El diccionari de ceràmica és una eina fonamental i imprescindible per a professionals, estudiants i aficionats a la ceràmica, ja sigui per aprendre, aprofundir o de suport en recerca i publicacions. Aquesta obra creada per en Joan Rosal recopila i organitza de manera exhaustiva el vocabulari específic de d'aquest àmbit artístic i tècnic, oferint definicions clares i rigoroses tant de termes tradicionals com contemporanis.
Aquest diccionari ofereix definicions precises de termes tradicionals i contemporanis relacionats amb els materials, les formes (i com s’anomenen depenent de la regió), les tècniques, els processos de producció i de decoració de ceràmica, així com conceptes històrics i estilístics propis de la ceràmica catalana i internacional. El diccionari contribueix a la adecuada catalogació i descripció del patrimoni ceràmic, facilitant una millor comprensió i transmissió dels coneixements dins del sector.
AQUESTA EINA DE CONSULTA ES TROBA EN REVISIÓ PER EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I ACTUALLITZACIÓ WEB - SI TROBA ERRORS NO DUBTI A COMUNICAR-NOS-HO - MOLTES GRÀCIES
Cerca alfabètica
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Cerca per paraula
Cercar
Resultats:
caballet
caballet m . Incorrecte, V. cavallet .
cabàs
cabàs m . A les terrisseries s’utilitzava per traginar terra i també com a unitat de mesura d’aquesta ( [ 21-77 ]).
cabdell
cabdell m . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a rajoles barcelonines [ 0 ].
cabera
cabera f . Llistó de fusta d’uns 22 cm de costat, que serveix per tancar els extrems de la caixa de taulells o per dividir-la en compartiments (Manises [ 353-33 ]).
cabet
cabet m . Peça complementària de la caixa d’enfornar, la qual només s’aplica a certes peces que sobresurten, en especial als gibrells, a la part superior de la pila formada a dins del forn. Es distingia el cabet d’a rel i el cabet d’a setze , que era el menor [ 938-376 ] Caixa d’enfornar del mateix diàmetre que la caixa de plats , però sense forats. Srvia per enfornar una sola peça, generalment un orinal. Per això, els cabets primitius tenien, a la part interior de la paret, una concavitat per allotjar la nansa de l’orinal. Posteriorment, se’n augmentà el diàmetre i es prescindí de l’esmentada concavitat [ 353-33 ] (Manises [ 353-33 ] [ 938-376 ]).
cabiró
cabiró m .
" cabirons de terra envernissats de fora de verd, els quals són fets a posta per a " (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].
"Teulas y cabirons , 1 sou peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" Cabirons , 4 lliures 10 sous el centenar" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" Cabirons " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem quattre dotsenes de cabirons envernisats." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ].
" cabirons verts" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].
cabreta
cabreta f . De terra cuita. Per jugar els infants [ 38-179 ] Prod. a: Vilafranca del Penedès [ 38-179 ].
caçagrills
caçagrills m . Mena de tapadora còncava amb uns forats, que servia per caçar grills (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 60-55 ] [ 1022-236 ] [ 1650-258 ] [ 2197 ] .
caçamosques
caçamosques m . Mena d’ampolla amb el cul foradat i regirat cap endins, dins la qual es col· locava un líquid dolç que atreia les mosques, que un cop dins no en sabien sortir (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 60-55 ] [ 1022-236 ] [ 2899-180 ] .
cacerola
cacerola f . V. casserola [ 810-II-799 ] Cassola, greixonera [ 824 ].
cacet
cacet m . V. casset [ 810-II-799 ].
caçó
caçó m . V. cassó [ 810-II-799 ].
caçol
caçol m . V. cassol .
caçola
caçola f . V. cassola [ 810-II-799 ].
cactus
cactus m . Denominació moderna d’un test petit usat als vivers de plantes (Esparreguera [ 1022-236 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-236 ].
cadaf
cadaf m . i les varietats formals: cadaff , cadaffo , cadafo , cadaph , chadafo V. tb. cadafet , cadafot , cadap , caraf .
| 1 cadaf Esments sense dades segures sobre la tipologia , tot i que la majoria, molt probablement, es refereix en a la forma gerro :
“En fer forma de cadaf de terra [...] ” (Ramon Llull: Libre de Contemplació en Deu , Mallorca, c. 1272) [ 810-II-800 ].
“ [...] un cadaf cinch diners.” (inv. Mallorca, 1307) [ 402-240 ] [ 824-II-17 ].
"Item costa una jarra cadafs e oles: 5" (llibre d'obra de de Mallorca, 1327) [ 1744-36 ].
"Item costaren III jerres e III cadaffs: 11 d. [...] Item costaren II jerres e I cadaff: 9 d." (llibre d'obra de de Mallorca, 1345) [ 1744-133 ].
“Item costà I gerra e I cadaf que agren ops... I s.” (llibre d’obra de de Mallorca, 1369) [ 1221-286 ] [ 1210-59 ].
“tres cadafos albos Valencie viridatos” (Ciutat de Mallorca, 1373) [ 924-87 ].
"It. compri [...] dos cadafos grans de mig corter cascun a raho de iij ds. la pessa [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].
“Item duos cadaffos .” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-104 ].
"Costa una jarra, cadafs e oles, 5 diners" (llibre d'obra de de Mallorca, s. XIV) [ 1522-72 ].
“dos cadafos de terra verds” (inv. Muro, 1417) [ 1522-37 ].
“Item dos chadafos de tenir oli [...] Item olles chadafos tests per a tenir erbes e altres coses de pocha valor [...] Item hun cadaf e hun pitxer [de argent] [...]” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-177,178,190 ].
“Item hun bassí tres cadaffos de terra esis grasals.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-151 ].
“Item un cadaf de mig quorter.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-135 ].
“Item una salsera patita e hun cadaff vert [...] ” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-142 ].
“Item hun cadaff blanch ab mel.” (inv. Ciutadella, 1453) [ 825-148 ].
"Item hun cadaff de terra, duas barangueras [...] Item dos còvens plens de olles e cassoles, nou cadaffos blanchs" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221,222 ].
“Item un cadaf vert trancat en que [ha] un almut de sal.” (inv. Ciutadella, 1463) [ 825-157 ].
“hun cadaf vert per tenir oli sobre hun gresal [...] hun cadaf vert de terra [...] sis cadaffos de terra dins los quals ha diversos olis” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449 ].
" [...] dos cadaffos e dues gerres de terra [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-29 ].
“Item VIII cadafos de terre avi tres de obre de Malica.” (inv. Llucmajor, 1464) [ 1298-49 ].
“Item dos cadafos hun de Malica altre verd de terra, VI drs.” (encant Llucmajor, 1464) [ 1298-49 ].
“Item hun cadaf petit.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-197 ].
“un cadaf de terra verd a manera de cuscussoneres ” (inv. Llucmajor, 1472) [ 1522-37 ].
“un cadaf de terra per a vi” (inv. Ciutat de Mallorca, 1475) [ 1522-37 ].
"Item, dos cadaffos de terra verds." (inv. església de Lluc, 1478) [ 2205-227 ].
“un cadaf de terra de mig quarter” (inv. Llubí, 1480) [ 1522-37 ].
“quatre cadafos de terra , dos d’obra prima i dos d’obra grossa” (inv. Ciutat de Mallorca, 1482) [ 1522-37 ].
“ hun cadaf verd [...] cadaf de terra verd [...] h un cadaf blanc h per tenir oli [...] hun cadaf blanch ” (inv. Sóller, 1482 o 1483) [ 1522-37 ,109 ].
"Item dos cadafos de terra [...] Item un cadaff verd" (inv. Santanyí, 1488) [ 1522-232,236 ].
“un cadaf de terra obra de Màlicha” (inv. Mallorca, 1502) [ 1522-37 ].
“Item tres cadaffos de terra.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-151 ].
"Item un cadaff de terra envernissat" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-261 ].
"Item tres satriyes e dos cadaffos " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].
“ cadafos ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
| 2 cadaf V. tb. got Gerro [ 0 ] Jarro (valencià [ 833-17 ]) Gerro destinat a servir l’aigua [ 47-101 ] [ 131-94 ] (Ciutadella [ 402-240 ], Eivissa [ 402-240 ], Illes Balears [ 2409-76 ], Mallorca [ 957- 23,81, 100 ,101 ] [ 1059-206 ] , Menorca [ 0 ] ) Per servir vi (Menorca [ 862-II-377 ]) Gerro comú, mentre que pitxer es reservava per als gerros de luxe [ 1089-25 ] El cadaf és diferent del pitxer: està fet de terrissa sense decoració, a vegades, amb l'interior envernissat. També pot servir per beure directament [ 1522-153 ] Per servir aigua o vi [ 825-32 ] [ 957-100 ] [ 1755-40 ] El cadaf podia ser de terra, metall o vidre, provist d’un bec i una ansa [ 810-II-800 ] [ 825-46 ] [ 1755-40 ] Per escaldar el porc durant la matança (Mallorca [ 957-22 ]) Pot tenir la boca rodona o amb bec (Mallorca [ 1755-155 ]) A Mallorca es diu especialment del recipient que serveix per beure vi a les tavernes i cellers [ 810-II-800 ] A Menorca es diu cadaf tot recipient que tingui la forma que hem descrit, tant si serveix per beure com per tenir l’aigua del rentamans o per altres usos [ 810-II-800 ] Prod. a: Barcelona [ 47-101 ]; Marratxí, on també en diuen olla de brec [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] [ 1868-258 ] .
“Item, ordo e vull quel vi que sera dat als comfrares a la taula quels sia dat en cadaffs envernissats, vi en .j. cadaff e aygua en altre, a cascu comfrare .ij. cadaffs ; e cascun cadaff hage una sola de fust feta per torner e una cuberta de ploma de paho rodona per deffendre les mosques." (Ordinacions fundacionals de l'hospital de Santa Caterina, Ciutat de Mallorca, c. 1345) [ 810-IX-982 ] [ 1522-38 ] [ 2202-369 ] .
“quatuor pitalpha alias cadaph plena de arob” (Llucmajor, 1362) [ 924-35 ].
“I pistalfum terre sive cadaf ” (Mallorca, 1371) [ 967 ].
“II pitalfos corio sive cadaffets ” (Mallorca, 1375) [ 967 ].
“ [...] entrassen dins e bech aygua ab un cadaf de terra [...] ” ( Document del segle XIV) [ 810-II-800 ] [ 2203-56 ] .
"Item, que algun taverner ne tavernera no gos tenir algun cadaf d'aygo ne d'altre vexell prop la bota [...] " (Llibre del mostassaf, Ciutat de Mallorca, 1448) [ 1501-34 ].
"En la cuina atrobam [...] dues gerres e hun cadaf , tot de terra." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-25 ].
“Item dos chadafos de tenir oli. [...] Item olles chadafos tests per a tenir erbes e altres coses de pocha valor.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-177 ,178 ].
“ [...] et uno urceo sive cadaf [...] “ (testament Ciutat de Mallorca, 1490) [ 1220-25 ].
“Item atrobi hun cadaf o pitxer de argent ab broch e ansa [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-218 ].
“un cadaf o cetra de terra” (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-37 ].
“Item dos cadafos de tenir oli, buyts.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-245 ].
“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] Item hun cadaf vert de quatre diners [...] tres dotzenes y mitge de cadafos verts de sis diners [...] Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú [ pàssim cadaf ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276,277 ].
"Item vn cadaf de terra ple doli: 1 ll. [...] Item dos cadafos de terra envernissats de vert ab vn poch de oli: 10 s." (inv. Ciutat de Mallorca, 1594) [ 1980-321,322 ].
“Item quatre cadafos ab son bastiment de llenyam per traure oli.” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-352 ].
| 3 cadaf Unitat de m esura de capacitat per a líquids [ 824 ] Ocasionalment com a mesura de vi (Mallorca [ 6-72-16 ]) Antigament el nom de cadaf designava també una me sura d’oli, equivalent a vuit mà quiles o a la vuitena part d’un cànter [ 810-II-800 ] Mesura equivalent a la quarta part d'un quartà [ 811-II-21 ] Mesura d’oli (Catalunya, segons el Dicc. Labèrnia) [ 1148-33 ] A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ] A Tortosa i entorn, 1 càntir de vi era igual a 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-64 ] A Tortosa, el càntir d'oli (que equivalia a ) tenia 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-68 ,127 ] A Mallorca, el cadaf per a llet tenia 12 mesures i equivalia a [ 1692-1 27 ] .
“ [...] en lo cànter ha VIII cadafs : y en lo cadaf ha VIII maquiles: y en la maquila ha VIII onces” (Costumari de Tortosa, 14) [ 824-II-17 ].
“ [...] duo cadaf de oleo” (Poblet, Conca de Barberà, 1155) [ 862-II-377 ].
"It. costa del dit jordi un cadaf de uruga ops de la taula del patro [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-298 ].
“ cadaf . m. ter. Mesura de oli, la quarta part de un quartá.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-264 ].
"Un cadaf de llet [...] (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-121,134 ].
| 4 cadaf Recipient per mesurar líquids , de capacitat variable [ 0 ].
“un cadaf de mesurar, de terra tenor de mig quartà [...] un cadaf de terra per a vinagre, de tenor de mig quartà” (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-37,38 ].
“un cadaf de terra de mig quarter per vendre vi” (inv. Manacor, 1500) [ 1522-37 ].
“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] Item hun cadaf vert de quatre diners [...] tres dotzenes y mitge de cadafos verts de sis diners [...] Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú [ pàssim cadaf ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276,277 ].
| 5 cadaf Recipient envernissat, de cos troncocònic, amb una nansa lateral i boca exvasada al capdamunt , apt a per aguantar un embut. Es col· locava a sota de les aixetes de les bótes per recollir-ne els degotalls (Ciutat de Mallorca, 1945, segons el Diari de camp de Ramon Violant [ 1148-33 ]; Mallorca [ 1039 ]) Es posava a sota de l’aixeta de les bótes per recollir-ne els degotalls (Mallorca [ 1755-155 ]) Secundàriament, per guardar-hi d’altres aliments [ 825-32 ] .
“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi [...] Item hun cadaf vert de quatre diners [...] tres dotzenes y mitge de cadafos verts de sis diners [...] Item quatre salceretes de terre de for de cadaf de vuyt diners [...] Item sinch tests alfabagués y hun cadaf blanch de quatre diners cascú [ pàssim cadaf ] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276,277 ].
“Més se lexa en dit arrendament lo mulí de sanch y la caldera de escaldar y una casa, una lloza y setze alfàbies olieres grans y deu alfàbies petites de tenor, una ab altres, de quatorsa quartans, y una mesura de mesurar oli ambut y cadaf tot de terra.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-317 ].
| 6 cadaf V. tb. cadaf d’abeurar , garraf , garrafa , garrafó Usat pels paletes (Eivissa [ 862-II-377 ] [ 1755-40 ] , Llucmajor [ 402-240 ] , Mallorca [ 1059-220 ] ) Mena de gerro de cul ample, fet de terra cuita, amb un bec i una nansa, que els mestres de cases o paletes empraven per fer-hi l’abeurada de ciment i per abocar-la després dins dels abeuradors de les peces de construcció [ 813-74 ] A Mallorca i Eivissa s’aplica també el nom de cadaf al pitxer que els mestres de cases empren per tirar abeurada a les parets [ 810-II-800 ] [ 1755-40 ] Recipient de terra amb una nansa en el qual els picapedrers duen l’aigua per pastar el guix a la gaveta [ 824 ] (Mallorca [ 824 ]).
| cadaf d’abeurar Recipient semblant a un pitxer, on posen l’abeurador per abeurar els mitjans (Esporles, Mallorca [ 1283-9 ]).
| cadaf de fer oli
"un cadaf de fer oli , esbrocat" (inv. Puigpunyent, 1527) [ 1568-96 ].
cadafa
cadafa f . V. tb. cadaf .
“Item dues gerres olieres vuydes [...] Item vint cadaffes e setriys de terra” (Capmany, Mem., II, 412; Barcelona, 1331) [ 824 ].
cadafarro
cadafarro m . Augm. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafàs
cadafàs m . Augm. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafel·
cadafel· lo m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafet
cadafet m . Dim. de cadaf (Mallorca [ 1059-207 ]) Gerro per servir el vi [ 47-101 ] [ 131-94 ] [ 402-240 ], més petit que el cadaf, destinat a servir l’aigua [ 47-101 ] [ 131-94 ] (Llucmajor [ 402-240 ]) Cadaf que no passa d’un pam d’altària i serveix per mesurar i beure vi en els cellers i tavernes [ 810-II-801 ] (Mallorca [ 810-II-801 ]).
"Item unam senalliam et duos pitalfos sive cadafets [...] " (inv. Mallorca, 1375) [ 1978-88 ].
“dos cadafets de terra de tenir oli” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-37 ].
"Item VI cadafets de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].
"Item atrobí en un armari en la paret una scudela verda e un cadafet " (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].
Cadafet s’esmenta en inventaris d’apotecaries de Ciutat de Mallorca, de 1512 i 1513 [ 962-444,445 ].
“ cadafet ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
"Item un cadafet de posar vi, usat." (inv. Binissalem , Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].
“ [...] fan de gerrers grollers, i hala aufàbies, gerres, gerretes, gerricons, gots, garrafes i cadafets ! [...] ” (rondalla mallorquina probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].
| cadafet pla Gerro de base plana i ampla, a fi de que no tombi amb el moviment dels vaixells [ 0 ].
"It. compri [...] quatre cadafets pocs plans per metre aygua en taula, 1 s." (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-300 ].
cadafetxo
cadafetxo m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafeu
cadafeu m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafí
cadafí m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafo
cadafo m . V. cadaf .
cadafó
cadafó m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafonet
cadafonet m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafoneu
cadafoneu m . Dim. de cadaf [ 810-II-800 ].
cadafot
cadafot m . Augm. de cadaf [ 810-II-800 ].
“un cadafot de terra per tenir oli rosat” (inv. Valldemossa, 1491) [ 1522-37 ].
cadanell
cadanell m . Broc d’un recipient, com el del porró, del càntir, etc. (Llucmajor [ 810-II-801 ].
cadanella
cadanella f . Per canadella ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]).
cadap
cadap m . V. tb. cadaf , caraf .
| 1 cadap Gerro per recollir els deg otalls de l’embut de vendre vi (Ciutat de Mallorca [ 42-66 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 42-66 ].
| 2 cadap Recipient per treure aigua (Falset [ 402-240 ]).
| 3 cadap Cadaf [ 2000-273 ] Unitat de mesura per a oli equivalent a la vuitena part d’un cànter [ 810-II-802 ] [ 1679-45 ] Equivalent a vuit lliures [ 1834-17 ] És la denominació moderna de l'antic cadaf [ 1692-127 ] (Tortosa [ 810-II-802 ] [ 1834-17 ] , Ulldecona [ 1679-45 ] [ 1802-2-x ] ) , a la vuitena part d'un càntir (Amposta [ 1623-55 ] ) A Tortosa, el segle XIII, l'oli es mesurava a cànters de 4 cadaps de 8 màquiles [ 1982-360 ] .
“ cadap . m. ter. quarta .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-264 ].
“ cadáp , m. Mesura d’oli y altres líquits, que té 8 máquilas ó lliuras.” (recollit a Tortosa i Ribera d’Ebre, 1887) [ 954-163 ].
" cadàp , m.: mesura d'oli equivalent a vuit lliures." (Tortosa, 1916) [ 1834-17 ].
cadell
cadell m . V. tb. p inyol Granet de carbonat càlcic contingut a l’argila ( [ 1562-27 ], Regencós [ 1566-21 ,84 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]).
cadena
cadena f .
| cadena d’òvals i cinta en reserva Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1600-1630 [ 1212- 212, 223 ].
cadeneta
cadeneta f . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1575-1630 [ 1212- 212, 223 ] [ 1491-63 ].
cadernet
cadernet m . Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
cadmi
cadmi m. Els seus compostos s'usen per obtenir el color vermell en coccions per sota de 1.050ºC . Combinat amb òxid de seleni dóna coloracions des del groc fins al taronja [ 1788 ].
cadub
cadub m . Incorrecte, V. cadup .
caduc
caduc m . Catúfol [ 1069-5-491 ] (Godall [ 1652-93 ]) .
caduf
caduf m . V. tb. cadufo .
| 1 caduf Esments de tipologia indeterminada :
“Per gerras e per cadufs ” (Bordoy, Miquel: Historia de de Felanitx , Felanitx, 1919-1920; doc. any 1316) [ 810-II-813 ].
“Aquesta infanta és batejada e ha nom Caterina, haia bon recapte per amor de Déu e sien escrits los senyals per lo escrivà de ració e sia estojat lo present albarà. Les senyals són un feixet de llenya i un caduf .” (Barcelona, 1427) [ 955-372 ].
“Item rebi [...] per dos dotzenes de cadufs [...] ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-16 ].
"Item un caduff de terra buyt [...] Item un caduff vert en què ha V lliures de oli rosat" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-256,261 ].
| 2 caduf Catúfol [ 70-113 ] [ 811-II-24 ] [ 1069-5-491 ] [ 1070-308 ] Cadascun dels recipients de terra, de metall o de fusta, amples de boca i amb un foradet a la base, que van lligats a la corda o cadena de la sínia, i serveixen per treure l’aigua i abocar-la per regar [ 810-II-813 ] [ 1755-40 ] ( Agost [ 1579- 1 ], l'Alcora [ 1653-105 ], Ascó [ 1564-3 ], Benicarló [ 0 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-93 ] [ 1679-45 ] ; Ciutadella [ 1141-91 ], [ 1774-79 ], Llucmajor [ 1544-5 ], Mallorca [ 8-312 ] [ 824 ] [ 957-9,24 ,25 ] [ 1039 ] [ 1059-210 ] [ 1513-156 ] [ 1755- 39, 40 ] , Manises [ 353-33 ], Mequinensa [ 1865-65 ], Miravet [ 1589 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]; Sant Joan del Pas, a Ulldecona [ 1652-93 ]; Sencelles [ 1141-91 ], [ 1652-93 ], Traiguera [ 1335-122 ] , Ulldecona [ 1652-93 ] [ 1802-2-x ] ; els Valentins, a Ulldecona [ 1652-93 ]; les Ventalles, a Ulldecona [ 1652-93 ]; Vinaró s [ 0 ] , Xert [ 0 ] ) S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].
Prod. a: l'Alcora [ 1653-105 ], Artà [ 1039 ], Breda (segons Josep Samon) [ 351 ], Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Felanitx [ 1039 ] [ 1091-58 ], Manises [ 353-33 ]; Maó, on també en diuen caduf de sínia (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ]; Marratxí [ 1750 ], Menorca [ 2347-8 ], Miravet [ 1589 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Traiguera [ 1335-122 ] [ 2368-194,199 ] .
"una sínia amb el seu rest i amb els seus cadufos " (inv. Ciutat de Mallorca, 1479) [ 1522-38 ].
“Per obs de fer cadufs a la nora del dit loch” (País Valencià, 1486) [ 810-II-813 ] [ 810-VII-783 ].
“la roba que vestí era de domás vert tota brodada de orfebrería, e portaua per diuisa rodes de cenia ab los cadufs tots d’or e foradats al sòl” (Martorell, Joanot: Libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch . València, 1490) [ 810-II-813 ] [ 824 ].
“Per preu de fulla posts [...] per obs dels aleps e soles de cadufs de la dita nora” (Arxiu General del Regne de València, 1497) [ 810-IX-982 ].
“ caduf , cadúfol . s. m. territ. V. Catúfol.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ caduf y cadúfol . m. ter. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-266 ].
| 3 caduf Canonada soterrada feta d'obra [ 1070- 308 ] Canonada feta de peces o tubs de terra cuita que va per sota terra i condueix aigües brutes o no potables [ 810-II-813 ] [ 813-76 ] (Lleida [ 810-II-813 ]) O bé, per condu ir l’aigua del riu a la sèquia (Horta de València [ 810-II-813 ]).
| 4 caduf Cadascun dels canons o tubs de que es compon una canonada [ 813-76 ] [ 1513-156 ] o una canal [ 1513-156 ] (Mallorca [ 1513-156 ]).
| caduf de simbomba En forma de caduf de sínia, però fet a posta per fer simbombes (Llucmajor [ 1544-5 ]).
cadufa
cadufa f . V. tb. cadufeta .
| 1 cadufa Atuell de tipologia indeterminada:
"una cadufa de terra envernissada per traure vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1452) [ 1522-38 ].
"una cadufa de terra morisca" (inv. Ciutat de Mallorca, 1459) [ 1522-38 ].
"Item duas caduffas de terra [...] Item quatre caduffas de terra e una bacineta" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].
“una gerra de terra per tenir aygua, duas librelles e una caduffa tot de terra” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].
"dos cadufes de terra de obre morischa la huna e l'altre obre de València" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-38 ].
"Item dues caduffes de terra de obra morischa la huna e l'altre obre de València trencada" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].
"una cadufa de terra obra de Màlicha" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-38 ].
“ [...] una caxa o cofre antich [...] dins la qual havia hun paneret de palma ab una caduffa [...] Item en lo armari: dos caduffes de terra per tenir taperes buydes [...] Deu poms e una cadufa de fust” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 810-II-814 ] [ 923-418,419 ].
"una cadufa de terra verda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-39 ].
“Item dues cadufes de terra ani una tranquada.” (inv. església parroquial de Llucmajor, 1498) [ 1298-468 ].
"dues cadufes de terra verdes de treure vi" (inv. Llucmajor, 1503) [ 1522-39 ].
“Item una caduffa de terra de rentar les mans.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-148 ] [ 1522-39 ].
Cadufa de terra s’esmenta en un inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1512 [ 962-444 ].
“Item hun librell de sis diners y una caduffa y dues mesures y hun cadaf de mig quarter y ambut de vendre vi" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-276 ].
“ cadufa ” (Porreres, 1598) [ 1148-34 ].
“Tres jerres y una cadufa ” (Felanitx, 1764) [ 810-II-814 ].
“Trobà una cadufa a la raseta de doblers que una vella avara hi havia amagat” (Riber, Llorenç: La minyonia d’un infant orat , p. 17. Mallorca: Biblioteca “Les Illes d’Or”, núm. 7, 1935) [ 810-IX-154 ].
| 1 cadufa R ecipient de terrissa, amb una o dues anses i sense broc que serveix per beure [ 810-II-814 ] [ 825-115 ] (Mallorca [ 810-II-814 ] [ 1868-281 ] , Menorca [ 810-II-814 ] [ 825-115 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]) Prod. a: Alcúdia [ 1755-87 ], Consell [ 8-316 ], Pollença [ 1755-99 ], Santa Maria del Camí [ 8-315 ].
| 2 cadufa Vas de terrissa amb dues ansetes i quatre brocs [ 810-II-814 ] [ 824-II-22 ] [ 825-115 ], que serveix per beure [ 957-26,28,30 ] [ 1039 ] [ 1755-41 ] Amb un o quatre brocs [ 1039 ] [ 1755-41 ] Hi ha exemplars amb quatre nanses [ 1755-41 ] ( Illes Balears [ 2409-7 9 ], Mallorca [ 8-312 ] [ 824 ] [ 957-26,28, 29, 30 ,31 ] [ 1039 ] [ 1059-181 ] [ 1755- 39, 41 ,132,152 ] ) Prod. a: Alcúdia [ 1755-87 ], Ciutat de Mallorca [ 8-313 ], Consell [ 8-316 ] , Marratxí [ 1750 ] , Pollença [ 1755-99 ] .
"dos cadufes de terra amb brocs" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-38 ].
| 3 cadufa Una mena de rossinyol ? [ 2015-41 ].
| cadufa embudera
"una caduffa ambudera de terra " (inv. Pollença, 1518) [ 1522-39 ].
cadufada
cadufada f . V. tb. canonada Conducte subterrani per a l’evaquació d’aigües [ 810-II-814 ] (Castelló [ 810-II-814 ]).
“Fins los murs i cadufades de son Palau” (Pascual i Tirado, Josep: Tomba-tossals , Castelló de , 1930) [ 810-II-814 ].
cadufarro
cadufarro m . Augm. de caduf [ 810-II-813 ].
cadufàs
cadufàs m . Augm. de caduf [ 810-II-813 ].
cadufet
cadufet m . Dim. de caduf [ 810-II-813 ].
cadufeta
cadufeta f . Dim. de cadufa .
"dos cadufetes de terra obra de Berberia" (inv. Ciutat de Mallorca, 1462) [ 1522-38 ].
"tres cadufetes de terra morisques penjades a la paret" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-38 ].
"Item una cadufeta de terra buyde" (inv. Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-245 ].
“Item dues cadufetes valensianas de terre.” (inv. Llucmajor, 1578) [ 1280-487 ].
“It. una salsereta ab codonyat y una cadufeta blaua per 16 s. [...] ” (encant Ciutat de Mallorca, 1616) [ 1116-188 ].
cadufeu
cadufeu m . Dim. de caduf [ 810-II-813 ].
cadufo
cadufo m . V. tb. caduf ( Ascó [ 1564-3 ], Ciutadella [ 1141-91 ], Ciutat de Mallorca [ 1141-91 ], Eivissa [ 1141-91 ], Manacor [ 1141-91 ], Miravet [ 4-148 ] ) Catúfol [ 0 ] Prod. a: Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ] [ 31 ] [ 45 ], Maó [ 2380 ], Miravet [ 4-148 ] [ 31 ] [ 117-12 ] , Pollença [ 1755-99 ] .
“Item unam duodenam et mediam de cadufos .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].
“Treballaven en va ab cadufos sens fons d’umplir un safareix” (Alegre, Francesc: Quinze Llibres de les Transformacions del poeta Ovidi ..., Barcelona, 1494) [ 810-II-813 ].
“ [...] en Joan Canyet [...] has promes e pres carrech de tenir en condret la sinia del portal de Sanct Anthoni e tenir e metrey rests caduffos e compliment daygua.” (Barcelona, 25/6/1498) [ 812-III-146 ].
“54 cadufus bons i entre tots son 72 [...] ” (doc. Cubelles, 1574) [ 1309-67 ].
“rajoles, cadufos i gerres” (ordinacions del gremi de gerrers, Mallorca, 1628 i 1630) [ 944-257 ].
“Lo que han de observar en lo Gremi de Gerrers, sobre y Botiga de Teules, retxolas, y cadufos [...] Primo se ha de obligar dit ofici a tenir bastada de Teulas, retjolas y Cadufos que denovo se ha donat [...] Que dita obra no la puguen vendre a major Preu, açó es les Teules a 14 s. per centenar, les retjolas a 4 s. docena y Cadufos per Sinias a dita raho de 4 s. docena [...]” (nous capítols del gremi de gerrers de Ciutat de Mallorca, 21 de gener de 1687) [ 1107-72,73 ].
“Gerrers de sa Gerreria
que feis festes de carrer,
que feis cadufos i cossis,
i lladrioles i tests;
que feis campanes de terra,
bevedors de colomer,
aufàbies envernissades,
gerriconets i ribells;
bruioles, toves i teules
i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].
cadufó
cadufó m . Dim. de caduf [ 810-II-813 ].
cadúfol
cadúfol m . Catúfol [ 811-II-24 ] (Ascó [ 1564-3 ]) Per pujar l'aigua a les sínies i, també, per pescar pops (Agost [ 2337-60 ]) Prod. a: Agost, on també en diuen caüf [ 2337-60 ]; Traiguera [ 8-115 ] [ 1729-124 ] .
“ caduf , cadúfol . s. m. territ. V. Catúfol.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ caduf y cadúfol . m. ter. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-266 ].
“Dava voltes a sa cini fent gemegar ses rodes i degotar els cadúfols ” (Rosselló, Coloma: Valldemosines , Biblioteca popular de L’Avenç , Barcelona, 1911) [ 810-II-813 ].
“Roda [la sínia], i a cada sotragada,
cruixen ses bigues i taulons,
el rest que duu l’aigua poada
i els vells cadúfols mal-rodons.” (Guillem Colom i Ferrà, s. XX) [ 957-24 ].
cadufos
cadufos m . pl . Armadures de fusta, en forma de piràmide quadrangular truncada, que utilitzaven com a xindri per construir els forats del garbell del forn. N’hi havia de diferents llargàri es segons el gruix de la volta (Manises, on sempre s’usava en plural [ 353-33 ]).
cadufot
cadufot m . Augm. de caduf [ 810-II-813 ].
cadup
cadup m . Caduf [ 810-II-814 ] Catúfol [ 1056-90 ] [ 1070- 308 ] ( Alcanar [ 1652-93 ], Amposta [ 1623-18 ] [ 1652-93 ], les Cases d'Alcanar [ 1652-93 ], Freginals [ 1652-93 ] ; l a Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1652-93 ] [ 1855 ] [ 2261-156,157 ] , segons la llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]; Mas de Barberans [ 1652-93 ], Masdenverge [ 1652-93 ], els Muntells [ 1652-93 ], el Poblenou del Delta [ 1652-93 ], Sant Carles de [ 1652-93 ], Sant Jaume d'Enveja [ 1652-93 ], Santa Bàrbara [ 1652-93 ], Tivenys [ 1650-255 ], Tortosa [ 824 ] [ 1056-90 ] [ 1650-255 ] [ 1834-17 ]) Prod. a: Benissanet [ 2261-177 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 13-124 ] [ 31 ] [ 1855 ] [ 2261-156,157 ] (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]) , Tivenys [ 1650-255 ] [ 2261-159 ] , Tortosa [ 1650-255 ] .
Denominacions segons la mida:
a 1 ) : gran o número 1 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ].
menut o número 2 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ] .
a 2 ) : de dues aigües [ 1650-255 ].
d’aigua i mitja [ 1650-255 ].
d’una aigua ( de forat menut , per a pous profunds, i de forat gran , per a pous poc profunds) [ 1650-255 ] .
b ) Tivenys: cadup doble o de dues aigües [ 2261-159 ].
" cadup , m.: catúfol." (Tortosa, 1916) [ 1834-17 ].
“Duia un cadup ple de suc [...] ” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí , 1934, p. 258) [ 810-II-504 ].
caduper caduper
caduper caduper a m . i f . Qui fa cadups [ 0 ].
"A la entrada de Alcanar,
lo primero que se ve:
el corral de Benacà
i la casa del Caduper ." (dita popular, treta del llibre: Barceló i Álvarez, Àngel: Dites, cobles i rondalles . Tortosa, 1992 ).
cadús
cadús m . Barril o gerra [ 811-II-25 ].
caera
caera , caiera o casera f . Rusc [ 0 ] Cilindre de terrissa, de prop d’un metre de llargada, amb un extrem tapat i l’altre amb foradets per donar pas a les abelles que hi han d’habitar (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
cafè
cafè m .
| joc de cafè Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-56-22 ].
cafetera
cafetera f . Recipient amb nansa i broc, que serveix per preparar i /o servir el cafè [ 810-II-815 ] En terrissa, fou introduïda a darreria del segle XIX o principi del XX [ 1650-251 ] ( Mallorca [ 1755- 39, 41 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ] ; Potries [ 1698 ] , Tuïr [ 6-21-27 ] ) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], Esparreguera [ 1022- 237 ], Orbeta [ 265-76,164 ] [ 2192-35 ] , Potries [ 1152- 19, 20 ] [ 1698 ] , Tuïr [ 6-21-27 ] .
"Una sort de pisa blanca de València com són una gerreta, una cafetera , plates y xícaras" (inv. Barcelona, 1754) [ 2078-50 ].
“Pozaras dins de una caserola o cafetera i ª mitadella y mitja de aygua; quant bullira y pozaras 2 onces de cafe [...] ” (receptari de cuina, final s. XVIII) [ 1175-84 ].
"Cafetera, f., eyna de metall o de pisa per fer cafè, per posarnhi o per servirne a qui'n demana." (Barcelona, 1905) [ 811-II-25 ].
cafeteraça
cafeteraça f . Augm. de cafetera, cafetera molt grossa [ 811-II-25 ].
cafetereta
cafetereta f . Dim. de cafetera, cafetera petita [ 811-II-25 ].
cafeterota
cafeterota f . Augm. i pej. de cafetera, cafetera grossa o dolenta [ 811-II-25 ].
caffoll
caffoll m . V. cafoll .
cafoll
cafoll m . Alcofoll [ 0 ] Galena [ 1027-351 ] .
Reyner anota compres de “ caffoll ”, “glena” i “lavadís” (o “lauadís”), que sembla un tipus de galena (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-99 ] [ 131-124 ].
“ [...] pro pretio et valore certe quantitatis de cafoll quod ab eo hemit habuit et ressepit [...] ” (debitori de Pau Francesc, canterer de Reus, 1618) [ 49-II-253 ].
cagada
cagada f .
| set cagades Eufemisme per anomenar el bací (Rosselló [ 6-21-27 ]).
cagador
cagador m . Bací [ 0 ].
“Item en la dita cambra sinc alçatrans alies cagados de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-131 ].
cagaferrat
cagaferrat m . Defecte que es produeix quan, per accident, alguna peça reb un excés de foc que fon el vernís i s’adhereix a peces veïnes o al suport que la sosté. També quan, durant la cocció, alguna de les files o caixes d’enfornar es trenca i, per això, les peces s’amunteguen i s’adhereixen. També quan, en l’ofici de la taulelleria, fallava l’enfornat i algunes peces es desmoronaven i quedaven enganxades les unes amb les altres tot formant un bloc compacte que s’havia de t rencar a cops de pic o de mall (Manises [ 353-33 ]).
cagaferro
cagaferro m . Obra exposada a una temperatura excessiva que fa que s'arribi a fondre (Granollers [ 2257-86 ]).
cagarro
cagarro m . Petita quantitat de fang que sobrava després d’emmotllar les peces de rajoleria (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ] ) .
caiera
caiera f . V. caera .
cairat
cairat m .
"Cayrat, m. [...] Rajola grossa quadrada ab les quals s'enllosen entrades, cups, graners, etc." (Barcelona, 1905) [ 811-II-191 ].
cairó
cairó m . i la forma cayró [ 110-50 ].
| 1 cairó V. tb. baldosa , bastarda , cairat , caironet , gairó , quadrat , quadró , quartó ? , rajola grossa , rajola quadrada , rajola quarteada , taulell [ 1603 ] (Barcelona [ 1283-9 ], Lla dó [ 1283-9 ], Rupit [ 1283-9 ], Sant Feliu de Torelló [ 1283-9 ]) Antigament, totes les peces prismàtiques s'anomenaven rajoles o cairons , sense cap adjectiu diferenciador i amb independència del seu gruix i de l'acabat superficial que se'ls donés [ 2124-133 ] Nom genèric que es dóna a les rajoles quadrades [ 810-II-824 ] [ 813-76 ] [ 824 ] [ 1030-6.17 ] [ 1283-9 ] [ 1070-309 ] [ 1593-24 ] [ 1650-258 ] [ 2000-277 ] , sense vernís [ 813-76 ] Rajola de rajoler quadrada (Gavarres [ 2029-80 ]) Per revestir paviments ( , obra negra [ 6-47-43 ] [ 6-48-24 ]) Nom genèric que es dóna a les peces de terra cuita quadrades (i, també, per extensió, a les sisavades i a les vuitavades), destinades a recobrir paviments [ 6-77-9 ] Rajola gran i quadrada que serveix per enrajolar entrades, cups, graners, etc. [ 811-II-192 ] La grossària dels cairons és variable segons les comarques, però en general són rajoles relativament grosses [ 810-II-824 ] Solen ser de 28 x 28 x [ 1283-9 ] A l’Empordà i al Pla de Bages solen ésser de de costat per de gruix [ 810-II-824 ] A es diuen principalment cairons les rajoles d’un pam o tres quarts en caire, que serveixen per enrajolar cuines, fogons, aigüeres, etc. [ 810-II-824 ] Quadrats, de 20 i de de costat (Regencós [ 1566-75 ]) Peça quadrada de 20, 25 i 30 cm de costat, i de 4 o 4,5 cm de gruix. Les mides superiors s'anomenaven toves (Granollers [ 2257-86 ]) Cairó de 5/4 i de pam (Regencós [ 1566-49 ,81 ]) N’hi ha de pam, de 5/4 i de pam i mig [ 402-200 ] Prod. a: (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 6-48-24 ], el Bruc [ 402-200 ], Granollers [ 2257-58 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-22,30,33 ], Regencós [ 1566-13 ,49 ,75 ], Sant Cugat del Vallès [ 0 ], el Vendrell [ 1587-3 ], Verdú [ 6-46-35 ].
“ [...] en qual manera deuen coyre e fer los cayros e‘ls teules [...] negú obrer o obran qui fassa cayros no gaus trer brach del motle ab ma sino ab regla, e que’n pas la dita regla iii . vegades abans que’l cayro sia treyt del motle [...] negu teuler o teulera no gaus metre en son forn cor x . sostres de cayros e ii . de teules [ pàssim ] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].
“ [...] cayrons qui entraren en lo dit cimbori” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1429) [ 1756-315 ].
"Item [...] fez tirar mil cayros [...] " (llibre de fàbrica de l'església d'Elna, Rosselló, 1441) [ 2208-12 ].
“ [...] .III. motlos de fer ragola e .II. de fer cayro [...] ” (inv. de Pere Terrassa, Barcelona, 1455-1467) [ 131-121 ] [ 975-387 ].
"Item, una fornada ço es entorn mil cinchenta rajoles menudes crues. / Item, D rajols mijans crues. / Item, entorn ccc cayrons c rues." (inv. de Pere Llorenç, ra joler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-354 ].
“ [...] que lo dit Jacmen Alfonso haia a cobrir de cayró o de teula [...] calç, guix, reiola, teula, cayró , e fusta, trunyelles, e tot só que necessari serà per la dita obra.” (contracte d’obres, monestir de Sant Jeroni de , Barcelona, 1478) [ 1279-155 ].
“Item, per cent xxx cayrons a rahó de lx sous: VII s. X. [...] Item més, per cl cayrons a rahó de lx sous: VIIII s.” (llibre de comptes, Sant Boi de Llobregat, 1490) [ 1314-159 ].
" [...] tota la entrada de la casa de la deputacio sia ragolada de cayrons de ragola grossa e bona [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1496) [ 1503-I-163 ].
" [...] que tota la entrada de la casa de la deputacio sia ragolada de cayrons de ragola grossa e bona [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1502) [ 1503-II-17 ] [ 1503-III-195 ].
" [...] cinchcents sous per lo preu de vint milia cayrons de ragola que a venut e liurat per ha masonar he paymentar los patis de la casa de la deputació [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1503) [ 1503-II-17 ].
“E mes enreiolarán la dita sglesia de raiola o de cayro segons dits síndichs volran.” ( capítols per a la construcció de l'església de Lloret de Mar, 1509) [ 2204-145 ].
“ [...] anraiolaràn de raiola e cayró [...] ” (contracte d’obres església de Sant Julià d’Argentona, 1514) [ 1279-166 ].
“ [...] que puxa fer lo dit rajolar alla hon volra en lo qual faça y puxa fer [...] tota manera de rajoles cayrons taulells e teules e qualsevol altres rajoles [...] ” (llicència municipal, València, 1507, per error 1517) [ 687-156 ].
“Ítem, vint cayrons entre trossos y sancers.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1548 ].
" cayrons " (Barcelona, 1558) [ 1890-1098 ].
"Item, que farà lo pahiment de dita sglésia de cayró de un palm de granaria y de un quart bastant de grosària." (contracte per a la construcció de l'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1561) [ 1870-175 ].
“El cairó a 3 s. el cent.” (contracte Torelló, s. XVI) [ 1369-I-491 ].
"Més cayrons grans [...] " (inv. d'apotecaria, Reus, darrer quart s. XVI) [ 1428-125 ].
“Se repartira ab tres cayrons de cantell y través [...] y axi se anira pujant per lo entorn de rajola dreta, y també de rajola dreta per desobre dels cantells dels tres cayrons [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-148 ].
" [...] en cada fornada posant tres sostres de teulas y la demés rajola, salvo que lo primer sostre o dos hajan de ésser cayró de forma major obra grossa com dos rajoles comunes." (contracte, Mataró, 1626) [ 1507-412 ].
" [...] 6000 teules, 15000 rajoles, 6000 maons mitjancers, 1000 cairons , 300 peces de portal, i 300 peces d'arcada [...] " (contracte de rajoleria, Mataró, 1634) [ 1507-412 ].
" cayrons " (contracte de rajoleria, Barcelona, 1639) [ 1887-37 ].
" [...] vint cayrons per fer grahons de escala [...] " (inv. Rodonyà, Alt Camp, 1642) [ 2178-30 ].
Es pavimenten “sinq aposentos de nova de Cairo .” (llibres de comptes de de Convalescència, Barcelona, 1669) [ 826-134 ].
“ Cayrò , rajola . Hic Later, eris. Hæc Testa, æ. Cayrò cuyt al forn [...] Petit cayrò [...] Cosa de cayrò [...] Lloch, ahont se fa lo cayrò [...] Fer cayrons [...] Qui fa cayrons [...] Art de fer cayrons [...] Obra feta de cayrons . Lateritium opus, (eris.) Testaceum opus.” (Barcelona, 1696) [ 1074-154 ].
" cairons " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-413 ].
" Cayronets de gra d'ordi [...] Cayrons plans: 3 sous peça / Cayrons corbats: 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" [...] teula, rajola, mahons, cayrons y tot gènero de obra cuyta [...] " (Barcelona, 1729) [ 1471-183 ].
“Los cayrons 200. costaren al tot, 1 lliura 4 sous.” ( Quart d’Onyar, 1751) [ 1010-110 ].
"Ittem dos cents vint y dos cayrons molt inferiors [...] Ittem docents cayrons de gra dordi esgarrats. / Ittem quaranta cayrons tortugues de una forma extraordinaria inutils [...] Ittem cent setanta caÿrons de gra dordi molt inferiors [...] Ittem trenta caÿrons plans de cup [...] Ittem cinquanta caÿrons curbats de cup envernisats [...] Ittem setcens cinquanta caÿrons de pam, y quart cuits." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
" [...] dos motllos de cairons grans; un de rajoles [...] " (inv. d'arquitecte, Barcelona, 1799) [ 1471-141 ].
“ cairó . s. m. Ladrillo quadrado . Later quadratus [...] cayró . s. m. Ladrillo quadrado . Later quadratus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
"Cairó. m. baldosa , ladrillo cuadrado ." (Barcelona, 1839) [ 2221-97 ].
"En lo obrador [...] Doscents trenta nou cairons embarnisats á diset maravedisos un [...] Tres mil cairons de tres cuarts á cent vint rals lo milé." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857).
“ cayró . m. Rajola quadrada.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-345 ].
" [...] alguns cayrons de relleu qu'he vist en lo claustre de Poblet [...] " (Barcelona, 1893) [ 1782-50 ].
" Cairon á la española [...]
Cairon de 5 / 4 fets al mil: 52 reales
Id. " de pica y talla: 52 reales
Id. de palmo valenciá, fets al mil: 35 reales
Id. " " de pica y talla: 35 reales
Id. de palmo, fets al mil: 30 reales
Id. " " " de pica y talla: 30 reales
Id. ¾ fets al mil: 20 reales
Id. " " " de pica y talla: 20 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
“ baldosa [...] De terra cuyta, essent de tamany xich. Rajola, cayró .” (Barcelona, 1901) [ 110-50 ].
“Paviment de cayrons , marbre blanc [...] ” (Vilanova, Emili: Obres completes , XI, p. 217, Barcelona, 1906-1907) [ 810-II-824 ].
" [...] la ceràmica aplicada a la construcció [...] desde els cairons vulgars als mes refinats atreviments [...] " (Girona, carta de Rafael Masó a Antoni Serra i Fiter, 1910) [ 2340-47 ] [ 2366-255 ].
“ [...] he pistpat tot lo prinsipal com son els forns, els motllos, la manera de fer el cairó [...] “ ( d’Empordà, carta d’Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2340-52 ].
"De cairons vermells se en coheren la fornada passada [...] " ( d'Empordà, correspondència entre Joan Baptista Coromina i Rafael Masó, 1914) [ 2294-282 ].
“ cairons ”, de 20 x 20, 14 x 28, 18 x 18, 12 x 24, 14 x 14, 13 x 13 i 10 x (prod. de , 1936) [ 189 ].
| 2 cairó Rajola de València [ 0 ].
" [...] a llorens pessolas gerrer a bon c ta . del cayro vert la m itat y altra m itat blanc h o, aspre per encay ronar les bovedas sis lliures. " (àpoca Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1639) [ 1884-5 ] [ 1887-39 ] .
“ [...] segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona [...] En una estància que té exida al celobert [...] Item, vint cayrons y un pot mitjà de pisa.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].
“ [...] 500 cairons escaldats [...] ” (inv. d’Hipòlit Estaper, escudeller barceloní, 1773) [ 131-142 ].
| 3 cairó Rajola incompleta. Allà on no cap una rajola completa hi fiquen un cairó [ 810-II-824 ] (Tremp [ 810-II-824 ]).
| cairó aspre
" [...] a llorens pessolas gerrer a bon c ta . del cayro vert la mitat y altra mitat blanch o, aspre per encayronar les bovedas sis lliures." (àpoca Llorenç Passoles, escudeller de Barcelona, 1639) [ 1884-5 ] [ 1887-39 ].
| cairó colzat
" Caÿrons colsats , 3 sous 4 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
| cairó corbat
" Cayrons plans: 3 sous peça / Cayrons corbats : 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
| cairó de cup V. tb. rajola de cup Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ] .
" Caÿrons de cup , 1 sou 8 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
"Item A set octubre per tres cents seixanta dos cayrons de cup á un sou y nou diners cada u [...] Item quaranta cayrons y deu cantoneras per acabar lo cup y ports: 6 ll 10 s." (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-380,381 ].
" caÿrons de cup " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].
| cairó de cup corbat
"Ittem cinquanta caÿrons curbats de cup envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| cairó de cup pla
"Ittem trenta caÿrons plans de cup ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| cairó doble
"40 cayrons dobles : 14 s." (llibre de comptes del castell de Sant Joan, Lloret de Mar, 1658) [ 2061-199 ].
| cairó envernissat Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís i amb decoració policroma o sense [ 6-77-8 ] Rajola de València [ 813-76 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-58-33 ].
“Mil ladrillos vulgo cairons embarnizados ” (inv. de l’escudeller barceloní Joan Cantó i Gual, 1854) [ 2809-45 ].
| cairó d’era V. tb. cairó ratllat (Girona [ 136-73 ] ) Cairó marcat amb els quatre dits perquè l'animal no rellisqués (Gavarres [ 2029-80 ]) Del gruix del maó de quart i amb ditades a la superfície [ 402-200 ] Serveix per solar les eres on es baten cereals o llegums [ 6-77-10 ] [ 2252-39 ] .
| cairó fi V. tb. cairó premsat , caironet , rajola fina , rajola premsada , rajola del Vendrell Neologisme per anomenar les rajoles per a pavimentar , sense vernís, fetes amb terra de gran qualitat, molt colada, premsada i cuita fins i tot dues i fins a tres vegades. A , aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 1534-12 ] Rajola sense vernís, de superfície dura i fina, usada per a paviments i cuita a una temperatura propera als 1.000ºC. S'obté per premsat mecànic de pols d'argila ferruginosa, l leugerament humida. Després de modelades les rajoles, no cal assecar el fang cru, sinó que poden anar directament al forn, abreujant not ablement el temps de fabricació [ 6-77-8 ].
| cairó de fogó Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ].
| cairó de gra d'ordi
" Caÿrons de gra de ordi " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem docents cayrons de gra dordi esgarrats [...] Ittem cent setanta caÿrons de gra dordi molt inferiors." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| cairó hexagonal V. tb. sisavat El que té el perímetre en forma d'hexàgon regular [ 6-77-10 ] En forma d’hexàgon regular [ 1030-6.17 ].
| cairó incrustat o tb. mosaic incrustat Cairons premsats, amb baix os relleus fets sobre el cairó encara cru, mitjançant l'empremta d'un motlle. Els clots resultants es reomplien d'una barbotina espesa feta amb terres acolorides, a fi d'aconseguir una decoració poli croma que, en ser profunda, no es perdia amb el desgast [ 6-77-10 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-259 ] (Àngel Anchisi [ 0 ], Anchisi i Busquets [0]); [ 63-314 ], l’Hospitalet de Llobregat [ 1650-259 ] (J. Romeu Escofet [ 0 ]); Palafrugell [ 6-35-37 ]; Reus [ 92-251 ] (Isidre Llevat [ 0 ]) ; Sarrià, a Barcelona [ 1650-259 ] .
| cairó octa gonal o octogonal V. cairó vuitavat , oc t àgon , octògon .
| cairó de pam i quart
" cairons de pam i quart " (comanda a Sever Viladomat, Barcelona, 1733) [arxiu Albertí].
| cairó pla
" Cayrons plans : 3 sous peça / Cayrons corbats: 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
| cairó premsat V. tb. cairó fi , caironet , rajola fina , rajola premsada , rajola del Vendrell S'obtenia pel premsat de pols d'argila humida, mitjançant premses adequades. No calia assecar el fang cru, sinó que els cairons podien anar directament al forn. Aquesta tècnica es va iniciar el segle XIX [ 1526-I-114 ].
| cairó ratllat V. tb. cairó d'era Per al paviment de les eres, perquè els animals de peu rodó no rellisquessin quan es batia (Corçà [ 2084-90 ].
| cairó de relleu o amb relleus Té relleus sortits que no en permeten l'ús com a paviment. En no estar envernissat, és inadequat per a cuines i per a cambres higièniques. Pot usar-se tant en façanes com en bancs de jardí i en revestiments interiors (arrambadors, etc.) N'hi ha de cuita oxidant i de cuita reductora [ 1885-14 ] Prod. a Quart d'Onyar [ 1885-14 ] .
" [...] alguns cayrons de relleu qu'he vist en lo claustre de Poblet [...] " (Barcelona, 1893) [ 1782-50 ].
| cairó roig
“Ítem, per cent cincuanta cairons roig : sinch lliuras, nou sous y sinch diners.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].
| cairó sisavat V. cairó hexagonal .
| cairó tortuguer
"Ittem quaranta cayrons tortugues de una forma extraordinaria inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| cairó vuitavat , octagonal o octogonal V. tb. vuitavat , vuitavató El que té el perímetre en forma d'octàgon regular [ 6-77-10 ].
caironaire
caironaire caironai ra m . i f . Qui fa els cairons a la rajoleria [ 811-II-192 ].
caironàs
caironàs m . Augm. de cairó [ 811-II-192 ].
caironer caironer
caironer caironer a m . i f . Qui fa els cairons a la rajoleria [ 811-II-192 ].
caironeria
caironeria f . Fàbrica de cairons [ 811-II-192 ].
caironet
caironet m . Dim de cairó .
| 1 caironet Cairó petit [ 0 ].
"Y lo pahiment hage de ésser de cayronet ." (contracte per a la construcció de l'església de Sant Martí de Teià, Maresme, 1574) [ 1870-185 ].
" Caÿronets quadrats" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ítem, setanta-sinch cayronets [...] " (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1418 ].
| 2 caironet V. tb. cairó fi , cairó premsat , lloseta fina , rajola fina , rajola premsada , rajola del Vendrell , rajoleta premsada Denominació actual del que es va anomenar baldosín catalán durant la postguerra franquista [ 1534-21 ] [ 1593-24 ] [ 1603 ] Mena de rajola sense vernís, fina, de gran duresa, ferruginosa, feta amb argila vermella colada, conformada per via humida i cuita a una temperatura d’uns [ 1534-38 ] A en feien de 13 x , 15 x , 18 x , 20 x , 25 x , 10 x , 13 x i 14 x . També de curvilinis i de poligonals [ 1534-24 ] Prod. a: [ 1534-24 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-22 ] .
| caironet de ¾ (Manresa [ 402-200 ] , Palamós [ 402-200 ] ) .
| caironet envernissat Rajola de València [ 0 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ].
| caironet de gra d'ordi
" Cayronets de gra d'ordi [...] Cayrons plans: 3 sous peça / Cayrons corbats: 2 sous 6 diners peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
| caironet pintat Rajola de València [ 0 ] Rajola feta a mà o a màquina, cuita a baixa temperatura, sempre amb una de les cares recoberta de vernís opac i amb decoració policroma o sense. L'opacitat del vernís s'obté, generalment, per l'addició d'òxid d'estany, que li dóna un color blanc característic [ 6-77-8 ] .
L'octubre de 1526, s'encarrega a Pere Mata, " [...] cayronets pintats al costum o usansa de Valencia, a ops de pahimentar [...] la present Casa de [...] " (Barcelona, 1526) [ 1475-436 ] [ 1524-367 ].
caironot
caironot m . Augm. i pej. de cairó [ 811-II-192 ].
caixa
caixa f . V. tb. caixeta , capsa .
| 1 caixa V. tb. gàbia , rodet de plats Peça de ceràmica a l’interior de la qual es col· loquen peces a coure. Té aspecte de caixa, de diferents formes i mides segons les peces que han de contenir [ 353-33 ] [ 938-377 ] Per protegir la pisa més fina durant la cocció [ 13-58 ] En un dels extrems tenia una balona [ 353-33 ] Les caixes emprades per enfornar plats, cassoletes, safates i altres peces similars, tenien tres fileres de forats equidistants perforats a la paret. Aquests forats servien per sostenir els claus on es recolzaven les peces [ 353-33 ] Serveixen per protegir les peces envernissades dels gasos de la combustió. Al mateix temps fan la funció de camisa i provocan la transmissió del calor per radiació, la qual cosa millora la maduració del vernís. Als tallers valencians són desconegudes probablement fins a la fundació de la fàbrica d’Alcora. En èpoques anteriors s’aconseguia el mateix efecte protegint les peces de vernís amb piles de peces sense envernissar o de socarrat [ 1166-169 ] (Esparreguera [ 1022-160 ], Manises [ 353-33 ,34 ] [ 938-377 ]).
“ [...] Farrets, panos i caixas [...] ” (inv. de l’escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-142 ].
" [...] i abia 5 alsades de capses de escates grogues i dos caxas cuadrades ab rejola plana de Bilablarex." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-263 ].
| 2 caixa
“ [...] trenta solidos reals de Valencia per raho e preu de cinch caixes de terra que de mi son estades comprades a obs del bany que novament se fa en lo dit Reyal per obs de ” (Paterna, 1460) [ 1318-657 ].
" Caixes de terra grans / Caixes de terra xiques" (inv. de Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].
| 3 caixa Conjunt de peces que acoblades conformen un motlle de guix ( [ 105-15 ]).
| lligar caixes Operació de recompondre les caixes trencades, mitjançant l’ús de cordills i bastonets, a fi de tornar-les a usar (Manises [ 353-66,67 ]).
| tapar caixes Tapar la part superior de les caixes que han d’enfornar-se a la part superior de cada fila (Manises [ 353-102 ]).
| caixa de cinc i mig Caixa de petita alçada que s’utilitzava en enfornar, com a complement de la caixa gran (Manises [ 353-33 ]).
| caixa de foc [ 1166-169 ] Caixa per enfornar ? [ 0 ] .
| caixa gran La de major capacitat. D’uns 40 cm de di àmetre per uns 20 cm d’alçada. En enfornar, a mb aquesta caixa es formava la primera rodada o rodada de caixa gran (Manises [ 353-33 ]).
| caixa de persiana Peça de ceràmica en forma de L, alleugerida per forats transversals interiors que, per agregació, serveix per construir els allotjaments dels corrons de les persianes enrollatbles dels edificis [ 0 ] [ 1030-6.16 ] .
| caixa de plats de capellà Caixa d’uns 24 cm de diàmetre emprada exclusivament per enfornar plats del núm. 1 (Manises [ 353-33 ]).
| caixa de taulells Caixa rectangular de fusta, d’uns 44 cm de llargària per uns 22 cm d’amplària, formada per tres caberes i vuit fulles c ol· locades de tal manera que permeten veure el contingut de la caixa per qualsevol cantó. S’usava com a contenidor de taulells, dels que e n cabien 20 peces de 20 x 20 cm (Manises [ 353-33 ]).
caixamada
caixamada f . Dins de les bòbiles o braços de bòbila, nom que rebia el conjunt de dues rimes (Granollers [ 2257-86 ]).
caixeta
caixeta f . Dim. de caixa .
| caixeta de conquina Caixa semblant a la caixa de plats de capellà però de dimensions molt més reduïdes. S’usava per enfornar els plats menuts coneguts per menudalla (Manises [ 353-34 ]).
| caixeta de foc Podria tractar-se d'un atuell per escalfar el llit [ 2079-114 ] .
" caixetes de foch " (inv. de Pau C ristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].
calaixó
calaixó m . Caduf de sínia [ 810-II-833 ] (Alcoi [ 810-II-833 ], Castelló [ 810-II-833 ]).
calandí
calandí o calandrí adj . Es diu del cossi més gran que fan a Miravet. L'adjectiu probablement significa: "a la manera de Calanda" [ 0 ].
calandrí
calandrí adj . V. calandí .
calayra
calayra f . V. tabaira Probable error de transcripció per tabaira [ 0 ] .
calces
calces f . pl . V. tb. derivació , forcat , i grega Nom amb què es designen certes peces tubulars que s’apliquen en els baixants d’aigües per empalmar a la canonada vertical un o dos ramals [ 6-75,76-77 ] [ 813-77 ] [ 1228-24 ] Prod. a: Barcelona, obrador Brossa [ 6-75,76-77 ]; Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ].
" Calsas de canó de cuxa" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem sis canons colsats, y dos calses casi inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
"Tres calsas de cós á setse rals una. / Dos calsas de cuixa á deu rals una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
"2 calsas de cos de 3 agujeros: 9 reales
4 " " id. " 2 id. 9 reales
4 " de cuixa " 3 id. 9 reales
6 " " id. " 2 id. 9 reales
Las calsas de pié al igual que las de cuixa."
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
" calsas de cano de cos" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].
| calces senzilles V. tb. forcat senzill Per empalmar un ramal a la canonada principal [ 6-75,76-77 ] Calces amb una sola derivació [ 813-78 ] [ 1650-255 ] Segons el diàmetre: de peu , de cuixa , de cos , etc. , és a dir, amb la mateixa denominació que la de la mida de la canonada principal [ 0 ] Prod. a: Barcelona, obrador Brossa [ 6-75,76-77 ].
| calces dobles V. tb. forcat doble Per empalmar dos ramals a la canonada principal [ 6-75,76-77 ] Calces amb dues derivacions [ 813-78 ] [ 1650-255 ] Segons el diàmetre: de peu , de cuixa , de cos , etc. , és a dir, amb la mateixa denominació que la de la mida de la canonada principal [ 0 ].
“ALFARERÍA [...] Empalmes de tuberias llamados Calsas en catalán:
Sencillos de Cuixa , .
“ de Cos , .
“ de Peu , .
Dobles de Cuixa , .
“ de Cos , .
“ de Peu , .” (Barcelona, preus de materials posats a peu d’obra) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].
" calces senzilles ", " calces dobles " (Barcelona, 1934) [ 1485-81 ].
calci
calci m . Fundent secundari per a esmalts ceràmics de baixa temperatura. Fundent principal per a esmalts d'alta temperatura. Facilita l'obtenció del verd celedó [ 1788 ].
| borat de calci També anomenat colmanita o borocalcita [ 1788 ] Fregitel·la natural d'òxids de bor i de calci [ 1788 ] En quantitats de fins al 20%, s'usa com a fundent per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. En quantitats superiors al 35% torna mat l'esmalt [ 1788 ] Entre el 5 i el 40% és un poderós fundent de baixa temperatura i entre el 5 i el 25%, un fundent secundari d'alta temperatura [ 1788 ] .
| carbonat càlcic Fins al 25% és un fundent per esmalts d'alta temperatura ; en quantitats superiors al 35% fa mat l'esmalt [ 1788 ].
| fosfat de calci Entre el 5 i el 10% és un f undent secundari per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. Important ingredient de la pasta base de la porcellana d'ossos [ 1788 ].
calcina
calcina f . Terra que empren els gerrers [ 810-II-846 ] [ 824 ] (Mallorca [ 810-II-846 ] [ 824 ]) Terra que serveix per fer el vernís blanc per als taulells o rajoles de València [ 810-II-846 ] [ 824 ] (València [ 810-II-846 ] [ 824 ]) Matèria que resulta de fondre, al fornet de vernís , una barreja d'òxids de plom i d'estany. S'usa per fer el vernís d'envernissar la pisa (Horta de València [ 1526-I-114 ]).
calcinar
calcinar v . Fer, per l'acció del foc, que una substància es descompongui en una altra tot desprenent-ne una de volàtil. Per exemple, el carbonat de cobalt es descomposa en òxid de cobalt i anhídrid carbònic [ 0 ].
" Calsinar carbonat de Cobalt." ( , , 1911) [ 1783-41 ].
calcomania
calcomania f .
| 1 calcomania Sistema per decorar peces mitjançant la transferència d'un dibuix fet sobre un paper amb pigmets especials [ 1553 ].
| 2 calcomania Imatge obtinguda per aquest procediment [ 1070-314 ] [ 2000-281 ] .
| 3 calcomania Paper que conté la pintura abans de trans porta r-la [ 1070-314 ] [ 2000-281 ] .
calda
calda f . Quantitat de llenya que s’introdueix al forn d’una vegada, per provocar una nova combustió i, també, cada nova combustió [ 938-377 ] Nombre de garbons de llenya que, a intervals regulars, s’ha d’anar ficant a la caldera per mantenir el grau de cocció adequat. El nombre de garbons no era constant sinó que anava augmentant fins arribar a la calda plena [ 353-34 ] (Manises [ 353-34 ] [ 938-377 ]) A la fase final de la cocció, cada a cció periòdica d'introduir un conjunt de feixos de llenya dins del forn a fi de mantenir constant la màxima temperatura de cocció (l'Alcora [ 1653-68 ] [ 2261-27 ] ) El foc durant el règim de cocció plena (Onda [ 2261-32 ]) .
| fer calda Als forns de les rajoleries, llançament massiu de gavelles dins de la cambra de foc per fer pujar la temperatura de cocció en molt poc temps (Granollers [ 2257-86 ]) Acte de carregar i encendre el forn. Es fan diverses caldes segons la duracció de la cocció (Marina Alta [ 2196-89 ]) Afegir feixos de llenya al forn per incrementar o mantenir-ne la temperatura [ 2357-79 ] .
| posar en calda Entrar el forn en la fase de cocció propiament dita (Alzira [ 2261-89 ]).
| calda plena És la que porta el nombre màxim de garbons. La cocció es mantenia a calda plena fins arri bar el moment de tapar el forn (Manises [ 353-34 ]).
caldejat
caldejat m . Règim de la cocció pròpiament dita (Castelló de Rugat [ 2261-99 ] , Onil [ 2261-120 ] ).
caldeo
caldeo m . Cast. En els forns dels terrissers, la fase final de la cocció, una vegada es donen per acabades les caldes i es tapa el forn (l'Alcora [ 1653-68 ]).
caldera
caldera f .
| 1 caldera Fogaina [ 0 ] Part inferior del forn, on es verifica la combustió [ 353-34 ] [ 415-I-18 ] [ 938-377 ] [ 1231-65 ] [ 1666-109 ] A vegades t é una part més elevada, com un altar, que reb el nom de sagen [ 415-I-18 ] (Manises [ 353-34 ] [ 938-377 ]).
| 2 caldera Recipient usat a la cuina [ 0 ].
“En la cuina [...] una caldera de terra de dos cànters bona.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-287 ].
caldereta
caldereta f .
"Una dotzena de 2,5 sous la dotzena entre calderetes i cetres: 2 sous 4 diners" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].
| 1 caldereta Atuell per al foc, semblant a una cocotte [ 0 ] Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur) [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà].
| 2 caldereta Recipient de ferro, de forma troncocònica, d’uns de diàmetre. Tenia dues nanses oposades, a la vora, i una altra d’horitzontal prop de la base. S’usava per transportar l’ acercó quan es treia, encara calent, de l’ armele . Per les nanses superiors es passava un bastó per portar-la.La nansa inferior servia per abocar-ne el contingut [ 353-34 ] (Manises [ 353-34 ,35 ]).
calderó
calderó m .
| 1 calderó V. tb. olla calderó Olla semblant a l’ olla marsellesa , totalment envernissada (Piera [ 6-12-11 ]) Prod. a: Piera, on en feien de 7 mides [ 6-12-11 ].
| 2 calderó Recipient de terra cuita, de forma semblant a una cassola, però més fondo [ 810-II-851 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ] [ 810-II-851 ]) També s’anomena greixonera plana (Mallorca [ 1059-177 ]) Per bullir [ 116-56 ] Per coure [ 128-57 ] Denominacions segons la mida , a Mallorca : de peça [ 810-II-851 ], perol [ 810-II-851 ], mitja mà [ 810-II-851 ], bord [ 810-II-851 ], malagueny [ 810-II-851 ], biel [ 810-II-851 ].
“ [...] olla o calderó [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-59, pà ssim ].
“ [...] bulliràs en una cassola o calderó [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168-63 ].
caldo
caldo m .
| 1 caldo Barreja de terra i aigua, una vegada passada pel porgador i deixada a la bassa perquè s’assoli ( d’Urgell [ 6-67-30 ]) La barreja de terra i aigua que es fa a la pila (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).
| 2 caldo Pasta ceràmica en estat líquid que manté la quantitat d’aigua indispensable mitjançant l’addició de productes defloculants: carbonat sòdic, silicat sòdic. S’utilitza per a la fabricació de peces abocant-lo al motlle buit (Manises [ 353-35 ]).
| fer a caldo o omplir a caldo Elaborar les peces abocant el fang en estat líquid, dins del motlle d’escaiola (Manises [ 353-52,79 ]).
| prendre caldo V. tb. cassoleta , cassolí , escudella , tassa Nom que pren la cassoleta pallaresa a d'Urgell [ 1650-250 ] [ 1728-31 ] Prod. a: d’Urgell [ 4-152 ] [ 98- 219, 659 ] [ 1728-31 ] , on també en diuen tasseta [ 6-63-26,27 ].
calell
calell m . V. tb. pinyol , calitxa Pedreta de carbonat de calci que resta per descuit a l’argila de fer ceràmica i que, en coure aquesta, es converteix en calç i s’infla després en haver-hi humitat [ 811-II-44 ] [ 813-78 ] [ 1458-23 ].
“ calell . m. Pedreta introduhida per descuyt en las rajolas ó teulas, que’s converteix en cals al cóurerse. Caliche .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-271 ].
calentador
calentador m . Escalfallits [ 0 ] Atuell que serveix per escalfar el llit (Benissa [ 1366-3 ], Morella [ 1366-3 ]).
calfador
calfador m . V. escalfador .
calibre
calibre m . Peça cilíndrica, tornejada en alabastre, de parets de 5 o de gruix, amb la vora interior de la boca reforçada amb un cèrcol de plom. Va muntat s obre dues platines de ferro en f orma de creu. Substitueix el planellet en els treballs de fer a palanca i serveix per abraçar i subjectar el motlle a fi que, malgrat el fre que suposa l’acció de la plantilla , mantingui l’adequat moviment de rotació (Manises [ 353-35 ]).
calitxa
calitxa f . Petita pedreta de calç barrejada amb la terra (Granollers [ 2257-86 ]).
call
call m . En deien del fang a Sant Hilari Sacalm [ 43-9 ].
| call vermell Terra usada pels terrissers que porta òxids de ferro i de coure , els quals , una vegada cuita, li donen color vermell [ 1755-144,157 ] Terra que usen els gerrers [ 824-II-39 ] (Mallorca [ 824-II-39 ] [ 1755-144 ,157 ]).
callana
callana f . Gresol [ 0 ] Mena de gresol per fondre metalls [ 811-II-56 ].
calorífer
calorífer m . en la forma calorifre .
"Calorifre, m., estuva o fogó de produhir calor. S'usa per escalfar les habitacions, vagons de tren, etc." (Barcelona, 1905) [ 811-II-53 ].
calorifre
calorifre m . V. calorífer .
calse
calse m . Grafia antiga per calze [ 1692-129 ].
càlser
càlser m . Grafia antiga per calze [ 1692-129 ].
calze
calze m . i les formes calse , càlser V. tb. calzet Unitat de mesura de capacitat per a oli, pròpia d'Olesa de Montserrat durant el segle XVI, igual a 1 / 8 de quarter o 1 / 72 de la carga local. Equival a [ 1692-129 ].
" [...] a cens de [...] un calser de oli que reduhit a la mesura del oli vuy dia corrent son y fan un mesuró, dos quartas y mitja, y un ters de mitja quarta [...] " (inv. Esparreguera, 1767) [ 1985-I-451 ].
calzet
calzet m . V. tb. calze Unitat de mesura de capacitat per a oli, equivalent a 2 / 3 de quartà, emprada a Esparreguera [ 1692-129 ].
cama
cama f . Cadascuna de les potes de fusta que sostenen el taulell de la roda (Mallorca [ 810-VII-904 ]).
| de cama , de cama gran V. canó Unes mides de canons [ 0 ].
camada
camada f . Petit grapat de branques de bruc o d'arboç. Cada feixina estava formada per varies camades capiculades ( [ 1562-57 ]) Cadascun dels quatre feixos de que es composa una feixina de peu (Regencós [ 1566-85 ]) .
cambra
cambra f .
| cambra de cocció L' espai del forn on es couen les peces de ceràmica [ 1639-489 ].
| cambra de combustió o cambra de foc Fogaina [ 0 ] En els forns de coure ceràmica, espai tancat en el qual es crema el combustible que alimenta el foc [ 1639-488 ].
| cambra de l'escaldat La superior en els forns amb dues cambres de cocció (Esparreguera [ 2261-243 ]).
| cambra de foc V. cambra de combustió .
| cambra del mig La inferior en els forns amb més d'una cambra de cocció (Esparreguera [ 2261-243 ]).
| cambra de sobreescaldat La situada a sobre de la cambra d'escaldat en els forns amb tres cambres de cocció (Esparreguera [ 2261-243 ]).
camí
camí m .
| fer camí .
"Treballar fent camí a l'era." ( , , 1911) [ 1783-27 ].
camisa
camisa f . V. tb. camiseta Revestiment interior del forn fet de material refractari [ 353-35 ] [ 415-I-19 ] [ 938-377 ] (Manises [ 353-35 ] [ 938-377 ]).
camiseta
camiseta f . V. tb. camisa Paret interior d'un forn de flama invertida ( [ 1562-46 ]).
campana
campana f .
| 1 campana V. tb. campaneta (Mallorca [ 957-82 ]) A Agost es feien sonar a la romeria de , el segon dijous després de Pasqua [ 2337-66 ] Prod. a: Agost [ 2337-66 ], Esparreguera [ 1650-264 ]; Reus, producció antiga [ 1650-264 ] ; del Camp [ 2058-26 ] .
“Gerrers de sa Gerreria
que feis festes de carrer,
que feis cadufos i cossis,
i lladrioles i tests;
que feis campanes de terra,
bevedors de colomer,
aufàbies envernissades,
gerriconets i ribells;
bruioles, toves i teules
i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].
| 2 campana Capell d’alambí [ 0 ] Part superior d’un alambí [ 1522-23 ].
| 3 campana Conjunt de recipients anomenats cossis , destinat a conservar fresc el llevat (Biar [ 810-III-637 ]) Consisteix en dos cossis, l’un dins de l’altre, l'un amb aigua i l’altre amb el llevat, a manera de bany maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana [ 810-III-637 ].
| 4 campana La part superior de les gerres que es modelen en dues parts independents (Agost [ 2261-136,138 ]).
campaneta
campaneta f . Dim. de campana .
“Ollers i gerrers que hi duien olletes, gerretes [...] cossiets, campanetes ” (Alcover, Antoni Maria: Contarelles d’En Jordi des Recó . Ciutat de Mallorca, 1915) [ 810-III-648 ].
| campaneta , campaneta de de ceràmica que es fa sonar la vigília de de Déu dels Desamparats [ 353-35 ] [ 1015-77 ] i el dia de Corpus [ 353-35 ] (Manises [ 353-35 ], País Valencià [ 1015-77 ]) Prod. a: Manises [ 353-35 ].
campitjana
campitjana f . Rajoló llarg que es pot utilitzar per fer voltes o paviments (alguerès [ 1584-7 ]).
cana
cana f .
| cul de cana [no canya ] Canya retallada utilitzada per decorar cossis i gerres amb impressions rodones de punts (Castellonroi [ 1128-49 ]).
canada
canada f .
| 1 canada o canata V. tb. canadell Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 1692-132 ] Mesura de capacitat per a líquids, de valor variable [ 1070-326 ] [ 2000-292 ] Antiga mesura de vi [ 1459-298 ] [ 1687-182 ] [ 1692-62 ] Mesura de capacitat per a vi, que corresponia a la capacitat d'un recipient de fusta del mateix nom, per beure a ga let. El seu valor era variable: el segle XVI equivalia a a d'Aneu , a de Cardós i a d'Urgell i rodalies, o a l'Alt Urgell [ 1692-132 ] Canada o canadell s'usaven, per a vi, a: Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, possiblement a part del Vallespir, vegueria de Ripoll i sots-vegueria de Ribes [ 1692-62 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga de vi (de a Castellbó i de a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ] A Elna, la carga de vi (de ) era de 10 canades de 3 quartons [ 1692-72 ] A , la carga per a vi era de 10 canades de 3 sesterades ( ) de 4 quartons [ 1692-73 ] .
" [...] deu fer pujar lo Prior al boteller una canada de vi al dormitori [...] " (Tortosa, 1350) [ 1889-481 ].
| 2 canada Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 1692-132 ] A Ripoll i entorn, una bóta d'oli equivalia a 5 canades [ 1692-66 ] La canada equivalia a uns [ 1692-132 ].
| 3 canada Recipient [ 2836-53 ] Olla amb broc, almenys des del segle XII, fet aquest broc amb una canya a la pasta tendra de la part superior de la panxa, per facilitar el buidatge dels líquids [ 1768-835 ].
“ channadas cum coopertorios de stagno III” (inv. catedral de Vic, 957) [ 1324-745 ].
“ [...] cum ipsa cannada et ipsa escudellas que habebat in Subtus-terras.” (Cartoral de d’Urgell, 1037) [ 970-353 ].
“ [...] I. caldera cum ipsos cremascos, I. olla erea [...] escudellas, cannadas , anapos [...] ” (arxiu d’Urgell, testament 1047) [ 970-355 ].
“Item una quanada de tenir vy” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-133 ].
| canada de vi tercenc A Osona, mesura de capacitat equivalent a 2 quarters [ 1687-181 ].
canadal
canadal m . Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 1692-132 ].
canadell
canadell m .
| 1 canadell V. tb. canada Unitat de mesura de capacitat per a vi [ 6-72-13 ] [ 186-II-467 ] Canada o canadell s'usaven a: Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, possiblement a part del Vallespir, vegueria de Ripoll i sots-vegueria de Ribes [ 1692-62 ] A Olot, mallal i canadell són sinònims [ 1692-62 ] A Olot s'usava la carga (que equivalia a ) de 2 bótes de 4 mallals o canadells de 4 quartans [ 1692-69 ] A Ripoll, la carga ( ) era de 8 canadells de 4 quartons [ 1692-73 ] A la vegueria de Ribes de Fresser s'usava un canadell (de ) de 4 quartons [ 1692-73 ] A la vegueria de Ribes de Fresser el canadell equivalia a . A Ripoll valia i a de Lillet, [ 1692-133 ] A Bagà, el canadell era de 4 quartons [ 186-II-467 ] .
" [...] et medium canadellum vini boni [...] " ( de Lillet, 1225) [ 186-I-52 ].
" [...] et duos canadellos et dimidium boni v ini de m eliori quod feceritis in manso v estro [...] " ( de Lillet, 1282) [ 186-I-52 ].
" [...] sien a nos tenguts de fer certs canadells de vi censals, al canadell de Ripoll o Danglinachs [...] per ço a vos deim e manam que, encontinent, façats a aquells e a cascun d'aquells, a messió lur, i canadell combatut e afinat ab canadell de Ripoll o Danglinachs, ab lo qual cascun an puxen a nos ho a qui nos volrem, pagar lo cens de vi." ( Toses , Ripollès, 1374) [ 186-II-468 ].
"Item, vi, dos canadells e mig." ( de Lillet, 1449) [ 186-II-345 ].
" i canadell ", per a vi (Bagà, 1470) [ 186-II-462 ].
" Per tres canadells e tres cortons de vi, a raó III ss. lo canadell fa XI ss. III " (Bagà, 1482) [ 186-II-467 ].
| 2 canadell Unitat de mesura de capacitat per a oli [ 186-II-467 ] A Ripoll, la carga prima ( ) feia 2 bótes de 5 canadells de 16 quarters [ 1692-75 ] A de Lillet s'usava un canadell per a oli equivalent a i igual a 1 / 10 de carga o 19 mesures [ 1692-133 ].
