Diccionari

caballet m . Incorrecte, V. cavallet .

cabàs m . A les terrisseries s’utilitzava per traginar terra i també com a unitat de mesura d’aquesta ( [ 21-77 ]).

cabdell m . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a rajoles barcelonines [ 0 ].

cabera f . Llistó de fusta d’uns 22 cm de costat, que serveix per tancar els extrems de la caixa de taulells o per dividir-la en compartiments (Manises [ 353-33 ]).

cabet m . Peça complementària de la caixa d’enfornar, la qual només s’aplica a certes peces que sobresurten, en especial als gibrells, a la part superior de la pila formada a dins del forn. Es distingia el cabet d’a rel i el cabet d’a setze , que era el menor [ 938-376 ] Caixa d’enfornar del mateix diàmetre que la caixa de plats , però sense forats. Srvia per enfornar una sola peça, generalment un orinal. Per això, els cabets primitius tenien, a la part interior de la paret, una concavitat per allotjar la nansa de l’orinal. Posteriorment, se’n augmentà el diàmetre i es prescindí de l’esmentada concavitat [ 353-33 ] (Manises [ 353-33 ] [ 938-376 ]).

cabiró m .

" cabirons de terra envernissats de fora de verd, els quals són fets a posta per a " (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

"Teulas y cabirons , 1 sou peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Cabirons , 4 lliures 10 sous el centenar" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Cabirons " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem quattre dotsenes de cabirons envernisats." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" cabirons verts" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

cabreta f . De terra cuita. Per jugar els infants [ 38-179 ] Prod. a: Vilafranca del Penedès [ 38-179 ].

caçagrills m . Mena de tapadora còncava amb uns forats, que servia per caçar grills (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 60-55 ] [ 1022-236 ] [ 1650-258 ] [ 2197 ] .

caçamosques m . Mena d’ampolla amb el cul foradat i regirat cap endins, dins la qual es col· locava un líquid dolç que atreia les mosques, que un cop dins no en sabien sortir (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 60-55 ] [ 1022-236 ] [ 2899-180 ] .

cacerola f . V. casserola [ 810-II-799 ] Cassola, greixonera [ 824 ].

cacet m . V. casset [ 810-II-799 ].

caçó m . V. cassó [ 810-II-799 ].

caçol m . V. cassol .

caçola f . V. cassola [ 810-II-799 ].

cactus m . Denominació moderna d’un test petit usat als vivers de plantes (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ].

cadaf m . i les varietats formals: cadaff , cadaffo , cadafo , cadaph , chadafo V. tb. cadafet , cadafot , cadap , caraf .

| 1 cadaf Esments sense dades segures sobre la tipologia , tot i que la majoria, molt probablement, es refereix en a la forma gerro :

“En fer forma de cadaf de terra [...] ” (Ramon Llull: Libre de Contemplació en Deu , Mallorca, c. 1272) [ 810-II-800 ].

“ [...] un cadaf cinch diners.” (inv. Mallorca, 1307) [ 402-240 ] [ 824-II-17 ].

"Item costa una jarra cadafs e oles: 5" (llibre d'obra de de Mallorca, 1327) [ 1744-36 ].

"Item costaren III jerres e III cadaffs: 11 d. [...] Item costaren II jerres e I cadaff: 9 d." (llibre d'obra de de Mallorca, 1345) [ 1744-133 ].

“Item costà I gerra e I cadaf que agren ops... I s.” (llibre d’obra de de Mallorca, 1369) [ 1221-286 ] [ 1210-59 ].

“tres cadafos albos Valencie viridatos” (Ciutat de Mallorca, 1373) [ 924-87 ].

"It. compri [...] dos cadafos grans de mig corter cascun a raho de iij ds. la pessa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].

“Item duos cadaffos .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-104 ].

"Costa una jarra, cadafs e oles, 5 diners" (llibre d'obra de de Mallorca, s. XIV) [ 1522-72 ].

“dos cadafos de terra verds” (inv. Muro, 1417) [ 1522-37 ].

“Item dos chadafos de tenir oli [...] Item olles chadafos tests per a tenir erbes e altres coses de pocha valor [...] Item hun cadaf e hun pitxer [de argent] [...]” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-177,178,190 ].

“Item hun bassí tres cadaffos de terra esis grasals.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-151 ].

“Item un cadaf de mig quorter.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-135 ].

“Item una salsera patita e hun cadaff vert [...] ” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-142 ].

“Item hun cadaff blanch ab mel.” (inv. Ciutadella, 1453) [ 825-148 ].

"Item hun cadaff de terra, duas barangueras [...] Item dos còvens plens de olles e cassoles, nou cadaffos blanchs" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221,222 ].

“Item un cadaf vert trancat en que [ha] un almut de sal.” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-157 ].

“hun cadaf vert per tenir oli sobre hun gresal [...] hun cadaf vert de terra [...] sis cadaffos de terra dins los quals ha diversos olis” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449 ].

" [...] dos cadaffos e dues gerres de terra [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-29 ].

“Item VIII cadafos de terre avi tres de obre de Malica.” (inv. Llucmajor, 1464) [ 1298-49 ].

“Item dos cadafos hun de Malica altre verd de terra, VI drs.” (encant Llucmajor, 1464) [ 1298-49 ].

“Item hun cadaf petit.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-197 ].

“un cadaf de terra verd a manera de cuscussoneres ” (inv. Llucmajor, 1472) [ 1522-37 ].

“un cadaf de terra per a vi” (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-37 ].

"Item, dos cadaffos de terra verds." (inv. església de Lluc, 1478) [ 2205-227 ].

“un cadaf de terra de mig quarter” (inv. Llubí, 1480) [ 1522-37 ].

“quatre cadafos de terra , dos d’obra prima i dos d’obra grossa” (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-37 ].

“ hun cadaf verd [...] cadaf de terra verd [...] h un cadaf blanc h per tenir oli [...] hun cadaf blanch ” (inv. Sóller, 1482 o 1483) [ 1522-37 ,109 ].

"Item dos cadafos de terra [...] Item un cadaff verd" (inv. Santanyí, 1488) [ 1522-232,236 ].

“un cadaf de terra obra de Màlicha” (inv. Mallorca, 1502) [ 1522-37 ].

“Item tres cadaffos de terra.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].

"Item un cadaff de terra envernissat" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-261 ].

"Item tres satriyes e dos cadaffos " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

“ cadafos ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

| 2 cadaf V. tb. got Gerro [ 0 ] Jarro (valencià [ 833-17 ]) Gerro destinat a servir l’aigua [ 47-101 ] [ 131-94 ] (Ciutadella [ 402-240 ], Eivissa [ 402-240 ], Illes Balears [ 2409-76 ], Mallorca [ 957- 23,81, 100 ,101 ] [ 1059-206 ] , Menorca [ 0 ] ) Per servir vi (Menorca [ 862-II-377 ]) Gerro comú, mentre que pitxer es reservava per als gerros de luxe [ 1089-25 ] El cadaf és diferent del pitxer: està fet de terrissa sense decoració, a vegades, amb l'interior envernissat. També pot servir per beure directament [ 1522-153 ] Per servir aigua o vi [ 825-32 ] [ 957-100 ] [ 1755-40 ] El cadaf podia ser de terra, metall o vidre, provist d’un bec i una ansa [ 810-II-800 ] [ 825-46 ] [ 1755-40 ] Per escaldar el porc durant la matança (Mallorca [ 957-22 ]) Pot tenir la boca rodona o amb bec (Mallorca [ 1755-155 ]) A Mallorca es diu especialment del recipient que serveix per beure vi a les tavernes i cellers [ 810-II-800 ] A Menorca es diu cadaf tot recipient que tingui la forma que hem descrit, tant si serveix per beure com per tenir l’aigua del rentamans o per altres usos [ 810-II-800 ] Prod. a: Barcelona [ 47-101 ]; Marratxí, on també en diuen olla de brec [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] [ 1868-258 ] .

“Item, ordo e vull quel vi que sera dat als comfrares a la taula quels sia dat en cadaffs envernissats, vi en .j. cadaff e aygua en altre, a cascu comfrare .ij. cadaffs ; e cascun cadaff hage una sola de fust feta per torner e una cuberta de ploma de paho rodona per deffendre les mosques." (Ordinacions fundacionals de l'hospital de Santa Caterina, Ciutat de Mallorca, c. 1345) [ 810-IX-982 ] [ 1522-38 ] [ 2202-369 ] .

“quatuor pitalpha alias cadaph plena de arob” (Llucmajor, 1362) [ 924-35 ].

“I pistalfum terre sive cadaf ” (Mallorca, 1371) [ 967 ].

“II pitalfos corio sive cadaffets ” (Mallorca, 1375) [ 967 ].

“ [...] entrassen dins e bech aygua ab un cadaf de terra [...] ” ( Document del segle XIV) [ 810-II-800 ] [ 2203-56 ] .

"Item, que algun taverner ne tavernera no gos tenir algun cadaf d'aygo ne d'altre vexell prop la bota [...] " (Llibre del mostassaf, Ciutat de Mallorca, 1448) [ 1501-34 ].

"En la cuina atrobam [...] dues gerres e hun cadaf , tot de terra." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-25 ].

“Item dos chadafos de tenir oli. [...] Item olles chadafos tests per a tenir erbes e altres coses de pocha valor.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-177 ,178 ].

“ [...] et uno urceo sive cadaf [...] “ (testament Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1220-25 ].

“Item atrobi hun cadaf o pitxer de argent ab broch e ansa [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-218 ].

“un cadaf o cetra de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-37 ].

“Item dos cadafos de tenir oli, buyts.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-245 ].

“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] Item hun cadaf vert de quatre diners [...] tres dotzenes y mitge de cadafos verts de sis diners [...] Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú [ pàssim cadaf ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276,277 ].

"Item vn cadaf de terra ple doli: 1 ll. [...] Item dos cadafos de terra envernissats de vert ab vn poch de oli: 10 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-321,322 ].

“Item quatre cadafos ab son bastiment de llenyam per traure oli.” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-352 ].

| 3 cadaf Unitat de m esura de capacitat per a líquids [ 824 ] Ocasionalment com a mesura de vi (Mallorca [ 6-72-16 ]) Antigament el nom de cadaf designava també una me sura d’oli, equivalent a vuit mà quiles o a la vuitena part d’un cànter [ 810-II-800 ] Mesura equivalent a la quarta part d'un quartà [ 811-II-21 ] Mesura d’oli (Catalunya, segons el Dicc. Labèrnia) [ 1148-33 ] A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ] A Tortosa i entorn, 1 càntir de vi era igual a 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-64 ] A Tortosa, el càntir d'oli (que equivalia a ) tenia 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-68 ,127 ] A Mallorca, el cadaf per a llet tenia 12 mesures i equivalia a [ 1692-1 27 ] .

“ [...] en lo cànter ha VIII cadafs : y en lo cadaf ha VIII maquiles: y en la maquila ha VIII onces” (Costumari de Tortosa, 14) [ 824-II-17 ].

“ [...] duo cadaf de oleo” (Poblet, Conca de Barberà, 1155) [ 862-II-377 ].

"It. costa del dit jordi un cadaf de uruga ops de la taula del patro [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-298 ].

“ cadaf . m. ter. Mesura de oli, la quarta part de un quartá.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-264 ].

"Un cadaf de llet [...] (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-121,134 ].

| 4 cadaf Recipient per mesurar líquids , de capacitat variable [ 0 ].

“un cadaf de mesurar, de terra tenor de mig quartà [...] un cadaf de terra per a vinagre, de tenor de mig quartà” (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-37,38 ].

“un cadaf de terra de mig quarter per vendre vi” (inv. Manacor, 1500) [ 1522-37 ].

“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] Item hun cadaf vert de quatre diners [...] tres dotzenes y mitge de cadafos verts de sis diners [...] Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú [ pàssim cadaf ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276,277 ].

| 5 cadaf Recipient envernissat, de cos troncocònic, amb una nansa lateral i boca exvasada al capdamunt , apt a per aguantar un embut. Es col· locava a sota de les aixetes de les bótes per recollir-ne els degotalls (Ciutat de Mallorca, 1945, segons el Diari de camp de Ramon Violant [ 1148-33 ]; Mallorca [ 1039 ]) Es posava a sota de l’aixeta de les bótes per recollir-ne els degotalls (Mallorca [ 1755-155 ]) Secundàriament, per guardar-hi d’altres aliments [ 825-32 ] .

“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] Item hun cadaf vert de quatre diners [...] tres dotzenes y mitge de cadafos verts de sis diners [...] Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú [ pàssim cadaf ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276,277 ].

“Més se lexa en dit arrendament lo mulí de sanch y la caldera de escaldar y una casa, una lloza y setze alfàbies olieres grans y deu alfàbies petites de tenor, una ab altres, de quatorsa quartans, y una mesura de mesurar oli ambut y cadaf tot de terra.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-317 ].

| 6 cadaf V. tb. cadaf d’abeurar , garraf , garrafa , garrafó Usat pels paletes (Eivissa [ 862-II-377 ] [ 1755-40 ] , Llucmajor [ 402-240 ] , Mallorca [ 1059-220 ] ) Mena de gerro de cul ample, fet de terra cuita, amb un bec i una nansa, que els mestres de cases o paletes empraven per fer-hi l’abeurada de ciment i per abocar-la després dins dels abeuradors de les peces de construcció [ 813-74 ] A Mallorca i Eivissa s’aplica també el nom de cadaf al pitxer que els mestres de cases empren per tirar abeurada a les parets [ 810-II-800 ] [ 1755-40 ] Recipient de terra amb una nansa en el qual els picapedrers duen l’aigua per pastar el guix a la gaveta [ 824 ] (Mallorca [ 824 ]).

| cadaf d’abeurar Recipient semblant a un pitxer, on posen l’abeurador per abeurar els mitjans (Esporles, Mallorca [ 1283-9 ]).

| cadaf de fer oli

"un cadaf de fer oli , esbrocat" (inv. Puigpunyent, 1527) [ 1568-96 ].

cadafa f . V. tb. cadaf .

“Item dues gerres olieres vuydes [...] Item vint cadaffes e setriys de terra” (Capmany, Mem., II, 412; Barcelona, 1331) [ 824 ].

cadafarro m . Augm. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafàs m . Augm. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafel· lo m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafet m . Dim. de cadaf (Mallorca [ 1059-207 ]) Gerro per servir el vi [ 47-101 ] [ 131-94 ] [ 402-240 ], més petit que el cadaf, destinat a servir l’aigua [ 47-101 ] [ 131-94 ] (Llucmajor [ 402-240 ]) Cadaf que no passa d’un pam d’altària i serveix per mesurar i beure vi en els cellers i tavernes [ 810-II-801 ] (Mallorca [ 810-II-801 ]).

"Item unam senalliam et duos pitalfos sive cadafets [...] " (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-88 ].

“dos cadafets de terra de tenir oli” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-37 ].

"Item VI cadafets de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

"Item atrobí en un armari en la paret una scudela verda e un cadafet " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

Cadafet s’esmenta en inventaris d’apotecaries de Ciutat de Mallorca, de 1512 i 1513 [ 962-444,445 ].

“ cadafet ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

"Item un cadafet de posar vi, usat." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].

“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets ! [...] ” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].

| cadafet pla Gerro de base plana i ampla, a fi de que no tombi amb el moviment dels vaixells [ 0 ].

"It. compri [...] quatre cadafets pocs plans per metre aygua en taula, 1 s." (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-300 ].

cadafetxo m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafeu m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafí m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafo m . V. cadaf .

cadafó m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafonet m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafoneu m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].

cadafot m . Augm. de cadaf [ 810-II-800 ].

“un cadafot de terra per tenir oli rosat” (inv. Valldemossa, 1491) [ 1522-37 ].

cadanell m . Broc d’un recipient, com el del porró, del càntir, etc. (Llucmajor [ 810-II-801 ].

cadanella f . Per canadella ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]).

cadap m . V. tb. cadaf , caraf .

| 1 cadap Gerro per recollir els deg otalls de l’embut de vendre vi (Ciutat de Mallorca [ 42-66 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 42-66 ].

| 2 cadap Recipient per treure aigua (Falset [ 402-240 ]).

| 3 cadap Cadaf [ 2000-273 ] Unitat de mesura per a oli equivalent a la vuitena part d’un cànter [ 810-II-802 ] [ 1679-45 ] Equivalent a vuit lliures [ 1834-17 ] És la denominació moderna de l'antic cadaf [ 1692-127 ] (Tortosa [ 810-II-802 ] [ 1834-17 ] , Ulldecona [ 1679-45 ] [ 1802-2-x ] ) , a la vuitena part d'un càntir (Amposta [ 1623-55 ] ) A Tortosa, el segle XIII, l'oli es mesurava a cànters de 4 cadaps de 8 màquiles [ 1982-360 ] .

“ cadap . m. ter. quarta .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-264 ].

“ cadáp , m. Mesura d’oli y altres líquits, que té 8 máquilas ó lliuras.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-163 ].

" cadàp , m.: mesura d'oli equivalent a vuit lliures." (Tortosa, 1916) [ 1834-17 ].

cadell m . V. tb. p inyol Granet de carbonat càlcic contingut a l’argila ( [ 1562-27 ], Regencós [ 1566-21 ,84 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]).

cadena f .

| cadena d’òvals i cinta en reserva Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212- 212, 223 ].

cadeneta f . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1575-1630 [ 1212- 212, 223 ] [ 1491-63 ].

cadernet m . Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

cadmi m. Els seus compostos s'usen per obtenir el color vermell en coccions per sota de 1.050ºC . Combinat amb òxid de seleni dóna coloracions des del groc fins al taronja [ 1788 ].

cadub m . Incorrecte, V. cadup .

caduc m . Catúfol [ 1069-5-491 ] (Godall [ 1652-93 ]) .

caduf m . V. tb. cadufo .

| 1 caduf Esments de tipologia indeterminada :

“Per gerras e per cadufs ” (Bordoy, Miquel: Historia de de Felanitx , Felanitx, 1919-1920; doc. any 1316) [ 810-II-813 ].

“Aquesta infanta és batejada e ha nom Caterina, haia bon recapte per amor de Déu e sien escrits los senyals per lo escrivà de ració e sia estojat lo present albarà. Les senyals són un feixet de llenya i un caduf .” (Barcelona, 1427) [ 955-372 ].

“Item rebi [...] per dos dotzenes de cadufs [...] ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-16 ].

"Item un caduff de terra buyt [...] Item un caduff vert en què ha V lliures de oli rosat" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-256,261 ].

| 2 caduf Catúfol [ 70-113 ] [ 811-II-24 ] [ 1069-5-491 ] [ 1070-308 ] Cadascun dels recipients de terra, de metall o de fusta, amples de boca i amb un foradet a la base, que van lligats a la corda o cadena de la sínia, i serveixen per treure l’aigua i abocar-la per regar [ 810-II-813 ] [ 1755-40 ] ( Agost [ 1579- 1 ], l'Alcora [ 1653-105 ], Ascó [ 1564-3 ], Benicarló [ 0 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-93 ] [ 1679-45 ] ; Ciutadella [ 1141-91 ], [ 1774-79 ], Llucmajor [ 1544-5 ], Mallorca [ 8-312 ] [ 824 ] [ 957-9,24 ,25 ] [ 1039 ] [ 1059-210 ] [ 1513-156 ] [ 1755- 39, 40 ] , Manises [ 353-33 ], Mequinensa [ 1865-65 ], Miravet [ 1589 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-93 ]; Sencelles [ 1141-91 ], [ 1652-93 ], Traiguera [ 1335-122 ] , Ulldecona [ 1652-93 ] [ 1802-2-x ] ; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-93 ]; les Ventalles, a Ulldecona [ 1652-93 ]; Vinaró s [ 0 ] , Xert [ 0 ] ) S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].

Prod. a: l'Alcora [ 1653-105 ], Artà [ 1039 ], Breda (segons Josep Samon) [ 351 ], Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Felanitx [ 1039 ] [ 1091-58 ], Manises [ 353-33 ]; Maó, on també en diuen caduf de sínia (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Marratxí [ 1750 ], Menorca [ 2347-8 ], Miravet [ 1589 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Traiguera [ 1335-122 ] [ 2368-194,199 ] .

"una sínia amb el seu rest i amb els seus cadufos " (inv. Ciutat de Mallorca, 1479) [ 1522-38 ].

“Per obs de fer cadufs a la nora del dit loch” (País Valencià, 1486) [ 810-II-813 ] [ 810-VII-783 ].

“la roba que vestí era de domás vert tota brodada de orfebrería, e portaua per diuisa rodes de cenia ab los cadufs tots d’or e foradats al sòl” (Martorell, Joanot: Libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch . València, 1490) [ 810-II-813 ] [ 824 ].

“Per preu de fulla posts [...] per obs dels aleps e soles de cadufs de la dita nora” (Arxiu General del Regne de València, 1497) [ 810-IX-982 ].

“ caduf , cadúfol . s. m. territ. V. Catúfol.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ caduf y cadúfol . m. ter. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-266 ].

| 3 caduf Canonada soterrada feta d'obra [ 1070- 308 ] Canonada feta de peces o tubs de terra cuita que va per sota terra i condueix aigües brutes o no potables [ 810-II-813 ] [ 813-76 ] (Lleida [ 810-II-813 ]) O bé, per condu ir l’aigua del riu a la sèquia (Horta de València [ 810-II-813 ]).

| 4 caduf Cadascun dels canons o tubs de que es compon una canonada [ 813-76 ] [ 1513-156 ] o una canal [ 1513-156 ] (Mallorca [ 1513-156 ]).

| caduf de simbomba En forma de caduf de sínia, però fet a posta per fer simbombes (Llucmajor [ 1544-5 ]).

cadufa f . V. tb. cadufeta .

| 1 cadufa Atuell de tipologia indeterminada:

"una cadufa de terra envernissada per traure vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1452) [ 1522-38 ].

"una cadufa de terra morisca" (inv. Ciutat de Mallorca, 1459) [ 1522-38 ].

"Item duas caduffas de terra [...] Item quatre caduffas de terra e una bacineta" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].

“una gerra de terra per tenir aygua, duas librelles e una caduffa tot de terra” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].

"dos cadufes de terra de obre morischa la huna e l'altre obre de València" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-38 ].

"Item dues caduffes de terra de obra morischa la huna e l'altre obre de València trencada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].

"una cadufa de terra obra de Màlicha" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-38 ].

“ [...] una caxa o cofre antich [...] dins la qual havia hun paneret de palma ab una caduffa [...] Item en lo armari: dos caduffes de terra per tenir taperes buydes [...] Deu poms e una cadufa de fust” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 810-II-814 ] [ 923-418,419 ].

"una cadufa de terra verda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-39 ].

“Item dues cadufes de terra ani una tranquada.” (inv. església parroquial de Llucmajor, 1498) [ 1298-468 ].

"dues cadufes de terra verdes de treure vi" (inv. Llucmajor, 1503) [ 1522-39 ].

“Item una caduffa de terra de rentar les mans.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-148 ] [ 1522-39 ].

Cadufa de terra s’esmenta en un inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1512 [ 962-444 ].

“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].

“ cadufa ” (Porreres, 1598) [ 1148-34 ].

“Tres jerres y una cadufa ” (Felanitx, 1764) [ 810-II-814 ].

“Trobà una cadufa a la raseta de doblers que una vella avara hi havia amagat” (Riber, Llorenç: La minyonia d’un infant orat , p. 17. Mallorca: Biblioteca “Les Illes d’Or”, núm. 7, 1935) [ 810-IX-154 ].

| 1 cadufa R ecipient de terrissa, amb una o dues anses i sense broc que serveix per beure [ 810-II-814 ] [ 825-115 ] (Mallorca [ 810-II-814 ] [ 1868-281 ] , Menorca [ 810-II-814 ] [ 825-115 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]) Prod. a: Alcúdia [ 1755-87 ], Consell [ 8-316 ], Pollença [ 1755-99 ], Santa Maria del Camí [ 8-315 ].

| 2 cadufa Vas de terrissa amb dues ansetes i quatre brocs [ 810-II-814 ] [ 824-II-22 ] [ 825-115 ], que serveix per beure [ 957-26,28,30 ] [ 1039 ] [ 1755-41 ] Amb un o quatre brocs [ 1039 ] [ 1755-41 ] Hi ha exemplars amb quatre nanses [ 1755-41 ] ( Illes Balears [ 2409-7 9 ], Mallorca [ 8-312 ] [ 824 ] [ 957-26,28, 29, 30 ,31 ] [ 1039 ] [ 1059-181 ] [ 1755- 39, 41 ,132,152 ] ) Prod. a: Alcúdia [ 1755-87 ], Ciutat de Mallorca [ 8-313 ], Consell [ 8-316 ] , Marratxí [ 1750 ] , Pollença [ 1755-99 ] .

"dos cadufes de terra amb brocs" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-38 ].

| 3 cadufa Una mena de rossinyol ? [ 2015-41 ].

| cadufa embudera

"una caduffa ambudera de terra " (inv. Pollença, 1518) [ 1522-39 ].

cadufada f . V. tb. canonada Conducte subterrani per a l’evaquació d’aigües [ 810-II-814 ] (Castelló [ 810-II-814 ]).

“Fins los murs i cadufades de son Palau” (Pascual i Tirado, Josep: Tomba-tossals , Castelló de , 1930) [ 810-II-814 ].

cadufarro m . Augm. de caduf [ 810-II-813 ].

cadufàs m . Augm. de caduf [ 810-II-813 ].

cadufet m . Dim. de caduf [ 810-II-813 ].

cadufeta f . Dim. de cadufa .

"dos cadufetes de terra obra de Berberia" (inv. Ciutat de Mallorca, 1462) [ 1522-38 ].

"tres cadufetes de terra morisques penjades a la paret" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-38 ].

"Item una cadufeta de terra buyde" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].

“Item dues cadufetes valensianas de terre.” (inv. Llucmajor, 1578) [ 1280-487 ].

