod ipse tenet suum domicilium in vico vocato dels Ollers [...] ". Es refereix a un carrer de Barcelona (Tarragona, 1332) [ 1702-349 ].

"Lo carrer dels Ollers " ( del Camp, 1553) [ 1368-II-236 ].

| carrer dels Ollers més Amunt top . Carrer de del Camp situat per sobre del carrer dels Ollers, documentat des del segle XIV. Més endavant fou el carrer de l'Hospital [ 1808-47 ].

| carrer dels Ollers Blancs top . V. tb. carrer dels Escudellers Blancs Nom d’un carrer de Barcelona [ 955-373 ] S'esmenta el 1373 [6-22-34 ] [ 214-34 ] S'esmenta en una llicència d'obres de l'arxiu del veguer, de 1684 [ 0 ].

“ [...] Johan Sebastià, gerrer, qui stà als Olers Blanchs [...] està ab son alberch al carrer dels Olers Blanchs en Barcelona [...] ” (Barcelona, 1401) [ 955-373 ].

" [...] dels olers blanchs [...] " (anotació notarial, Barcelona, 1551) [AHPB, llibre 382/4].

" els ollers blancs , prop del forn de i al carrer de Na Sagra" (Barcelona, 1606: situació de l'obrador de Miquel Passoles) [ 1884-11 ].

| clot dels Ollers top. Topònim de Castelló d'Empúries, esmentat al Llibre de Mustassà , l'any 1746 [ 1625-51 ].

| Font d'Ollers top . A Santinyà, en terme de Pira, a la Conca de Barberà [ 0 ].

| plaça dels Ollers top . A Alaquàs (Horta de València) [ 0 ].

| Portal dels Ollers top . També anomenat de Trenta Claus . Porta de les muralles de Barcelona, al segle XIV [ 1429-441 ].

| raval dels Ollers top . Barri fora les muralles de Sant Pere [ 0 ].

ollera f . [ 1897-51 ] Error de transcripció per olleta [ 0 ].

olleria f . Terrisseria [ 824-V-243 ] Obrador on fan olles i terrissa en general [ 938-410 ] Obrador o botiga de l’oller [ 810-VII-905 ] [ 811-III-779 ] [ 1070-1309 ] (Manises [ 938-410 ], Paterna [ 938-410 ] , d'Uixó [ 1804-54 ] ).

" [...] ab la present volem, provehim e ordenam que algun hom o altre qualsevol persona, de qualsevol condició, ley o estament sia, del loch de Manizes, no gos d'aquí avant pendre tests alguns en les olleries de Paterna, de gerres, ni de quànters, ni de qualsevol obra altra [...] " (ordinació del 1385) [ 2253-31 ].

“ olleria . f. Fábrica de ollas.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-234 ].

| ses Olleries top . Llogaret del poble de Santa Eugènia [ 1755-23 ] , a Mallorca, on hi havia hagut un important conjunt d’olleries [ 1371-17 ] [ 1755-102 ] Aquest topònim està documentat, per primera vegada, el 1692 [ 1371-18 ].

| les Olleries Barri de Manises [ 1738-301 ], també anomenat partida dels obradors [ 1738-301 ], el 1470, 1472, 1475, 1478, 1573 [ 1738-301,302 ]

| Olleries majors top . Antic barri d’obradors de Paterna, a prop de la cèquia de Montcada [ 938-410 ].

“Item: Vns obradors situats en les oleries majors de la dita vila et son V cases contiguas ab mig forn de coure gerres majors , confrontats les dits obradors ab cequia de montcada [...] ” (Paterna, 1403) [ 1162-14 ].

“Vn pati de obradors derroquats ab hun forn chich atinent situats en les oleries majors de la dita vila [...] ” (Paterna, 1403) [ 1162-15 ].

| Olleries menors o Olleries xiques top . Antic barri d’obradors de Paterna, situat al camí que va des d’aquesta vila a Líria [ 938-410 ].

“Uns palaus [...] situats en les oleries menors de Paterna [que limiten amb el] cami que va a Liria, ab un forn et ab altres palaus” (Paterna, 1403) [ 1162-15 ].

“Vn forn en les ol eries xiques de la vila de Paterna [...] ” (Paterna, 1403) [ 1162-14 ].

| l'Olleria top . Vila situada al sud de la Serra Grossa, a la Vall d'Albaida [ 0 ].

olleta f . i les varietats formals: oleta , ollata , ollate .

| 1 olleta Dim. d’ olla V. tb. somadís Olla petita [ 0 ] Denominacions segons la mida: de presa , la que serveix per escalfar una presa de brou (inv. Cervera, 1789 [ 824-V-243 ]) En feien a Salàs, a imitació de les de Breda (Ramon Violant i Simorra: Diari de camp ) [ 1728-28 ] .

“Item una olleta de terra [...] una oleta ab mel [...] ” (inv. castell de Vilaverd, 1361) [ 1362-183,184 ].

