Diccionari

daba f . Cala que es feia per avaluar la profunditat d’un dipòsit d’argila [ 136-10 ] [ 137-8 ] [ 2423 ] Tall de prospecció que es feia en un nou jaciment de terra per tal d'esbrinar la profunditat del dipòsit i la seva qualitat [ 2075-1-2 ] ( [ 137-8 ] [ 1562-28 ] , Quart d’Onyar [ 136-10 ] [ 2423 ] ).

dactilot m . Mena de pot amb nansa [ 811-II-637 ].

daga f . Cadascuna de les tongades que formen els taulells en l’enfornament de l’ escaldada (Manises [ 353-45 ]).

dalla f . Fulla de ferro que serveix per desferrar la te rrissa quan la treuen del forn (Breda [ 810-IV-10 ]).

dalt m . V. tb. barretina , començ , estirat La peça superior de l’atuell quan aquest es composava de dues o tres peces independents, que posteriorment s’ajuntaven (Miravet [ 117-94 ]).

damasquí -quina adj . V. domasquí -quina .

datació f . Fixació de la data de l'origen d'una ceràmica en una escala cronològica relativa o absoluta [ 1666-85 ].

| datació per empremtes de fissió Tècnica de datació absoluta basada en el compte de les empremtes que la fissió de l'urani 238 produeix a les estructures cristal·lines dels minerals continguts en materials com la ceràmica o el vidre [ 1666-85 ].

| datació per res s onància d'spin electrònic o datació per ressonància paramagnètica electrònica Tècnica de datació absoluta en què es mesura la radiació electromagnètica absorvida per un material originat per cocció, generalment ceràmic, en ésser sotmès el material a un camp magnètic [ 1666-86 ].

| datació per ressonància paramagnètica electrònica V. datació per ressonància d'spin electrònic .

| datació per termoluminescència Tècnica de datació absoluta en què es mesura la intensitat lluminosa emesa per materials originats per cocció, generalment ceràmica, en ésser sotmès el material a calefacció [ 1666-86 ].

dau m .

| 1 dau V. tb. bitllot , cul de got Peça de vidre damunt de la qual gira l' extrem inferior de l’ eix d’un torn de fer obra de terrisseria . El torn reposa en el dau [ 24 ] (Blanes [ 24 ]) Peça de ferro que hi ha en el centre de la pala de la roda de terrisser, i dins de la qual balla l'extrem inferior de l’arbre [ 810-IV-27 ] (Girona [ 810-IV-27 ]).

| 2 dau V. tb. trompitxó L’acabament troncocònic de l’extrem inferior de l’arbre de la roda. Disposat de tal faisó, pot fàcilment girar dins d’un clotet obert en una pedra ( del Camp [ 23 ]) Extrem inferior de l’arbre de la roda de canterer; es recolza sobre el cul de got ( , on també en diuen trompitxó ; llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 17, 21 ].

| 3 dau Rajola en relleu petita, de 5 x 5 cm o de 10 x 10 cm (la Bisbal [ 189 ]) Prod. a: la Bisbal, 1936 [ 189 ].

| 4 dau Lloc del sagen on es dipositen els components del vernís per fondre la mescla [ 353-45 ] [ 938-397 ] (Manises [ 353-45 ] [ 938-397 ]).

| 5 dau Lloc del forn de terrissa on es posa el foc (Onda [ 810-IV-27 ] [ 824-III-11 ]) Cambra inferior del forn de terrisseria, on es fa el foc. Consta de dues parts: la més propera a la boca d'alimentació, la cendrera , és la cambra de combustió; al fons del dau , hi ha un espai, el forn de baix , on també es couen peces (l'Alcora [ 1653-65 ,66 ]) Fossat que hi havia davant del cendrer (Onda [ 2261-32 ]) .

daurar v .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] una estela de ferro per lo forn de daurà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

daurat m .

| 1 daurat Un dels colors emprats per decorar la pisa [ 0 ].

“Lo que a master en lo daurat : primo, 3 oz. de varmaló, més 3 oz. de faret, més una liura aumangara, més 4 canons de sofra, més 2 rayalls, per una fornada [...] Primo, li tenia a dar del daurat , de pintar e coura 22 g. 6 ds [...] és degut comprès lo forn y pintar lo deurat e lo pintar, ha muntat 19 lliures 12 sous 9 [...] com enfornava lo fon del daurat [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,96 ].

"XI dotzenes de scudelles pintades de daurat y no cuites" (inv. escudeller barceloní Gabriel Muxiner, 1545) [ 1747-260 ].

“ [...] deu lliures per comprar la lenya pera la obra de terra, y pintar de daorat dit fornet ” (Gregori Cayma, escudeller de Manises, 1553) [ 1738-129 ].

| 2 daurat V. tb. obra daurada Obra daurada [ 0 ].

"rebí una fornada daurat fet a casa" (llibre de comptes de Francesc Reyner, Barcelona, 1490) [ 2360-46 ].