" [...] ad lumen altaris sancti Michaelis::: ii canadellos olei annuatim." (parròquia de Santa Maria de Castellar, 1229) [ 186-I-53 ].
| 3 canadell Atuell per mesurar vi, de capacitat d'un canadell
" [...] sien a nos tenguts de fer certs canadells de vi censals, al canadell de Ripoll o Danglinachs [...] per ço a vos deim e manam que, encontinent, façats a aquells e a cascun d'aquells, a messió lur, i canadell combatut e afinat ab canadell de Ripoll o Danglinachs, ab lo qual cascun an puxen a nos ho a qui nos volrem, pagar lo cens de vi." (Toses, Ripollès, 1374) [ 186-II-468 ].
"Item, un canadell de masurar vi." (inv. Santa Cecília de Riutort, Berguedà, 1461) [ 186-II-294 ].
| 4 canadell Setrill [ 0 ].
“ canadell . m. ter. y canadella . f. Cetrill del vinagre, oli, etc. Vinagrera. [...] “ (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-285 ].
| 1 mig canadell Unitat de mesura de capacitat per a vi i per a oli [ 186-II-467 ] Mesura per a oli, igual a 1 / 20 de la bóta ripollesa o 1 / 5 de la carga prima [ 1692-132 ] S'usava, el segle XIII, a de Ribes, com a mesura per a vi [ 1692-133 ] .
| 2 mig canadell Atuell de mesura de cabuda de mig canadell [ 0 ].
"En lo celer atrobam [...] Item, I mig canadell ." (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-380 ].
canadella
canadella f .
| 1 canadella Esments de tipologia indeterminada:
“ canadeles ” de fusta (Prats de Molló, 1151) [ 1324-745 ].
“item una canadella .” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-36 ].
"En lo tercer calaix duas serenas blaves, obra de pisa, usade; y dos canadelles , una de vidra, l'altre de obra de Pisa." (inv. Puigpunyent, 1597) [ 1568-138 ].
| 2 canadella V. tb. canadelles Conjunt d’un suport i dos gerrets que contenen l’aigua i el vi de dir missa ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]) Prod. a: Sant Feliu de Llobregat [ 100-II-54 ].
“ canadèlla . s. f. ant. cetrill del vinagre. Vinagrera . Acetarium. canadèllas . p. las que servexen en la missa. Vinagreras . Ampullae urceoli.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
| 3 canadella V. tb. canadelles Setrill [ 1070-326 ] [ 1459-298 ] [ 2000-292 ] Cadascuna de les ampolletes que contenen el vi i l'aigua per dir missa [ 1459-298 ].
“ canadèlla . s. f. ant. cetrill del vinagre. Vinagrera . Acetarium. canadèllas . p. las que servexen en la missa. Vinagreras . Ampullae urceoli.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
“ canadell . m. ter. y canadella . f. Cetrill del vinagre, oli, etc. Vinagrera. [...] “ (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-285 ].
| 4 canadella V. tb. escudella amb bec Tassa amb un broc que serveix per donar aliments líquids als malalts (Mallorca [ 1059-196 ], on també en deien escudella amb bec [ 1755-45 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]). | Dibuixos: Mallorca [ 1059-196 ].
| 5 canadella Unitat de m esura equivalent a un porró (Ulldecona [ 1679-45 ]).
canadelles
canadelles f . pl . V. tb. canadell .
| 1 canadelles Setrilleres [ 1070-326 ] [ 1459-298 ] .
“Unas canadellas de oli y vinagre ab son plat de pisa de alcora y un saler” (inv. Cervera, 1789) [ 824-II-53 ].
“CANADÈLLA. s. f. ant. cetrill del vinagre. Vinagrera . Acetarium. CANADÈLLAS. p. las que servexen en la missa. Vinagreras . Ampullae urceoli.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
| 2 canadelles Estri per posar les ampolletes que contenen el vi i l'aigua per dir missa [ 1070-326 ] (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]) Estri per posar-hi les canadelles [ 1459-298 ] j .
canader
canader , canadera m . i f . Operari o operària de fer plats, olles i altres atuells domèstics de terrissa [ 2836-52 ].
| carrer Canaders top . Carrer de Girona, inexistent a l’actualitat, on majoritàriament hi havia els obradors dels terrissers [ 0 ].
canadet
canadet m .
“Item un canadet de terra ab sa clau.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-6 ].
canal
canal f .
| 1 canal V. tb. canalada , canaler , canalera , canaleta , canaló , corba , correra (Termcat [ 1593-27 ]) Conducte de secció semicircular, a vegades de fons pla, amb la concavitat oberta que, per agregació, forma canals o canalons . Serveix per recollir l'aigua que s'escorre de la teulada o, en general, per dur un corrent d'aigua d'una part a d'altra [ 6-75,76-74 ] Peça de terra cuita en forma de mig tub [ 2264-65 ] Conducte amb la concavitat descoberta, que serveix per dur un corrent d’aigua d’una part a l’altra [ 810-II-900 ] [ 813-80 ] Per construir cèquies o drenatges [ 2264-65 ] (Mallorca [ 1059-219 ]).
Prod. a: Alcover [ 2270-9,10 ], Barcelona (obrador Martínez) [ 6-71-14 ], Barcelona (Sarrià) [ 1650-254 ], (obra vermella) [ 95-6-x ] [ 189 ] [ 351 ], Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-38 ], Esparreguera [ 1022-32 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-28 ], Potries [ 1152-16 ] [ 1698 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ] , Verdú [ 2351- 30 ] .
Segons el diàmetre s’anomenen: petita ( , el 1899 [ 95-6-x ]) ; d’estaca (Barcelona [ 824-II-53 ]) , de diàmetre inferior a [ 6-75,76-75 ] ; caputxina [ 6-75,76-75 ] , a la caputxina (Barcelona [ 0 ]) o de caputxí (Barcelona [ 824-II-53 ]) , entre 5,5 i de diàmetre [ 6-75,76-75 ] ; de braç xic (Barcelona [ 824-II-53 ]) o de braç petit [ 6-75,76-75 ], de de diàmetre [ 6-75,76-75 ] ; de braç (Barcelona [ 824-II-53 ]) o de braç gran (Barcelona [ 824-II-53 ]) , entre 9 i [ 6-75,76-75 ] ; de peu (Barcelona [ 824-II-53 ]) , diàmetre entre 11,5 i [ 6-75,76-75 ] ; de cuixa (Barcelona [ 824-II-53 ]; , el 1899 [ 95-6-x ]), entre 14,5 i [ 6-75,76-74 ]; de cos ( , el 1899 [ 95-6-x ]) , d'entre 18 i de diàmetre [ 6-75,76-74 ] ; de mina , diàmetre entre 22,5 i [ 6-75,76-74 ]; d’òbit , la de de diàmetre o superior [ 6-75,76-74 ] .
“Item pagam an Mercader gerrer per CCC canons pochs que compram a ops de la cequia de l’aygua que feem fer qui vendra al casteyl a ij diners per cano L. sous. Item per C xx canons grossos que compram a obs de la dita rao a iiij diners per cano [...] Item per x iiij canals a v iij diners per canal [...] per C v iij quortans de oli que compram a ops de fer sollacha a ops dels canons a metre en que vendra la aygua al casteyl [...] ” (llibre d’obra del castell de l’Almudaina, Mallorca, 1309) [ 1117-263 ].
“Per la obra de Sineu [...] pagam am Mercader per v. dozenes de canals . Item per iii. dozenas de canons: i ll. ii s. vi d.” (Mallorca, 1316) [ 922-123 ].
"Item costaran canals de terra a les teulades: 1 s. 10 d. / Item costaren IX canals que compra mestre Bng.: 2 s. / Item costaren IIII dotzenes de canals de terra a la claustra: 16 s ." (llibre d'obra de de Mallorca, 1345) [ 1522-39 ] [ 1744-134,136 ] .
“Encara dehim que null hom no puxa passar ayguas per tramujas, ne per canons , ne per canals de teulas, ne per canals de ollers en paret mitgera menys de voluntat de son vehí.” (Ordinació 5 d'en Sanctacília, Barcelona, primera meitat segle XIV) [ 824-II-53 ] [ 955-377 ] [ 1896 ].
“Paguí an guarí quarrater per Iª canal que aporta [...] “ (llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1392) [ 1756-30 ].
“Item tres duodenas de canals , maioris sortis.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].
“Item vuit canals de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-135 ].
“ [...] iiii canals de terra de c ort [= Quart d’Onyar] per reculir les aygues de la ta ulada [...] ” ( llibre de comptes del palau episcopal de Girona, 1437) [ 161-96 ] [ 2123-635 ] .
"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item una dotzana de canals entra tortes y drates" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].
“Item som de pacte que lo dit mestra Jauma hage de desfer las canals vellas e posar-ni de altres fins la ayguo de totes les taulades qui van vuy ultra les que de nou hi poserà hagan de portar l’aygua fins la dite sisterna.” (Esporles, Mallorca, 1526) [ 1223-252 ].
" [...] e aprés cobrirla de teula seguint los pendents, ab ses canals per lensar l'aygua fora la sglésia." (contracte per a la construcció de l'església parroquial de Dosrius, Maresme, 1526) [ 1870-158 ].
“Ítem, devuyt o vint pesses de canal , de terra, envernisades.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1821 ].
" Canals grans" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
“posar canals e tortugues per llansar l’aygue” (Barcelona, 1596) [ 1226-366 ].
" [...] posar unas canals o tortugues lo qual sera millor per dita obra [...] " (contracte d'obres, Barcelona, 1610) [ 1504-274 ].
"Item fas data de 42 lliures 3 sous 6 he pagat per 323 canals se compra per a les teulades, a raó de, 2 sous 6 pessa y port de dites canals ." (llibre d'obra de , Lleida, 1633) [ 1572-373 ].
"A 16 de Maig [de 1639] a m e . fanol per dos canals prengue a m e . morato per lo terrat, -ll 11 s." (Barcelona, 1639) [ 1887-142 ].
“ Canal , instrument pera ahont raja laygua [...] Petita canal, canaleta [...] Canal, ò canonada de terra cuyta pera guiar laygua [...] Canal de teulada pera escupir laygua de pluja [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-124 ].
" canals " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].
" Canals caputxinas, a 2 sous la peça" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" Canals caputxinas, 1 sou 4 diners [...] Canals envarnissadas, 6 sous la peça" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" [...] assentant carenas verdas, canals , canons, y han de ésser de obra cuyta [...] La tuesa lineal de carenas verdas, canals , tortugas y canons posats en obra: 1 lliura 14 diners " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-186,189 ].
"Item, per onse canals llargas, sis de sis palms y mitg, quatre de sinch y una de quatre palms, a rahó de deu diners lo palm [...] Item, per sinquanta dos canals caputxinas grans, envernissadas, a rahó de dos sous y sis diners quiscuna canal [...] Item, per los ports de dit picadís, canals y demés terrissa [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].
" Canals caputxinas de canó de cuxa / Canals de canó de mitg peu / Canals de canó de bras" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem trenta canals grans a la capuchina. / Ittem vint, y sinch canals dittes mitjanes. / Ittem trenta, y sinch canalettes a la capuchina xiques [...] Ittem deu canals en re . quatre y sinch palms de llarg a ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
"Un motllo de fer canals de cuixa. / Altre motllo de fer canals de bras [...] Cent tres canals de cuixa á setse rals dotsena [...] Trenta tres canals de bras á deu rals dotsena [...] Cuaranta nou canals caputxinas á deu rals dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
" Canales de mina, al ciento: 40 reales
Id. cos " 30 reales
Id. cuixa " 18 reales
Id. pié " 16 reales
Id. brazo grande " 14 reales
Id. íd. pequeño " 14 reales
Id. caputxí " 10 reales
Id. estaca " 10 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
“Alfarería [...] Canal de Estaca , longitud 0,45, diámetro 0,05, precio 0,18 pts.
“ de Caputxí “ 0,48 “ 0,07 “ 0,22 pts.
“ de Bras “ 0,50 “ 0,11 “ 0,25 pts.
“ de Cuixa “ 0,50 “ 0,15 “ 0,50 pts.
“ de Cos “ 0,48 “ 0,19 “ 0,75 pts.
“ de Mina “ 0,52 “ 0,25 “ 1 pts [...] ”
(Barcelona, tarifes de 1899 i de 1900) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].
" canals mitjanas / canals xicas / canals grans / canals caputxinas" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].
" Canal , f. [...] Peça de terra, llauna, etc., que's coloca al cayent d'una teulada per recullir l'aygua y llençarla al carrer." (Barcelona, 1905) [ 811-II-71 ].
“ [Canales] vidriadas interior: Estaca , 5 x 50, una 0,80 pts.
Caputxí, 6 x 50, una 0,90 pts.
Bras xic , 8 x 50, una 1.- pts.
Bras gran , 10 x 50, una 1,20 pts.
Peu, 13 x 50, una 1,60 pts.
Cuixa, 16 x 50, una 1,80 pts.
Cos, 20 x 50, una 2,80 pts.
Mina, 24 x 50, una 4,40 pts.
Obito , 30 x 50, una [...] ”
(Barcelona, tarifa de 1925) [ 130-1925-6 ].
| 2 canal V. tb. terrera Cadascuna de les teules de una teulada posades amb la cara còncava cap amunt [ 810-II-901 ] [ 813-80 ].
| 3 canal Canonada (Mallorca [ 1039 ] , alguerès [ 1584-7 ] ).
| àngul de canal Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| tap de canal (Mallorca [ 1059-219 ]).
| canal amb ala o d’ala (Sant Celoni) La canal que es perllonga, per un dels costats, amb una làmina plana i horitzontal, de forma rectangular, que permet penjar-la en voladís i poder recollir l'aigua de les cornises [ 6-75,76-74 ] [ 1650-255 ] Prod. a: Sarrià, Barcelona [ 1650-255 ]; Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ] , obra negra [ 6-44-28 ] .
Segons el diàmetre s’anomenen:
a) Barcelona: de cuixa , diàmetre 16 cm [ 130-1925-6 ].
de peu , diàmetre 13 cm [ 130-1925-6 ].
de braç gran , diàmetre 10 cm [ 130-1925-6 ].
de braç xic , diàmetre 8 cm [ 130-1925-6 ].
“Alfarería [...] Canales con ala :
Bras xic , 8 x 50, una 1,55 pts.
Bras gran , 10 x 50, una 1,65 pts.
Peu , 13 x 50, una 2,- pts.
Cuixa , 16 x 50, una 2,55 pts [...] ” (Barcelona, 1925) [ 130-1925-6 ].
| canal amb broc V. tb. canal amb fillola Canal que té un broc, lateral o al fons, per acoblar-hi una canonada [ 1650-255 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| canal per a cisterna Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
| canal colzada Formada per dos trams rectes que fan angle. Serveixen per resoldre cantonades o canvis de direcció [ 6-75,76-74 ].
" Canals colsadas , 5 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
| canal amb fillola V. tb. canal amb broc A les teulades, la canal que dóna sortida a l'aigua per un forat tubular, en posició vertical o lateral [ 6-75,76-74 ].
| canal llarga
" Canals llargas , 4 diners" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" Canals llargas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
| canal d'ollers
“Encara dehim que null hom no puxa passar ayguas per tramujas, ne per canons , ne per canals de teulas, ne per canals de ollers en paret mitgera menys de voluntat de son vehí.” (Ordinació 5 d'en Sanctacília, Barcelona, primera meitat segle XIV) [ 824-II-53 ] [ 955-377 ] [ 1896 ].
| canal plana , canal plana amb colzada Làmina rectangular plana amb un envà vertical a cada costat llarg [ 1650-255 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una canal plana llisa, 6 sous.
Una canal plana ab colsada , 8 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
| canal rodona , canal rodona de caputxí En forma de mitja canya, amb una dilatació en un dels extrems per acoblar-se a la canal contigua [ 1650-255 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una canal rodona envernissada, dita de Caputxí, 4 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
| canal tapada Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| canal torta
“Item, done an Verger, gerrer, per .II. canals tortes , quen pres a ops de la teulada de la cuyna del senyor Rey” (probablement Barcelona, probablement ppi. s. XV) [ 1226-346 ].
| canal vertadera o vertadera de canal . Prod. a: , 1936 [ 189 ].
canalada
canalada f . Canal de teulada [ 810-II-901 ] (Tortosa [ 810-II-901 ]).
canaler
canaler m . Canal de teulada [ 811-II-71 ].
canalera
canalera f . V. tb. canal .
| 1 canalera Tortuga [ 811-II-71 ] Canal de teulada, generalment de llauna o terrissa [ 811-II-71 ].
| 2 canalera Cadascuna de les fileres d’una teulada formades per teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores [ 810-II-902 ] [ 813-80 ] ( alguerès [ 1584-7 ], Camp de Tarragona [ 810-II-902 ], Olot [ 810-II-902 ], Priorat [ 810-II-902 ], Puigcerdà [ 810-II-902 ], Rupit [ 810-II-902 ]).
| 3 canalera V. tb. correra , teula canalera Cadascuna de les teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores [ 402-212 ] [ 1458-43 ] (Girona [ 402-212 ], Sant Bartomeu del Grau [ 402-212 ], Vic [ 402-212 ]).
| 4 canalera Conjunt de canals acoblades que serveix per conduir l’aigua [ 0 ] (Castellciutat [ 6-62-38 ]).
| 5 canalera Canonada (recollit a Cornellà del Terri, 2002 [ 0 ]).
canaleta
canaleta f . Dim. de canal .
“Item sexdecim duodenas de canaletas parvas, valoris octo denariorum pro qualibet pecia.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].
“ Canal , instrument pera ahont raja laygua [...] Petita canal, canaleta [...] Canal, ò canonada de terra cuyta pera guiar laygua [...] Canal de teulada pera escupir laygua de pluja [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-124 ].
"Ittem trenta, y sinch canalettes a la capuchina xiques." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
canaló
canaló m . Dim. de canal .
| 1 canaló Cadascuna de les fileres d’una teulada formades per teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores ( [ 402-212 ] [ 813-80 ] , Vinaroç [ 402-212 ] [ 813-80 ] ).
| 2 canaló Canal que hi ha al ràfec de la teulada per escopir l’aigua de pluja al carrer [ 810-II-902 ] (Gandesa [ 810-II-902 ], Llucena [ 810-II-902 ], el Pont de Suert [ 810-II-902 ]).
" [...] hem mitj trobat la manera de fer tornar barato l'encàrrec del canaló Pericas: fent dues pesses per cada metre linial [...] " , "Jo he passat tots aquests dies estudiant i executant la manera mes práctica d'enmotllatje dels canalóns [...] " , "Ara és veritat que tenim a fer els canalons [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-155 ,159 ,161 ].
canalobre
canalobre m . Incorrecte, V. canelobre .
canalot
canalot m . Teula més grossa que les altres, que està situada en el ràfec i escup l’aigua (Camp de Tarragona [ 810-II-902 ], Rosselló [ 810-II-902 ]).
“Les paraules li eixien dels llavis com d’un canalot les aigües vives” (Pons, Josep-Sebastià: Llibre de les set sivelles , Barcelona, 1956, p. 88) [ 810-II-903 ].
canari
canari m .
| 1 canari Rossinyol (Agost [ 13-93 ] [ 2020-145 ] [ 2337-65 ] ) Prod. a: Agost, on també en diuen rossinyol [ 13-93 ] [ 2020-145 ] [ 2337-65 ], pito , xiulet i xiulitet [ 2337-65 ] .
| 2 canari Tassa francesa [ 811-II-72 ].
canat
canat m .
“ canats ”, “ canats de rajoles ” (inv. terrisseria de , 1936) [ 189 ].
canata
canata f . V. canada .
candalobre
candalobre m . V. tb. candalobret Canelobre [ 0 ] .
“ [...] un candalobre ficat en la paret” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-281 ].
“ [...] quatre quandalobres [...] ” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-283 ].
“Ítem, un plat de Mèlica y un candalobre de Mèlica.” (inv. Lleida, 1545) [ 2901-1706 ].
“CANDALOBRE. s. m. ant. V. Candelero.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
candalobret
candalobret m . Dim. de candalobre .
“ [...] un candalobret de lautó [...] ” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-284 ].
candela
candela f . Cadascun dels forats que es fan a la volta i parets del forn de ter risser, perquè el foc tiri més ( [ 810-II-908 ]).
candeler
candeler m .
| 1 candeler V. tb. candelera , candelero , canelobre , espelmatòria , palmatòria (Barcelona [ 810-II-910 ], Biar [ 729-109 ], Menorca [ 810-II-910 ], Pallars [ 810-II-910 ], Ribagorça [ 810-II-910 ]) Peu o columna per sostenir una candela o espelma [ 1650-263 ] [ 2264-65 ] Palmatòria [ 1022-237 ] (Esparreguera [ 1022-237 ]) N'hi ha de dos tipus [ 1650-263 ] L'un, té el p eu en forma de casquet esfèric i tija vertical motllurada, amb buidat superior per poder allotjar-hi una espelma [ 102 ]; enverni ssat de color vermell i decorat amb llanterna [ 21 ] o esquitxat de groc [ 102 ] ( [ 21 ] [ 102 ] , Castellciutat [ 1650-263 ], Figueres [ 1650-263 ] ) Un altre tipus és format per un plat, amb el canó de posar la candela centrat i una nansa lateral ( [ 1650-263 ], Piera [ 1650-263 ], d'Urgell [ 1650-263 ], Tortosa [ 1650-263 ], Verdú [ 1650-263 ]) A Mallorca es diu més concretament candeler o candelero del candelabre, o sia el canelobre de diverses branques [ 810-II-910 ] Les pageses hi posen els ciris en els monuments de Setmana Santa ( [ 1341-215 ]) Prod. a: Biar [ 729-109 ]; [ 4-140 ] [ 60-18 ] [ 95-6-x ] [ 102 ] [ 1341-215 ], palmatòria segons [ 21 ] [ 95-5-x ]; Castellciutat [ 1650-263 ], Esparreguera [ 1022-237 ] [ 1728-71 ,72 ] , Figueres [ 1650- 262, 263 ], Piera [ 1650-263 ], d'Urgell [ 1650-263 ], Tortosa [ 1650-263 ], Verdú [ 1650-263 ] Denominacions segons la mida: de 6 la peça ( [ 95-5-x ]).
“ [...] III candelers [...] ” (inv. Bagà ?, 1346) [ 186-II-258 ].
“Com enfitada / sola çopàs / e’s menejàs / lo candeler [...] / caych la canela, / feu be la vela” (Roig, Jaume: Spill , 1401-1478) [ 810-II-910 ].
"un candeler y un canelobre blanch y obre de Pisa" (inv. Puigpunyent, 1566) [ 1568-111 ].
“Un candeler en forma de capell del Pare-Etern” (Alcover, Antoni Ma.: Contarelles d’En Jordi des Recó , Ciutat de Mallorca, 1915, p. 151) [ 810-II-910 ].
| 2 candeler Capsa per guardar candeles o espelmes [ 2264-65 ].
candelera
candelera f . Candeler [ 0 ].
"Item duas candaleras longas [...] " (inv. castell de Peratallada, final s. XIV) [ 1454-49 ].
candelero
candelero m . Cast. per candeler .
“Per vuit candeleros de iglesia” ( Catalunya, 1558) [ 1037-583 ].
“Hollers, y Gerrers [...] Un candelero , 5 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
" Candeleros " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
" Candeleros : 6 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" Candaleros de terra y bassins plans, so és, tres grans y tres mitjans" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
"Item, sis candeleros de terrissa, usats." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-80 ].
“CANDELÈRO. s. m. Candelero . Candelabrum.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
candidera
candidera f .
"Prench sucra clarificat, poso·l a pèndrer punt y, en lo entretant, baix acomodant aquellas talladas de caravasa dintre la candidera ab la deguda forma [...] Se prenen las fruitas, que sian ben aixutas, y se arreglan bé en la candidera [...] " (Manresa, receptari de pastisseria de 1844) [ 1824-29 ,46 ].
càndil
càndil m . Espècie de botilla o càntir aplanat [ 810-II-912 ] (Algaida [ 810-II-912 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]; Randa [ 810-II-912 ]).
candiota
candiota f . Gerra empegada per dins, que servia per tenir-hi vi o oli [ 810-II-912 ] Mena de gerra antiga, amb aixeta [ 811-II-77 ].
“ candiota . s. f. ant. especie de gerra. Candiota . Cadus cretensis.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
“ candiota [...] Gerra en la qual s’hi posa vi ó altres licors pera portarlos de una part á altra. Candiota .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-287 ].
candre
candre m . Cànter (Vall d’Àneu [ 810-II-913 ]).
canella
canella f . Eixidor del cossi bugader (Altea, on també en diuen uix [ 1366-7 ]).
canelobre
canelobre m . i les formes canalobre i canolobre V. tb. candalobre , candelabre , candeler , candelero [ 70-113 ] Candeler apte per a moltes candeles [ 1650-263 ] A Barcelona, l’últim terç segle XV, un canelobre gran de pisa tenia un preu d’11 diners [ 2360-71 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ], (obra vermella) [ 60-19 ] [ 71-II-988 ] [ 351 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ].
“ [...] I canalobre [...] ” (inv. Bagà, 1365) [ 186-II-261 ].
“ [...] in coquina dos canelobres bons, un cresol [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].
“ [...] dos canalobres [...] ” (inv. Castellserà, 1443) [ 182-179 ].
" canalobre de terra corredis sotil" (inv. Barcelona, 1451) [ 1880-330 ].
“Ítem, un canalobre de terra.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1075 ].
"8 dotzenes coladors, perfumadors, canelobres , copetes i torradors de 2 sous i mig dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
"un candeler y un canelobre blanch y obre de Pisa" (inv. Puigpunyent, 1566) [ 1568-111 ].
" Canalobres " (inv. de Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].
“CANALOBRE. s. m. ant. V. Candelero.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
canet
canet m . Ferret ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]).
cangiló
cangiló m . Cast. Catúfol [ 0 ].
“ cangiló . s. m. ant. V. Catúfol.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ cangiló . m. ant. catúfol .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-288 ].
canilla
canilla f .
“2 g. canylles a raó de 1 sou 2 [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].
canó
canó m .
| 1 canó V. tb. baixant , boquera , canonada , canut , canyeria , canyó , canyuelo , fillol , fillola , filosa , fiol, fiola , tub , tubo Peça de ceràmica, metall, formigó, fibrociment, plàstic, etc., que per addició successiva, forma una canonada . Les canonades dels habitatges serveixen per conduir les aigües netes o brutes que s'hi generen fins al clavegueram públic, la cisterna, la fossa sèptica o el pou mort [ 6-75,76-76 ] Peça de forma tubular que, juntament amb altres de similars, serveix per a la conducció d’aigua o d’altre fluid [ 70-113 ] [ 810-II-919 ] [ 2264-65 ] (Barcelona [ 0 ] , Bellver de Cerdanya [ 6-56-24 ], Esparreguera [ 1022-237 ], Mallorca [ 1059-219 ], Verdú [ 6-46-35 ]).
Prod. a: Barcelona [ 6-71-15 ] [ 1650-255 ] [ 2079-81 ] ; Sarrià, Barcelona [ 1650-255 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-56-24 ], (obra vermella) [ 6-23-35 ] [ 351 ]; (obra negra), on n’hi ha en ús a l’obrador de Lluís Cornellà, el qual no recorda haver-ne fet mai per vendre [ 6-47-43 ] [ 6-75,76-76 ] ; Castellciutat (cal Serrat) [ 6-62-38 ], Esparreguera [ 1022-237 ], Figueres [ 8-91 ] [ 1650-255 ] , l'Hospitalet de Llobregat [ 68-23,34 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Paterna [ 2264-96 ], Sabadell [ 808 ] , Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal i Gurri) [ 6-44-28 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-31-x ], Torredembarra [ 4-147 ] [ 1650-255 ] , Vila ca del Penedès [ 38-179 ].
Denominacions segons el diàmetre exterior :
a ) Barcelona: de mina [ 810-II-919 ], més de 28,5 cm de di àmetre [ 6-75,76-76 ]
de cos [ 810-II-919 ] , de 24 a 28,5 cm de diàmetre ext. [ 6-75,76-76 ]
de cuixa [ 810-II-919 ] , de 19,3 a 24 cm [ 6-75,76-76 ]
de peu , entre 16,2 i 19,3 cm de diàmetre exterior [ 6-75,76-76 ]
de cama [ 810-II-919 ] o de mig peu , de 13,4 a 16,2 cm [ 6-75,76-76 ]
de braç [ 810-II-919 ] gran , d'11 a 13,4 cm [ 6-75,76-76 ]
de bras xic , entre 9 i 11 cm de diàmetre exterior [ 6-75,76-76 ]
de Tarragona o caputxí gran , de 7,5 a 9 cm [ 6-75,76-76 ]
caputxí [ 810-II-919 ] o caputxí petit , de 6,3 a 7,5 cm [ 6-75,76-76 ]
d’estaca [ 810-II-919 ] , de 6,3 cm de diàmetre o inferior [ 6-75,76-76 ]
b ) : de mina [ 810-II-919 ]
de cos [ 810-II-919 ]
de cuixa [ 810-II-919 ]
de cama [ 810-II-919 ]
de braç [ 810-II-919 ]
caputxí [ 810-II-919 ]
d’estaca [ 810-II-919 ]
c ) Esparreguera: de cos ample [ 1022-237 ]
de cos [ 1022-237 ]
de cuixa [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]
de cama gran [ 1022-237 ]
de cama mitjà [ 1022-237 ]
de cama petita [ 1022-237 ]
de peu [ 2261-252 ]
de peu gran [ 1022-237 ]
de peu mitjà [ 1022-237 ]
de peu petit [ 1022-237 ]
de braç gran [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]
de braç mitjà [ 1022-237 ]
de braç petit , de 7-8 cm de diàmetre [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]
de “munyeca” [ 1022-237 ]
de caputxí [ 2261-252 ]
d’estaca [ 1022-237 ] [ 2261-252 ]
d ) Esplugues de Llobregat: de mina , de 30 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de cos , de 27 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de cuixa , de 21 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de peu , de 17,5 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de cama , de 15,5 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de braç gran , de 12 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de braç petit , de 10 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
de Tarragona , de 8 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
caputxí , de 7 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
estaca , de 5,5 cm de diàmetre [ 2339-46 ]
e ) Mallorca: de sou o d’un sou [ 810-II-919 ], el de Ø 13 cm [ 824 ]
de vuit diners , el d’11 cm de diàmetre [ 824 ]
de cisterna [ 810-II-919 ], el de 8 cm de diàmetre [ 824 ]
bastard [ 810-II-919 ], el de 7 cm de diàmetre [ 824 ]
bavarès [ 810-II-919 ], el de 4 cm de diàmetre [ 824 ]
d’un real [ 810-II-919 ]
f ) Sant Celoni: de cos , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]
de cuixa , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]
de braç , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]
caputxí , obra vermella de Joan Hortal Gurri [ 6-44-28 ]
g ) Torredembarra: de cuixa [ 100-II-58 ]
de mig braç [ 100-II-58 ]
caputxí [ 100-II-58 ]
d’estaca [ 100-II-58 ]
h ) Altres: de cuixa de 5/4 , entre els canons de cuixa i els de peu [ 6-75,76-76 ]
de braç , entre els de cama i els de braç gran [ 6-75,76-76 ]
“Item pagam an Mercader gerrer per CCC canons pochs que compram a ops de la cequia de l’aygua que feem fer qui vendra al casteyl a ij diners per cano L. sous. Item per C xx canons grossos que compram a obs de la dita rao a iiij diners per cano [...] Item per x iiij canals a v iij diners per canal [...] per C v iij quortans de oli que compram a ops de fer sollacha a ops dels canons a metre en que vendra la aygua al casteyl [...] ” (llibre d’obra del castell de l’Almudaina, Mallorca, 1309) [ 1117-263 ].
“Per la obra de Sineu [...] pagam am Mercader per v. dozenes de canals. Item per iii. dozenas de canons : i ll. ii s. vi d.” (Mallorca, 1316) [ 922-123 ].
“ [...] per guardar lo canó de l’aygua qui va a la Vila de Vayls [...] “ (Mallorca, 1374) [ 3027-307 ].
" [...] que los canons per los quals la dita ayga decorre [...] " (Vilafranca del Penedès, 1384) [ 1453-391 ].
“Item sex duodenas canonorum aque, sortis octo denariorum pro qualibet pecia. / Item sex duodenas canonorum parvorum aque, sortis sex denariorum pro qualibet pecia [...] Item unam duodenam et mediam canonorum aque, sortis maioris.” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].
“Encara dehim que null hom no puxa passar ayguas per tramujas, ne per canons , ne per canals de teulas, ne per canals de ollers en paret mitgera menys de voluntat de son vehí.” (Ordinació 5 d'en Sanctacília, Barcelona, primera meitat segle XIV) [ 955-377 ] [ 1896 ].
“Item, costaren dos canons de terra, los quals compre per ops de la aygua la qual va al palau del senyor Rey, per ço com si eren tranquats” (Barcelona, 1404) [ 1226-347 ].
“costaren .XI. canons de terra qui serviren als forats ala hon pengen los canalobres que lo senyor Rey ha dats a ” (Barcelona, 1405) [ 1226-346 ].
“Coneixeran tots que jo Johan Fortea de Trayguera, maestre de obra de terra, confés haver hauts [...] cinchcents cinchquanta sols per rahó dels canons qui havets fets [...] “ (Traiguera, 1409) [ 2369-30 ].
"Diluns a V del dit mes [ de juliol] comprí [...] sis canons per adobar laygo qui costaren quatre sous [...] " ( Llibre de dades e rebudes , Cartoixa de Valldemossa, 1428) [ 1522-40 ].
“per .XXXII. canons de bras [...] per .CVII. canons de mig peu .” (Barcelona, 1431) [ 1226-346 ].
“Item an Johan borras jarrer per XIII canons de mig peu a raó de VIII dr. la peça, VIII sous VIII diners e per VIIII canons de bras a raó de VI diners la peça [...] “(llibre d’obra de la seu de Barcelona, 1435) [ 1756-307 ].
“ [...] 64 canones ad operis fontium [...] ” (gerrer Joan Bonany, Barcelona, 1458) [ 955-377 ].
"dotze canons de terra, grossos, nous , per portar aigua" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-39 ].
" [...] sis dotzenes de canons de terra molt amples [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1514) [ 1503-I-187 ].
"tretze canons de terra entre grans i xics" (inv. Puigpunyent, 1519) [ 1568-92 ].
" canons de canó" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1530) [ 642-378 ].
“ [...] he donat 6 [sous] a mestre Miquel Frigola oller per los canons de la bescambra [. ..] ” ( Arxiu Comarcal del Baix Empordà , Llibre del clavari de Palamós, 1/6/1566).
" Canons de bras" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].
“Que hom no puxa encastar en paret mitgera canons ” ( Pragmaticas y altres Drets de Catalunya , 1585) [ 810-IV-856 ].
"un oubi de terra per fer canons " (inv. Felanitx, 1585) [ 1522-40 ].
" Canons de bras / Canons de cuixa" (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
" canons de cuxa", " canons de bras" (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-337 ].
" [...] dos canons fets de terra cuyta, o fets de dos teulas, la vna contra la altra [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-149v ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canó de cuixa , 2 sous 6 diners.
Y si es ab colsada, ò fillola, 4 sous.
Un canó de mitg peu , 2 sous.
Y si es ab colsada, ò fillola, 3 sous 6 diners.
Un canó de bras , 1 sou 4 diners.
Y si es ab colsada, ò fillola, 2 sous.
Un canó de estaca , 10 diners.
Y si es ab colsada, ò fillola, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277,278 ] [ 111-65,66 ].
“ Canò . Hæc Fistula, æ. Hic Tubus, bi. Petit canò, canonet . Hic Tubulus, li. Canons de terra, que se encaixan lo hu dins del altre [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-125 ].
" canons " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].
" Canons de estaca, a 8 sous dotzena / Canons de surtidor, a 5 sous dotzena / Canons de bras, a 9 sous dotzena / Canons de cuxa , a 16 sous dotzena / Canons de mitg peu, a 16 sous dotzena [...] Canons de caputxí, a 16 sous dotzena" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" Canons de mitg peu: 1 sou 10 diners cada peça / Canons de caputxi, 1 sou 3 diners cada peça / Canons de caputxi envarnisats, 20 sous la dotzena / Canons de cuxa ÿ saladoras, 1 sou 3 diners cada peça / Canons de bras, 9 diners / Canons de bras envernissats, 1 sou 3 diners / Canons de astaca, 7 diners / Canons de sortidor, 4 diners cada peça" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
" [...] assentant carenas verdas, canals, canons , y han de ésser de obra cuyta [...] La tuesa lineal de carenas verdas, canals, tortugas y canons posats en obra: 1 lliura 14 diners " (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-186,189 ].
"Item, per saxanta dos canons per la teulada a rahó de deu diners quiscun [...] " (factura d'obres, castell de Castelldefels, 1734) [ 1904-377 ].
" Canons de peu [...] Canons de bras [...] Canons de cuxa / Canons de peu / Canons de mitg peu / Canons de bras / Canons de caputxí / Canons de astaca / Canons de sortidor [...] Canons mes grans que canó de cuxa " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].
"Ittem tres dotsenes de canons de bras sens vernis . / Ittem quatre dotsenes de canons de cuixa envernisats per dins [...] Ittem vint canons de mitg peu. / Ittem trenta canons de capuchi [...] Ittem dos dotsenes de canons de estaca. / Ittem una dotsena de canons de sortidor [...] Ittem una parada de trenta canons de cuixa ab diferents altres peces inutils per ser romputs." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
“ [...] 16 dotzenas y mitja Trompetas, canons mitjans y petits [...] los canons del sol devall del forn [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 4/1/1773) [ 131-142 ].
"Item dotse canons de bras un de doble y dos canons grans colsats [...] " (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-381 ].
“ [...] alguns canons de terra y una sort de terrissa [...] “ (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f77v ].
"Item nou canons de terra de fer canonada." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-221 ].
“CANÓ, per canonadas ó aqueductos. Caño . Tubus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
"Vuitanta tres canons de cuixa de dos pams á dos rals un [...] Trenta vuit canons de cuixa á un ral cada un [...] Tres cents divuit canons de caputxí grans á deu rals dotsena. / Cuarant set canons de bras curt á sinch rals disset maravedisos dotsena. / Seixanta un canó de estaca á sinch rals dotsena. / Noranta dos canons de caputxí petits a sís rals dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
"Caños de 2 palmos hechos al ciento.
Id. " mina " 100 reales
Id. " cos " 80 "
Id. " cuixa " 40 "
Id. " pié " 36 "
Id. " cama " 32 "
Id. " brazo " 24 "
Id. " caputxí grande " 20 "
Id. " caputxí " 18 "
Id. " estaca " 14 "
Id. " palmo y medio
Id. " cos " 50 "
Id. " cuixa de 5/4 " 20 "
Id. " pié " 24 "
Id. " cama " 20 "
Id. " brazo grande " 18 "
Id. " brazo pequeño " 16 "
Id. " estaca y surtidor " 12 " "
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
“Alfarería [...] Tubo de Estaca, longitud 0,25, diámetro 0,04, precio 0,12 pts.
“ Caputxí “ 0,27 “ 0,05 “ .
“ Bras petit “ 0,29 “ 0,09 “ 0,22 pts.
“ Bras gran “ 0,29 “ 0,10 “ .
“ Mitx peu “ 0,31 “ 0,13 “ 0,25 pts.
“ Peu “ 0,31 “ 0,15 “ 0,32 pts.
“ Cuixa “ 0,25 “ 0,17 “ 0,25 pts.
“ Cos “ 0,25 “ 0,23 “ .”
(Barcelona, tarifes de 1899 i 1900) [ 130-1899-366 ] [ 130-1900-258 ].
" canons de bras, llarchs / canons de peu / canons de mitg peu / canons de bras / canons de cos / canons de cos gran / canons de cuxa / canons de estaca / canons caputxins / canons de surtidor" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, s. XIX) [ 2079-96 ].
“Tubos vidriados por dentro solamente, con enchufe interior: Tubo de Estaca, [...] Caputxí, [...] Tarragona, [...] Bras xic, [...] Bras gran, [...] Cama, [...] Peu, [...] Cuixa, [...] Cos, [...] Mina, [...] Con enchufe exterior: Tubo de Tarragona, 8 x , uno . / Bras xic, 10 x , uno . / Bras gran, 12 x , uno . / Cama, 15,5 x , uno . / Cuixa, 21 x , uno [...] ” ( Barcelona, tarifa de 1925) [ 130-1925-5 ].
| 2 canó Peça auxiliar per a la col·locació de les peces crues dins del forn [ 0 ].
“ [...] Item, tota aquella fornada que consisteix ab la pisa estimada per expers del thenor següent [...] los farrets, planos, tovas y canons , tarros per courer xícaras: val dos lliuras, deu sous.” (inv. escudeller barceloní Salvador Fuster, 1739) [ 2502-76 ].
| 3 canó Part d'un coronament de teulada [ 0 ].
"Ittem set poms grans ab ses carabasses, y canó envernisat de vert. / Ittem dos poms xichs ab ses carabases, y canons corresponents envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| canó de cisterna
“per quatre canons de sisterna ” (doc. a. 1495) [ 1226-346 ].
"En los Porxos [...] Item quatorse Canons de sisterna ." (inv. Maó, Menorca, 1775) [ 1871-95 ].
| canó amb colzada o canó colzat ( [ 810-II-919 ]) V. tb. colze , colzat Peça tubular en corba o angle, que serveix per formar canvis de direcció en una canonada [ 6-75,76- 76, 77 ] El que forma col zada o angle més o menys obert ( [ 810-II-919 ]) Prod. a: [ 1556-700 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canó de cuixa, 2 sous 6 diners.
Y si es ab colsada , ò fillola, 4 sous.
Un canó de mitg peu, 2 sous.
Y si es ab colsada , ò fillola, 3 sous 6 diners.
Un canó de bras, 1 sou 4 diners.
Y si es ab colsada , ò fillola, 2 sous.
Un canó de estaca, 10 diners.
Y si es ab colsada , ò fillola, 1 sou 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277,278 ] [ 111-65,66 ].
" canó colzat " (contracte d'obres, Mataró, 1698) [ 1507-414 ].
"Ittem sis canons colsats , y dos calses casi inutils." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
"Item dotse canons de bras un de doble y dos canons grans colsats [...] " (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-381 ].
“ [...] deberán colocarse a trechos en la espresada cubierta caños acodillados, vulgo canons colsats , para la ventilación del maderage de modo que no se dé entrada á las aguas pluviales.” (el Masnou, 1844) [ 781-44 ].
"Vuitanta set canons calsats [ sic ] de bras y de totas clases á un rals y diset maravedísos un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Sarrià, Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
| canó amb fillola o canó fiolat Peça accessòria que serveix per empalmar una canonada de petita secció a la canonada principal [ 6-75,76-77 ] El que duu adossat un altre de més petit [ 810-II-919 ] Prod. a: Barcelona [ 1556-700 ] [ 2079-81 ], Torredembarra [ 1650-255 ] .
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canó de cuixa, 2 sous 6 diners.
Y si es ab colsada, ò fillola , 4 sous.
Un canó de mitg peu, 2 sous.
Y si es ab colsada, ò fillola , 3 sous 6 diners.
Un canó de bras, 1 sou 4 diners.
Y si es ab colsada, ò fillola , 2 sous.
Un canó de estaca, 10 diners.
Y si es ab colsada, ò fillola , 1 sou 6 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277,278 ] [ 111-65,66 ].
| canó de privada
“Item duas duodenas canonorum de privade .” (inv. d’Antoni Prunera, gerrer de Ciutat de Mallorca, 1396) [ 967-191 ].
| canó (Sant Joan Despí [ 824 ]), canó de xemeneia [ 813-81 ] [ 1030-6.16 ] V. tb. fumeral Peça de ceràmica en forma de prisma de base rectangular, amb l’interior buit, que, per agregació, serveix per construir xemeneies [ 0 ].
“ [...] e ffer lo canó de la ximeneya [...] ” (llibre de comptes, Sant Boi de Llobregat, 1490) [ 1314-161 ].
canolobre
canolobre m . V. c an e lobre .
canonada
canonada f .
| 1 canonada V. tb. cadufada , canonat Conjunt de canons units pels extrems que, juntament amb d’altres peces accessòries tals com colzes i calces, formen una conduc ció d’aigua o d’altres líquids [ 810-II-920 ] (Reus [ 48-I-136 ]).
“CANONADA. s. f. aqueducto. Cañeria , encañado . Aquaeductus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
| 2 canonada Canó [ 2264-65 ] [ 2337-60 ] Prod. a: Agost [ 2337-6 0 ] , Blanes [ 24 ], Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], el Vendrell [ 1463- 235, 236 ].
| canonada de pica (Mallorca [ 1059-219 ]) Prod. a: Ciutadella (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
canoner canoner
canoner canoner a m . i f . A les fàbriques de terrissa, qui s'ocupa de fer els canons [ 811-II-83 ].
canonet
canonet m . Dim. de canó [ 810-II-921 ] Canó [ 2000-296 ] .
cansatadilla
cansatadilla f . Ceràmica? [ 0 ].
"Per posà dins sis cansatadilles [...] Se posen dins cada cansatadilla primé un sostre de cuysot [...] " (receptari de cuina, Mallorca, 3r quart segle XIX) [ 2067-132 ].
càntar
càntar m . Vas grec en forma de copa muntada damunt un peu alt, amb dues nanses llargues que sobresurten de la vora [ 1070-331 ].
càntara
càntara f . V. càntera [ 810-II-927 ].
cantareleta
cantareleta f . V. canterelleta .
cantarell
cantarell m . V. canterell [ 810-II-927 ].
cantarella
cantarella f . V. canterella [ 810-II-927 ].
cantareller
cantareller m . V. cantereller .
cantarelleta
cantarelleta f . V. canterelleta .
cantarer
cantarer m . V. canterer .
cantareta
cantareta f . V. cantereta .
cantariller
cantariller m . V. canteriller .
cantarilló
cantarilló m . V. canterilló .
cànter
cànter m . i les varietats formals: cant , càntar , cante , càntre , quànter . V. tb. alcalla , candre , canteret , càntir .
| 1 cànter V. tb. botella Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Cànter s’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].
Esments de tipologia no prou definida :
“ [...] Iª tenaylla, II càntes de terra [...] Ítem, II càntes de terra.“ (inv. Lleida, 1345) [ 2901-361,364 ].
“Ítem, Iª panistra ab IIII càntes de terra [...] e I cedril de terra [...] “(inv. Lleida, 1345) [ 2901-365 ].
“III cantes de terra. [...] Ítem, I cànter [...] II ds.” (inv. i encant, Lleida, 1348) [ 2901-379 ,382 ].
“En la cuyna [...] dos cantes de terra de tenir ayga.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].
" [...] ab la present volem, provehim e ordenam que algun hom o altre qualsevol persona, de qualsevol condició, ley o estament sia, del loch de Manizes, no gos d'aquí avant pendre tests alguns en les olleries de Paterna, de gerres, ni de quànters , ni de qualsevol obra altra [...] " (ordinació del 1385) [ 2253-31 ].
“Ítem, un cànter de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901- 466 ].
“Ítem, dos cànters , I negre e I vermeyl [...] IX drs. bar.” (encant Lleida, 1387) [ 2901- 481 ].
“item dos cánters verts de barcelona.” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].
" i cànter de terra vert" (València, 1405) [ 2253-19 ].
“Un cànter sense broc” (inv. Barcelona, 1406) [ 955-392 ].
“Item un canter de Barcelona.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-134 ].
“ [...] un cante anssat [...] un banch hon stan los cantes [...] .i. cante olier [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].
“Item en la casa del celler [...] un canter de terra d obra de Barchinona [...] en lo celleret [...] un canter de terra vert [...] Item en la casa de l oli [...] un canter olier [...] Item un canter de terra [...] Item . i . canter de terra ple d oli [...] Item canteret de terra ple d oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137,139,140,150,152 ].
“Item I cànter on ha mel rosat colat [...] Item I cànter de terra, on ha nous confites de mel [...] Item I canteret de mel rosat [ pàssim cànter ] ” (inv. d' apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].
“Item .I. canter de terra ple d oli.” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-150 ].
“ [...] in coquina dicti Castri [...] tres cantes aygadés [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120 -35 ].
“Compri vn canter de terra per obs del castell costa: xiii diners.” (llibre de despeses del castell templer de Vallfogona, 1416) [ 1037-565 ].
"Item lo dia mateix comprí den verger IIII somades de frentum, ço és, cànters , olles, terrassos e altres fraschas de terra trenchats, costaren a raó de XII diners per somada [...] " (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1418) [ 70-64 ] [ 1756-311 ].
“comprí sinch somades de frentum per les voltes de les capelles, so es, cantes petits, olles , mortes, e altres coses de terra, qui posades a , costaren V sous VI” (llibre d'obres de la seu de Barcelona, 1420) [ 1756-316 ].
“Un quanter ple de vi blanch.” (inv. d’Urgell, 1420) [ 972-477 ].
" ii cànters de terra verts" (València, 1425) [ 2253-19 ].
“It. II quánters de terra.” (inv. Vic, 1427) [ 824-VI-268 ].
“It. un cánter de terra en que ha un poch de mel” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824 ].
“ [...] per preu de cinquanta gerres olieres cascarrades [...] per preu de set dotzenes e dos canters [...] per preu de deesat gerres grans e miganceres [...] per preu de XXXV gerres olieres sanceres [...] per obs de arresar los carcanyols de les voltes del palau del dit Reyal” (Paterna, 1434) [ 1318-643 ].
"Item -I- banchota e –I- cànter de terra [...] Item -I- cànter de terra ." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-283 ,284 ].
“ [...] una taula de tinell gran, en lo qual poden star canters .” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-274 ].
“Ítem, dimarts, a VIII [de novembre de 1441] [...] Ítem II cantes Is V [...] a XVIII de abril mil CCCXLI [...] Ítem pesa lo cànter vey XV lliures [...] ” [ 166-75,188 ].
“ [...] dotze cànters de aram [...] cantes trencats en que stà diversitat de legums.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284,285 ].
“ [...] una dotzena de cantes grans per a portar aygua, a rahó de un sou la peça . xii . s.” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1443) [ 1143-125 ].
“Ítem costen en Leyda quatre cantes de terra . ii . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-139 ].
“Dos cànter de terra de tenir aigua / Un cànter de terra en que estava sal [...] Dos cànters de terra verds [...] Un cànter de terra gran amb dues nanses, verd [...] gerretes o cànters [...] ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-392 ].
“Item, un càntar per pohar al pou, sotil.” (inv. Vilassar, 1449) [ 2906 ].
“Item hun cànter de aram [...] Item hun cànter de terra [...] Item obra de terra librells cànters ollas.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-152 ].
"Item en lo celler [...] Item cànters , porrons, embuts de poca valor." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].
"j. olla o cànter ab morques." (inv. Reus, 1458) [ 1428-126 ].
“Un cànter de terra per tenir mel [...] Un cànter de terra ab sa nansa, envernissat [...] Un cànter o gerra de terra ab dues nanses, envernissat” (inv. Rubí, 1460) [ 955-392 ].
“Item, I cànter de terra e una corbela.” (inv. de Lillet, 1461) [ 186-II-378 ].
“hun cànter poquet ab unes poques de olives [...] sinch cànters en los quals ha diverses olis [...] ” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449 ].
“Ítem, tres cànters de terra negra.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1027 ].
“Ítem, hun quànter negre [...] per tres diners [...] “ (encant Lleida, 1463) [ 2901-1019 ].
“ [...] un cànter e una tassa d’aram, grans [...] Item un cànter ple de prunes e altre canter ple de legum [...] ” (inv. de Lillet, 1463) [ 186-I-456,457 ].
“Ítem, quatre quantes de terra, tres negres e hun roig.” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1080 ].
“ [...] vuit cànters envernissats, grans [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].
"Item hun canter enverniçat." (inv. Silla, 1478) [ 1574-423 ].
" [...] dos cantes de terra petits" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].
"un cànter de terra negra ab un parell de almuts de sal" (inv. Fornalutx, 1484) [ 1522-40 ].
"un cànter de terra negra per tenir olives" (inv. Sóller, 1484) [ 1522-40 ].
“Item, dos cànters de terre.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-445 ].
" [...] huyt sous e son per dos dotzenes de canters que de mi compras [...] " (Vila-real, Plana Baixa, 1486) [ 1845-210 ].
“Item quatre quante [r] s de aygua” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-133 ].
“Galina perduda e canter trencat” (Anònim: Lo libre de tres , núm. 84; segles XIV o XV) [ 810-II-930 ].
“ cánter de terra ab unes poques faves” (inv. Santa Coloma de Queralt, s. XV) [ 824 ].
“ [...] messes en un canter e pux mit en lo canter tanta de orina de fadrins [...]” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-419 ].
" Canters de 1 diner (a 9 sous la dotzena)" (inv. Simó Fajol, escudeller de Barcelona, 1501) [ 2079-86 ].
" Cànters negres de 2 sous / Cànters negres de tres malles / Cànters negres de diner" (inv. Pau Cristòfol, escudeller de Barcelona, d'obra rebuda d'un gerrer de Barcelona, 1501) [ 2079-87 ].
“Item per dos cantes e librelles per la cuyna de la companya.” (Llibre de comptes del Monestir de Montalegre, 1503 a 1531) [ 110-188 ].
“Ítem, hun cànter negre, sportelat.” (inv. Lleida, 1504) [ 2901-1425 ].
“ [...] un cànter de aram sotil. Item, dos cantes de terra [...] ” (inv. de Lillet, 1506) [ 186-II-268 ].
"Item un cànter mig de peres confites / Item un altre cànter en què ha circa VIII lliures de tinta [...] Item un càntar ab se serpellera de spart ab circa de VIII lliures de mel [...] Item un quanter ab lavor de caparas [...] Item altre càntar en què ha II almuts de lavor de carabasins" (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-255,268 ].
“Ítem un cànter negre e I de verd.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-288 ].
"un cànter de terra cobert de verduc" (inv. Ciutat de Mallorca, 1511) [ 1522-40 ].
“Dos cànters negres esbrocalats” (inv. , 1517) [ 824-III-237 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra primo los canters grosos de oli y de vi no valguen sino quatre diners lo canter . / Item los canters pera seruir en casa que fan en la dotzena vint y quatre no valga cascu sino dos diners.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].
“Un canter de terra ab confitura, cubert de spart.” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].
“ cànters de dos” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
" Cànters de compte de dues nanses: 9 sous 2 diners / Cànters de tres per dos: 6 sous 8 diners / Cànters de cireres: 2 sous 11 diners" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].
"Item dos cantes molt vells" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].
“Ítem, un cànter negre.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1663 ].
“Ítem, un cànter roig. / Ítem, dos cantes negres, oliés.” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1719 ].
“Ítem, quatre cànters de terra, dos negres y dos blanchs.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].
“Ítem, un cànter negre [...] per quatre diners.” (encant Lleida, 1562) [ 2901-1838 ].
“ [...] los cánters purs a rahó de huit sols la dotzena [...] ” (tarifa germans Micó, terrissers de Paterna, 1573) [ 1015-113 ] [ 1738-311 ].
“Mes dos cantis plens de mel [...] Mes un quanter ple de llegums.” (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 107-339 ] [ 1828-401 ].
“ [...] he pagats a toni pous per poalls y canters [...] he pagats a toni pous per tans poalls y cantres que li prengueren [...] ” (AHCB, Llibre del clavari, Palamós, 24/7/1577 i 17/5/1578).
"Més dos cànters per a tenir tinta en la rebotiga." (inv. de botiguer, Reus, 1578) [ 1428-123 ].
“ [...] cànters de terra. Moltes olles, scudelles, cubertores.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].
" Cànters negres mitjans [...] Cànters de terra grans" (inv. Pau Matíes Casassús, escudeller de Barcelona, 1583) [ 2079-86 ].
“Ítem avem pagat per dos cantes grans, setze diners [...] per dotze cantes grans, dotze sous.” (llibre de comptes de l’ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-118,119 ].
“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa; y en cànters , llebrelles, gerretes, pimenteres y alfabeguers [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa; els cànters a 9 sols dotzena [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].
"En la ayguera / primo, un canter de terra y un de aram" (inv. Olius, Solsonès, 1593) [ 1727-51 ].
"En la axida [...] Item setse canters de terra negra petits [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].
“ [...] gibrella de pasta de mig canter , sis dinés per cada pessa de la dita obra [...] per quiscun cànter sbroquellat de ferias que·s puguem embatumar y del que serà sols fer en compte de cànter bo tres dinés per cada hu, y així mateix per cada celló gran y petit y lo cànter fet en dos parts, a rahó de dos dinés per cada hu [...] “ (Verdú, 1615) [ 2351-30 ].
" Cànters i bacins envernissats de 7,5 sous la dotzena (els uns amb els altres) [...] Cànters més petits, de 5 sous la dotzena" (inv. de botiga, obra feta per Miquel Rossell, gerrer de Barcelona, 1616) [ 2079-89 ].
" [...] set platas obra blanca ÿ dos dotsenas de scudellas de orella dos canters terra negra." (inv. Mataró, 1625) [ 1812-257 ].
"Item tres canters grans de terra envernissats." (inv. Mataró, 1631) [ 1812-259 ].
"Item quatre canters de terra negre de [...] " (inv. Mataró, 1636) [ 1812-228 ].
" Cantes envernisats petits" (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“En la cuyna [...] tres cantes e un sello tot de terra [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].
"Ítem fas data de 2 lliures 4 sous i 4 he pagat a Joan Grau canterer és a saber 1 lliura setse sous per dos cafisos de cals viva 18 lo cafís i los 8 sous 4 per sinch cànters [...] a vint diners lo canter ." (llibre d'obra de , Lleida, 1663) [ 1572-404 ].
" cànter " (a inv. de Talarn, entre el 1677 i el 1741) [ 1655-283 ].
“ Canter . Hæc Hydria, æ. Hic Guttus, i. Hæc Vrna, æ. Hæc Situla, æ. Hic Situlus, li. Hic Vrceus, ei. Petit canter, canteret [...] Lloch de tenir los canters . Hoc Vrnarium, rij.” (Barcelona, 1696) [ 1074-127 ].
“En la cuÿna [...] una sort de plats de foch plats y platas de pisa canters de terra tot usat” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Sentmenat, 1703).
" [...] alli trobareu vn Home ab vn cantér daygua en la ma." (edició 1704) [ 2168-A2 ].
“It dos canters de terra usats” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Pau Planes, Santa Perpètua de Mogoda, 1705).
“It un cantar usat” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Domènec Bruguera, Sabadell, 1705).
“I canti d’aram petit [...] I cànter i 4 plats 4 ss.” (Santuari del Paller, Bagà, 1751-1796) [ 186-II-274 ].
“Primo, en la entrada de la sobredita casa se ha trobat una sort de diferents eÿnas de pisa nova que, segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona, se judica trobar, ço és [...] Item, sinch cànters de pisa.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-78 ].
“ Obra de terra: [...] canters ” (València, 1770) [ 1370-I-35 ] [ 1778-71 ] .
“En la sala [...] Item quatre canters y un selló de Verdu [...] Item quatre canters de terra de Tortosa [...] Tres cantirs y un sello de terra de Verdu [...] Item quinse canters y tres sellons de terra de Verdu [...] ” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-277,279 ].
“Omplia una verge son cànter d’argila” (Jacint Verdaguer i Santaló: L’Atlàntida , 1877) [ 810-II-930 ].
"8 docenas cántaros de maitadella: 16 reales
10 id. id. media id.: 16 reales
12 id. id. ardit: 16 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
" [...] l'altre dia va trencar un cànter anant a buscar aigua [...] agafava un somer amb unes escaltrisses i duia quatre cànters d'aigua per al consum [...] " (Llitera, 1986) [ 1427-60,70 ].
| 2 cànter o càntir Recipient de terrissa, de metall o de vidre, amb una nansa al capdamunt i dos brocs de diferents gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet (Amposta [ 1623-65 ] , Balears [ 810-II-930 ]; el Castell, a Ulldecona [ 1652-86 ]; Catalunya oriental [ 810-II-930 ], Mas de Barberans [ 1652-86 ], els Muntells [ 1652-86 ], el Poblenou del Delta [ 1652-86 ], Sant Carles de [ 1652-86 ], Santa Bàrbara [ 1652-86 ], Sapeira [ 1670-455 ]; les Ventalles, a Ulldecona [ 1652-86 ]) Càntir [ 70-113 ] [ 1070-332 ] Denominació medieval tant dels actuals càntir com cànter [ 2079-61 ] A Barcelona, s'usava cànter per denominar el càntir i el poal durant el segle XVI i bona part del XVII ; a final segle XVII, càntir substitueix a cànter clos o cànter obert [ 2079-97 ] Al segle XVII, cànter era sinònim de càntir [ 1491-137 ] Els exemplars més antics d’aquesta tipologia formal que s’han trobat a Catalunya , són de la segona meitat del segle XV [ 1491-137 ] .
"En la axida [...] Item setse canters de terra negra petits [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].
“ cánter . s. m. p. u. V. Canti.” [p. u. = poc usat] (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ selló . m. [...] ter. cánter .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-562 ].
“ canti . Canter .” (Barcelona, 1901) [ 110-72 ].
"Cánter, m., eyna o atuhell de terriça, d'eram, de llauna, de vidre, etc., estret del peu, ample del pit, ab un broch gran que serveix per omplir y un de petit que serveix per beure, y una nança al mig dels dos per portarlo. Sol posarshi aygua o alguns cops vi." (Barcelona, 1905) [ 811-II-87 ].
| 3 cànter V. tb. candre , càntera , canterac , canterella , canteret , cantereta , canterilleta , càntir , cantre , cantri , dorca , dorna , gerra , gerró Recipient de terrissa format per un cos que a la part superior central té un coll i una boca, amb una nansa a cada costat [ 70-113 ] (Catalunya occidental [ 810-II-930 ], Comtat [ 1823-193 ], [ 1774-79 ], [ 1855 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Mequinensa [ 1863-104 ] [ 1865-66 ], País Valencià [ 810-II-930 ], Peralta de [ 1038-57 ], Pont de Suert [ 6-13-9 ]; Saidí, Baix Cinca [ 1810-58 ]; a tota [ 1775-I-252 ], Traiguera [ 1257-98 ], Ulldecona [ 1679-45 ]; Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) Denominació medieval tant dels actuals càntir com cànter [ 2079-61 ] Els cànters per a l'aigua no anaven envernissats [ 2079-60 ] Amb dues nanses, envernissat a l’interior i davantal, per mesurar vi ( [ 6-23-33 ]) A Tamarit de Llitera en feien de 5 mides, de capacitats: , , , i , el més petit, denominat cantereta (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Originàriament, càntir era una forma dialectal (xipella) per cànter [ 862-II-490 ] Al sud de Catalunya els cànters també s'usaven com a instruments de percussió en colpejar la boca amb el palmell de la mà, o bé, amb una espardenya [ 2058-23 ] Teules i cànters s'usaven com a acompanyament rítmic de les caramelles i d'altres rondalles (Priorat [ 2058-23 ], Ulldemolins [ 2058-23 ]) .
Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1891 ] , Albelda [ 0 ] , l' Alcora [ 8-116 ] [ 1204 ] [ 1653-111 ] [ 1891 ] , Alòs de Balaguer (Noguera) [ 2261-205 ], Alzira ( Ribera Alta ) [ 1204 ] [ 1729-141 ] , Areny de Noguera [ 0 ], Barcelona [ 19- 11, 12 ,23 ] [ 42-61 ] [ 47-101 ] [ 110-188 ] [ 1556-694 ] [ 2079-61 ] [ 3069-24,25 ] ; Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ] [ 2261-177 ] , on els decoraven amb sanefes d’òxid de ferro [ 31 ]; Betxí (Castelló) [ 1204 ] [ 1891 ] , Biar [ 729-109 ] [ 1204 ] [ 1891 ] , [ 6-23-33 ], Canals [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2264-277 ] , Castelló de Rugat o de les Gerres [ 1204 ] [ 1891 ] , probablement a Cocentaina (Comtat) [ 1823-182 ], Fraga [ 13-137 ] [ 2034-182 ] , (Montsià) [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 8-107 ] [ 13-4 ] [ 19-20 ] [ 31 ] [ 1099-19 ] [ 1855 ] , Ginestar [ 8-104 ] [ 31 ] , Horta de Sant Joan [ 1762- 43 ] ; Lleida (Segrià) [ 3-33 ] [ 4-139 ,149 ] [ 15-104,116 ] [ 19-20 ], semblant al de Tamarit peró amb la panxa més grossa i pesada, les nanses més angulades i insertades a la meitat del coll [ 15-104 ]; Llíria [ 8-119 ] [ 1204 ] [ 1891 ] ; Manises (Horta de València) [ 1204 ] [ 1370-I-35 ] [ 1891 ] , obra daurada [ 2083-57 ,279 ] ; Miravet, on fan diverses variants amb nom propi [ 4-148 ] ; Olocau del Rei [ 1204 ] [ 1891 ] , Onda [ 1204 ], Onil [ 1204 ] [ 1891 ] , Orba [ 265-52, 54, 113 ] [ 1204 ] [ 1823-196 ] [ 1891 ] [ 2192-35 ] , Paterna [ 6-84,85-5 ] [ 2012-224,236 ] (actualment , reproducció de models medievals) [ 1204 ], Petrer [ 1204 ] [ 1891 ] ; Pont de Suert [ 1650-239 ] , igual al d’Albelda [ 6-13-9 ] , copiat dels de Tamarit [ 1728-78 ] ; Potries [ 1152-17 ] [ 1698 ] , Reus [ 31 ] [ 139 ], Salàs [ 1650-239 ], Sax [ 1204 ] [ 1891 ] , Sogorb [ 8-118 ] [ 1204 ] [ 1891 ] , Tamarit de Llitera [ 1288 ], Tivenys [ 19- 9, 29 ] [ 2261-158 ] , Tortosa (Baix Ebre) ; Traiguera [ 8-114 ] [ 19-20 ] [ 727-55 ] [ 1204 ] [ 1257-98 ] [ 1729-124 ] [ 1891 ] [ 1987-110 ] [ 2264-280 ] [ 2368-194 ,197 ] ; ciutat de València [ 42-65 ], Verdú [ 4-139 ] [ 2351- 30 ] , el Villar (Serrans) [ 1891 ], Xaló [ 265-109 ], Xàtiva [ 2770-178 ], Xiva [ 1204 ] [ 1891 ] .
Denominacions segons la mida:
a ) A : gran o número 1 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], mitjà o número 2 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], menut o número 3 (llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ].
b ) A Traiguera: gros , canterella i canterilleta [ 8-114 ] [ 1729-124 ] ; cànter , canterella i canterelleta [ 1257-98 ] [ 2368-198 ] .
c ) A Benissanet: gran , d’uns 20-22 litres [ 31 ] , mitjà , d’uns 15 litres [ 31 ], canteret , d’uns 7-8 litres [ 31 ] i canteret de les nenes [ 31 ].
d ) Diversos: gran [ 121-20 ] mitjà [ 99-275 ] [ 111-63 ] de dos [ 47-101 ] petit o poc [ 121-20 ] [ 186-II-274 ].
Esments documentals:
“ [...] licenciam hedificandi et construendi unum furnum de cantaris et de ollis in parrochia Sancti Laurenti, in villa sarracenorum [...] ” (concessió reial a Pere de Santa Creu, Lleida, 1194) [ 1037-141 ] [ 1747-252 ].
" cànters , olles, teules i rajoles" [ortografia normalitzada] (Xàtiva, 1251) [ 2264-55 ].
“olle, cantari et quolibet opus terra [...] nullum pedaticum donent” (lleuda de València, 1271) [ 1055-116 ].
“Item tres ollam et unum canterum [...] ” (encant Barcelona, 1290) [ 986-40 ].
“Item carga de canters II diners. Item carga de olas, IIII diners.” (lleuda d’Alagón i Gallur, 1292) [ 1055-158 ].
" cànter " (Xivert, 1320) [ 2264-65 ].
“item un cánter ab oli de camamirla [...] item un cánter ab oli rosat.” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].
“item un canter gran hon ha una pocha de mel [...] item un canter negre dins lo qual ha sal [...] item .i. canter de terra negre.” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-612,613 ].
“Item es tengut hom de comprar canters a tenir aygua al dormitori [...] ” (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. XLVIr ].
“item dos cánters hi un terraç blanch, altre verd.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].
" [...] de Pasqua a sant Miquel deuen se'n posar dos cànters , lo un al Cap del Palau y l'altre al davant la taula dels canonges e deuen los mudar a mig menjar." (Tortosa, 1350) [ 1889-481 ].
“Item II cantes de mel. III roves [...] Item II cànters de terra.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-43,59 ].
“Item III cántes buyts: I s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-128 ].
“Item in coquina dicti hospicii [...] Cinch canters de terra.” (inv. d’una especieria, Cervera, 1373) [ 969-200 ] “Un canter [...] IIII. d. [...] Dos canters [...] IIII. d.” (íd. encant del 1374) [ 969-207 ].
"Item j. cove de cantes [...] Item j. cànter lonch ab j. quartà de lenties." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100,106 ].
“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].
En un document de 1387, els gerrers de Paterna exposen els diferents tipus de contenidors ceràmics que fabricaven: 2 tipus de gerres vinaderes, de 10 i de 40 cànters de capacitat; 2 tipus de gerres olieres, unes “ad formam vel talliam fabricatis illarum que fuerunt vel fabricantur in civitatis Barchinone que vocantur quintarenques”, i les altres, “gerris olieris que solunt fieri et vel nominari de Valencie”; també feien “gerris que vocantur d’estibar, que continent in se duabus grosis et semis ultra operis terre”; i “ canters grans” [ 1409-353 ].
“ [...] sobre lo canterer de la dita sala trobe .III. canters .I. gran e dos pochs [...] atrobí en la cambra del senyor [...] I. canter ple de mel [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-20,23 ].
“Un cànter e ij. poals de terra no envernissats [...] En la cuyna [...] Una gerra o cànter de terra ab lexiu [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].
“item un cánter de terra de portar ayga” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].
“item dos cánters de terra, de tenir farina” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-49 ].
" cànter " (Morella, 1392) [ 2264-65 ].
"Item que olles, cànters e tota obra de terra [...] sien posades e descarregades en la plaça de les olles " (ordinació del mostassaf d'Igualada, 1393) [ 1862-45 ].
“Un cànter gran verd amb dues nanses” (inv. Barcelona, 1394) [ 955-392 ].
“item dos cánters de terra verts.” (inv. Barcelona, 1394) [ 1169-50 ].
“Ítem, IIII cànters de tenir aygua.” (inv. Lleida, 1398) [ 2901-656 ].
“Item dos cànters de terra, la .I. vert e l’altre blanch, per portar ayga.
[...] i. cànter de terra per tenir mel, lo qual sta en una senalla de Ciutat de Mallorca.
[...] i. cànter de terra per tenir mel, buyt.
i. altre cànter de terra vert, en que ha un poch de mel cuyta.
[...] dos cànters blanchs de terra.
[...] i cànter vert de terra en què ha algun poch de scorrim axarop de sucre.
[...] i. cànter de terra per portar aygua.
[...] i. cànter de terra ab dues nanses, tot buyt.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].
“item dos cánters de terra enverniçats.” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].
“Item un quanter de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-141 ].
“Un cànter d’aigua” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-227 ].
“Item un canter .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-6 ].
“ [...] en lo manjador foren trobades [...] un cànter gran vert ab dues nanses.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-175 ].
"Item un canter de terra envernissat de vert, ab duas nanses: VII." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-600 ].
“Ítem, miga dotzena de cantes negres, de terra. [...] Ítem, hun parell de cantes negres, de terra.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-875,884 ].
“Ítem, en lo rebost [...] fonch trobat dos cantes oliés, tres de tenir aygua e huna cantarella de tenir mel [...] “ (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1329 ].
“Ítem, hun cànter negre [...] altre cànter ho petxell, ab una ansa.” (inv. Lleida, 1488) [ 2901-1333 ].
“Ítem, paguí al maioral dels bous, per [...] hun canterel, e un cànter [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1534) [ 2874-152 ]
“ Cánter : Oenophorum Urceus. Urna. Amphora, æ” (Onofre Pou: Thesaurus puerilis , f151v, edició de 1575) [ 824 ].
“ [...] deté y posseheix un forn de coure canters en lo raval de dita vila [...] “(capbreu de Traiguera, 1578) [ 2368-44 ].
“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs, cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] per quiscun canter , mig canter , gibrella de la pasta de canter , gibrella de pasta de mig canter , sis diners per cada pessa [...] per quiscuna gibrella de la forma de cellons grans y petits dos diners, per quiscun canter sbroquellat ques puga embatumar tres diners [...] “ (contracte Verdú, 1615) [ 2560-64 ].
“ [...] los cantes grans, a set dinés per cada cante ; los mig cantes , a quatre dines y malla per cada mig cante [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ] [ 2560-64 ,65 ] .
“ cánter . m. vas de terrissa ó metall, estret de boca, ample per la panxa y estret pel peu, ab una nansa; serveix regularment pera posar aygua. Cántaro .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].
"Seguim carretera amunt, i abans de deixar-la, mirem a l'esquerra la teuleria i cantereria; dos antigues finques de la vila, que esta arrendave en condicions molt compassives per als arrendataris, però també senyalant-los tarifes moderades, a fi de qué lo veïnat estare servit d'unes industries tan necessàries. Si avui treballaren en aquelles condicions los torns de la cantereria, qui no voldrie tindre cànters de primera classe per sis quadernes, reixats per quaderna i mitja i pitxelles per un quarto?" (Calaceit, 1916) [ 1434-122,123 ].
"A Traiguera en fan els cànters ,
a Vinaròs, els cassolets;
a Alcanar, primentons rojos
i a Ulldecona no fan res." (dita popular, recollida al llibre: Dites, cobles i rondalles . Tortosa: Servei Municipal de Català, 1992).
| 4 cànter Gerra [ 0 ].
“En la cuyna [...] Una gerra o cànter de terra ab lexiu [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].
“ [...] algerra o cànter de terra [...] ” (inv. d’Urgell, 1415) [ 955-392 ].
“Un cànter o gerra de terra ab dues nanses, envernissat” (inv. Rubí, 1460) [ 955-392 ].
“ Cánter : Oenophorum Urceus. Urna. Amphora, æ” (Onofre Pou: Thesaurus puerilis , f151v, edició de 1575) [ 824 ].
| 5 cànter o càntir U nitat de mesura de capacitat per a líquids, V. càntir . Especialment oli i vi, que equival a uns onze litres (Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]).
“En la cuina [...] una caldera de terra de dos cànters bona.” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-287 ].
| 6 cànter o càntir V. tb. càntir Atuell de mesura d'un cànter o càntir de capacitat [ 0 ] La mel es transportava en gerres, olles o cànters. Una gerra equivalia a 2 cànters, és a dir, a un pes de 3 roves, uns . Un cànter equivalia a 3 olles, uns . Una olla portava uns de mel [ 955-375 ] A l'Ebre, el cànter com a atuell de mesurar vi no existeix: sempre s'usa el mig cànter , de 8 litres [ 6-73,74-42 ] .
| mig cànter Dit també canteret a Miravet [ 31 ] [ 117-100 ] i, segons algun autor, cantereta [ 117-100 ] Per mesurar el vi (Tivenys [ 442 ]) De 5 o de capacitat (Miravet [ 117-100 ]) De de capacitat (Miravet [ 60-22 ], Tivenys [ 60-22 ] [ 442 ]) Per mesurar líquids, de mitja rova de capacitat (Agost [ 2337-86 ]) Prod. a: Agost, on tb. en diuen cànter de mitja arrova [ 2337-86 ]; Benissanet [ 6-73,74-42 ], [ 6-73,74-42 ], Miravet [ 60-22 ] [ 6-73,74-41,42 ] , Tivenys [ 6-73,74-42 ] [ 11-217 ] [ 31 ] [ 60-22 ] [ 442 ] , Verdú [ 2351- 30 ] .
“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs, cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] per quiscun canter, mig canter , gibrella de la pasta de canter, gibrella de pasta de mig canter , sis diners per cada pessa [...] per quiscuna gibrella de la forma de cellons grans y petits dos diners, per quiscun canter sbroquellat ques puga embatumar tres diners [...] “ (contracte Verdú, 1615) [ 2560-64 ].
“ [...] los cantes grans, a set dinés per cada cante; los mig cantes , a quatre dines y malla per cada mig cante [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ].
| cànter d'aigüera De boca molt atrompetada (Tamarit de Llitera [ 1650-252 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1650-252 ].
| cànter anguiler V. tb. anguilera Prod. a: Orba [ 2261-114 ] [ 2899-167 ] .
| cànter ansat
“ [...] un cante anssat [...] un b anch hon stan los cantes [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].
| cànter d’Aragó V. cànter de cul ample .
| cànter aragonès Amb boca al capdamunt i una sola nansa lateral (Agost [ 8-126 ] [ 1204 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ].
| cànter per a arrop
“Ittem dos canters pera arrob .” (inv. València, 1653) [ 1361-266 ].
| cànter de mitja arrova V. mig cànter .
| cànter de bassa V. tb. barral Cànter per a latrina o per a aigua (Verdú [ 1650-251 ]) Prod. a: Verdú [ 60-1 9 ] [ 1650-251 ] , = barral segons [ 66 ].
| cànter de boca ampla Per buidar pous negres (Onda [ 1204 ]) Prod. a: Agost [ 2337-23 ], Alzira, sense vernís, per a Xàtiva [ 2261-92 ]; Onda [ 1204 ] [ 1729-121 ] , Tivenys [ 8-105 ] [ 19-9 ] [ 442 ] Denominacions segons la mida: d’una aigua (Tivenys [ 31 ]), de dues aigües (Tivenys [ 31 ]).
| cànter de boca de calze Prod. a: Alzira, envernissat, per a Xàtiva [ 2261-92 ].
| cànter de boca estreta Canteret de luxe per servir aigua a taula en dies de festa grossa (Tivenys [ 4-155 ]) Prod. a: Alzira, on el feien per a Tabernes de Valldigna [ 2261-92 ]; Tivenys [ 3-29 ] [ 4-155 ] [ 8-105 ] [ 442 ].
| cànter de boca gran V. tb. cànter comuner Per poar aigua ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-20 ] ) Per traslladar els excrements de la casa al camp. Tenia la boca gran, amb bec (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950; [ 1099-20 ] , on tb. en diuen cànter comuner [ Museu de la Galera, 2018 ] ) .
| cànter de boca rodona Boca ampla per omplir-lo comodament de l’aigua de la cisterna (Agost [ 1204 ]) Prod. a: Agost [ 1204 ].
| cànter del bordonet Per portar les dones l'aigua de la font [ 2337-19 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1287-9 ] [ 1891 ] [ 2337-19 ] .
| cànter cacaor (per cagador ) Bací [ 1204 ] Cànter de boca ampla [ 2368-199 ] (Traiguera [ 1204 ] [ 2368-199 ] ) Prod. a: Traiguera [ 1204 ] [ 1257-105 ] [ 1891 ] [ 2368-199 ] .
| cànter de campanar V. tb. pico de campanar Per beure a galet [ 19-15 ] Peça de luxe per servir aigua a taula en dies de festa grossa (Tivenys [ 4-155 ]) A Tivenys, tant el pico de campanar com el pico del moixonet s'anomenaven així a la dècada de 1940 [ 1650-240 ] Prod. a: Tivenys [ 4-155 ] [ 19-15,16 ] [ 1650-240 ] .
| cànter de càrrega Per transportar l'aigua amb àrguens. De base més estreta que el cànter comú (l'Alcora [ 1653-110 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-110 ].
| cànter (o càntir ) de carreter V. tb. cantimplora De cos quasi esfèric, amb un costat pla per a recolzar-se i un galet oposat . Per transportar i beure aigua al camp, als carros, etc. Normalment es penjava d'una corda lligada entre les dues nanses [ 2074-42 ] En forma de cantimplora [ 60-19 ] (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 60-19 ]) Prod. a: Agost [ 2074-42 ], Ciutadella [ 2074-42 ]; la Galera , on no portava cap tipus de decoració [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 8-107 ] [ 31 ] [ 60-1 9 ] [ 2074-42 ]; el Villar [ 2074-42 ] .
| cànter català V. cànter de cul estret .
| cànter de cireres Probablement es tracta d'una manera de designar un cànter d'una de les mides més petites [ 2079-106 ].
| cànter clos El c àntir actual, amb nansa al capdamunt i un broc a cada costat, l'un per beure a galet i l'altre per omplir el recipient [ 6-64,65-68 ] [ 1174-187 ] [ 1491-137 ] [ 1650-240 ] [ 2079-61 ,97 ] A Barcelona en van produir, almenys, des del perìode 1406-1416 [ 2079-98 ] .
“ cànters closos ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
"Cànters grans desclosos / Cànters mitjans closos / Canterets closos " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
"En la axida [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].