"It. compri [...] dues oletes poques per fer pa cuyt a malalts a raho de iij drs. la pesa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].

“Item: II oletes de melicha” (inv. la Selva del Camp, 1406) [ 1154-20 ].

“Item I olleta nova [...]: 2 d. [...] Item I olleta de terra per cuinar per lo senyor: 3 d.” (llibre de comptes, Vilafranca del Penedès, 1419) [ 1317-178,193 ].

“It. una olleta petita de terra apta per coura mosteroll als infants [...] It. dues olletas patites de terra la una envernissada e laltra tota blancha.” (inv. castell d’Orís, Osona, 1422) [ 1369-II-589,592 ].

“ [...] trobam en lo celleret [...] dues olles de terra, de tenir mel [...] Item, una oleta de terra ab mantega.” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, 1461) [ 186-III-174 ].

“ [...] dues olletes de terra.” (inv. Ciutadella, 1494) [ 825-181 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] les olletes chiques enuerniçades pera cuynar als chichs ven la dotzena quaranta huyt no valga cascu sino hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

"Item dins una ollete de terre dins dita caxa quatre lliures y dotze sous entre reyals y dobles" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-274 ].

“Ítem, tres olletes y tres topins usats obra de terra” (inv. Tortosa, 1577) [ 2368-204 ].

"Item una olla de terra ÿ sinch olletas dites ull de bou ÿ duas cobertoretas xicas." (inv. Mataró, 1632) [ 1812-266 ].

“ Olleta . V. Olla. Topí.” (Barcelona, 1696) [ 1074-794 ].

“Estima de las gerras grans, mitjanes y petitas, aixaroperas y olletas de dita botiga, feta per Joseph Barba, gerrer, estimador per les parts elegit [...] Totas las quals gerras, aixaroperas y olletas ha estimat en 6 lliures, 10 diners.” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1749) [ 2502-94 ].

"quatre olleres [error de transcripció per olletes ] de terra petites, cinc de mitjanes, i una ollera [ olleta ] de [...] " [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].

(Menorca, receptari s. XVIII) [ 178-25,62 ].

“ olleta ” apareix 51 vegades al manuscrit A (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-16 ].

“ ollate ”: 60v, 83r, 84v; “ ollata ”: 84v (Menorca, receptari s. XVIII) [ 179-56 ].

“ olleta . s. f. dim. Ollica , ollilla , olluela . Ollula.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

" olleta " (Barcelona, receptari 1851) [ 168- pàssim ].

| 2 olleta Unitat de mesura de capacitat per a oli , usada a Ribes de Fresser [ 1692-66 ,67 ] Per a líquids, pròpia de Camprodon [ 1692-187 ] L'olleta per a oli, de la vegueria de Ribes equivalia a [ 1692-78 ,187 ] A Camprodon i una gran part de la seva vegueria, s'usava la carga de 2 bótes de 4 mallals de 18 olletes [ 1692-75 ,187 ] L'olleta de Camprodon equivalia a [ 1692-187 ] La de Sant Joan de les Abadesses, a [ 1692-187 ] .

| olleta d’apotecari

“Item triginta novem duodenas de olletas apotecarii .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

"132 dotzenes de pots y olletes de apotecari de distintes sorts" (Manises, 1504) [ 1738-120 ].

| olleta de bou

" olleta de bou " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1668) [ 642-383 ].

| olleta amb brec o de brec V. tb. cassolí amb brec Tupí amb broc (Mallorca [ 1028-16 ,78,79 ]) Prod. a: Pòrtol [ 1868-259 ] .

Denominacions segons la mida:

borda : La més gran, usada per a munyir (Mallorca [ 1755-54 ]).

malaguenya : Aproximadament, d’un litre de capacitat. Usada en la matança del porc (Mallorca [ 1755-54 ]).

treset : D’un mig litre de capacitat. Per fer cafè, preparar la llet, etc. (Mallorca [ 1755-54 ]).

cassolí : De menys d’un quart de litre. Per preparar infusions (Mallorca [ 1755-54 ]).

| olleta de codonyat

“It. per 11 s. una capsa gran ab olletes de codonyat [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

| olleta de confitura

"Ittem dins un armari fixat a la paret se ha trobat quattre ollettes de confitura ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 2079-94 ].

| olleta de foc Era una granada de mà, de terrissa. S’omplia de pólvora i es segellava amb cera [ 2676-206 ].

| olleta de llevat Formava part del dot de les núvies [ 727-41 ] Per conservar el llevat de fer el pa [ 2337-90 ] (Agost [ 727-41 ] [ 2337-90 ] ) Prod. a: Agost [ 727-41 ] [ 2337-90 ] .

| olleta de tenir mel

“Ítem, Iª olleta de tenir mell : III ds.” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-632 ].

“Iª olleta de tenir mell ” (encant Lleida, 1399) [ 2901-703 ].