“Recort sia a mi Nicolau Reyner: per a fer les colós del daurat hi ha menester per una fornada 2 rayalls, e 3 oz. varmaló, 3 oz. faret, 1 lliura aumangara, 4 canons de ssofra.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].

daurat -da adj . V. tb. de reflex metà l· lic .

" [...] mas sobre tot és la bellesa de la obra de Manizes , daurada e maestrívolament pintada, que ja tot lo món ha enamorat, en tant que lo Papa e los Cardenals e los Prínceps del món per especial gràcia la requeren e stan maravellats que de terra se puixa fer obra així excel·lent e noble" (Eiximenis, Francesc: Regiment de la cosa pública , 1383) [ 56-37 ].

“Item quator dotzenas de plats dauratos et bene operatos [...] scudelles grealenques dauratas [...] scudelles ab orelles dauratas [...] greallets dauratos [...] ” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

"bonum, clarum et dauratum cum çafre et pictum pulcriter secundum oppus pape" (Manises, 1417) [ 2253-18,64 ].

“item: pichers primes pera dar aygua que sien tots daurats . / item: terraces pera tenir flors ab dos anses daurades .” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].

“ [...] que sia envernissada o daurada dins e deffora [...] ” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-28 ].

“Item, en una casa del fornet de coure obra de terra daurada de Martí de Luna e sos nebots [...] ” (Paterna, 1521) [ 818-151 ].

"Item tres escudelles de porcellanes , la vna gran, y laltre xica, y laltre daurada xica: 2 ll." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-316 ].

“ [...] Bernat Carreres se obligue en fer [...] Mil y sinquanta Rajoles de la grandària del mollo que té [...] les quals rajoles an deser de tres colós ço és la una terça adéser de color deurada [...] ” (Valls, 1605) [ 49-II-63 ].

"6 grosses de galati daurat per a courer pintat" (inv. d'escudeller, Barcelona, s. XVII) [ 1880-339 ].

“Item dins un armari [...] quatre dotsenas y mitja de platets de pisa de la Xina , esto es dinou dorats y los restants sens dorar . [...] Item una escodella gran de pisa de la Xina ab son tapador dorada [...] “ (inv. Mataró, 1774) [ 3085-26 ].

davantal m . Envernissat fet per immersió que protegeix l'exterior d'una peça per la part situada a sota del broc [ 0 ] (Onil [ 2264-278 ]) Vernís en lluna, a Figueres [ 2292-224 ] .

dècim m . V. tb. dècima Unitat de mesura de capacitat per a vi corresponent a la cabuda de la boteta del mateix nom, equivalent a uns [ 1692-146 ].

dècima f . V. tb. dècim Mesura de capacitat per a vi, equivalent a [ 1070-549 ].

decoració f . L'acció o l'efecte de decorar [ 2000-496 ].

| decoració aerogràfica o amb aerògraf Tècnica iniciada a final segle XIX consistent a aplicar la policromia mitjançant un aerògraf, delimitant, o no, el dibuix amb trepes [ 0 ].

| decoració excisa És una tècnica molt antiga que consisteix a sobreposar formes de fang a la superfície de la peça [ 2074-122 ].

| decoració incisa Es fa abans de l'assecatge i és la tècnica més senzilla i antiga. Consisteix a practicar incisions al fang amb un punxó [ 2074-122 ] o una navalla [ 0 ] .

| decoració sobrecoberta Tècnica decorativa que consisteix a aplicar els colors a sobre del vernís ja cuit. Permet una gamma més àmplia de colors i de tonalitats ja que la temperatura de cocció dels colors és més baixa que la del vernís i alguns es deteriorarien a la temperatura de cocció d'aquest [ 2053-27 ].

| decoració sotacoberta Tècnica decorativa que consisteix a aplicar els colors a sota del vernís i a coure ambdós al mateix temps. Això limita el cromatisme ja que a la temperatura de cocció del vernís alguns colors són inestables. Es pot millorar en fer una cocció prèvia dels colors a baixa temperatura [ 2053-27 ] Tècnica de decoració en la qual els òxids colorants o els colorants ceràmics s’apliquen a la peça abans del vernís. És a dir, en coure la peça, la decoració està sota el vernís [ 1548-1 ].

decorar v . Adornar un objecte ceràmic amb accessoris destinats a embellir-lo (basat en [ 2000-496 ]).

degotador m . Escorredora [ 0 ] Plat amb foradets, dins del qual posen els aliments a escòrrer després de netejar-los (Mallorca [ 810-IV-82 ] [ 1028-14 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]).