“En la salla [...] un cànter clos de terra ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-40 ].
"Item tres canters de terra los dos closos ." (inv. Mataró, 1636) [ 1812-230 ].
" Cantes petits closos " (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...]
Vn cantir gran clos: 2 sous 8 diners.
Vn canter mitja clos : 1 sou 6 diners.
Vn canter petit clos : 8 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canter mitja clos , 2 sous 8 diners.
Un canter mitjancer clos , 1 sou 6 diners.
Un cantaret de raget clos , 1 sou.
Un cantaret de beguda clos , 8 diners . ” (Barcelona, 1655) [ 99-273 ] [ 111-61 ].
| cànter de clot o de ditades Prod.a: Alzira, per a la mateixa Alzira i tota [ 2261-92 ].
| cànter dels clotets És una variant del cànter gandià [ 1204 ] Anava cap a la part de Gandia [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1287-9 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] .
| cànter de la col V. tb. cànter de senyoreta o senyoreta Per contenir i beure aigua [ 2337-26 ] Canterella decorativa, amb un galet lateral per beure, amb una forma que recorda la d'una col [ 2337-26 ] Prod. a: Agost, on col·loquialment en diuen senyoreta [ 2337-26 ].
| cànter de coll (Traiguera [ 1257-105 ]) Prod. a: Traiguera [ 1257-105 ].
| cànter comú o d’ensofatar [ 31 ] Sense decoració. Per portar el caldo bordelès a les vinyes ( [ 8-107 ]) Prod. a: [ 8-107 ] [ 31 ].
| cànter de comuna Prod. a: Tivenys [ 60-18 ].
| cànter comuner V. tb. cànter de la boca gran , cànter d'ensofatar , cànter mesquiter Per a latrina ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] Per buidar els pous morts i aprofitar-ne el contingut com a fertilitzant [ 60-38 ] Per traslladar els excrements de la casa al camp. Tenia la boca gran, amb bec (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] , on també en diuen cànter d'ensofatar [ 1650-251 ] , on tb. en diuen cànter de la boca gran [ Museu de la Galera, 2018 ] .
| cànter comuner de boca ampla V. tb. cànter mesquiter S'usava com a comuna en un racó de l'estable (Miravet [ 1650-251 ]) Prod. a: [ 2261-156 ]; Miravet, on també en deien cànter de merda [ 1650-251 ].
| cànter comuner de boca estreta V. tb. cànter comuner , cànter merder , cànter mesquiter Per transportar latrina al camp (Miravet [ 1650-251 ]) Prod. a: Miravet, on també en deien cànter merder [ 1650-251 ] ; [ 2261-156 ] .
| cànter de Prod. a: Sogorb [ 1204 ] [ 1891 ] .
| cànter de cul ample Per a aigua [ 4-148 ] De 12 a 16 litres de capacitat (Miravet [ 117-98 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-24 ,25,26 ] [ 2264-276 ] ; Alzira, per a Xàtiva i [ 2261-92 ]; Miravet [ 3-29 ] [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 117-98 ], on també en diuen cànter d’Aragó [ 31 ] Denominacions segons la mida: A Alfara d’Algimia, la mida petita es deia cànter de xiqueta [ 1061-26 ].
| cànter de cul estret Per a aigua [ 4-148 ] Prod. a: Alfara d’Algimia [ 1061-23 ,25,26 ] [ 2264-276 ] , Llíria [ 8-119 ]; Miravet [ 3-29 ] [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 15-115 ] [ 117-98 ], on també en diuen cànter català [ 31 ] [ 78-II-60 ] Segons la mida es denominaven: A Alfara d’Algimia, la mida petita es deia cànter de xiqueta [ 1061-26 ]; A Llíria, cànter i canterella .
| cànter desclòs
" Cànters grans oberts / Cànters grans desclosos / Cànters mitjans oberts " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
| cànter de ditades Cànter de clot [ 2261-92 ].
| cànter de dos Càntir [ 1174-187 ].
| cànter d’engany Prod. a: el Villar (Serrans) [ 6-115-8 ].
| cànter d’ensofatar o comú [ 31 ] V. tb. cànter comuner Sense decoració. Per portar el caldo bordelès a les vinyes ( [ 8-107 ]) Per transvassar el caldo bordelès a la màquina de sulfatar (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 8-107 ] [ 31 ] , on també en diuen cànter comuner [ 1650-251 ] .
| cànter de fantasia V. cànter de flors .
| cànter de finestres Cànter d’ànima i d’engany usat per decorar i per beure (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on es va comercialitzar a partir dels anys 1960 [ Museu de la Galera, 2018 ].
| cànter firero Molt gran. Per anar a buscar aigua a la font (Alzira [ 2261-92 ]) Prod. a: Alzira [ 2261-92 ].
| cànter de flors Per decorar. Té una decoració atapeïda de flors i fulles. Porta un tap a la boca (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on tb. en diuen cànter de núvia o cànter de fantasia [ Museu de la Galera, 2018 ].
| cànter de gal Canterella [ 0 ] Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] Per beure aigua [ 19-15 ] Prod. a: [ 19-15 ,16 ] [ 31 ] (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ] [ 1650-239 ] , sense decoració fins a la dècada de 1930 i decorat a partir d’aleshores [ 31 ]; Tivenys, amb galet i amb rall [ 4-154 ] [ 19-15 ], a la dècada de 1940 [ 1650-239 ], on posteriorment en van dir pico [ 19-15 ]; Tortosa [ 19-15 ] [ 1650-239 ] . Denominacions segons la mida: núm. 1 , el més gran (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ]; núm. 2 (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-19 ].
| cànter de gal de cul ample Per beure aigua fresca mentre es treballava als arrossars del delta de l’Ebre (la Ribera) (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera, on tb. en deien cànter de la Ribera [ Museu de la Galera, 2018 ].
| cànter de galet Nom de la gargola gran (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 11-217 ] [ 13-123 ], on el decoraven amb òxid de ferro [ 31 ].
| cànter gandià Per transportar i contenir aigua [ 2337-22 ] Menys esbelt que el cànter vilero , amb boca al capdamunt i dues nanses laterals [ 8-126 ] (Agost [ 8-126 ]) Anava cap a la part de Gandia [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-22 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-22 ] .
| cànter de gitano Prod. a: Alzira [ 2261-92 ].
| cànter de gràcia Per transportar i contenir aigua [ 2337-20 ] Prod. a: Agost, anava cap a la part d’Altea [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-20 ] .
| cànter de L l íria Prod. a: Alzira [ 1204 ].
| cànter llarg Cos esbelt amb boca al capdamunt, dues nanses laterals i galet per beure (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ].
| cànter manxec Per transportar i contenir aigua [ 2337-22 ] Per a [ 1204 ] [ 2337-22 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 2337-22 ] .
| cànter mascota Anava cap a Monòvar (Alacant) [ 1204 ] Prod. a: Agost [ 1204 ].
| cànter meler , de mel , de tenir mel , per tenir mel , meler
“ [...] esmersades en 113 canteres de mel de Vilafrancha, que pezaren netz abatut per tara dels cànters lo quint, 46 càntars, 55 ll. [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-481 ].
“Item II cantes de mel . III roves [...] Item II cànters de terra.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-43,59 ].
" [...] I canter de mel [...] " (inventari d'especieria-apotecaria, Barcelona, 1376-1381) [ 1721-369 ].
“Ítem, [VII c ] antes de terra plens de mel .” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-587 ].
“Item i. cànter de terra per tenir mel , lo qual sta en una senalla de Ciutat de Mallorca [...] i. cànter de terra per tenir mel , buyt.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].
“Item III cànters mellers buyts.” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-533 ].
A les tarifes de preus de càrrega i descàrrega de mercancies del port de Barcelona, de 1428, s’esmenta: “ cànters de mel ” [ 47-102 ].
"Item un librell vert ab un canter de tenir mel : I. sou .III." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-600 ].
“ [...] II. quanters de terra aptes a tenir mel - 1. s.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-281 ].
“un cànter de mel ” (doc. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1453) [ 962-452 ].
“Item un canter de mel pesant un quintar encamerat. / Item un altra quanter de mel [...] Item un altra cantir de mel [...] ” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-210 ].
"Un cànter de terra per tenir mel [...] Un cànter de mel ." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-502,513 ].
“ [...] cent gerres e cantes per tenir mel [...] trenta quatre quanters de mel entre buyts migs e plens [...] sis cànters de mel en què ha tres plens e dos de solatges” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,449,450 ].
“Item hun cànter petit per tenir mel lo qual és mig.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-197 ].
“ càntes melers ” (Lluïsa Vilaseca Borràs de Pallejà: El Gremi de B lanquers i Assaonadors de Reus . Reus: Rosa de Reus, 1954. Pàg. 156 . Doc. del 1471 ) [ 1055-252 ].
"un cànter de terra per tenir mel on hi ha un poc de sal de porch" (inv. Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-40,41 ].
“Item una gerreta petita e un cànter de tenir mell [...]: IIII [d.] ” (encant Sant Boi de Llobregat, 1490) [ 1314-145 ].
"un cànter de terra enserpellat d'espart de tenir mel " (inv. Petra, 1496) [ 1522-40 ].
“Item, una pimentera de terra envernissada ab son cubertor e ab dues nanses e un cànter maler e una mongeta, tot de terra [...] ” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-468 ].
"Item un cànter de mel buyt" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-243 ].
“Un canter de mel , mes de mig [...] Un cantaret de mel .” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].
“Ítem, hun cànter de terra, meler , sense mel. [...] Ítem, dos cantes melés .” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1516,1538 ].
" cànter meler nanses i broch" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1520) [ 642-378 ].
“Ítem, un cànter meler , ab una poca de mel.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1788 ].
“Ítem, un cànter ple de mel , mig quintar, poch més o menys.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1819 ].
“Ítem, un cànter meler y una cantarella y un llibrell.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1912 ].
"Item un canter meler ." (inv. d'apotecaria, Mataró, 1607) [ 1812-215 ].
"Item un canter de mell ab vuyt liures de mel [...] " (inv. d'apotecaria, Barcelona, 1608) [ 1662-63 ].
"dos cà nters grossos de mel plens" [ortografia normalitzada] (inv. Mataró, 1620) [ 1507-573 ].
" cànter meler " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1622, 1648 i 1668) [ 642-378 ].
" cànter meler gran" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1668 i 1679) [ 642-378 ].
| cànter de merda [ 31 ] V. tb. cànter comuner de boca ampla S'usava com a comuna en un racó de l'estable [ 1650-251 ] - Prod. a: Miravet [ 31 ] , on també en deien cànter comuner de boca ampla [ 1650-251 ] .
| cànter merder V. tb. cànter comuner de boca estreta Per transportar latrina al camp [ 1650-251 ] De boca ampla i uns 17 litres de capacitat (Miravet [ 117-100 ]) Prod. a: Miravet [ 117-100 ], on també en deien cànter comuner de boca estreta [ 1650-251 ] .
| cànter mesquiter V. tb. cànter comuner , cànter comuner de boca ampla , cànter comuner de boca estreta , cànter de merda , cànter merder N'hi havia de dos tipus: per transportar latrina i, amb base i boca amples, per ser usat com a comuna (Tivenys [ 1650-251 ]) Per buidar els pous morts i aprofitar-ne el contingut com a fertilitzant [ 60-38 ] Prod. a: [ 60-18 ]; Tivenys [ 3-29 ] [ 7 ] [ 8-105 ] [ 442 ] [ 1650-251 ,254 ] .
| cànter mesura Per a vi, de 8 litres de capacitat, és a dir, com el mig cànter (Miravet [ 4- 148, 157 ]) Prod. a: Miravet [ 4- 148, 157 ].
| cànter de mesurar vi V. tb. cànter de trascolar vi , cànter de vi , cànter vinater Prod. a: Tamarit de Llitera, amb dues nanses [ 1650-241 ].
“Ítem, II cànters negres de terra, per a mesurar vi .” (inv. Lleida, 1539 ) [ 2901-1688 ].
| cànter de Monòver Per transportar i contenir aigua [ 2337-21 ] Per a la zona de Monòver [ 2337-21 ] Prod. a: Agost [ 2337-21 ].
| cànter de núvia V. tb. cànter de fantasia o de flors Com el cànter comú, però amb la part superior del cos envernissada. Solia acompanyar l'aixovar de la núvia (l'Alcora [ 1653-111 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en diuen botella [ 1653-111 ] ; la Galera, on tb. en diuen cànter de flors o cànter de fantasia [ Museu de la Galera, 2018 ] .
| cànter obert V. tb. cànter sense closar Poal ? [ 6-64,65-68 ] Poal [ 1491-137 ] [ 2079-97 ] .
" Cànters grans oberts / Cànters grans desclosos / Cànters mitjans oberts / Cànters petits oberts " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
"Item provehiran canters uberts pera tots los aposentos." (santuari de Sant Magí de Brufaganya, contracte d'arrendament, 1603 [ 1798-78 ]).
" Cantes mitjans uberts " (inv. Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r] rers [...]
Vn canter gran vbert : 1 sou 8 diners.
Vn canter mitja vbert : 1 sou.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canteret mitja hubert, 1 sou 6 diners.
Un canter mes petit hubert , 1 sou.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].
" [...] tenir la gent provehida, particularment en los aposentos; com també de cá nters uberts y no tancats en ninguna manera, perqué es cert que tots los sen portan plens de aigua de Sanct Magí [...] un brocal y tassa nets, ab cánter ubert [...] " (santuari de Sant Magí de Brufaganya, ppi. segle XVII [ 1798-107 ,111 ]).
“ cànter obert ” (Mataró, s. XVII) [ 1491-138 ].
| cànter d’oli (Benissanet [ 31 ], Miravet) o cànter olier V. tb. cànter del picot És com el d'aigua però totalment envernissat [ 1650-244 ] Totalment envernissat d’un verd melat (Miravet [ 3-28 ]) Per a oli [ 0 ] Prod. a: Agost [ 2337-24 ,85 ], Benissanet, d’uns de capacitat [ 31 ]; Mallorca [ 1650-244 ]; Miravet [ 3-28 ] [ 8-104 ] [ 31 ] [ 60-1 9 ] [ 1650-244 ] , de fins a de capacitat [ 8-104 ].
“Ítem, I cànter olier a·n Guillem Rigau: II sol., I dr. / Ítem, altre cànter olier a·n Bernuç: VI ds.” (encant Lleida, 1345) [ 2901-371 ].
“Ítem, dos cànters oliers ab un enbuyt de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901- 467 ].
“Ítem, dos cantes oliers ab Iª loça [...] III ss. [...] Ítem, I cànter vermeyl, olier [...] IX drs. bar.” (encant Lleida, 1387) [ 2901- 478,481 ].
“Ítem, I cànter olie r, en què ha I poch d’oli.” (inv. Lleida, 1393) [ 2901-598 ].
“ [...] tres cànters oliers , e entre als e bons e altra ffrasca [...] II cantes oliers [...] ” (encant Lleida, 1396) [ 2901-636,639 ].
“Ítem, I cànter olier [...] VIII ds.” (encant Lleida, 1399) [ 2901-705 ].
“ [...] un cante anssat [...] un banch hon stan los cantes [...] .i. cante olier [...] ” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1410) [ 1293-86 ].
“Item en la casa de l oli [...] un canter olier [...] Item . i . canter de terra ple d oli [...] Item canteret de terra ple d oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137,139,140,150,152 ].
“Ítem, un cànter olier [...] VI
“Ítem, dos cantes oliés .” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1254 ].
“Ítem, dos cantes oliers , dolents.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1282 ].
“Ítem, en lo rebost [...] fonch trobat dos cantes oliés , tres de tenir aygua e huna cantarella de tenir mel [...] “ (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1329 ].
" cànter d.oli " (País Valencià, 1489) [ 1516-105 ].
“En lo celler [...] dos cànters oliés buyts.” (inv. Lleida, 1500) [ 2901-1383 ].
“Ítem, dos cantes negres, oliés .” (inv. Lleida, 1550) [ 2901-1719 ].
| cànter d’olors
“Ítem, quatre cànters d’olós.” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1580 ].
| cànter del picot Sense vernís serveix per transportar i contenir aigua. Amb vernís, per a oli [ 2337-24 ] Per a oli i per a vi (Agost [ 1204 ] [ 1729-161 ] ) Amb bec. Sense vernís o amb vernís a l’interior, coll i nanses (Agost [ 1204 ] [ 1891 ] ) L'envernissat també es diu cànter d'oli (Agost [ 2337-24 ]) Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1729-161 ] [ 1813-7 ] [ 1891 ] [ 2337-22 ] .
| cànter pinoser Per transportar i contenir aigua [ 2337-21 ] Prod. a: Agost, on el feien per a l Pinós (Alacant) [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-21 ] .
| cànter pinosero V. cànter pinoser
| cànter de pito Prod. a: Alzira, per al Marquesat [ 2261-92 ].
| cànter de pou Prod. a: Alzira, per a la mateixa Alzira i tota [ 2261-92 ].
| cànter per povar Amb la boca més ampla de l’habitual. Per treure aigua del pou (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]). Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].
| cànter de rajolí
"21 dotzenes de morterets, bacins, setrills i cànters de rajolí , envernissats de verd de 4 sous la dotzena" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; obra que tenia a la botiga, feta per Miquel Rossell, gerrer) [ 2079-89 ].
| cànter ratllat Prod. a: Llíria [ 8-119 ].
| cànter de reixa Amb galet lateral i una reixa al coll, per impedir el pas d'insectes i restes vegetals i reduir-ne l'evaporació (Agost [ 2337-25 ]) Per contenir i beure aigua a galet (Agost [ 2337-25 ]) S'utilitzava a Aragó i a Ocaña (Toledo) [ 2337-25 ] Prod. a: Agost [ 2337-25 ].
| cànter de la Ribera V. cànter de gal de cul ample .
| cànter sense closar V. tb. cànter obert Poal [ 1491-138 ].
"En la axida [...] Item sinch canters de terra negra closos grands y altre sens closar ." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ] [ 1491-138 ].
| cànter de senyoreta o senyoreta Cos esfèric amb peu de copa, dues nanses laterals i galet per beure. Porta tapadora (Agost [ 8-126 ]) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] .
| cànter d' a sis Per transportar, en carretó o àrguens, i contenir aigua [ 2337-19 ] Servia per mesurar l’aigua als aiguaders de l’horta de Múrcia i d’Alacant [ 1729-160 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] [ 2337-19 ] .
| cànter socarrat El que no porta vernís (Xiva [ 1729-141 ]) Prod. a: Xiva [ 1729-141 ].
| cànter tancat V. tb. cànter clos .
" [...] tenir la gent provehida, particularment en los aposentos; com també de cá nters uberts y no tancats en ninguna manera, perqué es cert que tots los sen portan plens de aigua de Sanct Magí." (santuari de Sant Magí de Brufaganya, ppi. segle XVII [ 1798-107 ]).
| cànter de trascolar vi V. tb. cànter de mesurar vi , cànter de vi , cànter vinader , cànter vinater prod. a: Tamarit de Llitera, com el cànter de vi però amb una sola nansa [ 1650-241 ].
“Ítem, dos cantes negres, vinadés .” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].
| cànter valencià Per transportar i contenir aigua [ 2337-20 ] Per a la part de València [ 1204 ] [ 2337-20 ] Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 1823-193 ] [ 2337-20 ] , Alzira [ 2337-20 ], Villar de l'Arquebisbe [ 2337-20 ], Xiva [ 1204 ] [ 2337-20 ] .
| cànter de vi o per a vi V. tb. cànter vinat er (Traiguera [ 1729-124 ]) , dorca de dues anses , pimentera [ 57-5 ] És semblant al d'aigua, però envernissat a l'interior i part de l'exterior, i habitualment amb boca ampla provista de bec [ 1650-241 ] [ 2079-64 ] Amb dues nanses, boca a vegades amb bec i a vegades sense, anivellament per forat lateral en forma de finestreta [ 57-4 ] (Barcelona [ 1650-241 ], Besalú [ 1650-241 ], [ 1650-241 ], Ebre [ 57-4 ], Miravet [ 1650-241 ]) Com el cànter comú, sense vernís, amb bec de pessic i nansa horitzontal baixa oposada al bec (l'Alcora [ 1653-111 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1653-111 ], Barcelona [ 6-115-6 ] [ 42-56 ] [ 1556-694 ] [ 1650-241 ] [ 2079- 60, 66 ] [ 2457-83,84 ] , Besalú [ 1650-241 ], [ 1650-241 ], Miravet [ 1650-241 ] , Traiguera [ 1729-124 ] .
“ [...] doscents e huit sous e son per rahó de doscents e huit cànters de vi [...] haverli venut e lliurat a rahó de dotze diners lo cànter [...] “ (àpoca Traiguera, 1519) [ 2368-37 ].
“ [...] Miquel Dellà, canterer habitant de Trayguera [...] ferma àpoca de huitanta sis cànters de vi [...] “(àpoca Traiguera, 1519) [ 2368-38 ].
| cànter viler V. tb. canteret viler Per transportar i contenir aigua [ 2337-22 ] Anava cap a [ 1204 ] [ 2337-22 ] Cos esbelt amb boca al capdamunt i dues nanses laterals (Agost [ 8-126 ] [ 2337-22 ] ) Prod. a: Agost [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 2337-22 ] .
| cànter vilero V. cànter viler .
| cànter per tenir vinagre
"Item hun cànter vert de Màliqua per tenir vinagre " (València, 1465) [ 2253-20 ].
| cànter vinat er o vinader V. tb. cànt er de vi Per al vi (Traiguera [ 8-114 ]) Amb la boca més ampla que el cànter corrent (Traiguera [ 8-114 ]) Prod. a: Traiguera [ 8-114 ].
“Ítem, hun cànter de terra, vinader .” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1540 ].
| cànter xato A Agost , col·loquialment també se’n diu culona (Agost [ 1204 ] [ 2337-25 ] ) Per contenir i beure aigua al camp [ 2337-25 ] Prod. a: Agost, de base molt ampla i amb galet lateral [ 8-126 ] [ 1204 ] [ 2337-25 ] ; Llíria, on se’n diu del de base ampla, per distingir-lo del cànter de cul estret [ 8-119 ] Denominacions segons la mida: A Llíria, cigarrera , torrera i torrera xicoteta [ 8-119 ].
| cànter de xiqueta V. tb. piquet , piqueta Cànter de mida petita [ 1650-239 ] Destinat a les nenes, perquè ajudin a les mares a portar aigua [ 19-23 ] (Baix Ebre [ 19-23 ], [ 19-23 ]) Prod. a: [ 19-23 ]; Tivenys, on també en diuen piquet [ 6-12-17 ].
cantera
cantera f . Terrera; jaciment d’argila (Castellciutat [ 6-61-10 ]).
càntera
càntera f . i la forma càntara , quàntera V. tb. alcàntera .
| 1 càntera Cànter gros [ 824 ] Cànter gros, de la capacitat d'una rova [ 811-II-86 ] (l’Espluga de Francolí [ 824 ], Plana d’en Bas [ 824 ]) Cànter (recollit a Torroja del Priorat, 2004 [ 0 ]) Mena de cànter amb boca al capdamunt i dues nanses [ 810-II-931 ] Càntir gros sense broc, amb dues nanses i coll [ 1070-332 ] (Camp de Tarragona [ 810-II-931 ], Tremp [ 810-II-931 ]) Prod. a: Lleida [ 1-50 ]; Reus, s. XVI [ 49-I-95 ].
"Ítem dos cànteres de aram." (inv. Torre dels Oms, 1432) [ 1571-300 ].
"Ítem III quanteres de terra entre grans e xichs." (inv. Lleida, 1441) [ 1570-141 ].
“Hajen cànteres o vexellets de terra o de fusta plens d’aygue” (Eiximenis, Francesc: Libre appellat Crestià , vol. XII, c. 310; València, 1484) [ 810-II-931 ] [ 1650-239 ] .
“Una càntara d’aram” (arx. de Valls, doc. a. 1590) [ 810-II-931 ].
“I. una càntara gran per a oli” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-11 ].
“En la cambra de la sala [...] tres gerres de posar oli y una càntara ” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-128 ].
" càntera " o " alcàntera " (a inv. de Talarn, entre el 1677 i el 1741) [ 1655-288 ].
" Canteras o canteros (14 sous dotzena)" (inv. Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
“ cántara . s. f. pex. Cántara . Cantarus.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ cántara . f. [...] Vaixell á manera de gerra. Cantara . [...] “(diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-290 ].
| 2 càntera Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 0 ].
“ cántara . f. [...] Mesura de líquit de la capacitat de una arroba. Cántara .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-290 ].
| càntera closa
“I. dos càntaras closas ” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-11 ].
| càntera de tenir mel
“ [...] Iª càntera de terra de tenir mel e Iª alfabergera de Mèlica e I saler e greals, tot de terra [...] “ (encant Lleida, 1399) [ 2901-702 ].
canterac
canterac m . Cànter de mida gran [ 729-109 ] (Biar [ 729-109 ]) Prod. a: Biar [ 729-109 ].
canteraire canteraira
canteraire canteraira m . i f . Terrisser o terrissera que fa cànters i altres atuells de terrissa (Saidí, Baix Cinca [ 1810-58 ]).
canterarro
canterarro m . Augm. de cànter [ 810-II-931 ].
canteràs
canteràs m . Augm. de cànter [ 810-II-931 ].
canterassa
canterassa f . Augm. de càntera [ 811-II-86 ].
canterel·lo
canterel·lo m . Dim. de cànter [ 810-II-931 ].
canterell
canterell m . i les varietat s formal s cantarel , cantarell i canterel V. tb. canterellet Dim. de cànter Càntir petit [ 1070-332 ].
| 1 canterell Esments de tipologia indeterminada [ 0 ] Prod. a: Alzira (Ribera Alta), on el fan amb tapadora [ 1729-141 ].
Júlia Beltran ha trobat en documents s/d: “ canterell amb vi de rassa” i “ canterell amb vinagre” [ 185-51 ].
“item un canterell chich ab tres tarracetes [...] ” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-33 ].
A l’obrador: “Nou cantarels buits.” (inv. d’especieria, Cervera, 1373) [ 969-198 ].
“Un cantarel ab oli de Ginebra [...] per II. s. V. d. / Un cantarel ab cobradura [...] per II. s. III. d. [...] Un cantarel de terra [...] XII. d. / Un cantarel [...] per X. d. [...] Un cantarel [...] VIII. d.” ( encant d'especieria, Cervera, 1374) [ 969-201,202 ].
“ [...] III olles de terra, I cantarel e un
“ [...] dos canterells de terra.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284 ].
“Ítem, quatre canterells de terra, de pocha valor.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-920 ].
“Ítem, dos cantarells migs de vinagre blanch.” (inv. Lleida, 1492) [ 2901-1361 ].
“Ítem [...] quatre cantarells per I s.” (encant Lleida, 1504) [ 2901-1442 ].
“Ítem, paguí al maioral dels bous, per [...] hun canterel , e un cànter [...] “ (obres al convent de Bellpuig, 1534) [ 1791-23 ] [ 2874-152 ] .
“ [...] vn setrill y vna mesura de vi; Item vn cantarell de terra.” (inv. monestir de Santa Clara, Cervera, 1563) [ 1297-234 ].
| 2 canterell Canteret amb dues nanses i broc lateral, per tenir aigua i beure a galet [ 810-II-931 ] [ 955-392 ] ( Batea [ 1775-I- 249, 501 ], Caseres [ 1775-I- 249, 501 ], Castelló [ 810-II-931 ], Llucena [ 810-II-931 ] , Marina Alta [ 2196-89 ] ).
“Moros [beuen] en canterells pochs e d’un canterell beuen tots.” (València, 1384) [ 114-127 ].
“Com anses de canterell ” ( Boletín de de Cultura , II, p. 140, Castelló, 1920) [ 810-II-931 ].
| 3 canterell Càntir amb nansa al capdamunt i dos brocs, un de prim per beure i un de gros per omplir l’atuell d’aigua [ 0 ] (a una part del terme de Batea [ 1775-I- 249, 501 ]).
| 4 canterell V. tb. porró Atuell de terrissa per recollir la melassa que s’escorre de la forma , en el procés d’elaboració del sucre [ 6-58-31 ] Gerreta de decantació que acompanya a cada motlle i servia per abocar el xarop en la indústria del sucre [ 938-377 ] (Manises [ 938-377 ]; Paterna, 1415 [ 6-58-31 ] [ 687-109 ]) Posteriorment se’n va dir porró [ 6-58-31 ].
“ [...] mille et quingentas formas pro operando los sucres cum mille et quingentis canterellis operis terre [...] pro qualibet dotzena dictorum canterells [...] ” (contracte Paterna, 1415) [ 687-109 ].
| 5 canterell Atuell de ceràmica decorada, de broc sovint zoomòrfic i de coll cilíndric [ 1070-332 ].
| canterell meler
“Ítem, dues oles, dues selones, I ambudet de terra, pexelaces e cantarels meleres [sic] entre totes XV peces [...] “ (encant Lleida, 1396) [ 2901-615 ].
| canterell d’oli , per a oli , per tenir oli o canterell olier Com a setrill, per posar-hi oli [ 955-392 ].
“ [...] et . i . cantarel olei cum . iiii . libris [...] ” (inv. Torredà, a Castelló de Farfanya, darreria s. XII) [ 1142 ].
“II canterels de tenir oli .” (inv. Lleida, 1383) [ 2901-439 ].
“Ítem, I cantarell olier , de terra.” (inv. Lleida, 1387) [ 2901-491 ].
“Ítem, un cantarell de oli .” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-609 ].
“Ítem, II cantarells oliers .” (inv. Lleida, 1401) [ 2901-752 ].
"Tres cantarells de oliers " (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].
“Item un canterell olier .” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-141 ].
“ [...] un canterell per oli [...] ” (inv. d’Urgell, 1416) [ 955-381,392 ].
“Item un cantarell gran per tenir oli [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-43 ].
canterella
canterella f . i la forma cantarella V. tb. canterelleta Dim. derivat de cànter [ 810-II-932 ] Dim. de cànter i de càntera [ 811-II-87 ].
| 1 canterella Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ].
Esments de tipologia indeterminada:
“Ítem, una cantarella de terra [...] “ (inv. Lleida, 1377) [ 2901-423 ].
"1 Cantarella de terra amb una ança al costat." (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-63 ].
“Una canterella de terra.” (arx. parroquial Santa Coloma de Queralt, 1409) [ 19-12 ] [ 810-II-932 ].
"la samaritana lexà la corda e la canterella " (sermó de sant Vicenç, 1413) [ 862-II-491 ]
" [...] una cantarella vuiga de caneles de seu." (inv. Alcarràs, 1432) [ 1571-273 ].
“Ítem, una cantarela de terra, hon havia una poca de mel.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1037 ].
“Ítem, una cantarella , obra de terra, e altra valenciana.” (inv. Lleida, 1478) [ 2901-1192 ].
“Ítem, dues cantarelles de terra, petites [...] “ (inv. Lleida, 1492) [ 2901-1361 ].
“A son plaer fa com l’oller qui d’una massa ne fa terrassa, olla, scudella, plat, canterella , morter, llibrell, gentil vexell [...] ” (Roig, Jaume: Espill o Llibre de les dones , s. XV) [ 810-II-932 ] [ 938-377 ] [ 955-367 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item les canterelles chiques no valga cascuna sino hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].
“Ítem, una canterella gran de albergínies confitades, quasi plena. / Ítem, II canterelles de terra, miges de quartes de codony confitat. / Ítem, I cantarella de melrosat, plena. / Ítem, I cantarella xica de terra, en què ha maçanetes confitades. / Ítem, I altra cantarella de terra, en què ha confitura de fustet o palo sancto. / Ítem, I cantarella xica de terra, de scorsa de pom sem. [...] Ítem, II canterelles de terra, per tenir mel.” (inv. Lleida, 153 9) [ 2901-169 1 ,1692,1701 ].
"Per 20 lliures 10 sols, una grossa de pichers, çaffes, cantarelles y escudelles de rebuix" (Manises, 1547) [ 1738-134 ].
“Ítem, un cànter meler y una cantarella y un llibrell.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1912 ].
“Ítem, una cantarella gran de terra [...] per trenta sous y mig” (encant Lleida, 1563) [ 2901-1953 ].
“Ittem una canterella de terra blaua [...] Ittem una canterella de terra gran trencada.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].
“Tota la nit vaig per casa,
amb una set que m’aufegue
la canterella al costat,
me l’empine i no puc beure.” (corranda popular d’Alcoi) [ 19-15 ].
| 2 canterella El cànter de mida mitjana, sense galet (Traiguera [ 8-114 ] [ 1257-98 ] [ 1335-121 ] [ 1844 ] [ 2368-198 ] ) El cànter de cul estret , de mida petita, sense galet (Llíria [ 8-119 ]) Prod. a: Llíria [ 8-119 ], Traiguera [ 8-114 ] [ 1335-121 ] [ 1844 ] [ 1987-110 ] .
“ cantarèlla . dim. ant. vas á manèra de cantiret o gerreta. Cantarilla . Urnula.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
“ canterella . f. y canteret . m. d. Cantarico , cantarillo .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].
| 3 canterella V. tb. barral , botico , botija , botilla , cànter de gal , canterellet , canterelleta , cantereta , cantereta amb broc , càntir , càntir de gal , càntira , cantiret , cantireta , cantra , cantrella , gargola , gerra , maranxó , marraixa , marraixó , marratxa , pico , pitxell de rall , pitxerull , reixat de dues anses , sillona Morfologia del cànter, amb dues nanses laterals i un galet per beure [ 265-52,123,124 ] [ 810-II-932 ] [ 2079-61 ] Per beure aigua [ 19-15 ] [ 265-52,123,124 ] ( Favara [ 1775-I- 249, 501 ]; Gata, Marina Alta [ 1983-188 ]; [ 1653-105 ]; Senija, Marina Alta [ 1983-188 ]; Xàbia, Marina Alta [ 1983-188 ]; Xodos [ 1653-105 ]) Prod. a: Barcelona [ 19- 11, 12 ] [ 42-56 ] [ 1556-686 ] [ 2079-63 ] [ 3069-25 ] ; Garbí, prov. d’Alacant [ 19-15 ]; Orba [ 8-126 ] [ 265-52,123 ,124 ] [ 2192-35 ] .
| 4 canterella V. tb. cadufa amb brocs Gerreta amb dues nanses, base petita amb repeu, coll gros i alt, i boca amb diversos becs ( Agost [ 2337-51 ], sud del País Valencià [ 1089-21 ]) Semblant a les que feien a Vera (Múrcia) [ 2337-51 ] Per servir i beure aigua. També servia per tapar el cànter (Agost [ 2337-51 ]) “Cadufa, búcaro, jarra” (prov. d’Alacant [ 824 ], País Valencià [ 810-II-932 ]) Prod. a: Agost [ 1650-240 ] [ 1729-157 ] , a vegades la feien brodada [ 2337-51,52 ]; Biar [ 1089-21 ] [ 1650-240 ] .
| 5 canterella Càntir [ 1070-332 ] C àntir petit que es feia perquè la canalla acompanyés les mares quan anaven a buscar aigua ( [ 0 ] [ 1614-5 ] [ 2261-156 ] ).
| canterella de mel , de tenir mel , per tenir mel
“Ítem, Iª cantarella de tenir mel .” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-693 ].
“Ítem, tres cantarelles de tenir mel .” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-875 ].
“Ítem, dues canterelles de tenir mel .” (inv. Lleida, 1464) [ 2901-1092 ].
“Ítem, dues cantareles de mel , dos cantarets de terra, huna oliera [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].
“Ítem, en lo rebost [...] fonch trobat dos cantes oliés, tres de tenir aygua e huna cantarella de tenir mel [...] “ (inv. Lleida, 1487) [ 2901-1329 ].
“Ítem, vuyt cantarelles de terra, per tenir mel .” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1456 ].
“Ítem, II canterelles de terra, per tenir mel .” (inv. Lleida, 1539) [ 2901-1701 ].
“Ítem, dos cantarelles, per tenir mel .” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1848 ].
| canterella oliera o de tenir oli Més gran que un canterell per a oli, una mena de setrilla [ 955-392 ].
Júlia Beltran ha trobat en documents: “ canterella per tenir oli ” [ 185-51 ].
" canterella de terra de tenir oli " [ortografia normalitzada] (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-218 ].
“ canterella de tenir oli ” (encant Barcelona, s. XV) [ 955-392 ].
canterellassa
canterellassa f . Augm. de cànterella [ 811-II-86 ].
cantereller
cantereller canterellera m . i f . i les formes cantareller i quantereller Qui fa canterells o canterelles [ 0 ].
"Item compri un cafiç de calç de Brafim moro quantereler de la ciutat de Leyda [...] Item mes pagats aa Brafim mora cantereller per un cafis de cauxes sis sos sis denes [...] " (Lleida, 1439) [ 1023-22-II-643,661 ].
“Ciutat de Leyda. Los moros de la ciutat de Leyda: Hòmens reals [...] Caleyma, cantareller [...] ” (fogatjament de 1491) [ 987-167 ].
“Ítem, unes çabates sotills, a Miquel, lo Cantareller [...] “ (encant Lleida, 1492) [ 2901-1367 ]
canterellet
canterellet m .
| 1 canterellet Canterella [ 0 ] Canteret amb un galet a l'espatlla per beure directament [ 0 ] Prod. a: Fraga, on també en diuen barral [ 2034-182 ].
| 2 canterellet Joc que fan els dies de Carnestoltes, agafant totes les canterelles, olles i altres atuells de test, i passant-se’ls d’un a l’altre en un rotllo, fins que els trenquen (Llucena [ 810-II-932 ]).
canterelleta
canterelleta f . i les formes cantareleta i cantarelleta .
| 1 canterelleta Esments de tipologia indefinida:
“Ítem, dues cantarelletes de terra ab confits [...] “ (encant Lleida, 1483) [ 2901-1310 ].
“Ítem, una cantareleta de terra.” (inv. Lleida, 1507) [ 2901-1454 ].
| 2 canterelleta V. tb. canterilleta El cànter de mida més petita (Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-121 ] [ 2368-198 ] ) Dim. de cànter i de càntera [ 811-II-87 ] Prod. a: Traiguera [ 1257-98 ] [ 1335-121 ].
“Ítem, I librel ab una cantareleta d’obra de Mèlica [...] I ss., II ds.” (encant Lleida, 1403) [ 2901-815 ].
| 3 canterelleta Canterella de coll alt i prim, dues nanses i galet per beure (Alfara d’Algimia [ 1061-26 ]) Prod. a: Alfara d’Algimia, amb vernís o sense [ 1061-26 ].
| 4 canterelleta Porró [ 811-II-87 ].
| canterelleta de mel o per tenir mel
“Ítem, III es cantelletes [sic] de mel .” (inv. Lleida, 1396) [ 2901-613 ].
“Ítem, una cantarelleta petita, per tenir mel.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1075 ].
canterer
canterer m .
| 1 canterer canterer a m . i f . i la forma cantarer V. tb. canteraire , cantererer , cantirer Q ui fa cànters i, per extensió, tota mena d’atuells de terrissa [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 938-378 ] (Agost [ 993-38 ] [ 1287-26 ] [ 1597 ] , Albelda [ 1342-101 ], l' Alcora [ 824 ] [ 2261-25 ] , Alcover [ 48-III-93 ], Artesa [ 810-II-932 ], Balaguer [ 810-II-932 ], Dènia [ 2191-27 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1026-100 ] [ 1855 ] , Lleida [ 4-139 ], Manises [ 938-378 ], Miravet [ 4-148 ] ; Onda [ 824 ], Orba [ 8-126 ] [ 2192-35 ] [ 2261-114 ] , Peralta de [ 1038-57 ]; Reus, on se’n diuen els gerrers, almenys des de 1510 [ 49-II-254 ] fins a 1646 [ 49-II-264 ], i a les ordinacions gremials de 1777 apareixen com a “cantareros” [ 49-II-267 ]; Ribera d’Ebre [ 1047-52 ] [ 2261-163 ] , Tamarit [ 810-II-932 ], Tarragona [ 810-II-932 ] [ 824 ]; Torredembarra, fins a l’actualitat [ 1089-21 ]; Traiguera [ 1257-106 ] [ 1258-72 ] [ 1508 ] [ 1844 ] [ 2368 ] , València [ 810-II-932 ] [ 824 ]; el Vendrell, fins a l’actualitat [ 1089-21 ]; Verdú , Vilafranca del Penedès [ 4-143 ] ) Al Montsià, càntir està substituint progressivament a cànter i cantirer a canterer [ 1838 ] .
“A Catí tots són peraires,
a Traiguera, canterers ,
a , lladres,
i a Albocàsser, malfeiners.” (corranda popular recollida originàriament per Manuel Sanchis Guarner, a publicació del 1992 ).
“Çahat Marmola [...] sarracenus cantererius seu magister operis [ terre ] albe [...] ” (Manises, 1325) [ 938-378 ] [ 1162-31 ] Segons Pedro López Elum, realment diu “ operis albe ”, sense “ terre ” [ 2770-165,174 ].
“ [...] en Pere Jullach, canterer [...] ” (Sant Mateu, Maestrat, 1380) [ 1258-75 ].
" canterer " (Ivorra, 1497) [ 142-II-207 ].
“ [...] que los scudellés paguen com los altres paguen la imposició y per lo semblant los cantarers .” (Reus, 1535) [ 49-I-79 ].
“ [...] Joannes Aguilar scudallerius et Paulus Clariana cantarerius ville de Reddis [...] ” (Reus, 1551) [ 49-II-11 ].
"Joan Pocurul cantarer " (Alcover, 1553) [ 1368-II-242 ].
"Marca cantarer " (Valls, 1553) [ 1368-II-275 ].
"Joan Argilaga canterer " (Miravet, 1553) [ 1368-II-161 ].
"Gabriel Fonts cantarer [...] Joan Sala cantarer " (Vilafranca del Penedès, 1553) [ 1368-I-318 ].
"Buada cantarer " (Esparreguera, 1553) [ 1368-I-391 ].
"Pere Rubies alias Cantarer " (Bellpuig de les Avellanes, 1553) [ 1368-II-19 ].
Gabriel Redolat "mestre canterer " (l'Alcora, 1578) [ 1653-17 ].
“ [...] en Pau Arts alias Domenyo canterer de la present vila de Reus [...] ” (Reus, 1602) [ 49-II-26 ].
" [...] he pagat a Joan Nolant canterer per 24 rajoletes per al Capítol." (llibre d'obra de , Lleida, 1634) [ 1572-374 ].
" [...] Jaume Rialp, cantarer [...] per a apendre dit offici de cantarer " (Verdú, 1646) [ 1673-16 ].
" [...] Joseph Andreu, canterer de la present vila de Petrer [...] " (Petrer, 1700) [arxiu notarial de Monòver. Notari: Baptiste Montesinos].
" [...] los sotasignants canterers de la present vila [...] No es pot tenir maurador ni menys ensenyar l'ofici a ningú que no sigui canterer [...] " ( Reglament de de Canterers de Verdú, 1841 ) [ 1673-17 ] .
“ cantarer . m. [...] Qui fá cánters. Alfarero , cantarero .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].
“ Canterers n’hi havien 22 [...] ” (Agost, 1995) [ 993-38 ].
| 2 canterer Post amb forats rodons, que està posada horitzontalment i serveix per sostenir els cànters, càntirs o gerres [ 48-I-164 ] [ 810-II-932 ] [ 811-II-86,87 ] Forat a la paret o dis positiu per col· locar cànters [ 938-378 ] (Alacant [ 810-II-932 ], Castelló [ 810-II-932 ], l’Empordà [ 810-II-932 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Maestrat [ 810-II-932 ], Pego [ 810-II-932 ], Peralta de [ 1038-57 ], pobles de [ 938-378 ], Priorat [ 810-II-932 ], Ribera d’Ebre [ 810-II-932 ], Ulldemolins [ 48-I-164 ], València [ 810-II-932 ]).
“ [...] sobre lo canterer de la dita sala trobe .III. canters .I. gran e dos pochs [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388 ) [ 1169-47 ] [ 121-20 ].
“Un canterer ” (S anta Coloma de Queralt, 1414) [ 810-II-932 ].
“En la ayguera y canterer ” (Santa Coloma de Queralt, 1577) [ 810-II-932 ].
| 3 canterer Pedrís de les fonts destinat a posar-hi els cànters [ 0 ].
“ [...] que algu no gos posar ne metre dins los Cantarers de les dites Fonts ne en alguna de aquelles algunas Portadores ne barrils [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1399) [ 1029-304 ].
| 4 canterer A l'obrador, el torn de fer cànters [ 811-II-87 ].
| Mas del Canterer top . Nom d'una casa de Benaguasil (Camp de Llíria) [ 0 ].
| carrer dels Canterers top . Carrer de Reus, a l'actualitat correspon a un tram del carrer del Vidre [ 1642-28 ] Actualment, carrer de Güell i Mercader [ 1642-40 ] A Verdú, fou l’anomenat carrer del Forn d’en Guasch , que més endavant prengué el nom de carrer dels Canterers [ 2560-32 ] .
“Tot aquell forn de coure canters ab lo pati al cap del carrer dels canterers [...] “ Verdú, Llibre de les Stimes , 1549) [ 2560-38 ].
| plaça dels Canterers top . Plaça de Traiguera [ 2368-131 ].
“Íttem una cassa [...] en la plaça dels canterers [...] “ (Traiguera, cappatró del 1690) [ 2368-131 ].
| raval dels Canterers top . Nom d’un barri de Traiguera [ 2368-130 ].
“Primo una cassa a la raval dels canterers [...] “ (Traiguera, cappatró del 1690) [ 2368-130 ].
canterera
canterera f . V. tb. canterer , canteriller , cantirer Post amb forats rodons, que està posada horitzontalment i serveix per sostenir els cànters o gerres [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 824 ] Forat a la paret de les cases o dispositiu per col· locar cànters [ 938-378 ] (Manises [ 353-35 ] [ 938-378 ], València [ 810-II-932 ] [ 824 ]).
cantererer
cantererer cantererera m . i f . Terrisser [ 810-II-932 ] (Fraga [ 810-II-932 ]).
cantereria
cantereria f .
| 1 cantereria Obrador de terrisseria [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 824 ] [ 1047-52 ] ( Agost [ 1597 ], Alfara d’Algimia [ 1061-23 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1026-100 ], Lleida [ 100-43 ] [ 2261-199 ] , Marina Alta [ 265-17 ], Miravet [ 2261-163 ], Onda [ 810-II-932 ] [ 824 ], Orba [ 2261-114 ], Potries [ 1152-13 ] [ 1698 ] , Ribera d’Ebre [ 810-II-932 ] [ 1047-52 ], Tamarit de Llitera [ 1288 ], Traiguera [ 1258-75 ] [ 1844 ] , València [ 810-II-932 ]).
“ [...] per çò com passe la lenya, la qual ell ha obs al forn de dita cantereria [ de Trayguera ] ” (Sant Mateu, Maestrat, 1380) [ 1258-75 ] [ 2368-28 ] .
"Seguim carretera amunt, i abans de deixar-la, mirem a l'esquerra la teuleria i cantereria ; dos antigues finques de la vila, que esta arrendave en condicions molt compassives per als arrendataris, però també senyalant-los tarifes moderades, a fi de qué lo veïnat estare servit d'unes industries tan necessàries. Si avui treballaren en aquelles condicions los torns de la cantereria , qui no voldrie tindre cànters de primera classe per sis quadernes, reixats per quaderna i mitja i pitxelles per un quarto? [...] cantereria , teuleria, molins d'oli i de farina [...] " (Calaceit, 1916) [ 1434-122,123,136 ].
| 2 cantereria Art de fer terrissa [ 0 ] (Agost [ 993-38 ] [ 1597 ] , Peralta de [ 1038-57 ]).
“ [...] treballava casi mig poble en la cantereria . Uns fent boges, uns fent almasset [...] ” (Agost, 1995) [ 993-38 ].
| carrer de top . Carrer dels pobles de Bocairent i d’Ontinyent (Vall d’Albaida) [ 0 ].
| plaça de top . Plaça d'Altea (Marina) [ 0 ].
| llavaor de top . Nom d'un safareig d'Ontinyent (Vall d'Albaida) [ 0 ].
canteret
canteret m . i la varietat formal cantaret . Dim. de cànter [ 810-II-932 ] [ 811-II-87 ] [ 824 ].
| 1 canteret Dades sense especificació de la tipologia:
“ [...] i. lavador de mans ab .v. canterets , tot de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].
“Item II canterets de terra en la un dels quals havia I poque de aruga e en laltro un poc de arop.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-94 ].
“Item canteret de terra ple d oli [...] ” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-152 ].
“Item I canteret de mel rosat [...] ” (inv. apotecaria, Barcelona, 1410) [ 1158-529 ].
“Tres canterets de terra, dos de verds, un de vermell” (inv. Barcelona, 1427) [ 955-393 ].
“ [...] tres cantarets d’aram per dar aygua sobre la taula, la hu gran e los dos xichs.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-283 ].
"Un canteret de terra petitet, bo." (inv. Rubí, 1460) [ 1668-503 ].
“En la cuyna denunciu: [...] Item, un cantaret de terra [...] ” (inv. Baronia de Pinós, 1461) [ 186-II-372 ].
“Un canteret de terra en que ha vi” (inv. , 1466) [ 955-393 ].
“Ítem, dues cantareles de mel , dos cantarets de terra, huna oliera [...] “ (encant Lleida, 1474) [ 2901-1176 ].
“ [...] un cantaret ab quatre brochs per pendre aygua mans [...] ” (inv. castell del Vilosell, 1479) [ 1331-42 ].
“Ítem, hun canteret d’aygua petit.” (inv. Lleida, 1483) [ 2901-1274 ].
“Item, un plat e hun canteret e una setra.” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-453 ].
“Un canteret petit amb cigrons” (encant Barcelona, s. XV) [ 955-393 ].
“Un cantaret petit de coure y dos petits de terra [...] Un cantaret de mel.” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].
“Ítem, un canteret y una albúrnia de terra [...] V
“Ítem, un canteret negre y altre blanch, de terra, y una madraxeta [segons els transcriptors, almorratxa ] també de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1746 ].
“5 canterets ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].
“Ítem avem pagat per obra de terra, so és, cantarets , plats, mortés y altres coses, dos sous, sis dinés.” (llibre de comptes de l’ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-119 ].
“ [...] un llibrellet y un canteret de obra de Trayguera vells.” (inv. Vinaroç, 1606) [ 2368-73 ].
“ dos dotsenes de cantarets ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-I-95 ] [ 49-II-39 ].
“Ítem un ribellet chiquet de terra usat, sos canters de terra de Trayguera usats” (inv. Tortosa, 1634) [ 2368-74 ].
“Escudellers [...] Vn cantaret pintat: 4 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret , 1 sou 8 diners.
Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret de rajet, 10 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].
“En lo Armari de [...] un canteret de Leyda [...] un jarro de Leyda de terra [...] ” (inv. castell de Maldà, 1662) [ 1094-136 ].
"Quatre canterets de Manises, dos orses y dos plats a modo de llánties de Manises." (inv. castell de Manises, 1674) [ 1738-362 ].
" cànteret " (a inv. de Talarn, entre el 1677 i el 1741) [ 1655-283 ].
“Se ha dexat lo us dels gerros de terra [...] per ésser mes útil lo us dels canterets negras de Vilafranca” ( Lumen Domus del convent dels dominics de Santa Caterina, de Barcelona, tom II, 604. Segle XVII) [ 824 ].
| 2 canteret V. tb. mig cànter , cantereta És com en deien a Tortosa del mig cànter de mesurar vi [ 6-73,74-43 ] Cànter petit sense galet lateral [ 955-392 ] (Ascó [ 1564-4 ]) Dit també mig cànter a Miravet [ 60-22 ] i, segons algun autor, cantereta [ 117-100 ] Prod. a: Benissanet, on és el cànter petit, d’uns 7-8 litres [ 31 ]; Miravet [ 31 ] [ 117-100 ].
“ Canteret . V. Canter.” (Barcelona, 1696) [ 1074-127 ].
“ canterella . f. y canteret . m. d. Cantarico , cantarillo .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].
| 3 canteret Cànter petit amb galet lateral per beure directament [ 0 ] (Arnes [ 1775-I- 249, 501 ], Corbera d’Ebre [ 1775-I- 249, 501 ], Gandesa [ 1775-I- 249, 501 ], Prat de Comte [ 1775-I- 249, 501 ]) .
| 4 canteret Càntir amb galet, tarot i nansa al capdamunt [ 19-16 ] (Baix Ebre [ 1652-86 ], Freginals [ 1652-86 ], Gandesa [ 1775-I-249,501 ], Prat de Comte [ 1775-I-249,501 ], Santa Bàrbara [ 1652-86 ], a part de [ 1652-86 ], Vimbodí [ 48-I-164 ]).
“ sellonet . m. d. ter. canteret .” (diccionari de Pere Labèrnia, Barcelona, 1839-1840) [ 1888-II-562 ].
| canteret d’alforja [ 1257-105 ].
| canteret de beguda
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canter mitja clos, 2 sous 8 diners.
Un canter mitjancer clos, 1 sou 6 diners.
Un cantaret de raget clos, 1 sou.
Un cantaret de beguda clos, 8 diners” (Barcelona, 1655) [ 99-273 ] [ 111-61 ].
| canteret de canalla Cànter petit, de capacitat d’un litre aproximadament, que serveix per jugar la canalla (Miravet [ 117-100 ]) Prod. a: Miravet [ 117-100 ].
| canteret clos
"Cànters grans desclosos / Cànters mitjans closos / Canterets closos " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canter mitja clos, 2 sous 8 diners.
Un canter mitjancer clos, 1 sou 6 diners.
Un cantaret de raget clos , 1 sou.
Un cantaret de beguda clos , 8 diners” (Barcelona, 1655) [ 99-273 ] [ 111-61 ].
| canteret de gal (Tortosa [ 954-163 ]).
“CANTERET DE GAL, m. Canti ab broch petit, en que s’ pot beure á galet (en Tortosa). V. GAL, PICO, PÍTXELL.” (recollit a Tortosa, 1887) [ 954-163 ].
“Fent una visiteta al canteret de gal ” (Moreira, Joan: Del Folklore Tortosí . Tortosa, 1934) [ 810-VI-123 ].
| canteret de joguet Cànter petit, sense galet lateral, per jogar la mainada (l'Alcora [ 1653-108 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en deien canteret de xiqueta [ 1653-108 ].
| canteret llarguet Canterella esvelta a mb galet lateral, per beure directament [ 1729-160 ] [ 1891 ] Prod. a: Agost [ 1204 ] [ 1729-160 ] [ 1891 ] .
| canteret de mel o de tenir mel
“ [...] esmersades en 113 canteres [error de transcripció per canterets ?] de mel de Vilafrancha, que pezaren netz abatut per tara dels cànters lo quint, 46 càntars, 55 ll. [...] Item, caregam en la dita coque 64 canterets de mel de Vilafrancha [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-481,486 ].
“ [...] dos canterets de mel .” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-285 ].
“Item un cantaret de tenir mell .” (inv. del prevere de Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-448 ].
“Un cantaret petit de coure y dos petits de terra [...] Un cantaret de mel .” (inv. Barcelona, 1518) [ 1097-388 ].
| canteret de les nenes El més menut dels cànters, perquè les nenes imitessin la feina de les mares (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ].
| canteret obert
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canteret mitja hubert , 1 sou 6 diners.
Un canter mes petit hubert, 1 sou.” (Barcelona, 1655) [ 99-274 ] [ 111-62 ].
| canteret olier
“ [...] en la casa de la coyna [...] un canteret olier [...] ” (inv. Bagà, 1365) [ 186-II-261 ].
| canteret d’a perreta [ 1257-105 ].
| canteret de raget
" Canterets de raiets " (inv. Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un canter mitja clos, 2 sous 8 diners.
Un canter mitjancer clos, 1 sou 6 diners.
Un cantaret de raget clos, 1 sou.
Un cantaret de beguda clos, 8 diners [ 99-273 ] [ 111-61 ].
[...]
Una gerra de quatre ansas à tall de cantaret de rajet , 10 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].
" Cantarets de rajet [...] Gerras de quatra ansas de canteret de raget " (inv. Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
| canteret de taverna V. pico de taverna .
| canteret viler V. tb. cànter viler El feien per a , on s’usava per a la xocolata [ 1729-160 ] Prod. a: Agost [ 1729-160 ].
| canteret vilero V. canteret viler .
| canteret de xiqueta Cànter petit, sense galet lateral, per jogar la mainada. El portaven les xiquetes quan anaven a la font amb la mare (l'Alcora [ 1653-108 ]) Prod. a: l'Alcora, on també en deien canteret de joguet [ 1653-108 ].
cantereta
cantereta f . i la forma cantareta Derivat dim. de cànter [ 810-II-932 ] (Peralta de [ 1038-57 ]) Dim. de càntera [ 811-II-87 ].
| 1 cantereta De tipologia imprecissa [ 0 ].
“Ítem, I cantereta negra, de terra.” (inv. Lleida, 1539) [ 2901-1689 ].
“Ítem, una cantereta negra [...] per quatre diners... IIII
“Ítem, dos canteretes negres y dues canteretes de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1883 ].
“Ítem, un banquet per a tenir los cantes, de pi, sobre lo qual estave una cantereta y una pixelleta de terra [...] “ (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1919 ].
“I. una cantareta [...] I. una cantareta per a oli” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-11 ].
| 2 cantereta Canterella [ 0 ] Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 48-I-164 ] [ 810-II-932 ] [ 1650-239 ] Per beure aigua [ 19-15 ] ( Ascó [ 1564-4 ], Blanes [ 1650-240 ], Castellfollit de Riubregós [ 1681-145 ], Falset [ 402 ] [ 1650-239 ] , Massalcoreig [ 810-II-932 ], Priorat [ 48-I-164 ], Santa Coloma de Queralt [ 810-II-932 ], Tremp [ 810-II-932 ]; Vilanova de Prades, on en diuen de la procedent de Verdú [ 48-I-164 ]) Prod. a: Blanes, cànter amb broc [ 4-154,160 ] ( Ramon Violant: Diari de camp ) [ 19-15 ] , feta probablement per a les terres de l'Ebre [ 1728-25 ] ; Lleida [ 4-139,154 ] [ 42-60 ] [ 921-23 ] [ 1650-239 ] , Miravet [ 0 ] , Verdú [ 48-I-165 ] [ 66 ].
“ cantereta . s. f. y canti . s. m. Lo canti té dúas ánsas y no té galet ó broch petit pera beure, no més lo broch gran que es la boca. Sa forma es semblant á la del ánfora . La cantereta es de forma igual al canti , pero més petita y á més del brocall té galet al ventre ó costat.” (recollit a Escaladei, 1887) [ 953-154 ].
| 3 cantereta V. tb. mig cànter , canteret Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals, sense galet per beure [ 0 ] Dit també canteret [ 31 ] [ 117-100 ] o mig cànter [ 60-22 ], a Miravet. De de capacitat (Miravet [ 117-100 ]) Prod. a: Albelda, on en deien del cànter mitjà [ 1342-101 ]; Miravet [ 117-100 ]; Salàs de Pallars [ 4-156 ] [ 19-15 ] [ 1650-239 ] [expo. Museu Etnogràfic, 2003] , on també feien la cantereta amb broc ( ) Denominació del cànter més petit de Tamarit de Llitera, d’una capacitat de 2, [ 1288 ].
"j. cantereta verda en què ha entorn iij. lliures de sabó moll." (inv. Reus, 1458) [ 1428-126 ].
| cantereta amb broc Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet lateral per beure [ 0 ] Prod. a: Salàs , on també feien la cantereta que era igual però sense broc [ ]; era una imitació del càntir o cantireta negra de Verdú [ 1728-79 ] .
| cantereta fina Prod. a: Benissanet: gargola de color blanquinós [ 31 ].
canteretxo
canteretxo m . Dim. de cànter [ 810-II-931 ].
cantereu
cantereu m . Dim. de cànter [ 810-II-931 ].
canterilla
canterilla f .
| 1 canterilla Càntir petit, de 2 a 5 l de capacitat, també anomenat marraixa (Amposta [ 1623-66 ] ).
| 2 canterilla Prod. a: Alzira, per al Marquesat [ 2261-92 ].
canteriller
canteriller m . i la forma cantariller Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters [ 810-II-932 ] Banc per col· locar els càntirs [ 1056-90 ] (Tortosa [ 810-II-932 ] [ 1056-90 ]).
“ canteriller . m. cantarer .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].
canterilleta
canterilleta f . V. tb. canterelleta El cànter de mida petita (Traiguera [ 8-114 ]) Prod. a: Traiguera [ 8-114 ], on segons altres autors en deien canterelleta [ 1335-121 ].
canterilló
canterilló m . i la forma cantarilló (Tortosa [ 1834-17 ]).
" cantarilló , m.: banc amb forats per a col·locar els càntirs." (Tortosa, 1916) [ 1834-17 ].
canteriu
canteriu m . Dim. de cànter [ 810-II-931 ].
canterot
canterot m . Augm. de cànter [ 810-II-931 ].
“1 canterot ” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].
canterrell
canterrell m . S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].
canterull
canterull m . Càntera petita (Llucmajor [ 810-II-932 ]).
canti
canti m . V. càntir .
cantimplora
cantimplora f . V. tb. cànter de carreter , consol , garrafó Similar al càntir de carreter però sense el galet per beure. Per transportar i beure aigua o vi al camp o a altres indrets. Normalment es penjava d'una corda lligada a les dues nanses [ 2074-43 ] Atuell de dipòsit circular aplanat, amb boca i una nansa per banda; pot portar o no broc [ 1650-241 ] Amb dues nanses per posar-hi una corda i poder-la penjar. Es duia en el carro i era per posar-hi aigua o vi [ 1022-237 ] [ 1099-19 ] (Esparreguera [ 1022-237 ]; , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 [ 1099-19 ]) Pels camperols, traginers i carreters (Tortosa [ 4-158 ]) Prod. a: Agost [ 13-91 ] , amb galet lateral [ 2337-35 ]; l'Alguer [ 2074-43 ], Barcelona [ 1556-697 ] [ 1650-241 ] [ 2074-43 ] , Ciutadella [ 13-142 ] ; Esparreguera, on també en diuen càntir de carro o garrafó [ 1022-237,240 ]; [ llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 ] [ 1099-19 ], on porta galet lateral i tb. en diuen cànter de carreter [ Museu de la Galera, 2018 ]; Girona [ 1650-241 ], Lleida [ 1650-241 ], Mallorca [ 1650-241 ], País Valencià [ 1650-241 ] , Pòrtol (Marratxí) [ 2074-43 ] ; Tortosa, de nom local desconegut [ 4-158 ]; d'Uixó [ 13-91 ] .
“Item VII. cantimplores ab .II. peces de canons de lauto.” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-587 ].
| cantimplora de carro Nom de la cantimplora a [segons expo. Museu Etnogràfic, 2003].
cantina
cantina f .
" cantina [...] en primer lloch una cántara petita que's porta penjada al coll." (Barcelona, 1905) [ 811-II-88 ].
cantiplora
cantiplora f .
"Modo com se te de fer la cantiplora pera regar los Horts: La cantiplora se ha de fer à forma de vn canter acceptat, que debax ha de ser mes ampla que no del ventre, anant seguidament disminuynt, y lo coll ha de ser de la gruxa de vn coll de Oca, mes ò menys segons la grandaria, y al cap demunt ha de esser closa, sino per vn foradet quey ha de hauer de la gruxa de vn Ciuro, y en lo coll ha de hauer vna ansa que posant hi los quatre dits dins de ella: puga ab lo dit gros tapar lo dit forat, quant la aportareu, y debax del Sol ha de esser foradada de foradets rodons, com vna Esgrassadora, ò vn Garbell, y la dita Cantiplora se pot fer de terra, ò de Aram, ò de altre metall. Y axi quant vos ne volreu seruir la posareu en part ahont y aya aygua tota dreta, sols lo forat de dalt no estiga cubert de aygua, ni tapat, y espirant aquex per los forats de bax, se omplira de aygua la dita Cantiplora tant alt com estara dins la aygua, y plena la pendreu per la ansa ab los quatre dits, y ab lo dit gros sobre del forat de dalt tapant lo be, y de aquesta manera la portareu alli ahont voldreu regar sens vesarse la aygua per los forats de bax, y quant sereu al lloch que voldreu regar alsareu lo dit polso, dexant respirar la dita Cantiplora per lo forat de dalt, y les hores los forats de bax llansaran la aygua ygualment [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-15r ].
“Caldarers. [...] Cantiploras , torretas de pasticer [...] ” (Barcelona, tarifa de preus de 1655) [ 99-299 ] [ 111-87 ].
càntir
càntir m . i la forma canti V. tb. cantiret , cantirot .
| 1 càntir V. tb. alamet , catrella , reixat , vaso Esme nts de tipologia insegura :
Cançó popular “Lo farrer de Ciutadilla”:
“ [...] Ella a buscar aigua també li fa anar,
Ja n’agarra els cantis y a la font se’n va.
[...] ” [ 1008-II-112 ].
"Dos cantis " (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].
"un càntir de terra per tenir lleixiu" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-40 ].
“Mes dos cantis plens de mel de tinensa de mig quintar cada hu. / Mes un quanter ple de llegums.” (inv. Maçanet de , 1575) [ 107-339 ].
Des de gener a setembre de 1680, consta als llibres de de Convalescència de Barcelona, que es compraren “ càntirs ” [ 131-137 ].
" Cantis negres xichs ", " Cantis negres grans ", " Cantis grans ", " Cantis mitjans ", " Cantis petits" (inv. Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
"En la cuyna [...] dos cantirs grans [...] " (inv. Barcelona, 1689) [ 1504-508 ].
“A 19 del dit [1690], 6 s. per cantis que li prenguérem.” (àpoca de Gabriel Amat, oller de Sabadell, 1701) [ 854-125 ].
“En [...] una sort de terrissa so es plats escudelles culleres olles cantirs usats” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Sabadell, 1710).
" Cantis de beguda " (18 peces valen 12 sous i mig) , " Cantis xichs " (2 sous dotzena ) (inv. Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" Cantis de ardit (1 sou 6 diners) ", " Cantis closets (1 sou 3 diners) ", " Cantis grans (2 sous) ", " de raget (9 diners) ", " Cantis de beguda (5 diners) ", " de maÿtadella (4 diners)" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-91 ].
" cantirs xichs ÿ cassolas ", " Cantirs grans ", " Cantirs mitjans ", " Cantirs de raget ", " Cantirs de meÿtadella ", " Cantirs de beguda ", " Cantirs de peu ", " Cantirs xichs " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].
"Ittem quinse dotsenes de cantis de ardit [...] Ittem vuÿt cantis de barralo [...] Ittem sis cantis regados [...] sinch dotsenes de cantis de mitadella. / Ittem quatre dotsenes de cantis de beguda. / Ittem una dotsena de cantis de raget. / Ittem quatre dotsenes de cantis sens peu jaspeats. / Ittem dos dotsenes y mitja de cantis de peu [...] Ittem quatre cantis per posar vi y tres botiges de galet [...] Ittem vuÿt cantis de peu envernisats de negre [...] Ittem dos dotsenes de cantis mitjants . / Ittem set cantis inferiors dits de barraló. / Ittem dos dotsenes de cantis de beguda. / Ittem tres dotsenes de cantis de raget. / Ittem tres dotsenes de cantis de mitadella. / Ittem nou dotsenes de cantis de ardit [...] Ittem una dotsena, y mitja de cantis jaspeats. / Ittem dos dotsenes de cantis de peu envernisats. / Ittem vuÿt estalvis y deu cantis de manganeta [...] Ittem sis cantis de vi [...] " (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
"Sis cantis de terra petits i tres de grans [...] Set cantis de posar olis." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50,51 ].
“ [...] 17 cantis flantum [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].
“Set cantirs grans per anar a la font y posar llaxiu” (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-266 ].
“ [...] y un càntir de Pisa [...] “ (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f74 ].
"Item, set cantis de terrissa, esto és, tres de grans y quatre de petits, usats." (inv. Olius, Solsonès, c. 1790) [ 1727-77 ].
"Ítem, quatre càntirs de terra." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1417 ].
“cuatre cantis de terra los tres grans y lo altre petit.” (AHS; inv. castell de Barberà, 1798).
“ canti . s. m. Cántaro . Amphora, cantarus, vas aquarium.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
"Vint y cuatre cantis tarats y bons á set rals dotsena." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
“ canti . m. cánter .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-291 ].
" cantirs closets", " cantirs de cafe", " cantirs de rajet", " cantirs de meitadella", " cantirs de beguda", " cantirs per vi", " cantirs regadors" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
"A la entrada, hi havia un masover vestit de negre ab un canti a la mà, y una toballola a l'altra, que convidava a la gent a rentarse les mans abans d'asseures a taula [...] " (Moianès, 1923) [ 2226-474 ].
| 2 càntir V. tb. ampolla , argoleta , baldraca , barral , barrala , biol , botella , botico , botija , botijó , cànter , canterell , canteret , cantre , colxo , durc , gerró , gerró valencià , gerronet , marraixa , marraixó , marranxó , pitassa , pitat , pitxell , pitxerull , poal , polca , reixat , selló , sellona , sellonet , sillo , silló , vas , xorrillo , xorro , xurull , xurumbell Atuell clos , proveït d'una nansa al capdamunt i dos brocs, un a cada costat de la nansa, un per omplir i l’altre per beure [ 48-I-164 ] [ 70-113 ] [ 1070-332 ] [ 2292-224 ] (Mallorca [ 957-20,32 ] [ 1755-41 ] ; recollit a Torroja del Priorat, 2004 [ 0 ]) Els càntirs catalans acostumaven a seguir la tradició romana de tenir alineats els brocs i la nansa [ 1692-134 ] A la major part dels centres catalans la nansa segueix la direcció que assenyalen els brocs [ 2079-61 ] A la producció més moderna s'ha introduït el galet de fava; antigament, el galet era cilíndric (la Bisbal d’Empordà , obra negra [ 6-47-43 ]) El càntir deriva del poal [ 2079-98 ] Per beure aigua [ 0 ] Els exemplars més antics d’aquesta tipologia formal que s’han trobat a Catalunya , són de la segona meitat del segle XV [ 1491-137 ] .
Prod. a: Alcover [ 19-20 ] [ 44-52 ] [ 48-I-164 ] [ 48-III-93 ] [ 2058-19 ] [ 2270-10 ] , coronat de verd [ 4-158 ]; Avinyó, on en feien de 4 mides [ 100-II-56 ]; Badalona, de tres mides amb numeració 1, 2 i 3, coronats de vermell [ 100-II-51 ]; Barcelona [ 19- 11, 12 ] [ 42-61 ] [ 43-357 ] [ 1556-697 ] [ 3069-27 ,89 ] , on en van produir, almenys, des del perìode d'entre 1406 i 1416 [ 2079-98 ,99,100 ] , de pisa [ 2502-80 ] [ 3069-55 ] daurada [ 2360-165 ] [ 2492-41 ] ; Bellver de Cerdanya [ 6-54-8 ], Berga [ 4-142 ]; Besalú [ 77-203 ], en feien de 4 mides [ 100-39 ]; la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 5 ] [ 8-90 ] [ 13-129 ] [ 21 ] [ 62-236 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 351 ] [ 1163-160 ] [ 2262 ] [ 2292-229 ] [ 2340-22 ] , on feien el càntir xapo [ 6-26-9 ] [ 102 ] o, més modernament, càntir vernissat [ 95-6-x ] i el càntir comú , només envernissat a la part superior; la Bisbal d’Empordà (obra negra) [ 4-141 ] [ 6-23-31 ] [ 6-47-43 ] [ 6-48-24 ] [ 21 ] [ 102 ], Blanes [ 19-19 ] [ 24 ] [ 2895-147 ] , Breda [ 8-92 ] [ 351 ] [ 1995 ] , Caldes de Montbui [ 4-158 ] [ 19-20 ] [ 1650-240 ] [ 2895-142 ] , Cardedeu [ 2438-618 ] ; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-32 ]; Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 13-143 ] [ 1059-150 ], Esparreguera [ 1728-72 ] [ 2261-252 ] , Figueres [ 6-96,97-16 ] [ 19-19 ] [ 98- 225, 659 ] [ 100-II-37 ] [ 2292-229 ] , Girona [ 2023-69 ] [ 2242-406 ] , Granollers [ 0 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-37 ], Lleida [ 1650-240 ], Manresa [ 100-II-55 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 2380 ] , Martinet [ 2504-24 ], Mataró [ 1-38,40 ] [ 6-88,91-15 ] [ 3069-87 ] , Olot [ 7 ] [ 100-II-39 ] [ 2261-295 ] ; Piera [ 6-12-11 ], Quart d’Onyar (obra negra i, rarament, en obra vermella) [ 1-33 ] [ 4-140 ] [ 8-86 ] [ 16-78 ] [ 33-187 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2011 -95 ] [ 2423 ] , on en feien de 5 mides [ 100-II-36 ]; Reus [ 0 ] , de pisa [ 3069-55 ] ; Rubí [ 11-214 ] [ 2261-258 ] ; Sabadell [ 5 ] [ 808 ] [ 1027-353 ] [ 2334-48 ] , coronats en vermell o groc [ 0 ]; Salàs, producció moderna [ 1650-240 ]; Sallent [ 7 ] , de base llimada [ 1650-240 ] ; Sant Celoni (obra negra) [ 3069-39 ] , hi havia el càntir comú i un càntir de botxa cilíndrica que feia Antoni Monrabà [ 6-41-34 ]; Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ], Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 6-25-x ] [ 6-30-x ] [ 8-94 ] [ 11-210 ] [ 71-II-988 ], Sant Sadurní d’Anoia [ 5 ], d’Urgell [ 4-139 ] [ 6-77-32 ], Solsona [ 100-II-46 ]; Torredembarra [ 4-147 ,158 ] [ 13-133 ] [ 16-83 ] [ 19-19 ] [ 42-60 ] [ 48-164 ] , de base llimada [ 1650-240 ]; Tuixén [ 100-II-41 ]; el Vendrell, de base llimada [ 1650-240 ]; Vila ca del Penedès [ 4-144 ] [ 13-39 ] [ 18 ] [ 19-12 ,13 ] [ 38-179 ] [ 42-58 ] [ 3069-38 ] , de base llimada [ 1650-240 ] .
Denominacions segons la mida:
a ) càntir de bassa El més gran que feien a [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].
b ) càntir de colla E l més gran que feien a Piera, a Sab adell, a Sant Sadurní d’Anoia [ 5 ] i a Sant Celoni [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] .
c ) càntir de vinya El més gran que feien al Vendrell i a Solsona [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].
d ) (obra negra): de peça , amb la nansa partida [ 6-47-43 ]
de mitja peça o de dos una peça , amb la nansa partida [ 6-47-43 ]
de ratlla o de cinc dues , amb la nansa partida; amb una línia senzilla i triple, recta o ondulada, a la panxa [ 6-47-43 ]
de 3 la peça , amb la nansa partida [ 6-47-43 ]
de 4 la peça , amb la nansa llisa [ 6-47-43 ]
de 6 la peça , amb la nansa llisa [ 6-47-43 ]
e ) Figueres: gros o núm. 1 [ 100-II-37 ].
comú o núm. 2 [ 100-II-37 ].
mitjà o núm. 3 [ 100-II-37 ].
mitjanet o núm. 4 [ 100-II-37 ].
petit o núm. 5 [ 100-II-37 ].
fireta [ 100-II-37 ].
f ) Olot: gros , d’uns 46 cm d’alçada [ 5 ]; gran [ 100-II-39 ].
mitjà [ 100-II-39 ].
petit [ 100-II-39 ].
de canalla [ 100-II-39 ].
g ) Quart d’Onyar (obra negra): de colla , el més gran [ 5 ] [ 88 ].
de peça o de carboner , el més gran [ 100-II-36 ].
de mitja peça [ 100-II-36 ].
de dos la peça [ 100-II-36 ].
de tres la peça [ 100-II-36 ].
de quatre la peça [ 100-II-36 ].
h ) Sant Julià de Vilatorta: de carboner , de més de 5 litres [ 6-30-x ].
mitjà , de 5 litres de capacitat [ 6-30-x ].
petit , de 3 litres de capacitat [ 6-30-x ].
bover , d’un litre i mig de capacitat [ 6-30-x ].
“En un obrador del ofici de escudeller situat en la present ciutat [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, dotze càntirs de pisa, crusos.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].
“Pera conservar la frescor natural de l’aygua en el estiu, la majoría de la gent usa cantis de terra negra ó blanca (que’en aixó es en lo que no están d’acort) y al arribar el vespre els trehuen á la galería al objecte de que’ls ayres de la nit no permetin que s’escalfi.” (Barcelona, c. 1912) [ 1222-124 ].
| 3 càntir Cànter [ 0 ] B oca ampla al capdamunt i dues nanses laterals; sense galet lateral [ 48-I-164 ] [ 70-113 ] (Priorat [ 48-I-164 ], Ulldemolins [ 48-I-164 ]) Per a aigua ( [ 42-60 ]) Originàriament, càntir era una forma dialectal (xipella) per cànter [ 862-II-490 ] Al Montsià, càntir està substituint progressivament a cànter i cantirer a canterer [ 1838 ] Prod. a: Albelda, on en diuen del cànter gros [ 1342-101 ]; [ 42-60 ], Miravet [ 48-I-164 ], el Pont de Suert [ 2977-30,31 ], Tamarit de Llitera [ 19-29 ] [ 42-64 ], Tivenys [ 42-60 ].
"Canti. m. cántaro ." (Barcelona, 1839) [ 2221-105 ].
“ cantereta . s. f. y canti . s. m. Lo canti té dúas ánsas y no té galet ó broch petit pera beure, no més lo broch gran que es la boca. Sa forma es semblant á la del ánfora . La cantereta es de forma igual al canti , pero més petita y á més del brocall té galet al ventre ó costat.” (recollit a Escaladei, 1887) [ 953-154 ].
“ canti . Canter .” (Barcelona, 1901) [ 110-72 ].
| 4 càntir Canterella [ 0 ] B oca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] Prod. a: Fraga [ 13-92 ,137 ], Verdú [ 6-45-40 ] [ 8-100 ] [ 11-214 ] [ 19-15, 17, 29 ] [ 42-60 ] [ 60-18 ] [ 1640-12 ] [ 1673-49 ] [ 2351-31 ] [ 2410-176 ] [ 3069-40 ] , és la mida gran [ 921-23 ] [ 1650-239 ] , capacitat igual o superior als [ 6-45-40 ] [ 66 ] [ 71-I-481 ].
“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs , cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] “ (contracte verdú, 1615) [ 2560-64 ].
“En la sala [...] Item quatre canters y un selló de Verdu [...] Item quatre canters de terra de Tortosa [...] Tres cantirs y un sello de terra de Verdu [...] Item quinse canters y tres sellons de terra de Verdu [...] ” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-277,279 ].