“It. una salsereta ab codonyat y una cadufeta blaua per 16 s. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].

cadufeu m . Dim. de caduf [ 810-II-813 ].

cadufo m . V. tb. caduf ( Ascó [ 1564-3 ], Ciutadella [ 1141-91 ], Ciutat de Mallorca [ 1141-91 ], Eivissa [ 1141-91 ], Manacor [ 1141-91 ], Miravet [ 4-148 ] ) Catúfol [ 0 ] Prod. a: Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ] [ 31 ] [ 45 ], Maó [ 2380 ], Miravet [ 4-148 ] [ 31 ] [ 117-12 ] , Pollença [ 1755-99 ] .

“Item unam duodenam et mediam de cadufos .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Treballaven en va ab cadufos sens fons d’umplir un safareix” (Alegre, Francesc: Quinze Llibres de les Transformacions del poeta Ovidi ..., Barcelona, 1494) [ 810-II-813 ].

“ [...] en Joan Canyet [...] has promes e pres carrech de tenir en condret la sinia del portal de Sanct Anthoni e tenir e metrey rests caduffos e compliment daygua.” (Barcelona, 25/6/1498) [ 812-III-146 ].

“54 cadufus bons i entre tots son 72 [...] ” (doc. Cubelles, 1574) [ 1309-67 ].

“rajoles, cadufos i gerres” (ordinacions del gremi de gerrers, Mallorca, 1628 i 1630) [ 944-257 ].

“Lo que han de observar en lo Gremi de Gerrers, sobre y Botiga de Teules, retxolas, y cadufos [...] Primo se ha de obligar dit ofici a tenir bastada de Teulas, retjolas y Cadufos que denovo se ha donat [...] Que dita obra no la puguen vendre a major Preu, açó es les Teules a 14 s. per centenar, les retjolas a 4 s. docena y Cadufos per Sinias a dita raho de 4 s. docena [...]” (nous capítols del gremi de gerrers de Ciutat de Mallorca, 21 de gener de 1687) [ 1107-72,73 ].

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

cadufó m . Dim. de caduf [ 810-II-813 ].

cadúfol m . Catúfol [ 811-II-24 ] (Ascó [ 1564-3 ]) Per pujar l'aigua a les sínies i, també, per pescar pops (Agost [ 2337-60 ]) Prod. a: Agost, on també en diuen caüf [ 2337-60 ]; Traiguera [ 8-115 ] [ 1729-124 ] .

“ caduf , cadúfol . s. m. territ. V. Catúfol.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ caduf y cadúfol . m. ter. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-266 ].

“Dava voltes a sa cini fent gemegar ses rodes i degotar els cadúfols ” (Rosselló, Coloma: Valldemosines , Biblioteca popular de L’Avenç , Barcelona, 1911) [ 810-II-813 ].

“Roda [la sínia], i a cada sotragada,

cruixen ses bigues i taulons,

el rest que duu l’aigua poada

i els vells cadúfols mal-rodons.” (Guillem Colom i Ferrà, s. XX) [ 957-24 ].

cadufos m . pl . Armadures de fusta, en forma de piràmide quadrangular truncada, que utilitzaven com a xindri per construir els forats del garbell del forn. N’hi havia de diferents llargàri es segons el gruix de la volta (Manises, on sempre s’usava en plural [ 353-33 ]).

cadufot m . Augm. de caduf [ 810-II-813 ].

cadup m . Caduf [ 810-II-814 ] Catúfol [ 1056-90 ] [ 1070- 308 ] ( Alcanar [ 1652-93 ], Amposta [ 1623-18 ] [ 1652-93 ], les Cases d'Alcanar [ 1652-93 ], Freginals [ 1652-93 ] ; l a Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1652-93 ] [ 1855 ] [ 2261-156,157 ] , segons la llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]; Mas de Barberans [ 1652-93 ], Masdenverge [ 1652-93 ], els Muntells [ 1652-93 ], el Poblenou del Delta [ 1652-93 ], Sant Carles de [ 1652-93 ], Sant Jaume d'Enveja [ 1652-93 ], Santa Bàrbara [ 1652-93 ], Tivenys [ 1650-255 ], Tortosa [ 824 ] [ 1056-90 ] [ 1650-255 ] [ 1834-17 ]) Prod. a: Benissanet [ 2261-177 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 13-124 ] [ 31 ] [ 1855 ] [ 2261-156,157 ] (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]) , Tivenys [ 1650-255 ] [ 2261-159 ] , Tortosa [ 1650-255 ] .

Denominacions segons la mida:

a 1 ) : gran o número 1 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ].

menut o número 2 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ] .

a 2 ) : de dues aigües [ 1650-255 ].

d’aigua i mitja [ 1650-255 ].

d’una aigua ( de forat menut , per a pous profunds, i de forat gran , per a pous poc profunds) [ 1650-255 ] .

b ) Tivenys: cadup doble o de dues aigües [ 2261-159 ].

" cadup , m.: catúfol." (Tortosa, 1916) [ 1834-17 ].

“Duia un cadup ple de suc [...] ” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí , 1934, p. 258) [ 810-II-504 ].

caduper caduper a m . i f . Qui fa cadups [ 0 ].

"A la entrada de Alcanar,

lo primero que se ve:

el corral de Benacà

i la casa del Caduper ." (dita popular, treta del llibre: Barceló i Álvarez, Àngel: Dites, cobles i rondalles . Tortosa, 1992 ).

cadús m . Barril o gerra [ 811-II-25 ].

caera , caiera o casera f . Rusc [ 0 ] Cilindre de terrissa, de prop d’un metre de llargada, amb un extrem tapat i l’altre amb foradets per donar pas a les abelles que hi han d’habitar (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].

cafè m .

| joc de cafè Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-56-22 ].

cafetera f . Recipient amb nansa i broc, que serveix per preparar i /o servir el cafè [ 810-II-815 ] En terrissa, fou introduïda a darreria del segle XIX o principi del XX [ 1650-251 ] ( Mallorca [ 1755- 39, 41 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ] ; Potries [ 1698 ] , Tuïr [ 6-21-27 ] ) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Esparreguera [ 1022- 237 ], Orbeta [ 265-76,164 ] [ 2192-35 ] , Potries [ 1152- 19, 20 ] [ 1698 ] , Tuïr [ 6-21-27 ] .

"Una sort de pisa blanca de València com són una gerreta, una cafetera , plates y xícaras" (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].

“Pozaras dins de una caserola o cafetera i ª mitadella y mitja de aygua; quant bullira y pozaras 2 onces de cafe [...] ” (receptari de cuina, final s. XVIII) [ 1175-84 ].

"Cafetera, f., eyna de metall o de pisa per fer cafè, per posarnhi o per servirne a qui'n demana." (Barcelona, 1905) [ 811-II-25 ].

cafeteraça f . Augm. de cafetera, cafetera molt grossa [ 811-II-25 ].

cafetereta f . Dim. de cafetera, cafetera petita [ 811-II-25 ].

cafeterota f . Augm. i pej. de cafetera, cafetera grossa o dolenta [ 811-II-25 ].

caffoll m . V. cafoll .

cafoll m . Alcofoll [ 0 ] Galena [ 1027-351 ] .

Reyner anota compres de “ caffoll ”, “glena” i “lavadís” (o “lauadís”), que sembla un tipus de galena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ] [ 131-124 ].

“ [...] pro pretio et valore certe quantitatis de cafoll quod ab eo hemit habuit et ressepit [...] ” (debitori de Pau Francesc, canterer de Reus, 1618) [ 49-II-253 ].

cagada f .

| set cagades Eufemisme per anomenar el bací (Rosselló [ 6-21-27 ]).

cagador m . Bací [ 0 ].

“Item en la dita cambra sinc alçatrans alies cagados de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-131 ].

cagaferrat m . Defecte que es produeix quan, per accident, alguna peça reb un excés de foc que fon el vernís i s’adhereix a peces veïnes o al suport que la sosté. També quan, durant la cocció, alguna de les files o caixes d’enfornar es trenca i, per això, les peces s’amunteguen i s’adhereixen. També quan, en l’ofici de la taulelleria, fallava l’enfornat i algunes peces es desmoronaven i quedaven enganxades les unes amb les altres tot formant un bloc compacte que s’havia de t rencar a cops de pic o de mall (Manises [ 353-33 ]).

cagaferro m . Obra exposada a una temperatura excessiva que fa que s'arribi a fondre (Granollers [ 2257-86 ]).

cagarro m . Petita quantitat de fang que sobrava després d’emmotllar les peces de rajoleria (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ] ) .

caiera f . V. caera .

cairat m .

"Cayrat, m. [...] Rajola grossa quadrada ab les quals s'enllosen entrades, cups, graners, etc." (Barcelona, 1905) [ 811-II-191 ].

cairó m . i la forma cayró [ 110-50 ].

| 1 cairó V. tb. baldosa , bastarda , cairat , caironet , gairó , quadrat , quadró , quartó ? , rajola grossa , rajola quadrada , rajola quarteada , taulell [ 1603 ] (Barcelona [ 1283-9 ], Lla dó [ 1283-9 ], Rupit [ 1283-9 ], Sant Feliu de Torelló [ 1283-9 ]) Antigament, totes les peces prismàtiques s'anomenaven rajoles o cairons , sense cap adjectiu diferenciador i amb independència del seu gruix i de l'acabat superficial que se'ls donés [ 2124-133 ] Nom genèric que es dóna a les rajoles quadrades [ 810-II-824 ] [ 813-76 ] [ 824 ] [ 1030-6.17 ] [ 1283-9 ] [ 1070-309 ] [ 1593-24 ] [ 1650-258 ] [ 2000-277 ] , sense vernís [ 813-76 ] Rajola de rajoler quadrada (Gavarres [ 2029-80 ]) Per revestir paviments ( , obra negra [ 6-47-43 ] [ 6-48-24 ]) Nom genèric que es dóna a les peces de terra cuita quadrades (i, també, per extensió, a les sisavades i a les vuitavades), destinades a recobrir paviments [ 6-77-9 ] Rajola gran i quadrada que serveix per enrajolar entrades, cups, graners, etc. [ 811-II-192 ] La grossària dels cairons és variable segons les comarques, però en general són rajoles relativament grosses [ 810-II-824 ] Solen ser de 28 x 28 x [ 1283-9 ] A l’Empordà i al Pla de Bages solen ésser de de costat per de gruix [ 810-II-824 ] A es diuen principalment cairons les rajoles d’un pam o tres quarts en caire, que serveixen per enrajolar cuines, fogons, aigüeres, etc. [ 810-II-824 ] Quadrats, de 20 i de de costat (Regencós [ 1566-75 ]) Peça quadrada de 20, 25 i 30 cm de costat, i de 4 o 4,5 cm de gruix. Les mides superiors s'anomenaven toves (Granollers [ 2257-86 ]) Cairó de 5/4 i de pam (Regencós [ 1566-49 ,81 ]) N’hi ha de pam, de 5/4 i de pam i mig [ 402-200 ] Prod. a: (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 6-48-24 ], el Bruc [ 402-200 ], Granollers [ 2257-58 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-22,30,33 ], Regencós [ 1566-13 ,49 ,75 ], Sant Cugat del Vallès [ 0 ], el Vendrell [ 1587-3 ], Verdú [ 6-46-35 ].

“ [...] en qual manera deuen coyre e fer los cayros e‘ls teules [...] negú obrer o obran qui fassa cayros no gaus trer brach del motle ab ma sino ab regla, e que’n pas la dita regla iii . vegades abans que’l cayro sia treyt del motle [...] negu teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules [ pàssim ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].

“ [...] cayrons qui entraren en lo dit cimbori” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1429) [ 1756-315 ].

"Item [...] fez tirar mil cayros [...] " (llibre de fàbrica de l'església d'Elna, Rosselló, 1441) [ 2208-12 ].

“ [...] .III. motlos de fer ragola e .II. de fer cayro [...] ” (inv. de Pere Terrassa, Barcelona, 1455-1467) [ 131-121 ] [ 975-387 ].

"Item, una fornada ço es entorn mil cinchenta rajoles menudes crues. / Item, D rajols mijans crues. / Item, entorn ccc cayrons c rues." (inv. de Pere Llorenç, ra joler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-354 ].

“ [...] que lo dit Jacmen Alfonso haia a cobrir de cayró o de teula [...] calç, guix, reiola, teula, cayró , e fusta, trunyelles, e tot só que necessari serà per la dita obra.” (contracte d’obres, monestir de Sant Jeroni de , Barcelona, 1478) [ 1279-155 ].

“Item, per cent xxx cayrons a rahó de lx sous: VII s. X. [...] Item més, per cl cayrons a rahó de lx sous: VIIII s.” (llibre de comptes, Sant Boi de Llobregat, 1490) [ 1314-159 ].

" [...] tota la entrada de la casa de la deputacio sia ragolada de cayrons de ragola grossa e bona [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1496) [ 1503-I-163 ].

" [...] que tota la entrada de la casa de la deputacio sia ragolada de cayrons de ragola grossa e bona [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1502) [ 1503-II-17 ] [ 1503-III-195 ].

" [...] cinchcents sous per lo preu de vint milia cayrons de ragola que a venut e liurat per ha masonar he paymentar los patis de la casa de la deputació [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1503) [ 1503-II-17 ].

“E mes enreiolarán la dita sglesia de raiola o de cayro segons dits síndichs volran.” ( capítols per a la construcció de l'església de Lloret de Mar, 1509) [ 2204-145 ].

“ [...] anraiolaràn de raiola e cayró [...] ” (contracte d’obres església de Sant Julià d’Argentona, 1514) [ 1279-166 ].

“ [...] que puxa fer lo dit rajolar alla hon volra en lo qual faça y puxa fer [...] tota manera de rajoles cayrons taulells e teules e qualsevol altres rajoles [...] ” (llicència municipal, València, 1507, per error 1517) [ 687-156 ].

“Ítem, vint cayrons entre trossos y sancers.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1548 ].

" cayrons " (Barcelona, 1558) [ 1890-1098 ].

"Item, que farà lo pahiment de dita sglésia de cayró de un palm de granaria y de un quart bastant de grosària." (contracte per a la construcció de l'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1561) [ 1870-175 ].

“El cairó a 3 s. el cent.” (contracte Torelló, s. XVI) [ 1369-I-491 ].

"Més cayrons grans [...] " (inv. d'apotecaria, Reus, darrer quart s. XVI) [ 1428-125 ].

“Se repartira ab tres cayrons de cantell y través [...] y axi se anira pujant per lo entorn de rajola dreta, y també de rajola dreta per desobre dels cantells dels tres cayrons [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-148 ].

" [...] en cada fornada posant tres sostres de teulas y la demés rajola, salvo que lo primer sostre o dos hajan de ésser cayró de forma major obra grossa com dos rajoles comunes." (contracte, Mataró, 1626) [ 1507-412 ].

" [...] 6000 teules, 15000 rajoles, 6000 maons mitjancers, 1000 cairons , 300 peces de portal, i 300 peces d'arcada [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507-412 ].

" cayrons " (contracte de rajoleria, Barcelona, 1639) [ 1887-37 ].

" [...] vint cayrons per fer grahons de escala [...] " (inv. Rodonyà, Alt Camp, 1642) [ 2178-30 ].

Es pavimenten “sinq aposentos de nova de Cairo .” (llibres de comptes de de Convalescència, Barcelona, 1669) [ 826-134 ].

“ Cayrò , rajola . Hic Later, eris. Hæc Testa, æ. Cayrò cuyt al forn [...] Petit cayrò [...] Cosa de cayrò [...] Lloch, ahont se fa lo cayrò [...] Fer cayrons [...] Qui fa cayrons [...] Art de fer cayrons [...] Obra feta de cayrons . Lateritium opus, (eris.) Testaceum opus.” (Barcelona, 1696) [ 1074-154 ].

" cairons " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].

" Cayronets de gra d'ordi [...] Cayrons plans: 3 sous peça / Cayrons corbats: 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" [...] teula, rajola, mahons, cayrons y tot gènero de obra cuyta [...] " (Barcelona, 1729) [ 1471-183 ].

“Los cayrons 200. costaren al tot, 1 lliura 4 sous.” ( Quart d’Onyar, 1751) [ 1010-110 ].

"Ittem dos cents vint y dos cayrons molt inferiors [...] Ittem docents cayrons de gra dordi esgarrats. / Ittem quaranta cayrons tortugues de una forma extraordinaria inutils [...] Ittem cent setanta caÿrons de gra dordi molt inferiors [...] Ittem trenta caÿrons plans de cup [...] Ittem cinquanta caÿrons curbats de cup envernisats [...] Ittem setcens cinquanta caÿrons de pam, y quart cuits." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

" [...] dos motllos de cairons grans; un de rajoles [...] " (inv. d'arquitecte, Barcelona, 1799) [ 1471-141 ].

“ cairó . s. m. Ladrillo quadrado . Later quadratus [...] cayró . s. m. Ladrillo quadrado . Later quadratus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Cairó. m. baldosa , ladrillo cuadrado ." (Barcelona, 1839) [ 2221-97 ].

"En lo obrador [...] Doscents trenta nou cairons embarnisats á diset maravedisos un [...] Tres mil cairons de tres cuarts á cent vint rals lo milé." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857).

“ cayró . m. Rajola quadrada.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-345 ].

" [...] alguns cayrons de relleu qu'he vist en lo claustre de Poblet [...] " (Barcelona, 1893) [ 1782-50 ].

" Cairon á la española [...]

Cairon de 5 / 4 fets al mil: 52 reales

Id. " de pica y talla: 52 reales

Id. de palmo valenciá, fets al mil: 35 reales

Id. " " de pica y talla: 35 reales

Id. de palmo, fets al mil: 30 reales

Id. " " " de pica y talla: 30 reales

Id. ¾ fets al mil: 20 reales

Id. " " " de pica y talla: 20 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“ baldosa [...] De terra cuyta, essent de tamany xich. Rajola, cayró .” (Barcelona, 1901) [ 110-50 ].

“Paviment de cayrons , marbre blanc [...] ” (Vilanova, Emili: Obres completes , XI, p. 217, Barcelona, 1906-1907) [ 810-II-824 ].

" [...] la ceràmica aplicada a la construcció [...] desde els cairons vulgars als mes refinats atreviments [...] " (Girona, carta de Rafael Masó a Antoni Serra i Fiter, 1910) [ 2340-47 ] [ 2366-255 ].

“ [...] he pistpat tot lo prinsipal com son els forns, els motllos, la manera de fer el cairó [...] “ ( d’Empordà, carta d’Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2340-52 ].

"De cairons vermells se en coheren la fornada passada [...] " ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1914) [ 2294-282 ].

“ cairons ”, de 20 x 20, 14 x 28, 18 x 18, 12 x 24, 14 x 14, 13 x 13 i 10 x (prod. de , 1936) [ 189 ].

| 2 cairó Rajola de València [ 0 ].

" [...] a llorens pessolas gerrer a bon c ta . del cayro vert la m itat y altra m itat blanc h o, aspre per encay ronar les bovedas sis lliures. " (àpoca Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1639) [ 1884-5 ] [ 1887-39 ] .

“ [...] segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona [...] En una estància que té exida al celobert [...] Item, vint cayrons y un pot mitjà de pisa.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].

“ [...] 500 cairons escaldats [...] ” (inv. d’Hipòlit Estaper, escudeller barceloní, 1773) [ 131-142 ].

| 3 cairó Rajola incompleta. Allà on no cap una rajola completa hi fiquen un cairó [ 810-II-824 ] (Tremp [ 810-II-824 ]).

| cairó aspre

" [...] a llorens pessolas gerrer a bon c ta . del cayro vert la mitat y altra mitat blanch o, aspre per encayronar les bovedas sis lliures." (àpoca Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1639) [ 1884-5 ] [ 1887-39 ].

| cairó colzat

" Caÿrons colsats , 3 sous 4 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

| cairó corbat

" Cayrons plans: 3 sous peça / Cayrons corbats : 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

| cairó de cup V. tb. rajola de cup Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ] .

" Caÿrons de cup , 1 sou 8 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Item A set octubre per tres cents seixanta dos cayrons de cup á un sou y nou diners cada u [...] Item quaranta cayrons y deu cantoneras per acabar lo cup y ports: 6 ll 10 s." (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-380,381 ].

" caÿrons de cup " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

| cairó de cup corbat

"Ittem cinquanta caÿrons curbats de cup envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| cairó de cup pla

"Ittem trenta caÿrons plans de cup ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| cairó doble

"40 cayrons dobles : 14 s." (llibre de comptes del castell de Sant Joan, Lloret de Mar, 1658) [ 2061-199 ].

| cairó envernissat Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís i amb decoració policroma o sense [ 6-77-8 ] Rajola de València [ 813-76 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-58-33 ].

“Mil ladrillos vulgo cairons embarnizados ” (inv. de l’escudeller barceloní Joan Cantó i Gual, 1854) [ 2809-45 ].

| cairó d’era V. tb. cairó ratllat (Girona [ 136-73 ] ) Cairó marcat amb els quatre dits perquè l'animal no rellisqués (Gavarres [ 2029-80 ]) Del gruix del maó de quart i amb ditades a la superfície [ 402-200 ] Serveix per solar les eres on es baten cereals o llegums [ 6-77-10 ] [ 2252-39 ] .

| cairó fi V. tb. cairó premsat , caironet , rajola fina , rajola premsada , rajola del Vendrell Neologisme per anomenar les rajoles per a pavimentar , sense vernís, fetes amb terra de gran qualitat, molt colada, premsada i cuita fins i tot dues i fins a tres vegades. A , aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 1534-12 ] Rajola sense vernís, de superfície dura i fina, usada per a paviments i cuita a una temperatura propera als 1.000ºC. S'obté per premsat mecànic de pols d'argila ferruginosa, l leugerament humida. Després de modelades les rajoles, no cal assecar el fang cru, sinó que poden anar directament al forn, abreujant not ablement el temps de fabricació [ 6-77-8 ].

| cairó de fogó Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ].

| cairó de gra d'ordi

" Caÿrons de gra de ordi " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem docents cayrons de gra dordi esgarrats [...] Ittem cent setanta caÿrons de gra dordi molt inferiors." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| cairó hexagonal V. tb. sisavat El que té el perímetre en forma d'hexàgon regular [ 6-77-10 ] En forma d’hexàgon regular [ 1030-6.17 ].

| cairó incrustat o tb. mosaic incrustat Cairons premsats, amb baix os relleus fets sobre el cairó encara cru, mitjançant l'empremta d'un motlle. Els clots resultants es reomplien d'una barbotina espesa feta amb terres acolorides, a fi d'aconseguir una decoració poli croma que, en ser profunda, no es perdia amb el desgast [ 6-77-10 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-259 ] (Àngel Anchisi [ 0 ], Anchisi i Busquets [0]); [ 63-314 ], l’Hospitalet de Llobregat [ 1650-259 ] (J. Romeu Escofet [ 0 ]); Palafrugell [ 6-35-37 ]; Reus [ 92-251 ] (Isidre Llevat [ 0 ]) ; Sarrià, a Barcelona [ 1650-259 ] .

| cairó octa gonal o octogonal V. cairó vuitavat , oc t àgon , octògon .

| cairó de pam i quart

" cairons de pam i quart " (comanda a Sever Viladomat, Barcelona, 1733) [arxiu Albertí].

| cairó pla

" Cayrons plans : 3 sous peça / Cayrons corbats: 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

| cairó premsat V. tb. cairó fi , caironet , rajola fina , rajola premsada , rajola del Vendrell S'obtenia pel premsat de pols d'argila humida, mitjançant premses adequades. No calia assecar el fang cru, sinó que els cairons podien anar directament al forn. Aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 1526-I-114 ].

| cairó ratllat V. tb. cairó d'era Per al paviment de les eres, perquè els animals de peu rodó no rellisquessin quan es batia (Corçà [ 2084-90 ].

| cairó de relleu o amb relleus Té relleus sortits que no en permeten l'ús com a paviment. En no estar envernissat, és inadequat per a cuines i per a cambres higièniques. Pot usar-se tant en façanes com en bancs de jardí i en revestiments interiors (arrambadors, etc.) N'hi ha de cuita oxidant i de cuita reductora [ 1885-14 ] Prod. a Quart d'Onyar [ 1885-14 ] .

" [...] alguns cayrons de relleu qu'he vist en lo claustre de Poblet [...] " (Barcelona, 1893) [ 1782-50 ].

| cairó roig

“Ítem, per cent cincuanta cairons roig : sinch lliuras, nou sous y sinch diners.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].

| cairó sisavat V. cairó hexagonal .

| cairó tortuguer

"Ittem quaranta cayrons tortugues de una forma extraordinaria inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| cairó vuitavat , octagonal o octogonal V. tb. vuitavat , vuitavató El que té el perímetre en forma d'octàgon regular [ 6-77-10 ].

caironaire caironai ra m . i f . Qui fa els cairons a la rajoleria [ 811-II-192 ].

caironàs m . Augm. de cairó [ 811-II-192 ].

caironer caironer a m . i f . Qui fa els cairons a la rajoleria [ 811-II-192 ].

caironeria f . Fàbrica de cairons [ 811-II-192 ].

caironet m . Dim de cairó .

| 1 caironet Cairó petit [ 0 ].

"Y lo pahiment hage de ésser de cayronet ." (contracte per a la construcció de l'església de Sant Martí de Teià, Maresme, 1574) [ 1870-185 ].