Delft top .

| d’influència de Delft o de Rouen Denominació moderna d’una sèrie de pisa barcelonina blava del segon terç del segle XVIII [ 3069-113,118 ].

dend r ograma m . Representació gràfica del resultat d’un anàlisi d’agrupaments (AA) o anàlisi clúster. Organitza les dades obtingudes de mètodes arqueomètrics en subcategories, de les quals es fan divisions successives fins assolir el nivell desitjat [ 0 ].

dendograma m . Dendrograma [ 0 ].

dent f .

| dent del forn Rajoló que s'utilitza per fer l'arc de la boca del forn (alguerès [ 1584-8 ]).

| dent de llop Decoració d’algunes teules de ràfec, formada per un triangle vermell, isòsceles, sobre fons blanc [ 6-53-15 ].

derivació f . V. tb. calces Denominació actual de les calces [ 6-75,76-77 ].

desarmar v . Buidar un barrer de peces de dins del forn (Esparreguera [ 1022-213 ]).

desbarbador m . Tallant de fusta, en forma de ganivet, que servia a les rajoleries per retallar el fang sobrant o les rebabes (el Papiol [ 3071-59 ]).

desbrocar v . Trencar el broc d’un atuell [ 810-IV-179 ] [ 811-II-775 ].

descapsar v . Treure del forn les peces socarrades del guarnit i les caixes que ocupen els llocs alts de les files . L’operació es realitza, de manera intermitent, une quantes vegades durant el desenfornament. Cada vegada es descapsa un nombre determinat de fileres. Amb això s’amplia paulatinament el corrent de refredament del forn a mesura que aquest va buidant-se, sense caus ar cap perjudici a la fornada (Manises [ 353-45 ]).

descarregar v . Desenfornar [ 0 ] Buidar el forn en acabar la cuita (Esparreguera [ 1022-214 ]).

descobrir v . Al terrer, retirar la capa superficial de terra inadequada per deixar al descobert l'argila bona (Verdú [ 2184 ]).

descolga r v . T reure la capa de terra orgànica de damunt de les capes d'argila dels terrers de les afores de Verdú. Per fer aquesta operació s'aprofitava l'època d'inactivitat de l'hivern [ 1640-13 ].

desemmotlladora f . Per treure les peces de rajoleria dels motlles mitjançant un enginy mecànic (rajoleria Quintana, Llambilles, 2016 [ 0 ]).

desemmotllar v . Treure les peces dels motlles, generalment dels d’escaiola. Es fa una vegada estan eixutes i, per si mateixes, s’han desenganxat del motlle (Esparreguera [ 1022-214 ]) A les rajoleries, treuren el motlle de la peça feta (Granollers [ 2257-87 ]) .

desempostissar v . Treure les peces de les posts (Esparreguera [ 1022-214 ]).

desencaixar v . V. tb. desencapsar Treure les peces cuites de les caixes d’enfornar [ 353-45 ] (Manises [ 353-45 ]).

desencaliuar v . En els forns dels terrissers, moure el caliu per fer pas a l’ entrada de la llenya (la Bisbal d’Empordà [ 21-90 ] ) .

desencanyar v . L’acció contrària a encanyar , accepció 2 (el Papiol [ 3071-69 ]).

desencapsar v . V. tb. desencaixar A les terrisseries, treure les peces cuites de l es capses d’enfornar (la Bisbal d’Empordà [ 21- 64, 90 ] ) .

desencastellar v . Entre rajolers, prendre a braçats l’obra seca de la gruera (Barcelona [ 810-IV-232 ]).

desenfornada f . Acte de desenfornar [ 810-IV-237 ].

desenfornador m .

| 1 desenfornador Boca del forn dels rajolers que servia per desenfornar (Vilobí d’Onyar) [ 95- 14 -x ].

| 2 desenfornador desenfornadora m . i f . Qui desenforna [ 810-IV-237 ].

desenfornador -a adj . Que es pot desenfornar [ 810-IV-237 ].

desenfornament m . Acte de desenfornar [ 810-IV-237 ].

desenfornar v . V. tb. descarregar Treure del forn l’obra cuita, una vegada aquest està apagat i fred [ 810-IV-237 ] [ 811-II-820 ] ( Agost [ 729-32 ], la Bisbal d’Empordà [ 21-90 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]; Regencós [ 1566-85 ], del Camp [ 23 ] , Verdú [ 1640-18 ] ).

“Item que negu teuler o teulera no gaus desenfornar cayros ni teules, de iiii . dies ni de iiii . nuytz, pus agen tolt foc al forn.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].

" [...] lo dit joan elies apres que haura enfornat alguna fornada de les dites rajoletes no puga desenfornar aquella sino en presencia y asistencia del dit noble don pedro marco [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1568) [ 1370-I-37 ] [ 1503-III-75 ].

“ [...] que lo dit mestre Hernando de Sanctiago apres que haura enfornat alguna fornada de les dites rajoletes no puga desenfornar a aquella sino en presencia y asistencia del dit noble don Pedro Masco [...] ” (Ciutat de València, 1572) [ 687-165 ].

" Desenfornar , escatar i anar per caixes i embalar, 3 ptes." ( , d'Empordà , 1911) [ 1783-44 ].