“ [...] han de vendre los cantis , a vint y v uit diners cada un ; los sillons a 8 y a 6 sous la dotzena ab los cantis [...] “ ( ordenança de de Canterers de Verdú, 1845 [ 1546-29 ] [ 2351-31 ] ) (Reglament de de Canterers de Verdú, 1847 [ 1673-17 ]).
| 5 càntir Ampolla amb tap per a aigua (Mallorca [ 1059-182 ]).
| 6 càntir o cànter V. tb. mallal , rova Unitat de m esura de capacitat per a líquids [ 811-II-87 ] , que conté poc més d’onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi [ 810-II-930 ] Mesura de capacitat per a vi i oli [ 1692-133 ] Mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable [ 1070-332 ] (Catalunya occidental [ 810-II-930 ], prov. de Lleida [ 824 ], Maestrat [ 824 ], País Valencià [ 810-II-930 ] [ 1692-133 ], Tortosa [ 1692-133 ] ) A Barcelona, el segle XIII, el cànter d’oli equivalia a 4 cadafs, o a 32 màquiles o a 256 unces, és a dir, a , o bé, a uns [ 1768-835 ] Mesura de capacitat per a líquids, especialment oli, vi o llet. Equival a 12 porrons o a (Lleida [ 1608 ]) Unitat de mesura per a vi, usada a Lleida el segle XIII, equivalent a [ 1768-835 ] Mesura per al vi, equivalent a uns (Sapeira [ 1670-455 ]) Mesura d'oli que equival a (Tortosa [ 1455-107 ]) Antiga mesura d'oli, dividida en dotze porrons ( d'Ebre [ 1664-96 ] Al Priorat històric s'usava el càntir d'oli de 44 lliures, amb un valor de [ 1692-80 ] A Horta de Sant Joan s'usava el càntir per a oli de 42 lliures, amb capacitat de [ 1692-80 ] A Lleida i rodalia, el càntir d'oli tenia 30 lliures i equivalia a [ 1692-80 ] El sistema carga i els submúltiples càntir o mitgera , per mesurar vi, s'ha usat a: Conflent, Rosselló interior, Pallars, Noguera, Segarra, Urgell, Segrià, Priorat, Muntanyes de Prades i totes les terres de l'Ebre [ 1692-61 ] Sistema d'Agramunt per a oli: carga de 3 quintars de 4 càntirs, amb carga de [ 1692-80 ] A la zona d'ús, càntir i mitgera apareixen alguna vegada com a sinònims [ 1692-63 ] El càntir per a vi d'Horta de Sant Joan era de 28 lliures; el del Segrià, de 30 lliures; el de Tortosa i entorn, de 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-64 ] El càntir per a vi equival a 1 / 12 de carga (de ) a Montblanc, on també se l'anomenava quarter o rova . A Agramunt equivalia a 1 / 9 de carga (de ) . A Cervera, gran part de meridional i de l'Urgell valia 1 / 8 de carga [ 1692-64 ,74 ] A , el segle XVIII, el càntir de vi equivalia a 2 mesures [ 186-II-471 ] A Montblanc, el càntir d'oli tenia 4 pitxelles de 9 lliures [ 1692-68 ] Sistema de Montblanc per a oli: carga de 12 càntirs o roves, de 4 pitxelles, de 9 lliures de 4 quartons, amb rova de [ 1692-80 ] Al Priorat, el càntir d'oli tenia 44 lliures; a Horta de Sant Joan, 42 lliures, i a Lleida, 30 lliures [ 1692-68 ] A Tortosa, el càntir d'oli (que equivalia a ) tenia 8 cadafs de 8 màquiles [ 1692-68 ] A Tortosa, el segle XIII, l'oli es mesurava a cànters de 4 cadaps de 8 màquiles [ 1982-360 ] A Ulldemolins, per al vi, s’usava la carga de 8 càntirs, de 8 porrons, de 4 petricons [ 48-III-119 ] Mesura de líquids equivalent a (Ulldecona [ 1679-45 ]) A les comarques tarragonines s'empraven els càntirs de 16 porrons [ 1692-134 ] A València, 15 càntirs fan càrrega de vi i 12 la fan d'oli, essent el càntir anomenat també rova de 30 lliures [ 1692-133 ] El càntir equivalia a unes tres olles [ 2676-195 ] L'atuell fou el que donà nom a la mesura [ 6-73,74-40 ] Unitat de pes o de capacitat [ 0 ] .
“ [...] CXX canters doli que valen DXX. sols a rao de IIII. sols IIII. dines lo cante [...] ” (inv. castell templer de Tortosa, 1289) [ 968-69 ].
"37. De canter d'oli: El cànter d'oli sie de quaranta e quatre lliures." ( text català dels costums de Miravet, 1319) [ 1779-15 ].
“Item, li deg per 1 cantar de formatges [...] 150 cantars dalum tízich [...] esmersades en 113 canteres de mel de Vilafrancha, que pezaren netz abatut per tara dels cànters lo quint, 46 càntars , 55 ll. [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-463,477,481 ].
“item tres gerretes de X cánters ” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-36 ].
“Ítem, Iª caldera, tenguda de III cànters o pus.” (inv. Lleida, 1376) [ 2901-413 ].
“Ítem, Iª tenaylla vinadera, de tenguda de X ha XII cantes , poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1381) [ 2901-434 ].
“Ítem, una tenaylla oliera, de te
“Altra caldera tinent dos canters ” (arx. de Montblanc, doc. s. XIV) [ 810-II-931 ].
“Ítem feria II comprí I cantar de mell qui costà 13 s. 6 d.” (Llibre de comptes del monestir de Santa Anna de Barcelona, 1400) [ 181-153 ].
“Una caldera gran nova e bona tinent sis cantis ” ( Estudis Universitaris Catalans , vol. X, pàg. 130; doc. a. 1431) [ 810-II-931 ].
“D’en Johan Jover, II cantes mel, per XV sous paga VIIII ds. [...] IIII cants mel [...] II cants holi [...] I canter mel [...] ” (comptes de de Mediona, 1434) [ 805-239,243,249, pàssim ].
“It. dues gerres quiscuna de XVIIJ canters vinaderes sanceres buydes [...] It. vna gerreta de quatre canters poc mes o menys per a tenir vj [...] vna gerra de XV canters [...] En lo celleret [...] Primo dues gerres de xv iiij canters vinaderes [...] Primo tres gerres grans de xxxv j canters quiscuna [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-96,97 ].
"Item tres botes grans miges de vinagre blanc poc més o menys, que cela cascuna quarantaquatre cànters " (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-324 ].
“Ítem, una tenalla de terra negra, de tenguda de cinch cantes , poch més ho menys.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-883 ].
"Una caldereta que scola un cànter , poch més o menys [...] Una caldera de aram que scola dos cànters poch més o menys" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].
" [...] hun tonell de setze canters de vy" (inv. Cocentaina, 1493) [ 2012-111 ].
“Item una gera de tenir aygua de tenguda de quatre ho cinch quante [r] s [...] una tenala de tenguda de quatre cantes vuyda” (inv. Almenar, 1499) [ 1326-134 ].
“ [...] aquela aygua ardent que nexira [del alambí] sia tornada en la olla, ab un canter de fin vy de parel e sia distillada altra vegada ab lo dit canter de vy [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-429 ].
" Ítem, paguí a na Maria devuyt sous per sis cànters de vinagre [...] " ( obres al convent de Bellpuig d'Urgell, 1534) [ 1791-23 ] [ 2874-153 ] .
"Tres gerres plenes de vi; una de vi vermell, que hi ha 65 cànters , y les dos de vi blanch ab 10 cànters [...] Quatre gerres de huit cànters cada una, buydes [...] Tres gerres de vi vermell, que hi ha cent cànters / Set gerres vinaderes de xixanta cànters cada una, buydes" (Manises, 1559) [ 1738-140,141 ].
"Item, dos gerres ayguaderes de terra obra de Miravet de tenguda de huyt cànters de aygua poch més o, menys usades. [...] Item, una gerra oliera de cabuda de cinc cànters de oli poch més o, menys [...] Item, altra ampolla de terra de cabuda de mig cànter de vi poch més o, menys." (inv. Tortosa, 1580) [ 1872-157,160 ].
"Y a les mesures del vi nomenen Cànter o Quarter, que pese una rova; y dotze quarters fan carga [...] Y les mesures del oli nomenen Pitxella, que pese nou liures, y la pitxella divideixen en dotze quartons, que són nou onses lo quartó; y quatre pitxelles fan un cànter , que pese una rova; y dotze cànters fan carga, que són dotze roves." (Montblanc, 1592) [ 1444-98 ].
“12 càntirs de vi” (contracte Bellpuig d’Urgell, 1592) [ 1771-174 ].
“ cantir de mel fina”, “ cantes de mel rogia”, “ canter de mel sotil” (llibre de comptes del monestir de Padralbes, inici segle XVI) [ 2676-195 ].
"Ítem fas data de 2 sous he pagat per un canter de aigua de Raudó per tintar les brandoneres del Monument." (llibre d'obra de , Lleida, 1661) [ 1572-399 ].
“Item tres fustas o botas, de cabuda, la una, de cent y cinquanta cantis , y las duas de sexanta cantis quiscuna [...] “ (inv. Baronia de Rialb, Noguera, 1781) [ 1760-196 ].
“Primo un vaixell circulat de ferro de cabuda uns cent trentasxis [sic] cantis [...] “ (inv. Tàrrega, 1808) [ 2454-77 ].
" [...] un trull al que hi cabien set-cents o vuit-cents cànters de vi [...] " (Llitera, 1986) [ 1427-70 ].
| 7 càntir o cànter Atuell de mesura per a líquids d'un cànter o càntir de cabuda [ 0 ].
"Ittem, per cascun cànter de medir vi que darà lo Almustasaf [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes, cànters , migs cànters, mijes quartes, dinals de vi, arroves, mijes lliures, lliures, dinals de oli [...] " (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801-209 ,215 ].
| 8 càntir Un itat de mesura de capacitat per a sòlids granulars [ 0 ].
“ [...] de .XII. càntirs de farina [...] de .XXI. càntirs de farina [...] .II. sous per cascuna quartera de farina o càntir ” (Mallorca, 1374) [ 3027-191,201,202 ].
“ [...] .VI. càntirs de bescuyt [...] són per .XXXXVII. càntirs , .LXX. lliures de bescuyt [...] “ (Mallorca, 1374) [ 3027- 240,256 ].
“ [...] .XXXX. càntirs de figa d’Alacant [...] “ (Mallorca, 1374) [ 3027- 295 ].
| 9 càntir També se’n diu del cos del càntir en sortir de la roda, abans de guarnir-lo (Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-32 ]).
| mig càntir Gerra petita, amb boca ampla i dues nanses, totalment envernissada. Serveix per mesurar vi. La mesura la dóna un forat lateral fet amb posterioritat a la cuita (recollit a Torroja del Priorat, 2004 [ 0 ]) Canterella (Verdú [ 0 ]) Prod. a: Esparreguera [ 6-73,74-41 ] , Verdú [ 2351-31 ] .
" [...] qualsevol persona [...] que tendran [...] quartes, cànters, migs cànters , mijes quartes, dinals de vi, arroves, mijes lliures, lliures, dinals de oli [...] ni pose aygua en la bótta o gerra, mija quarta, mig cànter ni altres vendrà lo dit vi" (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801- 215, 249 ].
“ [...] a fer càntirs grans y mig càntirs , cellons grans y xichs y gibrelles grans [...] “ (contracte verdú, 1615) [ 2560-64 ].
"Ittem, mig cànter de tera." (inv. del mostassaf d'Elx, 1657) [ 1801-278 ].
| càntir abeurador Prod. a: Torredembarra, on és un abeurador de sifó [ 60-19 ] ; el Vendrell, on és un abeurador de sifó [ 60-19 ] .
| càntir d’aigua benei ta (Avinyó [ 100-II-56 ], Barcelona [ 1-51 ], Esparreguera [ 1022-237 ]), de l’aigua benei ta (Mataró [ 1-38 ]), per aigua benei ta [ 1-53 ] Prod. a: Avinyó [ 100-II-56 ], Barcelona [ 1-51 ], Esparreguera [ 1022-237 ], Mataró [ 1-38,40 ] [ 16-85 ].
| càntir aiguader
“Et primo in entrata dicti Castri [...] un cantir aygader [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120-35 ].
| càntir d’Alacor El càntir negre que fa l’aigua fresca [ 824 ].
| càntir d’ànima V. tb. botijó de luxe , botijó home , càntir refrescador Té dos dipòsits, l'un dins de l'altre; l'exterior és decorat amb calats i l'interior és el que conté l'aigua [ 1650-240 ] [ 2074-106 ] Prod. a: Avinyó, envernissat de negre [ 100-I-39 ] [ 100-II-56 ]; Bellver de Cerdanya [ 6-54-8 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-30-x ], Solsona [ 100-II-46 ].
| càntir d’aro Càntir de tortell (Solsona [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ]) Prod. a: Solsona [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].
| càntir de barca V. tb. càntir de pescador , càntir xato No gaire alt i de base àmplia, perquè no es tombi amb els cops de mar [ 1650-240 ] [ 2074-84 ] Per contenir i beure aigua a les barques. Usat especialment pels pescadors de tota la costa catalana, valenciana i a les Illes Balears [ 2074-84 ] Prod. a: (obra vermella) [ 60-36 ] [ 95-3-x ] [ 2074-84 ] , on també en diuen càntir de pescador [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-9-x ] o càntir xato [ 4-140 ] [ 95-9-x ] [ 102 ]; Ciutadella de Menorca [ 1337-94 ] , Torredembarra [ 2074-84 ] .
| càntir de barral V. tb. càntir de barraló Una mena de cantimplora per al carro (Barcelona [ 2419-256 ]).
| càntir de barraló Càntir de barral (Barcelona [ 2419-256 ].
| càntir de bassa Per transportar excrements per adobar el camp (Esparreguera [ 1022-237 ] , Verdú [ 2351-31 ] ) Càntir d’un sol broc molt gros (Esparreguera [ 100-II-52 ] [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 100-II-52 ] [ 1022-237 ], on en feien de tres mides [ 100-II-52 ]; Verdú [ 6-45-40 ] [ 1673-49 ] [ 2351-31 ] .
| càntir bastard
" Cantirs bastars (6 sous peça) / Cantis tots envernissats (1 sou la peça)" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-91 ].
| càntir de bateig o de batejar Per contenir l'aigua beneïda que s'usa en el sagrament del bateig [ 0 ] Càntir de peu, petit, envernissat de groc i esquitxat de verd (Esparreguera [ 100-II-52 ]) Prod. a: l'Alcora [ 2074-105 ], Esparreguera [ 100-II-52 ] , Solsona [ 6-130-12 ] .
| càntir de beguda Una mida de càntir [ 2079-107 ] .
" Cantis de beguda (18 peces valen 12 sous i mig) / Cantis xichs (2 sous dotzena)" (inv. Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" Cantirs de beguda " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92,93 ].
"30 cántaros de rachet : 16 reales
72 id. beguda : 16 reales
8 docenas cántaros de maitadella: 16 reales
10 id. id. media id.: 16 reales
12 id id. ardit: 16 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
| càntir beneït Prod. a: Esparreguera, amb vernís o sense (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ] [ 2261-252 ] .
| càntir blanc Prod. a: Torredembarra [ 48-I-165 ].
| càntir de bonys Càntir tot ple de bonys com a ornament (Esparreguera [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-237 ].
| càntir de bóta Càntir en forma de cistell (Esparreguera [ 1882 ]).
| càntir de brocs V. tb. càntir d’engany Càntir amb molts galets dels quals només en raja un i s’ha d’endevinar quin és (Esparreguera [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 8-98 ] [ 1022-237 ], segons altres autors càntir d’engany [ 100-II-52 ].
| càntir de carboner Càntir gran per beure en feines comunitàries (la Bisbal [ 2429-41 ]) D’uns 20 litres de capacitat (la Bisbal [ 2429-41 ]) A la Bisbal en feien d’obra roja i d’obra negra [ 2429-41 ] Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 2429-41 ], Olot [ 100-II-39 ].
| càntir de carreter V. tb. cànter de carreter Prod. a: [ 1994 ] , Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ] .
| càntir de carro Prod. a: Esparreguera, on també en diuen cantimplora [ 1022-237 ].
| càntir clos V. cànter clos .
| càntir closet
" Càntis closets " (inv. Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
| càntir de colla Càntir de gran capacitat (10 a 20 l), amb broc gros i galet. Per transportar i beure aigua en feines col·lectives, com la de les colles de segadors i de carboners [ 2074-68 ].
| càntir comú o càntir A la Bisbal d’Empordà se’n diu del càntir que només està envernissat a la part superior [ 0 ] També en deien “ de nansa verda ”, tot i que n’hi havia de vermells i de verds [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] Coronat només en vermell ( [ 21 ]) L'e nvernissat en lluna a nansa i brocs ( [ 102 ] [ 2292-225 ], Figueres [ 2292-224 ] ) Per a l’aigua [ 102 ] Per a bosquerols ( [ 4-140 ] [ 8-90 ]) Base plana amb repeu destacat, nansa laminar sense estries, llisos o amb alguna línia incisa i, excepcionalment, algun meandre amb pinta o punxó (Sant Celoni [ 6-41-34 ]) És el només escaldat o l'envernissat sols a la part alta: en lluna (zona envernissada oval) o coronat (zona envernissada en casquet esfèric) [ 1650-240 ] Prod. a: (obra vermella) [ 4-140 ] [ 6-23-32 ] [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-6-x ] [ 102 ] [ 2292-225 ] , Figueres [ 2292-225 ], Sant Celoni (obra negra) [ 6-41-34 ].
Denominacions segons la mida:
a ) : En feien de dues mides [ 95-3-x ] De tres mides [ 95-6-x ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] :
gros o gran , d’uns 26 cm d’alçada, el 1899 i 1936 [ 95-6-x ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] .
mitjà , d’uns 23 cm d’alçada, el 1899 [ 95-6-x ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ].
petit , d’uns 19 cm d’alçada, el 1899 i 1936 [ 95-6-x ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ].
b ) Sant Celoni: 4 mides d’alçades: 39, 30, 25 i 23 cm, més el càntir de canalla [ 6-41-34 ].
| càntir comú per a Tarragona El van produir a Esparreguera en plegar Torredembarra [ 1728-22 ].
| càntir coronat Prod. a: Esparreguera [ 1022-288,289 ]; Sant Feliu de Llobregat, on també en deien càntir de vinya [ 100-II-54 ]; Torredembarra [ 16-83 ] [ 19- 19, 20 ] [ 31 ], on també en diuen càntir xucat [ 35 ]; el Vendrell [ 8-108 ] [ 1463-231 ,232 ] [ 2381 ] [ 3054 ] [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] .
Denominacions segons la mida:
a ) El Vendrell: de mariner , el més gran, de 18 litres [ 100-II-57 ].
núm. 7 [ 100-II-57 ].
núm. 6 [ 100-II-57 ].
núm. 4 [ 100-II-57 ].
núm. 3 [ 100-II-57 ].
núm. 2 [ 100-II-57 ].
de canalla [ 100-II-57 ].
| càntir criatura Prod. a: la Bisbal d’Empordà , se’n feien el 1899 i el 1936 a la “Unión Obrera de Alfareros” [ 95-6-x ] Era el més petit de l’escalat, de 10 la peça [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] .
| càntir de cul estret Cànter (Alfara d'Algímia [ 2261-55 ]) Prod. a: Alfara d'Algímia [ 2261-55 ].
| càntir de la cullerada Es decorava tot tirant-hi una cullerada grossa d’engalba a la panxa. L’engalba regalimava i s’anava aprimant en baixar. Portaven quatre cullerades [ 21-86 ] Prod. a: (obra vermella) [ 21-86 ].
| càntir dipòsit V. tb. càntir de doll Càntir sense galet, només amb nansa i tarot de boca circular, usat com a contenidor d'aigua en zones on és escassa [ 1650-241 ] [ 2074-70 ] Mateixa funció que el cànter [ 2074-70 ] Per transportar l'aigua des de les fonts o les basses de les cases de pagès i servir-ne de dipòsit a la llar [ 2074-70 ] [ 2429-41 ] Per les feines del camp que duraven diversos dies (la Bisbal d’Empordà [ 2429-41 ]) Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 16-1987 ] [ 2429-41 ] , Quart d’Onyar (obra negra) [ 16-1987 ].
| càntir de doll V. tb. càntir dipòsit Càntir que només té el broc gros (Esparreguera [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-237 ].
| càntir de dos tarots V. tb. càntir de ferrer Té dos tarots en lloc d'un tarot i un galet. Permetia abocar ràpidament molta aigua damunt de les rodes dels carros quan s'hi adaptava el cercle de ferro roent; així el ferro es contreia i estampia la roda de fusta. També era usat en agricultura, per a sulfat [ 1650-241 ].
| càntir d’engany V. tb. càntir de brocs És el que té diversos galets, dels quals només en raja un. N'hi ha dues variants: l'una s'omple per un tarot i l'altra per un forat situat a la base (un cilindre vertical intern acoblat al forat impedeix que l'aigua surti per la base en estar el càntir dret) [ 1650-240 ] [ 2074-93 ] Prod. a: Esparreguera [ 100-II-52 ] [ 2074-93 ] , segons altres autors càntir de brocs [ 8-98 ]; Miravet [ 2074-93 ]; Sant Celoni (obra negra), amb 12 galets, producció eventual d’Esteve Brunell [ 6-41-34 ]; Sogorb [ 2074-93 ], Solsona [ 100-II-46 ] , Torredembarra [ 2074-93 ] . | Fotografies: Esparreguera [ 2074-93 ], Miravet [ 2074-93 ], Sogorb [ 2074-93 ], Torredembarra [ 2074-93 ].
| càntir envernissat Prod. a: Esparreguera (obrador de Julià Galceran) [ 2261-252 ].
"Cantirs bastars (6 sous peça) / Cantis tots envernissats (1 sou la peça)" (inv. Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-91 ].
" Cantirs tots envernissats " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].
"Ittem vuÿt cantis de peu envernisats de negre [...] Ittem dos dotsenes de cantis de peu envernisats ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
| càntir d’Esparreguera Càntir comú fet a Esparreguera [ 4-143 ] [ 1022-237 ].
| càntir de ferrer V. tb. càntir de dos tarots Amb nansa al capdamunt i dos tarots oposat s, semblants al d’un càntir d’oli ( [ 6-47-43 ] [ 100-I-27 ]) Amb dues nanses i dos tarots, un d’ells en forma de pinya de regadora (Quart d’Onyar [ 2423 ]) Per ferrar les rodes dels carros i donar tremp als cèrcols [ 351 ] ( [ 6-47-43 ] [ 100-I-27 ] , Quart d’Onyar [ 2423 ] ) De de capacitat ( [ 6-17-32 ]) Els últims que es van fer a l’obrador Cornellà, de , els utilitzava el ferrer de Fonteta [ 6-47-43 ].
Prod. a: Berga [ 6-17-132 ] [ 16-82 ]; (obra vermella) [ 6-17-32 ] [ 21 ], també anomenat regadora [ 21 ], coronat de vermell [ 6-17-32 ]; (obra negra) [ 6-17-32 ] [ 6-47-43 ] [ 100-I-27 ] , Granollers [ 6-17-32 ] [ 16-82 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 136-48 ] [ 351 ] [ 2423 ] , en forma de regadora [ 136-48 ], era com la ruixadora però amb nansa al capdamunt [ 351 ]; el Vendrell [ 6-17-32 ] [ 8-108 ] [ 1463- 234, 236 ], a [ 60-17 ] i [ 100-II-57 ] en diuen regadora . Al Vendrell en feien de tres mides [ 100-II-57 ].
| càntir figuratiu N'hi ha de gran varietat: en forma de petxina, de gall, d'ànec... Són notables els exemplars modernistes [ 1650-240 ].
| càntir filetejat Decorat amb ratlles grogues i el nom de la propietària, com els de (Olot [ 2261-295 ]) Prod. a: Olot [ 2261-295 ].
| càntir de fira Càntir menut per jugar la quitxalla (Esparreguera [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-237 ].
| càntir de gal Canterella [ 42-60 ] Prod. a: [ 1994 ], Tivenys [ 42-60 ].
| càntir amb galet Prod. a: Beceit [ 15-88 ].
| càntir de gerra o gerra amb pixarell Cànter d’una sola nansa, que té un galet contraposat a aquesta (Mallorca [ 1039 ]).
| càntir gran Prod. a: Verdú [ 2351-31 ].
| càntir de Granollers Càntir de tortell que feien a Miravet [ 4-135 ].
| càntir de la granota Càntir amb una flor i una granota en relleu, iniciat per Aleix Mach i Masdefiol, a Esparreguera [ 1882 ].
| càntir d’hivern V. tb. càntir de luxe Completament envernissat. En no traspuar, no refreda l'aigua [ 1650-240 ] Usat a llocs freds o durant l'hivern [ 2074-80 ] Prod. a: (obra vermella) [ 351 ] [ 2074-80 ,81 ] , Esparreguera [ 6-88,91-8 ] ; Figueres [ 100-II-37 ] [ 2074-80 ,81 ] , segons altres: càntir de luxe [ 8-91 ]; Granollers [ 2074-80 ], Manresa [ 16-81 ] , Olot [ 2074-80 ], Perpinyà [ 2074-80 ], Tuïr [ 2074-80 ] ; el Vendrell, on també en deien càntir de luxe [ 1463-231 ].
| càntir jaspiat De forma cilíndrica (el Vendrell [ 100-II-57 ]) Troncocònic invertit (Piera [ 8-99 ]) Prod. a: Piera [ 8-99 ] [ 2338 ] , el Vendrell [ 100-II-57 ].
"Ittem quatre dotsenes de cantis sens peu jaspeats [...] Ittem una dotsena, y mitja de cantis jaspeats . " (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
| càntir de llopets
“9 cantis de llopets ” (Barcelona, 1831) [ 824-IV-327 ].
| càntir de luxe V. tb. càntir d’hivern Totalment envernissat (Figueres [ 8-91 ], el Vendrell [ 8-108 ]) en vermell, groc, verd o negre. Poden ser decorats amb llanterna (Figueres [ 8-91 ]) Prod. a: Figueres [ 8-91 ], segons altres: càntir d’hivern [ 100-II-37 ]; el Vendrell [ 8-108 ] [ 1463-231 ], on també en deien càntir d'hivern [ 1463-231 ].
| càntir de manganeta
"Ittem vuÿt estalvis y deu cantis de manganeta ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
| càntir de meitadella Una mida de càntir [ 2079-107 ].
" Cantirs de raget ÿ de meÿtadella [...] Cantirs de meÿtadella " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].
| càntir de mel o de tenir mel Cànter de mel [ 0 ].
“Item un canter de mel pesant un quintar encamerat. / Item un altra quanter de mel [...] Item un altra cantir de mel [...] ” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-210 ].
"Mes dos cantis plens de mel de tinensa de mig quintar cada hu." (inv. Torre de Cartellà, Maçanet de , 1575) [ 1828-401 ].
“deu cantirs de terra de tenir mel buits” (inv. Barcelona, 1674) [ 2676-196 ].
“un canti petit de posar mel i dos cantis de terra ab 3 Robas [?] de mel” (inv. Barcelona, 1706) [ 2676-196 ].
| càntir mesura El 1947, Violant i Simorra enregistrà a la llibreta de camp un “1/2 canti mesura ” a l’encàrrec que feu al terrisser d’Esparreguera Benet Badia. Probablement, l’encàrrec de Violant es referia a una “ mesura de mig càntir”, és a dir, d’uns vuit litres [ 1148-39 ].
| càntir mitjà Una mida de càntir [ 2079-107 ].
| càntir de moda Càntir de sobretaula [ 1022-237 ], cilíndric [ 8-98 ] [ 11-212 ], totalment envernissat [ 6-59-12 ] [ 1022-237 ] [ 1728-23 ] , és una variant del càntir de Tàrrega [ 100-II-52 ] (Esparreguera [ 6-59-12 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 100-II-52 ] [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 6-59-12 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 100-II-52 ] [ 1022-237 ] [ 1728-23 ] , on se’n feien de 2, 4 i 6 litres de capacitat [ 100-II-52 ].
| càntir modernista Prod. a: Berga [ 6-48-29 ], [ 6-48-24 ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] (Joan Bagué i Rodà, Sebastià Padrós) [ 1882 ] [ 2292-230 ] , Breda [ 6-48-24 ] [ 100 ] ; Olot (Pere Montañola, Ignasi Buxó i Gou) [ 1882 ] .
| càntir de moneder Prod. a: Olot [ 3069-154 ] [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ].
| càntir de nansa verda Càntir comú, dit també així tant que fos vermell com verd (la Bisbal d’Empordà [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ]).
| càntir negre Càntir de sobretaula totalment envernissat de color molt fosc (Esparreguera [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-237 ].
| càntir de nevera Càntir molt baix a fi que càpiga a la nevera [ 1650-240 ] De recent creació [ 60-36 ] (Esparreguera [ 1022-237 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-237 ].
| càntir noucentista Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 100-II-36 ].
| càntir d’oli ( , Esparreguera [ 1022-237 ], Mataró [ 1-40 ]), càntir de l’oli (Urgellet [ 98-226 ]), càntir olier (Mataró [ 2974-151 ]), càntir per a l’ oli [ 6-66-20 ] ( Esparreguera [ 4-143 ], Pla de Barcelona [ 6-66-20 ], d’Urgell [ 6-66-21 ] [ 6-77-38 ] ) , càntir de posar oli , de tenir oli V. tb. cantre d’oli , silló de l’oli , sitrell . Atuell en forma de càntir al qual falta el galet i que, en canvi, presenta, al broc gros, un bec per pessic situat en la línia de l’ansa [ 1215-16 ] [ 1650-244 ] [ 2074-69 ] Aquesta forma apareix de primer al Llenguadoc, el segle XIII o primeria del XIV. A Catalunya, molt més tard, probablement el segle XVIII [ 1215-16 ] A Barcelona, el setrill comença a ser substituït pel càntir d’oli cap al 1560 i ja queda totalment substituït a ppi. segle XVIII [ 6-66-19 ] Base llimada, nansa llisa i totalment envernissat (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-19 ]) A els feien totalment verds [ 6-23-34 ] [ 21 ], totalment vermells [ 21 ] o grocs esquitxats de verd [ 21 ] A l’obra negra de , Joan Cornellà va fer els últims per usar i Lluís Cornellà en va recuperar la producció per a col·leccionistes [ 6-47-43 ] Per contenir oli [ 2074-69 ] Els més grans s’usaven per anar al molí a cercar l’oli (la Bisbal [ 2429-41 ]) .
Prod. a: Avinyó [ 100-II-56 ]; Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ] [ 2079-69 ] , obrador Martínez [ 6-69,70-19 ]; probablement, a Bellver de Cerdanya [ 6-55-7 ] [ 6-66-21 ]; la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 5 ] [ 6-23-34 ] [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 100-II-34 ] [ 351 ] [ 1762-46 ] [ 2429-43 ] , (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ], Blanes [ 6-66-20 ] [ 24 ], Esparreguera [ 4-143 ] [ 5 ] [ 6-66-21 ] [ 1022-237 ], Figueres [ 2895- 145, 146 ], Girona [ 2242-407 ], Mataró [ 1-38,40 ]; Olot [ 5 ] [ 6-66-20 ] [ 2895-146 ] , totalment envernissat o coronat de groc [ 5 ]; Piera [ 5 ] [ 6-12-10 ] [ 6-66-21 ] [ 1728-75 ] , on en feien de tres mides [ 6-12-10 ]; Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 351 ] [ 2423 ] , Reus [ 6-66-21 ] [ 31 ], Rialb [ 1650-245 ], Sabadell [ 6-66-20 ] [ 2334-46 ] , Sallent [ 6-66-20 ], Sant Feliu de Llobregat [ 100-II-54 ] [ 2261-237 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 6-25-x ] [ 6-30-x ] [ 6-66-20 ] [ 8-94 ] [ 1215-18 ], Sant Sadurní d’Anoia [ 5 ] [ 6-66-21 ], del Camp [ 6-66-21 ] [ 31 ], d’Urgell [ 6-66-21 ] [ 6-77-38 ,39 ] , Torredembarra [ 6-66-20,21 ], podien haver-se fet a Tuixén [ 6-66-21 ]; el Vendrell [ 5 ] [ 6-66-20,21 ] [ 8-108 ] [ 100-II-57 ] [ 1463-231 ,232 ] [ 2381 ] [ 3054 ] , sempre envernissats de color vermell [ 100-II-57 ] [ 1463-231 ] d’1, 2 i [ 100-II-57 ] de ½, ¾ o de capacitat [ 1463-231 ]; Verdú, sembla que d'implantació recent [ 1650-245 ]; Vila ca del Penedès [ 4-154 ] [ 6-66-20,21 ] [ 3069-39 ] .
Denominacions segons la mida:
a ) La Bisbal d’Empordà : En feien de dues mides [ 21 ] [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] : d’una quarta [ 100-II-34 ] i de mitja quarta [ 100-II-34 ] , o bé, de quatre la peça i de sis la peça [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ] .
b ) Esparreguera: de quartà (Gremi de terrisseries, 1920) [ 1022-288 ].
de mig quartà (Gremi de terrisseries, 1920) [ 1022-288 ].
de mesuró (Gremi de terrisseries, 1920) [ 1022-288 ].
c ) Quart d’Onyar: de mallal o de maial [ 2423 ].
de dues quartes [ 2423 ].
“una gerra vermella y un càntir doli a tenir” (encant Lleida, 1343) [ 983-270 ].
“It un canti de tenir oli es de terra” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. de Pau Planes, Santa Perpètua de Mogoda, 1705).
"Item quatre cantis de posar oli , ço es los tres plens que ni haurá uns catorze cortans poch mes o menos y lo altre buyt" (inv. Sant Genís de Palafolls, 1745) [ 2048-272 ].
“ [...] I canti per posar oli , 3 drs. / I canti d’aram petit, 2 lls., 3 ss.” (Santuari del Paller, Bagà, 1751-1796) [ 186-II-274 ].
"Torretas ÿ cantirs de oli " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem sis cantis de posar oli de dos quartans." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
"Set cantis de posar olis ." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-51 ].
“Una sort de terrissa negre y roja y un cantir olier , tot usat.” (inv. Mataró, 1774) [ 2974-151 ].
"Primo dos gerras de terra sinch cantis tot per posar oli " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1775) [ 2048-294 ].
"Item tres orinals de terra y un canti per posar oli " (inv. Sant Genís de Palafolls, 1786) [ 2048-333 ].
"Ítem, dos càntirs de posar oli ." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1417 ].
“tres cantis de posar oli dos grans y lo altre petit usats.” (Arxiu Històric de Sabadell; inv. castell de Barberà, 1798).
“ càntirs d’oli ” (Valls, s. XVIII, sense transcripció exacta) [ 1215-16 ].
“Una gerra i un càntir de posar oli , tot de barro usat” (inv. de la casa del Vilar, Blanes, 1814) [ 3003-149 ].
“ [...] tres càntirs grans, y dos petits per posar oli , tot de terrissa envernissada, usat.” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-256 ].
“Un càntir per posar oli , usat.” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262 ].
" cantirs de oli " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
“ [...] un càntir [...] per a oli .” ( receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-11 ].
| càntir d'oli d'un broc Prod. a: Alcover [ 2261-183 ].
| càntir d’oli coronat Prod. a: Sant Sadurní d’Anoia [ 5 ].
| càntir de pagès V. tb. càntir de vinya D’uns 11 litres de capacitat (la Bisbal[ 2429-41 ]) Base llimada amb petit repeu i galet cilíndric, llarc i vertical [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ], coronat en vermell o verd [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 100-II-52 ] (Esparreguera [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 100-II-52 ]) Per abastir al pagès l’aigua que necessitava durant la jornada (la Bisbal [ 2429-41 ]) Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 2429-41 ]; Esparreguera [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ], on també en diuen càntir de vinya [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 100-II-52 ] ; Torredembarra [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] .
Denominació segons la mida:
a ) Esparreguera: de 24 [ 100-II-52 ].
de 14 [ 100-II-52 ].
d’11 [ 100-II-52 ].
de 9 [ 100-II-52 ].
de 6 [ 100-II-52 ].
de 4 [ 100-II-52 ].
de joguina [ 100-II-52 ].
| càntir de pescador V. tb. càntir de barca , càntir xato Amb la base molt ampla i poca alçada per donar-li major estabilitat [ 2079-61 ] El càntir de pescador , d’obra negra de , té la mateixa forma que la barralina però sense reforços als brocs [ 6-47-43 ] Emprat per la gent de mar, sobretot per portar aigua dolça a la barca [ 48-I-164 ] [ 2423 ] Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 351 ] [ 2429-43 ] , on també en diuen càntir de barca [ 95-3-x ] [ 95-9-x ] o càntir xato [ 4-140 ] [ 95-9-x ][ 102 ]; (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2423 ] , Torredembarra [ 48-I-164 ].
Mides i denominacions:
a ) : Una sola mida [ 6-47-43 ] [ 21 ] Tres mides: gran , mitjà i petit [ Remei Maruny i Eliseu Martí, 26/8/2001 ].
| càntir de peu Cos esfèric amb peu de copa (Esparreguera [ 1022-238 ]) Totalment envernissat (el Vendrell [ 100-II-57 ]) Peu de copa, totalment envernissat en negre o jaspi (Piera [ 6-12-10 ]) Totalment envernissat i amb aplicacions de flors, troncs, llangardaixos, etc. (Breda [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ]) Prod. a: Avinyó [ 100-II-56 ], Breda [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ], Esparreguera [ 8-98 ] [ 100-II-52 ] [ 1022-238 ] [ 2261-252 ] ; Olot, totalment en negre o jaspiat [ 100-II-39 ]; Piera, on en feien de 4 mides [ 6-12-10 ]; Solsona [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ], el Vendrell [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 100-II-57 ] [ 2381 ] [ 3054 ] .
"Plats xichs ÿ cantirs de peu [...] Cantirs de peu " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].
"Ittem quatre dotsenes de cantis sens peu jaspeats. / Ittem dos dotsenes y mitja de cantis de peu [...] Ittem vuÿt cantis de peu envernisats de negre [...] Ittem dos dotsenes de cantis de peu envernisats." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
| càntir de pica Abeurador de pica per a aus domèstiques [ 1650-256 ] Prod. a: el Vendrell [ 6-30-x ] [ 59 ] [ 60-18,54 ] [ 100-II-57 ], on també en diuen abeurador [ 8-108 ].
| càntir piuladís Rossinyol [ 0 ].
" [...] emplena lo canti piuladiç com l'áu que li respon [...] " ( poesia, Perpinyà, 1909) [ 2209-203 ].
| càntir de pou o càntir del sulfat [ 100-II-52 ] Amb dos brocs grossos (Esparreguera [ 100-II-52 ]) Prod. a: Esparreguera [ 100-II-52 ].
| càntir de raget Una mida de càntir [ 2079-107 ] .
" Cantirs de raget ÿ de meÿtadella [...] Cantirs de raget " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ,93 ].
"30 cántaros de rachet : 16 reales
72 id. beguda: 16 reales
8 docenas cántaros de maitadella: 16 reales
10 id. id. media id.: 16 reales
12 id id. ardit: 16 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
| càntir refilador Rossinyol [ 0 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 100-I-55 ].
| càntir refrescador V. tb. càntir d'ànima De parets exteriors vogides amb la botxa suspesa a l’interior del càntir (Olot [ 6-11-9 ]) Prod. a: Olot [ 6-11-9 ].
| càntir regador Regadora [ 2079-110 ].
" cantis regadors " (inv. Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
" Cantirs regadors ÿ gibrells de sangrar" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].
"Ittem sis cantis regados ." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
" cantirs regadors " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
| càntir de la rosa Càntir que feien a ca l'Aleix, d'Esparreguera [ 1882 ].
| càntir de Santa Pau Càntir amb un pom en comptes de nansa, amb nansa entre pom i galet i una altra a sota del tarot (Olot [ 1650-242 ]) Prod. a: Olot [ 1650-242 ].
| càntir de segador V. tb. barral de beure vi Altre nom del barral per a vi de Figueres [ 2895-145 ] [ 3069-84 ] .
| càntir de síndria Càntir d’hivern [ 100-II-52 ], sense envernissar [ 8-98 ] o totalment envernissat de color verd [ 8-98 ] [ 100-II-52 ] (Esparreguera [ 8-98 ] [ 100-II-52 ]) Prod. a: Esparreguera [ 8-98 ] [ 100-II-52 ], on en feien de dues mides [ 100-II-52 ].
| càntir del sulfat V. càntir de pou .
| càntir de tap Cos de forma quasi cilíndrica [ 100-I-21 ], de tronc de con invertit [ 1022-238 ] [ 2074-85 ] (Esparreguera [ 100-I-21 ] [ 1022-238 ]) Prod. a: Esparreguera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 100-I-21 ] [ 1022-238 ] , Piera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ], Sallent [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] .
| càntir de dos tarots Prod. a: Sant Sadurní d’Anoia [ 5 ].
| càntir de Tàrrega Cilíndric, jaspiat en groc sobre vermell (Esparreguera [ 100-II-52 ]) Prod. a: Esparreguera [ 100-II-52 ].
| càntir de tortell V. tb. botijó rotllo , càntir de Granollers Càntir de cos anular [ 2074-67 ] Té el dipòsit com un tortell posat dret [ 1650-240 ] Prod. a: Bellver de Cerdanya [ 6-54-8 ], [ 60-35 ] [ 2292-230 ] , Esparreguera [ 100-II-52 ] [ 1022-238 ], Piera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ], Ripoll [ 3069-90 ], Solsona [ 100-II-46 ] [ 2292-231 ] [ 3069-90 ] , Verdú [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] .
| càntir de trampa Càntir d'engany [ 0 ] Prod. a Sogorb, dedicat a de Déu de [ 13-93 ].
| càntir de 30 lliures Unitat de mesura de capacitat per a vi usada al Segrià. La lliura d'aquest càntir és igual a la mitgera de l'Estudi , de Lleida [ 1692-64 ].
| càntir de tronc Càntir d'hivern decorat perquè sembli un tronc tallat. La nansa (habitualment transversal) i els brocs figuren tronquets [ 1650-240 ] [ 2074-96 ] El cos imita el tronc d’un arbre [ 1022-238 ] (Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-18 ]; Esparreguera [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 1022-238 ], Ginestar [ 2074-96 ], Sant Julià de Vilatorta [ 6-30-x ] [ 2074-96 ] , Torredembarra [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] [ 35 ] [ 100-II-58 ] [ 2074-96 ] , el Vendrell [ 2381 ] [ 3054 ] [ M. de Ceràmica Popular de S. Jordi d’Alfama ] .
Denominació segons la mida:
a ) Barcelona, obrador Martínez: número 2 i número 1 [ 6-69,70-18 ].
b ) Sant Julià de Vilatorta: gran , d’uns 26 cm d’alçada [ 6-30-x ].
mitjà , d’uns 17 cm d’alçada [ 6-30-x ].
| càntir verd Com el càntir d’Esparreguera però totalment envernissat de color verd (Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ] [ 2261-252 ] .
| càntir vermell Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ].
| càntir de vernís Prod. a: Esparreguera [ 2261-252 ].
| càntir de mig vernís Base plana, coronat de vernís per immersió (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ,18 ].
Denominacions segons la mida:
a) Barcelona, obrador Martínez: número 4 , número 3 i número 2 [ 6-69,70-17 ].
| càntir vernissat V. tb. càntir de vernís , càntir xapo A Figueres els envernissaven de colors groc, verd i vermell [ 2292-226,227 ] .
| càntir de vi , per a vi o per posar vi Prod. a: Barcelona, segle XV [ 1749-221,222 ].
“ càntir de vi ” (inv. Barcelona, c. 1700) [ 2953-58 ].
"Fogons ÿ gibrells empastissats ÿ cantirs de vi " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem quatre cantis per posar vi y tres botiges de galet [...] Ittem sis cantis de vi [...] " (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-93 ].
" cantirs per vi " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
| càntir per mesurar vi Prod. a: verdú [ 2351- 30 ].
| càntir de vinya V. tb. càntir coronat , càntir de pagès Prod. a: Esparreguera [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ] [ 100-II-52 ], on també en diuen càntir de pagès [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 11-212 ]; Sant Feliu de Llobregat, on també en deien càntir coronat [ 100-II-54 ].
| càntir xapo [ 6-26-9 ] [ 102 ] o, més modernament, càntir vernissat [ 95-6-x ] Amb p eu troncocònic, relativament alt ( [ 102 ] ) Totalment envernissats ( [ 95-3-x ] [ 102 ] [ 2292-226,227 ]) Totalment verds ( [ 6-23-32 ] [ 21 ] ) , totalment vermells o decorats de groc amb llanterna, o bé, grocs esquitxats de verd ( [ 21 ] ) Per a la casa ( [ 4-140 ] [ 8-90 ] ) Per a aigua [ 95-9-x ] [ 102 ] Prod. a: [ 4-140 ] [ 6-26-9 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 95-9-x ] [ 102 ].
Denominació segons la mida:
de 2 la peça [ 95-3-x ] [ 100 ].
de 3 la peça [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 100 ], el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].
de 4 la peça [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 100 ], el 1899 i 1936 [ 95-6-x ].
de 5 la peça [ 100 ].
de 6 la peça [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 100 ], el 1899 [ 95-6-x ].
de 10 la peça [ 95-5-x ].
| càntir xato V. tb. càntir de barca , càntir de pescador Totalment envernissat de vermell ( [ 95-3-x ] [ 102 ]) Per als mariners ( [ 4-140 ]) Prod. a: (obra vermella) [ 4-140 ] [ 102 ], on també en diuen càntir de barca [ 95-3-x ] [ 95-9-x ] o càntir de pescador [ 8-90 ] [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-9-x ].
| càntir xucat Prod. a: Torredembarra [ 35 ], on també en diuen càntir coronat [ 16-83 ] [ 19-20 ] [ 31 ].
| carrer del Càntir top . Carrer d’Olot (Garrotxa) [ 0 ].
| font dels Càntirs top . A Santa Coloma de Queralt [ 0 ].
| carrer del Forn dels Càntirs top . Carrer de Tàrrega [ 0 ].
càntira
càntira f . Canterell a [ 0 ]. A mb dues nanses, boca al capdamunt i galet lateral per beure (tota de Barberà [ 1797-233 ,337 ]).
cantirer
cantirer
| 1 cantirer cantirer a m . i f . Terrisser [ 0 ] Persona que fa o ven càntirs i altres atuells de terrissa [ 810-II-932 ] [ 1070-332 ] ( Torredembarra [ 4-147 ] [expo. Museu Etnogràfic, 2003], Verdú [ 4-139 ] [ 1546-28 ] [ 2261-193 ] [ 2351-25 ] [Boleda a Magazine TV3, 23/5/2012] ) Al Montsià, càntir està substituint progressivament a cànter i cantirer a canterer [ 1838 ] .
| 2 cantirer V. tb. canterer , canterera , cantirera Banc amb diversos forats rodons, que serveix per sostenir els càntirs o gerres [ 810-II-932 ] [ 1070-332 ].
| carrer dels Cantirers A Verdú, nom popular del carrer que, sortint del portal de Lleida, s’allarga per la carena de envers ponent [ 1546-28 ].
cantirera
cantirera f . Banc amb diversos forats rodons, que serveix per sostenir els càntirs o gerres [ 1070-332 ].
cantiret
cantiret m . Dim. de càntir [ 811-II-88 ].
| 1 cantiret Esments de tipologia indeterminada:
“Escudellers[...] Un cantiret pintat ordinari, 4 sous.
Y si dit cantiret es mes petit, 3 sous.” (Barcelona, 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].
"Item, dos cantirets , un de aram y altre de estany." (inv. Barcelona, 1763) [ 1471-199 ].
"Item, altre peu de rentar las mans ab gibrelleta de pisa y son cantiret ." (inv. Barcelona, 1794) [ 1796-1407 ].
| 2 cantiret V. tb. vaset C àntir petit usat c om a joguina dels menuts [ 19-23 ] Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ].
| 3 cantiret Canterella [ 0 ] Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] (Gandesa [ 921-23 ], Nules [ 402 ]).
| 4 cantiret Unitat de mesura de capacitat per a vi, pròpia de Linyola i d'Altet, equivalent a [ 1692-134 ].
| cantiret tapat
"Cantirets petits tapats, envernissats fins a mig llavi de vernís verd" (inv. Jeroni Espasa, escudeller de Barcelona, 1596. No era obra pròpia) [ 2079-88 ].
cantireta
cantireta f . Dim. de càntir Canterella [ 0 ] Càntir petit, gerreta [ 824 ] (Cubells [ 824 ], Urgell [ 824 ]) Boca estreta al capdamunt , dues nanses laterals i un galet per beure , situat a l'espatlla [ 1650-239 ] Per beure aigua [ 19-15 ] (Bellpuig [ 810-II-933 ]) Per jugar la mainada (Verdú [ 2351-31 ]) Prod. a: Lleida [ 1650-239 ] , on també en diuen sillona [ 19-15, 17, 20 ]; Salàs [ 2895-144 ]; Verdú [ 4-139 ] [ 8-100 ] [ 11-214 ] [ 13-136 ] [ 19-15 ,17 ] [ 1640-12 ] [ 1673-48 ] [ 2261-194 ] [ 2351-31 ] , és la mida petita [ 921-23 ] [ 1650-239 ] , de capacitat menor de [ 6-45-40 ], on també en diuen càntir [ 19-15 ].
| cantireta de boca ampla Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].
| cantireta de boca estreta Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].
| cantireta de camp Cantireta amb repeu [ 2261-194 ] Prod. a: Verdú [ 2261-194 ].
| cantireta fina Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].
| cantireta de peu Prod. a: Verdú [ 66 ].
| cantireta de rams Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].
| cantireta xata Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].
cantireteta
cantireteta f . Prod. a: Verdú [ 6-45-40 ].
cantiró
cantiró m . Dim. de càntir [ 810-II-931 ] [ 811-II-88 ] (Lluçanès [ 810-II-933 ], Plana de Vic [ 810-II-933 ]).
cantirona
cantirona f .
"Dos cantirones , esbrocalada la una i l'altra foradada" (inv. Miralcamp, entre 1405 i 1410) [ 1837-68 ].
cantironet
cantironet m . Dim. de càntir [ 810-II-931 ] [ 811-II-88 ].
cantirot
cantirot m . Dim. i pej . de cànter [ 810-II-934 ] Augm. i pej . de càntir [ 811-II-88 ] (l’Empordà [ 810-II-934 ], Garrotxa [ 810-II-934 ], Lluçanès [ 810-II-934 ], Vallès [ 810-II-934 ], Vic [ 810-II-934 ]).
“alguns cantirots de mel buits” (inv. Barcelona, 1687) [ 2676-196 ].
cantó
cantó m . Rajoleta de puntes [ 1887-63 ] Rajola triangular [ 415-II-300 ] Rajola en forma de triangle rectangle isò sceles, derivada de partir en diagonal una rajola quadrada [ 1701-27 ] Taulell triangular [ 353-36 ] (Manises [ 353-36 ] [ 938-378 ]).
“ [...] cinch solidos e sis diners per raho e preu de novanta sis peces de rajoles apellades cantons [...] ” (àpoca València, 1435) [ 1318-646 ].
cantonera
cantonera f .
| 1 cantonera Forma desconeguda [ 0 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| 2 cantonera Rajola plana que dóna continuïtat a l'angle recte d'una sanefa que canvia de direcció [ 844-13 ].
| 3 cantonera V. tb. mamperlà Substit u í mamperlà ja entrat el segle XX [ 6-78,79-9 ] Si bé mamperlà només es va utilitzar per denominar les peces en diedre sortit i racó pel revestiment de diedres entrats, en canvi, cantonera s'utilitza tant pels diedres sortits ( cantonera exterior ) com pels diedres entrats ( cantonera interior o cantonera de racó i racó de sòcol ) [ 6-78,79-9 ] .
"Item A set octubre per tres cents seixanta dos cayrons de cup á un sou y nou diners cada u [...] per quaranta vuit cantoneras , á tres sous y sis cada una [...] Item quaranta cayrons y deu cantoneras per acabar lo cup y ports: 6 ll 10 s." [ambdós esments es refereixen a cantoneres del revestiment d'un cup] (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-380,381 ].
“Ítem, per cuaranta-nou cantoneras , a dos sous quiscuna: quatre lliuras, divuit sous.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].
"Ah! demá t'enviaré el dibuix del motllo de cantoneres [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-141 ].
| cantonera de cup
"Ittem vint, y sinch cantoneras envernisades de cup ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| cantonera exterior Per revestir diedres sortits [ 6-78,79-9 ] De 20 x 20 cm, 6 x 8 cm i 6 x 20 cm. Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| cantonera interior o cantonera de racó V. tb. racó de cantonera Per revestir diedres entrats [ 6-78,79-9 ] Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| racó de cantonera V. cantonera interior Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| cap de cantonera Peça especial per donar un final escaient a l'extrem superior d'una cantonera d'arrambador [ 6-78,79-9 ].
| remat de cantonera V. cap de cantonera Prod. a: , 1936 [ 189 ].
cantra
cantra f .
| 1 cantra Cànter amb galet [ 810-II-935 ] (Puigcerdà [ 810-II-935 ]).
| 2 cantra Gerra gran [ 810-II-935 ] (Esterri d’Àneu [ 810-II-935 ]).
| 3 cantra "cántaro grande" (Vall d'Àneu [ 1853-83 ]).
cantre
cantre m .
| 1 cantre V. tb. ancantra Cànter o gerra de dues nanses [ 810-II-935 ] (català occidental [ 810-II-935 ], Lasquarri de Ribagorça [ 1605-3 ], Llucena [ 810-II-935 ]) Gerra ( d’Urgell, on també en diuen ancantra ) [ 6-77-38 ] Prod. a: d’Urgell [ 6-77-38 ] .
“ [...] he pagats a toni pous per tans poalls y cantres que li prengueren [...] ” ( Arxiu Comarcal del Baix Empordà, Llibre del clavari de Palamós, 24/7/1577 i 17/5/1578).
| 2 cantre Càntir amb galet, tarot i nansa al capdamunt [ 19-16 ] Càntir al Pallars Sobirà [ 6-66-21 ] Càntir al Pallars [ 1650-240 ] .
| cantre d’oli Càntir d’oli (Pallars Sobirà [ 6-66-21 ]) Prod. a: esporàdicament a Rialb de Noguera [ 6-66-21 ,22 ].
| Vall de Cantres top . Vall del terme de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) [ 1839-213 ].
cantrella
cantrella f . Petit cànter amb un broc lateral per beure [ 0 ] Canterella [ 0 ] ( [ 1775-I-249 ], Maella [ 1775-I- 249, 501 ] , de Massaluca [ 1775-I-249 ], Vilalba dels Arcs [ 1775-I-249 ] ) El cànter petit, també pintat (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) .
cantri
cantri m . Cànter [ 810-II-935 ] (Isavarri [ 810-II-935 ], Ribes [ 810-II-935 ], Ripoll [ 810-II-935 ], Sant Joan de les Abadesses [ 810-II-935 ]).
canut
canut m . Canó (Quart d’Onyar [ 2252-92 ] , recollit el 1996 [ 0 ] ) .
canya
canya f .
| 1 canya V. tb. allisador , canya de polir , canyeta Tros de canya que el terrisser utilitza per modelar les peces al torn (Felanitx [ 1091-56 ]) Tros de canya que, partit per la meitat i entregirat en els extrems, servia per modelar (Manises [ 938-378 ]) Dos tipus, l’un per polir la panxa dels cànters i l’altre, per fer cadups ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099-21 ]) Per afinar i fer la panxa de les peces (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Fragment de canya, d’uns , tallada longitudinalment, que utilitzen els canterers per pujar les peces i també per afinar-les (Traiguera [ 1257-106 ]) Abans era un tros de canya tallat longitudinalment, modernament, de ferro, de la mateixa forma que la mitja canya. Per afinar la superfície de les peces (Tamarit de Llitera [ 1288 ]) Tros de canya per afinar la superfície de les peces (Verdú, on també en diuen allisador [ 1673-36 ]) Per polir les peces i fer el forat inferior dels cossis (Quart d'Onyar [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005]) .
“ canya . f. [...] Entre canterers ó gerrers tros de canya partida de llarch á llarch, que aplican pera pulir la pessa que trahuen.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-292 ].
| 2 canya Tros de canya o de fusta que s’emprava com a mida [ 2423 ] Secció de canya pelada que servia, a l’ oficial de fer a l’aire , com a mida per determinar alguna dimensió d’alguna de les peces que produïa [ 353-36 ] (Manises [ 353-36 ] [ 938-378 ] , Quart d’Onyar [ 2423 ] ).
| canya de foradar [ 651-13 ], canya per foradar Canyeta acabada en forma de fletxa que serveix per fer els forats de les escorredores, formatgeres i els forats de les peces de penjar. N’hi ha de diferents mides ( , obra vermella [ 21- 33, 83 ]).
| canya pel galet Troç de canya del gruix d’un forat de galet, que serveix per fer els forats dels galets. N’hi ha de diverses mides ( [ 21- 41, 83 ]).
| canya de polir [ 651-13 ].
| mitja canya Incorrecte. Vegeu mitjacanya .
canyeria
canyeria f . Cast. Canó ( [ 31 ]) Prod. a: [ 31 ].
canyet
canyet m . V. tb. confitar Munt d'argila, que es deixa reposar durant un any, perquè s'oxigeni i s'hi pudreixi la matèria orgànica (Igualada [ 2293-34 ]).
canyeta
canyeta f . Dim. de canya
| 1 canyeta Tros de canya que els terrissers utilitzen per polir les peces ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-26 ]).
| 2 canyeta Tros de canya en forma de fulla de ganivet amb una punta afuada. Per fer les obertures dels abeuradors. S'utilitza sempre sobre fang endurit (l'Alcora [ 1653-91 ]).
| canyeta plana Per fer la canal del xiulet dels siurells (Inca [ 1972-9 ]).
| canyeta rodona Per fer la cambra d'aire del xiulet dels siurells (Inca [ 1972-9 ]).
canyó
canyó m . V. tb. canyeria Canó de terrissa (Tortosa [ 1099-18 ]) Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant i Simorra, 1950) [ 1099-18,20 ] [ 1650-255 ], Tortosa [ 1650-255 ] .
| canyó colzat V. tb. colzat , colze Colze (Tortosa [ 1650-256 ]).
canyota
canyota f . Tros de canya prima que els terrissers usen per fer el forat als galets (Quart d’Onyar [ 2423 ]).
canyuelo
canyuelo m . Cast. Canó de terrissa (Tamarit de Llitera [ 1650-255 ]) Prod. a: Tamarit de Llitera [ 1650-255 ].
caolí
caolí m . V. tb. caolinita Argila refractària de color blanc, formada per descomposició del feldspat, i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (Al 2 O 3 .2SiO 2 .2H 2 O) [ 1069-6-198 ] Utilitzat per aportar alúmina i sílice als esmalts [ 1788 ] La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per obtenir porcellana i terrissa blanca [ 1069-6-198 ] Argila blanca molt pura que s’usa per fer la pasta de porcellana [ 810-II-943 ] [ 1069-3-114 ] Compost, bàsicament, de caolinita [ 1069-3-114 ] Conté un 98% de caolinita [ 1673-22 ] També s’usava per evitar que el vernís s’escorri en coure’s (Esparreguera [ 1022-164 ]) També se’n pintaven les prestatgeries dels forns per evitar que les peces s’hi enganxessin en coure’s (Esparreguera [ 1022-164 ]) És un dels components plastificants de l’argila [ 1553-10.1 ] .
| caolí petri o “flint clay” És un material dur i compacte, de fractura concoïdal. Es composa, fonamentalment, de caolinita d’elevada cristalinitat i té un contingut de ferro molt baix. En ceràmica, s’utilitza per fer materials refractaris [ 1563-4 ].
caolinita
caolinita f . V. tb. caolí Mineral compost de filosilicat d’alumini: Al 4 Si 4 O 10 (OH) 8 , component essencial del caolí [ 1069-6-198 ].
cap
cap m .
| 1 cap Rodell [ 0 ] Disc de prop de de diàmetre, on els ollers col· loquen els pastons per modelar les peces ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-27 ] [ 810-II-947 ] [ 1868-260 ] ).
| 2 cap Contenidor d’estibar, ple de pisa (Barcelona, 1490 [ 2360-62 ]).
“ [...] caps [plens de] diversa sort d’obra de terra de València” (contracte Barcelona, 1497) [ 2360-74 ].
| 3 cap Osma troba documentada l’expressió “ab lo cap ” en descriure’s certes peces de ceràmica i opina que pot voler dir “amb la tapadora” [ 1162-24 ].
“Primo sex grosses de obra de terra vulgariter vocata de partera ab lo cap e ab la garlandeta [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].
“Item sex grosses de scudelles de partera ab la garlanda de çafre ab les orelles trepades la mitat et la mitat redones ab lo cap [...] escudelles de forma de galota ab lo cap e ab la garlanda [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-37 ].
| tallar a cap i ample Busqueu-ho a l'entrada tallar .
| cap d’alambí V. a l'entrada alambí .
| cap de carener És la peça de l'extrem d'un carener de teulada. Té la mateixa forma del carener però amb un dels extrems tapat amb un motiu ornamental, tal com una palmeta, un cap d'animal, etc. [ 6-73,74-17 ].
| cap de carota (Agost [ 727-40 ]) o de carotes (Alfara d’Algimia [ 1061-24 ]) Atuell de terrissa que servia per donar forma a la gorra de puntes de ganxet dels infants (Agost [ 727-40 ] [ 2337-68 ] ) Prod. a: Agost [ 727-40 ,41 ] [ 2337-68 ] ; Alfara d’Algimia, on també en diuen carotera [ 1061-24 ,32 ].
| cap de clau Rajola de València que representa una mena de piràmide en visió zenital (Balears [ 1778-49 ], Catalunya [ 1778-49 ]).
| cap de coronament o punta f . En els coronaments arquitectònics de ceràmica, peça independent que dóna acabament superior al conjunt i, en general, és de forma afuada [ 6-78,79-10 ].
| cap de fava Tipus de galet en forma de prepuci ( denominació moderna, no tradicional, proposada per algun autor [ 0 ] ) .
| cap de lleó Per a brocs de fonts (prod. de , 1936 [ 189 ] ) .
| cap de mort Porció del racó de la terra que s’endureix i obliga a deixar-lo a banda ( [ 21-79 ] ) .
| a cap de pastó Busqueu-ho a l'entrada pastó .
| cap de la roda o de sa roda Part superior de l’arbre de la roda [ 729-18 ] (Agost [ 729-18 ], Mallorca [ 810-VII-904 ]).
| cap sec Puntes o arestes dures o seques del pa de terra ( [ 21-78 ]).
capada
capada f . Cadascuna de les tongades, d’un pam de gruix aproximadament, en què es disposava la terra que sortia del molí de moldre terra al bassó, on es ruixava amb aigua, només per humitejar-la. D’ací es passava a l’ amassadora (pastadora), o bé se li afegia aigua (si calia) i es passava a la galletera ( d’Urgell, rajoleria de cal Domenjó [ 6-67-31 ]).
capalatr
capalatr at m . V. caplletrat .
capçana
capçana f . Estalvis de sobretaula (Menorca [ 1337-94 ]).
capell
capell m .
| 1 capell , capell de fumeral , capell de xemeneia V. tb. capellet de xemeneia , barret de xemeneia Tapadora que posen damunt la xemeneia perquè no hi entri l’aigua de pluja (Mallorca [ 810-II-963 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-27 ]).
| 2 capell Cap gros de la teula (Pineda [ 810-II-963 ]).
| 3 capell Cadascuna de les primeres teules cobertores d’una teulada, començant per baix, les quals, perquè no capalcin de darrere, són escurçades un tros igual a la part que cavalquen les teules de canal de la segona tira damunt la primera [ 813-84 ].
| 4 capell Gibrella o mig cove que es posa en els bucs de le s abelles quan tenen molta mel (Catalunya [ 810-II-963 ]).
| 5 capell o capell d’alambí V. tb. alambí , campana , capitell L’element superior de l’alambí [ 2386-174 ] Tapadora de la caldera de l’alambí [ 810-II-963 ] [ 1522-23 ] (Mallorca [ 810-II-963 ]).
" [...] bany de Maria ab doble vas, que son dos peças, la vna es vas de Aram, en figura de caldera prou gran y lo seu cobertor que se posa sobre vn fornell, y contè la aygua bullent, lo altre alenbich, es de Aram, incorporat ab lo cobertor de la caldera, lo capell es de estany, o de terra cuyta [...] cuberts quiscu de vn Alembi, o capell de vidre, o de terra cuyta [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-119v,120v ].
Uns alambins v ells "de repassar ayguaardent a b capell de terra" (inv. Binissalem, 1767) [ 1726 -43 ].
"Item una olla de aram de alambí de cosa de dos quartins de cabuda ab son capell de terra, tot usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-234 ].
capellet
capellet m .
| capellet de xemeneia V. tb. barret de xemeneia , fumeral , xemeneia Peça, a vegades de ceràmica, que es posa al capdamunt d’una xemeneia per afavorir-ne el tiratge i evitar que hi entri l’aigua de pluja [ 810-II-967 ] [ 813-84 ] Peça amb forats laterals que es posa al capdamunt de les xemeneies perquè no hi entri aigua [ 1650-260 ] (Mallorca [ 810-II-967 ]).
capet
capet m . Rodell [ 0 ] Disc de fusta, de prop de 30 cm de diàmetre i uns 10 cm de gruix, que ocupa la part superior de la roda de gerrer, i damunt la qual l’o perari col· loca i treballa el pastó per fer la peça [ 810-II-968 ] (Felanitx [ 1091-56 ], Inca [ 810-II-968 ], Llucmajor [ 810-II-968 ], Manacor [ 810-II-968 ]).
capgirar
capgirar Girar la botxa un cop assolellada ( del Camp [ 23 ]).
capitell
capitell m .
| 1 capitell Mena de columna que serveix de suport a tests (Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ].
| 2 capitell Element arquitectònic que corona la par t superior d’una columna o pilastra , a vegades fet de ceràmica [ 1885-13 ] Prod. a: [ 105-43 ] [ 1783-13 ] , Sabadell [ 808 ] [ 2334-68,70,73 ] .
“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells , segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].
" [...] s'havien de fer 12 mitjos capitells petits de columna dels d'Arts Gráfiques." (de Pelai Martínez a Terracota de , 1930) [ 105-43 ].
| 3 capitell V. tb. alambí , campana , capell Capell d’alambí [ 0 ] Part de l'alambí on es produeix la condensació del vapor [ 1650-261 ] N'hi ha un model petit, que s'adapta damunt de la cucúrbita, és conicoconvex coronat per un pom, no té base i, a la vora inferior, presenta un envà inclinat cap endins que forma una canal de recollida del líquid condensat, que surt a l'exterior per un petit broc obert a la canal [ 1650-261 ] El model gran, que devia correspondre a una cucúrbita de metall, és també sense base, cònic invertit clos per dalt en casquet, amb un gran broc superior lateral de sortida; pot ser sense nanses o tenir-ne una o tres [ 1650-261 ] Prod. a: Barcelona [ 2386-174 ] Girona [ 1650-262 ].
| 4 capitell Peces petites de terra cuita que tenen la forma de claus gruixuts. Els capitells s eparen els gibrells, que es col· loquen en posició vertical, l’un al costat de l’altre, i reposen damunt els travessers en coure al forn (Blanes [ 24 ]).
| capitell de balustre Motllura que ornamenta la part superior d’un balustre. Als balustres ceràmics, freqüentment està constituït per una peça independent [ 0 ].
capletrat
capletrat m . V. caplletrat .
caplletrat
caplletrat m . i les formes capalatrat i capletrat .
“1 ds. 4 capalanats [error de transcripció per capalatrats ] 2 sous 6 [...] ha feta la hobra desós dita lo sènyer En Johan Pahull, escudeler, [...] 2 ds. capalanats grans [error de transcripció per capalatrats ], a raó de sous 9 ds. (1 sou VI) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades ; Barcelona, 1514-1519) [ 47-95,98 ].
" capletrats " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-339 ].
capsa
capsa f . V. tb. capseta .
| 1 capsa i la forma capça V. tb. vedriola Recipient [ 0 ].
“Una capça d’obra de Limotges” (Miret i Sans, Joaquim: Les Cases de Templers y Hospitalers en Catalunya , Barcelona, 1910; doc. a. 1373) [ 810-II-984 ].
“Una capça de aterra [...] per II. s. VII. d.” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-202 ].
“I capsa de tenir salsa [...] ” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-471 ].
“Una capsa pocha de terra, en la qual havia un poch de argent viu [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ] [ 393-230 ] .
“Elles [...] pinten-se ab innumerables ungüents e colors; e per tal que mills ne puixen venir a la fi que designen, aprenen a destil.lar [...] Llurs cambres e altres llocs secrets trobaràs plens de fornells, d’alambics, d’ampolles, de capses i d’altres vaixells peregrins, plens de les confeccions que ab gran studi hauran aparellades a llur pintar.” (Bernat Metge: Lo somni . Barcelona, 1399) [ 955-388 ].
“Item dues capses de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-142 ].
“Item dues capses , patitas, de tenir salsa. Item un massapà a capsa gran [...]” (inv. de Lillet, s. XIV ?) [ 186-II-264 ].
“duas salceres de obre de Màlicha ab quatre anses, dots [sic] pots e duas capses redones buydes” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-450 ].
A l’infermeria: “Item X scudelles de sagnar e una capça .” (inv. monestir de Poblet, 1466) [ 1313-7 ].
“ [...] primo una cabsa ab sa cuberta de Màlica ab una pinta. Item una capssa blancha ab sa cuberta ab alsgunes medissinas. Item una altra capsa semblant de la predita.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-174 ].
"una capsa d'obra de València" (inv. Puigpunyent, 1494) [ 1568-81 ].
“ [...] he metras ne la maytat en la una capsa e l altre maytat en l autre [...] fer pinyonada de mel e metre les en capces [...] E fet aso, met ho per les capces .” (receptari s. XV) [ 1032-117,119 ].
“ [...] a la cuyna [...] capsas y pots ab algunas de codonyat.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-195 ].
" capces " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
| 2 capsa , capsa d’enfornar [ 651-13 ], capsa d’enfornar plats , per enfornar plats V. tb. caixa , caixa de foc , rodet de plats , tarro Element cilíndric, de terrissa, que s’utilitza per enfornar plats i plates. Presenta tres files verticals de forats per on es fiquen uns claus de terra cuita que sostenen les peces a coure [ 21-87 ] [ 137-35 ] [ 810-II-984 ] ( [ 21-87 ] [ 137-35 ] [ 810-II-984 ] [ 1562-56 ] , Girona [ 810-II-984 ]) Cilindre buit de terra cuita emprat com a suport per coure plats [ 1070-344 ] [ 1666-63 ] .
" [...] en l'anterior [fornada] m'hi varen quedar cuatre o cinc capses d'escates crues" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-128 ].
"A en Jesús de Fonteta 6 capses de terra blanca. ." ( , , 1911) [ 1783-34 ].
" [...] i abia 5 alsades de capses de escates grogues i dos caxas cuadrades ab rejola plana de Bilablarex." ( d'Empordà, carta d'Alf ons Coromina a Rafael Masó, 1912 ) [ 2294-263 ].
“ capses per enfornar plats ” ( , 1936) [ 189 ].
| 3 capsa Unitat de mesura de capacitat [ 0 ].
“Entre en la salsa lo dit dia ferial una capsa y mige de pebre [...] e .iiii. capses d’ pebre e sal [...] “ (llibre del coc de la canonja de Tarragona, 1331) [ 1772-f. IIIr,f. XXIXv ].
| capsa de confitura V. tb. gibrelleta
“Ítem, dues capces de terra ab confitures .” (inv. Lleida, 1521) [ 2901-1588 ].
“ [...] y lo present fonc de deu capses de confitura de Valentia y dos capses de veles y atches blanques [...]” (Barcelona, 1602) [ 812-VII-399 ].
“ [...] una capsa per a tenir confitures i una altra amb sis culleretes d’argent.” (inv. Palamós, 1628) [ 190-97 ].
“Escudellers [...]
Capses de confitura , la dotsena: 5 s.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-479 ].
“Escudallers [...] capsas de confitura , ò gibrelletas, la dotzena, 5 sous.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-267 ] [ 111-55 ].
| capsa natural Element cilíndric, de terrissa, que s’utilitza per enfornar plats i plates. Presenta tres files verticals de forats per on es fiquen uns claus de terra cuita q ue sostenen les peces a coure (Blanes [ 24 ]).
| capsa prima
" [...] ens faltará temps pera enfornar tot lo teu en capces primes [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-161 ].
| capsa quadrada
"Lo que mes li justificara la veritat seran las fornades de que es farán cohen las rajoles ab cabses cuadrades tal com els terrissers els plats." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-264 ].
| capsa per a rapé V. tb. capseta per a rapé .
| capsa per escalfar la roba
“ capses per escalfar la roba ” (Barcelona, s. XVIII) [ 2419-263 ].
| capsa rodona
"Les capses rodones es el sistema terrisse." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-264 ].
| capsa per a te Recipient amb tapadora, per a tenir-hi te, que formava part del joc de te [ 0 ].
| mitja capsa C apsa natural d’un pam d’alçada aproximadament (Blanes [ 24 ]) .
capseta
capseta f . Dim. de capsa Capsa petita [ 0 ].
"Una capseta de tenir angüents, una gerreta pera tenir argent viu [...] " (inv. de cirurgià-barber, Reus, 1560) [ 1428-77 ].
| capseta per a pigues Element de tocador [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ].
| capseta per a rapé Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ].
càpsula
càpsula f . Vas de metall o de ceràmica, en forma de casquet esfèric, del qual hom se serveix principalment per evaporar líquids [ 1070-345 ].
caputxa
caputxa f . A les gerres que s'aixecaven en dues o tres parts independents, la part de la boca (Sant Feliu de Llobregat [ 2261-236 ]).
caputxí
caputxí caputxina m . i f .
| de caputxí , de caputxí gran , de caputxí petit V. canó Unes mides de canó [ 0 ].
| de caputxí o caputxina V. canal Una mida de canal [ 0 ].
carabassa
carabassa f . Els coronament s de teulada anomenats poms generalment estaven formats per dues peces: el peu i la carabassa, o part globular del coronament [ 0 ] [ 2079-110 ] .
" Carabasses envernissades i aspres: 4 s 6 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-86 ].
"10 peus de posar de teulada ab deu carabases totes de terra envernisades" (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-336 ] De l'any 1596, segons [ 2079-88 ] No era obra pròpia, segons [ 2079-88 ].
"Poms amb sas carabassas ÿ peus, grans ÿ xichs" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem set poms grans ab ses carabasses , y canó envernisat de vert. / Ittem dos poms xichs ab ses carabases , y canons corresponents envernisats." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
| en carabassa Manera de posar les peces crues, boca contra boca, a fi de què s’assequin de manera uniforme (Esparreguera [ 1022-209 ]).
carabasset
carabasset m . Vid. tb. carabasseta Pot d’apotecari amb un estrenyament al mig [ 3069-120 ] Prod. a: Barcelona [ 3069-120 ].
carabasseta
carabasseta f . V. tb. carabasset Pot de farmàcia petit, de forma bilobulada [ 0 ] Prod. a: Barcelona [ 2502-381,382,383 ].
caraf
caraf m . V. tb. cadaf Variant moderna de cadaf , com a unitat de mesura de capacitat per a líquids (Mallorca [ 1692-127 ]).
caragol
caragol m .
| 1 caragol Tupí molt petit [ 810-II-1006 ] (Gandesa [ 810-II-1006 ], Lleida [ 810-II-1006 ]).
| 2 caragol Denominació d’un motiu emprat antigament pels terrissers de Tamarit de L litera [ 42-67 ].
caragolera
caragolera f . [ 59 ] Recipient ple de forats , amb cobertora, que serveix per guardar-hi caragols perquè dejunin [ 1650-246 ] (Esparreguera [ 1022-238 ], Mallorca [ 1039 ], Miravet [ 31 ] [ 117-12 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-27 ]; Quart d’Onyar). Prod. a: probablement Alcover [ 2899-130 ], Artà [ 1039 ], Benissanet [ 31 ], Ciutadella de Menorca [ 1337-96 ], Esparreguera [ 1022-238 ], Felanitx [ 1039 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1650-246 ], Miravet [ 31 ] [ 117-12 ] [ 1650-246 ] , Orba [ 265-52 ,54 ] [ 2192-35 ,42 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Quart d’Onyar, ca l’Amadeu (Pere Mateu, Quart d’Onyar, 1996) [ 0 ] ; Sogorb [ 2899-130 ], Xiva [ 2899-127 ] .
“Item una caragolera .” (inv. Sant Boi de Llobregat, 1497) [ 1314-461 ].
" caragolera " (inv. , segle XV) [ 1826-59 ].
“En la algorfa [...] una caragolera ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611 ) [ 49-II-42 ].
caragolí
caragolí o cargolí m . V. tb. caragol , cargolet , cargolí , caragolinet , tupí caragolí Tupí de terrissa molt petit, de d’alçada [ 810-II-1009 ] Tupí de terrissa que mai no té més de 8 cm d'alçada [ 1681-146 ] El tupí més petit, de cabuda de mig petricó aproximadament ( del Camp [ 23 ]) Tupí de mida petita emprat, entre altres usos, per escalfar vi [ 1650-244 ] Per beure vi calent [ 2457-91 ] Tupinet o olleta petita que serveix per fer bullir alguna cosa en petita quantitat, com un caragolí de sopes [ 811-II-121 ] Olla petita [ 2000-313 ] Olla petita, tupinet [ 824 ] [ 1069-4-418 ] Olleta d’una ansa [ 1056-91 ] [ 1834-18 ] (Bagà [ 810-II-1009 ], Balaguer [ 402-242 ], Barcelona [ 47-101,102 ] , Batea [ 824 ], Camp de Tarragona [ 810-II-1009 ]; Castellfollit de Riubregós, on també en diuen cargol et ; Cervera [ 402-242 ], comarques de l’Ebre [ 779-11 ], l’Espluga de Francolí [ 402-242 ], Falset [ 402-242 ], Guissona [ 402-242 ], Igualada [ 810-II-1009 ] [ 824 ], Olot [ 824 ], Organyà [ 402-242 ], de Lillet [ 810-II-1009 ], Ponts [ 402-242 ], Priorat [ 810-II-1009 ], Puigcerdà [ 810-II-1009 ], Ribera d’Ebre [ 810-II-1009 ], Santa Coloma de Queralt [ 810-II-1009 ], del Camp [ 1838 ], Tarragona [ 402-242 ], Tortosa [ 824 ] [ 1056-91 ] [ 1834-18 ] , Tremp [ 402-242 ]) Prod. a: Barcelona [ 47-101,102 ] , del Camp [ 23 ] [ 1838 ] [ 2432-8 ] .
Caragolí o caragolinet és el nom del tupí més petit a les comarques de l’Ebre, d’alçada 8-9 cm [ 779-11 ].
"7 dotz. caragolins setens: 5 sous 3 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell , escudeller de Barcelona, 15 21 ) [ 2079-87 ].
Mena de tupí esmentat per Nicolau Reyner al Llibre de les fornades . L’equivalència era: 1 cove = 9 dotzenes de caragolins = 10 dotzenes de catens (Barcelona, 1514-1519) [ 47-101,102 ].
" Caragolins " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
"Setens y caragolins , 4 sous dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
"Ittem sis caragolins y vuÿt settens." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
“ [...] por razón de su examen [...] Los Olleros y Cantereros de obra Roxa deberàn hacer [...] un Caracolín [...] ” (Ordinacions de 1777 dels escudellers, canterers i ollers de Reus) [ 49-II-269 ].
" caragolí , m.: olleta d'una ansa." (Tortosa, 1916) [ 1834-18 ].
| caragolí de mitja tassa
" [...] se fa bullir al caliu una cullerada regular de sucre en un caragolí de mitja tassa ple d'aygua [...] " (receptari de cuina, Barcelona, 1875) [ 1476-383 ].
caragolinet
caragolinet m . Caragolí [ 0 ] Tupinet molt petit per escalfar una presa de brou [ 824 ] Caragolí o caragolinet és el nom del tupí més petit a les comarques de l’Ebre, d’alçada 8-9 cm [ 779-11 ] (Borges [ 824 ], comarques de l’Ebre [ 779-11 ], Olot [ 824 ]).
“ caragolinet . m. ter. Olleta de les mès petitas, ó tupinet .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-311 ].
caramanyola
caramanyola f . Recipient de terra o de vidre, en forma de castanya, per tenir licor [ 810-II-1011 ].
caramull
caramull m . Els forns oberts per la part superior, és a dir, sense volta, una vegada enfornats, es tancaven mitjançant tres capes successives de diferents materials. La primera capa, el caramull , estava formada per peces diverses que omplien, sense ordre, tota l’amplada del forn. Després venia el cascull gordo , que es formava amb trossos grans de peces de rebuig, trencades o imperfectes. Per últim, una tercera capa de cascull petit , que cobria l’anterior. Aquestes capes feien el paper de volta del forn. El tancaven i, al mateix temps, en permetien la ventil·lació (Albelda [ 1342-100 ]).
carbonat
carbonat m . Qualsevol sal o ester format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic [ 1069-6-253 ] Els carbonats són d’una importància industrial considerable, especialment en la indústria ceràmica i metal·lúrgica [ 1069-6-253 ].
carbonilla
carbonilla f . Cast. Carbonet que queda al fo rn de baix després de la cuita (Verdú [ 6-43-31 ]).
carbur
carbur m .
| filtre de carbur Vegeu-ho a l'entrada filtre .
carculla
carculla f . Aigüera [ 0 ] Se'n diu a de la pica de terrissa per rentar plats [ 60-23 ].
carejar
carejar v . V. caretjar .
carena
carena f .
| 1 carena Inflexió angulosa en el perfil d'un recipient [ 1666-64 ].
| 2 carena o carener m . i f . T eula de carena o teula de carener [ 0 ] Carena i carener són adjectius substantivats, derivats de teula de carena o teula de carener . Peça de ceràmica que cobreix l'aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada. Les expressions teula de carener o teula carenera s'utilitzen més aviat per designar les peces en forma de teula àrab de mida més gran que la teula comuna. S'usa carena o carener més usualment per designar les peces de forma especial (dièdrica, trilobulada, etc.), diferent a la de les teules que cobreixen els aiguavessos. S'utilitza cavallet també per anomenar les peces en forma de diedre. Totes elles poden ser envernissades o no (Catalunya [ 6-73,74-17 ]).