" Caÿronets quadrats" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ítem, setanta-sinch cayronets [...] " (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1418 ].

| 2 caironet V. tb. cairó fi , cairó premsat , lloseta fina , rajola fina , rajola premsada , rajola del Vendrell , rajoleta premsada Denominació actual del que es va anomenar baldosín catalán durant la postguerra franquista [ 1534-21 ] [ 1593-24 ] [ 1603 ] Mena de rajola sense vernís, fina, de gran duresa, ferruginosa, feta amb argila vermella colada, conformada per via humida i cuita a una temperatura d’uns [ 1534-38 ] A en feien de 13 x , 15 x , 18 x , 20 x , 25 x , 10 x , 13 x i 14 x . També de curvilinis i de poligonals [ 1534-24 ] Prod. a: [ 1534-24 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-22 ] .

| caironet de ¾ (Manresa [ 402-200 ] , Palamós [ 402-200 ] ) .

| caironet envernissat Rajola de València [ 0 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ].

| caironet de gra d'ordi

" Cayronets de gra d'ordi [...] Cayrons plans: 3 sous peça / Cayrons corbats: 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

| caironet pintat Rajola de València [ 0 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] .

L'octubre de 1526, s'encarrega a Pere Mata, " [...] cayronets pintats al costum o usansa de Valencia, a ops de pahimentar [...] la present Casa de [...] " (Barcelona, 1526) [ 1475-436 ] [ 1524-367 ].

caironot m . Augm. i pej. de cairó [ 811-II-192 ].

caixa f . V. tb. caixeta , capsa .

| 1 caixa V. tb. gàbia , rodet de plats Peça de ceràmica a l’interior de la qual es col· loquen peces a coure. Té aspecte de caixa, de diferents formes i mides segons les peces que han de contenir [ 353-33 ] [ 938-377 ] Per protegir la pisa més fina durant la cocció [ 13-58 ] En un dels extrems tenia una balona [ 353-33 ] Les caixes emprades per enfornar plats, cassoletes, safates i altres peces similars, tenien tres fileres de forats equidistants perforats a la paret. Aquests forats servien per sostenir els claus on es recolzaven les peces [ 353-33 ] Serveixen per protegir les peces envernissades dels gasos de la combustió. Al mateix temps fan la funció de camisa i provocan la transmissió del calor per radiació, la qual cosa millora la maduració del vernís. Als tallers valencians són desconegudes probablement fins a la fundació de la fàbrica d’Alcora. En èpoques anteriors s’aconseguia el mateix efecte protegint les peces de vernís amb piles de peces sense envernissar o de socarrat [ 1166-169 ] (Esparreguera [ 1022-160 ], Manises [ 353-33 ,34 ] [ 938-377 ]).

“ [...] Farrets, panos i caixas [...] ” (inv. de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-142 ].

" [...] i abia 5 alsades de capses de escates grogues i dos caxas cuadrades ab rejola plana de Bilablarex." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-263 ].

| 2 caixa

“ [...] trenta solidos reals de Valencia per raho e preu de cinch caixes de terra que de mi son estades comprades a obs del bany que novament se fa en lo dit Reyal per obs de ” (Paterna, 1460) [ 1318-657 ].

" Caixes de terra grans / Caixes de terra xiques" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

| 3 caixa Conjunt de peces que acoblades conformen un motlle de guix ( [ 105-15 ]).

| lligar caixes Operació de recompondre les caixes trencades, mitjançant l’ús de cordills i bastonets, a fi de tornar-les a usar (Manises [ 353-66,67 ]).

| tapar caixes Tapar la part superior de les caixes que han d’enfornar-se a la part superior de cada fila (Manises [ 353-102 ]).

| caixa de cinc i mig Caixa de petita alçada que s’utilitzava en enfornar, com a complement de la caixa gran (Manises [ 353-33 ]).

| caixa de foc [ 1166-169 ] Caixa per enfornar ? [ 0 ] .

| caixa gran La de major capacitat. D’uns 40 cm de di àmetre per uns 20 cm d’alçada. En enfornar, a mb aquesta caixa es formava la primera rodada o rodada de caixa gran (Manises [ 353-33 ]).

| caixa de persiana Peça de ceràmica en forma de L, alleugerida per forats transversals interiors que, per agregació, serveix per construir els allotjaments dels corrons de les persianes enrollatbles dels edificis [ 0 ] [ 1030-6.16 ] .

| caixa de plats de capellà Caixa d’uns 24 cm de diàmetre emprada exclusivament per enfornar plats del núm. 1 (Manises [ 353-33 ]).

| caixa de taulells Caixa rectangular de fusta, d’uns 44 cm de llargària per uns 22 cm d’amplària, formada per tres caberes i vuit fulles c ol· locades de tal manera que permeten veure el contingut de la caixa per qualsevol cantó. S’usava com a contenidor de taulells, dels que e n cabien 20 peces de 20 x 20 cm (Manises [ 353-33 ]).

caixamada f . Dins de les bòbiles o braços de bòbila, nom que rebia el conjunt de dues rimes (Granollers [ 2257-86 ]).

caixeta f . Dim. de caixa .

| caixeta de conquina Caixa semblant a la caixa de plats de capellà però de dimensions molt més reduïdes. S’usava per enfornar els plats menuts coneguts per menudalla (Manises [ 353-34 ]).

| caixeta de foc Podria tractar-se d'un atuell per escalfar el llit [ 2079-114 ] .

" caixetes de foch " (inv. de Pau C ristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

calaixó m . Caduf de sínia [ 810-II-833 ] (Alcoi [ 810-II-833 ], Castelló [ 810-II-833 ]).

calandí o calandrí adj . Es diu del cossi més gran que fan a Miravet. L'adjectiu probablement significa: "a la manera de Calanda" [ 0 ].

calandrí adj . V. calandí .

calayra f . V. tabaira Probable error de transcripció per tabaira [ 0 ] .

calces f . pl . V. tb. derivació , forcat , i grega Nom amb què es designen certes peces tubulars que s’apliquen en els baixants d’aigües per empalmar a la canonada vertical un o dos ramals [ 6-75,76-77 ] [ 813-77 ] [ 1228-24 ] Prod. a: Barcelona, obrador Brossa [ 6-75,76-77 ]; Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ].

" Calsas de canó de cuxa" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem sis canons colsats, y dos calses casi inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"Tres calsas de cós á setse rals una. / Dos calsas de cuixa á deu rals una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

"2 calsas de cos de 3 agujeros: 9 reales

4 " " id. " 2 id. 9 reales

4 " de cuixa " 3 id. 9 reales

6 " " id. " 2 id. 9 reales

Las calsas de pié al igual que las de cuixa."

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

" calsas de cano de cos" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].

| calces senzilles V. tb. forcat senzill Per empalmar un ramal a la canonada principal [ 6-75,76-77 ] Calces amb una sola derivació [ 813-78 ] [ 1650-255 ] Segons el diàmetre: de peu , de cuixa , de cos , etc. , és a dir, amb la mateixa denominació que la de la mida de la canonada principal [ 0 ] Prod. a: Barcelona, obrador Brossa [ 6-75,76-77 ].

| calces dobles V. tb. forcat doble Per empalmar dos ramals a la canonada principal [ 6-75,76-77 ] Calces amb dues derivacions [ 813-78 ] [ 1650-255 ] Segons el diàmetre: de peu , de cuixa , de cos , etc. , és a dir, amb la mateixa denominació que la de la mida de la canonada principal [ 0 ].

“ALFARERÍA [...] Empalmes de tuberias llamados Calsas en catalán:

Sencillos de Cuixa , .

“ de Cos , .

“ de Peu , .

Dobles de Cuixa , .

“ de Cos , .

“ de Peu , .” (Barcelona, preus de materials posats a peu d’obra) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].

" calces senzilles ", " calces dobles " (Barcelona, 1934) [ 1485-81 ].

calci m . Fundent secundari per a esmalts ceràmics de baixa temperatura. Fundent principal per a esmalts d'alta temperatura. Facilita l'obtenció del verd celedó [ 1788 ].

| borat de calci També anomenat colmanita o borocalcita [ 1788 ] Fregitel·la natural d'òxids de bor i de calci [ 1788 ] En quantitats de fins al 20%, s'usa com a fundent per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. En quantitats superiors al 35% torna mat l'esmalt [ 1788 ] Entre el 5 i el 40% és un poderós fundent de baixa temperatura i entre el 5 i el 25%, un fundent secundari d'alta temperatura [ 1788 ] .

| carbonat càlcic Fins al 25% és un fundent per esmalts d'alta temperatura ; en quantitats superiors al 35% fa mat l'esmalt [ 1788 ].

| fosfat de calci Entre el 5 i el 10% és un f undent secundari per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. Important ingredient de la pasta base de la porcellana d'ossos [ 1788 ].

calcina f . Terra que empren els gerrers [ 810-II-846 ] [ 824 ] (Mallorca [ 810-II-846 ] [ 824 ]) Terra que serveix per fer el vernís blanc per als taulells o rajoles de València [ 810-II-846 ] [ 824 ] (València [ 810-II-846 ] [ 824 ]) Matèria que resulta de fondre, al fornet de vernís , una barreja d'òxids de plom i d'estany. S'usa per fer el vernís d'envernissar la pisa (Horta de València [ 1526-I-114 ]).

calcinar v . Fer, per l'acció del foc, que una substància es descompongui en una altra tot desprenent-ne una de volàtil. Per exemple, el carbonat de cobalt es descomposa en òxid de cobalt i anhídrid carbònic [ 0 ].

" Calsinar carbonat de Cobalt." ( , , 1911) [ 1783-41 ].

calcomania f .

| 1 calcomania Sistema per decorar peces mitjançant la transferència d'un dibuix fet sobre un paper amb pigmets especials [ 1553 ].

| 2 calcomania Imatge obtinguda per aquest procediment [ 1070-314 ] [ 2000-281 ] .

| 3 calcomania Paper que conté la pintura abans de trans porta r-la [ 1070-314 ] [ 2000-281 ] .

calda f . Quantitat de llenya que s’introdueix al forn d’una vegada, per provocar una nova combustió i, també, cada nova combustió [ 938-377 ] Nombre de garbons de llenya que, a intervals regulars, s’ha d’anar ficant a la caldera per mantenir el grau de cocció adequat. El nombre de garbons no era constant sinó que anava augmentant fins arribar a la calda plena [ 353-34 ] (Manises [ 353-34 ] [ 938-377 ]) A la fase final de la cocció, cada a cció periòdica d'introduir un conjunt de feixos de llenya dins del forn a fi de mantenir constant la màxima temperatura de cocció (l'Alcora [ 1653-68 ] [ 2261-27 ] ) El foc durant el règim de cocció plena (Onda [ 2261-32 ]) .

| fer calda Als forns de les rajoleries, llançament massiu de gavelles dins de la cambra de foc per fer pujar la temperatura de cocció en molt poc temps (Granollers [ 2257-86 ]) Acte de carregar i encendre el forn. Es fan diverses caldes segons la duracció de la cocció (Marina Alta [ 2196-89 ]) Afegir feixos de llenya al forn per incrementar o mantenir-ne la temperatura [ 2357-79 ] .

| posar en calda Entrar el forn en la fase de cocció propiament dita (Alzira [ 2261-89 ]).

| calda plena És la que porta el nombre màxim de garbons. La cocció es mantenia a calda plena fins arri bar el moment de tapar el forn (Manises [ 353-34 ]).

caldejat m . Règim de la cocció pròpiament dita (Castelló de Rugat [ 2261-99 ] , Onil [ 2261-120 ] ).

caldeo m . Cast. En els forns dels terrissers, la fase final de la cocció, una vegada es donen per acabades les caldes i es tapa el forn (l'Alcora [ 1653-68 ]).

caldera f .

| 1 caldera Fogaina [ 0 ] Part inferior del forn, on es verifica la combustió [ 353-34 ] [ 415-I-18 ] [ 938-377 ] [ 1231-65 ] [ 1666-109 ] A vegades t é una part més elevada, com un altar, que reb el nom de sagen [ 415-I-18 ] (Manises [ 353-34 ] [ 938-377 ]).

| 2 caldera Recipient usat a la cuina [ 0 ].

“En la cuina [...] una caldera de terra de dos cànters bona.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-287 ].

caldereta f .

"Una dotzena de 2,5 sous la dotzena entre calderetes i cetres: 2 sous 4 diners" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

| 1 caldereta Atuell per al foc, semblant a una cocotte [ 0 ] Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur) [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà].

| 2 caldereta Recipient de ferro, de forma troncocònica, d’uns de diàmetre. Tenia dues nanses oposades, a la vora, i una altra d’horitzontal prop de la base. S’usava per transportar l’ acercó quan es treia, encara calent, de l’ armele . Per les nanses superiors es passava un bastó per portar-la.La nansa inferior servia per abocar-ne el contingut [ 353-34 ] (Manises [ 353-34 ,35 ]).

calderó m .

| 1 calderó V. tb. olla calderó Olla semblant a l’ olla marsellesa , totalment envernissada (Piera [ 6-12-11 ]) Prod. a: Piera, on en feien de 7 mides [ 6-12-11 ].

| 2 calderó Recipient de terra cuita, de forma semblant a una cassola, però més fondo [ 810-II-851 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ] [ 810-II-851 ]) També s’anomena greixonera plana (Mallorca [ 1059-177 ]) Per bullir [ 116-56 ] Per coure [ 128-57 ] Denominacions segons la mida , a Mallorca : de peça [ 810-II-851 ], perol [ 810-II-851 ], mitja mà [ 810-II-851 ], bord [ 810-II-851 ], malagueny [ 810-II-851 ], biel [ 810-II-851 ].

“ [...] olla o calderó [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-59, pà ssim ].

“ [...] bulliràs en una cassola o calderó [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-63 ].

caldo m .

| 1 caldo Barreja de terra i aigua, una vegada passada pel porgador i deixada a la bassa perquè s’assoli ( d’Urgell [ 6-67-30 ]) La barreja de terra i aigua que es fa a la pila (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).

| 2 caldo Pasta ceràmica en estat líquid que manté la quantitat d’aigua indispensable mitjançant l’addició de productes defloculants: carbonat sòdic, silicat sòdic. S’utilitza per a la fabricació de peces abocant-lo al motlle buit (Manises [ 353-35 ]).

| fer a caldo o omplir a caldo Elaborar les peces abocant el fang en estat líquid, dins del motlle d’escaiola (Manises [ 353-52,79 ]).

| prendre caldo V. tb. cassoleta , cassolí , escudella , tassa Nom que pren la cassoleta pallaresa a d'Urgell [ 1650-250 ] [ 1728-31 ] Prod. a: d’Urgell [ 4-152 ] [ 98- 219, 659 ] [ 1728-31 ] , on també en diuen tasseta [ 6-63-26,27 ].

calell m . V. tb. pinyol , calitxa Pedreta de carbonat de calci que resta per descuit a l’argila de fer ceràmica i que, en coure aquesta, es converteix en calç i s’infla després en haver-hi humitat [ 811-II-44 ] [ 813-78 ] [ 1458-23 ].

“ calell . m. Pedreta introduhida per descuyt en las rajolas ó teulas, que’s converteix en cals al cóurerse. Caliche .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-271 ].

calentador m . Escalfallits [ 0 ] Atuell que serveix per escalfar el llit (Benissa [ 1366-3 ], Morella [ 1366-3 ]).

calfador m . V. escalfador .

calibre m . Peça cilíndrica, tornejada en alabastre, de parets de 5 o de gruix, amb la vora interior de la boca reforçada amb un cèrcol de plom. Va muntat s obre dues platines de ferro en f orma de creu. Substitueix el planellet en els treballs de fer a palanca i serveix per abraçar i subjectar el motlle a fi que, malgrat el fre que suposa l’acció de la plantilla , mantingui l’adequat moviment de rotació (Manises [ 353-35 ]).

calitxa f . Petita pedreta de calç barrejada amb la terra (Granollers [ 2257-86 ]).

call m . En deien del fang a Sant Hilari Sacalm [ 43-9 ].

| call vermell Terra usada pels terrissers que porta òxids de ferro i de coure , els quals , una vegada cuita, li donen color vermell [ 1755-144,157 ] Terra que usen els gerrers [ 824-II-39 ] (Mallorca [ 824-II-39 ] [ 1755-144 ,157 ]).

callana f . Gresol [ 0 ] Mena de gresol per fondre metalls [ 811-II-56 ].

calorífer m . en la forma calorifre .

"Calorifre, m., estuva o fogó de produhir calor. S'usa per escalfar les habitacions, vagons de tren, etc." (Barcelona, 1905) [ 811-II-53 ].

calorifre m . V. calorífer .

calse m . Grafia antiga per calze [ 1692-129 ].

càlser m . Grafia antiga per calze [ 1692-129 ].

calze m . i les formes calse , càlser V. tb. calzet Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia d'Olesa de Montserrat durant el segle XVI, igual a 1 / 8 de quarter o 1 / 72 de la carga local. Equival a [ 1692-129 ].

" [...] a cens de [...] un calser de oli que reduhit a la mesura del oli vuy dia corrent son y fan un mesuró, dos quartas y mitja, y un ters de mitja quarta [...] " (inv. Esparreguera, 1767) [ 1985-I-451 ].

calzet m . V. tb. calze Unitat de mesura de capacitat per a oli, equivalent a 2 / 3 de quartà, emprada a Esparreguera [ 1692-129 ].

cama f . Cadascuna de les potes de fusta que sostenen el taulell de la roda (Mallorca [ 810-VII-904 ]).

| de cama , de cama gran V. canó Unes mides de canons [ 0 ].

camada f . Petit grapat de branques de bruc o d'arboç. Cada feixina estava formada per varies camades capiculades ( [ 1562-57 ]) Cadascun dels quatre feixos de que es composa una feixina de peu (Regencós [ 1566-85 ]) .

cambra f .

| cambra de cocció L' espai del forn on es couen les peces de ceràmica [ 1639-489 ].

| cambra de combustió o cambra de foc Fogaina [ 0 ] En els forns de coure ceràmica, espai tancat en el qual es crema el combustible que alimenta el foc [ 1639-488 ].

| cambra de l'escaldat La superior en els forns amb dues cambres de cocció (Esparreguera [ 2261-243 ]).

| cambra de foc V. cambra de combustió .

| cambra del mig La inferior en els forns amb més d'una cambra de cocció (Esparreguera [ 2261-243 ]).

| cambra de sobreescaldat La situada a sobre de la cambra d'escaldat en els forns amb tres cambres de cocció (Esparreguera [ 2261-243 ]).

camí m .

| fer camí .

"Treballar fent camí a l'era." ( , , 1911) [ 1783-27 ].

camisa f . V. tb. camiseta Revestiment interior del forn fet de material refractari [ 353-35 ] [ 415-I-19 ] [ 938-377 ] (Manises [ 353-35 ] [ 938-377 ]).

camiseta f . V. tb. camisa Paret interior d'un forn de flama invertida ( [ 1562-46 ]).

campana f .

| 1 campana V. tb. campaneta (Mallorca [ 957-82 ]) A Agost es feien sonar a la romeria de , el segon dijous després de Pasqua [ 2337-66 ] Prod. a: Agost [ 2337-66 ], Esparreguera [ 1650-264 ]; Reus, producció antiga [ 1650-264 ] ; del Camp [ 2058-26 ] .

“Gerrers de sa Gerreria

que feis festes de carrer,

que feis cadufos i cossis,

i lladrioles i tests;

que feis campanes de terra,

bevedors de colomer,

aufàbies envernissades,

gerriconets i ribells;

bruioles, toves i teules

i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].

| 2 campana Capell d’alambí [ 0 ] Part superior d’un alambí [ 1522-23 ].

| 3 campana Conjunt de recipients anomenats cossis , destinat a conservar fresc el llevat (Biar [ 810-III-637 ]) Consisteix en dos cossis, l’un dins de l’altre, l'un amb aigua i l’altre amb el llevat, a manera de bany maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana [ 810-III-637 ].

| 4 campana La part superior de les gerres que es modelen en dues parts independents (Agost [ 2261-136,138 ]).

campaneta f . Dim. de campana .

“Ollers i gerrers que hi duien olletes, gerretes [...] cossiets, campanetes ” (Alcover, Antoni Maria: Contarelles d’En Jordi des Recó . Ciutat de Mallorca, 1915) [ 810-III-648 ].

| campaneta , campaneta de de ceràmica que es fa sonar la vigília de de Déu dels Desamparats [ 353-35 ] [ 1015-77 ] i el dia de Corpus [ 353-35 ] (Manises [ 353-35 ], País Valencià [ 1015-77 ]) Prod. a: Manises [ 353-35 ].

campitjana f . Rajoló llarg que es pot utilitzar per fer voltes o paviments (alguerès [ 1584-7 ]).

cana f .

| cul de cana [no canya ] Canya retallada utilitzada per decorar cossis i gerres amb impressions rodones de punts (Castellonroi [ 1128-49 ]).

canada f .

| 1 canada o canata V. tb. canadell Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 1692-132 ] Mesura de capacitat per a líquids, de valor variable [ 1070-326 ] [ 2000-292 ] Antiga mesura de vi [ 1459-298 ] [ 1687-182 ] [ 1692-62 ] Mesura de capacitat per a vi, que corresponia a la capacitat d'un recipient de fusta del mateix nom, per beure a ga let. El seu valor era variable: el segle XVI equivalia a a d'Aneu , a de Cardós i a d'Urgell i rodalies, o a l'Alt Urgell [ 1692-132 ] Canada o canadell s'usaven, per a vi, a: Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, possiblement a part del Vallespir, vegueria de Ripoll i sots-vegueria de Ribes [ 1692-62 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga de vi (de a Castellbó i de a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ] A Elna, la carga de vi (de ) era de 10 canades de 3 quartons [ 1692-72 ] A , la carga per a vi era de 10 canades de 3 sesterades ( ) de 4 quartons [ 1692-73 ] .

" [...] deu fer pujar lo Prior al boteller una canada de vi al dormitori [...] " (Tortosa, 1350) [ 1889-481 ].

| 2 canada Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-132 ] A Ripoll i entorn, una bóta d'oli equivalia a 5 canades [ 1692-66 ] La canada equivalia a uns [ 1692-132 ].

| 3 canada Recipient [ 2836-53 ] Olla amb broc, almenys des del segle XII, fet aquest broc amb una canya a la pasta tendra de la part superior de la panxa, per facilitar el buidatge dels líquids [ 1768-835 ].

“ channadas cum coopertorios de stagno III” (inv. catedral de Vic, 957) [ 1324-745 ].

“ [...] cum ipsa cannada et ipsa escudellas que habebat in Subtus-terras.” (Cartoral de d’Urgell, 1037) [ 970-353 ].

“ [...] I. caldera cum ipsos cremascos, I. olla erea [...] escudellas, cannadas , anapos [...] ” (arxiu d’Urgell, testament 1047) [ 970-355 ].

“Item una quanada de tenir vy” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-133 ].

| canada de vi tercenc A Osona, mesura de capacitat equivalent a 2 quarters [ 1687-181 ].

canadal m . Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 1692-132 ].

canadell m .

| 1 canadell V. tb. canada Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 6-72-13 ] [ 186-II-467 ] Canada o canadell s'usaven a: Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, possiblement a part del Vallespir, vegueria de Ripoll i sots-vegueria de Ribes [ 1692-62 ] A Olot, mallal i canadell són sinònims [ 1692-62 ] A Olot s'usava la carga (que equivalia a ) de 2 bótes de 4 mallals o canadells de 4 quartans [ 1692-69 ] A Ripoll, la carga ( ) era de 8 canadells de 4 quartons [ 1692-73 ] A la vegueria de Ribes de Fresser s'usava un canadell (de ) de 4 quartons [ 1692-73 ] A la vegueria de Ribes de Fresser el canadell equivalia a . A Ripoll valia i a de Lillet, [ 1692-133 ] A Bagà, el canadell era de 4 quartons [ 186-II-467 ] .

" [...] et medium canadellum vini boni [...] " ( de Lillet, 1225) [ 186-I-52 ].

" [...] et duos canadellos et dimidium boni v ini de m eliori quod feceritis in manso v estro [...] " ( de Lillet, 1282) [ 186-I-52 ].

" [...] sien a nos tenguts de fer certs canadells de vi censals, al canadell de Ripoll o Danglinachs [...] per ço a vos deim e manam que, encontinent, façats a aquells e a cascun d'aquells, a messió lur, i canadell combatut e afinat ab canadell de Ripoll o Danglinachs, ab lo qual cascun an puxen a nos ho a qui nos volrem, pagar lo cens de vi." ( Toses , Ripollès, 1374) [ 186-II-468 ].

"Item, vi, dos canadells e mig." ( de Lillet, 1449) [ 186-II-345 ].

" i canadell ", per a vi (Bagà, 1470) [ 186-II-462 ].

" Per tres canadells e tres cortons de vi, a raó III ss. lo canadell fa XI ss. III " (Bagà, 1482) [ 186-II-467 ].

| 2 canadell Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 186-II-467 ] A Ripoll, la carga prima ( ) feia 2 bótes de 5 canadells de 16 quarters [ 1692-75 ] A de Lillet s'usava un canadell per a oli equivalent a i igual a 1 / 10 de carga o 19 mesures [ 1692-133 ].

" [...] ad lumen altaris sancti Michaelis::: ii canadellos olei annuatim." (parròquia de Santa Maria de Castellar, 1229) [ 186-I-53 ].

| 3 canadell Atuell per mesurar vi, de capacitat d'un canadell

" [...] sien a nos tenguts de fer certs canadells de vi censals, al canadell de Ripoll o Danglinachs [...] per ço a vos deim e manam que, encontinent, façats a aquells e a cascun d'aquells, a messió lur, i canadell combatut e afinat ab canadell de Ripoll o Danglinachs, ab lo qual cascun an puxen a nos ho a qui nos volrem, pagar lo cens de vi." (Toses, Ripollès, 1374) [ 186-II-468 ].

"Item, un canadell de masurar vi." (inv. Santa Cecília de Riutort, Berguedà, 1461) [ 186-II-294 ].

| 4 canadell Setrill [ 0 ].

“ canadell . m. ter. y canadella . f. Cetrill del vinagre, oli, etc. Vinagrera. [...] “ (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-285 ].

| 1 mig canadell Unitat de mesura de capacitat per a vi i per a oli [ 186-II-467 ] Mesura per a oli, igual a 1 / 20 de la bóta ripollesa o 1 / 5 de la carga prima [ 1692-132 ] S'usava, el segle XIII, a de Ribes, com a mesura per a vi [ 1692-133 ] .

| 2 mig canadell Atuell de mesura de cabuda de mig canadell [ 0 ].