"La foganya no es pas desenfornada encare a cáusa de la molta quantitat de foc encés que encare hi ha." ( d'Empordà, carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1913) [ 2294-188 ].

desengreixant m . desgreixant [ 0 ] .

desenvernissar v . Treure el vernís de les peces malmeses, encara crues, per reaprofitar-lo. Es feia desfent-lo amb aigua i s’aprofitava per envernissar l’interior d’algunes peces (Esparreguera [ 1022-214 ]).

desferrussar v . V. tb. esferrussar .

“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] sinch ferrussas de desferrussà / dues ferrusas de adobà [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-43 ].

desgreixant m . o desengreixant m . V. tb. antiplàstic Additiu que es barreja amb el fang per fer-lo més resistent a la cocció [ 1666-88 ] Additiu que es barreja amb el fang per fer-lo menys plàstic [ 0 ] Quars, feldspat , mica, etc. [ 0 ].

desintegradora f . A la moderna indústria ceràmica, màquina que s'utilitza per a la pretrituració de minerals fins a una duresa de 4 a l'escala de Mohs i mides d'entrada d' entre 150 i 250 mm. Està equipada amb dos cilíndres, un de llis i de major diàmetre, que gira a baixa velocitat, i l'altre proveït de ganivetes d'acer antidesgast que gira a gran velocitat. La mida dels grànuls resultants oscil·la entre 0 i 20 mm [ 332 ].

desmorrellament m . Acte de desmorrellar (valencià [ 810-IV-293 ]).

desmorrellar v . Rompre una cosa -especialment un recipient de terrissa o de vidre- llevant-li un bocí de la boca o vora [ 810-IV-293 ] [ 811-II-854 ] (valencià [ 810-IV-293 ]).

desnansat -da adj . Que no té nanses [ 810-IV-294 ].

desplegar v .

"Rajola esgarsada laborear: 12 reales

Id. " cortar: 3 reales

Id. " picar y tallar: 2 reales

Id. " disfrutar y desplegar : 4 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

destapar v . Obrir el forn unes hores després d’acabada la cuita (Esparreguera [ 1022-214 ]).

"Avui amb els meus germans hem vingut a la fábrica a destapar el forn [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-157 ].

desterrador m . Mena de garbell emprat a les rajoleries per escampar la so rra abans d’emmotllar (Regencós [ 136-75 ] [ 1566-85 ]) .

destil·lador m . Alambí [ 0 ] Aparell per destil·lar. Alambí [ 811-II-874 ].

destinyar v . Neteja superficial de la capa orgànica, que feien els terrissers, en operacions de prospecció destinades a avaluar el potencial d’ una possible terrera (la Bisbal [ 137-7 ] [ 1562-28 ]) .

desventà adj . Var. dialectal de desventat -ada (Manises [ 353-45 ]).

desventat -da adj . Esventat [ 0 ] Defecte produït per una ventil· lació i refredament massa ràpits del forn [ 353-45 ] També se’n diu cascarrat [ 353-45 ] (Manises [ 353-45 ]).

desvetllar v . Remenar el caliu del forn a fi d’oxigenar la combustió i donar-li més intensitat (Esparreguera [ 1022-214 ]).

diasprat -da adj. Jaspiat [ 1458-100 ] [ 1459-522 ].

diaspre m . També en diuen del jaspi , en valencià [ 1370-I-229 ].

dibuix m .

| dibuix de forqueta Decoració de punts, pròpia dels plats morenos d'Inca (Mallorca), feta amb una forquilla de fusta [ 1972-9 ].

didal m . Mena de con truncat de terrissa, en part buit, amb un apèndix lateral a la part superior -la més ampla-. S’utilitza com a suport de les peces -tres per cadascun - en enfornar-les. S’assembla a un didal de cosir (Manises [ 938-397 ]).

difracció f .

| difracció de raigs X V. anàlisi per difracció de raigs X .

dinal m . i la forma dinall V. tb. dineral .

| 1 dinal Unitat de mesura per a oli [ 186-II-467 ].

" dinall " ( de Lillet, 1376) [ 186-II-467 ].

| 2 dinal Atuell de mesura per a líquids d'un dinal de cabuda [ 0 ].

" [...] e que hage de tenir les messures necessàries [per vendre oli al menut], ço és cortó, mig cortó, dinal e mallal [...] " (ordinacions del mostassaf, Mataró, 1532) [ 1850-190 ].

"Ittem, per señalar lo dinal nou de medir oli, tres dinés [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes, cànters, migs cànters, mijes quartes, dinals de vi, arroves, mijes lliures, lliures, dinals de oli [...] " ( ordinacions del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801-209 ,215 ].

dinall m . V. dinal .

diner m .

| de vuit diners V. canó Una mida de canó [ 0 ].

dineral m . V. tb. dinal Atuell per mesurar líquids [ 0 ] .