“Item, que dit [Llorenç] Passoles haja de fabricar cent carenes de la mida de dos palms cada una de dit color blau envernissat, de la matexa manera que les rajoles, tot de bona calitat, y bo y rebedor segons art [...] haja de pagar [...] per cada una de les carenes a raó [de] sinch reals.” (contracte Barcelona, 1667) [ 1284-92 ].
" [...] assentant carenas verdas, canals, canons, y han de ésser de obra cuyta [...] La tuesa lineal de carenas verdas, canals, tortugas y canons posats en obra: 1 lliura 14 diners" (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-186,189 ].
" [...] habiendo de correr las cornisas y ' carenas ' de unos y otros de dichos tejados a un mismo nivel." (dictamen tècnic, Barcelona, 1744) [ 1471-194 ].
" Carenas " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
carener
carener m . T eula de carena o teula de carener [ 0 ] Prod. a: Esplugues de Llobregat [ 97-89 ] [ 2339 ] , l'Hospitalet de Llobregat [ 2079-81 ], Sabadell [ 0 ].
" carenés para cúpulas, etc. [...] carenés para remate de paredes, etc." (Esplugues de Llobregat, s/d) [ 2339 -26 ].
“ [...] carenés Martorell [...] ” (inv. Pau Pujol i Vila, Esplugues de Llobregat, 1911) [ 97-89 ].
carenera
carenera f . Adjectiu substantivat que deriva de teula carenera [ 0 ].
caretjar
caretjar v . Carejar [ 0 ] Fer la cara, la part visible d’una rajola, d’un plafó, etc. Ex.: els gerrers caretgen (Mallorca [ 824 ]).
carga
carga o càrrega f .
"Evitar de dir [...] somada per càrrega " (Barcelona, 1492-1497) [ 1746-151 ].
| 1 carga o càrrega Unitat de mesura per a ceràmica [ 0 ] Unitat de mesura, que té diferents valors segons l’objecte mesurat i segons les comarques, però que, en general, correspon a la quantitat que pot portar una bèstia [ 810-II-1053 ] Les cargues dels diferents centres productors de terrissa eren diferents [ 562-36 ] També eren diferents si servien per comptar la feina de l’operari o a l’hora de vendre-les [ 562-36 ] La carga d’olles o de cassoles és el conjunt de 45 atuells de grossària regular; representa una determinada quantitat de terra emprada i un cert temps de treball, que és ordinàriament el jornal d’un home (Breda [ 810-II-1054 ]) El jornal d’oller estava format per 36 peces la carga, que en vendre l’obra es convertien en 34 peces (Breda, 1944 [ 4-135 ]) A Quart d'Onyar, el 1703, la càrrega de terrissa estava formada per 144 peces, essent la peça una unitat de compte, no un objecte [ 161-98 ] A Quart d’Onyar , el 1944, la carga estava formada per 30 peces [ 4-135 ] [ 562-37 ] El sistema de carga de 36 peces o semblant s'usava a: Arenys de Mar, Barcelona, , Blanes, Breda, Cardedeu, Figueres, Mataró, Olot, Onda, Quart d'Onyar i Sant Julià de Vilatorta [ 1728-34 ] .
“Item per xvn j carregues de miges arao de xv j dines la carrega [...] ” (àpoca València, 1418) [ 1347-52 ].
"Item, carrega d'olles .IIII. dines o una olla." (lleuda de d'Urgell, segons còpia de ppi. segle XVI) [ 1793-342 ].
“Traginers de mar [...] Item per quiscuna carrega que aportaràn ab arguens desdels Scudellers, ò dels Tallers, fins al Born: 2 sous 6 diners. / Item, per quiscuna carrega de dita obra de terra que portaràn ab dits arguens, desdels dits Escudellers fins à la platja del Mar sels donarà: 2 sous 6 diners. / Y dels Tallers fins à Mar: 3 sous 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-489 ].
“ [...] si algun mestre confrare vendrà alguna fornada de obra tota junta o altre partit sols sie bona e rebedora haja de ésser comptada aquella a carregues com se acostuma comptar [...] ” (Quart d’Onyar, ordinació gremial de 1699) [ 562-38 ].
“ [...] que los cossis de teneó de quatre bótas poch més o menos sien comptats a compte de càrrega , sis dotsenes de pessas de las que dotse dotsenas fan càrrega [...] Los cossis fins a tres mallals sien de nou pessas, los de mitja bóta sien de sis pessas y los de bóta de dotse pessas; los de bóta y mitja sien de divuyt pessas de tres per dos, los de dos bótas de vint y set pessas, los de dos bótas y mitja de tres dotsenas de pessas, los de tres bótas sien de quatre dotsenas y mitja de pessas, y los de quatre bótas que sien de mitja càrrega que són sis dotsenas de pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].
“ [...] han de vendre [...] los sillons a 8 y a 6 sous la dotzena ab los cantis; y venuts los sillons a cargas , los vigatans, a peseta y mitja, y los vigorros, a peseta ab la llibertat de apujals però no avaijals“ (ordenança de de Canterers de Verdú, 1845) [ 1546-29 ] [ 1673-17 ] [ 2351-31 ].
| 2 carga o càrrega V. tb. catorzena , quinzena Unitat de mesura de capacitat per a vi, equivalent a 128 porrons o a ( Andorra [ 1692-135 ], Catalunya [ 1692-135 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Segrià [ 1608 ]) A Lleida, una carga de vi equivalia, el segle XVI, a 13 mitgeres de l'Estudi [ 1692-22 ] A les comarques de Barcelona equival a 32 quarters, és a dir, a 128 porrons [ 1687-180 ] A Barcelona, el segle XVI, la carga de vi tenia 32 quarteres o 4 barralons [ 1692-135 ] A Barcelona, el segle XIII, la carga equivalia a 128 porrons o meitadelles, és a dir, a [ 1768-834 ] El sistema carga i els submúltiples càntir o mitgera , per mesurar vi, s'ha usat a: Conflent, Rosselló interior, Pallars, Noguera, Segarra, Urgell, Segrià, Priorat, Muntanyes de Prades i totes les terres de l'Ebre [ 1692-61 ] Al Rosselló, la carga de vi ( ) té 128 botelles o 64 pots [ 1692-135 ] Una carga de vi equivalia a 12 mitgeres al Conflent; a 2 bótes, a Talarn; a 10 canades, a de Cardós [ 1692-64 ] A Olot s'usava la carga (que equivalia a ) de 2 bótes de 4 mallals o canadells de 4 quartans [ 1692-69 ] A Berga hi havia dos sistemes. El sistema vell tenia una carga ( ) de 18 quarters de 4 quartons. El sistema nou, una carga ( ) de 14 quartons, iguals a l'antic quarter vell [ 1692-73 ] A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, la càrrega de vi tenia 16 mesures o setzens i equivalia a 128 porrons [ 186-II-471 ] A Bagà, la càrrega tenia 32 quarteres o quartons, o bé 4 somals [ 186-II-467 ] A Camprodon i rodalies, s'usava la carga (de ) de 7 mallals de 6 quarterons [ 1692-72 ] A Solsona i rodalies, la carga (de ) de 12 mallals [ 1692-72 ] Al vescomtat de Castellbó i a d'Urgell, s'usava la carga (de a Castellbó i de a ) de 10 canades de 2 jústies de 4 quartons [ 1692-72 ] A Elna, Rosselló, la carga (de ) era de 10 canades de 3 quartons [ 1692-72 ] A , la carga era de 10 canades de 3 sesterades ( ) de 4 quartons [ 1692-73 ] A Ripoll, la carga ( ) era de 8 canadells de 4 quartons [ 1692-73 ] A Barcelona, la carga ( ) era de 8 barralons de 4 quarters [ 1692-73 ] A Barcelona, la carga es divideix en 4 barralons [ 1692-135 ] A Girona, la carga de vi ( ) era de 4 barralons de 4 quarters [ 1692-73 ] A Girona, la carga ( ) tenia 8 mallals [ 1692-135 ] A Perpinyà, la carga ( ) tenia 32 quartons [ 1692-73 ] A Vilafranca del Penedès, la carga ( ) tenia 28 quartans [ 1692-73 ] A Vilafranca del Penedès, la carga ( ) tenia 4 arminyes o barralons [ 1692-135 ] A Vic, la carga (de ) tenia 24 quarters [ 1692-73 ] A Tarragona, la carga ( ) era de 2 eimines de 6 quarters grossos de 8 quarters xics [ 1692-73 ] A Tarragona, la carga ( ) tenia 4 arminyes o barralons [ 1692-135 ] Al Priorat i Muntanyes de Prades, la carga tenia 3 poals de 4 mitgeres o roves de 4 quartons. Al Priorat, la carga equivalia a i a les Muntanyes de Prades, [ 1692-74 ] Al Pallars s'usava una carga de 3 sesters de 4 mitgeres [ 1692-74 ] A Ulldemolins s’usava la carga de 8 càntirs, de 8 porrons, de 4 petricons [ 48-III-119 ] A Tortosa, la carga de vi tenia 16 càntirs [ 1692-135 ] Al País Valencià, la carga de vi ( ) tenia 15 càntirs o roves de 30 lliures [ 1692-135 ] A Mallorca, la carga de vi ( ) tenia 4 quartins o 26 quarters o [ 1692-135 ] .
"XIV corteras de vi a for de XXIIII ss. la càrrega , 10 ss. 6 drs." (Bagà, 1482) [ 186-II-467 ].
" i catorzena de vi comprat a la casa del vi: ço és 7 setzenes a 6 lls. la carga , i 7 setzenes de novell a 5 lls. la carga , val junt 4 lls. 7 ss. 3 drs." (santuari del Paller, Bagà, 1751) [ 186-II-462 ].
"Vins. Usual: 4 cargas , 14 mayals (tres cargas per la tropa) [...] " (Calella, 1814) [ 1831-158 ].
| 3 carga o càrrega Unitat superior de mesura de capacitat per a oli , pròpia de Catalunya i del País Valencià [ 1692-65 ,66 ,136 ] (Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]) Sistema occidental i central per mesurar oli: carga-quintar-rova-càntir-lliura [ 1692-65 ] Unitat de mesura per a oli, usada a Barcelona el segle XIII, equivalent a 30 quartans, és a dir, a [ 1768-835 ] A les comarques barcelonines és igual a 2 barrals o 4 barralons o 30 quartans o o 480 quartes, és a dir, [ 1692-136 ] Sistema de Barcelona per mesurar oli: carga de 30 quartans de 4 quartons de 4 quartes, amb carga de [ 1692-79 ] Sistema de Mataró: carga de 24 quartans, amb carga de [ 1692-79 ] A Olesa, el 1588, una carga d'oli feia 30 quartans, més una quarta part d'un quartà, més una vuitena part de quartà de Barcelona [ 1692-21 ] A les comarques gironines, la carga d'oli era de 8 mallals o 128 meitadelles o 512 quartes, és a dir, [ 1692-136 ] Una carga equivalia a 2 bótes a: Ripollès, Guilleries, Empordà, gran part de i alguns pobles del Maresme [ 1692-66 ] A les comarques lleidatanes, valia 2 barralons o 30 quartals, és a dir, [ 1692-136 ] Sistema d'Agramunt: carga de 3 quintars de 4 càntirs, amb carga de [ 1692-80 ] Sistema de Montblanc: carga de 12 càntirs o roves, de 4 pitxelles, de 9 lliures de 4 quartons , amb rova de [ 1692-80 ] Sistema de Vic: carga d'11 quarters de 13 mesures, amb carga de [ 1692-79 ] A alguns llocs del Conflent, s'usava 1 ca rga de 2 sesters de 8 mitgeres i , a d'altres, de 10 [ 1692-66 ,78 ] A Arles s'usava la carga ( ) de 60 quartons [ 1692-78 ] A Elna, la carga ( ) de 12 quartons [ 1692-78 ] A Perpinyà i gran part del Rosselló, 1 carga d'oli tenia 9 dorcs de 4 mesures de 4 meitadelles , però, a certs llocs, tenia entre 8 i 12 dorcs [ 1692-67 ,78 ] La carga de Codalet ( ) equivalia a 12 mesures de 36 quartons [ 1692-78 ] Sistema de Berga per a oli: carga de 12 quarters de 8 vuites, amb una carga de [ 1692-79 ] A Vallbona d'Anoia i Masquefa, 1 carga d'oli tenia 18 quartans [ 1692-67 ] A Camprodon i una gran part de la seva vegueria, s'usava la carga de 2 bótes de 4 mallals de 18 olletes. La carga de Ripoll fa [ 1692-75 ] A Vinçà i part del Conflent, [ 1692-78 ] A Perpinyà, [ 1692-78 ] A Olot i la seva rodalia, la carga d'oli (de ) tenia 2 bótes de 4 mallals de 30 partidors [ 1692-75 ] A les comarques tarragonines la carga d'oli era de 6 cinquenes o 30 quartans o 480 quartes, és a dir, [ 1692-136 ] Al País Valencià, la carga d'oli era igual a 12 càntirs o roves de 30 lliures, és a dir, [ 1692-136 ] .
“Dos gerras grans per posar oli de carrega y mitja [...] “ (inv. Sant Just Desvern, 1773) [ 3005-269 ].
| 4 carga o càrrega Unitat de mesura de capacitat per a aiguardent, pròpia de Mallorca, igual a 4 quartins o 256 lliures, és a dir, [ 1692-136 ].
| 5 carga Se’n deia de la quantitat de terra que cabia en dos terrers , és a dir, la que era portada en un viatge per un sol animal (Castellciutat [ 6-61-10 ]).
| mitja carga Unitat de mesura per a oli, usada a Barcelona el segle XIII, equivalent a 15 quartans, és a dir, a [ 1768-835 ]
| carga prima A Ripoll, la carga prima per mesurar oli ( ) feia 2 bótes de 5 canadells de 16 quarters [ 1692-75 ] A Ripoll, la carga prima per a vi tenia 2 bótes ripolleses [ 1692-135 ].
cargol
cargol m . Màquina de fer tires. Aparell mecànic compost d'un dipòsit i un encuny del qual surten tires d'argila [ 2297-284 ].
cargolet
cargolet m .
| 1 cargolet Tupí de terrissa que mai no té més de d'alçada (Castellfollit de Riubregós, on també en diuen cargolí [ 1681-146 ]).
| 2 cargolet Motiu decoratiu format per semiespirals, a vegades entrellaçades, característic de la pisa d’Onda [ 1729-121 ].
cargolí
cargolí m . V. c aragolí .
cariol
cariol m . Gresol del llumener (Sarroca de Bellera [ 810-II-1036 ]).
carlí
carlí adj . Porró o càntir que raja prim, que dóna molt poc líquid (l’Empordà [ 810-II-1038 ], Olot [ 810-II-1038 ], Pallars [ 810-II-1038 ], Puigcerdà [ 810-II-1038 ]).
Carme
Carme f . Busque-ho a Mare de Déu del Carme , a l’entrada Mare .
carner
carner m . Gerra per tenir carn salada [ 810-II-1043 ] [ 824 ].
“Dos carners cuberts de filampua” (inv. Vic, 1774) [ 810-II-1043 ] [ 824-II-108 ].
carola
carola f . Part superior de la xemeneia en els forns de coure rajoles, teules, etc. [ 810-II-1046 ] [ 824 ].
caropico
caropico m . Gerropico mal llegit? [ 0 ].
“ caropicos [?]” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
carotera
carotera f . V. tb. caroteta Prod. a: Alfara d’Algimia, on també en diuen cap de carotes [ 1061-24 ,32 ].
caroteta
caroteta f . V. tb. carotera Atuell de terrissa per a almidonar les gorres dels nens (Agost [ 1579-1 ]).
carquinyoli
carquinyoli m . (Termcat [ 1593-29 ]) (Granollers [ 2257-58 ]) De 28 o 29 cm de llargària i 4 x 4 o 5 x 5 cm de secció. Serveix per salvar obstacles puntuals (pilars, canonades, xemeneies, etc.) que no permeten construir una paret de 14 cm en tot el seu gruix sencer (Catalunya [ 6-73,74-12 ]) Mena de maó massís, de mesures de 5 x 5 x 28 cm [ 1030-6.16 ] [publicitat Ceràmica Pierola, 2003] De mesures 4 x 4 x 29 [ 1228-24 ].
"23'85 metres lineals de mitjes canyes i bordons ( carquinyolis ) [...] " ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-113 ].
carrafa
carrafa f . V. tb. botilla Mena de gerreta aplanada d’un costat, que serveix per dur aigua fresca els treballadors del camp (Alaró [ 810-II-1050 ], Orient [ 810-II-1050 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-27 ]; Valldemossa [ 810-II-1050 ]).
carrasca
carrasca f . Motiu decoratiu de la pisa de Manises i de Paterna [ 2253-24 ] Per extensió, nom de l'obra de pisa decorada amb aquest motiu [ 0 ] .
" [...] e la carrasqua en fornada en lo bo dels forns" (València, segle XV) [ 2253-24 ].
| de carrasca adj . Equival a fulla de carrasca [ 0 ].
“ [...] et duodecim alfabeguers operis terre de compte de carrasqua [...] ” (debitori Paterna, 1440) [ 687-131 ].
"9 ensiameres grans fulla de carrasqua " (inv. València, 1489) [ 2253-24 ] .
càrrec
càrrec m. Càrrega [ 2000-323 ].
“ítem un bugader de terra de dos càrrecs .” (inv. Manresa, 1510) [ 3023-288 ].
carregà
carregà f . Varietat dialectal per carregada (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).
càrrega
càrrega f . V. tb. carga , càrrec .
| 1 càrrega Quantitat d'obra que cap en el forn, fornada [ 811-II-143 ] Carga [ 1692-138 ] .
" [...] obra bona y rebedora, arraó la cárrega ordinaria de cinch lliures" (Manises, 1674) [ 1738-303 ].
| 2 càrrega Unitat de mesura de capacitat [ 0 ].
carregada
carregada f . Cadascun dels temps en què es modelaven les peces grosses. Cada temps constava de quatre marrells (Castelló de Rugat [ 2261-96 ]).
carregador
carregador carregadora m . i f . o carregador ( carregadora ) de forn Q ui omple el forn i cuida de la cocció a les rajoleries o gerreries (Onda [ 824 ]) Qui s'encarrega d'omplir el forn a les terrisseries (l'Alcora [ 1653-67 ]) .
carregar
carregar v . Omplir el forn a les rajoleries (Lloret de Mar [ 1462-11 ]).
| carregar el forn Posar la llenya al fogar del forn dels terrissers (Orba [ 2192-37 ]).
carrejar
carrejar v . Portar l'obra de l'obrador al forn (Traiguera [ 1844 ]).
carrell
carrell m . Pila de plats o escudelles dins del forn [ 353-36 ] [ 938-378,405 ] [ 1048-36 ] En enfornar, columna vertical de peces [ 2264-61 ] sustentada sobre un rodell [ 2841-18 ] Cada carrell es constituïa per un nombre determinat de peces, variable segons les dimensions d’aquestes [ 353-36 ] (Manises [ 353-36 ] [ 938-378,405 ], Paterna [ 1048-36 ] [ 2841-18 ] ).
| fer carrells V. acarrellar .
carressana
carressana f . Unitat de mesura de capacitat per a líquids equivalent a la cabuda de la bóta del mateix nom. A Montblanc, era de 4 cargues i 4 quarters. A l'Espluga de Francolí, conté 4 cargues d'aiguardent [ 1692-138 ].
carret
carret m .
| 1 carret Eina en forma de curró, que s’utilitzava per fer diverses decoracions incises, principalment als testos (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).
| 2 carret Eina de terra cuita, de forma bicònica, usada per separar les peces en enfornar-les (Miravet [ 1729-72 ]).
carretell
carretell m . V. tb. carretella Unitat de mesura de capacitat per a vi o aigua, variable segons la forma del tonell petit del mateix nom [ 1692-139 ] .
carretella
carretella f .
| 1 carretella Unitat de mesura de capacitat per a líquids. El segle XVI hi ha carretelles de 9 quartans o d'1 carga [ 1692-139 ].
| 2 carretella i la forma carratella Atuell de terrissa d'una carretella de capacitat [ 0 ].
"dos carratelles de terra de vuit cortés, vells" (inv. Campos, Mallorca, 1574) [ 1522-41 ].
carretellet
carretellet m . Unitat de mesura de capacitat equivalent al carretell petit (Girona [ 1692-139 ], Penedès [ 1692-139 ]).
carretó
carretó m .
| 1 carretó Carro de fusta amb dues rodes, amb els costats alts, usat per acostar el fang de la bassa a l'era on es fan les peces (Regencós [ 1566-85 ]).
| 2 carretó Rodet troncocònic de pedra, muntat a un bastiment que s’enganxa darrere d’una bèstia i que servia per batre terra d’oller (Mallorca [ 810-II-1063 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-27 ] [ 810-II-1063 ]).
| carretó de caixa A les rajoleries, carretó per transportar la terra des del terral fins a la bassa (Granollers [ 2257-86 ]).
| carretó de pala A les rajoleries, carretó en forma de plataforma, per portar l'obra crua des de l'era fins a l'interior de la bòbila o fins a la porta del forn (Granollers [ 2257-86 ]).
carril
carril m . Suport per coure rajoles planes envernissades . És una peça prismàtica de base quadrada o rectangular . Es disposaven de dos en dos i damunt es col·locaven unes tires d'argila, de forma cilíndrica, que, al seu torn, suportaven la rajola ( d'Empordà [ 2297-284 ]).
"2 h. per tires de carrils [...] " ( , , 1911) [ 1783-44 ].
"Aném fent el forn gros i carrils i rejoles pera la primera cuita." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-139 ].
" [...] el forn tenia d'anar be sense el maleit enfornat de carrils ." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-161 ].
" [...] mes de la maitat dels disverats que em fet densá què fem foc al forn, ne tenen tota la culpa els carrils [...] fornades de ben perfectes nomes i hagut las que no eran enfornades ab carrils [...] " ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-263 ].
carrilet
carrilet m . Utensili de terrissa de forma semblant a la d'un rodet de fil, amb una de les bases expandida en forma de plateret. És una peça auxiliar emprada per enfornar llibrells als forns dels terrissers. Els carrilets es col·loquen en columnes i els llibrells es recolzen, capgirats, sobre la base ampla de cada carrilet (l'Alcora [ 1653-96 ]).
carro
carro m .
| carro de tallar Mecanisme independent, dotat d'un sistema de cables d'acer, que permet retallar les teules i d'altres peces, i ajustar-les a la mida correcta, en sortir aquestes de la màquina extrusora (Regencós [ 1566-25 ,85 ]).
carrutxa
carrutxa f . Carretó de fusta amb una sola roda. S’utilitzava com a eina de transport de tipus general. No obstant, estava especialment dissenyada per transportar pastes, de manera que en posar-se en moviment, la superfície quedava ben anivell ada sense que se’n vesses gens (l’Horta de València [ 353-36 ], Manises [ 353-36 ]).
cartabó
cartabó m .
| 1 cartabó Rajoleta de puntes [ 1887-63 ] Rajola triangular [ 415-II-300 ] Taulell triangular [ 353-36 ] Rajola en forma de triangle rectangle isosceles, derivada de partir en diagonal una rajola quadrada [ 1701-27 ] (Manises [ 353-36 ] [ 938-378 ]) De 15 x 15 cm ( ) [ 187 ]. Prod. a: , 1937 [ 187 ]; Manises [ 353-36 ].
“ [...] et cent cartabons , comptant dos per una rajoleta, ab les armes solament de arago” (Joan Murci, escudeller de Manises, 1445) [ 415-II-300 ] [ 1318-648 ].
| 2 cartabó Rajola de cartabó [ 0 ].
cartarella
cartarella f . V. tb. quartí Error de transcripció per cantarella ? [ 0 ] .
"dotze cartarelles los sis plenes de vin blanch e sis de vin vermell los quals dotze cartarelles o cortins foren fets nous ab arcolls argentats" (inv. Ciutat de Mallorca, 1472) [ 1781-67 ].
cartel·la
cartel·la f . Modilló [ 0 ].
" [...] les carteles sota balco.", " [...] les carteles sota tribuna." ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-92,93 ] [ 2340-44 ] .
cartxata
cartxata f . [ 353-36 ] V. carxata .
carxata
carxata f . i la forma cartxata La part de les parets del forn, compresa entre la camisa del forn i l’exterior [ 415-I-18 ] [ 810-II-1078 ] [ 938-378 ] La seva missió era reforçar les parets del forn i també per incrementar-ne l’aïllament tèrmic [ 353-36 ] Solen ser de pedra i morter [ 353-36 ] [ 938-378 ] Estructura dels murs del forn [ 2264-64 ] (Manises [ 353-36 ] [ 938-378 ], Paterna [ 932-29,30, pàssim ]).
casa
casa f . V. cassa .
casa
casa f .
| casa de beies o d’abeies Se’n van fer de terrissa a Mallorca, on tb. en deien buc [ 2899-138 ].
cascall
cascall m .
| dels cascalls Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises, de les darreres dècades del segle XVIII [ 1734-6 ].
cascarrat
cascarrat m . Defecte consistent en un crebament de les peces de ceràmica (Manises [ 353-37 ]).
cascull
cascull m . Els forns oberts per la part superior, és a dir, sense volta, una vegada enfornats, es tancaven mitjançant tres capes successives de diferents materials. La primera capa, el caramull , estava formada per peces diverses que omplien, sense ordre, tota l’amplada del forn. Després venia el cascull gordo , que es formava amb trossos grans de peces de rebuig, trencades o imperfectes. Per últim, una tercera capa de cascull petit , que cobria l’anterior. Aquestes capes feien el paper de volta del forn. El tancaven i, al mateix temps, en permetien la ventil·lació (Albelda [ 1342-100 ]).
caser
caser m . [ 938-379 ] V. casser .
casera
casera f . V. caera (Mallorca [ 1059-214 ]).
caseta
caseta f .
“ casetes ” [Ainaud diu: capsetes ?] (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades ) [ 47-101 ].
cassa
cassa f . i la forma casa . V. tb. cassó .
| 1 cassa Vas de ceràmica proveït d’un mànec llarc [ 0 ] A Barcelona, l’últim terç s. XV, una cassa mitjana de pisa tenia un preu de 12 diners i una de gran, 24 diners [ 2360-71 ] .
"una cassa de bugada de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-41 ].
“ [...] bacins, casses , morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].
“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas , pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 2274-259 ].
"Cinch centes cases mijanes, a cinch sols el cent, vint y cinch sols / Doscentes cinquanta cases grans, vint y cinch sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].
| 2 cassa Eina per extreure l’aigua sobrant de la bassa una vegada s’ha assolat l’argila (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-2 ]).
| 3 cassa Eina que serveix per tirar el fang del bassó a la bassa a través del porgador , per treure’n les impureses ( d’Urgell [ 6-67-30 ]).
cassalot
cassalot m . Error per cassolot ? [ 0 ] Prod. a: Sabadell [ 1027-353 ].
casser
casser m . En la indústria de la ceràmica, pila de fang amb diferències de densitat o de naturalesa, per la qual cosa era pastat amb els peus a fi de donar-li uniformitat [ 353-37 ] [ 810-III-25 ] [ 938-379 ] D’aquesta operació se’n diu “fer el casser ” [ 938-379 ] (Manises [ 353-37 ] [ 810-III-25 ] [ 938-379 ]).
casserola
casserola f . i la forma quacerola (Mallorca [ 1513-154 ]) Cassola [ 70-113 ] Al Pirineu i al País Valencià s’usa casserola per a cassola , tot i que l’estandard casserola es refereix a un atuell exclusivament de metall [ 0 ] .
"Tres quaceroles e una cullera de terra per a çera." (inv. de mercader, Reus, 1498) [ 1428-126 ].
“ [...] tenir ben netes les olles, greixoneres, casseroles i demés ormetjos de cuina, sien de terra o de ferro, o de llauna, o d’aram i llautó [...] casserola [...] ” (receptari de cuina mallorquina, 2a meitat s. XIX) [ 178-23 , 24,41,42, pàssim ].
casseroleta
casseroleta f . Dim. de casserola [ 178-33 ].
casset
casset m . Llossa de metall o de ceràmica per treure el brou de l’olla (Altea [ 402-243 ]).
casseta
casseta f .
“Hollers, y Gerrers [...] Una casseta , 5 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
cassetó
cassetó m . Peça de ceràmica o de formigó, generalment en forma de paral·lelepipede amb l'interior molt buidat. Comunment, d'amplària igual a un terç de la llargada. S'utilitza per omplir, de la manera més lleugera possible, els espais inactius d'un sostre reticulat [ 1030-6.16 ] (Catalunya [ 6-73,74-14 ]) .
cassiterita
cassiterita f . Element opacificador de la pisa, format per cristalls d'òxid d'estany [ 1694 ].
cassó
cassó m . Derivat dim. de cassa .
| 1 cassó Escudella semiesfèrica amb peu [ 0 ] Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà] ) .
| 2 cassó Recipient a manera de tupí amb un bec com de p orró, que serveix per beure-hi (Griera i Gaja, Antoni : Tresor de , de les Tradicions i de popular de Catalunya , Barcelona , 1935-1947 [ 810-III-27 ]; Sort [ 810-III-27 ]).
| 3 cassó Eina que a les rajoleries servia per treure l’aigua sobrant, una vegada assolat el fang a la bassa (Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ]).
cassol
cassol m .
"Item II olles II cassolls e un librell tot de terra" (inv. Malgrat de Mar, 1438) [ Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar , fons notarial de Malgrat de Mar, llibre 613, 1438.01.15].
“Ítem, un cassol de terra, petit [...] per dos sous... II s.” (encant Lleida, 1552) [ 2901-1757 ].
| 1 cassol Mena de cassola (Tortosa [ 402-244 ]) Olla, cassola petita [ 824 ] (Maella d’Aragó [ 824 ]).
| 2 cassol Tupí (Benavarri [ 42-64 ]) Prod. a: Benavarri [ 42-64 ].
| 3 cassol V. tb. cassola Cossiol de sabater per tenir la sola en remull [ 810-III-27 ] (el Pont de Suert [ 810-III-27 ]).
| 4 cassol Recipient petit que serveix per treure aigua de les tenalles (Aitona [ 402-244 ]).
cassola
cassola f . i les varietats formals: caçola , casola , cassolla , chaçola , quaçola V. tb. pugentella .
| 1 cassola V. tb. casserola , cassol , cassoleta , couella , currotacu o currutacu , gitana , grasola , greixonera , hortera o ortera , perol , pitxerell , pixotera , rossadora , rossejadora , sop , tià , trià , xino , xop [ 70-113 ] [ 112-89,98,99, pà ssim ] [ 114-43,84 ] (Barcelona, receptari c. 1830 [ 116- pà ssim ]) [ 128- p à ssim ] [ 129- pà ssim ] [ 135-113,118, pà ssim ] [ 167- pà ssim ] [ 168- pà ssim ] [ 169- pà ssim ] [ 2757 ] Eina de cuina, feta de terrissa, més ampla que fonda, que serveix per guisar [ 811-II-20 ] Recipient de terra o de metall, de boca rodona molt ampla, i de poca fondària, que serveix per coure-hi diversos guisats [ 810-III-27 ] (Arenys de Mar [ 0 ] , [ 6-23-31 ], Breda [ 42-59 ] [ 351 ], dialecte català occidental i oriental [ 810-III-27 ]; Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Manises [ 938-379 ], País Valencià [ 810-III-27 ]; Peralta de , on diuen cazola [ 1038-60 ]; Pirineu Oriental [ 810-III-27 ], Quart d’Onyar [ 0 ] , del Camp [ 0 ] ; Terra Alta, a excepció d’una part de Nonasp [ 1775-I-485 ]; d’Uixó (obrador Josep Tur [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà] [ 42-65 ] ) ; Tamarit de Llitera [ 193 ]; Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) Amb les nanses horitzontals ( [ 6-23-31 ]) Per torrar pa rallat [ 113-45 ] Per sofregir [ 113-49 ] [ 128 ] Per fer crosta, al forn [ 113-59 ] Per rostir [ 128- pà ssim ].
Prod. a: Alaq uàs [ 938-379 ] [ 1738-279 ] , Alzira (Ribera Alta) [ 1729-141 ], Arenys de Mar [ 0 ], Barcelona [ 6-69,70-15 ] [ 42-61 ] [ 47-100 ] [ 2398 ] , la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 6-23-31 ] [ 351 ], Blanes [ 24 ], Breda [ 4-152 ] [ 42-59 ] [ 86 ] [ 351 ] [ 2410-184 ] , Calella de Mar [ 100-I-49 ], Cardedeu [ 8-94 ] [ 12-56 ] [ 1995 ] [ 2410-184 ] [ 2438-618 ] ; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-31 ]; Esparreguera [ 1022-238 ], Gerri de [ 4-152 ] [ 98-219,659 ] [expo. Museu Etnogràfic, 2003] , Granollers [ 52-57 ], Llinars del Vallès [ 100-II-52 ], Mora d’Ebre [ 64-46 ], Orbeta [ 265-143,144,145,146 ] [ 729-125 ] , Paterna [ 2012-227 ] ; Piera, on en feien de 2 mides [ 6-12-11 ]; el Pont de Suert [ 4-138 ,152 ] [ 98-219,659 ] [ 2977-30,32 ] , semblants a les de Naval, però més ventrudes i amb la base més estreta [ 6-13-9 ]; Quart d’Onyar (obra roja) [ 6-25-36 ] [ 8-86 ] [ 33-187 ] [ 88 ] [ 2423 ] (obra negra) [ 161-98 ] , Rialb de Noguera [ 4-139,152 ] [ 98-219,659 ] [ 2064-139 ] , Rubí [ 11-214 ], Sabadell [ 0 ], Salàs de Pallars [ 4- 139, 152 ] [ 7 ] [ 13-42 ] [ 42-59 ] [ 1728-18 ] , Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ,152 ] [ 6-30-x ], del Camp [ 4-147 ] [ 23 ] [ 31 ] [ 48-I-162 ] [ 2432-9 ] , Traiguera [ 2368-194,198,199 ] ; d’Uixó [ 8-116 ] [ 42-65 ] [ 1729-124 ] [ 1804-54 ] , amb el fons en forma de casquet i dues nanses [ 0 ].
Denominacions segons la mida:
a ) Barcelona: tripera Cassola molt gran [ 811-II-20 ].
cinquena [ 99-276 ] [ 111-64 ].
de peça Cassola gran [ 811-II-20 ].
de dos [ 47-100 ].
sisena o de sisè [ 99-276 ] [ 111-64 ].
b ) Breda: de tres peces [ 86 ].
de dues peces [ 86 ].
de peça i mitja [ 86 ].
de peça [ 86 ].
de vuit [ 86 ].
de mitja [ 86 ].
de cinc dos [ 86 ].
c ) Manises: de parell d’ous [ 938-379 ].
d’un ou [ 938-379 ].
de mitja lliura [ 938-379 ].
de lliura [ 938-379 ].
de dues lliures [ 938-379 ].
d ) del Camp: gran [ 31 ].
extra [ 31 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] .
mitjana [ 31 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] , la segona en ordre de capacitat, alçada: , Ø [ 23 ].
entravessada [ 31 ].
mitjaneta [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ] . [ 2432-9 ]
de rector [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] .
de pam [ 1838 ] [ 2432-9 ] , la penúltima en capacitat mínima [ 23 ] [ 31 ].
cassoló [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ] [ 2432-9 ] .
e ) Quart d’Onyar: de peça o d’una peça , en fei en a ca l’Amadeu (Pere Mateu [ 0 ] ) .
f ) Sant Julià de Vilatorta: de fàbrica , la de 12 cm de diàmetre [ 6-30-x ].
de quarto , la de de diàmetre [ 6-30-x ].
“A Rasquera fan cabassos,
a Ginestar cabassoles,
a Miravet fan graneres
i a Mora plats i cassoles .” (corranda popular) [ 64-46 ].
“Item III cassolas terre extimatas ad III dr.” (inv. Llucmajor, 1323) [ 1294-162 ].
“ [...] IIII caçoles de terra.” (inv. Morvedre, 1348) [ 1169-34 ].
“Uns pauchs de ciurons ab una caçola de terra [...] ” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-206 ].
“ [...] havien menjat arbolam e pex en cassola [...] ” (Barcelona, 1374) [ 1349-50 ].
“Frit e en caçola o en greylles” (Eiximenis, Francesc: Terç del Crestià , 1379-1386) [ 810-III-27 ].
"It. costaren [...] dues casoles grans a raho de vuit ds. la pesse [...] " (llibre de comptes d'una nau mallorquina, 1385) [ 2213-299 ].
“Item aliquas ollas terre et cassolas terre.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-32 ].
“Una cassola de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].
“I a caçola de terra.” (inv. Lleida, 1391) [ 2901-516 ].
“item XX cassoles de terre” (inv. Barcelona, 1392) [ 1169-48 ].
“pagell en caçola ” (Lleida, 1395) [ 402-244 ] [ 824 ].
“Ítem, Iª caçola de terra.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-692 ].
“Item una caçola de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-166 ].
“Una casola envernisade” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-185 ].
“Item una cassola e una cobertora de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].
“Ítem, II caçoles . Iª d’aram, altra de terra.” (inv. Lleida, 1401) [ 2901-752 ].
“Una caçola de terra” (Roca Hosp. 85; doc. a. 1405) [ 810-III-27 ].
“ caçola de terra a obs del convent” (Vic, Santa Clara, 1420) [ 824 ].
“In coquina [...] I caçola de terra.” (inv. d’Urgell, 1420) [ 972-478 ].
“Una ola e una cassola e dos topins, tot de terra” (Roca Hosp. 106; doc. a. 1429) [ 810-III-27 ].
“Item una chaçola de terra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-178 ].
“ [...] una cassola d’aram petita.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].
“Item pesa la cassola IIII lliures II onzes [...] ” (doc. a. 1441) [ 166-188 ].
“Item una casola o panada de terra [...] Item dues casolas una gran e una patita da terra.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].
“Ítem, dues caçoles de terra.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-920 ].
“Item, una cassola de terra, VIII d.” (Bagà ?, 1461) [ 186-II-271 ].
"Item una salcera, una olla, nou scudelles, duas cassoles ab cubertores cascuna tot de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].
“Item Iª casçola e una losça, VII d [...] ” (encant Baronia de Pinós, 1462) [ 186-II-368 ].
En la cuina: “duas olles cuscussoneres e duas cassoles de terra e una graxera” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].
“En la cuyna [...] III olles e III cassoles de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-53 ].
“Item quatre cassolles de terra.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-198 ].
“Item una cassola de terra trancada.” (inv. Ciutadella, 1473) [ 825-178 ].
“Item, una casola ja foradada [...]” (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-265 ].
“Per 2 cassoles , 8 drs. / 2 cassoles de terra comprades a Barcelona, 10 drs.” (Bagà, 1480-1484) [ 186-II-271 ].
“II cassoles de terra, X drs.” (Bagà, 1481) [ 186-II-282 ].
" caçola " (País Valencià, 1489) [ 1516-106, 107 ].
" [...] ab una sistella ab duas anses qui serveix per scalfar lo lit ab una cassola de terra dins aquella" (inv. Ciutat de Mallorca, 1495) [ 1522-42 ].
“ [...] e sia mes a coure en una caçola [...] e metho en una caçola [...] pren figues bordes que sien verdes e met les en una casola [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-335,336,417, pàssim ].
"Item dues graxoneras, una panedera ab se cubertora, dues casoles e una olla tot de terra" (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-268 ].
“Item hun saler e una cassola de terra.” (inv. Ariany, Mallorca, 1515) [ 1320-26 ].
“De albergínies en cassola [...] en ésser cuites, traules de la olla o cassola e capola-les ben en un tallador [...] e apres vaja al forn la cassola [...] ” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-55 ].
“Ítem, vuyt scudelles, cinch plats y dues enciameres. V olles de terra y dues caçoles de terra y tres topinets.” (inv. Lleida, 1523) [ 2901-1620 ].
" [...] y una cassola de quatre diners" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ].
"Dos topins y huna cassola de terra." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-108 ].
"Olles i cassoles de 2" (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547; no era obra pròpia) [ 2079-87 ].
" Cassoles sisenes / cassoles sinquenes" (inv. de Pau C ristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].
“En lo rebostet / Item, una gerra per a tenir oli. Un treador. Un ambut, olles, cassoles y altres coses de terra.” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].
“Ítem per aynes, so és, casoles y topins , sis sous.” (llibre de comptes de l’ermita de de Déu de Puigcerver, Alforja, 1584) [ 1617-118 ].
"Item setse ollas de entre grans y petites de bonas y dolentas y tres cassolas y sinch plats de bons." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-207 ].
"A la cuyna [...] dos dotsenes entre olles y cassoles " (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-41 ].
“Ítem dotze casoles y perols de terra de Trayguera.” (inv. Vinaroç, 1615) [ 2368-73 ].
" Cassoles envernissades dites sisens / Cassoles envernissades de 3 sous la dotzena / Cassoles comunes de 18 diners la dotzena" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; obra que tenia per vendre, de Pere Senprou, oller de Barcelona) [ 2079-89 ].
"Item una cassola de fondrer aygua cuÿt usada." (inv. d'un fuster, Mataró, 1622) [ 1812-219 ].
“ [...] tres cassoles de terra [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-98 ].
" Cassoles de sisè gran / Cassoles de sisè petit" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...]
Vna casola gran: 1 sou 6 diners.
Vna casola mitjana: 10 diners.
Vna casola xica: 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una cassola sinquena, 2 sous 4 diners.
Una cassola de sise gran, 1 sou 6 diners.
Una cassola dita cassoleta, 6 diners.
Una cassoleta comuna, 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-276 ] [ 111-64 ].
“Ittem una cassola [...] una casola gran de terra [...] dos casoles grans enuernisades.” (inv. Vistabella del Maestrat, 1673) [ 1328-404 ].
“ cassoletes dites de parell d’ous, cassoletes d’un ou, cassola de mitja lliura, cassola de lliura y cassola de dos lliures.” (Manises, 1685) [ 938-379 ].
“ Cassola , ahyna de cuyna, pera fer courer les viandes . Hæc Gabata, æ. Cassola per a aprofitar lo such que cau de la carn del ast . Assaria cucuma, (æ.) Assaria trua, (æ.) Assaria scutra, (æ.) Assarij adipis excipula cucuma. Petita cassola per lo mateix efecte . Assaria cucumella, (æ.) Cassola de terra pera fer courer la vianda . Fictilis pelvis (is.) Figlina scutra [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-145 ].
“ [...] 9 cassoles , 6 mitjanes, 2 petites i 1 gran [...] ” (inv. Vallbona de les Monges, 1699) [ 123-40 ].
“ [...] cassola de terra [...] cassola [...] ” (receptari de cuina d'Escala-Dei, segle XVII) [ 174- 27, 37 ,pàssim ].
“Las cassolas fins a la grandor de un cortó dos fassan pessa; en passar de cortó, fins a la grandor de tres cortons, fassan pessa; en passar de tres cortons fassan pessa y mitja.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].
" Cassolas xicas y grans, 5 sous la dotzena" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
“ [...] a la cuyna [...] Alguns plats, ollas, fogons, cassolas tot de terra.” (inv. castell de Montesquiu, 1733) [ 776-193 ].
“Per una cassola , I ll. 16 drs.” (Santuari del Paller, Bagà, 1751-1796) [ 186-II-273 ].
“ cassola de boque ample” apareix 29 vegades al manuscrit G (Mallorca, receptari s. XVIII) [ 177-14,17 ].
“ [...] es greixoneres o cassoles que se diuen mitges taronges [...] una cassola amb la boca ampla [...] una cassola o greixonera [...] ” (Menorca, receptari s. XVIII) [ 178- 43, 71 ,79 ].
“ casola ” (Menorca, s. XVIII) [ 179-53 ].
“ cassola . s. f. Cazuela . Gabata, scutella.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“Ítem, vuit cassoles i dos giradores de barro” (inv. de la casa del Vilar, Blanes, 1814) [ 3003-149 ].
“Se han cuit 26 casoles de galls [...] fornades de galls [...] [ pà ssim ]” (Barcelona, 1836-1844) [ 171 ]. Pels voltants de Nadal i Reis, s’aprofitava l’escalfor dels forns de pa per còurer galls, inclòs se’n feien fornades exclusives [ 0 ].
“ cassola . f. Eyna de terrissa mès ampla que fonda; serveix pera guisar y altres usos.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-334 ].
| 2 cassola De forma acampanada, amb una, dues o tres nanses (Benavarri [ 0 ]) Prod. a: Benavarri [ 0 ] .
| 3 cassola Greixonera fonda amb un mànec lateral (Mallorca [ 1059-179 ], Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-27 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
"En la cuyna [...] Item diferents plats y escudellas obra de Incha y varias ollas y casolas entre grans y petitas, usadas." (inv. Binissalem, Mallorca, 1744) [ 1726-241 ].
| 4 cassola V. tb. cassola comuna , sopera Nom que rebia a Salàs la sopera sense cobertora i sense decorar que s'usava en dies feiners [ 1650-250 ] Prod. a: Salàs [ 1650-250 ].
| 5 cassola V. tb. cassol , cossiol Cossiol de sabater per posar les soles en remull (Senterada [ 810-III-27 ]).
| 6 cassola Receptacle que conté l’oli i el ble de la llàntia (Griera, Antoni : Tresor de , de les Tradicions i de popular de Catalunya ) [ 810-III-27 ] (Santa Eulàlia de Puig-oriol [ 810-III-27 ]).
| 7 cassola Plat per posar a sota dels testos ( [ 8-107 ]) Prod. a: [ 8-107 ].
| cassola d’alambí V. tb. alambí Un dels dos cossos d’un alambí [ 810-III-27 ] Atuell de base bombada, apta per al foc, i cos cònic, amb nanses o sense. És la part de l'alambí on s'escalfa i evapora el líquid a destil·lar [ 1650-261 ] .
“ cassoles d’alambí ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
“Un alambich, la cuberta de plom e la cassola de aram” (Alós, Ramon d’: Inventaris de Castells Catalans , Barcelona, 1910; doc. a. 1523) [ 810-III-27 ].
| cassola per a angules Prod. a: Barcelona (obrador Martínez), per encàrrec del restaurant El Cantábrico [ 6-71-13 ].
| cassola de l’arròs en banderetes Prod. a: Alaquàs [ 1729-140 ].
| cassola de l’arròs amb fesols i naps Prod. a: Alaquàs [ 1729-140 ].
| cassola per a l’arròs al forn Prod. a: Alzira (Ribera Alta) [ 1729-141 ].
| cassola per a l’arròs rossejat Prod. a: Alzira (Ribera Alta) [ 1729-141 ].
| cassola per tenir colors
"Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] dues cassoles per tenir colors " (inv. Josep Boet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-43 ].
| 1 cassola de comú o comuna
"17 dotzenes i mitja olles i cassoles de comú : 12 s 7 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
" Cassoles comunes de 18 diners la dotzena" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; obra que tenia per vendre, de Pere Senprou, oller de Barcelona) [ 2079-89 ].
| 2 cassola comuna V. tb. sopera Nom que rebia a Rialb la sopera sense cobertora i sense decorar que s'usava en dies feiners [ 1650-250 ] Prod. a: Rialb [ 4-152 ] [ 1650-250 ].
| cassola per al cremat V. tb. cremador Neologisme per denominar el conjunt format per una cassola, varies tasses i un culleró, que s'utilitza per fer cremat i servir-lo [ 0 ].
| cassola amb cua Amb un mànec i boca invasada (Tuïr [ 6-20-21 ]) Prod. a: Tuïr [ 6-20-21 ].
| cassola envernissada Prod. a: Breda, on també en diuen xino , de pujada vertical recta, boca sense cap reforç, amb la vora plana, ben delimitada i inclinada cap endins (segons Josep Samon) [ 351 ].
Denominacions segons la mida:
A Breda: de dues peces (segons Josep Samon) [ 351 ].
de peça i mitja (segons Josep Samon) [ 351 ].
de peça (segons Josep Samon) [ 351 ].
de vuit (segons Josep Samon) [ 351 ].
de mitja (segons Josep Samon) [ 351 ].
de cinc dos (segons Josep Samon) [ 351 ].
de bilena (segons Josep Samon) [ 351 ].
" Cassoles envernissades dites sisens / Cassoles envernissades de 3 sous la dotzena" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; obra que tenia per vendre, de Pere Senprou, oller de Barcelona) [ 2079-89 ].
| cassola per a fàbriques Eren per a tints. S'hi posava el raspall en tallers d'estampats (Barcelona [ 6-72-37 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez, on en feien una mida única [ 6-72-37 ].
| cassola fina Com la cassola corrent però totalment envernissada (Breda [ 11-209 ] [ 45 ]) Prod. a: Breda [ 11-209 ] [ 45 ].
| cassola de fogó Per guisar al fogó, no a la llar (Ramon Violant i Simorra: Diari de camp ) (Salàs [ 1728-28 ]) Prod. a: Salàs, a imitació de les de Breda (Ramon Violant i Simorra: Diari de camp ) [ 1728-28 ].
| cassola fonda V. tb. fonda [ 167- pà ssim ] Amb 4 nanses verticals, parets cilíndriques baixes, base bombada, boca amb una mica de revora, envernissada a l’interior i boca ( [ 102 ]) Nanses verticals, parets més altes que la cassola plana i base força bombada (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-15 ]) Per guisar tot tipus d’aliments a la flama, entre ells, les diferents varietats d’arròs caldós (Orbeta [ 265-72 ]) Per guisar en general (Potries [ 1152-19 ]) Per bullir pomes amb sucre i caramel ( [ 102 ]).
Prod. a: Alaquàs [ 8-124 ]; Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-15 ]; (obra vermella) [ 4-140 ] [ 102 ]; Breda [ 4-141 ,152 ] [ 86 ] [ 136-41 ], parets verticals i altes, rectes per dins, amb reforç arrodonit només a la part externa de la boca [ 351 ]; Cardedeu [ 2438-618 ]; Orbeta [ 2192-35 ] [ 2264-278 ] , de forma aplanada, amb les parets que tenen la convexitat màxima cap a la part superior, sense nanses o bé amb dues [ 265-72 ]; Potries ( ), de forma semiglobular amb base plana o convexa, amb nanses o sense, amb tapadora [ 1152- 1,11,18, 19 ] [ 1698 ] ; Quart d’Onyar (obra vermella) [ 136-45 ] [ 351 ] [ 2011 -95 ] [ 2423 ] ; d’Uixó [ 8-116 ].
Denominacions segons la mida:
a ) Barcelona, obrador Martínez:
de dues peces Amb 4 nanses [ 6-69,70-15 ].
de peça i mitja Amb 4 nanses [ 6-69,70-15 ].
de peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de tres dues peces Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de dues una peça o de mitja peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de cinc dues peces Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de tres una peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de quatre una peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de sis una peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de nou una peça Sense nanses [ 6-69,70-15 ].
b ) Breda: de dues peces (segons Josep Samon) [ 351 ] Amb 4 nanses [ 136-41 ].
de peça i mitja (segons Josep Samon) [ 351 ] Amb 4 nanses [ 136-41 ].
de peça (segons Josep Samon) [ 351 ] Amb 4 nanses [ 136-41 ].
de vuit (segons Josep Samon) [ 351 ] De tres dues peces [ 136-41 ].
de mitja [ 136-41 ] (segons Josep Samon) [ 351 ].
de cinc dos [ 136-41 ] (segons Josep Samon) [ 351 ].
de bilena (segons Josep Samon) [ 351 ] De tres una peça [ 136-41 ].
de quatre [ 136-41 ] (segons Josep Samon) [ 351 ].
de sis [ 136-41 ] (segons Josep Samon) [ 351 ].
c ) Potries: de lliura [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
de mitja lliura [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
de botx a [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
maruja [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
voreta [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
de deu un sou [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
de dotze un sou [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
de pella [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
de vint-i-quatre [ 1152-20 ] [ 1698 ].
d ) d’Uixó: major [ 8-116 ].
mitjana [ 8-116 ].
xiqueta [ 8-116 ].
de 15 [ 8-116 ].
de 18 [ 8-116 ].
per de baix [ 8-116 ].
baix de baix [ 8-116 ].
rauda [ 8-116 ].
| cassola fonda botxaeta Prod. a: Canals [ 2264-277 ].
| cassola de forn V. tb. cassoleta de forn .
" Cassoles de forn grans" (inv. de Pau cristòfol, escudeller de Barcelona, 1570; obra rebuda d'un gerrer de Barcelona) [ 2079-87 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una cassola de forn gran, 2 sous 6 diners.
Una cassola de forn sinquena, 1 sou 4 diners.
Una cassola de forn sisena, 8 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-276 ] [ 111-64 ].
| cassola francesa Mena de cassola més fonda que les ordinàries, i de cul pla amb un viu al fons [ 810-III-27 ].
| cassola de gallina [ 31 ] Mena de plat sense envernissar ( [ 59 ]) Prod. a: [ 31 ] [ 59 ].
| cassola de girat
"1 cove i 2 diners de cassoles de girat : 13 s 11 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
| cassola llarga Prod. a: Reus [ 31 ], segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].
“ [...] les dos cassoles llargues de terra estan a son lloch [...] altra cassola llarga que y ha ous debatuts [...] ” [ 174-21 ].
" Cassoles envernissades llargues d'un real, a 2 sous la peça / Cassoles envernissades llargues de 3 sous, a 36 diners la dotzena" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; obra que tenia per vendre, de Miquel Rossell, gerrer de Barcelona) [ 2079-89 ].
| cassola maldemare o de mal de mare V. tb. maldemare Prod. a: Esparreguera (Gremi de terrisseries, 1920) [ 1022-288 ].
"25 docenas platos pintados y cazuelas de mal de mara : 12 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
| cassola de murri Prod. a: Sabadell, on és una mena de plat [ 0 ].
| cassola per mesurar oli
"Item una casola de terra negre per mesurar oli ." (inv. Mataró, 1633) [ 1812-275 ].
| cassola d’ous Prod. a: Orbeta [ 265-147 ].
| cassola partida Prod. a: d'Uixó [ 1650-250 ] .
| cassola d’aixafar patates Semblant a una ribella però amb dues nanses horitzontals [ 1650-250 ] Prod. a: Sant Julià de Vilatorta, amb la base llimada [ 6-31-x ].
| cassola de peça o cassola tripera
“ cassola de pessa . La gran en que s’hi pót cóurer mòlta carn. Cazuela carnicera .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-334 ].
| 1 cassola plana [ 167- p à ssim ] La que té el sòl pla [ 810-III-27 ] (Orbeta [ 265-75 ], Xàtiva [ 810-III-27 ]) Base plana i parets verticals baixes (Potries [ 1152-19 ] [ 1698 ] ) Nanses verticals, parets més baixes que la cassola fonda i base menys bombada (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-15 ]) Sense nanses, parets primes i baixes, boca amb revora exterior aplanada, envernissada a l’interior i boca (la Bisbal d’Empordà [ 102 ]) Per a l’arròs al forn o el bonítol (Potries [ 1152-19 ]) A Breda, quasi tota la producció anava a Bilbao, per preparar angules (segons Josep Samon [ 351 ]).
Prod. a: Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-15 ]; la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 62-236 ] [ 102 ], Breda [ 4-141 ,152 ] [ 8-92 ] [ 11-209 ] [ 86 ] [ 136-41 ] [ 351 ], Cardedeu [ 2438-618 ], Gerri de [ 6-71-24 ], Orbeta [ 265-75 ] [ 2192-35 ], Potries [ 1152- 18, 19 ] [ 1698 ] , Quart d’Onyar (obra vermella) [ 136-45 ] [ 351 ] [ 2423 ] , d’Uixó (obrador Josep Tur [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà] [ 8-116 ] ) .
Denominacions segons la mida:
a ) Barcelona, obrador Martínez:
de dues peces Amb 4 nanses [ 6-69,70-15 ].
de peça i mitja Amb 4 nanses [ 6-69,70-15 ].
de peça Amb dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de tres dues peces Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de dues una peça o de mitja peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de cinc dues peces Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de tres una peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de quatre una peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de sis una peça Dues nanses [ 6-69,70-15 ].
de nou una peça Sense nanses [ 6-69,70-15 ].
b ) Breda: de 45 cm [ 8-92 ].
de 40 cm [ 8-92 ].
de 36 cm [ 8-92 ].
de dues peces (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].
de peça i mitja (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ].
de peça (segons Josep Samon [ 351 ]) Amb 4 nanses [ 136-41 ] De 32 cm [ 8-92 ].
de vuit (segons Josep Samon [ 351 ]) o de tres dues peces [ 8-92 ] [ 136-41 ] De 29 cm [ 8-92 ].
de mitja peça [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]) De 27 cm [ 8-92 ].
de cinc dos [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]).
de bilena (segons Josep Samon [ 351 ]) o vilena [ 86 ] o de tres una peça [ 136-41 ].
de quatre [ 136-41 ] (segons Josep Samon [ 351 ]) o de quatre una [ 8-92 ] De 17 cm [ 8-92 ].
de cinc una De 15 cm de diàmetre [ 8-92 ].
de sis una De 13 cm [ 8-92 ].
de nou una De 11 cm [ 8-92 ].
de deu una De 10 cm [ 8-92 ].
c ) d’Uixó: xiqueta [ 8-116 ].
de 15 [ 8-116 ].
de 18 [ 8-116 ].
“Item una cassola plana , de terra” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].
| 2 cassola plana Menjadora de gallines de forma circular baixa, amb paret cònica invertida [ 1650-256 ] Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] [ 1650-256 ].
| cassola plana catalana Base plana, parets verticals de poca altura i llavis amb lleuger engruiximent intern. Per coure aliments al forn [ 265-73,150,151 ] (Orbeta [ 265-73,150,151 ]) Prod. a: Orbeta [ 265-73,150,151 ].
| cassola de probe [ per pobre ] V. tb. pitança Mena de ribelleta o pitança per menjar a la mà ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ]. Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ].
| cassola de ranxo (Sabadell [ 1-48 ]), per a ranxo (Barcelona [ 1-52 ]) Prod. a: Barcelona [ 1-52 ], Sabadell [ 1-48 ].
| cassola de rector
| cassola redona Amb el sòl semiesfèric (Xàtiva [ 810-III-27 ]).
| cassola de rodell
“ cassoles de rodell ”, “ de rodell sisenes ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-100 ].
| cassola rodona Prod. a: Reus [ 31 ], segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].
“ cassola rodona gran aparellada” [ 174-22 ].
| cassola rostidora [ 102 ] o rostidora [ 4-140 ] De base plana, sense nanses, de parets troncocòniques gruixudes i baixes, sense reforços a la boca ( [ 102 ]) Per rostir fins a quatre pollastres ( [ 102 ]) S’utilitzava en dies de festa ( [ 102 ]) Prod. a: [ 4-140 ] [ 102 ] , Quart d'Onyar [ 2011 -95 ] .
| cassola de colrar safrà o de colorar el safrà V. tb. colradora .
“Item . ii . cassoles de terra de colrar seffran .” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].
“Item altre coffret ab .I. caçola de colar saffra .” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-146 ].
“ [...] una caçola de terra per a colorar lo çafrà [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-129 ].
| cassola del salmí
“Quan les becades estiguen a punt de sortir a taula posaran les torrades a la cassola del salmí , se fa arrencar el bull i fet això se presenten a taula [...] ” [ 128-42 ].
| cassola sop V. tb. sop Incorrectament anomenada cassola xop o xop [ 0 ] Sense nanses, parets altes i gruixudes, de pujada cilíndrica, una mica tirada endins, boca amb una mica de reforç exterior i gens a l’interior, envernissada a l’interior i boca ( [ 102 ]) Amb parets rectes, sense ribet (Breda [ 4-141 ]) Prod. a: [ 102 ] , Breda [ 4-141 ] .
| cassola amb tapadora Prod. a: Barcelona (obrador Martínez) [ 6-72-42 ].
| cassola tripera o cassola de peça La que és molt gran, que hi poden coure molta cosa junta (Labèrnia, Pere: Diccionari de ) [ 810-III-27 ].
| cassola xino Cassola fonda totalment envernissada (Breda [ 4-141 ]) Prod. a: Breda [ 4-141 ].
| cassola xop o xop V. cassola sop , sop La denominació correcta és sop [ 0 ].
| Sant Gervasi de Cassoles top . Actualment, agregat al municipi de Barcelona [ 0 ].
cassolarra
cassolarra f . Augm. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolarrina
cassolarrina f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolassa
cassolassa f . Augm. de cassola [ 811-II-20 ].
“ cassolassa . s. f. aum. Cazolón . Grandius vas fictile.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ cassolassa . f. aum. Cazolon .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-334 ].
cassoler
cassoler cassolera m . i f . Qui fa terrissa per anar al foc ( Marina Alta [ 2196-90 ], Orbeta [ 8-126 ] [ 265-59 ] [ 2192-35 ] [ 2261-115 ] , Potries [ 1152-28 ] [ 2261-109 ] ).
cassoleria
cassoleria f . Obrador on fan obra per al foc i, per extensió, terrisseria [ 265-8 ] [ 1152-14 ] (Potries , [ 1152-14 ] [ 1698 ]; [ 265-8 ]).
cassolero cassoler
cassolero cassoler a m . i f . Vulg. per cassoler (Potries [ 1152-28 ]).
cassolet
cassolet m .
| 1 cassolet
"A Traiguera en fan els cànters ,
a Vinaròs, els cassolets ;
a Alcanar, primentons rojos
i a Ulldecona no fan res." (dita popular, treta del llibre: Barceló i Álvarez, Àngel: Dites, cobles i rondalles . Tortosa, 1992) .
| 2 cassolet Peça de fang que, una vegada foradada amb la canya, constitueix el xiulet dels siurells (sa Cabaneta [ 1972-12 ]).
cassoleta
cassoleta f . i les varietats formals caçoleta i casoleta Dim. de cassola [ 811-II-20 ]. Prod. a: Reus [ 31 ], segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ].
| 1 cassoleta Esments sense determinació de la tipologia:
“A fur de peyma o de caçoleta ” (doc. segle XIV) [ 810-III-28 ].
“Item un telledoret e una cassoleta de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-10 ].
“Item I caçoleta : 2 d.” (llibre de comptes, Vilafranca del Penedès, 1419) [ 1317-176 ].
“Item una casoleta de terra [...] ” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133 ].
" cazoleta " (País Valencià, 1489) [ 1516-106,107 ].
“ [...] sia mes en una caçoleta sobre brases [...] ” ( Receptari de Micer Johan , s. XV) [ 1036-425 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] Item caçoletes ven en la dotzena quaranta huyt no valguen sino una hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].
"Item dues dotzanes de cassoletes envernissades de dos diners [...] Item tres cassoletes y una graxonerete de terre” (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ,276 ].
“Ítem, tres olles, set topins, dues cassoletes , una graxonera y una copeta, tot de terra, e un tallador.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].
“Ítem, dues olles mijanceres, dos topinets, una cassoleta , una copeta, sis albúrnies, una grexonera, una cassoleta , dues librelles y dues cubertoretes, tot de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].
“ [...] bacins, casses, morters, cetrills, casoletes i en tota sort de obra grossa [... es comptarà dita obra] a 4 lliures 10 sous per grossa [...] ” (doc. Joan Micó, terrisser de Paterna, 1587) [ 1738-189 ].
"Ittem Un cosi dolent ple de casolettas de tres diners." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
"Dues dotzenes de plats de terra blancs i tres cassoletes de terra." [ortografia normalitzada] (inv. Castellolí, Anoia, 1760) [ 1897-50 ].
| 2 cassoleta Cassola petita [824-II-17 ] Per cuinar aliments directament a sobre del foc i d’altres usos secundaris [ 0 ] Platet o cassola petita per posar pastes, puntes, oli, etc. en alguns oficis i arts [ 811-II-20 ] Prod. a: Manises, poca alçada, vora amb reforç molt pronunciat i dues anses planes i horitzontals [ 353-37 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una cassola dita cassoleta , 6 diners.
Una cassoleta comuna, 4 diners.” (Barcelona, 1655) [ 99-276 ] [ 111-64 ].
“ cassoletes dites de parell d’ous, cassoletes d’un ou, cassola de mitja lliura, cassola de lliura y cassola de dos lliures.” (Manises?, 1685) [ 938-379 ].
" cassoleta " (receptari de cuina mallorquina, segle XVIII) [ 177-14 ].
“CASSOLETA. s. f. dim. Cazoleta , cazolilla . Cucumella.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
" cassoleta " (Barcelona, receptari c. 1830 [ 116-10,112 ]) .
" cassoleta " (Barcelona, receptari c. 1831) [ 128 ] .
" cassoleta " (receptari barceloní de la 1a meitat del s. XIX) [ 168- pà ssim ].
" cassoleta " (receptari vigatà del s. XIX) [ 129-35 ]
" cassoleta " (receptari barceloní de cap a 1924) [ 167- pà ssim ] .
| 3 cassoleta V. tb. escudella , cassolí , prendre caldo , tassa Mena de tassa per donar brou i llet als malalts [ 4-152 ] Mena de tassa per prendre brou [ 1650-250 ] [ 1728-31 ] ( Gerri de [ 1728-31 ], Pallars [ 1650-250 ], el Pont de Suert [ 4-152 ] [ 98-219,659 ] [ 1650- 249, 250 ] [ 1728-31 ] [ 2977-30 ] , Salàs [ 6-56-16 ] [ 1728-31 ], Sarroca de Bellera [ 1728-31 ], Rialb [ 1728-31 ] ). Prod. a: Gerri de [ 98-219 ] , on no se’n diu cassolí [ 6-56-16 ]; Orbeta [ 265-157 ], el Pont de Suert [ 6-13-9 ] [ 98- 219, 659 ] [ 1650-249 ,250 ] ; Rialb [ 2977-50 ] , on no s’en diu cassolí [ 6-56-16 ]; Salàs de Pallars [ 2977-70 ] , on no s’en diu cassolí [ 6-56-16 ].
| 4 cassoleta Plat gran, molt fondo, on hi pot menjar tota una família, o per pelar patates, etc. [ 938-379 ] De 20 o 23 cm de diàmetre per 5 o 7 cm de fonda, per menjar o per servir els aliments [ 353-37 ] (Manises [ 353-37 ] [ 938-379 ]) Prod. a: Manises [ 353-37 ].
| cassoleta arenosa
" Casoletas petitas arenosas " (inv. de Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
| cassoleta de braseret
" Cassoleta [ de ] braserets ÿ de maridet" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
| cassoleta comuna
" Cassoletes comunes " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
| cassoleta d'esmaltar o mostra Llibrell d'uns 15 cm de diàmetre, amb la vora regirada cap endins i l'interior envernissat. Té un doble ús: com a mostra, per comprovar l'estat de la cocció als forns dels terrissers, i, posteriorment, com a recipient per mesurar el vernís que s'aboca a l' envernissadora -cossi per envernissar les peces- (l'Alcora [ 1653-97 ]).
| cassoleta de forn V. tb. cassola de forn .
" Cassoletes de forn " (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].
| cassoleta de maridet
" Cassoletas de maridet : 5 sous dotzena" (inv. de Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
" Cassoleta [de] braserets ÿ de maridet " (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
| cassoleta d’ous De forma aplanada, amb les parets corvades cap endins i la vora lleugerament exvasada per sostenir la tapadora (Orbeta [ 265-73,148,149 ]) Prod. a: Orbeta, on també en diuen perolet i olleta de Pasqua [ 265-73,148,149 ].
| cassoleta de peladors V. tb. cresoleta .
“ [...] los quals preus son los seguents [...] Les cresoletes o caçoletes de peladors ven en docents per dotzena no valguen sino tres per hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].
| cassoleta plana .
“ [...] quatre cassoletes planes [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].
| cassoleta de remei Amb dues nanses horitzontals, parets cilíndriques, boca sense reforç exterior i una mica d’interior, llavis plans ( [ 102 ]) Per preparar pegats remeiers ( [ 102 ]) Prod. a: [ 102 ].
cassoletxa
cassoletxa f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassoleua
cassoleua f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolí
cassolí m . Derivat dim. de cassola [ 810-III-29 ].
| 1 cassolí Mena de tassa per donar brou i llet als malalts [ 4-152 ] Denominació de la tassa per servir brou, emprada únicament a Sarroca de Bellera i els seus voltants. Violant, que era d’allí, va utilitzar aquest terme de manera genèrica induint certes confusions (segons [ 1650-250 ] ) (Paüls de Flamisell [ 1728-31 ]) A Sarroca de Bellera conviu amb cassolí [ 1728-31 ] .
| 2 cassolí Tupí petit, amb nansa i broc [ 810-III-29 ] que serveix per bullir líquids [ 810-III-29 ] (Andratx [ 402-244 ], Llucmajor [ 402-244 ], Mallorca [ 810-III-29 ]) Prod. a: Pòrtol [ 1868-259 ] .
“ [...] i uns altres que fan d’ollers, i allà veurieu olles, olletes i cassolins , tantes en volguésseu! [...] ” (rondalla mallorquina , probablement del s. XVIII) [ 963-468 ].
“Sobre el pinte, olletes y cassolins ” (Galmés i Sanxo, Salvador: Flor de Cart , 152, Sóller, 1911) [ 810-III-29 ].
| cassolí amb brec V. tb. olleta amb brec Mena de tupí usat per fer infusions (Mallorca [ 1028-16 ,78,79 ]).
cassolina
cassolina f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolinel·
cassolinel· lo m . Dim. de cassolí [ 810-III-29 ].
cassolinet
cassolinet m . Dim. de cassolí [ 810-III-29 ].
cassolinetxo
cassolinetxo m . Dim. de cassolí [ 810-III-29 ].
cassolineu
cassolineu m . Dim. de cassolí [ 810-III-29 ].
cassolinoi
cassolinoi m . Dim. de cassolí [ 810-III-29 ].
cassolinoia
cassolinoia f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassoliua
cassoliua f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassoló
cassoló m . Nom de la cassola més petita que es fabrica [ 23 ] [ 810-III-29 ] [ 1838 ] (Camp de Tarragona [ 810-III-29 ], del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ] ) Prod. a: del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 1838 ] .
cassolona
cassolona f . Dim. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolot
cassolot m . Augm. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolota
cassolota f . Augm. de cassola [ 810-III-28 ].
cassolut -
cassolut - da adj . V. tb. plat cassolut Semblant a una cassola [ 810-III-29 ].
castanya
castanya f .
| 1 castanya Vas de vidre, d'argila, etc., en figura de castanya, per guardar-hi licor [ 1070-369 ] [ 2000-331 ] Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
"Item hun orinal e una castanya e hun capell de filtra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].
"una castanye de terra, de hun quarter ab hun poch de vi" (inv. Manacor, 1531) [ 1522-43 ].
| 2 castanya Unitat de mesura de capacitat per a vi, variable segons la forma de la boteta del mateix nom. A vegades, contenia 12 quartans (Penedès [ 1692-139 ]).
castanyer
castanyer m . Castanyera. Atuell per torrar castanyes [ 0 ].
"Item .IIII. gerres, e un buguader, e un castanyer , e d'altra obra de terra [...] I. sou .I. diner." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-580 ].
castanyera
castanyera f . V. tb. castanyer , cascanyera , torradora de castanyes Cassola foradada per coure castanyes (Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ].
“Un calastró de fust ab les balances de fust ab una cascanyera [error de transcripció per castanyera ] ab cua de terra” (inv. Vic, 1497) [ 810-III-19 ] [ 824 ] [Alcover còpia malament Aguiló, i posa cascayera ].
castanyola
castanyola f . V. tb. castanyoles .
“ castanyola . f. [...] Dos testos, que posats entre’ls dits, y fentlos pegar un ab altre imitan un poch lo so de las castanyolas. Tarreñas , tejoletas , tejuelas .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-335 ].
castanyoles
castanyoles f . pl . V. tb. castanyola .
“ castanyolas , testets, que s’posan entrè’ls dits de les mans y s’toca ab èlls com ab las castanyolas [de fusta]. Tejoletas . Ex testae fragmentis crepitacula.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
castellar
castellar v . A les rajoleries, col·locar les rajoles fines crues, a manera de castell de cartes, cara fina amb cara fina, perquè s’assequin ( [ 1534-31 ]).
casteller
casteller castellera m . i f . Q ui fa teules (Biar [ 729-123 ]; Onil [ 729-123 ] , on actualment també en diuen teulers [ 2264-278 ] ).
catafalc
catafalc m . Entaulat de fusta que es muntava en el forn de taulells, mitjançant l’engalzament dels bancs i de l’ empostat (Manises [ 353-37 ]).
cataví
cataví m . Plat en forma d’escudella, de perfil obliquu i molt fondo, que s’usava per tastar vins i tenia prop de la vora un forat que servia per passar-hi un cordill amb el qual es penjava [ 938-379 ] (Manises [ 353-37 ] [ 938-379 ]).
catèn
catèn m . [ caten apareix sempre en plural: catens . Probablement es tracta d' un error de transcripció per satens ( setens )] Mena de tupí esmentada per Reyner al Llibre de les fornades . L’equivalència era: 1 cove = 9 dotzenes de caragolins = 10 dotzenes de catens [ 47-101,102 ] = 126 catens [ 934-112 ].
catorzena
catorzena f . Carga [ 0 ] A l'Alt Bergue dà, el segle XVIII, se'n deia de la c ar ga de vi de 14 mesures [ 186-II-471 ].
"Per una 14ª de vi" (santuari de Paller, Bagà, 1751) [ 186-II-462 ].
" i catorzena de vi comprat a la casa del vi: ço és 7 setzenes a 6 lls. la carga, i 7 setzenes de novell a 5 lls. la carga, val junt 4 lls. 7 ss. 3 drs." (santuari de Paller, Bagà, 1751) [ 186-II-462 ].
catrella
catrella f . Càntir (Griera, Antoni : Atlas Lingüístic de Catalunya , 395, Barcelona, 1923 i ss.) (Maella [ 810-III-57 ]).
catufo
catufo m . Catúfol [ 0 ] Prod. a: Reus [ 31 ].
catúfol
catúfol m . V. tb. alcadafuf , alcaduf , alcatuf , alduf , arcaduf , caduc , caduf , cadufo , cadúfol , cadup , calaixó , cangiló , catufo , caüf , caüfo , gadúfol , galduf , gatúfol , got , tortuga [ 824 ] En forma de cacahuet ( [ 6-23-35 ]) Recipients de llauna o de terrissa que posats en renglera i encadenats a una roda de sínia, pugen l'aigua d'un pou i, en girar, l'aboquen a una canal [ 811-II-177 ] A les comarques de l'Ebre feien les simbombes amb catúfols [ 2058-21 ] Prod. a: Barcelona [ 1-52 ] [ 70-113 ] [ 43-357 ] [ 1556-700 ] [ 1650-254 ] [ 2079-81 ] , (obra vermella) [ 6-23-31 ,35 ] [ 21 ] [ 1650-254 ] , Quart d’Onyar (obra negra) [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005] [ 136-48 ], Torredembarra [ 4-147 ] [expo. Museu Etnogràfic, 2003] , Tossa de Mar [ 1836-68 ], Vila ca del P enedès [ 38-179 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...] Vn Catuful : 5 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-480 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Un catufol gran de sinia, 6 diners.
Un catufol petit per sinia de ma, 4 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-275 ] [ 111-63 ].
" Catúfols " (inv. Bartomeu Bramona, oller i gerrer de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
" [...] dues sínies, la huna guarnida de corda y catúfols y corda, tot nou, y l'altra també guarnida y la corda y catúfols ja usats [...] Item, catúfols nous y corda usada." (Sant Boi de Llobregat, contracte s. XVII) [ 1488-383 ].
" Catúfols : 9 sous dotzena" (inv. Jaume Puigdoure, gerrer de Barcelona, 1714) [ 2079-91 ].
"Ittem dos dotsenes de catufols ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
“ catúfol . s. m. Arcaduz , cangilon . Congius, amphora.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
"Catúfol. m. arcaduz , cangilon ." (Barcelona, 1839) [ 2221-119 ].
“ catúfol . m. Vas de terrissa que serveix pera tráurer aygua de las sínias y altres llochs. Arcaduz , cangilon .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-340 ].
" Catúfols grandes: 24 reales
Id. medianos: 20 reales
Id. pequeños: 16 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
" catúfols " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].
“El rest qui du l’aigua pouada i sos catúfols mal rodons” (Colom i Ferrà, Guillem: L’amor de les tres taronges i altres poemes , publicacions de , Barcelona, 1925, pàg. 55) [ 810-II-813 ].
"També a Lloret, Blanes i Tossa les terrisseries tingueren una certa importància. Els tallers d'aquesta darrera població estaven especialitzats en la fabricació de tasses, pitances, catúfols , gibrells, escorredores i tupins [...] " (any 1972) [ 1836-68 ].
catxamada
catxamada f . Cadascun dels munts en què es disposa l'obra de rajoleria a dins del braç de bòbila , de manera que aquesta cuita sigui uniforme [ 1069-5-144 ] [ 1566-77 ] .
catxarreta
catxarreta f . Cast.
“Ítem una cacharreta de Trayguera.” (inv. Vinaroç, 1615) [ 2368-73 ].
cau
cau m .
| cau de conill (l'Alcora) o de conills ( [ 59 ] , Miravet , Traiguera [ 59 ] ) V. tb. conillera , llodriguera , lloriguera Abans, els conills es tenien solts per les golfes de les cases. Els caus de conills els servien de paridores, per mantenir les cries calentes (Ascó [ 1564-5 ]) Am b un forat superior, sense base i amb un túnel lateral (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1650-257 ]) Amb un forat superior, amb base i amb un túnel lateral (Traiguera [ 1650-257 ]) Prod . a: l'Alcora [ 1653-112 ], on també en diuen conillera ; [ 7 ] [ 13-83 ,103 ] [ 31 ] [ 59 ] [ 60-19 ] [ 1650-257 ] [ 1994 ] , on tb. en diuen conillera [ Museu de la Galera, 2018 ] ; Miravet [ 4-148 ] [ 117-113 ], on també consta com a conillera [ 59 ] [ 60-19 ] ; Onda [ 1650-25 8 ], Traiguera [ 59 ] [ 1650-257 ] , Verdú [ 1650-25 8 ] , Xiva [ 13-103 ] .
caüf
caüf m . Catúfol per a sínia (Guardamar [ 1141-91 ]).
caüfo
caüfo m . Per pujar l'aigua a les sínies i, també, per pescar pops (Agost [ 2337-60 ]) Prod. a: Agost, on també en diuen cadúfol [ 2337-60 ].
cavall
cavall m .
| 1 cavall Mena de banc o barra que surt de la paret i sosté el taulell on treballa el terrisser (Mallorca [ 810-III-76 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]).
| 2 cavall Conjunt de tres troncs en forma de trespeus, en el qual descansa un extrem del fuell del torn ( del Camp [ 23 ]).
| cavall de terrisser V. tb. cavallet , pota de gall , siti Mena de trespeus de terra cuita que els terrissers posen en el forn, entre peça i peça, perquè en coure-les no s’enganxin [ 0 ].
cavallet
cavallet m . Prod. a: , 1936 [ 189 ].
| 1 cavallet Peça de ceràmica que cobreix l'aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada. Les expressions teula de carener o teula carenera s'utilitzen més aviat per designar les peces en forma de teula àrab de mida més gran que la teula comuna. S'usa carena o carener més usualment per designar les peces de forma especial (dièdrica, trilobulada, etc.), diferent a la de les teules que cobreixen els aiguavessos. S'utilitza cavallet també per anomenar les peces en forma de diedre. Totes elles poden ser envernissades o no (Catalunya [ 6-73,74-17 ]) Cadascuna de les peces de perfil angular, d’uns 40 cm de llargària, fetes de terra cuita o d’altre material, que serveixen per cobrir el carener que formen els dos vessants d’una teulada de teules planes [ 813-99 ].
“ cavallets de terra color verd” (doc. del 1459) [arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].
" cavallet " En dibuix, es representa un carener de forma dièdrica (Barcelona, 1934) [ 1485-41 ].
| 2 cavallet Ferret [ 0 ] Mena de trespeus de terra cuita que els terrissers posen en el forn, entre peça i peça, perquè en coure-les no s’enganxin [ 810-III-82 ] [ 1666-66 ] De forma asimètrica, semblant a un tricorni [ 265-86 ] (Orba, on també en diuen siti [ 265-86 ], València [ 810-III-82 ]).
“ caballet . m. [...] ferret de gerrer .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-260 ].
| 3 cavallet Peça de terra cuita, de forma cilíndrica, amb els extrems expandits en forma d’ala, o cúbica, en forma de tub, que els terrissers posen en el forn, entre peça i peça, perquè en coure-les no s’enganxin [ 265-82,83,84,85 ] (Orba i Xaló , a , on també en diuen siti [ 265-82,83,84,85 ]).
| 4 cavallet Pal travesser que va d’un petxell a la paret i que té per objecte mantenir b en vertical l’arbre de la roda ( del Camp [ 23 ]).
| 5 cavallet Torn de canterer [ 811-II-188 ].
| cavallet de balustrada
“ caballet de balustrada ” (inv. terrisseria, , 1936) [ 189 ].
cavalló
cavalló m . T eula de carena [ 0 ] .
càvec
càvec m . Espècie d’aixada punxeguda que els terrers usen per arreplegar la terra i per arrencar l’argila quan és tova ( del Camp [ 23 ]).
cayró
cayró m . Grafia antiga de cairó V. cairó .
cedat
cedat -da adj . V. sedat .
cedril
cedril m . V. setrill .
celler
celler m . ?