“Ítem tres olletes de tenir mel buides.” (inv. Manresa, 1582) [ 3023-330 ].

| olleta de Pasqua m . De forma aplanada, amb les parets corvades cap endins i la vora lleugerament exvasada per sostenir la tapadora (Orbeta [ 265-73,148,149 ]) Prod. a: Orbeta, on també en diuen cassoleta d’ous i perolet [ 265-73,148,149 ]. | Fotografies: Orbeta [ 265-148,149 ].

| olleta de la tinta

“ Olleta de la tinta : tintenfass” ( Vocabulari Català-Alemany , any 1502) [ 810-VII-905 ].

olletxa f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

olleua f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollic m . T upí molt petit [ 0 ].

" Ollichs " (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

| ollic d’apotecari

“Hollers, y Gerrers [...]

Una olla gran de una ansa com de sise petit, 8 diners.

Una olla de una ansa dita partereta, 7 diners.

Una olla de una ansa dita caragoli, 5 diners.

Una olla de una ansa dita sete, 3 diners.

Una olla de una ansa, dita ull de bou, envarnissada de dins, y fora, 2 diners.

Un ollich dit de Apotecari , 1 diner.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

ollier m . V. olier .

ollisa f . V. ollissa .

ollissa f . Podria tractar-se d’un orinal [ 955-398 ].

“Una ollissa o servidora de terra” (inv. Barcelona, 1404) [ 955-398 ].

olliua f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

olló m . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

olloi m . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

olloia f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollona f . Dim. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollot m . Pej. d’ olla [ 810-VII-903 ].

ollota f . Pej. d’ olla [ 810-VII-903 ].

omplir v .

| omplir a caldo o fer a caldo Abocar la pasta líquida a dins dels motlles (Manises [ 353-52,79 ]).

onça f . V. unça .

onda f .

| de les ondes Denominació moderna d’un estil decorati u de la pisa daurada de Manises, de la s egona meitat del segle XVII [ 1145-12 ] De final segle XVII [ 1733-61 ].

| ondes d’ataurics carnosos Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212- 210, 222 ].

| ondes de fulles ratllades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1650-1725 [ 1212- 210, 222 ].

opacificador m . Opacificant [ 0 ].

opacificant m . Matèria que torna opac un vernís. L’òxid d’estany és un bon opacificant. També se n’usen d’altres com els òxids de circoni i de titani [ 1548-2 ].

orça f . V. orsa .

orceta f . V. orseta .

orcol m . Topí ? [ 810-VIII-25 ].

“Una cocca et I orcol et uns neulers et una kaldera” (doc. a. 1100) [ 972-389 ].

ordir v . Modelar peces a mà, amb rotlles d'argila que es disposen en espiral i que es compacten amb una paleta de fusta (Castelló de Rugat [ 1823-185 ]).

orella f .

| 1 orella Apendix lateral d’un recipient, a manera d’ansa peró sense estar perforada [ 810-VIII-33 ] Cadascun dels agafadors d’una escudella o d’altre atuell [ 938-410 ] Agafadors o aletes que tenen alguns objectes que recorden, més o menys, la forma de les orelles [ 824-V-254 ] Agafador de forma auricular [ 1666-158 ] (Manises [ 353-79 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-42 ]).

“escudelletes poques ab orelles e ab sol” (Manises?, 1404) [ 938-410 ].

“Quatre scudelles ab orelles d’argent blanch” (inv. d’Anfós V, 1413) [ 810-VIII-33 ].

“ [escudelles] d’ orelles [...] Ha pintat en Nofra: 3 g. 11 ds. pages, 2 g. 11 ds. orella ; 2 g. 6 ds. letrats [...] ha feta la hobra desós dita lo sènyer En Johan Pahull, escudeler, a l’obrador d’En Nofra Espellta: [...] 4 g. orelles (VI sous) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,98 ].

“ [...] una scudella de quatra orellas .” (inv. terrisser Bartomeu Frigola, la Bisbal, 1556) [ 136-52 ].

| 2 orella Planxa prima de fang ( , obra verm ella [ 21-88 ] ) .

| 3 orella Adjectiu substantivat [ 0 ] Escudelles amb orelles [ 2360-46 ].

| orella blanca A Barcelona, l’últim terç del segle XV, la grossa d’ orella blanca , de pisa, valia 8 sous [ 2360-71 ].

| orella trepada La orella amb les vores esglaonades, feta a motlle [ 0 ].

“Item sex grosses de scudelles de partera ab la garlanda de çafre ab les orelles trepades la mitat et la mitat redones ab lo cap [...] escudelles de forma de galota ab lo cap e ab la garlanda ab orelles trepades et redones [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ] [ 2253-29 ] .

orellar v . Posar les orelles a una escudella (Inca [ 810-VIII-37 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-42 ]) És feina que solen fer les dones, a l’ofici d’escudeller [ 810-VIII-37 ].

orellat m . Adjectiu substantivat, que significa amb orelles [ 0 ].