" [els carnissers havien de tenir] un dineral i un meaylal de ferre, llautó o coure a la taula" (Balaguer, Noguera, 1313-1337) [ 862-V-397 ].

"mesures de terra de liurar vi: mig quartó, una meytat, un dineral e un mesallal" (Rosselló, 1385) [ 862-V-397 ].

“ [...] los treginers [...] tingan obligació de tenir dinerals dels Vins y olis que vendran [...] y tenir aquelles en los Gibrells ahont seran [...] y hagen de tenir Corto, y maytadella [...] ” (Mostassaf, Girona, 1715) [ 822-238 ].

dineral adj . m . i f . Se'n diu de l'a tuell de mida equivalent a una peça i mitja de carga ( Girona [ 562-38 ,41 ]) L'atuell que es comptava com a peça i mitja [ 2252-92 ] .

"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella, barral, scalfetas ni concas que no sien dinerals , ni copes que no sien mijanas, sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].

“Totas las ollas fins a la grandor de un cortó de grana poch més o menos sien comptats de una pessa de tres per dos y no menos; las ollas que passaran de sinch picotins fins a dos corturons de grana sien comptades dinerals , que és pessa y mitja; las ollas de nou picotins fins a quatre corturons sien mitjanes, que fan tres peces a compte de càrrega; las de cortó y mitg sien ternals, y las sisenas sien de mitja bóta. Las concas dinerals sien de mitg mallal; las de tres per dos de dos cortons, las concas mitjanas sien de mallal, las ternals sien de mallal y mitg y las sisenas sien de mitja bóta [...] Las escalfetas fins a la grandor de un palm sien dinerals totas, y en passar de palm sien de tres pessas, y las petitas de pessa [...] Las gerras fins a mitg mallal sien totas dinerals [...] Las cobertoras que tapen ollas dinerals dos per pessa [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].

diners m . pl .

| furtar diners V. furtadiners .

dipòsit m . dipòsit rodó , dipòsit quadrat Per a l’aigua, abans que fós substituït pels de fibrociment (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: la Bisbal, 1936 [ 189 ]; Esparreguera [ 1022-239 ] , Girona [ 1650-241 ] .

| dipòsit de vàter Vegeu-ho a l'entrada vàter .

disfrutar v .

"Rajola esgarsada laborear: 12 reales

Id. " cortar : 3 reales

Id. " picar y tallar: 2 reales

Id. " disfrutar y desplegar: 4 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

ditada f .

| 1 ditada Decoració obtinguda per l’empremta dels dits sobre el fang cru [ 0 ] Emprada a: Quart d’Onyar [ 136-46 ].

| 2 ditada Decoració feta mitjançant pinzell-pinta de sis puntes, sucat en pigment d’òxid de ferro, que s’aplica als cànters de Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-122 ] [ 2411-303 ] .

| de la ditada Denominació moderna d’un estil decoratiu de pisa blava barcelonina de mitjan segle XVII [ 1600-67 ] [ 2063-110 ] Va arribar, almenys, fins al 1676 [ 2492-135 ] De final de la primera meitat del segle XVII a l’inici del XVIII [ 2502-43 ] Les sèries de la ditada i de la corbata s’han de integrar a la mateixa vaixella del moment, tot i que, habitualment, amb funcions diferenciades: per menjar-hi la primera i per servir la segona [ 2492-135 ] Les sèries de la ditada i de la corbata són coetànies, almenys entre 1636 i 1676 [ 2492-135 ] Prod. a: Barcelona [ 2502-43 ] [ 3069-94 ] , Reus [ 2502-43 ] .

ditejar v . V. tb. arrissar Fer una ondulació a les vores dels testos acabats de fer, valent-se de tres dits d’una mà (Esparreguera [ 1022-215 ]).

doblar v . Només s’aplica als atuells de forma oberta, de terrissa envernissada [ 21-85 ] [ 137-22 ] Tècnica d’assecatge que consisteix a trabucar una peça damunt de l’altra, boca per boca [ 21-85 ] [ 137-22 ] ( [ 21- 56, 85 ] [ 137-22 ]).

| doblar obra Posar plats o obra plana boca per boca a fi de que s’eixugui del cul , per llimar-lo ( del Camp [ 810-IV-517 ]).

doblera f . Adjectiu substantivat [ 0 ] A Barcelona, a l’últim terç segle XV, les de pisa valien 1 diner [ 2360-71 ] Prod. a: B arcelona, de pisa, a final s. X V [ 2360-70 ].

" [...] scutellarum duplarum ab sòl" (Manises, 1404) [ 2253-26 ].