"En lo celer atrobam [...] Item, I mig canadell ." (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-380 ].

canadella f .

| 1 canadella Esments de tipologia indeterminada:

“ canadeles ” de fusta (Prats de Molló, 1151) [ 1324-745 ].

“item una canadella .” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-36 ].

"En lo tercer calaix duas serenas blaves, obra de pisa, usade; y dos canadelles , una de vidra, l'altre de obra de Pisa." (inv. Puigpunyent, 1597) [ 1568-138 ].

| 2 canadella V. tb. canadelles Conjunt d’un suport i dos gerrets que contenen l’aigua i el vi de dir missa ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]) Prod. a: Sant Feliu de Llobregat [ 100-II-54 ].

“ canadèlla . s. f. ant. cetrill del vinagre. Vinagrera . Acetarium. canadèllas . p. las que servexen en la missa. Vinagreras . Ampullae urceoli.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

| 3 canadella V. tb. canadelles Setrill [ 1070-326 ] [ 1459-298 ] [ 2000-292 ] Cadascuna de les ampolletes que contenen el vi i l'aigua per dir missa [ 1459-298 ].

“ canadèlla . s. f. ant. cetrill del vinagre. Vinagrera . Acetarium. canadèllas . p. las que servexen en la missa. Vinagreras . Ampullae urceoli.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ canadell . m. ter. y canadella . f. Cetrill del vinagre, oli, etc. Vinagrera. [...] “ (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-285 ].

| 4 canadella V. tb. escudella amb bec Tassa amb un broc que serveix per donar aliments líquids als malalts (Mallorca [ 1059-196 ], on també en deien escudella amb bec [ 1755-45 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]). | Dibuixos: Mallorca [ 1059-196 ].

| 5 canadella Unitat de m esura equivalent a un porró (Ulldecona [ 1679-45 ]).

canadelles f . pl . V. tb. canadell .

| 1 canadelles Setrilleres [ 1070-326 ] [ 1459-298 ] .

“Unas canadellas de oli y vinagre ab son plat de pisa de alcora y un saler” (inv. Cervera, 1789) [ 824-II-53 ].

“CANADÈLLA. s. f. ant. cetrill del vinagre. Vinagrera . Acetarium. CANADÈLLAS. p. las que servexen en la missa. Vinagreras . Ampullae urceoli.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

| 2 canadelles Estri per posar les ampolletes que contenen el vi i l'aigua per dir missa [ 1070-326 ] (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]) Estri per posar-hi les canadelles [ 1459-298 ] j .

canader , canadera m . i f . Operari o operària de fer plats, olles i altres atuells domèstics de terrissa [ 2836-52 ].

| carrer Canaders top . Carrer de Girona, inexistent a l’actualitat, on majoritàriament hi havia els obradors dels terrissers [ 0 ].

canadet m .

“Item un canadet de terra ab sa clau.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-6 ].

canal f .

| 1 canal V. tb. canalada , canaler , canalera , canaleta , canaló , corba , correra (Termcat [ 1593-27 ]) Conducte de secció semicircular, a vegades de fons pla, amb la concavitat oberta que, per agregació, forma canals o canalons . Serveix per recollir l'aigua que s'escorre de la teulada o, en general, per dur un corrent d'aigua d'una part a d'altra [ 6-75,76-74 ] Peça de terra cuita en forma de mig tub [ 2264-65 ] Conducte amb la concavitat descoberta, que serveix per dur un corrent d’aigua d’una part a l’altra [ 810-II-900 ] [ 813-80 ] Per construir cèquies o drenatges [ 2264-65 ] (Mallorca [ 1059-219 ]).

Prod. a: Alcover [ 2270-9,10 ], Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-14 ], Barcelona (Sarrià) [ 1650-254 ], (obra vermella) [ 95-6-x ] [ 189 ] [ 351 ], Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-38 ], Esparreguera [ 1022-32 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-28 ], Potries [ 1152-16 ] [ 1698 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ] , Verdú [ 2351- 30 ] .

Segons el diàmetre s’anomenen: petita ( , el 1899 [ 95-6-x ]) ; d’estaca (Barcelona [ 824-II-53 ]) , de diàmetre inferior a [ 6-75,76-75 ] ; caputxina [ 6-75,76-75 ] , a la caputxina (Barcelona [ 0 ]) o de caputxí (Barcelona [ 824-II-53 ]) , entre 5,5 i de diàmetre [ 6-75,76-75 ] ; de braç xic (Barcelona [ 824-II-53 ]) o de braç petit [ 6-75,76-75 ], de de diàmetre [ 6-75,76-75 ] ; de braç (Barcelona [ 824-II-53 ]) o de braç gran (Barcelona [ 824-II-53 ]) , entre 9 i [ 6-75,76-75 ] ; de peu (Barcelona [ 824-II-53 ]) , diàmetre entre 11,5 i [ 6-75,76-75 ] ; de cuixa (Barcelona [ 824-II-53 ]; , el 1899 [ 95-6-x ]), entre 14,5 i [ 6-75,76-74 ]; de cos ( , el 1899 [ 95-6-x ]) , d'entre 18 i de diàmetre [ 6-75,76-74 ] ; de mina , diàmetre entre 22,5 i [ 6-75,76-74 ]; d’òbit , la de de diàmetre o superior [ 6-75,76-74 ] .

“Item pagam an Mercader gerrer per CCC canons pochs que compram a ops de la cequia de l’aygua que feem fer qui vendra al casteyl a ij diners per cano L. sous. Item per C xx canons grossos que compram a obs de la dita rao a iiij diners per cano [...] Item per x iiij canals a v iij diners per canal [...] per C v iij quortans de oli que compram a ops de fer sollacha a ops dels canons a metre en que vendra la aygua al casteyl [...] ” (llibre d’obra del castell de l’Almudaina, Mallorca, 1309) [ 1117-263 ].

“Per la obra de Sineu [...] pagam am Mercader per v. dozenes de canals . Item per iii. dozenas de canons: i ll. ii s. vi d.” (Mallorca, 1316) [ 922-123 ].

"Item costaran canals de terra a les teulades: 1 s. 10 d. / Item costaren IX canals que compra mestre Bng.: 2 s. / Item costaren IIII dotzenes de canals de terra a la claustra: 16 s ." (llibre d'obra de de Mallorca, 1345) [ 1522-39 ] [ 1744-134,136 ] .

“Encara dehim que null hom no puxa passar ayguas per tramujas, ne per canons , ne per canals de teulas, ne per canals de ollers en paret mitgera menys de voluntat de son vehí.” (Ordinació 5 d'en Sanctacília, Barcelona, primera meitat segle XIV) [ 824-II-53 ] [ 955-377 ] [ 1896 ].

“Paguí an guarí quarrater per Iª canal que aporta [...] “ (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1392) [ 1756-30 ].

“Item tres duodenas de canals , maioris sortis.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Item vuit canals de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-135 ].

“ [...] iiii canals de terra de c ort [= Quart d’Onyar] per reculir les aygues de la ta ulada [...] ” ( llibre de comptes del palau episcopal de Girona, 1437) [ 161-96 ] [ 2123-635 ] .

"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item una dotzana de canals entra tortes y drates" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].

“Item som de pacte que lo dit mestra Jauma hage de desfer las canals vellas e posar-ni de altres fins la ayguo de totes les taulades qui van vuy ultra les que de nou hi poserà hagan de portar l’aygua fins la dite sisterna.” (Esporles, Mallorca, 1526) [ 1223-252 ].

" [...] e aprés cobrirla de teula seguint los pendents, ab ses canals per lensar l'aygua fora la sglésia." (contracte per a la construcció de l'església parroquial de Dosrius, Maresme, 1526) [ 1870-158 ].

“Ítem, devuyt o vint pesses de canal , de terra, envernisades.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1821 ].

" Canals grans" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

“posar canals e tortugues per llansar l’aygue” (Barcelona, 1596) [ 1226-366 ].

" [...] posar unas canals o tortugues lo qual sera millor per dita obra [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1610) [ 1504-274 ].

"Item fas data de 42 lliures 3 sous 6 he pagat per 323 canals se compra per a les teulades, a raó de, 2 sous 6 pessa y port de dites canals ." (llibre d'obra de , Lleida, 1633) [ 1572-373 ].

"A 16 de Maig [de 1639] a m e . fanol per dos canals prengue a m e . morato per lo terrat, -ll 11 s." (Barcelona, 1639) [ 1887-142 ].

“ Canal , instrument pera ahont raja laygua [...] Petita canal, canaleta [...] Canal, ò canonada de terra cuyta pera guiar laygua [...] Canal de teulada pera escupir laygua de pluja [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-124 ].

" canals " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].

" Canals caputxinas, a 2 sous la peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Canals caputxinas, 1 sou 4 diners [...] Canals envarnissadas, 6 sous la peça" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" [...] assentant carenas verdas, canals , canons, y han de ésser de obra cuyta [...] La tuesa lineal de carenas verdas, canals , tortugas y canons posats en obra: 1 lliura 14 diners " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-186,189 ].

"Item, per onse canals llargas, sis de sis palms y mitg, quatre de sinch y una de quatre palms, a rahó de deu diners lo palm [...] Item, per sinquanta dos canals caputxinas grans, envernissadas, a rahó de dos sous y sis diners quiscuna canal [...] Item, per los ports de dit picadís, canals y demés terrissa [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

" Canals caputxinas de canó de cuxa / Canals de canó de mitg peu / Canals de canó de bras" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

"Ittem trenta canals grans a la capuchina. / Ittem vint, y sinch canals dittes mitjanes. / Ittem trenta, y sinch canalettes a la capuchina xiques [...] Ittem deu canals en re . quatre y sinch palms de llarg a ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"Un motllo de fer canals de cuixa. / Altre motllo de fer canals de bras [...] Cent tres canals de cuixa á setse rals dotsena [...] Trenta tres canals de bras á deu rals dotsena [...] Cuaranta nou canals caputxinas á deu rals dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

" Canales de mina, al ciento: 40 reales

Id. cos " 30 reales

Id. cuixa " 18 reales

Id. pié " 16 reales

Id. brazo grande " 14 reales

Id. íd. pequeño " 14 reales

Id. caputxí " 10 reales

Id. estaca " 10 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“Alfarería [...] Canal de Estaca , longitud 0,45, diámetro 0,05, precio 0,18 pts.

“ de Caputxí “ 0,48 “ 0,07 “ 0,22 pts.

“ de Bras “ 0,50 “ 0,11 “ 0,25 pts.

“ de Cuixa “ 0,50 “ 0,15 “ 0,50 pts.

“ de Cos “ 0,48 “ 0,19 “ 0,75 pts.

“ de Mina “ 0,52 “ 0,25 “ 1 pts [...] ”

(Barcelona, tarifes de 1899 i de 1900) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].

" canals mitjanas / canals xicas / canals grans / canals caputxinas" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

" Canal , f. [...] Peça de terra, llauna, etc., que's coloca al cayent d'una teulada per recullir l'aygua y llençarla al carrer." (Barcelona, 1905) [ 811-II-71 ].

“ [Canales] vidriadas interior: Estaca , 5 x 50, una 0,80 pts.

Caputxí, 6 x 50, una 0,90 pts.

Bras xic , 8 x 50, una 1.- pts.

Bras gran , 10 x 50, una 1,20 pts.

Peu, 13 x 50, una 1,60 pts.

Cuixa, 16 x 50, una 1,80 pts.

Cos, 20 x 50, una 2,80 pts.

Mina, 24 x 50, una 4,40 pts.

Obito , 30 x 50, una [...] ”

(Barcelona, tarifa de 1925) [ 130-1925-6 ].

| 2 canal V. tb. terrera Cadascuna de les teules de una teulada posades amb la cara còncava cap amunt [ 810-II-901 ] [ 813-80 ].

| 3 canal Canonada (Mallorca [ 1039 ] , alguerès [ 1584-7 ] ).

| àngul de canal Prod. a: , 1936 [ 189 ].

| tap de canal (Mallorca [ 1059-219 ]).

| canal amb ala o d’ala (Sant Celoni) La canal que es perllonga, per un dels costats, amb una làmina plana i horitzontal, de forma rectangular, que permet penjar-la en voladís i poder recollir l'aigua de les cornises [ 6-75,76-74 ] [ 1650-255 ] Prod. a: Sarrià, Barcelona [ 1650-255 ]; Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ] , obra negra [ 6-44-28 ] .

Segons el diàmetre s’anomenen:

a) Barcelona: de cuixa , diàmetre 16 cm [ 130-1925-6 ].

de peu , diàmetre 13 cm [ 130-1925-6 ].

de braç gran , diàmetre 10 cm [ 130-1925-6 ].

de braç xic , diàmetre 8 cm [ 130-1925-6 ].

“Alfarería [...] Canales con ala :

Bras xic , 8 x 50, una 1,55 pts.

Bras gran , 10 x 50, una 1,65 pts.

Peu , 13 x 50, una 2,- pts.

Cuixa , 16 x 50, una 2,55 pts [...] ” (Barcelona, 1925) [ 130-1925-6 ].

| canal amb broc V. tb. canal amb fillola Canal que té un broc, lateral o al fons, per acoblar-hi una canonada [ 1650-255 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].

| canal per a cisterna Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

| canal colzada Formada per dos trams rectes que fan angle. Serveixen per resoldre cantonades o canvis de direcció [ 6-75,76-74 ].

" Canals colsadas , 5 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

| canal amb fillola V. tb. canal amb broc A les teulades, la canal que dóna sortida a l'aigua per un forat tubular, en posició vertical o lateral [ 6-75,76-74 ].

| canal llarga

" Canals llargas , 4 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Canals llargas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].

| canal d'ollers

“Encara dehim que null hom no puxa passar ayguas per tramujas, ne per canons , ne per canals de teulas, ne per canals de ollers en paret mitgera menys de voluntat de son vehí.” (Ordinació 5 d'en Sanctacília, Barcelona, primera meitat segle XIV) [ 824-II-53 ] [ 955-377 ] [ 1896 ].

| canal plana , canal plana amb colzada Làmina rectangular plana amb un envà vertical a cada costat llarg [ 1650-255 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una canal plana llisa, 6 sous.

Una canal plana ab colsada , 8 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

| canal rodona , canal rodona de caputxí En forma de mitja canya, amb una dilatació en un dels extrems per acoblar-se a la canal contigua [ 1650-255 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una canal rodona envernissada, dita de Caputxí, 4 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

| canal tapada Prod. a: , 1936 [ 189 ].

| canal torta

“Item, done an Verger, gerrer, per .II. canals tortes , quen pres a ops de la teulada de la cuyna del senyor Rey” (probablement Barcelona, probablement ppi. s. XV) [ 1226-346 ].

| canal vertadera o vertadera de canal . Prod. a: , 1936 [ 189 ].

canalada f . Canal de teulada [ 810-II-901 ] (Tortosa [ 810-II-901 ]).

canaler m . Canal de teulada [ 811-II-71 ].

canalera f . V. tb. canal .

| 1 canalera Tortuga [ 811-II-71 ] Canal de teulada, generalment de llauna o terrissa [ 811-II-71 ].

| 2 canalera Cadascuna de les fileres d’una teulada formades per teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores [ 810-II-902 ] [ 813-80 ] ( alguerès [ 1584-7 ], Camp de Tarragona [ 810-II-902 ], Olot [ 810-II-902 ], Priorat [ 810-II-902 ], Puigcerdà [ 810-II-902 ], Rupit [ 810-II-902 ]).

| 3 canalera V. tb. correra , teula canalera Cadascuna de les teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores [ 402-212 ] [ 1458-43 ] (Girona [ 402-212 ], Sant Bartomeu del Grau [ 402-212 ], Vic [ 402-212 ]).

| 4 canalera Conjunt de canals acoblades que serveix per conduir l’aigua [ 0 ] (Castellciutat [ 6-62-38 ]).

| 5 canalera Canonada (recollit a Cornellà del Terri, 2002 [ 0 ]).

canaleta f . Dim. de canal .

“Item sexdecim duodenas de canaletas parvas, valoris octo denariorum pro qualibet pecia.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“ Canal , instrument pera ahont raja laygua [...] Petita canal, canaleta [...] Canal, ò canonada de terra cuyta pera guiar laygua [...] Canal de teulada pera escupir laygua de pluja [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-124 ].

"Ittem trenta, y sinch canalettes a la capuchina xiques." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

canaló m . Dim. de canal .

| 1 canaló Cadascuna de les fileres d’una teulada formades per teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores ( [ 402-212 ] [ 813-80 ] , Vinaroç [ 402-212 ] [ 813-80 ] ).

| 2 canaló Canal que hi ha al ràfec de la teulada per escopir l’aigua de pluja al carrer [ 810-II-902 ] (Gandesa [ 810-II-902 ], Llucena [ 810-II-902 ], el Pont de Suert [ 810-II-902 ]).

" [...] hem mitj trobat la manera de fer tornar barato l'encàrrec del canaló Pericas: fent dues pesses per cada metre linial [...] " , "Jo he passat tots aquests dies estudiant i executant la manera mes práctica d'enmotllatje dels canalóns [...] " , "Ara és veritat que tenim a fer els canalons [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-155 ,159 ,161 ].

canalobre m . Incorrecte, V. canelobre .

canalot m . Teula més grossa que les altres, que està situada en el ràfec i escup l’aigua (Camp de Tarragona [ 810-II-902 ], Rosselló [ 810-II-902 ]).

“Les paraules li eixien dels llavis com d’un canalot les aigües vives” (Pons, Josep-Sebastià: Llibre de les set sivelles , Barcelona, 1956, p. 88) [ 810-II-903 ].

canari m .

| 1 canari Rossinyol (Agost [ 13-93 ] [ 2020-145 ] [ 2337-65 ] ) Prod. a: Agost, on també en diuen rossinyol [ 13-93 ] [ 2020-145 ] [ 2337-65 ], pito , xiulet i xiulitet [ 2337-65 ] .

| 2 canari Tassa francesa [ 811-II-72 ].

canat m .

“ canats ”, “ canats de rajoles ” (inv. terrisseria de , 1936) [ 189 ].

canata f . V. canada .

candalobre m . V. tb. candalobret Canelobre [ 0 ] .

“ [...] un candalobre ficat en la paret” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-281 ].

“ [...] quatre quandalobres [...] ” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-283 ].

“Ítem, un plat de Mèlica y un candalobre de Mèlica.” (inv. Lleida, 1545) [ 2901-1706 ].

“CANDALOBRE. s. m. ant. V. Candelero.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

candalobret m . Dim. de candalobre .

“ [...] un candalobret de lautó [...] ” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-284 ].

candela f . Cadascun dels forats que es fan a la volta i parets del forn de ter risser, perquè el foc tiri més ( [ 810-II-908 ]).

candeler m .

| 1 candeler V. tb. candelera , candelero , canelobre , espelmatòria , palmatòria (Barcelona [ 810-II-910 ], Biar [ 729-109 ], Menorca [ 810-II-910 ], Pallars [ 810-II-910 ], Ribagorça [ 810-II-910 ]) Peu o columna per sostenir una candela o espelma [ 1650-263 ] [ 2264-65 ] Palmatòria [ 1022-237 ] (Esparreguera [ 1022-237 ]) N'hi ha de dos tipus [ 1650-263 ] L'un, té el p eu en forma de casquet esfèric i tija vertical motllurada, amb buidat superior per poder allotjar-hi una espelma [ 102 ]; enverni ssat de color vermell i decorat amb llanterna [ 21 ] o esquitxat de groc [ 102 ] ( [ 21 ] [ 102 ] , Castellciutat [ 1650-263 ], Figueres [ 1650-263 ] ) Un altre tipus és format per un plat, amb el canó de posar la candela centrat i una nansa lateral ( [ 1650-263 ], Piera [ 1650-263 ], d'Urgell [ 1650-263 ], Tortosa [ 1650-263 ], Verdú [ 1650-263 ]) A Mallorca es diu més concretament candeler o candelero del candelabre, o sia el canelobre de diverses branques [ 810-II-910 ] Les pageses hi posen els ciris en els monuments de Setmana Santa ( [ 1341-215 ]) Prod. a: Biar [ 729-109 ]; [ 4-140 ] [ 60-18 ] [ 95-6-x ] [ 102 ] [ 1341-215 ], palmatòria segons [ 21 ] [ 95-5-x ]; Castellciutat [ 1650-263 ], Esparreguera [ 1022-237 ] [ 1728-71 ,72 ] , Figueres [ 1650- 262, 263 ], Piera [ 1650-263 ], d'Urgell [ 1650-263 ], Tortosa [ 1650-263 ], Verdú [ 1650-263 ] Denominacions segons la mida: de 6 la peça ( [ 95-5-x ]).

“ [...] III candelers [...] ” (inv. Bagà ?, 1346) [ 186-II-258 ].

“Com enfitada / sola çopàs / e’s menejàs / lo candeler [...] / caych la canela, / feu be la vela” (Roig, Jaume: Spill , 1401-1478) [ 810-II-910 ].

"un candeler y un canelobre blanch y obre de Pisa" (inv. Puigpunyent, 1566) [ 1568-111 ].

“Un candeler en forma de capell del Pare-Etern” (Alcover, Antoni Ma.: Contarelles d’En Jordi des Recó , Ciutat de Mallorca, 1915, p. 151) [ 810-II-910 ].

| 2 candeler Capsa per guardar candeles o espelmes [ 2264-65 ].

candelera f . Candeler [ 0 ].

"Item duas candaleras longas [...] " (inv. castell de Peratallada, final s. XIV) [ 1454-49 ].

candelero m . Cast. per candeler .

“Per vuit candeleros de iglesia” ( Catalunya, 1558) [ 1037-583 ].

“Hollers, y Gerrers [...] Un candelero , 5 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].

" Candeleros " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].

" Candeleros : 6 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" Candaleros de terra y bassins plans, so és, tres grans y tres mitjans" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

"Item, sis candeleros de terrissa, usats." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-80 ].

“CANDELÈRO. s. m. Candelero . Candelabrum.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

candidera f .

"Prench sucra clarificat, poso·l a pèndrer punt y, en lo entretant, baix acomodant aquellas talladas de caravasa dintre la candidera ab la deguda forma [...] Se prenen las fruitas, que sian ben aixutas, y se arreglan bé en la candidera [...] " (Manresa, receptari de pastisseria de 1844) [ 1824-29 ,46 ].

càndil m . Espècie de botilla o càntir aplanat [ 810-II-912 ] (Algaida [ 810-II-912 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]; Randa [ 810-II-912 ]).

candiota f . Gerra empegada per dins, que servia per tenir-hi vi o oli [ 810-II-912 ] Mena de gerra antiga, amb aixeta [ 811-II-77 ].

“ candiota . s. f. ant. especie de gerra. Candiota . Cadus cretensis.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ candiota [...] Gerra en la qual s’hi posa vi ó altres licors pera portarlos de una part á altra. Candiota .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-287 ].

candre m . Cànter (Vall d’Àneu [ 810-II-913 ]).

canella f . Eixidor del cossi bugader (Altea, on també en diuen uix [ 1366-7 ]).

canelobre m . i les formes canalobre i canolobre V. tb. candalobre , candelabre , candeler , candelero [ 70-113 ] Candeler apte per a moltes candeles [ 1650-263 ] A Barcelona, l’últim terç segle XV, un canelobre gran de pisa tenia un preu d’11 diners [ 2360-71 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], (obra vermella) [ 60-19 ] [ 71-II-988 ] [ 351 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ].

“ [...] I canalobre [...] ” (inv. Bagà, 1365) [ 186-II-261 ].

“ [...] in coquina dos canelobres bons, un cresol [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].

“ [...] dos canalobres [...] ” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-179 ].

" canalobre de terra corredis sotil" (inv. Barcelona, 1451) [ 1880-330 ].

“Ítem, un canalobre de terra.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1075 ].

"8 dotzenes coladors, perfumadors, canelobres , copetes i torradors de 2 sous i mig dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].

"un candeler y un canelobre blanch y obre de Pisa" (inv. Puigpunyent, 1566) [ 1568-111 ].

" Canalobres " (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].

“CANALOBRE. s. m. ant. V. Candelero.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

canet m . Ferret ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]).

cangiló m . Cast. Catúfol [ 0 ].

“ cangiló . s. m. ant. V. Catúfol.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ cangiló . m. ant. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-288 ].

canilla f .

“2 g. canylles a raó de 1 sou 2 [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].

canó m .

| 1 canó V. tb. baixant , boquera , canonada , canut , canyeria , canyó , canyuelo , fillol , fillola , filosa , fiol, fiola , tub , tubo Peça de ceràmica, metall, formigó, fibrociment, plàstic, etc., que per addició successiva, forma una canonada . Les canonades dels habitatges serveixen per conduir les aigües netes o brutes que s'hi generen fins al clavegueram públic, la cisterna, la fossa sèptica o el pou mort [ 6-75,76-76 ] Peça de forma tubular que, juntament amb altres de similars, serveix per a la conducció d’aigua o d’altre fluid [ 70-113 ] [ 810-II-919 ] [ 2264-65 ] (Barcelona [ 0 ] , Bellver de Cerdanya [ 6-56-24 ], Esparreguera [ 1022-237 ], Mallorca [ 1059-219 ], Verdú [ 6-46-35 ]).

Prod. a: Barcelona [ 6-71-15 ] [ 1650-255 ] [ 2079-81 ] ; Sarrià, Barcelona [ 1650-255 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-56-24 ], (obra vermella) [ 6-23-35 ] [ 351 ]; (obra negra), on n’hi ha en ús a l’obrador de Lluís Cornellà, el qual no recorda haver-ne fet mai per vendre [ 6-47-43 ] [ 6-75,76-76 ] ; Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-38 ], Esparreguera [ 1022-237 ], Figueres [ 8-91 ] [ 1650-255 ] , l'Hospitalet de Llobregat [ 68-23,34 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Paterna [ 2264-96 ], Sabadell [ 808 ] , Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal i Gurri) [ 6-44-28 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ], Torredembarra [ 4-147 ] [ 1650-255 ] , Vila ca del Penedès [ 38-179 ].