“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers, cellers ... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].
celló
celló m . V. selló .
cellonet
cellonet m . V sellonet .
celó
celó m . V. selló .
cendra
cendra f . La de llenya, palla, etc. s’utilitza com a component de vernissos d’alta temperatura [ 1548-1 ] Alguns tipus de cendra formen un esmalt a 1.250ºC, sense més aditius [ 1788 ] .
| treure la cendra Buidar les cendres de la caldera del forn (Manises [ 353-106 ]).
| cendra d'ossos V. fosfat de calci V. tb. porcellana d'ossos .
| cendra volcànica Fundent per a esmalts ceràmics d'alta temperatura. En quantitats properes al 10% dóna superfícies opaques o satinades i cap al 50% dóna esmalts fluids i transparents [ 1788 ].
cendrer
cendrer m .
| 1 cendrer Atuell d'implantació recent [ 1650-263 ] D e ceràmica, de metall o d'altres materials , destinat a dipositar-hi la cendra els fumadors [ 0 ] ( Mallorca [ 1755-41 ], Esparreguera [ 1022-238 ]; Peralta de , on diuen zendré [ 1038-60 ]) Prod. a: Breda [ 1995 ], Esparreguera [ 1022-238 ], Marratxí [ 1750 ], Potries [ 1152-21 ] [ 1698 ] .
“Un sendrer usat” (inv. Mataró, 1846) [ 3004-259 ].
| 2 cendrer V. tb. cendrera Cavitat del forn de terrisser, on es fa el foc de llenya i on roman la cendra de la combustió (català oriental [ 810-III-108 ], Felanitx [ 1091-59 ], mallorquí [ 810-III-108 ] [ 810-VI-6 ] , Onda [ 2261-32 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ] [ 810-VI-4 ] [ 1868-262 ] ).
| 3 cendrer Cadascun dels dos espais laterals del forn de baix , on es diposita la cendra juntament amb trossos de calç que s’aprofiten per coure, i on també es couen algunes peces, en especial catúfols (Traiguera [ 1257-106 ] [ 1258-92 ]).
| 4 cendrer Zona exterior del forn, on es diposita, després de la fornada, la cendra resultant i els testos d e l ’obra feta malbé (Traiguera [ 1257-106 ] [ 1844 ] ).
cendrera
cendrera f . V. tb. cendrer La cambra inferior del forn morú de dues cambres superposades, amb entresòl a l’inferior. S’alimentava per la porta de la fogaina [ 6-68-18 ] La caldera del forn [ 2261-226 ] (Barcelona [ 2261-226 ] , obrador Martínez [ 6-68-18 ]) La part de la cambra inferior dels forns de terrisseria on es feia el foc (l'Alcora [ 1653-66 ]) Part inferior d’un forn on s’efectua la combustió de la llenya (Esparreguera, on també en diuen fogai na [ 100-II-52 ]) .
cendrot
cendrot m .
| 1 cendrot Barreja de cendra i sorra fina que es posa a l'era per evitar que el fang s'enganxi al terra quan es fan les peces de rajoleria (Regencós [ 1566-85 ]).
| 2 cendrot La cendra dolenta i barrejada de terra, que es treu del forn a les raj oleries [ 2000-345 ] (Sant Joan Despí [ 824 ]).
cenefa
cenefa f . V. sanefa .
centre
centre m .
| centre de taula Peça que adopta formes diverses, a vegades usat com a recipient de flors seques, destinada a ornamentar taules [ 0 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] , Olot [ 1882 ] .
ceràmic -a
ceràmic -a adj . Pertanyent o relatiu a la fabricació d’objectes d'argila cuita [ 810-III-119 ] [ 811-II-218 ] [ 2000-348 ].
ceràmica
ceràmica f .
| 1 ceràmica V. tb. terra , terra cuita , terralla Material sòlid i resistent que resulta de la cocció de diversos tipus d’argila amb adició o no d’altres matèries. És molt moldejable i permet la fabricació de tota classe d’objectes. Pot portar tractaments específicament superfícials. Reb diferents noms segons la tècnica emprada en la seva elaboració o l’ús al qual va destinada: pisa, te rrissa, porcellana, gres, etc. [ 0 ] Fonamentalment es composa d'argila, feldspat s, sorra, carbonats i caolins [ 1641 ] .
| 2 ceràmica Art de fabricar i decorar objectes d'argila cuita [ 810-III-119 ] Art de fabricar objectes de terrissa, pisa, porcellana, etc. [ 811-II-218 ] Art i ofici de ceramista [ 2000-348 ] .
| 3 ceràmica Objecte fabricat d’argila cuita [ 2000-348 ] [ 1666-67 ] .
| 4 ceràmica Conjunt d’objectes d'argila cuita [ 810-III-119 ] [ 2000-348 ] [ 1666-67 ] .
| 5 ceràmica Ciència que tracta dels objectes fabricats amb fang cuit [ 811-II-218 ].
| ceràmica aplicada La que forma part solidària d'un bé immoble [ 0 ].
" [...] la ceràmica aplicada a la construcció [...] desde els cairons vulgars als mes refinats atreviments [...] " (Girona, carta de Rafael Masó a Antoni Serra i Fiter, 1910) [ 2366-255 ].
| ceràmica arquitectònica La que forma part solidària d'un bé immoble [ 0 ].
| ceràmica artística La que té com a valor fonamental el seu contingut artístic [ 0 ].
| ceràmica avançada V. ceràmica tècnica .
| ceràmica de bescuit Terrissa, ceràmica sense vernís ni altre tractament impermeabilitzador (Paterna [ 1635-348,349 ]).
| ceràmica blava Ceràmica fabricada entre els segles XIV i XVII, caracteritzada per una pasta depurada, recoberta amb vernís de plom estannífer blanc i decorada amb dibuixos fets a base d'òxid de cobalt barrejat amb sorra per aconseguir un to blau dens [ 1666-67 ].
| ceràmica blava i daurada Ceràmica fabricada durant el segle XV, caracteritzada per una pasta depurada, recoberta amb vernís de plom estannífer blanc i decorada amb dibuixos fets amb colors blaus i daurats [ 1666-67 ].
| ceràmica brodada V. tb. gerra brodada Ceràmica decorada amb afegitons en relleu, barrejats amb incisions i calats que foraden la peça (Mallorca [ 1868-282 ] [ 2321 ] ) Prod. a: sa Cabaneta, en terme de Marratxí [ 1028-24 ] [ 1755-73 ] [ 1868-282 ,283 ] ; Consell [ 1028-24 ], en producció actual [ 1755-73 ,88 ] [ 1868-282 ] , derivada de la de sa Cabaneta [ 1868-284 ] [ 2321-120 ] ; Felanitx [ 1028-24 ] [ 1755-73 ] [ 1868-282 ,283 ] [ 2321 ] , Inca [ 1868-283 ], Llucmajor [ 1028-24 ] [ 1755-73 ,88 ] [ 1868-282 ,283 ] [ 2321-120 ] , Marratxí [ 1028-24 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1755-73 ] [ 1868-282 ] [ 2321-120 ] .
| ceràmica calcària La que té un contingut de CaO superior al 5 o 6% [ 2396-171 ] La ceràmica calcària afavoreix, en coccions oxidants, el desenvolupament de colors clars a alta temperatura [ 2396-171 ].
| ceràmica no calcària Ceràmica poc calcària [ 0] .
| ceràmica poc calcària La que té un contingut de CaO menor del 5-6% [ 2396-171 ].
| ceràmica comuna [ 2398 ] La d’ús domèstic, amb marcada preponderància del valor funcional sobre l’ estètic [ 0 ].
| ceràmica de corda seca Ceràmica d'origen àrab decorada amb esmalts de diferents colors purs, separats mitjançant línies dibuixades amb una barreja de manganès i greix [ 1666-68 ].
| ceràmica de cuina La que forma part de l’einam d’una cuina, com morters, cullerers, cassoles, tupins, gibrells, etc. [ 0 ] .
| ceràmica daurada V. tb. ceràmica de reflexos metàl·lics , obra daurada , pisa daurada Ceràmica fabricada entre els segles XV i XVII, caracteritzada per una pasta depurada recoberta amb vernís de plom estannífer blanc i decorada amb dibuixos fets d'un aliatge d'argent, cinabri, sulfat de coure, òxid de ferro i coure [ 1666-68 ] .
| ceràmica dielèctrica Ceràmica electrotècnica no conductora de l'electricitat [ 0 ] .
| ceràmica electrotècnica V. tb. ceràmica dielèctrica , ceràmica piezoelèctrica , electroceràmica , porcellana dielèctrica , porcellana electrotècnica Conjunt de materials ceràmics utilitzats en electrotècnia per les seves propietats dielèctriques, piezoelèctriques, etc. [ 1885-19 ] Abans, els materials elèctrics de ceràmica es feien d'esteatita, material a base de pasta de talc pur, que, en la majoria dels casos, es barrejava amb caolinita i que, una vegada cuit, presentava un aspecte blanc, compacte i opac [ 1885-19 ] La pasta es prepara mitjançant una barreja d'argiles, càrregues diverses i feldspats amb molta aigua, fins aconseguir un fanf molt diluït . Es guarda en tancs on és continuament agitada. Per usar-la, s'extreu aigua amb filtres a pressió fins a un contingut d'un 15%. Després, amb una màquina extrusora, es fan uns pans cilíndrics tallats a la mida convenient segons el producte a fabricar. D'això se'n diu argila verda . L'argila verda es modela en premses o en torns. Després s'asseca a l'aire i s'aplica esmalt per immersió. També s'aplica sorra a les zones que s'han d'unir amb parts metàl·liques. Finalment es cou a uns de temperatura, en un procés que dura varis dies [ pàgina electrònica: grupo-iusa.com/electroceramica ] A Esparreguera se'n feren de terrissa [ 1885-19 ] Prod. a: Almàssera (Horta Nord) [ 2264-248 ], Esparreguera [ 1885-19 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-23 ].
| ceràmica envernissada V. tb. obra envernissada La seva introducció a Catalunya sembla que es produí durant el segle XIII [ 1491-123 ].
| ceràmica espatulada
| ceràmica grisa Expressió d’influència e s trangera, estesa entre els investigadors, per denominar la ceràmica cuita en atmosfera reductora [ 1491-122 ].
| ceràmica grisa medieval Ceràmica fabricada a Catalunya en època altmedieval, caracteritzada per una cuita reductora i una pasta de color gris [ 1666-69 ].
| ceràmica industrial La ceràmica seriada, produïda mitjançant procediments mecanitzats [ 0 ].
| ceràmica oxidada La que està cuita en una atmosfera amb oxígen suficient per no provocar la reducció dels òxids metàl·lics presents a l’argila [ 0 ].
| ceràmica piezoelèctrica Ceràmica utilitzada en electrotècnia per la seva propietat de generar electricitat en ésser sotmesa a pressió [ 0 ].
| ceràmica pisana o de pisa V. pisa .
| ceràmica policroma Ceràmica fabricada a Catalunya entre els segles XVII i XIX, caracteritzada per una pasta clara depurada, recoberta amb vernís de plom estannífer blanc i decorada amb dibuixos fets de color blau, groc i verd [ 1666-69 ].
| ceràmica popular Denominació moderna, i poc encertada, de la terrissa. En efecte, està demostrat que bona part de la pisa també fou "popular" ja que fou àmpliament utilitzada per les classes menestrals i treballadores [ 0 ].
| ceràmica reduïda La que està cuita en una atmosfera, la qual, per manca d’oxigen, provoca la reducció dels òxids metàl·lics presents a l’argila [ 0 ].
| ceràmica de reflexos o de reflexos metàl·lics V. ceràmica daurada i obra daurada Expressió d'invenció moderna per denominar la ceràmica daurada o obra daurada [ 2360-39 ] .
| ceràmica "à taches noires" En van fer a Betxí [ 2264-192 ], Blanes [ 0 ], Olot [ 0 ].
| ceràmica tècnica o ceràmica avançada Ceràmica d'altes prestacions, utilitzada en processos industrials o en laboratoris d'investigació, que requereixen : extrema duresa, estabilitat a altes temperatures, alta resistència a la corrosió, gran estabilitat en atmosfera oxidant i/o reductora , propietats conductores o dielèctriques, gran impermeabilitat, resistència a les radiacions atòmiques, etc. S'obté a partir d'òxids metàl·lics de gran puresa, com l'alúmina i el diòxid de zirconi, a vegades , amb addició de carburs o nitrurs de silici, carburs o nitrurs de titani, i altres [ 1616 ].
| ceràmica en verd i manganès V. ceràmica en verd i morat .
| ceràmica en verd i morat Ceràmica fabricada entre els segles X i XV, recoberta amb vernís de plom estannífer blanc i decorada amb dibuixos en verd de coure i morat d'òxid de manganès [ 1666-68 ] Prod. a: Barcelona [0], Manises [ 2360-26 ] , Paterna [ 2360-26 ] , València [ 2360-26 ] .
| ceràmica vidrada La que està coberta d’un vernís vítric [ 2000-1726 ] Denominació moderna, mai no usada als tallers de ceràmica [ 0 ].
| ceràmica vidriada Ceràmica vidrada [ 2000-1726 ].
| ceràmica de volta o de voltes V. tb. obra de volta , terrissa de volta Denominació moderna de la ceràmica, generalment voluminosa i de poc pes, amb defectes que n'impedeixen la comercialització habitual, amb la qual es solien farcir els carcanyols de les voltes [ 1885-19 ] Reomplir els carcanyols amb terrissa i morter de calç, donava al conjunt una configuració monolítica al mateix temps que lleugera. Aquest monolitisme incrementava la verticalitat dels components dels esforços i permetia estalviar certs recursos tècnics destinats a absorbir els esforços horitzontals [ 1885-19 ] Aquest costum és propi dels Països Catalans, amb alguna extensió a Andalusia i Extremadura [ 1885-19 ] .
" [...] aplanar los buyts de tota la volta [...] posant-hi olles y gerres y terra a ffi [de que] estigua ben planera y no massa r[...]carreguada [...] " (Calella, contracte d'obres de 1563) [ 1831-64 ].
ceramista
ceramista m . i f . Qui fa ceràmica [ 2000-348 ] Qui es dedica a la ceràmica [ 810-III-119 ] Artista especialitzat en ceràmica [ 2000-348 ].
"Bedons V. me parla de en Ribó de en Pujol. Y jo respecte á als dos, dec dirli que, primera, en Ribó no es cap ceramista , i que en Pujol si: a cassa den Ribo no i he vist ni un borrall de vernis de estany i á cassa de Pujol se en consum de mes de 8 quintas diaris." ( d'Empordà, carta d'Alfons Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-261 ].
ceramitzar
ceramitzar v . Neologisme que significa transformar en ceràmica [ 1561-165 ].
ceramografia
ceramografia f . Art de decorar els objectes de ceràmica [ 811-II-218 ].
ceramòleg ceramò
ceramòleg ceramò loga m . i f . [No acceptat pels diccionaris] Persona dedicada a l'estudi de la ceràmica [ 0 ] .
ceramologia
ceramologia f . [No acceptat pels diccionaris] Ciència que estudia la ceràmica [ 0 ] .
cerat
cerat adj . A les rajoleries, cairó o rajol esquerdat del mig a causa d’un escalfament del forn insuficient o precipitat (Regencós [ 1566-31 ,85 ]).
cercle
cercle m .
| cercle amb eslavons Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1500-1584 [ 1212- 211, 223 ].
| cercle amb flors de quatre pètals Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1510-1530 [ 1212- 209, 222 ].
| cercle amb radis o milans Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1480-1525 [ 1212- 211, 223 ].
cèrcol
cèrcol m .
| 1 cèrcol Peça de ceràmica en forma de canal prismàtica, que s’utilitza com a encofrat perdut per construir els cèrcols de formigó armat que envolten el perímetre dels forjats dels edificis [ 0 ] [ 1030-6.16 ] El Papiol [ 3071-31 ] .
| 2 cèrcol En els torns dels terrissers, cadascuna de les argolles de subjecció de l'eix de ferro a l'arbre de fusta (l'Alcora [ 1653-95 ]).
cernedor
cernedor m .
"Item hun librell gran de pastar blanch ab hun sedàç migensser e hun sernador de fust" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-271 ].
cerpallera
cerpallera f . V. xarpellera .
cervidora
cervidora f . V. servidora .
cès
cès -a adj .
| d’influència cesa Denominació moderna d’una sèrie de pisa blava barcelonina de la segona meitat del segle XVIII [ 1600-71 ] Del segon terç del segle XVIII [ 2009-44 ] Del segle XVIII [ 2063-111 ] Ja es feia, almenys, des del 1730 [ 2492-216 ] Es va deixar de fer ben entrada la segona meitat del segle XVIII [ 2492-216 ] Aproximadament, del 1730 al 1830 [ 2502-68 ] A Barcelona, aquesta sèrie decorativa deu més a Talavera o a l’Alcora que no a Moustiers o Rouen [ 2502-18 ] .
cesta
cesta f . V. sesta .
cesté
cesté m . V. sester .
cester
cester m . V. sester .
cetra
cetra f . [ 811-II-232 ] Grafia antiga de setra [ 810-III-138 ] .
“ cetra . f. pitxell .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].
cetraça
cetraça f . [ 811-II-232 ] V. setrassa .
cetralleta
cetralleta f . V. setralleta .
cetre
cetre f . Grafia antiga de setra .
cetrell
cetrell m . [ 811-II-233 ] S etrill [ 0 ] .
“ cetrell . s. m. territ. V. cetrill.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
“ cetrell . m. ter. y cetrill . m. Vas de vidre, llauna, ó de terra pera posar l’oli.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].
cetres
cetres f . pl . V. setres .
cetreta
cetreta f . [ 811-II-233 ] V. setreta .
cetrí
cetrí m . V. setrill [ 810-IX-888 ].
cetria
cetria f . V. setrilla [ 810-III-138 ].
cetril
cetril m . V. setrill .
cetrill
cetrill m . [ 811-II-233 ] V. setrill (Manises [ 938-379 ]) .
“ cetrell . m. ter. y cetrill . m. Vas de vidre, llauna, ó de terra pera posar l’oli.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].
cetrilla
cetrilla f . Grafia antiga de setrilla [ 810-III-138 ] (Manises [ 938-379 ]).
cetrillaç
cetrillaç m . [ 811-II-233 ] V. setrillàs .
cetrillàs
cetrillàs m . V. setrillàs .
“ cetrillàs . m. aum. Alcuzon .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-358 ].
cetrillet
cetrillet m . [ 811-II-233 ] V. setrillet .
cetrilló
cetrilló m . [ 811-II-233 ] V. setrilló .
cetrillot
cetrillot m . [ 811-II-233 ] V. setrillot .
cetriy
cetriy m . V. setrill .
cetró
cetró m . [ 811-II-233 ] V. setró .
cetrola
cetrola f . V. setrola .
cetrona
cetrona f . [ 811-II-233 ] V. setrona .
cetrot
cetrot m . [ 38-179 ] [ 811-II-233 ] V. setrot .
cetrota
cetrota f . [ 811-II-233 ] V. setrota .
cetryll
cetryll m . V. setrill .
choci
choci m . V. cossi .
cigaló
cigaló m . Petricó (Penedès [ 1692-142 ]).
cigarrera
cigarrera f . Denominació del cànter xato de mida més gran (Llíria [ 8-119 ]).
cilindradora
cilindradora f . Màquina de terrisseria [ 189 ].
“ cilindradora doble” (inv. , 1936) [ 189 ].
cilló
cilló m . V. silló [ 811-II-245 ].
cillonàs
cillonàs m . V. sillonàs [ 811-II-245 ].
cillonet
cillonet m . V. sillonet [ 811-II-245 ].
cillonot
cillonot m . V. sillonot [ 811-II-245 ].
cimaci
cimaci m . Motllura la secció transversal de la qual té forma de S, que es troba generalment a la part superior d'una cornisa [ 2000-357 ] Se'n van fer de terra cuita [ 0 ] Prod. a: Sabadell [ 2334-6 3 ] .
cimal
cimal m . A les terrisseries, l a part més alta de l’enfornat, on es fiquen les peces a la m enuda ( [ 21-89 ] [ 1562-67 ]) .
cinquena
cinquena f . Unitat de mesura per a oli, múltiple del quartà, usada a Tarragona i Reus [ 1692-67 ] A Vinyols, equival a [ 48-III-118 ] A del Camp, equivalia a [ 1692-142 ] A bona part del Camp de Tarragona, per mesurar oli s'usava la cinquena de 5 quartans. Les principals equivalències són: cinquena de Tarragona, de , i cinquena de Reus, de [ 1692-79 ,142 ] Al Penedès, la cinquena d'oli era igual a 5 quartans, o sia, [ 1692-142 ] .
cinta
cinta f . Cinteta [ 0 ] Rajola rectangular emprada per fer orles d’enrajolats, de mida aproximada de 10 x 20 cm [ 844-13 ].
“Ítem, per trenta-sis cintas : una lliura, dos sous y sis diners.” (lliurament de l’escudeller barceloní Jaume Cantó i Cantó, 1824) [ 2809-44 ].
"Rajola de Valencia
Taulells de pam llestos al mil: 48 reales
Piezas de un palmo de largo ½ de ancho: 40 reales
Rajoleta de ¾ llestas id. 16 reales
Las cintas de rajola, mil: 10 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
“ Cintas 13 cm 1a. modernistas, varias, Oporto. Cintas 10 cm 2a. Montserrat, racimos.” (inv. Pau Pujol i Vila, Esplugues de Llobregat, 1904) [ 97-73 ].
"200 cintas 4 x 15" (doc. Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat, 1918) [ 2100-9 ].
| de faixes o cintes Estil decoratiu. Busqueu-ho a l’entrada faixa .
cinteta
cinteta f . Dim. de cinta V. tb. cinta , llistell , rajola de cinteta o rajola de mitja sanefa Rajola rectangular emprada per fer orles d’enrajolats, de mida de 6 a 7 x 11 a 13 cm [ 844-10,13 ] Rajola rectangular llargaruda [ 1887-186 ] A València, des de la segona meitat del segle XVI, rajola rectangular per fer sanefes o sòcols, d'entre 13,2 i 14,1 cm de llargària, per 6,6 a 7,1 cm d'amplada [ 1701-27 ] De 5 x 13 cm . Per revestir cantells o realitzar sanefes [ 444-21 ] A València, originàriament, feien ¾ de pam valencià de llargada i 6 línies de gruix, però, a final segle XIX, eren de 2/4 de pam de llargada [ 1370-I-17 ] De 5,5 x 11 x 1 cm, usada com a sanefa d’arrambador i per revestir cantells (València [ 1370-I-28,229 ]).
" [...] a raho de dihuyt diners la rajoleta de les dites rajoletes lises per al payment y les cintetes y entorns segons desus es dit [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1572) [ 1503-III-78 ].
" [...] ragoletes de la mostra del arago de tretze dines cada una y [...] sintetes a raho de nou dines cada una per obs. de obrar y paymentar la sala nova [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1574) [ 1503-I-287 ].
" [...] huytcentes y cinquanta rajoletes y trescentes cintetes de talavera [...] " (Palau de la Generalitat, València, 1584) [ 1503-I-298 ].
“110 cintetes a 3 dineros” (València, 1751) [ 1370-I-28 ].
“ [...] segons judici prudencial ha format Jaume Cantó, escudeller, ciutadà de Barcelona [...] En una estància que té exida al celobert [...] trenta-sinch cintetas de pisa.” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].
A València, també estan documentades els anys 1785, 1790, 1794 i 1827 [ 1370-I-28 ] .
“Mil [azulejos] estrechos llamados cintetas [...] “ (inv. de l’escudeller barceloní Joan Cantó i Gual, 1854) [ 2809-45 ].
| cinteta fina
“48 sintetas finas ” (València, 1835) [ 1370-I-28 ] [ 1778-47 ].
| cinteta de guarnició
" sintetes de guarnició " (València, 1574) [ 1503-x-x ].
| cinteta de llacet
"Item cent vint y dos cintetes de llazet de talavera" (inv. Palau de , València, 1588) [ 1503-III-86 ].
| cinteta de mostra
" [...] mdcc ragoletes que aquell ha fet portar de talavera a rao de quatre dines cada una e dos mil trescentes sexanta huna cintetes de diverses mostres [...] " (Palau de , València, 1574) [ 1370-I-28,59 ] [ 1503-III-126 ] [ 1778-46 ].
| cinteta de vernís
“Por 135 sintetas de vernís a el (València, 1793) [ 1370-I-28 ] [ 1778-46 ].
ciprell
ciprell m . Pla nta que cremen a les gerreries (Mallorca [ 824 ]).
circell
circell m . Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, Muel i Catalunya durant el darrer terç del segle XVI i l'inici del XVII [ 1491-60 ].
| circell de fulles lobulades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1670-1720 [ 1212- 210, 222 ].
| circell de fulles ratllades Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1650-1700 [ 1212- 210, 222 ].
| circells en ones Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1590-1610 [ 1212- 209, 222 ].
cirereta
cirereta f .
| de la cirereta Denominació moderna d’una sèrie de pisa blava barcelonina de la primera meitat del segle XIX [ 1600-73 ] [ 2063-111 ] Del 1r terç del segle XIX [ 2502-66 ] De final del segle XVIII o començament del XIX [ 2009-15 ] Estil influenciat pel de les rajoles de Delft, potser vingut indirectament de la producció de Triana [ 2502-18 ] .
cistelleria
cistelleria f . Relleu que simula l'entrecreuament de fibres vegetals propi de la cistelleria. Decoració ceràmica molt utilitzada a orles de produccions europees de la dècada dels 1790 [ 0 ].
cistelleta
cistelleta f . Plata [ 833-65 ].
cister
cister m . [ 811-II-262 ] V. s e ster .
“ císter . m. [...] Bujol que posan sota las botas pera recullir lo vi que cau de la aixeta. Cubeto .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-364 ].
cisterna
cisterna f .
| de cisterna adj . V. canó Una mida de canó [ 0 ] Una mena de canó [ 0 ] .
citra
citra o setra (actualment sitra ) [ 810-III-175 ] [ 811-II-265 ] f . S itra [ 0 ] .
“ citra . f. [...] Mesura de traurer vi. pitxell .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-365 ].
citraça
citraça f . [ 811-II-265 ] V. sitrassa .
citrel
citrel m . V. sitrell .
citrell
citrell m . V. tb. crixell Sitrell [ 810-III-176 ] Setrill [ 811-II-265 ].
“ citrell . m. ter. cetrill .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-365 ].
citrella
citrella f . [ 811-II-265 ] S itrella [ 810-III-176 ].
“ citrella . f. ter. canti , cantiret .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-365 ].
citrellet
citrellet m . V. sitrellet .
citrelleta
citrelleta f . V. sitrelleta .
citrellot
citrellot m . V. sitrellot .
citrells
citrells m . pl . Setrilleres [ 824 ] (Amer [ 824 ], prov. de Girona [ 824 ]).
citreta
citreta f . V. sitreta .
citria
citria f . V. setrilla .
cítria
cítria f . V. sítria .
citrieta
citrieta f . V. sitrieta .
citril
citril m . V. setrill .
citrill
citrill m . V. setrill .
citrilla
citrilla f . V. setrilla .
citriy
citriy m . V. setrill .
citriyll
citriyll m . V. setrill .
citrot
citrot m . V. sitrot .
citryll
citryll m . V. setrill .
ciurell
ciurell m . V. siurell .
clafoll
clafoll m . Alcofoll [ 0 ] .
“ [...] quatre quintars de clafoll quod ab eo emit, habuit et recepit.” (debitori de Pau Francesc, canterer de Reus, 1621) [ 49-II-253 ].
“ [...] quatre quintars de clafoll en gleva [...] ” (debitori de Francesc Pallarès, oller de Reus, 1621) [ 49-II-216 ].
“ [...] cert clafoll quod ab heo hemit habuit et recepit” (debitori de Joan Pallarès, oller de Reus, 1623) [ 49-II-221 ].
“ [...] tres quintars de clafol menut a raó 22 sous quintar [...] ” (debitori d’Andreu Castellar, oller de del Camp, 1631) [ 49-II-112 ].
claraboia
claraboia f . Es pirall o peça calada que es col· loca a la boca dels forats de ventil· lació de les cases ( Illes Balears [ 2409-79 ], Mallorca [ 8-313 ] [ 1039 ] [ 1755-41 ,43 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ].
| claraboia de rebost Prod. a: Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
clau
clau m . i f .
| 1 clau m . V. tb. tatxó Petita peça de terrissa, de forma cònica o apiramidada, que s’inserta als forats de les capses ( caixes o gàbies ) d’enfornar, per sostenir i separar les peces que s’hi han de coure [ 1166-169 ] No obstant, al País Valencià, inicialment s’usava el ferret. Encara ara s’hi usa de forma combinada la caixa amb el ferret [ 1166-169 ] ( [ 21- 61, 87 ] [ 137-35 ] [ 1562-56 ] , Blanes [ 24 ], Esparreguera [ 1022-218 ], Manises [ 353-37 ] [ 938-379 ]).
| 2 clau f . S’anomena la clau a la peça del davant d’un acadenat de rajols o de cairons, la qual aguanta tota la filera (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ]).
| 3 clau m . Als forns de les rajoleries, totxos apilats verticalment, col·locats per separar les rimes d'obra i deixar passar el foc cap amunt (Granollers [ 2257-87 ]).
| clau d'enfornar Clau , accepció 1 m . [ 0 ].
| carrer de Trenta Claus V. carrer dels Escudellers .
claustra
claustra f . Mena de gelosia calada o espirall, de pedra o de terra cuita, que forma un dibuix geomètric i s’utilitzava per protegir petites obertures [ 813-104 ] [ 1686-81 ] .
clavar
clavar v .
| clavar nanses Posar les nanses a les peces ( [ 21-81 ]).
| clavar el pastó Adherir el pastó sobre el rodell amb un cop sec i precís perquè en treballar-lo no es mogui ( [ 21-80 ]).
claveguera
claveguera f . Eixidor del bassó, per on es fa sortir la barreja de terra i aigua, que cau damunt del sedàs (Castellciutat [ 6-61-11 ]).
clavell
clavell m .
| 1 clavell Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a rajoles barcelonines [ 0 ].
| 2 clavell Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a la pisa daurada de Manises, durant el període 1660-1725 [ 1212- 210, 222 ].
| clavell blau Varietat del motiu decoratiu denominat clavell [ 0 ].
clavellari
clavellari m . Florera [ 0 ] Especier [ 0 ] Gerro o altre atuell per posar-hi clavells en flor o en espècie [ 811-II-278 ].
claveller
claveller m .
| 1 claveller Florera [ 0 ] Especier [ 0 ] Pitxell o altre atuell per posar-hi clavells o altres flors i espècies [ 811-II-279 ].
| 2 claveller Test per tenir-hi plantes [ 1650-262 ] Prod. a: Miravet, on també en diuen parra o torreta [ 1650-262 ].
clavellera
clavellera f . Florera [ 0 ] Especier [ 0 ] Pitxell o altre atuell per posar-hi clavells o altres flors i espècies [ 811-II-279 ].
clavellet
clavellet m . Nom d’una varietat de ram o motiu ornamental aplicat amb manganès; les diferents varietats de rams s’anomenen: estrella o rosa, clavellet , lliri o assutzena i amapola [ 19-20 ] [ 42-67 ] (Tamarit de Llitera [ 19- 18, 20 ] [ 42-67 ]).
clavellina
clavellina f .
| de les clavellines Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises, de mitjan segle XVIII [ 1145-13 ] De 1730 a 1780 [ 1734-9 ] D e 1665 a 1780 [ 1212- 211, 223 ].
| de les clavellines i de l'enfilall de ronyons Denominació moderna d’un estil decoratiu de la pisa daurada de Manises, de 1730 a 1780 [ 1734- 6,7,8, 9 ].
clavillar
clavillar v . Clivellar-se les peces (Traiguera [ 1257-106 ]).
cloenda
cloenda f . Botonet cònic que tanca la botxa dels càntirs de mig vernís (Barcelona, obrador Martínez [ 6-69,70-17 ]).
clot
clot m .
| 1 clot Terrera [ 0 ] Jaciment d’argila (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]).
| 2 clot Nom de la forma que prèn el front d’extracció de l’arg ila en una terrera a cel obert ( [ 137-8 ]).
| 3 clot V. tb. fondet Cavitat inferior del forn de terrisser, situada a sota del cendrer (Mallorca, on també en diuen fondet [ 810-VI-6 ]).
| clot des foc La fogaina del forn dels terrissers (Ciutat de Mallorca [ 2261-315 ]).
clota
clota f . Terrera [ 0 ] Jaciment d’argila (Mallorca [ 1039 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]).
clotet
clotet m . Dim. de clot Element decoratiu en relleu aplicat a la terrissa (Agost [ 727-31 ]).
coador
coador o coadora m . i f . C o u edor [ 0 ].
cobador
cobador m . Prod. a: Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ].
cobalt
cobalt m . Sembla que ja fou usat el segle XIII pels tallers nazarites [ 1166-171 ] Element químic que, sol o barrejat amb níquel, s'usa per obtenir el color blau. Barrejat amb coure dóna el color blau turquesa als esmalts alcalins. Barrejat amb manganès dóna el color púrpura [ 1788 ] .
coberta
coberta f . i la forma cuberta .
| 1 coberta Cobertora d’atuell [ 0 ].
“tres cubertes de cuscussoneres” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].
“Item tres coscossoneres ab llurs cubertes poquetes de terra. Item dues panaderes de terra ab llurs cubertes [...] sis gerres grans verdes e envernissades ab llurs cubertes de terra [...] ” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198,201 ].
"Item una saffa de terra ab sa cuberta obra de València" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-227 ].
| 2 coberta (Biar [ 725-47 ], Manises [ 353-42 ], [ 938-384 ]) Vernís [ 0 ] Revestiment superficial d’una peça de ceràmica , generalment decoratiu o impermeabilitzador [ 0 ] Vernís transparent [ 353-42 ] [ 725-47 ] Vernís de plom. Es compon de 10 parts d’ acercó , 10 parts de sorra silícica i 3 parts de sal [ 938-384 ].
| coberta estannífera V. vernís estannífer .
| coberta feldspàtica Capa vítria transparent feta a base de feldspat. S’usa per cobrir ceràmiques cuites a alta temperatura [ 0 ].
| coberta de pilar de tanca Denominació no tradicional [ 0 ] Lámina plana, quadrada, amb un petit envà vertical perifèric (Sarrià, Barcelona [ 1650-261 ]) Es posava amb l’envà cap avall, damunt dels pilars, perquè la pluja no els afectés [ 1650-261 ] Prod. a: Sarrià, Barcelona [ 1650-261 ].
| coberta vidriada Revestiment de vernís de plom, que és transparent o translúcid [ 0 ].
| coberta vítria V. coberta vidriada , vernís.
cobertera
cobertera f . Cobertora (Benavarri [ comunicació personal de Santiago Albertí]).
“ [...] tres coberteras de terra de Barcelona.” (inv. Galceran Ferrer, Saragossa, 1497) [ 131-122 ].
cobertó
cobertó m . i la forma cubertó Cobertor [ 0 ] .
cobertor
cobertor m . i la forma cubertor .
| 1 cobertor Cobertora [ 0 ] Tapadora d’un recipient [ 810-III-235 ].
"Item cubertors pochs üij. dotzenes. / Item v. dotzenes de cubertors grans." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-100 ].
“item una scudella de terra, redona de Máliqua, pintada, ab son cubertor .” (inv. Barcelona, 1396) [ 1169-51 ].
“ [...] una scudella de terra, migencera, rodona, ab son cubertor de obra de València.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].
"Item un pot de terra confiter , ab son cubertor de obra valenciana [...] I. sou .I." (encant Barcelona, 1431) [ 1680-585 ].
“ [...] una salsera gran de obra de Màlica ab son cubertor .” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-277 ].
“Item, una pimentera de terra envernissada ab son cubertor e ab dues nanses e un cànter maler e una mongeta, tot de terra [...] ” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-468 ].
“ [...] un altra juyverdera sens cubertor .” (Barcelona, segles XIV o XV) [ 182-278 ].
| 2 cobertor i les formes cobertó i cubertó Teula cobertora (el Pont de Suert [ 810-III-234 ]).
“Ajuntades així les canals com los cubertons ab bon morté” (Valls, 1639) [ 810-III-234 ].
cobertora
cobertora f . i la forma cubertora .
| 1 cobertora i la forma cobrertora V. tb. coberta , cobertera , cobertor , cobertoreta , cobretupins , cobritora , corbetora , corbitora , corbotora , escorbetora , tapadora Tapadora [ 1070-418 ] Tapadora de terrissa [ 70-113 ] [ 169-32 ] [ 938-384 ] que s’aplica a la boca d’un recipient per tapar-lo [ 811-II-294 ] (Baix Camp [ 48-I-162 ], Mallorca [ 1755-58 ], Manises [ 938-384 ] , Mequinensa [ 1863-104 ] [ 1865-67 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ] ) Tapadora de les olles i tupins [ 23 ] [ 48-III-92 ] [ 1650-238 ] , còncava amb un picoi al mig per agafar-la [ 23 ] ( del Camp [ 23 ] [ 48-III-92 ] [ 1838 ] ) Per tapar olles ( [ 95-3-x ], Mallorca [ 1513-154 ]) Per tapar gerres ( , obra vermella [ 21 ] ; Castelló de Rugat o de les Gerres [ 1823-185 ] [ 2261-103 ] ) Tapadora de pots i tupins (Piera [ 6-12-10 ]) Només envernissada a la part superior ( , obra vermella [ 95-3-x ]) D’obra negra de , se’n feia una producció molt reduïda; tenien forma de casquet esfèric, amb un pomet al centre de la part còncava [ 6-47-43 ] Peça circular amb pom o, més rarament, nansa superior s [ 1650-238 ] .
Prod. a: Arenys de Mar [ 0 ], Breda [ 0 ], Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ] [ 47-100 ] [ 70-113 ] , (obra vermella) [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ], (obra negra) [ 4-141 ] [ 6-47-43 ] [ 21 ]; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-31 ]; Castelló de Rugat o de les Gerres [ 1823-185 ] [ 2261-103 ] ; Marratxí, d'obra d'ollers [ 1750 ]; Piera, on en feien de 4 mides [ 6-12-10 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]; Quart d’Onyar (obra negra i obra roja) [ 6-25-36 ] [ 65-137 ] [ 562-40 ]; Reus, segona meitat s. XVI [ 49-I-95 ]; Sabadell [ 1027-353 ] [ 2334-43 ] , del Camp [ 23 ] [ 31 ] [ 48-III-92 ] [ 2432-8 ] .
Mides i denominacions:
a ) Barcelona: de cinquè , tarifa de 1655 [ 99-276 ] [ 111-64 ].
de sisè , tarifa de 1655 [ 99-276 ] [ 111-64 ].
de partereta , tarifa de 1655 [ 99-276 ] [ 111-64 ].
b ) (obra negra): Moltes mides sense denominació específica [ 6-47-43 ].
“ [...] et Iª. cobertora de fere [...] ” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].
“ [...] una cobertora [...] ” (inv. Bagà ?, 1346) [ 186-II-258 ].
“ [...] IIII cobertores [...] ” (inv. Gréixer, 1351) [ 186-II-259 ].
“ [...] una loça, una cobertora , una ferrada [...] ” (inv. Brocà, 1351) [ 186-II-192 ].
“ [...] una cobertora [...] ” (inv. Baronia de Pinós, 1351, 1352) [ 186-II-260 ].
“ [...] una cobertora [...] ” (inv. Bagà, 1356) [ 186-II-260 ].
“Una greala de terra e II oles de terra ab sa cobertora .” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].
“Item atrobí en la cuyna de la dita casa de Clascarí [...] III. cubertores abtes per cubrir les olles, una gran e una migencera a altre pocha [...] ” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-17 ].
“item una cobertora de terra” (inv. Barcelona, 1398) [ 1169-52 ].
“Ítem, Iª cobrertora de terra.” (inv. Lleida, 1399) [ 2901-692 ].
“Item dues cobertores de terra.” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-166 ].
“E cobri-le [la olla] ab una cobertora de terra.” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-194 ].
“Item una cassola e una cobertora de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, final s. XIV) [ 1329-9 ].
“Item en lo celleret [...] una olla verda de tenir olives en sels ab sa cobertora .” (inv. castell de Tous, 1410) [ 1105-137 ].
" [...] extibata in chossis terre chohopertis cum eorum chohopertoriis terre [...] " (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].
“ [...] quatre olles e dues cassoles e dues cobertores de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1446) [ 955-383 ].
“Ítem, dues cobertores de terra.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-920 ].
“En la cuyna denunciu: [...] dues cobertoras , la una de ferro e l’altra de terra.” (inv. Baronia de Pinós, 1461) [ 186-II-372 ].
“Item, una cobertora de terra ab VII o VIII claus.” (inv. monestir Sta. Maria de Lillet, 1461) [ 186-III-174 ].
"Item una salcera, una olla, nou scudelles, duas cassoles ab cubertores cascuna tot de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1461) [ 1522-221 ].
“Item Iª loça e una cobertora .” (encant Baronia de Pinós, 1462) [ 186-II-368 ].
En la cuina: “hun morter de terra, una cubertora e duas scudelles”. En la botiga major: “onze confiteres ab lurs cubertores de obre de Màlicha per tenir confits e set vaxells de la dita obra de terra” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447,448 ].
"Item, quatre cubertores de terra abtes per cobrir les olles." (inv. Barcelona, 1464) [ 2222-469 ].
“Ítem, hun morter de terra, dos boxos e una cubertora [...] “ (encant Lleida, 1464) [ 2901-1098 ].
“En la cuyna [...] III cobertores de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-53 ].
"una cobertora de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1466) [ 1522-43 ].
“ [...] un gavadall ab una sort de cobertores [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].
“Item una safa ab cubertora de terra poqueta.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-169 ].
“Item, una loça e una cobertora , X d.” (Baronia de Pinós, 1475) [ 186-II-273 ].
"Item una cubertora de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1481) [ 1522-228 ].
“Ítem, una olla de terra ab sa cubertora .” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1235 ].
“Item, dues cubertores de terre.” (inv. del prevere de Sant Boi de Llobregat, 1485) [ 1314-446 ].
“Item, sis scudelles de terra blanques, tres cubartores , un morter e una graxonera, tot de terra” (inv. castell de Benviure, Sant Boi de Llobregat, 1498) [ 1314-467 ].
"Item quatre salseras obre de Màlica ab ses cubertores [...] Item due s graxoneras, una panedera ab sa cubertora , dues casoles e una olla tot de terra" (inv. d'apotecari, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-263,268 ].
“ cobertores ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519, obra d’oller) [ 47-100 ].
“Ítem una escudella i una cobertora .” (inv. Manresa, 1524) [ 3023-232 ].
"Item dotze cubertores de dos diners quascuna [...] Item setze parells y mig de cubertores poquetes de terre " (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-273 ,276 ].
"Sis olles de terra ab cinch cubertores de terra." (inv. d'apotecaria, Reus, 1541) [ 1428-108 ].
“Item quatre cubertores de terra.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-184 ].
“Ítem, dotze plats, quatre librelles, quinze escudelles y dues olles, ab ses cubertores [...] tot de terra.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1760 ].
“ [...] una cubertora de ferro y dues cubertores de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].
“ [...] cànters de terra. Moltes olles, scudelles, cubertores .” (inv. Sant Magí de , 1578) [ 1759-73 ].
"Item, sis cubertores de terra usades." (inv. Tortosa, 1580)) [ 1872-160 ].
“ [...] quatre cobertores y una greixonera tot obra de Reus [...] ” (inv. Reus, 1589) [ 49-I-96 ].
"sis cubertores " (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-41 ].
" [...] y cubrireu la olla ab vna cobertora [...] " (Barcelona, 1617) [ 1484-41r ].
"Item mitja dotsena de cobertores de terra [...] " (inv. Mataró, 1631) [ 1812-244 ].
" Cobertores grans [...] Cobertores petites" (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...]
Vna cubertora gran: 3 diners.
Vna cubertora mitjana: 2 diners.
Vna cubertora petita: 1 diner.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una cubertora gran de sinque, 5 diners.
Una cubertora de sise gran, 3 diners.
Una cubertora de sise petit, 2 diners.
Una cubertora de partereta, 2 diners.
Una cubertora mes petita que de partereta, 1 diner.
Las cubertores mes petitas, duas cubertoras , 1 diner.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-276 ] [ 111-64 ].
“ [...] amaniré unas ollas que tindré a punt ben anvernisades ab las cobertoras ben justas [...] ” (receptari gironí del 1663) [ 135-125 ].
Des de gener a setembre de 1680, consta als llibres de de Convalescència de Barcelona, que es compraren “ cobertores ” [ 131-137 ].
" cobertora " (a inv. de Talarn, entre el 1690 i el 1741) [ 1655-283 ].
“ Cvbert [...] Cubert de una cubertora . Operculatus, a, um [...] ”, “ Cvbertora , lo que serveix pera cubrir alguna cosa [...] ” (Barcelona, 1696) [ 1074-244 ].
“Las cobertoras que tapen ollas dinerals dos per pessa, y de las més xicas y de ollas de caldo, tres per pessa [...] ” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-40 ].
" Cubertoras de tota sort" (inv. de Joan Darbó, gerrer de Barcelona, 1718) [ 2079-92 ].
“En lo rebostet / Primo quinse ollas petitas, ab quinse cubertoras de terra [...] ” (inv. Vilanova de Bellpuig, 1781) [ 1339-276 ].
"En la cuyna [...] set cubertoras de terra, tres de ferro [...] " (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-236 ].
"Item sis cubertoras , esto es, cin c h de terra verdas y la altre de ferro, usadas." (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-219 ].
“ cubertore ” s’esmenta 35 vegades al manuscrit G (receptari, Mallorca, s. XVIII) [ 177-17 ].
“ cobertora [...] cubertora [...] cubartora ” (Menorca, s. XVIII) [ 179-54 ].
“ cubertora . s. f. plat pla per tapar las ollas, cassolas, etc. Cobertera . Tegmen, operculum.” (Barcelona, 1803 -1805 ) [ 170 ].
“ [...] tapada l’olla ab [...] la cobertora [...] tapant la cassola ab una cobertora [...] ” (Barcelona, receptari 1851) [ 168- 151, 173 ].
“ cubertora . f. Plat ab un mugró ó ansa en lo centro, y serveix pera tapar las ollas, etc.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-472 ].
| 2 cobertora V. tb. tapadora Cadascuna de les teules que van col · locades amb la cara còncava cap avall i cobreixen part de dues teules de canal [ 810-III-235 ] [ 813-106 ] (Barcelona [ 810-III-235 ], Mallorca [ 810-III-235 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]).
| cobertora d'aiguamans Prod. a: Barcelona, segle XV [ 1749-221 ].
| cobertora de greixonera Convexa per l’anvers i amb un pom al centre (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
| cobertora d’olla Còncava per l’anvers i amb un pom al centre (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
| cobertora de sopera Més bombada que la cobertora de greixonera i amb una osca per ficar-hi el culleró (Mallorca [ 1039 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ].
cobertorassa
cobertorassa f . Augm. de cobertora [ 811-II-294 ].
cobertorat -da
cobertorat -da adj . Que té cobertora [ 1070-418 ].
cobertoreta
cobertoreta f . i la forma cubertoreta Dim. de cobertora [ 811-II-294 ].
“Item, una loça petita e una cobertoreta , III ss., III drs.” (encant de Lillet, 1440) [ 186-II-374 ].
“Ítem, dues olles mijanceres, dos topinets, una cassoleta, una copeta, sis albúrnies, una grexonera, una cassoleta, dues librelles y dues cubertoretes , tot de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].
cobertorota
cobertorota f . Augm. i pej. de cobertora [ 811-II-294 ].
coberts
coberts m . pl . A l'Alcora se'n van fer de ceràmica [ 1821-23 ].
cobos
cobos m . pl . Nom que es dóna a una orla de color blau aplicada a la vora dels plats. Té la forma d’espines de peix enllaçades a manera d’acordió [ 938-380 ] U tilitzada el primer quart del segle XX [ 353-37 ] (Manises [ 353-37 ] [ 938-380 ]).
cobrertora
cobrertora f . V. cobertora .
cobretopís
cobretopís m . V. cobretupins .
cobretupins
cobretupins m . i la forma cobretopís Cobertora d’olla o de tupí (Rosselló [ 810-III-238 ]).
“ Cobra-topís , ambuts, campanas” (Saisset, Albert: Countes de l’altre moun y d’aquest . Perpinyà, 1890 ) [ 810-III-238 ].
cobritora
cobritora f . Cobertora [ 0 ].
“Una cobritora de ferre [...] Altra cobritora de ferre [...] ” (encant d’una especieria, Cervera, 1374) [ 969-204 ].
coca
coca f . Massa de fang, a punt per ser treballat [ 938-380 ] Porció de fang maurada amb els peus [ 4-162 ] Cadascuna de les rodanxes de fang que es treuen del pelló [ 353-37 ] Reb igual nom la mateixa rodanxa quan ha estat sotmesa a l’acció de l’ estiradora [ 353-37 ] (Manises [ 353-37 ] [ 938-380 ]).
cocció
cocció f .
| 1 cocció L’acció de coure [ 1070-420 ] [ 1459-376 ].
| 2 cocció L’efecte de coure [ 1459-376 ].
"3 coccions de rajoles i jérros: 55,00 ptes." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-52 ].
| cocció de fi La segona cocció, en la qual es vitrificava el vernís sobre el bescuit (Manises [ 1231-59 ]).
| cocció oxidant V. cuita oxidant .
| cocció reductora V. cuita reductora .
coci
coci m . [ 811-II-299 ] Grafia antiga de cossi [ 810-III-245 ] V. cossi .
“COCI. s. m. territ. V. Cubèll.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
coçi
coçi m . V. cossi .
cociaç
cociaç m . [ 811-II-299 ] V. cossiàs .
cocial
cocial m . [ 811-II-299 ] V. cossial .
cocier cocier
cocier cocier a m . i f . [ 811-II-299 ] V. cossier cossier a .
cociet
cociet m . [ 811-II-299 ] Grafia antiga de cossiet [ 810-III-245 ] V. cossiet .
cociol
cociol m . [ 811-II-299 ] Grafia antiga de cossiol .
cociolaç
cociolaç m . [ 811-II-299 ] Forma antiga de cossiolàs .
cocioler cocioler
cocioler cocioler a m . i f . [ 811-II-299 ] V. cossioler cossioler a .
cociolet
cociolet m . [ 811-II-299 ] Grafia antiga de cossiolet S’esmenta a documents valencians dels segles XIV i XV [ 729-33 ].
cocot
cocot f . Gal . Cocota [ 0 ] Prod. a: Arenys de Mar, on també en deien cocotera [ 6-68-32 ]; Breda, totalment envernissades [ 11-209 ] [ 13-131 ] [ 45 ] [ 86 ].
“ cocotte ” (receptari de cuina, Barcelona, dècada de 1930) [ 167-65 ].
cocota
cocota f . Gal . V. tb. cocot , cocotera , cucota Cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues anses, que disposa d'una tapadora generalment amb una obertura que permet la sortida del vapor [ 2000-379 ] Atuell ideat per reproduir les condicions de cuita en espai tancat o forn. Va dotat de cobertora amb forat de desvaporització. N'hi ha d'ovalades i de rodones [ 1650-238 ].
"Lo rustit se fa del modo següent: se fa fregir la carn en una cocota ab greix dols [...] " (receptari de cuina, Barcelona, 1875) [ 1476-383 ].
cocotera
cocotera f . Gal . Cocota [ 0 ] Prod. a: Arenys de Mar, on també en deien cocot [ 6-68-32 ].
codonyera
codonyera f . Recipient que servia per tenir codonyat [ 810-III-251 ] Per fer codonyat (Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Barcelona [ 115 ], Esparreguera [ 1022-238 ].
“Item .j. codonyera nova, de terra, de la dita obra [de València] [...] ” ( inv. Barcelona, 1437) [ 115 -153 ] [ 810-III-251 ].
“dos parells de codoneres petites, obra de Valencia o de Mélica” (inv. Barcelona, 1480) [ 975 ].
“Ítem, dues copes o codonyeres de Mèlicha.” (inv. castell d’Anglesola, 1518) [ 2901-1572 ].
" codonyeres de obra de València" (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1520) [ 642-380 ].
coedor
coedor coedora m . i f . Couedor [ 0 ] .
cofa
cofa f . Eixamplament de l’extrem d’un canó, que serveix per endollar-lo amb el següent (Potries [ 1152-16 ])
cofí
cofí m . Mena de senalla, en forma de cove alt, feta de teixit d’espart i proveïda de dues anses a la part superior. El cofí era usat per al transport de vernís i també per al de l’obra (Blanes [ 24 ] ) .
cofoll
cofoll m . i les formes cofoyl i cufoll Alcofoll [ 0 ].
Per les “Ordinacions dels salaris dels barquers per carregar i descarregar les fustes en Barchinona” (abril de 1428) sabem que per mar arribaven (de Catalunya o de més enllà) a Barcelona, entre d’altres ingredients necessaris als terrissers, el “ferret”, el “ coffoll ”, el “vermelló”, [...] (Ordinacions Llotja, foli 97) [ 47-102 ] [ 131-120 ].
“ [...] et sunt pro pretio de sex quintars cofoll et sex quintars de llevadís” (debitori de Joan Castellar, oller de Reus, 1580) [ 49-II-208 ].
“ [...] 3 ll. 13 s. per preu de un quintar y mig coff oll y llavadís [...] ” (debitori d’Esteve Serra, escudeller de Reus, 1636) [ 49-II-185 ].
“Mitja arroba de cofoll [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-142 ].
“ [...] treballan a la mina y han fet unas quatre arrobas de cufoll .” (Palafrugell, 1842) [ 1790-40 ].
cofoyl
cofoyl m . V. cofoll [ 824-II-199 ].
cofre
cofre m . V. tb. cofret Caixa rectangular amb tapadora ordinàriament bombada [ 810-III-255 ] Els de terra, podrien servir per posar-hi cendra [ 393-204 ] .
Als inventaris apareixen cofres de terrissa, a vegades “enserpellats” [ 185-56 ].
“Un parell de cófrens de pisa. / Item altre parell de cóffrens de siprés ab taps de laons” ( Ramon d' Alós : Inventaris de Castells Catalans , inv. de 1372) [ 810-III-255 ].
cofret
cofret m . Dim. de cofre .
"dos cofrets de terra petits, un enserpellat de corda de tronyella, l'altre no " [ortografia normalitzada] (inv. Barcelona, 1401) [ 393-204 ,230 ].
"Item sis cofrets cruus" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].
cogomar
cogomar m . Del francès coquemar , que denomina un atuell de forma i d’ús paral · lels al tupí [ 6-60-22 ] [ 862-II-807 ] Tupí o ansat [ 6-60-22 ] Pot o altre atuell de cuina [ 810-III-257 ].
“ [...] et unum cogomare de cupro et unam cetram de leutono veterem [...] ” (inv. Barcelona, 1308) [ 1098-106 ].
“ [...] duos cogomars de cupro [...] ” (inv. castell de Si t ges, 1326) [ 983-172 ].
“ [...] in coquina dicti hospitii [...] unum cogomar de cupro [...] ” (inv. Barcelona, 1338) [ 1157-349 ].
“Una giradora e un cogomar e un rall [...] It. un garbell e un cogomar de coure” ( inv. Mallorca, 1345) [ 824-II-201 ].
“Un cogomar migencer d’escalfar lexiu.” (inv. Barcelona, 1423) [ 955-393 ] Altra versió que sembla més rigorosa: “ [...] en la cuyna [...] Item un cogomar migencer de scalfar le xuí.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-176 ].
“Item un fogomar [ cogomar ?] o scalfador de aygua - III. s. III.” (encant Barcelona, 1432) [ 1114-284 ].
coixinet
coixinet m .
| 1 coixinet Peça de fusta, fermament fixada, amb un forat vertical per on passa i gira el coll-ferro de la roda de canterer. El cul de got i el coixinet són els dos punts que sostenen i mantenen vertical l’arbre de la roda ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 17, 21 ]).
| 2 coixinet
“ [...] \dos/ plats de foch, una cassoleta, sinch coxinets y dues olles, tot de terra.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901- 1830 ].
colada
colada f . [ 651-13 ].
| 1 colada Argila amarada d’aigua, amb prou plasticitat per ser abocada dins d’un motlle [ 0 ].
| 2 colada Operació d’abocar dins d’un motlle argila amarada amb aigua [ 1548-1 ] .
| per colada Procediment de modelar ceràmica que consisteix a abocar fang líquid dins d'un motlle de guix format per dues meitats ben ajustades. El guix, per capil·laritat, va absorvint l'aigua, però no l'argila en suspensió que queda dipositada sobre el guix, tot reproduint fidelment el negatiu del motlle. Es forma una paret que augmenta de gruix progressivament fins a arribar al gruix desitjat. Aleshores s'aboca el líquid restant i es deixa assecar el conjunt. Finalment, es desem motlla [ 1882 ].
coladís
coladís m . Barreja de terra fina i aigua, de textura clara, que després de colar i reposar es deixa perquè s’evapori l’aigua i aconseguir el fang d’obrar ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]) Fang diluït emprat per emmotllar les aplicacions decoratives de la ceràmica brodada (Mallorca [ 1972-7 ]) .
colador
colador m . i/o f . [ 651-13 ].
| 1 colador Per retenir les impureses del fang en passar-lo del bassó a la bassa (Verdú, on també en diuen garbell [ 2184 ]).
| 2 colador V. tb. bassó A les rajoleries, mena de bassa on es treien els cadells de l’argila , abans de passar-la a la bass a (Vilobí d’Onyar [ 95- 13 -x ] ) Bassa on deixataven la pols o el col at amb aigua ( del Camp [ 23 ] ) Bassa petita que serveix per colar la pasta [ 353-38 ] Bassa on hi havia fang aigualit que, amb els peus, se’l feia sortir per un canó inferior, on se’l rebia amb un sedàs sostingut per un operari [ 938-382 ] (Manises [ 353-38 ] [ 938-382 ]) Lloc on es feia la barreja de l'argila mòlta amb l'aigua. El fang resultant pa ssava a la bassa a través d'un s edàs que en retenia les impureses (l'Alcora [ 1653-52 ]) .
| 3 colador Màquina que funcionava mitjançant corretges i politges que accion av en un conjunt d'aspes, anomenades estrelles , i que servia per barreja r l'aigua i l ' a rgila ( [ 1783-27 ]).
| 4 colador coladora m . i f . La persona que colava la pasta en el colador (Manises [ 353-38 ]).
| 5 colador E scorredora [ 0 ] Plata fonda amb el fons ple de petits forats. Servia per escórrer aliments (Mallorca , on també en deien plat colador [ 1755-42 ,43 ]).
“Item una casoleta de terra e hun colador de terra e una ambudera tot dins lo armari [...] Item sinch coladors de terra a la paret.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-133,134 ].
"Item un colador de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522- 44, 237 ].
“ colador ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
"8 dotzenes coladors , perfumadors, canelobres, copetes i torradors de 2 sous i mig dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
| colador per a cisterna o de cisterna Peça de forma semiesfèrica plena de foradets. Es posa a la boca de la canonada que porta l’aigua a les cisternes per evitar l’entrada de cossos estranys (Mallorca [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]) Prod. a: Campanet [ 1039 ], Felanitx [ 1039 ], Verdú [ 6-46-35 ].
coladora
coladora f .
| 1 coladora Escorredora [ 0 ] Colador de cuina o d’embut [ 810-III-264 ] (el Pont de Suert [ 810-III-264 ], Ribagorça [ 810-III-264 ]) Membrana foradada de l’embut [ 824 ].
“Una coladora de terra” (inv. Vic, 1492) [ 824 ].
| 2 coladora Enginy mecànic que substituí la feina manual de preparar la terra als bassons [ 136-80 ] [ 137-13 ] [ 353-38 ] [ 3071-46 ] Màquina per barrejar la terra amb aigua i colar-la [ 2423 ] Consistia en uns embarrats que accionaven un conjunt d’aspes que barrejaven la terra i l’aigua a fi d’obtenir un fang líquid. Després, el fang es colava mitjançant sedassos vibratoris [ 105-11 ] [ 1562-29 ] La seva introducció a Catalunya sembla que s’inicià a la Bisbal d’Empordà [ 136-80 ] [ 137-13 ] a mitjan segle XIX [ 1562-29 ] (la Bisbal d’Empordà [ 21-18 ] [ 105-11 ] [ 1562-29,30 ], Manises [ 353-38 ], Quart d’Onyar [ 2423 ]) .
“ coladora amb joc de sedàs” (inv. , 1936) [ 189 ].
colaor
colaor m . Var. dialectal per colador (Manises [ 353-38 ]).
colar
colar v .
| 1 colar Barrejar l'argila i l'aigua mitjançant procediments manuals o mecànics [ 0 ].
"Treballar tot el dia a l'era per colar la terra. . [...] 5 hores colar terra [...] 10 hores colar , posar aigua i picar terra. . " ( , , 1911) [ 1783-27 ,36 ].
| 2 colar Una vegada la barreja d’argila i aigua, preparada al bassó, agafa tremp, passar-la per un sedàs a fi de treure’n petites pedres, arrels i d’altres impureses ( [ 21-77 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]; del Camp [ 23 ]) Operació de barrejar les diferents classes de terra amb aigua, per obtenir la pasta líquida que, una vegada tamissada es canalitza cap a les basses de sedimentació (Manises [ 353-39 ]).
| 3 colar Vessar una barreja molt fluïda d’argila i aigua a dins del motlle [ 0 ] Omplir un motlle de guix que, sempre en negatiu, reprodueix, seccionat en dues parts, una peça. S'hi aboca argila molt líquida. El guix absorbeix l'aigua i torna sòlida la peça [ 10-12 ] .
| colar a cama Denominació d’un procés de levigat del fang, utilitzat a Manises des de l’antigor fins a mitjan segle XX [ 353-39 ] [ 861-880 ].
colat
colat m . Terra o fang deixatat que cau al colador a través d’un sedàs de colar ( del Camp [ 23 ]).
colemanita
colemanita f . Borat de calci [ 1788 ] Mineral de borat de calci hidratat [ 2000-383 ] Fórmula: CaB 3 O 4 (OH) 3 ·H 2 O [ 0 ] En ceràmica s'utilitza per introduir el bor en els vernissos [ 0 ].
colera
colera f . Adj. substantivat per olla colera V. olla colera .
coll
coll m .
| 1 coll Part estreta d’un atuell, situada entre la boca i el cos [ 1257-106 ] [ 1666-72 ] Part més estreta d'un atuell, per la qual solen agafar-se quan no tenen ansa [ 811-II-327 ] Denominació d’una part d’una peça que apareix a documents barcelonins del segle XVI [ 47-102 ] La part superior i més prima d’una botella, gerra o altre recipient semblant [ 810-III-286 ].
“ [...] en lo celer [...] vna tenalla sens coll / II. tenalles longues sens coll ab sengles anses [...] ” (inv. dels templers de Gardeny, 1373) [ 1037-556 ].
"Item j. col de alcoleta ab vj. lliures de mantega." (inv. de botiguer, Reus, 1381) [ 1428-106 ].
"Una gerra sense coll " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].
“Eren estrets de coll els gerricons” (Galmés i Sanxo, Salvador: Flor de Cart , Sóller, 1891-1899) [ 810-III-287 ].
| 2 coll A Traiguera, per pujar un cànter, primerament modelaven la panxeta o part inferior i la deixaven assecar. Després feien el coll , amb pasta prou humida perquè s’enganxés bé a la panxeta, ja una mica seca. Després deixaven assecar el conjunt un dia sencer i posaven les anses [ 1258-90 ] [ 1335-120 ].
| coll de cisterna (Mallorca [ 1059-220 ]).
| coll del forn Part del forn compresa entre la boca d’aquest i la carxata [ 353-39 ] [ 938-382 ] En alguns forns, que tenien el port a un costat diferent que la boca,, el coll del forn quedava com un lloc més de pas adossat a la carxata [ 353-39 ] (Manises [ 353-39 ] [ 938-382 ]).
collejar
collejar v . Vibrar l’arbre de la roda per no estar ben ajustat (Traiguera [ 1257-106 ]).
colleresa
colleresa f .
| 1 colleresa V. bóta colleresa [ 0 ].
| 2 colleresa Contenidor d’una bóta colleresa de capacitat [ 0 ].
“Item miga colleresa buyda.” (inv. castell de Palau-saverdera, 1411) [ 2271-416 ].
coll-ferro
coll-ferro m . Eix de ferro que uneix el disc superior de la roda de canterer amb l’arbre ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 17, 21 ].
colmanita
colmanita f . Borat de calci [ 1788 ].
colmeneta
colmeneta f . La gerra xata d'uns 27 cm d'alçada (Agost [ 2261-143 ]) S'usa molt per adobar i conservar olives [ 2261-145 ] Per conservar tocino salat [ 2337-76 ] (Agost [ 2261-145 ] [ 2337-76 ] ) Prod. a: Agost [ 2261-143 ] [ 2337-76 ] .
colodra
colodra f . Cast. Se’n diu de la munyidora a certes zones del sur d’Espanya [ 0 ].
| 1 colodra Mesura per a líquids [ 811-II-318 ].
| 2 colodra Mena de gerro o tupí [ 811-II-318 ].
colomí
colomí m .
| 1 colomí Marrell emprat per modelar gerres mitjanes i grans (Onda [ 2261-31 ]).
| 2 colomí Tira de fang, que s’aplica als intersticis de les caixes d'enfornar , a fi que no hi entri l’aire calent del forn [ 938-382 ] Serveix p er encolominar [ 353-39 ] (Manises [ 353-38 ] [ 938-382 ], Paterna [ 1048-36 ]).
| colomins de fer mimbre m . pl . Tiretes finíssimes de pasta, de forma cilíndrica, usades per a la fabricació de l’ obra de mimbre (Manises [ 353-39 ]).
color
color m . (antigament f .) En ceràmica, el color s'obté per la presència de sals o òxids metàl·lics. Amb ells es pot donar color a argiles, engalbes o vernissos [ 1788 ].
"Un tros de pedra de smolà per a color " (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-94 ].
“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors , com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].
" [...] y acàs que lo dit Serra no tingués las colors amanidas [...] " (contracte entre i Lorenzo de Madrid, escudellers de Barcelona, 1608) [ 2046-94 ].
“Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] un molí de colors [...] una gerreta de posar colors / dues cassoles per tenir colors [...] una mola de molre colors [...] ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-42,43 ].
“Item duas molas de moldre colors ab sos molons / Item tres molins de moldre colors lo hu petit altre sense curró” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II-129 ].
"Amb el color rebrás l'engalba necesaria." ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1910) [ 2294-92 ].
"Picar engalbes i colors per a fer probes." ( , , 1911) [ 1783-41 ].
| color blanc Es pot obtenir amb derivats de l'estany i del zirconi [ 1788 ].
| color blau Es pot obtenir amb òxid de cobalt, òxid de coure, compostos de ferro i amb barreja de níquel i cobalt [ 1788 ].
| color crema Es pot obtenir amb òxids de titani [ 1788 ].
| color groc Es pot obtenir amb combinacions d'òxids de cadmi i de seleni, amb òxids de ferro, amb pentòxid de vanadi barrejat amb estany, amb òxid d'antimoni i amb derivats de l'urani [ 1788 ].
| color marró Es pot obtenir amb òxids de ferro, amb manganès en vernissos de plom, amb crom en esmalts de zinc i amb compostos de níquel [ 1788 ].
| color púrpura Amb compostos de manganès en esmalts alcalins i amb barreja de manganès i cobalt [ 1788 ].
| color rosa Es pot obtenir amb combinacions d'òxids de crom i d'estany [ 1788 ].
| color taronja Es pot obtenir amb combinacions d'òxids de cadmi i de seleni, amb bicromat potàssic i amb compostos d'urani [ 1788 ].
| color turquesa Es pot obtenir amb òxid de coure en esmalts alcalins i amb barreja de coure i cobalt [ 1788 ].
| color verd Es pot obtenir amb òxid de coure i amb òxid de crom [ 1788 ].
| color vermell Es pot obtenir amb òxids de cadmi i de seleni, per sota de ; amb òxid de coure, en atmosfera reductora; amb bicromat potàssic, per sota de ; amb ferro i amb urani [ 1788 ].
colorant
colorant m .
| colorant industrial Òxid preparat per empresa especialitzada, q ue ve a substituir els que abans s'havia de fer cada ceramista [ 1783-40 ].
colradora
colradora f . V. tb. cassola de colrar safrà , tolradora Servia per torrar safrà o altres productes, com figues i formatge [ 185-51 ] [ 810-III-280 ] Per torrar safrà o altra cosa [ 393-225 ] Per torrar safrà a fi que agafés color [ 955-393 ].
" una colradora de terra antiga: 1 diner" (encant Barcelona, final s. XIV o primera meitat s. XV) [ 393-219 ,225 ,230 ] [ 824 ] .
“Dues colradores de terra per acolorar saffrà” (arx. parr. de S anta Coloma de Queralt, 1458) [ 810-III-280 ].
columna
columna f .
| 1 columna Element de pedra o altre material, ordinàriament de secció circular, format per una base, un fust i un capitell i que serveix de suport d'un sostre, d'ornament, i, a vegades, de monument [ 1070-433 ] Hi ha columnes i pilastres que són totes elles de terra cuita, però són molt rares [ 1885-13 ] Prod. a: [ 1783-13 ] , Sabadell [ 2334-76,77 ] .
| 2 columna Peça cilíndrica o d’altra forma, més alta que ampla, que serveix per sostenir àmfores o gerros ornamentals [ 810-III-284 ] (Mallorca [ 810-III-284 ]) Prod. a: Campos [ 1972-11 ], Felanitx [ 1091-57 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ].
" [...] objectes decoratius d'esquisit gust: columnes , jèrros y tésts per flors, jardineres, bustos moderns y variades figures modernistes." (d'un anunci del 1912 , fàbrica , Ciutat de Mallorca) [ 1490-43 ] [ 1984-12 ] .
"Deu columnas de gerro á sis rals una." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
| 3 columna Peça semblant a un balustre de barana que serveix per aguantar els travessers damunt dels quals es posen drets i afilerats els plats i gibrells en l’operació de coure’ls al forn (Blanes [ 24 ]).
| fust de columna o de pilar Pot ser d’una sola peça , de peces prismàtiques acoblades o de peces laminars planes emmotllades, per revestir el pilar [ 1650-261 ] Prod. a: Quart d’Onyar, d’una sola peça [ 1650-261 ]; Sarrià, a Barcelona, de peces prismàtiques acoblades [ 1650-261 ].
| columna de gerro V. tb. pedestal Pedestal per a test, tapatest o florera (Sarrià, a Barcelona [ 0 ] [ 1650-262 ]) Prod. a: Barcelona (Sarrià) [ 1650-262 ].
colxo
colxo m . Càntir [ 0 ] Prod. a: d’Uixó (obrador Josep Tur [ Museu de Terrissa dels Països Catalans d' Oristà ] ) .
colzat
colzat m . Adjectiu substantivat derivat de canó colzat Colze [ 0 ] ( Arenys de Mar [ 1650-256 ], [ 189 ] , Figueres [ 1650-256 ], Termcat [ 1593-40 ] ) Peça tubular en corba o angle, que serveix per formar canvis de direcció en una canonada [ 6-75,76-77 ] Prod. a: Arenys de Mar [ 1650-256 ], Barcelona, obrador Brossa [ 6-75,76-77 ]; [ 189 ], Figueres [ 1650-256 ], Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ] Segons la mida del diàmetre s’anomenen: d’estaca ( [ 189 ]).
" colzats " (inv. Bartomeu Espasa, escudeller de Barcelona, 1595) [ 1880-337 ].
" colzat ", el que fa un angle de 90º (Barcelona, 1934) [ 1485-81 ].
“ culsats d’estaca ” (inv. , 1936) [ 189 ].
colze
colze m . i les formes còlzer i colzo V. tb. canyó colzat , colzat , colzer , llo mat , recotze Angle que fan les canonades [ 2000-391 ] Peça tubular angular o corvada, de terra cuita, fibrociment o metall, que serveix per enllaçar els trams rectes d’una canonada quan es vol canviar de direcció [ 6-75,76-77 ] [ 810-III-285 ] [ 813-113 ] [ 824 ] [ 1039 ] [ 1593-40 ] Peça accessòria que serveix per canviar la direcció general d’una canonada [ 1543-9 ] Canó que fa angle recte o obtús [ 1650-255 ] ( [ Remei Maruny i Eliseu Martí , 26/8/00], Mallorca [ 1039 ] [ 1059-219 ], Vic [ 824 ]) Prod. a: Barcelona [ 6-71-15 ] [ 6-75,76-77 ] [ 2079-81 ] , Felanitx [ 1039 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 60-19 ] [ llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 ] [ 1099-20 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ], Pollença [ 1039 ], Sabadell [ 0 ].
| colze de canal Peça que serveix d’unió entre dues canals de direcció diferent ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-28 ]).
colzer
colzer m . Colze [ 0 ] Canó que forma angle i serveix per fer canviar de direcció una canonada [ 810-III-286 ] (Manacor [ 810-III-286 ]).
cólzer
cólzer m . V. colze .
colzet
colzet m . Colze petit [ 813-113 ].
colzo
colzo m . V. colze .
com
com p te o comte [?] m . V. tb. plat de com p te o de comte Substantivació de l’adjectiu de com p te o de comte , aplicat a plat de com p te o de comte [ 0 ].
“Item tanta cocia terre de compte [...] computando ad forum et racionem trium solidorum pro qualibet cocio.” (contracte Paterna, 1435) [ 687-128 ].
“5 g. comta a raó de 11 sous g.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-95 ].
“He vanuda hobra crua envarnissada al senyer En Toni Rovell, escudeller. Envarnissat: [...] 6 ds. primpoch [e] comta (III sous) [...] ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-98 ].
"dos grosses e mija de compte ", "25 dotzenes de compte " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547) [ 1880-341 ].
cóm
cóm m .
“ [...] un cóm per a fer la bogada [...] ” (inv. Gresolet, 1642) [ 186-III-221 ].
| 1 cóm Obi [ 2000-392 ].
| 2 có m Menjadora de corral (Urgell [ 1799-29 ] ) Menjadora de conills [ 6-57-26 ] De forma paral·lelepipèdica amb ponts transversals [ 1650-257 ] ( d’Urgell [ 6-57-26 ] [ 1650-257 ]) Prod. a: d’Urgell [ 6-57-26 ] [ 1650-257 ] .
comaire
comaire m . Test, tros de plat o d’olla [ 810-III-307 ] (Banyoles [ 810-III-307 ]).
combustió
combustió f .
| cambra de combustió En els forns de coure ceràmica, espai tancat en el qual es crema el combustible que alimenta el foc [ 1639-488 ].
començ
començ m .
| 1 començ V. tb. obra de començ , peça de començ La peça de terrisseria mig feta que el terrisser deixa eixugar abans de girar-la [ 810-III-317 ] ( [ 810-III-317 ], Esparreguera [ 1022-230 ]).
| 2 començ V. tb. baix , barretina , començat , dalt , estirat Les peces grosses es feien al torn en dues peces, començ i barretina , i, a vegades, en tres (Barcelona [ 2261-226 ] , obrador Martínez [ 6-68-13 ]) La peça inferior quant l’atuell es composava de dues o tres peces independents, que posteriorment s’ajuntaven ( l'Alcora [ 1653-91 ], Castelló de Rugat [ 2261-96 ], Ciutat de Mallorca [ 2261-319 ], Esparreguera [ 1022-230,231 ], Miravet [ 117-94 ] [entrevista a Joan Avante, TV3, 2/3/2001] , Tivenys [ 2261-159 ] ).
| treballar de comen ç Modelar les peces en dues o més represes perquè el fang no té prou força, en contra de la tècnica anomenada treballar a la bola , en la qual es modelen d’una sola tirada, tot esgotant o no el fang del pastó [ 19-18 ].
començat
començat m . Començ, accepció 2 [ 0 ] La peça inferior de les gerres que es modelen en dues parts independents (Agost [ 2261-136,138 ]).
comfiter
comfiter m . V. confiter .
comfitera
comfitera f . V. confitera .
compartit
compartit compartida adj. A vegades adje ctiu i, a vegades, substantiu. Com es pot deduir de les cites, sembla que l’antònim de compartit era senar [ 0 ] L'adjectiu compartit s’aplicava a les peces que feien joc entre elles [ 2253-25 ] Segons Osma: “Queria decir -si no nos engañamos- que en cada gruesa se contarían tantas ó cuántas docenas de determinadas piezas ó cierto número de las principales que luego se detallan.” [ 687-15,26 ].
“ [...] tres jerras de pinzell compartit et tres jerras de mercader. Hanc vendicionem vobis facio videlizet dictas tres jerras de pinzell ad racionem nouem solidorum pro qualibet dotzena grossa et residuas tres jerras de mercader ad racionem octo solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte València, 1407) [ 687-98 ].
“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit . Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].
compartit
compartit m . Adjectiu substantivat [ 0 ] A vegades adjectiu i, a vegades, substantiu. Com es pot deduir de les cites, sembla que l’antònim de compartit era senar [ 0 ] Creiem que compartit s’aplicava a les peces que feien joc entre elles, mentre que senar podrien ser les peces amb entitat pròpia i individual [ 0 ] Segons Osma: “Queria decir -si no nos engañamos- que en cada gruesa se contarían tantas ó cuántas docenas de determinadas piezas ó cierto número de las principales que luego se detallan.” [ 687-15,26 ].
“ [...] Nonaginta grossas operis terre de pinzell bonas mercantibiles et receptibiles cum suo compartit [...] ” (contracte Manises , 1404) [ 687-96 ] [ 2253-26 ] .
“ [...] triginta sex grossas et octo dotzenas operis terre de pinzell [...] cum suo compartit [...] ” (contracte Manises, 1412) [ 687-105 ].
“ [...] duas grossas operis terre de papa cum suo compartit [...] Item tres grossas de contrafeyt de papa cum suo compartit [...] ” (contracte Manises, 1423) [ 687-114 ].
“Item sex grosses d’escudelles dencadenat cum suo compartit de talladors d’encadenat [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-38 ].
“Ningun obrer puga fer faena sens ser examinat per los majoral y els de dit offici [...] es a saber que sàpia fer escudelles o plats o compartit [...] " (ordinacions dels mestres d'obra de terra de Manises, 1619) [ 1738-344 ].
compassat
compassat adj .
“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ].
compòsit
compòsit m . Material format per diversos components no miscibles, que s'associen a fi d'obtenir un conjunt de majors prestacions que les de cada element per separat. Generalment, es composa d'un esquelet de reforç, que proporciona la resistència mecànica, i per una matriu que el protegeix i que, a vegades, és de naturalesa ceràmica [ 0 ].
compotera
compotera f . Copa gran, de vidre o d’altra matèria, destinada a tenir-hi la compota [ 810-III-347 ] Vas de cristall, de porcellana, etc., per servir una compota [ 1070-447 ] Per tenir-hi compota [ 2000-403 ] Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] .
“Una sucrera, una compotera , un croissant i un brioix” (Roig i Raventós, Josep: Flama vivent , Barcelona, 1924) [ 810-III-347 ].
comte
comte m .
| Comte d’Aranda Fundador de la manufactura de ceràmica d’Alcora [ 0 ] .
comú
comú m . Una mena d'ansat (Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ]).
comú -una
comú -una adj . Qualitat dels productes ceràmics més econòmics [ 1778-47 ].
comuna
comuna f .
| 1 comuna V. tb. bací de comuna , orinal de comuna , seiedora Tub troncocònic o atrompetat que constitueix la part superior d’una comuna i està connectat a la canonada de desguàs. Sols envernissat a l’interior i boca [ 6-75,76-79 ] [ 21 -97,102 ] [ 95-3-x ], sempre de color groc [ 21 -97,102 ] També podia adaptar-se a una post foradada, sota la qual es posava un atuell per recollir els excrements [ 1650-252 ] ( [ 21 -97,102 ] [ 95-3-x ]) Prod. a: Bellver [ 6-56-23,24 ]; [ 21 -97,102 ], bací de comuna segons [ 95-3-x ] o també asseadora segons [ 21 ] ; probablement, Olot [ 1650-252 ]; probablement, Santa Coloma de Farners [ 1650-252 ] .
| 2 comuna Adjectiu substantivat [ 0 ] Mena d’obra [ 0 ].