“Ha pintat dit Johan Pahull: 2 g. 6 ds. dobleres e girapex e fondos, 3 g. 4 ds. primpoch [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].

| doblera de primpoc Prod. a: B arcelona, de pisa, a final s. X V [ 2360-70 ].

doca f . ( doga ?) Denominació popular dels totxos de 8 a 10 cm de gruix [ 1639-493 ].

dodriola f . Guardiola (Traiguera [ 1508 ]) Prod. a: Traiguera [ 1508 ].

doena V. dotzena .

doi m . V. doll .

doll o doi m . i les formes doy , doyl , doyll V. tb. dollet .

| 1 doll Esments de tipologia indeterminada:

“Due alphabie vinarie et unum doyll singularum botarum” ( Manuale Vicense , fol. 95; doc. a. 1361) [ 810-IV-542 ]. Segons altre autor: “Item due alphabia vinarie, et unum doyl singularium bocarum.” (inv. hospital de la seu de Girona, 1392) [ 1057-64 ].

“It i doy de terra qui pot tenir i bota de vi” (inv. Riudeperes, 1443) [ 824-III-109 ].

“tres doys de terra qui valen dos florins” (inv. Vilatorta, 1445) [ 824-III-109 ].

"Item, dos doys de tenir holi buyts." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-178 ].

“ [...] 1 doll [...] ” (inv. Siurana d’Empordà, 1735) [ 163-88 ].

“Neguem els llavis en un doll de vi” (Josep Carner: Lluna i llanterna . Barcelona: Proa, 1935. Pàg. 66) [ 810-IV-542 ].

| 2 doll o doll de Cadaqués (Cadaqués [ 824-III-109 ] [ 2218-132 ] , l’Escala [ 824-III-109 ]) Càntir per portar i beure aigua [ 810-IV-542 ] , d'origen occità [ 1650-240 ] ( Cadaqués [ 2049-79 ], l’Empordà [ 810-IV-542 ], [ 810-IV-542 ]) Atuell de cos cònic invertit, invasat en casquet, amb boca superior, broc a l'espatlla i tres nanses: una entre broc i boca, una altra de contraposada i una tercera, petita, més avall que l'anterior [ 70-114 ] [ 1650-240 ] [ 2218-132 ] El doll s’usava a Cadaqués (Alt Empordà) per anar a cercar aigua a la font [ 24 ] [ 98-221 ] [ 402-245 ] [ 1875-56 ] Per posar-hi aigua (Cadaqués [ 2218-132 ]) A la Bisbal els feien per vendre a Cadaqués [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] A , tant els d’obra negra com els de vermella, són de producció moderna i no se’n coneix cap exemplar antic [ 6-47-43 ] Els Maruny de la Bisbal van fer dolls per als Rosa, Cortada i Imbert, de Figueres, inclòs segellats. A en Cortada li van coure els últims [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra vermella ) [ 6-26-9 ] [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 351 ] [ 1650-240 ] [ 2429-44 ] , la Bisbal d’Empordà (obra negra, producció moderna) [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 1650-240 ] ; Figueres [ 8-91 ] [ 13- 27, 129 ] [ 19- 9, 10 ] [ 42-60 ] [ 60-18 ] [ 70-114 ] [ 71-II-988 ] [ 78-1-45 ] [ 810-IV-542 ] [ 1650-240 ] [ 2895-145 ] [ 3069-82 ] .

Escalat i denominació:

La Bisbal: de peça [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ].

de dos una [ 95-5-x ] o de mitja peça [ Eliseu Martí, 2001 ].

de tres una [ 95-5-x ].

de quatre una [ 95-5-x ].

de sis una [ 95-5-x ].

de deu una [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ].

de dotze una [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ].

| 3 doll Per a oli [ 4-140 ] [ 42-61 ] [ 810-IV-542 ] [ 1650-244 ] Mena de gerra o càntir gran, de terrissa, amb dues o tres nanses, que serveix per tenir oli o olives confitades, i antigament també per tenir vi [ 810-IV-542 ] De forma cònica invertida o ovoide, amb broc prop de la base, excepte en els exemplars més petits. A més de servir per a oli, també s'usen per a garnatxa, conservar naps, olives, etc. [ 1650-244 ] Per emmagatzemar-hi vi [ 11-209 ] [ 351 ] (l’Empordà [ 810-IV-542 ], Gironès [ 810-IV-542 ]) Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ,156 ] [ 6-8-19 ] [ 6-59-6 ] [ 8-86 ] [ 11-209 ] [ 16-78 ] [ 60-19 ] [ 88 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2261-266, 267,270 ,273 ] , on en diuen doi [ 6-59-6 ] [ 1650-244 ,245 ] [ 3069-34,37,60 ] , Quart d'Onyar (obra roja) [ 2261-268,269,271 ] .

"En la botiga del oli / Primo, sinch dulls [error de transcripció per dolls ?] o gerres olieres, les quatre buydes y la una plena. / Item, dos gerres de dos arfes [error de transcripció per anses ?] , buydes." (inv. castell de Castelldefels, 1584) [ 1904-372 ].