" [...] norante dotzenes de scudelles comunes entre orellat y [...] ab sòl" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

orfebre m .

| estil orfebre Denominació moderna d'un estil de fer pisa a imitació de les vaixelles metàl·liques [ 0 ].

orinador m . V. tb. pixador , urinari Recipient adossat a la paret per orinar-hi els homes [ 810-VIII-48 ] Consistia en una petita pica, de marbre o de ceràmica envernissada, adossada a una paret. Tenia un tub de desguàs i, a vegades, una aixeta al damunt per netejar-lo. Se'n feien de rectes i de racó [ 6-75,76- 79, 80 ] Prod. a: Alcover [ 2270-10 ], Girona o entorn [ 1650-252 ] .

orinal m . i la forma orinall V. tb. alçatrà , bací , bacina de monja , bacinet de monja , berenguera , cagador , cossi , cossiol , cossiolet , crossi , cucuma , gibrella , gibrelleta , gibrelló , guillem , latrina , llàntia , llibrella , mariano , moixina , mongeta , mulsa , mulser , necessària , olla de cagar , olla de cambra , olla de pixar , ollissa , passador , perico , periquito , porró , privada , sambull , servici , servicial , servidor , servidor de cambra , servidora , servidora de cambra , taril·lo , tarraga , ta rràs , tigre , tortuga ? Vas de terrissa, de vidre, de metall o d’altra matèria, destinat a orinar-hi i defecar-hi [ 810-VIII-48 ] [ 1650-252 ] De forma baixa i globular, amb vora exvasada, generalment amb una nansa [ 1650-252 ] Inicialment, a Barcelona, s'anomenava bací a tota mena d'orinals. Després es distingí entre bací (el cilíndric amb dues nanses) i orinal (el globular, amb una nansa). Finalment, s'imposà orinal per designar tots els tipus [ 2079-107 ] (Castellciutat [ 6-62-37 ], Mallorca [ 1755-54 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-42 ]) Amb una nansa, envernissats de color groc llis ( [ 21 ]) Baix i arrodonit, amb una nansa lateral (el Vendrell [ 1463-233 ]).

Prod. a: Agost [ 2337-91 ], l'Alcora [ 1821-23 ], Barcelona [ 2502-80 ] (obrador Martínez), en forma de barret de copa capgirat [ 6-71-13 ,14 ]; Bellver de Cerdanya, on també se l’anomena gibrelleta [ 6-56-22 ]; Benissanet [ 31 ]; d’Empordà (obra vermella) [ 21 ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 351 ], on també se l’anomena gibrelleta [ 21 ] [ 95-3-x ]; Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-37 ], Esparreguera, on en feien de dues mides [ 1022-242,288 ]; Girona [ 2023-75 ], Manises [ 353-79 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-151 ], Mataró [ 1650-252 ], Piera [ 6-12-11 ] [ 1728-74 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Sabadell [ 2334-54 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ], el Vendrell [ 1463-233 ].

Denominacions segons la mida:

a ) Barcelona (obrador Martínez): de partera [ 6-71-14 ].

de sota-partera [ 6-71-14 ].

de monja [ 6-71-14 ].

b ) La Bisbal: de peça , el 1936 [ 95-6-x ].

de tres dues , el 1936 [ 95-6-x ].

de dos la peça , el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de tres la peça [ 95-3-x ], el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].

de quatre la peça [ 95-3-x ] [ 95-6-x ].

de sis la peça [ 95-3-x ] [ 95-6-x ].

“item una caxa de fust per tenir una olla de pixar. / item un orinal ab son calquer.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-613 ].

“Ítem, I orinal [...] “ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-362 ].

“ [...] sis calgués d’ orinals .” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

“Item I orinal ab son calgues.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-56 ].

“Item duo orinalia cum estoigs.” (inv. hospital de la seu de Girona, 1392) [ 1057-77 ].

“Item unum orinal .” Al mateix inventari comparteix bací (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-187 ].

"un orinal ab son calguer" (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, 1398) [ 810-III-269 ].

“Item un orinal ab son stoy.” (inv. la Seu d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-165 ].

“Item un orinal de terra [...] Item un orinal ab son stotg.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-8,9 ] El mateix inventari comparteix berenguera .

“ i orinal ab son carquer.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1299-211 ].

“Item un orinal ab son estog [...] Item un orinal ab sa capsa [...] Item un orinal .” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-129,131,132 ].

“ [...] in quandam camera dicti Castri prope dictum porticum [...] un orinal [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120 -39 ].

“Un orinal ab son calguer [...] Un orinal ab son stoig” (inv. Vic, 1413) [ 824-V-258 ].

"Ítem un orinal ab son stoig." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-139 ].

“Item un orinal ab sa cuberta.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1452) [ 825-135 ].

“ [...] en la cambra del honorable pebordra [...] un orinal o tarraga [...] ” (inv. monestir Santa Maria de Lillet, 1461) [ 186-III-174 ].