Reyner, al Llibre de les fornades , esmenta “girat” i “ comuna ” com a classes d’obra (Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
con
con m . Serveix per efectuar un canvi de diàmetre en una canonada recta [ 0 ] (Sant Celoni [ 6-44-28 ]) Prod. a: Sant Celoni (obra vermella de Joan Hortal Gurri) [ 6-44-28 ].
| con fusible V. tb. con piromètric , cons de Seger Per mesurar temperatures elevades dins d'un forn [ 1456-275 ].
| con piromètric V. tb. con fusible , cons de Seger Barretes de fang que, per la seva composició, es fonen i es dobleguen a una temperatura determinada. La seva observació durant el procés de cocció proporciona informació sobre les temperatures interiors del forn [ 1548-1 ] Per mesurar temperatures elevades [ 1456-275 ].
| cons de Seger m . pl . V. tb. con fusible , con piromètric Piròmetre basat en un escalat de cons o tetraedres, de diferent composició de quars, feldspat, carbonat de calci i caolí, que es fonen a diferents temperatures segons la composició, emprats per a temperatures entre 600 i 2.000ºC [ 1069-18-71 ].
conades
conades f . pl . Planta qu e cremen als forns del gerrers (Mallorca [ 824 ]).
conc
conc m . Test de forma cònica (Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ].
conca
conca f . i les varietats formals concha , conqua V. tb. concota , conqueta .
| 1 conca [ 70-113 ] Recipient portàtil rodó dstinat a contenir aigua, emprat per rentar els plats, els peus, etc. [ 2000-407 ] Gibrell ( [ 13-102 ]) Gibrell cònic, amb reforç vertical a la boca ( , obra negra [ 6-47-43 ]) De forma troncocònica invertida amb la vora plana, recta ( , obra vermella [ 95-3-x ]) Envernissada de groc esquitxat de verd o totalment vermella ( , obra vermella [ 21 ]) N’hi ha de fusta, de terrissa, d’aram o de zinc [ 810-III-361 ] El més corrent és que siguin d’aram o de fusta [ 955-393 ] ( [ 189 ], Menorca [ 825-116 ]) A Barcelona, a l’últim terç segle XV, una conca gran de pisa valia 30 diners i una de xica, 10 diners [ 2360-71 ] El 1521, la grossa de conques , de pisa valenciana posada a Barcelona, valia 576 sous [ 2360-75 ] Per rentar els plats, la roba, els peus, etc. [ 810-III-361 ] [ 824 ] [ 825-116 ] Per rentar plats a marina i rentar roba a ( , obra negra [ 102 ]) Per dur roba a estendre ( , obra negra [ 6-47-43 ]) El 1944 solament l’usaven els mariners i als pobles de Begur i Palafrugell ( , obra negra [ 6-47-43 ]).
Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 21 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 189 ] [ 1163-160 ], la Bisbal d’Empordà (obra negra) [ 4-141 ] [ 6-23-32 ] [ 6-47-43 ] [ 21 ] [ 102 ], Quart d’Onyar (obra negra i obra vermella) [ 4-141 ] [ 6-25-36 ] [ 8-86 ] [ 33-187 ] [ 88 ] [ 136-47 ] [ 351 ] [ 3069-34 ] , Verdú [ 2351- 30 ] .
Denominacions segons la mida:
a ) (obra vermella): de peça [ 21 ], el 1936 [ 95-6-x ].
de tres dues [ 21 ].
de dos una [ 21 ].
de tres una [ 21 ].
de quatre una [ 21 ].
b ) (obra negra): de peça [ 6-47-43 ].
de mitja peça [ 6-47-43 ].
“ [...] et unam concham [...] ” (inv. Barcelona, 1256) [ 288-90 ].
“Item unam concham et duas calderias [...] ” (inv. Barcelona, 1306) [ 1098-103 ].
“ [...] que eyl pusca talar e fer conches e morters en lo dit bosch de Querenssa de tota la rabassa de fust [...] ” (Perpinyà, 1309) [ 1034-69 ].
“ [una] conqua gran” (inv. d’apotecaria, València, 1329) [ 1169-27 ].
“1 conca gran de bagnar” (encant Lleida, 1343) [ 983-276 ].
“ [...] una conqua de fust [...] ” (inv. Gréixer, 1351) [ 186-II-259 ].
“ [...] una concha de fust [...] ” (inv. Baronia de Pinós, 1352) [ 186-II-260 ].
“Ítem, una conqua de terra.” (inv. Lleida, 1354) [ 2901- 392 ].
“dues conques ” (inv. Barcelona, 1388) [ 122-21 ].
“ [...] e messos en remul [...] en una conqua ho librel [...] ” ( Libre de Sent Soví , s. XIV) [ 112-127 ].
“ [...] e els dits banys deuen tenir tants de cubs que los vinents aquí, que no facen portar llurs conques [...] ajen bastament d’aquels cubs a lur banyar” (Costums de Tortosa, manuscrit del segle XIV) [ 824 ].
“I librell sive conqua de obra de Mèlica.” (inv. Lleida, 1403) [ 2901-790 ].
“ [...] una concha de lautó sotil [...] ” (inv. Sallent, 1423) [ 124-197 ].
“ [...] una concha d’aram sclafada [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].
" [...] deu concas de terra qui y falen [...] ii conques de terra [...] " (llibre de comptes del palau episcopal de Girona, 1437) [ 2123-637 ].
“ [...] una conca d’aram migencera.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-278 ].
“ [...] una concha gran ab peus d’aram.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-283 ].
“Item de la cambra gran d’alt a hon dormia lo dit difunt [...] dins la dita cambra una conqua [...] Item una conqua pocha.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-138,139 ].
“ [...] metràs-los a remulla en una bella conca plena d’aygua [...] ” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113-70 ].
“En la cuyna [...] una conque de terra negre.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-160 ].
“Item una conca de fust, altra de terra.” (inv. castell de Falgons, 1546) [ 1105-184 ].
“ [...] de cada fornada hauran de coure y entregar sens cobrar-ne res, dos conques y sis sellonets petits de tres ances bigarrats [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ] [ 2560-64 ] .
"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella, barral, scalfetas ni concas que no sien dinerals, ni copes que no sien mijanas, sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].
“ Conca . Hæc Concha, æ. Hoc Labrum, i. Hic Lacus, ûs. Hic Crater, eris. Petita conca, conqueta . Hic Lacusculus, li. Hoc Labellum, li.” (Barcelona, 1696) [ 1074-192 ].
“En aquest dia [dijous sanct] lo cuyner té de aparellar les bacines de la specieria [...] per rentar los peus, y ha de aparellar setres y conques per a dit ministeri de rentar los peus [...] ” (Escaladei, s. XVII) [ 174-23 ].
“Las concas dinerals sien de mitg mallal; las de tres per dos de dos cortons, las concas mitjanas sien de mallal, las ternals sien de mallal y mitg y las sisenas sien de mitja bóta.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39 ].
“CÒNCA. s. f. vas gran axí dit de qualsevol materia. Cuenca . Concha. Conqua de lavar los peus: Pelluvia quibus pedes lavantur ” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
“CONCA, f. Gibrell [...] ” (Pirineu Oriental, 1882) [ 134-52 ] [ 1282-372 ].
“ conques (a la roda)” (inv. , 1936) [ 189 ].
| 2 conca f . V. tb. aresta La tècnica de l'aresta o conca consisteix en un sistema d'estampació d'un dibuix gravat en un motlle que, antigament, era de fusta i, després, metàl·lic, sobre l'argila fresca. A l'hora de pintar la peça, els diversos camps de color queden ben delimitats, sense que puguin barrejar-se, per les línies divisòries en relleu marcades pel motlle [ 1752-170 ].
| conca d’ensabonar
“Una conca de ensabonar , gran.” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-257 ].
| conca d'envernissar o de vernissar G ibrell d'envernissar [ 0 ] Atuell de terrissa envernissada , d’uns de diàmetre per uns d’alçada. El fons té forma d’ou per eliminar racons. Emplenada de vernís, servia per envernissar les peces (la Bisbal d’Empordà [ 21-86 ] ) Prod. a: la Bisbal d’Empordà [ 21-86 ].
"Pagat a en Pedrito Martí 2 conques grans de vernissar ." ( , la Bisbal d’Empordà , 1911) [ 1783-31 ].
| conca de fer maons Conca de rajoler [ 0 ].
"Una conca de fer mahons . ." ( , la Bisbal d’Empordà , 1911) [ 1783-28 ].
| conca de rajoler (la Bisbal d’Empordà ) o conca (Regencós [ 1566-85 ]) V. tb. conca de fer maons Semblant a la conca comuna, però amb la vora horitzontal, plana, tirada cap endins i marcada amb un meandre (la Bisbal d’Empordà [ 6-47-43 ]) Els rajolers la feien córrer tot estirant-la amb la mà. La forma de la vora servia per millorar -ne l’adherència (la Bisbal d’Empordà , obra negra [ 6-47-43 ]) Producció continuada fins al voltant de 1960 (la Bisbal d’Empordà , obra negra [ 6-47-43 ]) Recipient amb aigua que el rajoler manté vora seu per netejar el motllo i les eines cada cop que les usa (Regencós [ 1566-85 ]) Prod. a: la Bisbal d’Empordà (obra negra) [ 6-47-43 ], Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 136-47 ] [ 351 ].
| conca de vernissar V. conca d'envernissar .
concha
concha f . Grafia antiga de conca [ 810-III-366 ] V. conca .
concota
concota f . Pej. de conca .
“I picha de fust e I concota .” (inv. Bisbat d’Urgell, 1380) [ 972-470 ].
confitar
confitar v .
| 1 confitar Fer a dquirir, a l fang extret de la bassa, el grau d’humit at adequat per pastar-lo (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 2041-48 ] [ 2184 ] ) .
| 2 confitar Deixar reposar l'argila durant un any, en uns munts anomenats canyets , on s'oxigena i s'hi pudreix la matèria orgànica (Igualada [ 2293-34 ]).
| 3 confitar el fang A les rajoleries, després de maurar el fang, es tapava amb borrasses o espolins, es mullava ben moll i es deixava fins l’endemà, per treballar-lo (el Papiol [ 3071-59 ]).
confiter
confiter m . i la forma comfiter V. tb. confitera .
| 1 confiter (Mallorca [ 1059-207 ]) Recipient per posar confits [ 811-II-397 ].
“item un comfiter d argent daurat, fet a manera de copa cubertorada [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-599 ].
“Item dos confiters de vidre.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-131 ].
“I confiter de vidre de Domas” (inv. Cúria Fumada de Vic, 1408) [ 1327-43 ].
“Item vn confiter de crestay encastat en argent deurat ab son peu [...] ” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-501 ].
“Item un confiter ab sobrecop [...] ” (inv. Terol, 1415) [ 950-172 ].
“Hun cofiter de Malica sbrocalat.” (inv. Barcelona, 1455-1467) [ 975-388 ].
| 2 confiter Motlle de fer confits [ 811-II-397 ].
confiter -a
confiter -a adj .
“Pren dues escudelles grans que sien confiteres ” (Barcelona, receptari de cuina, 1520) [ 113 ].
confitera
confitera f . V. tb. confiter .
| 1 confitera V. tb. confiter , confiturer , confiturera Pot o altre recipient on es guarden els confits o les confitures [ 810-III-391 ] [ 811-II-397 ] [ 1070-464 ] [ 2000-418 ] A Barcelona, les de pisa, de l’últim terç s. XV, tenien un preu de 24 diners [ 2360-71 ] (Esparreguera [ 1022-238 ]) ´També era una peça del joc de cafè [ 0 ] Prod. a: Barcelona, de pisa, últim terç s. XV [ 2360-71 ]; Esparreguera [ 1022-238 ].
“Item dues confiteres de terra grans.” (inv. d’apotecaria-especieria, Girona, 1454) [ 1227-210 ].
“ onze confiteres ab lurs cubertores de obra de Màlicha per tenir confits e per vaxells de la dita obra de terra ” (inv. d’apotecaria, Mallorca, 1467) [ 1522- 44 ] En una altra versió: “onze confiteres ab lurs cubertores de obre de Màlicha per tenir confits e set vaxells de la dita obra de terra” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-448 ] .
“Una confitera de terra fesa” ( arx. Curia Fumada, Vic, 1485) [ 810-III-391 ].
“ confitera de terra” (doc. a. 1493) [ de l' arxiu Madurell, segons Lluís Gelpí i Vintró].
"Item una caxa de tenir sucra en què ha una confitera de terra ab lo peu romput [...] Item una caxa de taula de Venètia sens pany y clau en què ha VIII confites dins les quals són les cosses seqüents en què n·i ha IIII buydes / Item en una de les sobredites I lliura de ponsirat rellat / Item en altre confitera VIIII unces de belugons de puncir / Item altre confitera VI unces de belugons de jarònie / Item en altre confitera VIIII unces de fonol agre " (inv. d'apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-257 ,258 ].
" Confitera obrada de terra " (inv. d’ apotecaria , Ciutat de Mallorca, 1512 [ 962-444 ].
" confitera de terra per tenir a la porta" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1520) [ 642-380 ].
"dues confiteres de terra [...] obra de Màlicha" (inv. Pollença, 1521) [ 1522-44 ].
"una confitera de terra petita ab ses anses" (inv. Pollença, 1522) [ 1522-44 ].
" confitera pintada de blau amb cobertor" [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1525) [ 642-380 ].
| 2 confitera Motlle de fer confits [ 811-II-397 ].
confiturer
confiturer m . Confitera [ 0 ] Recipient per posar confitura [ 811-II-397 ].
confiturera
confiturera f . Confitera [ 0 ] Recipient per tenir-hi confitura [ 810-III-391 ] [ 811-II-397 ] Plata o recipient destinats a presentar confitures damunt un taulell o una taula [ 2000-418 ] .
"Confiturera. f. compotera ." (Barcelona, 1839) [ 2221-142 ].
“ confiturera . f. Eyna en forma de tassa ab tapadora, que serveix pera tráurer á taula las confituras en conserva. Compotera .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-411 ].
congi
congi m . [?].
“ congi . m. [...] Vas gran en forma de cantiu pera aygua, vi, etc. Cangilon .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-412 ].
conillera
conillera f . i la forma cunillera .
| 1 conillera V. tb. cau de conill o de conills , llodriguera , lloriguera , niu de conill Cau de conill [ 0 ] Prod. a: Agost [ 2337-59 ] , amb tub d’entrada [ 2899-94 ,98 ] ; l'Alcora, on també en diuen cau de conill [ 1653-112 ]; Benissanet, on era decorada amb incisions [ 59 ] , sense tub d’entrada [ 2899- 102 ] ; [ 59 ] , on tb. en diuen cau de conill [ Museu de la Galera, 2018 ] ; Miravet [ 59 ] [ 60-19 ] , amb tub d’entrada [ 2899-95 ] , sense tub d’entrada [ 2899-102 ], on també en diuen cau de conills [ 4-148 ] [ 117-113 ]; Verdú [ 6-46-35 ] , sense tub d’entrada [ 2899-103 ] .
“ [...] una cunillera de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 393-230 ] [ 119 ] (segons Santanach, per parir els conills) .
| 2 conillera Recipient per coure o servir conill a taula [ 2899-22 ].
“ [...] una cunillera de terra.” (inv. Barcelona, 1398) [ 393-230 ] [ 119 ] (segons Sabini, per coure o servir conill a taula).
conilleres
conilleres f . pl . Buits formats amb rajoles posades de cantell i ensostrats amb d’altres posades en horitzontal, que es muntaven al sagen per col· locar -hi peces crues i socarrar-les (Manises [ 353-39 ]).
conqua
conqua f . V. conca .
conqueta
conqueta f . i la forma quonqueta Dim. de conca .
“ [...] una quonqueta de terra [...] ” (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-261 ].
“Item una conqueta de leutó mijencera: VII s.” (estimació dels béns d’una especieria, Barcelona, 1364) [ 1233-128 ].
“Una conqueta , un bassí” ( inv. Sóller, 1398) [ 1144-II-44 ].
“ [...] dues calderes, una conqueta , un bací e uns alambins pesants XI lliures [...] ” (València, 1399) [ 966-175 ].
“Item IIII conquetes de fust.” (inv. de Lillet, 1463) [ 186-I-462 ].
“ Conca . Hæc Concha, æ. Hoc Labrum, i. Hic Lacus, ûs. Hic Crater, eris. Petita conca, conqueta . Hic Lacusculus, li. Hoc Labellum, li.” (Barcelona, 1696) [ 1074-192 ].
conserva
conserva f . Lloc on s'acaba d'assecar el fang després de colar-lo i decantar-lo (Agost [ 1813-64 ]).
consol
consol m . Cantimplora. Recipient rodó, aplanat per una cara, que es portava suspès d'una corda, per anar a caçar o a les feines del camp (Mallorca [ 1513-155 ]).
contenidor
contenidor m .
| contenidor de transport Denominació moderna, no tradicional, dels recipients ceràmics emprats per traslladar diferents matèries, d’un lloc a un altre, per terra o per mar [ 0 ].
conton
conton m . [ corter ?].
“ [...] dins lo seler [...] una carabassa oliera e un conton de terra [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120 -37 ].
contracamiseta
contracamiseta f . Als forns de flama invertida, paret interior, feta de material refractari i morter de sorra sense calç ( [ 1562-94 ]).
contracanalera
contracanalera f .
“Lo braç o tortuga que aguanta la canalera. Canalera oposada a altra” (Barcelona, 1905) [ 811-II-446 ].
contracanaló
contracanaló m . Dim. de contracanalera [ 811-II-446 ].
contrafet
contrafet adj. Determina un nivell de qualitat. Més tard va passar a substantiu. Es refereix a un tipus concret de ceràmica que imitava a una altra de major qualitat i en reproduïa els colors (Manises [ 2253-21 ], Paterna [ 2253-21 ]) Peces que, tot i presentar algun defecte, es comercialitzaven [ 2253-22 ] .
"20 grosses de pinzell contrafeyt " (contracte València, 1417) [ 2253-22 ].
contrafet
contrafet m . i la varietat formal contrafeyt V. tb. escudelles de contrafet , obra de contrafet Adjectiu substantivat [ 2253-21 ] Expressió que determina una qualitat, no una forma [ 2360-43 ] Peça a imitació d’altres [ 47-97 ] [ 131-89 ] [ 2046-82 ] Cerdà justifica que és erroni aplicar contrafet a la pisa en verd i morat i especula que potser era la pisa en blau i morat [ 2360-47 ] Segons Osma, obra que n’imitava altra de major qualitat [ 687-27 ] Obra que imitava la ceràmica islàmica en verd i morat [ 2253-35 ] Es refereix a un tipus concret de ceràmica que imitava a una altra de major qualitat i en reproduïa els colors (Manises [ 2253-21 ,26 ], Paterna [ 2253-21 ]) Denominació que, durant el segle XIV, els escudellers de Manises aplicaven a la ceràmica en verd i morat. Els usuaris, en canvi, la denominaven vert [ 2253-40 ] Ceràmica que reprodueix o imita a una altra d'anterior [ 2253-66 ] Obra de preu situat entre les de pinzell o de mercader , que eren les més barates, i la de papa que era la més cara [ 729-31 ].
“ [...] quindecim gerras operis terre [...] hoc est duas gerras de Real compartit per terç et tres gerras de scudelles talla dargent et duas gerras de vllat compassat unam videlizet de compartit et alteram de senar, et quatuor gerras de contrafeyt compartit et unam gerram de contrafeyt senar, et tres gerras de mercader compartit. Hanc autem vendicionem vobis facimus videlizet dictarum duarum gerrarum de Real compartit per terç ad racionem vigintiocto solidorum regalium Valencie pro qualibet grossa et dictarum trium gerrarum de scudelles talla dargent ad racionem quatuordecim solidorum monete eiusdem pro qualibet grossa et dictarum duarum gerrarum de vllat compassat videlizet unius de compartit et alterius de senar ad racionem undecim solidorum monete predicte pro qualibet grossa et dictarum quatuor gerrarum de contrafeyt compartit ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et dicte unius gerre de contrafeyt senar ad racionem undecim solidorum pro qualibet grossa et residuarum trium jerrarum de mercader compartit ad racionem octo solidorum et sex denariorum monete jam dicte pro qualibet grossa.” (contracte València, 1407) [ 687-99 ] [ 2253-26 ].
.
“ [...] octuaginta quinque marchos sive marchs operis terre boni mercantibilis et receptibilis videlizet quadraginta quinque marchs de contrafet et quadraginta marchs de pinzell [...] dictorum quadraginta quinque marchs de contrafet ad forum et racionem undecim solidorum regalium Valencia pro qualibet grossa et dictorum quadraginta marchs de pinzell ad forum et racionem novem solidorum dicte monete pro qualibet grossa [...] ” (contracte Paterna, 1412) [ 687-103 ].
“ [...] viginti gerras de contrafet et viginti gerras de pinzell [...] dictas viginti gerras de contrafet ad forum et racionem undecim solidorum [...] pro qualibet grossa et dictas viginti gerras de pinzell ad forum et racionem novem solidorum dicte monete pro qualibet grossa” (contracte Paterna, 1413) [ 687-106 ].
“ [...] opus terre de pinzell et contrafet engerratum [...] ad forum tamen nouem solidorum pro qualibet grossa de pinzell et undecim solidorum pro qualibet grossa de contrafeyt [...] ” (contracte Manises, 1418) [ 687-112 ].
“ [...] Item tres grossas de contrafeyt de papa cum suo compartit [...] Item sex grossas de contrafeyt senar [...] duarum grossarum de papa ad forum et racionem viginti novem solidorum pro qualibet grossa et trium grossarum de contrafeyt de papa ad forum et racionem viginti quatuor solidorum pro qualibet grossa et sex grossarum de contrafeyt senar ad forum et racionem unius floreni pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1423) [ 687-114 ].
“ [...] Item dudecim grossas operis de terra contrafeyt senar ad [...] undecim solidorum dicte monete pro qualibet grossa engerratas. Item decem grossas de contrafeyt de papa ad [...] viginti quatuor solidorum pro qualibet grossa engerratas.” (contracte Manises, 1425) [ 687-116 ].
“ [...] viginti quinque grossas operis terre de contrafeyt senar ad [...] octo solidorum pro qualibet grossa [...] viginti quinque grossas inter de pages et de contrafet e de xapellet [...] ” (contracte Manises, 1432) [ 687-120 ].
“ [...] operis terri de contrafet de papa ab sol [...] ad forum et racionem decem solidorum pro qualibet grossa [...] ” (contracte Manises, 1433) [ 687-122 ].
“ [...] operis terre de contrafeyt de papa [...] ad racionem decem solidorum pro qualibet grossa” (contracte Paterna, 1433) [ 687-123 ].
“Item deu grosses de contrafet a for de sis solidos grossa.” (contracte Manises, 1446) [ 687-134 ].
“ [...] et tot grosas de contrafet ad forum septem solidorum pro qualibet grossa.” (contracte Manises, 1447) [ 687-135 ].
“Item octo grossas vulgariter vocatas contrafet [...] ” (contracte Manises, 1449) [ 1162-36 ].
"5 grosses de contrafeyt e figurat" (València, 1449 [ 2253-23 ]).
"5 grosses de figurat e contrafeyt " (València, 1451 [ 2253-23 ]).
“ [...] figurat e contrafet huyt sous e sis diners grossa [...] ” (contracte Pere Eiximeno, València, 1461) [ 687-139 ].
“ contrafet ” (Nicolau Reyner: Llibre de les Fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-97 ] [ 131-89 ].
| contrafet compartit Amb la mateixa decoració i que encaixen una amb l'altra [ 2253-26 ].
| contrafet de papa V. obra de contrafet de papa .
| contrafet de Xina Pisa a imitació de la porcellana xinesa [ 2046-82 ].
contrafeyt
contrafeyt m . V. contrafet .
contramotlle
contramotlle m . i la forma contramotllo V. tb. mare Eina de terrisser (inv. , 1936) [ 189 ].
"Ho he fet axis [dibuix] o siga per medi de contra motllos de guix" ( , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1912) [ 2294-159 ].
“ contramotllos [de guix]” (inv. , 1936) [ 189 ].
contramotllo
contramotllo m . V. contramotlle .
copa
copa f . V. tb. copeta .
| 1 copa Esments de tipologia indeterminada:
“ [...] sunt enapos V et gradals II et copes II [...] “ [eren d’or i d’argent] (testament, Sant Cugat del Vallès, 1029) [ 2902-260 ].
“En la cuyna [...] una copa de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-53 ].
"una copa verda" (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1522-44 ].
“ Copes grans y mitjanes” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ] [ 131-87 ].
"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent [...] Item dues copes de terra una censera e una trenquada" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].
"4 copes envernissades : 2 trencades i 2 senceres de valua de 20 diners: 1 s 8 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
" Copes [...] Copetes " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547; no era obra pròpia) [ 2079-87 ].
“Ítem, dues copes de terra.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1800 ].
"Ítem que ningun confrare de dit offici puga vendre a ningun revenedor ninguna citrella, barral, scalfetas ni concas que no sien dinerals, ni copes que no sien mijanas, sots pena de tres lliuras per quiscú y quiscuna vegada sera trobat y provat al tal confrare haver fet lo contrari, aplicadores a dita caxa." (Girona, ordinacions de la confraria, 1670) [ 562-38 ].
" Copas [...] Copetas " (inv. de Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
" Copas ÿ plats ÿ biaforas" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-93 ].
"Ittem dos dotsenes de copes de diferents mides." (inv. de Sever Viladomat, rajoler i gerrer de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
| 2 copa V. tb. tassa Vas amb peu per beure [ 47-101 ] [ 131-87 ] [ 811-II-471 ] [ 1755-42 ] (Mallorca [ 1755-42 ]) Prod. a: l'Alcora [ 1821-23 ] , Manises [ 2360-273 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1613 ] ; Reus, el segle XX [ 1650-251 ] .
“Item, 1ª copa daurade, 2 anaps dauratz, 1. a tassa daurada [...] ” (llibre de comptabilitat, Barcelona, 1334-1342) [ 1315-489 ].
“ [...] I taula de parament ab diverses pesses de copes pitxers y altres vexells [...] ” (Barcelona, 1392) [ 812-I-29 ].
“ [...] una copa ab peu gallonat, e I anap o taça dargent gallonada [...] ” (Barcelona, 1458) [ 812-II-283 ].
| 3 copa La dels apotecaris, vegeu-la a copa de farmàcia .
| 4 copa V. tb. gerro Coronament arquitectònic en forma de copa [ 6-78,79- 10, 11 ] [ 1650-260 ] (Esparreguera [ 1022-238 ], Potries [ 1152-17 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ], l'Hospitalet de Llobregat [ 68-34 ], Potries [ 1152-17 ] [ 1698 ] .
“ [...] factura de dues finestres de terra fahedores per mestre Gabriel Sabater, gerrer, ciutadà de Barcelona [...] dit mestre Gabriel Sabater, gerrer [...] li farà dues finestres e un portal de terra cuyta, feta o obrat al romano segons los mobles [per motlles ?] que lo dit Gabriel Sabater tenia, ço és, ab dos pilars, sos vasos y sos capitells, segons la ordenansa, segons un portal fet en casa de mossén Malloll, ço és, ab dos madalles, dues copes e sa petxina, segons son grau, ab son scut a cada finestra e portal.” (contracte Barcelona, 1530) [ 1279-168 ].
| 5 copa Codonyera [ 0 ].
“Ítem, dues copes o codonyeres de Mèlicha.” (inv. castell d’Anglesola, 1518) [ 2901-1572 ].
| 6 copa Fogó de terrissa , semblant a una copa -de la qual pren el nom-, emprat antigament per les castanyeres per coure castanyes al voltant de Tots Sants (Sant Vicenç de Castellet [pàg. electrònica: xtec.es/ ~ ealtimir/totsca.htm ]).
| 7 copa Copa de foc [ 0 ] Braser de figura de copa, amb anses, de coure, de llautó, de terrissa, etc. [ 2000-443 ].
| 8 copa Unitat de mesura de capacitat per a oli , pròpia de les comarques gironines [ 1692-66 ,144 ] A , 1 bóta d'oli equivalia a 5 copes i mitja [ 1692-66 ] A Girona i gran part de la seva vegueria, la bóta d'oli ( ) tenia 5,5 copes de 16 meitadelles [ 1692-75 ,144 ] A Sant Feliu de Guíxols, era 1 / 5 de la bóta, és a dir, [ 1692-144 ] A l'abadia de Lavaix, era 1 / 24 del quintar, o sia, [ 1692-144 ] A Besalú era 1 / 6 de bóta, o sia, [ 1692-144 ] .
| 9 copa Atuell de mesurar d'una copa de capacitat [ 0 ] Petita mesura de líquids que equival a la quarta part d'un petricó [ 811-II-471 ].
| 1 mitja copa Unitat de mesura de capacitat per a líquids [ 0 ] Unitat de mesura per a vi equivalent a 8 meitadelles, és a dir, a [ 1768-834 ] A Barcelona, el segle XIII, la bóta de vi equivalia 88 meitadelles i a 11 mitges copes , és a dir, a [ 1768-834 ].
| 2 mitja copa Atuell de mesura de mitja copa de capacitat [ 0 ].
"Item, mige copa d'oli qui es en les pilles." (inv. de Pere Llorenç, rajoler i calciner de Girona, 1458) [ 2026-356 ].
"Ítem una mesura de coure ab letres entorn qui dien mige copa doli." (Girona, inventari municipal de 1459) [ 1832-187 ].
“En lo celler mige copa y mig corto de terra per mesurar oli.” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-157 ].
| copa d'apotecari V. copa de farmàcia .
| copa per tenir confits
" copa per tenir confits " [ortografia normalitzada] (inv. d'apotecaria, Catalunya, 1503) [ 642-380 ].
| copa de farmàcia o copa d'apotecari Amb tapadora [ 2305-20 ].
“5 copes de terra ab sos cobertors, blaves, per a tenir mirabolans”, “2 copes de terra blaves” (inv. d’apotecaria, Barcelona, 1560) [ 2502-93 ].
| 1 copa de foc , per a foc , de tenir foc En un braser, el recipient portàtil que conté les brases [ 0 ].
“ [...] dues copes de terra per foch [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379,394 ].
"una copa da tere de tenir foch " (inv. Ciutat de Mallorca, 1506) [ 1522-44 ].
"una cope de terra de tenir foch ja sutill" (inv. Ciutat de Mallorca, 1507) [ 1522-44 ].
“Una copa xica, de tenir foch .” (inv. Barcelona, 1510) [ 1096-257 ].
"una cope de terra bone de tenir foch " (inv. Ciutat de Mallorca, 1523) [ 1522-44 ].
"una copa de terra de tenir foch " (inv. Ciutat de Mallorca, 1551) [ 1522-44 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una copa gran de foch ab son manador, 6 sous.
Una copa mitjana de foch ab son manador, 3 sous 6 diners.
Una copa de foch per capsa, 1 sou 8 diners.
Una copa de pullera, 1 sou.
Una cupeta de manillas gran, 1 sou 8 diners.
Una cupeta ordinaria, 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
| 2 copa de foc , per a foc , de tenir foc Equival a escalfeta de sobretaula [ 1089-23 ] [ 2079-85,105 ] Per mantenir calents els aliments a taula [ 2079-85 ] [ 2419-264 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-84 ] , Quart d'Onyar (obra negra) [ 2252-19 ] .
| copa per a llard Atuell en forma de casquet, amb pedestal i, amb freqüència, poms laterals. Usat a les cansaladeries per tenir llard [ 1650-246 ] Prod. a: Barcelona i el seu entorn [ 1650- 245, 246 ].
| copa negra
"Entre torradors d'avellanes i copes negres a 4 sous la dotzena i fogons de peraire, tot obra negra: 6 sous 8 diners [...] Copes negres de 5 sous dotz: 2 s 8 d / Copes negres de 3 s dotz: 2 sous / Copes negres de 2 sous dotz: 1 s 4 d" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
" Copes negres grans" (inv. de Pau Maties Casassús, escudeller de Barcelona, 1583; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].
| copa de po llera Per socarrimar els polls una vegada plomats ? [ 0 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una copa gran de foch ab son manador, 6 sous.
Una copa mitjana de foch ab son manador, 3 sous 6 diners.
Una copa de foch per capsa, 1 sou 8 diners.
Una copa de pullera , 1 sou.
Una cupeta de manillas gran, 1 sou 8 diners.
Una cupeta ordinaria, 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
copaça
copaça f . [ 811-II-471 ] V. copassa .
copador
copador m . Formatgera (Andorra [ 810-III-497 ]).
copassa
copassa f . i la forma copaça Augm. de copa [ 811-II-471 ].
copel·la
copel·la f . Gresol [ 0 ] Vas en forma cònica truncada de parets poroses fetes de cendra d'ossos calcinats, que serveix per a assajar i depurar l'or i l'argent [ 2000-444 ].
"Copella. f. per fóndrer metalls." (Barcelona, 1839) [ 2221-154 ].
“ copella . f. Gresol que’s fá de cendras rentadas ú ossos calcinats pera cendrar ó purificar l’or y la plata. Copela .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-437 ].
copell
copell m . Gresol [ 0 ] Mena de gresol per fondre metalls [ 811-II-472 ].
copella
copella f . Incorrecte, V. copel· de gresol fet de substàncies calcinades, per fondre i purificar l'or, la plata, etc. [ 811-II-472 ].
coper
coper m . Sotacopa [ 0 ] Safata o altre atuell destinat a tenir-hi copes [ 810-III-499 ].
“Un coper de fusta” (arx. de Vic, 1490) [ 810-III-499 ].
copera
copera f . Recipient o lloc on es guarden les copes [ 810-III-499 ] Plat gran amb baranes circulars repartides, que coincidien amb els repeus de les copes [ 131-88 ] Prod. a: Barcelona [ 131-122 ].
“ [...] una copera de terra de Barcelona [...] ” (inv. Galceran Ferrer, Saragossa, 1497) [ 131-122 ].
copeta
copeta f . i la forma cupeta Dim. de copa [ 810-III-499 ] Escalfeta de sobretaula [ 2079-105 ] Braseret [ 811-II-472 ].
"Item tres copetes de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522- 44, 243 ].
"8 dotzenes coladors, perfumadors, canelobres, copetes i torradors de 2 sous i mig dotzena" (inv. d'Eulàlia, vídua de Jeroni Albanell, escudeller de Barcelona, 1521) [ 2079-87 ].
"tres copetes " (inv. d'Antoni Rossell, escudeller de Barcelona, 1547 ; no era obra pròpia ) [ 1880-340 ] [ 2079-87 ] .
“Ítem, tres olles, set topins, dues cassoletes, una graxonera y una copeta , tot de terra, e un tallador.” (inv. Lleida, 1559) [ 2901-1790 ].
“Ítem, una copeta de terra.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1848 ].
“Ítem, un bassí, un cantaret, \dos/ pexillets y una copeta , tot de terra.” (encant Lleida, 1562) [ 2901-1830 ].
“Ítem, dues olles mijanceres, dos topinets, una cassoleta, una copeta , sis albúrnies, una grexonera, una cassoleta, dues librelles y dues cubertoretes, tot de terra.” (inv. Lleida, 1563) [ 2901-1882 ].
“Ítem, dos plats verts, vuyt comuns, una gresala de Mèlica, una altra xicha, blanca, dos platerets blanchs y dos comuns [...] una copeta sportellada [...] “ (encant Lleida, 1563) [ 2901-1887 ].
“A la cuyna fora la sella [...] tres plats de foch, una copeta [...] “ (inv. ermita del Bosch de , Valldemossa, 1615) [ 1051-470 ].
" Copetes de terra envernissades" (inv. d'Antoni Font, escudeller de Barcelona, 1616; no era obra pròpia) [ 2079-88 ].
“I. tres copetas de terra” (inv. Alcover, 1617) [ 2453-9 ].
" Copetes " (inv. de Bartomeu Trotxo, gerrer de Barcelona, 1650) [ 2079-89 ].
“Ollers, y ger[r]ers [...]
Vna copeta gran de la forma major: 1 sou 8 diners.
Vna copeta ordinaria: 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1653) [ 812-16-481 ].
“Hollers, y Gerrers [...]
Una cupeta de manillas gran, 1 sou 8 diners.
Una cupeta ordinaria, 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
"Copas [...] Copetas " (inv. de Bartomeu Bramona, gerrer i oller de Barcelona, 1688) [ 2079-90 ].
“ Copeta , ò escalfeta . Hic Foculus, li. Hoc Ignitabulum, li. Patinarius foculus. Mensarium ignitabulum.” (Barcelona, 1696) [ 1074-223 ].
"quatre copetes de terra" (inv. Mataró, s. XVII) [ 1507 -192 ].
“ copeta . f. [...] escalfeta .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-437 ].
“Sa seua copeta o braseret ahont y havia foch culgat” (Benejam, Joan: Ciutadella véya , 82. Ciutadella, 1909) [ 810-III-499 ].
| copeta de foc Braser petit [ 810-III-499 ] (menorquí [ 810-III-499 ], valencià [ 810-III-499 ]).
“En la cuyna [...] una copeta de foch de aram [...] ” (inv. castell de Falgons, 1523) [ 1105-159 ].
| copeta de manilles
“Hollers, y Gerrers [...]
Una copa gran de foch ab son manador, 6 sous.
Una copa mitjana de foch ab son manador, 3 sous 6 diners.
Una copa de foch per capsa, 1 sou 8 diners.
Una copa de pullera, 1 sou.
Una cupeta de manillas gran, 1 sou 8 diners.
Una cupeta ordinaria, 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
| copeta amb murons Vas per beure, sense peu, amb uns botons (“murons”) que serveixen per agafar-lo (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ] [ 131-87 ].
| copeta ordinària
“Hollers, y Gerrers [...]
Una copa gran de foch ab son manador, 6 sous.
Una copa mitjana de foch ab son manador, 3 sous 6 diners.
Una copa de foch per capsa, 1 sou 8 diners.
Una copa de pullera, 1 sou.
Una cupeta de manillas gran, 1 sou 8 diners.
Una cupeta ordinaria , 6 diners.” (Barcelona, tarifa de 1655) [ 99-277 ] [ 111-65 ].
| copeta de sobretaula Braseret per tenir damunt la taula [ 810-III-499 ] (València [ 810-III-499 ]).
copot
copot m . Augm. i pej. de copa [ 811-II-474 ].
copota
copota f . Augm. i pej. de copa [ 811-II-474 ].
cor
cor m . V. forn cor .
| cor del forn Vegeu-ho a forn .
corba
corba f .
| 1 corba V. tb. corbeta , galap , posadora Motlle de fer teules [ 811-II-479 ] [ 1070-497 ] De fusta o de ferro. Per donar forma a les teules. Tenia la forma de la teula, amb un mànec al cap ample (Alforja [ 810-III-517 ], Benidoleig [ 2193-55 ], Felanitx [ 1091-56 ], Inca [ 1091-51 ], Mallorca [ 810-III-517 ] , Marina Alta [ 265-17 ] [ 2196-90 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]; Marcó, Quart d’Onyar, 1997 [ 0 ]; Regencós [ 1566-25 , 74, 85 ], Sant Joan Despí [ 810-III-517 ] [ 824 ], Vilobí d’Onyar [ 95-n. 13 ] ). A can Marcó, de Quart d’Onyar, al cap estret s’hi va introduir un piu a manera de mànec, per poder aguantar corba i teula amb les dues mans [ 0 ] Posador o posadora, el motllo que serveix per corbar la teula quan surt del gàrguil [ 824 ].
“ corba . f. [...] Motllo de fér teulas. Galapago .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-440 ].
| 2 corba Mig cilindre gruixut, de terra cuita, per a la conducció de les aigües [ 824 ] (prov. de Tarragona [ 824 ]).
| 3 corba Mena de tova amb una de les cares fent concavitat acanalada. S’utilitza com a revoltó (Cerdanya [ 1650-259 ]).
| 4 corba Làmina en forma d’arc que, disposada en fileres superposades, serveix per fer baranes [ 1650-260 ] Petita peça de terra cuita formada a partir d'una làmina rectangular de fang corbada en semicircumferència. Serveix per fer baranes calades o gelosies que aparenten forma d'escates de peix [ 6-77-6 ].
| 5 corba V. tb. corball Peça de terrissa, de prop de tres dits de gruix, en forma de rajola voltada en quart de cercle, que els minaires empren per revestir la volta de les mines de pou [ 810-III-517 ] Tova corbada que s’usa per pous o mines [ 1283-12 ] (Barcelona [ 1283-12 ], Granollers [ 2257-87 ], Sant Feliu de Guíxols [ 810-III-517 ], Valls [ 810-III-517 ]).
corball
corball m . V. tb. corba Peça de terrissa, a manera de rajol un poc encorbat, que serveix per al revestiment dels pous [ 810-III-518 ] (l’Empordà [ 810-III-518 ]).
corbata
corbata f .
| de la corbata V. tb. de la ditada Denominació moderna d’un estil decoratiu de pisa blava barcelonina de mitjan segle XVII [ 1600-67 ] [ 2063-110 ] D'entre 1650 i 1670, aproximadament [ 2078-37 ] De la meitat del segle XVII a l’inici del XVIII [ 2502-42 ] Les sèries de la ditada i de la corbata s’han de integrar a la mateixa vaixella del moment, tot i que, habitualment, amb funcions diferenciades: per menjar-hi la primera i per servir la segona [ 2492-135 ] [ 2502-42 ] Les sèries de la ditada i de la corbata són coetànies, almenys entre 1636 i 1676 [ 2492-135 ] Aquesta sèrie fou substituida per les de Poblet o de transició [ 3069-94 ] També se’n feien a Reus. Se’n coneix un plat, datat del 165[1?] [ 2492-121 ] Reus [ 2502-42 ] Lleida [ 2502-42 ] .
corbella
corbella f . Fals [ 0 ].
| 1 corbella Fals que s’utilitza per tallar el fang pastat ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099- 17, 21 ].
| 2 corbella Fals que s’utilitza per tallar la corda dels feixos de llenya just abans d’introduir-la dins del forn (Manises [ 938-383 ]).
corbet
corbet m . i la forma curbet Revoltó (Girona [ 136-73 ]).
| corbet de pou (Girona [ 136-73 ]).
corbeta
corbeta f . Corba [ 0 ] Motllo que els gerrers empren per fer teules corbes [ 810-III-523 ] (el Pont de Suert [ 810-III-523 ]).
corbetora
corbetora f . per cobertora (Corbera d’Ebre [ 1775-I-485 ], Nonasp [ 1775-I-485 ], de Massaluca [ 1775-I-485 ], Prat del Comte [ 1775-I-485 ]).
corbitora
corbitora f . per cobertora (el Pinell de Brai [ 1775-I-485 ]).
corbotora
corbotora f . per cobertora (Maella [ 1775-I-485 ]).
corda
corda f .
| corda seca Aquesta denominació no apareix als documents antics pel que sembla que es tracta d'un neologisme [ 1778-47 ] Procediment de decoració ceràmica que consisteix a delimitar els contorns del dibuix amb una matèria grassa. Tradicionalment s’usava oli de llinosa barrejat amb manganès, que feia de separador entre els diferents esmalts i impedia que es barregeixin. Es reconeix aquesta tècnica perquè, després de la cocció, els esmalts queden més alts que els seus contorns, que queden mats [ 353-40 ] Durant la cocció, la materia grassa es volatilitza i en el seu lloc queda un minúscul sol c [ 1778-47 ] (Manises [ 353-40 ]).
| corda seca de reforç o falsa corda seca La separació de colors per aresta està reforçada amb corda seca [ 1887-179 ].
cordar
cordar v .
| 1 cordar Revestir de corda [ 0 ] Enxarpellar [ 0 ] .
“En la botiga de l’oli de dita tafona: Item vynt y tres alfàbies cordades buydes.” (inv. Esporles, Mallorca, 1600) [ 1223-350 ].
| 2 cordar Entrecreuar amb filferro la part exterior d’una peça de terrissa, generalment una olla o cassola, per augmentar la seva resistència ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]).
| 3 cordar Cosir amb grapes de filferro els trossos d’una peça de terrissa esquerdada ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]).
cordeta
cordeta f . Dim. de corda A les terrisseries, utensili consistent en una veta de cotó o tira de llençol d'uns 4 o 5 m de llargada. A les peces grans que es modelen en varies fases, es col·loca la cordeta al voltant de la vora de la part inferior com a reforç per impedir que es deformi amb el pes de la part superior. Una vegada acabada la peça, se n'extreu la cordeta (l'Alcora [ 1653-56 ,91 ]).
cordialer
cordialer m . Adj. substantivat [ 0 ] Pot cordialer [ 0 ].
cordó
cordó m . Orla de plat o d’escudella [ 938-383 ].
En referència a una escudella: “ [...] dauradura e cordons daurats” (Manises?, 1444) [ 938-383 ].
coreia
coreia f . Tros de cuiro amb el qual s’afinen i arrodoneixen els colls de les peces (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).
coret
coret m . Rimer de caixes o de peces que ocupen el pun t central del garbell del forn (Manises [ 353-40 ]).
corfa
corfa f . Motlle d’escaiola de parets primes, desbastades lleugerament per la seva part exterior, obti ngut directament de l’original (Manises [ 353-40 ]).
corindó
corindó m . Mineral que augmenta la refractarietat de la ceràmica [ 0 ].
corn
corn m .
“Item atrobí alt en la torre .I. corn de terra abte per cornar.” (inv. Castellar del Vallès, 1388) [ 121-34 ].
cornet
cornet m . Punta metàl· lica de la paperina o munyica de decorar en relleu [ 6-43-31 ] [ 143-4 ] (Verdú [ 6-43-31 ] [ 143-4 ]).
cornisa
cornisa f .
| 1 cornisa Element volat, generalment horitzontal i amb motllures, que serveix de coronament a un altre per ornamentar-lo o donar-li protecció. S'utilitza a la part superior de les façanes , a nivell de la coberta, i damunt de portals i de finestres. Són freqüents les de ceràmica [ 1885-13 ] Prod. a: [ 105-43 ].
" [...] continuant las ditas parets ab sos sòcols, basas, pilastras, pilars, archs, cornisas , portals, finestras y demés, axís de pedra picada com rebla, pedra de fil o obra cuyta [...] per remate de dita paret se farà una cornisa de pedra picada o de obra cuyta, segons apareixerà més convenient [...] La tuesa lineal de ràfechs y cornisas de obra cuyta, no comprenent-s'i tortugas, canals ni canons: 2 lliures 14 sous" (contracte d'obres, Barcelona, 1729) [ 1471-185,189 ].
"Que les cornises siguin ben dretes !!!" (de l'arquitecte Pelai Martínez a Terracota de , 1929) [ 105-43 ].
| 2 cornisa Peça de rajoleria manual que, a manera de modilló, imita un cap de bigueta que suporta un ràfec. De mides 40 x 17 x (Bòbila Bondia, 1997 [publicitat]) .
cornucòpia
cornucòpia f . Denominació moderna d’un motiu decoratiu aplicat a rajoles barcelonines [ 0 ].
corol·la
corol·la f . Antigament corona [ 810-III-557 ].
“ [...] que negú teuler o teulera no gaus metre en cascu sostre de son forn sinó d . cayros, ni gaus fer corola a alcu forn en guisa que-y poges mes obra caber.” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362 ].
corona
corona f .
| de les corones Denominació moderna d'un estil decoratiu aplicat a la pisa de Manises en blau i daurat, del segle XV [ 1525-45 ].
coronament
coronament m . V. tb. aglà , bellota , carabassa , gla , pinya , pom Ornament que es posa en punts culminants d’edificis, on, a més, serveix per cobrir l’inici de les fileres de teules careneres. També en cúpules, tanques... [ 1650-260 ] Acabament funcional i ornamental que es posa a la part superior de certs elements arquitectònics, freqüentment de terra cuita . La majoria de coronaments tenen la funció de protegir punts febles quant a l'estanqueïtat de les cobertes i, al mateix temps, resoldre punts especialment conflictius, com la trobada de tres careners d'una teulada o el punt més alt d'una agulla o cúpula. Molts d'ells es composen de tres parts independents: el peu o peanya , el cos i el cap o punta [ 6-78,79-10 ] Prod. a: Barcelona [ 2079-81 ], [ 2294-80 ]; Sallagosa, en forma de gall [ 1650-260 ] ; Xiva [ 13-108 ] .
" [...] pera que portés a Girona el coronament de la casa Batlle." ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1909) [ 2294-80 ] [ 2366-247 ] .
coronar
coronar v . Amb engalba i vernís [ 19-20 ] (Alcover [ 19-20 ], Caldes de Montbui [ 19-20 ], Torredembarra [ 19-20 ]).
coroplàstia
coroplàstia f . Tècnica de modelatge de la terra cuita , referida especialment a la que s'utilitzà en la fabricació dels vasos grecs antics [ 1070-503 ] [ 2000-452 ] Modelatge de figuretes de fang cuit [ 1666-75 ] .
corrada
corrada f . Nom del mallal , com a unitat de mesura, a Ribes de Fresser [ 1692- 144 ].
corralet
corralet m . Bassa de sedimentació on es passava el fang després de colar-lo [ 353-40 ] [ 861-880 ] [ 938-383 ] i abans de passar-lo a l’ estany [ 353-40 ] (Manises [ 353-40 ] [ 861-880 ] [ 938-383 ]).
corredor
corredor m .
| 1 corredor Excavació horitzontal feta gairabé sempre en la vinça bona o mena ( del Camp [ 23 ] ) .
| 2 corredor Nicolau Reyner, al Llibre de les fornades , esmenta la peça corredor . Ainaud especula escorredor ? (Barcelona, 1514-1519) [ 47-101 ].
correia
correia f . Corretja [ 0 ] Ductilitat del fang (Tamarit de Llitera [ 1288 ]).
correra
correra f . V. tb. canalera , canaló , teula canalera Cadascuna de les fileres d’una teulada formades per teules amb la cara còncava cap amunt. Hi corre l’aigua que hi aboquen les teules cobertores [ 402-213 ] [ 824 ] [ 1458-43 ] (Cadaqués [ 402-213 ], Olot [ 824 ]) Teula posada amb la concavitat cap amunt, per servir de conducte a l’aigua de la teulada [ 810-III-592 ] [ 1070-506 ] (Cadaqués [ 810-III-592 ], Olot [ 810-III-592 ]).
“Les correres : tegulæ deliciares” (Pou, Onofre: Thesaurus Puerilis , 211) [ 810-III-592 ].
corretgeta
corretgeta f . V. tb. empeltador Atuell sense base que, tallat verticalment en dues meitats abans de la cuita, servia per protegir els empelts, a l’entorn dels quals s’acoblava i es lligava [ 1650-258 ] Atuell de terrissa que serveix “ per avivar tarongers i llimoners ” [ 1-32 ] Prod. a: Barcelona [ 1-52 ].
corretja
corretja f .
| 1 corretja V. tb. correia Ductilitat del fang. S’adquireix després d’esperar que es confiti i de pastar-lo (Verdú [ 6-43-30 ] [ 143-3 ] [ 1673-30 ] [ 2184 ] ) S’obtenia barrejant terra blanca i terra vermella en una proporció adequada (Castellciutat [ 6-61-11 ]).
| 2 corretja V. tb. coreia , corretjó , corretjol , cuirol Eina usada p er afinar la vora dels tupins ( del Camp [ 1838 ]).
corretjó
corretjó m . Corretja [ 0 ] Tros de corretja o cuiro que utilitzava el terrisser per donar forma o fer les vores de les peces mentre treballava a la roda [ 23 ] [ 810-III-597 ] Com que a vegades feia servir un tros de llauna (antigament una cullera), d’aquí ve que hom distingeixi entre corretjó fort i corretjó fluix [ 23 ] [ 810-III-597 ] (Breda [ 4-163 ] [ 810-III-597 ], del Camp [ 23 ] [ 810-III-597 ]).
corretjol
corretjol m . Per afinar l'exterior de les peces [ 4-162 ].
corriola
corriola f . Buidat que l’operari feia a la base del tassó de bol , circ umdant-la per la part exterior (Manises [ 353-40 ]).
corró
corró m .
| 1 corró V. tb. curra , curro , rulo Pedra de forma troncocònica, arrossegada per un animal, usada a l'era per desfer els terrossos de la terra vinguda de la terrera [ 0 ].
| 2 corró Cilindre de fusta amb les puntes arrodonides. S'utilitzava per preparar el fang abans de tornejar-lo: aplanar-lo, caragolar-lo, estirar-lo, etc. (l'Alcora [ 1653-93 ]).
corronar
corronar v . Triturar la terra estesa a l'era amb una curra o rodet tirat per un animal, fins a deixar-la ben fina (Verdú [ 2184 ]).
cortà
cortà m . Quartà [ 0 ] .
“ cortá . m. quartá .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-450 ].
cortai
cortai m . Quartà [ 0 ].
" mig cortay de terra de vendre oli" (inv. Santanyí, Mallorca, 1469) [ 1522-45 ].
cortan
cortan m . Quartà [ 0 ].
“ cortan . m. ant. quartá .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-450 ].
cortarola
cortarola f . V. quarterola .
cortarolla
cortarolla f . V. quarterola .
corté
corté m . Variant gràfica de quarter .
cortena
cortena f . V. quartena .
corter
corter m . V. quarter .
cortera
cortera f . V. quartera .
corteró
corteró m . V. quarteró .
corterola
corterola f . V. quarterola .
cortí
cortí m . V. quartí .
cortinel·lo
cortinel·lo m . V. quartinel·lo .
cortó
cortó m . V. quartó i quarteró .
“ cortó . m. [...] ter. quarteró.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-451 ].
corturó
corturó m . V. quarturó .
corva
corva f . Incorrecte, V. corba .
cos
cos m .
| 1 cos Peça independent que constitueix la part principal i més representativa d'un coronament arquitectònic, de ceràmica [ 6-78,79-10 ].
| 2 cos Unitat de mesura per a oli usada al Pallars Sobirà, amb diverses equivalències, gairabé totes al voltant del litre i mig. Podria tractar-se d'un divisor de la jústia [ 1692-79 ] A l'abadiat de Gerri equivalia a [ 1692-145 ] A la baronia d'Estac, [ 1692-145 ] .
"Ittem denutis Anthoni Isarn balle de Ribera tres cossos de oli [...] sis cossos de oli [...] " (capbreu Ribera de Cardós, 1487) [ 1811-III-44 ].
| de cos , de cos ample V. tb. calces , canal , canó , cossi , seiedora Una mida de calces [ 0 ] Una mida de canal [ 0 ] Una mida de canó [ 0 ] Una mida de cossi [ 0 ] Una mida de seiedora [ 0 ] .
coscolla
coscolla f . Una de les plantes que es cremen al forn (Manises [ 938-383 ]).
coscosoner - a
coscosoner - a adj . V. cuscussonera .
cosela
cosela f . Residu que sedimenta al fons del recipient on es renten les peces de cerà mica decorades amb reflex metàl· lic, després de la cocció reductora. Era un dels components imprescindibles a les fórmu les per obtenir els colors metàl· lic s (Manises [ 1231-61 ]).
cosi
cosi m . V. cossi .
cossa
cossa f .
| 1 cossa Mena de cossi ? [ 0 ] Servia per exportar ceràmica (Manises [ 938-383 ]).
| 2 cossa Unitat de mesura de capacitat [ 0 ] A Puigcerdà s’usava la carga de vi de 8 mesures o de 6 cosses i equivalia a uns [ 1692-178 ].
cossegibrells
cossegibrells m . Adobacossis (Tremp [ 810-III-636 ]).
cossi
cossi m . i les formes choci , coci , coçi , cosi , quoci , quossi V . tb. cossiet .
| 1 cossi Esments documentals de cossi que no determinen prou bé la seva tipologia concreta [ 0 ]:
“un coci ” (inv. València, 1333) [ 1169-29 ].
“Item Sallpetra an I cossí petit de terra. II roves IIII lliures.” (inv. Barcelona, 1353) [ 745-45 ].
“Item unum cossi cum suo scanno.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1388) [ 1046-32 ].
“ [...] un cossi de terra, gran, menys de serpallera, cedat.” (inv. Barcelona, 1398) [ 119 ].
“Dos cossis o unguedors, un mitjà, un gran, sense serpelles” (inv. Barcelona, 1400) [ 955-394 ].
“Item: .j. cosi gran de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1437) [ 115 ].
“Ítem comprí un coci ; costà . i . s. . iii .” (llibre de comptes de la granja de Castellfollit, Poblet, 1439) [ 1143-168 ].
“ [...] un quosi petit. Item altre quosi gran.” (inv. castell de Castellserà, 1443) [ 182-284 ].
“Ítem costà obra de terra ab un coci e un librell la qual vench de València, de prima compra, . xxxiii . s., e de nòlit . vi . s. [...] ” (llibre de despeses de la granja de Riudabella, Poblet, 1445) [ 1143-139 ].
“It. dos cocis la hu trenquat [...] ” (inv. castell de Penyíscola, 1451) [ 1058-97 ].
“Item dins la cuyna [...] dos cosis la hun gran e l’altra patit.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-135 ].
“dos cossis dels quatre qui servien per composta e altres confits” (doc. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1453) [ 962-452 ].
"Item en la cuyna fonch atrobat dos cocis grans e dos gichs, encordats." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-324 ].
“Féu portar vexelles grans plenes d’aygua axí com conques, cocis e librells” (Joanot Martorell: Tirant lo Blanc . València, 1460-1464) [ 810-III-637 ] [ 824 ].
“hun cossi ab hun sach de mostalla entorn mig quintar [...] quatre cossis e dos liblells buyts” (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-449,450 ].
“Ítem, hun quocii petit, bo. / Ítem, altre quoci enserpelat, gran, trenquat.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-987 ].
“Item hun cossi patit.” (inv. Ciutadella de Menorca, 1467) [ 825-162 ].
“ [...] un cove ple de cossis e de lavadors [...] ” (inv. Barcelona, 1469) [ 955-379 ].
“ [...] hun cossi de terra encordat: 15 s. (3).” (inv. Ciutadella de Menorca, 1472) [ 825-164 ].
“Item dos cosis de terra fessos.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1474) [ 1220-170 ].
“Item hun cossi de terra gran e hun poquet.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-202 ].
“Ítem, hun quoci . / Ítem, hun quociet petit.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1235 ].
“ [...] còcins quintarens [...] ” (Manises ?, 1500) [ 938-382 ].
"Item attrobí en la botigue que dit defunt tenia conduhïda del alberch del hostal d'en Joan Abrines l'obra cuyta següent: / Primo dotze cosis petits de la manor forma / Item sis cosis migenssers entra censsers e squelabrats" (inv. de gerrer, Mallorca, 1516) [ 1522-272 ].
“En la cuyna [...] Primo, tres cossis , dos grans e un chich, de terra.” (inv. Lleida, 1529) [ 2901-1671 ].
"Item, quatre cossis de terra usats." (inv. Tortosa, 1580)) [ 1872-157 ].
“It. un cossi de terra [...] ” (inv. Lloseta, Mallorca, 1582) [ 1095-I-393 ].
“un cossi fès [...] Un obrador ala raval de obrar de loffici dins lo qual y és lo següent [...] vuyt cossis ” (inv. Josep Bodet, escudeller de Reus, 1611) [ 49-II-40,42 ].
“ coci ” (Girona, 1663) [ 135-94,95,97 ].
“ cossi ” (Girona, 1663) [ 135-96 ] [ 146 ].
“ coçi ” (Girona, 1663) [ 135-97 ].
"tres cossis grans per englotir" (inv. Barcelona, 1680) [ 2255-612 ].
“Ítem, un coci de terra de teneó de dos samals.” (inv. Francesc Romaguera, 1698) [ 141-196 ].
“ [...] que los cossis de teneó de quatre bótas poch més o menos sien comptats a compte de càrrega, sis dotsenes de pessas de las que dotse dotsenas fan càrrega [...] Los cossis fins a tres mallals sien de nou pessas, los de mitja bóta sien de sis pessas y los de bóta de dotse pessas; los de bóta y mitja sien de divuyt pessas de tres per dos, los de dos bótas de vint y set pessas, los de dos bótas y mitja de tres dotsenas de pessas, los de tres bótas sien de quatre dotsenas y mitja de pessas, y los de quatre bótas que sien de mitja càrrega que són sis dotsenas de pessas.” (ordinació de la confraria dels ollers de Quart d’Onyar, del 19 de novembre de 1703) [ 562-39,40 ].
"Item un cossi de terra xich per salar trossos de tossino." (inv. Pals, Baix Empordà, 1717) [ 1898-138 ].
“1 cossi de terra petit.” (inv. Siurana d’Empordà, 1736) [ 163-87 ].
"Muñidoras ÿ cossi de mitg tossino ÿ dels xichs [...] Cossis de tossino ÿ de mitg tossino" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92,93 ].
"Ittem Un cosi dolent ple de casolettas de tres diners [...] Ittem Un cosi ple de sego cosa de mitja quartera [...] Ittem Un cosi dolent ple de picadis que hi cap una quarttera." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
“ cossis ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-42 ].
"Item un cossi usat per confitar pebres [...] Item un cossi de terra mitjancer per posar murcadas [...] Item un cossi de terra xich per posar oli bullit [...] un cossi per salar tossino usat." (inv. Pals, Baix Empordà, 1802) [ 2127-185,186 ].
"Item tres cossis de terra, valor sinch lliuras dotse sous y sis diners." (inv. Pals, Baix Empordà, 1810) [ 2127-188 ].
“un cossi de terra” (inv. Mataró, 1852) [ 3004-262 ].
"Dos cossis á deu rals un." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
“Gerrers de sa Gerreria
que feis festes de carrer,
que feis cadufos i cossis ,
i lladrioles i tests;
que feis campanes de terra,
bevedors de colomer,
aufàbies envernissades,
gerriconets i ribells;
bruioles, toves i teules
i menjarblanc i siurells [...] ” (Alomar i Villalonga, Gabriel: Clavell de Moro , 1887) [ 957-82 ] [ 1059-143 ].
" cossis de tocino", " cossiets de fabrica" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
"1 cosi de dos tocinos, al ciento: 10 reales
2 id. un " " 10 reales
6 id. medio " " 10 reales
10 id. cuarto " " 10 reales
18 id. cos 10 reales
16 id. baños 10 reales
24 id. cuixa 10 reales"
(Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
| 2 cossi Com a contenidor de líquids, sense eixidor a la part inferior [ 2423 ] Com a dipòsit d'aigua [ 562-37 ] Serveix per traginar aigua [ 131-88 ] [ 811-II-517 ] Atuell gran de forma troncocònica, per a diversos usos (Girona [ 1366-5 ]) Per tenir-hi emmagatzemats diferents productes alimentaris [ 0 ] Vas gran de terra negra, de forma troncocònica invertida, que serveix per tenir-hi oli [ 810-III-637 ] (l’Empordà [ 810-III-637 ]) Per salar el porc (Quart d'Onyar [ 4-140 ]) Per fer panses (Orba [ 2192-38 ]) Prod. a: Quart d’Onyar [ 2423 ] .
“Ítem, un cossi amb olivas saladas [...] Item, tres cossis de terra [...] En lo celler del oli [...] dos cossis de tenir morcades.” (inv. Cabanes, Alt Empordà, 1789) [ 2455-355,358,360 ].
“ coci . m. ter. cubell || Vas de terra. Tinajon , cuenco , cuezo .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-377 ].
| 3 cossi o cossi bugader ( Alòs de Balaguer [ 2261-205 ], Manises [ 938-382 ]; Quart d’Onyar [ 136-46 ] [ 351 ]), de bugada (Marratxí), de fer bugada (Blanes [ 24 ]), per a bugada (Barcelona) V. tb. bugader , bugadera , bugater , còssil , cossio , còssio , cossiol , cuba , cuball , cubell , cup ?, folladoret , futra , futral , per , perc , pila , rusca , semal , sumal , tangí , tina , torreta , trascoladora , unguedor , unguendor (Mallorca [ 1039 ] [ 1513-154 ] [ 1868-281 ] [ 1972-6 ] , Onil [ 729-121 ], Ulldemolins [ 48-I-175 ], Vinyols [ 48-I-175 ]) Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per col· locar-hi roba i fer la bugada [ 810-III-637 ] [ 811-II-299,517 ] [ 1755-42 ] Per fer la bugada [ 4-140 ] [ 70-113 ] [ 562-37 ] [ 1056-93 ] Per fer la bugada amb llexiu de cendra [ 351 ] Per rentar roba [ 1834-20 ] ( Agost [ 2337-69 ], Amposta [ 1623-85 ] , Balears [ 810-III-637 ] [ 1513-154 ] [ 1366-5 ] [ 2409-79 ] ; Cases de Torrat, Calp, Marina Alta [ 3002 ]; català occidental [ 1366-5 ], Catalunya [ 810-III-637 ], Cerdanya [ 1585-7 ]; Herbers, Baix Maestrat [ 1857 ]; Mallorca [ 1755-42 ], Montsià [ 1652-82 ], Orba [ 2192-38 ], País Valencià [ 1366-5 ], d'Ebre [ 1664-140 ], Potries [ 1152-18 ], Tortosa [ 1056-93 ] [ 1834-20 ] , Ulldecona [ 1578-3 ], València [ 810-III-637 ]) Per passar bugada [ 48-I-175 ] [ 131-88 ] [ 824 ] (Mallorca [ 957-34,36 ]) Cada tres setmanes o cada mes es feia la bugada, a principis de setmana. El dilluns es posava amb aigua i sabó. L'endemà, sense treure el sabó, se la col·locava dins d'un cossi encastat a la paret. Sobre la roba es posava una tela blanca i fina i a sobre, cendra tamissada per fer més fort el lleixiu. Per sobre es tirava aigua tèbia, després més calenta i al final, bullint. El lleixiu que sortia pel forat inferior del cossi, es feia bullir i es tornava a tirar per sobre la roba. Això s'anava fent durant unes quatre hores. Un cop fet això, es tirava tot el lleixiu sobre la bugada tot tapant el forat inferior. Quatre hores després es treia el tap i es deixava escòrrer la roba. Es deixava així tota la nit del dimarts. L'endemà es treia la roba del cossi i es portava al riu per esbandir-la (Cerdanya [ 1585-7 ]) Per fer la bugada segons el següent procés: Sobre el foc hi havia la caldera d’aram amb aigua bullenta. Ben a prop i a major alçada estava el cossi, que tenia un tub de canya -la trompa d’es cossi - endollat a l’eixidor inferior del cossi i connectat amb la caldera. Al fons del cossi es col·locava una bossa de roba amb cendra de closca d’ametlla, protegida per una escudella capgirada. A sobre es col·locava la roba blanca, ja neta i s’anava tirant aigua calenta per sobre amb l’ajuda d’un buidador o carabassot proveït d’un mànec llarc. L’aigua calenta atravessava la roba, amarava la cendra i retornava a la caldera pel tub de canya. A fi que l’aigua circulés amb major facilitat, es col·locaven uns llistons de fusta adossats a la paret del cossi . El procés durava entre mitja i una jornada sencera (Mallorca [ 1755-42 ]) A Tivenys n’hi ha d’envernissats, que servien per fer pastes, i sense envernissar, que servien per rentar plats, roba, etc. [ 442 ] A Miravet n’hi ha amb l’interior envernissat i sense envernissar, aquest últim porta dues nanses [ 4-148 ] [ 8-104 ] Per rentar roba, per tintar roba, per rentar-se les persones. De forma troncocònica invertida (recollit a Xert, Castelló, 1997) [ 0 ] A , d’obra negra, se’n feien molt pocs a causa de la competència de Quart [ 21 ] Per a la bugada i per recollir l'oli dels trulls (Castelló de Rugat [ 2261-101 ]) .
Prod. a: Agost [ 2337-69 ], l' Alcora [ 1653-110 ]; Alcover, en cuita reductora [ 2261-183 ]; Alfara d’Algí mia [ 1061-24 ] [ 2261-59 ] , Alòs de Balaguer [ 2261-205 ], Alzira [ 2261-89,90 ], Barcelona [ 1-52 ] [ 4-144 ] [ 115 ] [ 131-88 ] (obrador Martínez) [ 6-71-14 ], Barcelona (Sarrià) [ 1650-253 ], Benissanet [ 1650-253 ], Biar [ 2261-126 ], [ 187 ], (obra negra) [ 6-47-43 ] [ 21 ], Blanes [ 24 ], Castelló de Rugat [ 2261-101 ], Castellonroi [ 1128- 48, 49 ], Ciutadella de Menorca (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 2261-321 ] , Ciutat de Mallorca [ 13-139 ], Esparreguera [ 1-45 ] [ 1022-238,288 ] [ 1650-253 ] [ 2261-232 ,244 ] , [ 1650-253 ] [ 2261-156 ] , Llíria [ 2261-72 ], Mallorca [ 957-35,37,95,107 ] [ 1039 ] [ 1059-198,199 ] [ 1755-43,142,152 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 2261-321 ] , Marratxí [ 1750 ], Miravet [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 31 ] [ 48-I-175 ] [ 117-104,105 ] [ 1589 ] , Onil [ 729-121 ] [ 2261-121 ] [ 2264-278 ] ; Orba [ 265-119 ] [ 2192-38 ,39 ] , forma troncocònica invertida i forat a prop de la base [ 265-53,119 ]; Orbeta [ 2261-116 ], Os de Balaguer [ 2261-203 ], Paterna [ 2261-75 ] [ 2264-96 ] , Pòrtol [ 2261-308 ,310 ] ; Potries, troncocònic [ 2261-109 ] , amb eixidor inferior [ 1152-18 ] [ 1698 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-140 ] [ 6-14-4 ] [ 6-25-36 ] [ 8-86 ] [ 16-78 ] [ 42-61 ] [ 60-19 ] [ 71-II-988 ] [ 88 ] [ 562-37 ,41 ] [ 2252-72,73 ] [ 2261-150 ,276,277 ] [ 2011 -95 ] [ 2410-184 ] [ 2423 ] , amb reforços digitats, es diferencia del cossi comú per l’eixidor a mitja alçada [ 136-46 ] [ 351 ] , en feien des de 10 fins a [ 11-209 ]; Quatrecorts [ 1128-50 ,51 ], Reus [ 1650-253 ], Sabadell [ 2334-59 ], Sant Cugat del Vallès [ 2261-239 ], Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ], Santa Maria del Camí (Mallorca) [ 13-142 ], d’Urgell [ 6-63-25 ]; Tivenys [ 31 ], on també se l’anomena ribell [ 442 ]; Traiguera [ 2298-51 ] [ 2368-194,197,199 ] , Verdú [ 6-46-35 ] [ 2351-32 ]. , Xaló [ 2261-147 ], Xiva [ 2261-84 ] .
A Esparreguera en feien de les següents mides:
48 cm d’alçada x 50 cm de diàmetre (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].
43 cm “ 46 cm “ (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].
38 cm “ 40 cm “ (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].
33 cm “ 37 cm “ (Gremi de terrissers, 1920) [ 1022-288 ].
Denominacions segons la mida:
a ) Barcelona (obrador Martínez): de 60 litres [ 6-71-14 ].
de 50 litres [ 6-71-14 ].
de 40 litres [ 6-71-14 ].
de 30 litres [ 6-71-14 ].
de 20 litres [ 6-71-14 ].
b ) Miravet : Tots eren troncocònics i amb eixidor [ 2261-171 ] Els cossis envernissats es feien de tres mides [ 4-148 ] [ 8-104 ] [ 117-104 ]:
calandrí [potser calandí , és a dir, a la manera dels de Calanda [ 0 ] V. tb. cossi calandí ) o de bugada , el més gran, d’uns 80 cm de diàmetre [ 117-104 ] [ 2261-171 ] Segons altres: gran [ 115 ] [ 119 ] [ 182-284 ] [ 190-98 ].
mitjaner [ 117-104 ] [ 2261-171 ].
petit [ 117-104 ] [ 163-87 ] [ 182-284 ] [ 2261-171 ] .
c ) Quart d’Onyar: de dotze [ Marcó i Mestres, Quart, 2016 ].
de vuit (valia 8 peces) [ 562-37 ] Ø 80 cm [ Marcó i Mestres, 2016 ].
de sis (valia 6 peces) [ 562-37 ] Ø 70 cm [ Marcó i Mestres, 2016 ] .
de cinc [ 562-37 ] No es feia [ Marcó i Mestres, 2016 ] .
de quatre Ø 57-58 cm [ Marcó i Mestres, 2016 ].
d e tres Ø 48 cm [ Marcó i Mestres, 2016 ]
de d os (valia 2 peces) [ 562-37 ] Ø 42 cm [ Marcó i Mestres, 2016 ] .
de l’un (valia 1 peça) [ 562-37 ] Ø 37 cm [ Marcó i Mestres, 2016 ] .
d 1 ) Tivenys: de peça [ 31 ].
de dos un [ 31 ].
de tres un [ 31 ].
de quatre un [ 31 ].
de sis un , o de pentinar [ 31 ].
d 2 ) Tivenys: bugader [ 2261-161 ].
comú [ 0 ].
menut [ 2261-161 ].
de lleixiu gran [ 2261-161 ].
de lleixiu [ 2261-161 ].
“En la cuyna [...] un coçi encastat per afer bugades remendat.” (inv. castell de Cervera, 1382 [o 1482]) [ 744-85 ].
“item un coci bugader ” (inv. València, 1389) [ 1169-45 ].
“item un coci de terra, de fer bugada , xich” (inv. València, 1401) [ 1169-54 ].
“ [...] in coquina dicti Castri [...] un cosi enserpeyat [...] ” (inv. castell de Vila-romà, 1411) [ 120-35 ].
“Item unum coci buguader encordat.” (contracte Manises, 1414) [ 687-107 ].
“Item hun cossi bugader ” (inv. d’apotecaria, Llucmajor, 1414) [ 1298-42 ].
"Dues calderes grans d'aram les quals servien per la bugada, dos cossis grans amb coberta de ferro per la bugada, una gerra amb cendra, uns draps per portar la bugada, un llençol de canemàs per cobrir la bugada" (inv. Barcelona, 1428) [ 1619-132 ].
“Un cossi o bugader d’obra de Valencia” (inv. Torredembarra, 1430) [ 824 ].
"dos cossis de terra plantats" (inv. Muro, 1436) [ 1522-45 ].
“Item un coci encerpellat petit per a fer bugada [...] Item dos chocis de terra plantats.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1437) [ 1220-176,178 ].
“Dos cosis de terra o bugaders” (inv. Vic, 1445) [ 824 ].
“Item hun cossi gran forat ab la picha.” (inv. Ciutadella, 1452) [ 825-142 ].
“Ítem, hun cocí per fer bugada, ab sa bancha de pedra, enserpellat, stà en la cuyna engastat.” (inv. Lleida, 1460) [ 2901-908 ].
"En la cuina atrobam [...] hun cossi de fer bugada [...] Item un cossi petit." (inv. Ciutat de Mallorca, 1463) [ 2291-24,27 ].
"Item un coci de terra bugader plantat." (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-28 ].
"un cossi de terra i sa bugadera" (inv. Campos, 1463) [ 1522-45,46 ].
“Item un cossi trencat ple de sendra.” (inv. Ciutadella de Menorca , 1463) [ 825-158 ].
“En la cuyna [...] un coci per fer bugada, petit.” (inv. Lleida, 1463) [ 2901-1074 ].
“Item dos cossis de terra hun gran altra poquet ab llurs banquetes hon stan asseguts.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 810-III-637 ] [ 923-419 ].
"un cossi de terra gran per fer bugada adobat amb plom" (inv. Ciutat de Mallorca, 1494) [ 1522-45 ].
"un cossi de terra per fer bugada amb grifó" (inv. Ciutat de Mallorca, 1496) [ 1522-45 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Item los cocis grans pera bugades valga cascu quatre sols. / Los cocis migancers [ pera bugades ] valga cascu dos sols. / Los cocis [ pera bugades ] que no cabran sino quatre canters valga hun sol.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158,159 ].
“Hun cosi gran, de tera, per a ffer bugada.” (inv. Lleida, 1518) [ 2901-1501 ].
“En la cuyna baxa [...] tres cossis plantats entra cencers y romputs.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-245 ].
“Ítem, un cossi de terra y una banca de fusta, per fer bugada.” (inv. Lleida, 1552) [ 2901-1760 ].
“ [...] un cossi de terra per fer bugada trancat.” (inv. d'Empordà , 1556) [ 136-52 ].
“Ítem, un cossi de terra, per fer bugada.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1847 ].
“Item, dos cossis encastats á la paret.” (inv. castell de Sitges, 1606) [ 1159-19 ].
"Ítem un cossi de obra de terra, paredat" (inv. , 1616) [ 2031-118 ].
“ [...] un cossi gran, dues banques pels cossis [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-98 ].
“ En la sala / Primo un cossi de fer bugada [...] Item sis cossis de terra los quatre plantats” (inv. de Pau Ferrer, escudeller de Reus, 1638) [ 49-II- 127, 129 ].
“It. un cossi gran de fer bugada.” (inv. Lloseta, Mallorca, 1662) [ 1095-II-256 ].
“un cosi per fer la bugada usat, de terra de dos samals d’aigua [...] dos cosis bons, lun de sis varrals i laltre de tres varrals.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].
“ Còci ( Còssi ) , m. Cubell fet de terra negra, de forma cònica truncada inversa, destinat á rebre la roba de la bugada. | Lab. Vas de terra, cast. tinajón. | ter. Cubell.|” (Banyoles, 1881) [ 134-52 ] [ 1282-372 ].
“Y en santa bugada tornà’s bell y blanch
Lo cos diuinal fou digna caldera
Los ferros tres claus, la sanch lo lexiu
L’amarga mort cendra, la pena costera,
La creu dura lenya, lo foch amor vera,
Hi’l coci Caluari lo gran mont qui’s diu” (Mossèn Bernat Fenollar i Pere Martínez: Lo Passi en cobles , València, 1912) [ 810-III-637 ].
“En casi tots els puestos es té cossi pera la bugada, el que també s’aprofita per a fer lo almidó” (F. Martínez y Martínez: Folklore Valencià , I, 25; València, 1912) [ 810-III-637 ].
" còssi , m.: vas gran de terra cuita, semblant a una tina, per a rentar roba." (Tortosa, 1916) [ 1834-20 ].
| 4 cossi Gibrell (l'Alcora [ 2261-26,29 ]) Gibrell gran (Onda [ 2261-32 ] ) Greala de fusta o de terrissa per rentar els plats [ 810-III-637 ] (Bagà [ 810-III-637 ], Rossell [ 810-III-637 ]) Mena de gibrell per rentar plats (Vinaroç [ 1366-5 ]) Prod. a: l'Alcora [ 2261-26,29 ], Onda [ 2261-34 ] .
| 5 cossi Test de forma troncocònica invertida que serveix per tenir-hi f lors plantades (Ulldecona [ 810-III-637 ]).
| 6 cossi Recipient destin at a conservar fresc el llevat (Biar [ 810-III-637 ]) Consisteix en dos cossis, l’un dins de l’altre, un amb aigua i l’altre amb el llevat, a manera de bany-maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana [ 810-III-637 ].
| 7 cossi Abeurador per a gallines, tant que sigui de terr issa, com de fusta o de llauna (Berga [ 810-III-637 ]).
| 8 cossi Recipient cilíndric on els sabaters tenen l’aigua per remullar les soles ( de Lillet [ 810-III-637 ]).
| 9 cossi Recipient de pedra o de terrissa, incrustat a terra, dins del qual cau l’oli que r aja del peu en premsar l’oliva (Pego [ 810-III-637 ]) Pica encastada a terra en els molins d'oli o de vi [ 811-II-299 ].
.
| 10 cossi Orinal (Torelló [ 810-III-637 ]).
| 11 cossi V. tb. cossa Recipient per contenir i transportar obra de terra més menuda [ 0 ] Com a contenidor, juntament amb el llibrell , per al transport de certes peces de ceràmica [ 955-374 ] Nicolau Reyner, al Llibre de les fornades (1514-1519) , diu que és d’obra de gerrer i que els escudellers l’utilitzen per embalar la ceràmica [ 131-88 ] Quan anaven revestits de corda d’ espart o de palma s’anomenaven encordats i quan els revestien de xarpella, enxarpellats [ 47-102,103 ] [ 415-I-249,253 ] [ 687-34 ] En el segle XVI servien també per col·locar-hi la ceràmica de més valua que havia d’anar al forn. Amb aquesta finalitat s’unien els cossis per les seves boques i es tancaven amb argila tendra per tal de que no hi penetrés la flama ni es fumessin les peces que s’havien de coure en el seu interior [ 415-I- 248 ] [ 131-88 ] .
“item un cossi gran de terra enserpellat dins lo qual eren les coses seguents, ço es: .cxxxiii. scudellas de terra de Malicha. / item .xviii. talladors sive platers de Malicha. / item .v. greals de terra. / item un librell gran de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1330) [ 952-611 ].