"Un doy de terrissa per emmagatzemar vinagre" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1675) [ 2048-292 ].

| 4 doll V. tb. càntir de gerra , gerra amb pixarell Variant de cànter ( gerra a les Balears), amb una sola nansa i galet contraposat ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-30 ]).

| doll amb escorredora Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [peça exposada al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el 1982].

| doll d’olives Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 11-209 ].

dollet m . Dim. de doll Càntir de terrissa, petit, per dur aigua de la font (Cadaqués [ 810-IV-543 ]).

dolomita f . Carbonat de calci i magnesi, CaMg(CO 3 ) 2 . Hom l’aprofita com a primera matèria per obtenir l’òxid de magnesi, que és utilitzat en la fabricació de materials refractaris i com a fundent [ 1069-9-232 ] Fundent secundari per a esmalts ceràmics d'alta temperatura [ 1788 ] .

domàs V. obra de domàs .

domasquí -quina adj . i la forma domesquí Propi o procedent de Domàs [Damasc] , ciutat principal de Síria [ 393-223 ] [ 810-IV-544 ].

“item III pots de terra buyts domesquins .” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“ [...] scudella gran de terra, domasquina , en que ha pintat en lo mig, un home a cavall [...] scudella plana de terra, domasquina [...] scudelletes de terra de la dita obra [...] ” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item XXV talladors de Melicha terra domesquina .” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-523 ].

“Item . i .ª tramostereta de terra domesquina . / Item . ii . sponges de terra domesquines [...] Item . ii . spongerets de terra domesquins .” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-587 ].

“ [...] septingentos viginti pots engerrats unius libre et unius libre et medie [...] factos a la domasquina secundum mostram quam michi tradistis dauratos et de çafre argentatos.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].

“Item un gran pot de terra domesquina [...] ” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-210 ].

domesquí m . V. domasquí .

dorc m .

| 1 dorc V. tb. dorquet , durc Nom de les gerres grans a [ 6-55-9 ] [ 6-59-6 ] [ 1585- 6 ] [ 1650-246 ] [ 2261-151 ] Gerra gran per tenir vi, llet o altres líquids [ 810-IV-571 ] (Bellver de Cerdanya [ 6-52-18 ], Cerdanya [ 810-IV-571 ] [ 1089-22 ], Rosselló [ 810-IV-571 ]). Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-52-18 ] [ 2261-214,215 ] .

“ [...] si doncs no’l posa [l’oli] a la plassa [...] en dorch ho en semblant vixel [...] oli en dorch [...] ” (leuda del mercat del Voló, d' entre 1310 i 1316) [ 1035-247 ].

“Primo, un dorch vinader.” (inv. b isbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

“ [...] I dorch de terra e I vexelot” (inv. b isbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].

“II dorchs vinaders, I gran e altre poch [...] I dorquet [...] I dorch vinader [...] I dorch de terra aygoade [...] I dorch de terra ap adaçat qui es aygoader.” (inv. b isbat d’Urgell, 1380) [ 810-I-342 ] [ 972-471 ].

“ [...] i dorch vinader de terra que te en gir IIII canadelles [...] ” (inv. Ribes, 1404) [ 824-II-53 ] [ 824-III-116 ].

“Item pague a una infante de madona Polverela que trenqua un dorch quant tirava l’aygua , 4 diners ” (comptes del tresorer de l'església d'Elna, Rosselló, 1415) [ 2206-334 ].

“Hun dorquet de terra per tanir vincuyt. Altre dorch gran de terra.” (inv. santuari de Núria, 1460) [ 1053-385 ].

“Se meteren en la taula viandes molt delicades, com dorchs de let, gallines [...] ” (Roig i Jalpí, Joan Gaspar: Libre dels feyts d ' armes de Catalunya , c. 1673 ) [ 810-IV-571 ].

“La Tona, ben posat a dalt de son capet,

sobre capçana, un dorc de llet,

creia arribâ al mercat sens mala conjuntura.” (Bergue, Paul: Fables de La Fontaine , Perpinyà, 1909, p. 132) [ 810-IV-571 ].

| 2 dorc Unitat de mesura de capacitat per a oli , pròpia del Rosselló, que val entre 15,16 i [ 1692-66 ,149 ] A Perpinyà i gran part del Rosselló, 1 carga d'oli tenia 9 dorcs, però, a certs llocs, tenia entre 8 i 12 dorcs [ 1692-67 ] Al Voló equivalia a [ 1692-149 ] .

dorca f . V. tb. durca (Sant Llorenç de Cerdans [ 824-III-116 ]) Gerra o càntir de terra, de fusta o de metall, que serveix per tenir diferents líquids com aigua, oli, vi, llet, etc. [ 810-IV-571 ] Cànter [ 811-II-951 ] Cànter de vi [ 6-21-24 ] ( [ 810-IV-571 ] [ 1577- 1 ] , Conflent [ 810-IV-571 ], Ripollès [ 810-IV-571 ], Rosselló [ 810-IV-571 ]) Prod. a: Tuïr [ 6-21-24 ] .