"Item hun orinal e una castanya e hun capell de filtra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

“Item xiij orinals ab son stotgs de orinals .” (inv. monestir de Poblet, 1466) [ 1313-6 ].

“Item hun orinal ab son stoix.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-200 ].

"Item, un horinal ab son stoix." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-174 ].

“Item hun orinal ab sa serpellera.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-200 ].

“Per I orinall , 3 drs.” (Bagà, 1480-1484) [ 186-II-271 ].

“Un orinal ab so n colguer” (arx. Cúria Fumada, Vic, 1485) [ 810-III-269 ].

“Item hun orinal ab sa serpallera.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 923-418 ].

“Item, un orinall .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1497) [ 1314-463 ].

“Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverça talla e a la hun met nom taça e a l’altre orinal .

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudella e al altre berenguera e la taça e la scudella asseu hom en la taula propria e quiy metia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells en terra." (monestir de Sant Cugat del Vallès, mitjan s. XV) [ 2219-219 ].

“Quant la orina serà clara color de or quant la batràs en l orinal e farà grans menuts en lo sol del orinal [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-328 ].

“ [...] un orinal de coure [...] ” (inv. Sallent, 1555) [ 124-201 ].

“Item un calsador y un orinal a [...] per II s. II d.” (encant Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-231 ].

“dos orinals guarnits” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-42 ].

“Item un orinal ab se xerpellera.” (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-469 ].

"Item dos orinals ab sos guarniments." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-263 ].

“Ittem tres fundes de orinals .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vn orinal : 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un orinal , 10 diners.

Un orinal tot envarnissat dintra, y fora, 1 sou 2 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

" Orinals " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

" orinal " (inv. Talarn, 1690, 1704, 1706, 1741) [ 1655-284 ].

"Item un orinal de terra." (inv. Pals, Baix Empordà, 1717) [ 1898-133 ].

"Item dos graxoneras usadas y dos orinals de terra usats" (inv. rectoria de Sant Genís de Palafolls, Maresme, 1745) [ 2048-271 ].

"Ittem sis dotsenes de orinals grans. / Ittem Dos dotsenes de orinals mitjans [...] Ittem una dotsena de orinals grans jaspeats ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

"Dos orinals de terra." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50 ].

“En un obrador del ofici de escudeller situat en la present ciutat [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, sis dotzenas de orinals , crusos.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“6 dotzenas y mitja de Orinals [...] 3 orinals [...] 9 dotzenas orinals escaldats [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-140 ].

"Item tres orinals de terra y un canti per posar oli" (inv. Sant Genís de Palafolls, Maresme, 1786) [ 2048-333 ].

"En las comunas / Item sis orinals , dos de vidre y los altres quatre de terra, usats." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].

"Item, un orinal de terrissa, usat [...] Item, setse orinals de terrissa, usats [...] un orinal gran de terrissa [...] " (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-79 ,84 ].

"Item, un orinal de terra xic, usat." (inv. Sant Genís de Palafolls, Maresme, s. XVIII) [ 2048-54 ].

"Item tres orinals de terra usats." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-186 ].

"2 orinals , un de vidre y lo altre de València" (inv. Solleric, Mallorca, 1802 o 1806) [ 1835-268 ].

“ Orinal de terra . Potro . Matella fictilis.” (Barcelona, 1803- 1805) [ 170 ].

“ orinals de pisa” (inv. de botiga, Mataró, 1826) [ 3028-136 ].

" un orinal obra de pipa [...] tres orinals obra negra del País" (inv. Maó, Menorca, 1832) [ 1835-270,271 ].

“Ytem: un orinal de terra.” (inv. Mataró, 1834) [ 3004-252 ].

“ orinal . m. Gibrelleta, eyna pera recullir la orina [...] orinal de terra ó de terrissa .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-245 ].

"Setse orinals á setse rals la dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" [...] una campana com un orinal , per lo tant ample de baix com de dalt [...] " (Barcelona, 1919) [ 1502-80 ].

| orinal alt V. tb. bací , bacina Prod. a: la Galera, on tb. en diuen bacina [ Museu de la Galera, 2018 ]; Maó ( arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen [ 1059-151 ] ) .

| orinal a l'anglesa Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

" Orinals a la inglesa " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].