Denominacions segons el diàmetre exterior :

a ) Barcelona: de mina [ 810-II-919 ], més de 28,5 cm de di àmetre [ 6-75,76-76 ]

de cos [ 810-II-919 ] , de 24 a 28,5 cm de diàmetre ext. [ 6-75,76-76 ]

de cuixa [ 810-II-919 ] , de 19,3 a 24 cm [ 6-75,76-76 ]

de peu , entre 16,2 i 19,3 cm de diàmetre exterior [ 6-75,76-76 ]

de cama [ 810-II-919 ] o de mig peu , de 13,4 a 16,2 cm [ 6-75,76-76 ]

de braç [ 810-II-919 ] gran , d'11 a 13,4 cm [ 6-75,76-76 ]

de bras xic , entre 9 i 11 cm de diàmetre exterior [ 6-75,76-76 ]

de Tarragona o caputxí gran , de 7,5 a 9 cm [ 6-75,76-76 ]

caputxí [ 810-II-919 ] o caputxí petit , de 6,3 a 7,5 cm [ 6-75,76-76 ]

d’estaca [ 810-II-919 ] , de 6,3 cm de diàmetre o inferior [ 6-75,76-76 ]

b ) : de mina [ 810-II-919 ]

de cos [ 810-II-919 ]

de cuixa [ 810-II-919 ]

de cama [ 810-II-919 ]

de braç [ 810-II-919 ]

caputxí [ 810-II-919 ]

d’estaca [ 810-II-919 ]

c ) Esparreguera: de cos ample [ 1022-237 ]

de cos [ 1022-237 ]

de cuixa [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]

de cama gran [ 1022-237 ]

de cama mitjà [ 1022-237 ]

de cama petita [ 1022-237 ]

de peu [ 2261-252 ]

de peu gran [ 1022-237 ]

de peu mitjà [ 1022-237 ]

de peu petit [ 1022-237 ]

de braç gran [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]

de braç mitjà [ 1022-237 ]

de braç petit , de 7-8 cm de diàmetre [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]

de “munyeca” [ 1022-237 ]

de caputxí [ 2261-252 ]

d’estaca [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]

d ) Esplugues de Llobregat: de mina , de 30 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de cos , de 27 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de cuixa , de 21 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de peu , de 17,5 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de cama , de 15,5 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de braç gran , de 12 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de braç petit , de 10 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

de Tarragona , de 8 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

caputxí , de 7 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

estaca , de 5,5 cm de diàmetre [ 2339-46 ]

e ) Mallorca: de sou o d’un sou [ 810-II-919 ], el de Ø 13 cm [ 824 ]

de vuit diners , el d’11 cm de diàmetre [ 824 ]

de cisterna [ 810-II-919 ], el de 8 cm de diàmetre [ 824 ]

bastard [ 810-II-919 ], el de 7 cm de diàmetre [ 824 ]

bavarès [ 810-II-919 ], el de 4 cm de diàmetre [ 824 ]

d’un real [ 810-II-919 ]

f ) Sant Celoni: de cos , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]

de cuixa , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]

de braç , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]

caputxí , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]

g ) Torredembarra: de cuixa [ 100-II-58 ]

de mig braç [ 100-II-58 ]

caputxí [ 100-II-58 ]

d’estaca [ 100-II-58 ]

h ) Altres: de cuixa de 5/4 , entre els canons de cuixa i els de peu [ 6-75,76-76 ]

de braç , entre els de cama i els de braç gran [ 6-75,76-76 ]

“Item pagam an Mercader gerrer per CCC canons pochs que compram a ops de la cequia de l’aygua que feem fer qui vendra al casteyl a ij diners per cano L. sous. Item per C xx canons grossos que compram a obs de la dita rao a iiij diners per cano [...] Item per x iiij canals a v iij diners per canal [...] per C v iij quortans de oli que compram a ops de fer sollacha a ops dels canons a metre en que vendra la aygua al casteyl [...] ” (llibre d’obra del castell de l’Almudaina, Mallorca, 1309) [ 1117-263 ].

“Per la obra de Sineu [...] pagam am Mercader per v. dozenes de canals. Item per iii. dozenas de canons : i ll. ii s. vi d.” (Mallorca, 1316) [ 922-123 ].

“ [...] per guardar lo canó de l’aygua qui va a la Vila de Vayls [...] “ (Mallorca, 1374) [ 3027-307 ].

" [...] que los canons per los quals la dita ayga decorre [...] " (Vilafranca del Penedès, 1384) [ 1453-391 ].

“Item sex duodenas canonorum aque, sortis octo denariorum pro qualibet pecia. / Item sex duodenas canonorum parvorum aque, sortis sex denariorum pro qualibet pecia [...] Item unam duodenam et mediam canonorum aque, sortis maioris.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

“Encara dehim que null hom no puxa passar ayguas per tramujas, ne per canons , ne per canals de teulas, ne per canals de ollers en paret mitgera menys de voluntat de son vehí.” (Ordinació 5 d'en Sanctacília, Barcelona, primera meitat segle XIV) [ 955-377 ] [ 1896 ].

“Item, costaren dos canons de terra, los quals compre per ops de la aygua la qual va al palau del senyor Rey, per ço com si eren tranquats” (Barcelona, 1404) [ 1226-347 ].

“costaren .XI. canons de terra qui serviren als forats ala hon pengen los canalobres que lo senyor Rey ha dats a ” (Barcelona, 1405) [ 1226-346 ].

“Coneixeran tots que jo Johan Fortea de Trayguera, maestre de obra de terra, confés haver hauts [...] cinchcents cinchquanta sols per rahó dels canons qui havets fets [...] “ (Traiguera, 1409) [ 2369-30 ].

"Diluns a V del dit mes [ de juliol] comprí [...] sis canons per adobar laygo qui costaren quatre sous [...] " ( Llibre de dades e rebudes , Cartoixa de Valldemossa, 1428) [ 1522-40 ].

“per .XXXII. canons de bras [...] per .CVII. canons de mig peu .” (Barcelona, 1431) [ 1226-346 ].

“Item an Johan borras jarrer per XIII canons de mig peu a raó de VIII dr. la peça, VIII sous VIII diners e per VIIII canons de bras a raó de VI diners la peça [...] “(llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1435) [ 1756-307 ].

“ [...] 64 canones ad operis fontium [...] ” (gerrer Joan Bonany, Barcelona, 1458) [ 955-377 ].

"dotze canons de terra, grossos, nous , per portar aigua" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-39 ].

" [...] sis dotzenes de canons de terra molt amples [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1514) [ 1503-I-187 ].

"tretze canons de terra entre grans i xics" (inv. Puigpunyent, 1519) [ 1568-92 ].

" canons de canó" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1530) [ 642-378 ].

“ [...] he donat 6 [sous] a mestre Miquel Frigola oller per los canons de la bescambra [. ..] ” ( Arxiu Comarcal del Baix Empordà , Llibre del clavari de Palamós, 1/6/1566).

" Canons de bras" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].

“Que hom no puxa encastar en paret mitgera canons ” ( Pragmaticas y altres Drets de Catalunya , 1585) [ 810-IV-856 ].

"un oubi de terra per fer canons " (inv. Felanitx, 1585) [ 1522-40 ].

" Canons de bras / Canons de cuixa" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

" canons de cuxa", " canons de bras" (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-337 ].

" [...] dos canons fets de terra cuyta, o fets de dos teulas, la vna contra la altra [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-149v ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un canó de cuixa , 2 sous 6 diners.

Y si es ab colsada, ò fillola, 4 sous.

Un canó de mitg peu , 2 sous.

Y si es ab colsada, ò fillola, 3 sous 6 diners.

Un canó de bras , 1 sou 4 diners.

Y si es ab colsada, ò fillola, 2 sous.

Un canó de estaca , 10 diners.

Y si es ab colsada, ò fillola, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277,278 ] [ 111-65,66 ].

“ Canò . Hæc Fistula, æ. Hic Tubus, bi. Petit canò, canonet . Hic Tubulus, li. Canons de terra, que se encaixan lo hu dins del altre [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-125 ].

" canons " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].

" Canons de estaca, a 8 sous dotzena / Canons de surtidor, a 5 sous dotzena / Canons de bras, a 9 sous dotzena / Canons de cuxa , a 16 sous dotzena / Canons de mitg peu, a 16 sous dotzena [...] Canons de caputxí, a 16 sous dotzena" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

" Canons de mitg peu: 1 sou 10 diners cada peça / Canons de caputxi, 1 sou 3 diners cada peça / Canons de caputxi envarnisats, 20 sous la dotzena / Canons de cuxa ÿ saladoras, 1 sou 3 diners cada peça / Canons de bras, 9 diners / Canons de bras envernissats, 1 sou 3 diners / Canons de astaca, 7 diners / Canons de sortidor, 4 diners cada peça" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].

" [...] assentant carenas verdas, canals, canons , y han de ésser de obra cuyta [...] La tuesa lineal de carenas verdas, canals, tortugas y canons posats en obra: 1 lliura 14 diners " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-186,189 ].

"Item, per saxanta dos canons per la teulada a rahó de deu diners quiscun [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].

" Canons de peu [...] Canons de bras [...] Canons de cuxa / Canons de peu / Canons de mitg peu / Canons de bras / Canons de caputxí / Canons de astaca / Canons de sortidor [...] Canons mes grans que canó de cuxa " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].

"Ittem tres dotsenes de canons de bras sens vernis . / Ittem quatre dotsenes de canons de cuixa envernisats per dins [...] Ittem vint canons de mitg peu. / Ittem trenta canons de capuchi [...] Ittem dos dotsenes de canons de estaca. / Ittem una dotsena de canons de sortidor [...] Ittem una parada de trenta canons de cuixa ab diferents altres peces inutils per ser romputs." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

“ [...] 16 dotzenas y mitja Trompetas, canons mitjans y petits [...] los canons del sol devall del forn [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-142 ].

"Item dotse canons de bras un de doble y dos canons grans colsats [...] " (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-381 ].

“ [...] alguns canons de terra y una sort de terrissa [...] “ (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f77v ].

"Item nou canons de terra de fer canonada." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-221 ].

“CANÓ, per canonadas ó aqueductos. Caño . Tubus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

"Vuitanta tres canons de cuixa de dos pams á dos rals un [...] Trenta vuit canons de cuixa á un ral cada un [...] Tres cents divuit canons de caputxí grans á deu rals dotsena. / Cuarant set canons de bras curt á sinch rals disset maravedisos dotsena. / Seixanta un canó de estaca á sinch rals dotsena. / Noranta dos canons de caputxí petits a sís rals dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

"Caños de 2 palmos hechos al ciento.

Id. " mina " 100 reales

Id. " cos " 80 "

Id. " cuixa " 40 "

Id. " pié " 36 "

Id. " cama " 32 "

Id. " brazo " 24 "

Id. " caputxí grande " 20 "

Id. " caputxí " 18 "

Id. " estaca " 14 "

Id. " palmo y medio

Id. " cos " 50 "

Id. " cuixa de 5/4 " 20 "

Id. " pié " 24 "

Id. " cama " 20 "

Id. " brazo grande " 18 "

Id. " brazo pequeño " 16 "

Id. " estaca y surtidor " 12 " "

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

“Alfarería [...] Tubo de Estaca, longitud 0,25, diámetro 0,04, precio 0,12 pts.

“ Caputxí “ 0,27 “ 0,05 “ .

“ Bras petit “ 0,29 “ 0,09 “ 0,22 pts.

“ Bras gran “ 0,29 “ 0,10 “ .

“ Mitx peu “ 0,31 “ 0,13 “ 0,25 pts.

“ Peu “ 0,31 “ 0,15 “ 0,32 pts.

“ Cuixa “ 0,25 “ 0,17 “ 0,25 pts.

“ Cos “ 0,25 “ 0,23 “ .”

(Barcelona, tarifes de 1899 i 1900) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].

" canons de bras, llarchs / canons de peu / canons de mitg peu / canons de bras / canons de cos / canons de cos gran / canons de cuxa / canons de estaca / canons caputxins / canons de surtidor" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].

“Tubos vidriados por dentro solamente, con enchufe interior: Tubo de Estaca, [...] Caputxí, [...] Tarragona, [...] Bras xic, [...] Bras gran, [...] Cama, [...] Peu, [...] Cuixa, [...] Cos, [...] Mina, [...] Con enchufe exterior: Tubo de Tarragona, 8 x , uno . / Bras xic, 10 x , uno . / Bras gran, 12 x , uno . / Cama, 15,5 x , uno . / Cuixa, 21 x , uno [...] ” ( Barcelona, tarifa de 1925) [ 130-1925-5 ].

| 2 canó Peça auxiliar per a la col·locació de les peces crues dins del forn [ 0 ].

“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] los farrets, planos, tovas y canons , tarros per courer xícaras: val dos lliuras, deu sous.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].

| 3 canó Part d'un coronament de teulada [ 0 ].

"Ittem set poms grans ab ses carabasses, y canó envernisat de vert. / Ittem dos poms xichs ab ses carabases, y canons corresponents envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

| canó de cisterna

“per quatre canons de sisterna ” (doc. a. 1495) [ 1226-346 ].

"En los Porxos [...] Item quatorse Canons de sisterna ." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].

| canó amb colzada o canó colzat ( [ 810-II-919 ]) V. tb. colze , colzat Peça tubular en corba o angle, que serveix per formar canvis de direcció en una canonada [ 6-75,76- 76, 77 ] El que forma col zada o angle més o menys obert ( [ 810-II-919 ]) Prod. a: [ 1556-700 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un canó de cuixa, 2 sous 6 diners.

Y si es ab colsada , ò fillola, 4 sous.

Un canó de mitg peu, 2 sous.

Y si es ab colsada , ò fillola, 3 sous 6 diners.

Un canó de bras, 1 sou 4 diners.

Y si es ab colsada , ò fillola, 2 sous.

Un canó de estaca, 10 diners.

Y si es ab colsada , ò fillola, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277,278 ] [ 111-65,66 ].

" canó colzat " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].

"Ittem sis canons colsats , y dos calses casi inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].

"Item dotse canons de bras un de doble y dos canons grans colsats [...] " (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-381 ].

“ [...] deberán colocarse a trechos en la espresada cubierta caños acodillados, vulgo canons colsats , para la ventilación del maderage de modo que no se dé entrada á las aguas pluviales.” (el Masnou, 1844) [ 781-44 ].

"Vuitanta set canons calsats [ sic ] de bras y de totas clases á un rals y diset maravedísos un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].

| canó amb fillola o canó fiolat Peça accessòria que serveix per empalmar una canonada de petita secció a la canonada principal [ 6-75,76-77 ] El que duu adossat un altre de més petit [ 810-II-919 ] Prod. a: Barcelona [ 1556-700 ] [ 2079-81 ], Torredembarra [ 1650-255 ] .

“Hollers, y Gerrers [...]

Un canó de cuixa, 2 sous 6 diners.

Y si es ab colsada, ò fillola , 4 sous.

Un canó de mitg peu, 2 sous.

Y si es ab colsada, ò fillola , 3 sous 6 diners.

Un canó de bras, 1 sou 4 diners.

Y si es ab colsada, ò fillola , 2 sous.

Un canó de estaca, 10 diners.

Y si es ab colsada, ò fillola , 1 sou 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277,278 ] [ 111-65,66 ].

| canó de privada

“Item duas duodenas canonorum de privade .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].

| canó (Sant Joan Despí [ 824 ]), canó de xemeneia [ 813-81 ] [ 1030-6.16 ] V. tb. fumeral Peça de ceràmica en forma de prisma de base rectangular, amb l’interior buit, que, per agregació, serveix per construir xemeneies [ 0 ].

“ [...] e ffer lo canó de la ximeneya [...] ” (llibre de comptes, Sant Boi de Llobregat, 1490) [ 1314-161 ].

canolobre m . V. c an e lobre .

canonada f .

| 1 canonada V. tb. cadufada , canonat Conjunt de canons units pels extrems que, juntament amb d’altres peces accessòries tals com colzes i calces, formen una conduc ció d’aigua o d’altres líquids [ 810-II-920 ] (Reus [ 48-I-136 ]).

“CANONADA. s. f. aqueducto. Cañeria , encañado . Aquaeductus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

| 2 canonada Canó [ 2264-65 ] [ 2337-60 ] Prod. a: Agost [ 2337-6 0 ] , Blanes [ 24 ], Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], el Vendrell [ 1463- 235, 236 ].

| canonada de pica (Mallorca [ 1059-219 ]) Prod. a: Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].

canoner canoner a m . i f . A les fàbriques de terrissa, qui s'ocupa de fer els canons [ 811-II-83 ].

canonet m . Dim. de canó [ 810-II-921 ] Canó [ 2000-296 ] .

cansatadilla f . Ceràmica? [ 0 ].

"Per posà dins sis cansatadilles [...] Se posen dins cada cansatadilla primé un sostre de cuysot [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-132 ].

càntar m . Vas grec en forma de copa muntada damunt un peu alt, amb dues nanses llargues que sobresurten de la vora [ 1070-331 ].

càntara f . V. càntera [ 810-II-927 ].

cantareleta f . V. canterelleta .

cantarell m . V. canterell [ 810-II-927 ].

cantarella f . V. canterella [ 810-II-927 ].

cantareller m . V. cantereller .

cantarelleta f . V. canterelleta .

cantarer m . V. canterer .

cantareta f . V. cantereta .

cantariller m . V. canteriller .

cantarilló m . V. canterilló .

cànter m . i les varietats formals: cant , càntar , cante , càntre , quànter . V. tb. alcalla , candre , canteret , càntir .

| 1 cànter V. tb. botella Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Cànter s’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].

Esments de tipologia no prou definida :

“ [...] Iª tenaylla, II càntes de terra [...] Ítem, II càntes de terra.“ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-361,364 ].

“Ítem, Iª panistra ab IIII càntes de terra [...] e I cedril de terra [...] “(inv. Lleida, 1345) [ 2901-365 ].

“III cantes de terra. [...] Ítem, I cànter [...] II ds.” (inv. i encant, Lleida, 1348) [ 2901-379 ,382 ].

“En la cuyna [...] dos cantes de terra de tenir ayga.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].

" [...] ab la present volem, provehim e ordenam que algun hom o altre qualsevol persona, de qualsevol condició, ley o estament sia, del loch de Manizes, no gos d'aquí avant pendre tests alguns en les olleries de Paterna, de gerres, ni de quànters , ni de qualsevol obra altra [...] " (ordinació del 1385) [ 2253-31 ].

“Ítem, un cànter de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901- 466 ].

“Ítem, dos cànters , I negre e I vermeyl [...] IX drs. bar.” (encant Lleida, 1387) [ 2901- 481 ].

“item dos cánters verts de barcelona.” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].

" i cànter de terra vert" (València, 1405) [ 2253-19 ].

“Un cànter sense broc” (inv. Barcelona, 1406) [ 955-392 ].

“Item un canter de Barcelona.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-134 ].

“ [...] un cante anssat [...] un banch hon stan los cantes [...] .i. cante olier [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

“Item en la casa del celler [...] un canter de terra d obra de Barchinona [...] en lo celleret [...] un canter de terra vert [...] Item en la casa de l oli [...] un canter olier [...] Item un canter de terra [...] Item . i . canter de terra ple d oli [...] Item canteret de terra ple d oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137,139,140,150,152 ].

“Item I cànter on ha mel rosat colat [...] Item I cànter de terra, on ha nous confites de mel [...] Item I canteret de mel rosat [ pàssim cànter ] ” (inv. d' apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].

“Item .I. canter de terra ple d oli.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-150 ].

“ [...] in coquina dicti Castri [...] tres cantes aygadés [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].

“Compri vn canter de terra per obs del castell costa: xiii diners.” (llibre de despeses del castell templer de Vallfogona, 1416) [ 1037-565 ].

"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum, ço és, cànters , olles, terrassos e altres fraschas de terra trenchats, costaren a raó de XII diners per somada [...] " (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 70-64 ] [ 1756-311 ].

“comprí sinch somades de frentum per les voltes de les capelles, so es, cantes petits, olles , mortes, e altres coses de terra, qui posades a , costaren V sous VI” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1420) [ 1756-316 ].

“Un quanter ple de vi blanch.” (inv. d’Urgell, 1420) [ 972-477 ].

" ii cànters de terra verts" (València, 1425) [ 2253-19 ].

“It. II quánters de terra.” (inv. Vic, 1427) [ 824-VI-268 ].

“It. un cánter de terra en que ha un poch de mel” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824 ].

“ [...] per preu de cinquanta gerres olieres cascarrades [...] per preu de set dotzenes e dos canters [...] per preu de deesat gerres grans e miganceres [...] per preu de XXXV gerres olieres sanceres [...] per obs de arresar los carcanyols de les voltes del palau del dit Reyal” (Paterna, 1434) [ 1318-643 ].

"Item -I- banchota e –I- cànter de terra [...] Item -I- cànter de terra ." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-283 ,284 ].

“ [...] una taula de tinell gran, en lo qual poden star canters .” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-274 ].

“Ítem, dimarts, a VIII [de novembre de 1441] [...] Ítem II cantes Is V [...] a XVIII de abril mil CCCXLI [...] Ítem pesa lo cànter vey XV lliures [...] ” [ 166-75,188 ].

“ [...] dotze cànters de aram [...] cantes trencats en que stà diversitat de legums.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284,285 ].

“ [...] una dotzena de cantes grans per a portar aygua, a rahó de un sou la peça . xii . s.” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1443) [ 1143-125 ].

“Ítem costen en Leyda quatre cantes de terra . ii . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-139 ].

“Dos cànter de terra de tenir aigua / Un cànter de terra en que estava sal [...] Dos cànters de terra verds [...] Un cànter de terra gran amb dues nanses, verd [...] gerretes o cànters [...] ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-392 ].

“Item, un càntar per pohar al pou, sotil.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].

“Item hun cànter de aram [...] Item hun cànter de terra [...] Item obra de terra librells cànters ollas.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-152 ].

"Item en lo celler [...] Item cànters , porrons, embuts de poca valor." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].

"j. olla o cànter ab morques." (inv. Reus, 1458) [ 1428-126 ].

“Un cànter de terra per tenir mel [...] Un cànter de terra ab sa nansa, envernissat [...] Un cànter o gerra de terra ab dues nanses, envernissat” (inv. Rubí, 1460) [ 955-392 ].

“Item, I cànter de terra e una corbela.” (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-378 ].

“hun cànter poquet ab unes poques de olives [...] sinch cànters en los quals ha diverses olis [...] ” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449 ].

“Ítem, tres cànters de terra negra.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1027 ].

“Ítem, hun quànter negre [...] per tres diners [...] “ (encant Lleida, 1463) [ 2901-1019 ].

“ [...] un cànter e una tassa d’aram, grans [...] Item un cànter ple de prunes e altre canter ple de legum [...] ” (inv. de Lillet, 1463) [ 186-I-456,457 ].

“Ítem, quatre quantes de terra, tres negres e hun roig.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1080 ].

“ [...] vuit cànters envernissats, grans [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].

"Item hun canter enverniçat." (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].

" [...] dos cantes de terra petits" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].

"un cànter de terra negra ab un parell de almuts de sal" (inv. Fornalutx, 1484) [ 1522-40 ].

"un cànter de terra negra per tenir olives" (inv. Sóller, 1484) [ 1522-40 ].

“Item, dos cànters de terre.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-445 ].

" [...] huyt sous e son per dos dotzenes de canters que de mi compras [...] " (Vila-real, Plana Baixa, 1486) [ 1845-210 ].

“Item quatre quante [r] s de aygua” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-133 ].

“Galina perduda e canter trencat” (Anònim: Lo libre de tres , núm. 84; segles XIV o XV) [ 810-II-930 ].

“ cánter de terra ab unes poques faves” (inv. Santa Coloma de Queralt, s. XV) [ 824 ].

“ [...] messes en un canter e pux mit en lo canter tanta de orina de fadrins [...]” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-419 ].

" Canters de 1 diner (a 9 sous la dotzena)" (inv. Simó Fajol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].

" Cànters negres de 2 sous / Cànters negres de tres malles / Cànters negres de diner" (inv. Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, d'obra rebuda d'un gerrer de Barcelona, 1501) [ 2079-87 ].

“Item per dos cantes e librelles per la cuyna de la companya.” (Llibre de comptes del Monestir de Montalegre, 1503 a 1531) [ 110-188 ].

“Ítem, hun cànter negre, sportelat.” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1425 ].

“ [...] un cànter de aram sotil. Item, dos cantes de terra [...] ” (inv. de Lillet, 1506) [ 186-II-268 ].

"Item un cànter mig de peres confites / Item un altre cànter en què ha circa VIII lliures de tinta [...] Item un càntar ab se serpellera de spart ab circa de VIII lliures de mel [...] Item un quanter ab lavor de caparas [...] Item altre càntar en què ha II almuts de lavor de carabasins" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-255,268 ].

“Ítem un cànter negre e I de verd.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-288 ].

"un cànter de terra cobert de verduc" (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-40 ].

“Dos cànters negres esbrocalats” (inv. , 1517) [ 824-III-237 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra primo los canters grosos de oli y de vi no valguen sino quatre diners lo canter . / Item los canters pera seruir en casa que fan en la dotzena vint y quatre no valga cascu sino dos diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

“Un canter de terra ab confitura, cubert de spart.” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].

“ cànters de dos” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

" Cànters de compte de dues nanses: 9 sous 2 diners / Cànters de tres per dos: 6 sous 8 diners / Cànters de cireres: 2 sous 11 diners" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].