“ [...] cànter o poal, o cantarella, o porró, o dorca , o orça [...] ” (Pou, Onofre: Thesaurus Puerilis , 151; s. XVI) [ 810-IV-571 ] [ 824-III-116 ].

“ dorca . s. f. ant. V. Canti.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ dorca . f. ant. canti .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-592 ].

“ [...] s’enmiralla una estona al cristall de la font, y, rítmica, s’entorna al mas, la dorca plena . ” (poema, Perpinyà, 1909 ) [ 2209-203 ].

“ [...] portant demunt del cap una dorca de llet” (Caseponce, Esteve: Cent y una Faules de , 141; Montalbà, 1927) [ 810-IV-571 ].

| dorca de dues anses Prod. a: Tuïr [ 6-21-24 ] [ 1762-25 ] .

| dorca d’una ansa Prod. a: Tuïr [ 6-21-24 ] [ 1762-25 ] .

dorna f . Cànter [ 811-II-952 ].

dorquet m . Dim. de dorc .

“ [...] I dorquet [...]” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].

“Hun dorquet de terra per tanir vin cuyt. Altre dorch gran de terra” (inv. santuari de Núria, 1460) [ 1053-385 ].

dotzè m . Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-149 ].

dotzena f . i la forma doena V. tb. peça . Unitat de compte que no es correspon necessàriament amb un conjunt de dotze peces. En una dotzena podien entrar 6, 8, i fins i tot 24, 48 o més peces (Ciutat de València [ 687-79 ], Manises [ 687-79 ], Mataró [ 1-41 ], Paterna [ 687-79 ]).

“ [...] que amb una grapada empunyessin dotze plats de dotze dotzena o de divuit.” (Mataró ) [ 1-41 ] .

| dotzena d'oli Unitat de mesura de capacitat per a oli igual a 12 lliures. A Vilanova de Meià era de 30 lliures grosses o 1 / 5 de quintar, és a dir, . A Guissona equivalia a [ 1692-150 ].

"Item per tota doena doli que es vene [...] " (concessió reial a la vila de Constantí, 1387) [ 1825-17 ].

doy m . V. doll .

draga f . A la moderna indústria ceràmica, màquina que s'utilitza per al moviment automàtic i programable del material en podrimeners d'argila, magatzems de minerals o explotacions a cel obert. Se'n fabriquen dos models bàsics: per a explotacions en pila, amb la draga situada a nivell del terra, o per a explotacions en fossa, amb la draga muntada sobre un pont mòbil [ 332 ].

dragó m . Instrument consistent en una llarga barra de ferro acabada, en un extrem, en una mena de pala, i, a l’altre, en un mànec de fusta. S’utilitza per remoure la barreja que es coïa a l’ armele [ 2264-44 ] (Manises [ 353-45 ] [ 938- 397 ]) Paleta llarga amb la que es remena va continuament e l mineral de plom mentres es coïa a l’ armele [ 415-I-25 ] [ 1166-172 ] (Horta de València [ 415-I-25 ]).

drap m .

| 1 drap Tros de drap mullat que serveix per humitejar la vora dels començos per tal que la barretina s’hi enganxi més bé (Esparreguera [ 1022-155 ]).

| 2 drap Tela de cotó d'un teixit poc rígid que solia reaprofitar-se de robes molt gastades i rentades amb lleixiu, com ara camises de cotó o mocadors. Servia, remullat en aigua, per refinar la superfície de la peça, sobre tot la vora (l'Alcora [ 1653-90 ]).

dret m .

| dret de terrera Dret que adquiria el terrisser quan contractava una terrera en règim de lloguer. El propietari cobrava un tant per tombarell de terra, quantitat que era establerta per ambdues part s ( [ 137-8 ] ) .

dribell m . Variant dialectal de gibrell [ 810-IV-604 ] (Albufera de València [ 810-IV-604 ], l’Alcora [ 810-IV-604 ] [ 1653-60 ] ).

DRX V. difracció de raigs X

duell m . Cubell, cossi per rentar o bugadejar la roba [ 810-IV-613 ] Cubell [ 811-II-961 ] (Campmany [ 810-IV-613 ], ciutat de València [ 810-IV-613 ]).

“ duell . m. [...] ant. cubell .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-597 ].

duella f . ( [ 189 ] ) Prod. a: [ 189 ].

" [...] y las restants oberturas de tercer y quart piso deuran ser ab duellas de obra cuyta emblancadas." (contracte d'obres, Barcelona, 1775-1776) [ 1471-221 ].

“ duelles ” (inv. de terrisseria, la Bisbal, 1936) [ 189 ].

durall m . Entre terrissers, tros de fang mes fort, que es troba barrejat amb la pasta i que s’ha de treure perquè impediria que la peça obrada sortís fina així com cal [ 810-IV-623 ] (la Bisbal [ 810-IV-623 ], la Selva del Camp [ 810-IV-623 ]).

durc m . Dorc [ 0 ] Mena de càntir (Ceret [ 824-III-129 ]).