"Ittem Vint orinals a la inglessa ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| orinal d'una ansa o nansa

" Orinals de una nansa " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem Divuÿt orinals dits de un ansa ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| orinal de dues anses o nanses Prod. a: Esparreguera [ 4-143 ].

| orinal de barca Altre nom del bací o moixina (Mallorca [ 1059-216 ] , on també en diuen moixina [ 1755-51 ] ).

| orinal de basseta V. tb. bací de basseta Troncocònic invertit , sense nanses, generalment envernissat de color groc llis , amb ala exvasada [ 1650-252 ] ( [ 21 -97,100 ] , Sant Sadurní d'Anoia [ 1650-252 ] ) Orinal petit, per a servir-se’n els infants [ 810-VIII-49 ] ( [ 21 -97,100 ] , Mallorca [ 1755-54 ] ) Per col· locar a les trones o bassetes (Esparreguera [ 1022-243 ]) Prod. a: [ 21 -97,100 ], Esparreguera [ 1022-243 ] [ 2261-252 ] ; Sabadell, de color groc llis [ 0 ] ; Sant Sadurní d'Anoia [ 1650-252 ] .

| orinal de bisbe Bací d’uns 60-70 cm d’alçada, totalment envernissat (Esparreguera [ 1022-242 ]) P rod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

| orinal de cadira Com l’orinal de basseta però més gros (la Bisbal [ 21 -97,100 ]) Per a la gent gran (la Bisbal [ 21 -97,100 ]) Prod. a: la Bisbal [ 21 -97,100 ] .

| orinal de comuna V. tb. bací de comuna , comuna , seiedora Seiedora [ 6-75,76-79 ].

| orinal de frare Prod. a: Esparreguera (obrador de Julià Galceran) [ 1022-289 ] [ 2261-252 ] .

| orinal a

"Ittem Vuit orinals a envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

| orinal de malalt V. tb. bací de mànec , orinal paella , orinal pla , paella de malalt , plat De forma molt planera, per servir-se’n els malalts sense aixecar-se del llit [ 810-VIII-49 ] ( [ 21-100 ] [ 351-34 ], Figueres [ 1650-252 ] , Mallorca [ 1755-54 ] ) Prod. a: (obra vermella) [ 21-100 ] [ 351 -34 ], Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-37 ], Esparreguera [ 1022-242,289 ] [ 2261-252 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ].

| orinal de mànec Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ]; Esparreguera [ 60-51 ] [ 2261-252 ] .

| orinal de monja Denominació emprada per l’“Unión Obrera de Alfareros”, de [ 95-6-x ] Prod. a: Barcelona [ 2502-80 ], la Bisbal d’Empordà [ 95-6-x ]; Esparreguera [ 2261-252 ] , amb dues nanses [ 1022-242,288 ]; Piera [ 6-12-11 ].

"Ittem Vuÿt orinals dits de monja [...] Ittem Quoranta vuÿt orinals de monja ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sexanta quatre orinals de monja .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

| orinal d'una nansa V. orinal d'una ansa .

| orinal de dues nanses V. orinal de dues anses .

| orinal paella V. tb. bací de mànec Segons Violant (1944), altre nom del bací de mànec , de Blanes [ 1650-252 ] Prod. a: Blanes [ 1650-252 ].

| orinal de parir Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

| orinal de partera V. tb. bací de parir , bací de partera , orinal de parir , paridora Alt i amb dues nanses [ 810-VIII-49 ] ( [ 21 ]) El 1899 en feien a l’“Unión Obrera de Alfareros”, de [ 21 ] Prod. a: (obra vermella) [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-6-x ] [ 351 ] ; Blanes ( Ramon Violant, el 1944, diu: "Propi per parir dretes tal com es feia aquí. Hi posaven despulla") [ 1728-24 ] [expo. Museu Etnogràfic, 2003] , probablement per a les terres de l'Ebre (del Diari de Camp de Ramon Violant i Simorra) [ 1728-24 ] ; Esparreguera [ 2261- 252 ] , amb dues nanses [ 1022-242,288 ]; Piera, on feien el comú, d’una sola mida, i l’ envernissat , de 5 mides [ 6-12-11 ]; Sabadell, totalment groc llis [ 0 ].

Denominacions segons la mida:

a ) La Bisbal: gros [ 95-3-x ].

mitjà [ 95-3-x ].

El 1899: de peça [ 95-6-x ].

de dos una [ 95-6-x ].

| orinal pla V. tb. bací amb mànec o de mànec , bací pla , orinal de malalt , orinal paella , paella de malalt De forma molt planera, per servir-se’n els malalts sense aixecar-se del llit [ 810-VIII-49 ] [ 811-III-794 ] [ 1650-252 ] En iniciar-se'n la producció tenien dues nanses; a partir del segle XVIII, es generalitzen amb mànec [ 1650-252 ] Pla com una cassola, amb un mànec lateral (Esparreguera [ 1022-243 ]) Groc llis amb un mànec; boca normal o amb foradets per cobrir-lo amb una tela (la Bisbal [ 21 ], Sabadell [ 0 ]) Prod. a: la Bisbal [ 21 ], Esparreguera [ 1022-243 ], Piera [ 6-12-11 ], Sabadell [ 0 ].