"Item dos cantes molt vells" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].

“Ítem, un cànter negre.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1663 ].

“Ítem, un cànter roig. / Ítem, dos cantes negres, oliés.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1719 ].

“Ítem, quatre cànters de terra, dos negres y dos blanchs.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].

“Ítem, un cànter negre [...] per quatre diners.” (encant Lleida, 1562) [ 2901-1838 ].

“ [...] los cánters purs a rahó de huit sols la dotzena [...] ” (tarifa germans Micó, terrissers de Paterna, 1573) [ 1015-113 ] [ 1738-311 ].

“Mes dos cantis plens de mel [...] Mes un quanter ple de llegums.” (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-339 ] [ 1828-401 ].

“ [...] he pagats a toni pous per poalls y canters [...] he pagats a toni pous per tans poalls y cantres que li prengueren [...] ” (AHCB, Llibre del clavari, Palamós, 24/7/1577 i 17/5/1578).

"Més dos cànters per a tenir tinta en la rebotiga." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-123 ].

“ [...] cànters de terra. Moltes olles, scudelles, cubertores.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].

" Cànters negres mitjans [...] Cànters de terra grans" (inv. Pau Matíes Casassús, escudeller de Barcelona, 1583) [ 2079-86 ].

“Ítem avem pagat per dos cantes grans, setze diners [...] per dotze cantes grans, dotze sous.” (llibre de comptes de l’ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-118,119 ].

“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters , llebrelles, gerretes, pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa; els cànters a 9 sols dotzena [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].

"En la ayguera / primo, un canter de terra y un de aram" (inv. Olius, Solsonès, 1593) [ 1727-51 ].

"En la axida [...] Item setse canters de terra negra petits [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].

“ [...] gibrella de pasta de mig canter , sis dinés per cada pessa de la dita obra [...] per quiscun cànter sbroquellat de ferias que·s puguem embatumar y del que serà sols fer en compte de cànter bo tres dinés per cada hu, y així mateix per cada celló gran y petit y lo cànter fet en dos parts, a rahó de dos dinés per cada hu [...] “ (Verdú, 1615) [ 2351-30 ].

" Cànters i bacins envernissats de 7,5 sous la dotzena (els uns amb els altres) [...] Cànters més petits, de 5 sous la dotzena" (inv. de botiga, obra feta per Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].

" [...] set platas obra blanca ÿ dos dotsenas de scudellas de orella dos canters terra negra." (inv. Mataró, 1625) [ 1812-257 ].

"Item tres canters grans de terra envernissats." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-259 ].

"Item quatre canters de terra negre de [...] " (inv. Mataró, 1636) [ 1812-228 ].

" Cantes envernisats petits" (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“En la cuyna [...] tres cantes e un sello tot de terra [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

"Ítem fas data de 2 lliures 4 sous i 4 he pagat a Joan Grau canterer és a saber 1 lliura setse sous per dos cafisos de cals viva 18 lo cafís i los 8 sous 4 per sinch cànters [...] a vint diners lo canter ." (llibre d'obra de , Lleida, 1663) [ 1572-404 ].

" cànter " (a inv. de Talarn, entre el 1677 i el 1741) [ 1655-283 ].

“ Canter . Hæc Hydria, æ. Hic Guttus, i. Hæc Vrna, æ. Hæc Situla, æ. Hic Situlus, li. Hic Vrceus, ei. Petit canter, canteret [...] Lloch de tenir los canters . Hoc Vrnarium, rij.” (Barcelona, 1696) [ 1074-127 ].

“En la cuÿna [...] una sort de plats de foch plats y platas de pisa canters de terra tot usat” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Sentmenat, 1703).

" [...] alli trobareu vn Home ab vn cantér daygua en la ma." (edició 1704) [ 2168-A2 ].

“It dos canters de terra usats” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Pau Planes, Santa Perpètua de Mogoda, 1705).

“It un cantar usat” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Domènec Bruguera, Sabadell, 1705).

“I canti d’aram petit [...] I cànter i 4 plats 4 ss.” (Santuari del Paller, Bagà, 1751-1796) [ 186-II-274 ].

“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sinch cànters de pisa.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].

“ Obra de terra: [...] canters ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .

“En la sala [...] Item quatre canters y un selló de Verdu [...] Item quatre canters de terra de Tortosa [...] Tres cantirs y un sello de terra de Verdu [...] Item quinse canters y tres sellons de terra de Verdu [...] ” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-277,279 ].

“Omplia una verge son cànter d’argila” (Jacint Verdaguer i Santaló: L’Atlàntida , 1877) [ 810-II-930 ].

"8 docenas cántaros de maitadella: 16 reales

10 id. id. media id.: 16 reales

12 id. id. ardit: 16 reales"

(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].

" [...] l'altre dia va trencar un cànter anant a buscar aigua [...] agafava un somer amb unes escaltrisses i duia quatre cànters d'aigua per al consum [...] " (Llitera, 1986) [ 1427-60,70 ].

| 2 cànter o càntir Recipient de terrissa, de metall o de vidre, amb una nansa al capdamunt i dos brocs de diferents gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet (Amposta [ 1623-65 ] , Balears [ 810-II-930 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-86 ]; Catalunya oriental [ 810-II-930 ], Mas de Barberans [ 1652-86 ], els Muntells [ 1652-86 ], el Poblenou del Delta [ 1652-86 ], Sant Carles de [ 1652-86 ], Santa Bàrbara [ 1652-86 ], Sapeira [ 1670-455 ]; les Ventalles, a Ulldecona [ 1652-86 ]) Càntir [ 70-113 ] [ 1070-332 ] Denominació medieval tant dels actuals càntir com cànter [ 2079-61 ] A Barcelona, s'usava cànter per denominar el càntir i el poal durant el segle XVI i bona part del XVII ; a final segle XVII, càntir substitueix a cànter clos o cànter obert [ 2079-97 ] Al segle XVII, cànter era sinònim de càntir [ 1491-137 ] Els exemplars més antics d’aquesta tipologia formal que s’han trobat a Catalunya , són de la segona meitat del segle XV [ 1491-137 ] .

"En la axida [...] Item setse canters de terra negra petits [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].

“ cánter . s. m. p. u. V. Canti.” [p. u. = poc usat] (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ selló . m. [...] ter. cánter .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-562 ].

“ canti . Canter .” (Barcelona, 1901) [ 110-72 ].

"Cánter, m., eyna o atuhell de terriça, d'eram, de llauna, de vidre, etc., estret del peu, ample del pit, ab un broch gran que serveix per omplir y un de petit que serveix per beure, y una nança al mig dels dos per portarlo. Sol posarshi aygua o alguns cops vi." (Barcelona, 1905) [ 811-II-87 ].

| 3 cànter V. tb. candre , càntera , canterac , canterella , canteret , cantereta , canterilleta , càntir , cantre , cantri , dorca , dorna , gerra , gerró Recipient de terrissa format per un cos que a la part superior central té un coll i una boca, amb una nansa a cada costat [ 70-113 ] (Catalunya occidental [ 810-II-930 ], Comtat [ 1823-193 ], [ 1774-79 ], [ 1855 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Mequinensa [ 1863-104 ] [ 1865-66 ], País Valencià [ 810-II-930 ], Peralta de [ 1038-57 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ]; Saidí, Baix Cinca [ 1810-58 ]; a tota [ 1775-I-252 ], Traiguera [ 1257-98 ], Ulldecona [ 1679-45 ]; Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) Denominació medieval tant dels actuals càntir com cànter [ 2079-61 ] Els cànters per a l'aigua no anaven envernissats [ 2079-60 ] Amb dues nanses, envernissat a l’interior i davantal, per mesurar vi ( [ 6-23-33 ]) A Tamarit de Llitera en feien de 5 mides, de capacitats: , , , i , el més petit, denominat cantereta (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Originàriament, càntir era una forma dialectal (xipella) per cànter [ 862-II-490 ] Al sud de Catalunya els cànters també s'usaven com a instruments de percussió en colpejar la boca amb el palmell de la mà, o bé, amb una espardenya [ 2058-23 ] Teules i cànters s'usaven com a acompanyament rítmic de les caramelles i d'altres rondalles (Priorat [ 2058-23 ], Ulldemolins [ 2058-23 ]) .

Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1891 ] , Albelda [ 0 ] , l' Alcora [ 8-116 ] [ 1204 ] [ 1653-111 ] [ 1891 ] , Alòs de Balaguer (Noguera) [ 2261-205 ], Alzira ( Ribera Alta ) [ 1204 ] [ 1729-141 ] , Areny de Noguera [ 0 ], Barcelona [ 19- 11, 12 ,23 ] [ 42-61 ] [ 47-101 ] [ 110-188 ] [ 1556-694 ] [ 2079-61 ] [ 3069-24,25 ] ; Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ] [ 2261-177 ] , on els decoraven amb sanefes d’òxid de ferro [ 31 ]; Betxí (Castelló) [ 1204 ] [ 1891 ] , Biar [ 729-109 ] [ 1204 ] [ 1891 ] , [ 6-23-33 ], Canals [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2264-277 ] , Castelló de Rugat o de les Gerres [ 1204 ] [ 1891 ] , probablement a Cocentaina (Comtat) [ 1823-182 ], Fraga [ 13-137 ] [ 2034-182 ] , (Montsià) [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 8-107 ] [ 13-4 ] [ 19-20 ] [ 31 ] [ 1099-19 ] [ 1855 ] , Ginestar [ 8-104 ] [ 31 ] , Horta de Sant Joan [ 1762- 43 ] ; Lleida (Segrià) [ 3-33 ] [ 4-139 ,149 ] [ 15-104,116 ] [ 19-20 ], semblant al de Tamarit peró amb la panxa més grossa i pesada, les nanses més angulades i insertades a la meitat del coll [ 15-104 ]; Llíria [ 8-119 ] [ 1204 ] [ 1891 ] ; Manises (Horta de València) [ 1204 ] [ 1370-I-35 ] [ 1891 ] , obra daurada [ 2083-57 ,279 ] ; Miravet, on fan diverses variants amb nom propi [ 4-148 ] ; Olocau del Rei [ 1204 ] [ 1891 ] , Onda [ 1204 ], Onil [ 1204 ] [ 1891 ] , Orba [ 265-52, 54, 113 ] [ 1204 ] [ 1823-196 ] [ 1891 ] [ 2192-35 ] , Paterna [ 6-84,85-5 ] [ 2012-224,236 ] (actualment , reproducció de models medievals) [ 1204 ], Petrer [ 1204 ] [ 1891 ] ; Pont de Suert [ 1650-239 ] , igual al d’Albelda [ 6-13-9 ] , copiat dels de Tamarit [ 1728-78 ] ; Potries [ 1152-17 ] [ 1698 ] , Reus [ 31 ] [ 139 ], Salàs [ 1650-239 ], Sax [ 1204 ] [ 1891 ] , Sogorb [ 8-118 ] [ 1204 ] [ 1891 ] , Tamarit de Llitera [ 1288 ], Tivenys [ 19- 9, 29 ] [ 2261-158 ] , Tortosa (Baix Ebre) ; Traiguera [ 8-114 ] [ 19-20 ] [ 727-55 ] [ 1204 ] [ 1257-98 ] [ 1729-124 ] [ 1891 ] [ 1987-110 ] [ 2264-280 ] [ 2368-194 ,197 ] ; ciutat de València [ 42-65 ], Verdú [ 4-139 ] [ 2351- 30 ] , el Villar (Serrans) [ 1891 ], Xaló [ 265-109 ], Xàtiva [ 2770-178 ], Xiva [ 1204 ] [ 1891 ] .

Denominacions segons la mida:

a ) A : gran o número 1 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], mitjà o número 2 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], menut o número 3 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ].

b ) A Traiguera: gros , canterella i canterilleta [ 8-114 ] [ 1729-124 ] ; cànter , canterella i canterelleta [ 1257-98 ] [ 2368-198 ] .

c ) A Benissanet: gran , d’uns 20-22 litres [ 31 ] , mitjà , d’uns 15 litres [ 31 ], canteret , d’uns 7-8 litres [ 31 ] i canteret de les nenes [ 31 ].

d ) Diversos: gran [ 121-20 ] mitjà [ 99-275 ] [ 111-63 ] de dos [ 47-101 ] petit o poc [ 121-20 ] [ 186-II-274 ].

Esments documentals:

“ [...] licenciam hedificandi et construendi unum furnum de cantaris et de ollis in parrochia Sancti Laurenti, in villa sarracenorum [...] ” (concessió reial a Pere de Santa Creu, Lleida, 1194) [ 1037-141 ] [ 1747-252 ].

" cànters , olles, teules i rajoles" [ortografia normalitzada] (Xàtiva, 1251) [ 2264-55 ].

“olle, cantari et quolibet opus terra [...] nullum pedaticum donent” (lleuda de València, 1271) [ 1055-116 ].

“Item tres ollam et unum canterum [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-40 ].

“Item carga de canters II diners. Item carga de olas, IIII diners.” (lleuda d’Alagón i Gallur, 1292) [ 1055-158 ].

" cànter " (Xivert, 1320) [ 2264-65 ].

“item un cánter ab oli de camamirla [...] item un cánter ab oli rosat.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].

“item un canter gran hon ha una pocha de mel [...] item un canter negre dins lo qual ha sal [...] item .i. canter de terra negre.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-612,613 ].

“Item es tengut hom de comprar canters a tenir aygua al dormitori [...] ” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XLVIr ].

“item dos cánters hi un terraç blanch, altre verd.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

" [...] de Pasqua a sant Miquel deuen se'n posar dos cànters , lo un al Cap del Palau y l'altre al davant la taula dels canonges e deuen los mudar a mig menjar." (Tortosa, 1350) [ 1889-481 ].

“Item II cantes de mel. III roves [...] Item II cànters de terra.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-43,59 ].

“Item III cántes buyts: I s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-128 ].

“Item in coquina dicti hospicii [...] Cinch canters de terra.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ] “Un canter [...] IIII. d. [...] Dos canters [...] IIII. d.” (íd. encant del 1374) [ 969-207 ].

"Item j. cove de cantes [...] Item j. cànter lonch ab j. quartà de lenties." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100,106 ].

“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].

En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven: 2 tipus de gerres vinaderes, de 10 i de 40 cànters de capacitat; 2 tipus de gerres olieres, unes “ad formam vel talliam fabricatis illarum que fuerunt vel fabricantur in civitatis Barchinone que vocantur quintarenques”, i les altres, “gerris olieris que solunt fieri et vel nominari de Valencie”; també feien “gerris que vocantur d’estibar, que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre”; i “ canters grans” [ 1409-353 ].

“ [...] sobre lo canterer de la dita sala trobe .III. canters .I. gran e dos pochs [...] atrobí en la cambra del senyor [...] I. canter ple de mel [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-20,23 ].

“Un cànter e ij. poals de terra no envernissats [...] En la cuyna [...] Una gerra o cànter de terra ab lexiu [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“item un cánter de terra de portar ayga” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].

“item dos cánters de terra, de tenir farina” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].

" cànter " (Morella, 1392) [ 2264-65 ].

"Item que olles, cànters e tota obra de terra [...] sien posades e descarregades en la plaça de les olles " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-45 ].

“Un cànter gran verd amb dues nanses” (inv. Barcelona, 1394) [ 955-392 ].

“item dos cánters de terra verts.” (inv. Barcelona, 1394) [ 1169-50 ].

“Ítem, IIII cànters de tenir aygua.” (inv. Lleida, 1398) [ 2901-656 ].

“Item dos cànters de terra, la .I. vert e l’altre blanch, per portar ayga.

[...] i. cànter de terra per tenir mel, lo qual sta en una senalla de Ciutat de Mallorca.

[...] i. cànter de terra per tenir mel, buyt.

i. altre cànter de terra vert, en que ha un poch de mel cuyta.

[...] dos cànters blanchs de terra.

[...] i cànter vert de terra en què ha algun poch de scorrim axarop de sucre.

[...] i. cànter de terra per portar aygua.

[...] i. cànter de terra ab dues nanses, tot buyt.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“item dos cánters de terra enverniçats.” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].

“Item un quanter de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-141 ].

“Un cànter d’aigua” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-227 ].

“Item un canter .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-6 ].

“ [...] en lo manjador foren trobades [...] un cànter gran vert ab dues nanses.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-175 ].

"Item un canter de terra envernissat de vert, ab duas nanses: VII." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-600 ].

“Ítem, miga dotzena de cantes negres, de terra. [...] Ítem, hun parell de cantes negres, de terra.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-875,884 ].

“Ítem, en lo rebost [...] fonch trobat dos cantes oliés, tres de tenir aygua e huna cantarella de tenir mel [...] “ (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1329 ].

“Ítem, hun cànter negre [...] altre cànter ho petxell, ab una ansa.” (inv. Lleida, 1488) [ 2901-1333 ].

“Ítem, paguí al maioral dels bous, per [...] hun canterel, e un cànter [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1534) [ 2874-152 ]

“ Cánter : Oenophorum Urceus. Urna. Amphora, æ” (Onofre Pou: Thesaurus puerilis , f151v, edició de 1575) [ 824 ].

“ [...] deté y posseheix un forn de coure canters en lo raval de dita vila [...] “(capbreu de Traiguera, 1578) [ 2368-44 ].

“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs, cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] per quiscun canter , mig canter , gibrella de la pasta de canter , gibrella de pasta de mig canter , sis diners per cada pessa [...] per quiscuna gibrella de la forma de cellons grans y petits dos diners, per quiscun canter sbroquellat ques puga embatumar tres diners [...] “ (contracte Verdú, 1615) [ 2560-64 ].

“ [...] los cantes grans, a set dinés per cada cante ; los mig cantes , a quatre dines y malla per cada mig cante [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ] [ 2560-64 ,65 ] .

“ cánter . m. vas de terrissa ó metall, estret de boca, ample per la panxa y estret pel peu, ab una nansa; serveix regularment pera posar aygua. Cántaro .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].

"Seguim carretera amunt, i abans de deixar-la, mirem a l'esquerra la teuleria i cantereria; dos antigues finques de la vila, que esta arrendave en condicions molt compassives per als arrendataris, però també senyalant-los tarifes moderades, a fi de qué lo veïnat estare servit d'unes industries tan necessàries. Si avui treballaren en aquelles condicions los torns de la cantereria, qui no voldrie tindre cànters de primera classe per sis quadernes, reixats per quaderna i mitja i pitxelles per un quarto?" (Calaceit, 1916) [ 1434-122,123 ].

"A Traiguera en fan els cànters ,

a Vinaròs, els cassolets;

a Alcanar, primentons rojos

i a Ulldecona no fan res." (dita popular, recollida al llibre: Dites, cobles i rondalles . Tortosa: Servei Municipal de Català, 1992).

| 4 cànter Gerra [ 0 ].

“En la cuyna [...] Una gerra o cànter de terra ab lexiu [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].

“ [...] algerra o cànter de terra [...] ” (inv. d’Urgell, 1415) [ 955-392 ].

“Un cànter o gerra de terra ab dues nanses, envernissat” (inv. Rubí, 1460) [ 955-392 ].

“ Cánter : Oenophorum Urceus. Urna. Amphora, æ” (Onofre Pou: Thesaurus puerilis , f151v, edició de 1575) [ 824 ].

| 5 cànter o càntir U nitat de mesura de capacitat per a líquids, V. càntir . Especialment oli i vi, que equival a uns onze litres (Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]).

“En la cuina [...] una caldera de terra de dos cànters bona.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-287 ].

| 6 cànter o càntir V. tb. càntir Atuell de mesura d'un cànter o càntir de capacitat [ 0 ] La mel es transportava en gerres, olles o cànters. Una gerra equivalia a 2 cànters, és a dir, a un pes de 3 roves, uns . Un cànter equivalia a 3 olles, uns . Una olla portava uns de mel [ 955-375 ] A l'Ebre, el cànter com a atuell de mesurar vi no existeix: sempre s'usa el mig cànter , de 8 litres [ 6-73,74-42 ] .

| mig cànter Dit també canteret a Miravet [ 31 ] [ 117-100 ] i, segons algun autor, cantereta [ 117-100 ] Per mesurar el vi (Tivenys [ 442 ]) De 5 o de capacitat (Miravet [ 117-100 ]) De de capacitat (Miravet [ 60-22 ], Tivenys [ 60-22 ] [ 442 ]) Per mesurar líquids, de mitja rova de capacitat (Agost [ 2337-86 ]) Prod. a: Agost, on tb. en diuen cànter de mitja arrova [ 2337-86 ]; Benissanet [ 6-73,74-42 ], [ 6-73,74-42 ], Miravet [ 60-22 ] [ 6-73,74-41,42 ] , Tivenys [ 6-73,74-42 ] [ 11-217 ] [ 31 ] [ 60-22 ] [ 442 ] , Verdú [ 2351- 30 ] .

“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs, cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] per quiscun canter, mig canter , gibrella de la pasta de canter, gibrella de pasta de mig canter , sis diners per cada pessa [...] per quiscuna gibrella de la forma de cellons grans y petits dos diners, per quiscun canter sbroquellat ques puga embatumar tres diners [...] “ (contracte Verdú, 1615) [ 2560-64 ].

“ [...] los cantes grans, a set dinés per cada cante; los mig cantes , a quatre dines y malla per cada mig cante [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ].

| cànter d'aigüera De boca molt atrompetada (Tamarit de Llitera [ 1650-252 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1650-252 ].

| cànter anguiler V. tb. anguilera Prod. a: Orba [ 2261-114 ] [ 2899-167 ] .

| cànter ansat

“ [...] un cante anssat [...] un b anch hon stan los cantes [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

| cànter d’Aragó V. cànter de cul ample .

| cànter aragonès Amb boca al capdamunt i una sola nansa lateral (Agost [ 8-126 ] [ 1204 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ].

| cànter per a arrop

“Ittem dos canters pera arrob .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].

| cànter de mitja arrova V. mig cànter .

| cànter de bassa V. tb. barral Cànter per a latrina o per a aigua (Verdú [ 1650-251 ]) Prod. a: Verdú [ 60-1 9 ] [ 1650-251 ] , = barral segons [ 66 ].

| cànter de boca ampla Per buidar pous negres (Onda [ 1204 ]) Prod. a: Agost [ 2337-23 ], Alzira, sense vernís, per a Xàtiva [ 2261-92 ]; Onda [ 1204 ] [ 1729-121 ] , Tivenys [ 8-105 ] [ 19-9 ] [ 442 ] Denominacions segons la mida: d’una aigua (Tivenys [ 31 ]), de dues aigües (Tivenys [ 31 ]).

| cànter de boca de calze Prod. a: Alzira, envernissat, per a Xàtiva [ 2261-92 ].

| cànter de boca estreta Canteret de luxe per servir aigua a taula en dies de festa grossa (Tivenys [ 4-155 ]) Prod. a: Alzira, on el feien per a Tabernes de Valldigna [ 2261-92 ]; Tivenys [ 3-29 ] [ 4-155 ] [ 8-105 ] [ 442 ].

| cànter de boca gran V. tb. cànter comuner Per poar aigua ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ] ) Per traslladar els excrements de la casa al camp. Tenia la boca gran, amb bec (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950; [ 1099-20 ] , on tb. en diuen cànter comuner [ Museu de la Galera, 2018 ] ) .

| cànter de boca rodona Boca ampla per omplir-lo comodament de l’aigua de la cisterna (Agost [ 1204 ]) Prod. a: Agost [ 1204 ].

| cànter del bordonet Per portar les dones l'aigua de la font [ 2337-19 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1287-9 ] [ 1891 ] [ 2337-19 ] .

| cànter cacaor (per cagador ) Bací [ 1204 ] Cànter de boca ampla [ 2368-199 ] (Traiguera [ 1204 ] [ 2368-199 ] ) Prod. a: Traiguera [ 1204 ] [ 1257-105 ] [ 1891 ] [ 2368-199 ] .

| cànter de campanar V. tb. pico de campanar Per beure a galet [ 19-15 ] Peça de luxe per servir aigua a taula en dies de festa grossa (Tivenys [ 4-155 ]) A Tivenys, tant el pico de campanar com el pico del moixonet s'anomenaven així a la dècada de 1940 [ 1650-240 ] Prod. a: Tivenys [ 4-155 ] [ 19-15,16 ] [ 1650-240 ] .

| cànter de càrrega Per transportar l'aigua amb àrguens. De base més estreta que el cànter comú (l'Alcora [ 1653-110 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-110 ].

| cànter (o càntir ) de carreter V. tb. cantimplora De cos quasi esfèric, amb un costat pla per a recolzar-se i un galet oposat . Per transportar i beure aigua al camp, als carros, etc. Normalment es penjava d'una corda lligada entre les dues nanses [ 2074-42 ] En forma de cantimplora [ 60-19 ] (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 60-19 ]) Prod. a: Agost [ 2074-42 ], Ciutadella [ 2074-42 ]; la Galera , on no portava cap tipus de decoració [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 8-107 ] [ 31 ] [ 60-1 9 ] [ 2074-42 ]; el Villar [ 2074-42 ] .

| cànter català V. cànter de cul estret .

| cànter de cireres Probablement es tracta d'una manera de designar un cànter d'una de les mides més petites [ 2079-106 ].

| cànter clos El c àntir actual, amb nansa al capdamunt i un broc a cada costat, l'un per beure a galet i l'altre per omplir el recipient [ 6-64,65-68 ] [ 1174-187 ] [ 1491-137 ] [ 1650-240 ] [ 2079-61 ,97 ] A Barcelona en van produir, almenys, des del perìode 1406-1416 [ 2079-98 ] .

“ cànters closos ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].

"Cànters grans desclosos / Cànters mitjans closos / Canterets closos " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

"En la axida [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].

“En la salla [...] un cànter clos de terra ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-40 ].

"Item tres canters de terra los dos closos ." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-230 ].

" Cantes petits closos " (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“Ollers, y ger[r]ers [...]