“Trametem-vos per la nau d’En Sabestià Lopeç [...] .II. gerres plenes d’obra de terra; item .IIII. cocis plens d’obra de terra.” ( comanda de Martí l'Humà, València, 1402) [ 1233-146 ].
" [...] extibata in chossis terre chohopertis cum eorum chohopertoriis terre [...] " (contracte Barcelona, 1425) [ 2360-49 ].
A les tarifes de preus de càrrega i descàrrega de mercancies del port de Barcelona, de 1428, s’esmenta: “ cossis de un march ab obra de terra” i “ cossis grans plens de obra de terra” [ 47-102 ].
“Item tanta cocia terre de compte [...] computando ad forum et racionem trium solidorum pro qualibet cocio .” (contracte Paterna, 1435) [ 687-128 ].
“ [...] hun cosi obra de tera spaxat a mar [...] per dos geres buydes e hun cosi ple de obra de tera [...] cosis plens de obra de terra grossa [...] Item rebí de Johan Bonet de Paterna per XX marchs de cosis e vint groses de pages spatxat [...] ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-15,17,18, pàssim ].
“ [...] cinc cossis plens de rajoles de Valencia de paviment [...] ” (Barcelona, 1457) [ 955-375 ].
“ [...] tres cossis de terra mitjans plens de obra de Valencia [...] ” (Barcelona, 1477) [ 955-375 ].
| 1 2 cossi Quantitat de peces de ceràmica que cap dins d’un cossi. Deriva de la utilització dels cossis com a contenidors per al transport de ceràmica menuda [ 938-381 ] (Manises [ 938-380 ]) En un determinat moment, Osma opinava “que entre tota sia un cosi” significava que aquell conjunt de peces fes joc entre si, és a dir, que formés un conjunt de taula [ 1154-26 ] Posteriorment, va manifestar que podia haver-se equivocat.
“ [...] la dita obra nos façau fer bella prima et [...] que entre tota sia un cosi [...] Memorial de la obra de la terra que demana que entre tota sia un cosi et que sia obra prima.” (comanda de la reina Maria, muller d’Anfós V, a Pere Boïl, senyor de Manises, Borja, 1454) [ 1154-6 ].
| 13 cossi Aigüer [ 0 ] Per remullar-se les mans els terrissers mentre tornegen ( d’Urgell [ 6-63-23 ] [ 6-67-30,32 ,33 ]) Com a eina a les terrisseries (Sarrià, Barcelona [ 1650-253 ]) .
| 1 4 cossi Olla [ 811-II-299 ].
| 1 5 cossi Unitat de mesura per a farina [ 0 ].
"Item en lo pastador fonch atrobat tres gerres grans farineres, cascuna de cossi e mig e un co ssi, la qual es trencada, en la qual sta segó." (inv. castell de Manises, 1454) [ 1738-325 ].
| cossi d'almassera Per purificar l'oli per sedimentació (Llíria [ 2261-72 ]) Prod. a: Llíria [ 2261-72 ].
| cossi baix Per rentar la roba (Pòrtol [ 2261-307 ]) Prod. a: Pòrtol, municipi de Marratxí [ 2261-307 ] , on també en diuen cubell [ 2261-310 ] .
| cossi de blanquer Per a les fàbriques de curtits. Eren troncocònics, amb dues nanses oposades i envernissats a l'interior (Olot [ 2261-296 ]) Prod. a: Olot [ 2261-296 ].
| cossi bugader V. cossi , accepció 1.
| cossi calandí El que es fa a Calanda i té la forma panxuda (Gandesa [ 810-III-637 ]).
| cossi per confitar V. tb. cossi confiter o d'enconfitar Envernissat i més petit que el cossi bugader (Llíria [ 2261-72 ]) Prod. a: Llíria [ 2261-72 ].
| cossi confiter V. tb. cossi per confitar o d'enconfitar Quasi cilíndric, de parets baixes, amb eixidor. Per fer cabell d'àngel (Xiva [ 2261-84 ]) Prod. a: Xiva [ 2261-84 ].
| cossi d'enconfitar Per a la indústria confitera, en especial per a la del torró de Xixona (Onil [ 2261-121 ]) Prod. a: Onil [ 2261-121 ].
| cossi d’englotir
“tres cossis grans per englotir ” (inv. d’adrogueria, Barcelona, 1680) [ 2885-89 ].
| cossi d'envernissar V. tb. gibrell d'envernissar Per donar el vernís a les terrisseries. Còncaus, amb peu, amb tres nanses de llengueta ( d'Empordà [ 2261-292 ], Esparreguera [ 2261-253 ]) Prod. a: Esparreguera [ 2261-253 ].
| cossi de fàbrica V. tb. cossi per a fàbriques D'època moderna i contemporània. De forma troncocònica perfecte (Barcelona [ 2261-232 ]) Prod. a: Barcelona [ 2261-232 ].
| cossi per a fàbriques V. tb. cossi de fàbrica Cossi dotat d'un bec, amb les nanses verticals. S'usaven a fàbriques de tints i estampats (Barcelona [ 6-72-37 ]) Prod. a: Barcelona, obrador Martínez, on en feien de 13 mides [ 6-72-37 ].
| cossi per formatjar V. tb. olla colera Amb una sola nansa. Té la mateixa funció que l' olla colera (Menorca [ 2261-322 ]).
| cossi gran Era el més gran dels usats per estibar obra de terra . Podia contenir quasi el doble del que cabia en una gerra quintarenca [ 2360-64 ] S’usava per transportar obra daurada (Barcelona, final segle XV [ 2360-64 ]) A final segle XV, a Barcelona, valia de 6 a 6,5 sous cadascun [ 2360-64 ] Hi cabien fins a 52 dotzenes d’escudelles comunes [ 2360-64 ].
| cossi lleixiner , lleixiuer o lleixiver V. lleixiv er .
| cossi de fer lleixiu (Orba [ 2192-35 ]) Cossi d’uns de capacitat (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ] , Orba [ 2192-35 ] .
| cossi llimoner Prod. a: Quart d'Onyar [ 60-40 ].
| cossi mitjancer Per rentar roba (Benissanet [ 31 ]) Prod. a: Benissanet [ 31 ].
| cossi miravetà El que es fa a Miravet i té forma allargada (Gandesa [ 810-III-637 ]).
| cossi de posar mo rcades o morques
“Ytem, un cosi de posar murcades , usat.” (inv. Verges, Baix Empordà, 1839) [ 3030-360 ].
| cossi d’oli Per emmagatzemar oli [ 2423 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 2252-72,73 ] [ 2423 ] , sense cordons excisos [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2423 ], decorats amb pinta [ 2423 ] .
| cossi de tirar oli o per tirar l’oli Denominació errònia [segons Alfonso Romero Vidal, 2010]. V. cossi de triar oli o per triar oli
| cossi de triar oli o per triar oli S’hi tirava l’oli barrejat amb aigua. Afegint-hi més aigua, l’oli surava i queia per la canal [ 351 ] Amb un sifó o tub lateral per separar l'oli de les morques [ 2261-276 ] [ 2450-52 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 88 ] [ 2252-48,49,72 ] [ 2261-276 ] [ 2450-52,55,57 ] , sense cordons de reforç, amb una canal lateral [ 136-47 ] [ 351 ] [ 2423 ] .
| cossi de paradet Prod. a: Benissanet [ 31 ].
| cossi de la pasta Pica rodona, d’obra o de pedra, dins la qual posen la pasta després de moldre les olives, i d’allà l’enc abassen i la posen a la premsa (Lla dó d’Empordà [ 810-III-637 ]).
| cossi de pastisser Prod. a: Sabadell [ 2261-258 ], Sant Feliu de Llobregat [ 2261-237 ].
| cossi quintarenc De menor mida que el tercenc [ 2360-63 ] Usat com a contenidor per al transport marítim de ceràmica (Barcelona, 1490 [ 2360-62 ]) A Barcelona, a final segle XV, s’usava per transportar pisa daurada [ 2360-64 ] A Barcelona, a final segle XV, valia 3 sous cadascun, amb el gibrell que li servia de tapadora [ 2360-64 ] .
“ cossi quintarenc ab lo gibrell” (Barcelona, 1490) [ 2360-64 ].
“Item quadraginta quocins quintarenchs ad forum siue racionem unius solidi pro qualibet quoci [...] ” (àpoca Paterna, 1500) [ 687-149 ].
"Per 5 lliures, 20 cossis quintarenchs / Per 3 lliures, 21 peces entre gerres mig quintarenques y cossis quintarenchs " (Manises, 1547) [ 1738-134 ].
| cossi amb rall Escorredora [ 0 ] Té un broc proper a la base i un rall mòbil de diàmetre major que el del fons del cossi [ 1650-258 ] S’usava per recollir la mel que regalimava de les bresques dipositades damunt del rall ficat dins del cossi; la mel queia per sota del rall [ 1650-258 ] Per colar la mel [ 4-148 ] Prod. a: Tivenys [ 1650-258 ] , totalment envernissat [ 4-148 ], també en deien escorredora i en feien de 4 mides [ 31 ].
| cossi de repassar Per eixamorar la roba de la bugada ( , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ] Prod. a: (llibreta de camp de Ramon Violant, 1950) [ 1099-20 ].
| cossi tancat Amb la boca més tancada que al cossi bugader i més oberta que al doll [ 2252-72,73 ] Prod. a: Quart d'Onyar [ 2252-72,73 ].
| cossi tercenc De major mida que el quintarenc [ 2360-63 ] Usat com a contenidor per al transport marítim de ceràmica (Barcelona, 1490 [ 2360-62 ]) A barcelona, a final segle XV, valia 4 sous cadascun [ 2360-64 ] .
| cossi per a salar tocino
"Ittem Deu cosis pera salar tocinos envernisats per dins [...] Ittem tres cosis per salar tocino ." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ] [ 2079-94 ].
| cossi , cossi per a vernís Eina de terrisser ( [ 189 ], Manises [ 353-40 ]) Serveix per contenir el vernís a punt de ser usat [ 353-40 ] Com a dipòsit de vernís [ 353-40 ] Prod. a: [ 189 ], València [ 353-40 ,41 ], Vall d’Uixó [ 353-40 ], Xiva [ 353-40 ].
"En lo quarto dit la instancia del vernis se ha trobat [...] Un cossi usat per posar vernis buit." (inv. de Sever Viladomat, gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
“ cossis per a vernís ” (inv. , 1936) [ 189 ].
| carrer del Cossi top . A Gandia [ 0 ] A l'Escala [ 0 ].
| la font del Cossi top . A l'Alta Garrotxa [ 0 ].
cossiaç
cossiaç m . [ 811-II-518 ] V. cossiàs .
cossial
cossial m . i la forma cocial A certs indrets (Girona) el cossiol ha esdevingut cossial que, a més de significar el bugader , designa també l’escambell que el sosté [ 1366-6 ] Cossi gran [ 811-II-299 ].
cossiàs
cossiàs m . i la forma cossiaç Augm. de cossi [ 811-II-299,518 ].
cossiella
cossiella f . Matèria que s'assolava al fons del recipient on, a Manises, fregaven i netejaven l'obra daurada sortida del forn. Aquest material era emprat altra vegada en la confecció del daurat [ 56-38 ].
cossier cossier
cossier cossier a m . i f . i la forma cocier cociera Qui fabrica o adoba cossis [ 810-III-638 ] ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]) Qui fa cossis [ 811-II-299 ].
cossiet
cossiet m . i les f ormes cociet i quociet Dim. de cossi .
| 1 cossiet Cossiol [ 0 ] Cossi petit [ 810-III-648 ] [ 811-II-299 ] L’usaven els tenyidors per preparar els colorants (Esparreguera [ 1022-238 ] [ 2261-253 ] ) Prod. a: Esparreguera [ 1022-238 ] [ 2261-253 ] .
“Item dos cossiets plantats.” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-193 ].
“Ítem, hun quoci. / Ítem, hun quociet petit.” (inv. Lleida, 1482) [ 2901-1235 ].
“En lo porxo de la dita casa [...] Item hun cossiet de terra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1502) [ 1220-218 ].
"Primo hun cossiet de terre fes dins lo qual havia circha sinch barcelles de forment de la terre" (inv. Ciutat de Mallorca, 1529) [ 1522-275 ].
“Item un cubell y un cussiet .” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1584) [ 1322-225 ].
" cossiets de fabrica" (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-95 ].
“Ollers i gerrers que hi duien olletes, gerretes [...] cossiets , campanetes” (Alcover, Antoni Maria: Contarelles d’e n Jordi des Recó . Ciutat de Mallorca, 1915) [ 810-III-648 ].
“Un cociet petit de terra negra de tenguda de un cànter e mig o cerca” (arx. parroquial de Santa Coloma de Queralt, doc. a. 1530) [ 810-III-648 ].
| 2 cossiet Test per plantar-hi plantes [ 8-313 ] [ 810-III-648 ] [ 811-II-299 ] ( Barcelona [ 2079-110 ], Eivissa [ 810-III-648 ], la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1089-29 ] [ 1099-19 ] [ 1855 ] , Mallorca [ 8-313 ], a tot el Montsià [ 1652-83 ], els Muntells [ 1654-x ], Terra Alta [ 1652-83 ], Traiguera [ 1258-91 ], Ulldecona [ 1578-3 ] [ 1802-2-x ] , València [ 810-III-648 ]; recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 8-313 ], [ llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950 ] [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1099-19 ] [ 1650-262 ] [ 1855 ] , Traiguera [ 1258-91 ] [ 2368-199 ].
Denominacions segons la mida: gran o número 1 ( , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], número 2 ( , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], número 3 ( , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ], número 4 o del quatre ( , llibreta de camp de Violant i Simorra, 1950) [ 1099-19 ].
" Cossiets de posar clavellinas" El mateix inv. inclou "testos" (inv. de Josep Barba, gerrer de Barcelona, 1753) [ 2079-92 ].
"Dotze testos de Manises pera tenir herbe, los més de ells sense peus; dos testos y un cossiet també per herbes, de terra" (inv. Manises, 1674) [ 1738-264 ].
“Aquestos cossiets [...] els rega en sa vesprada” (Isidoro Macabich Lloret, Dial. 15) [ 810-III-648 ].
| 3 cossiet Recipient per contenir i transportar obra de terra més menuda [ 1155-18 ].
| cossiet del lleixiu Prod. a: Benissanet [ 31 ].
| cossiet d’ondes Test per a plantes amb la vora ondulada i decoració feta amb rodet (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ]) Prod. a: la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ].
còssil
còssil m . Dim. de cossi Cossiol [ 0 ] Cossi de fer bugada ( Guardamar, Baix Segura [ 1866-81 ]; Menorca [ 810-III-649 ] [ 1366-5 ]).
“Item vn cossil de terra romput o fes [...] Item un cossil petit sencer.” (inv. Maó, 1555) El mateix inventari comparteix buganter [ 1108-56 ].
“Este territori es pot figurar com un còssil ” (Mir i Muntañes: Viatge a Mallorca . Revista de Menorca , XXIII, 215) [ 810-III-649 ].
“Na Tupeta fa bugada
amb un còssil an es sol,
i es mariner no la vol
anc que l’hi donin daurada” (cançó popular menorquina, recollida per Andreu Ferrer Ginart a Cançonetes Menorquines , vol. II, 96. Artà, 1922) [ 810-III-649 ].
cossiler
cossiler cossilera m . i f . V. tb. cossier Adobacossis [ 0 ] Qui fa o adoba còssils [ 810-III-649 ] (Menorca [ 810-III-649 ]).
cossio
cossio m . Cossi. Per fer la bugada [ 193 ] (el Campell [ 1128-52 ], Tamarit de Llitera [ 193 ]) Prod. a: el Campell [ 1128-52 ].
cossió
cossió m . Atuell per tenir l’aigua de pastar la farina de fer pa [ 810-III-649 ] [ 1366-22 ] (Guimerà [ 1366-22 ]) Prod. a: Verdú [ 66 ].
còssio
còssio m . Cossi (Tamarit de Llitera [ 810-III-649 ]).
cossiol
cossiol m . i la forma cociol Dim. de cossi .
| 1 cossiol V. tb. bujola , cossial , cossiet , còssil , cossiolet , còssol , rentapeus Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi [ 810-III-649 ] Cossi mitjà o petit [ 811-II-299,518 ] Bugader petit [ 1366-5 ] Serveix per passar bugada de peces de roba menuda [ 48-I-175 ] [ 810-III-649 ] [ 1650-253 ] ( Agost [ 2337-69 ], Artesa de Segre [ 810-III-649 ] [ 1366-5 ], Balaguer [ 810-III-649 ], Camp de Tarragona [ 810-III-649 ], Miravet [ 48-175 ] , Valls [ 48-I-175 ] [ 810-III-649 ] [ 1366-5 ], Verdú [ 6-46-35 ]) De base plana i forma troncocònica, envernissat de color vermell a l’interior i boca ( [ 6-23-34 ]) Com el cossi però de dimensions semblants a una galleda corrent (Miravet [ 48-175 ]) Per abeurar els animals [ 1650-253 ] [ 2261-253 ] (Esparreguera [ 1022-238 ] [ 2261-253 ] ) Per donar de beure a la mula (valencià [ 70-114 ]) Per a l’oli (Figueres [ 100-I-19 ]) Petit cossi o ribell emprat per fregar el terra (Mallorca [ 1513-155 ]).
Prod. a: Agost [ 2337-69 ], Aiora [ 2261-87 ], [ 6-23-34 ], Esparreguera [ 1022-238 ] [ 2261-253 ] , Figueres [ 100-I-19 ], Miravet [ 48-175 ] , Orba [ 2192-35 ], Pòrtol [ 1868-260 ] ; Quart d’Onyar (obra negra) [ 4-141 ] , de forma més aplanada que els corrents [ 4-132 ]; Sabadell [ 2334-55 ], Verdú [ 6-46-35 ] [ 2351- 30 ,32 ] .
Denominacions segons la mida: quintarencs (Manises ?, 1500 [ 938-382 ]).
“item un cociol e un librel gran [...] ” (inv. València, 1389) [ 1169-45 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Los cociols pera dar a beure a la mula valga cascu dos diners. / Los altres cociolets mes chiquets valga cascu hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].
“COSSIOL. s. m. Bujola.” (recollit a Escaladei, 1887) [ 953-155 ].
| 2 cossiol Receptacle per rebre l’aigua o lleixiu que surt de la bugada (Cambrils [ 824 ]) Receptacle de forma de tronc de con, més petit que un cossi, a vegades proveït d’un mànec llarg, que serveix per trafegar lleixiu, mesquita, etc. [ 1070-512 ].
| 3 cossiol Recipient on c au l’oli en rajar de la premsa (Sanet [ 810-III-649 ]).
| 4 cossiol Recipient de terra cuita, rodó i de poca altària, que serveix per recollir el vi que s’escapa de les aixetes de les bótes, l’aigua de l’aigüera, etc. (Valls [ 810-III-649 ]).
| 5 cossiol Recipient de terrissa, de forma acampanada, que pot servir per tenir la calç d’emblanquinar, per depositar els fems que ha de recollir el femeter, etc. (Mallorca [ 810-III-649 ]).
| 6 cossiol Aigüer [ 0 ] Atuell amb aigua, on els terrissers es mullen sovint les mans per fer pujar més aviat la pasta quan tornegen (la Galera [ Museu de la Galera, 2018 ] [ 1089-29 ] [ 1650-253 ] , Miravet [ 117-79 ], Onda [ 1089-29 ] [ 1650-253 ] ; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ] [ 810-III-649 ]; Traiguera [ 1257-107 ]).
| 7 cossiol o cossiol de sabater V. tb. remullador Recipient de terrissa o de zinc, de molt poca alçada, on els sabaters tenen aigua per remullar les soles [ 810-III-649 ] Els basters i sabaters l’utilitzen per remullar el cuir que s’ha d’adobar [ 1366-5 ] (Borges [ 1366-5 ], Esterri d’Àneu [ 810-III-649 ], Les Garrigues [ 810-III-649 ], Mallorca [ 810-III-649 ], Menorca [ 810-III-649 ], el Vendrell [ 810-III-649 ]).
"un cusiol de terra per remuyar sabates" (inv. d'un sabater, Ciutat de Mallorca, 1470) [ 1522-45 ].
“ [...] i lo cusiol de terra ab vyies de cuyro [...] ” (inv. d’un sabater de Llucmajor, 1590) [ 1280-95 ].
| 8 cossiol Test [ 1070-512 ] [ 2079-110 ] Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins del qual posen terra i hi sembren plantes de jardí [ 810-III-649 ] De forma troncocònica amb un forat a la base [ 1039 ] [ 1755-43 ] ( Campanet [ 1755-90 ] , Illes Balears [ 2409-79 ] ; Mallorca [ 810-III-649 ] [ 1039 ] [ 1059-201 ] [ 1755- 43, 4 4 ] , en denominació actual [ 1089-29 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]) Prod. a: Alcúdia [ 1755-87 ], Ciutadella de Menorca [ 2261-321 ], Ciutat de Mallorca [ 13-139 ] [ 2261-319 ] , Llucmajor [ 1544- 1 ,4 ], Marratxí [ 1750 ], Pollença [ 1755-99 ], Santa Margalida [ 8-317 ].
"En lo hortet / Item tretze cosiols grans y petits, y una corriola [...] " (inv. Binissalem, Mallorca, 1787) [ 1726-222 ].
“Es brot més apreciat
d’es teu cossiol voldria,
perque des que m’has enviat
me dóna turbes de cap
pensant en tu tot lo dia” (cançó popular mallorquina) [ 810-III-649 ].
“Tenien una grandiosa aufabeguera a sa finestra des sòtil dins un cossiol ” (Alcover, Antoni Maria: Aplec de Rondayes Mallorquines ) [ 810-III-649 ].
| 9 cossiol Orinal, bací [ 353-43 ] [ 810-III-649 ] [ 811-II-299 ] [ 938-382 ] (Manises [ 353-43 ] [ 938-382 ]) Denominacions segons la mida: de ral , el més gran (Manises [ 938-382 ]), de setze (Manises [ 938-382 ]), de sou (Manises [ 938-382 ]); de cadireta , el més petit (Manises [ 938-382 ]).
| 10 cossiol Recipient per contenir i transportar obra de terra més menuda [ 1155-18 ].
“ [...] hun cosiol de obra de tera spaxat a mar [...] hun cossiol de obra de tera [...] per un cosioll de obra de tera spaxa a mar [ pàssim cossiol ] ” (despatx de mercancies del port del Grao, València, 1451) [ 1155-15,16 ].
| 11 cossiol Una variant amb bec i nanses, s’usava en tintoreria [ 1650-253 ] Prod. a: Barcelona (Sants) [ 1650-253 ], Esparreguera [ 1650-253 ], Reus [ 1650-253 ] .
| cossiol amb broc Com una conca amb un broc lateral. Per a petites bugades a la vora del foc [Violant, 1944. Expo. Museu Etnogràfic, 2003] Prod. a Quart d'Onyar [Violant, 1944. Expo. Museu Etnogràfic, 2003].
| cossiol de cadireta Bací de basseta [ 0 ] Per a la cadireta dels infants [ 938-382 ] (Manises [ 938-382 ]).
| cossiol de confiter (Mallorca, dècada 1940, segons llibre de camp de Violant i Simorra) [ 1089-29 ].
| cossiol d’emblanquinar V. tb. cossiol de fregar (Mallorca [ 957-38 ] [ 1039 ] [ 1059-199 ], dècada 1940, segons llibre de camp de Violant i Simorra [ 1089-29 ]) Prod. a: Marratxí [ 1750 ] .
| cossiol de fregar V. tb. cossiol d’emblanquinar És igual que el cossiol d’emblanquinar però serveix per posar-hi aigua, a manera de galleda (Mallorca [ 1039 ]).
| cossiol de garrover Més estret i alt que el corrent, amb foradets laterals. Serveix per criar els garrofers joves fins al moment del seu transplantament (Mallorca [ 1039 ] [ 1059-209 ]) Prod. a: Campanet [ 1039 ], Llucmajor [ 1039 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ]).
| cossiol de paret V. tb. cossiol de penjar Test amb un costat pla atravessat per dos forats per penjar ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]).
| cossiol de penjar V. tb. cossiol de paret Test per penjar de la paret (Mallorca [ 1039 ]).
| cossiol per a ramells Test (Mallorca, dècada 1940, segons llibre de camp de Violant i Simorra) [ 1089-29 ].
| cossiol de sabater V. tb. cossiol , cussol Sense forat de desguàs [ 2261-321 ] Per posar, els sabaters, les soles en remull [ 2261-321 ] Prod . a: Ciutadella de Menorca [ 2261-321 ], Maó (arxiduc Lluís Salvador: Die Balearen ) [ 1059-150 ] [ 2261-321 ] .
"un cusiol de sabater per benyar sola" (inv. d'un sabater, Ciutat de Mallorca, 1509) [ 1522-46 ].
| cossiol de taronger (Mallorca [ 1059-208 ]).
| cossiol de tronc Test que imita la forma del tronc dels arbres (Mallorca [ 1039 ]).
cossiolaç
cossiolaç m . [ 811-II-518 ] V. cossiolàs .
cossiolàs
cossiolàs m . i les formes cociolaç i cossiolaç Augm. de cossiol [ 811-II-299,518 ].
cossioler cossioler
cossioler cossioler a m . i f . i les formes cocioler cociolera Persona especialitzada en treballs de fer a palanca que dedica la seva activitat preferentment a la producció de cossiols [ 353-43 ] (Manises [ 353-43 ]) Qui fa o ven cossiols [ 811-II-299 ].
cossiolet
cossiolet m . i la forma cociolet Dim. de cossiol .
| 1 cossiolet Cossiol petit [ 811-II-299,518 ] Prod. a: Manises [ 988-49 ] .
“ [...] e cent cinquanta solidos per preu de treentes [peces], entre potets e cociolets de terra enverniçats, de sis diners la pesa [...] ” (àpoca Paterna, 1435) [ 1318-645 ].
"Un cociolet petit" (inv. Martí Eiximeno, escudeller de Manises, 1476) [ 1738-93 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] la obra de terra blanca ques diu aspra [...] Los altres cociolets mes chiquets valga cascu hun diner.” (Osma, 1908: València, tarifa 1507, per error 1517) [ 1015-112 ].
| 2 cossiolet Recipient per contenir i transportar obra de terra més menuda [ 1155-18 ].
| 3 cossiolet Orinal [ 811-II-299 ].
| 4 cossiolet Aigüer [ 0 ] Recipient troncocònic invertit, sense nanses, amb la vora afuada. Ple d'aigua, situat al costat de la roda, serveix perquè el terrisser s'hi humitegi les mans (l'Alcora [ 1653-59 ,90 ]). | Fotografies: l'Alcora [ 1653-90 ].
| 5 cossiolet Test per tenir-hi plantes ( Mallorca [ 0 ], País Valencià [ 2079-110 ]) .
"En el pati de la font [...] Item un cosiolet de terra, usat." (inv. Ciutat de Mallorca, 1787) [ 1726-237 ].
| cossiolet de cadireta Bací de basseta [ 0 ] Orinalet troncocònic de terrissa que s’adapta al seient foradat de les cadiretes d’infant [ 353-43 ] [ 810-III-649 ] (Manises [ 353-43 ], València [ 810-III-649 ]) Prod. a: Manises [ 353-43 ].
còssol
còssol m . Cossiol [ 0 ] .
"un còssol de terra pent en què ha entorn una quartera de farina entre lo cossi e una sanalla" (inv. Ciutat de Mallorca, 1465) [ 1522-45 ].
costal
costal m . Feix gros de llenya que utilitzen als forns de coure pa, de rajoler , etc. [ 824 ] [ 2000-460 ] (Sant Joan Despí [ 824 ]).
coster
coster m . V. tb. palot , rasclinet .
| 1 coster Eina de fusta emprada per remenar la barreja del bassó. També es feia servir un rasclinet fins a lligar totalment la barreja ( [ 21-77 ] ) .
| 2 coster Post que els terrissers empren per deixatar la terra argilosa per fer l’engalb a ( [ 810-III-660 ] [ 1783-34,35 ]) .
| costers pl . A les rajoleries, conjunt de prestatgeries de fusta adossades a les parets, que serveixen per contenir les peces acabades de modelar a fi que s’assequin de manera natural [ 353-40 ] També s’hi col· loquen les peces envernissades perquè s’assequi el vernís [ 353-41 ] (Manises [ 353-40 ]).
cotillera
cotillera f . Maniquí per fer cotilles. Se n'han fet de ceràmica, de diverses talles. P robable producció barcelonina del segle XIX [ 216 ].
cotna
cotna f . S'usava cotna de porc per lubricar i facilitar el moviment de la roda dels terrissers ( [ 21-80 ] ) .
cotxa
cotxa f . Segons el Diccionari Aladern: “Llosa, rajola o altra pedra plana, de grossària manejable.” [ 810-III-678 ].
couador
couador , couadora m . i f . Couedor [ 0 ] .
coudinar
coudinar m . Fireta [ 0 ] Fireta per jugar les nenes [ 824 ] Conjunt d’olletes, platets i altres recipients de cuina que serveixen per al joc infantil del mateix nom, que consisteix en fer com si cuinessin [ 810-III-680 ].
“Com ella, llevat del coudinar de terrissa, res més tenia per distreure’s” (Pons y Massaveu, Joan: L’Auca de , Barcelona, 1893) [ 810-III-680 ].
couedor
couedor m . i les formes coador , coedor , couador El qui cou l’obra de fang a les rajoleries, teuleries, etc. (Sant Joan Despí, on deien coador [ 824 ]) Obrer rajoler encarregat de tirar els bocins a l’olla o dins el forn (Barcelona [ 810-III-680 ]) L'encarregat d'encendre i mantenir el foc als forns de rajoleria , especialment a les bòbiles (Granollers , on diuen couador [ 2257-13 ]) Persona encarregada d’alimentar el forn durant la cuita (Manises, on diuen coedor [ 353-37 ]) .
couella
couella f . Cassola de terrissa o de ferro amb mànec i tres peus (Camprodon [ 824 ]).
coure
coure m . Els seus compostos s'usen per obtenir el color vermell en coccions sota atmosfera reductora . En atmosfera oxidant dóna color verd. En esmalts alcalins, l'òxid de coure, sol o barrejat amb cobalt, dóna el color blau turquesa [ 1788 ].
coure
coure v . Sotmetre l’argila a l’acció del foc per convertir-la en ceràmica ( Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ] ; Verdú [ 2351-31 ] ).
“Negú teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa puys que sia cuyta [...] en qual manera deuen coyre e fer los cayros e‘ls teules [...] obra ben cuyta [...] ” (ordinacions Perpinyà, 1284 o 1285) [ 974-362, 363 ].
“Item ordonaren los conseylers e los Prohomens de ab volentat del Vaguer [...] Item, dejen fer les jerres bones e stables, e ben cuytes e aquels qui lo senyal, segons que es demunt dit, no posaran, perdran les jerres e per cascuna jerra pagaran de ban XII diners.
Item, que aquels qui de bona terra no les faran, pagaran per cascuna jerra XII diners e perdran les jerres, e aquell que hom trobara en fala que per falta de la jerra que mercader perdes son oli, so es, que se axis per alcuna trencadura, ne malfetura, ne mal coura la jerra, ne per al terra de que la jerra fos feyta, sia tengut lo jerrer que les demunt dites jerres ho jerra agues o aja feyta, de satisfer aquel qui aquel dan aura pres." (deliberació del Consell de la ciutat de Barcelona, vol. I- . 9v, de 4 de març de 1314) [ 1901-112 ].
" [...] que tot gerrer deja posar son segell en les gerres que farà, lo qual segell sia posat en loch descubert que tota vegada lo puscha hom veer, e que fassa bones gerres e bé cuytes e de bona terra [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1320) [ 1901-112 ].
"Item, que nagun oller ne ollera ne altra persona de qualque condició sia, no gos gitar en los dits carrers escombrim dels forns en que cohuen les olles ne encare rahiçes dels ollers, ne garballadures de terra de les dites olles [...] " (ordinació municipal, Barcelona, 1350) [ 1901-113 ].
“Ordinations dels Reiolers [...] que negun raioler ne altra persona qui faça raioles ne teules, no gos les raioles qui sien de pehiment ne les dites teules coure ensemps en lo forn hon faran ne couran calç, ans la dita rajola de pahiment e la dita teula haien a coure en forn on gens de calç no couguen. Mas en lo forn de la calç puxen coure , si fer ho volran, rajola de paredar [...].
Item, que negun rajoler en los meses de noembre, deembre, janer e ffebrer no puxen coure , per rahó de la glaça que fa en aquell temps, rajoles de pahiment, ans aquelles haien a fer e a coure en altre temps del any [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1378) [ 1029-580 ] (ordinació municipal, Barcelona, 1379) [ 1901-114 ].
“Que les Reioles sien ben fetes, e, ben cuites . / Item. Que tota persona que faça Raioles de pahiment hage aquelles fer de bona terra, e, que sien dretes, e, ben cuites [...] ” (ordinacions del mostassaf, Barcelona, 1380) [ 1029-581 ].
“Nemroth [...] fonch lo primer qui trobà de coure rajola” (Eiximenis, Francesc: Tractat de Regiment dels Prínceps e de Comunitats , s. XIV) [ 810-III-681 ].
"Encara més són de acordi les damunt dites parts que cuyta e treta cascuna fornada que.s farà en la dita gerraria [...] " (contracte Ciutat de Mallorca, 1485) [ 1522-306 ].
“Primo, li tenia a dar del daurat, de pintar e coura 22 g. 6 ds. e parfilar, per tot 2 lliures, 7 sous [...] per enfornar e coura [...] lo dia que cohia [...] per anfornar e coura , que són 6 dies, X sous.” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 47-96 ].
“Item, en una casa del fornet de coure obra de terra daurada de Martí de Luna e sos nebots [...] ” (Paterna, 1521) [ 818-151 ].
"una fornada de diverses coses de terra cuita la qual ha cuit " (inv. Joan Codina, escudeller de Barcelona, 1527) [ 1880-336 ].
“Tot aquell forn de coure canters ab lo pati al cap del carrer dels canterers [...] “ Verdú, Llibre de les Stimes , 1549) [ 2560-38 ].
"Cent cinquanta olles cuytes , a quatre sols dotzena, trenta dos sols" ( Sancho, terrisser de Manises, 1602) [ 1738-203 ].
“ [...] que algun Mestre Gerrer, Oller ó qualsevol altre de dit ofici tinga aparellada la fornada pera coura , y per falta de lleña no pugue coura [...] ” (ordinacions gremials, Ciutat de Mallorca, 1628) [ 1285-297 ].
“ [...] en haver cuit la fornada que té per a core [...] ” (debitori de Joan Aixalà, oller de Reus, 1631) [ 49-II-200 ].
"Primo. Que ningú acha de coure obra per son conte que primer no sàpia fer lo més necessari al offici y sens examinar." (ordinacions dels mestres d'obra de terra de Manises, 1652) [ 1738-350 ].
“ [...] de cada fornada hauran de coure y entregar sens cobrar-ne res, dos conques y sis sellonets petits de tres ances bigarrats [...] “ (capitulacions Verdú, 1669) [ 2351-31 ].
"Dehuen tots los forns que courán obra en Manises, ço es deu sous per cada fornet de daurat que capia trenta y huit lliures de obra daurada, lo amo del forn y el que no tindrà forn deu pagar vint sous per cada fornet conforme esta dit, y a este conte se ha de fer lo conte en los forns de blanch, que el que cada tres fornets a de pagar lo amo dell trenta sous, y el foraster tres lliures. Se a de advertir que el pagar lo foraster el doble que el amo es perque lo dit amo no li pot impedir que no coga en lo seu forn pagantli lo alquiler que se acostuma, y pot lo dit forester encara que lo amo tinga obra aparellada pera coure , entrar a coure en qualsevol forn obligantse a tallar foch un dia menys que qualsevol amo de forn." (arrendaments de la vila de Manises, 1674) [ 1738-365 ].
“Forn de courer teulas” (cadastre de Patiño, Girona, 1716) [ 822-229 ].
"Primo totas aquellas casas ab ses portals obrints situades en la present Ciutat en lo carrer dit de les Ramelleres ab son pati granh tras de ellas, y hort á ells contingut y dos forns de courer la obra de ofici de Gerrer [...] " (inv. de Sever Viladomat. gerrer i rajoler de Barcelona, 1756) [ 0 ].
“En un obrador del ofici de escudeller situat en la present ciutat [...] se ha trobat lo següent: [...] Item, una altra fornada de obra a punt de courer .” (inv. escudeller barceloní Francesc Estaper, 1762) [ 2502-79 ].
“una fornada d’obra roja cuita avalorada i escriturada a quinze lliures.” (inv. Narcís Bosch, terrisser i oller de Quart d’Onyar, poc posterior a 1770) [ 0 ].
" Coure [...] Donar per medi del foch la consistencia necessaria a les rajoles, cantis, plats i demés obgectes de terriça o cerámica." (Barcelona, 1905) [ 811-II-528 ].
" [...] donades les condicions d'el fornet que hem utilissat, no hem pogut cóureles en aquesta fornada." ( d'Empordà , carta de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1908) [ 2294-48 ].
| coure en blanc Coure terrissa sense envernissar (Mallorca [ 1522-32 ] ).
cova
cova f . Cavitat excavada en la terra per extreure’n terra d’oller, almànguina, arena, etc. [ 810-III-683 ].
covador
covador m . V. tb. covadora Per pondre les aus [ 70-114 ] Mena de plata sense envernissar, aixafada cap endins a banda i banda, que serveix perquè hi ponguin o hi covin els coloms (Barcelona [ 6-71-17 ], Esparreguera [ 1022-238 ]) Prod. a: Barcelona [ 4-144 ] (obrador Martínez) [ 6-71-17 ], Esparreguera [ 1022-238 ]; Torredembarra [ 4-147 ], covadora de colom segons [ 59 ].
Denominacions segons la mida:
a ) Barcelona (obrador Martínez): núm. 2 i núm. 1 [ 6-71-17 ].
| covador de coloms o de colom V. tb. ponedora de coloms Atuell baix, de paret cònica invertida, que s’usava perquè els coloms hi fessin niu; amb freqüència portava una nansa damunt la vora per poder-lo penjar [ 1650-257 ] Prod. a: Barcelonès [ 1-52 ]; Esparreguera [ 60-19 ] [ 1650-257 ] [ 2261-252 ] , segons altres: ponedora de coloms [ 8-98 ]; probablement a [ 1650-257 ], probablement a Rubí [ 2899-112 ], Sant Julià de Vilatorta [ 60-19 ] , Sant Vicenç dels Horts [ 1650-257 ], Santa Coloma de Cervelló [ 1650-257 ], Torredembarra [ 1650-257 ], el Vendrell [ 1650-257 ].
" covadors de colom " (inv. de Marià Viladomat, gerrer de Barcelona, segle XIX) [ 2079-96 ].
covadora
covadora f . V. tb. covador .
| covadora de colom Mena de plata perquè els coloms hi niïn [ 0 ] Prod. a: Torredembarra [ 59 ], covador segons [ 4-147 ]; el Vendrell [ 59 ].
cove
cove m .
| 1 cove Recipient per contenir ceràmica [ 938-383 ] .
| 2 cove Unitat de compte usada en la venda a l’engròs de terrissa. Un cove costava 12 sous [ 1491-128 ] .
“un cove de obra de terra” (el Grao de València, 1451) [ 938-383 ].
| 3 cove Generalment designa contenidors de canya o de vímet, tot i que un document barceloní del 1394 n'esmenta un de ceràmica, com a sinònim de cossi [ 2264-65 ].
covell
covell m . V. cubell .
covenet
covenet m . Dim. de cove .
craquelat - da
craquelat - da adj . No admès per l'IEC [ 1070 ] [ 2000 ] .
crasalenc
crasalenc m . V. gresalenc .
crasol
crasol m . V. gresol .
crassa
crassa f . Gresol [ 0 ].
"Crassa, f., en les seques o fábriques de moneda lo gibrell o perol hont cau lo metall fos." (Barcelona, 1905) [ 811-II-532 ].
creal
creal m . V. greal .
creala
creala f . V. greala .
creijola
creijola f . Rajola (Tortosa [ 1599-4 ]).
cremador
cremador m . Mena de cocota per al cre mat [ 13-131 ] Una mena de cassola [ 1995 ] (Breda [ 13-131 ] [ 1995 ]) Prod. a: Breda [ 13-131 ] [ 1995 ].
cremadura
cremadura f .
| 1 cremadura Producte de la calcinació del plom a l’ armele (Manises [ 353-41 ] [ 938-383 ]).
| 2 cremadura Període de temps emprat en la calcinació de plom a l’ armele [ 353-41 ] (Manises [ 353-41 ]).
| 3 cremadura Fornada, segons Osma [ 687-38 ] Fregitel·la? [ 0 ] .
| mitja cremadura Mitja fornada, segons Osma [ 687-38 ] Fregitel·la? [ 0 ] .
“ [...] a vobis habui et recepi totam illam mediam cremaduram tam in stanno çafre et plumbo quam in denariis [...] ” (contracte València, 1411) [ 687-101 ].
cremar
cremar v . Calcinar el plom i l’estany, en un procés d’oxidació previ a la preparació de la fregitel·la . [ 861-883 ].
" [...] forn de daurar y un amelle de cremar plom" (Manises, 1601) [ 1738-202 ].
" [...] Sempre y quant coguen dos amiges, y lo hu de ells tinga melle , demane licència ans de cremar al arrendatari y donantli deu sols, puga cremar en casa de altre / El mestre que no tindrà melle y cremarà en case de lo altre sens licència del arrendatari encorrega en pena de tres lliures y que lo arrendatari puga executarlos, la qual pena servesca per el arrendatari y que la puga remetre" (Manises, 1652) [ 1738-241 ].
" amelle pera cremar plom ab quatre passos pera posar llenya i cremar " (Manises, 1654) [ 1738-258 ].
"Item que ninguna persona puga cremar lo plom que es treballa per el obratge de la dita obra dorada en ningun melig sinó en casa del Arrendador de la melle de dit offici, en la casa hon viurà y habitarà, sin te alguna pròpria y no llogada; y si en te llogada, no puga cremar en ella o donada de bades lo voldrà cremar dit plom [...] " (modificacions del reglament del gremi dels mestres d'obra de terra de Manises, 1667) [ 1738-354 ].
cremastera
cremastera f . Segons Santanach, gairebé segur que es tracta d’olles, i el nom prové de la seva qualitat de poder-se penjar als cremalls, clemàstecs o cremascles [ 6-60-17 ].
“ [...] in entrata dicti hospiti [...] dues cremasteres de terra sedades [...] ” (inv. castell de Vila-romà, Baix Empordà, 1411) [ 120 -43 ] [pot tractar-se d'un error de transcripció per tremosteres ] .
cremaüra
cremaüra f . Var. dialectal de cremadura (Manises [ 353-41 ]).
creol
creol o creoll m . Probablement , var. formal de gresol [ 810-III-722 ] O d e cresol [ 0 ] .
creolla
creolla f . V. gresola .
cresol
cresol m . i les varietats formals creol , creoll , cresoll , cressol i cressoll V. tb. gresol , llumener .
| 1 cresol Gresol [ 2000-467 ] Per iluminar amb greix o oli [ 2264-65 ] Llum d'oli consistent en una cassoleta dins de la qual es posa oli i un o més blens ( Amposta [ 1623-86 ] , Ulldecona [ 1578-3 ] [ 1802-2-x ] ; tb. recollit a Xert, Castelló, 1997 [ 0 ]) .
“ [...] et I. creol [...] ” (inv. castell templer de Corbins, 1299) [ 968-71 ].
“ [...] I cresol [...] ” (inv. Gréixer, 1351) [ 186-II-259 ] (inv. Bagà, 1356) [ 186-II-260 ] (inv. Bagà, 1362) [ 186-II-260 ].
“Item una tapa de cresol [...] ” (inv. Bagà, 1371) [ 186-II-262 ].
“ [...] obra comuna de terra ques fa a paterna e a carçre, axi cõ jarres, cantes, olles, teraços, scudelles, cresols , librells [...] e semblants coses moltes.” (Eiximenis, Francesc: pròleg de Regiment de la cosa pública , 1383) [ 147-24 ] [ 1020-337 ].
“Ítem, I creol e I olier de terra [...] IX ds.” (encant Lleida, 1396) [ 2901-634 ].
“Item un creoll .” (inv. d’Urgell, atribuït s. XIV) [ 1075-142 ].
“Item una scudella de crestal ab broch a manera de cresol [...] Item .IIII. gresols .I. gran e .III. petits de terra domesquins.” (inv. rei Martí, Barcelona, 1410) [ 1224-578,587 ].
“ [...] in coquina dos canelobres bons, un cresol [...] ” (inv. Bagà, 1428) [ 186-I-397 ].
“un cresol sotil ab una cuya de terra.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-274 ].
“ [...] dos lumaners ab cresols de terra” (inv. , 1454) [ 955-397 ].
“En la cuyna denunciu [...] un cresol [...] ” (inv. Baronia de Pinós, 1461) [ 186-II-372 ].
“Item, un cressoll , I ss. VIII d. Item, altre cressoll , I ss. VI d.” (Bagà, 1461) [ 186-II-271 ].
“Item un cressol .” (inv. de Lillet, 1463) [ 186-I-462 ].
“Item un cressol bo [...] ” (inv. de Lillet, 1476) [ 186-II-266 ].
“ [...] un cresol cobertrat.” (inv. de Lillet, 1479) [ 186-II-266 ].
“ [...] dos lumenés alias cresolls [...] “ (encant Lleida, 1488) [ 2901-1350 ].
"Ittem que ninguna persona no sia gozada de penjar en sa casa lo cresol en estora de junch o d'espart [...] " (llibre del mostassaf d'Elx, 1610) [ 1801-251 ].
“ Cresol , ò gresol de argenter pera fondrer lo or, ò la plata [...] Cresol, ò gresol de llumener . Olearius lychnus, (ni.)” (Barcelona, 1696) [ 1074-238 ].
“ Cresol , ant. V. Llum, llumenèra [...] V. Gresol [...] G resol , el de terra ó altra materia en que s’ posa llum. Candileja . Catillus.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
“ cresol . m. gresol . || llum, llumenera .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-461 ].
| 2 cresol L’estri que serveix de suport al c resol o c resola [ 0 ] Gresol [ 0 ].
“Ítem, II os creolls ab creolles de terra. [...] Ítem, un pareyl de querols ab una querola de terra [...] XV drs.” (inv. i encant, Lleida, 1396) [ 2901-609 ,619 ].
“Item dos cresols ab cresols de terra.” (inv. Santa Coloma de Queralt, 1408) [ 1225-129,141,142 ].
| 3 cresol V. tb. callana , copell , copel·la , crassa , g resol , naveta Gresol [ 0 ].
“ Cressols trencats en què se era fus argent” (Botet y Sisó, Joaquim: Les Monedes Catalanes , iii, 301 . Barcelona, 1908-1911. Doc. a. 1338) [ 810-VI-405 ].
“Meten [...] en un cresol que sia mès al foch [...] ” (Botet y Sisó, Joaquim: Les Monedes Catalanes , iii, 354 . Barcelona, 1908-1911. Doc. a. 1388) [ 810-VI-405 ] [ 810-IX-487 ].
“E apres quel hauran aleyat metan aquell [aur] lo fonador en lo cresol [...] e apres lo dit fonador meta lo cresol al foch [...] ” (Ciutat de Mallorca, 1407) [ 2215-68 ].
" cresols blancs mitjancers [...] cresols blancs petits [...] cresols blancs grans" (inv. d'argenter, Ciutat de Mallorca, 1439) [ 1522-47 ].
“Ferros grans per menar los cresols del or quant és al foch” ( Butlletí de Dialectologia Catalana , xxiv , 122. Doc. a. 1459) [ 810-VI-405 ].
"Item, onze crasols de terra." (inv. d'un argenter, Vic, 1548) [ 1435-28 ].
cresola
cresola f . V . gresola .
cresolaç
cresolaç m . Augm. de cresol [ 811-II-541 ].
cresolet
cresolet m . Dim. de c resol [ 811-II-541 ] V. tb. gresolet .
| 1 cresolet Cresol petit [ 0 ] .
| 2 cresolet Nom amb el qual anomenaven les obreres dels obradors de Manises el motiu actualment anomenat de les fulles silvestres [ 2413-140 ].
cresoleta
cresoleta f . Gresoleta [ 0 ] Recipient de metall o de terrissa, amb un o alguns brocs on es posen blens, i que serveix per fer llum [ 810-III-725 ] Llum [ 811-II-541 ] (Castelló de [ 810-III-725 ], València [ 810-III-725 ]).
| cresoleta de peladors V. tb. cassoleta de peladors Prod. a : Manises [ 353-42 ].
“ [...] los quals preus son los seguents [...] Les cresoletes o caçoletes de peladors ven en docents per dotzena no valguen sino tres per hun diner.” (ordinació municipal sobre els preus de revenda, València, 1507, per error 1517) [ 687-158 ].
cresoll
cresoll m . V. cresol .
cresolot
cresolot m . V. tb. gresolot Llum gros [ 811-II-541 ].
cressol
cressol m . V. cresol .
cressoll
cressoll m . V. cresol .
cresta
cresta f .
| 1 cresta Adorn pla i vertical, calat i retallat, que s'acostumava a col·locar al carener de certes teulades, en especial a l'arquitectura goticista. Els careners de les teulades amb cresta són especials ja que tenen una ranura longitudinal a la part superior que permet acoblar-hi la cresta i unir ambdues peces amb morter. Hi ha crestes envernissades i d'altres sense vernís (Catalunya [ 6-73,74-17 ]).
| 2 cresta En ceramologia, cordó prim de secció triangular que s'aplica com a reforç o com a element decoratiu [ 1666-76 ].
creu
creu f .
| extrems de creu de malta Denominació moderna d'un motiu decoratiu aplicat a les primeres produccions de pisa daurada, que després va passar a la pisa blava. També, Reus principi segle XVII [ 1491-64 ,208.114 i 130 ].
| creus i punts Neologisme [ 0 ] Denominació moderna d’una sèrie de pisa barcelonina datada entre 1725 i 1775 [ 6-119,120-8 ].
creueta
creueta f . Peça de fusta en forma de falca que, ran de la part superior de la falda de la roda , creua de part a part l’arbre formant una creu amb aquest. Serveix de subjecció de l’arbre amb la falda. També se’n diu tascó [ 353-42 ].
| de creueta Denominació d'una rajola valenciana, de la primera meitat del segle XVI, que apareix esmentada a documents coetanis [ 2264-155 ].
creusol
creusol m . Gresol [ 810-III-741 ] (Capcir [ 810-III-741 ]).
criola
criola f . Gresol [ 810-III-756 ] (Peralta [ 810-III-756 ]).
crixell
crixell m . Error de transcripció per citrell ? [ 0 ].
“ [...] un crixell gran de terra per tenir oli [...] un crixell per tenir oli de terra medià [...]“ (inv. Rupit, 1784) [ Arxiu Notarial de Vic, 1114, f73, f74 ].
crom
crom m . Element químic que s'usa per obtenir el color verd i, combinat amb òxid d'estany, per obtenir el color rosa. En esmalts de zinc dóna color marró [ 1788 ].
crossi
crossi m . Orinal [ 810-III-775 ] (Cornet [ 810-III-775 ], Olot [ 810-III-775 ], Sant Bartomeu del Grau [ 810-III-775 ], Santa Eulàlia de Puig-oriol [ 810-III-775 ]).
cru
cru , crua adj . Que encara no ha sigut cuit o cuita [ 0 ] Que no ha quedat cuit o cuita del tot [ 0 ] .
“6 dotzenas y mitja Marcelina crua [...] ” (inv. escudeller barceloní Hipòlit Estaper, 1773) [ 131-141 ].
“Sempre que es queixin los traginers de jornada mala, per blancs, negres, crus o petits, des que ho decidiran los capitans, oits los vots de tots, si es deuran vendre o no, s’entèn per torn.” (Reglament de la Unió de Canterers de Verdú, 1847).
“peces crues ” ( , 1936) [ 189 ].
crucifix
crucifix m
“Ítem, un crucifixi xiquet, de terra.” (inv. Lleida, 1562) [ 2901-1829 ].
cua
cua f . Escalfeta [ 0 ] Prod. a: Quart d’Onyar (obra negra) [ 2011 -95 ] , on també en diuen escalfeta [ 351 ] [ 2423 ] .
cuarta
cuarta f . V. quarta .
cuartarola
cuartarola f . V. quarterola .
cuarterola
cuarterola f . V. quarterola .
cuartilla
cuartilla f . V. quartilla .
cuartó
cuartó m . V. quartó .
cuba
cuba f .
| 1 cuba Cossi o bugader [ 810-III-796 ] (Llessui [ 810-III-796 ]).
| 2 cuba Mesura de vi [ 811-II-573 ].
cuball
cuball m . Cubell [ 811-II-573 ].
cubell
cubell m . i la forma covell V. tb. cossi , cubellet , cubet , duell , tinard .
| 1 cubell Cossi bugader [ 811-II-574 ] [ 1366-5 ] (Penedès [ 1366-5 ], el Poblenou del Delta [ 1652-82 ], Vallès [ 1366-5 ]).
" cubellet poch de iiii somades ab son follador" (València, 1329) [ 2264-65 ] .
“ [...] quod in ipsa ecclesia erat, unum cubell modici valoris.” (inv. Barcelona, 1361) [ 1011-5-31 ].
"En la axida: Primo un cubell de fer bugada mijanser." (inv. Mataró, 1602) [ 1812-209 ].
“ Cvbell . Hoc Labrum, bri. Hic Lacus, ûs. Petit cubell, cubellet . Hic Lacusculus, li. Hoc Labellum, li.” (Barcelona, 1696) [ 1074-244 ].
“ [...] los instruments de terra , com són olles, plats, bacins, covell [...] “ (Mataró. 1697) [ 1606-2 ].
“ cubèll . s. m. Cocio . Dolium.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
"Bugader. m. cubell ó coci de fèr bugada. [...] Cubell. m. coci. " (Barcelona, 1839) [ 2221-90 ,167 ].
" Cubell : Coci ó tina pera passar bugada." (diccionari Pere Labèrnia, 1839-1840).
“ cubell . m. Coci ó tina pera passar bugada. Cuezo , y cuenco , cocio .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-471 ].
“ duell . m. [...] ant. cubell .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-597 ].
| 2 cubell o cubell de rentar V. tb. cossi baix Mena de ribell de grans dimensions emprat per rentar roba i passar bugada; és més baix que el cossi. Té dos relleus interiors per aguantar-hi la post de rentar [ 1039 ] Mena de gibrell sense vernís [ 13-139 ] (Mallorca [ 957-36, 37, 40, 41, 42 ,43 ] [ 1039 ] [ 1059-199 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]) Conca [ 811-II-574 ] Prod. a: Ciutat de Mallorca [ 13-139 ], Felanitx [ 1039 ], Llucmajor [ 1039 ], Marratxí [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 1039 ] , on també en diuen cossi baix [ 2261-310 ] .
“Item hun cubell per tenir civada.” (inv. Esporles, Mallorca, 1505) [ 1223-216 ].
“En lo mangador atrobí [...] Item hun cubell vell.” (inv. Banyalbufar, Mallorca, 1507) [ 1322-150 ].
“En lo seller [...] quatre cubells de la heretat y un cubell de la señora Ysabel.” (inv. Esporles, Mallorca, 1525) [ 1223-243 ].
“Item un cubell ab circha mige quartera de civada.” (inv. Esporles, Mallorca, 1541) [ 1223-265 ].
“Més haveu rebut un cubell per dues liures, sinch sous.” (contracte Esporles, Mallorca, 1588) [ 1223-318 ].
“It. dos cubells y un refradador usats.” (inv. Lloseta, 1662) [ 1095-II-257 ].
| 3 cubell Pitxer [ 811-II-574 ].
cubellet
cubellet m . Dim. de cubell .
" cubellet poch de iiii somades ab son follador" (València, 1329) [ 2264-65 ].
“ cubellet de terra” (Barcelona, s. XVIII) [ 2419-263 ].
cuberta
cuberta f . V. coberta .
cubertó
cubertó m . V. cobertor .
cubertor
cubertor m . V. cobertor .
cubertora
cubertora f . V. cobertora .
cubertoreta
cubertoreta f . V. cobertoreta .
cubet
cubet m . Cubell [ 811-II-574 ].
cubilet
cubilet m . Peça auxiliar usada per enfornar olles. Té forma de rodet de poca alçada (Breda [ 4-166 ]).
cubo
cubo m . Cast.
| cubo d'Índies
"pots eo cubos de Indias " (inv. d'escudeller, Barcelona, 1805) [ 2073 ].
cucota
cucota f . V. tb. cocota Cassola amb tres peus i un mànec llarg, sota de la qual posen foc per escalfar-la i fer-hi guisats [ 810-III-806 ] De ferro colat [ 1577- 1 ] ( Cerdanya [ 1577- 1 ], dialecte català occidental [ 810-III-806 ], dialecte català oriental [ 810-III-806 ], dialecte pirenenc-oriental [ 810-III-806 ]).
cucuma
cucuma f .
| 1 cucuma Vas de terrissa oriental [ 811-II-578 ].
| 2 cucuma Orinal en forma de carbassa [ 811-II-578 ].
cucúrbita
cucúrbita f . V. tb. alambí Part de l’alambí que es posa sobre el forn i conté la matèria a destil·lar [ 1070-532 ] Atuell de base bombada, apta per al foc, i cos cònic, amb nanses o sense. És la part de l'alambí on s'escalfa i evapora el líquid a destil·lar [ 1650-261 ] També s'anomena cassola d'alambí [ 1650-261 ] .
“Item, seis cucúrbitas o alambiques de barro del lugar de la Selva, vidriados por dentro y fuera” (inv. de l’Hospital Reial de Barcelona, 1721) [ 2502-94 ].
“ cucúrbita . f. quím. La olla, caldera ó part inferior dels alambins, de qualsevol matéria y forma que sia, en la qual se posan las substáncias que’s volen destil·lar.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-474 ].
cucurutxo
cucurutxo m . Florera de penjar, de forma cònica, usada als cementiris (Esparreguera [ 1022-239 ]) Prod. a: Esparreguera [ 1022-239 ].
cufoll
cufoll m . V. cofoll .
cuia
cuia f . V. culla .
cuir
cuir o cuiro m . Cuirol [ 0 ] Tros de pell de prop de mig pam de llarg i dos dits d’ample, que els ollers i terrissers empren per fregar i polir el coll d e les olles i d’altres atuells (Mallorca [ 810-III-823 ]) Tros de cuir, com una llengua de sabata, que serveix per afinar les peces un cop llimades (Esparreguera [ 1022-155 ]).
cuirol
cuirol m . V. tb. coreia , corretjó , cuir , cuiro , curiet , curiol , pell Tros de cuir que serveix per allisar, especialment, l’emprat pels terrissers [ 1070-533 ] Tira de cuiro, d’uns d’ample per uns de llarg [ 810-III-825 ], que els terrissers utilitzen per polir les vores de les peces quan encara estan a la roda [ 136-16 ] [ 137-17 ] [ 810-III-825 ] [ 1458-22 ] Per polir les peces abans de coure-les, o bé, en modelar-les al torn [ 811-II-607 ] ( [ 136-16 ] [ 137-17 ], l’Empordà [ 810-III-825 ], Gironès [ 810-III-825 ], Mallorca [ 810-III-825 ], Menorca [ 810-III-825 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]; Quart d'Onyar [exposició al Centre d'Artesania de Barcelona, febrer 2005], València [ 810-III-825 ] , Verdú [ 1673-36 ]) A c tualment són de goma ( [ 21- 33, 82 ] ) .
“ cuyrol . s. m. tros de pèll, ó badana de que s’ servexen los escudèllèrs per allisar l’obra. Alpañata . Aluta fictilibus laevigandis.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
"Cuirol. m. per allisar l'obra dels terrissers. alpañata ." (Barcelona, 1839) [ 2221-169 ].
“ cuyrol . m. Tros de cordobá ó badana que usan los terrissers pera allisar la obra abans de cóurerla. Alpañata.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-485 ].
cuita
cuita f . i la forma cuyta .
| 1 cuita Cocció [ 1459-458 ] [ 1566-85 ] .
| 2 cuita F ornada [ 0 ] Quantitat de maons que es couen d'una vegada en el forn [ 1458-92 ].
“ cuita ” (Nicolau Reyner: Llibre de les fornades , Barcelona, 1514-1519) [ 131-123 ].
“ [...] Julio Grisso Plasar, genoues, ses transferit de Genoua en esta ciutat y Regne de Mallorches juntament ab se muller, familia y tot lo demes per effecte de viure y morar en ella y posar en obre lo art y offici de tote manera de obre prima de plats, scudilles, casas, pitxers, cellers... y tot lo que de terre se pugue fer, y enuerniçar de tots vernisos, de tots colors, com ses vist y veu per le experientia de les cuytes te fetes fins a la hore [...] “ (Mallorca, 1598) [ 1173-214 ] [ 2274-259 ].
“ cuyta . f. fornada .” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-485 ].
| cuita (o cocció ) oxidant Atmosfera rica en oxigen, a la cambra de cocció d’un forn de ceràmica [ 1548-1 ].
| cuita (o cocció ) reductora Atmosfera pobra en oxigen, a la cambra de cocció d’un forn de ceràmica. Aleshores, es forma monòxid de carboni, que absorbeix oxigen del verní s i de la pasta i fa canviar alguns color s [ 1548-1 ].
| cuita (o cocció ) reduïda Cuita reductora.
cuixa
cuixa f .
| de cuixa Una mida de calces [ 0 ] Una mida de canal [ 0 ] Una mida de canó [ 0 ] Una mida de cossi [ 0 ] Una mida de seiedora [ 0 ] .
cuixotera
cuixotera f . Era un començ de gerra al qual s'havia donat la forma d'un pernil i servia per salar-lo (Castelló de Rugat [ 2261-103 ]) Prod. a: Castelló de Rugat [ 2261-103 ].
cul
cul m . V. tb. fons La part més baixa d’un recipient, damunt de la qual gravita el pes del contingut [ 810-III-832 ] (Traiguera [ 1257-107 ]) Base d'una gerra (Tivenys [ 2261-159 ]) Cara interior de la base d’un recipient [ 1666-109 ] Fons d'un recipient [ 2000-481 ] .
" cul . m. [...] La part inferior de las ollas, cassolas, etc.” (diccionari Pere Labèrnia, Barcelona, 1864) [ 2803-I-475 ].
| cul agut V. culagut .
| cul de got V. tb. punt Element fixe de la roda dels terrissers , generalment un cul de got de vidre encastat a terra, que serveix de recolzament a la part inferior de l’ eix (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-12 ]; [ 21-79 ] [ 106-81 ] [ 136-17 ] [ 137-15 ]; , llibreta de camp de Ramon Violant, 1950 [ 1099- 17, 21 ]; Quart d’Onyar, Mestres, 1996 [ 0 ] ; Verdú [ 1673-34 ]) .
culagut
culagut m . V. tb. gibrell de cul agut , gibrell d’oli , llibrell de cul agut Adjectiu substantivat [ 0 ] .
" culaguts " (inv. de Macià Ràfols, gerrer de Barcelona, 1592) [ 2079-88 ].
“ [...] una gerreta per tenir oli, un culagut per oli [...] ” (inv. Palamós, 1628) [ 190-98 ].
culdellàntia
culdellàntia m . És un ornament tipogràfic però, per extensió, s'aplica a l'arquitectura [ 1885-14 ] Membre arquitectònic, generalment esculturat, com una mena de cartel·la, que serveix de suport a un arc sobresortit o de punt d'arrencada dels nervis d'una volta de creueria, etc. [ 813-122 ] S'inclou aquí pel fet d'haver-n'hi alguns de ceràmica [ 1885- 13, 14 ] Prod. a: [ 105-43 ] .
" [...] ens retorna els 25 culs de llantia grocs i ens els demana gris fosc." , " [...] totas las pessas están be exepcio dels culs de llántia retornats [...] " ( , cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó, 1911) [ 2294-128,131 ].
"Amic Planas: S'ha de fer a corre-cuita 12 culs de llantia d'aquell motlle que encar no ni hem fet mai cap." (de Pelai Martínez a Terracota de , 1929) [ 105-43 ].
| culdellàntia de canonada Expressió que es proposa per denominar una peça de terra cuita, d'efecte purament ornamental, relativament freqüent a edificis urbans catalans, del segle XIX. Moltes canonades que recullen les aigües pluvials procedents de teulades baixen verticalment per la façana i, alguns metres abans d'arribar a la vorera, fan un gir sobtat, mitjançant un colze, i penetren a l'interior de l'edifici. Aquest colze era substituït, en alguns casos, per la referida peça decorativa que donava un final més escaient a la part inferior de la canonada , tal com es pretén amb un culdellàntia de pilastra, d'arc. etc. [ 6-75,76-77 ,78 ].
culla
culla f . També escrit cuia o cuya V. tb. cassola , culler , cullera , llumener Gresol [ 0 ] Petit recipient de terrissa, en forma de cassoleta, que proveït d’oli i ble serveix per fer llum [ 1174-193 ] “De significat obscur. A molts documents es parla de culles o cuyes de llumeners, que es podien relacionar amb cruies si no fos per la dificultat de la pèrdua de la r líquida; per altra banda, tal interpretació no serviria per a explicar les cuyes menudes de les vànoves ni les cuyes de trabuc, que apareixen esmentades en alguns [...] textos [...] ” [ 810-III-845 ] A Barcelona, a l’últim terç segle XV, la grossa de les de pisa valia 1 sou 3 diners [ 2360-71 ] Prod. a: B arcelona, de pisa, a final s. X V [ 2360-70 ].
“vj. lumanés de ferre al cules de terra [...] ” (inv. Barcelona, 1389) [ 118 ].
“Item I dotzena de cuyes alias petxines.” (inv. Barcelona, 1408) [ 1330-94 ].
“It. dues losses culles [...] It. dues culles ” (inv. Vic, 1412) [ 824 ].
“ [...] dos lumaners, la un de ferro e l’altre de cuya de terra” (inv. Barcelona, 1422) [ 955-397 ].
“ [...] en la cuyna [...] V lumanes de ferro ab cullers de terra [...] IIII lumaners de ferro e les culles de terra.” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-176,188 ].
“It. tres lumeners ab ses culles ” (inv. Vic, 1427) [ 824 ].
"Item, V. lumaners de ferre ab cuyes de terra." (inv. Barcelona, 1434) [ 1486-598 ].
"Item -II- cercols [error de transcripció per gresols ?] ab les cuyes de terra." (inv. Manresa, 1438) [ 2174-285 ].
“un cresol sotil ab una cuya de terra.” (inv. Torre Baldovina, 1439) [ 182-274 ].
“Item, dos lumenés ab culla de terra.” (inv. Vilassar, 1443) [ 2906 ].
“En la cambre maior hon dormia lo dit defunt [...] hun llumaner ab culla de terra.” (inv. Granollers, 1464) [ 984-54 ].
"Item, V lumeners ab culles de terre." (inv. d'un cirurgià-barber, Sant Boi de Llobregat, 1468) [ 1488-176 ].
“III gresols ab cuyes de terra” (arx. Cúria Fumada de Vic, 1485) [ 810-III-845 ].
“Dos lumaners de ferro sens cuyes ” (inv. Vic, 1491) [ 824 ].
“Un gresol de ferro ab cuya de terra” (encant Santa Coloma de Gramenet, s. XV) [ 955-394 ].
“Item un cresol de ferro ab culla de terra [...] ” ( La veu de Montserrat , 1886, 344) [ 824 ].
culler
culler m . Culla [ 0 ] .
“ [...] en la cuyna [...] V lumanes de ferro ab cullers de terra” (inv. Barcelona, 1423) [ 978-176,188 ].
"item un culler de obra de terra de poca valor e topinets e olles e scudeles." (inv. d'Urgell, 1459) [ 1817-184 ].
cullera
cullera f .
| 1 cullera Cullerot [ 0 ].
"Tres quaceroles e una cullera de terra per a çera." (inv. de mercader, Reus, 1498) [ 1428-126 ].
| 2 cullera Culla [ 0 ] Petit recipient de terrissa, en forma de cassoleta, que proveït d’oli i ble serveix per fer llum [ 1174-193 ]
| 3 cullera Eina per buidar la fogai na de caliu o de cendra ( [ 21- 65, 90 ] [ 106-92 ] ).
| 4 cullera Estri per decorar els càntirs anomenats de la cullerada ( [ 21-86 ] ) .
cullerer
cullerer m . V. tb. culler , escorredora , escuracoberts , pot cullerer És una peça creada el segle XIX [ 2079-72 ] Envernissats de groc o de vermell, esquitxats o decorats amb trepa o llanterna (la Bisbal d’Empordà [ 21 ]) Generalment és un pot o recipient profund, de fusta o de terrissa, amb el sòl foradat, que es té penjat a la paret de la cuina [ 810-III-849 ] [ 811-II-589 ] En forma de tronc de con invertit o, menys freqüentment, de cilindre, amb un o més forats a la base i penjador adossat a la vora. A vegades té la cara posterior aplanada. Penjat al costat de l'aigüera, serveix perquè s'escorrin els coberts després de rentar-los [ 1650-247 ] Per escórrer i assecar culleres i, per extensió, altra mena de coberts (la Bisbal d’Empordà [ 102 ], Camarasa [ 402-316 ], l’Espluga de Francolí [ 402-316 ], Falset [ 48-I-163 ] [ 402-316 ], Figueres [ 98-220 ], Girona [ 402-316 ], Gironès [ 810-III-849 ], Manises [ 353-42 ] [ 938-384 ], Montblanc [ 48-I-163 ] [ 402-316 ], Palamós [ 402-316 ], Pineda de Mar [ 402-316 ], de Lillet [ 402-316 ], Sabadell [ 402-316 ], Sant Bartomeu del Grau [ 402-316 ], d’Urgell [ 98-220 ], Sort [ 402-316 ]).
Prod. a: Arenys de Mar [ 0 ], Bellver de Cerdanya [ 6-55-12 ], Benissanet [ 31 ], Besalú [ 9 ], la Bisbal d’Empordà (obra vermella) [ 4-140 ] [ 6-26-9 ] [ 13-129 ] [ 21 ] [ 62-236 ] [ 95-3-x ] [ 95-5-x ] [ 95-6-x ] [ 102 ] [ 351 ] [ 1163-160 ] [ 3069-62 ] , Blanes [ 24 ] [ 100-II-48 ] [ 3069-63 ] ; Castellciutat, cal Serrat [ 6-62-34 ]; Esparreguera [ 4-142 ] [ 8-98 ] [ 1022-239,288 ] [ 2261-252 ] , Figueres [ 8-91 ] [ 98-220 ] [ 2895-145 ] [ 3069-63 ] , Gerri de la Sal [ 2977-12,13,14 ], prob. Martinet [ 2504-25 ], prob. Mataró [ 3069-62 ], Miravet [ 31 ], Olot [ 6-84,85-8 ] [ 6-94,95-6 ] [ 7 ] [ 2261-295 ] [ 3069-63 ] , Piera [ 6-12-11 ] [ 1728-75 ] , Pont de Suert [ 6-13-9 ] [expo. Museu Etnogràfic, 2003] ; Quart d'Onyar, obra roja [ 6-96,97-10 ] [ 3069-62 ] ; Reus [ 31 ] , Rialb [ 2977-50,51 ] ; Sabadell [ 2334-44 ] , totalment envernissats de groc [ 0 ]; Salàs de Pallars [ 2977-70,72,73 ], Sant Julià de Vilatorta [ 4-142 ] [ 8-94 ] [ 6-31-x ], d’Urgell [ 4- 138, 139 ] [ 6-67-32 ] [ 3069-63 ] , Tivenys [ 8-105 ] [ 11-217 ] [ 31 ] [ 442 ], el Vendrell [ 8-108 ].
Denominacions segons la mida:
a ) : En feien una sola mida [ 21 ] [ 95-5-x ] De dues mides [ 95-3-x ]:
de quatre [ 95-3-x ], quatre fan peça [ 810-III-849 ].
de cinc [ 95-3-x ].
de sis [ 95-5-x ], sis fan peça [ 810-III-849 ].
“En [...] una sort de terrissa so es plats escudelles culleres olles cantirs usats” (Arxiu Històric de Sabadell, llibre 02/E 243; inv. Sabadell, 1710).
"Item, una salinera y un collare , dolent." (inv. Barcelona, 1739) [ 1569-346 ].
“CULLERÈR. s. m. Cucharetero. Cochlearium repositorium.” (Barcelona, 1803-1805) [ 170 ].
"Cullerer. m. [...] instrument per penjar las culleras." (Barcelona, 1839) [ 2221-169 ].
"En la cuina [...] Un cullaré ." (inv. de Francesc Brossa, gerrer de Barcelona, 1857) [ arxiu família Brossa ].
"Lo més útil de una cuina: [...] Un gibrell [...] Una sopera [...] El cullerer [...] La xocolatera [...] Los estalvis [...] La greixonera / Una escorredora [...] " (receptari de cuina, Barcelona, 1871) [ 1476-370,371 ].
"Salés, cullarés , mortés, 8 docenas: 12 reales" (Barcelona, preus de la mà d'obra als obradors de terrissa, 3r quart segle XIX) [ 1894 ].
culona
culona f . V. tb. cànter xato A Agost se'n diu col·loquialment del cànter xato [ 2337-25 ] Cànter xato amb galet lateral, per beure directament [ 1891 ] Prod. a: Agost, on també se’n diu cànter xato [ 1204 ] [ 1891 ] [ 2337-25 ] .
cunillera
cunillera f . V. conillera .
cunya
cunya f . Gresol [ 0 ] Petit recipient de terrissa, en forma de cassoleta, que proveït d’oli i ble serveix per fer llum [ 1174-193 ]
cup
cup m . Cossi? [ 0 ].
“ [...] un cup petit de terra de vuit somades [...] ”, es troba al celler d’un mercader que, a més, hi té un cup gran de fusta (inv. Barcelona, 1457) [ 955-380,394 ].
cupeta
cupeta f . V. copeta .
curbet
curbet m . V. corbet .
curculla
curculla f . Pica de font en forma de petxina [ 0 ] Prod. a: [ 60-62 ].
curiet
curiet m . Metàtesi de cuiret [ 1257-113 ] Tros de corretja per allisar la superfície de les peces abans d’envernissar-les (Traiguera [ 1257-107 ]).
curiol
curiol m . Metàtesi de cuirol [ 0 ] V. tb. cuirol . Tros de cuir remullat per afinar vores [ 6-68-13 ] Tros de cuir per polir les vores dels cossis [ 2423 ] (Barcelona, obrador Martínez [ 6-68-13 ] ; Quart d’Onyar [ 6-68-13 ] ).
curoll
curoll m . V. tb. estalvi , estalvis Peça de forma anular, generalment envernissada, que es posa damunt la taula i s’utilitza com a suport de cassoles, olles, etc. (Mallorca [ 1039 ]; Marratxí, d'obra d'olleria [ 1750 ]; Pòrtol, municipi de Marratxí [ 394-29 ]).
curra
curra f . Corró troncocònic per triturar la terra a l'era [ 2261-183 ] Era de pedra, tirada per cavalleries [ 2270-8 ] (Alcover [ 2261-183 ] [ 2270-8 ] , Verdú [ 2351-27 ] ).
curro
curro m . (no curró ) V. tb. curra , rulo Corró [ 0 ] Tronc de con amb eix de ferro que s’arrossegava i servia per esterrossar la terra vinguda del terrer ( d’Urgell, cal Carxat, a d’altres obradors d’aquesta localitat en deien rulo [ 6-67-29,30 ]) Pedra per desfer els terrossos a l’era de l’obrador (la Selva del Camp [ 2432-10 ]) .
curró
curró m . Incorrecte, V. corró .
currotacu
currotacu o currutacu m . Cassola amb la vora arrodonida, parets més baixes que la cassola corrent i nanses horitzontals (Sant Feliu de Buixalleu [inf. de Josep Ma. cabra i Freginals, 1989]) Prod. a: Breda [ 86 ], Sant Feliu de Buixalleu [ inf. de Josep Ma. C abra i Freginals, 1989 ].
| nansa de currotacu o currutacu Per extensió, qualsevol nansa horitzontal (Sant Feliu d e Buixalleu [ inf. de Josep Ma. C abra i Freginals, 1989 ]) .
currou
currou m . Tros de fusta cilíndric, generalment de pi, que crema amb lentitud i s'usa per alimentar el foc una vegada aquest ja crema amb intensitat (Regencós [ 1566-85 ]).
currutacu
currutacu m . V. currotacu .
curull
curull m .
| 1 curull o curull de xemeneia m . Barret de xemeneia [ 1458-153 ].
" [...] adobar las teuladas del seller, curull de xamenea [...] " (estat de comptes, castell de Castelldefels, 1774) [ 1904-380 ].
"Curull de xemeneya. caballete ." (Barcelona, 1839) [ 2221-171 ].
| 2 curull Les peces de dalt de tot d'un forn de rajoleria obert (Granollers [ 2257-26,30,31 ,87 ]).
curvai
curvai m . Prod. a: la Bisbal [ 189 ].
“ curvais terra cuita” (inv. la Bisbal, 1936) [ 189 ].
curvilini
curvilini m . Caironet de perímetre curvilini que, a la Bisbal, es van començar a fabricar a principi de la dècada de 1960 [ 1534-24 ].
cuscussonera
cuscussonera f . i adj . i les varietats formals cuscuçonera , coscossonera , cuscussunera V. tb. coscosoner , escudella cuscussonera , l librella cuscussonera , olla cuscussonera o de fer cuscussó Recipient de forma troncocònica i forats en el fons, que es posa tot tapant la boca d’una olla, on bull aigua per coure el cuscús, o altra aliment, amb el vapor que en surt [ 833-66 ] [ 1152-20 ] (Potries [ 1152-20 ] [ 1698 ] ) Olla cuscussonera podria ser el recipient per fer cuscús i cuscussonera el plat per servir-lo [ 1522-48 ]. Prod. a: Potries [ 1152-20 ] [ 1698 ] .
"tres escudelles a manera de cuscussoneres " (Mallorca ?, 1454) [ 1522-48 ].
En la cuina: “tres cubertes de cuscussoneres ” El mateix inventari comparteix olla cuscussonera (inv. d’apotecaria, Ciutat de Mallorca, 1463) [ 962-447 ].
"Item dues olles cuscuçoneres . / Item dues cuscuçoneres pintades de obra de Màlica." (inv. Marratxí, 1463) [ 1520-28 ].
“Item huna cuscusonera .” (inv. Esporles, Mallorca, 1467) [ 1223-197 ].
"dues cuscussoneres " (inv. Llucmajor, 1472) [ 1522-47 ].
"Dos cuscussoneres de terra, una gran e una petita" (inv. Ciutat de Mallorca, 1470) [ 2201-257 ].
"dues cuscussoneres de terra ab lurs cubertores" (inv. Ciutat de Mallorca, 1479) [ 1522-47 ].
“Item tres coscossoneres ab llurs cubertes poquetes de terra.” (inv. Ciutat de Mallorca, 1480) [ 1220-198 ].
“Item d os olles de terra coscosoneras ” ( inv. Ciutat de Mallorca, 1493) [ 923-419 ].
"una cuscussonera o tud onera" de terra obra de València (inv. Ciutat de Mallorca, 1497) [ 1522-47 ,91 ].
"Item duas cuscusuneres petitas de terra" (inv. Ciutat de Mallorca, 1505) [ 1522-237 ].
“ 1 cuscussonera de una lliura ” s’esmenta a l’inventari d’una apotecaria de Ciutat de Mallorca, de 1513 [ 962-445 ].
“Més una cuscusonera e III gerres eforecades, III olles de terra: III s. [...] Més plats, scudelles de terra, II cuscusoneres , XVII pesses: IIII s.” (inv. valorat, Banyalbufar, Mallorca, 1517) [ 1322-162 ].
"dos ollas ab une cuscusonera de tera" (inv. Ciutat de Mallorca, 1532) [ 1522-48,72 ].
“ [...] tres cuscusoneres envernissades de Mallorqua [...] ” (inv. Càller, 1536) [ 47-103 ] [ 56-193 ] .
cuson
cuson m . Escudella per menjar a la mà, da vant la llar de foc (Val d’Aran [ 98-218 ] ) .
cussol
cussol m . Cossiol on els sabaters mullen les soles (el Pont de Suert [ 810-III-873 ]).
cutxol
cutxol m . Gerret per adobs (Onda [ 1148-36 ]) Sinònim de setrot , en la seva accepció més actual [ 1148-36 ].
“ cuchol (gerret per adobs)” (diari de camp de Violant i Simorra, Onda, 1950) [ 1148-36 ].
cuya
cuya f . V. culla .
cuyta
cuyta f . V. cuita .