“ orinal pla . Aquell en que’ls malalts fan sas necessitats sens alsarse.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-245 ].

| orinal de sotamonja Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

| orinal de sotapartera Prod. a: Esparreguera [ 1022-242 ].

orinalarro m . Augm. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinalàs m . Augm. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinalengo m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinalet m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinaletxo m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinaleu m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinalic m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinalingo m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinaliu m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinall m . V. orinal .

orinaló m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinaloi m . Dim. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinalot m . Pej. d’ orinal [ 810-VIII-49 ].

orinell m . Error de transcripció per o rinal l ? [ 810-VIII-49 ].

“Un mantell blau, un orinell , un alcorcí, una taça f esa” (inv. bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-476 ].

orla f . Serveix sempre per delimitar alguna cosa [ 1885-15 ] Ornament arquitectònic emmotllurat que pot delimitar frisos, escuts, medallons, etc. Generalment, de l mateix material que aquests. R epresenta fullatges entrelligats que s'allargassen pel contorn del motiu principal [ 1885-14 ].

| d ’ orles diverses adj . Denominació moderna d’un estil decoratiu de pisa bla va barcelonina de la primera meitat del segle XVII [ 1600-66 ] [ 3069 -9 4 ] A Barcelona també es va fer amb policromia a la primera meitat del segle XVII [ 3069-128,129,131 ] .

| d’ orles en reserva adj . Denominació moderna d’una sèrie de pisa blava barcelonina de principi del segle XVIII [ 1600-71 ].

orsa f . i les varietats formals: horcza , orça V. tb. orseta .

| 1 orsa [ 70- 116 ] Gerra [ 938-410 ] Gerra petita per tenir-hi olives o altres coses en conserva [ 810-VIII-61 ] La gerra més petita, de 6- de cabuda [ 1823-189 ] ( Comtat [ 1823-189 ], Manises [ 938-410 ], Orba [ 265-55 ], País Valencià [ 810-VIII-61 ]) Gerra, tan petita com grossa. Per guardar aigua, oli, conserves, etc. (Guardamar, Baix Segura [ 1866-83 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia, cilíndrica i sense nanses [ 1061-29 ]; Barcelona [ 3069-105 ,141 ], Manises o Paterna [ 2360-258 ,273,274,275 ]; Orba, de forma semblant als gerrots però més petita [ 265-55 ].

“Una orça aigadera, I conca [...] ” (inv. Queralbs, 1380) [ 972-473 ].

“Un penistro e una horcza [ sic ] ambudera” (inv. bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

"Tres dotzenes de peces de obra de Manises, ço es alfabaguer, plats, cànters, orses y altres diversidats de peces que estaven en la cuyna del Castell" (inv. castell de Manises, 1597) [ 1738-340 ].

“Ítem tres orses de terra de Trayguera.” (inv. Vinaroç, 1615) [ 2368-73 ].

“Ittem [...] una orca de terra buyda per dos sous.” (encant València, 1653) [ 1361-38 ].

"Si vos, dita Angela haureu menester orses , os daré orses , y si haureu menester obra, os daré obra; y si cas fos que per lo dit temps, nous auré donat orses ni obra, os promet pagar la dita cantidat en plata o menuts" (Manises, 1659) [ 1738-312 ].

“ [...] una orsa de pisa de azucar rosada [...] ” (inv. palau del d uc de Gandia, 1670) [ 1154-39 ].

"Deu orses de Manises" (inv. Manises, 1674) [ 1738-264 ].

"Quatre canterets de Manises, dos orses y dos plats a modo de llánties de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

"La obra de Manises [...]

Cascuna orseta chiqueta, a nou dinés.

Cascuna orseta mitjana, a un sou.

Cascuna ors a gran, a dos sous." (València, tarifa de 1685) [ 56-106 ] [ 1738-279 ].

“Havent-se trobat [...] allí una orça en vàries monedes gregues” (Martí y Gadea, J.: Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Ge , vol. I, pàg. 81. València, 1912) [ 810-VIII-61 ].

| 2 orsa o orsa d’apotecari V. tb. gerra d’apotecari o gerra de farmàcia Globular, de coll curt i boca ampla, d’uns 40 cm d’alçària. També es denomina ancolla o urcèo la . N’hi ha de més petites, d’uns 12 cm d’alçada, que s’anomenen orsetes [ 1009 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-149 ], Reus [ 3069-105 ] .

orseta f . i la forma orceta Dim. d’ orsa Gerra petita [ 47-100 ] [ 131-92 ] [ 810-VIII-62 ] [ 824-V-262 ] [ 938-410 ] (Alacant [ 824-V-262 ], Marina Alta [ 1983-190 ], País Valencià [ 810-VIII-62 ] , Pedreguer [ 1659-118 ] ) De forma semblant a les cassoles fondes, però molt més petita. Serveix per guardar sal o altres ingredients utilitzats per cuinar [ 265-74 ] (Orbeta [ 265-74 ]) Gerreta sense nanses i amb tapadora, que serveix per guardar ingredients per cuinar [ 265-108 ] (Xaló [ 265-108 ]) Per posar-hi mel [ 47-100 ] [ 131-92 ] Per posar-hi confitura [ 810-VIII-62 ] Gerra de farmàcia d’uns d’alçada [ 1009 ] Prod. a: Orba, on també en diuen gerrotet [ 265-126,127 ]; Orbeta [ 265-74 ], on és una gerreta amb dues nanses [ 2261-115 ]; Xaló, on també en diuen gerrotet [ 265-108 ].