Vn cantir gran clos: 2 sous 8 diners.

Vn canter mitja clos : 1 sou 6 diners.

Vn canter petit clos : 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un canter mitja clos , 2 sous 8 diners.

Un canter mitjancer clos , 1 sou 6 diners.

Un cantaret de raget clos , 1 sou.

Un cantaret de beguda clos , 8 diners . ” (Barcelona, 1655) [ 99-273 ] [ 111-61 ].

| cànter de clot o de ditades Prod.a: Alzira, per a la mateixa Alzira i tota [ 2261-92 ].

| cànter dels clotets És una variant del cànter gandià [ 1204 ] Anava cap a la part de Gandia [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1287-9 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] .

| cànter de la col V. tb. cànter de senyoreta o senyoreta Per contenir i beure aigua [ 2337-26 ] Canterella decorativa, amb un galet lateral per beure, amb una forma que recorda la d'una col [ 2337-26 ] Prod. a: Agost, on col·loquialment en diuen senyoreta [ 2337-26 ].

| cànter de coll (Traiguera [ 1257-105 ]) Prod. a: Traiguera [ 1257-105 ].

| cànter comú o d’ensofatar [ 31 ] Sense decoració. Per portar el caldo bordelès a les vinyes ( [ 8-107 ]) Prod. a: [ 8-107 ] [ 31 ].

| cànter de comuna Prod. a: Tivenys [ 60-18 ].

| cànter comuner V. tb. cànter de la boca gran , cànter d'ensofatar , cànter mesquiter Per a latrina ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] Per buidar els pous morts i aprofitar-ne el contingut com a fertilitzant [ 60-38 ] Per traslladar els excrements de la casa al camp. Tenia la boca gran, amb bec (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] , on també en diuen cànter d'ensofatar [ 1650-251 ] , on tb. en diuen cànter de la boca gran [ Museu de la Galera, 2018 ] .

| cànter comuner de boca ampla V. tb. cànter mesquiter S'usava com a comuna en un racó de l'estable (Miravet [ 1650-251 ]) Prod. a: [ 2261-156 ]; Miravet, on també en deien cànter de merda [ 1650-251 ].

| cànter comuner de boca estreta V. tb. cànter comuner , cànter merder , cànter mesquiter Per transportar latrina al camp (Miravet [ 1650-251 ]) Prod. a: Miravet, on també en deien cànter merder [ 1650-251 ] ; [ 2261-156 ] .

| cànter de Prod. a: Sogorb [ 1204 ] [ 1891 ] .

| cànter de cul ample Per a aigua [ 4-148 ] De 12 a 16 litres de capacitat (Miravet [ 117-98 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ,25,26 ] [ 2264-276 ] ; Alzira, per a Xàtiva i [ 2261-92 ]; Miravet [ 3-29 ] [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 117-98 ], on també en diuen cànter d’Aragó [ 31 ] Denominacions segons la mida: A Alfara d’Algimia, la mida petita es deia cànter de xiqueta [ 1061-26 ].

| cànter de cul estret Per a aigua [ 4-148 ] Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-23 ,25,26 ] [ 2264-276 ] , Llíria [ 8-119 ]; Miravet [ 3-29 ] [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 15-115 ] [ 117-98 ], on també en diuen cànter català [ 31 ] [ 78-II-60 ] Segons la mida es denominaven: A Alfara d’Algimia, la mida petita es deia cànter de xiqueta [ 1061-26 ]; A Llíria, cànter i canterella .

| cànter desclòs

" Cànters grans oberts / Cànters grans desclosos / Cànters mitjans oberts " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

| cànter de ditades Cànter de clot [ 2261-92 ].

| cànter de dos Càntir [ 1174-187 ].

| cànter d’engany Prod. a: el Villar (Serrans) [ 6-115-8 ].

| cànter d’ensofatar o comú [ 31 ] V. tb. cànter comuner Sense decoració. Per portar el caldo bordelès a les vinyes ( [ 8-107 ]) Per transvassar el caldo bordelès a la màquina de sulfatar (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 8-107 ] [ 31 ] , on també en diuen cànter comuner [ 1650-251 ] .

| cànter de fantasia V. cànter de flors .

| cànter de finestres Cànter d’ànima i d’engany usat per decorar i per beure (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on es va comercialitzar a partir dels anys 1960 [ Museu de la Galera, 2018 ].

| cànter firero Molt gran. Per anar a buscar aigua a la font (Alzira [ 2261-92 ]) Prod. a: Alzira [ 2261-92 ].

| cànter de flors Per decorar. Té una decoració atapeïda de flors i fulles. Porta un tap a la boca (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on tb. en diuen cànter de núvia o cànter de fantasia [ Museu de la Galera, 2018 ].

| cànter de gal Canterella [ 0 ] Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] Per beure aigua [ 19-15 ] Prod. a: [ 19-15 ,16 ] [ 31 ] (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ] [ 1650-239 ] , sense decoració fins a la dècada de 1930 i decorat a partir d’aleshores [ 31 ]; Tivenys, amb galet i amb rall [ 4-154 ] [ 19-15 ], a la dècada de 1940 [ 1650-239 ], on posteriorment en van dir pico [ 19-15 ]; Tortosa [ 19-15 ] [ 1650-239 ] . Denominacions segons la mida: núm. 1 , el més gran (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ]; núm. 2 (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ].

| cànter de gal de cul ample Per beure aigua fresca mentre es treballava als arrossars del delta de l’Ebre (la Ribera) (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on tb. en deien cànter de la Ribera [ Museu de la Galera, 2018 ].

| cànter de galet Nom de la gargola gran (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ], on el decoraven amb òxid de ferro [ 31 ].

| cànter gandià Per transportar i contenir aigua [ 2337-22 ] Menys esbelt que el cànter vilero , amb boca al capdamunt i dues nanses laterals [ 8-126 ] (Agost [ 8-126 ]) Anava cap a la part de Gandia [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-22 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-22 ] .

| cànter de gitano Prod. a: Alzira [ 2261-92 ].

| cànter de gràcia Per transportar i contenir aigua [ 2337-20 ] Prod. a: Agost, anava cap a la part d’Altea [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-20 ] .

| cànter de L l íria Prod. a: Alzira [ 1204 ].

| cànter llarg Cos esbelt amb boca al capdamunt, dues nanses laterals i galet per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ].

| cànter manxec Per transportar i contenir aigua [ 2337-22 ] Per a [ 1204 ] [ 2337-22 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 2337-22 ] .

| cànter mascota Anava cap a Monòvar (Alacant) [ 1204 ] Prod. a: Agost [ 1204 ].

| cànter meler , de mel , de tenir mel , per tenir mel , meler

“ [...] esmersades en 113 canteres de mel de Vilafrancha, que pezaren netz abatut per tara dels cànters lo quint, 46 càntars, 55 ll. [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-481 ].

“Item II cantes de mel . III roves [...] Item II cànters de terra.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-43,59 ].

" [...] I canter de mel [...] " (inventari d'especieria-apotecaria, Barcelona, 1376-1381) [ 1721-369 ].

“Ítem, [VII c ] antes de terra plens de mel .” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-587 ].

“Item i. cànter de terra per tenir mel , lo qual sta en una senalla de Ciutat de Mallorca [...] i. cànter de terra per tenir mel , buyt.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item III cànters mellers buyts.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-533 ].

A les tarifes de preus de càrrega i descàrrega de mercancies del port de Barcelona, de 1428, s’esmenta: “ cànters de mel ” [ 47-102 ].

"Item un librell vert ab un canter de tenir mel : I. sou .III." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-600 ].

“ [...] II. quanters de terra aptes a tenir mel - 1. s.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-281 ].

“un cànter de mel ” (doc. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1453) [ 962-452 ].

“Item un canter de mel pesant un quintar encamerat. / Item un altra quanter de mel [...] Item un altra cantir de mel [...] ” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-210 ].

"Un cànter de terra per tenir mel [...] Un cànter de mel ." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-502,513 ].

“ [...] cent gerres e cantes per tenir mel [...] trenta quatre quanters de mel entre buyts migs e plens [...] sis cànters de mel en què ha tres plens e dos de solatges” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449,450 ].

“Item hun cànter petit per tenir mel lo qual és mig.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-197 ].

“ càntes melers ” (Lluïsa Vilaseca Borràs de Pallejà: El Gremi de B lanquers i Assaonadors de Reus . Reus: Rosa de Reus, 1954. Pàg. 156 . Doc. del 1471 ) [ 1055-252 ].

"un cànter de terra per tenir mel on hi ha un poc de sal de porch" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-40,41 ].

“Item una gerreta petita e un cànter de tenir mell [...]: IIII [d.] ” (encant Sant Boi de Llobregat, 1490) [ 1314-145 ].

"un cànter de terra enserpellat d'espart de tenir mel " (inv. Petra, 1496) [ 1522-40 ].

“Item, una pimentera de terra envernissada ab son cubertor e ab dues nanses e un cànter maler e una mongeta, tot de terra [...] ” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-468 ].

"Item un cànter de mel buyt" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].

“Un canter de mel , mes de mig [...] Un cantaret de mel .” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].

“Ítem, hun cànter de terra, meler , sense mel. [...] Ítem, dos cantes melés .” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1516,1538 ].

" cànter meler nanses i broch" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1520) [ 642-378 ].

“Ítem, un cànter meler , ab una poca de mel.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1788 ].

“Ítem, un cànter ple de mel , mig quintar, poch més o menys.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1819 ].

“Ítem, un cànter meler y una cantarella y un llibrell.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1912 ].

"Item un canter meler ." (inv. d'apotecaria, Mataró, 1607) [ 1812-215 ].

"Item un canter de mell ab vuyt liures de mel [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1608) [ 1662-63 ].

"dos cà nters grossos de mel plens" [ortografia normalitzada] (inv. Mataró, 1620) [ 1507-573 ].

" cànter meler " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1622, 1648 i 1668) [ 642-378 ].

" cànter meler gran" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1668 i 1679) [ 642-378 ].

| cànter de merda [ 31 ] V. tb. cànter comuner de boca ampla S'usava com a comuna en un racó de l'estable [ 1650-251 ] - Prod. a: Miravet [ 31 ] , on també en deien cànter comuner de boca ampla [ 1650-251 ] .

| cànter merder V. tb. cànter comuner de boca estreta Per transportar latrina al camp [ 1650-251 ] De boca ampla i uns 17 litres de capacitat (Miravet [ 117-100 ]) Prod. a: Miravet [ 117-100 ], on també en deien cànter comuner de boca estreta [ 1650-251 ] .

| cànter mesquiter V. tb. cànter comuner , cànter comuner de boca ampla , cànter comuner de boca estreta , cànter de merda , cànter merder N'hi havia de dos tipus: per transportar latrina i, amb base i boca amples, per ser usat com a comuna (Tivenys [ 1650-251 ]) Per buidar els pous morts i aprofitar-ne el contingut com a fertilitzant [ 60-38 ] Prod. a: [ 60-18 ]; Tivenys [ 3-29 ] [ 7 ] [ 8-105 ] [ 442 ] [ 1650-251 ,254 ] .

| cànter mesura Per a vi, de 8 litres de capacitat, és a dir, com el mig cànter (Miravet [ 4- 148, 157 ]) Prod. a: Miravet [ 4- 148, 157 ].

| cànter de mesurar vi V. tb. cànter de trascolar vi , cànter de vi , cànter vinater Prod. a: Tamarit de Llitera, amb dues nanses [ 1650-241 ].

“Ítem, II cànters negres de terra, per a mesurar vi .” (inv. Lleida, 1539 ) [ 2901-1688 ].

| cànter de Monòver Per transportar i contenir aigua [ 2337-21 ] Per a la zona de Monòver [ 2337-21 ] Prod. a: Agost [ 2337-21 ].

| cànter de núvia V. tb. cànter de fantasia o de flors Com el cànter comú, però amb la part superior del cos envernissada. Solia acompanyar l'aixovar de la núvia (l'Alcora [ 1653-111 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen botella [ 1653-111 ] ; la Galera, on tb. en diuen cànter de flors o cànter de fantasia [ Museu de la Galera, 2018 ] .

| cànter obert V. tb. cànter sense closar Poal ? [ 6-64,65-68 ] Poal [ 1491-137 ] [ 2079-97 ] .

" Cànters grans oberts / Cànters grans desclosos / Cànters mitjans oberts / Cànters petits oberts " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].

"Item provehiran canters uberts pera tots los aposentos." (santuari de Sant Magí de Brufaganya, contracte d'arrendament, 1603 [ 1798-78 ]).

" Cantes mitjans uberts " (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].

“Ollers, y ger[r] rers [...]

Vn canter gran vbert : 1 sou 8 diners.

Vn canter mitja vbert : 1 sou.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Un canteret mitja hubert, 1 sou 6 diners.

Un canter mes petit hubert , 1 sou.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].

" [...] tenir la gent provehida, particularment en los aposentos; com també de cá nters uberts y no tancats en ninguna manera, perqué es cert que tots los sen portan plens de aigua de Sanct Magí [...] un brocal y tassa nets, ab cánter ubert [...] " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, ppi. segle XVII [ 1798-107 ,111 ]).

“ cànter obert ” (Mataró, s. XVII) [ 1491-138 ].

| cànter d’oli (Benissanet [ 31 ], Miravet) o cànter olier V. tb. cànter del picot És com el d'aigua però totalment envernissat [ 1650-244 ] Totalment envernissat d’un verd melat (Miravet [ 3-28 ]) Per a oli [ 0 ] Prod. a: Agost [ 2337-24 ,85 ], Benissanet, d’uns de capacitat [ 31 ]; Mallorca [ 1650-244 ]; Miravet [ 3-28 ] [ 8-104 ] [ 31 ] [ 60-1 9 ] [ 1650-244 ] , de fins a de capacitat [ 8-104 ].

“Ítem, I cànter olier a·n Guillem Rigau: II sol., I dr. / Ítem, altre cànter olier a·n Bernuç: VI ds.” (encant Lleida, 1345) [ 2901-371 ].

“Ítem, dos cànters oliers ab un enbuyt de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901- 467 ].

“Ítem, dos cantes oliers ab Iª loça [...] III ss. [...] Ítem, I cànter vermeyl, olier [...] IX drs. bar.” (encant Lleida, 1387) [ 2901- 478,481 ].

“Ítem, I cànter olie r, en què ha I poch d’oli.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-598 ].

“ [...] tres cànters oliers , e entre als e bons e altra ffrasca [...] II cantes oliers [...] ” (encant Lleida, 1396) [ 2901-636,639 ].

“Ítem, I cànter olier [...] VIII ds.” (encant Lleida, 1399) [ 2901-705 ].

“ [...] un cante anssat [...] un banch hon stan los cantes [...] .i. cante olier [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].

“Item en la casa de l oli [...] un canter olier [...] Item . i . canter de terra ple d oli [...] Item canteret de terra ple d oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137,139,140,150,152 ].

“Ítem, un cànter olier [...] VI ” (encant Lleida, 1461) [ 2901-960 ].

“Ítem, dos cantes oliés .” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1254 ].

“Ítem, dos cantes oliers , dolents.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1282 ].

“Ítem, en lo rebost [...] fonch trobat dos cantes oliés , tres de tenir aygua e huna cantarella de tenir mel [...] “ (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1329 ].

" cànter d.oli " (País Valencià, 1489) [ 1516-105 ].

“En lo celler [...] dos cànters oliés buyts.” (inv. Lleida, 1500) [ 2901-1383 ].

“Ítem, dos cantes negres, oliés .” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1719 ].

| cànter d’olors

“Ítem, quatre cànters d’olós.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1580 ].

| cànter del picot Sense vernís serveix per transportar i contenir aigua. Amb vernís, per a oli [ 2337-24 ] Per a oli i per a vi (Agost [ 1204 ] [ 1729-161 ] ) Amb bec. Sense vernís o amb vernís a l’interior, coll i nanses (Agost [ 1204 ] [ 1891 ] ) L'envernissat també es diu cànter d'oli (Agost [ 2337-24 ]) Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1729-161 ] [ 1813-7 ] [ 1891 ] [ 2337-22 ] .

| cànter pinoser Per transportar i contenir aigua [ 2337-21 ] Prod. a: Agost, on el feien per a l Pinós (Alacant) [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-21 ] .

| cànter pinosero V. cànter pinoser

| cànter de pito Prod. a: Alzira, per al Marquesat [ 2261-92 ].

| cànter de pou Prod. a: Alzira, per a la mateixa Alzira i tota [ 2261-92 ].

| cànter per povar Amb la boca més ampla de l’habitual. Per treure aigua del pou (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]). Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].

| cànter de rajolí

"21 dotzenes de morterets, bacins, setrills i cànters de rajolí , envernissats de verd de 4 sous la dotzena" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; obra que tenia a la botiga, feta per Miquel Rossell, gerrer) [ 2079-89 ].

| cànter ratllat Prod. a: Llíria [ 8-119 ].

| cànter de reixa Amb galet lateral i una reixa al coll, per impedir el pas d'insectes i restes vegetals i reduir-ne l'evaporació (Agost [ 2337-25 ]) Per contenir i beure aigua a galet (Agost [ 2337-25 ]) S'utilitzava a Aragó i a Ocaña (Toledo) [ 2337-25 ] Prod. a: Agost [ 2337-25 ].

| cànter de la Ribera V. cànter de gal de cul ample .

| cànter sense closar V. tb. cànter obert Poal [ 1491-138 ].

"En la axida [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar ." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ] [ 1491-138 ].

| cànter de senyoreta o senyoreta Cos esfèric amb peu de copa, dues nanses laterals i galet per beure. Porta tapadora (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] .

| cànter d' a sis Per transportar, en carretó o àrguens, i contenir aigua [ 2337-19 ] Servia per mesurar l’aigua als aiguaders de l’horta de Múrcia i d’Alacant [ 1729-160 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] [ 2337-19 ] .

| cànter socarrat El que no porta vernís (Xiva [ 1729-141 ]) Prod. a: Xiva [ 1729-141 ].

| cànter tancat V. tb. cànter clos .

" [...] tenir la gent provehida, particularment en los aposentos; com també de cá nters uberts y no tancats en ninguna manera, perqué es cert que tots los sen portan plens de aigua de Sanct Magí." (santuari de Sant Magí de Brufaganya, ppi. segle XVII [ 1798-107 ]).

| cànter de trascolar vi V. tb. cànter de mesurar vi , cànter de vi , cànter vinader , cànter vinater prod. a: Tamarit de Llitera, com el cànter de vi però amb una sola nansa [ 1650-241 ].

“Ítem, dos cantes negres, vinadés .” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].

| cànter valencià Per transportar i contenir aigua [ 2337-20 ] Per a la part de València [ 1204 ] [ 2337-20 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1823-193 ] [ 2337-20 ] , Alzira [ 2337-20 ], Villar de l'Arquebisbe [ 2337-20 ], Xiva [ 1204 ] [ 2337-20 ] .

| cànter de vi o per a vi V. tb. cànter vinat er (Traiguera [ 1729-124 ]) , dorca de dues anses , pimentera [ 57-5 ] És semblant al d'aigua, però envernissat a l'interior i part de l'exterior, i habitualment amb boca ampla provista de bec [ 1650-241 ] [ 2079-64 ] Amb dues nanses, boca a vegades amb bec i a vegades sense, anivellament per forat lateral en forma de finestreta [ 57-4 ] (Barcelona [ 1650-241 ], Besalú [ 1650-241 ], [ 1650-241 ], Ebre [ 57-4 ], Miravet [ 1650-241 ]) Com el cànter comú, sense vernís, amb bec de pessic i nansa horitzontal baixa oposada al bec (l'Alcora [ 1653-111 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-111 ], Barcelona [ 6-115-6 ] [ 42-56 ] [ 1556-694 ] [ 1650-241 ] [ 2079- 60, 66 ] [ 2457-83,84 ] , Besalú [ 1650-241 ], [ 1650-241 ], Miravet [ 1650-241 ] , Traiguera [ 1729-124 ] .

“ [...] doscents e huit sous e son per rahó de doscents e huit cànters de vi [...] haverli venut e lliurat a rahó de dotze diners lo cànter [...] “ (àpoca Traiguera, 1519) [ 2368-37 ].

“ [...] Miquel Dellà, canterer habitant de Trayguera [...] ferma àpoca de huitanta sis cànters de vi [...] “(àpoca Traiguera, 1519) [ 2368-38 ].

| cànter viler V. tb. canteret viler Per transportar i contenir aigua [ 2337-22 ] Anava cap a [ 1204 ] [ 2337-22 ] Cos esbelt amb boca al capdamunt i dues nanses laterals (Agost [ 8-126 ] [ 2337-22 ] ) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 2337-22 ] .

| cànter vilero V. cànter viler .

| cànter per tenir vinagre

"Item hun cànter vert de Màliqua per tenir vinagre " (València, 1465) [ 2253-20 ].

| cànter vinat er o vinader V. tb. cànt er de vi Per al vi (Traiguera [ 8-114 ]) Amb la boca més ampla que el cànter corrent (Traiguera [ 8-114 ]) Prod. a: Traiguera [ 8-114 ].

“Ítem, hun cànter de terra, vinader .” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1540 ].

| cànter xato A Agost , col·loquialment també se’n diu culona (Agost [ 1204 ] [ 2337-25 ] ) Per contenir i beure aigua al camp [ 2337-25 ] Prod. a: Agost, de base molt ampla i amb galet lateral [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 2337-25 ] ; Llíria, on se’n diu del de base ampla, per distingir-lo del cànter de cul estret [ 8-119 ] Denominacions segons la mida: A Llíria, cigarrera , torrera i torrera xicoteta [ 8-119 ].

| cànter de xiqueta V. tb. piquet , piqueta Cànter de mida petita [ 1650-239 ] Destinat a les nenes, perquè ajudin a les mares a portar aigua [ 19-23 ] (Baix Ebre [ 19-23 ], [ 19-23 ]) Prod. a: [ 19-23 ]; Tivenys, on també en diuen piquet [ 6-12-17 ].

cantera f . Terrera; jaciment d’argila (Castellciutat [ 6-61-10 ]).

càntera f . i la forma càntara , quàntera V. tb. alcàntera .

| 1 càntera Cànter gros [ 824 ] Cànter gros, de la capacitat d'una rova [ 811-II-86 ] (l’Espluga de Francolí [ 824 ], Plana d’en Bas [ 824 ]) Cànter (recollit a Torroja del Priorat, 2004 [ 0 ]) Mena de cànter amb boca al capdamunt i dues nanses [ 810-II-931 ] Càntir gros sense broc, amb dues nanses i coll [ 1070-332 ] (Camp de Tarragona [ 810-II-931 ], Tremp [ 810-II-931 ]) Prod. a: Lleida [ 1-50 ]; Reus, s. XVI [ 49-I-95 ].

"Ítem dos cànteres de aram." (inv. Torre dels Oms, 1432) [ 1571-300 ].

"Ítem III quanteres de terra entre grans e xichs." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-141 ].

“Hajen cànteres o vexellets de terra o de fusta plens d’aygue” (Eiximenis, Francesc: Libre appellat Crestià , vol. XII, c. 310; València, 1484) [ 810-II-931 ] [ 1650-239 ] .

“Una càntara d’aram” (arx. de Valls, doc. a. 1590) [ 810-II-931 ].

“I. una càntara gran per a oli” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-11 ].

“En la cambra de la sala [...] tres gerres de posar oli y una càntara ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].

" càntera " o " alcàntera " (a inv. de Talarn, entre el 1677 i el 1741) [ 1655-288 ].

" Canteras o canteros (14 sous dotzena)" (inv. Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].

“ cántara . s. f. pex. Cántara . Cantarus.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].

“ cántara . f. [...] Vaixell á manera de gerra. Cantara . [...] “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-290 ].

| 2 càntera Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 0 ].

“ cántara . f. [...] Mesura de líquit de la capacitat de una arroba. Cántara .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-290 ].

| càntera closa

“I. dos càntaras closas ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-11 ].

| càntera de tenir mel

“ [...] Iª càntera de terra de tenir mel e Iª alfabergera de Mèlica e I saler e greals, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-702 ].

canterac m . Cànter de mida gran [ 729-109 ] (Biar [ 729-109 ]) Prod. a: Biar [ 729-109 ].

canteraire canteraira m . i f . Terrisser o terrissera que fa cànters i altres atuells de terrissa (Saidí, Baix Cinca [ 1810-58 ]).

canterarro m . Augm. de cànter [ 810-II-931 ].

canteràs m . Augm. de cànter [ 810-II-931 ].

canterassa f . Augm. de càntera [ 811-II-86 ].

canterel·lo m . Dim. de cànter [ 810-II-931 ].

canterell m . i les varietat s formal s cantarel , cantarell i canterel V. tb. canterellet Dim. de cànter Càntir petit [ 1070-332 ].

| 1 canterell Esments de tipologia indeterminada [ 0 ] Prod. a: Alzira (Ribera Alta), on el fan amb tapadora [ 1729-141 ].

Júlia Beltran ha trobat en documents s/d: “ canterell amb vi de rassa” i “ canterell amb vinagre” [ 185-51 ].

“item un canterell chich ab tres tarracetes [...] ” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].

A l’obrador: “Nou cantarels buits.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198 ].

“Un cantarel ab oli de Ginebra [...] per II. s. V. d. / Un cantarel ab cobradura [...] per II. s. III. d. [...] Un cantarel de terra [...] XII. d. / Un cantarel [...] per X. d. [...] Un cantarel [...] VIII. d.” ( encant d'especieria, Cervera, 1374) [ 969-201,202 ].

“ [...] III olles de terra, I cantarel e un greales de terra e I cetrillet de terra [...] “(encant Lleida, 1403) [ 2901-813 ].

“ [...] dos canterells de terra.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284 ].

“Ítem, quatre canterells de terra, de pocha valor.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-920 ].

“Ítem, dos cantarells migs de vinagre blanch.” (inv. Lleida, 1492) [ 2901-1361 ].