“Ittem una orseta enuernisada [...] Ittem una orseta de obra de manises.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-405 ].

"Una orseta ab una poca mèl." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-361 ].

"La obra de Manises [...]

Cascuna orseta chiqueta, a nou dinés.

Cascuna orseta mitjana, a un sou.

Cascuna ors a gran, a dos sous." (València, tarifa de 1685) [ 56-106 ] [ 1738-279 ] [ 2264-174 ].

“ Orcetes plenes d’arrop y confitura” (Martí y Gadea, J.: Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Ge , vol. I, pàg. 15. València, 1912) [ 810-VIII-62 ].

| orseta de l rent Servia per guardar-hi una porció de massa de pa, amb el llevat incorporat, que servia per fermentar la pastada següent (Alfara d'Algímia [ 2261-59 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ,29 ] [ 2261-59 ] .

ortera o hortera f . Cassola [ 1810- 71 ] Nom de les cassoles a muntanya (Ramon Violant i Simorra: Diari de camp ) [ 1728-28 ] Cassola molt baixa que serveix per guisar [ 402-252 ] [ 810-VIII-62 ] (Aitona [ 402-252 ] [ 810-VIII-62 ], Massalcoreig [ 810-VIII-62 ], Mequinensa [ 1863-106 ] [ 1865-76 ] , a part de Nonasp [ 1775-I- 248, 485 ]; Saidí, Baix Cinca [ 1810- 71 ]; Serós [ 810-VIII-62 ], Torres de Segre [ 810-VIII-62 ]) Prod. a: Salàs (Ramon Violant i Simorra: Diari de camp ) [ 1728-28 ] .

ossera f . Prod. a: Barcelona, segle XVIII [ 2502-80 ].

ouater m . Ouera [ 0 ] Plata amb diversos allotjaments ovalats, amb què es presenten a taula els ous passats per aigua [ 729-110 ] (Biar [ 729-110 ]) Prod. a: Biar, on també en diuen tenidor d’ous [ 729-110 ].

ouatera f . Ouera [ 0 ] Copa de forma i grossària adequada per servir-hi un ou sencer (València [ 810-VIII-80 ]).

oubi m . Obi [ 0 ] Menjadora per a gallines (a tota de Barberà [ 1797-289 ]) .

"un oubi de terra romput per fer canons" (inv. d'un teixidor, Felanitx, 1585) [ 1522-73 ].

“ oubi . m. [...] Bací per donar menjar als porchs.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-249 ].

ouera f . i les formes ohera i ouhera V. tb. ouater , ouatera , overa , tenidor d’ous Vas petit de pisa, metall o altres materials, per servir i prendre els ous bullits [ 2000-1219 ] Vas de grossària i forma adequades per a contenir i servir a taula un ou sencer amb closca [ 810-VIII-80 ] Petit vas, en forma de calze, de plata, pisa o altra matèria, en el qual es posa l’ou per beure [ 811-III-802 ] Vaset de pisa, vidre, metall, etc. per servir i prendre els ous bullits [ 824-V-266 ] En forma de copa; per posar-hi els ous passats per aigua (Esparreguera [ 1022-243 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-42 ] , Ulldecona [ 1802-6-x ] ). Plata amb una o diverses xicres ovalades, amb què es presenten els ous passats per aigua [ 131-96 ] [ 402-252 ] Prod. a: Barcelona [ 1892-53 ,57 ] [ 1893-97,117 ] [ 2308-67 ] [ 2492-186 ] [ 2502-144,145, 201,pàssim ] [ 3069-10 1 ] , Esparreguera [ 1022-243 ], Manises o Paterna [ 353-62 ] [ 2360-270,271 ] .

“ Ouera de plata de pes tres onces” (inv. Dalmases, 1640) [ 402-252 ] [ 824-V-266 ].

“Una ohera de pisa” (inv. Cervera, 1789) [ 824-V-266 ].

“ ouhera . f. [...] Petit vas á manera de cálzer, de plata, pisa ó altra matéria, en lo qual s’hi posa l’ou pera béurer.” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-249 ].

ouhera f . V. ouera .

overa f . V. tb. ouater , ouera , tenidor d’ous Ouera (Tortosa [ 1056-104 ] [ 1834-31 ] ) Prod. a: Castellciutat, on és una copeta de base plana (cal Serrat) [ 6-62-37 ].

“ [...] una overa dargent [...] ” (inv. monestir de Poblet, 1416) [ 950-151 ].

“OVERA, f. Ouhera.” (recollit a Ribera d’Ebre i Tortosa, 1887) [ 954-168 ].