“Ítem [...] quatre cantarells per I s.” (encant Lleida, 1504) [ 2901-1442 ].

“Ítem, paguí al maioral dels bous, per [...] hun canterel , e un cànter [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1534) [ 1791-23 ] [ 2874-152 ] .

“ [...] vn setrill y vna mesura de vi; Item vn cantarell de terra.” (inv. monestir de Santa Clara, Cervera, 1563) [ 1297-234 ].

| 2 canterell Canteret amb dues nanses i broc lateral, per tenir aigua i beure a galet [ 810-II-931 ] [ 955-392 ] ( Batea [ 1775-I- 249, 501 ], Caseres [ 1775-I- 249, 501 ], Castelló [ 810-II-931 ], Llucena [ 810-II-931 ] , Marina Alta [ 2196-89 ] ).

“Moros [beuen] en canterells pochs e d’un canterell beuen tots.” (València, 1384) [ 114-127 ].

“Com anses de canterell ” ( Boletín de de Cultura , II, p. 140, Castelló, 1920) [ 810-II-931 ].

| 3 canterell Càntir amb nansa al capdamunt i dos brocs, un de prim per beure i un de gros per omplir l’atuell d’aigua [ 0 ] (a una part del terme de Batea [ 1775-I- 249, 501 ]).

| 4 canterell V. tb. porró Atuell de terrissa per recollir la melassa que s’escorre de la forma , en el procés d’elaboració del sucre [ 6-58-31 ] Gerreta de decantació que acompanya a cada motlle i servia per abocar el xarop en la indústria del sucre [ 938-377 ] (Manises [ 938-377 ]; Paterna, 1415 [ 6-58-31 ] [ 687-109 ]) Posteriorment se’n va dir porró [ 6-58-31 ].

“ [...] mille et quingentas formas pro operando los sucres cum mille et quingentis canterellis operis terre [...] pro qualibet dotzena dictorum canterells [...] ” (contracte Paterna, 1415) [ 687-109 ].

| 5 canterell Atuell de ceràmica decorada, de broc sovint zoomòrfic i de coll cilíndric [ 1070-332 ].

| canterell meler

“Ítem, dues oles, dues selones, I ambudet de terra, pexelaces e cantarels meleres [sic] entre totes XV peces [...] “ (encant Lleida, 1396) [ 2901-615 ].

| canterell d’oli , per a oli , per tenir oli o canterell olier Com a setrill, per posar-hi oli [ 955-392 ].

“ [...] et . i . cantarel olei cum . iiii . libris [...] ” (inv. Torredà, a Castelló de Farfanya, darreria s. XII) [ 1142 ].

“II canterels de tenir oli .” (inv. Lleida, 1383) [ 2901-439 ].

“Ítem, I cantarell olier , de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-491 ].

“Ítem, un cantarell de oli .” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-609 ].

“Ítem, II cantarells oliers .” (inv. Lleida, 1401) [ 2901-752 ].

"Tres cantarells de oliers " (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].

“Item un canterell olier .” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-141 ].

“ [...] un canterell per oli [...] ” (inv. d’Urgell, 1416) [ 955-381,392 ].

“Item un cantarell gran per tenir oli [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-43 ].

canterella f . i la forma cantarella V. tb. canterelleta Dim. derivat de cànter [ 810-II-932 ] Dim. de cànter i de càntera [ 811-II-87 ].

| 1 canterella Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ].

Esments de tipologia indeterminada:

“Ítem, una cantarella de terra [...] “ (inv. Lleida, 1377) [ 2901-423 ].

"1 Cantarella de terra amb una ança al costat." (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-63 ].

“Una canterella de terra.” (arx. parroquial Santa Coloma de Queralt, 1409) [ 19-12 ] [ 810-II-932 ].

"la samaritana lexà la corda e la canterella " (sermó de sant Vicenç, 1413) [ 862-II-491 ]

" [...] una cantarella vuiga de caneles de seu." (inv. Alcarràs, 1432) [ 1571-273 ].

“Ítem, una cantarela de terra, hon havia una poca de mel.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1037 ].

“Ítem, una cantarella , obra de terra, e altra valenciana.” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1192 ].

“Ítem, dues cantarelles de terra, petites [...] “ (inv. Lleida, 1492) [ 2901-1361 ].

“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla, scudella, plat, canterella , morter, llibrell, gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 810-II-932 ] [ 938-377 ] [ 955-367 ].

“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item les canterelles chiques no valga cascuna sino hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].

“Ítem, una canterella gran de albergínies confitades, quasi plena. / Ítem, II canterelles de terra, miges de quartes de codony confitat. / Ítem, I cantarella de melrosat, plena. / Ítem, I cantarella xica de terra, en què ha maçanetes confitades. / Ítem, I altra cantarella de terra, en què ha confitura de fustet o palo sancto. / Ítem, I cantarella xica de terra, de scorsa de pom sem. [...] Ítem, II canterelles de terra, per tenir mel.” (inv. Lleida, 153 9) [ 2901-169 1 ,1692,1701 ].

"Per 20 lliures 10 sols, una grossa de pichers, çaffes, cantarelles y escudelles de rebuix" (Manises, 1547) [ 1738-134 ].

“Ítem, un cànter meler y una cantarella y un llibrell.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1912 ].

“Ítem, una cantarella gran de terra [...] per trenta sous y mig” (encant Lleida, 1563) [ 2901-1953 ].

“Ittem una canterella de terra blaua [...] Ittem una canterella de terra gran trencada.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].

“Tota la nit vaig per casa,

amb una set que m’aufegue

la canterella al costat,

me l’empine i no puc beure.” (corranda popular d’Alcoi) [ 19-15 ].

| 2 canterella El cànter de mida mitjana, sense galet (Traiguera [ 8-114 ] [ 1257-98 ] [ 1335-121 ] [ 1844 ] [ 2368-198 ] ) El cànter de cul estret , de mida petita, sense galet (Llíria [ 8-119 ]) Prod. a: Llíria [ 8-119 ], Traiguera [ 8-114 ] [ 1335-121 ] [ 1844 ] [ 1987-110 ] .

“ cantarèlla . dim. ant. vas á manèra de cantiret o gerreta. Cantarilla . Urnula.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].

“ canterella . f. y canteret . m. d. Cantarico , cantarillo .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].

| 3 canterella V. tb. barral , botico , botija , botilla , cànter de gal , canterellet , canterelleta , cantereta , cantereta amb broc , càntir , càntir de gal , càntira , cantiret , cantireta , cantra , cantrella , gargola , gerra , maranxó , marraixa , marraixó , marratxa , pico , pitxell de rall , pitxerull , reixat de dues anses , sillona Morfologia del cànter, amb dues nanses laterals i un galet per beure [ 265-52,123,124 ] [ 810-II-932 ] [ 2079-61 ] Per beure aigua [ 19-15 ] [ 265-52,123,124 ] ( Favara [ 1775-I- 249, 501 ]; Gata, Marina Alta [ 1983-188 ]; [ 1653-105 ]; Senija, Marina Alta [ 1983-188 ]; Xàbia, Marina Alta [ 1983-188 ]; Xodos [ 1653-105 ]) Prod. a: Barcelona [ 19- 11, 12 ] [ 42-56 ] [ 1556-686 ] [ 2079-63 ] [ 3069-25 ] ; Garbí, prov. d’Alacant [ 19-15 ]; Orba [ 8-126 ] [ 265-52,123 ,124 ] [ 2192-35 ] .

| 4 canterella V. tb. cadufa amb brocs Gerreta amb dues nanses, base petita amb repeu, coll gros i alt, i boca amb diversos becs ( Agost [ 2337-51 ], sud del País Valencià [ 1089-21 ]) Semblant a les que feien a Vera (Múrcia) [ 2337-51 ] Per servir i beure aigua. També servia per tapar el cànter (Agost [ 2337-51 ]) “Cadufa, búcaro, jarra” (prov. d’Alacant [ 824 ], País Valencià [ 810-II-932 ]) Prod. a: Agost [ 1650-240 ] [ 1729-157 ] , a vegades la feien brodada [ 2337-51,52 ]; Biar [ 1089-21 ] [ 1650-240 ] .

| 5 canterella Càntir [ 1070-332 ] C àntir petit que es feia perquè la canalla acompanyés les mares quan anaven a buscar aigua ( [ 0 ] [ 1614-5 ] [ 2261-156 ] ).

| canterella de mel , de tenir mel , per tenir mel

“Ítem, Iª cantarella de tenir mel .” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-693 ].

“Ítem, tres cantarelles de tenir mel .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-875 ].

“Ítem, dues canterelles de tenir mel .” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1092 ].

“Ítem, dues cantareles de mel , dos cantarets de terra, huna oliera [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].

“Ítem, en lo rebost [...] fonch trobat dos cantes oliés, tres de tenir aygua e huna cantarella de tenir mel [...] “ (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1329 ].

“Ítem, vuyt cantarelles de terra, per tenir mel .” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1456 ].

“Ítem, II canterelles de terra, per tenir mel .” (inv. Lleida, 1539) [ 2901-1701 ].

“Ítem, dos cantarelles, per tenir mel .” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1848 ].

| canterella oliera o de tenir oli Més gran que un canterell per a oli, una mena de setrilla [ 955-392 ].

Júlia Beltran ha trobat en documents: “ canterella per tenir oli ” [ 185-51 ].

" canterella de terra de tenir oli " [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-218 ].

“ canterella de tenir oli ” (encant Barcelona, s. XV) [ 955-392 ].

canterellassa f . Augm. de cànterella [ 811-II-86 ].

cantereller canterellera m . i f . i les formes cantareller i quantereller Qui fa canterells o canterelles [ 0 ].

"Item compri un cafiç de calç de Brafim moro quantereler de la ciutat de Leyda [...] Item mes pagats aa Brafim mora cantereller per un cafis de cauxes sis sos sis denes [...] " (Lleida, 1439) [ 1023-22-II-643,661 ].

“Ciutat de Leyda. Los moros de la ciutat de Leyda: Hòmens reals [...] Caleyma, cantareller [...] ” (fogatjament de 1491) [ 987-167 ].

“Ítem, unes çabates sotills, a Miquel, lo Cantareller [...] “ (encant Lleida, 1492) [ 2901-1367 ]

canterellet m .

| 1 canterellet Canterella [ 0 ] Canteret amb un galet a l'espatlla per beure directament [ 0 ] Prod. a: Fraga, on també en diuen barral [ 2034-182 ].

| 2 canterellet Joc que fan els dies de Carnestoltes, agafant totes les canterelles, olles i altres atuells de test, i passant-se’ls d’un a l’altre en un rotllo, fins que els trenquen (Llucena [ 810-II-932 ]).

canterelleta f . i les formes cantareleta i cantarelleta .

| 1 canterelleta Esments de tipologia indefinida:

“Ítem, dues cantarelletes de terra ab confits [...] “ (encant Lleida, 1483) [ 2901-1310 ].

“Ítem, una cantareleta de terra.” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].

| 2 canterelleta V. tb. canterilleta El cànter de mida més petita (Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-121 ] [ 2368-198 ] ) Dim. de cànter i de càntera [ 811-II-87 ] Prod. a: Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-121 ].

“Ítem, I librel ab una cantareleta d’obra de Mèlica [...] I ss., II ds.” (encant Lleida, 1403) [ 2901-815 ].

| 3 canterelleta Canterella de coll alt i prim, dues nanses i galet per beure (Alfara d’Algimia [ 1061-26 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia, amb vernís o sense [ 1061-26 ].

| 4 canterelleta Porró [ 811-II-87 ].

| canterelleta de mel o per tenir mel

“Ítem, III es cantelletes [sic] de mel .” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-613 ].

“Ítem, una cantarelleta petita, per tenir mel.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1075 ].

canterer m .

| 1 canterer canterer a m . i f . i la forma cantarer V. tb. canteraire , cantererer , cantirer Q ui fa cànters i, per extensió, tota mena d’atuells de terrissa [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 938-378 ] (Agost [ 993-38 ] [ 1287-26 ] [ 1597 ] , Albelda [ 1342-101 ], l' Alcora [ 824 ] [ 2261-25 ] , Alcover [ 48-III-93 ], Artesa [ 810-II-932 ], Balaguer [ 810-II-932 ], Dènia [ 2191-27 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1026-100 ] [ 1855 ] , Lleida [ 4-139 ], Manises [ 938-378 ], Miravet [ 4-148 ] ; Onda [ 824 ], Orba [ 8-126 ] [ 2192-35 ] [ 2261-114 ] , Peralta de [ 1038-57 ]; Reus, on se’n diuen els gerrers, almenys des de 1510 [ 49-II-254 ] fins a 1646 [ 49-II-264 ], i a les ordinacions gremials de 1777 apareixen com a “cantareros” [ 49-II-267 ]; Ribera d’Ebre [ 1047-52 ] [ 2261-163 ] , Tamarit [ 810-II-932 ], Tarragona [ 810-II-932 ] [ 824 ]; Torredembarra, fins a l’actualitat [ 1089-21 ]; Traiguera [ 1257-106 ] [ 1258-72 ] [ 1508 ] [ 1844 ] [ 2368 ] , València [ 810-II-932 ] [ 824 ]; el Vendrell, fins a l’actualitat [ 1089-21 ]; Verdú , Vilafranca del Penedès [ 4-143 ] ) Al Montsià, càntir està substituint progressivament a cànter i cantirer a canterer [ 1838 ] .

“A Catí tots són peraires,

a Traiguera, canterers ,

a , lladres,

i a Albocàsser, malfeiners.” (corranda popular recollida originàriament per Manuel Sanchis Guarner, a publicació del 1992 ).

“Çahat Marmola [...] sarracenus cantererius seu magister operis [ terre ] albe [...] ” (Manises, 1325) [ 938-378 ] [ 1162-31 ] Segons Pedro López Elum, realment diu “ operis albe ”, sense “ terre ” [ 2770-165,174 ].

“ [...] en Pere Jullach, canterer [...] ” (Sant Mateu, Maestrat, 1380) [ 1258-75 ].

" canterer " (Ivorra, 1497) [ 142-II-207 ].

“ [...] que los scudellés paguen com los altres paguen la imposició y per lo semblant los cantarers .” (Reus, 1535) [ 49-I-79 ].

“ [...] Joannes Aguilar scudallerius et Paulus Clariana cantarerius ville de Reddis [...] ” (Reus, 1551) [ 49-II-11 ].

"Joan Pocurul cantarer " (Alcover, 1553) [ 1368-II-242 ].

"Marca cantarer " (Valls, 1553) [ 1368-II-275 ].

"Joan Argilaga canterer " (Miravet, 1553) [ 1368-II-161 ].

"Gabriel Fonts cantarer [...] Joan Sala cantarer " (Vilafranca del Penedès, 1553) [ 1368-I-318 ].

"Buada cantarer " (Esparreguera, 1553) [ 1368-I-391 ].

"Pere Rubies alias Cantarer " (Bellpuig de les Avellanes, 1553) [ 1368-II-19 ].

Gabriel Redolat "mestre canterer " (l'Alcora, 1578) [ 1653-17 ].

“ [...] en Pau Arts alias Domenyo canterer de la present vila de Reus [...] ” (Reus, 1602) [ 49-II-26 ].

" [...] he pagat a Joan Nolant canterer per 24 rajoletes per al Capítol." (llibre d'obra de , Lleida, 1634) [ 1572-374 ].

" [...] Jaume Rialp, cantarer [...] per a apendre dit offici de cantarer " (Verdú, 1646) [ 1673-16 ].

" [...] Joseph Andreu, canterer de la present vila de Petrer [...] " (Petrer, 1700) [arxiu notarial de Monòver. Notari: Baptiste Montesinos].

" [...] los sotasignants canterers de la present vila [...] No es pot tenir maurador ni menys ensenyar l'ofici a ningú que no sigui canterer [...] " ( Reglament de de Canterers de Verdú, 1841 ) [ 1673-17 ] .

“ cantarer . m. [...] Qui fá cánters. Alfarero , cantarero .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].

“ Canterers n’hi havien 22 [...] ” (Agost, 1995) [ 993-38 ].

| 2 canterer Post amb forats rodons, que està posada horitzontalment i serveix per sostenir els cànters, càntirs o gerres [ 48-I-164 ] [ 810-II-932 ] [ 811-II-86,87 ] Forat a la paret o dis positiu per col· locar cànters [ 938-378 ] (Alacant [ 810-II-932 ], Castelló [ 810-II-932 ], l’Empordà [ 810-II-932 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Maestrat [ 810-II-932 ], Pego [ 810-II-932 ], Peralta de [ 1038-57 ], pobles de [ 938-378 ], Priorat [ 810-II-932 ], Ribera d’Ebre [ 810-II-932 ], Ulldemolins [ 48-I-164 ], València [ 810-II-932 ]).

“ [...] sobre lo canterer de la dita sala trobe .III. canters .I. gran e dos pochs [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388 ) [ 1169-47 ] [ 121-20 ].

“Un canterer ” (S anta Coloma de Queralt, 1414) [ 810-II-932 ].

“En la ayguera y canterer ” (Santa Coloma de Queralt, 1577) [ 810-II-932 ].

| 3 canterer Pedrís de les fonts destinat a posar-hi els cànters [ 0 ].

“ [...] que algu no gos posar ne metre dins los Cantarers de les dites Fonts ne en alguna de aquelles algunas Portadores ne barrils [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1399) [ 1029-304 ].

| 4 canterer A l'obrador, el torn de fer cànters [ 811-II-87 ].

| Mas del Canterer top . Nom d'una casa de Benaguasil (Camp de Llíria) [ 0 ].

| carrer dels Canterers top . Carrer de Reus, a l'actualitat correspon a un tram del carrer del Vidre [ 1642-28 ] Actualment, carrer de Güell i Mercader [ 1642-40 ] A Verdú, fou l’anomenat carrer del Forn d’en Guasch , que més endavant prengué el nom de carrer dels Canterers [ 2560-32 ] .

“Tot aquell forn de coure canters ab lo pati al cap del carrer dels canterers [...] “ Verdú, Llibre de les Stimes , 1549) [ 2560-38 ].

| plaça dels Canterers top . Plaça de Traiguera [ 2368-131 ].

“Íttem una cassa [...] en la plaça dels canterers [...] “ (Traiguera, cappatró del 1690) [ 2368-131 ].

| raval dels Canterers top . Nom d’un barri de Traiguera [ 2368-130 ].

“Primo una cassa a la raval dels canterers [...] “ (Traiguera, cappatró del 1690) [ 2368-130 ].

canterera f . V. tb. canterer , canteriller , cantirer Post amb forats rodons, que està posada horitzontalment i serveix per sostenir els cànters o gerres [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 824 ] Forat a la paret de les cases o dispositiu per col· locar cànters [ 938-378 ] (Manises [ 353-35 ] [ 938-378 ], València [ 810-II-932 ] [ 824 ]).

cantererer cantererera m . i f . Terrisser [ 810-II-932 ] (Fraga [ 810-II-932 ]).

cantereria f .

| 1 cantereria Obrador de terrisseria [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 824 ] [ 1047-52 ] ( Agost [ 1597 ], Alfara d’Algimia [ 1061-23 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1026-100 ], Lleida [ 100-43 ] [ 2261-199 ] , Marina Alta [ 265-17 ], Miravet [ 2261-163 ], Onda [ 810-II-932 ] [ 824 ], Orba [ 2261-114 ], Potries [ 1152-13 ] [ 1698 ] , Ribera d’Ebre [ 810-II-932 ] [ 1047-52 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ], Traiguera [ 1258-75 ] [ 1844 ] , València [ 810-II-932 ]).

“ [...] per çò com passe la lenya, la qual ell ha obs al forn de dita cantereria [ de Trayguera ] ” (Sant Mateu, Maestrat, 1380) [ 1258-75 ] [ 2368-28 ] .

"Seguim carretera amunt, i abans de deixar-la, mirem a l'esquerra la teuleria i cantereria ; dos antigues finques de la vila, que esta arrendave en condicions molt compassives per als arrendataris, però també senyalant-los tarifes moderades, a fi de qué lo veïnat estare servit d'unes industries tan necessàries. Si avui treballaren en aquelles condicions los torns de la cantereria , qui no voldrie tindre cànters de primera classe per sis quadernes, reixats per quaderna i mitja i pitxelles per un quarto? [...] cantereria , teuleria, molins d'oli i de farina [...] " (Calaceit, 1916) [ 1434-122,123,136 ].

| 2 cantereria Art de fer terrissa [ 0 ] (Agost [ 993-38 ] [ 1597 ] , Peralta de [ 1038-57 ]).

“ [...] treballava casi mig poble en la cantereria . Uns fent boges, uns fent almasset [...] ” (Agost, 1995) [ 993-38 ].

| carrer de top . Carrer dels pobles de Bocairent i d’Ontinyent (Vall d’Albaida) [ 0 ].

| plaça de top . Plaça d'Altea (Marina) [ 0 ].

| llavaor de top . Nom d'un safareig d'Ontinyent (Vall d'Albaida) [ 0 ].

canteret m . i la varietat formal cantaret . Dim. de cànter [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 824 ].

| 1 canteret Dades sense especificació de la tipologia:

“ [...] i. lavador de mans ab .v. canterets , tot de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].

“Item II canterets de terra en la un dels quals havia I poque de aruga e en laltro un poc de arop.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-94 ].

“Item canteret de terra ple d oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-152 ].

“Item I canteret de mel rosat [...] ” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].

“Tres canterets de terra, dos de verds, un de vermell” (inv. Barcelona, 1427) [ 955-393 ].

“ [...] tres cantarets d’aram per dar aygua sobre la taula, la hu gran e los dos xichs.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-283 ].

"Un canteret de terra petitet, bo." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-503 ].

“En la cuyna denunciu: [...] Item, un cantaret de terra [...] ” (inv. Baronia de Pinós, 1461) [ 186-II-372 ].

“Un canteret de terra en que ha vi” (inv. , 1466) [ 955-393 ].

“Ítem, dues cantareles de mel , dos cantarets de terra, huna oliera [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].

“ [...] un cantaret ab quatre brochs per pendre aygua mans [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-42 ].

“Ítem, hun canteret d’aygua petit.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1274 ].

“Item, un plat e hun canteret e una setra.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-453 ].

“Un canteret petit amb cigrons” (encant Barcelona, s. XV) [ 955-393 ].

“Un cantaret petit de coure y dos petits de terra [...] Un cantaret de mel.” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].

“Ítem, un canteret y una albúrnia de terra [...] V ” (encant Lleida, 1522) [ 2901-1600 ].

“Ítem, un canteret negre y altre blanch, de terra, y una madraxeta [segons els transcriptors, almorratxa ] també de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1746 ].

“5 canterets ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].

“Ítem avem pagat per obra de terra, so és, cantarets , plats, mortés y altres coses, dos sous, sis dinés.” (llibre de comptes de l’ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-119 ].

“ [...] un llibrellet y un canteret de obra de Trayguera vells.” (inv. Vinaroç, 1606) [ 2368-73 ].

“ dos dotsenes de cantarets ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-I-95 ] [ 49-II-39 ].

“Ítem un ribellet chiquet de terra usat, sos canters de terra de Trayguera usats” (inv. Tortosa, 1634) [ 2368-74 ].

“Escudellers [...] Vn cantaret pintat: 4 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].

“Hollers, y Gerrers [...]

Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret , 1 sou 8 diners.

Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret de rajet, 10 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].

“En lo Armari de [...] un canteret de Leyda [...] un jarro de Leyda de terra [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].

"Quatre canterets de Manises, dos orses y dos plats a modo de llánties de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].

" cànteret " (a inv. de Talarn, entre el 1677 i el 1741) [ 1655-283 ].

“Se ha dexat lo us dels gerros de terra [...] per ésser mes útil lo us dels canterets negras de Vilafranca” ( Lumen Domus del convent dels dominics de Santa Caterina, de Barcelona, tom II, 604. Segle XVII) [ 824 ].

| 2 canteret V. tb. mig cànter , cantereta És com en deien a Tortosa del mig cànter de mesurar vi [ 6-73,74-43 ] Cànter petit sense galet lateral [ 955-392 ] (Ascó [ 1564-4 ]) Dit també mig cànter a Miravet [ 60-22 ] i, segons algun autor, cantereta [ 117-100 ] Prod. a: Benissanet, on és el cànter petit, d’uns 7-8 litres [ 31 ]; Miravet [ 31 ] [ 117-100 ].

“ Canteret . V. Canter.” (Barcelona, 1696) [ 1074-127 ].

“ canterella . f. y canteret . m. d. Cantarico , cantarillo .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].

| 3 canteret Cànter petit amb galet lateral per beure directament [ 0 ] (Arnes [ 1775-I- 249, 501 ], Corbera d’Ebre [ 1775-I- 249, 501 ], Gandesa [ 1775-I- 249, 501 ], Prat de Comte [ 1775-I- 249, 501 ]) .

| 4 canteret Càntir amb galet, tarot i nansa al capdamunt [ 19-16 ] (Baix Ebre [ 1652-86 ], Freginals [ 1652-86 ], Gandesa [ 1775-I-249,501 ], Prat de Comte [ 1775-I-249,501 ], Santa Bàrbara [ 1652-86 ], a part de [ 1652-86 ], Vimbodí [ 48-I-164 ]).

“ sellonet . m. d. ter. canteret .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-562 ].

| canteret d’alforja [ 1257-105 ].

| canteret de beguda

“Hollers, y Gerrers [...]

Un canter mitja clos, 2 sous 8 diners.

Un canter mitjancer clos, 1 sou 6 diners.

Un cantaret de raget clos, 1 sou.

Un cantaret de beguda clos, 8 diners” (Barcelona, 1655) [ 99-273 ] [ 111-61 ].

| canteret de canalla Cànter petit, de capacitat d’un litre aproximadament, que serveix per jugar la canalla (Miravet [ 117-100 ]) Prod. a: Miravet [ 117-100 ].

| canteret clos